AGRMENTS

Vull donar les grcies a unes persones molt especials, els meus pares que en tot moment han estat donant-me suport en tot el que he fet durant el treball,als meus familiars, als meus amics, a la professora Glria Borras, al collegi Santiago Ramon i Ca al !tant professorat com alumnat" que em #an col laborar fent la part prctica, i sobretot a la me#a tutora $aria %loret que des del primer moment em #a donar moltes guies,m&ha donat el seu suport amb totes les me#es idees i per la se#a paci'ncia al fer-me comprendre els errors i acceptar les correccions i per (ltim a totes les persones que m&han donat nims en tot moment)$oltes grcies***

+,-./
0.INTRODUCCI

01G
3-5 6-10 11
12 12

1.SISTEMA NERVIS
2.LES NEURONES
2.1. NEURONES MOTORES 2.2. NEURONES SENSITIVES

2.3.Difer !ie"
3.S. NERVIS CENTRAL 3.1.1.E !ef$% 3.1.2.Me'(%)%$

13 1#-15 15-1& 1* 1.-22 23 23 2#

3.1. S. NERVIS +ERI,-RIC 3.2. SISTEMA NERVIS VEGETATIU O AUT/NOM

3.2.2.E% Si"0e1$ Ner2i3" A(04 51 +$r$"i1670i!
3.2.3..E%

Si"0e1$ Ner2i3" A(04 51 Si1670i!

4.MOVIMENTS VOLUNTARIS 5.RE,LE8OS

6.TI+US DE RE,LE8OS

25 25-2& 2*-36 3&-3* 3. #0 #1-6# 65 66 6&-&&

&.TEM+S DE RES+OSTA DAVANT D9UN ESTIMUL

*. TRE:ALL +R;CTIC
*.I 0r5'(!!i3 *.2+ROCEDIMENTS I RESULTATS DE LA +ART +RACTICA ..CONCLUSIONS 10. :I:LIOGRA,IA 11.ANNE8OS

0.INTRODUCCI

2uan esta#a en 3t de l&.S4 i els meus amics i els professors comenta#en com era el treball de recerca em feia molta por no poder trobar un tema que m&agrad5s o que fos molt dif6cil tota aquesta tasca) 2uan tenia 7 an8s apro9imadament #aig dir a la me#a fam6lia que #olia ser pediatra i per ai9 en el moment de decidir-me a escollir el tema del meu treball de recerca #aig tenir clar el que #olia, el meu tema estaria relacionat amb la medicina o la biologia a que aquests camps s:n els que m&ha apassionen) .n arribar l&hora d&escollir el tema del treball , a les acaballes de bat9illerat i #eure les propostes dels diferents departaments, em #a cridar l&atenci: molt6ssim un !;%a memria a curt <ermini i g'nere=" a que en > de bat9illerat ha#ia fet un treball de l&al?heirmer i m&ha#ia agradat molt6ssim fer-ho i em #a semblar un tema molt interessant, per en parlar amb la professora que ana#a ser la me#a tutora del treball de recerca $aria %loret em #a dir que si tenia alguna idea que fer a la part prctica del treball i la #eritat es que en aquell moment no tenia ni una m6nima idea de quina podria ser la part prctica, ai96 que ella em #a proposar el tema dels refle9os que esta#a molt relacionat amb el sistema ner#i:s i em #a cridar l&atenci: ai96 que #aig decidir untament amb ella que aquest seria el tema del meu treball ) .l treball en general m&ha semblat bastant interessant ,he apr's molt6ssimes coses del cos hum, sobre la se#a fisiologia i la se#a anatomia)<amb5 m&ha ser#it per ser m5s responsable, aprendre a organit?ar el meu temps, acceptar idees del meu tutora i sobretot que cal ser molt concisa, segura del que dius i aprendre a resumir que 5s molt important) Concretar en la part terica del treball #a ser una mica dif6cil d&escollir l&informaci: a que comparant pgines d&internet posa#en diferent informaci: d&un matei9 tema, per a l&hora de buscar en enciclop'dies i lliures em #aig a donar que era el que esta#a b5 i el que no concorda#a ,em #a agradar molt la part del sistema ner#i:s ,perqu' 5s una part que est relacionada amb la nostra #ida i l&apartat que em #a cridar mes l&atenci: #a ser que hi ha#ia molt mes refle9os dels que m&ha#ia pogut imaginar) .n plante ar la part prctica en #aig fer di#erses preguntes@ -Anfluiria l&edat en la resposta dels refle9osB -A el se9eB C

.s una possible hiptesi , o pensa#a que el g'nere i l&edat influirien i que fins i tot amb el pas del temps disminuirien) 0er poder saber si la me#a hiptesi era encertada #aig escollir uns refle9os i els #aig aplicar a nens, o#es i persones mes grans) 0er en anar llegint i arribar al apartat del temps de resposta da#ant dDest6muls,#aig #oler esbrinar si aquest temps de resposta esta#a influenciat per l&edat i el se9e) -&aquesta manera #aig plante ar una segona pro#a per a la part prctica) A ara si em doneu pas per e9posar el meu treball, comenEar5 a e9plicar-#os el que he apr's i els diferents apartats del meu treball ) Far5 una petita introducci: del que tracta el meu treball@ .l nostre organisme,esta format per una di#ersitat dDrgans i aparells, funciona com una unitat) .ls aparells i sistemes treballen coordinadament) Gi9 forma part de la funci: de relaci:) Gmb la relaci: els 5ssers #ius reben informaci: del seu medi, tant e9tern, com intern) Gmb la coordinaci: interpreten aquesta informaci:, elaboren respostes i les porten a termeH tot ai9 mentre lDorganisme seguei9 funcionant normalment) .l Cer#ell 5s l&rgan clau de tot aquest proc5s) %es se#es diferents estructures regei9en la sensibilitat, els mo#iments, la intellig'ncia i el funcionament dels rgans) %a se#a capa m5s e9terna, l&escorEa cerebral, processa la informaci: rebuda, la compara amb la informaci: emmagat?emada i la transforma en material utilit?able, real i conscient) %&5sser hum est dotat de mecanismes ner#iosos, a tra#5s dels quals rep informaci: de les alteracions que ocorren en el seu ambient e9tern i intern i d&altres, que li permeten reaccionar a la informaci: de forma adequada) 0er mit d&aquests mecanismes #eu ,escolta, actua, analit?a, organit?a i guarda en el seu enc'fal registres de les se#es e9peri'ncies)

Gquests mecanismes ner#iosos estan configurats en l6nies de comunicaci: anomenades en el seu con unt sistema ner#i:s)

.l Sistema ,er#i:s, es el m5s complet i desconegut de tots els que conformen el cos hum, untament amb el Sistema .ndocr6, sDencarreguen de relacionar l&organisme amb al mon e9terior,tamb5 coordinar lDacti#itat dels diferents rgans i aparells que formen el nostre organisme) CapaE de rebre i integrar innombrables dades procedents dels diferents rgans sensorials per aconseguir una resposta del cos) G m5s, el Sistema ,er#i:s 5s el responsable de les funcions intellecti#es, com la memria, les emocions o les #olicions) %a se#a constituci: anatmica 5s molt comple9a, i les c'llules que el componen, a difer'ncia de les de la resta de l&organisme, no tenen capacitat regenerati#a)

1.SISTEMA NERVIS
.l sistema ner#i:s 5s una 9ar9a neuronal de c'llules especialit?ades que transmeten informaci: sobre l&entorn i sobre ell matei9) .st format per centres ner#iosos ,tamb5 est format per ner#is que transmeten informaci: dels rgans sensorials i ordres dels centres ner#iosos) %a se#a principal funci: 5s la de captar i processar rpidament els sen8als e9ercint control i coordinaci: sobre els altres rgans per aconseguir una oportuna i eficaE interacci: amb el medi ambient can#iant) Gquesta rapidesa de respostes del sistema ner#i:s difer'ncia a la ma oria dels animals d&altres 5ssers pluricellulars de resposta motriu lenta que no ho tenen com les plantes, els fongs, les floridures o les algues) %es c'llules especialit?ades del sistema ner#i:s son les neurones ).l sistema ner#i:s processa informaci: i ocasiona reaccions en altres parts del cos) %es neurones del sistema ner#i:s dels animals estan intercomunicades en alineaments comple9os i utilit?en sen8als electroqu6mics i neurotransmissors per tal de transmetre impulsos d&una neurona a la segIent) .l seu rgan principal 5s l&enc'fal, tamb5 es desen#olupen tots els processos ps6quics cognitius !percepci:, imaginaci:, memria, i en el cas espec6fic dels humans, el pensament i el llenguatge" o afectius !sentiments i emocions" , tamb5 capta informacions tant del cos com de l& entorn i elabora les respostes corresponents) .l sistema ner#i:s t5 dues grans funcions@ >) %a regulaci: de l&organisme) .ls aparells digestiu, respiratori, circulatori i e9cretor s:n dirigits pel sistema ner#i:s) Gi96, l&enc'fal i la medulla espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de la respiraci: o el batec del cor) J) %a direcci: del mo#iment del cos) .ls centres ner#iosos donen ordres als m(sculs per realit?ar els diferents mo#iments del cos, com ara ai9ecar-se o tombar el cap) 0er controlar totes les acti#itats del cos, el sistema ner#i:s rep informacions, tant del nostre entorn com del nostre cos i elabora respostes) .ls passos que seguei9 s:n aquests@ -4btenci: d&informaci: .ls rgans sensorials capten informacions de l&entorn i els sentits reben informaci: tant del que passa al #oltant,com de l&interior del cos@ .ls rgans sensorials e9terns o rgans dels sentits s:n els encarregats de captar informaci: com per e9emple si s&acosta una pilota al nostre entorn)

