Butlleti ABC109

Butllet
de lAssociaci Bblica de Catalunya
109. setembre 2011
SANT LlUC, PINTURA DAMUNT PERGAM D'AUTOR DEsCONEGUT (FRAGMENT). DEl FONs ROCA PUIG DEl MONEsTIR DE MONTsERRAT.
Portal
Portal
Jess ens diu: A vosaltres us he dit amics perqu us he fet conixer tot all que he sentit del meu Pare (Jn 15,15b). Nosaltres treballem perqu aquesta amistat creixi, sexperimenti, sescampi com una gota doli perqu faci encaixar amb suavitat i eccia totes les relacions humanes. Hem rebut el do de la Paraula i hem aprs que necessitem descobrir-la cada vegada ms i compartir-la en totes les persones i en totes les realitats de la nostra vida. Llegim en sant Pau: Sabem que Du ho disposa tot en b dels qui lestimen, dels qui ell ha decidit cridar; perqu ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que aix ha estat el primer duna multitud de germans (Rm 8,28-29). Som molts els qui seguim el cam daquesta descoberta. Ens alegra escoltar-ho, llegir-ho i sentir-ho en la vida normal i en les trobades. Tots coneixeu lexhortaci Verbum Domini (VD) del papa Benet XVI. A mi magrada llegir frases com aquestes: La Paraula de Du revela la naturalesa lial i relacional de la nostra vida. Estem veritablement cridats per grcia a conformarnos a Crist, el Fill del Pare, i a ser transformats en ell (VD 22). La Paraula, en fer-nos conixer lamor i lamistat de Du, ens obre els ulls per a poder captar que en aquest amor i en aquesta amistat hi tenim entrada tots els ssers humans, per creaci i per voluntat del mateix Du, per a fer-lo visible com el fa visible Jesucrist. La Paraula divina ens introdueix a cadasc en el colloqui amb el Senyor: el Du que parla ens ensenya com podem parlar amb ell. Aix, la paraula que lhome dirigeix a Du es fa tamb Paraula de Du, conrmant el carcter dialogal de tota la revelaci cristiana, i tota lexistncia de lhome es converteix en un dileg amb Du que parla i
1
Portal
escolta, que crida i mou la nostra vida. La Paraula de Du revela aqu que tota lexistncia de lhome est sota la crida divina (VD 24). Aquest s el sentit que trobem en el nostre treball. Ens interessa compartir la Paraula, volem entrar ms en el dileg de Du per entendre i experimentar millor la nostra existncia, per a descobrir millor el dileg amb Du en el dileg amb els altres. Som creients en Jesucrist, ell s el cam (Jn 14,6), volem caminar amb ell, descobrir i experimentar al seu costat totes les realitats que ensenya. Per aix el volem conixer cada vegada ms coneixent millor les Sagrades Escriptures perqu la ignorncia de les Escriptures s ignorncia de Crist, com ja va escriure sant Jeroni en el seu comentari al llibre dIsaes (PL 24,17B), i ha repetit i repeteix constantment lEsglsia. El nostre esfor per lestudi i difusi de la Bblia va ms enll de linters per uns escrits perqu la fe cristiana no s una religi del Llibre: el cristianisme s la religi de la Paraula de Du, no duna paraula escrita i muda, sin del Verb encarnat i viu. Per tant, lEscriptura ha de ser proclamada, escoltada, llegida, acollida i viscuda com a Paraula de Du, en el si de la Tradici apostlica, de la qual no es pot separar (VD 7). La Paraula encarnada s la Paraula que ha parlat i segueix parlant donant vida a tota la creaci: Per ella tot ha vingut a la existncia, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella (Jn 1,3). Aix, doncs, podem eixamplar la nostra audici de la Paraula en tota la creaci. La tradici del pensament cristi ha sabut aprofundir en aquest element clau de la simfonia de la Paraula quan, per exemple, sant Bonaventura, juntament amb la gran tradici dels Pares grecs, veu en el Logos totes les possibilitats de la creaci, i diu que tota criatura s Paraula de Du, en tant que proclama Du. La Constituci dogmtica Dei Verbum havia sintetitzat aix declarant que Du, creant i conservant lunivers per mitj del Verb (cf. Jn 1,3), dna a lhome testimoniatge perenne de si mateix en les coses creades (VD 8). El nostre inters per la Paraula creix en la contemplaci i tracte net amb la natura. Qui coneix la Paraula divina coneix tamb plenament el sentit de cada criatura. En efecte, si tot es mant en aquell qui existeix abans de tot (Col 1,17), qui construeix la seva vida sobre la seva Paraula edica veritablement de manera slida i duradora. La Paraula de Du ens impulsa a canviar el nostre concepte de realisme: realista s qui reconeix en el Verb de Du el fonament de tot (VD 10). El nostre esfor per eixamplar el coneixement i lexperincia de Paraula i de dileg amb Du queda pals en les reunions interconfessionals anomenades Jornades de Biblistes de Catalunya; preparem la nmero 50 per als dies 28-30 del desembre daquest any. Com ja sabeu, aquestes Jornades, lany 1973, van gestar la nostra Associaci Bblica de Catalunya (ABCAT) que nasqu el 21 de setembre del 1974, festa de sant Mateu, Apstol i Evangelista, amb el decret de lArquebisbe de Tarragona i President
Portal
de la Conferncia Episcopal Tarraconense, Josep Pont i Gol. Aquest setembre arribem al trenta-set aniversari. Recordeu que els nostres Estatuts comencen amb aquestes paraules: LAssociaci Bblica de Catalunya s una societat aprovada a larxidicesi de Tarragona i reconeguda per la Conferncia Episcopal Tarraconense per agrupar els biblistes i els altres col laboradors de la Paraula a Catalunya que desitgen unir totes les forces per investigar i exposar els llibres sants, de manera que el major nombre possible de servidors de la paraula divina pugui distribuir protosament al poble de Du laliment de les Escriptures (Dei Verbum, 23). Amb 37 anys lABCAT ha crescut i hem de treballar perqu encara creixi ms. Som interconfessionals i tenim una altra realitat que ens encoratja: els 1.200 socis que correm cap a la meta per aconseguir el premi que Du ha convocat all dalt per mitj de Jesucrist (Fl 3,14), ens sentim units a una colla molt gran que tamb han corregut amb nosaltres i ja han arribat a la meta, ja gaudeixen per sempre del dileg amb la Paraula a la presncia de Du, ja experimenten les paraules que van llegir moltes vegades en sant Pau: Ara hi veiem de manera fosca,com en un mirall poc clar; desprs hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement s limitat; desprs coneixer del tot, tal com Du em coneix (1Co 13,12). Vull recordar-ne alguns dels ltims que ja hi han arribat: els professors, pastors i biblistes Pau Sais i Gabriel Caellas, el professor i mossn biblista Dr. Jordi Snchez Bosch, el professor i mossn Florenci Giralt, la mare i via Maria Roca, que sha reunit amb el seu esps ngel Corts, tamb pastor i biblista, i molts altres tots ens animen en la cursa i ens esperen a la meta. La tasca principal de lABCAT fou preparar, realitzar i publicar la primera Bblia Interconfessional de Catalunya (BCI). Una tasca que continua en la difusi del text. En el nostre treball interconfesional ens sentim avalats, satisfets i animats llegint les paraules del papa Benet: Voldria subratllar, a ms, el que han dit els Pares sinodals sobre la importncia en aquest treball ecumnic de les traduccions de la Bblia en les diverses llenges. En efecte, sabem que traduir un text no s un simple treball mecnic, sin que, dalguna manera, forma part de la tasca interpretativa. Pel que fa a aix, el venerable Joan Pau II ha dit: Qui recorda tot el que van inuir les disputes entorn de lEscriptura en les divisions, especialment a Occident, pot comprendre el notable pas que representen aquestes traduccions comunes. Per aix, la promoci de les traduccions comunes de la Bblia s part del treball ecumnic. Vull donar les grcies aqu a tots els qui estan compromesos en aquesta important tasca i animar-los a continuar en la seva obra (VD 46). Som membres de la Federaci Bblica Catlica estesa i organitzada arreu del mn. En lexperincia de la nostra relaci, ja fa temps que hem constatat i seguim constatant la conscincia universal sobre la necessitat que la paraula de Du animi tota la vida i la missi de lEsglsia.
3
Portal
Ens diu el text de la Verbum Domini: En aquest sentit, el Snode ha convidat a un esfor pastoral particular per a ressaltar el lloc central de la Paraula de Du en la vida eclesial, recomanant incrementar la pastoral bblica, no en juxtaposici amb altres formes de pastoral, sin com a animaci bblica de tota la pastoral. No es tracta dafegir cap trobada a la parrquia o a la dicesi, sin daconseguir que les activitats habituals de les comunitats cristianes, de les parrquies, de les associacions i dels moviments, sinteressin realment pel trobament personal amb Crist, que es comunica en la seva Paraula. Aix, ja que la ignorncia de les Escriptures s ignorncia de Crist, lanimaci bblica de tota la pastoral ordinria i extraordinria portar a un major coneixement de la persona de Crist, revelador del Pare i plenitud de la Revelaci divina (VD 73). I aix s tasca de tots, com tamb llegim en el document esmentat: Cap creient en Crist no es pot sentir ali a aquesta responsabilitat que prov de la seva pertinena sacramental al cos de Crist. Sha de despertar aquesta conscincia en cada famlia, parrquia, comunitat, associaci i moviment eclesial. LEsglsia, com a misteri de comuni, s tota ella missionera, i cadasc en el seu estat de vida est cridat a donar una contribuci incisiva a lanunci cristi (VD 94). I tot aix, per a qu? Quin prot aconseguirem en el nostre esfor de comuni en el cam de la Paraula? LAssemblea sinodal ens ha perms experimentar tamb el que diu el missatge jonic: lanunci de la Paraula crea comuni i s font dalegria. Una alegria profunda que brolla del cor mateix de la vida trinitria i que sens comunica en el Fill. Una alegria que s un do inefable que el mn no pot donar. Es poden organitzar festes, per no lalegria. Segons lEscriptura, lalegria s fruit de lEsperit Sant (cf. Ga 5,22), que ens permet entrar en la Paraula i fer que la Paraula divina entri en nosaltres portant fruits de vida eterna. En anunciar amb la fora de lEsperit Sant la Paraula de Du, volem tamb comunicar la font de lalegria veritable, no duna alegria supercial i efmera, sin de la que brolla del fet de ser conscients que noms el Senyor Jess t paraules de vida eterna (cf. Jn 6,68) (VD 123). Tenim un nou curs al davant per a crixer en aquesta alegria. Joan Mag
Articles
Un denari i la sal
per Gadi Bosch Pons OSC
Monestir de Santa Clara Ciutadella de Menorca Primer premi X Concurs Bblic Edith Stein (2010)
1. Introducci Per qu aquest ttol? Perqu tant en la Bblia com en la nostra vida de cada dia necessitem de tot: pa, diners, treball, sentit, roses Un denari (del llat denarius) simbolitza el que en general serveix per al sosteniment diari, com tamb un salari just i el desig dun treball per a tothom. I la sal (del llat sal)1 signica all que dna sentit i gust a lexistncia, vol dir tamb agudesa, grcia, gentilesa a les paraules, al gest, al capteniment duna persona; i una altra de les qualitats de la sal s que preserva de la corrupci, de lerror. La persona ha de cobrir unes necessitats bsiques com ara aliment, vestit junt amb unes altres tamb importants que han dalimentar el sentit de la seva vida: amistat, obertura al Transcendent El present treball neix de lexperincia personal i una mirada contemplativa sobre la realitat quotidiana del treball, i passa desprs a lexperincia orant com a lloc de retrobament amb Du que illumina des de la fe el treball hum i ls del diner. Gaireb totes les pgines daquesta recerca estan brodades amb textos bblics que van obrint la perspectiva vers un treball humanitzador i uns diners solidaris. Passant pels profetes en rescata la seva lcida denncia de la injustcia social que genera marginaci i pobresa. El treball a la Bblia apareix com un do de Du al servei del b com; i els
Don deriva tamb el mot salari: paga o quantitat de diner; i el salari mnim: quantitat de diner mnima generalment estipulada per la llei que sha de pagar a tot treballador (Mt 20,2 i Mt 5,13).
1
Un denari i la sal
diners sn mitjans per la solidaritat i per crear unes estructures socials que afavoreixin la realitzaci duna societat fonamentada en valors. Des de lptica evanglica el mn del treball necessita conversi a Du i als germans. I sha de treballar per viure i no viure per consumir. A ms la persona sha de deixar treballar pel treball que fa i viure el temps com a kairs o temps oport per poder millorar la vida de tothom i a suggereix donar al diner un altre valor per produir la justcia, la pau, la germanor i sense malmetre lecologia. I el present treball acaba tamb amb una mirada contemplativa sobre la realitat a la llum de la fe cristiana. I s aquest toc de lEsperit del Ressuscitat que permet intuir que la vida s ms del que es veu aparentment i que el treball hum esdev un cam de santedat i el diner una eina per construir una societat ms fraternal. 2. Des de lexperincia de treball Lhome est destinat i cridat al treball; per abans de tot, el treball est en funci de lhome, i no lhome en funci del treball (Laborem Exercens, 6) 2.1 No s el fuster,2 el ll de Maria? (Mc 6,3) Un mat de tardor em llevo dhora per tenir temps de preparar lesmorzar i el dinar. Tinc hora a les vuit al Centre de Salut i quan torni ja ser tard. Surto de casa a les set trenta, sense pressa, disposada a gaudir del cam. Camino sentint el moviment de cada passa. Fa fredor i els vidres dels cotxes regalimen de rosada; de terra marriba lolor dola dhumitat i passant per davant dalgun bar marriba un baf calent amb olor de caf. Els carrers sn un formiguer de gent, arreu sensuma laire de treball: paletes, mecnics, fematers, botiguers, empleats pblics, gurdies urbans Escolto agrada la remor dun dia feiner i contemplo en silenci el rostre de la gent treballadora. A la sala despera del Centre de Salut mentretinc mirant cartells amb recomanacions preventives de la grip i em sorprn la fotocpia dun text atribut a Albert Einstein sobre la crisi:
No pretenguem que les coses canvin, si sempre fem el mateix. La crisi s la millor benedicci que pot succeir-li a les persones i als pasos, perqu la crisi porta progressos. La creativitat neix de langoixa, com el dia neix de la nit obscura. s en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratgies. Qui supera la crisi, se supera a si mateix sense quedar superat.
La paraula grega traduda per fuster designa loci del qui treballa la pedra o el metall a ms de la fusta.
Un denari i la sal
Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penries, violenta el seu propi talent i respecta ms els problemes que les solucions. La vertadera crisi s la crisi de la incompetncia. Linconvenient de les persones i dels pasos s la mandra per trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desaaments, sense desaaments la vida s una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mrits. s en la crisi on sorgeix el millor de cadasc, perqu sense crisi tot vent s una carcia. Parlar de crisi s promoure la crisi, i callar en la crisi s exaltar el conformisme. Per aix, treballem dur. Acabem duna vegada amb lnica crisi amenaadora, que s la tragdia de no voler lluitar per superar-la.
2.2 Pertot arreu hi ha llavors del Regne El text dEinstein em va colpir el cor i a mesura que ho meditava hi descobria ressons evanglics, entre aquests, la paraula de Jess que deia sovint: aixecat ( Mt 9,5.6; Mc 3,3; 5,11; Lc 5,24; 7,14; 8,54; 17,19; Jn 5,8) i em conrmava que certament lnica crisi s no voler treballar per superar-nos. En la sala despera del mdul de rehabilitaci es respirava laire fresc de la superaci, del risc, de la creativitat, del treball pacient i ardu amb si mateix fent front a les adversitats. Mho deien lagilitat de les sioterapeutes per animar els pacients i mho deia el somriure de les persones clavades a la cadira de rodes, mho deien les velletes que avanaven fermament i lentes amb les crosses i la mare que parlava tendrament a la nena de mirada viva per sense fora a les cames. Cada gest em parlava de lluita sostinguda i de treball silencis. Lespera sallargava i ens vrem entretenir parlant de les coses de sempre: el temps, les cues, laugment dels preus per cada cop ens apropvem ms a la vida: el sou que no basta per arribar a nal de mes, el treball no remunerat, el diner fcil, viure per consumir Va arribar el meu torn i vaig deixar els companys despera. Tot i aix el tema del treball i dels diners em van quedar aferrats al cervell i continuava rumianthi dins meu. I una vegada ms madonava del valor del treball i de com jo treballava i que tamb tenia pocs diners, per em sentia molt feli en lausteritat. Vaig arribar a la conclusi que el que em proporcionava satisfacci s que trobo molt de sentit al meu treball. En la conversa ning va esmentar la Bblia i menys encara Du o Jess de Natzaret. I vaig resoldre de prendrem un temps per passejar-me pels carrers de les Escriptures per descobrir-hi llums i ombres sobre ls i el gaudi del treball i dels diners. Mai no havia pensat de buscar-ho i potser no en traur res de nou, per sentia curiositat i el desig dalimentar el cor amb el nctar bblic; de reexionar de bell nou sobre el treball a la llum de la fe perqu es converteixi en lloc dexperincia religiosa i de resurrecci.
