Cincia i cultura cientca al migjorn valenci

CINCIA I CULTURA CIENTFICA AL MIGJORN VALENCI. APUNTS PER A UNA HISTRIA DEL DFICIT CIENTIFICOTCNIC VALENCI1
Daniel CLIMENT GINER IES Badia del Baver Albert GRAS MART Universitat dAlacant, IEC
[...] denunci lescs inters que hi havia a Alacant per la cultura, un desierto cultural en otro desierto que es Espaa. Manuel Mart (1663-1737), deg de la collegiata de Sant Nicolau de Bari dAlacant

1. INTRODUCCI
Habitualment les anlisis sobre la producci cienticotcnica (CT) del nostre pas es fan en termes de xifres i de rnquings que comparen lestat actual amb la situaci de fa tan sols 20 o 30 anys, i sovint dins del sistema espanyol de cincia i tecnologia. Aquesta anlisi freda de la situaci actual de la producci cientca no t en compte que cada societat s el subjecte duna evoluci histrica que les forces poltiques, econmiques i socials orienten duna manera determinada. Per aix, el debat sobre la situaci actual de la creaci cientca i cultural a les comarques del sud del Pas Valenci no es pot fer sense uns mnims coneixements sobre la histria passada i recent que ha condicionat aquesta creaci. Per una banda, s precisament en el coneixement daquest substrat histric dels orgens de la producci cientca i cultural al nostre pas on hi ha ms mancances; per una altra, podem veure en la histria del pas moltes pautes que ens donaran claus per a entendre en quina situaci estem, en comparaci amb altres pasos de lentorn. Per aquestes dues raons limitarem aquest breu treball sobre cincia i cultura al sud del pas a uns primers apunts per a intentar superar els dcits de coneixement histrics i poltics que tenim, i tocarem noms supercialment lanlisi de levoluci ms recent en aquest camp de lactivitat humana i social.
La Rella, 23 (2010), 67-94

Contribuci dins del Seminari Creaci cultural a Alacant, fet del 4 de novembre de 2009 al 24 de mar de 2010 a la Seu Ciutat dAlacant, de la Universitat dAlacant, i coordinat pel prof. Juan Antonio Roche Crcel.
1

67

67

Daniel CLIMENT, Albert GRAS Primer farem unes consideracions generals sobre el sistema cinciatecnologia, i ens abocarem de seguida als primers moments de la histria del poble valenci, per conixer com va contribuir a la cincia i al coneixement de lpoca amb tes molt importants. Farem desprs un recorregut per les vicissituds poltiques que vam patir i analitzarem les causes que van tallar de soca-rel aquests inicis. Veurem, nalment, que moltes de les forces retardadores que tradicionalment hi han actuat, continuen lluitant avui dia contra el desenvolupament normal duna cincia feta al pas. Ens interessa tant la creaci com la difusi, la formaci i leducaci cientca. Acabarem amb unes consideracions optimistes sobre el futur que ens pot esperar, especialment en el mn de les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci (TIC), com a eines per a la millora de laprenentatge i la collaboraci, tant en lmbit de leducaci com de la difusi cientca. Tot i que en alguns moments el discurs que fem pot semblar esbiaixat o simplicat, cal aclarir que s aix perqu caldrien molts volums per a aportar dades, xifres, cites, referncies, etc., que donaren suport a totes les consideracions i armacions que hi farem, i que mereixerien un tractament interdisciplinari que integrara histria, sociologia, lingstica, economia, cincia, tecnologia, ensenyament, poltica, etc. Aquest dcit de coneixement sobre el nostre passat i sobre la nostra realitat cultural resultant no el podem ms que esmentar de passada en aquests breus fulls.

2. CINCIA I TECNOLOGIA EN EL MN ACTUAL

En una lenta evoluci que ha tardat segles, lactivitat cientca ha deixat de ser una vocaci individual i sovint altruista per a esdevenir (sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial) una activitat que es fa a gran escala i que s fortament subvencionada des dels governs o nanada directament per grans empreses; al mateix temps, la recerca cienticotcnica exigeix cada vegada ms una gran complexitat organitzativa i dequipaments. Les societats modernes es caracteritzen perqu fan un s cada vegada ms extens i intens dels resultats daquesta recerca. Daltra banda, laprotament sense complexos i la conscincia de les limitacions de les eines i recursos CT per part dels ciutadans i, sobretot, la formaci dopinions fonamentades que permeten contribuir a la presa de decisions collectives (en votacions, debats, etc.), requereixen una forta activitat de divulgaci cienticotcnica que eleve contnuament el nivell dels coneixements de tothom. Per aix, la quantitat i la qualitat de la producci cientca, la divulgaci daquesta i el grau de coneixements per part de la societat, aix com els debats sobre les implicacions socials i mediambientals del desenvolupament dels resultats de la recerca, s actualment un dels indicadors ms clars de lestat de salut duna societat democrtica. Fer cincia en la societat actual no s una tasca senzilla, perqu calen factors de carcter personal i alhora social, com ara:

68

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci 1. Intelligncia (intuci, inventiva, capacitat, disciplina). 2. Entorn apropiat (ambient cultural, acolliment social). 3. Recursos (conceptuals, tcnics, logstics, econmics). 4. Canals de relacions (amb els problemes i avanos tcnics i cientcs, amb altres formes de pensament, amb necessitats socials de lpoca, etc.). Alhora, la globalitzaci i les tendncies uniformitzadores del mn actual tant en aspectes econmics, ldics, consumistes, turstics, etc., com tamb en assumptes de cincia i tecnologia, han condut a una presa de conscincia de la necessitat de conixer, estimar i conrear la cultura prpia de cada societat. Noms des duna conscincia del que som, de quin passat tenim i per qu, podem entendre el nostre present i treballar per millorarlo. Larrelament en els esdeveniments del passat i la comprensi de la situaci present permet prendre decisions de futur que contribusquen a fer una societat ms culta, ms lliure, ms solidria i ms feli.

3. ARRELAMENT SOCIAL I HISTRIC

Per aquestes raons, que van des de la importncia de lactivitat CT a la necessitat de conixer i assumir el passat com a poble, aquest escrit vol tractar el tema de la cincia i la cultura cientca al migjorn valenci des duna perspectiva historicosocial i poltica que siga crtica, per alhora constructiva. Ens proposem, per tant, aportar elements per a una diagnosi de la cultura cienticotcnica en les comarques del sud del Pas Valenci, i tamb fer-ne una prognosi acompanyada de propostes que permeten debatre qu podem fer perqu el nostre futur en aquest camp arribe a ser tan brillant en lactualitat com ho va ser en el passat. A lhora de fer una aproximaci de carcter diacrnic, un dels primers reptes a qu ens enfrontem s lescassssim (re)coneixement social que la cincia ha tingut i encara t a casa nostra, evidenciat per lescassa rellevncia que satribueix als nostres cientcs, presents i passats. Per potser molts no sabem, per exemple, que al nostre pas vam tenir en el passat molts cientcs de primera la en camps com medicina i sanitat, matemtiques, ptica, botnica, etc. Aix que, en una primera part, ens centrarem en oferir algunes pinzellades sobre la histria de la cincia a casa nostra, tot emmarcant-la en els contextos tcnics, socials, ideolgics, religiosos i poltics que lhan condicionada. El plantejament histric es basa en el fet que som hereus del passat; dun passat que explica en gran part la forma en qu, per exemple, es valora o no la cincia, si es persegueix els que innoven, eduquen o proposen millores, o sels protegeix i sels impulsa; que explica tamb si hi ha un reconeixement collectiu als cientcs, mestres i divulgadors, en dedicar-los noms dels carrers i places, desttues o de museus. I daquest deute amb el passat, a Alacant, i en general al migjorn valenci, no en som aliens, ni ho som dels reptes de futur que en el present haurem dabordar.

69

Daniel CLIMENT, Albert GRAS En qualsevol cas, per a aproximar-se a lanlisi de la creaci cientca al migjorn valenci i la relaci amb els altres fenmens culturals, cal abordar la diagnosi amb els smptomes i signes que la cincia ha deixat en la histria i tamb la prognosi, els pronstics que salbiren davant els possibles futurs. Per aix, dividirem aquesta presentaci en dues parts: en primer lloc, farem una incursi pels aspectes menys coneguts de la histria de la cincia al Pas Valenci, la dpoques anteriors al segle XX; i analitzarem breument alguns dels factors que, de manera recurrent, han dicultat la progressi educativocientca. En segon lloc, parlarem dalguns dels reptes a qu ens enfrontem en lactualitat per a produir cincia i fer-la accessible al gran pblic.