-<ransmissi: de la informaci: %a informaci: captada 5s transmesa als centres ner#iosos a tra#5s dels ner#is) -.laboraci: de les respostes .n els centres ner#iosos s&elaboren les respostes adequades, com ara ai9ecar els braEos o augmentar la #elocitat de respiraci: i de batec del cor) -<ransmissi: d&ordres %a resposta elaborada es transmet en forma d&ordre, a tra#5s de ner#is) .ls ner#is transmeten les ordres des del cer#ell fins als m(sculs i els m(sculs fan el que ha ordenat el cer#ell) .l sistema ner#i:s realit?a tres tipus dDactes@ Gctes #oluntaris@ -e forma simplificada podr6em descriu-los com els que estan controlats pel cer#ell) %a se#a coordinaci: ner#iosa consistei9 en una neurona sensiti#a que comunica amb una neurona de la medulla, la qual comunica amb una neurona que #a fins el cer#ell, all6 inter#enen di#erses neurones !neurones dDassociaci:" i sDemet un impuls ner#i:s de resposta que descendei9 per la medulla i, a tra#5s dDuna neurona motora, arriba fins el m(scul) .n aquest cas s6 hi ha consci'ncia de la resposta decidida)

Gctes refle9es@ .stan controlats per la medulla espinal,es un acte refle9 d&acci: rpida, in#oluntria i inconscient com a resposta a un est6mul, da#ant de situacions de perill, com per e9emple quan sentim una pun9ada en una cama) Gquesta resposta rpida 5s possible grcies a lDe9ist'ncia de lDarc refle9@ un circuit curt, format per dues o tres neurones@ la neurona sensiti#a, la neurona interm'dia i la neurona motora)

ctes refle9 condicionat@Ks la resposta no innata a un estimul que 5s adquirida per l&indi#idu mit anEant aprenentatge, a causa de m'todes e9terns que li dona consciencia a l&organisme de no realit?ar certa acci:) Gquests m'todes s&efectuen amb tal de controlar els refle9os naturals de l&organisme)

Gctes in#oluntaris@ .stan controlats pel bulb raquidi) .l Sistema ,er#i:s Gutnom es el que realit?a els actes in#oluntaris, que no estan controlats per la nostra consci'ncia)

%a imatge mostra com fa un estornut)

%a imatge mostra la di#isi: del sistema ner#i:s,de forma general podem diferenciar@ <enim el sistema ner#i:s central format per lDenc'fal i la medulla espinal i el sistema ner#i:s perif'ric, t5 com a funci: rebre i transmetre, cap al sistema ner#i:s central els impulsos sensitius, i cap als rgans efectors els impulsos motors i esta composta per fibres que es mantenen unides per un tei9it con untiu )

10

2. LES NEURONES
%es c'llules que formen els rgans del sistema ner#i:s s:n les neurones) <enen un cos central i di#erses prolongacions, una d&elles molt llarga) %es neurones estan unides entre si pels e9trems de les prolongacionsH %G CM %%N%G ,.RVA4SG

%es neurones motores presenten un cos cellular !cos neuronal" en el que hi ha el nucli i els orgnuls, una llarga prolongaci: anomenada 9on i nombroses petites prolongacions anomenades dendrites) %es neurones sensiti#es presenten un cos neuronal i dos a9ons)

%&a9: tamb5 s&anomena fibra ner#iosa,pot est recobert per una s'rie de c'llules que formen l&anomenada beina de mielina que 5s de color blanc) .ls fei9os d&aquests a9ons formen l&anomenada substncia blanca del sistema ner#i:s) .ls cossos neuronals i els a9ons sense beina de mielina formen l&anomenada substncia gris) %es neurones es connecten entre si sense arribar a tocar-se !sinapsi") .ls receptors estimulen en la neurona l&impuls ner#i:s que a#anEa per l& a9: fins el bot: sinptic o terminal, all6 pro#oca la generaci: d&unes petites #es6cules que contenen unes substncies anomenades neurotransmissors, que tra#essen la fissura sinptica i s:n captades per les dendrites de la segIent neurona, generant en ella un nou corrent el'ctric i ai96 successi#ament, fins arribar als rgans efectors) Ks la denominada transmissi: de l&impuls ner#i:s)

11

2.1. NEURONES SENSITIVES %es neurones sensiti#es o neurones sensorials s:n sensibles a di#ersos est6muls no neurals) Oi ha neurones sensorials a la pell, els m(sculs, articulacions, i rgans interns que indiquen pressi:, temperatura, i dolor) Oi ha neurones m5s especialit?ades en el nas i la llengua que s:n sensibles a les formes moleculars que percebem com sabors i olors) %es neurones en l&oPda interna ens pro#eei9en d&informaci: sobre el so, i els cons i bastons de la retina ens permeten #eure) ,eurona sensiti#a

2.2.NEURONES MOTORES Ks una c'llula ner#iosa que transporta informaci: en forma d&impulsos !sen8als" des del sistema ner#i:s central !medulla espinal o cer#ell"cap a la perif'ria !m(sculs o glndules") %a se#a funci: es participar en funcions corporals com contracci: de la musculatura esquel'tica, contraccions musculars llises dels rgans interns i secreci: de glndules e9ocrines i endocrines, mit anEant impulsos ner#iosos anomenats efectors) %es neurones motores s:n capaces d&estimular les c'llules musculars a tra#5s del cos, incloent els m(sculs del cor, diafragma, intestins, bufeta, i glndules) S:n neurones multipolars #oluminoses localit?ades en l&asta anterior de la medulla espinal, s&obser#en poligonals, amb nombroses prolongacions citoplasmtiques) .l nucli 5s esf'ric, #esicul:s, clar, amb un nucl'ol (nic, gran i central) .l citoplasma 5s basfil granular a causa de la substncia tigroide !reticle endoplasmtic rug:s i ribosomes lliures") .l seu a9: forma les fibres ner#ioses motores i acaba en relaci: a un m(scul) >J

2.3. Difer !ie"

%es neurones sensorials conduei9en impulsos dels receptors cap al cer#ell i la medulla espinal, aquests impulsos s:n informatius en can#i les neurones motores conduei9en els impulsos del cer#ell i la medulla espinal fins als receptors , 5s a dir, en sentit contrari a les sensiti#es) %a informaci: sensiti#a, 5s una informaci: que #iat a des del seu origen !un receptor@ de calor, de temperatura, de pressi:, etc)" Fins l&escorEa cerebral, que elaborar aquesta informaci:) %a informaci: motora, 5s una resposta,5s a dir que aquesta comenEa en l&escorEa cerebral i arriba fins al efector) Resumint les #ies sensiti#es son aferents o ascendents dDorigen medullar,comencen en un receptor i acaben en escorEa i les #ies motores son eferents o descendents ,comencen en el cer#ell i acaben en un efector)

13

3. S.N.CENTRAL .l Sistema ,er#i:s Central !S,C" est constituPt per lDenc'fal i per la medulla espinal ) .l S,C 5s el centre regulador de lDorganisme tamb5 l&encarregat de rebre i interpretar els impulsos sensitius i generar els impulsos motors) Fa les m5s altes funcions, a que at5n i satisf les necessitats #itals i d:na resposta als est6muls)

-uu a terme les segIents funcions@ -etecci: d&est6muls Rep i interpreta la informaci:) Ks el lloc on esta la memria) Controla la parla, la lectura, el clcul, el raonament, lDescriptura i lDaprenentatge) 0roduei9 les ordres necessries per als mo#iments) .l sistema ner#i:s dels 5ssers humans ha heretat certs trets espec6fics deri#ats de cadascuna de les etapes del desen#olupament e#olutiu) Grcies a aquesta her'ncia, hi ha tres ni#ells principals del sistema ner#i:s amb atributs funcionals concrets@ >) .l ni#ell medullar @ So#int, creiem que la medulla espinal nom5s 5s una #ia que conduei9 els sen8als des de la perif'ria del cos cap al enc'fal o en direcci: oposada, des del enc'fal cap al cos) Fins i tot despr5s d&ha#er seccionat la medulla per la regi: cer#ical alta, seguei9 en acti#itat nombroses funcions molt organit?ades de la medulla espinal) 0er e9emple els circuits neuronals de la medulla poden originar@ .ls mo#iments de la mar9a, els refle9os de retirada quan una part del cos rep est6muls dolorosos, els refle9os de contracci: forEada de les cames per sostenir el cos contra l&acci: de la gra#etat, i els refle9os que regulen els gots sanguinis locals) .n realitat so#int els ni#ells superiors del sistema ner#i:s no actuen en#iant directament sen8als a la perif'ria del cos, sin: en#iant sen8als als centres medullars de control, QordenantQ simplement als centres espinals que realit?en se#es funcions)

