El preu de ser espanyol...

per a un ciutad de Catalunya

 Joan Hugu i Rovirosa Editorial Dux Gran de Grcia, 50-52 08012 Barcelona www.duxeditorial.com info@duxeditorial.com Primera edici: novembre del 2010 Disseny, composici i portada: Jaume Muoz i Cunill Imprs per Reprodisseny Imprs a Catalunya ISBN: 978-84-938414-0-9 Dipsit legal: B-42787-2010
Sn rigorosament prohibides, sense lautoritzaci escrita dels titulars del copyright, la reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informtic, la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec comercial, la inclusi total o parcial en bases de dades i la consulta a travs de la xarxa telemtica o dInternet. Les infraccions daquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.

En aquest mn per tot es paga un preu, per no sempre la contraprestaci que sen rep s lequivalent. Alg sha preguntat el preu que paga un ciutad del nostre pas -de Catalunya- per dir-se espanyol...?

Sumari
Relaci de greuges 13

Prembul 17 PRIMERA PART I. Una conversa inesperada 23 Ciutadans de Catalunya (qui ho sn?) 24 Concepte de naci 25 Qu s un Estat? 26 Lextensi que ha tenir un Estat 29 Proclames dindependncia (daltres estats) 31 Perdre el mercat espanyol 32 II. A la terrassa del Miramar 37 Catalunya, la fora duna realitat 39 Sobre els greuges 41 El dficit fiscal 41 El dficit fiscal a Catalunya 42 La balana fiscal de Catalunya amb lAdministraci Central (1995-1998) 43 Lincrement anual del dficit fiscal de Catalunya amb lEstat 44 Estudi comparatiu del dficit fiscal amb 15 regions europees 44 El dficit fiscal de Catalunya segons les balances publicades per lEstat 45

III.

A lAula Magna de la Universitat de Barcelona 51 La conferncia den Toni Selleres 52 Conclusions a la conferncia 55 La conferncia den Jacint Olius 55 La situaci de la llengua a Catalunya 59 Unes breus referncies histriques 61 Conclusi. Una resposta a lEspanya antiquada 64

SEGONA PART EL GREUGE SOCIAL ACTUAL A CATALUNYA 69 Unes grans bosses de pobresa 70 La Sanitat a Catalunya 73 El collectiu de la gent gran 74 Ingressos dels jubilats 74 Dependncia 74 Residncies per a gent gran 76 Altres 76 Habitatges per a joves 77 Peatges dautopistes 77 Conclusions finals 78 ECONOMIA I FINANAMENT 79 Flaixos darticles de premsa relatius al finanament i als dficits fiscals 79 INFRAESTRUCTURES 83 Els Ports 84 El corredor ferroviari del Mediterrani 87 Rodalies 91 Ferrocarrils regionals 95 La gran velocitat a lEstat espanyol (AVE) 99 Els aeroports 103 Les carreteres 106

A CATALUNYA NO LI S PERMESA CAP CONCENTRACI DE PODER ECONMIC 113 La venda obligada a ENASA de la fbrica La Hispano Sussa 114 LOPA de Gas Natural a Iberdrola 115 LOPA de Gas Natural a Endesa 118 Conclusions finals 121 SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES 123 Recollida de signatures 125 Primera topada 125 Altres greuges 125 El vergonys afer del reconeixement internacional de la Federaci Catalana de Patinatge 128 El patinatge catal s adms oficialment a la Confederaci Sud-americana de Patins 132 Ms titulars de premsa 133 Sobre lespoli de 2.000 llibres desports propietat de la Generalitat de Catalunya 134 Conclusions finals 135 CATALUNYA I ELS PREMIS NOBEL 137 Catalans proposats per als Premis Nobel 137 ngel Guimer i Jorge 137 Jaume Ferran i Clua 138 August Pi i Sunyer 140 Pau Casals i Defill 141 Josep Trueta i Raspall 142 Llus Maria Xirinacs i Damians 144 Josep Vicen i Foix 145 Pere Casaldliga i Pla 146 Miquel ngel Riera i Nadal 148 Enric Valor i Vives 150 Conclusions finals 151

LA LLENGUA. EL CATAL A CATALUNYA 153 La llengua 153 Segle XVIII. Greuges 154 Segle XIX. Greuges 155 Segle XX. Greuges 156 poca actual 160 Conclusions finals 160 ESGLSIA 161 Per a la consecuci duna Esglsia de futur 161 Reaccions de la Conferncia Episcopal Espanyola (CEE) 163 Lelecci de bisbes 164 Sussa vota els seus bisbes 168 Un greuge econmic 168 La COPE 168 Labat de Montserrat insta el Vatic a canviar la Cope 169 El greuge de lart sacre de la dicesi de Lleida 170 Lorigen de la collecci dart sacre 170 Conclusions finals 171 Conclusi final als greuges 173

Greuges que sexposen en aquest llibre

El dficit fiscal a Catalunya (pg. 46) En aquest apartat hi podem veure el que paga a lEstat -cada any- un ciutad de Catalunya. El greuge social a Catalunya en lactualitat En aquest captol es parla de la pobresa que existeix en el pas; de la deficincia de la sanitat; dels baixos ingressos dels jubilats; de la manca dassistncia per a discapacitats; de les poques residncies per a la gent gran; de la falta dhabitatges per a joves i dels elevats costos dels peatges de les autopistes. La causa sn els diners que surten de Catalunya cap a Madrid i no tornen, s a dir, de lanomenat greuge fiscal. El greuge econmic i de finanament En aquest segon sexposa, amb xifres, els diners que Catalunya aporta a lEstat i els que en rep. Evidentment, en sn molts menys. El greuge en infraestructures Aqu veiem les deficincies que presenten els ports de Catalunya, les rodalies, els ferrocarrils regionals, la gran velocitat, els aeroports i les carreteres del pas per la manca dels recursos que van cap a Madrid i no tornen. Aix comporta una reducci de la capacitat productiva de Catalunya i repercuteix en el benestar social dels seus habitants. A Catalunya no li s permesa la seu de cap concentraci econmica Uns fets que ho justifiquen romanen reflectits en aquest captol.
13

Aquesta negaci provinent de lEstat perjudica leconomia del pas i, consegentment, el benestar econmic i social dels seus habitants. Seleccions esportives catalanes Malgrat que moltes seleccions esportives catalanes varen ser pioneres a lEstat espanyol tenint presncia internacional en la seva poca, aquest Estat, avui, no les tolera, i les nega obstinadament i de manera poc ortodoxa (per dir-ho dalguna forma). En aquest captol sen fa esment dalguns episodis desafortunats exercits per representants del govern de Madrid. Catalunya i els premis Nobel Qualsevol ciutad de Catalunya ha de saber que des de la seva constituci lany 1901, pel fet de ser catalans, vuit personalitats proposades per al premi Nobel, el govern de lEstat va influir i pressionar perqu no els hi fos concedit. Altres dues, luna del Pas valenci i laltra de les Illes, tampoc prosperaren perqu la llengua llur era catalana en les respectives varietats dialectals. Aquest greuge sexplica en aquest captol. Qu han de fer els catalans per poder optar als premis Nobel? Daix tamb sen parla. La Llengua Algunes pinzellades sobre la prohibici que ha sofert la llengua catalana i la vexaci que ha patit, sexposen en aquest captol. Aquest greuge a ms de ser incongruent s molt trist. LEsglsia espanyola i lEsglsia catalana En aquest darrer captol de greuges sha volgut exposar la pressi constant i poltica exercida per lEsglsia de Madrid contra lEsglsia catalana, s a dir, es contrasta el conservadorisme i el tancament de la primera amb lobertura i el carcter progressista de la de Catalunya. Tamb shi expressa la influncia que exerceix la Conferncia Episcopal Espanyola a travs del nunci i el Vatic, sobre els prelats elegits a les dicesis catalanes. Se Cristo lo vedesse!
14

Prembul
Atenent al ttol daquest llibre, creiem pertinent comenar-lo fentnos la pregunta -gaireb obligada- de quin preu paga un ciutad de Catalunya per a ser espanyol? I, sense cap mena de complex, podem assegurar que s un preu desorbitat i fora de context, afirmaci que ens lanir corroborant els continguts de les pgines que lintegren, a mesura que les anem llegint. I seguint referint-nos en els ciutadans de Catalunya, encara hi afegirem que, imbuts per lanar fent de cada dia, pensem que han descuidat -o han volgut ignorar- altres imposicions dictades des de fora del pas, les quals, duna manera premeditada i sorda, per efectiva, han frenat les expectatives de progrs que des de segles -i amb molt desfor- els esmentats ciutadans han anat generant. Si ho tradum al parlar senzill direm que aquestes imposicions han restringit el potencial econmic del Pas, i, consegentment, ha quedat redut aquell benestar social que, per dret, correspon als seus habitants, realitats, aquestes, que tamb veurem en els successius captols daquest llibre. Per el ms flagrant de tot plegat, s que avui, emprant subtileses poltiques (per dir-ho dalguna manera), encara fan igual. A ms daix, directives externes enarborant la bandera de la igualdad nacional de los espaoles, ens continuen marcant horitzons predefinits i que sn aliens a la nostra manera de ser, a la nostra manera de pensar i als nostres costums... I tot aix, a ms de pagar anyalment a lEstat un
17

copis cnon econmic que no s comparable -ni de bon tros- amb les aportacions que fan altres regions europees als seus respectius Estats. Sn els diners de lanomenat dficit fiscal, els quals han marxat i marxen i no tornaran mai ms. I dit aix, i en un altre ordre de coses, creiem important referir les dues caracterstiques que estructuren aquest llibre, per tal de fer-lo breu i fora entenedor: 1a. Que en el seu contingut hi planen les opinions de diverses personalitats del mn econmic, empresarial, acadmic, periodstic, etc. obtingudes a travs darticles publicats a la premsa i a les revistes. Sha fet aix amb la finalitat, fora important, de diversificar les opinions. Lautor sha limitat a recopilar-les i poca cosa ms. 2a. A travs duns colloquis i de la formulaci de dues conferncies de contingut redut, la primera part del llibre mostra aspectes conceptuals de naci, estat, dficit fiscal, etc. i els greuges que suporta Catalunya. A la segona part hi figuren aquests greuges de forma detallada i ms mplia. Per ltim, volem manifestar que lnica finalitat daquest llibre s la de conscienciar als ciutadans de Catalunya del preu que paguen per portar penjada letiqueta de soy espaol. Com veurem, li porten a canvi dun cost econmic altssim i de rebre un enfilall dimproperis, maltractaments, i venjances infundades i mesquines. s una realitat trista i llastimosa, ja que, contrriament, Catalunya sempre ha procurat acollir de molt bona manera aquells que hi han volgut venir. I com un afegit, potser tamb haurem de dir, que si Catalunya es troba en aquesta situaci s pel fet dels personalismes de molta de la seva gent, inclosos els dirigents poltics. Del poble no ha sortit un lder
18

que prioritzs el concepte Pas per damunt de tots els altres, i que duna manera democrtica, ben prpia de la gent de Catalunya, ens condus cap a la consecuci de lautogesti dels seus afers econmics i poltics.

19

PRIMERA PART Conceptes de naci, estat, dficit fiscal... i dues conferncies de greuges

I. Una conversa inesperada

En certa ocasi els tres amics que sempre anvem junts, en Remi, en Francesc i jo estvem asseguts al voltant de la taula duna terrassa en el passeig martim dun poble de platja i sota lample para-sol blanc, amb serrells al seu voltant, que ens protegia dels abrusadors raigs de sol dun calors migdia del mes de dagost. I mentre mantenem una conversa animada relativa al cotxe que cada un tenia i en la que ressaltvem les comoditats que ens prestava i llur potncia, vrem sentir una conversa que, encara que pacfica, era un xic acalorada i que la protagonitzaven els dos suposats marits de les corresponents parelles de la taula vena que just havien arribat. El tema i el to en qu discorria van fer que cessssim automticament els nostres posicionaments automobilstics i escoltssim, sense perdre detall, el que els dos joves defensaven. Les noies escoltaven sense interferir. - I com et deia mentre anvem venint -va dir el que desprs vrem saber que es deia Javier- a Catalunya el qui ha vingut de Galcia sempre ser gallego, landals sempre ser andals, el manyo sempre ser de lArag i el madrilenyo sempre ser madrilenyo. I tots sn espanyols i res ms, com tamb ho ets tu i en som tots els altres catalans... despanyols. Lanomenat Javier sexpressava amb un catal fora bo per ensordia tots els sons fricatius, defecte propi de moltssima de la gent de parla castellana que han aprs catal de grans.
23

Llavors, el que en el transcurs de la conversa vrem saber que es deia Toni, li respon de forma magistral i li aboca el segent: Sobre els ciutadans de Catalunya - Doncs mira: davant daquests arguments importats de no s on i tan pobres de contingut que tu mhas revelat mentre venem, i que els has acabat darrodonir desprs dasseurens, pren-ne nota del segent, ja que pel fet de no haver nascut aqu i viure-hi, tamb tincumbeix, et sentis o no daquesta terra. Vull referir-me a qui sn ciutadans de Catalunya... per b que siguin espanyols. Escolta-ho b. Aquest pas anomenat Catalunya des del segle nov desprs de Crist -fa onze segles ms o menys- t una extensi de 31.930 quilmetres quadrats, que no s poc, i est situat al nord-est de la pennsula Ibrica. Avui hi viuen uns set milions i mig de persones, de les quals uns sn catalans de moltes generacions, altres sn vinguts de la resta dEuropa -inclosa Espanya- i uns tercers provenen dels altres quatre continents. Molts dells se senten profundament catalans, altres en sn indiferents ja que hi han vingut per aconseguir una millora social i, fins i tot, nhi poden haver que, malgrat viure-hi, odien aquesta terra. Per tots, pel fet de tenir-hi llur residencia, sn ciutadans de Catalunya i tots, sense excepci, suporten les conseqncies dels greuges i de les impertinncies que rep el pas i que provenen de lexterior i, concretament, de la resta de lEstat. Llavors, amic Javier, qui viu a Catalunya -li agradi o no- porta penjada una etiqueta en la que shi llegeix: Soy espaol i lidentifica com a tal arreu a on vagi. I tant la porten els que se senten nicament espanyols i gens catalans, com els que se senten tan catalans com espanyols, com aquells altres que se senten nicament catalans, per que, com diem, tots viuen a Catalunya. Aquesta etiqueta no s virtual per la justifica el Documento Nacional de Identidad que forosament tots han de portar a la butxaca. Et satisf sentir que tots som espanyols, veritat?.
24

 Per escolta tamb aix, li remarca. Lesmentada etiqueta els catalans no la tenim incrustada, no, sin que la portem penjant, afirmaci que justifica el fet de poder treure-la si es vol, i fer-ho de la mateixa manera de quan ens la van posar. Per aconseguir-ho, noms cal proposar-sho, Javier, proposar-sho seguint les vies democrtiques que estan establertes, tot i que quan ens la van posar ho van fer de manera forada. Mira, aquesta realitat ha destar a la ment de tots aquells ciutadans que hem referit, i tu entre ells. Consegentment, la pregunta que ens cal fer ara s: Quin preu paga cada ciutad de Catalunya per portar penjada aquesta etiqueta? Quin preu pagues tu i paguem tots nosaltres, Javier?. Desprs en parlarem. - B, per abans de parlar-ne -respon en Javier- voldria recordar-te que tots formem una naci: lespanyola. Sobre el concepte de naci En sentir aix, salta en Toni: - I res ms Javier? Doncs, tamb pren-ne nota daix altra. Essencialment el concepte de naci noms t sentit quan es refereix a un conjunt de persones que constitueixen una comunitat territorial que t, en com, una mateixa histria, uns mateixos costums, unes mateixes tradicions, una mateixa cultura, una mateixa estructura econmica i una mateixa llengua, i que est dotada dunes institucions que mant o que les hi han estat arravatades. Levidncia ens porta a incloure-hi que la comunitat conformada per aquest concepte, alhora, t un sentit dhomogenetat i de diferncia respecte a la resta de les comunitats humanes. I res ms. Aix de senzill. Catalunya, sense la Vall dAran, respon perfectament al concepte de naci.
25

 - B, si, replica en Javi. He dit naci espanyola, per digues-li naci o digues-li Estat, en definitiva, si no s ben b el mateix conceptualment, es pot dir que sassemblen. Si tagrada ms, doncs, diguem que Espanya s un Estat que t molta extensi i que revesteix una unitat de territori indiscutible. Aix tampoc ho podem oblidar ni negar-ho, Toni.

Per tant, atenent-nos a la concepci descrita, Espanya no s una naci -amic meu- ja que dins els seu conjunt territorial hi ha histries inherents als pobles distints que la constitueixen, gent amb costums diferents, tradicions diverses, cultures diferenciades, moltes llenges: unes llatines i altres cltiques, etc. etc., i algunes daquestes nacionalitats tenen un sentit de pertinena i de diferncia altssim respecte a les altres. I encara ms: vull afegir-te en aquest captol que no tots els pobles de la pennsula Ibrica estan inclosos dins dEspanya. Hi ha Portugal, Gibraltar i Andorra, que no en formen part, i nhi poden haver ms en el futur. Tha quedat clar el que s una naci?

Nosaltres tres, mirant-nos i fent-nos ganyotes de sorpresa tot aixecant les celles i arrodonint el llavis, callvem i escoltvem sense perdre detall i, alhora, restvem atnits i astorats en sentir les contra rpliques tan ben travades que proferia el nostre correligionari catal i admirat Toni. I, entrecreuant-nos aquelles mirades, els tres vrem pensar el mateix. Respondr alguna cosa aquest erudit xicot respecte al concepte dEstat? I aqu ho tenim: Qu s un Estat? - Amic Javier, li diu. Al marge de la gran estima que us tenim a tu i a la Teresa (referint-se a la seva esposa o parella), em dol dir-te que no domines gaire aquests conceptes que citem, i s una llstima venint de tu. Per altra banda, tothom hauria de saber-ho. Spigues que conixer labast de llurs continguts s fonamental per saber on som i qui som, i aix poder generar la preuada convivncia que ens cal com a ciutadans del mn ubicats en el nostre territori que s i que es diu Catalunya.
26

I continu: Anem a veure, qu s un Estat? Mira, en el sentit ms simple es pot definir lEstat com una sola naci o un conjunt de nacions que constitueixen un cos poltic... Que complicat oi? Doncs anem per un altre cam potser ms senzill. Ampliant el concepte i expressant-lo duna manera ms planera direm que un Estat s un determinat territori, gran o petit, on els seus habitants estan regits per un mateix govern. Aix ja ho veus ms entenedor, veritat? I com un afegit et dir que aquest concepte el podem extrapolar a un reialme, en el que el govern pot ser constitucional o b exercit directament pel monarca. Del que tacabo de dir es desprn que no sempre el territori dun Estat coincideix amb el duna naci. Avui, una bona part dels que existeixen estan compostos per comunitats diverses i molt diferenciades, s a dir, per ms duna naci, que s el cas dEspanya. Per tant, en aquests darrers, aplicar a lEstat el nom de naci s una aberraci conceptual malintencionada, ja que, en referir-la a un territori constitut per comunitats diferenciades es desvirtua del tot el veritable concepte de naci. No s si ho has ents! En tot cas ten far cinc cntims ms perqu ho acabis de veure. Sovint sentim que els representants de molts governs dEstats plurinacionals quan en llurs escrits o parlaments refereixen el territori, mantenen un rerefons interessat i del tot pervers en substituir sistemticament el concepte dEstat pel de naci. El motiu no s altre que el danorrear el significat del segon per desvirtuar-lo i aigualir-lo fins a fer-lo desaparixer i, aix, uniformitzar la cultura i els costums de les comunitats que constitueixen lEstat per tal dassimilar-los als de la majoria interessada. Dit amb altres paraules: volen liquidar el sentiment de pertinena prevalent a la comunitat diferenciada i
27

esborrar el concepte de naci. Tant de bo ho poguessin fer, pensen ells. Per aix noms ho fan els estats ademocrtics i centralistes, els quals valent-se del poder que ostenten, directament o duna manera encoberta, atempten contra els drets humans de les minories. El paradigma duna democrcia que respecta els valors dels seus grups minoritaris s la Confederaci Helvtica (Sussa), el Canad i algunes poques ms. Espero Javier, que ara tinguis un concepte un xic ms ampli del que s la naci, del que s lEstat i de la diferncia. La naci sha format en el temps i per la tradici dels qui la constitueixen; s un procs natural. LEstat es forma per acord, per conquesta o per imposici; s un procs artificial, oportunista i de convenincia. La naci perdura. LEstat varia. Segons les circumstncies el seu territori pot augmentar o disminuir. Tamb voldria incidir en una altra qesti que has mencionat. Has dit que Espanya s un gran Estat que t molta extensi i que revesteix una unitat de territori indiscutible. - I s cert -interromp en Javier- aix s una realitat que ning pot rebatre ni revocar. Espanya s el que s des de sempre, cosa que no me la pots discutir, i tal com diu la Constituci s indissoluble. O no? Nosaltres tres davant les minses allegacions que presentava en Javier -talment com si fos lambaixador de lEstat- i davant la consistncia de les respostes den Toni, senzilles i perfectament argumentades, en cada una que sen formulava espervem sentir el que el jove defensor del nostre pas responia. Pel que fa a nosaltres, hem de dir que tenem altres projectes aquell mat, per cap del tres volem perdrens aquell interessant debat. Evidentment, en Toni va prendre la paraula per tal de rebatre aquesta darrera interpellaci i ho va fer daquesta manera:
28

- Penso que el tema Constituci val ms deixar-lo. Et dir, per, que aquesta anomenada Carta Magna la fan els homes, no s cap bblia, i quan ho creuen convenient la modifiquen. Aix fa que noms tingui el valor que li vulguin donar els qui la van fer. Lextensi que ha de tenir un Estat Pel que fa al territori o a lextensi dun Estat, Javier, no hi ha cap norma divina que el delimiti i, amb el pas del temps veiem que tots han variat. En alguns casos han augmentat, i han disminut en altres. I mira, per tal de posar un exemple i escollint pel cas lEstat ms prxim que tenim: lespanyol, les variacions hagudes en cinc cents anys -que no s res dins la histria de la humanitat- han estat les segents: Edat Mitjana.- Es formaren diversos regnats a la Pennsula Ibrica. Segle xv.- Suneixen els de la Pennsula Ibrica, llevat de Portugal, tot i que els antics regnes mantenen llurs propis furs i llurs institucions. I com tu deus saber, Javier, a Catalunya els hi foren arrabassats lany 1714 pel rei Felip V en guanyar la guerra de Successi i allegant el derecho de conquista. Ho veus, va ser imposat, no democrtic. Any 1581.- Portugal sannexiona a Espanya. Desprs de lefmer regnat del darrer descendent legtim de la casa dAviz, el cardenal Enric, es disputaren la corona portuguesa Felip II de Castella, nt del que fou rei de Portugal, Manuel I, per una banda, i nAntoni, prior dOcrato i nebot del cardenal Enric, per laltra. El 1580 lexrcit castell derrot el pretendent i el 1581 Felip II fou proclamat rei a les corts de Tomas. Aix doncs, Portugal es va annexionar a Espanya. Any 1640.- Independncia de Portugal. En el regnat de Felip IV dEspanya, el comte-duc dOlivares requereix lajuda de les tropes portugueses per anar contra Catalunya, per amb lajut del cardenal
29

francs Richelieu la noblesa i la burgesia shi negaren i, alhora, proclamaren rei de Portugal el duc de Bragana amb el nom de Joan IV. Desprs que Castella hagus perdut tres batalles, successivament, sarrib al tractat de Lisboa de 1668 en el que la monarquia castellana reconeix la independncia de Portugal. Any 1659.- Tractat dels Pirineus.- Felip IV de Castella cedeix al rei Llus XIV de Frana el comptat del Rossell (amb el Conflent, Vallespir i Capcir) i de la meitat del comptat de la Cerdanya. Aix va suposar lamputaci duna part de Catalunya i fou feta pel rei dEspanya sense consultar les Corts Catalanes ni els organismes catalans de govern. Ni tan sols els hi va notificar. De democrcia gens ni gota, ja veus. Any 1713.- En virtut del Tractat dUtrecht el penyal de Gibraltar situat al sud de la pennsula Ibrica passa a dominaci anglesa, tot i que mant, encara avui, una autonomia interna. I no parlem de la prdua de les colnies de Filipines i de Cuba el 1898, del protectorat dIfni, primer, i provncia desprs (el 1969), i que fou espanyol des 1934; i de la Guinea Equatorial que tamb va ser espanyola des de 1777, el 1956 es convert en provncia i el 1968 acced a la independncia. Com podem veure, Javier, Teresa i Rosa, amb aquesta exposici queda ben demostrat que lextensi dun estat experimenta variacions amb el decurs del temps. Aix veiem lEstat espanyol amb una annexi i tres segregacions dins la pennsula i en un perode de cinc cents anys, i la independncia de quatre colnies dins els ltims 112 anys. Desprs daquesta darrera exposici den Toni, tan concisa, ben documentada i breu, atenent al gran contingut que, en si engloba, nosaltres considervem acabat el debat, per amb sorpresa de tots tres, en Javier -un xic expectant- va reaccionar daquesta manera:
30

- No es pot negar Toni que coneixes el tema. Sembla talment que te lhaguessis estudiat per recitar-lo avui aqu, per jo mantinc que, en els nostres temps, parlar de la independncia o de la segregaci que sensuma de Catalunya s una quimera i cito aix per les raons segents: 1a. Avui hem deixamplar fronteres i no reduir-les. Ja no sen proclamen dindependncies en els nostres temps. 2a. Una independncia suposaria perdre, per ressentiment, el mercat espanyol i aix suposaria un cop a leconomia catalana, i ja saps que pel catal la pela s la pela. 3a. Tampoc hi estem tan malament formant part de lEstat espanyol. Hi ha qui parla de greuges. Quins greuges tenim, si mai havem estat tant b com ara? a banda de la crisi que avui patim per que s transitria. - Doncs mira, diu en Toni, tinc corda per contestar-te les tres raons que, segons tu sn de pes i de transcendncia, per comena a ser tard i hem delevar ncores, sin no dinarem, per et contestar ara les dues primeres perqu sn curtes: Proclames dindependncia Vull significar-te que un fet constatat s, que des de fa molt de temps les nacions, Javier, les nacions que no es regeixen per si soles i estan integrades en un Estat plurinacional, mostren un descontentament manifest, fins al punt de gestionar llur independncia. Cal expressar que les constitucions dels Estats que integren aquestes nacions, estan redactades de manera que les minories comptin poc i, a ms, hi tenen travada llur independncia, cosa que va en contra dels drets fonamentals dels humans emparats pel Dret Internacional. Evidentment, laprovaci de les referides constitucions laconsegueixen les majories existents en aquells Estats, que, en definitiva, sn les qui sen beneficien.
31

s per aix que, com diem anteriorment, els pasos sotmesos a un gran Estat malden per alliberar-se de la opressi o insatisfacci que pateixen, i en els darrers vint anys -vint anys Javier-, les independncies aconseguides amb la formaci dEstat propi -per pasos sotmesos- han estat les 14 segents: El 1991 les dEstnia, Letnia, Litunia, Bielorssia, Ucrana, Moldvia, Eslovnia, Crocia i Macednia; el 1993 les de Txquia i Eslovquia; el 1995 la de Bsnia i Hercegovina; el 2006 la de Montenegro i el 2008 la de Kosovo. Daquestes, llevat de Bielorssia, Ucrana i Txquia, els onze restants tenen una poblaci molt inferior a la que t Catalunya i han volgut ser independents, ja veus. I com si duna paradoxa es tracts, podem afirmar que cap naci que sha independitzat i sha constitut en Estat propi, ha volgut tornar al seu status anterior ni integrar-se en un altre Estat. Vull constatar-te aquesta particularitat per lalt significat que cont. Qu, doncs, Javier, no es constitueixen independncies en els nostres temps? Perdre el mercat espanyol Pel que fa a perdre el mercat espanyol s que potser tu o algun altre albat es pensa que lempresariat de la resta de lEstat ens compra perqu formem part dEspanya? Tu tho has cregut mai aix, Javier? Espero que em diguis que no. A la resta de lEstat espanyol ens compren perqu els oferim un bon producte i a un preu ms econmic. Si no de qu ens comprarien? Mira, preu per preu compren on sigui tret de Catalunya. Que no sha vist el que ens estimen en les campanyes del cava... En una suposada independncia de Catalunya, i ja veus que no lhe citat en cap moment la independncia del nostre pas, ens comprarien
32

els mateixos que ens compren ara si els hi oferim bona qualitat i bon preu, perqu la pela s la pela pels catalans, com tu has dit abans, per tamb ho s per tot el mn incloent-hi els espanyols. I si no ho vols admetre aix no ms em resta aconsellar-te de qu tho facis mirar. Altrament si aix succes, els catalans immediatament substituirien el mercat espanyol per clients darreu del mn com han fet aquest darrer any 2009 pel fet de la crisi. Pel que fa a la tercera, com que s molt llarga dexposar i ja s molt tard la deixarem per aquesta tarda o per un altra dia. Ara b, amic Javier, mhaurs de pagar honoraris per aquest allionament que has rebut, encara que, ben mirat, pel fet de ser bons amics, tels perdono, per en referncia als tres oients de la taula vena que no shan perdut paraula els hi passar minuta amb IVA incls. No cal dir que vrem quedar sorpresos i gaireb enrogrem per la increpaci que ens va fer, tot i que anava acompanyada dun mig somriure de satisfacci com a orador i que, com veurem, va servir de pretext per tenir noves entrevistes. Vegem-ho. A en Francesc i a mi ens va sobtar el que vrem sentir, ja que no ens espervem aquell final i, en aquell moment, no vrem saber reaccionar. Emper lamic Remi, tot i que era el ms moderat i prudent del grup va ser el primer que va respondre i ho va fer daquesta manera: - Bon amic Toni, mai pagaria amb tant de gust uns honoraris, encara que fossin amb IVA incls o separat, per haver escoltat unes dissertacions tan acurades, justes, lacniques i altament entenedores com les que tu has acabat de fer. Per a mi sn, senzillament, mestrvoles i sn dignes de grans elogis i penso que els meus amics diran quelcom de semblant. Llstima que no es puguin expandir a tots els habitants del nostre pas perqu els hi calessin dins de llur ment i els hi donessin arguments per afrontar reptes que, sens dubte, vindran. Toni, felicitats. I et dir ms.
33

Penso que a tots tres ens agradaria escoltar la teva resposta a la tercera interpellaci feta pel teu benvolgut amic Javier. Amb grata sorpresa per linesperat panegric emulat per en Remi, tant en Francesc com jo, que certament ignorvem aquesta faceta del nostre company, no vrem fer altra cosa ms que rubricar-lo, sense afegir-hi cap altra paraula. Lagrament den Toni no es va fer esperar i, tot complaent, hi va afegir: - Si ho creieu oport, aquesta tarda a les sis -que el sol ja va de baixa- a la terrassa del Miramar podrem prendre el te o un refresc i esbossarem la part que queda pendent. Per a mi ser un honor compartir els meus raonaments relatius als greuges del nostre pas amb altres persones interessades. Tots tres ens vrem mirar i hi varem assentir i va ser en aquell moment quan les dues companyes dels interlocutors varen expressar que elles no ens acompanyarien, per que no obstant vindrien a recollir els marits a lhora convinguda. Per cert -va expressar en Toni en aquell moment- he vist que vosaltres ja sabeu el meu nom. Em podreu dir amb qui tenim el gust de parlar? En Remi, en Francesc i jo varem fer les pertinents presentacions i ens vrem acomiadar de tots fins a la tarda.