4. APUNTS SOBRE ELS ANTECEDENTS DE LA CULTURA CIENTFICA AL PAS VALENCI

Com ja hem dit, difcilment es podrien entendre les penries de la formaci i la producci cientca al Pas Valenci si no es mira don venim i si no sentn un passat generador de valors, dillusions, i tamb de temors i de renncies. Per aix ens cal anar ms enll de la mera recuperaci de la histria; duna histria que, per ser la nostra i no la dels vencedors, ens han impedit conixer per tal devitar que ens reconeguem com a subjecte histric. Perqu els vencedors en la Guerra de Successi espanyola en el segle XVIII, en considerar que Espanya s limperi de Castella, van decidir que noms aquesta tenia una histria per a ser ensenyada. Un dels resultats de locultaci deliberada de la nostra prpia histria com a poble ha sigut que ens ha privat de ser collectivament conscients dels avanos i retrocessos que shan produt, entre daltres, en el terreny cientc al nostre pas, el Pas Valenci. I s que, en nombroses ocasions, el Pas Valenci ha sigut capdavanter pel que fa als sistemes cienticoeducatius. Ha tingut cientcs i divulgadors magncs, i tamb mecenes que han ents que la formaci cientca s fonamental per a lavan duna societat i per al prestigi de les seues institucions. Per davant daquests intents lloables, unes altres forces shan abatut amb fria mal dissimulada sobre tots aquells avanos, i han fet pagar ns i tot amb lexili i la mort els qui gosaven propugnar un avan substancial en les cincies, les tcniques i el pensament; i tots ells ms o menys lligats a lacci educativa. Per aix, conv emmarcar aquests petits apunts en un context ms ampli que ens ajude a entendre els reptes i les dicultats, els xits i els fracassos que han marcat la marxa de la nostra societat en el camp cientc i deducaci cientca. I en aquest reps per la nostra histria, ens pot ser dajuda conixer alguns dels valencians que han brillat amb llum prpia en els diversos camps de la formaci cientca, tant en el pla general com en el de didctica i divulgaci especques. I veurem

70

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci que, com ocorre tan sovint, no tota la cincia sha fet o sha transms per lacadmia ni de manera reglada. 4.1. Contribucions cientques des dels inicis de la histria com a poble Per a palliar succintament el desconeixement de la nostra histria en els diversos camps de les cincies, comenarem per centrar-nos en alguns dels moments ms rellevants del nostre passat. Un passat iniciat cronolgicament en lpoca en qu aquestes terres sn incorporades a la cultura cristiana occidental mitjanant la conquesta catalana dpoca medieval. Aquesta acta de naixement del poble valenci la prenem com a punt de partida a efectes prctics, tot i reconixer lenorme vlua del llegat que ac va deixar la cultura precedent iberomusulmana del Xarq-al-ndalus. Una cultura que, en laspecte cienticotcnic va brillar illuminada per savis com, per exemple, el metge denier Abu Salt Umayya (Dnia 1067-Tunis 1134), avesat tecnleg, i autor de diversos tractats com ara de geometria, dastronomia o sobre ls de linstrument astronmic anomenat equatori; o el metge i botnic del segle XIII, Muhammad as-Safra, el Crevillent. Els nostres avantpassats ms directes eren, per, conqueridors i repobladors catalans procedents del nord i que sescamparen no solament pel territori valenci sin tamb per les Balears, i mar enll. Lambient cultural com, tot i ser de parla catalana, tenia en el llat i ns i tot en lrab la forma dexpressi ms general per als avanos i lintercanvi dels coneixements cientcs. Aix no obstant, moltes de les obres inicialment escrites en llat van ser rpidament tradudes al catal; i ns i tot algunes es feren directament en aquesta llengua, una de les ms prestigiades durant ledat mitjana. En aquell ambient brillaren alguns cientcs que conv recordar a travs de les obres ms destacades. La taula 1 en recull una mostra breu, amb les biograes o bibliograes succintes.
Gerbert dAurillac (938-1003), dorigen occit, va esdevenir papa lany 999, amb el nom de Silvestre II Va estudiar al monestir de Santa Maria de Ripoll i va connectar amb el saber matemtic i astronmic dalndalus. Va ser tamb lintroductor de la numeraci arbiga a lEuropa cristiana. Polgraf. Autor de diversos tractats cientcs: Arbor scientae, Tractat dastronomia, Flix o Llibre de les meravelles. (El seu arbre simblic s lemblema del CSIC, la revista generalista del qual es titula Arbor.)

Ramon Llull (Mallorca 1232- Tunis 1316)

71

Daniel CLIMENT, Albert GRAS

Alquimista. Metge de reis i papes. Autor de Regimen sanitatis ad Regem Aragonum (1303, tradut al catal el 1305); un dels referents ms notables per a la primera obra botnica impresa a Europa, lHerbarius Maguntinus. Fundador del primer psiquitric dEuropa, a Valncia: lHospital dels Folls o dels Innocents (1409). Una obra de Sorolla hi fa referncia. Va fundar a Valncia lEscola de Cirurgia (1462). Autor de la Summa de la Art de la Arismtica (1482), tractat daritmtica comercial, escrit en catal; segon llibre de matemtiques imprs a Europa (1482). Primera Bblia impresa en una llengua romnica2 (1478, anys desprs de la seua mort); lhavia traduda de la versi llatina de sant Jeroni, la Vulgata. Va ocupar la ctedra de Matemtiques a lEstudi General de Valncia. Autor-compilador de les Trobes en lahor de la Verge Maria (la primera obra literria impresa a la pennsula Ibrica). Metge dAlexandre VI; el 1497 va dedicar a Csar Borja el Tractatus sobre el morbus gallicus (slis). Fundada per butla del papa Alexandre VI, el xativ Roderic Borja. Va ocupar la ctedra dAnatomia i Simples (botnica mdica) el 1545. T dedicat un gnere de plantes, Stevia (famlia Compostes), amb espcies que es fan servir com a substituts naturals del sucre. Autor del Regiment preservatiu e curatiu de la pestilncia, amb indicacions per a prevenir i guarir la pesta. Primer llibre de medicina escrit en una llengua romnica (catal), per a fer-lo accessible a qui no sabia llat. Alcanys va ocupar la primera ctedra de Medicina de la Universitat de Valncia.

Arnau de Vilanova (Valncia 1237-Gnova 1313)

Joan Gilabert Jofr, Pare Jofr (Valncia 1350-1417) Llus Dalmau (s. XV) Francesc Santcliment (s. XV-XVI)

Bonifaci Ferrer (Valncia 1350-Cartoixa de Vall de Crist 1417)

Bernat Fenollar (Penguila 1438-Valncia 1516)

Gaspar Torrella (Valncia 1452-Roma 1520) 1501 Fundaci de lEstudi General de Valncia (Universitat de Valncia)
2

La importncia duna Bblia en llengua vernacla era enorme, ja que reperesenta un dels millors vehicles per a lalfabetitzaci de la gent. La versi catalanovalenciana de la Bblia va ser impresa (el 1478) molt abans que ho fra en qualsevol altra llengua vernacla, com ara lalemany (1522), el francs (1530), langls (1535), el tosc metonmicament, itali (1562), o el castell (1569), la de Casiodoro de la Reina, o Biblia del Oso, usada pels protestants castellans.

Pere Jaume Esteve (Morella 1500-Valncia 1566)

Llus Alcanys (Xtiva 1440-Valncia 1506) [LHospital de Xtiva porta el seu nom]

72

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci

Va ocupar la ctedra de Simples (herbes medicinals) de lEstudi General de Valncia. Fund lHort (1569), primer Jard Botnic a la pennsula Ibrica, i un dels primers dEuropa. Molt relacionat Joan Plaa amb els millors botnics europeus de (Valncia 1525-1603) lpoca: el va visitar, per exemple, el botnic i horticultor ms important del seu temps, el amenc Charles lEcluse, Clusius, director (1593) del jard botnic ms gran dEuropa, lHortus Botanicus, de Leiden. Va inventar el telescopi (1593), Joan Roget atribut ns fa poc a Lipperhey (Girona, segona meitat s. XVI) (1608). Taula 1. Una mostra de cientcs catalans i de les terres que aquests van conquerir i poblar, acompanyada duna brevssima ressenya bibliobiogrca.

4.2. Poltica contra cincia Lactivitat cientca, com a activitat humana, no pot deslligar-se dels esdeveniments socials de cada poca. Aix, en el desenvolupament cientc tamb inueixen, negativament, les persecucions i fanatismes ideolgics i religiosos, les guerres, les invasions i les inuncies negatives de lexterior. I en el nostre cas, aix es va posar de manifest ms prompte que tard. En la taula 2 oferim una cronologia molt esquematitzada de tes histriques clau que van actuar en contra del desenvolupament normal de la contribuci valenciana a la cincia i la tecnologia.
1484 Ferran I el Catlic imposa a la Corona dArag la Inquisici castellana, de carcter no solament religis sin tamb poltic.3 Els efectes negatius en el camp de la cultura no tardarien a fer-se palesos. Linquisidor castell a Valncia fa cremar pblicament tots els exemplars de la Bblia valenciana.4 La Inquisici crema el metge Llus Alcanys, per jueu. Ni el fet de ser catedrtic de Medicina i un excellent metge, aix com un divulgador i ensenyant excepcional, no el van salvar de ser empresonat per la Inquisici, acusat de practicar el judaisme; el van cremar viu, al costat de la seua esposa. El polgraf Joan Llus Vives sha dexiliar a Bruges per evitar la Inquisici, que crem els seus pares, jueus. Felip II prohibeix a tots els sbdits de la corona espanyola ensenyar o estudiar a les universitats estrangeres. Decreta la censura de llibres i mana confeccionar els primers ndexs de llibres expurgats i prohibits (llistes que inclouen, ns i tot, obres botniques, com ara les de Leonhard Fuchs i Otto Brunfelds, pel fet de ser luterans).

1498

Els jurats de la ciutat de Valncia, encapalats per Llus Dalmau, les Corts valencianes (on Alacant, Xixona i Oriola tenien el seu representant), els nobles i, ns i tot, larquebisbe Roderic Borja (el futur papa Alexandre VI), shi oposaren. Per la clera del rei catlic esclat i el 1485 man empresonar els qui persistien a resistir-se a la imposici de la Inquisici castellana.