>3

J) .l ni#ell enceflic inferior o subcortical@ %a ma oria, de les acti#itats de l&organisme que anomenem subconscients estan controlades per les rees inferiors del enc'fal situades en el bulb raquidi) .ls refle9os de l&alimentaci:, com la secreci: sali#al en resposta al gust dels aliments i l&acci: de llepar-se els lla#is estan go#ernats per rees del bulb, la protuberncia, el mesenc'fal, l&am6gdala i l&hipotlem, molts models de conducta emocional, com la ira, l&agitaci:, les respostes se9uals, la reacci: al dolor i la reacci: al plaer, poden produir-se en els animals despr5s de la destrucci: de l&escorEa cerebral) C) .l ni#ell cortical o enceflic superior %&escorEa cerebral 5s un magat?em de la memria d&enormes dimensions) %&escorEa mai funciona sola, sin: sempre en associaci: amb els centres inferiors del sistema ner#is, sense l&escorEa cerebral, les funcions dels centres cerebrals inferiors s:n, so#int, imprecises) Finalment l&escorEa cerebral 5s essencial per a la ma oria dels nostres processos mentals, de fet, s:n els centres enceflics inferiors i no l&escorEa els que inicien el despertar de l&escorEa cerebral) 0er ai9, cada part del sistema ner#i:s porta a terme funcions espec6fiques, per 5s l&escorEa la que obre tot un m:n d&informaci: emmagat?emada perqu' l&utilit?i la ment)

3.1.1. E !f$%

Ks una massa de neurones, formada bsicament per cossos neuronals, i una substncia a interna formada per a9ons) 0resenta profunds entrants !cissures" que delimiten ?ones lobulades !circum#olucions") -e diferents ?ones surten uns ner#is denominats ner#is cranials) lDenc'fal es pot distingir de sis parts@

15

1. .l cer#ell) 5s la part m5s gran i en ell residei9 la memria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora) 0resenta una cissura que ho di#idei9 en dos hemisferis cerebrals)

2.Sistema l6mbic@ .st en el centre profund del cer#ell )Rep les emocions !fam, set, por, agressi#itat i desig se9ual" i inter#5 en les accions de resposta) 3.<lem@ Gctua seleccionant les informacions que #an cap al cer#ell) 4.Oipotlem@Regula el sistema ner#i:s autnom) 5.Cerebel@Anter#5 controlant els m(sculs responsables del manteniment de la postura i de l&equilibri corporal) Gquest situat darrere del cer#ell i 5s m5s petit !>JR gr)") Consta de tres parts@ dos hemisferis cerebellosos i el cos #ermiforme,per fora t5 substncia grisa i a l&interior substncia blanca, aquesta presenta una forma arborescent per el que s&anomena l&arbre de la #ida) Coordina els mo#iments dels m(sculs en caminar)

>S

%a figura mostra el cerebel)

6.Bulb raquidi) .st sota el cerebel) .n ell es produei9 el control autnom refle9 del ritme respiratori, del card6ac i la pressi: sangu6nia) Ks la continuaci: de la medulla que 5s m5s ampla en entrar al crani) Regula el funcionament del cor i dels m(sculs respiratoris, a m5s dels mo#iments de la masticaci:, la tos, l&esternut, el #mit ))) etc) 0er ai9 una lesi: al bulb produei9 la mort instantnia per atur cardiorespiratori irre#ersible)

1&

3.1.2.Me'(%)%$ 0art intraraqu6dia del sistema ner#i:s central que ocupa el conducte #ertebral des del forat occipital fins a la #ora inferior del cos de la primera #'rtebra lumbar) %a medulla espinal 5s una esp'cie de cord: blanc i un cord cilndric lleugerament aplanat que presenta dues engrui9iments, un a dalt !engrossiment cer#ical" i altre a bai9 !engrossiment lumbar") %a medulla espinal es troba en el conducte raquidi, que s&est5n des del atles fins el hiat del sacre) Ks l&estructura allargada tra#5s de la qual l&enc'fal es comunica amb les diferents parts de l&organisme) A es localit?a dins del canal #ertebral) %a $edulla .spinal no 5s nom5s un lloc de pas per a les estructures del S,C cap a la perif'ria, sin: que ella tamb5 5s capaE d&organit?ar respostes per si sola, per e9emple, els refle9os simples) .ls refle9os permeten a#aluar cl6nicament diferents segments medullars, una lesi: de la medulla espinal pot originar la p'rdua de la sensibilitat general i parlisi dels mo#iments #oluntaris a les parts del cos inner#ats pels ner#is espinals que s&originen dels segments sota la lesi:) %a medulla espinal 5s una estructura cont6nua, per els C> parells de ner#is raquidis que en surten li conferei9en un aspecte segmentat) %a se#a superf6cie est recorreguda per solcs que resulten #isibles en una secci: trans#ersal)%a se#a estructura interna 5s formada de substncia grisa, la qual 5s situada entorn del canal de l&ep'ndima i 5s en#oltada de fei9os longitudinals de substncia blanca i al centre, un fi conducte, lDanomenaDt central que la recorre totalment)%a substncia grisa de la medulla espinal 5s formada per c'llules ner#ioses, fibres ner#ioses aferents, c'llules glials i capillars sanguinis) .ls cordons de substncia blanca s:n formats per fei9os d&9ons)%a medulla espinal representa el lligam entre els centres ner#iosos superiors i els rgans perif'rics) <ransmet els missatges en sentit centr6pet i centr6fug, tant al cer#ell com al cerebel, i 5s un important centre d&acti#itat refle9a

>7

3.1. S.N +ERI,-RIC .l sistema ner#i:s perif'ric !S,0" 5s un terme regional que designa un collectiu d&estructures ner#ioses que no es troben en el sistema ner#i:s central !S,C"H compr'n els ner#is motors i sensitius i llurs ganglis) .ls cossos de les c'llules ner#ioses s6 que es troben en el SNC, tan en el cer#ell com en la medulla espinal, i els processos cellulars d&aquestes c'llules, coneguts com a9ons, s&estenen a tra#5s de les e9tremitats i la pell del tors,per la difer'ncia amb el sistema ner#i:s central est que el sistema ner#i:s perif'ric no est protegit per ossos o per barrera hematoencefTlica, permetent l&e9posici: a to9ines i a dan8s mecnics ) <5 com a funci: rebre i transmetre, cap al sistema ner#i:s central els impulsos sensitius, i cap als rgans efectors els impulsos motors)

Nn ner#i 5s una estructura en forma de cord: constituPda per un con unt d&a9ons agrupats en fibres ner#ioses i reunides i associades en fascicles per mit de tei9it con untiu) .ls ner#is formen part del sistema ner#ios periferic i la se#a funci: 5s la de relacionar els centres ner#iosos o els ganglis perif'rics amb les diferents parts del cos) G tra#5s d&ells es transmeten impulsos ner#iosos) %es diferents fibres que componen un ner#i es mantenen unides per tei9it con untiu)

>L

.ls ner#is poden classificar en J tipus tenint en compte la se#a proced'ncia@ U ,er#is cranials@ S:n >J parells de ner#is que nei9en del tronc cerebral, a ni#ell del quart #entricle, per sobre del bulb i ser#ei9en en la se#a ma oria a sentits especialit?ats de la cara i el cap) .l seu funcionament 5s mi9t, 5s a dir, cont5 fibres sensiti#es i motores) Son els que surten de l&enc'fal,entre ells n&hi ha un el ner#i , el qual, malgrat el seu nom, controla el funcionament dels nostres rgans i no para de treballar ).ntre els ner#is cranials es troben@ el olfactori, el ptic, que s&unei9 al sistema ner#i:s central a ni#ell del tlem, el oculomotor com(, el troclear o pat'tic, el oculomotor e9tern, el trigemin, amb fibres sensiti#es de temperatura, dolor, tacte i pressi:, el facial, el estato-ac(stic, amb receptors ac(stics i de posici: i mo#iments del cap, el glossofaringi, el #agueH l&espinal accessori ) .ls ner#is cranials, es connecten directament amb el cer#ell, s:n dot?e parells i pertan8en als ulls, orelles, nas, paladar i llengua) Gquests ner#is permeten la transmissi: instantnia al cer#ell del que #eiem, sentim, olorem, i assaborim) $anen a#isos sobre QperillsQ a qu' ens enfrontem i ai9 permet al cer#ell respondre immediatament i en#iar ordres per actuar i protegir-nos) Oi ha C> parells de ner#is espinals que surten de la medulla espinal cap a la dreta i esquerra del nostre cos, formen grans i organit?ats equips de treball que realit?en diferents tasques com fer funcionar el cor, els pulmons, la pell i tota la resta del cos)