34

II. A la terrassa del Miramar

Sn tres quarts de sis i des que ens hem acomiadat aquest mati en el Passeig Martim no he deixat de pensar en les definicions tan concises i encertades den Toni, murmurava tot sol assegut en una taula de la terrassa i guardant quatre cadires ms. Cap dels altres encara no havia arribat. En aquest moment se macosta el cambrer. - Qu desea el seor? Guaita, un altre que hem de reciclar, vaig pensar a linstant. Ho tenim fotut aix, per ens en sortirem. - Esperar una estona que han darribar quatre companys ms, li vaig respondre amb el meu catal de sempre. - Bien seor. I el cambrer sen va entornar. Veig que ho ha ents, em vaig dir per a mi mateix. Parlar-los en catal s el millor favor que els podem fer. Altrament, no lentendran mai. I just haver fet mitja volta el cambrer quan veig venir en Javier i en Toni, i uns moments ms tard apareix en Remi fent gala de la seva puntualitat, ja que encara no eren les sis. En Francesc, com sempre, va arribar uns minuts ms tard de lhora pactada.
37

- Ja sho han pres b les vostres dones dhaver-les deixat aquesta tarda per tractar temes de pas?, vaig expressar dirigint-me a en Javier i a en Toni. - I tant, va respondre el segon. La Rosa ja hi est acostumada, encara que tamb li agrada ser-hi, i ms quan hi ha cares noves. Li agrada escoltar lopini de la concurrncia. En canvi, en Javier va contestar que preferia que no hi fos, perqu desprs li rebla el clau de la catalanitat i ell vol mantenir-se com un bon hisp. La resta ho escoltrem sense proferir mot. En veure totes les cadires ocupades, el cambrer torna per demanar quina consumici ens porta. - Qu les pongo a los seores? I amb la llengua del pas cada un va demanar el que ms li plaa. Per en Javier destacant de la resta va proferir: - Un granizado de caf, y con vaso bien frio. - Tu, pellofa, digues-li en catal, sin no naprendr mai el xicot, li engalt en Toni. - S, seor -diu el cambrer- yo me esfuerzo mucho en entender el cataln pero casi todos se me dirigen en espaol y entonces se me hace muy difcil conseguirlo y cuando empiece a entenderlo quiero comenzar a hablarlo. - Ho veus. s el que et dic sempre. Jo no entenc com molts daqu sentesten a parlar en castell en els nouvinguts. Perqu tu ja ets daqu, oi Javier? Ja portes ms de vint anys a Catalunya.
38

En Javier, tot abaixant els ulls i en veu baixa va dir: - S i no. En definitiva tothom ens entenem si parlem en cristi. I b, continu. Aquests nostres nous amics volen sentir la teva esperada dissertaci sobre el tercer punt que quedava: els greuges que dius que tenim a Catalunya provinents dEspanya. I en Toni, traient uns papers que portava a la butxaca, els desplega ordenadament, en fa un vista rpida i aixecant el cap lentament diu: Sort que avui fa airet, perqu em temo que el que en sortir de tot plegat ens escalfar una mica. Mho temo. Comenar per referir, molt breument, la realitat del poble catal. Som-hi doncs. Catalunya, la fora duna realitat Des de la seva constituci com a nucli territorial configurat a finals del segle IX i fins els nostres dies (11 segles, ms o menys), Catalunya ha estat una realitat universal amb un poder i una hegemonia plena en algunes poques, i supeditada, en altres. Aquesta supeditaci ha estat molt ferotge durant els tres darrers segles. Amb la derrota soferta a lanomenada Guerra de Successi del 1714, el rei Borb Felip V, li va arrabassar els furs i privilegis que gaudia, i malgrat les cruentes repressions, espoliacions, deportacions, inquisicions i tota mena de vexacions que va sofrir Catalunya i la seva gent durant les poques posteriors a aquella data i que venien infligides des de Madrid pel desptic sobir, tothora va mantenir el seu esperit de superaci i de pas diferenciat, i malgrat tenir abolides les seves institucions por derecho de conquista, va preservar les seves tradicions, la seva cultura, la seva llengua i el seu estatus social i de progrs econmic de per si peculiars. En el darrer segle, les dictadures del general Primo de Rivera, primer, i
39

del general Franco, desprs, van delmar altra vegada els drets i la moral del poble catal, per la societat va continuar unida, i pel fet dhaver-se mantingut sempre com un poble cohesionat i emprenedor, leconomia de Catalunya va ser la ms florent daquell Estat en el que shi va veure inclosa. Des de la Transici (anys 70) i malgrat tenir unes Institucions prpies -per amb poders supeditats als de lEstat- les conseqncies adverses esdevingudes han estat constants. (Una bona part daquestes conseqncies adverses les veurem reflectides en els captols de greuges de la Segona Part del llibre. Hi figuren conjuntament amb el perjudici que causen en el benestar social dels habitants de Catalunya, que som tots nosaltres, tots els que hi vivim). Per la meva part -diu en Toni- i pel que fa als greuges, us puc referir que, majoritriament, he recollit els que citar a continuaci. Personalment, considero que sn els ms rellevants, tot i que nhi ha daltres que sense dependre de leconomia, tamb son importants de ressaltar. Dels primers en tinc material com per publicar diversos llibres i, atesa la meva especialitat, quan els explico sempre sintetitzo molt llurs continguts. En els meus alumnes de la universitat els hi haig dimpartir daquesta manera, altrament es farien carregosos i els costaria ms dentendre i assimilar. Estic convenut que tots vosaltres els trobareu molt simples. A partir daquest moment els tres restvem ms amatents que mai. Al mat rem individus duna taula aliena. Ara, ens havem convertit en part integrant. Segurament que ell ens assimilaria a alumnes de la seva classe i nosaltres espervem dell escoltar noves erudicions que fossin la continuaci de les del mat al Passeig Martim. En Javier hi mostrava una indiferncia continguda, per hem de ressaltar que tampoc es perdia detall.
40

Sobre els greuges - Comenar -diu en Toni- per citar el principal de tots i que roman immers en el camp econmic: el greuge fiscal, ja que dell sen deriven directament tots els altres originats per les deficincies dinerries que comporta, tals com el greuge social i el dinfraestructures majoritriament, sense voler dir que no nhi hagin daltres. De tot plegat sen deduir que Espanya s un llast que redueix la capacitat econmica de Catalunya i, consegentment, limita el seu benestar social i les seves possibilitats de creixement i desenvolupament, i, al dir de Catalunya, insisteixo, vull dir dels seus ciutadans, inclosos, evidentment, tots nosaltres. El dficit fiscal - El dficit fiscal - ens diu en Toni- s el principal greuge econmic que suporta Catalunya i que prov de lEstat, i, com hem dit, daquest dficit sen deriven, subsidiriament, molts altres. I qu s el dficit fiscal? molts es pregunten: Doncs el dficit fiscal -continua dient- es genera quan la redistribuci del diner que es recapta en una comunitat a travs de la implantaci dun sistema tributari, o sigui, a travs del cobrament dimpostos, no reverteix ntegrament en els contribuents. I poso un exemple prctic. A nivell municipal, per exemple, qualsevol Ajuntament recapta uns impostos sobre les propietats del municipi. Els ciutadans del poble que tenen ms edificacions i solars hi contribueixen en una major quantitat i els que en tenen menys, bviament, en una quantitat ms petita. Per ltim, els que no en tenen cap, no paguen res. Si el consistori destina el total de la recaptaci a arranjar o remodelar uns carrers, tots els habitants de la poblaci sen beneficien duna manera igualitria, hagin pagat molt o poc, o no hagin pagat. Qu ens diu aix?:
41

 1r.- Que hi ha una redistribuci de la riquesa. 2n.- Que no existeix cap greuge fiscal, ja que tot el que sha recaptat dels contribuents, lAjuntament els hi torna ntegrament via serveis. El greuge fiscal es genera, doncs, quan tots o una part dels impostos liquidats per un determinat collectiu, lens recaptador no els reverteix totalment cap aquest collectiu via bns o serveis i els empra per finalitats alienes a lesmentat collectiu, que s el cas dEspanya, en relaci a Catalunya. Ara, ja tots som coneixedors del que s el dficit fiscal. Ens cal doncs, endinsar-nos en el que suporta Catalunya com a conseqncia de la maldestre poltica de finanament de lEstat. Mexcuso, diu en Toni, permeteu-me que rectifiqui ladjectiu maldestre pel de premeditada. A lEstat espanyol hi ha gent amb prou capacitat que li permet estudiar amb detall rigors el que han de fer. De maldestres res. De premeditat tot. Anem, doncs, pel dficit fiscal de Catalunya, el qual noms quedar eliminat... ...QUAN EL NOSTRE PAS GESTIONI TOTS ELS RECURSOS ECONMICS QUE GENERA I qu ha de fer per aconseguir-ho? El dficit fiscal de Catalunya El nostre conferenciant ho exposa aix: Al final de tots els exercicis, cada Comunitat Autnoma relaciona el total que ha pagat a lEstat pel concepte dimpostos. Per altra banda anota el qu ha rebut per serveis i per inversions. s lgic que en un pas democrtic els ciutadans tenen dret a saber el qu en fa el govern amb els seus diners. Llavors, la diferncia entre el diner que paga la Comunitat
42

al govern espanyol i el diner que torna de manera directa o indirecta a la Comunitat, s el que sanomena balana fiscal de la Comunitat en relaci a lEstat. Si el que en rep s inferior, es diu que la Comunitat t un dficit fiscal amb lEstat. Pel que fa a Catalunya, tal com diem anteriorment, des de segles pateix un dficit fiscal que cada dia va en augment. s un xic complicat determinar-lo i no s lobjectiu daquesta exposici que us faig. Durant molts anys els diferents governs espanyols han refusat contnuament dexposar-lo, perqu s escandals. No obstant, diverses institucions financeres i centres econmics el publicaren peridicament. Vegem-ne alguns: La balana fiscal de Catalunya amb lAdministraci central (19951998) calculada pels professors Guillem Lpez i Esther Martnez Tenim per cas, que els professors Guillem Lpez i Esther Martnez, amb el treball La balana fiscal de Catalunya amb lAdministraci central (1995-1998) i que a finals del 2000 va ser guardonat amb el premi de la Societat Catalana dEconomia, diuen que la quantitat de diners que el 1998 els ciutadans i ciutadanes de Catalunya van transferir a la hisenda pblica espanyola a canvi de no res, s a dir: sense cap contrapartida, va ser dun bili tres-cents vint-i-sis mil seixanta un milions de les antigues pessetes (7.969.787.121 euros). Es tractava, evidentment, de recursos generats a Catalunya, que van ser fruit de lesfor del conjunt dels treballadors i de les empreses catalanes, per que un cop arribaren a les mans de la hisenda central espanyola, sen varen anar i ja no retornaren mai ms al seu lloc dorigen. Com sempre el seu rastre desaparegu, i el seu dest final signora completament. En termes econmics aquesta xifra representava el 8,37 % del producte interior brut de Catalunya i, com veurem ms endavant, suposava un transvasament de recursos prcticament sense precedents enlloc del mn. Si aquestes dades les tractem dins un terreny ms planer i ms a labast
43

de tothom, veurem que lany 1998, cada un dels 6 milions de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, se sentissin o no catalans, varen efectuar una transferncia neta de 216.581 pessetes a ladministraci de lEstat a canvi de no res. Dins aquests 6 milions, hi estem inclosos tant el qui exposa el tema com vosaltres que lescolteu, si s que llavors viveu en aquest pas. Lincrement anual del dficit fiscal de Catalunya amb lEstat Per tal de constatar el gran increment que, dany en any, va experimentant aquest important greuge financer, ressenyarem el que llegim al diari La Vanguardia, en ledici del dia 2 de novembre de 2003, i que publica Julio Alcalde, director del gabinet destadstica regional de FUNCAS, de Madrid. Expressa que el tan repetit dficit fiscal de Catalunya amb Espanya, lany 2002, era de dos bilions quatre-cents cinquanta un mil milions de les antigues pessetes (14.730.806.678 euros). Novament experimenta un increment desmesurat i insostenible. Financerament, un dficit fiscal tan extremadament exagerat comporta connotacions diverses que tendeixen, totes, a la creaci duna desestabilitat econmica i dun empobriment del pas. Aquestes sn les conseqncies que Catalunya va arrossegant en el decurs dels anys i que es va agreuj a les darreres dcades del segle passat i que sha disparat en aquests tres ltims anys, malgrat els crits dalerta dagents socials i econmics. Fins i tot determinades personalitats del mn empresarial a primers doctubre daquell mateix any van considerar que lactual model de finanament estava frenant el desenvolupament econmic i social de Catalunya. Estudi comparatiu del dficit fiscal i del PIB de Catalunya amb relaci amb 15 regions europees Un nou estudi sobre el dficit fiscal i el PIB realitzat lany 1998 sobre 15 regions europees amb una renda per cpita semblant a la de Catalunya, ens diu que noms 6 tenien dficit fiscal sobre el producte interior brut, i Catalunya lencapalava amb un 8,76%. Les altres la seguien amb
44

un 2,92, 1,95, 1,22, 1,13 i 0,46 %, respectivament. Les 9 restants, tenien supervit fiscal. Aquest estudi es va fer sobre regions europees comparables amb Catalunya, i el va publicar mnium Cultural i Editorial Proa. Hem vist, doncs, la diferncia brutal que existeix entre Catalunya i qualssevol de les altres. El dficit fiscal de Catalunya segons les balances publicades per lEstat Finalment, i desprs dhaver insistit el Govern de la Generalitat i alguns partits de loposici en els successius governs del PSOE i del PP, a mitjans de juliol del 2008 lEstat publica les balances fiscals i reconeix que en el 2005 Catalunya, en nmeros rodons, va tenir un dficit de 14.800 milions deuros que representa el 8,7 % del Producte Interior Brut de Catalunya. Dit duna manera ms entenedora per a tothom, de cada 10 euros que un catal paga a lEstat, noms en retornen 7, s a dir un 27,7 % del que es paga no torna de cap manera. Sense estendrem ms i pensant que ja s prou illustratiu el que expresso, dir que si agafem, noms, el que han pagat els ciutadans de Catalunya a lEstat durant els deu darrers anys per poder dir que sn espanyols, s la monstruosa xifra segent: 14.800 milions cada any x 10 anys = 148.000 milions deuros que mai ms en la seva vida veuran. Pels que pensen encara en pessetes sn: 24.625.000.000.000 (vinti-quatre bilions sis-cents vint-i-cinc mil milions de les antigues pessetes) Si considerem una poblaci mitjana per a Catalunya en aquests 10 anys de 7.000.000 dhabitants tenim que cada catal (o ciutad daquest pas) per poder dir al mn que sc espanyol, ha pagat un cnon o taxa de 2.114 euros a lany,
45

s a dir: A lany Cada ciutad Famlia de 4 membres 2.114 euros 8.456 351.740 pessetes 1.406.960

En 10 anys Cada ciutad 21.140 euros Famlia de 4 membres 84.560 3.517.400 pessetes 14.069.600

A ms, si agafem titulars de premsa relatius al finanament de Catalunya i a les inversions que lEstat sha comproms realitzar-hi i que totalment o parcialment no ha acomplert, en citarem alguns dels ltims anys. Vegem-los:
08-01-06. Tots els empresaris veuen clar que lactual sistema de finanament autonmic est perjudicant leconomia catalana. 14-02-07. LEstat ha deixat dinvertir a Catalunya 1.760 milions deuros en obra pblica en tres anys. 29-11-07. Catalunya duplica el dficit fiscal amb lEstat en 15 anys. 06-05-08. Zapatero retarda fins el 2010 (2 anys ms tard) el nou model de finanament. 10-07-08. Els primers pressupostos del govern Zapatero van fer crixer el dficit fiscal a Catalunya fins a 16.735 milions deuros. 29-07-08. El vicepresident Solbes alerta que lEstat no t diners per contribuir al model de finanament autonmic. 08-10-08. La contractaci dobra pblica de lEstat a Catalunya baixa un 37,2 per cent en un any. 46

07-11-08. El ministeri de Foment incompleix de nou els acords estatutaris dinversi. 10-11-08 El ministeri de Foment tan sols ha gastat 139 milions dels 914 destinats a Catalunya en els pressupostos de 2007. 22-07-09. El ministeri xifra en 5.255 euros per habitant el finanament basc mentre que el catalans amb el nou model en rebran 2.239. 11-10-09. Foment incompleix la inversi prevista en Rodalies i autovies. La SEITT, una de les societats pbliques del ministeri, noms gastar el 32% dels 782 milions previstos per al 2009. 24-11-09. Foment redueix un 46,7% les licitacions. 30-03-10. Foment suspn en carreteres i incompleix el finanament, i ...

I desprs de lexposici feta i prou detallada, en Toni ens pregunta: - Qu us en sembla del greuge fiscal que suporta Catalunya? En Remi i en Francesc varen contestar que ja en tenien un cert coneixement de la balana fiscal de Catalunya amb lEstat i del dficit que generava, per que no coneixien ni en xifres ni amb tant de detall el cost que representava per cada ciutad de Catalunya. Varen afegir, que els nmeros referits els consideraven greus i que, en conixer-los, acreixia la voluntat de reconsiderar, molt seriosament, llur actual condici de ciutadans espanyols. Alhora, nosaltres tres vrem coincidir en lafirmaci dhaver escoltat una conferncia molt concreta i entenedora, i dhuc ens dolia que no fos prou coneguda per la gent del pas. I per acabar aquest captol, en Toni afegeix: - Pel que fa a tu Javier, et pregunto directament que, desprs daquesta exposici adversa i perjudicial per a Catalunya -ja que ens mostra que
47

per portar penjada letiqueta despanyol pagues 2.114 euros lanypagaries aquesta mateixa quantitat per portar penjada la de francs, angls, itali, o de qualsevol altre Estat que tofers integrar-te en el seu, si ens desenganxssim dEspanya? Mira! Deixam que et digui que per la importncia que t la resposta, et demano que la meditis i ja ens la contestars quan la tinguis ben ordida. Per, de totes maneres, si acceptem que s no, ens haurem de preguntar: llavors perqu la paguem a Espanya? En aquell moment es va produir un sobtat silenci. Nosaltres tres no ens vrem manifestar per una sensata prudncia i, en Javi, tamb callat, restava amb els ulls baixos. Val a dir que no hem sabut mai quina va ser la seva resposta, per el cert s que ho havia escoltat tot, fil per randa, sense proferir cap mena dobservaci. Coincidint amb aquell silenci, varen arribar les respectives esposes dels nostres nous amics. - Qu, ja us ha convenut el meu marit, va deixar anar la den Toni en acabar dasseures. Quan pot expressar els seus coneixements deconomia i finances davant dun pblic interessat, s troba realitzat. Leconomia, a la universitat, s el seu tema de cada dia i li s la seva vida. En sentir aix, i mentre en Javier mantenia aquell discret mutisme, lamic Francesc li va respondre que era ben pals que el seu marit mostrava un domini extens del que exposava i que, a ms, ho feia amb una pedagogia senzilla, ornada -en alguns casos- dexemples illustradors, que la feia ms entenedora encara. I, li va afegir: En sentir-lo a parlar, un queda dej de conixer altres aspectes derivats del dficit fiscal i que puguin afectar al pas. En Remi i jo ens vrem adherir en aquesta observaci.
48

Va ser llavors quan en Toni ens va fer saber que aquella mateixa setmana marxaven cap a Barcelona ja que lestiu finia, per que a primers de setembre hi havia prevista una conferncia que versaria sobre greuges socials, dinfraestructures i altres derivats de la relaci de Catalunya amb Espanya, i que ens ho comunicaria a ladrea que li indiqussim, per si hi volem assistir. Nosaltres tres, tot mirant-nos, vrem assentir mostrant satisfacci. En aquella tarda el temps ja no permetia res ms. Les referides esposes es van abstenir de prendre cap refresc i desprs duna breu conversa de conjunt ens acomiadrem tot elogiant la nova i grata coneixena, desitjant-nos mtuament una bona tardor i facilitantli ladrea de contacte.

49

III. A lAula Magna de la Universitat de Barcelona

Primers de setembre Assabentats per en Toni, els tres inseparables amics vrem assistir a la conferncia daquell divendres a la tarda. Segons el programa, les exposicions eren compartides. Les den Toni versaven sobre el greuge social derivat del dficit fiscal de Catalunya amb Espanya, i de la manca dinfraestructures que pateix Catalunya per causa daquell dficit. El segon conferenciant faria un breu resum de la resta de greuges que suportava Catalunya, els quals eren molts i ben diversos. Passada la porta dentrada a la referida Aula, es facilitava als assistents un llibret en el que shi explanaven, amb amplitud, les particularitats de cada greuge. Per llur extensi, els conferenciants noms en farien un breu resum. (Aquells continguts sn els que conformen la segona part del nostre llibre) Les Conferncies Com s preceptiu en aquests casos, el representant de la Instituci, que era qui presidia la mesa, va fer la presentaci de cada conferenciant i tamb va referir la temtica sobre la que versaria cada conferncia. Tal com ja era previst, en el nostre amic Toni li va correspondre parlar de:
51

a) La crtica situaci social del nostre pas per manca de recursos, o El greuge social actual a Catalunya. (pg. 69) b) El retard en el finanament que prov de lEstat, o Economia i finanament (pg. 79) c) Les grans deficincies en infraestructures que pateix Catalunya per una manca dinversions. (Ports, Corredor ferroviari del Mediterrani, Rodalies, Ferrocarrils regionals, la Gran Velocitat a lEstat Espanyol, Aeroports, i Carreteres), o Infraestructures (pg. 83) Pel que fa al segon conferenciant, senyor Jacint Olius, estudis en relacions Catalunya-Espanya i les connotacions que comporta, lesmentat presentador va referir que parlaria dels greuges segents: a) La privaci a Catalunya de tenir concentracions econmiques (pg. 113) b) El greuge de les Seleccions Esportives Catalanes (pg. 123) c) El greuge del premis Nobel (pg. 137 ) d) La situaci de la llengua a Catalunya (pg. 153) I, com un afegit: e) De la influncia negativa de Madrid i el Vatic sobre lEsglsia catalana. (pg. 161)

La conferncia den Toni Salleres

Desprs de la pertinent salutaci comena lexposici daquesta manera: Senyores, senyors, amics, amigues, exposar amb una mnima amplitud i solvncia el tema que em pertoca suposaria parlar-ne un dia sencer, com a mnim, i encara, potser, no nhi hauria prou. Per tant, en far unes breus pinzellades, i el contingut ms ampli que justifica tot el que dic el trobareu en el llibret que se us ha facilitat. (a la segona part daquest llibre, en el nostre cas).
52

Comenarem per: La crtica situaci social del nostre pas per la manca de recursos, o El greuge social actual a Catalunya (pg. 69) El transvasament a lEstat duna bona part dels recursos que genera Catalunya t traducci en el fet social, el qual es manifesta en formes diverses. Citar, entre altres que avui no en parlar, les segents: - Unes grans bosses de pobresa (pg. 70) - La sanitat (pg. 73) - Els baixos ingressos duna bona part dels jubilats del nostre pas (pg. 74) - La situaci de la dependncia de la gent gran (pg. 74) - Residncies per a gent gran (pg. 76) - Lhabitatge per a joves (pg. 77) - El peatge de les autopistes (pg. 77) I per cada un daquests apartats en fa una explicaci resumida de les deficincies i dels greuges que comporten, indicant, tal com sexpressa, que lexposici ms mplia la trobarem a les pgines referides en cada apartat. Tot seguit passa a: El retard en el finanament que prov de lEstat o Economia i finanament (pg. 79) Ens diu que, a ms de la gran quantitat de diners que surten de Catalunya cap a Madrid i que una bona part dels quals no torna mai, els que li adjudica lEstat perqu els ciutadans de Catalunya puguin viure i mnimament desenvolupar-se, arriben, sovint, amb innombrables retards. Sota aquest titular tamb quantifica amb xifres els dficits fiscals de diversos anys, i ens indica que una exposici de continguts ms mplia la trobarem a les pgines 79 a 81 daquest llibre.
53

I acte seguit passa a: Les grans deficincies en infraestructures que pateix Catalunya per una manca dinversions o Infraestructures (pg. 83) Quan refereix les infraestructures dins un sistema econmico-nacional, cita la definici que fa el professor Tremosa de la Universitat de Barcelona, quan diu: Sense infraestructures no hi ha creixement econmic i sense creixement econmic no hi ha naci (i nosaltres hi afegim: ni benestar social). I continua dient el Sr. Tremosa: al segle XXI ja no toca la revoluci industrial, sin la revoluci logstica que no s altra cosa ms que la combinaci -de manera efica- dels ports i els aeroports amb els trens. I Catalunya t les condicions objectives per poder fer-ho. A partir daqu es va explanar en les insuficincies, deficincies i mancances que presenten en el nostre pas les infraestructures segents: - Els ports de Catalunya (pg. 84) - El futur corredor ferroviari de la Mediterrnia (pg. 87) - Les rodalies (pg. 91) - Els ferrocarrils regionals (pg. 95) - La gran velocitat a lEstat espanyol -del tot deficitria- (pg. 99) - Els aeroports (pg. 103) - Les carreteres (pg. 106)

I, com en els temes dels captols anteriors, fa una explicaci resumida i concisa per a cada un daquests apartats tot indicant que una exposici ms mplia la trobarem a les pgines del llibre que indica cada un del apartats referits.

