Professional Documents
Culture Documents
1009 - 1213 GuiaDocent
1009 - 1213 GuiaDocent
Miquel Gomez-Fabra Mara Jess Agost Carmen Gonzlez Lluch Raquel Plumed Ferrer Juan Felipe Pons Vernica Gracia Ibez Juan Chesa Sanchis Mariana Nez
s propietat dels autors. No es permet la reproducci total o parcial daquesta obra, ni cap tractament o transmissi mitjanant qualsevol mitj o mtode, sense autoritzaci escrita dels autors.
NDEX
NDEX ......................................................................................................................... 3 PRLEG ..................................................................................................................... 4 JUSTIFICACI ........................................................................................................... 5 OBJECTIU DE L'ASSIGNATURA .............................................................................. 6 METODOLOGIA DOCENT ......................................................................................... 7 REQUISITS ................................................................................................................. 8 PROGRAMA D'EXPRESSI GRFICA..................................................................... 9 TEMA 0.1 GEOMETRIA PLANA ............................................................................. 9 TEMA 0.2 SISTEMES DE REPRESENTACI ....................................................... 9 TEMA 0.3 NORMALITZACI I CROQUIS ............................................................ 10 TEMA 1. TRAAT DELS DIBUIXOS TCNICS.................................................... 11 TEMA 2. SISTEMES DE REPRESENTACI ....................................................... 12 TEMA 3. REPRESENTACI DE FORMES USADES EN ENGINYERIA ............. 13 TEMA 4. CONVENCIONALISMES DE LA REPRESENTACI ............................ 14 TEMA 5. ACOTACI DELS DIBUIXOS TCNICS ............................................... 15 BIBLIOGRAFIA BSICA ....................................................................................... 16 INSTRUMENTAL ...................................................................................................... 16 EXERCICIS DE CLASSE.......................................................................................... 17 AVALUACIONS ........................................................................................................ 18 PROFESSORAT: HORARIS I TUTORIES ...................................................................... 20 CALENDARI DE CLASSES DEL GRUP B ............................................................... 21 CALENDARIO DE CLASES DEL GRUPO C............................................................ 22 CALENDARI DE CLASSES DEL GRUP D................................................................23 CALENDARIO DE CLASES DEL GRUPO E.............................................................24 CALENDARI DE CLASSES DEL GRUP F................................................................25
PRLEG
Aquesta guia docent s'ha elaborat com a document bsic de la docncia presencial de l'assignatura Expressi Grfica dels graus de tecnologies industrials, enginyeria mecnica, enginyeria elctrica, enginyeria qumica i enginyeria agroalimentria. La guia comena amb la presentaci dels objectius de l'assignatura i amb la indicaci dels coneixements i habilitats que es consideren requisits previs per iniciar el seu estudi. Tot seguit, s'hi inclou el programa detallat de l'assignatura i el calendari del curs. El programa es complementa amb una bibliografia recomanada per a cadascun dels diferentes temes. El calendari inclou la seqenciaci de les classes teriques, aix com la de les prctiques. Tamb, s'hi inclou la informaci complementria sobre el desenvolupament de l' assignatura: la bibliografia bsica, l'instrumental necessari per realitzar les prctiques, les normes de presentaci dels exercicis i els criteris d'avaluaci. Els continguts d'aquesta guia docent es complementen amb una col.lecci d' exercicis. Col.lecci que es justifica des de la convicci que l'ensenyament de l' assignatura Expressi Grfica ha d'estar orientat tant cap al coneixement (saber), com cap a la prctica de l'Expressi Grfica (saber fer). Per aix, entenem qu una col.lecci d'exercicis que permeta als alumnes posar en prctica els coneixements terics rebuts s fonamental per la correcta comprensi dels mateixos. Els autors.