JR

.ls ner#is cranials i els espinals treballen coordinadament perqu' el cos pugui reaccionar rpidament) .ls ner#is espinals formen a m5s un altre sistema, el ,er#is .squel'tic encarregat de controlar tots els mo#iments els mo#iments musculars #oluntaris, 5s a dir, els que fem quan #olem, com caminar, c:rrer, escriure o mastegar) 0er e9emple@ .ls ner#is cranials de la #ista, oPda, olfacte, gust i tacte manen alguns sen8als de perill i els espinals actuen rpidament perqu' reaccionem protegint-nos del perill) U ,er#is raquidis o espinals@ConstituPts per fibres ner#ioses de les arrels anteriors o motrius i de les arrels posteriors o sensiti#es, que surten de la medulla a tra#5s dels forats inter#ertebrals)

Son els que surten de la medulla espinal 8 recorren tot el cos ,tenen elements #iscerals i somtics .ls #iscerals estan relacionats amb les estructures #ePnes als aparells digestiu, respiratori, urogenital i el sistema #ascular i la ma or part de les glndules .ls ganglis ner#iosos@ S:n un con unt de cossos neuronals que es troben intercalats en els ner#is i actuen com a centres menors de control d&est6muls i respostes) Gqu6 es #eu un sol paquet de fibres, no di#ersos paquets com el ner#i perif'ric i s&ha demostrat que els ner#is cranials s:n m5s resistents al trauma que els perif'rics)

J>

22

3.2. SISTEMA NERVIS VEGETATIU O AUT/NOM Sistema ner#i:s #egetatiu, tamb5 conegut com el sistema ner#i:s autnom !S,G" 5s sobretot un sistema eferent, 5s a dir, transmet impulsos ner#iosos des del sistema ner#i:s central fins a la perif'ria estimulant els aparells ,el sistema ner#ios perif'ric tamb5 5s capaE d&estimular o inhibir l&acti#itat d&un efector) .l sistema ner#i:s autnom rep la informaci: de les #6sceres i les se#es #ies neuronals actuen sobre la freqI'ncia card6aca i respiratria, la contracci: i dilataci: de #asos sanguinis, digesti:, sali#aci:, la suor, la contracci: i rela9aci: del m(scul llis en di#ersos rgans, acomodaci: #isual, grandria de la pupil la, secreci: de glndules e9ocrines i endocrines, la micci: i l&e9citaci: se9ual) %a ma oria de les accions del que controla s:n in#oluntries, encara que algunes, com la respiraci:, actuen untament amb accions conscients) .l mal funcionament d&aquest sistema pot pro#ocar di#ersos s6mptomes, que s&agrupen sota el nom gen'ric de disautonom6a) .s distingei9en dos tipus de sistema ner#i:s autnom@ 3.2.2.E% Si"0e1$ Ner2i3" A(04 51 Si1670i!@Ks el que predomina en els moments de tensi: o perill) 0ro#oca les accions adequades per la re"65"0$ r76i'$ com s:n@ augment del ritme card6ac, dilataci: dels bronquis per afa#orir lDentrada i sortida de gasos, augment de la sudoraci:, disminuci: del peristaltisme intestinal per disminuir lDenergia in#ertida en la digesti:, #asoconstricci: de les art'ries, dilataci: de les pupilles per a que entri m5s llum) Ntilit?a noradrenalina com a neurotransmissor,les fibres ner#ioses dDaquest sistema estan parcialment separades de la resta dels ner#is raquidis i constituei9en una cadena de ganglis para#ertebrals situats a banda i banda de la columna #ertebral que formen l&anomenat tronc simptic, ai96 com uns ganglis pre#ertebrals o prea:rtics, adossats a la cara anterior de l&aorta !ganglis cel6acs, artic-renals, mesent'ric superior i mesent'ric inferior") .st implicat en acti#itats que requerei9en despesa d&energia) <amb5 5s anomenat sistema adren'rgic o noradren'rgic, a que 5s el que prepara al cos per reaccionar da#ant una situaci: de estr's)

23

3.2.3.E% Si"0e1$ Ner2i3" A(04 51 +$r$"i1670i! @Ks anomenat tamb5 sistema colin'rgic, a que 5s el que mant5 el cos en situacions normals i despr5s d&ha#er passat la situaci: d&estr's 5s antagnic al simptic, predomina en els moments de rela9aci: o reps) Gquestes accions s:n@ disminuci: del ritme card6ac, disminuci: del ritme respiratori, disminuci: de la sudoraci:, augment del peristaltisme intestinal, #asodilataci: de les art'ries, contracci: de les pupilles) %es fibres del sistema ner#i:s parasimptic sDoriginen en el crani i el sacre ,aquest sistema ner#i:s est constituPt pel ner#i cranial #ague i compartei9 els ner#is raquidis de la regi: sacre,el formen els ganglis aPllats i utilit?a l&acetilcolina)

24

4. MOVIMENTS VOLUNTARIS

.l sistema ner#i:s pot e9ercir un control #oluntari, mit anEant el qual un animal comanda a #oluntat, en forma conscient, el mo#iment dels m(sculs esquel'tics, aquest control 5s dut a terme pel sistema ner#i:s perif'ric somtic ) .l sistema ner#i:s somtic es el que controla totalment les accions #oluntries del nostre cos) Gquestes poden ser accions conscients, com per e9emple agafar un ob ecte que #olem, o inconscient, com per e9emple a#anEar la cama dreta al caminar o els actes refle9es) .ls mo#iments #oluntaris s:n ordenats directament per l&enc'fal,es a dir,s:n els que realit?em conscientment , perqu' #olem ,estan controlats pel cer#ell) .l ner#is estan formats totalment per fibres miel6niques, 5s el sistema ner#i:s que inner#a els m(sculs de contracci: #oluntria,ai96 podem dir que la resposta del S),)Somtic pot ser un acte refle9 o un acte #oluntari)

%a #isi: d&una fruita ens fa allargar la m per agafar-la) %&ull en#ia la informaci: a l&enc'fal!forma part del sistema ner#i:s central" i aquest ordena als m(sculs del braE d&agafar-la i ) .s tracta d&un mo#iment #oluntari, a que el realit?em conscientment) Gltres mo#iments #oluntaris poden ser men ar ,#estir-se, produir sali#a)

5. ELS RE,LE8OS
.n pun9ar-nos, els ner#is en#ien la informaci: a la medulla espinal, i aquesta elabora l&ordre de retirar la m, que 5s transmesa als m(sculs corresponents) .s tracta d&un mo#iment refle9 o in#oluntari, a que el realit?em inconscientment) .ls mo#iments refle9os s:n ordenats per la medulla espinal que forma part del sistema ner#i:s central .l refle9 5s una pauta hereditria de comportament com( a tota una esp'cie per, a difer'ncia de l&instint , 5s de carcter local !no compromet a tot l&organisme sin: a una petita part d&aquest" i no assegura la super#i#'ncia de l&indi#idu)

JV

0ropietats dels Refle9os .ntre les propietats dels refle9os indicarem@ 1.An#ariabilitat@ %&acci: d&un est6mul determinat sobre un camp receptor d&un matei9 indi#idu causa sempre el matei9 refle9) .9emple@ %&acci: del frec en l&interior de les #alleges nasals pro#oca un esternut) 2.Antegritat@ 0erqu' es produei9i un refle9 no ha d&e9istir ninguna soluci: de continuPtat entre els elements anatmics que han d&entrar en acci:) Nna interrupci: en l&arc suprimei9 el refle9) 3.Velocitat@ 0er a mesurar aquesta #elocitat cal distingir@ el recorregut de l&e9citaci: en el ner#i sensitiuH el temps de reacci: per a transformar la impressi: sensiti#a en reacci: motriuH el recorregut de l&e9citaci: en el ner#i motorH el temps de reacci: del m(scul) 4.quaci: 0ersonal@ .l temps de la reacci: 5s #ariable segons els indi#idus, pot ser disminuPt per l&estat d&atenci: i per l&e9ercici) V)Fatigabilitat@Si es pro#oca repetides #egades el matei9 refle9, el temps d&acci: augmenta progressi#ament, la intensitat del mo#iment disminuei9 i per fi la reacci: acaba per no produir-se) %a fatiga aparei9 al ni#ell de les sinapsis de les neurones) %a se#a posada en mar9a 5s automtica, desencadenada per un est6mul particular en la ?ona respecti#a, que ha de sobrepassar cert llindar, del que es reduei9 que no dep'n de l&especificaci: d&un ob ecte per a produir-se) S:n aquells que realit?em sense inter#enci: de l&escorEa cerebral, 5s a dir, que s:n aliens a la nostra consci'ncia, i, per tant, a la nostra #oluntat) Solen estar controlats per centres de control secundaris, com ara la medulla espinal i els ganglis) -onen lloc al que anomenem actes refle9os, produPts per molt poques neurones que funcionen formant un arc refle9 aquests permeten respostes rpides i eficients ) Nn e9emple molt peculiar 5s el de si anem caminant i ens pun9em, automticament retirem el peu, sense necessitat de pensar, ai9 5s perqu' gaireb5 al matei9 temps el cer#ell pren consci'ncia del que ha passat i adopta una mesura posterior) .n un arc refle9 espinal, l&est6mul rebut per un receptor 5s conegut per una neurona sensorial a la medul a espinal i all fa sinapsis amb una neurona motora, un cop realit?at aquest processament sinptic medullar, l&arc refle9 es completa amb la neurona motora que acti#a l&efector que porta a terme l&acci: reflectei9 i ai96 simultniament les neurones de pro ecci: conduei9en la informaci: a altres parts del sistema ner#i:s central, on 5s processada) JS

0er tant les accions refle9es s:n respostes bsiques i in#oluntries i d&apte #alor adaptatiu a que els permeten als animals donar respostes segures a est6muls generalment nocius, que garantei9en la super#i#'ncia de l&indi#idu) Gltres actes refle9os poden ser accelerar el batec card6ac, un nad: que succiona i agafar un llibre )

M5"0r$ !%$r$1e 0 <(e e" ( e"0i1(% e% <(e e " e 2i$ $=$f$r <($%"e25% !5"$ 'e f5r1$ i !5 "!ie 0.