Un denari i la sal
3. Des de lexperincia orant El treball t com caracterstica prpia que uneix els homes i en aix consisteix la seva fora social: la fora de construir una comunitat (Laborem Exercens, 20) 3.1. Gaudir de la felicitat del propi treball s un do de Du (Coh 3,13) El primer contacte bblic va esdevenir al capvespre, desprs del treball quotidi, quan ens reunrem per pregar. El silenci de la tarda convida a recollir-se a la presncia de Du, com a ell mateix li plau de passejar-se al fosquet pel jard del mn i ens busca per comunicar-se amb nosaltres (Cf. Gn 3,8-9). Pregant en comunitat i a recer dels grans orants bblics vaig anar esbrinant en la seva experincia orant els rastres per resseguir una ruta sobre els diners i el treball a la Bblia i la primera sensaci fou de sorpresa davant lamabilitat divina: Du va crear la terra i la con a lhome: El Senyor-Du va prendre lhome i el va posar al jard de lEdn perqu el conres i el guards (Gn 2,15). Lhome i la dona creats a imatge de Du, creats co-creadors amb Du, reben la creaci com a do i tasca. Com treball a seguir realitzant en harmonia amb el Creador i amb la mateixa creaci. Lhome ha de tenir cura de la creaci i la natura cuidar de lhome. I el salmista resa: La vida humana no t preu, no hi valen diners per adquirir-la (Sl 49,9), abans del do del treball hi batega el do de la vida humana que ni es compra ni es ven: no hi ha diners per adquirir-la. Tant la prpia vida com la vida dels altres, noms es pot acollir, agrair, compartir, tenir-ne nsia amorosament La vida humana est per sobre de tota vida animal i vegetal. La vida humana es desenvolupa en harmonia i els diners no hi valen com a criteri adquisitiu o de poder sobre la vida, aquesta pertany noms a Du. Lhome ha de viure del fruit del seu treball i ser feli. Una felicitat compartida i respectuosa que far orir la pau i el benestar pertot arreu. Per lhome a ms de treballar ha de seguir els camins del Senyor (Cf. Sl 128). El salmista descobreix que en la vida hi ha quelcom de ms important: Mestimo ms la Llei que et surt dels llavis del Senyor que mil monedes3 dor o
3 Antigament el comer es feia a base de lintercanvi en espcies (1Re 5,25; 2Re 3,4). Aviat, per, es van fer servir els metalls valuosos (or, coure i, sobretot, plata), en forma de peces o de lingots. En el cas de les peces, la unitat de pes era el sicle i, en el cas dels lingots, el talent (Gn 23,16; Js 7,21; 1Re 10,29; 2Re 12,10-12). Probablement les primeres monedes en sentit estricte (peces de metall estereotipades, encunyades per lautoritat reconeguda i amb una marca que en garantia el pes) comenaren a circular a lsia Menor en el segle VII aC. Encara que, en diferents poques, els israelites encunyaren moneda prpia, en la Bblia noms sn esmentades les monedes perses (el dric dor en Esd 8,27), posteriorment les gregues, a partir de lpoca hellenstica (2Ma 10,20; Mt 17,24), i desprs les romanes (Mt 5,26; 10,29). En lpoca del NT coexistien els sistemes monetaris grec i rom. Monedes perses dor: dric (8,42 g). Monedes gregues (sistema monetari de Tir, emprat en el temple de Jerusalem): de plata, estter = tetradracma
Un denari i la sal
Les coses essencials no es poden comprar
de plata (Sl 119,72), prefereix la paraula de vida que surt del Senyor que les monedes de plata! Aquesta armaci descolloca els criteris actuals que valoren ms la persona pel que t i no pel que s. Les coses essencials com ara la saviesa tampoc no es poden comprar (Sir 51,25). I Jess mateix posa tamb el valor de la persona per sobre de tot i convida a tenir lesperana en Du: No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, ns i tot els cabells, us t comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu ms que tots els ocells (Mt 10,29), per lhome sovint ho capgira i perd la capacitat de veure que s ms valus viure conant en el Du Abb. Els orants bblics sn aquelles persones lcides que saben posar les coses al seu lloc sense rompre lharmonia original i ens avisen: No us reeu de guanys injustos, no us il lusioneu amb bns robats. Si augmentveu les riqueses, no hi poseu el cor (Sl 62,11). Quan
(14,55 g) = 4 dracmes; didracma (7,3 g) = 2 dracmes; dracma (3,64 g). De bronze, calc (6 g) = 1/48 de dracma; lpton (0,86 g) = 1/7 de calc. Monedes romanes: de plata, denari (3,81 g); de bronze, as (10,8 g) = 1/16 de denari; quadrant (3,1 g) = 1/4 das. La dracma grega i el denari rom tenien un valor semblant. En temps de Jess, un denari era el sou normal dun treballador del camp per una jornada de treball (Mt 20,2.9.13). El sicle, el talent i la mina, encara que no eren prpiament monedes sin unitats de pes o mesures, es feien servir tamb com a unitats monetries (Ne 5,15; Mt 18,24; Lc 19,13). Les monedes ds corrent al temple de Jerusalem eren monedes de plata del sistema monetari de Tir, amb les quals calia fer totes les transaccions comercials a linterior del temple. Aix justicava lexistncia de canvistes (Mt 21,12 = Mc 11,15 = Jn 2,14). Igualment, calia pagar el tribut del temple amb una didracma per any (Mt 17,24-27).
Un denari i la sal
la persona posa lafany de tenir per sobre de lsser cau en una trampa que enfosqueix lhoritz de la seva vida; lavidesa pels diners la desequilibra: senorgulleix de les seves ambicions; i vid de diners, menysprea el Senyor (Sl 10,3) i conseqentment menysprea els altres perqu la humanitat de Jess ha dignicat la persona humana: Us ho asseguro: tot all que fieu a un daquests germans meus ms petits, a mi mho fieu (Mt 25,40). 3.2 Comparteix el teu pa amb els qui passen fam (Is 58,7) En la Bblia el diner passa per una tica de la solidaritat, el diner s un mitj que permet facilitar els canvis: serveix per remunerar el treball al preu convingut (Tb 2,1113; 5,15; Za 11,12; Mt 20,2.8) perqu qui treballa mereix el seu jornal (Lc 10,7) o tamb pot expressar agrament (Tb 5,16). I aquell qui t diners ha de ser prou geners per deixar-los al germ que passa necessitat (Sir 29,1); i abans de deixar que els diners es facin malb davall una pedra val ms donar-los al germ perqu pugui viure (Sir 21,10). I si de cas es deixen els diners cal tornar-los quan sigui lhora (Sir 29,2). El que porta a un cam relliscs s lavidesa pels diners. Quan lhome es deixa posseir pel desig immoderat dacaparar riqueses abandona lessencial, sagafa a falses seguretats i menysprea el Senyor, desconnecta el seu cor de la Vida. Lafany de riqueses fa del diner el seu senyor i tracta els altres com a objectes per aconseguir ms guanys perqu el qui estima el diner no en t mai prou, i el qui cobeja la riquesa no en treu prot (Coh 5,9). Lamor al diner cega en lhome lobertura a linnit, talla la comuni amb Du i la relaci fraternal amb els altres sesqueixa. 3.3. La persona val ms pel que s que pel que t (GS 35) El treball s activitat humana i per treball entenem: lactivitat organitzada i industriosa de lhome, orientada a aconseguir una utilitat humana. En el treball empra sempre encara que en mesures molt diverses les facultats superiors i caracterstiques de lhome: la intelligncia i la voluntat. Daqu que sigui activitat prpiament humana: procedeix immediatament de la persona, la qual marca amb la seva empremta la matria sobre la que treballa i la sotmet a la seva voluntat (GS 67). EI treball s fruit de lestudi i de laplicaci i est orientat a servir a les necessitats de la humanitat. I tot el que s hum sha de considerar noble, per tant el treball s quelcom honorable i la mandra s quelcom deshonrs perqu la persona no desenvolupa la seva capacitat creadora. La mandra deshumanitza: Per peresa, sesfondra el sostre; per deixadesa, la casa t goteres (Coh 10,18); i: la peresa s la mare de la fam (Tb 4,13); i: El peress, ni que ho desitgi, no assoleix res (Pr 13,14). El treball t un signicat i un valor csmic de redempci humana i de consagraci del mn. Per tamb t, en la concreci de la vida, una funci social, que consisteix en el fet que tots collaborem,
10
Un denari i la sal
en relaci recproca, per a satisfer les necessitats de cada individu i de la comunitat humana (Cf. GS 34.67). 4. Visi proftica sobre el treball i els diners Que la remuneraci del treball sigui determinada segons criteris de justcia i dequitat (Pacem in Terris 59) 4.1. On s el Senyor, el teu Du? (Mi 7,10) La Bblia s plena de gent treballadora i, sobretot, cercadora infatigable de Du. No va ser el primer a plantar vinyes (Gn 9,20); Tubal-Can era forjador deines i armes amb bronze i ferro (Gn 4,22); els israelites a Egipte feien treballs feixucs de construcci (Ex 1,11); Moiss, Abraham, Lot i Jacob sn pastors (Ex 3,1; Gn 13,2; 29,1ss) i Ams era ramader (Am 1,1). Els profetes, els forjats per la Paraula,4 viuen a lescolta de la paraula de Du enmig del seu treball. I a travs daquesta paraula contemplen els complexos esdeveniments poltics i les mutacions socials del seu temps i no es cansen de proclamar la delitat de Du i denuncien amb valentia les violacions del dret dels ms pobres i de la justcia social. Per a Isaes Du s el sant (Is 8,1-4; 6,1ss.) que crida el poble dIsrael a la santedat. El Senyor s el Du transcendent, per tamb el Du present en el mn i en la histria, sempre a prop del seu poble per animar-lo a conar en el Senyor i no en la fora de les grans potncies del moment. Jeremies supera temors i denuncia sense embuts: Ai del qui es construeix un palau violant la justcia, del qui edica grans sales violant el dret: fa treballar de franc la seva gent, no els paga el jornal que es guanyen! (Jr 22,13). Igualment Miquees i Ams, dorigen rural, denuncien sense pls a la llengua els abusos socials de la ciutat per part dels governants, dels sacerdots, dels falsos profetes, dels jutges, dels mercaders (Mi 2-3). Veuen horroritzats com es venen els innocents a canvi de diner, trepitgen els desvalguts i destrossen la vida dels humils (Am 2,6-7). Els profetes en nom de Du criden el poble a la conversi. Volen despertar el poble a una manera nova de viure que neix del comportament just i de la sinceritat de cor, la prctica del b i de la justcia i del servei humil al Senyor (Mi 6,8). Lavidesa per les riqueses i loblit de laltre corquen el cor de lhome: Reexioneu sobre el que us passa! Heu sembrat molt i heu collit poc, mengeu i no quedeu tips, beveu i no us poseu alegres, us vestiu i no aneu prou abrigats, el jornal dels assalariats cau en bosses foradades (Ag 1,5b-6). Cal treballar amb la justcia de companya per construir la vida del poble
Expressi manllevada a Frederic Raurell.
11
Un denari i la sal
conjuntament amb Du (cf. Is 41,10). La visi proftica de la justcia descentra de la individualitat insolidria i assenyala vers un nou horitz: el nosaltres. Tota persona t dret a un treball i s responsable de collaborar en la creaci destructures socials justes on tenen el primer lloc els pobres (Dt 24,14-15a). 4.2. El clam dels segadors ha arribat ns a les orelles del Senyor de lunivers (Jm 5,4) Avui tamb qualsevol dels jornals escatimats per acumular riqueses injustes clama al cel. Per establir la mesura del salari amb justcia cal considerar moltes raons; per generalment han de tenir present els rics i els patrons que oprimir per al seu lucre els necessitats i els desvalguts i buscar el propi guany en la pobresa de laltre, no ho permeten ni les lleis divines ni les humanes. I defraudar alg en el salari degut s un crim. La persona humana s i ha de ser el principi, el subjecte i la nalitat de totes les institucions. Tot home t dret al treball, a la possibilitat de desenvolupar les seves qualitats i la seva personalitat en lexercici de la seva professi. El treball hum s la clau, potser la clau essencial, de tota la qesti social, si tractem de veure-la veritablement des del punt de vista del b de lhome. I si la soluci gradual de la qesti social sha de buscar en la direcci de fer la vida humana, ms humana, aleshores el treball hum, adquireix una importncia fonamental i decisiva.
Heu sembrat molt i heu collit poc 12
Un denari i la sal
5. Consumir per viure i no viure per consumir El treball hum t un valor tic, el qual est vinculat completament i directament al fet que qui el duu a terme s una persona, un subjecte conscient i lliure (Laborem Exercens 6) 5.1. Els ignorants ho desconeixen, els insensats no ho comprenen (cf. Sl 92,7) Per poc que ens nadonem, descobrim que lorientaci dominant de la societat del benestar ens incita a consumir sempre ms i ens llana a una carrera boja: viure per consumir. Emprar i llenar. Per laire de lEsperit que ens arriba mitjanant la Paraula ens crida a una total conversi: consumir per viure. A usar noms el que sigui necessari i a compartir, a respectar laltre Davant aquesta realitat, un treball que considero urgent s recuperar la senzillesa i lausteritat de vida per salut i salvaci de tothom. Viure menys preocupats per les coses materials, gaudir de les relacions interpersonals, cultivar la interioritat, incloure els altres i cercar ms aviat el Regne de Du (cf. Lc 12,31). 5.2 Els humils posseiran la terra, fruiran duna gran pau (Sl 37,11) No podem oblidar que el procs de globalitzaci s una realitat actual i complexa que afecta tothom i que ha generat molts canvis en el mn dels negocis, en la cultura, en el treball i en les relacions de les societats humanes; i tamb aquests canvis incideixen en el medi ambient fent sorgir una nova conscincia ecolgica. La globalitzaci per a alguns resulta positiva i per a daltres, negativa; com tamb el sistema capitalista que afecta tots els mbits de la vida social i, malauradament, continua afavorint les societats ms riques i desenvolupades, i enfonsa cada cop ms les dbils i pobres. I la globalitzaci genera nous problemes en la pobresa del mn, en el comer internacional, en lemigraci i en lecologia. Davant aquesta realitat no podem quedar indiferents i ens cal prendre mesures en lmbit personal, familiar i social, collaborant en iniciatives alternatives: un consum responsable i cultivar lespiritualitat, la capacitat dhabitar el nostre temps, afavorir un oci humanitzador. Habitar el temps vol dir viure el temps, no noms passar el temps com a cronos o temps que passa, sin essent ms conscients. I cultivar la interioritat s obrir-nos al transcendent, fer-nos ms conscient, adonar-nos de la prpia singularitat, transcendir-nos a nosaltres mateixos, atrevir-nos a relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb Du. Anar per la vida amb uns ulls nous i fent de la nostra histria un temps amb Du. Viure el temps com un sagrament que ens revela Du present en totes les coses. Viure el nostre temps com a kairs: un temps oport. On lequilibri entre temps de treball i temps lliure sigui un temps de formaci, de consolidaci dels bns espirituals, morals, culturals i fsics de la persona.
