ENERGIA

PARC ELIC SERRA DE RUBI

demo
Els termes municipals de Rubi, de Castellfollit del Boix i ddena, a cavall de les comarques del Bages i lAnoia, acullen el darrer parc elic que ha entrat en servei a Catalunya, el Serra de Rubi. Es tracta del parc amb ms potncia installada, 49,5 MW. La installaci est integrada per 33 aerogeneradors de 1.500 kW de potncia unitria i ha suposat una inversi total de 50 milions deuros. Lelectricitat anual produda ser de 105 GWh, una energia equivalent a la demanda aproximada de 30.000 habitatges, que evitar que semetin anualment unes 110.000 tones de CO2.

TECNOLOGIES AVANADES EN ESTALVI I EFICINCIA ENERGTICA

RUBI, CASTELLFOLLIT DEL BOIX I DENA (ANOIA-BAGES)

ENERGIA demo s una collecci d'articles

sobre actuacions en els mbits segents:

90

ESTALVI I DIVERSIFICACI ENERGTICA EFICINCIA ENERGTICA ENERGIES RENOVABLES ESTALVI DAIGUA MEDI AMBIENT

presentaci
Amb lobjectiu de potenciar un desenvolupament racional de lenergia elica a Catalunya tot regulant la construcci dels parcs previstos per minimitzar els impactes ambientals i territorials associats a aquest tipus dinfraestructures, els plans elaborats pel Govern de la Generalitat contemplen diferents zones dimplantaci que shan determinat tenint en compte el recurs elic, la capacitat devacuaci de lenergia, el patrimoni natural i cultural i lacceptaci majoritria del territori. La Serra de Rubi s un dels indrets que, dacord amb aquests criteris, permet un aprofitament econmicament rendible de lenergia del vent mitjanant la installaci daerogeneradors. En aquest sentit, el nou parc elic Serra de Rubi, situat entre els municipis de Rubi, Castellfollit del Boix i dena, entre les comarques del Bages i lAnoia, ha estat construt amb lobjectiu de treure partit del potencial energtic daquesta zona. Actualment, s el parc ms gran de Catalunya pel que fa a potncia installada, amb 49,5 MW. La construc-

El parc elic Serra de Rubi est situat a cavall de les comarques del Bages i l'Anoia.

ci, que es va iniciar lany 2004, ha anat a crrec de lempresa Energa Hidroelctrica de Navarra, SA (que pertany al grup Acciona) i ha suposat una inversi de 50 milions deuros. La tramitaci del parc com a installaci en rgim especial es va iniciar lany 2000, mentre que lautoritza-

ci de la Comissi dUrbanisme de Barcelona per a installar-se en sl no urbanitzable va arribar lany 2001. Amb lentrada en funcionament daquest parc elic, actualment a Catalunya hi ha vuit installacions en servei, que sumen una potncia total de 143,9 MW.

projecte
La situaci dels aerogeneradors La installaci del parc elic Serra de Rubi consta de tres fileres daerogeneradors, que els corresponen 18, 13 i 2 molins. Dels 33 aerogeneradors que t el parc, nhi ha 23 al terme municipal de Rubi, mentre que els 10 restants es troben al terme de Castellfollit del Boix. Els aerogeneradors estan situats a una altura compresa entre els 720 i els 835 metres. Les dues fileres ms properes al poble de Rubi tenen una orientaci nord / sud, mentre que laltra sorienta en direcci sud-oest / nord-est. La implantaci de mquines de gran potncia ha perms assolir la
El dimetre de rotor dels 33 aerogeneradors del parc s de 77 metres.

potncia prevista amb una superfcie ocupada ms petita i aix ha fet que limpacte visual i paisatgstic que provoquen els aerogeneradors installats tamb es redueixi.
Les caracterstiques dels aerogeneradors Les turbines sn del tipus IT 77/1500 de tecnologia Ingetur i tenen un dimetre de rotor de 77 metres, amb una longitud de pala de 37,3 metres. Les torres tenen una altura de 80 metres i el pes total de la mquina s de 195 tones. Entre les caracterstiques principals dels aerogeneradors hi ha el fet que leix principal disposa dun doble recolzament a fi de reduir les crregues sobre el multiplicador -cosa que perllonga la vida til de la mquina-; el fet de generar tensi a 12.000 volts per evitar prdues i reduir el cost dels transformadors, i el fet de girar a una velocitat variable controlada amb un pas hidrulic independent per a cada pala. Daquesta manera, es minimitzen les crregues, es produeix una quantitat denergia ms elevada, es garanteix el control de la velocitat de gir i seviten riscos. Els aerogeneradors tamb estan equipats amb un generador asncron de doble alimentaci (dIGBT PMW) que millora lestabilitat del voltatge i la freqncia, subministra energia reactiva a la xarxa quan cal, i regula el factor de potncia endavant o endarrere. Finalment, la installaci compta amb un software de control per a fer-ne un seguiment i perqu funcioni de manera automtica i intelligent.