2&

6. TI+US DE RE,LE8OS

-R.F%./.S 0RA$A<ANS %a pres'ncia dels refle9os primitius es deu a la immaduresa del sistema ner#i:s, 5s a dir, de l&escassa mielinit?aci: de les #ies ner#ioses en els primers mesos de #ida) %es caracter6stiques del comportament del nad: indiquen que hi ha una dominncia de nuclis subcorticals) Gquests maduren abans que l&escorEa cerebral) Ks per ai9 que el comportament del nad: i del lactant es caracterit?a per aquests QmodelsQ primaris) <amb5 en edat posterior alguns models romanen sota la se#a influ'ncia) Gra #eurem alguns refle9os primitius@

Refle9 de $oro .s el que fa que sobtadament el nad: obri els seus braEos mentre inhala aire i despr5s es abraci plorant da#ant d&un mo#iment, un soroll o qualse#ol altre est6mul inesperat) %a se#a funci: 5s la d&alertar i demanar a uda da#ant una situaci: de perill i facilita al nen el respirar despr5s del nai9ement) Conforme #a madurant els sistemes sensorials el nen, el refle9 de $oro ha d&anar debilitant-se) Si aquest refle9 seguei9 present despr5s dels quatre mesos d&edat, pot fer que el nen mostri una reacci: de sobresalt desmesurada i far d&ell un nen sempre en estat d&alerta, hipersensible en algun o tots els sentits i per ai9 mostrant poruc i retret o per contra, hiperactiu i agressiu) %a hipersensibilitat sensorial pot deri#ar en problemes #isuals i auditius que incidei9in en la capacitat d&atenci: i el rendiment del nen a l&escola)

J7

Refle9 espinal de Galant@ 2uan el nad: est estirat cap per a#all i estimulem amb el tacte la part bai9a de l&esquena, el maluc del costat estimulat girar cap a aquest matei9 costat) Gquesta reacci: s&ha de donar en ambd:s costats de l&esquena fins als dos an8s d&edat) %a se#a funci: principal 5s desen#olupar el sentit #estibular i a udar el nen a passar pel canal del part, per si es mant5 actiu despr5s dels dos an8s, qualse#ol frec a la ?ona lumbar far que el nen giri el seu maluc en aquesta direcci:, ai9 pot pro#ocar problemes en el control d&esf6nters i impedir que el nen pugui romandre assegut quiet en una cadira durant molta estona) .l matei9 contacte amb la cadira pot acti#ar el refle9 donant-nos la impressi: que el nen 5s hiperactiu per no parar quiet a classe)

- R.F%./.S 0G<4%WGACS S:n aquells refle9os que nom5s poden ser despertats en condicions anormals i la pres'ncia indica l&e9ist'ncia d&una interfer'ncia orgnica en la funci: del sistema ner#i:s) S:n pro#ocats tamb5 per est6muls de distensi: muscular o superficial, per es diferencien que no poden ser pro#ocats en indi#idus normals i s:n m5s comple9os que el refle9 segmentari simple,es a dir,es donen en nombrosos quadres cl6nics transformacions de centres ner#iosos que originen signes de notable #alor diagnstic) .ntre els m(ltiples casos d&inter's en patologia diagnstica cap assen8alar, per e9emple, l&anomenat refle9 de Flatau, o dilataci: pupillar per infle9i: del cap que pot registrar-se en la meningitisH el refle9 de Capp, trastorn #asomotor espec6fic de la pleuritis el refle9 hepato ugular, que d:na lloc a e9tensi: de les #enes ugulars al pressionar el fetge i 5s indicatiu de lesi: card6aca)

JL

%es alteracions obser#ables en els refle9os, sota influ'ncies patolgiques, es reduei9en al segIent@ >) Nn refle9 normal pot tornar-se #iu o e9ageratH hiperrefl'9ia) J) Nn refle9 normal pot disminuir la se#a intensitat o abolir@ hiperrefl'9ia i arefl'9ia) C) Nn refle9 normal pot in#ertir la se#a resposta@ in#ersi: del refle9) 3)0oden apar'i9er refle9os que normalment no e9istei9en@ refle9os patolgics Refle9es superficials i mucosos@ .ls receptors sensitius de la pell i tei9it subcutani responen al tacte, pressi:, calor, fred i mal) Gquests receptors produei9en sen8als que donen com a resultat a un ni#ell de les motoneurones espinals i les se#es interneurones, aquests s&encarreguen de fer arribar la informaci: a centres superiors perqu' s&emeti una resposta espec6fica)

U Refle9 plantar) @ .l sub ecte e9aminat ha de trobar-se en dec(bit dorsal i el membre inferior est's) .s frega la planta del peu a la part e9terna des del tal: cap amunt amb un ob ecte rom) %a resposta que s&obt5 5s la fle9i: plantar dels dits)

R.F%./ S4$1<AC U Refle9 corneal i con unti#al) @S&e9ploren tocant la crnia o con unti#a amb un cot: o bufant lleugerament a l&ull obert) %a resposta normal 5s l&oclusi: brusca de les parpelles el que indica que tant la branca sensiti#a !ner#i trigemin" com la branca motora !ner#i facial" no estan afectades)

CR

U Refle9 #el palat6 @ .stimulant la #ora lliure del paladar tou amb un bai9a llengIes s&obser#a la se#a ele#aci: que normalment 5s uniforme)

Refle9 de parpella@ Gmb un martell de refle9os colpe ar en forma suau i repetida entre els ulls del pacient) Gl principi el pacient parpelle ar per a#iat s&haur adaptat)

C>

R.F%./4S ,.NR4%WGACS Refle9 rotulia @ .n percudir el tend: rotuli, la cama s&est5n a que les neurones motores alfa dirigei9en un impuls ner#i:s al m(scul qudriceps femoral) .l ner#i femoral, responsable de tal refle9, s&est5n per tota la cama i les se#es sinapsis es troben en el ner#i espinal lumbar 3 de la medulla espinal) 0er tant, aquest mo#iment 5s in#oluntari i respon a una necessitat de regulaci: automtica dels m(sculs del cos) 0erqu' aquest refle9 es produei9i, 5s imprescindible tenir la cama fle9ionada i rela9ada) S&a#alua amb el pacient assegut a la #ora de la llitera amb les cames en suspensi: o amb una cama creuada sobre l&altra) %&est6mul 5s la percussi: del tend: rotuli, la resposta 5s l&e9tensi: de la cama)

Refle9 pupillar Gmb la llum origina una disminuci: de la pupila al augmentar la intensitat del focus de la llum) Gquests refle9os a la llum es realit?en mit anEant unes #ies que partint de l&ull #an als centres lars i tornen a constituint un arc refle9) S&il lumina cada ull i s&obser#a contracci: de la pupil la) Ks un refle9 consensual, la il luminaci: d&un ull causa contracci: de la pupil en ambd:s ulls pupil

CJ

Refle9 mentoni Gmb la boca entreoberta s&aplica un cop cap a#all sobre el ment:, i la resposta 5s la pu ada de la mand6bula i el tancament de la boca) -esaparei9 quan s&interromp l&arc refle9 al pont o al mesenc'fal o per lesi: del ner#i trigemin, i es torna hiperactiu a les lesions de la #ia corticobulbar

Refle9 pupillar a la pro9imitat .s col loca un dit a uns VR-SR cm del pacient i se li demana que es fi9i en ell) .n acostar-lo a la cara es produei9 contracci: de la pupil, que s&acompan8a de con#erg'ncia dels ulls i acomodaci: del cristal l6) %&arc refle9 passa pel ner#i ptic, cos geniculat lateral, escorEa #isual primria, pro eccions corticotectales, col6culo superior, nucli d&.dinger-Xestphal, ner#i oculomotor i gangli ciliar) Refle9 faringi %&estimulaci: de la mucosa far6ngia produei9 ele#aci: del paladar tou) %a #ia aferent 5s el glossofaringi i la eferent 5s el #ague)

CC

Refle9 faringi) @ Gmb el bai9a llengIes es procedei9 a estimular la paret posterior de la faringe, la resposta ser la se#a contracci:, en algunes ocasions produei9 sensaci: de nusees)