1506

1520

1559

Taula 2. Cinc tes clau, a ttol dexemple, com a mostra dels entrebancs gravssims que es posaren al desenvolupament normal de la cincia i cultura catalanes en terres valencianes (i no nicament ac).

4 El que hauria pogut ser el nostre gran llibre de referncia, la Bblia valenciana, va desaparixer vctima no tan sols del foc, sin de la intransigncia religiosa i lopressi duns poders externs que anaven apropiant-se progressivament de la nostra nima collectiva. Noms sen va salvar un full, que avui dia s propietat dun museu de Nova York, i que afortunadament vam tenir ocasi de veure lany 2007 exposat al monestir de la Santa Fa dAlacant, en el marc de lexposici La llum de les imatges. La fa de leternitat.

73

Daniel CLIMENT, Albert GRAS La simple enumeraci dels fets pot semblar freda. Com ho seria, a tall dexemple, la descripci dels moviments en una partida descacs. El smil, per, va ms enll. En una partida descacs qualsevol situaci concreta s fruit del passat i alhora obri unes determinades portes al futur. Histria i possible futur estan condicionades, bviament, per factors objectius (per exemple, les regles del joc, en els escacs; o, en el cas de les societats, pels desenvolupaments histrics, les barreres geogrfiques o la disponibilitat de recursos minerals). En analitzar les partides descacs, apareixen, per, uns altres factors interessants que defineixen no tan sols la idiosincrsia de cada jugador sin tamb les influncies externes: els mecanismes per a repetir o esmenar errors, la definici destratgies, la recurrncia tctica, la resposta davant la pressi externa, etc. De manera semblant, en lanlisi del desenvolupament cientfic de la nostra societat caldria considerar tamb, ms enll de la descripci dels fets rellevants, si hi ha pautes recurrents que ajuden a entendre el que ens ha passat al llarg del temps. I ja nhem vist algunes: la perniciosa inuncia de la forma dentendre la religi de la monarquia castellana (que portaria no tan sols a les persecucions de jueus, musulmans, gitanos, luterans, heterodoxos sin, ns i tot, a les expulsions massives). Una visi complementria de la situaci social la trobem en la forma en qu eren percebuts els cientcs en lpoca en qu les Espanyes estaven governades per la dinastia dustria (Habsburg) i les elits nobiliries castellanocatliques. Farem aquesta anlisi en termes grcs, pictrics. En les columnes de lesquerra de les gures comparatives 3 i 4 mostrem uns quadres representatius de la pintura espanyola, i en les de la dreta mostrem els equivalents funcionals de la pintura centroeuropea. Aix, la g. 3 correspon a representacions dun arquetipus de matemtic cientc, i la g. 4, a dues pintures de gegrafs. Fixem-nos-hi. En el primer cas, Arquimedes s representat pel valenci Josep de Ribera, lo Spagnoletto, com una mena de borratxo desendreat i descurat, que no mereix reconeixement, a diferncia del personatge de la dreta, tan pulcre i prestigiat com els instruments que usa. Es tracta de Nicolas Kratzer, astrnom del rei angls Enric VIII Tudor. Holbein lhi mostra en la seua activitat principal, la de constructor dinstruments astronmics, com el rellotge polidric que porta a la m. En la g. 4 veiem dos exemples ms en els quals es torna a repetir un esquema similar. Davant dun guapo de corte que assenyala el globus terraqi amb una mena daire burleta, pagat de si mateix perqu gaudeix del favor reial sense haver de preocupar-

74

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci

Arquimedes, de Josep de Ribera (1630).

Retrat de Nicolas Kratzer, de Hans Holbein, el Jove (1528).

Fig. 3 a i b. Exemples de representacions arquetpiques dun cientc en la pintura espanyola i en la pintura centreeuropea.

se daportar res de prots, la descripci que fa Vermeer de la tasca del gegraf holands s radicalment diferent: respectuosa, i alhora admiradora de la faena acurada i ben feta, susceptible destimular noves vocacions cientques, socialment tan necessries. Les pintures que hem analitzat breument demostren, doncs, punts de mira amb tot un mn de diferncies. Unes diferncies relacionades amb lescs prestigi social de la cincia que, malauradament, encara arrosseguem segles ms tard, en comparaci amb altres pasos del nostre entorn. Tenim exemples ben recents daquesta actitud, com es manifesta en el Museu de les Cincies Prncipe Felipe de la ciutat de Valncia. Per si no fra sucient la imprpia dedicatria dun museu de cincies a una persona que no t cap mrit cientc, la vocaci de parc temtic decorat amb instrumental cientc ha acabat per enfonsar-lo en la banalitat ms prescindible: el continent, ledici, ha arribat a ser ms admirat que el contingut. Hem de dir, per, que tot i les forces trivialitzadores dels avanos cientcs, i molt sovint contrries a aquest, que han operat amb suports ms que notables destaments com ara lEsglsia o els poders reials, al nostre pas tamb han sorgit amb fora moviments cientcs davantguarda, com el que ressenyarem tot seguit.

75

Daniel CLIMENT, Albert GRAS

El gegraf, de Diego Velzquez (1630).

El gegraf, de Johannes Vermeer (1669).

Fig. 4 a i b. Un altre exemple de representaci de cientcs, en aquest cas gegrafs, en la pintura espanyola i en la centreeuropea.

5 Aquest fet, per, pot interpretar-se en clau positiva, ja que permet la no-assumpci, per part del nostre poble, de responsabilitats histriques i socials en el descobriment i la conquesta dAmrica. Per aquesta component de divulgaci dels fets histrics tamb sens ha estat ocultada i vetada durant segles.

4.3. Els Novators (segles XVII-XVIII) La decadncia valenciana es va agreujar a mesura que els darrers governants de la dinastia dels ustria usaven tots els recursos dels seus regnes en les insensates guerres de religi europees i per al manteniment de les conquestes de Castella, a les quals havem de contribuir amb recursos humans i econmics, per dels benecis de les quals estvem exclosos, tant els valencians com els catalans; sens prohibeix, per exemple, el comer amb Amrica durant uns quants segles.5 Tamb Castella i els seus dominis anaven a pitjor, amb un enorme endarreriment cientc, tcnic i educatiu respecte daltres pasos europeus i amb una progressiva marginalitat respecte dels nous corrents de pensament. A les Espanyes, les jerarquies poltiques, militars i eclesistiques no semblaven interessar-se per aquestes modernitats, ni per les derivades de la gran revoluci cienticotcnica que estava ocorrent Pirineus enll. Tot i aix, en un intent de recuperar posicions intellectuals, almenys en el camp de les cincies, de nou va estar el regne de Valncia a lavantguarda. A les darreries del segle XVII va sorgir a Valncia un moviment intellectual al voltant de lAcadmia de Matemtiques (fundada el 1686), embri duna non nata Societat Cientca Valenciana en qu convivien matemtics, astrnoms, fsics, metges i impressors. Els fundadors del moviment, anomenat dels Novators, van ser Joan Baptista Coratj (castellanitzat en la historiograa ocial espanyola com a Juan Bautista Corachn), lintroductor de Descartes al mn hispnic,

76

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci i el matemtic i astrnom Toms Vicent Tosca (el pare Tosca). El moviment dels Novators advocava per la introducci i la difusi dels nous corrents cientcs que tenien en Newton, Descartes, Leibniz i Bernouilli els mxims exponents. A poc a poc els Novators van formar una pliade de nous pensadors, cientcs i lsofs, que oposaven lempirisme, el racionalisme, lestudi de la natura i la connexi amb el pensament europeu, a lescolasticisme acadmic dominant al pas i a les prohibicions que hi havia de qestionar els dogmes vigents. A ms, els Novators no es van limitar a fer debats acadmics dins les aules universitries, sin que, en dur les propostes ms enll de la Universitat, causaren un autntic debat social. Malauradament, la Guerra de Successi a la corona espanyola (1702-1714) i la subsegent victria borbnica tingueren greus repercussions en lincipient moviment cientc valenci a causa, entre daltres, dels factors segents: 1) lexili dels intellectuals austriacistes; 2) les fortes resistncies als canvis que van afectar la recerca, la divulgaci i lensenyament; 3) lescassa o nulla inversi i suport de lestat; 4) la imposici de subsidiarietat envers Madrid; 5) la captaci dels cientcs valencians. Comentem breument aquests fets. Com sesmenta en el punt 1, la derrota en la Guerra de Successi va conduir a lexili dels intellectuals austriacistes (a Anglaterra i ustria, principalment) a conseqncia de la repressi borbnica subsegent. I, punt 2, shi oposaren fortes resistncies dels estaments acadmics borbnics i de la Inquisici, als canvis necessaris en investigaci, divulgaci i ensenyament de la cincia, i al procs deducaci i renovaci CT caracterstics del mn modern, de la Illustraci. A ms a ms, punt 3, en una tendncia que perdura ns als nostres dies, hi ha hagut sempre una escassa o nulla inversi i manca de suport de lestat scalment espoliador en el nostre pas, en particular en les infraestructures necessries per al desenvolupament de la cincia i de la tcnica. Per tant, els entrebancs al desenvolupament CT seran recurrents: ni institucions cientques, ni inversions en manufactures, i amb els nostres recursos dirigits cap a Madrid (eptom del centralisme castellanitzador). Alguns intents de desenvolupament manufacturer prpiament valenci, com el de la cermica de lAlcora, seran ns i tot decididament torpedinats per afavorir els equivalents dAranjuez (la novella Els secrets de Meissen, de Josep Palomero, pot servir-ne de referent). De fet, al llarg de diversos segles cap instituci cientca, geogrca, oceanogrca, martima, astronmica, etc., no va ser impulsada per lestat a les nostres terres; i, a ms a ms, ns a lltim quart del segle XVIII els ports valencians van tenir prohibit comerciar amb Amrica.