54

Conclusions a la conferncia
Esgotats els temes, acaba lexposici amb aquestes conclusions: Pel que fa al benestar social dels ciutadans de Catalunya i atesos els greuges referits diu que:

Noms quan Catalunya gestioni tots els recursos econmics que genera, resoldr les seves deficincies socials
En relaci a les infraestructures, expressa que davant les incongruncies i les mancances referides:

Catalunya noms aconseguir un ple desenvolupament de la seva productivitat i economia quan planifiqui, executi i financi les seves infraestructures, i, noms aix, el benestar social dels seus ciutadans augmentar i es situar en el lloc que li correspon dacord amb el treball que realitzen
Desprs de lexposici i dimparables aplaudiments es fa un descans de 15 minuts. Transcorregut aquest temps, comena el segon conferenciant.

La conferncia den Jacint Olius

Igualment fa les salutacions pertinents, per abans dentrar en matria dirigeix un elogi cap al seu antecessor. I ho fa daquesta manera: Senyores, senyors, considero que la temtica, en conjunt, de les nostres conferncies t un fort contingut de pas i, per tant, un inters prou important, per aquest inters es veu ms reeixit quan qui exposa el
55

tema ho fa de la manera que ho ha fet el company i amic Toni Salleres. Les seves exposicions, encara que breus, han perms recollir i retenir el contingut de cada una, i han estat simples i molt entenedores. Jo voldria que la meva exposici sassembls a la seva. Enhorabona, Toni. I continu: Com a breu prembul referir que la dependncia de Catalunya respecte dEspanya i ateses les definides caracterstiques dels successius governs daquest Estat, ha comportat per el nostre pas lhaver de suportar, entre altres, unes estrictes restriccions que han frenat i frenen el seu desenvolupament econmic, i que sovint es transformen en greuges odiosos i mesquins. De forma breu, comenar, doncs, pel primer tema dels anunciats.

La privaci a Catalunya de tenir concentracions econmiques, o A Catalunya no li s permesa cap concentraci

econmica ni pot tenir la seu de cap gran empresa. (pg. 113) Entre altres, el fet que ajuda a justificar aquesta asseveraci rau en els tres casos que exposar a continuaci: - La venda obligada a ENASA de la fbrica Hispano Sussa (pg. 114) - LOPA de Gas Natural a Iberdrola (pg. 118) - LOPA de Gas Natural a Endesa (pg. 118)

La venda de la fbrica Hispano Sussa es va produir cap a lany 1946, en poca franquista. Era una empresa en la que shi fabricaven cotxes de luxe i es considerava com a una de les joies de la indstria catalana. De cop i volta tot lutillatge, les installacions i el personal varen incorporarse a Enasa (Empresa Nacional de Autocamiones) amb seu a MadridBarajas. I perqu aquesta venda i trasllat? I perqu la privaci de que radiqus a Barcelona?

56

LOPA de Gas Natural a Iberdrola Amb la finalitat dabsorbir lempresa opada, el dia 10 de mar del 2003, Gas Natural -societat gasista amb una llarga tradici a Catalunya i amb seu social a Barcelona- llena una Oferta Pblica dAdquisici dAccions (opa) sobre el 100 % de les dIberdrola, la segona elctrica de lEstat en aquell temps. I com va acabar? Doncs davant de les dificultats i barreres aparegudes, el 9 de maig del 2003, i desprs dhaver vetat la viabilitat de lOpa, la Comissi Nacional dEnergia accepta la sollicitud de Gas Natural de retirar loferta pblica dadquisici daccions llenada sobre Iberdrola. No li van donar cap ms alternativa. I perqu aquesta resistncia?.. LOPA de Gas Natural a Endesa Dos anys ms tard, el 5 de setembre de 2005, Gas Natural anuncia una nova OPA sobre el 100 % de les accions dEndesa. I que va passar? Es varen fer mans i mnegues per evitar la viabilitat daquesta Opa, per a primers de juliol daquest any 2010 el 100 % de la companyia era propietat dENEL, que t com a principal accionista lEstat itali. Catalana, no! estrangera, si! Qu ens demostra tot aix?..

Deixarem els temes socials i econmics i entrarem en els de caire plenament esportiu com sn les seleccions catalanes i veurem els comportaments tinguts des de les federacions estatals. Un ampli resum dels temes que exposarem a continuaci el trobarem a les pgines 123 a 135 daquest llibre. - La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes - La Federaci Espanyola de Futbol veta el Catalunya-Brasil - Madrid vol endur-se el Planet-Futbol
57

El greuge de les Seleccions Esportives Catalanes (pg. 123)

- La Federaci Espanyola de Patinatge proposa discriminar els equips catalans... - La Selecci Catalana de Curses dOrientaci obligada a competir com a espanyola - La selecci de Catalunya dhoquei sobre patins s privada de competir a Montreux - Priven a TV catalana transmetre un amists Barcelona lAl-ltthad, de Lbia. - El vergonys afer del reconeixement internacional de la Federaci Catalana de Patinatge - Lacceptaci oficial del patinatge catal i les traves de la FEP. - Expulsi provisional de la Federaci Catalana de Karate - Lanullaci inapellable per la FEF del partit de la selecci catalana de futbol contra EUA - Sobre lespoli de 2000 llibres desports propietat de la Generalitat de Catalunya. Llavors, ens hem de preguntar: els comportaments que reflecteixen els temes exposats sn els propis duna democrcia en convivncia o sn greuges duna majoria impositora? Que cadasc opini.

El greuge dels premis Nobel, o Catalunya i els premis Nobel

(pg. 137) Des de la implantaci dels premis Nobel lany 1901, -el conferenciant diu- la realitat viscuda ens ha mostrat que mai, a cap catal, no se li ha concedit cap premi, tot i que han estat proposats, i, fins i tot, alguns dells nominats. Per ordre cronolgic de lany de proposta, els referits candidats han estat els segents: Any 1904 Any 1906
58

. ngel Gimer i Jorge* (pg. 137) Jaume Ferran i Cla* (pg. 138) .

Anys 1949 i 1950 Anys 1956 i 1958 Any 1975 i un altre Anys 1975-1977 Any 1981 Any 1987 Any 1990 Any 1999

. ugust Pi i Sunyer (pg. 140) A Pau Casals i Defill* (pg. 141) . Josep Trueta i Raspall* (pg. 142) . Llus M. Xirinacs i Damians (pg. 144) . Josep Vicen Foix (pg. 145) . Miquel ngel Riera i Nadal (de les Illes) (pg. 148) . Pere Casaldliga i Pla* (pg. 146) . Enric Valor i Vives (del Pas Valenci) (pg. 150) .

De tots ells, -continua dient- quatre (*) foren proposats per la respectiva Acadmia sueca, i un (*) per un altre Premi Nobel, per des del govern de lEstat o a travs de personalitats influents es varen anullar les propostes o nominacions. Cal tenir present que les pertinents propostes noms les pot formular lEstat o un altre Premi Nobel. Per tant, si ens preguntem perqu no va prosperar cap daquestes candidatures? La resposta ja lhem referida.

(pg. 153)

La situaci de la llengua a Catalunya, o El catal a Catalunya

El tema de la llengua que s tant a flor de pell per moltes de les persones que viuen a Catalunya, sembla que, justament els ciutadans que tenen el catal com a llengua prpia o llengua ds no puguin fer cap comentari. Doncs jo, conferenciant, des del ms estricte respecte cap al codi dexpressi verbal que cada ciutad de Catalunya empri, vull manifestar una realitat: des de la formaci de Catalunya com a poble en el segle IX (al menys), Catalunya ha tingut com a llengua prpia el catal. I des de Ferran I (segle XV), primer compte-rei de Catalunya provinent de la casa castellana dAntequera fins al segle XVII, la llengua de Catalunya ha rebut pressions i intents de tota mena de minimitzar-la i de suprimir-la. Entrem al segle XVIII, i lopressi ferotge de Felip V contra Catalunya
59

assetja, sense escrpols, la llengua dels catalans. Els governs posteriors continuen amb aquell assetjament. I, per acabar-ho de reblar, arriben les dictadures del general Primo de Rivera, i lacarnissada del general Franco. Tots contra la llengua. I aqu, una reflexi vull que ens fem: s que en els espanyols de parla castellana els hagus agradat que haguessin malms, trepitjat i escarnit la seva llengua com molts dells han fet amb la de Catalunya. No hi ha cap llengua al mn que sigui superior a una altra. Ser ms o menys parlada, per totes revesteixen la dignitat de llengua. Per aix lOrganitzaci de les Nacions Unides les considera com un Patrimoni de la Humanitat. La anihilaci premeditada que algunes estan sofrint sn uns veritables genocidis lingstics. A les pgines 153-160 exposem alguns indignes maltractaments de la llengua de Catalunya, que sn ignominiosos i, alhora, tristos de llegir. De la influncia negativa de Madrid i el Vatic sobre lEsglsia catalana, o Esglsia (pg. 161) Pel fet de pertnyer a lEstat espanyol, lEsglsia catalana est supeditada a la Conferncia Episcopal Espanyola (CEE) i no depn directament del Vatic, encara que no necessriament ha dsser aix, ats que lordenament jurdic eclesial permet la creaci duna Conferncia Episcopal Catalana. Aquesta dependncia comporta un seguit de greuges que han de suportar els ciutadans de Catalunya, siguin creients o no, ja que les decisions de lEsglsia catalana i de tot el que es genera en el nostre pas en lmbit clerical passa pel filtre de la CEE ubicada a Madrid. Alguns dels ms rellevants sn els que citarem a continuaci:
60

Lelecci de nous bisbes (pg. 164) El greuge econmic de la dicesi de Barcelona (pg. 168)

Les emissions de la COPE (pg. 168) Lart sacre de la dicesi de Lleida (pg. 170)

El conferenciant, al marge de referir el carcter tancat, conservador i retrgrad de la Conferncia Episcopal Espanyola i el fre que representa per a la consecuci duna esglsia catalana de futur, oberta i dialogant, fa una breu exposici dels quatre temes que es relacionen i remet els assistents a les exposicions de les pgines que shan referit. I desprs del que ha exposat, demana fer aquest breu resum histric:

Unes breus referncies histriques

Qu hauria estat Catalunya sense la seva supeditaci a lEstat espanyol? Si fem una mica dhistria direm que fins a principis del segle XV, Catalunya va ser un dels grans Estats dEuropa, ben vist i respectat. El seu prestigi era comentat i admirat a les corts de tots els reialmes occidentals i la seva llengua era parlada en diversos regnes i ducats de la mediterrnia, sobretot. La democrcia parlamentria que exercia feia que rivalitzs amb la dAnglaterra. Englobava diversos regnes, i era un Estat volgut per tots. Fins aquesta data, els monarques del comtat de Catalunya, primer, i de la corona catalano-aragonesa, desprs, havien estat catalans. El 1410 mor, sense successi, Mart lHum, darrer rei de la casa de Barcelona. El 1412 es reuneixen nou notables i constitueixen lanomenat Comproms de Casp. Per la influncia i els interessos de Benet XIII, (laragons Papa Luna), elegeixen a Ferran de Trastmara, dit el dAntequera, nascut a Medina del Campo (Castella). Lelegeixen en detriment de laltre candidat Jaume II dUrgell, que per dret successori era a qui corresponia la corona, ats que era nebot del rei Mart.
61

s a partir daquest moment, i justament amb lentrada dun rei castell a la dinastia catalano-aragonesa, quan comena a esvair-se la grandesa de Catalunya. Fins i tot, per descontentament dels successius monarques, el 1464, el Consell de Cent va nomenar compte de Barcelona i rei dArag, a Pere de Portugal. El seu regnat fou efmer. El recent monarca acabat darribar mor el 1466. Els que els succeren tampoc afavoriren Catalunya. Ferran II dArag i Catalunya, casat amb Isabel I de Castella, el 1496 redacta la Sentncia Arbitral de Guadalupe, per acabar amb els problemes dels remences i, grcies a la qual sabolien els anomenats mals usos. Aquesta sentncia anava referida als pagesos de Catalunya i va ser redactada en castell. Altrament, a ran del descobriment dAmrica, el mateix rei dArag i Catalunya Ferran II i la seva esposa Isabel I de Castella, varen instituir la colonitzaci espanyola del nou continent. Per va ser la colonitzaci castellana dAmrica. Castellana i prou. En els catalans els van excloure. I perqu? Si justament el descobridor del nou mn, Cristfol Colom, era catal. Prou es varen cuidar aquests reis i els seus successors de fer desaparixer els orgens de lalmirall. En aquells temps Catalunya tenia els seus furs i les seves institucions diferents de les dArag i de les de Castella, i els beneficis que haguessin obtingut els colonitzadors, haurien anat cap a Catalunya. Per tot ho volia Castella i el rei Ferran, hi va assentir. Els reis posteriors tamb malmeteren Catalunya. Entre altres, el 1659, Felip IV de Castella i III dArag i Catalunya, per segellar lanomenada Pau dels Pirineus, cedeix a Frana el comtat del Rossell i part de la Cerdanya. s lanomenat Tractat dels Pirineus, en el que el rei dels catalans, nascut, per, a Valladolid, va negociar aquell tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. Ho va amagar oficialment fins a la celebraci daquelles Corts lany 1702 (41 anys desprs), tot i que va ser pblic i notori el 1660. El territori catal es dividia aix en contra de la voluntat de les institucions catalanes, en contra del Jurament per
62

les Illes institut per Pere el Cerimonis, pel qual les terres de lantic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona dArag. Els territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes tamb es van resistir a acceptar la partici, que no es va fer efectiva fins el 1720 (61 anys desprs). Mai cap rei ni govern dEspanya no ha reivindicat el retorn daquestes terres. En canvi, cada dia els mateixos governs espanyols demanen adeleradament el retorn de Gibraltar, que va ser cedit a Angleterra lany 1713, dins el Tractat dUtrecht. En lentrevista de Hitler amb el General Franco a Hendaya, lany 1940, el primer va oferir tornar-li els terrenys del sud de Frana, s a dir, la Catalunya Nord, i Franco no hi va mostrar inters i va expressar quelcom semblant a: ya tenemos demasiados catalanes en Espaa. Desprs trobem els tristos episodis del Decret de Nova Planta promulgat per Felip V, el 1716; la Dictadura del general Primo de Rivera el 1923, i la posterior del general Franco. Tots, sempre contra Catalunya. En el perode anomenat de Democrcia els greuges, les limitacions i les mancances han estat a dojo. Algunes les hem descrit en les nostres conferncies, altres resten en la histria i en les hemeroteques, i, presumiblement, encara nhi haur de noves. Fins quan duraran?.. De tot el que sexposa es desprn que Catalunya rep dEspanya no ms que perjudicis. La posici centralista de lEstat ha perjudicat des de sempre els interessos i el progrs del nostre pas. En les poques monrquiques posteriors al 1412 es feia el que volia el rei, el que el monarca imposava; en les dictatorials no existia el dileg, sin la imposici, i en lanomenada democrcia actual hi ha un cert dileg, per sha dacabar fent sempre el que diu Madrid... Llavors, quina alternativa hi queda? Que cada un de vosaltres la cerqui.
63

I per acabar -diu el conferenciant- us voldria fer extensiu un article de leminent arquitecte i escriptor Oriol Bohigas que crec molt interessant i que sadiu com a colof daquest acte. Va ser publicat al diari Avui en ledici de l1 de juliol del 2009, i, resumint-lo, diu aix:

Una resposta a lEspanya antiquada

(..) Quan parlem dindependncia no ens referim a la separaci i lallament, sin a la llibertat per escollir i ordenar les interdependncies amb el mn ms prxim, amb tot Europa i, especialment, amb Espanya, posant a nivell poltic unes evidents realitats socials i culturals. La independncia de Catalunya -entesa daquesta manera- sha de presentar, doncs, com un pas cap a lestabilitat i al progrs de la democrcia espanyola. Com un remei contra la llarga malaltia peninsular que durant segles NO HA PERMS QUE FOSSIN FRATERNALS, SIN DE DOMINI I REBUIG, DE DESAFECCI I DAPROFITAMENTS OPORTUNISTES I ESPECULATIUS. (..) Que quedi clar que el problema no s Catalunya; el problema s lEstat espanyol. (..) La ciutadania est molt malmesa pels enganys, les tracions i els mals tractes i perqu els lideratges possibles estan massa condicionats a altres interessos ms immediats. Per (la que es proposa) s lltima oportunitat si volem donar una resposta ferma als desastres que saproximen. I per arribarhi NO NHI HA PROU DINVOCAR EL DILEG. Un xfec daplaudiments va inundar la sala, els quals sacabaven amb ms aplaudiments. Aparentment, tothom va sortir satisfet de lacte, alhora que comentaven els greuges escoltats. Nosaltres, elogiant la seva intervenci, ens vrem acomiadar den Toni, tot esperant poder assistir a una nova conferncia, o ja fins a lestiu vinent. Per vrem segellar el desig de continuar essent amics.

64

SEGONA PART Alguns dels greuges ms importants que suporta Catalunya

EL GREUGE SOCIAL ACTUAL A CATALUNYA

Una de les conseqncies ms punyents que pateixen els ciutadans de Catalunya (tots els que hi viuen) pel transvasament a lEstat dels recursos econmics que genera, t traducci en el fet social, el qual es manifesta en formes diverses. Algunes de les moltes que existeixen les relacionem a continuaci i en sn un palpable testimoni. Abans, per, veiem interessant referir linforme acadmic realitzat pel Cercle dEstudis Sobiranistes i presentat el ms de juny del 2009. Conclou que si Catalunya disposs duna Seguretat Social prpia, les pensions que cobren els catalans augmentarien de manera considerable, i posa de manifest que lany 2007 la pensi mitjana hauria augmentat en 174 euros mensuals (14 pagues) o, el que s el mateix, en gaireb 2.500 euros anuals. Aquestes dades es desprenen de quantificar el dficit de la balana fiscal del sistema de seguretat social catal aquell any, que es va situar en ms de 3.600 milions deuros, que suposen un 1,85% del PIB catal i un 14,7% dels ingressos aportats. (Avui 18.06.09).

69

Greuges socials:

Unes grans bosses de pobresa

(El treball de la gent de Catalunya ha de servir per eradicar la pobresa dels seus conciutadans i no han de permetre cap espoliaci)

Ja a finals de segle passat (1999), Critas estimava que a Catalunya hi havia unes 900.000 persones que vivien en situaci de pobresa. Per altra banda, un informe encarregat per la Fundaci Un Sol Mn, de la Caixa de Catalunya, i elaborat per Josep Oliver, catedrtic deconomia aplicada de la UAB i publicat a la premsa l1 de juliol de 2003, ens diu que en el pas hi vivien unes 715.847 persones amb problemes econmics diversos, els quals es reflecteixen de la manera segent: - A la Ribera dEbre i al Priorat hi ha el percentatge ms alt de famlies en situaci de pobresa a Catalunya (un 22,4 % i un 20,8 %, respectivament). No obstant, les grans bosses de pobresa es concentren a la regi metropolitana. - Unes 170.000 llars pobres distribudes al sud i a loest del pas estan vinculades nicament a ingressos derivats de pensions mnimes, sovint del rgim agrari. - Un altre grup format per unes 60.000 famlies, sn dones amb fills que han quedat al marge del mercat laboral i la seva situaci es pot perpetuar si no hi ha una actuaci directa de ladministraci. - Unes 80.000 llars pobres estan vinculades, exclusivament, a la situaci datur. - Un 5 % de les llars catalanes (unes 100.000 famlies) estan en una situaci que es considera de pobresa extrema, amb ingressos per sota dels 240 euros per persona al mes (unes 40.000 de les antigues pessetes).
70

- Finalment, uns 104.513 menors de 16 anys viuen sota el llindar de la pobresa, i la seva situaci s una font dexclusi social de cara al futur. Representen el 10,4 % dels joves daquesta edat que viuen a Catalunya i, segons lautor del treball, requereixen una actuaci immediata de les administracions pbliques. Avui, 11.05.07: Ms d1,2 milions de catalans viu en condicions de pobresa Un informe sobre distribuci personal de la Renda de lany 2005 elaborat per lInstitut dEstadstica de Catalunya (Idescat) ens diu que ms d1,2 milions de persones (17,2 % de la poblaci) viu a Catalunya amb uns ingressos inferiors al llindar de la pobresa, el qual est establert en 7.470 euros nets a lany. El collectiu amb menys ingressos sn les dones ms grans de 65 anys. Avui, 22.03.08: La pobresa creix i ja afecta a 2 de cada 10 catalans Aix fa que 1,3 milions de persones viuen en menys de 689 euros al mes. Gent gran i dones soles amb fills sn els grups ms vulnerables. El 56 % de llars tenen dificultats econmiques. Ms de 1,3 milions de persones, s a dir gaireb dos de cada deu catalans, viuen amb menys de 689 euros al mes i aix significa que pateixen o estan en risc de patir pobresa. I la situaci empitjora. Vegem: segons les dades que va fer pbliques el 27 de mar del 2008 lInstitut dEstadstica de Catalunya (Indescat), els collectius que han de sobreviure sota el llindar de la pobresa ha crescut un 1,8 % en el ltims dotze mesos. El maig del 2007 es trobaven en aquesta situaci de penria econmica el 17,2 % de la poblaci i ara (mar del 2008) s el 19 %. Avui, 21.11.08: Ms de 120.000 llars viuen en exclusi social severa Entre 120.000 i 150.000 llars catalanes sobreviuen en una situaci dexclusi social severa. Aix vol dir que ms dun 5 % de catalans
71

pateixen dificultats econmiques i tenen problemes greus dhabitatge, formaci i salut, cosa que comporta conflictes familiars i un allament social sever. Aquest s el retrat que fa de lexclusi severa linforme sobre lexclusi i el desenvolupament social a Espanya 2008, elaborat per Crites i la Fundaci Foesa. Avui, 12.06.09: Durant els cinc primers mesos del 2009 es disparen els autctons que recorren a Critas Ms de 30.000 persones han hagut dacudir a Critas de Barcelona per demanar aliments i, aix poder pagar el lloguer. Molts dels qui hi van sn famlies -la majoria amb fills- que tenen uns ingressos mnims i no poden mantenir les despeses quotidianes. Tenen el dilema dalimentar-se o pagar els rebuts. Aquests problemes econmics i dhabitatge comporten ansietat, malalties psicolgiques i ruptures familiars. Avui, 08.12.09. Titular de premsa: Dos teros de les famlies catalanes (el 66 %) arriben a final de mes amb dificultats econmiques. Mar del 2010: I com trobem la pobresa a Catalunya lany 2010? Un article del diari Avui del mes de mar daquest any ens diu que una de cada tres llars t dificultats per arribar a final de mes. El 39 % de famlies no poden fer una setmana de vacances i el 19,5 % de poblaci est per sota del llindar de la pobresa. Si aix ho comparem amb el que ens deia lInstitut dEstadstica de Catalunya el maig del 2007 veiem que en aquella data la poblaci que vivia amb uns ingressos inferiors al llindar de la pobresa representava el 17,2 %. Ara ha pujat al 19,5 %. La situaci, doncs, ha empitjorat.
72

La sanitat
(El treball de la gent de Catalunya ha de servir, tamb, per millorar la seva Sanitat i no han de permetre cap espoliaci)

Avui, 27.07.06: Catalunya t 113.168 targetes sanitries ms que habitants El finanament sanitari est calculat en funci de la poblaci oficial. Per tant, s un greuge haver datendre ms poblaci de la que Catalunya t censada. Avui, 29.08.06: 166.000 persones en llista despera per a proves mdiques Salut va garantir que lany vinent (2007) lespera mxima seria de tres mesos per a les 14 proves amb ms demanada: ecografies, mamografies i ressonncies magntiques acumulaven retards de fins a 10 mesos. Avui, 25.01.07: 52.400 pacients estan en llista despera per operar-se Tot i que es fan ms operacions, en aquesta data hi havia en llista despera pacients que han de sotmetres a alguna de les 14 intervencions quirrgiques en les que el departament de Salut garanteix una demora mxima de 6 mesos. No obstant la consellera Marina Geli admet que hi ha patologies, com les de columna, que tenen un retard excessiu. Avui, 25.01.07: Esperant una operaci amb 20 pastilles diries LAgustina, de 62 anys, ha desperar quatre anys per ser intervinguda de la columna a la Vall dHebron. El fort dolor li impedeix fer moltes activitats quotidianes. Avui, 31.07.07: La llista despera quirrgica La llista despera quirrgica el 30 de juny daquest any 2007, era de 53.358 pacients pendents dalguna de les 14 operacions per a les quals la sanitat pblica garanteix un temps mxim despera.

73

Avui, 20.08.08: Salut no pot dur a terme el seu pla si no hi ha diners A la Universitat Catalana dEstiu, Marina Geli, Consellera de Salut, diu que el seu departament difcilment podr complir els objectius previstos per al 2010 si el nou model de finanament no ofereix una injecci pressupostria potent.

El collectiu de la gent gran

(El treball de la gent de Catalunya ha de servir, tamb, per procurar unes millors atencions cap a la gent gran i no han de permetre cap espoliaci)

Ingressos dels jubilats Avui, 15.07.07: Sobreviure amb 13 euros al dia Un titular de premsa del juliol del 2007 ens diu que gaireb 60.000 pensionistes resisteixen amb lajuda dentitats i menjadors socials ja que cobren 403 euros al mes, per sota del llindar de la pobresa que est en 556 euros. s a dir, sobreviuen amb 13 euros al dia. Avui, 04.10.07: Un ter de la gent gran pateix per arribar a final de mes Ms de la meitat dels jubilats ingressen entre 360 i 900 euros al mes, amb lagreujant que una de cada deu persones de ms de 65 anys t algun familiar al seu crrec. Dependncia Avui, 19.01.07: Sobre els discapacitats a Catalunya A Catalunya hi ha ms de 320.000 persones grans amb alguna discapacitat. Els homes viuen de mitjana 76 anys i les dones 83. La cura duna persona amb ms de 65 anys amb dependncia costa 10.500 euros lany.
74

Avui, 01.12.07: CCOO adverteix que no hi ha prou recursos per dur a la prctica la llei de dependncia Alerta dun dficit de residncies i professionals datenci a domicili, i un estudi constata la poca qualitat destabliments per a discapacitats. Avui, 22.05.08: Esperes desesperants Creix una gran frustraci a les famlies a qui no arriba la llei de dependncia. 22.000 grans dependents encara no ha rebut ajuda. Avui, 02.10.08: Els jubilats denuncien retards en la llei de la dependncia Avui, 09.10.08: La Ministra Cabrera es tanca en banda i nega ms diners per a la dependncia. El govern de Jos Lus Rodriguez Zapatero no est disposat a traspassar ms diners a Catalunya per cobrir les necessitats de les ms de 60.000 persones que han estat valorades amb una dependncia greu o severa. Avui, 22.10.08: Aportaci de lEstat a la dependncia LEstat noms aporta 1 de cada 4 euros per a la dependncia. Per manca de finanament de la Generalitat i per la no aportaci del Govern Central, de les 62.474 persones dependents que tenen reconeguda una gran o severa dependncia i, per tant, el dret a rebre ajuda, noms 31.161 cobren la prestaci o reben un servei. Avui, 12.06.09: Per la manca de la corresponent prestaci social, 150.000 persones cuiden familiars dependents a casa. Generalment sn dones dentre 55 i 76 anys amb un parentiu directe amb el malalt al seu crrec. Sn de classe baixa, sense ocupaci remunerada i amb problemes de salut fsics i emocionals. El fet que molts dels cuidadors hagin hagut de deixar la feina per tenir cura de familiars dependents tamb passa factura des del punt de vista econmic.