13
Un denari i la sal
6. Treball valus i geners Mitjanant el treball lhome no noms transforma la naturalesa, sin que es realitza a si mateix com a home, s ms, en cert sentit s fa ms home (Laborem Exercens 9) 6.1. Vaig anunciar gratutament levangeli de Du (2Co 11,7) Quan Du treballa lhome regalima suor. El regnat de Du que proposa Jess amb la seva vida i predicaci no pertany al sistema injust daquest mn, ni es fonamenta en una fora opressora. Sin que la societat proposada per Jess germina i creix des de lamor i la justcia dun Du que s Pare-Mare de tots els homes i de totes les dones. I en aquesta liaci tots som germans i germanes. Daqu que Jess es prengui molt seriosament la realitat daquest mn. No s del mn, per ni fuig del mn, ni convida a ning a fugir del mn. Jess va treballar en aquest mn, fent lopci a favor dels malestimats i desheretats daquesta terra. Molts cristians i cristianes de diverses comunitats, rellegint lEvangeli, han descobert que els interessos de Jess no eren els suposats drets de Du (dissabtes, cultes, lleis) sin els drets de lhome: que la persona humana visqui en plenitud la seva humanitat. Per aix, Jess pass pel mn humanitzant tants infrahumans. Estar en el mn com Jess signica que: On hi ha lhome patint dolor, injustcia, pobresa, violncia, all ha destar la veu de lEsglsia amb la seva vigilant caritat i amb lacci dels cristians. 6.2. El meu Pare continua treballant i jo tamb treballo (Jn 5,15) Du continua actuant en el mn ns a portar-lo a la seva realitzaci plena amb la nostra collaboraci. Lamor recrea de bell nou les relacions personals i laborals. Lamor engega la recerca del b de tothom i fa que molts de treballs es realitzin generosament. Alguns daquests treballs tenen un reconeixement mundial i suposen un canvi en les estructures injustes i afavoreixen el desenvolupament dels pobles, milloren la salut del planeta i rompen les diferncies socials. Aquests treballs els realitzen persones que sinverteixen a si mateixes a favor dels pobres: Wangari Maathai coneguda com la mare dels arbres5 sembrant milions darbres lluita per la cultura, per conservar els espais verds, la fauna i les persones i per crear una societat ms inclusiva per a les dones Dia a dia va sembrant justcia i compassi. Mohamed Yunus, pare dels microcrdits i fundador lany 1983 del Grameen Bank, un banquer que canvia lenfocament de leconomia afavorint el desenvolupament del pobre perqu la pau vertadera no pot aconseguir-se si no saconsegueix obrir un cam perqu la major part de la poblaci
Vida Nueva, 16/1/ 2004, pg. 8-10.
14
Un denari i la sal
surti de la pobresa. Yunus, amb la seva entrega total a les comunitats menys desenvolupades, ha demostrat que no shan de donar almoines als qui no tenen res, sin que sels ha densenyar a gestionar.6 LAbb Pierre, sacerdot catlic, des de 1947 obre camins per lluitar contra la pobresa creant llocs de feina per als ms pobres: Emmas t una convicci: la fraternitat pot ser un antdot per la globalitzaci de la pobresa. En un moment en qu ms que mai, la Terra es converteix en un poble, tots hem de realitzar noves maneres de compartir, qualsevol que sigui el nostre pas dorigen, les nostres creences o les nostres riqueses.7 6.3. Aquesta dona ha fet el que podia fer (Mc 14,8) I tamb moltes altres persones que gaireb no sn notcia en els mitjans de comunicaci, per sense fer renou els impulsa un desig espiritual de transcendir-se, de sortir delles mateixes i fer el que poden per aixecar els desvalguts que tenen al seu voltant. I per a treballen amb creativitat, posant un xic damor en el seu entorn o aportant el que poden en alguna organitzaci. Silenciosament sinverteixen en accions que produeixen un augment de dignitat, de germanor, de joia, dhumanitzaci perqu somien un mn millor per a tothom. No estalvien esforos per generar relacions basades en lamor i la generositat. Treballen per als altres i es treballen a si mateixes per construir dia a dia el Regne de Du donant les dues monedes petites (cf. Lc 21,14), tot el que tenen per viure: la tieta Marga que cada cap de setmana va a buscar els nebots, els seus pares estan separats, i convida els nens a dinar a casa seva, els ofereix escalf familiar, hi parla i hi juga i poca cosa ms, per aix alleugereix el sofriment daquestes criatures. La Mariona treballa noms mitja jornada i a lescola li han ofert de fer un taller de cuina; no guanya gaires diners, per sent que ajuda a crixer la mainada, entn que entre tots ens ajudem; el seu ll Josep assisteix a un taller de costura i s ho passa molt b i el porta tamb gratutament una altra mare, de manera casolana omplen de tendresa i de cultura lesplai de la mainada del barri La Teresa cada tarda va a casa de la seva mare que ja no es pot valer per si mateixa: parlen juntes, li endrea la casa somrient, amb amor i bon humor lleva rovell a la malaltia i la vellesa de la mare; a pesar del cansament descobreix que daquesta manera Du cuida dels ms dbils i, senzillament, salegra de veure-la contenta A en Joan no li agrada danar al bar a jugar la partida, per sap que el Toni, el seu ve, invlid fa anys, s lnica sortida que pot fer si alg li empeny la cadira de rodes; per a, a mig mat, si fa bon temps, va a buscar-lo i el deixa al bar amb els seus amics i mentre ell sen va a caminar. I de
6 7
Vida Nueva, 16/12/ 2006, pg. 42. Critas, desembre 2006.
15
Un denari i la sal
tornada va a buscar al Toni i parlen una estona. Amb aquest passeig a ambds sels il lumina la cara. Aquesta gota dafecte diari els ha tornat ms propers i afables I la llista es podria allargar, persones que simplement fan el que poden: digniquen la vida de laltre. Sn com la dona de lEvangeli que fa el que pot: acompanya al seu amic Jess en lhora ms fosca de la seva vida, lobsequia amb un perfum valus, lacompanya, lalleugereix amb un raig de generositat fora mida, vessa perfum sobre aquell cos cansat danar per la vora dels camins, lungeix per la vida. Una acci aparentment senzilla i banal per aquest perfum s la gratutat, lentrega que dna ms vida. 6.4. Un propietari que va sortir de bon mat a llogar treballadors per a la seva vinya (Mt 20,1) Potser trobarem molta gent que treballa pels diners. Per potser tamb trobarem molta gent que treballa amb vocaci i dedicaci plena. El seu treball s una resposta conscient a la crida de Du que brolla del fons del seu cor, convertint la tasca en missi compromesa per a millorar el mn. La persona que treballa noms per un sou (Cf. Jn 4,36; 10, 12.13) no t cura dels altres ni es deixa treballar a si mateix pel treball. El treball lempresona. Per deixar-se treballar pel treball allibera i fa possible que hom aprengui de la prpia experincia. Deixar-se treballar signica esdevenir progressivament el que hom est cridat a sser mitjanant el treball quotidi. La persona que es deixa treballar pel propi treball va aprenent a fer-se ms humana, el mateix treball que realitza s com una eina per formar-se i un cam de santedat. Un cam i un treball fet de conjunt entre Du i nosaltres, si el Senyor no construeix la casa, s intil lafany dels constructors (Sl 127,1). 7. sser llavors de transformaci social Lhome s considerat com un instrument de producci, per hauria de ser tractat com a subjecte ecient i considerat com a vertader artfex i creador (Laborem Exercens 9 ) 7.1. Una viuda pobra hi tir dues petites monedes de coure (Mc 12,42) Senyor ajudans a sser llavors de transformaci, obrens a la creativitat de lEsperit, illuminans per descobrir noves maneres de fer la nostra aportaci genuna al mn per transformar-lo. Els grans projectes han de ser sostinguts i alimentats amb petites accions, des de la convicci personal destar implicats responsablement en un mn globalitzat. Totes les persones, encara que siguin de diferents religions, ens podem unir en el treball de la pau. Em plau evocar Gandhi quan estava per segona vegada a Sud-frica; aleshores encara es trobava en ple procs de maduraci espiritual, per ja era un advocat fams i respectat i havia fet innitat de coses per la comunitat ndia i
16
Un denari i la sal
era, a ms, bastant considerat pels anglesos. En aquells moments Gandhi necessitava agafar diverses persones al seu servei, unes per a les tasques juridicopoltiques i daltres per a les feines domstiques. Tots vivien a casa amb ell i la seva famlia creant una espcie de comunitat. Per Gandhi explica que, en aquella casa, la neteja de les latrines no va quedar assignada a ning, sin que se nencarregaven el mateix Gandhi, la seva dona i els seus tres lls.8 Pensem que aquesta decisi la pren un hind que havia estat educat en la teoria de les castes i se nhavia apartat llegint els evangelis. Ara a nosaltres ens pot servir dexemple simblic de ns on pot portar la iniciativa de lEsperit quan lhome shi obre amb una certa immediatesa. Naturalment, decisions aix, les autoritats eclesistiques o poltiques no les poden convertir en llei per signicatives que siguin. Per podrien fecundar la societat. Treballar per la pau en el nostre entorn s tamb contribuir al desenvolupament del mn vers la germanor: lacci per la pau mai no est separada de lanunci de lEvangeli, que s, certament, la Bona Nova de la pau.9 Tots estem cridats a treballar per la pau. I optar per la pau suposa per la persona creient pregar de manera incessant per la pau manifestant al Senyor les nostres dicultats per aconseguir-la i oferint-li les nostres mans per construir-la. Ens cal conversi, mirada crtica i compassiva i accions compromeses, siguin grans o petites, per reals. Sabent que tamb tenim part en el pecat social, i que no tot depn dels governants mundials perqu les accions quotidianes de consum de cada un de nosaltres afecten les situacions del Sud duna manera ms o menys directa. Per exemple, la situaci dinestabilitat de Costa dIvori potser no t gaire a veure amb nosaltres ns que coneguem la situaci del deute extern daquest pas i la necessitat daprotar-ne els recursos naturals com ara el cacau o la fusta ns a exhaurir-los.10 Apellar a la iniciativa de lEsperit pot ser tamb perills, ja que lsser hum t una gran capacitat dautoengany i de manipulaci del nom de Du, per beneir les seves inhumanitats ms grans com a iniciatives de lEsperit. Per, malgrat tot, s urgent i necessari exposar-se a la creativitat de lEsperit Sant per obrir nous camins de transformaci social en el nostre mn davui tan ferit i tan bell! 7.2. Vosaltres sou la sal de la terra (Mt 5,13) Avui ms que mai el nostre treball ha de ser el del propi cor, el treball amagat del coneixement personal i una vida de fe i doraci. El nostre treball de cada dia ha de ser la comuni en les nostres comunitats, fent-ne llocs damor, de bones relacions, de
Cf. Mis experiencias con la verdad, p. 300. Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia, n 493. 10 Joan Carrera, A la recerca del Regne.
8 9
17
Un denari i la sal
La sal de la terra
perd estimulant, de critica constructiva, ajudant a crixer cada germ i cada germana. El nostre treball s lesfor continuat dobertura per conixer i acollir els homes i les dones davui que sens apropen. El nostre treball ha de ser el dileg interreligis i lobertura a les noves sensibilitats espirituals, coneixent i vivint a fons primer la nostra, per no entrar en un dileg de confusi. El nostre treball urgent s compartir amb els cristians i cristianes del nostre mn davui la Bona Notcia de lEvangeli, aquest do de lamor de Du que portem en gerros de fang, sentint-nos Esglsia i vivint amb lEsglsia. Essent presncia orant. El nostre treball prioritari s estar oberts a tot el que s hum, especialment a les seves expressions ms sofrents, veient-tho tot amb un cor solidari i comproms com ho va fer Jess de Natzaret, que essent de condici divina es va fer un de nosaltres per amor. Els seguidors i les seguidores de Jess, el Crist, tenim la missi dsser la sal del mn perqu el que vivim amb joia: la relaci amb els germans i el descobriment del propi mn interior, el realisme del treball i la seva assumpci senzilla, constant i responsable; lacceptaci duna oraci sbria sense sentimentalismes Tot a ajuda duna forma impagable a la formaci de la persona.11
11
Isidoro Anguita, Abat de Huerta, Semana Monstica, Salamanca 2009.
18
Un denari i la sal
8. Icona de lAbb treballador mitjanant Jess Lhome com a subjecte del treball, independentment del treball que realitza, s per si mateix, una persona. Aquesta veritat cont en si conseqncies importants i decisives (Laborem Exercens 12) 8.1. El Regne de Du s enmig vostre (Lc 17,21) Du s amb nosaltres i nosaltres som avui una moneda en les seves mans maternals: Jo em sent, Du meu, com a moneda i teu s el dret de gastar-me (R. M. Rilke) Els versos del poeta alemany mevoquen la parbola de Jess: Quina dona que t deu monedes de plata12 i en perd una, no encn una llntia i escombra la casa amb tota cura ns que la troba? I quan lha trobada, no convida les amigues i venes dient-los: Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut? Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els ngels de Du per un sol pecador que es converteix (Lc 15,8-10). Mencisa la imatge del Du Abb agranant per trobar la moneda perduda, la comunitat humana, la persona concreta, com moneda de plata per sser invertida en la construcci del Regne. Com una dona que escombra tota la casa, regira totes les estructures injustes i inhumanes ns que troba la persona i ho celebra convidant les amigues i les venes. La interpretaci ms acceptada ens diu que s una de les parboles del Regne de Du,13 per en el context daquesta senzilla recerca hi pot tenir lloc una altra lectura per apropar-la a lexperincia creient del treball. LAbb, el Du de Jess, proper i misericordis, que ens busca afanyosament pot ser per a nosaltres una icona. Un far en la ruta del treball diari per a esdevenir, dia a dia, ms compassius i misericordiosos. Treballar perqu les persones siguin respectades. Perqu en cada treball hi spiguem descobrir la persona valuosa als ulls de Du. Perqu la nostra relaci de fe i damor amb lAbb amari el nostre treball i ens permeti retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres per compartir el goig dsser estimats per Du i viure en la seva misericrdia. Perqu el treball ens condueixi a la festa de la fraternitat celebrada al voltant de la taula i perqu les monedes de metall
La dracma era una moneda grega equivalent a un denari rom, s a dir, al jornal per un dia de treball (Mt 22,19). Per aix la parbola s coneguda amb el ttol de la dracma perduda. 13 Jess predica el levangeli (vinguda del Regne) amb parboles. Les parboles que narra Jess sn apologies del mateix evangeli per mostrar com s Du. En Lc 15,8-10 Jess defensa que Du actua amb una incomprensible misericrdia i que la seva alegria ms gran consisteix en el perd, en el retrobament del que estava perdut. Joachim Jeremias, Las parbolas de Jess.
12
19
Un denari i la sal
siguin invertides en les accions concretes que produeixin estructures socials de salvaci i dinclusi per a tothom. 8.2. No ets pas lluny del Regne de Du (M 12,34) Per Jess el ms important s estimar Du i els germans. Jess, el pobre i el treballador per excellncia (Fl 2,5-11; Jn 5,17) no t cap empatx demprar metfores del treball, de monedes i de diners. Per els empra de manera lliure i original perqu no viu agafat a les riqueses materials sin que tot en la seva vida est supeditat a la comuni amb el seu Pare i a la construcci del Regne. Jess va acceptar de ser ajudat materialment per un grup de seguidores (Lc 8,3). El treball i els diners sn i han de ser mitjans en funci del somni ms bell de Du Pare: que tots els homes i totes les dones arribin a esdevenir lls i lles seves en el Fill Jess. Germans i germanes que viuen ns a les ltimes conseqncies la liaci divina: relacions de germanor i digualtat, sense que ning passi fam, ni vagi despullat, ni estigui presoner, ni sigui esclau de res ni de ning El treball incansable de Jess s que tothom segui a la mateixa taula i comparteixi un mateix pa (Mc 6,35-44). Jess posa exemples de diners per despertar el cor de la gent, perqu cada persona desenvolupi el millor que hi ha en si mateixa; i sigui capa de gestionar ecament tots els talents rebuts per estimar sense mesura; per donar ms vida als germans i les germanes. Per a crida a treballar a la vinya (Mt 21,28ss; 20,1-16); anima i estimula a fer multiplicar les qualitats; urgeix a ser hbils en la gesti dels bns (Lc 14,28); a no guanyar-se amics amb els diners (Lc 16,8-13); convida a la conversi i a compartir els bns amb els ms pobres (Lc 19,8ss.); valora totes les aportacions generoses encara que aparentment semblin insignicants (Lc 21,4); el diner ha de ser invertit en accions concretes per dignicar la vida del ms pobres (Mc 14,3-9). Tamb ens alerta dels perills que porten els diners quan sempren malament i denuncia amb valentia que no es pot tapar la veritat subornant amb diners (Mt 28,12-15) ni per vendre els amics. Aix, en els escrits paulins, apareix encara de manera ms viva: lamor desmesurat al diner arriba a fer-ne un dol (Ef 5,5; Col 3,5) i s larrel de tots els mals que roseguen el cor de lhome (1Tm 6,10; He 13,5). 9. Conclusi Per realitzar la justcia social sn sempre necessaris nous moviments de solidaritat (Laborem Exercens 8) 9.1. Senyor, dono als pobres la meitat dels meus bns, i als qui he exigit ms diners del compte, els en restitueixo quatre vegades ms (Lc 19,8) La fe cristiana s una fe encarnada en la societat; lopci radical per la persona de Jess de Natzaret porta a posar tots els nostres bns al servei del Regne. El seguiment
20
Un denari i la sal
Denari dAugust
del Crist es viu en accions concretes que afecten tots els mbits de la vida: famlia, cultura, treball, diner, lleure, formaci res queda fora de linux de la fe que es manifesta en lesperana i en la caritat. Acabo la reexi suggerint la proposta duna campanya de Critas: Dna un altre valor al teu diner. Crec que la sensibilitat daquesta campanya casa amb la visi bblica del treball hum i ls solidari dels diners en lrdua tasca de construir una societat amb valors. La dita campanya14 assenyala que una de les principals causes de lactual crisi s la prdua del valor social del diner en beneci de lenriquiment individual per damunt de tot i denuncia com un diner sense valor social s un diner sense nima. I proposa invertir en valors segurs de renda xa o deute pblic; que si b donen menys guanys, no tenen risc i nancen les poltiques pbliques; proposa tamb elegir entitats destalvi amb fons solidaris o obres socials; o invertir en banca tica i solidaria que prioritza els serveis a collectius en situaci dexclusi social i el valor social del diner enfront de linters mercantil. Els bons telegs solen dir que la fe feta poesia salva perqu s de lnica manera que arriba al cor. Aix, doncs, poso punt nal evocant un gest potic i que humanitza laltre. Conten que Rainer M. Rilke quan vivia a Pars, cada dia en anar a la universitat, es trobava amb una dona asseguda, immbil com una esttua, amb la mirada xa a terra i la m estesa demanant almoina. La seva companya solia donar-li algunes monedes, per Rilke mai no li donava res. Un dia la seva companya li va demanar: Per qu no li dones mai cap moneda? I el poeta va respondre:
14
Critas, octubre 2009.