JUSTIFICACI
L'Expressi Grfica consta de 6 crdits ECTS pertanyents al bloc de Formaci Bsica segons l'Ordre Ministerial CIN/351/2009. D'acord amb la planificaci de la titulaci, es pretn que els alumnes hi tinguen una formaci coherent i integrada, que els permeta entendre, analitzar i resoldre problemes o situacions amb una visi completa i aplicant-hi les eines ms escaients en cadascun dels casos. Per aix, s'hi fomenta la competncia de resoluci de problemes. Aix mateix, es defineix l'Expressi Grfica d'acord amb el criteri de qu els 60 crdits del bloc de Formaci Bsica segons CIN 351, s'hi ajusten als requeriments de l'Ordre Ministerial CIN/351/2009, ja que facilita la mobilitat d'estudiants des de i cap a titulacions que complisquen l'esmentada Ordre. A ms, aquests 60 crdits corresponen a matries bsiques segons el RD 1393/2007, per la qual cosa seran objecte de reconeixement en cas de canvi a una altra titulaci de la mateixa branca. En conseqncia, s'hi desenvolupa la competncia de capacitat de visi espacial i el coneixement de les tcniques de representaci grfica, tant per mtodes tradicionals de geometria mtrica i geometria descriptiva, com mitjanant les aplicacions de disseny assistit per ordinador.
OBJECTIU DE L'ASSIGNATURA
L'objectiu fonamental de l'Expressi Grfica s el desenvolupament de la competncia especfica de: La capacitat de visi espacial i el coneixement de les tcniques de la representaci grfica, tant per mtodes tradicionals de geometria mtrica i geometria descriptiva, com mitjanant les aplicacions de disseny assistit per ordinador. A ms, aquesta assignatura es proposa col.laborar en qu els alumnes adquirisquen la competncia genrica davant la resoluci de problemes. Les competncies es concreten en els resultats segents d'aprenentatge: 1. La comprensi i l'aplicaci de les formes geomtriques elementals i la seua representaci. 2. L'aplicaci de la capacitat de visi espacial per a interpretar i realitzar dibuixos d'enginyeria. 3. La comprensi i l'aplicaci dels sistemes de representaci didric i axonomtric. 4. La comprensi i l'aplicaci de les normes dels principis generals de representaci. 5. L'aplicaci de les tcniques dels esbossos i croquis per obtenir plnols d' enginyeria a m alada. 6. L'aplicaci de les tcniques de delinear els plnols d'enginyeria amb aplicacions informtiques de CAD 2D. 7. L'aplicaci dels coneixements de l'expressi grfica per tal de resoldre problemes d'enginyeria.
METODOLOGIA DOCENT
La metodologia docent de l'assignatura inclou activitats que es porten a terme amb presncia del professor i activitats sense presncia del professor. Per a les activitats que es porten a terme amb presncia del professor, la metodologia inclou sessions teriques i prctiques guiades en aula informtica. Les sessions teriques inclouen l'exposici de la teoria i el desenvolupament de problemes o estudi de casos per part del professor. L'alumne pren apunts i participa a la classe fent preguntes al professor o responent les seues preguntes. El mtode expositiu consisteix en la presentaci d'un tema lgicament estructurat amb la finalitat de facilitar informaci organitzada seguint-hi criteris adequats a la finalitat a assolir. Centrat fonamentalment en l'exposici verbal per part del professor, reforat per tcniques multimdia, dels continguts de la matria objecte d'estudi. Les prctiques guiades en aula informtica tenen com a objectiu l'aprenentatge de software especfic, d' aplicaci en l'enginyeria. En aquestes prctiques s'hi proposa la resoluci d'exercicis i problemes: Situacions en qu l'alumne ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l'aplicaci de rutines, frmules, o procediments per a transformar la informaci que se li ha proposat inicialment. Les activitats sense presncia del professor es treballen mitjanant l'estudi individual i els treballs propis de l'assignatura. Totes les activitats venen reforades pels continguts de l'aula virtual.
