Educador Secundria-Batxillerat TALLER- VISITA

La Terrassa del Sol

Aquest dossier consta de: Relaci de continguts conceptuals del taller Models de Fitxes de lalumne/a Propostes dactivitats per a fer a laula Dades per a reflexionar Dades per a fer quatre clculs

CONTINGUTS CONCEPTUALS

1.- Qu en sabem del Sol?

El Sol s una estrella, la ms important de la nostra galxia anomenada Via Lctia. Es calcula que t uns 5.000 milions danys i es va formar a partir de boires de gas i pols csmica que contenien residus de generacions anteriors destrelles i es tracta duna esfera duns 696.000 Km, s a dir, ms de 100 vegades el radi del nostre planeta. El seu nucli est format dtoms dhidrogen, que es transformen en Heli grcies a les reaccions anomenades de fusi nuclear, com a resultat de les quals es genera gran quantitat denergia que sirradia cap a lespai en forma de radiacions electromagntiques. Es troba a una distncia duns 149.600.000 Km de la Terra i la seva temperatura a la superfcie s de 5.300 Centgrads.

(Activitat a lescola 1:Cercar informaci de les parts del Sol: fotosfera, cromosfera i Corona solar)

2.- Com es produeix lenergia del Sol?

En el nucli del Sol que ocupa aproximadament 1/5 part del seu radi, s el lloc fsic on es produeixen les reaccions termonuclears de fusi. El Sol est constitut per un 81% dhidrogen, 18% dheli i l1% que en queda es reparteix entre daltres elements. En el nucli les proporciones varien una mica: 49% H, 49% Heli el 2% restants sn elements que actuen com a catalitzadors com el Carboni i el Nitrogen, i partcules subatmiques com els neutrins.

( Activitat de recerca escola 2: per a ms informaci o demanar que facin recerca de levoluci del coneixement de les reaccions solars a partir dinvestigar diferents cientfics com. Fritz Houtermans, Robert DEscourt Atkinson,Hans Albretcht Bethe i Carl Friedrich von Weizsker, George Gamow, Charles Critchfield)

Existeixen diverses teories sobre les reaccions nuclears que tenen lloc al Sol, durant un temps es creia que les reaccions eren del tipus Cicle de Bethe, per actualment es creu que en un 99% dels casos es donen les anomenades reaccions prot-prot, a continuaci les explicarem les dues:

Reacci prot-prot
En un xoc entre protons molt rpids pot passar que un perdi la seva crrega positiva i es converteixi en un neutr, que permaneixi unit a laltre prot constituint-se un deuter que no s res ms que un nucli dhidrogen pesat: 1 H1 + 1 H1 1 H1 + 2 H2 2 He3 + 2 He3 2 H2 + e+ + neutr 2 He3 2He4 + 2H1

El cicle de Bethe o de Carboni

Sha descobert que en les reaccions de fusi hi ha una srie de reaccions que es produeixen de forma cclica mentre hi hagi hidrogen i en presncia de carboni com a catalitzador, que sn les segents: 1 H1 + 6C12 7 N13 1 H1 + 6 C13 1 H1 + 7 N14 8 O15 1 H1 + 7 N15 7 N13 6 C13+ e+ + neutr 7 N14 8 O15 7 N15 + e+ + neutr 6C12 + 2 He 4

Sumant totes les reaccions i eliminants els termes comuns, ens quedar la reacci global: 4 H1 2 He4 + 2e+ + 2 neutrins + 26,7 MeV Com podem veure lenergia alliberada s molt gran, 26,7 MeV per cada 4 toms dhidrogen o protons. Aix per a un Kg de protons consumits, es generarien 6,7 X 1014 Jouls En aquestes reaccions de fusi hi ha una prdua de massa, s a dir lhidrogen consumit pesava ms que lheli produt, aquesta diferncia de massa es transforma en energia segons lequaci dEinstein on E s lenergia, m s la massa i c s la velocitat de la llum