21
Un denari i la sal
Li haurem de regalar quelcom al seu cor, no noms a les seves mans. Lendem Rilke va arribar amb una rosa preciosa i la va posar sobre les mans de la dona. Ell anava a continuar el cam, per la dona va mirar el poeta, es va aixecar, va agafar-li la m i la va besar. Llavors la dona sen va anar estrenyent la rosa contra el seu pit. I durant una setmana ning no la va veure. Al cap de vuit dies tornava a sser al lloc de sempre, silenciosa i immbil: De qu deu haver viscut aquests dies si no ha rebut res? va demanar la jove. De la rosa va respondre el poeta.
22
Articles
Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-11

per Hanzel Jos Ziga Valerio
Professor a la Universidad Catlica de Costa Rica
Resum La histria ha valorat de manera pessimista i mesquina el llibre del Cohlet. Sempre se lha vist com una obra carregada de desolaci per causa de les paraules tan dures que empra. La monotonia, el cansament i la idea de la manca de sentit sn eixos transversals de lobra; amb tot, la crtica moderna pot entendre ms b el perqu daquests fets en situar el llibre en el seu context histric i literari. Aix s el que farem en aquest treball: descobrir el valor de lespiritualitat realista del Cohlet. 1. Consideracions prvies La saviesa tradicional dIsrael t un fonament: Du que premia el b i castiga el mal. Sols hem de llegir les primeres lnies dels Proverbis o del Cohlet per adonar-nos que es troben amarades per la conscincia deuteronmica:
Avui et proposo descollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgrcia. Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Du, que segueixis els seus camins i compleixis els seus manaments, els seus decrets i les seves prescripcions. Si ho fas aix, viurs, sers nombrs, i el Senyor, el teu Du, et beneir en el pas on ara entrars per prendren possessi. Per si el teu cor sallunya dell, si no lobeeixes i et deixes arrossegar a donar culte a altres dus i a adorar-los, avui tanuncio que aneu de cert a la perdici, que no 23
viureu gaires anys a la terra on ara, un cop passat el Jord, entrareu per prendren possessi (Dt 30,15-18; cf. 28,1-46).
Podem veure ben clarament que en el pensament hebreu no s concebible la idea dun Du injust. El Senyor governa el mn i dicta sancions que han de ser efectives durant la vida de lhome, ats que les escales de la justcia no es poden contrapesar en el mn dels morts (el xeol), o en cap existncia signicativa desprs de la mort.1 Aix, els benecis materials sn vistos com a senyals de la Providncia; com a contraps, les malalties i la pobresa sn signes de lenemistat amb Du. Aquest paradigma governa en el pensament veterotestamentari, per els dubtes no van trigar a aparixer: per qu Du castiga el just?, perqu la prosperitat arriba a la casa del malvat? La resposta ms temerria es troba en Pr 3,12: ladversitat s un signe de lamor de Du; per aquesta resposta no va ser prou convincent. Per al just Job, els cstigs sn incomprensibles, per aix lluita amb tenacitat contra la llei de la retribuci representada pels seus amics. A la , Job comprn que ha dacceptar la voluntat de Du unint-shi, ja que la seva vida no s res davant la potncia divina (cf. Jb 38, 1ss.). A diferncia de Job, lactitud de Cohlet s ms drstica: culpa Du i el mn perqu no hi ha sanci moral; lhonrat mor en la seva honradesa i el malvat envelleix en la seva maldat (7, 15); tamb perqu la mort atrapa tothom: tant el savi com el neci (2,15), tant a lhome com a la bstia (3,19-21). Cohlet proclama que la teoria tradicional s refutada pels fets. R. E. Murphy2 remarca la importncia de Cohlet en el corrent sapiencial: la tradici de la saviesa hebrea va voler controlar Du per mitj de la llei de la retribuci; Cohlet, en canvi, insisteix que Du dna, per que ho fa lliurement; aquesta s la convicci bsica positiva de lAT. Lobjectiu que ens proposem s analitzar algunes de les idees fonamental del llibre del Cohlet a partir del prleg per mitj duna anlisi literria, histrica i teolgica ben detallada. Al nal presentarem unes claus dinterpretaci que ens permetran de comprendre millor aquest text avui. Veurem que no s en laparent depressi del Cohlet, sin en el seu realisme histric on trobem lespiritualitat daquest llibre, que s paraula de Du. 2. Delimitaci del text No s pas complicada la justicaci de la nostra percope com un tot coherent. La primera ra s la forma literria: aquest text s una pea clau per tota la doctrina
1 2
R. E. Murphy, Introduccin a la literatura sapiencial del Antiguo Testamento, Santander 1970, p. 69. Cf. R. E. Murphy, Introduccin a la literatura sapiencial, 73.
24
presentada pel Cohlet. Compartim lacord de la majoria dexegetes que armen que Coh 1,1-2; 12,9-14 sn obres dun redactor posterior a lescrit.3 Potser lescriptor s un deixeble de Cohlet, que vol resumir i introduir en lensenyament del seu mestre.4 Aquest prleg presenta les caracterstiques de lespiritualitat de Cohlet, presentada en la famosa frase de linici i de la del llibre: Vanitat i ms vanitat, diu Cohlet, tot s efmer (1,2; 12,8). Diversos autors5 fan una delimitaci diferent de la que proposem. Divideixen 1, 1-3 de 1, 4-11 ja que, certament, els tres primers versets sn introductoris al tema que titulen: La roda del mn i les generacions o Compliment frustrat. Amb tot, el v. 1 el podem separar clarament dels que vnen a continuaci, ja que s el ttol de lobra. El v. 2, ats que forma part duna redacci posterior, ens introdueix en la temtica que ve tot seguit duna manera violenta: tot s vanitat. I a partir del v. 4 explicar per qu, quan doni la resposta a linterrogant plantejat en el v. 3. El v. 3 sembla que s lnic allat del conjunt de la percope, per no s pas aix: ens interroga sobre el sentit de qualsevol esfor hum: t cap valor? La resposta s immediata: no, ja que tot s una roda, tot gira i es repeteix, tot s buit No hi ha res de nou sota el sol (1, 9). Per aquesta ra no separem els v. 2 i 3, del 4 i els posteriors. Separar una pregunta duna resposta no s adequat. A partir del v. 4 comena la resposta de qu parlem. Lautor sagrat explica la vanitat de la fatiga que causa lesfor. El sol, el vent, els rius, la mar, lsser hum tot es repeteix ja ho hem vist i, per tant, cansa i molesta. Fins al v. 11 lautor proposa aquesta reexi. Tanca una inclusi poc clara: Una generaci sen va, i una altra ve (1,4a) i De les generacions passades no en queda cap record, ni en quedar cap de les futures; el seu record shaur esvat entre els qui vindran desprs. (1,11). Les generacions que vnen i sen van no deixen records: sn una simple reiteraci. En el v. 12, Cohlet comena amb el recurs pseudoepigrc: s Salom que parla per proclamar que el saber, lalegria i lacci sn vanes. s un tema completament diferent del que hem escollit. La percope culmina doncs, en el v. 11, amb el tancament de la inclusi. Aix justiquem linici i la de la percope que hem escollit.6
Les pistes per descobrir-ho es troben en el narrador. Cohlet parla sempre en primera persona del singular. Ell s el protagonista (1,12); en canvi, en el prleg i en lepleg, el narrador esdev testimoni, parla en tercera persona en (1,1; 12,9). Podrem encara oferir una altra ra: de les set vegades que apareix el nom de Cohlet, cinc apareixen en aquests dos textos (1, 1; 1, 2; 12, 8; 12,9; 12, 10) mentre que en la resta del llibre sols apareix en dues parts (1,12 y 7,27). Cf. V. Morla, Libros sapienciales y otros escritos, Estella 2002, p. 190. 4 Cf. D. Dor, Eclesiasts y Eclesistico o Qohlet y Sircida, Estella 1997, p. 18. 5 Cf. A. Barucq, Eclesiasts. Qoheleth, Madrid 1971; D. Dor, Eclesiasts; E. Martins I. Starniolo, Cmo leer el libro del Eclesiasts, Bogot 1993; M. Strange, Job y Eclesiasts, Santander 1970. 6 Cf. Biblia de Jerusaln i L. Alonso Schkel, Biblia del Peregrino, Estella 2005. Aquesta darrera traducci, tot i que divideix els dos primers versicles, no separa el v. 3 del 4.
3
25
Una miniatura medieval que illustra el llibre del Cohlet.
3. Situaci del text Cal citar L. Alonso Schkel que en ens fa ladvertiment segent:
Es imposible saber con certeza cmo compuso el autor su obra. Llamados a ilustrar su forma. Pensaramos en el modelo de un diario de reexiones personales. Nunca se establece de antemano el tema; no hay ningn tema que imponga un desarrollo previsto de antemano; un tema puede aparecer de nuevo con variaciones y metamorfosis, sin excluir interferencias temticas.7
L. Alonso Schkel J. Mateos, Primera lectura de la Biblia, Madrid: Cristiandad 21980, p. 250.
26
Sabem que, com diu L. A. Schkel, mai no trobarem respostes denitives, formularem una proposta per situar la nostra percope en el conjunt temtic del llibre. Par a A. Barucq8 el llibre del Cohlet es divideix en onze parts, excloent el ttolmotiu central de lobra (1,1-3) i lepleg (12,9-14). Segons aquest autor, la nostra introducci forma part del desenvolupament del llibre, llevat de 1,1-2 que s ttol i motiu de lobra. Sn les segents: a) Etern retorn de les coses sota el sol (1,4-11) b) Salom opina sobre diferents situacions (1,12-2, 26) c) Importncia del moment propici (3,1-9) d) Experincies personals (3,10-4,11) e) Proverbis descola (4,13-5,8) f) Reexi sobre el diner (5,9-6,12) g) Sentncia de savis val ms que (7,1-8.9-14) h) Experincies diverses, particularment sobre la sort de lhome (7,15-9,10) i) Mximes de saviesa (9,11-10,3) j) Temes diversos en prosa lliure o rtmica (10,4-11,6) k) Meditaci sobre ledat orida (11,7-12,8) s molt important el punt de vista de J. Vlchez,9 per al qual Cohlet no t una estructura global sin estructures parcials i enllaos intencionats en la major part de les percopes. Aleshores tenim: a) Prembul de Cohlet (1,1-2) b) La gran unitat (1,3-3,15) c) Reexions sobre problemes humans (3,16-22) d) Altres reexions de Cohlet menys transcendents (4,1-16) e) Sobre el culte, les injustcies i la riquesa (4,17-6,9) f) Lhome davant les coses predenides i les imprevisibles (6,10-12) g) Qu s bo per a lhome (7,1-29) h) Cohlet de nou davant la saviesa tradicional (8,1-17) i) El savi Cohlet davant del dest com i del poder (9,1-18) j) Variacions sobre temes de saviesa tradicional (10,1-20)
8 9
Cf. A. Barucq, Eclesiasts, 20-21. Cf. J. Vlchez, Eclesiasts o Qohlet, Estella 1994, p. 59.
27
k) Atreviment i prudncia (11,1-6) l) Joventut i vellesa (11,7-12,7) m) Paraula nal de cloenda (12,8) n) Apndix a Cohlet (12,9-14) D. Dor,10 no exposa cap esquema propi per al llibre. Es limita a presentar-ne diversos.11 Trobem molt interessant la classicaci dA. G. Wright12 que fa un estudi estilstic i literari molt minucis de Cohlet: a) Ttol (1,1) b) Poema dintroducci (1,2-11) c) Investigacions de Cohlet: plaer, saviesa i treball (1,12-6,9) d) Conclusions de Cohlet Introducci (6,10-12) Lhome no sap qu s el que li conv fer (7,1-8,17) Lhome no sap el que vindr darrere dell (9,1-11,6) e) Poema de conclusi (11,7-12,8) f) Epleg (12,9-14) Ens sembla una proposta molt interessant ja que contempla Cohlet com un tot literari, un conjunt en si mateix. Per a aquest autor, la nostra percope s unitria i es presenta com un poema introductori de lobra. Aix mateix fa V. Morla:13 a) Ttol (1,1) b) Prleg (1,2-11) c) Primera part: Vanitat i encal del vent (1,12-6,9) d) Segona part: No saber-conixer-esbrinar (6,10-11,6) e) Eplegs (11, 7-12, 8).14
Cf. D. Dor, Eclesiasts, 15-18. Cf. E. Glasser, Le procs du bonheur par Qohlet, Pars 1970; N. Lohfink, Kohelet, Stuttgart 1980 i V. DAlario, Il libro del Qohelet. Struttura letteraria e retorica, Bolonia 1993. 12 Cf. A. G. Wright, Ecclesiastes, en The New Jerome Biblical Commentary, London 1990. En resumim lesquema proposat, que s molt extens. 13 Cf. V. Morla, Libros sapienciales y otros escritos, Estella 2002, p. 194. 14 Cal aclarir que el darrer autor que hem citat parla de diversos redactors del Cohlet. Segons una hiptesi, aquests sn els responsables de 1,1-2 (un verset de la nostra percope) i 12, 8-14. No sembla pas que es pugui determinar quants redactors hi va haver. Alguns comentaristes parlen de dos (cf. A. Lauha, Kohelet, Neukirchen-Vluyn 1978) i altres arriben a dir que nhi ha vuit (cf. G.T. Sheppard, Wisdom as a Hermeneutical
10 11
28
Seguirem les dues estructures que acabem de presentar, ats que consideren el nostre poema com una unitat introductria, que sintetitza alguns del temes que saniran desenvolupant al llarg del llibre. Nosaltres cercvem una percope per a aprofundir en la saviesa de Cohlet, i no nhem trobat cap de millor que el prleg de lobra (1,2-11). 4. Establiment del text Proposem una traducci de la nostra percope a de copsar amb la mxima precisi el tema: 1. Vanitat de vanitats! diu Cohlet vanitat de vanitats!, tot s vanitat! 2. Quin prot treu lhome de totes les seves, quan safanya (fatiga) sota el sol? 3. Generaci va, generaci ve; mentre que la terra roman sempre. 4. Surt el sol, es pon el sol; sen va al seu lloc i torna a sortir dall. 5. Va cap al sud el vent i gira vers el nord, gira i gira el vent i torna el vent a girar. 6. Tots els rius van a la mar i la mar mai no somple; al lloc on els rius van all tornen a uir. 7. Totes les coses fatiguen; ning no pot dir que lull no es fatiga de veure i que loda no es fatiga de sentir. 8. El que ha passat, aix passar; el que ha succet, aix succeir. No hi ha res de nou sota el sol 9. Si es diu dalguna cosa: mireu, aix s que s nou, ns i tot aix ja succea des de sempre. 10. No hi ha records dels avantpassats; tampoc dels qui vnen en quedar record entre els qui vindran ms tard. Comentaris15 a) Hbl Hbl (estat constructe) (arrel: hebel); s un mot que signica buf, vent, buit, vanitat, no-res. Aquesta construcci (hbl, hblm) s una espcie de superlatiu; com ara cntic dels cntics o rei de reis; en aquest cas designa el buit ms gran: vanitat de vanitats. Per a Cohlet aquest al designa all que s illusori de les coses i, en conseqncia, la decepci que reserven a lhome.