Metodologia Sessions Amb presncia teriques del professor Prctiques en aula informtica Sense presncia professor Avaluaci Estudi individual del Treballs propis de lassignatura (Vegeu lapartat AVALUACIONS)
Competncies 1, 3, 4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1, 3, 4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
2,67%
REQUISITS
Els requisits oficials, per a cursar Expressi Grfica, sn els establerts en el perfil d' ingrs. Tot i aix, els coneixements amb qu els alumnes han de comptar per abordar adequadament l'assignatura sn els que han d'haver rebut en la seua formaci escolar prvia. En primer lloc, s'hi requereixen coneixements de geometria: Coneixement de les construccions geomtriques ms elementals utilitzades en el dibuix tcnic. Coneixement d'escales, retolaci i formats normalitzats. Coneixements bsics de trigonometria. En segon lloc, tot i que els sistemes de representaci s'estudien des dels seus principis fonamentals, s'hi considera convenient incloure un altre requisit previ: Coneixement bsic dels sistemes i tcniques de representaci. Concretant-ho ms, els alumnes necessiten tenir una mnima capacitat de visi espacial. Entenent, doncs, que aix vol indicar la preparaci necessria per associar les figures planes que s'obtenen per projecci, amb els cossos tridimensionals dels quals s'obtenen. S'hi ha de subratllar que sols cal una capacitat mnima: la que permet veure els casos ms senzills de cossos polidrics. En tercer lloc, s'hi requereix un coneixement previ elemental referit a les normes de representaci: Coneixement bsic de les normes aplicables als dibuixos d'enginyeria. Les destreses amb qu els alumnes han de comptar per emprendre adequadament l' assignatura sn: Habilitat suficient en l's dels instruments tradicionals de dibuix (llapis, regle, comps, escaire i cartab), per al traat de les construccions geomtriques ms elementals. Coneixements bsics de dibuix a m alada (croquisaci). Als coneixements i destreses esmentats, s'hi ha d'afegir la necessitat qu els estudiants ja hagen adoptat les actituds necessries per a treballar amb exactitud, ordre i neteja. Els coneixements i destreses que considerem requisits, consten resumits al Tema 0 del programa d'aquesta assignatura. Si hi ha alumnes que es troben amb un nivell de coneixements o habilitats inferiors als dels requisits ads descrits (i detallats al tema 0), se'ls aconsella qu realitzen l'esfor d'adaptaci necessari durant les primeres setmanes del curs, per tal dabordar en ptimes condicions l'estudi del programa proposat. En aquestes circumstncies, s'aconsella utilitzar els llibres assenyalats a la bibliografia del tema 0, o qualsevol bon llibre del batxillerat.
0.1.3. Proporcionalitat
Semblana i homotcia Teorema de Tales Escales Construcci d'escales grfiques
0.1.4. Circumferncia
Angles vinculats Tangncies i enllaos entre circumferncies i rectes Construcci d'vals i ovoides
Bibliografia:
Company P. i Vergara M. "Dibujo tcnico. Publicacions de la Universitat Jaume I., 2008. (252 pags.) (Universitas. Nm. 25). ISBN 978-84-8021-654-8 F.J. Rodriguez de Abajo, V. lvarez Bengoa. Dibujo Tcnico I. 1 Bachillerato. Editorial Donostiarra, Sant Sebasti, 2002 D. Corbella. Tcnicas de representacin geomtrica. Ed. de l'autor. Madrid. 1993. P. Puig. Curso de Geometra Mtrica (I i II). Ed. Euler. 16 de., Madrid. 1986. M. Prieto. Fundamentos geomtricos del diseo en ingeniera. Ed. Aula Documental de Investigacin. Madrid. 1992. A. Gutirrez, F. Izquierdo, J. Navarro i J. Placencia. Dibujo tcnico. Manuales de Orientacin Universitaria. Ed. Anaya, 1989. Piquer, A.; Aleixos, N., i Company, P. Problemas de geometra constructiva. Publicacions de la Universitat Jaume I., 2002. P. Company; S. Martnez i J. Nieto. Diseo geomtrico bsico. Ed. Serv. De Publicaciones, Universidad de Murcia, Mrcia, 1996. X. Codina, I. Garca Almirall. Geometra plana para dibujo tcnico. Ediciones Media, 1995. C. Alsina, J.Ll. Garca, J. Jacas. Temes Clau: Geometria. 2 ed. Edicions UPC, 1994 J. Alau, E. Domnguez, J.J. Gmez, L. Gonzlez. i J. Ibez. Dibujo tcnico. Ed. Bruo, 1978. J. A. Snchez Gallego, L. Villanueva. Temes Clau de Dibuix Tcnic. Edicions UPC, 1991
10
1.2
1.3
Bibliografia:
P. Company; J.M. Gomis, I. Ferrer i M. Contero. Dibujo normalizado. Ed. Serv. De Publicaciones, Universidad Politcnica de Valencia, Valncia, 1997 (SPUPV-97-243). G.R. Bertoline, E.N. Wiebe, N. Hartman i W. Ross. Fundamentals of Graphics Communication, McGraw-Hill, 2010 (Dibujo en Ingeniera y Comunicacin grfica. Ed. Mc Graw Hill, 1999) Diversos manuals de l'AutoCAD.