E = mc2 Arribar un dia en qu el Sol esgoti tot lhidrogen de la regi central i shaur transformat tot en He (alguns experts afirmen que aix trigar uns 5.000 milions danys).... per aix ja s una altra histria, per qui ho vulgui saber hi ha una teoria que diu: ...quan sesgoti lH, la pressi ser incapa de sostenir les capes superiors i la regi central tendir a contraures gravitacionalment, escalfant progressivament les capes adjacents. Lexcs denergia produda far que les capes exteriors del Sol tendeixin a expandir-se i refredar-se i el nostre astre es convertir en una estrella gegant vermella. El dimetre del Sol pot arribar i sobrepassar el de lrbita terrestre, amb la qual cosa, qualsevol forma de vida sextingir. Quan la temperatura de la regi central arribi aproximadament a 100 milions de graus Kelvin, comenar a produirse la reacci de lHeli en Carboni fins que el primer sesgoti, iniciant-se una nova contracci de lestrella en perdre la seva font denergia. Daquesta manera el sol es transformar en una nana blanca i molt ms tard en refredar-se totalment en una nana negra....

( Activitat de recerca escola 2: per a ms informaci o demanar que facin recerca de levoluci del coneixement de les reaccions solars a partir dinvestigar diferents cientfics

3 Lenergia del Sol arriba a la Terra

El Sol ens envia diriament uns 136,8 Mw per cada centmetre quadrat de lextrem superior de latmosfera, o el que s el mateix 1.368 W/m2 aquest valor es coneix com a constant solar, s global i es refereix a tots els tipus denergia provinent del Sol, no noms la llum visible. Ara b, mentre travessen latmosfera terrestre, les radiacions solars pateixen processos dabsorci, reflexi i refracci, aix fa que la irradincia satenu fins a un valor mxim de 1.000 W/m2 en condicions de transparncia ptima (un dia sense nvols i sense partcules contaminants). En un dia parcialment ennuvolat ens pot arribar entre 200 i 500 W/m2 i, en un dia completament ennuvolat la irradincia solar s de 50 a 150 W/m2. Shan dissenyat diversos aparells per a mesurar lenergia que arriba a la Terra, un dells s lHeligraf de Campbell-Stokes Lheligraf de Campbell-Stokes est constitut per una esfera de vidre de 96mm, de dimetre, posada de tal manera que els rajos solars formen un focus molt intens sobre una banda de cartolina encaixada en unes ranures del casquet. Aquesta banda es crema en el punt on es concentren les radiacions solars. En tractar-se duna esfera, mentre li arribi la radiaci solar, independentment de langle, sempre hi haur un punt on es concentri aquesta radiaci i es cremi la banda de paper. Aquest aparell mesura la durada de la insolaci. Si el sol brilla de manera contnua tindrem un tra carbonitzat continu, en cas contrari ser discontinu, llavors per saber la durada total de la insolaci diria haurem de sumar les longituds de les diferents parts carbonitzades.

(Activitat de recerca escola 3: consultar altres aparells de mesura com per exemple els piranmetres o solarmetres que ens mesuren la radiaci solar en calories per centmetre quadrat i minut o b en watts per metre quadrat.)

Alumne/a:

Data:

Fitxa 1: les radiacions solars arriben a la Terra

Heligraf de Cambell- Stockes Comprovem el tra que ha fet el sol, i de pas tamb observem quina hora solar ens marca: Quin daquests dos tipus de cartolina hi ha a lheligraf? Marca la insolaci que hem observat avui aix com la franja horria corresponent

Hi ha tres espais per a posar els cartronets, per qu creus que s aix? Pot haver diferncies entre les estacions?

4.- El telescopi Solar

Per a la observaci del Sol shan dissenyat moderns i potents telescopis solars com el Themis de Canries o el gran projecte europeu i americ de la nau espacial SOHO que permet observar imatges del sol a temps real Amb un telescopi relativament senzill com el nostre que et permet observar el Sol de forma indirecta, tamb en podem treure informaci per exemple de les taques solars.

Qu sn les taques solars?