Construct, Berln 1980). Trobarem ms dades i hiptesis en: M. Gilbert (ed.), La Sgese de lAncien Testament, Lovaina 1979. 15 La major part dels comentaris sn propis, per ens basem en: L. Alonso Schkel, Diccionario bblico hebreo-espaol, Madrid 1999; J. Vzquez Allegue, Diccionario bblico. Hebreo-Espaol. Espaol-Hebreo, Estella 2003. A ms dels comentaris de la Biblia de Jerusaln i de L. Alonso Schkel, Biblia del Peregrino.
29
b ) Qhelet Qhelet (arrel: qhal = congregaci, assemblea). La paraula funciona com a nom o com a oci. Es pot traduir per predicador o mestre, el president de lassemblea; tamb podria designar la veu del poble dins de lassemblea. Aleshores, els dels, fatigats de la saviesa tradicional esdevindrien personicats en el Cohlet i prenen la paraula per respondre als savis que tot ho justiquen i tracten dutilitzar la voluntat divina i dadequar-la racionalment als seus ensenyaments. Lexemple ms clarament criticat s la doctrina de la retribuci intrahistrica. c) ml ml (arrel: mal) expressa en tot lAT un treball que fatiga, com el de lesclau (Dt 26,7).16 s un dels mots preferits del Cohlet, ja que denota la frustraci de lsser hum que no pot aconseguir res amb el seu esfor. d ) (l e)lm Signica un temps o duraci indenida, incalculable. Lhem tradut en el v. 4 com sempre ja que lautor vol expressar amb una paraula (mdet) el fet destar o romandre. Aix, ats que la terra roman immbil, no hi ha res que canvi, per ms que passin les generacions, per ms que lhome faci el que faci i miri de canviar, tot es repeteix. e) nenn En si nenn s un plural i porta el sux pronominal. Susa en lhebreu bblic desprs duna sentncia de saviesa. Es tradueix com inexistent, nul, no hi ha, mai. En el nostre text (v. 7) vol donar a entendre la inexistent novetat dels rius que van a la mar i que baixen a loce inferior el travessen per tornar a sortir en les deus .17 De nou Cohlet fa allusi a la ruleta csmica, que s una simple repetici de les coses. f) En el v. 9 hi ha un joc verbal interessant: relliga dues arrels verbals en passat i futur. Hem tradut els verbs com passar i succeir, que sn anlegs. Per a Cohlet el que s en el present ser en el futur. No hi ha res de nou sota el sol. g) Hi ha mots que susen sovint:: fatiga, sempre, tot, sota el sol. Tots denoten la nullitat de lacci humana. Tot sempre s fatiga sota el sol. No sen treu cap prot, desforar-se i de treballar. h) La primera part de la percope (ns al v. 3) ens introdueix en la idea de la inutilitat de les coses a de crear un espai propici i parlar de la inutilitat de la realitat
16 17
Cf. Biblia de Jerusaln, 957. Cf. L. Alonso Schkel, Biblia, 959.
30
humana. El valor optimista de la sapincia tradicional s posat en dubte utilitzant els mateixos elements de la tradici veterotestamentria que representen la glria i el triomf en el cosmos (v. 4-7). Els versets segents (8-11), se centren en la monotonia de la vida humana. Passen tantes coses i s com si no passs res.18 El nostre text sembla un conjunt darguments que es van fent ms i ms especcs: la tesi19 (v. 2-3) es demostra en lamplitud de la visi humana del cosmos (v. 4-7) i encara ms en la vida humana (v. 8-11). s una explicaci que avana de la realitat universal (el mn) a les coses particulars (la vida de lhome), i en tots dos casos s igual: de manera frustrant tot s repetici. 5. Estructura literria Proposarem una estructura que faciliti la comprensi i el moviment de la nostra percope. D. Dor20 divideix el text en dues secciones de naturalesa distinta; no considera que formi una unitat literria ja que, segons ell, no tenen connexi: a) Epleg (2-3) b) La roda del mn i les generacions (4-11). Hi trobem un quiasme interessant: el moviment cclic es dna en la naturalesa i en la vida humana. s el segent: A: v. 4a A: v. 11 B: v. 4b B: v. 9-10 C: v. 5-7 C: v. 8 21 Per a A. Barucq la divisi s molt semblant: a) Tema general (2-3) b) Letern retorn (4-11) Monotonia del mn (4-7) Monotonia del cosmos aplicada a les actituds de lhome: invenci i curiositat (9-11).
Cf. L. Alonso Schkel, Biblia, 959. Considerem que els versets 2-3 sn la tesi de la nostra percope, per no de tot el llibre, ja que Cohlet s un llibre de temtica fora variada. Tampoc considerem que sn un resum de tot el llibre, ja que aix seria reduir-lo massa, tot i que, certament hebel s la palabra favorita de Qohlet [] en gran medida da el tono a las reexiones de Qohlet. Cf. J. Vlchez, Eclesiasts, 145. 20 Cf. D. Dor, Eclesiasts, 25. 21 Cf. A. Barucq, Eclesiasts, 56.
18 19
31
Tot i que J. Vlchez22 situa la nostra percope en dues seccions distintes del llibre, aclareix un detall important: la sentncia del v. 2 no es pot separar totalment de la pregunta del v. 3 ja que estan marcades pel to de desengany. A continuaci hi ha el poema unnimement acceptat pels estudiosos de Cohlet: a) Prembul de Cohlet (1,1-2) Ttol del llibre (1) Marc de Cohlet (2) b ) La gran unitat (1,3-3,15) Pregunta temtica (3) Poema introductori (4-11) s cert que cada estudis proposa una estructura segons el seu criteri particular. Nosaltres ens xarem en detalls teolgics i literaris, seguint lopini dA. Barucq23 que proposa, segons el nostre parer, la divisi ms encertada. Dividim el text en dues seccions: la primera ens planteja labsurditat de lesfor hum; la segona, la repetici intil del mn i de lhome: Primera secci: 2-3 Tot s buit; per tant, la fatiga humana no t sentit Segona secci: 4a 4b-7 8-10 11 Obertura de la inclusi: les generacions passen, per no hi ha canvis La terra s un etern retorn: sol, vents, rius. Lhome participa daquest cicle: totes les coses el fatiguen Tancament de la inclusi: les generacions que passen pel mn ho obliden tot, per tant reactiven la roda de la vanitat.
La segmentaci dual que hem proposat es justica quan ens adonem que la primera secci presenta una tesi (la vanitat de lesfor hum) i la segona ofereix una evidncia molt forta a favor de la tesis. s com si un interlocutor, que hagus sentit el que havia dit Cohlet en la primera secci, li demans: per qu dius aix?; la segona secci s la resposta immediata del Cohlet. s ben clar, des daquest punt de vista que ambdues seccions tenen una gran relaci. Ho repetim: la segona part s una resposta que argumenta slidament a favor de la hiptesi plantejada en la primera.
22 23
Cf. J. Vlchez, Eclesiasts, 148. Cf. A. Barucq, Eclesiasts, 56-63.
32
Ara podem entendre el moviment del text que, a primera vista, sembla que deixa molts caps per lligar. s un aprofundiment en el tema de la vanitat: el que veu lhome en el mn (la generalitat del cosmos) es dna de la mateixa manera en la vida humana (aspecte especc). s un moviment de luniversal al particular en qu tot s el mateix. El nostre savi ens parla del buit que es troba en tot. Ja que tot s en va, el cansament produt pel treball de lhome tamb ho s. Com s aix? Cohlet explica que en la creaci sols es repeteixen els mateixos fets; la realitat humana no s una excepci: els qui viuen avui no quedaran en la memria dels seus descendents ja que una generaci sen va, i una altra ve. 6. Anlisi literria Ja hem dit coses sobre el vocabulari, per ara ens aturarem en els mots usats per lautor en relaci amb el vocabulari de lAT. Substantius a) Vanitat: 1,2 (5 vegades, dos en plural superlatiu) per a cinc usos. b) Tot (totalitat): 2.3.7.8 (2 vegades, una amb prex negatiu)24 per a quatre usos. c) Sol: 3.5 (2 vegades). 9 per a quatre usos. d) Vent: 6 (3 vegades) per a tres usos. e) Rius: 7 (2 vegades) per a dos usos. f ) Mar: 7 (2 vegades) per a dos usos. g) Record: 11 (2 vegades, una en plural) per a dos usos. Cal afegir-hi: Cohlet, guany (de gran importncia en el conjunt de lobra), home, terra, lloc, sud, nord, ull, oda. Sn mots amb diverses funcions relacionades amb lunivers o amb el treball de lhome. Verbs El verb fatigar es repeteix diverses vegades (3.8) per a referir-se a la manca de sentit daquest esfor. Els vers anar / venir (4.6.7.11), tornar (5.6), girar (6) es
Quan afegim a una paraula un prex negatiu, adquireix el valor contrari del signicat inicial. En el v. 8 ens trobem que la paraula tot porta afegit un no, per tant, parlem de la realitat contrria: no res (en aquest cas parlem de ning ja que el terme es refereix a una persona. En el v. 9b passa una cosa semblant: la traducci literal seria: No res (de) tot (el que existeix) s nou sota el sol.
24
33
epeteixen constantment i est relacionats amb romandre (4), passar (8) i r succeir (8). s una construcci interessant: es passa de verbs referits al moviment al seus antnims. Tot el dinamisme que expressen els primers es troba contrarestat en els segons. Usos bblics25 Larrel de la paraula vanitat apareix 86 vegades en lAT (5 vegades com a verb i 81 com a substantiu). Cohlet lempra 38 vegades en el seu llibre i 5 en el primer verset. El sentit del mot s un sinnim de rah, s a dir: un vent. A mesura que pass el temps adquir el sentit defmer, buit o aparent, una realitat fuga, tal com ho mostra Cohlet. Tot / totalitat apareix moltssimes vegades en lAT (5.516 vegades). En el primer captol, Cohlet lempra 9 vegades; 91 en tot el llibre. En lAT es refereix a una pluralitat. Per al Cohlet tot s un resum de les coses i de les activitats humanes que no tenen ra de ser, que fer-les no porta a res: estan carregades de buidor i de manca de sentit. Cohlet es refereix al que t lhome en la seva experincia propera, no a la totalitat de la creaci. Aix potser matisa un xic el sentit pessimista que sha atribut al llibre al llarg de segles. Tot lesfor hum s vanitat, per aix no vol pas dir que tota lobra de Du sigui vanitat de vanitats. El sol en lAT es la gran lluminria, creada perqu presids el dia (Gn 1,16; Sl 74,16). A ms, acompanya la manifestaci de la ira del Senyor, ja que senfosqueix contra les nacions (Is 13,10; Ez 32,7; Jl 2,10). En la Bblia t un perl triomfant i poders. Hi surt 135 veces; 35 en el Cohlet, i 4 en el nostre text. Cohlet amb freqncia usa lexpressi sota el sol / cel per recordar que totes les coses de la terra sn un etern retorn. En el v. 5, el sol surt, es pon i torna a sortir: un cicle monton. Larrel del mot vent t molts usos en lAT (389); en Cohlet apareix 24 vegades i 2 en el nostre text. El sentit s molt variat. En alguns textos es refereix a lmbit de lEsperit com a fora vital, com a seu dels sentiments i dels pensaments, a ms daltres sentits (Gn 1,2; Jb 19,17; Is 40,30). En altres textos es refereix a lal vital (Is 42,5; Sl 31,6) i en altres simplement a laire en moviment, al vent (Gn 8,1; Is 32,2). En el nostre cas, la traducci correcta s aquesta darrera. Tracta dexpressar que aquesta element es troba empresonat a la terra (nord i sud) i que gira i gira sense cap sentit clar. Els rius (59 usos en lAT; 2 en Cohlet) i el mar (396 usos en lAT; 2 en Cohlet) es relacionen, ja que ambds estan formats per aigua, aigua bona vista com a
25 Per a determinar el valor semntic de les paraules hem emprat: H. Haag A. Van den Born S. De Ausejo, Diccionario de la Biblia, Barcelona 1998. El nombre docurrncies t en compte: A. Even-Shoshan, A New Concordance of the Bible, Jerusalem 1989; BibleWorks 5.0. Hermeneutika Computer Bible Research Software (2005) i de J. Vzquez Allegue, Diccionario bblico.
34
Loce cobria completament la terra.
rincipi vital dalt valor, usat per a regar els sembrats i per a la puricaci ritual. En p el mar, segons la concepci oriental antiga hi ha el principi de tot sser. La divinitat va lluitar contra la maldat suprema (cf. Leviatan en Sl 74,13; Is 21,1) i en sort victoriosa. Loce cobria completament la terra i Du, el dia sis, en va recloure una part en el rmament (Gn 1,6-8; Sl 32,7), laltra meitat va ser collocada sota la terra i la sost (Gn 7,11; Dt 8,7). La referncia de Cohlet a aquests dos elements t la intenci de descriure un cicle que es repeteix sempre. Lallusi als records del v. 11 forma part dun text tard26 que es refereix a una idea que ens transporta al passat amb lobjectiu de no oblidar. El mot apareix 24 vegades en lAT i en el Cohlet, 3 vegades, dues de les quals sn en el nostre text. Els records dels avantpassats sn el llegat que ells, amb el seu esfor i suor ens han deixat. Per al Cohlet res sobreviu, de manera que res del nosaltres fem no restar en la memria dels nostres successors. Si relacionem tots els mots que hem estudiat ens adonem que fan referncia a la regularitat de la vida en el mn i de lhome que acaben amargant-li la vida. Tot el
26
Cf. L. Alonso Schkel, Diccionario, 221.
35
que passa avui, ja es va veure en el passat i es veur en el futur, com ho diu el v. 9; un sumari dels fets del mn, i de manera especial de la vida de lhome. 7. Forma literria Cohlet s classicat com un llibre sapiencial de la Sagrada Escriptura, per aix s massa general, ja que dins el gnere de la saviesa dIsrael hi ha molts de subgneres que caracteritzen els diversos llibres en relaci amb la resta. Al llarg de la histria shan aplicat moltes formes literries per classicar el llibre: recopilaci daforismes,27 discussi-dileg,28 testaments reials,29 diatriba,30 reexions (sentncies, pensaments, maixal, etc.). Avui s veu ms convenient dir que Cohlet cont tots aquests gneres, per cap de forma exclusiva:
De hecho no hay ningn autor que admita un solo gnero literario en Qohlet; a lo ms se admite un gnero literario global, por ejemplo, la diatriba y muchos otros gneros secundarios o subordinados.31
El material del llibre es compon de les reexions de lautor sobre la vida. Reexions que sovint es troben en contrast i ns i tot en contradicci. En realitat, Cohlet planteja ms problemes que no pas en resol32 ja que no pretn pas fer-ho. Per a V. Morla,33 Cohlet es tracta de llions elaborades per ell mateix amb la intenci dinstruir els seus alumnes. En Cohlet hi ha tres poemes bellssims, que ha indicat lautor que acabem desmentar. Un daquests s la part central de la nostra percope (1,4-7). Tot i aix, nosaltres ampliarem aquesta delimitaci. Tot el text que hem escollit s un poema magnc, una fragment de reexi i raonament, tal com ho ha fet notar J. Vlchez.34 s cert que els v. 4-7 tenen com a tema explcit la monotonia del mn, els v. 2-3 i 8-11 emmarquen el poema en el context literari i, alhora, li donen sentit.