11
2.2
Sistemes axonomtrics
Triedre de referncia i pla del quadre Projeccions prvies, laterals i directa Coeficients i escales axonomtriques Traat de vistes axonomtriques Classificaci de les axonometries Axonometries normalitzades
2.3
Sistema didric
Conceptes bsics i nomenclatura Tercera projecci. Triedre de referncia Sistema multivista (Sistema Europeu i sistema Americ)
Bibliografia:
J.M. Gomis. Dibujo tcnico I (1a parte). Ed. Univ. Politcnica de Valencia (SPUPV-439), Valncia, 1990. Piquer, A.; Aleixos, N., i Company, P. Problemas de geometra constructiva. Publicacions de la Universitat Jaume I. 2002. Kathryn Holliday-Darr. Geometra descriptiva aplicada. International Thomson Editores, 2000. E. Zorrilla i J. Muniozguren. Dibujo tcnico (1a parte). Ed. Univ. del Pas Vasco, Bilbao. A. Taibo. Geometra descriptiva y sus aplicaciones. Tomo I. Ed. Tebar Flores. 1983. F. Izquierdo. Geometra descriptiva. Ed. Paraninfo. 21 ed., Madrid. 1993. F. Izquierdo. Ejercicios de geometra descriptiva. Ed. Dossat, 1994. M. Bermejo. Geometra descriptiva aplicada. Tbar Flores, 1996. J.A. Snchez Gallego. Geometra descriptiva. Sistemas de Proyeccin cilndrica. Ed. UPC, Barcelona, 1993. A. Torrella, V Hernndez Abad i R. Comaslivas. Expressi grfica. Exercicis. Ed. UPC, Barcelona, 1993. R. Plumed i A. Piquer. Ejercicios prcticos para la asignatura Expresin Grfica. Col.lecci Materials 357. Universitat Jaume I, 2012.
12
3.2
3.3
El problema de mesurar
Amidament de distncies Condicionament de distncies Mesurament d'angles Condicionament d'angles
3.4
Bibliografia:
J.M. Gomis. Curvas y superficies en diseo de ingeniera. Ed. Univ. Politcnica de Valencia, Valncia, 1996. D. Corbella. Tcnicas de representacin geomtrica. Ed. de l'autor. Madrid. 1993. M. Prieto. Fundamentos geomtricos del diseo en ingeniera. Ed. Aula Documental de Investigacin. Madrid. 1992. P. Puig. Curso de Geometra Mtrica (II). Ed. Euler. 16 de., Madrid. 1986. M. Prieto, M.D. Sondesa. Problemas bsicos de la geometra del diseo. Ed. Aula Documental de Investigacin. Madrid, 1995. J.M. Gomis. Ejercicios de dibujo tcnico. Curvas y superficies. Ed. Univ. Politcnica de Valencia (SPUPV-611), Valncia, 1993. J.Flez i M.L. Martnez. Ingeniera grfica y diseo. Ed. Sntesis, 2008. J.A. Sellars. Fundamentos de los grficos con ordenador. Ed. Edunsa, Barcelona, 1988 J.D. Foley, A. VanDam, S.K. Feiner, J.F. Hugues i R.L. Phillips. Introduccin a la graficacin por computador. Addison-Wesley, 1996. M. Bermejo. Geometra descriptiva aplicada. Ed. Tbar Flores, Madrid, 1996 J.M. Gomis. Curvas y superficies en diseo de ingeniera. Ed. Univ. Politcnica de Valencia (SPUPV-743), Valncia, 1996. F. Izquierdo. Geometra descriptiva superior y aplicada. Ed. Dossat, Madrid, 1985 A. Taibo. Geometra descriptiva y sus aplicaciones. Tomo II. Ed. Tbar Flores, 1983 E. Zorrilla i J. Muniozguren. Dibujo tcnico (2a parte). Ed. Univ. del Pais Vasco, Bilbao. J.M. Gomis. Ejercicios de dibujo tcnico. Curvas y superficies. Ed. Univ. Politcnica de Valencia (SPUPV-611), Valncia, 1993.