L'energia generada s'envia a la xarxa per mitj de la lnia de la Pobla de Segur-Pierola.

El parc elic Serra de Rubi generar anualment 105 GWh delectricitat, una energia equivalent a la demanda duns 30.000 habitatges. Aquesta producci evitar que cada any semetin unes 110.000 tones de CO2, de manera que tindr un efecte semblant al de 5 milions darbres.

El transport de lelectricitat Lelectricitat es genera a una tensi de 12.000 volts i es transporta per mitj de quatre circuits elctrics fins a la subestaci del parc, que la transforma en alta tensi -220.000 volts- per a connectarla amb la xarxa de transport de la lnia de la Pobla de Segur-Pierola.

Els aerogeneradors tenen una altura de 80 metres, amb un pes unitari de 195 tones.

entitats participants
Propietat: Acciona Energa. Subministradors dels equips: Ingetur (aerogeneradors).

ENERGIA demo
Darrers nmeros publicats

59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78

Forn de nova tecnologia. Vidrierias Masip. Cornell de Llobregat. Energia solar trmica en una piscina municipal. Club Nataci Terrassa. Parc Elic de Les Colladetes. Enervent SA. El Perell. Parc Elic de Trucafort. SEESA. El Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella (Priorat), Colldejou i lArgentera (Baix Camp). Programa dEnergetitzaci Autnoma amb Energies Renovables. SEBA. Parc Natural del Montseny (Valls Oriental). Planta de cogeneraci-absorci a Gas Natural Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona (Barcelons). Vehicle propulsat amb Gas Natural Liquat (GNL) CESPA. Barcelona (Barcelons). Vehicle electrosolar Universitat Politcnica de Catalunya. Barcelona (Barcelons). Gasificaci de biomassa i generaci elctrica en motors alternatius. Mra dEbre (Ribera dEbre). Collegis amb energia solar fotovoltaica. Illes Galpagos (Equador). Millora energtica de lenllumenat pblic. Montcada i Reixac (Valls Occidental). Nou sistema de climatitzaci-deshumidificaci duna piscina coberta. Piscina Municipal Torre Roja. Viladecans. Estaci de servei equipada amb mduls fotovoltaics. Tona (Osona). Installaci solar trmica i solar fotovoltaica al CEIP Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Faana fotovoltaica de colors connectada a la xarxa elctrica. Terrassa (Valls Occidental). Edificis plurifamiliars bioclimtics. Els Molins, Sitges (Garraf). Teulada fotovoltaica connectada a la xarxa. Edifici Nou, Ajuntament de Barcelona. Installaci fotovoltaica connectada a la xarxa elctrica. Institut dEnsenyament Secundari Celest Bellera, Granollers (Valls Oriental). Central de generaci daigua calenta a partir de biomassa. Molins de Rei (Baix Llobregat). Reutilitzaci daiges de rentat txtil. LARESA. Barber del Valls (Valls Occidental). Installaci fotovoltaica integrada a la coberta dun aparcament. Port de Tarragona. Projecte agrcola energtic del Rec dels 4 Pobles. Alt Urgell. Projecte Mobils. Barcelona, Lisboa, Toulouse. Planta eolicofotovoltaica autnoma (sistema Cclops). Parc Central del Valls. Sabadell/Barber del Valls. Installaci fotovoltaica en una nau industrial. Construcciones mecnicas de Manresa (COMEMASA). Sant Fruits de Bages (Bages). Pla destalvi denergia i installaci solar fotovoltaica en un institut. IES Bisbe Sivilla, Calella (El Maresme). Installaci d'energia solar trmica. Hospital General de Vic, Vic (Osona). Planta de producci de biodisel. Stocks del Valls SA, Montmel (Valls Oriental). Planta de tractament trmic eficient de purins. Juneda (Les Garrigues). Sistema de regulaci i telegesti de lenllumenat pblic. Menrguens (La Noguera). Planta de cogeneraci. Complex Industrial de Solvay, Martorell (Baix Llobregat).
Dipsit legal B-48422-2000

fitxa tcnica
ACTUACI: Parc elic Serra de Rubi. PROPIETAT: Acciona Energa. LLOC: Serra de Rubi (Anoia-Bages). INVERSI GLOBAL: 50 milions deuros. POTNCIA TOTAL: 49,5 MW. PRODUCCI ANUAL: 105 GWh.

79 80 81 82 83 84 85

Per a ms informaci, adreeu-vos a: INSTITUT CATAL D'ENERGIA Departament de Treball i Indstria Av. Diagonal 453 bis, tic 08036 BARCELONA Tel.: 93 622 05 00 Fax: 93 622 05 01 e-mail: icaen@icaen.gencat.net www.icaen.net

86 87 88 89
COMUNITAT EUROPEA Fons Europeu de Desenvolupament Regional