C3

U Refle9 nasal o estornutatori@ S&aconseguei9 introduint un mocador al nas) %a resposta 5s el esternut acompan8at de llagrimeig) Gquest refle9 tamb5 s&aconseguei9 halant de les #ellositats de la paret nasal)

U Refle9 del tr6ceps sural) S&estimula fregant la pell del pan9ell, aconseguint com a resposta la contracci: del m(scul i l&e9tensi: del peu)

U Refle9os cutani abdominals .s frega la pell del #entre des de la part lateral cap a la l6nia mit ana amb un ob ecte afilat o #ora de la una) %a contracci: muscular sub acent mou la paret abdominal i arrossega el melic cap al costat estimulat) per el refle9 abdominal superior s&estimula per bai9 del #orell costal i per al refle9 abdominal inferior per dalt del plec inguinal)

CV

U Refle9 cremasteriano i refle9 homleg en la dona@ .n l&home s&estimula la cara interna de la cui9a, si part superior, utilit?ant una agulla, lliscant de dalt a bai9 suaument, la resposta 5s la contracci: del Cremaster del matei9 costat) Gmb aquesta matei9a t'cnica en la dona s&aconseguei9 la resposta de contracci: del oblic ma or)

36

&. TEM+S DE RES+OSTA DAVANT D9UN ESTIMUL %Di16(%" er2i3" 5s una ona de naturalesa el'ctrica que es crea en les neurones i en algunes c'llules sensorials, a lDincidir sobre elles algun tipus dDest6mul, e9tern o intern) Gquest est6mul pot ser resposta o qualse#ol cosa, una substncia qu6mica, una pressi:, els ni#ells dDalgun compost qu6mic, una ona mecnica, la llum, el fred o la calor,es a dir,un est6mul 5s qualse#ol cosa que influei9i efecti#ament sobre els aparells sensitius d&un organisme #iu, incloent fenmens f6sics interns i e9terns del cos) 0art important de dita capacitat de resposta #e donada pels refle9os) .l' temps de reacci 5s el temps que mit a entre l&estimulaci: d&un rgan sensorial i l&inici d&una reacci: ) 0er e9emple, en l&autoescola et diuen que el temps de reacci: sobre el pedal del fre oscilla entre un i dos segons) .n aquest curi:s test per a calcular el teu temps de reacci: podrem fer-nos una idea de la nostra rapidesa de reacci:) %&atenci: est considerada com una habilitat unitria segons sembla s&han constituPt diferents tipus de ni#ells atencionals, com per e9emple atenci: di#idida, mantinguda, selecti#a i l&habilitat de rpid can#i de refle9i:) %&atenci: di#idida #ol dir que pot fer dues accions de manera simultnia l&an8 >LLR s&ha trobat com a la gent gran aquest sistema s&ha #ist afectat, fins i tot en les tasques m5s simples, en l&atenci: mantinguda 5s la que s&encarrega d&efectuar una tasca durant un llarg per6ode de temps, durant aquest temps s&han proposat di#erses eines per e9plicar la disminuci: d&aquesta pot'ncia a la mesura que en#ellim, entre d&altres l&increment de distracci: de la gent gran, la reducci: de ni#ell d&atenci: per la bai9ada de pot'ncies sensoriales) S &ha suggerit que la disminuci: de la capacitat d&atenci: selecti#a amb l&en#elliment esta unit a una alteraci: en la capacitat del control del comportament, la capacitat de distracci: s&incrementa amb l&edat a que al llarg hi ha p'rdua de memria, un mbit que afecta en l&en#elliment 5s l&atenci: #isual i els can#is que implica, 5s a dir ,la capacitat d&interes es pot #alorar per pro#es #isuals i auditi#es que consistei9en en una resposta determinada 5s la presentaci: d&un est6mul i l&e9ecuci: de la resposta es domina temps de resposta, 5s a dir, un temps de reacci: s&incrementa amb l&edat, en tasques sen?illes la gent gran tenen la matei9a resposta que els o#es, per a la mesura que augmenten la dificultat de la tasca augmenta el temps de resposta per la gent gran i ai9 5s a causa dels can#is estructurals que tenen lloc en el sistema ner#i:s central, en can#i el temps #erbal el temps de resposta, 5s el matei9 que el dels o#es, per tant s&ha e9aminat que amb la prctica reduei9en el temps de resposta, per les difer'ncies de o#es i grans es mantenen i finalment es #a dur a la conclusi: que amb un entrenament el temps de resposta reduei9 a la gent gran, la qual cosa e#ita el deteriorament cognitiu que els permet desen#olupar mecanismes compensatoris) CY

<enim uns certs temps de reacci:,per e9emple el simple que a ha#ien parlat abans) 0arlem de temps de reacci: simple quan s&usa un (nic est6mul i es mesura el temps transcorregut entre l&aparici: de l&est6mul i el comenEament de la resposta) .l temps de resposta dis untiu es d:na quan es presenten dos est6muls, cadascun amb una resposta !per e9@.str'n8er amb la m esquerra si surt un nombre parell i amb la dreta si 5s imparell") <emps de resposta dDelecci: ho trobem quan da#ant dos est6muls nom5s es respon a un !nom5s estren8em si 5s nombre parell") .l temps de reacci: da#ant un est6mul s&incrementa en funci: de la quantitat d&informaci: que necessiti processar-se, ai9 implica que un temps de reacci: dis untiu ser generalment ma or que un temps de reacci: simple en un matei9 indi#idu) Nn altre factor que afecta el temps de reacci: 5s la modalitat sensorial a tra#5s de la qual es presenti l&est6mul, a que unes #ies sensorials requerei9en ma or processament que unes altres) 0er e9emple, un est6mul presentat en la modalitat #isual requerei9 un ma or processament que un altre presentat en la modalitat auditi#a)

3*

*.TRE:ALL +RACTIC

3.

*.TRE:ALL +RACTIC

8.Introducci
Gmb la part prctica del meu treball de la part dels refle9os el que #ull #eure 5s #erificar si la part terica dels refle9os que he estudiat 5s complei9, si responen tal com diu en la part terica, tambe #ull con'i9er a fons aquests refle9os ,si possiblement el g'nere afecta en el temps de resposta del refle9 i si a la mesura que a#ancen els an8s, i ens fem grans alguns refle9os #an disminuint )

-.S0RKS -. %&.S<N-A -.%S R.F%./4S $KS OGBA<NG%S , VGAG -.CA-AR 2N. ,4 04-AG F.R .S<N-AS S4BR. G2N.%%S R.%GCA4,G<S G$B 0G<4%4GA.S A 0.R <G,< .$ VGAG C.,<RGR ., %D.S<N-A -DN, 2NG,<S R.F%./4S 2N. F4SSA, F1CA%S -. VG%4RGR) A em #aig plante ar dues preguntes@ U els refle9os can#ien amb lDedat de les personesB U el temps de resposta dep'n del se9eB i de lDedatB

Segons la me#a hipotesi hauria de buscar refle9os que no desaparei9en amb l&edat,es a dir,refle9os que no son tipics de nadons) Gquest estudi necessitaria una poblaci: amb indi#idus dDedats diferents i #aig pensar en demanar colUlaboraci: al centre Ram:n 8 Ca al, a que ha#ia fet en aquesta escola les prctiques de lDassignatura .stada a lD.mpresa) %a resta de fran a de poblaci: la buscaria entre els meus amics i amigues i els meus familiars)

3R

7)J)0rocediments i resultats

.ls refle9os amb els que treballar5 seran @.l refle9 rotulia ,el refle9 pupillar i el refle9 pupillar a la pro9imitat) .l refle9 rotulia

.l refle9 rotulia ,perqu' aquest refle9 es produei9i en el moment de #eure&l les persones hauran d&estar agenollades en una cadira i que el peu quedi en l&aire, el que farem ser donar un cop amb un martell al turmell i la resposta que obtindrem ser l&e9tensi: del peu cap amunt)

Refle9 pupillar Gmb la llum origina una disminuci: de la pupila al augmentar la intensitat del focus de la llum) Gquests refle9os a la llum es realit?en mit anEant unes #ies que partint de l&ull #an als centres pupil lars i tornen a constituint un arc refle9)

S&il lumina cada ull i s&obser#a contracci: de la pupil la) Ks un refle9 consensual, la il luminaci: d&un ull causa contracci: de la pupilla en ambd:s ulls

3>

Gquesta es una de les persones ma ors que li #aig fer el refle9 pupillar !%a me#a a#ia"

Refle9 pupillar a la pro9imitat .s col loca un dit a uns VR-SR cm del pacient i se li demana que es fi9i en ell) .n acostar-lo a la cara es produei9 contracci: de la pupilla, que s&acompan8a de con#erg'ncia dels ulls i acomodaci: del cristal l6) %&arc refle9 passa pel ner#i ptic, cos geniculat lateral, escorEa #isual primria, pro eccions corticotectales, col6culo superior, nucli d&.dinger-Xestphal, ner#i oculomotor i gangli ciliar) Gquest noi li estic fent aquest refle9 i es alumne del Colegi Santiago Ramon 8 Ca al!Gngel"