Sanomena Fotosfera a la zona des de la qual semet la major part de la llum visible del Sol i es considera com la superfcie solar, vista a travs dun bon telescopi sobserva formada per grnuls brillants que es projecten sobre un fons ms fosc. Un dels signes ms evidents de lactivitat de la fotosfera sn les taques solars. Una sola taca pot arribar a mesurar 12.000 Km s a dir, s gaireb tant gran com el dimetre de la Terra, i un grup de taques pot equivaldre a uns 120.000 Km dextensi.

(Activitat de recerca 4: connectar amb el satllit SOHO i observar la imatge de les taques solars corresponents al dia que vareu fer la visita al museu i investigueu qu passa actualment amb les taques solars.)

Alumne/a:

Data:

Fitxa 2: Observaci de taques solars

La imatge de lesquerra correspon a una taca solar observada amb la nau espacial SOHO. La de la dreta s com es veuen les taques amb un telescopi potent. Amb el telescopi de la terrassa podem veure petites taques negres que es corresponen amb les imatges anteriors. Dibuixa les taques que observes amb el telescopi.

5.- El Sol i la mesura del temps

Des dantic lsser hum est obsessionat pel temps, la manera de mesurarlo i de gestionar-lo. La forma ms antiga de mesurar el pas del temps s contant el temps que passa entre la successi de dies i nits i ben aviat els primers humans es van adonar que el sol canvia de posici durant el dia i que les ombres dels arbres variaven de mida i dorientaci, aix es creu que van nixer els primers rellotges de sol. Primerament amb un pal plantat al terra, sobservava la variaci daquesta ombra, i posteriorment a les civilitzacions mesopotmiques ja trobem els primers rellotges fets de pedra amb un petit palet ms o menys vertical anomenat gnmon. I la cincia que es dedica a lestudi i coneixement dels rellotges de sol sanomena Gnomnica. Lobservaci dels moviments del Sol i de la Lluna tamb van marcar lorigen dels primers calendaris, es creu que les civilitzacions babilniques al 3.000 aC usaven el calendari lunar que establia 12 mesos lunars amb un perode de 29 dies, seguit dun altre de 30 dies, fent que lany tingus noms 354 dies. Els egipcis van ser els primers en usar els calendaris basats en lany solar i comenava amb la crescuda del riu Nil, era un succs anual molt important per a ells i a ms coincidia sempre amb la sortida de lestel ms brillant del firmament: lestrella Sirius. El calendari solar egipci estava dividit en 12 mesos de 30 dies i desprs de cada 12 hi sumaven 5 dies, per encara no era del tot exacte i amb el temps va deixar de coincidir amb les estacions. Posteriorment quan els romans van adoptar aquest calendari, cap al 46 aC. Van tenir en compte el quart dia que faltava i van afegir lanomenat dia de trasps (cada 4 anys). Aquest sistema va constituir la base del calendari que es fa servir actualment al mn. Per nexisteixen daltres com el musulm o el jueu a ms daltres ms diferents com el xins.

(Activitat de recerca 5. Cerqueu informaci sobre la histria del calendari, o dels calendaris de cultures diverses.)

10

Activitats a la Terrassa Cerca quina daquestes fitxes es correspon amb un rellotge, calendari o un gnmon, collocal damunt la placa metllica i dibuixa amb llapis la posici actual del Sol. Anota al darrera de la fitxa el dia i lhora exacta en qu heu fet la medici. I numera la fitxa segons els nombres que hi ha a continuaci: Rellotge solar: Posa-li el nmero 1 Calendari solar: posa-li el nmero 2 Gnmon dazimuts posa-li el nmero 3 Gnmon dalades: posa-li el nmero 4

Quan el monitor ho indiqui tornarem a fer les mesures i observarem com ha canviat lombra projectada.