75

Residncies Avui, 17.05.06: Dos de cada tres ancians dependents no poden accedir a una residncia En aquesta data, malgrat lexistncia de 4.000 places disponibles en el sector privat, els ancians no poden accedir-hi per no disposar de recursos, ja que les seves pensions no arriben a cobrir el cost de la plaa. Avui, 17.05.06: El maig del 2006 a Catalunya hi havia 49.356 places residencials, de les quals el 75 % eren privades i 250.000 avis dependents. Aix feia que dos de cada tres ancians dependents no poguessin accedir a una residncia per una manca de disponibilitats econmiques. No tenien recursos per accedir-hi, ats que les pensions que cobraven no els ho permetia. Avui, 24.06.06: Quan costa viure en una residncia? Es diu que un 4,56 % de la poblaci major de 65 anys a Catalunya t opci a una plaa en una residncia. Els costos oscillen entre els 1.323 euros en les pbliques i 1.600 en les privades. Veure article. Avui, 12.01.08: Ens estem fent vells esperant la residncia (carrer Benavent, 41) Vens de Les Corts segueixen reivindicant el centre per a gent gran que els hi van prometre. Altres Avui, 09.06.09: Zapatero atura la distribuci de la teleassistncia als avis LAjuntament de Barcelona alenteix el pla dexpansi del servei, pendent dun mili deuros que li ha de traspassar lEstat. Els serveis socials, es veuen obligats a prioritzar els casos ms urgents de les persones dependents.
76

Avui, 11.07.09: LEstat congelar els diners destinats a la llei de dependncia El ministeri dEconomia i Hisenda va anunciar ahir, a travs del secretari general de Pressupostos i Despeses, Luis Espadas, la congelaci lany vinent de la despesa destinada a laplicaci de la llei de la dependncia. No est projectat que puguem incrementar-la, va admetre a Santander. Espadas va reconixer que aquesta aturada en el desenvolupament de la llei garanteix una esbroncada poltica.

Habitatge per a joves

(El treball de la gent de Catalunya ha de servir, tamb, per procurar una millora social per als joves, i no ha de permetre cap espoliaci)

Avui, 15.05.06: El mateix mes de maig de lany 2006, centenars de joves es van concentrar en manifestacions a diverses ciutats de Catalunya protestant per lalt preu dels pisos. Les convocatries es feren per internet i SMS.

Peatges dautopistes
(El treball de la gent de Catalunya ha de servir, tamb, per a la consecuci dautopistes gratutes o amb un pagament de peatges testimonials, i no ha de permetre cap espoliaci!)

Avui, 14.09.09: Enguany fa 40 anys de la inauguraci de lautopista de Matar Va ser la primera de lEstat com tamb ho fou el seu ferrocarril. La seva concessi expirava lany 2004 i la de Girona el 2007, per veiem que els governs les segueixen allargant i llurs usuaris continuen pagant els corresponents peatges a la concessionria, la qual obt uns sucosos beneficis que, fins i tot, poden arribar a ser abusius.

77

A la resta de lEstat gaireb no hi ha autopistes, ja que tot sn autovies en les que shi circula de franc. Tenim un exemple molt bo en el Pas Basc: les concessions van acabar quan tocava, i lAdministraci ha assumit llur gesti i cobra un peatge molt redut pel manteniment i tamb per executar-ne de noves, com, posem per cas, la ronda Sud de Bilbao.

Si Catalunya gestions tots els recursos econmics que genera, resoldria les seves deficincies socials

78

ECONOMIA I FINANAMENT
A ms de la gran quantitat de diners que surten de Catalunya cap a Madrid i que una bona part dels quals no torna mai, els que cedeix lEstat perqu els ciutadans de Catalunya puguin viure i, mnimament desenvolupar-se, arriben sovint amb innombrables retards. Vegem alguns articles de premsa del 2008 i la perspectiva que sintueix per aquest 2010 i futurs.

Flaixos darticles de premsa relatius al finanament i als dficits fiscals

(Anys 2008-2010) Avui, 06.05.08: Zapatero retarda fins el 2010 el finanament Zapatero diu que la negociaci del nou model de finanament que estableix lEstatut sallargar fins al 2009 i la seva aplicaci no es far efectiva fins a lany segent, malgrat que la data que fixa lEstatut perqu Estat i Generalitat estableixin les lnies mestres daquest nou model i la seva entrada en vigor s el 9 dagost daquest any 2008. Zapatero treballa amb lhoritz de no comenar a aplicar-lo fins al 2010. Avui, 10.07.08: Zapatero dispara el dficit Els primers pressupostos del govern Zapatero van fer crixer fins a 16.735 milions el dficit fiscal de Catalunya. Castells considera excessiva la diferncia entre el que els catalans paguen i el que reben.
79

Avui, 10.07.08: Dficits fiscals 2002 a 2005 Segons el Conseller Castells, les balances fiscals de Catalunya amb el sector pblic central 2002-2005, calculades pel govern catal van ser les segents. Quantitats referides en milions deuros:
Any 2002 2003 2004 2005 Catalunya aporta a lEstat Catalunya rep de lEstat 38.605 25.931 40.300 27.829 42.271 28.823 47.171 30.436 42.087 28.255 Dficit -12.674 -12.471 -13.448 -16.735 -13.832

Mitjana 2002-2005

Avui, 16.07.08: LEstat admet lespoli LEstat reconeix que Catalunya t un dficit de 14.800 milions deuros. Avui, 29.07.08: Solbes: ni un duro El vicepresident alerta que lEstat no t diners per contribuir al model de finanament autonmic. Avui, 29.07.08: Castells i Ocaa evidencien la tensi pel finanament Ocaa assegura que la proposta espanyola compleix lEstatut i s valenta i decidida, mentre que Castells replica que s incorrecta i preocupant. Avui, 02.09.08: Cap el dficit fiscal zero Segons les dades de les balances fiscals del Instituto de Estudios Fiscales, depenent del ministeri dEconomia i Hisenda, el 2005 Catalunya va aportar a lerari espanyol 14.807 milions deuros ms dels que lEstat li va retornar. Prop de dos bilions i mig de les antigues pessetes (2.463.677.000.000 de pessetes).

80

Avui, 07.11.08: Foment incompleix de nou els acords estatutaris dinversi El president de la Cambra de Comer, Miquel Valls, diu que en aquesta data (novembre del 2008) queda pendent una inversi de 500 milions deuros per a Catalunya. Avui, 22.07.10: Catalunya s la comunitat ms afectada per les retallades del Ministeri de Foment El ministre de Foment anuncia que rescindeix els contractes dobres de cinc carreteres previstes i lendarreriment de 23 obres per valor de 980 milions deuros, i laccs del ferrocarril a lAeroport del Prat siniciar un any desprs del previst. Blanco tamb assegura que no es planteja rescatar cap peatge.

81

INFRAESTRUCTURES
A lentrar en aquest captol, el primer que ens cal fer s referir el qu sn les infraestructures enteses dins un sistema econmico-nacional. I una resposta justa i acurada s la den Ramon Tremosa, professor de teoria econmica de la Universitat de Barcelona quan diu: Sense infraestructures no hi ha creixement econmic i sense creixement econmic no hi ha naci (i nosaltres hi afegim: ni benestar social). I continua dient el Sr. Tremosa: al segle XXI ja no toca la revoluci industrial, sin la revoluci logstica que no s altra cosa que la combinaci -de manera efica- dels ports i els aeroports amb els trens. I Catalunya t les condicions objectives per poder fer-ho. Per tant, veiem doncs que les grans infraestructures de transport vertebren el territori i sn els instruments imprescindibles per afavorir leconomia del pas, i, consegentment, per augmentar el benestar social dels seus habitants. I vist aix, ens hem de preguntar: com estan els ports, els trens, els aeroports i les carreteres a Catalunya? Sn els que li pertoquen en funci del recursos que genera? I dacord amb aquests recursos, sn aquestes infraestructures les idnies per crear el benestar social que li cal a la gent que hi viu? Aqu no volem dir ni si, ni no, vegem-ho a les pgines segents i a la conclusi final de cada una.
83

Per, abans dentrar en la descripci daquestes infraestructures creiem pertinent referir el concepte infraestructural que impera a lEstat espanyol. I ho diem aix: Si un vol conixer la veritable naturalesa dun pas, ha de mirar el mapa de les seves infraestructures: els trens, les carreteres i els aeroports. I noms mirant el dEspanya un sadona que s un Estat de concepci centralista i uniformista, que ha apostat per Madrid com a nica capital poltica, econmica i cultural, en detriment, sempre, de les altres capitalitats i sectors de lEstat.

ELS PORTS
El port s un indret de la costa on, entre altres, shi desenvolupa un trfic de mercaderies i, com hem dit, s una de les grans infraestructures del transport, en aquest cas martim, que afavoreixen leconomia i el progrs del pas. Avui en dia, qualsevol port perqu sigui eficient ha de tenir una logstica molt ben desenvolupada i, en funci del tipus de mercaderies ha de disposar de dues classes de plataformes: a) Les de rpida distribuci o alta rotaci, que han de ser ben properes al port. b) Les de baixa rotaci, que sn les situades en un entorn de 50-60 Km. Tant en el port de Barcelona com en el de Tarragona, per un costat els manca una disponibilitat de terrenys i grans espais en el seu entorn per destinar-los a naus logstiques dalta rotaci i els falta, tamb, procurarse dunes grans plataformes logstiques ms allunyades per establir una estratgia comuna entre ells dos. A ms del que referim i ms enll de la logstica, aquests ports tenen unes grans mancances daccessos viaris i ferroviaris que, si b ja sha
84

elaborat un determinat plantejament, ens hem de preguntar quan el veurem realitzat? Just aqu i com un parntesi volem referir que els ports del nord dEuropa com el de Rotterdam, Anvers i Hamburg comptem amb el 72 % dels fluxos entre lsia i el nostre continent, i els de la Mediterrnia absorbeixen, no ms, el 28 % restant. Per poder competir els nostres ports amb els del nord dEuropa que acabem de citar i augmentar la quota de fluxos descrita, a ms de resoldre les mancances que referim anteriorment, els cal disposar duna xarxa ferroviria que proporcioni accs fcil i directe amb Europa. Aquests ports han de ser la porta dentrada dels productes asitics al continent i tot disposant duna connectivitat ferroviria potent poder conquerir el mercat europeu. Aquesta estratgia s la gran aposta pel futur i sense la qual leconomia de Catalunya tindr una regressi imprevisible. No hem doblidar que els ports de la faana Mediterrnia -entre ells el de Barcelona i el de Tarragona- disposen duna srie davantatges competitives respecte als ports esmentats del nord dEuropa, ja que els primers tenen una posici geogrfica privilegiada pel fet que permeten, respecte dels del nord dEuropa, reduir en tres dies el trajecte dun vaixell procedent de lExtrem Orient. Aix comporta un gran estalvi econmic, de temps, de combustible i de reducci de la contaminaci mediambiental. Per, arribat en aquest punt, hem de fer-nos una severa i seriosa reflexi. Catalunya, avui per avui, no pot decidir ni estratgicament ni econmicament en infraestructures i, com veurem seguidament, lEstat ha anullat les competncies a les autoritats porturies. Tota la decisi noms la t Madrid, i el govern de lEstat malda perqu la gran xarxa ferroviria anomenada el corredor del mediterrani se suprimeixi, s a dir, sigui substituda per una altra que passi per Madrid. Aquesta decisi s gravssima per leconomia de Catalunya, entre altres.
85

Del corredor del mediterrani en parlarem en el captol segent. Ens referirem ara a les competncies porturies. En un article en el Singular Digital, leminent escriptor Vctor Alexandre, ressalta una notcia referida als ports que va ser de domini pblic i s molt decebedora. La intitula: Catalans contra Catalunya Extractada, diu el segent: Una notcia que hauria daparixer amb grans titulars en tot mitj de comunicaci catalanocntric s la Loapa porturia elaborada pel Partit Popular i el Partit Socialista que buida de competncies Catalunya en aquesta matria tot recuperant per a lEstat les que havien estat transferides en els anys 1992 i 1996. Aix significa que les autoritats porturies catalanes no tindran capacitat de gesti ni de decisi i que no podran dur a terme cap obra que no compti amb el vist-i-plau de lEstat. s a dir, que amb la llei que es va aprovar el passat 21 de maig del 2010 al Congrs espanyol, els ports de Barcelona i Tarragona tornaran a sser dirigits des de Madrid. I aix s aix perqu i aquest s el moll de los de la notciael PP i PSOE, incloent-hi els 25 diputats catalans, han votat junts, una vegada ms, en contra dels drets nacionals de Catalunya. La Llei s una autntica Loapa porturia premeditada i gravssima que furta competncies a la Generalitat de manera que Foment tindr dret a veto i manar ms que els presidents de les autoritats porturies. Abundant en el tema, nosaltres incloem que, entre altres, les conseqncies que comporta aquesta llei sn: a) El nou sistema de taxes perjudicar aquells ports que es dediquen a lexportaci i la importaci, com els de Barcelona i Tarragona.
86

b) Elimina la capacitat de les Autoritats Porturies fins i tot la de contractar el personal. c) Qualsevol obra de remodelaci, modificaci o ampliaci haur de passar necessriament per Puertos del Estado per a qu sigui aprovada. d) Puertos del Estado podr suspendre les decisions de les autoritats porturies. s per aix que han introdut el dret de veto del representant espanyol que ser dins del Consell. e) I, en definitiva, han deixat a Catalunya sense cap poder de decisi en els nostres ports.

Conclusi
Si Catalunya no vol reduir el benestar dels seus ciutadans ha de poder decidir les estratgies per a les seves infraestructures en general i, en aquest cas, per les porturies

El corredor ferroviari del Mediterrani

A grans trets, en qu consisteix aquest corredor? El corredor ferroviari del mediterrani s una infraestructura que comprn quatre vies dample europeu que van des dAlgesires fins a Estocolm. Dues vies per a trens de passatgers i altres dues per a trens de mercaderies. Linforme de Ferrmed referit a aquest corredor proposa unificar els combois i fer-los de 1.500 metros de llargada, s a dir: un quilmetre i mig.
87

A Europa tenen llargries diferents i als Estats Units arriben fins a 3.200 metres. Cal referir que leix principal daquesta lnia proporciona servei al 52 % de la poblaci europea. Tot Europa avala aquest gran eix per a viatgers i mercaderies que, com diem, uniria Algesires amb Estocolm tot passant per les principals regions econmiques europees. Li donen suport diverses entitats de promoci econmica, ports tan importants com els de Rotterdam i Hambug, governs regionals i estatals, la Comissi Europea, cambres de comer, i molts altres. Lestudi va ser fet per lassociaci Ferrmed, un lobby que promou el Gran Eix Ferroviari de Mercaderies Escandinvia - Rin - Roine - Mediterrani Occidental i compta amb el suport de ms de 130 empreses i entitats europees. Aquest estudi est fet nicament amb criteris econmics, els quals demostren que el corredor que passa per Catalunya s el ms rpid, sostenible i lgic. El cost delaborar-lo ha estat de 3,2 milions deuros i lha finanat la Comissi Europea i els governs de Catalunya, Frana, Luxemburg, Brusselles, Flandes i el Pas Valenci. A travs de la Cambra de Comer de Barcelona, lestudi Ferrmed va ser presentat a la societat civil catalana el novembre del 2009. I que hi diu Jean-Claude Terrier, director gerent del gran port martim de Marsella-Fos, sobre el corredor ferroviari del Mediterrani? En relaci a una collaboraci i el desenvolupament dels ports de la Mediterrnia el senyor Terrier diu que els ports de Barcelona i Marsella estan compromesos amb el de Gnova en el si de lassociaci Intermed, que pretn des de 1997 defensar els interessos dels ports del sud de Brusselles, promourels i efectuar estudis en com, i afegeix: Els operadors del comer mundial tenen necessitat, al sud, de ports competents i fiables que tinguin capacitat per rebre nous vaixells, aix
88

com dinfraestructures de transport terrestre que permetin connectar els ports amb el continent europeu. Aquesta s laposta de la iniciativa privada Ferrmed (que compta amb ms dun centenar de membres, entre ells Barcelona i Marsella), que treballa per promoure aquest eix ferroviari europeu de grans dimensions, el qual ser, sens dubte, una de les eines de reequilibri dels fluxos en favor dels ports del sud. Per altra banda, qu hi diu lEstat espanyol i els seus ministres daquest corredor? Per un costat i contrriament al suport atorgat per la Comissi Europea, pels governs regionals i estatals, i per les cambres de comer i empreses, lEstat Espanyol s lnic de lEuropa Occidental que no presta suport a lassociaci Ferrmed. No shi ha adherit. Junt amb aix ha seguit obviant la potencialitat econmica de lEix Mediterrani. Els ministres dels governs populars i socialistes com lvarez-Cascos i Madalena lvarez han anat passant i ho han desot. Lnic que es va comprometre amb aquest Eix s Jos Blanco, segon ministre de Foment del govern Zapatero, per, de moment, bones paraules, com sempre, i res ms. A ms, Madrid i Saragossa pressionen a lEstat perqu dins la Red Transeuropea de Transports saccepti el traat de la Travesia Central Pirenaica (TCP) en substituci del traat pel Mediterrani. Aix vol dir que enlloc de circular des dAlgesires per la costa mediterrnia i connectar amb els ports de Valncia, Tarragona i Barcelona, passi per Madrid i Saragossa i, posteriorment, travessi els Pirineus per un tnel de 47 quilmetres de llargada i 13 quilmetres ms de tnels secundaris, ja que el tram aragons s el que t la franja pirinenca ms ampla. Amb aix cal afegir-hi que, ja dins a Frana, a partir de Tolosa de Llenguadoc per connectar amb Li -que s el centre ferroviari ms gran dEuropa- caldria creuar el Masss Central francs amb uns costos ms que elevadssims.
89

Per altra banda a finals del 2009, el ministre Blanco va presentar a bombo i plateret un nou corredor ferroviari entre Valncia i el Cantbric que alla Catalunya. s un corredor de costos elevadssims ateses les dificultats orogrfiques que ha de superar, per que el ministeri de Foment vol prioritzar per tal de reforar lEix Atlntic, rival directe del Mediterrani a lhora de rebre inversions de la Uni Europea. I com acabar tot plegat..? Volem significar que Joan Amors, secretari general de Ferrmed considera que el corredor s una oportunitat nica perqu Catalunya pugui entrar en una altra dimensi en la que el seu mercat sigui europeu; amb la consecuci duna gran prosperitat pel pas i amb el consegent augment del benestar de tots els qui hi viuen. I, molt encertadament, el periodista i historiador Carles Ribera, expressa en un dels seus articles periodstics sobre aquest tema, que si fan passar el corredor de mercaderies pel centre de la Pennsula Ibrica aboquen lesperana econmica de Catalunya al corredor de la mort. I aqu hem de treure la segent:

Conclusi
Si Catalunya fos qui planifiqus les seves infraestructures construiria el Corredor Ferroviari del Mediterrani, amb el consegent creixement econmic que comportaria, i amb un increment del benestar social per als seus ciutadans.

90

RODALIES
Quan diem Rodalies volem referir-nos a les infraestructures en xarxa ferroviria que uneix una poblaci amb les del seu voltant i situades a una distncia predeterminada. En el cas de la ciutat de Barcelona podrem dir de 50-60 quilmetres Tot referint-nos a aquesta ciutat direm que en el nostre pas sn les que tenen ms usuaris. Lany 2008 va moure ms de 115 milions de viatgers i no s cap novetat el dir la gran deficincia que t, encara avui, la seva xarxa. s inconcebible que a principis del segle XXI existeixin tantes poblacions del seu voltant mancades duna connexi rpida com la que requereix i exigeix la mobilitat de persones a lpoca en la que vivim. I amb lafegit de les avaries que hi sovintegen i que comporten el consegent i odis retard en els seus usuaris. A ms, hi hem dafegir que la manca dinfraestructures ferroviries de rodalies fa que les carreteres daccs a la ciutat cada mat generin unes cues quilomtriques. Aix comporta una prdua de temps dels qui shi desplacen per anar-hi a treballar, uns costos de carburant i fort increment de la polluci atmosfrica. I perqu passa tot aix? Anem a veure-ho. En primer lloc hem de dir que en qualsevol sector emergent les planificacions es fan a mitj i llarg termini, ja que les inversions que requereixen sn imprescindibles per activar el desenvolupament de la seva economia, i aix mai sha fet a Catalunya. Per la manca duna planificaci i posterior inversi el que sha fet sempre es reparar i tapar les mancances del moment quan sorgeixen. Per altra banda, els diners han de venir de Madrid i han arribat amb comptagotes, quan han arribat. Avui -encara que molt tard ja- aix ha canviat una mica i ens trobem en les situacions segents:
91

Nous projectes: La planificaci feta en els ltims temps pel departament dObres Pbliques de la Generalitat mostra una lloable voluntat destendre el metro i el tren ms enll de Barcelona i recull les propostes que shan defensat des de la conselleria i en el que hi apareixen totes aquelles infraestructures anhelades, encara que algunes delles incloses en el pla de Rodalies presentat a principis del 2009, incomprensiblement han estat rebutjades pel ministeri de Foment. De totes elles, pensem destacar com a importants i ms interessants la Lnia Orbital que ha de relligar totes les capitals de comarca de la segona corona metropolitana. La lnia recorre, en forma de semicercle, els 120 quilmetres que separen Matar de Vilanova i la Geltr, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Peneds; la prolongaci fins a Barcelona de la lnia Castelldefels-Cornell; la construcci dun nou enlla Barcelona-Valls; canvis en la lnia de rodalies del Maresme i prolongacions cap a altres poblacions ms enll de Terrassa i Sabadell dels ferrocarrils anomenats ferrocarrils de la Generalitat. Per aqu hem de dir dues coses: la primera s que aix shauria dhaver fet ja fa anys, i la segona quan ho veurem acabat del tot amb els reiterats incompliments dineraris del govern de Madrid? Com sempre, quan estigui fet ja ser insuficient. I mentre, a Catalunya anem cap a la regressi i a lestancament econmic i social, i amb les avaries reiterades, els usuaris del nostre pas continuen patint els efectes dunes installacions que havien ratllat el punt de ser obsoletes. Titularitat de rodalies. Un bon trasps? A partir de primers daquest any 2010 la Generalitat ha tingut la decisi sobre els trens de rodalies, per lEstat continua essent el titular de les infraestructures.
92

El periodista Quim Torrent en un article seu en el diari Avui diu: trasps histric o patata calenta? Segurament les dues coses a lhora. Expressa que desprs de superar les reticncies, primer del PSOE i desprs de les dues empreses pbliques implicades en el servei, Adif i Renfe, i dacord amb el nou Estatut la Generalitat pot ara planificar, regular i gestionar el servei de rodalies, emper sobre una infraestructura que continua essent de titularitat estatal, ja que Adif, a 500 quilmetres de distancia, continuar gestionant els vagons, les vies, les catenries i les estacions. De fet, diu larticle, els lmits del trasps els marca el mateix Estatut, que supedita el trasps de les infraestructures ferroviries a la normativa estatal. I acaba dient que el vessant econmic de lacord preveu que tots els costos dexplotaci derivats de les millores previstes -tant en les infraestructures com en el pla de Rodalies- els assumeixi el ministeri de Foment, tot i que aquestes millores trigaran a arribar. El mateix Nadal va demanar que ning es cre falses expectatives perqu els miracles sn duna altra esfera i atesa la vetusta xarxa de Rodalies que la Generalitat ha rebut no ser una tasca fcil. Nosaltres hi afegim: el temps dir si es compleixen els acords financers establerts en la negociaci, com tamb si arriben els 4.000 milions relatius a la inversi anunciada per millorar-les, ja que no hem doblidar que les estacions i les vies continuen essent propietat de lEstat. I mentre a Catalunya tenim les anacrniques Rodalies que tenim i les inversions relatives al pla estan embolcallades -com sempre- amb la ptina de lesperana, veiem que passa a la capital de lEstat. El dia 21 de juny del 2009, el president del govern espanyol inaugura la macroestaci ferroviria de la Puerta del Sol de Madrid que ell descriu com la joia de la Corona de les Rodalies dEspanya. Poca broma.
93

Per posar una comparana i perqu un sen faci la idea, s com una estaci de la plaa de Catalunya de Barcelona, per ms gran i amb moltes ms connexions. Lobra faranica va costat 570 milions deuros (la meitat de la T-1 del Prat), pagats ntegrament pel ministeri de Foment. Les obres van durar cinc anys i van permetre la construcci dun tnel que connecta Atocha amb Chamartn, dun cost de 420 milions i lestaci amb un cost de 150 milions. La caverna de les seves andanes s de 207 metres de longitud, 20 metres damplada i 15 dalada i s la ms gran del mn excavada a terra. Per aquest any 2010 es preveu un s de 70.000 viatgers diaris que, des daquest lloc podran accedir directament a lAeroport de Barajas. I per si aix fos poc encara hi ha 5.000 milions ms pressupostats per a Rodalies de Madrid. I aqu hem de significar que no ens han de molestar ni ens molesten, en absolut, les inversions en infraestructures que es facin a Madrid o a qualsevol altra capital de lEstat, sin tot el contrari, que hi siguin ben fetes. Per el que s que ens molesta i ens dol enormement s que les de Catalunya arrosseguin un dficit i un endarreriment tan gran i que no es puguin situar en el nivell que les hi correspon perqu una bona part dels recursos que genera el pas van a parar a lEstat i no retornen. Aquest dficit en infraestructures els seus usuaris el pateixen sovint i la mancana del seu desenvolupament hi s permanent. Cal dir, que lesmentat desenvolupament de les infraestructures del pas rau en llur planificaci i finanament i sn la base imprescindible de la seva economia i del seu progrs.