3J

%es edats i el nombre de persones amb les que fare la part prctica del meu treball seran els segIents@ -0rimer ho fare amb quatre nens de l&escola de primria de Santiago Ramon i ca al que seran de 3t de primria) .dats L->R G,ZS >Y->7 G,ZS VR-YR G,ZS ,ombre i se9e J ,4AS > ,4A > O4$. ,ombre i se9e J ,4AS > ,4AG > -4,G

3C

0imer ho fare amb quatre alumnes de l&escola Santiago Ramon 8 Ca al que seran de 3t de primaria)

.ls nens tenen entre L i >R an8s,en concret ho fare amb dos nenes i dos nens -.n segon lloc ho fare amb dues nois,un noi i una noia de >Y i >7 an8s -A de tercer i ultim ho fare amb dues persones d&entre VR i YR an8s,un home i una dona) .n els anne9os podem trobar imatges sobre aquest refle9os .n principi #olia #erificar que la resposta dels refle9os tal com deia en la part terica era correcta i he pogut #eure que era #eritat, que en el refle9 rotulia en donar un cop amb un martell al turmell hauria una e9tenci: del peu cap amunt , en el refle9 de la pupil la resposta que #oliem obtenir era que amb la llum origina una disminucio de la pupil la al augmentar la intensitat del focus de la llum i ha estat cert i el refle9 de la pupilla a l&apro9imaci: en ficar al dit a VR o SR cm de la cara 5s produei9 contraccions de la pupilla al apro9imar-lo a la cara ) .ls resultats que he obtingut han estat que en els nens de >R an8s els refle9os eren positius i he pogut #eure que en el g'nere mascul6 hi ha#ia una resposta m5s rpida que en el femen6) .n general en els nens de >R an8s el refle9 que tenia una resposta m5s immediata ha estat el refle9 rotulia)

33

.n fer els matei9os refle9os en els o#es de >Y i >7 an8s els refle9os s&han pogut #eure molts m5s clars i han estat magn6fics els resultats que hem pogut apreciar amb els #6deos que he fet, tamb5 he pogut #eure que tenien en com( amb els nens que en el g'nere mascul6 es podia apreciar millor el resultat) 0er (ltim en fer-ho amb la gent gran he pogut #eure clarament que la resposta disminuei9) Oa estat dif6cil obtenir els resultats del refle9 rotulia,per no dir que gairabe no hi ha#ia resposta alguna) Finalmente he pogut arribar a la conclusi: que en els nens i els o#es aquests refle9os la resposta resta#a igual i que es #eia clarament que en les persones ma ors en aquest cas de cinquanta 8 setenta an8s disminuia la resposta d&aquests refle9os) Gquestes persones s:n algunes amb la qual he pogut #erificar la segona part prctica del meu treball sobre el temps de resposta @ >),ens de l&escola Santiago Ramon 8 Ca al@,ens entre L i >R an8s -aniel@Oe pogut obtenir una resposta clara a tots els refle9os) Gngel@Agual que el -aniel he pogut obtenir una resposta clara a tots els refle9os) [ath8 @.n [ath8 m&ha costat al principi obtener una resposta inmediata del refle9 rotulia,en els refle9os de pupilla he obtingut un bo resultat) -a#inia@.n -a#inia he obtingut un bons resultats en tots els refle9os) J)\o#es entre >Y i >7 an8s@ %uisa@Gmb %uisa he pogut obtenir un bo resultat en tots els refle9os,sobretot en el refle9 de pupilla) \uan Sebastian@Oe obtingut uns resultats molt bons sobretot en el refle9 rotulia) C)0ersones ma ors entre VR i YR an8s@ Rubiela@%a resposta als refle9os ha sigut mes dificil d&obtenir, a que despres de fer el treball he pogut #eure que alguns refle9os disminuPen amb el temps i 5s ai96 com m&he pogut adonar que aquests refle9os en la gent gran disminuei9en amb una resposta m5s lenta) %uis Fernando@.ls resultats que he obtingut amb ell han sigut iguals que els de Rubiela)

3V

.n conclusi: d&aquesta part del meu treball prctic dels segIents refle9os@ el refle9 rotulia, refle9 de pupilla i el refle9 pupil lar a la 0ro9imitat he pogut #er que amb els an8s aquests refle9os #an disminuint a mida que tenim m5s edat, per e9emple a una edat de VR an8s el refle9os disminuei9en)

3S

%G S.G4,G 0GR<@ .%S <.$0S -. R.S04S<G %a segona part del meu treball de recerca practic tracta del temps de resposta amb >R nens i nenes d&entre de >R an8s que #an a quart de primria, amb >R nois i noies d&entre >Y an8s i >L an8s i 7 persones ma ors entre 3R i VR an8s) .l que far5 ser utilit?ar un regle i dei9ar anar la regla quan ells men8s s&ho esperin i ells han d&estar atents en tot moment per quan passi ai9, despr5s repetir5 l&acci: a cada persona C #egades i anotar5 el resultat de cada e9peri'ncia a que estan en cm i ai9 amb la taula que tenim representa el temps de reacci: en segons i aquest 5s el temps de resposta)

C$ Vcm Scm Ycm 7cm Lcm >Rcm >>cm >Jcm >Ccm >3cm >Vcm >Scm >Ycm >7cm >Lcm JRcm JVcm CRcm

L) >R) R,>Rs >>) R,>>s >J) R,>Js >C) R,>Cs >3) R,>3s >V) R,>3s >S) R,>Vs >Y) R,>Ss R,>Ss R,>Ys R,>Ys R,>7s R,>Ls R,>Ls R,JRs R,JRs R,JCs R,JVs

S.GN,-4S

.l que fare ara per calcular la mit ana sera sumar els tres resultats en cm!els que no han respos al refle9 els contare com CRcm"i despres de sumar els tres resultats els di#ire entre tres i el que doni en cm mirare a la taula quants segons son 8 aquests sera la mit ana per fer el grafic 3Y

,ens d&entre L i >R an8s@ Andi#idu >@ >)1R INTENT: ,o ha respos al refle9 J)2N INTENT :,o ha respos al refle9 C)3R INTEN :,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de \iomaira es@R,CRs \iomaira-Lan8s@

Andi#idu J@ >)1R INTENT: ,o ha respos al refle9 J)2N INTENT :,o ha respos al refle9 C)3R INTEN :,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de Camila es@R,CRs Camila-Lan8s@

37

Andi#idu C@ )>R A,<.,<:,o ha respos al refle9 J, A,<.,< :,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de -a#inia es@R,CRs -a#inia-L an8s@

Andi#idu 3@ >r A,<.,<@),o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@)JVcm-R,JCs Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de Ghlam es@R,J3s Ghlam-L an8s@

3L

Andi#idu V@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@),o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de Gngie es@R,CRs Gngie-L an8s@

Andi#idu S@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de $ario es@R,CRs $ario->R an8s@

VR

Andi#idu Y@ >r A,<.,<@),o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de -aniel es@R,CRs -aniel-L an8s@

A,-AVA-N 7@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@>>cm-R,>Vs %a mit ana del temps de resposta del total de Xilton es@R,JJs Xilton-L an8s@

V>

A,-AVA-N L@ >r A,<.,<@JYcm-R,J3s Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de $iguel es@R,J3s $iguel-L an8s@

A,-AVA-N >R@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@>Jcm-R,>Ss Cr A,<.,<@>Rcm-R,>3s %a mit ana del temps de resposta del total de .d]in es@R,>Ls .d]in-Lan8s@

VJ

\o#es d&entre >Y i >L an8s@ A,-AVA-N >>@ >r A,<.,<@JVcm-R,JCs Jn A,<.,<@>Vcm-R,>Ys Cr A,<.,<@CRcm-R,JVs %a mit ana del temps de resposta del total de $ichelle es@R,JCs $ichele->7 an8s@

A,-AVA-N >J@ >r A,<.,<@)JYcm-R,J3s Jn A,<.,<@JRcm-R,JRs Cr A,<.,<@JJcm-R,J>s %a mit ana del temps de resposta del total de \ennifer es@R,JJs \ennifer->L an8s@

VC

A,-AVA-N >C@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de -aniela es@R,CRs -aniela->Y an8s@

A,-AVA-N >3@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn)A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de %uisa es @R,CRs %uisa->Y an8s@

V3

A,-AVA-N >V@ >r A,<.,<@>Lcm-a,JRs Jn A,<.,<@JVcm-R,JCs Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de ,athalie es@R,JJs ,athalie->7 an8s@

A,-AVA-N >S@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@JCcm-R,JJs %a mit ana del temps de resposta del total de Gle9 es@R,J3s Gle9->L an8s@

VV

A,-AVA-N >Y@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@>Vcm-R,>Ys Cr A,<.,<@JRcm-R,JRs %a mit ana del temps de resposta del total de Roderic^ es@R,J>s Roderic^->L an8s@

A,-AVA-N >7@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@>3cm-R,>Ys Cr A,<.,<@JRcm-R,JRs %a mit ana del temps de resposta del total de \uan Sebastian es@R,J>s \uan Sebastian->7 an8s@

VS

A,-AVA-N >L@ >r A,<.,<@JJcm-R,J>s Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de Ruben es@R,J3s Ruben->7 an8s@