Cf. K. Galling, Koheleth-Studien en ZAW 50. Cf. J. G. Herder, Briefe das Stadium der Theologie betreffend, XI; i R. Kroeber, Der Prediger, 31. 29 Faraones y visires transmitan de forma autobiogrca su propia visin del mundo y de las cosas como un legado intelectual del que pudiesen beneciarse los jvenes de las familias patricias que aspiraban a los puestos de la administracin del Estado V. Morla, Libros, 193. Aquest autor ens remet a: R. E. Murphy, Wisdom Literarture, Grand Rapids 1981, 129-131. Tamb es podria consultar: G. Von Rad, La sabidura en Israel, Madrid 1973. 30 Cf. H. Ringgren W. Zimmerli, Sprche. Prediger, Gotinga 1980, pp. 124-130. 31 J. Vlchez, Eclesiasts, 66. 32 Cf. M. Strange, Job, 66. 33 Lautor defensa la seva tesi mostrant que en els eplegs (12,9-14) hi ha la m dun alumne de Cohlet que mirava de fer ms passadors els ensenyaments del seu mestre, tan aspres i poc convencionals. Cf. V. Morla, Libro, 193. 34 Cf. J. Vlchez, Eclesiasts, 66.
27 28
36
8. Marc sociohistric Segons A. Barucq,35 Cohlet s el llibre ms recent de la literatura bblica hebrea. La data de composici es trobaria cap al 202-200 aC ja que molts de passatges fan referncia al rei Antoc III. Fins i tot es podria datar abans del 170 ja que Cohlet no fa cap allusi a la persecuci dAntoc IV, temps dangoixa, bo per a la reexi. La resta destudioses consultats R. E. Murphy,36 M. Strange,37 E. Martins i I. Storniolo38 situen lescrit en lpoca hellenstica. J. Vlchez39 i V. Morla40 pensen que Cohlet va ser escrit en el segle III aC per tres raons: el tipus dhebreu tard que presenta (inut per larameu i proper a la llengua de la Misn, recopilada vers el 200 dC); lestil dargumentaci emprat (una forma proverbial distinta de tota la saviesa dels savis)41 i el lloc que ocupa en la histria de les idees, on la seva ruptura amb la tradici hebrea i la saviesa internacional no s pas del tot original.42 Les idees del Cohlet sobre la llunyania de Du i la seva crtica a la forma de fer teodicea mostren una crisi de fe compartida amb altres contemporanis no israelites. La data de redacci cal situar-la en el cor de lpoca hellenstica, entre els anys 250 i 200 aC, probablement a Palestina, per ra de les referncies constants al temple (cf. casa de Du en: 5,1-7), de manera que no es pot pensar en cap altre lloc que no sigui Jerusalem.43 La nostra percope no presenta referncies al lloc de redacci. En 1,6 hi ha una allusi a les condicions climtiques i al carcter impredictible del temps. Segons V. Morla44 tot aix s un reex de les condicions usuals a Palestina.
Cf. A. Barucq, Eclesiasts, 15. Cf. R. E. Murphy, Eclesiasts (Qohelet), en R. E. Brown J. A. Fitzmyer R. E. Murphy, Comentario bblico San Jernimo, vol. II: Antiguo Testamento, Madrid 1971, p. 507. 37 Cf. M. Strange, Job, 65. 38 Cf. E. Martins I. Storniolo, Cmo leer el libro del Eclesiasts. Trabajo y felicidad, Bogot 1993, pp. 7-12. 39 Cf. J. Vlchez, Eclesiasts, 80-83. 40 Cf. V. Morla, Libros, 184. 41 Cohlet no ofereix saviesa absoluta en cpsules tal com pretenen fer-ho els Proverbis i ns i tot Job. Els aforismes de la saviesa tradicional sn citats per ser qestionats o qualicats, s a dir, exposats en una mplia argumentaci discursiva. Cohlet no suposa, com els altres sapiencials, que posseeix la veritat absoluta; sols vol exposar als seus lectors la complexitat de la saviesa. A de comentar la saviesa tradicional va haver de desenvolupar un estil completament nou. 42 El pessimisme quasi evident de Cohlet ja es trobava en altres obres del Prxim Orient Antic: El poema de Gilgamesh, Les mximes de Ptah-Hotep, la Stira de los ocis, etc. Fragments daquestes obres sn citats per D. Dor, Eclesiasts, 8-10. Tots aquests textos sn una prova de les diverses inuncies que ha rebut el Cohlet: hellenstics, egpcia, fencia, mesopotmica, etc. 43 Cf. J. Vlchez, Eclesiasts, 84. 44 Cf. V. Morla, Libros, 187.
35 36
37
Miniatura medieval que illustra linici del llibre del Sircida, un dels savis de la Bblia.
El nostre text manifesta cansament i desnim per les situacions que ja hem comentat i que, per a lautor, es tornaran a viure. Lnica inferncia clara que podem fer a partir de 1,2-11 s que va ser redactat durant un perode de crisi de fe, no sols en laspecte religis, sin tamb en tota la cultura hebrea; s, tal com diu A. Barucq,45 una prova de fora amb la tradici sapiencial israelita. 9. Lectura teolgica Hi ha un problema important en aquest punt: Du no s esmentat cap vegada en la nostra percope. Podrem pensar que tractant-se dun prleg de tot el llibre, que Du no hi t cap lloc. Per, en realitat, Cohlet s un creient del i per aix no tracta cap problema fonamental sobre lexistncia de Du i el seu paper en el mn.46 Amb tot, li sembla impossible conixer a Du. La saviesa tradicional va compondre armacions sorprenents sobre el misteri intradiv, especulacions ms enll de la capacitat humana. Cohlet era conscient daquest misteri, per aix no provocava en ell cap intent dexplicaci especulativa; aix li semblava que era caminar per un terreny massa relliscs. Simplement arronsa les espatlles. Si sn incapaos de saber el perqu de tantes coses, com podrem comprendre la manera dactuar de Du (11,5)?;
45 46
Cf. A. Barucq, Eclesiasts, 18. Cf. A. Barucq, Eclesiasts, 26.
38
el coneixement del que es fa sota el sol mai no podr ser absolut (8,17); lhome no t cap seguretat sobre la disposici de Du envers ell (9,1); per a Cohlet, lhome no s ms que un animal de coneixement obts (3,18) On s, doncs, lal div de Gn 2,7?47 Malgrat tot el que hem dit, Cohlet no t cap dicultat a acceptar la bondat de tot all que surt de les mans de Du (7,13). El sol, laigua, i laire sn obra de Du i, tot i que cansin, shan daprotar. Ja que tot es repeteix i res no s nou, llavors hem de viure la vida, do del mateix Du, en plenitud, sense malmetren cap moment. 10. Anlisi hermenutica La nostra percope es troba en sintonia amb tota lobra del Cohlet i sols en el conjunt t sentit. Sols si situem el text en la situaci del poble dIsrael durant la dominaci hellenstica podem comprendre el cansament que expressa Cohlet. Recordem que la histria dIsrael s un constant exili-xode: Egipte i Babilnia sn antecedents clars. Aleshores, la pregunta del Cohlet: una altra vegada aix mateix?, t ple sentit. Si Du premia els justos, per qu el seu poble escollit sofreix lesclavatge que uns altres li imposen? Aquests interrogants, sassemblen a la vida real? Lsser hum en algun moment de la seva vida se sent abandonat, sol, sent que la seva existncia s vanitat de vanitats. Alg que faci una lectura pessimista del Cohlet pot arribar a creure, per causa duna mala interpretaci, que Cohlet era un infeli, un deprimit. En realitat s un home veritablement savi, ja que no es conforma a assentir i a dir amn a les coses que els altres han dit. Tots els seus contemporanis saferraven, de manera absurda a una idea buida. Vegem-ho: la terra immbil veu que les generacions passen; ja no s font de vida: la adam don prov ladam, dadministrador de lobra del Senyor Du (Gn 2,4ss). El sol ja no t el paper heroic que tenia en lAT (Sl 19; Is 60; Sir 43), ms aviat sens presenta com un condemnat a repetir cada dia el seu treball.48 Laire o el vent tenia un simbolisme de fora i novetat: era lal de Du que es movia sobre les aiges i donava lexistncia a la persona (Gn 1,1; 2,7); Cohlet veu laire com un element captiu entre el nord i el sud. Per a lAT, laigua representa la vida i la mort (Ex 14,1515,21); ara pretn omplir el mar, per fracassa. La generaci de vida (descendncia) s lnica que canvia, per per a morir i repetir el cicle dels avantpassats. Lintent dexposar clarament els fets de la histria humana per a entendrels ha estat la tasca de lAT (Dt 29,3),49 Cohlet intenta fer-ho, per reconeix el fracs dels
Cf. V. Morla, Libros, 203. Cf. L. Alonso Schkel, Biblia, 959. 49 Cf. L. Alonso Schkel, Biblia, 959.
47 48
39
qui van tenir la pretensi de fer-ho anteriorment. El temps passa per les coses no canvien: tot el que passa ja es va veure i aix mateix s el que es veur. La novetat s simple aparena ja que la memria humana s la que enganya. Els records humans no persisteixen perqu simplement les generacions que vindran no els conservaran; seran oblidats, com tots els homes. La importncia de Cohlet s la seva crtica valenta a una estructura de poder invisible: limaginari social de la retribuci intrahistrica, per el tema central del llibre no s el pessimisme. Cohlet no s un deprimit o un amargat: ell s un realista que proposa viure la vida plenament. La seva tesi es fonamenta en el fet de gaudir de lexistncia, acceptant les nostres limitacions i defectes, ja que aquesta, amb totes les coses dolentes que pugui tenir, s un do precis de Du. La vida s un buf fuga. Si no lespremem ns a la darrera gota, mai no podrem trobar detalls bells que illuminin la nostra existncia. Quan posem tota la conana en les nostres possessions, aquestes es converteixen en vanitat, ja que sn limitades. Si Du s labsolut, per qu no fonamentem la nostra esperana en ell? La realitat no sempre s bella, per s un do div que podem acollir; sols aix podrem assolir una espiritualitat realista que ens porti a la felicitat. 11. Consideracions nals Hem analitzat extensament una expressi ben singular de la saviesa dIsrael, una resposta coratjosa davant lenemic invisible de la retribuci intrahistrica, un canvi molt signicatiu de perspectiva en la cosmologia i lantropologia semtiques. Quines conclusions cal treuren? Pessimisme o realisme? Creiem que la resposta ja ha estat dita; ara, per, recuperarem algunes de les idees de la percope com a cloenda del nostre estudi. Vanitat i ms vanitat, diu Cohlet, tot s efmer s la bandera amb qu Cohlet defensa el seu llibre, s el seu estendard i el seu lema,50 tota la temtica del llibre fa referncia a aquesta sentncia. La insistncia del Cohlet en aquest fet sadrea a aquelles persones que fonamenten el sentit de la seva vida en les coses materials, en el seu treball i en el que aquest produeix: els diners. Tot aquest afany sota el sol s eteri, ja que la matria tamb ho s. Sols Du no s aparent i vapors; s en Ell on es fonamenta la fe del Cohlet, que no s agnstic ni ateu; al contrari, s un creient apassionat que denuncia amb fora la falsedat del materialisme hum. Una generaci sen va, i una altra ve, per la terra es mant sempre. s a dir, la realitat humana s temporal; els homes davui passaran, i els qui vindran desprs,
50
Cf. G. Ravasi, Qohlet, Santafe de Bogot 1991, p. 20.
40
tamb. Aquesta sentncia s la introducci al tema del naixement i la mort, que s un tpic fonamental per al Cohlet. Aquest pas de generacions existeix en la histria, a la terra entesa com tot el que Du ha creat (cf. Gn 1,1) que no es mou. El sol, el vent, els rius i la mar sn testimonis del cicle de la vida humana, que el mateix home pot captar, per aix lull no sacontenta del que veu ni lorella del que sent. La sentncia s clara: totes les coses canses, per Cohlet no es refereix aqu a totes les coses creades, ja que seria dir que Du ha format el mn imperfecte o amb parts defectuoses. El context ens dna la clau per poder entendre el text: Cohlet parla de les obres humanes que es realitzen sense sentit i de forma aclaparadora perqu lhome ha posat la conana en totes les coses materials.51 Les coses no sn dolentes. El que intentem destacar aqu s que lsser hum, quan posa les coses materials en el lloc que correspon a Du, el que fa s atemptar contra ell mateix. Lalegria de Du s que lhome sigui feli. Sols ordenant la vida i tenint Du com a punt de partena i darribada es pot entendre que les coses no sn vanitat i ms vanitat. Parafrasejant el Cohlet podem dir que, quan Du s el centre de la nostra vida, tot s nou sota el sol. Tot i que moltes coses es repeteixen i formen part dun cicle incansable, posseeixen una quota de novetat que les fa singulars. En aquest instant podem saber que, tot i que molts records sen van i sembla que han estat oblidats, viuen en el cor. Quan ja no sc jo qui visc; s Crist qui viu en mi (Ga 2,20), tot esdev un cam per arribar a Du. Cohlet no s un deprimit, sin un veritable creient, un realista que critica la preeminncia de les coses sobre Du. Les paraules tan dures que usa no diuen cap mentida quan lhome cerca la felicitat fora de Du. El mn s monton quan no aprotem cada instant de la nostra vida per veure en tot i en tothom el rostre de Du. 12. Referncies bibliogrques Alonso Schkel, L., Biblia del Peregrino. Vol. III: Verso y Sabidura, Bilbao-Estella 2005. Alonso Schkel, L., Diccionario bblico hebreo-espaol, Madrid 1999. Barucq, A., Eclesiasts. Qoheleth, Madrid 1971. Biblia de Jerusaln. Nueva edicin revisada y aumentada, Bilbao 1998.
51 Cal aclarir que no s una conscincia maniquea el que ens porta a fer aquestes armacions perqu, com s evident, Du ha creat tot el que existeix i, a ms, totes les coses materials sn obra de les seves mans (Sl 8,3). No diem que la matria s dolenta i que el que importa s la vida espiritual, ja que Du va crear lhome, no sols la seva nima. Cos i nima s lhome.
41
BibliaViva. Sociedad San Pablo 1998. BibleWorks 5.0. Hermeneutika Computer Bible Research Software 2005. Brown, R. E. Fitzmyer, J. Murphy, R. E., Comentario bblico San Jernimo, Madrid 1971. Dor, D., Eclesiasts y Eclesistico, Estella 1997. Elliger, K. Rudolf, W., Biblia Hebraica Stuttgartensia, Stuttgart 1997. Even Shoshan, A., A New Concordance of the Bible, Jerusalem 1989. Haag, H. Van den Born, A. Ausejo, S., Diccionario de la Biblia, Barcelona 1978. Martins, E. Storniolo, I., Cmo leer el libro del Eclesiasts. Trabajo y felicidad, Bogot 1993. Morla, V., Libros sapienciales y otros escritos, Estella 2002. Murphy, R. E., Introduccin a la literatura sapiencial del Antiguo Testamento, Santander 1970. Strange, M., Job y Eclesiasts, Santander 1970. Vzquez Allegue, J., Diccionario bblico. Hebreo-Espaol. Espaol-Hebreo, Estella 2003. Vlchez, J., Eclesiasts o Qohlet, Estella 1994. Von Rad, G., La sabidura en Israel, Madrid 1973.
42
Articles
Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans1 (1)

per Joaquim Mal
1. Breu estat de la qesti Ms enll dels silencis que ens van oferir els seus contemporanis, rpidament els Pares apostlics van prendre Pau com a focus dautoritat, prescindint, aix s, de la seva teologia. La seva gura va ser ben acceptada tamb dins alguns cercles gnstics, com ara la recepci brindada per Marci (s. ii dC) i la seva interpretaci dualista de la divinitat paulina. Agust dHipona, en les darreries del seu pensament teolgic (ca. 396-430), va ser inut de manera determinant per Pau (noms cal recordar el fams episodi del tolle, lege i la consulta de Rm 13,13-14), per ser Luter qui donar la interpretaci nal entorn de la justicaci per la fe. Si b tradicionalment saccepta com a inici de la investigaci sobre Pau lobra de Leonhard Usteri de 1824 Entwicklung des paulinischen Lehrbegriffs mit Hinsicht auf die brigen Schriften des NT, s Ferdinand Christian Baur, a Tubinga, el primer que mostra loriginalitat paulina enfront de la primera comunitat judeocristiana, tamb a principi del segle xix. Baur planteja tres qestions fonamentals per a entendre la vida i pensament de lapstol: 1) la visi paulina de la Llei per a la intellecci de levangeli; 2) la recerca dun cercle generatiu de la teologia paulina; i 3) la importncia de conixer la identitat dels seus opositors per a interpretar correctament els escrits paulins.