11

El Rellotge solar
El recorregut del Sol pel firmament varia en amplitud i alada; aquest recorregut es pot dividir en espais iguals (les hores) amb un gnmon inclinat segons la latitud geogrfica local. El gnmon inclinat projecta lombra del sol sobre una superfcie anomenada quadrant solar on shan traat les lnies de les hores adaptades a la posici del propi rellotge que en aquest cas s horitzontal per que pot ser vertical (que de fet s el ms corrent) o pot tenir qualsevol inclinaci intermdia o forma diversa. El quadrant equatorial s aquell en que tant el gnmon com el quadrant estan inclinats segons la latitud local; en aquest cas les hores es troben repartides homogniament en angles de 15; si el quadrant receptor de les ombres s vertical, horitzontal o es troba en qualsevol altra inclinaci cal efectuar una projecci geomtrica dels angles sobre la superfcie corresponent; aquesta s la mxima dificultat amb la que senfronta qualsevol que vulgui fer un rellotge de Sol: Amb els mitjans informtics dels que disposem actualment no representa cap problema greu per cal saber aquests condicionants a fi de poder fer un rellotge ben fet. El rellotge marcar lhora solar que no coincideix amb lhora dels nostres rellotges per diversos motius, el ms evident s lhora que portem avanada durant tot l hivern, conseqncia de la decisi poltica de gaudir duna uniformitat horria a tota l Europa Occidental; aquesta uniformitat no la segueixen els estats portugus i britnic, en canvi la pateixen els estats espanyol, francs, Andorra i el Benelux. A lestiu la diferncia sincrementa en una hora ms davan degut a una nova decisi poltica presa en base a lestalvi energtic. A ms daquestes grans diferncies duna o dues hores al llarg de lany, tamb hi ha diferncies de minuts en funci de que el rellotge de sol estigui situat ms o menys lluny del meridi central de fus horari al que pertany; una darrera diferncia de minuts tamb safegeix per lequaci del temps que s el reflex del gir irregular de la Terra al voltant del Sol i de la inclinaci de leix de la Terra.

12

Alumne/a:

Data:

Fitxa 3: Observaci del rellotge solar

Rellotge Solar
Dibuixa la lnia dombra que es projecta en la teva fitxa Quina hora solar s?

Es correspon amb lhora que marquen els nostres rellotges?

Quina diferncia hi ha?

A qu s deguda aquesta diferncia?

Creus que durant tot lany hi trobarem la mateixa diferncia?

13

El calendari solar
La variaci diria de lalada del sol combinada amb el seu recorregut de llevant a ponent ens pot servir per assenyalar aproximadament el dia en qu ens trobem. Donat que el mnim dalada es produeix en el solstici dhivern (21 de desembre) i la mxima t lloc al solstici destiu (21 de juny), els mesos solars (anomenats zodiacals) comencen sempre al voltant dels dies 21 de cada mes civil. Tamb hem de tenir en compte que el sol assoleix una mateixa alada dos cops a lany segons augmenta o disminueix la seva alada; aix, per exemple, la lnia del 21 de novembre s la mateixa que la del 21 de gener.

Activitat opcional: En cas que el grup classe es quedi una bona estona al museu, pot prendre mesures en dos moments diferents del dia i pot intentar unir els dos punts amb una lnia hiperblica intercalada a les que hi ha sobre el quadrant; la lnia aix traada seria la lnia del dia de lobservaci.
Antigament aquesta observaci es feia per vigilar els dos extrems de lalada del sol. El punt ms baix era crtic ja que marcava la fi del seu davallament i lesperana acomplerta de la seva recuperaci i linici dun nou cicle solar; al voltant daquesta data (solstici dhivern) es feien grans festes que ms tard es van convertir en les festes del Nadal cristi. Laltre extrem, el solstici destiu, marcava la nit ms curta i, per tant el dia ms llarg de lany, cosa que tamb sacostumava a celebrar amb grans festes relacionades amb el Sol i el foc i que encara conservem en les festes de Sant Joan. Ambdues celebracions es troben actualment una mica desplaades dels vertaders solsticis astronmics per diverses vicissituds relacionades amb levoluci del calendari civil i religis.

14

Alumne/a:

Data:

Fitxa 4: Observaci del calendari solar

Calendari solar
Fixat amb les lnies del calendari solar, una mateixa lnia t dos valors que equivalen a dues dates diferents, per qu creus que s aix?

Quin valor obtenim avui? Es correspon amb la realitat?

Quin altre valor correspon a aquesta lnia? En quin sentit creus que es mou lombra durant lany?