77

Daniel CLIMENT, Albert GRAS Per el punt 4 del llistat anterior s especialment limitador, la imposici de subsidiarietat (envers Madrid) de les iniciatives perifriques, com la valenciana. La tendncia centralitzadora que sinicia en aquella poca es pot exemplicar, per exemple, en el fet que quan linsigne polgraf (historiador, lingista...) Gregori Maians (Oliva, 1699-1781), de prestigi reconegut a Europa, funda lAcadmia Valenciana, el Consejo de Castilla que canalitz tots els recursos cap a la Real Matritense de la Historia (antecessora de lactual Real Academia de la Historia, de tan baix prestigi com el del sectarisme de qu fa gala), ofereix a la valenciana ser-ne una sucursal i li nega qualsevol ajuda.6 Maians i uns pocs dels historiadors de prestigi que li donaven suport, es neguen a la imposici, per la major part dels acadmics sinclinen davant el poder i abandonen el fundador, amb la qual cosa la instituci acabada de crear va entrar en crisi.7 Un cas semblant va passar amb la Reial Societat Econmica dAmics del Pas de Valncia, de la qual Maians formava part. Fundada el 1776, va ser introductora de nombroses millores en la producci agrcola i industrial, promotora de diverses institucions econmiques, cviques i culturals, i suggeridora de canvis en el sistema educatiu. Tenia entre els seus objectius els segents: a) lextensi i millora de leducaci; b) la modernitzaci de la nostra societat a travs del coneixement, la llibertat de pensament i la racionalitat; c) la compatibilitzaci del coneixement teric amb lexperincia prctica, a travs de la formaci professional. Un resultat particularment prxim daquest enfocament va ser lopuscle El cultivo del arbusto de or y fruto llamado nspero de Japn, escrit pel botnic callos Joan Baptista Berenguer i Ronda (1791-1863), base de lexpansi hortofructcola de la Marina Baixa. En denitiva, aquesta Societat tractava de fomentar, amb criteris propis, els canvis cientcs, tecnolgics i educatius que el nostre pas necessitava. Per, ai!, immediatament va xocar amb la concepci centralista de lestat borbnic, i va ser acusada de desobedecer al Consejo de Castilla (per presentar estatuts diferents de la madrilenya), i sistemticament boicotejada des de Madrid. Aquesta actitud alhora boicotejadora i aprotadora diniciatives alienes va conduir a all que denuncia el punt 5 de la llista anterior, la captaci dels cientcs valencians per lexrcit i larmada. Ms enll del valor intrnsec del que feien aquests cientcs, excepcional i encomiable, el problema era que acabaven servint dinstrument als interessos de Castella, i de Frana (cap de la dinastia instaurada per la fora a les Espanyes), sovint antagnics als nostres, al nostre futur. Vegem alguns casos de captaci dels millors caps:

6 Aquests fets donen especial relleu a les notcies que sovintegen aquests dies en el sentit que els impostos dels territoris de parla catalana (Catalunya, Pas Valenci i les Illes Balears) shan dedicat durant molt de temps a sufragar la identicaci dels interessos de Madrid amb els dEspanya. 7 Com a nota localista, t un cert inters que Maians fra deixeble i amic del deg de la collegiata de Sant Nicolau dAlacant, Manuel Mart (Orpesa, 1663-1737). Prestigis savi hellenista, Manuel Mart va denunciar sovint, amargament, lescs inters que hi havia a Alacant per la cultura, un desierto cultural en otro desierto que es Espaa. I, de manera semblant, tamb Maians patia a Valncia, ingratsima ciudad lanomena, sobretot desprs de queixar-se perqu els estudis de Gramtica a la Universitat estigueren adscrits als jesutes, i no als qui lliurement i per mrits volgueren optar-hi. Conscient dels perills que corria per oposar-se al poder establit, per publicar Nova litteraria ex Hispaniae , Maians ho va haver de fer, sota pseudnim, en la revista Acta Eruditorum, de la saxona Leipzig, on el nostre compatriota continua sent considerat, justament, un intellectual de primera classe.

78

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci Jordi Joan i Santaclia (Novelda, 1713 - Elx, 1773), lintroductor del clcul innitesimal newtoni a les Espanyes; va participar en la investigaci internacional per conrmar la forma lleugerament aplatada de la Terra (expedici de Le Condamine a Amrica del Sud). Va ser nomenat membre de la Royal Academie des Sciences i de la Royal Society. Tot i aix, la Inquisici continuava vetlant per evitar que la cincia poguera desmuntar els dogmes catlics: el 1748 obligaren Jordi Joan a escriure que la teoria copernicana (que la Terra gira al voltant del Sol) era falsa. Ms tard, el 1774, Jordi Joan tornaria a defensar-la, amb el subterfugi que s la teoria que predomina en les concepcions astronmiques a Europa. Gabriel Ciscar (Oliva, 1759-1829) va ser, com Jordi Joan, un destacat mar-cientc-ensenyant; considerat un dels millors matemtics de lpoca. Va participar en lestabliment del metre com a unitat de mesura i, per tant, del sistema mtric decimal, amb el xativ Josep Chaix, en lexpedici encapalada pels francesos Mchain i Delambre, i el rossellons Arag. Antoni Josep Cavanilles (Valncia, 1745-1804) va ser un dels ms insignes botnics del seu temps. Director del Jardn Botnico de Madrid. Autor de Observaciones sobre la Historia Natural, Geograa, Agricultura, Poblacin y Frutos del Reino de Valencia (1797). Francesc Xavier Balmis (Alacant, 1753-1819), metge; va organitzar la Real expedicin lantrpica de la vacuna (de la pigota) a les colnies americanes. 4.4. Cincia i coneixement versus religi Ms endavant, la guerra contra Napole i la violenta repressi absolutista del regnat de Ferran VII no podien deixar dafectar greument el desenvolupament cultural, educatiu i cientc del Pas Valenci. Al mateix temps, i seguint el vici dimmiscir-se en aspectes humans, socials i divins, la pressi eclesistica contra el progrs i les idees liberals es va fer ms forta, i una de les mostres ms cruels i esgarrifoses va ser lexecuci del darrer condemnat a mort per la Inquisici, el mestre catal Gaiet Ripoll i Pla, el 31 de juliol de 1826. Acusat de deista (s a dir, de creure en Du, per no en lEsglsia), va ser declarat culpable de menjar carn en divendres de quaresma i dhaver retirat el crucix de laula on impartia classes, al barri valenci de Russafa. Tamb el van acusar densenyar als alumnes els avantatges del progrs cientc i tcnic, i la bellesa de la natura, en lloc dinstruir-los nicament en la doctrina catlica; s a dir, el fet de ser, en resum, un mestre racionalista i favorable al coneixement cientc, en un pas dominat per servils, va fer que el declararen heretge, que el penjaren a la forca enmig de Valncia i que desprs el cremaren.

79

Daniel CLIMENT, Albert GRAS Tot i ser un cas particular, no era tan sols una ancdota, sin un smptoma de la preeminncia dunes formes de pensament que feien que, mentre Europa estava immersa en la Primera Revoluci Industrial, ac es continuava perseguint qualsevol progrs en la investigaci, la divulgaci i lensenyament de la cincia; aix va fer que el procs deducaci i renovaci CT, caracterstics del mn modern, foren moltssim ms lents del que hauria sigut desitjable i possible en un entorn ms obert. 4.5. Nova llei dinstrucci pblica, i retrocs El 1857, una Ley de Instruccin Pblica del ministre Claudio Moyano (que marcaria lordenament educatiu ns la Ley General de Educacin de 1970) intentava afrontar la difcil tasca de superar una de les majors taxes danalfabetisme dEuropa. Una Europa que, desprs de lxit de la Primera Revoluci Industrial, encarava amb ms energia la Segona Revoluci Industrial mentre ac una dinastia corrupta i ineca, una Esglsia retrgrada i una universitat reticent als canvis, dicultaven la incorporaci de les Espanyes al mn modern que salbirava en el segle XX. Com a mostra, podem recordar lexabrupte dun dels rectors ms representatius, i ideleg del mite dEspanya, Unamuno, que arribaria a dir aix de Que inventen ellos!. Un intent de ruptura amb aquest retard es va produir el 1868, amb la [Revoluci] Gloriosa, per la qual sexpulsava la dinastia borbnica. Durant els sis anys segents, es proposaren algunes frmules autnticament avanades pel que fa a leducaci. Aix, el 1873, el president del primer Govern de la Primera Repblica, el catal i federalista Francesc Pi i Margall, impulsava algunes mesures clarament modernitzadores i ticament necessries. A ms dadvocar per prohibir el treball infantil i per lescolaritzaci obligatria dels infants, afegia: Es necesario crear en todas partes escuelas de adultos, sobre todo escuelas donde oral y experimentalmente se expliquen las ciencias de inmediata aplicacin a las artes y los fenmenos de la naturaleza. Malauradament, els diferents experiments constitucionals i de govern que sencetaren acabaren el 1874 en un colp destat per a restaurar la monarquia borbnica en la gura dAlfons XII, el ll que la reina Isabel II havia tingut amb un dels seus amants, el capit denginyers Enric Puig Molt, de Cocentaina. Per a fer-nos una idea del carcter retrgrad de la Restauraci, pot ser sucient la Circular del Govern (1875) per la qual simposaven limitacions a la investigaci i lensenyament de la cincia i sobligava a ajustar lensenyament als dogmes religiosos i poltics dels nous governants. Aix s que, davant les revolucions industrials i cienticotcniques que molts estats europeus afrontaren durant els segles XVIII i XIX, ac ens quedvem endarrerits a causa, principalment, dels factors segents:

80

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci 1) La preeminncia duna classe poltica centralista, de mires estretes, associada a una dinastia corrupta i ineca; 2) lexcs de privilegis i poder duna Esglsia catlica retrgrada i belligerant contra qualsevol forma de progrs; 3) una universitat reticent als canvis; 4) labsncia de poltiques afavoridores de la divulgaci i la formaci cientca. Malgrat tots els entrebancs, el Pas Valenci va ser, durant el segle XIX, lorigen vital, per no sempre professional, de cientcs i intellectuals de primera lnia, dels quals podem destacar-ne alguns: Vicente Inglada (Alacant, 1879-1949), gegraf i enginyer, sismleg de prestigi internacional i director de lestaci sismolgica de Toledo. Eduard Soler i Prez (la Vila Joiosa, 1845), polgraf (jurista, arqueleg, gegraf); un dels primers notables a defensar la igualtat de drets per a la dona, impulsava lestudi en la natura i de la natura com a font de coneixement; va ser expulsat de la Universitat de Valncia en temps de la Restauraci per les seues idees progressistes. Josep Joaquim Landerer Climent (Valncia, 1841 - Tortosa, 1922), geleg i astrnom, va codirigir la concentraci cientca internacional a Elx per a lestudi de leclipsi solar (1900). Josep Maria Esquerdo (la Vila Joiosa, 1842 - Madrid, 1912), fundador de la psiquiatria espanyola i de lHospital Psiquitric de Carabanchel (Madrid). Pere i lvaro Esquerdo (la Vila Joiosa, dcada de 1850), metges de fama internacional, que exerciren a Barcelona. Rafael Altamira i Crevea (el Campello, 1866 - Mxic, 1951), polgraf, proposat per a Premi Nobel de la Pau en tres ocasions; mort a lexili desprs del triomf franquista. Francesc Mas Magro (Crevillent, 1879), hematleg proposat per a Premi Nobel de Medicina.

5. UNA HISTRIA QUE ES REPETEIX

La nostra aproximaci histrica acaba ac, per dues raons: el primer objectiu de larticle era oferir un panorama de la histria ms antiga i potser menys coneguda de la cincia i els cientcs del Pas Valenci, ja que la histria ms recent, la de la cincia durant la II Repblica, el franquisme i la II Restauraci borbnica, s ms coneguda i accessible. El segon objectiu consistia a esbrinar si, en els daltabaixos histrics relatius a la cincia, hi havia alguns patrons repetitius, equiparables als de, per exemple, els patrons dels darrers rgims poltics: Caiguda dels borbons Perode republic Restauraci borbnica per la via militar, i imposici o foment del bipartidisme alternant.

81

Daniel CLIMENT, Albert GRAS Pel que fa als patrons repetitius esmentats, i que condicionen el desenvolupament normal de la cincia i la tecnologia al nostre pas, aquests oscillen entre esforos alliberadors i tenalles conservadores de situacions de privilegi i la subsegent manca de desenvolupament modern. En efecte, al Pas Valenci ens hem vist sotmesos de manera recurrent a conictes no resolts que potser expliquen les dicultats per a incorporar-nos al corrent cienticotcnic europeu. Conictes que, tot siga dit, semblen reproduir-se ns i tot avui dia, en ple segle XXI, malgrat el pas de temps. Aix, podem observar dia rere dia aquestes tendncies histriques que operen tant externament com internament, al si del Pas Valenci. Externament, la confrontaci entre aquells que opten per una via prpia de connexi amb Europa, amb la Mediterrnia i amb la resta del mn, i aquells altres que cerquen la submissi total al centralisme castell (submissi de carcter mltiple: poltic, econmic, ideolgic i religis), al qual cedeixen la presa de decisions de carcter estratgic. Per tamb es produeixen fortes tensions internament, en forma denfrontament entre els qui tracten dimpulsar la incorporaci als avanos cientcs, tcnics i socials que sinspiren en el que passa fora de lestat espanyol i elements retardataris enquistats en rgans de poder com ara lEsglsia, les institucions politicoadministratives i, ns i tot, la universitat. Altrament, tamb hi ha factors que ens han sigut imposats o negats per la fora de lextorsi, de la guerra o de la permanent pressi ideolgica, com ara lescassa inversi estatal en institucions cientques radicades al nostre pas, i associat a aix la captaci de molts dels nostres millors elements, o la neutralitzaci dels que amenacen amb el fet de reivindicar una veu independent que estiga dacord amb els interessos valencians. Malauradament, aix no s nicament cosa del passat: molts dels entrebancs a lavan cientc i a la seua divulgaci continuen, ocults o visibles, plenament operatius avui dia. Aix, continuen vigents lescs prestigi social dels cientcs (mirem, per exemple, si nhi ha molts que guren a les llistes de carrers o a lestaturia de les ciutats del pas); el bandejament ignorant, o la persecuci ideolgica, de la investigaci ms avanada (des de les de carcter agronmic ns les cllules mare, que conduren a lexili cientc dun dels nostres investigadors ms capdavanters, el bioqumic Bernat Sria); lescassa inversi en centres dinvestigaci avanada; i, ns i tot, en el tractament circense de la cincia (com ara el Museu Prncipe Felipe, el mateix nom del qual, com hem comentat, ja s escandalosament servil: est dedicat a alg el mrit del qual ha sigut heretar la posici social de privilegi, i que no ha fet res remarcable ni per la cincia ni pel pas). I avui, com sempre en els darrers segles, les ingerncies de la poltica ms barroera amb els coneixements cientcs tenen en els poltics

82

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci espanyolistes del Pas Valenci (tant de la dreta ms encarcarada com de la suposada esquerra) un exemple paradigmtic, quan neguen els orgens histrics del pas o neguen tamb levidncia lolgica que aquests fulls estan escrits en catal, amb modismes propis de la parla del Pas Valenci. Es tracta duna persecuci per part dels mateixos governants de qualsevol expressi de lidioma dels valencians, el catal, comenant pel seu nom, i en contra dels dictmens cientcs i del sentit com i de la histria. A ms a ms, retallen o prohibeixen, per altra banda, les comunicacions per rdio i televisi entre pobles de la mateixa cultura. Hi ha, per tant, molts exemples propers de la intromissi partidista dels governants valencians en la vida cientca i universitria. Afegirem, nalment, el de la creaci fa deu anys, a colp de talonari i de llei (i no de debat racional), de la Universitat Miguel Hernndez (UMH), que sen diu dElx, per el vertader objectiu de la qual va ser crear una seu a Sant Joan (la Facultat de Medicina) que estiguera directament lligada al poder poltic valenci, mentre que, en una mostra dincoherncia, lEscola dInfermeria no va anar al suposadament integrador Campus de Salut de la UMH. Aquest episodi va conduir, de rebot, al distanciament durant molts anys de la Universitat dAlacant dels rgans de poder locals (Ajuntament, Diputaci, etc.), en una mostra ms del menyspreu dels governants desperit espanyol per la cincia, la recerca i la cultura en totes les seues formes. 5.1. Divulgaci cientca: dicultats i reptes de futur La cincia i la tecnologia han sigut, probablement, els agents ms poderosos de canvi social en la histria de la humanitat. Per ho sn ms en la mesura en qu no solament afecten les concepcions del cientcs, sin les de tota la societat. Per aix, cal abordar una relaci sinrgica entre els que fan cincia i els que en reben els fruits. I aix remet a un parell de factors que sesdevenen condicions sine qua non perqu sestablisca aquesta relaci entre cincia i societat: el lxic i el binomi educaci-divulgaci. Com sabem, en cada poca les cincies shan expressat majoritriament en una llengua: grec, rab, llat, francs o alemany. I ara mateix, langls. Per la cincia no s noms tasca despecialistes, i a travs de la traducci, ladaptaci lxica, leducaci formal i la divulgaci s possible salvar alguns dels entrebancs associats al desconeixement de la llengua en qu shan expressat els resultats de les investigacions, i a les dicultats de comprensi derivades de ledat, el nivell de formaci, etc. Esquemticament, podem classicar els diferents nivells dintercanvi entre el coneixement cientc i la societat de la manera segent:

83

Daniel CLIMENT, Albert GRAS

Escrit Intercanvi especialitzat Intercanvi pblic Intercanvi familiar Publicacions cientques. Publicacions de divulgaci, blocs (o blogs), llocs web. Diaris de laboratori, cartes, correu electrnic. Oral Conferncies, colloquis, seminaris. Programes de divulgaci (TV, rdio). Discussions informals, converses telefniques.