13
4.2
Vistes particulars
Definici Traat Aplicaci: el problema de mesurar
4.3
4.4
4.5
Altres convencionalismes
Representacions simplificades: interseccions simplificades i fictcies Representacions simplificades: rosques Representacions simplificades: elements repetitius Informaci complementria: contorn primitiu Informaci complementria: parts contges Diferncies fonamentals entre normes
Bibliografia:
G.R. Bertoline, E.N. Wiebe, N. Hartman i W. Ross. Fundamentals of Graphics Communication, McGraw-Hill, 2010 (Dibujo en Ingeniera y Comunicacin grfica. Ed. Mc Graw Hill, 1999) J.Flez i M.L. Martnez. Ingeniera grfica y diseo. Ed. Sntesis, 2008. Asociacin Espaola de Normalizacin y Certificacin. Dibujo tcnico. CD-Rom. ISBN 84-8143380-2. Ediciones AENOR, 2004. P. Company; J.M. Gomis, I. Ferrer i M. Contero. Dibujo normalizado. Ed. Serv. De Publicaciones, Universidad Politcnica de Valencia, Valncia, 1997 (SPUPV-97-243). X. Leiceaga. Normas bsicas de dibujo tcnico. Ed. AENOR. Madrid. 1994. A. Chevalier. Dibujo industrial. Ed. Limusa (UTHEA), 1992 (Abans a Montaner y Simn). A. Chevalier. Guide du dessinateur industriel. Ed. Hachette Technique, 2003. R. Plumed i A. Piquer. Ejercicios prcticos para la asignatura Expresin Grfica. Col.lecci Materials 357. Universitat Jaume I, 2012
14
5.2
Acotaci. Representaci
Elements d'acotaci Cotes i indicacions especials Smbols complementaris Excepcions Diferncies fonamentals entre normes
5.3
Acotaci. Mtodes
Classificaci de les cotes Seqncia d'acotaci Disposici de les cotes Introducci a l'acotaci estandaritzada. Acotaci d'elements repetitius, bisells, avellanats i rosques.
Bibliografia:
G.R. Bertoline, E.N. Wiebe, N. Hartman i W. Ross. Fundamentals of Graphics Communication, McGraw-Hill, 2010 (Dibujo en Ingeniera y Comunicacin grfica. Ed. Mc Graw Hill, 1999) J.Flez i M.L. Martnez. Ingeniera grfica y diseo. Ed. Sntesis, 2008. Asociacin Espaola de Normalizacin y Certificacin. Dibujo tcnico. CD-Rom. ISBN 84-8143380-2. Ediciones AENOR, 2004. P. Company; J.M. Gomis, I. Ferrer i M. Contero. Dibujo normalizado. Ed. Serv. De Publicaciones, Universidad Politcnica de Valencia, Valncia, 1997 (SPUPV-97-243). X. Leiceaga. Normas bsicas de dibujo tcnico. Ed. AENOR. Madrid. 1994. A. Chevalier. Dibujo industrial. Ed. Limusa (UTHEA), 1992 (Abans a Montaner y Simn). A. Chevalier. Guide du dessinateur industriel. Ed. Hachette Technique, 2003. R. Plumed i A. Piquer. Ejercicios prcticos para la asignatura Expresin Grfica. Col.lecci Materials 357. Universitat Jaume I, 2012
15
BIBLIOGRAFIA BSICA
No hi ha un nic llibre de text que corresponga a tota l'assignatura. s per aix que s'aporta una llista de llibres recomanats, seleccionats pel seu contingut i per la seua disponibilitat:
G.R. Bertoline, E.N. Wiebe, N. Hartman i W. Ross. Fundamentals of Graphics Communication, McGraw-Hill, 2010 (Dibujo en Ingeniera y Comunicacin grfica. Ed. Mc Graw Hill, 1999) P. Company P. i M. Vergara. Dibujo tcnico. Publicacions de la Universitat Jaume I., 2008. (252 pags.) (Universitas. Nm. 25). ISBN 978-84-8021-654-8 P. Company; J.M. Gomis, I. Ferrer i M. Contero. Dibujo normalizado. Ed. Serv. de Publicaciones, Universidad Politcnica de Valencia, Valncia, 1997 (SPUPV-97-243). P. Company, M. Vergara i S. Mondragn. Dibujo industrial. Ed Universitat Jaume I. Col.lecci Treballs dinformtica i tecnologa, num. 27, 2007. Asociacin Espaola de Normalizacin y Certificacin. Dibujo tcnico. CD-Rom. ISBN 84-8143380-2. Ediciones AENOR, 2004.