15

El Gnmon dazimuts
La direcci de lombra del gnmon dazimuts serveix per a mesurar la direcci o azimut a la que es troba el Sol en cada moment. El sol surt per lest amb un marge de variaci de ms-menys 30 i es dirigeix a lazimut sud per on passa al migdia; a partir daquest punt segueix el seu cam cap a ponent per on samagar. El punt de sortida i de posta del sol s variable al llarg de lany; el recorregut mnim del sol es produeix en el solstici dhivern (a la nostra latitud equival a 120) i el mxim t lloc al solstici destiu (240). La direcci del Sol no s ms que el reflex del gir de la Terra al voltant del seu eix complicada amb la inclinaci que leix de la Terra presenta respecte del pla de leclptica. Per tant la velocitat en qu es desplaa lombra al llarg del pla, ser irregular durant lany, ja que a lestiu el sol t molt ms cam per recrrer que a l hivern. Tampoc s igual al llarg del dia, ja que la rotaci de la Terra tampoc s constant.

16

Alumne/a:

Data:

Fitxa 5: Observaci del gnmon dazimuts

Observa les lnies que hi ha dibuixades, es refereixen a graus segons la direcci dels punts cardinals. Dibuixa lombra del gnmon en la plantilla i desprs omple la taula segent:

Hora exacte Primera observaci Segona observaci

Nombre de graus

Quant sha mogut respecte lanotaci anterior? I Cap a on?

Quina estona ha passat entre les dues anotacions?

Podem dir a quina velocitat es mou el Sol?

Com creus que es mour al llarg del dia? I al llarg de lany?

Creus que el Sol es mou sempre amb la mateixa velocitat? Per qu?

17

Gnmon dalades
La llargada de lombra del gnmon dalades serveix per mesurar lalada a la que es troba el sol en cada moment. El Sol va augmentant dalada al llarg del mat, arriba al seu mxim al migdia i a partir daquest punt comena el seu davallament. Lalada del Sol al migdia s variable al llarg de lany: lalada mnima es produeix en el solstici dhivern (a la nostra latitud 25) i la mxima t lloc al solstici destiu (72). Lalumne situar el full de control a sota del gnmon i assenyalar la posici actual de lombra; al llarg del mat lombra sanir escurant de manera que al final de la visita al museu veur que el sol ha augmentat un determinat nombre de graus. El monitor remarcar que aquest augment dalada s irregular al llarg de lany ja que a lestiu el sol assolir cotes molt ms altes que durant lhivern, per tant laugment de lalada ser ms rpid durant els mesos clids. Lalada aparent del Sol no s ms que el reflex de la inclinaci de leix de la Terra i de com aquesta sorienta respecte del Sol. Aquest experiment ha de servir per reflexionar sobre la nostra posici respecte del Sol al llarg de lany: ms directe als mesos clids i ms obliqua als freds.

18

Alumne/a:

Data:

Fitxa 6: Observaci del gnmon dalades

Primera observaci
Anota lhora exacta de lobservaci: En quina estaci de lany ens trobem?

Dibuixa en la teva plantilla la posici de lombra. Quins graus aproximats assenyala?

Segona observaci
Anota lhora exacta de lobservaci: Dibuixa la nova posici de lombra. Quins graus aproximats assenyala?

Com sha mogut lombra?, sha escurat o ha crescut?

En quin moment del dia el sol es troba ms alt?

En quins moments s ms baix?

Creus que durant tot lany el sol puja i baixa a la mateixa velocitat? Hi haur diferncies a les estacions?

19

6.- Els colors de la llum

La llum que ens arriba del sol s una barreja de colors, cada color t una longitud dona diferent, que est compresa entre 0,4 i 0,7 micrmetres o el que s igual milionsimes de metre. Amb un prisma podem descomposar els diferents colors de la llum, obtenintne els colors de larc de Sant Mart, on cadascun t una longitud dona determinada. Aquest fenomen sanomena difracci de la llum. La llum que travessa un cos es diu que refracta. Aquella part de la radiaci que rebota en arribar el cos sanomena reflectida, i la part de la llum que es queda dins el cos sanomena absorbida. Els objectes de colors foscos absorbeixen longituds dona properes a linfraroig i tamb linfraroig, per tant els cossos foscos sescalfen ms a la llum del sol. Qualsevol cos en ser illuminat absorbeix una part de la radiaci, duna determinada longitud dona i en reflecteix daltres. Les ones reflectides sn analitzades per lull i interpretades com a color, aix doncs els colors que veiem sn aquells que sn rebotats per lobjecte observat.