En aquesta lnia, podem tamb enumerar algunes de les resistncies o dicultats a qu ens enfrontem, en tres nivells: a) Per a fer cincia. b) Per a la formaci de cientcs. c) Per a lalfabetitzaci cienticotcnica de la societat. Pel que fa al primer punt, per a fer cincia, notem que no hi ha, com sha dit ja, recursos sucients; a ms a ms, el sistema cienticotcnic sha continuat dissenyant en forma dunes institucions centralitzades i esclerotitzades que es resisteixen a canvis estructurals i de models de contractaci i de promoci professional (la gura prominent s la dinvestigador funcionari estatal, una probable contradicci en termes); i ara, com abans, continuem amb una escassa valoraci social de la tasca CT, al mateix temps que sovintegen les interferncies poltiques de baixa volada. Tenim, doncs, un dcit que frena totalment la innovaci i el canvi, i ens manca una certa cultura per a impulsar els ms capaos, de seleccionar els millors, de premiar i incentivar lesfor i el sacrici. En efecte, sha installat a les Espanyes un model on predomina la rutina, el xusquerisme i lescalament administratiu (i lamiguisme o la potenciaci, per damunt de tot, de la confraria prpia), per damunt del mrit, la innovaci i la visi de futur. En denitiva, una societat que no vol reconixer que lexcellncia s incompatible amb el caf per a tothom o el tot shi val, criteris que sestenen no noms en els mbits privats, empresarials o poltics, sin tamb en els cientcs. Pel que fa al segon punt, per a formar cientcs i tamb per a donarlos suport i prestigiar-los, cal superar diverses inrcies, entre les quals la que est en situaci ms greu, com ja sha comentat, s el sistema educatiu. El sistema educatiu valenci, encotillat per la legislaci espanyola que impedeix la innovaci i cerca la uniformitzaci, arrossega metodologies docents i criteris de selecci dels coneixements que cal impartir que tenen molt a veure amb inrcies del passat i poc amb el present i futur del mn; cal renovar, urgentment, la formaci dels docents i investigadors, i introduir de manera seriosa i professional controls sobre lactivitat daquests, aix com reorientar les prioritats de recerca, que moltes vegades responen a criteris aliens a la cultura

84

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci i necessitats del pas. Un cas especialment sagnant s el de leducaci universitria, on la simple comparaci amb el sistema universitari destats vens (Frana, Gran Bretanya, Alemanya, Hongria, etc.) assenyala greus mancances que shan denunciat arreu. Tampoc shan superat inrcies histriques, com ara la manca de reconeixement de la tasca cientca i divulgadora, les interferncies constants cinciareligi o les resistncies de grups de poder que valoren el seu statu quo per damunt del que dicten la ra i les necessitats del moment. En particular, el sistema educatiu continua sent anacrnic i ineca, i si b lanalfabetisme cientc no s un problema exclusiu nostre, ac est agreujat: som a la cua dEuropa en cincies, per tamb en matemtiques, en comprensi i expressi oral i escrita, en coneixement dangls, en habilitats cognitives dordre superior, etc. Les metodologies que empren els docents sn arcaiques, majoritriament inapropiades per a fer cincies o incentivar-ne lestudi, i hi ha una escassa o nulla relaci entre humanitats, lletres i cincies. Una qesti bsica s la inexistent formaci de professorat de cincies, que es confon deliberadament amb el fet que hi ha especialistes de la seua matria autoritzats a fer classes, per que sovint no saben res dels aspectes epistemolgics, histrics o socials de la seua disciplina, ni dels fonaments bsics de les altres cincies; i aquest dcit es conjuga amb labsncia de controls de qualitat sobre lactivitat i els resultats del treball dels docents. Els docents, com tota la resta de professionals, haurien destar sotmesos peridicament a avaluacions per part dels usuaris i futurs professionals. Els docents fan ben poca recerca didctica, i es malbarata locasi de valorar els professors amb xit docent. A hores dara, per exemple, quan shan de posar en marxa els msters de postgrau per a formar professors de cincies, sha plantejat una batalla entre els que advoquen per fer-ne un prolongament de la carrera corresponent (s a dir, ms assignatures de clcul diferencial, biologia molecular o termodinmica estadstica, per exemple) i els que volen usar aquests msters com a excusa per a collocar-hi psicopedagogs, psiclegs, lsofs i similars, el coneixement de cincies dels quals s, com a mnim, qestionable; en els dos casos, tant els uns com els altres majoritriament no han fet classe als alumnes sobre els quals teoritzen. Tanmateix, cap dels dos bndols enfrontats per la suculent mossegada dhores, recursos i, en denitiva, poder dins la universitat, ha pensat que els ms capacitats per a formar els futurs professors sn els docents que tenen xit professional i que estan treballant durant anys fent innovaci educativa. El resultat daquest desgavell s que els estaments universitaris i no universitaris ni eduquen ni formen en cincies (amb notables i excellents excepcions), i cada volta ms estudiants fugen destudiar cincies.

85

Daniel CLIMENT, Albert GRAS Un problema afegit que t el procs densenyament i aprenentatge del nostre pas s el tractament religis de la cincia (foment de la credulitat, del memorisme, de lacceptaci acrtica de les veritats impartides, s abusiu de llenguatge crptic, etc.), que suneix a les notables resistncies als canvis organitzatius i metodolgics, tant per part de determinats sectors dels estudiants i professors (anti-Bolonya, per exemple), com de determinats partits i sindicats, professionals del no (contra les assignatures en angls, per exemple; molts dels quals tamb havien estat abans contra les assignatures en valenci, o contra ls de les calculadores a laula, per posar-ne noms dos exemples); aix s, sempre en nom de conceptes i valors que pretenen monopolitzar (escola pblica, dignitat docent, no-mercantilitzaci, etc.). Al nostre pas, els partits que lhan governat recentment han fet que el reconeixement a la investigaci i excellncia cientca es dirigisca cap a poltiques sumpturies i de fastos, sense conseqncies per a la cultura cientca de la societat, com s el cas dels premis Jaime I (en els quals, per cert, ni tan sols han tingut la decncia dusar el nom correcte del rei Jaume), i sempre servint els interessos particulars de la Fundacin Valenciana de Estudios Avanzados i el seu director; en aquest sentit, no ens resistim a reproduir un fragment del blog del professor Juli Peret, bioqumic de la Universitat de Valncia i membre de lIEC:
La notcia de la publicaci el divendres passat [09/03/05] en Science dun treball cientc ideat i fet del tot a Valncia, amb tota la rellevncia que t sobre la nostra comprensi del fenomen evolutiu, no ha interessat ni poc ni molt a la premsa. No s gens estrany, atesa la banalitat imperant. Hom dir que estan submergits en la femta dels politicastres, remenant la brutcia, i que cal atendre aquesta prioritat informativa tan suculenta. A travs duna nota de premsa de la Fundacin Valenciana de Estudios Avanzados, dijous es va conrmar una gran notcia que ja shavia difs feia uns mesos: J. Craig Venter, qualicat per Grisola com uno de los mejores cientcos del momento, sollicita venir a Valncia per recollir mostres de la Mediterrnia. La frase s textual. No sabem a qui de Valncia, ni per qu, se li demana perms per a venir a recollir mostres de la Mediterrnia dins del seu projecte destudiar la biodiversitat dels microorganismes en els mars de tot el planeta. Tanmateix alguns (com el diari Levante-EMV en ledici del divendres) troben temps (i preuat espai cellulsic) per fer propaganda de la darrera ocurrncia de linefable Santiago Grisola. La part ms insultant de la nota de premsa s el pargraf nal: Con su presencia, Valencia encabezara su actual posicin en el mundo de la Ciencia, que ya cuenta con los prestigiosos Premios Rey Jaime I dedicados a la Ciencia y la Investigacin y contribuira a relanzarlos y darlos a conocer fuera de nuestras fronteras. La

86

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci

experiencia de contar con ms de 20 Nobel en el jurado de estos premios, avala la candidatura de una ciudad como Valencia dentro del panorama cientco mundial. Malgrat la redacci castellana manifestament millorable, sentn molt b per on va la cosa. Senyores i senyors de la FVEA, Valncia no encapala cap rnquing cientc mundial ni ho far a fora de colps de talonari a bandades de Nbels ni a eglatres genmics. Si el nom de Valncia circula dentro del panorama cientco mundial no s pel muntatge aquest costosssim de los Premios Jaime I sin per la tasca callada i sacricada dels cientcs que treballen en les universitats i els centres dinvestigaci. La comunitat cientca valenciana, malgrat tot els entrebancs, la manca de suport i reconeixement institucionals, la burocratitzaci monstruosa i les poltiques insultants, continua fent la feina ben feta i publicant en revistes de primera lnia. Aquests cientcs da peu no es beneciaran gens ni mica del pas de Venter per Valncia, efmer, irrellevant i imperceptible si no fos pels llepons que ho ampliquen. 8

5.2. Alfabetitzar cientcament I, en el tercer lloc de la llista de dicultats i reptes de futur tenim el de lalfabetitzaci cientca de la poblaci i la divulgaci dels resultats de la recerca i de les innovacions en cincia i tecnologia; a tal , cal el reconeixement daquestes tasques del professorat i dels investigadors que shi dediquen, la millora del sistema educatiu (com sacaba de discutir), la divulgaci seriosa i en la llengua del pas, el suport institucional, la implicaci dels mitjans de comunicaci, el suport a iniciatives socials i larrelament de la recerca al pas. Certament, tenim en primer lloc la visi, viva encara en els gestors culturals, que la cincia no s cultura; es tracta duna insensibilitat dels lders socials i poltics, cientcament analfabets, quan no incapaos dentendre els problemes que amenacen el nostre planeta i la nostra supervivncia. A ttol dexemple podem esmentar el fracs previsible de la nova assignatura de Cincies per al mn contemporani, dirigida a (tots) els alumnes de primer de batxillerat, per impartida per professors que no saben la meitat de lassignatura (els de biologia-geologia no tenen el nivell apropiat per als temes de fsica-qumica, i viceversa); assignatura, a ms a ms, repartida amb criteris administratius i no assignada segons mrits o capacitat. A laltra banda, dins la universitat, la divulgaci t un carcter secundari, marginal; i encara queda molt perqu els nostres cientcs entenguen la divulgaci com una certa obligaci social i tica cap a la societat, ajudar-la a conixer, a debatre i a participar racionalment en els usos i el gaudi de la cincia i la tecnologia. En el cas de la divulgaci cientca en valenci, apareixen, a ms, dues dicultats afegides:

<http://blocs.mesvilaweb.cat/ node/view/id/126330>.