INSTRUMENTAL
Equip necessari
. Memria USB. Dos llapis, o dos portamines, amb les corresponents mines HB i 3H. Una regle graduat, en mm. de, com a mnim, 20 cm. de longitud. Goma d'esborrar, per a llapis (blana).
Per a la delineaci informtica dels exercicis prctics es disposa de l'aplicaci informtica AutoCAD. El programa estar instal.lat a les aules de prctiques i a les de lliure accs. A ms, la Universitat Jaume I ha contractat una llicncia campus que inclou cpies per a la instal.laci del programa als ordinadors personals dels alumnes.
Equip accessori
Llapis de colors. Mquina de fer punta o afila mines (en cas d'utilitzar portamines de 2 mm). Paper blanc tallat en format A3 (420 x 297 mm) sense requadrament per a dibuix al llapis (varietat basic o similar). Escaire i cartab de plstic flexible, sense bisells (recomanable que siguen d'uns 15 16 cm).
16
EXERCICIS DE CLASSE
Exercicis.
Per a portar a terme la part prctica que correspon a l'assignatura, en totes les classes prctiques s'hi proposaran exercicis. S'estableixen dos tipus d'exercicis: guiats. Sn exercicis de resoluci guiada a realitzar durant les classes prctiques, en l'aula assignada al tal menester. voluntaris. Sn exercicis que podran resoldre's lliurement com a treball personal.
La custdia de tots els exercicis (tant en paper com en fitxer electrnic) ser exclusiva responsabilitat de cada alumne. Tots els exercicis delineats seran realitzats amb el CAD 2D utilitzat en l'assignatura. Per al desenvolupament de les classes prctiques cal consultar el document Expresin grfica (1009). Ejercicios
Marca Material
e N ex.
17
Els carcters 13 i 14 podran ser un subratllat de separaci _ i una lletra que identificar les diferents versions que l'alumne en puga haver presentat.
Aix, per exemple, l'identificador al021548_036_c correspon a la tercera versi (c) que l'alumne al021548 faa de l'exercici 3.6. Es realitzar, en general, un nic fitxer per exercici.
AVALUACIONS
Conforme a les directrius del reglament destudis, lavaluaci es realitzar a partir de dues qualificacions: Avaluaci contnua (AC), amb un pes relatiu del 30% de tota lavaluaci, i que es compon de dues activitats:
o Avaluaci terica (AT); correspon a les proves parcials que es convocaran durant el desenvolupament de les classes teriques. o Prctiques de laboratori (LAB), que consisteixen en la resoluci dels exercicis davaluaci que es proposaran durant el desenvolupament de les classes prctiques. La qualificaci de lavaluaci contnua sobtindr ponderant lavaluaci de totes dues activitats de la manera segent: AC= 0.5*AT + 0.5*LAB Examen final (EF); amb un pes relatiu del 70% de tota lavaluaci. Es realitzar en la data aprovada per la Junta de Centre, i publicada al LLEU, i tindr nicament part de problemes.
Amb carcter general, les puntuacions estaran en el rang 0-10, considerant-se aprovada lassignatura amb una qualificaci major o igual a cinc (5).