Conclusi
Mentre Catalunya no planifiqui i financi les rodalies decaur el seu progrs i baixar el nivell de benestar dels seus ciutadans
94

FERROCARRILS REGIONALS
Des de lEstat sanomenen ferrocarrils regionals a tots aquells que recorren una distncia mitjana. Hi t la competncia exclusiva i per cap motiu ni ra la vol cedir a la Generalitat. De fet, sn dels pocs, o els nics de la xarxa estatal que li sn rendibles. I quines caracterstiques tenen aquests ferrocarrils a Catalunya? Direm que tots ells sn de lanomenada via ampla o ample ibric de 1.668 mm, i de les 12 lnies que comprenen, 11 estan electrificades. Els combois que presten el consegent servei shan anat modernitzant. Les locomotores de la de Lleida-la Pobla de Segur, de 89,35 quilmetres i que no est electrificada van amb disel. I ara ens cal preguntar com est Catalunya respecte a les intercomunicacions ferroviries de les seves poblacions? La resposta que haurem de fer s que, salvant algunes excepcions, sn dolentes, o molt dolentes i, en molts casos inexistents, per anem a veure-ho. Estem a principis del segle XXI amb una necessitat de desenvolupament econmic trepidant i la infraestructura ferroviria del pas -que s on hi radica el seu futur- en molts casos no existeix. En altres, est a les beceroles. Mentre es gallardeja que avui el trajecte Barcelona-Madrid de 622 quilmetres es fa amb dues hores i mitja i amb uns combois dltima generaci, un ciutad de Puigcerd que es troba a 148,8 quilmetres de Barcelona necessita quatre hores per arribar a aquesta capital; amb uns combois que fins fa quatre dies ratllaven el tercermundisme i amb un traat de via nica. Com es pot explicar aix? Quina prosperitat i benestar representa pels seus usuaris i pel pas? I quan triga un resident de Valls per anar a Barcelona en tren? Prop de 2 hores. Per carretera noms una hora. Llavors, s competitiu aquest ferrocarril?
95

I qu en diem dels ciutadans del Pallars Juss i de La Noguera si volen desplaar-se a la capital del pas o a Tarragona o volen intensificar el trfic comercial amb algun daquests dos ports? Doncs b, mitjanant la precria lnia ferroviria que tenen establerta, primer han danar a Lleida i desprs han cobrir els trajectes Lleida-Barcelona o Lleida-Tarragona. Avui aix s regressi i anacronisme. I que en diem dels ciutadans de Vielha, Pont de Suert, Sort, la Seu dUrgell, Berga, Solsona i Olot, entre altres, i la gent de les respectives comarques si volen desplaar-se amb tren a un altre indret? Doncs, no poden perqu no nhi ha. Aix, alg ho pot concebre en els nostres temps? Un altre aspecte que hem de considerar gravssim i tamb inconcebible s que en els nostres dies existeixin a Catalunya poblacions de lAlta Ribagora i dems comarques lleidatanes que no estiguin intercomunicades per ferrocarril entre si i directament amb les poblacions i comarques subpirinenques de la Catalunya Oriental -Alt i Baix Empord- tot passant per les de la Catalunya Nord-Central i que noms estan separades per uns 200 quilmetres en lnia recta des dels seus punts ms allunyats. I aqu ens cal pensar que la causa del despoblament de moltes delles s conseqncia del baix o nul desenvolupament econmic que pateixen, i el fet rau en lallament de llurs poblacions. Aquest abandonament dins el nostre pas s imperdonable, ats que els recursos que genera -si no shaguessin transvasat a lEstat des de sempre- haurien perms resoldre aquesta mancana amb escreix. Per un altre costat cal referir que dels 1.172 quilmetres de lnies ferroviries de Catalunya nhi ha 720 que encara sn de via nica i noms 452 de doble via. En totes aquestes lnies hi passen viatgers i mercaderies i en totes les que tenen origen a Barcelona shi alternen trens regionals, de rodalies i alguns de gran velocitat (Euromed, Talgo...) Femnos doncs una pregunta.
96

En els nostres dies s concebible una xarxa ferroviria amb aquestes caracterstiques? Quina modernitat representa un poti-poti daquesta mena? Quin futur espera a les nostres economies si aix no sarregla? I lamplada de via? Volem ser internacionals o b ibrics? Els ciutadans de Catalunya amb llur sentit innovador sempre han mostrat la seva internacionalitzaci. Llavors lamplada de vies de llurs ferrocarrils els condemna a ser ibrics, amb tot lendarreriment que aix representa. Si ms no, caldria que totes les vies portessin un tercer carril damplada internacional (1.435 mm). En alguna ja es va fent. Aquesta s, doncs, una altra incongruncia. I daltres que en podrem citar per ens allargarem massa. Seguidament referirem: Algunes protestes Lnia Barcelona-Granollers-Girona-Portbou Usuaris daquesta lnia han formulat reiterades protestes en contra del mal servei que reben i de laugment del bitllet. I aquesta s la lnia internacional per excellncia. Mitjanant les reivindicacions constants i a travs de negociacions amb els responsables de RENFE han aconseguit algunes millores. Per ens cal pensar que ha dimperar el desig duna fludesa sense interferncies ni reivindicacions, que en aquest cas no hi s i aix s lamentable. Lnia Barcelona-Vic-Puigcerd A principis daquest any 2010 una desena dalcaldes de municipis pels que hi passa aquesta lnia, junt amb representants dels consells comarcals dOsona, el Ripolls i la Cerdanya varen crear una comissi destinada a
97

reclamar les millores que li cal en aquesta lnia, i en una primera instncia el nou ens ha encarregat a la Universitat de Vic un estudi sobre les seves necessitats i que podr ser complementari amb el que ha de disposar el govern. Alhora, mostrar la importncia que t el tren per aquestes comarques i per al nostre pas. Entre altres es reclama el desdoblament del tram Vic-Ripoll; larrenjament o reforma de les estacions dUrxt, Alp i Manlleu; la construcci del tnel del Figar i combois ms actuals, de ms qualitat. El que es pretn s reduir a la meitat la durada del trajecte BarcelonaPuigcerd que en aquests moments s dunes 4 hores, i, per tal de fer-lo competitiu amb la carretera, tamb es volen demanar trens semidirectes. Altres protestes Pel fet que els materials de les vies i de les catenries no han estat degudament renovats les avaries han sovintejat massa i han comportat parades i retards continuats en els usuaris de totes les lnies. La inseguretat en lhora darribada que aix provoca i tot el que sen deriva fa que el tren es desestimi i es busquin altres mitjans alternatius. Aix s una altra conseqncia que continuarem patint, ats que, com diem, la titularitat daquests ferrocarrils continua essent de lEstat.

Conclusi
Tot aquest seguit de mancances i dincongruncies que redueixen la prosperitat del pas i el benestar dels seus ciutadans no existirien si Catalunya planifiqus les seves infraestructures i gestions els recursos que generarien

98

LA GRAN VELOCITAT A LESTAT ESPANYOL (AVE)

Pel fet que a Espanya les inversions en infraestructures es fan sempre sota patrons poltics i mai hi prima la realitat econmica, el resultat que nhem obtingut de la implantaci de la gran velocitat a lEstat (AVE) s la que ens mostra el contingut de larticle de Quim Torrent publicat a lAvui el 23 de maig daquest any 2010, amb el ttol: AVE. LA RUNA DE LESTAT, el qual veiem molt interessant i el reprodum ntegrament. Diu aix: LEstat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les lnies. Els Estats Units o Frana, molt ms poblats, han descartat el model espanyol dalta velocitat. El tren torna a estar al centre de les nostres vides, diu un dels anuncis de Renfe. I tamb en el centre dels nostres problemes, shi podria afegir. Lempitjorament de la crisi ha agafat amb el peu canviat el govern espanyol, que, fins no fa gaires dies, presumia de ser el govern que ms inverteix en ferrocarrils dalta velocitat del mn. Per per molt que brillin els rails per on circulen els trens a 300 km/hora, cada vegada sn ms els que discuteixen que lAVE sigui una bona inversi, tant des dels punt de vista econmic com des del punt de vista social. La despesa en lnies dalta velocitat que ha fet lEstat ha estat estratosfrica. Actualment Espanya t 1.800 quilmetres daquestes lnies en servei, i 1.200 en construcci, molt per davant de la resta de pasos europeus. De fet, noms la Xina, amb 10.000 quilmetres en construcci, supera ara mateix la inversi espanyola. Tant Frana com Alemanya van descartar una inversi semblant a lespanyola perqu la consideren insostenible econmicament. I aix que Alemanya t un PIB de 3,2 bilions de dlars i una poblaci de 82 milions de persones, i a Frana nhi viuen 65 milions que sumen un PIB de 2,8 bilions. Espanya, en canvi, amb 46 milions dhabitants i la meitat del PIB de
99

Frana, sha perms el luxe de gastar ja ms de 50 milions deuros -la retallada pel dficit s de 15.000 milions- en ferrocarril dalta velocitat. I ho fet ajudat pels fons europeus de cohesi, la majoria dels quals provinents de Frana i Alemanya. No s estrany, doncs, que aquests pasos hagin reclamat a Zapatero que sestrenyi el cintur perqu ells ni tan sols shan plantejat obres daquest calibre. Pocs passatgers Leconomista Germ Bel ho t clar: lAVE ha estat el prototip dels anys meravellosos dEspanya. s una inversi poltica, sense cap sentit des del punt de vista econmic. Bel, un dels principals especialistes en infraestructures del pas, considera que ni tan sols les rees metropolitanes de Madrid i Barcelona sn prou grans per a qu la inversi tingui sentit. Lalta velocitat noms el t en rees molt poblades com les ciutats japoneses. En aquest sentit, les comparacions sn sagnants. La dada que ms b illustra el perqu lAVE pot acabar sent una inversi runosa s el nombre de passatgers per quilmetres de lnia. Les niques dades oficials de la UIC (lOrganitzaci Mundial de les Companyies de Ferrocarril) illustren les diferncies entre els models dEspanya i Frana. Mentre la rtio de passatgers per quilmetre a Espanya s de 2,8, a Frana arriba a 41,5. Trobar veus crtiques en un sector molt endogmic com el de la construcci no s fcil. Pocs volen parlar, i alguns dels que ho fan demanen no publicar el seu nom. Un dels problemes, segons explica un exassessor del ministeri de Foment que ha revisat diferents projectes dAVE, s el poc rigor dels estudis, tant els que preveuen el cost de la infraestructura com els que avaluen la demanda de viatgers. A Anglaterra -on tenen la xarxa collapsada des de fa anys- encara estan pensant un TGV entre Londres i Birmingham, perqu no estan segurs que els surtin els nmeros, assenyala aquest senyor.
100

Langls s un cas semblant a lameric. Fa uns mesos el secretari de Transports nordameric, Ray LaHood, va visitar Espanya per veure in situ els fantstics trens que hi ha a la Pennsula. El poltic nordameric es va mostrar encantat de tot fins que li van ensenyar la factura. Un dels que van ser presents en aquell viatge explica el que LaHood va dir a Blanco: Vosaltres sou rics, nosaltres aix no ens ho podem permetre. Descartat als EUA Als Estats Units una infraestructura ha de demostrar que ser rendible per poder ser finanada amb diner pblic. Per aix, lEstat de Califrnia ha desestimat, de moment, una lnia dalta velocitat entre San Francisco i Los ngeles, dues ciutats separades per 600 quilmetres i amb rees metropolitanes que sumen 19 milions dhabitants, gaireb tres vegades la suma de Madrid-Barcelona. El manteniment Per el cost de la construcci no s lnic que cal comptabilitzar a lhora de construir alta velocitat. El cost de manteniment de cada quilmetre de lnia, tamb segons dades de la UIC, s dentre 28.000 i 33.000 euros per any. Una xifra molt allunyada de les que mant Foment, que assegura que el manteniment costa 10.000 euros per quilmetre i any -20.000 si s en tnel- ja que noms compta el manteniment de via. Cal afegir-hi el manteniment de lelectrificaci, la senyalitzaci i les telecomunicacions. Aix vol dir que quan sacabin els 2.200 quilmetres que hi ha en obres, la factura de manteniment de lAVE pujar a ms de 120 milions deuros anuals. Lexdirector de projectes del Banc Europeu dInversions (BEI), Mateu Turr, salva pels pls les lnies de Madrid i Barcelona perqu sn les niques que poden pagar una part del manteniment. La resta -lamenta Turr- caldria replantejar-se-les. El problema, per, s que s molt difcil tornar enrere. Hi ha fins i tot qui parla de fer-ho aplicant la teoria
101

de costos submergits. Aix vol dir que encara que es descompts la despesa feta en AVE -30.000 milions si no comptem el Sevilla-MadridBarcelona- molts dels projectes que shan de pagar a partir dara no val la pena fer-los, perqu ni descomptant la inversi feta seran rendibles. Un exemple clarssim sn les lnies que uniran Madrid amb el Cantbric i Galcia. El tram entre Madrid i Valladolid noms t 174.000 viatgers anuals dAVE. Si hi sumem la resta de trens sarriba a 1,5 milions de viatgers, tot i que amb un bitllet ms barat. Perqu una lnia dAVE financi, com a mnim, els costos de manteniment ha de passar dels sis milions de passatgers. Madrid-Barcelona en suma cinc i Madrid-Sevilla en prou feines passa dels tres. LAVE s ms rpid i confortable que lavi, per el Concorde tamb ho era respecte a laviaci tradicional i va acabar desapareixent pels elevats costos econmics que tenia. I quines conclusions en podem treure de tot aix? a) Que tal com hem vist, les inversions que es fan a Espanya segueixen criteris poltics i no econmics. b) Que malgrat els runosos resultats que sobtenen el govern continua planificant noves lnies, tot gallejant de qu Espanya s lEstat amb ms trens de gran velocitat del mn -a excepci de la Xina- i obvia les observacions i crtiques que li formulen mandataris i personalitats daltres pasos desenvolupats. Com es pot entendre aix? c) Que les prdues originades per la gran velocitat tamb les paguem els ciutadans de Catalunya. d) I que segons Germ Bel, catedrtic de poltica econmica de la Universitat de Barcelona, el progrs econmic daquesta
102

Catalunya seria ms gran sense el TGV per amb unes rodalies modernitzades.

Conclusi
Si Catalunya planifiqus i gestions les seves infraestructures sestalviaria aquestes prdues, i tot repercutiria en un millor benestar social per als seus ciutadans, si ms no, millorant les rodalies

AEROPORTS
En els aeroports shi enlairen i aterren les aeronaus. Sn les estacions expresses per al trfic aeri de persones i mercaderies i sn unes infraestructures vitals per a leconomia i el progrs del pas. A Catalunya hi ha el del Prat de Llobregat, que s un dels que shi enregistra ms trfic de lEstat, i els de Girona, Reus, Sabadell i Alguaire. Pel que fa a aquest ltim es va inaugurar el febrer del 2009. I qu hem de dir sobre els aeroports catalans? Shi desenvolupen les activitats que els hi pertoca? Estan gestionats de forma pertinent? Anem a veure-ho. Laspiraci de la societat civil, econmica i poltica de Catalunya s poder gestionar directament laeroport de Barcelona i convertir-lo en el gran hub del sud de Europa, ja que aix es considera clau per al futur del pas, per com veurem, topa amb el centralisme de Madrid Dit aix el primer que hem dassenyalar s que continuant amb el projecte establert, lEstat impulsa el seu mapa unitari en matria dinfraestructures, el qual s del tot poltic i centralista. I pel que fa als aeroports, ho porta a terme a travs dAENA (Aeropuertos Espaoles y Navegacin Area), una entitat pblica empresarial adscrita al ministeri de Foment i a la que li toca seguir les directrius del govern central.
103

Tot i que parlarem de tots ells, majoritriament ens centrarem en el del Prat, on per al qual sha demanat reiteradament que la gesti la faci la Generalitat. Quant al del Prat, el dia 16 de juny del 2009 el president del govern central, Sr. Rodrguez Zapatero hi va inaugurar lespectacular nova terminal T-1. Ho va fer envoltat de les primeres autoritats poltiques, econmiques i socials del pas, ltim moment en qu el president Montilla li va recordar el paper decisiu que vol assumir la Generalitat en el futur rgan de decisi de laeroport. El president Zapatero davant dels assistents li va prometre que la instituci catalana hi tindria una posici determinant. Abundant ms en el tema, el 22 de mar del 2007, a lescola de negocis IESE de Barcelona es va fer un acte en el qual hi van assistir prop dun miler de persones en representaci de 151 entitats per reclamar un aeroport gestionat des de Catalunya i per Catalunya. Doncs b, el resultat de la promesa del president Zapatero va ser una burla ms. El nou model final passaria per la creaci duna nova societat annima en la que Aena hi ostentaria el 70 % de les accions, i el 30 % restant sobriria a capital privat. Pel que fa a la gesti directe del Prat la realitzaria una empresa filial de la referida empresa estatal constituda, en la que Aena hi tindria el 51 %; un 27 % es destinaria a la Generalitat i als Ajuntaments, i el 22 % restant el podria subscriure capital privat. Per tant, una marginaci pura i dura a les administracions catalanes que hi tindrien una presncia del tot testimonial en lestratgia i en les decisions empresarials sobre el futur de laeroport. Al marge del que diem, incloa altres estratgies destinades a evitar lentrada de capital privat dempreses especialitzades en el sector, com podria ser Abertis que gestiona tot laeroport londinenc de Lutton. Tota una ardidesa, i ms encara que no ho exposem per a no allargar-ho ms.
104

I aqu hem de dir: s aquesta la manera de satisfer les necessitats i les aspiracions que legtimament t Catalunya sobre laeroport del Prat i que serien concordants amb el que va proclamar Zapatero el dia de la inauguraci de la terminal? Doncs no, aix s ms aviat un rquiem cap a una infraestructura que s un gran generador de negocis i riquesa i s de vital importncia per a leconomia i el progrs del nostre pas. Quant a la resta dels aeroports de Catalunya, direm poca cosa: tots sn de titularitat de lEstat i tamb hi regeixen les normes que AENA t establertes. Per tant, tornant a laeroport del Prat podem assegurar que ja t la sentncia dictada. I ara veurem algunes referncies que ho justifiquen: - La redacci del diari Avui en la seva edici del dia 25 de novembre 2009, entre altres, deia que han estat moltes les veus que han cantat les mancances dAena com a gestor daeroports, un ens pblic en un mercat aeri europeu i mundial privatitzat i que gestiona tots els aeroports espanyols en benefici dun de sol, el de Madrid. - Ibria t molt clar que el hub, sobretot cap a lAmrica Llatina, el t Madrid, i, per tant, el seu objectiu s enviar el mxim nombre de passatgers a la capital espanyola, catalans inclosos, per omplir els avions. Notcia publicada pel mateix diari el dia 2 dagost del 2009. - El ministre Blanco irrita els partits catalans en dir que el cedir el control de laeroport del Prat no ha estat mai sobre la taula de negociacions Estat-Generalitat. Vol dir que Catalunya no ostentar la gesti del Prat. Notcia publicada en el mateix diari el dia 12 de gener del 2010. - Segons Xavier Fageda, professor de la universitat de Barcelona i expert en aeroports i lnies aries, diu que Ibria i la seva poltica ja no poden fer ms mal a laeroport de Barcelona. Avui, 9 dabril del 2010.
105

- En preguntar-li a Germ Bel, catedrtic de poltica econmica de la Universitat de Barcelona si el model centralista del ministre Blanco aporta algun benefici contesta: Aquest model s molt ineficient i es basa en una qesti ideolgica; en una visi centralista de lEstat. Al mn els avions sn instruments emprats per a satisfer una poltica de transport. A Espanya, en canvi, sn uns instruments de jerarquitzaci territorial i de poltica de poder. Afegim nosaltres: poder que laeroport de Barcelona no tindr.

Conclusi
Si Catalunya vol rendibilitzar els seus aeroports en pro del benestar social dels seus ciutadans els ha de gestionar directament ella

LES CARRETERES
Des del comenament de la histria de la humanitat, i per tal de relacionar-se, les carreteres han estat el mitj que ha perms el desplaament dels habitants dels diferents pobles que han existit, i, a mesura que intensificaven llur relaci els afavoria lintercanvi comercial. En els nostres dies, junt amb el ferrocarril, les carreteres continuen essent elements imprescindibles per exercir un desplaament hum i per facilitar el transport terrestre i afavorir-lo. Una adequada xarxa de carreteres contribueix directament en el benestar social dels habitants dun pas, ats que els facilita el creixement econmic. I ara ve la consegent pregunta: tenint en compte el potencial productiu, comercial i de relaci que t Catalunya, disposa de la xarxa de carreteres que li correspon? La resposta s no, per vegem-ho a continuaci.

106

El desdoblament de la N-II LA-2 (antiga N-II), forma part de la Red de carreteras del Estado i est prevista la seva transformaci en autovia. La carretera actual duna sola calada s la principal via que uneix Catalunya i Europa amb una circulaci duns 60.000 vehicles anuals. Pel que fa a les obres de desdoblament dels seus 99 quilmetres darrers -entre Tordera i la Jonquera- es varen comenar lany 2003 i en aquests moments -7 anys ms tard- noms shan enllestit vuit quilmetres, els que van de Fornells de la Selva a Caldes de Malavella. I qu ens cal dir de tot aix? Doncs, pensem que s una vergonya. s evident que lobra acumula un retard ms que excessiu, sobretot si es compara amb altres projectes del ministeri de Foment que, de la nit al dia, ha demostrat ser capa de construir autovies a tota la Meseta. El desdoblament de lEix Transversal La C-25, coneguda com lEix Transversal, es va inaugurar el desembre del 1997 i s la primera gran infraestructura viria que connecta les poblacions de linterior de Catalunya sense passar per Barcelona, ja que va des de Lleida fins a Girona directament. Aquesta carretera, llevat de tres trams de 10 quilmetres, en total, i que estan desdoblats, s una via duna sola calada i ja va quedar petita desprs de la seva inauguraci. El trnsit rodat que suporta ha experimentat un augment constant amb el temps, arribant a circular-hi una mitjana de 10.902 vehicles diaris lany 2008, (amb una oscillaci dentre els 8.000 i els 17.000, segons els dies). Ens cal referir, tamb, que aquesta intensa circulaci provoca una sinistralitat elevada i, consegentment, requereix la urgentssima construcci de la segona calada. Lany 2007, el Departament dObres Pbliques de la Generalitat va fer
107

pblica ladjudicaci del projecte de desdoblament dels 153 quilmetres que t la carretera entre Cervera i Riudellots de la Selva. El pressupost va ser de 708 milions deuros i la va cedir a lempresa constructora Cedinsa. Per les obres que podien haver comenat en aquella data, pel fet possible de la falta de numerari econmic, no ho varen fer fins a finals del 2009 (2 anys ms tard) i comprenien, nicament, el tram GironaVic. La resta de trams seran adjudicats per concurs a possibles altres constructors quan es disposi dels recursos dineraris pertinents . Davant de tot aix, els representants de les Cambres de Comer de les comarques que travessa la via i tot el mn econmic, en general, veuen amb preocupaci i angoixa el retard daquest desdoblament que, fins i tot, s considerat de catastrfic, tant pel que hem dit de la referida sinistralitat que shi enregistra com per lafectaci negativa que comporta a leconomia del pas en restringir-li laugment de la seva activitat. Tothom considera que aquest Eix s una via bsica, o sigui, fonamental i imprescindible, per tant, li cal estar dotada de les mximes atribucions. El quart cintur de Barcelona El Quart Cintur de Barcelona arrossega una llarga trajectria. Els seus orgens es remunten a lany 1966 amb els somnis desenvolupadors del llavors alcalde de Barcelona Sr. Porcioles. Lany 1975 s recollit pel MOPU, i, arriba lany 1985 quan el Parlament de Catalunya -en plena democrcia- aprova la redacci del Pla de Carreteres de Catalunya, i el projecte del Quart Cintur hi s concebut com una nova autopista entre Matar i Vilafranca del Peneds passant per Granollers, Caldes de Montbui, Sabadell, Terrassa i Martorell. El encara projecte daquest Quart Cintur sha transformat en una obra polmica, concebuda, avui, amb criteris purament economicistes i autoritzada pel Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), mxim rgan de la Generalitat en matria de planificaci i ordenaci del
108

territori. Hem de dir, per, que aquest rgan renuncia, duna forma evident i continuada, al seu paper dordenaci dels usos del sl. Una altra fet que evidencia el seguiment daquells criteris, s que la polmica construcci no soluciona, de cap manera, els problemes de comunicaci de les comarques que travessa i tal com es va argumentant. Per resoldrels hi ha unes solucions molt ms raonables, tant des del punt de vista econmic com mediambiental. Sn, posem per cas, la millora i laprofitament, al mxim, de les carreteres i autopistes actuals i de les lnies de ferrocarrils ja existents, ats que estan infrautilitzades per la manca de les inversions necessries que permetin adequar-les a les necessitats dels nostres temps. Una veritable vergonya. Segons manifestacions recollides, la construcci del Quart Cintur, tal com hem dit, NO queda justificada per la problemtica que oficialment pretn resoldre i que tamb hem referit. La veritable necessitat del Quart Cintur rau en el model econmic i territorial de la Generalitat de Catalunya, que condemna les comarques venes a Barcelona a la seva total urbanitzaci. Pel que fa a lestudi del tram daquest Cintur -concebut com a autovia- i comprs entre Terrassa i Granollers direm que va ser sotms a informaci pblica pel ministeri de Foment el dia 30 de juliol 2010. Les allegacions -si sen volien fer- shavien de presentar durant el mes dagost..? I aqu preguntem: si es construeix aquest cintur,... quin any sacabar. Hi ha empresaris que xifren en 1.000 milions deuros les prdues de leconomia catalana per no disposar del quart cintur, infraestructura llargament reivindicada. Diuen tamb que la nova carretera contribuiria a produir un augment significatiu de lactivitat econmica i generaria entre 10.000 i 30.000 llocs de treball... Ser cert?
109

Alguns titulars de premsa dels anys 2007 i 2008: Avui, 07.09.07: Catalunya, lnic territori de lEstat amb ms autopistes (de peatge) que autovies gratutes. El Principat t una sisena part de les autovies gratutes que tenen les Castelles i, per contra, t quatre vegades ms dautopistes (de peatge) que les que t Madrid o b les que t Andalusia. (Els ciutadans de Catalunya paguen peatge, els de la resta de lEstat circulen de franc) Avui, 01.10.07: Les carreteres de lEstat sn el doble de perilloses que la resta. Aquestes carreteres noms representen el 17 % de les que hi ha construdes a Catalunya i concentren un 30% dels accidents. A la N-II i a la N-340 hi van morir 191 persones en tres anys (2004 al 2007). (Lexcs de morts de circulaci dels ciutadans de Catalunya per la falta de condicionament de les carreteres s un greuge que han de suportar) Avui, 15.03.08: Noms el 6 % de les autovies que fa Foment sn a Catalunya. A tot lEstat hi ha 1.321 quilmetres dautovia en construcci, per noms 77,8 estan en territori catal. (Catalunya i tota la seva gent sn ciutadans de segona a lEstat espanyol) Avui, 16.08.08: LEstat soblida de Catalunya a lhora de fer grans carreteres. En els ltims dotze anys, Foment noms ha construt 104 nous quilmetres de vies dalta capacitat al Principat que han representat el 14 % de les que tenia construdes i van correspondre a la conversi de la N-II entre Barcelona i Lleida en autovia, una obra que ja era reivindicada als anys 80. Andalusia, Castella i Madrid han inaugurat en aquest mateix perode ms del doble de quilmetres dels que cada una ja tenia.
110

(Catalunya i tota la seva gent continuen essent ciutadans de segona)

Conclusi
Catalunya noms podr maximitzar les seves carreteres i minimitzar els costos de circulaci per als seus ciutadans quan sigui ella, noms, qui les planifiqui, executi i gestioni

111

A CATALUNYA NO LI S PERMESA CAP CONCENTRACI ECONMICA NI POT TENIR LA SEU DE CAP GRAN EMPRESA
Cal tenir present que un Estat centralista com lespanyol no admet ni pot acceptar que una gran empresa estigui situada fora de Madrid. Respecte a Catalunya, cap seu social de societats estratgiques no pot radicar-hi. Aix el paper financer de Barcelona sempre ser baix. Mai no tindr el poder econmic, estratgic ni poltic que exerceixen les grans empreses. En cap moment disposar de latractiu que requereixen les noves inversions. A nivell internacional, Catalunya mai no podr ser ambaixadora dun poder econmic, dun gran grup econmic, i les concentracions multinacionals, cada dia es fixaran menys en el nostre pas per ubicar-hi llurs delegacions o sucursals. Catalunya noms pot mantenir la petita i mitjana empresa, de caire familiar i de poques aspiracions. (Opini publicada a lAvui de l11.5.03, pg. 43) I tot seguit ens hem de preguntar: s creble aquesta afirmaci? Doncs b, dels molts que hi han hagut posarem tres fets que ho justifiquen a bastament. Un lany 1945 en poca franquista: la venda obligada a ENASA, de Madrid, de lempresa ubicada a Barcelona i que fabricava el gran cotxe Hispano Sussa; i dos en aquests darrers set anys: les OPES (Ofertes Pbliques dAdquisici dAccions) que va presentar Gas Natural i que cap de les dues no va ser acceptada per lEstat. La primera lany 2003, sobre el 100 % de les accions dIberdrola i la segona lany 2005 sobre el 100 % de les accions dEndesa.
113

Anem a referir-les: La venda obligada a ENASA de la fbrica Hispano Sussa (Extracte de larticle de Miquel Cabana publicat a lAvui del 01.08.09) Lany 1946 en Miquel Mateu i Pla, tot i ser lhome de confiana del general Franco es va veure obligat pel rgim a vendre la seva fbrica dautombils Hispano Sussa a ENASA. Lempresa de cotxes de luxe era una de les joies de la indstria catalana. Lesmentat senyor, propietari del castell de Peralada, comprat pel seu pare lany 1923, durant la guerra serv fidelment el govern de Franco amb missions oficials a Frana, Sussa i Itlia i, poc desprs, es pos a disposici del govern de Burgos, ja que aquest govern estava mancat dhomes dempresa i amb lexperincia internacional, com la que tenia aquell senyor. Acabat el conflicte militar reb dos dels crrecs ms importants que es podien tenir a Catalunya: alcalde de Barcelona i President de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i dEstalvis. El novembre de 1944 va ser nomenat ambaixador dEspanya a Frana, pas que coneixia molt b ja que havia estat el responsable de la fbrica que La Hispano Sussa, presidida pel seu pare, tenia a Bois-Colombres, a prop de Pars. Les relacions amb el General Franco eren, per tant, ms que bones. Pel que fa a la Hispano Sussa, com diem, era una de les joies de la industria catalana. Fou creada el 1904 per Dami Mateu, pare den Miquel, i per lenginyer sus Markus Birkigt, que era un geni de la indstria mecnica. La Hispano Sussa produ uns autombils artesanals de primer nivell mundial que guanyaren nombroses curses internacionals de velocitat i de resistncia en carretera. Durant la dcada dels anys 20 i 30 del segle passat, el seu motor i el seu disseny eren comparables amb els dels RollsRoyce britnics, i lany 1928 en el circuit dIndianpolis apalliss el cotxe
114

americ, competidor seu, amb ms de 1.000 quilmetres davantatge i sense avaries. Desprs de la Guerra Civil la Hispano Sussa guanyava diners. Havia fabricat canons, continuava amb els camions i havia entrat en el sector de les mquines eina. Per aix no deixa de sorprendre que a lany 1946, la fbrica de la Sagrera de Barcelona, amb tot lutillatge, les installacions i el personal de lempresa, sincorpors a ENASA -Empresa Nacional dAutocamiones- creada per Juan Antonio Suanzes, president del Instituto Nacional de Industria, i amic dinfantesa de Franco. I perqu aquesta venda..? Doncs, t tot el tra duna clara coacci de les autoritats franquistes, que no permeteren cap opci de rplica a en Miquel Mateu. LOPA de Gas Natural a Iberdrola Amb la finalitat dabsorbir lempresa opada, el dia 10 de mar del 2003, Gas Natural societat gasista amb una llarga tradici a Catalunya i amb seu social a Barcelona- llana una Oferta Pblica dAdquisici dAccions (opa) sobre el 100 % de les dIberdrola, la segona elctrica de lEstat en aquell temps. La nova empresa que nhagus sorgit hagus estat la tercera companyia energtica europea amb ms de 22 milions de clients, i la cinquena mundial. Lpez de Silanes, conseller de Gas Natural, estava convenut que Espanya necessitava empreses que poguessin competir en el mercat global de lenergia. Tamb cal dir que lempresa resultant no vulnerava cap norma de la competncia del sector energtic i hagus resultat una gran companyia energtica espanyola amb una dimensi apropiada per ser competitiva dins el mercat energtic liberalitzat europeu.
115

El que pretenia, doncs, Gas Natural amb aquesta fusi, era crear, un gran grup que controls els negocis de gas i electricitat, conjuntament, amb bons nivells de qualitat i amb un esmerat servei competitiu. Per altra banda i a nivell exterior, hauria perms tenir una companyia amb molta capacitat per lluitar amb la resta destats de la Uni Europea en el moment que es posessin en marxa els mecanismes de liberalitzaci dels mercats energtics. Per pels motius que anirem exposant aix no va agradar a les autoritats espanyoles i ho varen tombar. (Avui 14.3.03, pg. 35) I quines opinions favorables shavien formulat sobre aquesta OPA? Encara que sen publicaren moltes ms, referirem les tres segents: El govern de la Generalitat, des dun punt de vista industrial i econmic, hi va donar el seu suport explcit i va comparar la possibilitat de fusi de Gas Natural i Iberdrola amb altres projectes que shan fet a Portugal i Alemanya, i va assegurar que era perfecte i molt equilibrat. (Avui 15.3.03) Miquel Valls, president de la Cambra de Comer de Barcelona, va transmetre al president del govern central Jos M. Aznar, que lorganisme que representava veia molt positivament lopa llanada per Gas Natural sobre Iberdrola. Joaquim Perramon, en el seu article a lAvui publicat el 17 de mar del 2003, diu literalment: De cara al mercat de gas i electricitat a la UE, en un popular diari especialitzat en economia i finances de la vena Frana, sestima que si lOPA prospera ser loperaci ms important de liberalitzaci del mercat de lenergia. La fusi de Gas Natural amb Iberdrola, encaminada a Europa, pot donar lloc a un nou lder de lenergia a lEstat espanyol, que ha seguit el model -respecte a la integraci- de la gran companyia alemanya Eon-Ruhrgas.