A,-AVA-N JR@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@JCcm-R,JJs %a mit ana del temps de resposta del total de Gle9 es@R,J3s Cristian->L an8s@

VY

0ersones ma ors d&entre 3R i VR an8s@ A,-AVA-N J>@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de Claudia es@R,CRs Claudia-3R an8s@

A,-AVA-N JJ@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de .speran?a es@R,CRs .speran?a-VR an8s@

V7

A,-AVA-N JC@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@JVcm-R,JCs %a mit ana del temps de resposta del total de Claudia es@R,J3s Claudia-3R an8s@

A,-AVA-N J3@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@,o ha respos al refle9 %a mit ana del temps de resposta del total de Rub8 es@R,CRs Rub8-3R an8s@

VL

A,-AVA-N JV@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@J7cm-R,J3s Cr A,<.,<@JVcm-R,JCs %a mit ana del temps de resposta del total de Glonso es@R,J3s Glonso-3C an8s@

A,-AVA-N JS@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@,o ha respos al refle9 Cr A,<.,<@JRcm-R,JRs %a mit ana del temps de resposta del total de Fernando es@R,J3s Fernando-VR an8s@

SR

A,-AVA-N JY@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@J7cm-R,J3s Cr A,<.,<@JVcm-R,JCs %a mit ana del temps de resposta del total de Ben amin es@R,J3s Ben amin-3R an8s@ A,-AVA-N J7@ >r A,<.,<@,o ha respos al refle9 Jn A,<.,<@JJcm-R,J>s Cr A,<.,<@JVcm-R,JCs %a mit ana del temps de resposta del total de \uan Carlos es@R,JCs \uan Carlos-3> an8s@

.n conclusi: amb els diferents resultats podem #eure que en els nens d&entre L i >R an8s el temps de resposta 5s bastant lent i que el g'nere si pot arribar a influir, en #eure els resultats dels o#es d&entre >Y i >L an8s el temps de resposta 5s m5s rpid i estan forEa equilibrats els resultats per segon i per finalit?ar #eiem els resultats de les persones entre 3R i VR an8s es detecta perfectament que en les dones el temps de resposta 5s molt bai9 i en els homes es mant5 pels matei9os resultats)

S>

Gra fare les mit anes per sectors@ el dels nens, o#es i ma ors i per seguit amb les mit anes e9traur5 els grfics perqu' es #egi clarament els resultats) %a mit ana dels nens)@R,JV %a mit ana dels o#es)@R,JJ %a mit ana de les persones ma ors@R,JC

Grafics@

.ls numeros repesentan cada indi#idu i els decimals les mit anes) )-.l color blau representa @%a mit ana dels nens) -.l color groc representa@%a mit ana dels o#es) -.l color granat@%a mit ana de les persones ma ors)

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6

SJ

Gra fare els grfics on es #eura clarament si el g'nere afecta al temps de resposta @

0,3 0,29 0,28 0,27 0,26 0,25 0,24 0,23 NOIES NOIS Columna B

<.$0S -. R.S04S<G -.%S ,4AS-,4A.S .SC4%G SG,<AGG4 RG$4, Z CG\G%

0,35 0,3 0,25 0,2 0,15 0,1 0,05 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

-el > al V son ,4A.S

-el S al >R son ,4AS

<.$0S -. R.S04S<G -.% %.S ,4A.S A ,4AS -&.,<R. >Y A >L G,ZS

SC

0,35 0,3 0,25 0,2 0,15 0,1 0,05 0 1 2 3 4 5 6 7 8

-el > al 3 son dones

-el 3 al 7 son homes

<.$0S -. R.S04S<G ., %.S -4,.S A .%S O4$.S -&.,<R. 3R A VR G,ZS

S3

..CONCLUSIONS
.n iniciar aquest treball tant a ni#ell teric com prctic, #an sorgir en el meu moltes, per moltes incgnites i e9pectati#es, les quals tenia la plena certesa que les incgnites plante ades anessin a ser reals, per no #an ser les m5s concloents al >RR_, a que en les pro#es realit?ades, #an llanEar amb si dades esperats i no esperados).s ai96 com podem analit?ar que no tota in#estigaci: ens d:na com a producte els ob ectius esperats) Nn tema interessant en la part teorica ha estat el del sistema ner#is, on m&he adonat que no nom5s s&encarrega de tasques del nostre interior, sin: tamb5 e9terior i tambe s&encarrega d&una gran part dels rgans del nostre cos !sistema endocr6, les neurones ,mo#iments #oluntaris i in#olutaris") Nn altre informaci: interessant de #eure 5s que l& encefal i la medul la espinal s&encarrega dels batecs del cor ) .n culminar l&agradable e9peri'ncia de la me#a feina he pogut deduir@ en el mo#iment rotulia les mostres realit?ades, em #an donar un resultat gaireb5 que e#ident, els nens i o#es #an reaccionar oportunament i adequadament als est6muls, les persones adultes es #an trigar en les se#es respostes als matei9os)0ero en termes generals, #aig poder obser#ar, que el se9e mascul6, #a donar una resposta m5s rpida que el se9e femen6)

%es reaccions s&apliquen a estudiar i #iure quotidi, e9emple un terratr'mol, hi ha qui es queden esperant que els caigui un mur sobre i altres que tenim un temps de reacci: m5s inmedita)Segon les mostres preses i analit?ades, el resultat #a ser sorprenent@ els nens d&entre L i >R an8s, els o#es d&entre >Y i >L an8s i la gent gran d&entre 3R i VR an8s ens #an llanEar un resultat gaireb5 que similar)0ero si tenim en compte el g'nere, si es complei9 el meu pronstic@ Q.l se9e, pot influir en la reacci: da#ant d&un est6mul Q)

G terme personal un cop finalit?at el meu treball ,he apr's molt sobre aquest tema i sobre la medicina que era el meu principal ob ectiu, per si he de ser sincera he apr's m5s en la part prctica que a la terica, b5 diuen@ Q%a prctica fa al mestre Q) 0otser sent realista a estat una mica dificl dur a terme aquesta recerca , a que era un tema molt comple9, per ha estat satisfactori arribar al final i #eure com pots arribar aprendre amb aquest <reball)

65

10. :I:LIOGRA,IA
+;GINES >E:S?

!>"http@``]]])monografias)com`traba os>>`sisne`sisne)shtml !J"http@``]]])esmas)com`salud`home`conocetucuerpo`CSYSSS)html !C"http@``ca)]i^ipedia)org`]i^i`Sistemaaner#i_CC_BCs !3"http@``biologia-3to)]i^ispaces)com`,euronasbsensiti#asb8bmotoras !V"http@``usuarios)multimania)es`neurof8^`docs`neuro^inesio`3aRefle os)pdf !S"http@``]]])plusformacion)com`Recursos`r`Gnatomia-fisiologia-del-sistema-ner#ioso !Y"http@``]]])med)ufro)cl`Recursos`neuroanatomia`archi#os`3amedulaaespinal)htm !7"http@``]]])]i^ilingua)net`ca`articles`r`e`f`Refle o)html !L"http@``#edruna-angels)org`blocs`naturals`JR>J`RC`>7`el-sistema-ner#ios` !>R"http@``]]])umm)edu`espaenc8`article`RRCJLJ)htm !>>"http@``ca)]i^ipedia)org`]i^i`,er#i !>J"http@``]]])enciclopedia)cat` !>C"http@``ciencies)berosus)org`inde9)phpBoptionccomacontentd#ie]carticledidcJ7dAtemidc3R %%ABR.S@ !>3".,CAC%40.-AG GN<4-A-GC<ACG !>V"%libres de biolog6a !>S"%libres dDanatomia !>Y"%libres de fisiologia !>7"%libres de ciencies naturals

SS

>>)Gnne9os
\iomaira@

Camila@

-a#inia@

Ghlam@

Gngie@

SY

$ario@

-aniel@

Xilton@

$iguel@

.d]inH

S7

$ichelle@

\ennifer@

-aniela@

%uisa@

SL

,athalie@

Gle9@

\uan Sebastian@

Ruben@

YR

Claudia@

Claudia@

Rub8@

Glonso@

Y>

\uan Carlos@

YJ

.9emples dels refle9os@ R.F%./ $.,<4,AG@

R.F%./ 0N0A%%GR@

R.F%./ G %G 0R4/A$A<G<@

YC

J)\o#es entre >Y i >7 an8s@ %uisa@

R.F%./ $.,<4,AG@

R.F%./ 0N0A%%GR@

R.F%./ G %G 0R4/A$A<G<@

Y3

\uan Sebastian@

R.F%./ $.,<4,AG@

R.F%./ 0N0A%%GR@

R.F%./ G %G 0R4/A$A<G<@

YV

C)0ersones ma ors entre VR i YR an8s@ Rubiela@

R.F%./ $.,<4,AG@

R.F%./ 0N0A%%GR@

R.F%./ G %G 0R4/A$A<G<@

YS

%uis Fernando@

R.F%./ $.,<4,AG@

R.F%./ 0N0A%%GR@

R.F%./ G %G 0R4/A$A<G<@

YY