18
Honestedat acadmica
Tant en lavaluaci contnua com en els exmens finals, shi avalua el treball original i individual de cada alumne. Per tal denriquir laprenentatge de cada alumne, no sols s perms sin que animem a discutir amb altres estudiants de lassignatura els problemes i els mtodes de resoluci relacionats amb els exercicis de classe. Per cada estudiant ha daportar la seua prpia soluci original als problemes plantejats en les avaluacions. Utilitzar el treball duna altra persona com a propi, o permetre-li que utilitze els nostres treballs com a propis, tindr com a resultat una qualificaci nul.la de tots els treballs implicats, i per a tots els estudiants implicats en lincident. Tot i aix, amb independncia de qu, a ms a ms, shi prenguen les mesures oportunes per a sancionar les accions deshonestes que puguen ser constitutives de falta o delicte.
19
dilluns 17:15-19:15 h. TC2305 DD + Tutories virtuals dilluns 17:00-18:30 h. TC2305 DD dimecres 17:30-19:00 h. + Tutories virtuals
Notes: 1. En les hores de tutories, els professors atendran exclusivament els alumnes dels seus grups, tal com consten en la taula amb la notaci segent: (TE) = Grups de teoria. (LA) = Grups de laboratori (Classe prctica en laula dordinadors). 2. Laccs a les tutories virtuals es realitza a travs dels frums de laula virtual.
20
(dijous 24 de gener) 1.1 Croquisaci 1.2 Entorn de delineaci 2D amb ordinador 1.3 Instruments de delineaci 2D amb ordinador (dj 31 de gener) 2.1 Fonaments dels sistemes de representaci 2.2 Sistemes axonomtrics
3 4
(dj 7 de febrer) 2.3 Sistema didric (dj 14 de febrer) 3.1 Representaci delements fonamentals (dj 21 de febrer) 3.2 Relacions de pertinena i incidncia (dj 28 de febrer) 3.3 El problema de mesurar (dj 14 de mar)
5 6 7
Primera Prova
parcial
3.4 Corbes i superfcies elementals (dj 21 de mar) 3.4 Corbes i superfcies elementals (dj 28 de mar) 4.1 Convencionalismes 4.2 Vistes particulars (dj 11 dabril) 4.3 Talls i seccions normalitzats (dj 18 dabril) 4.4 Altres vistes especials normalitzades 4.5 Altres convencionalismes (dj 25 dabril) (dj 21 de mar) 12. Construcci i mesurament de models curvilinis amb condicions mtriques (dj 28 de mar) 13. Representaci de peces allades en sistema multivista amb convencionalismes i vistes particulars. 14. Construcci i mesurament de models rectilinis amb condicions mtriques complexes. (dj 11 dabril) 15. Reproducci de representacions de peces allades mitjanant vistes, talls i seccions. 16. Representaci de peces allades per mitj de vistes amb talls i seccions, i sense. (dj 18 dabril) 17. Representaci de peces allades per mitj de vistes, talls i seccions. 18. Representaci de peces allades per mitj de convencionalismes. (dj 25 dabril)
8 9
10 11 12
13
14
(dj 9 de maig) 20. Representaci de peces amb acotaci. 21. Representaci de peces amb acotaci.
15
21
6 7
10
(10 abril) 4.4 Otras vistas especiales normalizadas 4.5 Otros convencionalismos
11 12
(17 abril) 5.1 Acotacin. Fundamentos (24 abril) Segunda Prueba parcial
13
14
22
(divendres 25 de gener) 1.1 Croquisaci 1.2 Entorn de delineaci 2D amb ordinador 1.3 Instruments de delineaci 2D amb ordinador (dv 1 de febrer) 2.1 Fonaments dels sistemes de representaci 2.2 Sistemes axonomtrics (dv 8 de febrer) 2.3 Sistema didric 3.1 Representaci delements fonamentals (dv 15 de febrer) 3.2 Relacions de pertinena i incidncia (dv 22 de febrer) 3.3 El problema de mesurar (dv 1 de mar) 3.4 Corbes i superfcies elementals (dv 15 de mar)
3 4
5 6 7
(dimecres 20 de mar) 12. Construcci i mesurament de models curvilinis amb condicions mtriques. (dimecres 27 de mar)
9
(dv 12 dabril) 4.3 Talls i seccions normalitzats
13. Representaci de peces allades en sistema multivista amb convencionalismes i vistes particulars. 14. Construcci i mesurament de models rectilinis amb condicions mtriques complexes. (dimecres 10 dabril)