1 El text que presentem a continuaci s fruit de la refosa i adaptaci de part duna tesina presentada el mes de febrer de 2011 a la Universitat de Girona per a lobtenci de la sucincia investigadora. Per raons editorials hem eliminat lextens aparat de notes i hem usat les citacions bbliques de la BCI (loriginal presenta tots els textos en les llenges antigues).
43
Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans
Aquestes primeres aproximacions es van fer a partir de ls de la lologia i de la crtica textual, pretenent com a objectiu de treball la demostraci que el cristianisme va ser fortament marcat per la doctrina paulina. Amb aquests estudis comencen tamb a sorgir alguns dubtes seriosos sobre lautoria dalgunes de les cartes atribudes a Pau; aix Friedrich Daniel Ernst Schleiermacher i Johann Gottfried Eichhorn foren uns dels primers a seguir aquesta lnia de qestionament, negant lautenticitat paulina de les cartes pastorals (les dues cartes a Timoteu i la carta a Titus). Situant-nos un pas ms enll, ja a principi del segle xx, ens trobem amb Albert Deissmann, que incorpor documents forans a la Bblia per contemporanis de Pau en lestudi daquest, i aix permet situar lapstol en un context histric real, lluny de lesfera abstracta on havia estat condut entre uns i altres. Amb Deissmann sobre la pregunta entorn de les inuncies paulines: begu ms del mn hellenstic o del mn jueu? Per aquella mateixa poc a comena a sorgir una crtica de les formes i dels gneres literaris, que contribuir a esmicolar les cartes de Pau i a conixer-ne millor els orgens i la formaci com a tals (tradicions antigues recollides per Pau en forma dhimnes, frmules de fe, aix com lagrupaci de diverses cartes que ens sn presentades dins el cnon del Nou Testament com a unitries, com ara la segona carta als Corintis o la carta als Filipencs). Karl Barth i Albert Schweitzer sn dos cimals en lestudi sobre Pau, tamb emmarcats a principi del segle xx marquen un gir rellevant en els estudis sobre lapstol. Passat ja lequador del segle xx les coses prenen un altre caire i es comena a treballar per a trobar una cronologia ben denida sobre Pau. Autors com Robert Jewett, Gerd Ldermann, Alfred Suhl i daltres han intentat des de fa anys reconstruir de manera plausible un relat de la vida de Pau a partir de totes les informacions fragmentries que apareixen disperses entre les seves cartes i en els Fets dels Apstols. Aix no obstant, s una tasca fora complexa i ms enll dels progressos obtinguts en relaci amb el punt de partida no sha arribat encara a un acord general entre els experts en relaci amb les cronologies paulines. Deixebles del gran Rudolf Bultmann sn Ernst Ksemann i Gunther Bornkamm, que defensen el corrent interpretatiu a partir del qual es deneix una continutat histrica fonamental entre la cristologia implcita de Jess i la cristologia explcita de Pau, i s que ms enll de disquisicions verbals, per a Pau la resurrecci mostra la realitat immanent del nou e caracteritzada per la legitimaci de perdonar pecats i de crear vida nova. s important fer-se ress tamb de les aproximacions fetes a Pau des del mn jueu desprs de dos millennis de silenci permanent, i s que Joseph Klausner, Hans Joachim Schoeps i Schalom Ben-Chorin, tots des de diferents perspectives, han contribut a fer present la gura de Pau en la historiograa jueva, si b sense tenir massa en compte la tradici acadmica existent, de manera que en resulta un apstol jueu massa ortodox. En els darrers temps han sorgit una srie dinvestigacions que segueixen lnies ben diferents de recerca que les empreses al llarg dels dos segles passats. Es tracta de la coneguda Third Quest o Nova
44
Perspectiva sobre Pau, que obre nous horitzons a lhora destudiar i comprendre la vida i obra de lapstol, deixant de banda els enfocaments introspectius agustinians i luterans que havien imperat ns al moment, i encetant temtiques poc o gens estudiades (histria social, poltica, sociologia, psicologia, antropologia). Diversos estudiosos han format entorn de la Society of Biblical Literature dAtlanta un grup anomenant Politics group, que a travs del seu editor, Richard A. Horsley, sencarrega de vincular contextualment Pau dins lImperi rom, tot indicant que la teologia paulina estava enfocada des duna perspectiva historicopoltica amb la nalitat denfonsar el poder de Roma. De fet, la metodologia de Horsley i els altres membres del Politics group no s tan nova, ja que fou Albert Deissmann qui comen a vincular molt estretament a Pau amb el seu context rom a partir dels textos grecollatins que comenaven a sortir a la llum. Ultra aix s important destacar la rellevncia general que ha obtingut Pau en els darrers temps, i s aix com cal valorar la tasca daquest tipus destudis, si b s cert que en aquest cas les aproximacions poltiques a Pau poden cometre fcilment un error teleolgic, com creiem que cometen sovint alguns dels qui shi aproximen per aquesta via. Fcilment ens podem trobar amb una visi romntica de Pau com a revolucionari antisistema combatent en forma de guerrilles urbanes els valors de la societat romana, la ideologia de la pax i seguretat generades per la riquesa, amb la nalitat de destruir lImperi. Molt probablement la paradoxa plantejada per James D. G. Dunn sobre quin lloc ocupa realment Pau en la histria bblica (especialment jueva) ser vigent durant uns quants anys encara. 2. Problemes metodolgics 2.1. El problema de les fonts Pot arribar a resultar estrany, xocant ns i tot, que shagi pogut escriure tant sobre un personatge del qual sen saben tan poques coses. Tota la vida de Pau s un misteri que ofereix algunes llums ocasionals que ens permeten aproximar-nos-hi amb certa cautela, per sense oblidar que els clarobscurs estan completament dominats per un vel protector que no ens deixa tancar el cercle. Des del seu naixement ns a la seva mort, especialment ambds fets, tenim dubtes molt seriosos sobre com van anar les coses. Les fonts histriques primries per conixer la vida de Pau sn dues: les seves cartes i els Fets dels Apstols. Aix no s, per, tan simple. En les seves cartes, Pau no parla mai dell mateix si no s per posar-se com a exemple de conducta o model per al seguiment de Jess, i ns i tot aix ho fa amb certa recana. Trobem aqu una relaci de tensi constant entre la modstia personal de Pau i la magnitud de la seva tasca, de la qual ns perfectament conscient, i que congura la condici humana de Pau. Ens mostra tot sovint uns aspectes passionals desfermats, unes crregues sentimentals molt profundes i, per qu no dir-ho, un combinaci psicolgica ben tpica dels
45
ndividus mediterranis. Fins i tot podem entendre que el fet que Pau parli de la seva i vida en alguns fragments s simptomtic duna estratgia de defensa a favor seu, i no pas com una manifestaci purament descriptiva o neutral. Els opositors de Pau, que sn molts i molt diversos, haurien generat la necessitat de defensar-se de les acusacions que li feien, i aquest hauria procedit a justicar-se davant de les seves comunitats de les calmnies perpetrades. Aix, a lhora de llegir amb inters biogrc certs passatges paulins cal atendre a la nalitat dels mateixos, per sense que aix els resti rigor (foren escrits precisament amb la intenci de convncer, de ser veraos i, per tant, de forma rigorosa) perqu hem dentendre que Pau diu la veritat quan es defensa, bsicament perqu seria absurd esgrimir arguments falsos ja que sel descobriria fcilment. Amb els Fets dels Apstols passa quelcom similar, per ara no llegim Pau, sin Lluc, i aquest escriu, si fa o no fa, mig segle ms tard dels fets narrats. A part, Lluc incorpora unes nalitats especques que res en tenen a veure amb lambient que visqu Pau. A mode de memria histrica, lautor dels Fets escriu amb un inters centrat en els fets i en les personalitats, als quals els dna un valor en relaci amb fets contemporanis seus. Es tracta de fer viure lesdeveniment ms que danalitzar-lo, per aix poder fer entrar el lector en la lnia de la intencionalitat de lautor. s obvi que si es proceds des duna ptica histrica aix no seria aix, sin que es contextualitzarien els fets i es valorarien en relaci amb el context determinat i no pas en relaci amb les intencions de lautor. La voluntat explcitament historiogrca de Lluc podria illuminar alguns aspectes que Pau omet, per aix noms es pot acceptar partint duna anlisi crtica dels Fets i tenint molt clares les intencions lucanes. La voluntat constant de Lluc s mostrar a Pau com un model a seguir, com un personatge histric que no s presentat per si mateix, histricament, sin amb un sentit molt clar per als lectors contemporanis de Lluc, servint aix per justicar certes actituds, comportaments, dhuc maneres de viure. Molt sovint en els Fets trobem el procediment de presentar vides paralleles (per altra banda un gnere literari molt de moda en el mn hellenstic), prenent en consideraci la suma de les qualitats dels personatges i eliminant en la mesura del possible els defectes: s el cas de Pau i de Pere. Lluc evita grans humiliacions al seu protagonista de la segona part dels Fets, aix com no fa esment de la malaltia que Pau arma patir. Al mateix temps li atorga una capacitat oratria desmesurada si atenem a la manifesta debilitat que en aquest punt satribueix el propi Pau en 2Co 10,1.10, quan diu que Jo mateix, Pau, us ho demano per la dolcesa i la bondat del Crist; jo, tan tmid davant vostre i, en canvi, tan auda quan sc lluny, i continua alg diu que les meves cartes sn fortes i dures, per que cara a cara sc dbil i les meves paraules no valen res. Aquesta retrica de la fusi pertany a una adaptaci a lunivers multicultural de lImperi rom, grec i rom alhora, i contribueix a reforar largumentaci lucana. Pau s presentat com la uni entre all nou i all antic, lligant aix cristianisme i judaisme, intentant no desvincular-los en cap moment, i dotant el cristianisme duna antiguitat
46
i duns honors que, a ulls forans, prenen molt de sentit. Lluc ens mostra una esglsia apostlica harmoniosa i pacca, posposant els problemes que sorgiren al seu temps cronolgic i creant aix un pretrit sagrat. La intenci s doble: teolgica i histrica. Cal entroncar el moviment de Jess amb les comunitats cristianes asitiques de nal del segle i dC sorgides, entre daltres, de la predicaci paulina. Aquestes comunitats es veuen assetjades per tot tipus de desgrcies, des de la fragmentaci interna fruit de suposades heretgies (diem suposades perqu en no haver-hi un cnon x s molt difcil parlar dortodxia i heterodxia) ns a les prpies imposicions de lImperi rom, que accentu la pressi vers els grups sospitosos de no respectar les lleis romanes amb els emperadors de nal de segle (Domici ns el paradigma). Aix necessiten obtenir una legitimaci interna que els garanteixi, no noms les arrels (intenci histrica) sin que a ms a ms els doni la fe sucient per a continuar esperant (i no desesperant, com segurament molts ja havien comenat a fer) la vinguda del Senyor (intenci teolgica). Existeix encara una tercera mena de fonts histriques que cal tenir en compte, no ja directament sobre Pau, per s sobre el seu context vital. Estem parlant de les fonts extrabbliques basades en documents grecs i llatins. Que el context de Pau s el mn mediterrani, no nhi ha cap dubte, per aquest mn est profundament hellenitzat den les campanyes selucides de principi del segle ii aC (batalla de Pnies del 198 aC i derrota dels Ptolemeus), fet que produeix una osmosi de cultures que contribueix a conformar unes realitats multiculturals. En aquest mn els escrits extrabblics prenen sentit i aporten aspectes de la realitat que tal vegada queden fora dels documents bblics. Aproximar-se a la vida, la teologia, lantropologia, la psicologia de Pau deslligant-la daquestes realitats s, simplement, no comprendre res. Partint de les fonts que acabem de presentar, cal usar-les totes des dun procediment escalonat. Es tracta de comenar sempre per les cartes de Pau, que sn les segents: carta als Romans (Rm) primera carta als Corintis (1Co) segona carta als Corintis (2Co) carta als Glates (Ga) carta als Filipencs (Fl) primera carta als Tessalonicencs (1Te) carta a Filmon (Flm) All que les seves cartes no permetin entendre, sha de cercar en els Fets dels Apstols (Ac), per amb la cura necessria per no confondre les intencions lucanes amb la realitat dels fets. Aquesta s una tasca complexa que requereix tot sovint basarse en cincies auxiliars (lologia, arqueologia) i en ls comparatiu de la literatura
47
ntertestamentria. Noms aix, i encara amb molta cautela, podem usar els relats i lucans en la reconstrucci de la vida de lapstol. 2.2. El problema cronolgic Si el problema de les fonts s de naturalesa polmica, la cronologia de Pau s duna complexitat irresoluble, almenys amb les dades que tenim avui. Mentre no hi hagi ms testimonis histrics que puguin aclarir alguns punts molt controvertits ens s absolutament impossible donar una cronologia de la vida de lapstol que sigui homognia amb la resta destudis sobre Pau. Estem movent-nos en el terreny de les hiptesis pel que fa a molts aspectes, i depenent de quan considerem que fa segons qu ens en resulten uns anys o uns altres, i a vegades amb diferncies notables. De les reconstruccions que shan fet en podem extreure tres grans mbits: exegtic, histric i de trajectes. La primera forma selabora a partir dun seguiment en levoluci del pensament del subjecte, i esdev altament problemtica en la confrontaci amb els fets materials. La reconstrucci histrica, basant-se en relacions de causalitat, peca per massa poltica i t el problema de pretendre extrapolar sincronies profanes a la histria bblica. Finalment hi ha la reconstrucci de trajectes i la dataci relativa a partir dels clculs de viatges i estades; aix no deixa de ser molt dicults tamb, perqu en lantiguitat no ens s perms de suposar uns temps aproximats per a realitzar un viatge determinat, ja que hi intervenien mltiples factors incontrolables i que podien demorar el trajecte. No obstant aix no deixa de ser lloable intentar resoldre el problema greu de la cronologia. Podem establir quatre grans corrents que en aquest sentit aporten esquemes cronolgics bsics i plausibles (el punt de partida sempre s la conversi de Pau): Escola alemanya (Bornkamm, Conzelmann, Hnchen, Kster): s combinat de les cartes de Pau i dels Fets dels Apstols 35 dC Gerd Ldermann: Ga 1,13-2,14, referncies a la collecta de Rm, Ga, 1Co i 2Co 30 dC Robert Jewett: s exclusiu de les cartes protopaulines 34 dC Alfred Suhl: s de les protopaulines i dels moviments de Pau en Ac ca. 30 dC Tot i que aparentment hi ha poca variaci, el fet de recular en cinc anys el fet de Damasc provoca canvis substancials en la biograa de Pau, tal i com podrem comprovar. Un dels punts ms calents de tot plegat s la situaci cronolgica de la dita Assemblea de Jerusalem. Depenent de si es situa abans o desprs del segon viatge missioner, tot aquest viatge (i de retruc tota lactivitat de Pau ja que aquest s el viatge fonamental de la seva missi) pren un caire diferent. Fcilment passa a ser un viatge pactat amb les autoritats ms que una iniciativa prpia (o guiada per lEsperit Sant,
48
com dir Pau). Gaireb tot el captol 15 dels Fets dels Apstols (Ac 15,1-35) s un relat ordit per Lluc que situa lAssemblea abans del segon viatge missioner, lligant els fets de tal manera que la missi paulina pot semblar molt acord amb lesglsia judeocristiana de Jerusalem. Una de les coses que els estudiosos, en la seva gran majoria, tenen fora clara avui dia s que cal situar el viatge per terres europees abans dels fets de Jerusalem i Antioquia, si no les dates no sn ajustades amb la majoria de testimonis histrics i amb el propi Pau. Aix les coses, hem traat la nostra particular cronologia basant-nos en tres obres de referncia (Barbaglio, 1989; Baslez, 2008; Lgasse, 2005) i en la crtica particular a les fonts. Es tracta dun s purament funcional per que per aix no deixa de ser ben plausible. s el segent: 34 dC, experincia mstica de Damasc i episodi dArbia (Ga 1,12.17) 37 dC, Jerusalem i Antioquia (inuncia de Bernab) (Ga 1,18; Ac 11,26) 44 dC, primer viatge missioner per lAnatlia del sud (Ac 13-14) 49 dC, segon viatge missioner per lOccident (Ga 4,13-14; Ac 15,36-18,22) hivern del 49 dC estiu del 51 dC, estada a Corint 51 dC, Assemblea de Jerusalem (Ga 2,1-10) i conicte dAntioquia (Ga 2,1114) 52 dC, tercer viatge missioner amb estada a Efes (Ac 18,23-21,14) i nalitat de la collecta (Ga 2,10) 55 dC, procs de Jerusalem i empresonament a Cesarea