20

Alumne/a:

Data:

Fitxa 7: Els colors de la llum. Prisma Difracci

Orienta el prisma per a descomposar la llum. Dibuixa i pinta a la classe els colors que has pogut observar.

Quins colors et queden als extrems?

I per la part central?

Creus que els colors de la llum estan ordenats sempre de la mateixa manera?

Com la llum s una ona, cada color t el qu sanomena una longitud dona determinada, saps quins sn els valors aproximats daquestes longituds?

Saps quins sn els raigs ultraviolats? I els infraroigs?

21

Alumne/a:

Data:

Fitxa 8: Els colors de la llum. Mans Absorci i reflexi

Fixat en les mans que hi ha, de quins colors sn?

Hi ha alguna diferncia entre elles a ms del color? I si les toquem, notem alguna cosa diferent?

A qu creus que s deguda aquesta diferncia?

Tots els objectes deixen passar la llum de la mateixa manera? Coneixes objectes que la deixin passar totalment, com sanomenen aquests cossos?

Com es diuen els cossos que no deixen passar la llum a travs seu?

22

7.- Lescalfor del Sol

Les radiacions solars tenen energia, es calcula que ens arriben diriament uns 1.000 W a cada m2 de la Terra. Tota aquesta energia es pot utilitzar de diverses maneres. Per a escalfar-nos i escalfar coses, o com a font denergia per a obtenir moviment i tamb per a produir electricitat. Activitats per fer a lescola: Treballar lefecte dhivernacle pintant ampolles de plstic amb diferents colors per observar el diferent escalfament. Construir cuines solars o forns solars amb materials casolans: porexpan, caixes de cartr i paper de diari, paper dalumini.

23

Alumne/a:

Data:

Fitxa 9: Lescalfor del sol Efecte dhivernacle

Observa i anota les dades de temperatura a la taula segent

Temperatura Aire lliure Interior campana

Hi ha diferncies de temperatura entre laire lliure i laire de linterior de la campana? Per qu?

Qu creus que els passa als raigs de sol que arriben a dins la campana

Saps qu s lefecte dhivernacle? Cita altres exemples

24

8.- Aprofitament de lenergia Solar

Lenginy Stirling
El motor Stirling es diu aix en honor del seu descobridor. Es tracta dun motor daire calent, es basa en mantenir dues masses daire, una de calenta i una altra de freda a linterior duna cambra de compressi. La manera descalfar laire pot ser diversa, en el Stirling solar, s a travs de concentrar els raigs de sol en un punt, en el seu interior hi ha aire, en escalfar-se sexpandeix i empeny un pist, laire simpulsa cap a lextrem fred, que en disminuir la pressi el pist puja i torna a comenar el cicle descalfament i refredament. La part anomenada radiador s on es produeix l intercanvi de calor amb latmosfera que sempre estar ms freda que no pas laire que sha escalfat en la part on es concentra la llum del sol. A partir daquest moviment en podem crear daltres a travs deixos de transmissi, engranatges, etc. De fet aquest s un motor petit de demostraci, per a la Plataforma Solar dAlmeria que s un centre de recerca de lenergia solar, tenen uns motors Stirling impressionants.

Les cuines solars

Malgrat que els primers forns solars es van construir a finals del segle XVII avui dia les possibilitats energtiques del Sol aplicades a la cocci daliments encara sn desconegudes per molta gent. La cuina solar es presenta com una alternativa a la crisi dels combustible i permet reduir les emissions de gasos amb efecte dhivernacle. El sol es envia 4.000 vegades ms energia que la que consumim els ssers humans i, la vida daquesta estrella pot ser duns 6.000 milions danys. Com funcionen les cuines solars? Bsicament existeixen dues formes daprofitar la radiaci solar i convertirla en calor til per a cuinar, es tracta de dos principis que es poden aplicar alhora: lacumulaci i la concentraci.