10
(dv 19 dabril) 4.4 Altres vistes especials normalitzades 4.5 Altres convencionalismes (dv 26 dabril)
15. Reproducci de representacions de peces allades mitjanant vistes, talls i seccions. 16. Representaci de peces allades per mitj de vistes amb talls i seccions, i sense. (dimecres 17 dabril) 17. Representaci de peces allades per mitj de vistes, talls i seccions. 18. Representaci de peces allades per mitj de convencionalismes. (dimecres 24 dabril)
11
12 13 14
23
Clase prctica
(23 enero) Uso de herramientas CAD 2D. 1. Croquizacin y delineacin de vistas principales de objetos rectilneos. (30 enero) 2. Croquizacin y delineacin de vistes principales de objetos curvilneos. 3. Croquizacin y delineacin multivista de objetos rectilneos aislados. (6 febrero) 4. Croquizacin y delineacin multivista de objetos curvilneos aislados. 5. Representacin de procesos y instalaciones. (13 febrero) 6. Croquizacin de vistas axonomtricas de objetos aislados. 7. Delineacin de vistes didricas y croquizacin de vistas axonomtricas de objetos aislados. (20 febrero) 8. Vistas de piezas complementarias. 9. Vistas de piezas complementarias con cambio de punto de vista. (mircoles 27 de febrero) 10. Construccin de modelos polidricos, dadas sus condiciones mtricas. 11. Construccin y medicin de modelos rectilneos con condiciones mtricas. (13 marzo)
5 6 7
(20 febrero) 3.3 El problema de medirr ( mircoles 27 de febrero) 3.4 Curvas y superficies elementales (13 marzo)
(27 marzo) 13. Representacin de piezas aisladas en sistema multivista con convencionalismos y vistas particulares. 14. Construccin y medicin de modelos rectilneos con condiciones mtricas complejas. (10 abril) 15. Reproduccin de representaciones de piezas aisladas por medio de vistas, cortes y secciones. 16. Representacin de piezas aisladas por medio de vistas con y sin cortes y secciones. (17 abril) 17. Representacin de piezas aisladas por medio de vistas, cortes y secciones. 18. Representacin de piezas aisladas por medio de convencionalismos. (24 abril)
10
(10 abril) 4.4 Otras vistas especiales normalizadas 4.5 Otros convencionalismos
11 12 13 14
24
(dimecres 23 de gener) 1.1 Croquisaci 1.2 Entorn de delineaci 2D amb ordinador 1.3 Instruments de delineaci 2D amb ordinador (dimecres 30 degener) 2.1 Fonaments dels sistemes de representaci 2.2 Sistemes axonomtrics (dimecres 6 de febrer) 2.3 Sistema didric 3.1 Representaci delements fonamentals (dimecres 13 de febrer) 3.2 Relacions de pertinena i incidncia (dimecres 20 de febrer) 3.3 El problema de mesurar (dimecres 27 de febrer) 3.4 Corbes i superfcies elementals (dimecres 13 de mar)
4 5 6 7
kk8 9
(dimecres 20 de mar) 4.1 Convencionalismes 4.2 Vistes particulars (dimecres 27 de mar) 4.3 Talls i seccions normalitzats
(dilluns 25 de mar) 12. Construcci i mesurament de models curvilinis amb condicions mtriques. (dilluns 8 d'abril) 13. Representaci de peces allades en sistema multivista amb convencionalismes i vistes particulars. 14. Construcci i mesurament de models rectilinis amb condicions mtriques complexes. (dilluns 15 dabril) 15. Reproducci de representacions de peces allades mitjanant vistes, talls i seccions. 16. Representaci de peces allades per mitj de vistes amb talls i seccions, i sense. (dilluns 22 dabril) 17. Representaci de peces allades per mitj de vistes, talls i seccions. 18. Representaci de peces allades per mitj de convencionalismes. (dilluns 29 dabril)
10
(dimecres 10 dabril) 4.4 Altres vistes especials normalitzades 4.5 Altres convencionalismes
11 12
13
19. Reproducci de representacions de peces amb acotaci. 20. Representaci de peces amb acotaci. (dilluns 13 de maig) 21. Representaci de peces amb acotaci. 22. Representaci de peces amb vistes, talls i acotaci.
14
25