87

Daniel CLIMENT, Albert GRAS molts professors de cincies, ja oposats a la divulgaci, incrementen les resistncies si es fa en valenci, i per a molts docents de valenci tot all que no s llengua i literatura els resulta molt estrany. En denitiva, tots dos grups semblen variants vicries daquella actitud que Antonio Machado atribua a Castilla miserable/ ayer dominadora/ envuelta en sus harapos/... desprecia cuanto ignora. La marginaci del catal en les institucions de la divulgaci cientca s massa aparent; noms cal veure les programacions i les publicacions, per exemple, de lInstitut Juan Gil-Albert de la Diputaci dAlacant, o de la Seu Universitria dAlacant, les obres socials de les caixes destalvi, els programes culturals dels ajuntaments, les actuacions de la Conselleria de Cultura, etc., per a adonar-se del poc pes que hi t la divulgaci cientca (i feta en valenci) davant dels components culturals de carcter sociohumanstic, artstic o literari (i fets en castell, por supuesto). El mateix podrem dir dels premis, ajudes i subvencions. Per posar-ne un exemple concret, els premis Ciutat dElx, que en les primeres edicions reservaven un apartat a la investigaci/ divulgaci, establien uns premis que eren d1 mili de pessetes per a una obra de narrativa, mig mili per a una de poesia, i 250.000 pessetes per al treball dinvestigaci/divulgaci (a aquest pas, tenia sort qui rebia el premi cientc de no haver de pagar; de fet, en edicions posteriors va desaparixer de la convocatria aquesta opci). I el mateix podrem dir de premis i publicacions com el del V Centenari de la Ciutat dAlacant, on les obres no histriques (urbanisme, paisatge vegetal, etc.) van ser noms publicades una mena de premi de consolaci, sense cap prima en metllic, mentre les de carcter histric ho acaparaven tot, ns i tot amb temtiques repetides. Els mitjans de comunicaci de masses tampoc ajuden a la difusi CT. Entre moltes altres consideracions que podrem fer respecte de Canal 9, s escandalosa la inexistncia de programaci divulgativa; mentre que la realitzada en el canal Punt 2, de gran qualitat i elaborada per professionals excellents, est sotmesa a una manca greu de recursos, i sobreviu grcies a les subvencions duna empresa privada, Gas Natural. De manera semblant, s deplorable lactitud de menyspreu que tenen peridics locals (com ara Informacin), que quan publiquen molt de tard en tard algun article dopini o carta al director sobre qestions de tipus cientc (o daltre tema) en catal, ho transformen en texts plens derrades tipogrques i de tota mena que no consentirien en un escrit en castell. Aix suneix al tractament supercial i banal que ja hem esmentat de determinades mostres de divulgaci cientca que compta amb enormes recursos: les del Museu Prncipe Felipe, o moltes de les exposicions de la CAM (que, per a escarni, solen bandejar el valenci dels panells explicatius, tot i ser la llengua ocial del pas).

88

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci Es dna tamb un desaprotament o un escs manteniment dels recursos cienticotcnics existents, i labsncia destratgies per a incrementar-ne la presncia; per posar el cas dAlacant, des del nul inters mostrat cap a un possible Museu de les Cincies fet a partir de les excellents colleccions de lIES Jordi Joan (la proposta noms gurava en el programa electoral dun partit, el Bloc Nacionalista Valenci), ns a la desdia mostrada en les reparacions o millores dels rellotges de sol que hi ha a la ciutat dAlacant, dels omnipoliedres muntats al Tossal o de laquari de la Plaa Nova. La ciutat de Barcelona, en laltre extrem, t ns i tot una guia ditineraris cientcs per la ciutat. En denitiva, en el plantejament divulgatiu i deducaci cientca es produeix un menysteniment del territori propi i de la gent que lhabita. Aix s particularment greu en la investigaci referida al patrimoni natural; ignorar els components sociolgics i tradicionals en la gesti i usos del territori, i la saviesa popular, s socialment sucida: sovint els investigadors sobre el terreny que envia la universitat semblen extraterrestres, ignorants de la llengua dels llauradors, pastors o mariners, o dels costums, la toponmia i els valors que han sigut tradicionals; per, aix s, amb capacitat dimposar actuacions o daplicar sancions. Aix arriba a ser escandals en moltes obres pretesament de divulgaci, on el nom que acaben assignant a les plantes, per exemple, de lAlcoi, s lobtingut en una guia generalista, o en all que linvestigador aporta des de Sria! En qualsevol cas, sn lamentables les resistncies que troben els que pretenen fer divulgaci en valenci, per part de gabinets que fan, de la seua ignorncia del territori i de ls abusiu de coneixements estndard, un aval de la qualitat de les seues resolucions. En aquest aspecte, cal fer distincions qualitativament importants: mentre unes institucions han fomentat o fomenten els estudis arrelats al medi (com ara la Caixa dEstalvis dOntinyent, Bancaixa o el Servei de Publicacions de la Universitat de Valncia), unes altres bandegen o, eufemsticament, no impulsen sucientment, la divulgaci en valenci ni sobre el territori (CAM, Servei de Publicacions de la Universitat dAlacant, Institut Juan Gil-Albert, etc.; noms cal comparar, per exemple, les actuacions que shi fan en cada idioma al llarg dels anys, i veurem quines sn realment les tendncies i les poltiques de fons). I encara en un altre grup situem aquelles institucions que, rfenes de poltica global en aquest sentit, depenen fonamentalment de la sensibilitat del director de torn perqu es potencie la divulgaci cientca, o el valenci, o es faa justament el contrari. Un exemple s la Seu Universitria dAlacant: noms cal consultar-ne la programaci anual i no s per manca de divulgadors en valenci, de qualitat i xit reconegut; sovint, per, segons qui mane ni sels cerca ni sels obri la porta quan hi fan propostes.

89

Daniel CLIMENT, Albert GRAS En la mateixa lnia de manca de sensibilitat envers el pas, actua la Universitat dAlacant, on la docncia i els treballs dels alumnes, aix com la recerca dels professors, en rees tan fonamentals per a una societat i un territori com la biologia, el medi ambient, la formaci de mestres, etc., es fan quasi aclaparadorament en castell. Aix, es contribueix (potser conscientment, per sobretot per damunt de tota la legislaci i estatuts vigents) a la desaparici cultural i assimilaci castellana de la societat a qu suposadament serveix la Universitat.

6. TOT I AIX SAVANA: CINCIA, TECNOLOGIA I LLENGUATGE

No obstant tots els entrebancs esmentats dordre histric, poltic, estructural, econmic, etc., es poden fer contribucions cientques en el sud del pas i, de fet, sen troben. Malgrat totes les dicultats, i del vel de silenci que imposen sobre tot all que no siga subms o genuex amb la ideologia ocial, hi ha hagut, i hi ha, capacitat de proposar, innovar, dirigir i divulgar cincia al nostre Pas, als nostres Pasos. I de fer-ho dignament en valenci-catal. Fins i tot a un nivell dexcellncia internacionalment reconegut. En fem ara un reps breu. I conv ferlo, perqu, malgrat les dicultats contextuals que hem enumerat, que podrien semblar insalvables i alimentar un pessimisme esterilitzador, els avanos que shan fet i que es fan permeten suposar que, si no fra pels impediments poltics i ideolgics (centralistes, religiosos, dimposici lingstica castellana, etc.) i, en el millor dels casos, amb decisions poltiques adequades, la potencialitat de la nostra societat permetria assolir cotes dexcellncia molt superiors. Potser com va passar quan els Pasos Baixos van assolir la independncia de limperi castell, que els tractava com una colnia, o quan Grcia va aconseguir la independncia, o Irlanda, Eslovnia, etc. Per exemple, pel que fa a la base lingstica per a integrarnos plenament en lesdevenir cientc, podem armar que shan fet coses molt ben fetes, daltssima qualitat, i en ocasions millor ns i tot que les que altres han fet en castell, malgrat la teranyina juridicopoliticoideolgica que ens diculta lavan a millor ritme. Comencem per detenir-nos un moment en el plantejament global del problema i en la importncia de disposar duna bona base lingstica que permeta tractar tots els registres ds duna llengua. Ms enll de conjuntures concretes, el progrs cientc ha contribut en gran mesura a lavan democrtic i social. I aquesta interrelaci, que ja es va insinuar en la baixa edat mitjana, va anar potenciada per lacostament al ciutad dels avanos de la cincia i del pensament grcies a la substituci de la llengua franca de lpoca, el llat, per les llenges nacionals (ats que va arribar un moment en qu el ciutad no entenia per posar-ho en la versi de frase feta de la missa, ni la meitat). Perqu la maduraci de la societat anava lligada a la creaci dun nou concepte de ciutad