25

Les dacumulaci atrapen lenergia solar a travs de lefecte dhivernacle (semblant a lefecte que es produeix en un cotxe negre amb les finestres pujades a ple sol )i funcionen com a forns solars, es poden obtenir temperatures dentre els 80 i els 160 graus centgrads. Les tcniques de concentraci aprofiten les propietats de reflexi duna paret parablica, de manera que es dirigeixen els raigs solars a un punt determinat. Arriben a temperatures de ms de 200 graus centgrads. Aix ens permet cuinar tot tipus daliments, sense necessitar res ms que la llum del sol.

El sol i laigua calenta

Un dels usos cada vegada ms generalitzats de lenergia solar s el descalfar aigua per a consum domstic, el que sanomena Aigua Calenta Sanitria (ACS). Avui dia les ordenances solars municipals obliguen als edificis de nova construcci a obtenir lACS mitjanant energia solar. Com funcionen les installacions dACS solars? Nexisteixen de diversos tipus per totes tenen en com que aprofiten lefecte dhivernacle per escalfar aigua Els captadors solars plans es basen en aquest efecte que consisteix en retenir la major part de radiaci solar (calor) a travs duna superfcie transparent selectiva (vidre). El vidre deixa passar la radiaci solar i s opac a la radiaci infrarroja de la superfcie captadora, augmentant la temperatura del col.lector, es tracta de capses de vidre fosc que permeten lacumulaci de calor al seu interior.

26

El tipus ms senzill descalfador s que sanomena termosif perqu la circulaci daigua es fa de manera natural, en escalfar-se disminueix de densitat i es desplaa cap a la part alta on es situa lacumulador, i laigua freda es situa cap a la part baixa on el collector sencarrega descalfar-la amb la llum solar.

27

Alumne/a:

Data:

Fitxa 10: Aprofitem lenergia del sol. Motor Stirling-cuina Solar

Com es diu el motor que hi ha a la Terrassa i que funciona amb el Sol?

De quina manera es concentra lescalfor del Sol al motor?

Creus que amb aquest motor es podrien moure mquines?

Quantes coses creus que es pot fer amb lenergia del Sol? Es podria cuinar?

Quantes cuines solars has vist a la Terrassa?

Com funciona una cuina solar parablica? Fes un dibuix del cam dels raigs de Sol fins a la cuina.

Com sanomena el punt on es concentren els raigs solars?

28

Alumne/a:

Data:

Fitxa 11: Aprofitem lenergia del sol: cuines, Scheffler, ACS

Fixat amb els dibuixos, quina diferncia creus que hi ha entre les dues cuines solars?
Descriu breument el seu

funcionament

Uneix amb fletxes la resposta correcta: Cuina A Aprofita la reflexi dels raigs solars i els concentra en un punt. Aprofita lefecte dhivernacle acumulant el calor a dins seu, en realitat s un forn.

Cuina B

De quin tipus s la cuina Scheffler? Saps on es fan servir?

Creus que a casa teva podreu cuinar amb el Sol? Per qu?

29

DADES PER A REFLEXIONAR Beneficis de lenergia solar trmica s una de les de menor impacte No produeix emissions Ideal ambient urb Evita contaminaci Aprofita espai edificat Retorna el seu cost energtic en poc temps El seu cost monetari s real ja que inclou els costos mediambientals Crea ms llocs de treball i incentiva leconomia local Energia es consumeix en el lloc de producci

Dades per a fer quatre clculs a lescola

Una placa solar trmica de 2m2 proporciona 1.200 Kwh denergia lany, que s equivalent a: Tenir una estufa de 1.000w funcionant durant 120 h, el que sn 5 dies i 5 nits. Lenergia que proporcionen 8 bombones de but

1m2 de collector solar estalvia 410Kg de C02 a latmosfera Lenergia que produeix 1m2 de collector solar equival a: 268 Kg de carb o 130 l de gasoil

30