116

Doncs b, no obstant a lenfilall dopinions favorables a lOPA, a lEstat espanyol varen sorgir diversos moviments adversos. Per una part lopa de Gas Natural no va agradar a les elctriques estatals, ja que hi veien determinades negociacions conjuntes i altres estratgies per separat. Endesa, per altre costat, va exercir suposades pressions cap al Ministeri dEconomia per exigir condicions quasi irrealitzables per a lempresa opant i tamb sespeculava sobre determinades aliances dIberdrola amb lalemanya RWE. Aquests moviments van afavorir la posici del govern que tamb era contrari a lopa, i van servir per justificar la modificaci de la llei que les regulava. El fet que ho justifica s que batent rcords, el dia 11 dabril del 2003 varen aprovar un polmic decret dopes que semblava fet a mida perqu Repsol controls Gas Natural, ja que, parcialment, li facilitava poder comprar noves accions sense necessitat dacudir a una nova opa. Tota una estratgia. Llavors i malgrat els aspectes positius manifestats pels diferents conductes expressats i daltres que no detallem per a no allargar-nos ms, la Comissi Nacional dEnergia veta la viabilitat de lOPA amb un dictamen de 100 pgines. Davant, doncs, de les dificultats i barreres aparegudes, el 9 de maig del 2003, lexpressada Comissi accepta la sollicitud de Gas Natural de retirar loferta pblica dadquisici daccions llanada sobre Iberdrola. (Avui, 10.5.03, pg. 41). I amb aix sacabava un llastims afer que podia afavorir Catalunya i la seva economia, i, alhora, es culminava un nou greuge per aquest nostre pas.
117

LOpa de Gas Natural a Endesa Gas Natural va anunciar el 5 de setembre del 2005, una OPA sobre el 100% de les accions dEndesa per valor de 22.549 milions deuros. Sobre aquesta opa, Rafael Villaseca, conseller delegat de la gasista va assegurar al secretari general dUGT, Cndido Mndez, que labsorci dEndesa no originaria ni acomiadaments ni trasllats de treballadors. Tamb va afirmar que era una operaci que millorava, a nivell mundial, la nostra posici competitiva en les empreses energtiques; que es garantien les inversions i que es preservava el mix energtic en lactivitat del carb. Es tractava, doncs duna operaci transparent i molt important. Doncs b, des del mateix moment de la presentaci, el president dEndesa Manuel Pizarro, i el PP van anar a mort contra aquesta operaci. I quin comportament varen mostrar? Avui, 25.02.06 Emili Valdero, professor dEconomia Financera de la Universitat de Barcelona ens diu que en les dates daquest article corria per la xarxa dInternet un mail de broma que deia que els directius dEndesa acabaven les reunions cantant antes muerta que catalana. I ho entonaven amb la msica de la can antes muerta que sencilla. Tamb expressa que tal com es va desenvolupar aquest afer es pot suposar que lessncia de les reunions no devia anar gaire ms lluny daix. Vegem alguns fets: - Per tal devitar la realitzaci de lopa, Manuel Pizarro va impugnar la jurisdicci de les autoritats espanyoles per avaluar lopa i va demanar que fos la Comissi Europea la que decids sobre el tema, allegant que loperaci tenia una dimensi comunitria. La comissria europea per a la Competncia Neelie Kroes, ho va desestimar i va dictaminar que lopa tenia una dimensi espanyola, ja que lany 2004 Endesa va obtenir ms del 75 % dels seus ingressos en el mercat espanyol
118

- El maquillatge comptable presentat per Pizarro, doncs, no va funcionar i Endesa va recrrer aquesta decisi davant del Tribunal de Justcia de la UE a Luxemburg, per va perdre el recurs. Aix doncs, lnic cam que li quedava al president de lelctrica era el de trobar un comprador no catal. (Per evitar que fos opada per Gas Natural) - Endesa va oferir loperaci a altres grans empreses energtiques europees i el resultat va ser el naixement duna contraopa de lempresa alemanya E.O.N. A ms daix -i sense fer-ho massa extensiu- referirem algunes manifestacions relatives a lopa, provinents destaments i personalitats diverses. Avui, 08.09.05 Titular de premsa: El PP es mostra favorable a una contraopa protagonitzada per empreses europees per frustrar loperaci de la catalana Gas Natural. Avui, 13.09.05 Titular de premsa: Esperanza Aguirre lamenta que lelctrica marxi fora del territori nacional (referint-se a Catalunya), i desprs atribueix a un error les seves declaracions. En aquest context la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va valorar ahir el possible trasllat dEndesa a Catalunya i va dir: s una mala notcia per a la comunitat de Madrid que la seu duna empresa elctrica que s una multinacional i que s una de les grans empreses espanyoles es traslladi fra del territori nacional. Hores desprs daquesta afirmaci i desprs de la indignaci pblica de poltics, la comunitat de Madrid va difondre un comunicat on atribua a un error les declaracions de la seva presidenta. Segons el text, Aguirre volia dir fora del territori regional
119

Avui, 01.12.05 Titular de premsa: Endesa continua lofensiva contra lopa i ara denuncia La Caixa davant la Comissi Nacional del Mercat de Valors. Sn impediments perqu no prosperi lopa. Avui, 08.12.05 Titular de premsa: Fornesa titlla el rebuig a lopa de Movimiento Nacional. El president de La Caixa lamenta els posicionaments increbles davant lopa de Gas Natural que, pel seu carcter, sembla de lpoca franquista. Afegeix que la poltica s un destorb pels negocis. Avui, 10.03.06 Titular de premsa: Cuevas (president de la patronal CEOE), carrega contra lopa a la catalana de Gas Natural, i, tot i lexigncia dempresaris i poltics, Cuevas, amb el suport unnime de la patronal espanyola, matisa les seves paraules per no rectifica. Avui, 22.04.06 Titular de premsa: El Suprem, per majoria, tamb suspn lopa de Gas Natural. Lalt tribunal atura lacord del consell de ministres, i supedita la suspensi a un altre aval de 1.000 milions deuros. La decisi sadopta, desprs de 10 hores de debat, per 18 vots a favor i 14 en contra. I com va acabar? Doncs a primers de juliol passat gaireb el 100 % de la companyia ja era propietat dEnel, que t com a principal accionista lEstat itali. Aix ho van certificar els accionistes de lelctrica espanyola amb lentrada del conseller delegat de la italiana Fulvio Conti en el seu rgan de govern com a vicepresident. Endesa est, doncs, sota domini itali. I amb aquest afer es va materialitzar un nou greuge econmic per a Catalunya i els seus ciutadans, fruit dun odi o animadversi manifesta.

120

Conclusi
Si Catalunya vol tenir les concentracions de poder que, per dret, corresponen als seus ciutadans sha de gestionar els seus propis recursos econmics i poltics

121

SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES

Si fem una mica dhistria de les seleccions esportives catalanes hem de dir que van ser pioneres a lEstat espanyol en molts esports. Per tant, es van crear anys abans de les espanyoles i van tenir una presncia internacional en les competicions de lpoca. En el decurs del primer ter del segle XX es va produir lesclat definitiu de lesport a Catalunya, al marge, sempre, dels canvis poltics de cada poca. La progressiva dinamitzaci de la prctica esportiva -entesa com a element doci i de salut- fu aparixer tot tipus dentitats que fomentaven lesport a la majoria de les comarques catalanes. s per aix que es crearen associacions i federacions amb la voluntat daglutinar esforos i compartir vivncies. Aix lany 1900, es fund la Federaci Catalana de Futbol; el 1903, la de Tennis; el 1915, la dAtletisme; el 1922, la dEsgrima i la de Hoquei sobre herba; el 1924 la de Lluita; el 1925, la de Bsquet, el 1929, la de Beisbol, etc. Totes aquestes associacions tenen un nexe com: el de ser pioneres a lEstat espanyol i, consegentment, predecessores de les respectives federacions daquest Estat. Pel que fa a la Federaci Catalana de Rugbi direm que es va fundar lany 1922. Al 1934 es va constituir a Pars la Federaci Internacional de Rugbi Amateur (FIRA). Les federacions estatals que en formaren part varen ser les de Frana, Itlia, Alemanya, Txecoslovquia i Romania.
123

Catalunya tamb hi figurava com a fundadora i membre de ple dret, grcies als drets que li reconeixia lEstatut dAutonomia de lany 1932 en temes esportius. Aquesta independncia esportiva es perllong fins el 1940, any en qu, dins del conjunt de mesures repressores de la dictadura del general Franco, es va prohibir. En aquests darrers temps, el procs de reconeixement de les seleccions catalanes a nivell internacional s llarg i t una certa histria al darrera. Aquest anhel del poble de Catalunya expressat en ocasions diverses i en formes tamb diferents esdev cada cop ms una necessitat que Catalunya t com a naci, per tamb com a pas esportiu. El seu potencial dins lesport s innegable. La trama associativa en aquest mbit s de les ms potents dEuropa, i el ms important s la voluntat expressada per la seva gent de ser presents en el mn amb veu prpia, amb els seus smbols i representant el seu pas, dret que no vol renunciar. En aquests darrers 25 anys Catalunya ha recuperat les institucions democrtiques i nacionals, i els avenos en el seu autogovern han estat inqestionables. LEstatut dAutonomia reconeix a la Generalitat la competncia exclusiva en matria desports i, per tant, la possibilitat de desenvolupar-se com a pas esportiu. Malgrat aix, lEstat ha posat pegues i traves per evitar que disposi de seleccions catalanes a nivell internacional. I aix ha estat una constant. Tenim per cas que la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes va fer una tasca importantssima de recollida de signatures. Ho fu per poder presentar una iniciativa legislativa popular al Parlament de Catalunya per tal de tenir una llei prpia que reguls les seves seleccions. La tasca de mobilitzaci va ser exemplar i la conscienciaci del Parlament excellent. I quins resultats es varen obtenir?
124

Recollida de signatures El desembre de 1997 va aparixer en escena la referida Plataforma. Estava presidida Jaume Llaurad, i havia recollit el treball fet pel Comit Olmpic Catal durant i desprs dels Jocs Olmpics de Barcelona 92. Aquest treball va ser el ress del clam popular de Catalunya perqu ests representada en lesport mundial. La Plataforma va aconseguir mobilitzar la societat catalana per reunir les 65.000 signatures que calien i, aix, poder presentar la iniciativa popular de sollicitud al Parlament. En realitat sen varen obtenir 521.249 perqu sengegus una llei a favor del reconeixement de Catalunya en lmbit esportiu internacional. La llei es va aprovar amb els vots a favor de tots els grups poltics del Parlament, tret dun. Primera topada La llei aprovada aixec fortes discrepncies, i el govern de Madrid present un recurs al Constitucional en el que va allegar que les relacions internacionals no sn transferibles a les autonomies. Amb tot, la Plataforma ha seguit demanant selecciones catalanes en els amistosos que shan disputat, nics partits que les hi han perms jugar.

Altres greuges
Avui, 11.01.02 La Federaci Espanyola de Futbol veta el Catalunya - Brasil El partit no es podr jugar el dia 26 de mar 2002 perqu tota latenci sha de centrar en lEspanya que juga lamists a Holanda el dia 27. La FEF va manifestar que de cap manera pot jugar la selecci catalana la mateixa setmana que jugui lespanyola. Xavi Aguado, defensa del Saragossa i el jugador ms veter de la selecci va expressar que la Federaci Espanyola ha volgut imposar la seva autoritat sobre la catalana i ha volgut demostrar que els qui manen sn ells.
125

Titulars de premsa

Avui, 15.02.02 Madrid vol endur-se Planet Futbol (1) Mai hi havia hagut aquesta contundncia amb la fira, com la que va mostrar Juan Antonio Gmez-Angulo secretari dEstat per a lEsport. Avui, 24.04.02 El sal Planet Futbol es far a Madrid lany que ve Llaurad: s lnica soluci per evitar que desaparegui de Barcelona en 3 o 4 anys.
(1) Fira Planet Futbol: La primera edici es va fer a Barcelona el febrer de lany 2002. A grans trets, en les primeres que es realitzaren, una part important de la fira es va destinar exclusivament al futbol professional i al seu univers, amb nombroses conferncies en les que hi participaven, entre altres, presidents, directors esportius, rbitres, exjugadors i directius. Quant a lapartat dempreses hi havia molts expositors de marques internacionals. Linvent de Jaume Llaurad -recordat per ser el promotor de la recollida de signatures a favor de les seleccions catalanes- va ser tot un xit. Una gran fira internacional amb la presncia dels millors clubs del mn. Barcelona es va convertir en la capital del futbol mundial. Aquest fet indit va crear enveja, i un cop finalitzada la fira, la gent de Madrid va voler traslladar-la a capital de lEstat, cosa que li va costar ben poc daconseguir-ho, tot i qu, finalment acordaren fer-la itinerant per Espanya, encara que en els anys parells la faria sempre Barcelona, en ser la ciutat que va impulsar la primera edici. Dos anys ms tard daquell primer esdeveniment (el 3r any) va tocar el Planet Futbol a Barcelona, per amb unes circumstncies ben diferents: aquest cop va ser la Real Federacin Espaola de Futbol qui el va organitzar i res no va ser igual. El contingut de les xerrades, els actes... tot plegat amb un fort caire madridista. Els dos nics idiomes oficials de la fira varen ser el castell i langls, ignorant quin fou lidioma de la primera edici. Aix si, la Real Federacin va regalar a Barcelona un brillant partit entre Espanya i el Per a lestadi olmpic Llus Companys, i nosaltres ens vrem poder conformar amb un Catalunya - Euskadi de futbol sala, no fos cas que alg senfads.
126

Si no hagussim accedit, Madrid hauria acabat fent el seu sal, i tenint en compte que la Lliga Professional, la Federaci i el Consell Superior dEsports sn all, en tres o quatre anys hagussim desaparegut. Primer va ser la unificaci de la Passarella Gaud i el Saln Cibeles de fer-les en seu nica, i desprs hagus continuat el Planet Futbol. Avui, 22.05.02 La Federaci Espanyola de Patinatge proposa discriminar els equips catalans per obrir lhoquei a Espanya. Vol arribar a una lliga amb noms el 50% de clubs de Catalunya. Avui, 03.06.02 Arriba lamenaa directa La selecci catalana de curses dorientaci, obligada a competir com a espanyola per la intimidaci del president de lagrupaci estatal de clubs. Juan Maria Garca Tutor, president de lAssociaci Espanyola de Curses dOrientaci, no podia recrrer als arguments legals en ser una prova a Txquia dun circuit privat no federat, per el dirigent espanyol va dir que els catalans perdrien els ajuts econmics i de qualsevol tipus si no participaven oficialment com un equip espanyol tot i haver estat convidada com a Catalunya i, quant als xecs, que el circuit no seria ben rebut a Espanya. Avui, 24.03.03 Editorial: Lexemple de lhoquei sobre patins La selecci de Catalunya dHoquei sobre Patins havia estat convidada per participar a mitjans del mes dabril en el Torneig Internacional de Montreux (Sussa), per les pressions exercides des dels organismes esportius i de patinatge de Madrid van forar els organitzadors del torneig a retirar la invitaci la setmana anterior a la data de referncia. El cas s molt greu, tant pel que fa a la forma com en el fons.
127

Avui, 03.04.03 Televisi catalana no va poder transmetre un partit amists del F.C. Barcelona contra lequip libi lAl-Itthad. La Federaci Espanyola de Futbol va argumentar la prohibici allegant que al mateix dia es disputava un partit de la selecci estatal pertanyent a la fase classificatria de lEuropa 2004 i que aquest partit el transmetia en directe per TV1. Cal dir que la coincidncia dels partits afectava la data per no lhorari de transmissi, ja que semetien amb tres hores de diferncia. La FEF no va cedir ni quan els responsables de lemissora catalana els van fer notar que el dissabte anterior ja havien coincidit les retransmissions dun partit de la selecci espanyola amb els habituals de la competici de Segona Divisi de Futbol, sense que aix ocasions cap problema.

El vergonys afer del reconeixement internacional de la Federaci Catalana de Patinatge sobre Rodes Avui, 27.03.04 La Federaci Internacional de Patinatge sobre Rodes (FIRS) reconeix Catalunya. Catalunya disposa des daquesta matinada de seleccions de hoquei patins i de patinatge artstic reconegudes oficialment. La Federaci Internacional de Patinatge, la comissi executiva de la qual es troba reunida a Miami (Estats Units), va donar el s al reconeixement oficial i a la admissi al seu si a la Federaci Catalana com a membre de ple dret, segons va informar Catalunya Rdio. Amb tot, el procs no es tancar fins al novembre, moment en qu es produiran lacceptaci i la inscripci definitives. Cal subratllar que les decisions daquest comit mai no han estat revocades per lassemblea general de la FIRS. Una observaci: en aquesta data els estatuts de la FIRS no limiten que les federacions integrants han de correspondre als Estats.
128

Avui, 28.03.04 El Consejo Superior de Deportes (CSD) presentar batalla El president del CSD i Secretari dEstat, Juan Antonio Gmez Angulo, va remarcar que la decisi de la FIRS s merament provisional i que noms hi ha una selecci espanyola amb representaci internacional. Entre el mes de mar i el mes de novembre que se celebrar lassemblea de la FIRS en la que sha de ratificar la decisi del comit executiu, Catalunya podr jugar, en almenys tres Mundials: hoquei lnia, hoquei patins i patinatge artstic i el president de la Federaci Catalana, ja va donar ordres als seleccionadors dels respectius equips perqu fessin els preparatius en aquest sentit. Avui, 18.05.04 Jaime Lissavetzki, secretari dEstat per lEsport diu que en el tema de les seleccions catalanes pensa defensar, a totes, la llei de lesport, la qual desautoritza per competir internacionalment. Avui, 27.05.04 Cop baix a lesport catal Itlia, Frana, Txquia i Portugal boicotejaran el Mundial dhoquei en lnia si hi participa Catalunya. Lactitud dels quatre pasos respon a una carta enviada per lanterior secretari dEstat per lEsport. Feia dues setmanes que shavia sabut que lanterior secretari dEstat per lEsport, Juan Antonio Gmez-Angulo, havia enviat una carta als ministres dAfers Exteriors i a les federacions de patinatge de tots el pasos membres de la FIRS demanant-los que votessin en contra de ladmissi catalana. Avui, 28.05.04 El patinatge ajorna el seu debut El patinatge catal ajornar fins a millor ocasi el seu debut internacional si es mant el boicot promogut per Espanya i secundat per Portugal, Itlia, Txquia i Frana contra la participaci catalana al Mundial dhoquei en lnia el mes de juny a London (Canad).
129

Modificaci dels Estatuts de la FIRS A ran de les pressions i del consegent enrenou, dins els estatuts de la Federaci Internacional shi introdueix i aprova que noms permetr ladmissi com a nous membres a federacions esportives dEstats. El mundial B de 2004 Pel fet del reconeixement provisional a lassemblea de Miami, com a membre independent de la FIRS, Catalunya va participar i vncer el Campionat Mundial B, celebrat a Macau (Xina), el mes doctubre de lany 2004. El balan de Catalunya en aquest Mundial va ser aclaparador: 8 partits jugats i vuit victries amb 78 gols a favor i noms un en contra. El 25 doctubre, la selecci catalana va ser rebuda i aclamada per ms de 2.000 persones a laeroport del Prat i tamb a la plaa de Sant Jaume de Barcelona, a la recepci que li va fer la Generalitat. Uns dies desprs una multitudinria manifestaci reclamava seleccions catalanes. Amb aquell ttol, Catalunya obtenia, per dret propi, el passaport cap al Mundial A, que es va celebrar a la ciutat americana de San Jos, lagost del 2005. Lassemblea de Fresno (Califrnia) El 26 de novembre de lany 2004, (un mes desprs daquell Mundial celebrat a Macau), i tal com estava previst, la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS) va celebrar la seva assemblea en la qual, i per primer cop a la histria, una Federaci Esportiva nacional que havia estat acceptada provisionalment per la comissi executiva de la Internacional, no va ser ratificada definitivament. Hi ha qui va considerar aquesta assemblea de catica. Cal dir que est documentada la pressi que determinats membres de lassemblea internacional van rebre dels organismes espanyols de lesport forant la votaci en contra de la incorporaci definitiva de la Federaci Catalana de Patins.
130

Per aquest motiu, el resultat va ser aclaparadorament contrari a la seva admissi definitiva per 114 vots en contra, 8 a favor i 2 abstencions. Aquest fet va privar a la selecci catalana de participar en el Mundial A lany 2005, celebrat, com hem dit, a la ciutat de San Jos. Basant-se en els diversos contactes que havien tingut amb altres federacions nacionals, la Federaci Catalana de Patinatge i la Secretaria General de lEsport comptaven que saconseguiria ladmissi definitiva, per el soroll meditic i les fortes pressions de la Federaci Espanyola envers altres federacions que havien de votar va portar al resultat final exposat. Desprs que ladmissi fos rebutjada en la votaci dins una assemblea de pressions i manipulada, la Federaci Catalana va portar el cas al Tribunal dArbitratge de lEsport (TAS), a Lausana, que va reconixer les irregularitats, va invalidar la votaci i va obligat a la FIRS a repetir-la seguint els estatuts de la prpia Federaci Internacional de Patinatge. Les pressions, per, varen continuar. El nou president de la FIRS, litali Sabatino Aracu, va reconixer en una nota de premsa, publicada el 26 de novembre de 2004, que havia rebut instruccions precises del president del Consell de Ministres dItlia sobre el sentit del seu vot. I moltes altres pressions de representants sud-americans i europeus que no enumerem per a no fer-ho ms llarg. Repetici de la votaci a Roma Dacord amb la sentncia del TAS, el 25 de novembre del 2005, lassembla de la FIRS reunida a Roma va repetir la votaci de ladmissi definitiva de la Federaci Catalana de Patinatge. El resultat va ser de 125 vots en contra i 43 a favor. Una altra vegada Catalunya va quedar arraconada de les competicions internacionals.
131

El patinatge catal s adms oficialment a la Confederaci Sud-americana de Patinatge Avui, 13.02.07 Acceptat oficialment el patinatge catal La Confederaci Sud-americana de Patinatge confirma ladmissi del patinatge catal. El nou president de la CSP denunciar els dirigents dimissionaris i a la Federaci espanyola per falsedat documental. La Confederaci Sud-americana de Patinatge (CSP) va confirmar ahir oficialment que la Federaci Catalana de Patinatge (FCP) t la categoria de membre adherit a lorganisme i, al mateix temps, va neutralitzar lestranya maniobra que ha emprat la Federaci espanyola (FEP) amb la difusi duna suposada acta de la reuni que negava ladmissi catalana. Avui, 13.02.07 Carmelo Paniagua, president de la Federaci Espanyola de Patinatge Missi secreta a lArgentina: Paniagua ha enviat uns agents camuflats a lhotel del costat del de la reuni amb una missi secreta: impedir, al preu que sigui, que els catalans puguin participar en cap competici oficial. Fins i tot es rumorejava per lArgentina que els espanyols anaven ensenyant un feix de bitllets (25.000 euros) per a qui vots contra els catalans. I ni aix. Avui, 14.02.07 LEspanyola sha passat de ratlla La Federaci Catalana de Patinatge defensa amb seguretat ladmissi a la Confederaci Sud-americana de Patinatge, tot i les maniobres sense escrpols de la Federaci Espanyola de Patinatge. No obstant, les prohibicions per part de FEP van continuar.
132

Ms titulars de premsa Avui, 20.02.07 Expulsi provisional La Federaci Espanyola de Karate expedienta la catalana amb la suspensi dels drets federatius per haver competit internacionalment. Largument s suplantaci en la representativitat dEspanya. Avui, 08.09.07 Els EUA volen un partit amb la selecci catalana de futbol Malgrat la insistncia de la Federaci Nord-americana a la Federaci Espanyola de Futbol; laprovaci del govern de la Generalitat i la pressi exercida sobre ngel Villar, president de la FEF, el partit convingut pel 14 doctubre de lany de referncia, la Federaci espanyola no el va autoritzar i el partit no es va fer. Avui, 13.11.08 Amb aires de venjana La Federaci Espanyola de Bowling denuncia la Catalana per danys i perjudicis. Demana 200.000 euros per haver organitzat competicions i 100.000 per haver competit fora i impedit que ho fes Espanya. Avui, 19.12.08 Ofensiva en tota regla Lesport espanyol canvia la defensa de posicions per lentrada en qualsevol Federaci Internacional on hi hagi una catalana per fer-la fora. Avui, 19.03.09 La selecci maltractada La Federaci Espanyola de Futbol incompleix la seva paraula i omple una de les dates en qu Catalunya havia de celebrar el Torneig de les Nacions. La Federaci Catalana es planteja ara un amists contra Itlia el 6 de juny.
133

Sobre lespoli de 2.000 llibres desports, propietat de la Generalitat Madrid ret centenars de llibres de la Generalitat sobre esports. La biblioteca de lINEF (Instituto Nacional de Educacin Fsica), adscrit a la Universidad Politcnica de Madrid, t 250 volums, alguns dels segles XVII i XVIII, que el rgim de Franco va espoliar i es va endur acabada la guerra. Amadeu Llaverias, propietari dels Gimns Colon de Barcelona va recopilar tota mena de documentaci i llibres sobre temes relacionats amb educaci fsica i higiene, aconseguint reunir ms de 2.000 llibres sobre aquestes disciplines en diverses llenges, els quals va catalogar i editar el 1910. Alguns eren dels segles XVI, XVII i XVIII. En tancar el gimns la collecci va passar a mans del llibreter de Barcelona Antoni Palau Dolcet, que lany 1935 va editar un nou catleg. Lltim propietari legtim va ser la comissaria dEducaci Fsica i Esports de la Generalitat de Catalunya, presidida per Llus Companys, que la va comprar lany 1937 per 14.000 pessetes daquell temps. Lany 1939, el material va anar a parar al Comit Olmpic Espanyol al carrer Ferraz, 16 on hi havia la Delegacin Nacional de Educacin Fsica y Deportes de la Falange Espaola i de las JONS. Durant ms de dues dcades va anar vagant dun costat a laltre fins que els anys seixanta i desprs de pillatges i disgregacions els prop de 500 llibres que quedaven van anar a parar a la biblioteca de lINEF de Madrid. Aquests llibres a ms del segell de la Generalitat tenen estampat, tamb, el del rgim franquista. Una nova seqela de lespoli i depredaci de la gent de lEstat, i molts altres ms greuges que no exposem per a no fer-ho ms llarg.
134

I per acabar, creiem interessant referir les paraules de Joan Ricart i Aguil, campi nacional en tres esports: esqu, atletisme i bowling. Tamb ha competit en 16 esports diferents i nha practicat ms de 40. Diu: Lesport catal no declara la guerra, fa una acci legtima! s lesport espanyol qui declara la guerra.