90

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci capa de participar en les qestions generals grcies a disposar dun accs lingstic a la informaci rellevant. Avui dia, i malgrat tots els avanos en comunicaci, traducci i accs a fonts informatives, potser estem a les portes dun nou tipus dignorncia collectiva: el derivat de lexcs informatiu en qu, tot i laparent democrcia de langls, es reserven els resultats de la investigaci CT a una minoria dexperts en recerca de mrits i de glria. I una de les raons ser la falta daccs lingstic, amb garanties de solvncia tcnica per a llenges diferents de langls, als temes dinters, des de la medicina ns a la investigaci gentica, als avanos de la fsica, etc., la qual cosa impedir opinar sobre les conseqncies tiques, poltiques o socials. Per tant, s condici sine qua non per a qualsevol llengua actualitzar, depurar i fer accessible al pblic no especialista el lxic cienticotcnic amb garanties sucients per a fer el trnsit cap al llenguatge despecialistes; s a dir, sha delaborar un llenguatge potencialment apte per a servir de vehicle dexpressi i de comunicaci amb la comunitat cientca internacional, sense que, per exemple, continga contradiccions amb les normes terminolgiques, el sistema de smbols internacionals, etc. Per, a ms a ms, una tradici de producci i difusi de coneixement cientc no simprovisa. Calen, a ms de cientcs, tecnlegs i llegs, professors i divulgadors, aix com revistes, llibres, programes audiovisuals i informtics, etc., on el voluntarisme dels implicats vaja acompanyat de coneixements no tan sols profunds en les rees concretes, sin amples i pluridisciplinaris. I en aix la nostra cultura, la que sexpressa en catal-valenci, t molt de terreny avanat malgrat els entrebancs, i el mantell de silenci i ignorncia que se li imposa des dels imperis comunicatius actuals. Per a no fer excessivament llarg el treball, seleccionarem noms dos aspectes rellevants, el lexicogrc i el divulgatiu, els dos clau per a mantenir oberta la incorporaci als avanos de les cincies i les tcniques, i per a tendir ponts entre aquests avanos i el pblic no especialista. El primer diccionari normatiu del catal, el de Pompeu Fabra, va ser editat el 1932; i atesa la connexi dels profunds coneixements lolgics i la professi de lautor enginyer qumic, shi va posar especial mfasi en ladaptaci i actualitzaci del lxic CT als coneixements del moment en cincia i tecnologia; cosa que, per exemple, la Real Academia de la Lengua Espaola tardaria molts anys a fer.9 En qestions dadaptaci lxica, podem destacar, per posar noms alguns exemples, els segents: Vocabulari de cincies de la natura (1985), de Carles Buchon i Miquel Ibez, Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana.

Com a nota curiosa, podem destacar que la segona edici del diccionari Fabra, la de 1954, va ser censurada s, un diccionari, censurat! pel rgim franquista.

91

Daniel CLIMENT, Albert GRAS Vocabulari de fsica i qumica (1986), dngela Llinares, Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana. Manual de catal cientc (1992), de Carles Riera, Claret. El llenguatge cientc catal (1994), de Carles Riera, Barcanova. Comunicar la cincia (1996), de Josep Bernabeu i collaboradors, Bullent. El lxic cientc catal de la botnica (2000), de Carles Riera. Claret. Diccionari de geologia (2007), dOriol Riba, Enciclopdia Catalana. La collecci de txes lexicogrques Qu cal saber?, de la Societat Catalana de Biologia, iniciada el 1984 i de periodicitat mensual. Els treballs del TERMCAT (centre de Terminologia, creat el 1985), amb nombrosos diccionaris en lnia, entre els quals hi ha els de les diverses cincies i tecnologies. I, si passem al camp de la divulgaci, la nostra cultura compta amb obres extraordinries com Biosfera (11 volums), qualicada per la prestigiosa professora de la Universitat de Massachusetts Lynn Margulis, com lobra impresa ms important i extensa que sha publicat sobre lambient del nostre planeta (en el prleg al llibre dEduard Punset, Cara a cara con la vida, la mente y el Universo). En una lnia semblant se situa tamb, pel que fa als reconeixements internacionals, la revista Mtode, de la Universitat de Valncia, i dirigida per Mart Domnguez, una de les millors publicacions europees de cincia i pensament cientc (premi Ciencia en accin 2006; premi APPEC 2007); en certa mesura hereva, tot i superar-la, de la revista Cincia, dirigida en la dcada de 1980 per Joan Senent Josa. Altrament, sn nombroses les obres que tamb han assolit quotes dexcellncia admirables de moltes de les quals no nhi ha de comparables en castell. Per brevetat, i per circumscriurens noms a una petita parcella del camp de la biologia (i ms en concret, on apareix referit el mn vegetal del migjorn valenci), esmentarem obres mestres com les segents: Histria natural dels Pasos Catalans (16 volums). Histria natural de la Marina Baixa (2001), dAgust Galiana. Llibre blanc de la gesti de la natura als Pasos Catalans. La vegetaci dels Pasos Catalans, de Ramon Folch. Flora dels Pasos Catalans, de Bols i Vigo; i la versi reduda, Flora manual dels Pasos Catalans. Els noms populars de les plantes als Pasos Catalans, de Francesc Masclans. Atlas corolgic de la ora vascular dels Pasos Catalans, de Bols i al.

92

Cincia i cultura cientca al migjorn valenci Atlas tonmic dAlacant, de Juan A. Marco Molina. A una escala ms modesta, tamb shan produt al migjorn valenci excellents obres de divulgaci cientca, tant en versi escrita com audiovisual; algunes, ns i tot, han arribat a ser petits best-sellers amb successives reedicions. Per fer-ne esment noms dunes quantes, en els camps de la divulgaci botnica i zoolgica especialment centrada en el migjorn valenci, disposem de: Els vertebrats de la comarca dAlacant, de Luis Rico i Carlos Martn; editat per lantiga Caja de Ahorros Provincial de Alicante, amb limpuls cultural de Juan Antonio Roche. Les nostres plantes (1985), de Daniel Climent, amb tres edicions. Les formacions vegetals de la ciutat dAlacant (1992), de Carlos Martn i Daniel Climent. Els mltiples llibres de Joan Pellicer, dels quals podem destacar els tres volums del Costumari botnic, a ms de lexcellent srie televisiva Les nostres plantes (1996). Els articles referits a letnobotnica i divulgaci botnica dins el llibre Cincia al sud valenci (2003), de la srie Quaderns de Migjorn, editada per lAssociaci Cvica per la Normalitzaci del Valenci, de la ciutat dAlacant. 6.1. Cultura i divulgaci cientca i TIC Un esment particular mereixen les tecnologies de la informaci i comunicaci (TIC) i Internet, un espai de comunicaci i llibertat on la presncia de la nostra cultura s particularment slida. Noms en farem un esment, perqu no s ac locasi de fer-ne una anlisi profunda. Molts estudis indiquen que el catal ocupa un lloc a Internet molt superior al que correspondria pel nombre de parlants de la llengua i, especialment, pel carcter de llengua sense estat al darrere, que nimpulse el reconeixement i difusi internacional. Un exemple concret de producte cultural de qualitat s lEnciclopdia Catalana, i el TERMCAT, daccs lliure, com la Viquipdia, que cont moltes entrades de tipus cienticotecnolgic. El fort creixement que tenen els espais dopini i debat, els blocs (blogs), les pgines web, la premsa digital, etc., auguren un bon futur a la llengua catalana, en un entorn, el digital, on les poltiques de vol gallinaci ni les fronteres absurdes no hi poden intervenir.

7. CONCLUSIONS
En denitiva, no descobrim res de nou si armem que hi ha forces retardatries que no tan sols espolien els nostres recursos materials i personals, sin que diculten leorescncia de facetes imprescindibles per al desenvolupament duna societat, com la cincia i la tecnologia, i que tamb silencien de manera sistemtica tot all que es fa en la llengua del pas en tots els mbits de la cultura.

93

Daniel CLIMENT, Albert GRAS Tot i aix, malgrat tots els entrebancs de carcter poltic i ideolgic, al migjorn valenci, al Pas Valenci, i als Pasos Catalans, sha fet i es fa cincia i divulgaci cientca de primera lnia. Aquest treball ha prets ser tan sols una minscula mostra del que ha fet i qu fa la nostra societat, amb la conana que, sense les coercions ideolgiques, poltiques i materials, podrem aconseguir quotes ms elevades dexcellncia cienticotecnolgica i divulgativa. I participar molt ms en el progrs necessari de la humanitat cap a processos de desenvolupament sostenible i dequilibri socioecolgic. Per tal dencarar amb xit el futur de la nostra cultura i de la nostra societat cal, doncs: Canviar radicalment lensenyament a tots els nivells, especialment luniversitari. Enllaar ms estretament la recerca cientca amb els interessos socials. Divulgar-ne els avanos. Debatren les conseqncies socials i mediambientals. I tot aix al mateix temps que es refora la llengua i cultura catalana del pas. Cal fer divulgaci dalt nivell, i tamb una divulgaci que aprope el coneixement CT a tothom, com a eina imprescindible per a assegurar la llibertat dopci i la capacitat de decidir de cadascun dels ciutadans. Aix no es veuran manipulats i enganyats, com sovint ocorre al Pas Valenci, pels partits majoritaris dideologia centralista, ni per uns mitjans de comunicaci que imposen la censura o deformen qualsevol realitat que accepte la visi castradora que tant de mal ha fet a la nostra societat al llarg dels segles. I la cincia s un instrument ben adient que pot ajudar en aquesta tasca modernitzadora de la societat, perqu aporta no noms avanos en forma de nivell de vida material i de salut, sin que obri nestres de llibertat i de coneixement que permeten construir societats ms justes, cultes i lliures.

94