Conclusi
Catalunya noms podr competir internacionalment quan sigui Estat propi. Aquesta s lnica opci que ha deixat lEstat espanyol

135

CATALUNYA I ELS PREMIS NOBEL

Des de lany 1901 en qu les Acadmies Sueques van fer el primer atorgament de Premis Nobels, Catalunya hi ha proposat 10 candidats; un les Illes i un altre el Pas Valenci, i cap lobtingu malgrat la nominaci dalguns amb la consegent proposta o acceptaci de lAcadmia pertinent. I per qu aix? Qui ho va privar? En alguns dells en tenim la resposta; en els altres que cada un sho imagini. Aqu ens permetem recordar que noms estan autoritzats a presentar una candidatura els governs o parlaments estatals, els rectors o professors duniversitats de les modalitats de cincies socials, filosofia, dret i histria, i tamb les persones i entitats que hagin rebut el guard, s a dir, que tamb siguin Premi Nobel. A continuaci detallarem un breu perfil de cada candidat i de la seva obra. I, en tres dells, el perqu no els hi fou atorgat, malgrat haver obtingut la nominaci o acceptaci de la corresponent Acadmia.

Catalans proposats per als premis Nobel

Proposat lany 1904 ngel Guimer i Jorge (Tenerife 1845 Barcelona 1924) Poeta i dramaturg en llengua catalana.
137

La seva obra, notable per unir a una aparena romntica els elements principals del realisme, el va fer un dels mxims exponents de la Renaixena o ressorgiment de les lletres catalanes a finals dels segle XIX. El 1904, lAcadmia Sueca va preveure concedir-li el Premi Nobel de Literatura, en el primer premi conjunt, ja que al costat dell, tamb seria guardonat el poeta provenal Frederic Mistral. Daquesta manera es premiaven dos autors paradigmtics del renaixement literari gaireb simultani de dues llenges llatines amb una part de la seva histria comuna: el catal i loccit. No obstant aix, pressions des del govern espanyol que considerava poc convenient premiar un autor catal, van impedir que el projecte de lAcadmia es dugus a terme i en el lloc de Guimer, va ser proposat Jos de Echegaray qui, a part de la seva prpia obra, curiosament havia tradut al castell la major part de la den Guimer. Aix, el Premi Nobel va ser finalment concedit al curis tndem Echegaray-Mistral, autors que res tenien a veure entre ells. Proposat lany 1906 Jaume Ferran i Cla (Corbera dEbre 1851 - Barcelona 1929) Metge microbileg. Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona lany 1873. Inicialment centra la seva investigaci sobre el clera i desprs de moltes experincies amb animals i, finalment, amb lhome, descobreix la vacuna que immunitza contra el bacil. El 1886 descobreix la vacuna antitfica que aplica en alguns obrers del clavegueram de Barcelona.
138

Lany segent lAjuntament de Barcelona va fundar lInstitut Antirbic, el segon creat desprs del de Pasteur a Pars, i el Dr. Ferran en va ser el director. Hi va descobrir el mtode anomenat supraintensiu, per tal de diferenciar-lo de lintensiu, de Pasteur, el qual, aquell simplifica i millora el tractament. El 1894 es generalitza a tota Espanya i sn molts milers els immunitzats contra la rbia, sense cap fracs. El 1897 el Dr. Ferran prepara la vacuna antialfa enfront del bacil de la tuberculosi, obtenint excellents resultats. Un any ms tard transforma en anaerobi el bacil de Nicolaier en la lluita contra el ttanus, i obt xits importants en la investigaci contra la erisipela del porc i del carbunc, i en la vacuna antipesta. El Dr. Ferran i Cla va ser proposat sis vegades per al Premi Nobel. La primera el 1906. Ms sobre el Dr. Ferran: Ferran s el cientfic ms important de les Terres de lEbre i un dels ms notables del pas; creador de la vacuna anticolrica, entre daltres, gaud dun gran prestigi arreu i visit molts pasos del mn donant llions i presentant les seves recerques; per era independent i poc convencional, enemic dafalagar ning i sotmetres al poder poltic ni passar per Madrid per projectar-se a lexterior. Aix li supos no poques enemistats, com ara un enfrontament a mort amb Santiago Ramn y Cajal, el qual va promoure que el ministre Romero Robledo prohibs la seva vacuna en plena epidmia colrica (1885) que va costar ms de 150.000 morts. Anys desprs, quan shavia de decidir el premi Nobel de Medicina del 1906, Ramn y Cajal, dindubtables mrits, tenia, a ms, el suport del govern de Segismundo Moret, i Ferran, noms dinstitucions cientfiques. El resultat ja s conegut. El 1907, en compensaci, el govern francs li va atorgar el premi Breant, la mxima distinci cientfica daquell pas. Els anys segents torn a ser proposat, per havia passat ja locasi.

139

Proposat els anys 1949 i 1950 August Pi i Sunyer (Barcelona 1879 - Mxic 1965) Metge fisileg. Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1899 i doctorat a Madrid el 1900. Lany 1913 va fundar la Societat de Biologia de Barcelona predecessora de lactual Societat Catalana de Biologia. La seva vida la va dedicar a la investigaci i a lestudi de la Fisiologia. Les seves publicacions sobre aquesta matria iniciades amb la seva tesi doctoral La vida anaerbia, comprenen vint-i-tres llibres i un nombre imprecisable de monografies, treballs experimentals, comunicacions i notes. Com a fites essencials de la seva obra podem assenyalar algunes memries que resumeixen cicles de treballs sobre temes afins: sobre la funci fixadora del fetge sobre els productes de desintegraci de lhemoglobina; sobre el mecanisme fisiolgic de la immunitat natural; sobre antitxia renal; sobre la sensibilitat qumica del pulm; sobre reflexos glucemiants, glucopaties i glucodistrfies; sobre correlacions qumiques i nervioses i unificaci de funcions, etc. etc. A ms, dugu a terme una intensa activitat acadmica dins i fora del pas, on cal remarcar la seva participaci a diversos congressos en diferents pasos dEuropa i Sud Amrica. Va ser proposat en quatre ocasions per al Premi Nobel, entre elles els anys 1949 i 1950.

140

Proposat els anys 1956 i 1958 Pau Casals i Defill (Vendrell 1876 - San Juan de Puerto Rico 1973) Violoncellista, director dorquestra i compositor catal. Pau Casals s un dels msics catalans ms destacats del segle XX. Per la seva incomparable interpretaci com a instrumentista del violoncel s considerat com un dels millors violoncellistes de tots els temps. A conseqncia de la guerra civil espanyola lany 1939 es va exiliar, primer a Prada del Conflent (Catalunya nord) i desprs a Puerto Rico, on havia nascut i viscut la seva mare, i lloc on hi residien altres personalitats de renom internacional com Juan Ramn Jimnez, poeta exiliat i premi Nobel de Literatura, i Francisco Ayala, escriptor, i tamb exiliat. En tots els anys de lexili, el msic va tenir un paper actiu i de suport a les organitzades dajuda a altres exiliats. I, a ms, es ben coneguda la seva lluita per la llibertat, la pau i la democrcia, aix com la defensa que va fer dels drets nacionals de Catalunya. Com a msic, una de les composicions ms clebres va ser lHimne de les Nacions Unides, conegut com lHimne de la Pau, el qual va compondre mentre residia a Puerto Rico. Per tant, a ms de reconixer la seva gran obra musical, Pau Casals va destacar a tot el mn pel seu activisme en pro de la pau, la democrcia, la llibertat i els drets humans. Aix li va valer nombroses condecoracions com la Medalla de la Llibertat als Estats Units (1963) i la Medalla de la Pau de lONU (1971) i el ser nominat en dues ocasions pel Premi Nobel de la Pau en els anys 1956 i 1958, i que el situa, tothora, com un dels referents ms clars de la lluita a favor dels principis democrtics i de la pau. Tamb va manifestar pblicament la seva oposici al rgim franquista i el desig de veure una Catalunya lliure o, si ms no, amb un autogovern ple.
141

Proposat lany 1975 (i un altre) Josep Trueta i Raspall (Barcelona 1897 - 1977) Eminent metge, cirurgi i cientfic catal. Lany 1921 es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona i seguidament va fer el doctorat a Madrid. Poc desprs, va entrar a lHospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i va formar part de lequip del gran cirurgi Manuel Corachan. Durant la Guerra Incivil Espanyola va ser cap de servei de lHospital General i atenia i tractava les ferides de guerra dels qui hi ingressaven. Lany 1939 es va exiliar al Regne Unit. Sense detallar les particularitats exercides durant la seva professi, incidirem directament en les aportacions cientfiques dins la medicina, fruit de les seves investigacions. Direm, doncs, que el treball i laportaci feta per en Josep Trueta a la medicina s immensa. Una dels ms importants i que li ha proporcionat ms popularitat s el mtode sobre el tractament de les ferides. Per en el mn de la investigaci, la troballa de la doble circulaci renal ha estat un descobriment de la mxima transcendncia. Amb aquest descobriment es va obrir un nou captol dins lampli temari de les circulacions locals, que Trueta va estendre fins als ossos. A principis dels anys 40 observa que alguns pacients que ingressaven a lHospital Wingfield-Morris, dOxford, a vegades amb lesions aparentment lleus, morien durmia al cap de vuit dies. Va comenar a investigar i els treballs experimentals amb conills, gossos i rates varen confirmar la seva teoria, que s la segent:
142

En realitat, el rony presenta dues circulacions potencials: una de ms gran i una altra de ms petita. En ocasions la sang pot passar quasi exclusivament per luna o per laltra . En els casos de xoc experimental o clnic es produeix una desviaci de la circulaci cortical -que es redueix i, fins i tot, arriba a ser anullada- cap a la juxta medullar, drecera per la qual el trnsit s ms rpid. Aix fa que la sang no tingui temps de cedir loxigen a les cllules renals, com ho prova lexistncia de la mateixa proporci doxigen a la sang de la vena renal que a la de lartria. Aquest treball pel qual Trueta va ser proposat per al premi Nobel, s tan important que constitueix el punt de partida de moltes altres investigacions. I des del seu descobriment, la majoria darticles dedicats a la circulaci renal comencen: Des que Trueta va descobrir... Completa la trilogia de les grans aportacions de Trueta a la medicina lobra Lorigen del sistema ossi. Com a cirurgi ortopdic i traumatleg, les seves primeres investigacions es van orientar cap als ossos i el procs embriolgic de lorigen de los. Durant la seva vida li foren atorgats moltssims ttols i reconeixements, tant a Catalunya com a Europa i Amrica. I perqu no se li conced el Premi Nobel de Medicina? Lany 1975 li va ser proposat i no li va ser concedit. Vegem-ho! Lhistoriador lleidat Josep M. Prim i Serentill estava a Estocolm lany 1975, dins lentorn decisori dels Premis Nobels i va expressar que Salvador Madariaga, republic i ministre de Justcia del govern de Lerroux el 1934, home de gran prestigi internacional i incomprensiu del fet catal, sopos duna manera draconiana al nomenament del Dr. Trueta, pel fet que suposaria una patent internacional per a Catalunya i el seu nacionalisme. Per altra banda hi ha constncia que el franquisme va vetar el seu nom durant molts anys, i, fins i tot, va mobilitzar tota la seva diplomcia
143

per tal devitar que rebs el premi Nobel, al qual, com hem dit, va estar nominat dues vegades. Proposat els anys 1975, 1976 i 1977 Llus M. Xirinacs i Damians (Barcelona 1932 - 2007) Sacerdot i poltic catal, i gran activista en pro de la pau i de la llibertat. Llus M. Xirinacs, durant la seva adolescncia t una intensa vida espiritual i comunitria a Sant Felip Neri de Grcia. Ms tard cursa diverses carreres: Magisteri a lEscola Normal dIratxe (Nafarroa) i a Saragossa. Va ser ordenat capell amb 22 anys a les cases destudis dIratxe i Albelda dIregua (Rioja), dins les Escoles Pies. Va combatre la vinculaci EsglsiaEstat amb una llarga vaga de fam. La seva vida pedaggica, pastoral i social fou molt intensa i va ser un seguidor i impulsor de les doctrines de Gandhi sobre la no violncia. El 1963 es produeixen els seus primers enfrontaments amb el poder com a conseqncia de la seva progressiva conscincia cvica. El 1966, als 34 anys va denunciar les relacions Esglsia-Estat amb una vaga de fam, i va rebutjar els diners que lEstat donava als sacerdots. Per aquesta causa el bisbe lexpulsa definitivament de la dicesi de Solsona. El 1971 es constitueix lAssemblea de Catalunya i en Xirinacs participa en el seu procs de gestaci i la defensa fins al final. El primer punt daquesta Assemblea diu: Consecuci de lamnistia general per als presos i exiliats poltics. A partir daquest moment, la seva lluita per la llibertat s incansable: empresonaments, vagues de fam... El 24 de desembre de 1975, abans de les 12 del migdia es planta davant de la pres Model
144

de Barcelona, amb el comproms de no moure-sen fins que els presos poltics surtin definitivament alliberats. Shi est ms dun any i mig. Va ser senador per Barcelona en la primera legislatura espanyola i els anys 1975, 1976 i 1977 va ser proposat per a Premi Nobel de la Pau. Va cursar nous estudis de Biologia, Economia, Fsica i Sociologia, i es va doctorar en Filosofia, i el 1980. Xirinachs abandona la poltica activa i es dedica a estudiar un nou model econmic i poltic. Posteriorment, va participar en altres organismes dinnovaci social com la Fundaci Tercera Via, i lEscola Randa. Deixa el sacerdoci el 1992 i fidel amb el seu comproms histric per lalliberament personal i collectiu, a principis del 2000 es `planta 12 hores diries a la plaa de Sant Jaume de Barcelona convocant lAssemblea dels Pasos Catalans. Ho deixa per motius de salut. L11 de setembre del 2002 participa en lacte del Fossar de les Moreres com a commemoraci del 25 aniversari de lAssemblea de Catalunya. s processat pel seu discurs i loctubre del 2005 s detingut i empresonat durant dos dies. I aix continu fins el 2007 en qu el varen trobar mort a la muntanya. Proposat lany 1981 Josep Vicen Foix (Sarri 1893-1987) Poeta catal i avantguardista literari i pictric. Entre altres, Foix es destaca com un abrandat defensor de tot el que signifiqui modernitat, ja sigui larquitectura racionalista o lesport, com ho prova el fet que fou un dels fundadors de lAeroclub de Catalunya i que, com un home del seu temps, va aprendre a jugar al tennis. Alhora, realitza obres conjuntes amb els joves del grup de Dau al Set,
145

principalment amb Joan Pon. Foix, que encara t semblances amb els noucentistes, vol instaurar la tradici i a la vegada tenir relaci amb els corrents literaris ms nous. Un vers seu ho resumeix Mexalta el nou i menamora el vell Per tant i com diem no abandona mai el contacte amb els joves, i la seva obra, que en principi suscita un inters escs, s redescoberta i recuperada a partir de les dcades dels 50 i 60, per una nova generaci de poetes -Gabriel Ferrater o Pere Gimferrer- i artistes plstics que, durant la dcada dels seixanta, veuen en ell un mestre i un precursor, i lassenyalen com el gran poeta catal del segle XX. Pere Gimferrer, poeta i acadmic, resumeix aix lobra de J. V. Foix: Poeta didees, i dimatges que en sn el reflex, la seva obra resta un dels punts ms alts delaboraci i exigent domini verbal que hagi assolit la literatura catalana posterior als clssics del segle XV. Sn anys de reconeixements i homenatges, en els quals se li concedeix -coincidint amb el seu vuitant aniversari- el Premi dHonor de les Lletres Catalanes; la Medalla dOr de la Generalitat de Catalunya el 1981, i el Premio Nacional de las Letras Espaolas el 1984. Aquell mateix any 1981, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura. Proposat lany 1990 Pere Casaldliga i Pla (Balsareny 1928) Bisbe emrit de lestat del Mato Grosso, en el Brasil Vida dedicada a la causa indgena Pere Casaldliga fa 38 anys que est al servei de la prelatura daquest rac de lAmaznia on ha dedicat la seva vida a la lluita pels drets dels ms pobres i de la causa indgena. En aquests moments, ja retirat, mant la seva feina de lluita continuada contra el treball esclau, i de servei a una
146

comunitat que s la seva. En aquest rac encara hi ha milers i milers de persones sotmeses a lexplotaci dels grans terratinents, en un moment en qu el govern de Lula da Silva ha decidit comenar a vendre parts de lAmaznia, que haurien de passar a mans privades per rendibilitzar-les. Pere Casaldliga ha estat una de les figures clau de la teologia de lalliberament, una veu crtica que va ser amonestada en diverses ocasions pel papa Joan Pau II per la seva implicaci en la revoluci sandinista. Amenaat de mort pels terratinents de la zona, Pere Casaldliga ha sobreviscut a aquests intents dassassinat, en qu han perdut la vida companys del seu viatge. Atorgament del Premi Internacional Catalunya Pasqual Maragall, president de la Generalitat, en persona, es va desplaar fins al Brasil per lliurar el XVIII Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldliga. El jurat el va distingir per la seva tasca a favor dels pobres i dels indgenes sense terra de lAmazones. Casaldliga, un dels ms aferrissats defensors de la teologia de lalliberament, no va venir a rebre el guard a Catalunya per no deixar ni un sol segon la seva important feina en favor dels ms desvalguts. Feia 38 anys que havia arribat a So Flix, lloc on shi va edificar la primera esglsia catlica. El premi va ser un reconeixement a 37 anys de lluita en defensa dels camperols de la terra i contra els abusos de terratinents i de governs. El guardonat el va rebre envoltat dels que ara viuen amb ell en el seu dia a dia. De fet, Casaldliga, en el seu discurs, va afirmar que acceptava el premi en nom dells, dels qui treballen per a lAmrica Llatina, per tampoc va voler oblidar que continuava sent un fill de cal Lleter del poble de Balsareny, al Bages. El bisbe Casaldliga va llanar una crida que calia humanitzar la humanitat i que per aconseguir-ho noms shavia de ser prop de la gent. A ms daquest premi, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci a la cultura catalana. Tamb es va proposar per al Nobel.
147

Nova proposta per al Premi Nobel de la Pau s a principis de la dcada dels 90 del segle passat, quan el nom de Pere Casaldliga torna a saltar als mitjans informatius. s, justament, a finals de 1990 quan Adolfo Prez Esquivel, argent, Premi Nobel de la Pau, presenta la candidatura de Casaldliga al Premi Nobel, tamb de la Pau. Veu dels que no tenen veu, Profeta i poeta, s com anomena Esquivel al bisbe de So Flix. Un acte multitudinari es forma a Catalunya per donar suport a aquesta petici. A ms sn molts els collectius i persones que es mobilitzen recolzant la iniciativa: ms de 60 ajuntaments catalans, diputats i senadors, eurodiputats, personalitats del mn de la cultura, de la poltica, de leducaci, associacions i entitats de cooperaci internacional cristianes i no cristianes, treballadors de la informaci, professors universitaris, estudiants,... Avui a Catalunya i a altres llocs dEuropa el bisbe Pere segueix sent una reivindicaci del que encara s possible, una crida a la generositat i al comproms, a lHome Nou. Aix ho entenen persones que van utilitzant el seu nom per anomenar les seves organitzacions: Amics del bisbe Pere Casaldliga i Comunitat Amerndia Pere Casaldliga. Candidats al Nobel de Literatura en llengua catalana, de les Balears i de Valncia Proposat lany 1987 Miquel ngel Riera i Nadal (Manacor 1930 - Palma 1996) Poeta i narrador en mallorqu (varietat dialectal del catal) Miquel ngel Riera es va llicenciar en dret, i malgrat la seva professi de
148

gestor administratiu ha passat a la histria per la seva literatura. Lany 1965 va publicar el seu primer poemari Poemes a Nai en el que manifest la influncia de la generaci del 27, sobretot de Vicente Alexandre, amb qui va tenir una breu relaci epistolar. Per com a novellista es pot considerar proper als autors del 70. En poesia, a ms de Poemes a Nai, Riera public Biografia, La bellesa de lhome, Parbola i clam de la cosa humana, Llibre de benaventurances, i El pis de la badia. Dins la seva novellstica, destaquen obres realistes com Morir quan cal, o Lendem de mai. I obres que sn una parbola dels problemes eterns de la vida humana com Illa Flaubert o Els Dus inaccessibles. Miquel ngel Riera va apostar per una obra de qualitat, elaborada sense presses i des duns pressupsits molt personals. El resultat sn: sis poemaris, sis novelles i dos llibres de relats breus. Un conjunt que constitueix una de les fites ms importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. La seva atenci per lsser hum i la qualitat de la seva literatura, converteixen a Miquel ngel Riera en un escriptor interessant que sobrepass fronteres geogrfiques, lingstiques i temporals. Per la originalitat i per la perfecci estilstica, la seva producci ha merescut el reconeixement unnime de la crtica i dels lectors. Miquel ngel Riera va ser guardonat amb els principals reconeixements de la cultura catalana i va ser proposat pel Pen Club Catal al Premi Nobel de Literatura lany 1987.

149

Proposat lany 1999 Enric Valor i Vives (Castalla 1911 - Valncia 2000) Filleg i excellent escriptor en valenci (varietat dialectal catalana) En el moment de ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat dAlacant, Enric Valor i Vives -als seus 88 anys- podia ser considerat el patriarca viu de la filologia catalana al Pas Valenci. El seu nom va lligat, inevitablement, al de tres intellectuals valencians tamb desapareguts: Manuel Sanchis Guarner el 1981, Joan Fuster el 1992 i Vicent Andrs Estells el 1993. Per si cadascun daquests era el millor exponent en un camp, aix s, en la lingstica Sanchis Guarner, en lassaig i la crtica literria, Fuster, i en la poesia, Estells, Enric Valor va aglutinar en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperaci de la llengua i la cultura prpies: la gramtica normativa, la rondallstica i la novella. I en tots tres hi va excellir. Per aquests motius, Enric Valor compt amb una srie de reconeixements institucionals i acadmics. Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de Valncia el 1993, les Illes Balears el 1998, la Universitat Jaume I de Castell el 1999, la dAlacant el 1999, i la Politcnica de Valncia el mateix any 1999. La Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi dHonor de les Lletres Catalanes el 1987 i la Creu de Sant Jordi el 1993. Prviament, havia obtingut el Premi Sanchis Guarner el 1983, de la Diputaci de Valncia, i el Premi de les Lletres Valencianes el 1985, de la Generalitat Valenciana. Entre altres homenatges a la figura del doctorand, destaquem la institucionalitzaci del Premi Enric Valor de la Diputaci dAlacant a la millor novella en valenci i la publicaci del monogrfic Enric Valor, 86 anys. Lany 1999 Enric Valor va ser proposat per diversos collectius i institucions per al Premi Nobel de Literatura.
150

Conclusi
Del que hem llegit es desprn que si els ciutadans de Catalunya volen accedir a un Premi Nobel,

No poden pertnyer a lEstat espanyol

151

LA LLENGUA. EL CATAL A CATALUNYA

En primer lloc i duna manera molt simple, exposarem el concepte de llengua i les particularitats que li sn inherents. La llengua La llengua humana s un sistema articulat de signes (els sons), que permet la interrelaci entre els elements duna comunitat, s a dir, llur comunicaci social. Aquest sistema sovint roman reflectit en un codi escrit. Particularitats que li sn inherents a) Com hem dit, a travs de la llengua els elements que constitueixen una comunitat lingstica poden intercanviar-se idees i transmetres pensaments. b) Des del punt de vista cognitiu sha estudiat la influncia que exerceix la llengua en el carcter i en el comportament de lindividu. c) La llengua escrita permet el recull de la histria del pas que la t com a prpia i de les seves costums i tradicions. d) Literriament, laplicaci de girs i recursos expressius propis de la llengua permeten la consecuci de finalitats esttiques i estilstiques.

153

e) Junt amb la tradici i la cultura, la llengua s el signe ms identitari duna comunitat. Cal dir que per la importncia que revesteixen, lOrganitzaci de les Nacions Unides, a travs de la seva filial per assumptes culturals de la UNESCO, considera a les llenges com un Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Per aix cada comunitat lingstica ha destimar la seva i defensar-la com un patrimoni propi, pel que s i pel que representa, lha de protegir, per no lha dimposar a ning. Tamb ha de respectar les altres amb el mateix respecte que exigeix per a la seva. Pel que fa al catal, llengua prpia de Catalunya, en el decurs dels temps ha estat respectada? A continuaci veurem uns quants fets histrics -dels moltssims que hi van haver- que ens ho mostren. Segle XVIII. Greuges 1715.- Prohibit el catal (1) Que a las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrica cristiana sea y la aprendan en castellano.
(De linforme de Jos Patio a la Consulta del Consejo de Castilla sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Catalunya, del 13 de juny de 1715).

1716.- Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado ...pero como a cada Nacin parece que seal la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algn tiempo para lograrlo, y ms cuanto el genio de la Nacin como el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su Pas, y por eso parece conveniente dar sobre esto
(1) Una bona part dels greuges figuratius en aquest captol han estat extrets del Llibre Negre de Catalunya, de Josep M. Ainaud de Lasarte. Edicions: La Campana. 154

instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...

(De la instrucci secreta que el fiscal del Consejo de Castilla, don Jos Rodrigo Villalpando, tramet als Corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716).

1768.- El catal, prohibit a lescola Finalmente mando, que la enseanza de primeras letras, Latinidad y Retrica se hagan en lengua Castellana generalmente, dondequiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas, recomendndose tambien por el Mi Consejo a los Diocesanos, Universidades y Superiores Regulares para su exacta observancia y diligencia en extender el idioma general de la Nacion para su mayor armonia y enlace recproco.

(Article VII de la Real Cdula signada a Aranjuez pel rei Carles III el dia 23 de juny de 1768).

Segle XIX. Greuges 1801.- El teatre en catal prohibit En ningn teatro de Espanya se podran representar, cantar, ni bailar piezas que no sean en idioma castellano.
(Instrucciones para el arreglo de teatros y compaias cmicas fuera de la Corte. Madrid, 11 de Marzo de 1801)

1828.- El catal, foragitat dels documents dEsglsia Siendo las partidas de Bautismo, Matrimonio y Defuncin unos documentos fehacientes en todos los Tribunales del Reino, se hace preciso que en lo sucesivo se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del Gobierno...
(Ordre del bisbe de Girona, Dionisio Castao y Bermdez, del 16 dabril de 1828).

1862.- El catal, prohibit a les escriptures pbliques Los instrumentos pblicos se redactarn en la lengua castellana y se inscribirn en letra clara, sin abreviaturas y sin blancos.
(Article 25 de la Ley de Notariado, del 28 de mayo de 1862) 155

Segle XX. Greuges 1902.- Castigats els mestres que ensenyin en catal Los Maestros y Maestras de Instruccin Primaria que enseasen a sus discpulos la doctrina cristiana o cualquiera otra materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana, seran castigados por primera vez con amonestacin por parte del Inspector provincial de primera enseanza, quin dar cuenta del hecho al Ministerio del ramo; y si reincidiesen, despus de haber sufrido una amonestacin, sern separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la Ley.

(Article 2n del Real Decreto de 21 de noviembre de 1902, signat pel Rei Alfonso XIII i el Ministro de Instruccin Pblica, Conde Romanones).

1906.- Estat de guerra per castellanitzar Hay que castellanizar a Catalunya... Hay que pensar en espaol y conducirse como espaol y esto de grado o por fuerza...
(Peridic Ejrcito y Armada, 1906).

1916.- No hay ms que una No hay ms que una lengua oficial, como no hay ms que un escudo, como no hay ms que una Nacin, como no hay ms que una bandera...
(Intervenci del diputat lerrouxista Hermenegildo Giner de los Rios, al Congrs de Diputats de Madrid, lany 1916).

Dictadura de Primo de Rivera 1924.- Contra el Collegi dAdvocats de Barcelona Con esta fecha he acordado hacer presente a Usas que la lista de senyores colegiados y la Guia oficial ha de publicar-se en el ao actual en idioma castellano con exclusin de otro alguno.

(Ofici del general Losada, Governador Civil de Barcelona, dirigit al Deg del Collegi dAdvocats de Barcelona amb data del 25 dabril de 1924. Loposici de la Junta del Collegi dAdvocats a acceptar la imposici governativa va ocasionar la detenci dels membres de la Junta i el confinament dels detinguts).

156

1924. Larquitecte Gaud detingut per parlar en catal Cmo se llama Vd.? -Antoni Gaud. -Que edat tiene Vd? -Setanta-un anys. -Qu profesin? - Arquitecte. -Pues su profesin le obliga a Vd. hablar en castellano. -La professi darquitecte mobliga a pagar contribuci i ja la pago, per no a deixar de parlar la meva llengua. -Cmo se llama su padre? -Francesc Gaud. -Qu es eso de Francesc? Si Vd. no fuese viejo, le rompera la cara, sinvergenza, cochino! -Jo a vost no linsulto i vost a mi si. Jo parlo la meva llengua...
(De larticle de Joan Crexell publicat a Serra dOr el setembre de 1987, p.17-19, titulat Detenci de Gaud lOnze de Setembrre de 1924).

Dictadura del general Franco Maltractes als qui parlen en catal Llega a mi Autoridad noticia de que por los jefes de Unidades que ocupan los pueblos catalanes, se siguen conductas y procedimientos diferentes en lo que se refiere al trato dado a sus habitantes. Mientras unos exigen a sus subordinados el mayor respeto a los naturales, otros se jactan de que entran en plan de conquistadores de su territorio que no era Espaa y que hay que espaolizar, y para lograrlo, a todo el que habla el dialecto cataln an de buena fe, lo encarcelan,o lo que es peor, lo maltratan de obra...

(Ordre del General Jefe del Ejrcito del Norte, datada a Saragossa el 12 dabril de 1938. II Ao Triunfal.

1938.- No es poden registrar noms de persona en catal (...) La Espaa de Franco no puede tolerar agresiones contra la unidad de su idioma, ni la intromisin de nombres que pugnan con su nueva constitucin poltica...
157

En su virtud, Dispongo: Art. 1 En todo caso, tratndose de espaoles, los nombres debern consignarse en castellano.
(Ordre Ministerial de 18 de maig de 1938, signada pel Ministro de Justicia, Conde de Rodezno).

1939.- Programa de Educacin Se suprimeix lensenyament de filologia catalana, la histria medieval de Catalunya, la histria moderna de Catalunya, el dret civil catal, la histria de les idees religioses a Catalunya, la histria de lart medieval catal, lescultura gtica a Catalunya, etc.
(Ordre del Ministerio de Educacin Nacional. 28 de gener de 1939).

1940.- Noms catalans esborrats dels carrers de Barcelona Una petita mostra de les modificacions imposades pel franquisme, amb la referncia del nom antic del carrer i el nom que el substitueix: Abadessa aportella / Reyes Catlicos Bernat metge / Infanta Carlota Joaquina Bona Salut / Dalmacia Doctor Robert / Emperador Carlos I Gaud / General Primo de Rivera Verge de Nria / Covadonga etc,
(Nomencltor de las Vias Pblicas de Barcelona. Ayuntamiento de Barcelona, 1943)

1940.- Ls de catal castigat sense recurs possible Primero.- A partir del da 1 de agosto prximo, todos los funcionarios interinos de las Corporaciones provinciales y municipales de esta provincia, cualesquiera que sea su categora, que en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarn ipso facto destituidos, sin ulterior recurso. Segundo.- Si se tratase de funcionarios de plantilla, titulares o propietarios en tales corporaciones, y se hallaran pendientes de depuracin, dicha falta
158

determinar la conclusin del expediente en el estado en que se hallare, y la inmediata destitucin del trasgresor, sin ulterior recurso. Si se tratase de funcionarios ya depurados y readmitidos incondicional o condicionalmente, se reabrir su expediente de depuracin y puesto que toda depuracin hasta ahora realizada es revisable, se estimar esa falta como nuevo cargo adicional al captulo correspondiente, y en consecuencia se propondr, sancin o se agravar la ya aplicada, pudiendo, en ambos casos, llegar a la destitucin. Tercero.- Los mismos criterios se aplicaran con respecto a los funcionarios interinos y propietarios o titulares adscritos a cualquiera de los servicios pblicos civiles de la provincia, especialmente los que sean maestros y profesores del Estado, as como inspectores municipales de Sanidad. Por lo que se refiera a maestros y profesores privados, autorizados para la enseanza, los infractores quedaran personalmente incapacitados para el ejercicio de la funcin docente. Cuarto.- Ningn expediente de informacin -cuando proceda instruirlo con arreglo a lo anteriormente expuesto- ser sobresedo por falta de pruebas; pudiendo bastar la de indicios, y, en todo momento la espontnea conciencia que del caso se forme el instructor y que ste expresar en sus conclusiones cualesquiera que sea el resultado de la prueba practicada.
(Circular del Gobernador Civil y Jefe provincial de Barcelona, Wenceslao Gonzlez Oliveros, el mes de juliol de 1940, comunicada als alcaldes de la provncia de Barcelona. Wenceslao Gonzlez Oliveros va ser president del Tribunal de Responsabilidades Polticas)

1964.- Pesta infecciosa No debemos consentir que Serra dOr, al amparo del smbolo ms sagrado para los catalanes, sea una trinchera pestfera, desde la que se pretende infectar el alma de Espaa.
(Setmanari Qu pasa?, de Madrid, el 23 de gener de 1964)

159

poca actual Constituci Espanyola de 1978 En el seu article 3.1, diu: El castellano es la lengua espaola oficial del Estado. Todos los espaoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. (Una nova imposici). Reflexi Si cada comunitat lingstica estima i protegeix la seva llengua -que s el que ha de ser- per quina ra nha de voler destruir un altre? Catalunya ha estat respectuosa amb tothom, perqu li han maltractat i maltracten la seva llengua?

Conclusi
La llengua catalana tindr lestatus que li correspon, quan Catalunya sigui un Estat

160

ESGLSIA
Ens agradi o no, hem dadmetre que la Esglsia ha tingut i encara t un paper important en la vida espiritual duna part dels ciutadans del mn. Pel que fa a Catalunya i durant el darrer segle, la nostra sha distingit per mantenir, en general, un carcter progressista dins els lmits dels cnons vaticans i acomodar-se -el ms possible- als costums del pas i a les circumstncies dels nous temps.

Per a la consecuci duna Esglsia de futur

Un bon exemple daquest comportament el contemplem lany 1991. El dia 22 dagost daquest any, a la Universitat Catalana dEstiu, a Prada, monsenyor Deig, bisbe de la dicesi de Solsona va pronunciar una ponncia amb el ttol Reestructuraci de lEsglsia als Pasos Catalans, fet que va protagonitzar, rpidament, un rebombori periodstic en aquell estiu. En la seva tesi propugnava que lordenament jurdic de lEsglsia permetia la creaci duna Conferncia Episcopal Catalana (1) independent de lespanyola i ell, personalment, nera partidari de fer-ho.
(1) La Conferncia Episcopal o Conferncia Nacional de Bisbes, dins de lEsglsia Catlica, s una instituci de carcter permanent, que consisteix en lassemblea dels bisbes duna naci o territori determinat, que exerceixen, units, algunes funcions pastorals respecte als fidels del seu territori, per tal de promoure -conforme a la norma del dret- el millor b que lEsglsia proporciona als homes, sobretot mitjanant formes i modes dapostolat acomodats, convenientment, a les peculiars circumstncies de temps i de lloc. Avui hi ha 113 Conferncies Episcopals.

161

No cal dir que a Madrid van voler entendre una altra cosa: que el bisbe de Solsona proposava la secessi eclesial com a primer pas per a la secessi poltica. Mns. Deig va suportar, amb certa flegma, una autntica campanya de lanomenada Brunete meditica per no va corregir ni una lnia del que havia dit, malgrat els annims que li van fer arribar de tota la Pennsula. A ran daquesta manifestaci i dels corresponents acords amb altres prelats de lpoca, el dia 8 de setembre de 1994, es va convocar, amb molt de goig, el Concili Provincial Tarraconense (2), que va ser inaugurat el gener de 1995 a la catedral metropolitana i primada de Tarragona i es va clausurar el dia 4 de juny del mateix any i en el mateix lloc. Entre altres, s cert que no es va aconseguir laprovaci de la Conferncia Episcopal Catalana tal com volia una part del clergat assistent i, en substituci, es va acceptar una nova frmula que constats una certa autonomia per que, alhora, mantingus els lligams amb la Conferncia Episcopal Espanyola. Proposada pel llavors arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles es va acceptar la creaci de la Regi Eclesistica Catalana (3), la qual requeria el vistiplau dels seus Estatuts per la Conferncia Episcopal Espanyola perqu el Vatic laccepts. Cal suposar que, de forma deliberada, la Conferncia endarreria aquella aprovaci, ja que el 20 de mar del 2005, deu anys desprs dhaver-se clos el Concili, un titular de premsa deia: La CEE (Conferncia Episcopal
(2) En el Concili Provincial Tarraconense, celebrat lany 1995 hi va destacar, com un dels objectius centrals, el potenciar la coordinaci de lactivitat pastoral de les dicesis catalanes i la comuni de tots els seus membres. La resoluci nmero 138 assenyalava que era necessari mantenir, assegurar i enfortir la unitat pastoral de les esglsies que tenen la seu a Catalunya [...] no per raons poltiques, sin per raons dordre eclesial i pastoral. (3) Mitjanant aquesta uni ms coordinada, que ha desembocat en la Regi Eclesistica Catalana (o assemblea de bisbes de les dicesis catalanes) lEsglsia Catlica pretn fer-se eficament present a la societat catalana, per tractar les qestions que afecten al b com, els problemes socials del pas, la convivncia ciutadana, els drets dels immigrants a ser acollits (recordem que un de cada tres dels que arriben a lEstat espanyol sinstallen a Catalunya) i la identitat nacional del poble catal, al qual tant hi ha contribut lEsglsia.

162

Espanyola), ha bloquejat els trmits de la Regi Eclesistica Catalana un any. I, en els nostres dies (15 anys desprs), entre Madrid i Roma mantenen pendent, encara, la seva aprovaci... La conclusi ms certa s que lEsglsia catalana postconciliar ha estat incapa destructurar-se, i sobreviu a la indigesti del Concili, provocada pel fracs duna Regi Eclesistica prpia, i va servir de ben poc de cara a lenfortiment de lestructura de lEsglsia catalana, tal com es pretenia. Amb aquesta exposici sha volgut mostrar la tendncia progressista de lEsglsia catalana, en contraposici de la que predomina a la Conferncia Episcopal Espanyola, conservadora i arcaica, i, a ms, recelosa i dictatorial.

Reaccions de la CEE

La reacci de lEsglsia espanyola al Concili Provincial Tarraconense no es va fer esperar. Diversos canvis ordenats de lexterior van sacsejar lEsglsia catalana i van condicionar lobtenci dun balan de laplicaci del Concili Tarraconense. Per un costat el mapa de les dicesis catalanes va canviar amb la segregaci de les parrquies de la Franja de Ponent i amb la divisi de la dicesi de Barcelona. Tamb en aquells deu anys es varen jubilar la majoria dels bisbes que van organitzar i participar en el Concili, liderats per larquebisbe de Tarragona Dr. Ramon Torrella, i totes les dicesis van canviar de titular. Molts dels respectius prelats van ser substituts per altres de la lnea conservadora i gens catalana. I aqu haurem de preguntar-nos: Perqu la segregaci de les parrquies de la Franja de Ponent? Perqu la divisi de la dicesi de Barcelona? Perqu la titularitat imposada de certs bisbes a determinades dicesis? - La segregaci de la dicesi de Lleida va ser una decisi poltica. Era una
163

demarcaci territorial catlica de les ms antigues del territori hisp (hi ha referncia dels seus bisbes des de lpoca visigoda, anys 516-517), i a lEstat espanyol hi ha moltes altres demarcacions territorials en les que els seus lmits no sajusten a les divisions provincials, establertes lany 1833. - Pel que fa a la divisi de la dicesi de Barcelona va ser feta per decret. El Vatic no formul cap consulta, enlloc foren exposats els motius de la decisi, i el fet caus molta indignaci a preveres i creients de la dicesi. Es varen fer protestes i manifestacions. Tot va ser en va. Per altra banda, cal dir que aquesta dicesi era la segona dEuropa en importncia, desprs de la de Mil i a lEstat Espanyol, Barcelona no pot ser la primera en res. A ms, amb la segregaci han augmentat el nombre de prelats nomenats entre Madrid i el Vatic, que, evidentment, han estat de tendncia prxima a les lnies de la CEE. - Quant a la titularitat imposada de certs bisbes, vegem lescrit que publica Mn. Pere Codina i Mas, capell clareti en el diari Avui de l1 de juliol del 2003. s a propsit dels nomenaments episcopals que es feren darrerament, com el de lactual bisbe de Vic. El titula:

Lelecci de bisbes
No sn maneres... Poc desprs de fer-se pblic el nom del nou bisbe de Vic, el fins ara bisbe, Dr. Josep M. Guix, en unes declaracions a la premsa feia una afirmaci que, per ella sola, hauria dengegar totes les alarmes. Deia el Dr. Guix que no coneixia el qui acabava de ser nomenat bisbe! Aix com sona. Aquesta afirmaci -greu i simptomtica- obra molts interrogants sobre el procediment prctic (no teric) en ordre al nomenament de bisbes.
164

1.- Es diu que s el Papa el qui nomena els bisbes. Per no es matisa dient que el Papa nomena bisbe aquella persona que alg li proposa perqu el nomeni. 2.- Es fan totes les consultes prescrites, i ms, per conixer el parer de la dicesi sobre el perfil del nou bisbe: determinats sectors de la dicesi sn certament consultats. I tamb el bisbe, en el cas que se li hagi de nomenar successor, perqu s normal que el bisbe spiga el nom de tots els qui han estat proposats per succeir-lo. 3.- El bisbe de Vic coneixia, fins i tot, la terna que havia estat proposada. Aquesta terna era un secret a veus en certs medis romans, i la premsa daqu se nhavia fet ress els dies previs immediats a la publicaci del nom elegit. Hi havia persones que havien tingut un paper important en el Concili Provincial Tarraconense (e.p.d.). 4.- Alg, a ltima hora, va prescindir de la terna o la va canviar fent passar un altre nom a qui lhavia de presentar al Papa. Un nom desconegut a la dicesi de Vic... i al seu bisbe! Tots els discursos espirituals o teolgics que es vulguin donar per fer plausible aquest procediment no podran dissipar mai el dubte o sospita que plana, com una ombra, sobre bona part del poble cristi (i no pas precisament la dels menys compromesos amb lEsglsia). Es raonar oficialment aquest nomenament -com tots els que shan fet- parlant dels alts interessos de lEsglsia universal. Per la gent viur sempre amb el dubte de si el que compta sn realment els interessos eclesials de lEsglsia que viu en una dicesi concreta, o si sn, ms aviat, els interessos eclesistics dels seguidors duna lnia ideolgica determinada, legtima, certament, per no pas ms legtima que altres dins una Esglsia plural. (Vegeu, si us plau, la resoluci primera -preciosa per ignorada- del Concili Provincial Tarraconense). Veient el que est passant darrerament, la gent es pregunta si en
165

comptes de posar al davant de les dicesis un bisbe i pastor que sigui capa danimar lesperana i la illusi del poble de Du que li han confiat, el que es fa s enviar-li un comissari eclesistic que tingui la gent a ratlla, ms pendent de no desplaure les altes jerarquies que lhan posat all, que no pas de respondre als problemes reals que preocupen els creients de les seves Esglsies. Ja deia el cardenal Tarancn que molts bisbes patien torticoli de tan de mirar cap a Roma. Ning no sap qui s aquest alg capa dinterpretar -ell tot sol- les necessitats duna Esglsia concreta, que a ms a ms desconeix. Per creiem que ja s hora de dir amb veu alta una altra sospita que molts cristians conscients confessen en veu baixa: que el privilegi de presentaci de bisbes de qu fru el dictador fins acabat el Concili, ha passat, prcticament, a mans de la Conferncia Episcopal Espanyola. Si pels fruits hem de jutjar les persones i els procediments, ser bo recordar aquelles paraules del Concili Vatic II: Podem pensar amb ra que la sort futura de la humanitat es troba en les mans daquells que sn capaos dinfondre a les generacions futures raons de viure i desperar (GS, 31). La deserci de les noves generacions davant lEsglsia s duna gravetat que clama al cel. Aquest fet preocupa de deb el poble cristi, que espera dels seus pastors raons per viure i esperar, ms que no pas amonestacions i censures. Aquest escrit no t absolutament res en contra de la persona del nou bisbe de Vic, Mns. Rom Casanova -bellssima persona, segons testimonis- al qual li garanteixo, des dara la meva estima i el meu suport, ja que no s problema de persones, sin de procediment i de formes. Aquestes...no sn maneres!

Un altre escrit ms breu publicat per en Jordi Antonin i Llovera a la bstia de lAvui del dia 6 de juliol de 2003 ens proporciona, tamb, una visi molt ajustada daquella realitat. El titula Els peons del cardenal, i diu aix:
166

Els anys no perdonen i bisbes com Deig o Guix es van jubilant. Ells tenien clara la identificaci del sentiment catal amb lEsglsia. Aquestes jubilacions, al Vatic li vnen al pl per substituir els prelats sortints per daltres dins la seva lnia actual que encara que parlen catal, no connecten amb la manera de pensar de la feligresia del nostre pas. Va comenar tot amb la designaci de lavui cardenal Carles, que ha fet de punta de llana del Vatic en aquesta tasca. Segons sembla, la seva missi s recomanar nous prelats que sidentifiquin amb la seva mentalitat per substituir els que es van jubilant. Shauran acabat, per tant, aquells escrits de denncia de situacions injustes que llegem als fulls dominicals de la dicesi de Vic. Val ms un Deig o un Guix de 80 anys amb mentalitat de jove que un Casanova de 47 amb mentalitat de 80, si no com es poden justificar declaracions fetes pel nou bisbe de Vic tals com: la independncia de Catalunya no s un afer de lEsglsia perqu no ho diu lEvangeli o no hi ha cap Esglsia catalana perqu lEsglsia s universal Llavors, tampoc existeix la Conferncia Episcopal Espanyola, caldria respondre. Ms sobre lelecci de nous bisbes El novembre del 2003, i en viglies de la renovaci del cardenal Ricard Maria Carles com a arquebisbe de Barcelona, preveres i creients daquesta dicesi proposen que els fidels trin els pastors. Alhora, membres del Frum Oriol i dentitats religioses aprovaren el document Bases per construir una Esglsia diocesana de futur i posar-la a disposici del nou bisbe de Barcelona un cop fos rellevat el cardenal Ricard Maria Carles. Tamb hi participaren fidels pertanyents a Esglsia Plural.
167

Sussa vota els seus bisbes

Nota de premsa: Avui 16.11.03.- La polmica per lelecci de larquebisbe de Barcelona torna a posar de manifest la necessitat dincrementar la participaci dels fidels en lelecci del seu pastor dioces. Contrriament al que es podria pensar, el Vatic no tria tots els bisbes del mn. Algunes dicesis susses, entre elles Basilea, mantenen el privilegi i la tradici millenria delegir els seus prelats entre els membres dels consells diocesans i envien una terna a Roma perqu la Santa Seu hi doni el vistiplau. Un sistema ben diferent del de la resta de Conferncies Episcopals, on s el nunci a lEstat qui envia una terna de candidats entre els qui la Santa Seu tria el futur bisbe.

Un greuge econmic

Ats el sistema de repartiment que la Conferncia Episcopal Espanyola fa a totes les dicesis espanyoles, la de Barcelona pateix un fort greuge econmic. La modificaci daquest repartiment ha estat proposada pels bisbes catalans en moltes ocasions, sense haver obtingut cap mena dxit. El cardenal Ricard Maria Carles, en retirar-se, va expressar que va intentar canviar-la diverses vegades, per que mai no sen va sortir i va voler deixar clar que la dicesi de Barcelona aporta 14 milions deuros a la Conferncia Episcopal Espanyola mitjanant les declaracions de renda i, en canvi, noms en rep 4. I que la dicesi de Barcelona rep menys diners que daltres com la de Valncia i la de Madrid.

La COPE, acrnim de Cadena de Ondas Populares de Espaa

s una de les principals cadenes radiofniques dmbit estatal i en la qual la Conferncia Episcopal Espanyola hi t una participaci majoritria, a ms de les que tamb hi tenen altres dicesis i institucions religioses.
168

Cal significar que determinats programes daquesta cadena estan farcits dimproperis i agressivitats contra Catalunya i tot el que en forma part, fins al punt dhaver-se presentat alguna querella contra algun dels seus locutors i, malgrat la queixa directa a les personalitats eclesistiques (CEE), ha continuat en la seva lnia. De les moltes que shan fet, vegem-ne la segent publicada en el diari Avui del dia 27 de mar del 2008, titulada: Labat de Montserrat insta el Vatic a canviar la COPE El pare abat de Montserrat Josep Maria Soler, va fer un pas ms ahir en la postura crtica que mant amb la Conferncia Episcopal Espanyola i va entrar en un dels problemes ms enquistats i que han generat ms inquietud a lEsglsia catalana: la utilitzaci de la cadena COPE per part dalguns periodistes com a portaveu de postures radicals i agressives contra Catalunya. Poques setmanes desprs dintervenir en la missa conventual per denunciar que els membres de lEsglsia intentin actuar socialment des de la confrontaci arran de la nota de la Conferncia Episcopal sobre les eleccions del 9-M, Soler va revelar en un esmorzar informatiu a Barcelona que en els ltims temps ha fet personalment diverses gestions, fins i tot davant del Vatic, perqu hi hagi un canvi dactitud de lemissora episcopal cap a Catalunya. El pare abat, no obstant aix, va admetre que aquestes gestions no han tingut lxit esperat malgrat que els moviments des de Montserrat i des daltres punts de lEsglsia catalana no han estat pocs. Veient la quantitat de gestions que shan fet, s un misteri que tots els intents per canviar aquesta situaci hagin fracassat, va apuntar. A ms de les diverses gestions sense xit fetes per lesmentat abat perqu la Santa Seu intervingui en els programes que ataquen Catalunya des de lemissora episcopal, el govern catal ja es va queixar a Roma fa dos anys i mig. I tot va seguint igual.
169

El greuge de lart sacre de la Dicesi de Lleida

El conflicte de les 113 obres dart sacre provinents de les 114 parrquies segregades de la dicesi de Lleida lany 1995 i que pertanyen, en propietat, al Museu Dioces daquesta ciutat, va comenar lany 1997. El bisbat de Barbastre-Mons ho fu poc desprs daquella segregaci i en el litigi que sha format hi han intervingut el bisbat de Lleida, el Govern de la Generalitat i la Diputaci de Lleida, per part catalana, i el bisbat de Barbastre-Mons i el govern de lArag, per part aragonesa. Tamb hi ha intervingut el Vatic directament o a travs dels seus nuncis. Lorigen de la collecci dart sacre Transcrits literalment els 120 folis del dietari del bisbe Josep Meseguer, dentre finals del segle XIX i principis del XX, veiem que aquest document permet demostrar que la collecci dart sacre del bisbat de Lleida es va constituir de forma legtima, i que grcies a aquest prelat, es van salvar desenes dobres dart de ser venudes per quatre monedes a antiquaris i marxants o perdudes en els racons de les parrquies o espoliades per lladres dart com Erik el Belga. El dietari junt amb factures, correspondncia, llibres de la secretaria del bisbat i altres documents acrediten que les 113 obres dart que reclama la dicesi de Barbastre-Mons sn propietat del bisbat de Lleida. I sense voler estendrens massa direm que hi ha tres raons de pes que ho avalen: a) Com hem vist, el bisbat justifica la propietat mitjanant factures i rebuts. b) La collecci del Museu de Lleida (en litigi) est inscrita al catleg del patrimoni cultural catal dacord amb la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Catal, i que, per tant, regula aquest patrimoni, i est gestionada pel Consorci de lesmentat Museu de Lleida. Aix doncs, la decisi sobre les seves peces est sotmesa a la legislaci vigent a Catalunya.
170

c) I al marge de les dues importants raons exposades i que justifiquen sobradament la propietat de les obres per al Museu de Lleida, veiem que els altres museus no restitueixen les que disposen. Sense anar ms lluny, s que limponent Museu del Vatic sha plantejat cedir als seus llocs dorigen les obres que hi mostra? Cal dir que gaireb la totalitat de les que disposa provenen de llocs que no sn, justament, lEstat del Vatic. I per no fer-ho ms extens direm que, en aquests moments, el tribunal Vatic de La Rota, sense haver volgut admetre ni mirar els rebuts de compra que acrediten la propietat del Museu de Lleida, i suposadament influts per la CEE, va fer pblic un decret que dna suport al bisbat de Barbastro-Mons. Una vegada ms Roma vol imposar la seva voluntat autoritria, xafant legalitats civils i lleis institucionals. Quina esglsia!..

Conclusi
Perqu la feligresia catalana pugui elegir els seus prelats i aconseguir una Esglsia que connecti amb la seva manera de pensar. Perqu pugui eliminar qualsevol greuge econmic. Perqu sacabin les agressivitats meditiques de la COPE. Perqu es reconegui definitivament a la dicesi de Lleida la propietat de lart sacre.

Cal que lEsglsia Catalana es relacioni directament amb Roma i prescindeixi de la CEE

171

Conclusi final
I parlant de temes dEsglsia, volem cloure aquest enfilall de greuges -que no sn tots- esmentant una referncia i fent una reflexi. La referncia s una cita evanglica:
(Mateu 6, 24):

Ning no pot servir a dos senyors; perqu, o b avorrir lun i amar laltre, o b aguantar lun i menysprear laltre.

Quan a la reflexi, la realitat ens diu que Catalunya i Espanya sn dos senyors diferents. Cal meditar-hi!

173