Pau, apstol de Jess 49
56 dC, viatge a Roma, on hi arriba lany 58 dC 60 dC, martiri i mort A diferncia de S. Lgasse i M-F. Baslez, no atorguem la possibilitat dun darrer viatge de Pau a la pennsula Ibrica, i ns i tot una quarta pujada a Jerusalem. Aix fa que les seves cronologies varin enormement en relaci amb la que presentem aqu. El primer proposa la mort de Pau lany 65 dC desprs de tornar de Jerusalem via Mediterrani (fent una mena de reedici del viatge de lany 56 dC), mentre que Baslez en situa la mort ca. 68 dC. Ambdues dates ens semblen molt arriscades histricament parlant, ms si atenem als fets produts el 19 de juliol de lany 64 dC en els quals Roma sincendi; mesos desprs i un cop esgotades totes les possibilitats inculpatries, lemperador Ner sembla que va dictaminar la culpabilitat dels cristians, de manera que es devien produir terribles persecucions. Com ja hem dit, aix es mou ntegrament en el terreny de les hiptesis, per ens sembla prou raonable que poc desprs darribar a Roma, ja anci i maltractat per tantes tribulacions, no tingus lesma sucient per emprendre un difcil viatge a la pennsula Ibrica (i de nou a Jerusalem i tornar a Roma!), sin que rests un temps a la capital de lImperi i que fos pres de la sort de tants cristians en pocs anys. s, tornem-hi, una hiptesi, per s amb la qual treballarem en el text que ens ocupa. 3. Els orgens de Pau: de Tars al cam de Damasc 3.1. De Tars a Jerusalem Si Pau hagus nascut a Palestina ho hauria deixat escrit. Partim daquesta idea inicial per reconstruir la seva vida. No s gens desassenyat pensar aix, ms encara si atenem a la intencionalitat general que mostra en tot moment Pau respecte del mn que lenvolta. En Fl 3,5 (circumcidat el vuit dia, sc israelita de naixement, de la tribu de Benjam, hebreu i ll dhebreus; en lobservana de la Llei, era fariseu) fa un autoretrat taquigrc on no hi apareix el lloc de naixement, i de ben segur que lhi hauria fet aparixer si aquest hagus donat el prestigi entre els jueus que signicaria haver nascut a Palestina. Com tan sovint passa en la histria, solen dir ms els silencis que les paraules. Aix doncs, no ens queda ms remei que rear-nos de la tradici lucana que atribueix el lloc de naixement de Pau a Tars. Devia haver nascut a principi de la nostra era, de manera que era uns pocs anys ms jove que Jess, a la ciutat de Tars de Cilcia. Es tracta duna ciutat situada en una crulla de camins, al bell mig de la ruta natural que porta dEuropa a sia passant pel sud dAnatlia. Per aqu hi haurien passat des de Cir el jove ns al gran Alexandre, rebent els seus habitants la inuncia dassiris, perses, macedonis, selucides i romans. Antoc IV Epfanes hi trasllad unes 2.000 famlies
50
palestines al llarg de la primera meitat del segle ii aC amb la intenci dhellenitzar-les, entre les quals no seria gens estrany situar-hi uns avantpassats de Pau. Sigui o no aix, el fet s que Pau neix en el si duna famlia jueva i compleix amb les exigncies del Pentateuc tal i com estableix Gn 17,12a (De generaci en generaci, tots els infants mascles seran circumcidats el vuit dia dhaver nascut). s un jueu de la dispora (cf. Rm 11,1; 2Co 11,22; Fl 3,5) que viu en una ciutat cosmopolita on hi veu de tot: persones daqu i dall, barreges didees arribades dels ms recndits indrets i, per sobre de tot, efervescncia constant, anades i vingudes, moviment comercial: germen duniversalitat. Un ambient molt distint del que podia trobar-se a Jerusalem. El pensament de Pau es comena a conformar aqu, en un lloc paradigmticament sincrtic, on els extrems solen quedar difusos amb motiu de les exigncies de la pax romana. Seguint Ac 22,3 Pau noms neix a Tars i rpidament es trasllada a Jerusalem. s interessant xar-nos en la instrumentalitzaci lucana dun esquema literari tpic de la literatura grecoromana: es tracta de distingir entre les etapes de la infantesa duna persona a travs de ls de verbs que tenen connotacions diferents. Fixem-nos en el fragment de Ac 22,3: Jo sc jueu, nascut a Tars de Cilcia, per educat en aquesta ciutat, instrut als peus de Gamaliel en lobservana estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Du, com nesteu avui tots vosaltres (Lluc fa servir el mateix esquema en Ac 7,20-22 amb el cas del discurs dEsteve a propsit de Moiss). El primer verb est molt clar, referit al lloc de naixement de linfant. Amb el segon verb es troba el sentit de satisfer les necessitats fsiques del nen de poca edat. Finalment el verb instruir remet a una instituci on un mestre forma intellectualment un pupil. Aquest esquema, per, respon a un inters luc molt especc, aix s: vincular com ms aviat millor el jove Pau en el mn directament jueu, no ja de la Dispora sin de la prpia Jerusalem. Tot i les mancances al respecte, acceptem la possibilitat que planteja Lluc, ja que com veurem molts dels escrits paulins tenen reminiscncies que noms poden atribuir-se a una formaci rabnica palestinenca. De llengua grega, tamb aprengu lhebreu en la seva estada destudis a Jerusalem (probablement tamb larameu), fent s de la Bblia dels LXX. Pau no devia ser el nom de naixement, sin que aquest seria Sal, que fou hellenitzat en Saule. Ell mateix mai no sanomena amb el nom de naixement, sin que sempre es fa dir Pau, actuant dacord amb una prctica habitual entre els jueus de lantiguitat que consistia en associar el seu nom hebreu (en el seu cas hellenitzat) a un de rom (aix Joan Marc (Ac 12,12.25; 15,37), Josep Barsabs (Ac 1,23), Sime Negre (Ac 13,1) i Jess Just (Col 4,11); en aquest cas, Sal / Pau. La seva estada a Jerusalem per ra de la seva instrucci es pot fonamentar resseguint les traces de lapocalptica tpicament jueva presents en la seva escatologia aix com dels mtodes del midraix (procediment interpretatiu de lexegesi jueva per el qual un passatge de lEscriptura s illustrat i actualitzat amb una nalitat exhortativa) en les seves argumentacions entorn de lEscriptura. Aix no indica, per, que es tracts
51
dun rab prpiament dit (estarem incorrent en un greu anacronisme ja que la instituci rabnica sorgeix amb tota probabilitat a partir de lany 70 a Jmnia, a part, si Pau hagus tingut algun grau dins el judaisme lhauria esmentat en Fl 3,5), i menys encara ens ajuda a determinar la historicitat del mestratge de Gamaliel I tal i com ens arma Lluc en Ac 22,3 (instrut als peus de Gamaliel). Tampoc podem donar validesa a la notcia de Ac 23,16 (el ll de la germana de Pau) sobre el seu nebot que viuria a Jerusalem, inferint daix que la famlia de Pau shi trasllad poc desprs del seu naixement. S que podem donar un valor determinant a la tradici jueva sobre la combinaci adequada destudi de lEscriptura i treball manual, que a diferncia del pensament grecorom devia permetre a Pau viure dun oci sense ser mal vist per aix.2 Tot i que s Lluc qui ens nexplicita loci en Ac 18,3 quan situa Pau en una estada a Corint a casa de dos jueus arribats de Roma feia poc, quila i Priscilla, quan diu que com que tenia el mateix oci de fabricar tendes, sestava a casa dells i treballaven plegats, tamb Pau ens ofereix la certesa que ell treballava per mantenir-se enmig de les seves comunitats (per exemple en 1Te 2,9 i en 1Co 4,12a). El seu oci seria el de fabricant de tendes i altres objectes derivats del cuir, treballador del ram de la blanqueria, que encaixa molt b amb la ciutat de Tars, centre comercial i regi rica en llanes i cuirs i on lhauria aprs del seu pare, que en seria un mercader actiu. Pel que fa a laspecte fsic de Pau (ns a aquests punts ha arribat la investigaci), cal dir que no podem vericar-lo amb exactitud. Si b seria fcil fer una lectura ingnua dels relats armant que el sobrenom Paulus li venia per ra de la seva petita estatura, no podem caure en similar error. Els qui se nhan ocupat shan basat en tot moment a donar validesa, o almenys plausibilitat, a la lectura dels Fets apcrifs de Pau, quan armen que era un home de baixa estatura, calb, amb les cames arquejades, robust, amb les celles juntes, el nas lleugerament encorbat (vegeu Actes de Pau 3,2). Aquesta s una suposici que no t cap rigor histric, ats que pot respondre perfectament a les modes literries del moment en qu fou redactat lapcrif, molt versades en la sonomia com a gnere directament parallel al de les Vides. A ms, els autors del Nou Testament no coneixen la sonomia i no conserven cap detall de laspecte fsic dels personatges que hi apareixen.
La constant prdua de valors que generava el procs globalitzador de lImperi rom propici el sorgiment duna gran quantitat de lsofs itinerants, que oferien solucions i asseguraven una millor vida. La preocupaci principal era guanyar-se la Fortuna i allunyar de si el dest cruel, i per fer-ho no sescatimava en recursos: des dexorcismes i curacions miraculoses ns a iniciaci en religions mistriques. Aquests lsofs itinerants eren mantinguts per la gent amb qui vivien, privats com estaven del treball manual per la seva posici de carismtics. Pau fa s duna retrica prpia per diferenciar-se daquest tipus de predicadors (la defensa contra els falsos apstols de 2Co 11-12; cal recordar tamb la polmica sobre el treball de 1Co 9 i les exhortacions sobre lobligaci de treballar a 1Te 4,11). Lexemple paradigmtic daquests predicadors s el neopitagric Apolloni de Tiana, del segle i dC.
2
52
3.2. La qesti fonamental de la ciutadania de Pau Pau no diu mai que sigui ciutad rom. Aix pot no voler dir res, certament, per s molt simptomtic que sigui, de nou, Lluc qui ens ho faci saber. En el discurs de defensa de lapstol davant del centuri rom que el det en el Temple, en Ac 22,28, sexpressa dient que doncs jo la tinc de naixement [la ciutadania]. Aix, ho sabem, s un relat confeccionat per Lluc. Noms ens resta saber quina part de veritat hi ha. Haver nascut a Tars, ciutat declarada lliure per Marc Antoni a mitjan segle i aC, no dna directament la difcil condici de ciutad. Dins lImperi rom hi tenim tres categories de persones: ciutadans, homes lliures i esclaus. Dins dels ciutadans cal distingir encara entre tres classes: senatorial, eqestre i plebs. Pau, si mai va ser ciutad, va ser-ho de la tercera classe, de la plebs, aix no obstant confereix els mateixos drets que les altres classes, amb leconomia com a principal diferncia. En una presa de posici personal respecte del problema acceptarem la ciutadania de Pau i donem aix credibilitat al relat luc. Primerament hem dadmetre que ell tenia conscincia de ciutad, almenys actuava en conseqncia; sempre desenvolup la seva tasca missionera en terres de lImperi, i de lallegat teolgic de Rm 13,1-7, en podem admetre una major facilitat de confecci si acceptem que lautor t la ciutadania. Lluc no dubta en cap moment de fer-li dir que s ciutad davant les injries que se li han fet. Que fos vctima dabusos pot argir-se a partir de la seva aparena poc romana, ja que no devia ser lestereotip de ciutad rom que un trib pensava trobar-se. Alguns estudiosos han posat en dubte la ciutadania de Pau a partir darguments similars, per que entenem sn ms aviat febles: els silencis de Pau (2Co 11,22; Fl 3,5), el fet de ser un relat luc (ja nhem advertit les limitacions ms amunt), la incompatibilitat dels deures derivats de la ciutadania amb la religi jueva (sabem que els privilegis cultuals dels jueus estaven tolerats ns i tot essent ciutadans) o les agellacions reiterades que pat (els retards de Pau a lhora de fer referncia a la seva condici (Ac 16,37 hauria destar en el lloc de Ac 16,23; Ac 22,23b en el lloc de Ac 21,31) poden respondre a linters luc de fer patir cstigs i pres a Pau, com a mrtir de Crist, donant aix testimoni de Jess amb la paraula i les persecucions); de fet no sn estranys els casos dinfraccions dels drets cvics des de ladministraci romana, especialment en zones de provncia (Flavi Josep ens nofereix diverses mostres al llarg de la seva obra). s ja ms complex acceptar, tal i com fa Lgasse, lanalogia de Fl 3,20: Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i s dall que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. Seria del parer que representar els cristians a la Terra com a ciutadans dun estat lautoritat suprema del qual s Crist elevat al Cel s una relaci sucient amb el seu suposat dret de ciutadania. Centrant-se en altres aspectes, Martin Hengel planteja la hiptesi que la causa ms important dextensi del privilegi de ciutadania entre els jueus dorigen palest s lalliberament desclaus jueus per part dels seus amos (que sn ciutadans)
53
romans. No obstant aix, aquesta tipologia dhome lliure respondria ms aviat als lliberts, sotmesos a certes limitacions. Pot tractar-se duna hiptesi interessant, per cal argumentar-la ms ja que mostra encara algunes llacunes importants. En tot cas no som partidaris de lectures arriscades com la que fa Lgasse. 3.3. Perseguidor dheretges A lhora de prendre posici davant lactivitat del jove Pau abans del succs de Damasc hem de partir de dues qestions bsiques: 1) qui perseguia?; i 2) per qu? En aquest punt cal comenar a fer distincions sociolgiques importants dins la comunitat jueva. Pau era jueu, ja ho hem vist. En la seva estada a Jerusalem ell mateix ens diu que fou zels amb la Llei mosaica (Ga 1,14: i en la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zels de les tradicions dels meus pares). Dins la comunitat de Jerusalem, a principi dels anys 30 del segle i dC, hi trobem els primers seguidors de Jess, que sorganitzen ms o menys ordenadament a partir del grup dels Dotze (la baixa de Judes Iscariot s substituda per Maties, seguint Ac 1,26). Aquest grup era preferentment arameu, nat en la seva majoria a Palestina i de tradicions arrelades en el judaisme. Dins dels judeocristians, per, tamb hi trobem un altre perl: el grup dels hellenistes. Eren jueus de la Dispora que havien traslladat la seva residncia a Jerusalem i que van fer-se seguidors de Jess. Aquest grup, com la majoria dels jueus de la Dispora, no observava els aspectes cultuals del judaisme (a part de la voluntariosa i participativa donaci de mig sicle (aproximadament un denari) anual al Temple) i els preceptes de la Llei no tenien la rellevncia que podien tenir per a un jueu palestinenc. El seguiment del judaisme es feia, bsicament, a partir dels seus aspectes tics, que tenien un valor social ms enll de lhermetisme jueu. Cal entendre que aquests jueus, nascuts en la seva majoria per les conques mediterrnies, habitaven en ciutats cosmopolites on convivien amb mltiples religions i estaven acostumats a respectar les creences alienes. Aix era impensable a Jerusalem, on el fanatisme religis feia algun segle que shavia apoderat del poble i servia com a eina de lluita per aferrar-se a les tradicions ancestrals davant els avenos dels processos unitaristes (hellenitzaci primer, romanitzaci desprs). Aquest fanatisme provoc diverses rebellions en molts indrets de Palestina al llarg del segle i dC (la culminaci del desastre va ser el setge i destrucci de Jerusalem de lany 70 dC per part de Titus, narrat magistralment per Flavi Josep en la seva obra De Bello Iudaico), actes que manifestaven un rebuig frontal a lideal de pax romana en tant que lentenien com un desordre a la realitat jueva i cercaven lautoarmaci dunes identitats que perillaven seriosament. s en aquest context que cal emmarcar el jove Pau a Jerusalem. Ell, com diem, zels de les seves tradicions, sesforava en defensar-les aferrissadament davant qualssevol entrebanc. I foren precisament el grup dels hellenistes installats a Jerusalem una
54
amenaa activa contra les tradicions jueves. Aquests judeocristians hellenistes actuaven amb frontal oposici al que la Llei dictaminava, ja que entenien que la vinguda del Messies suposava la superaci del vell e i inaugurava el temps nou, el moment en qu shavia superat tot all antic i ja noms sesperava la salvaci de Du del nal dels temps. Aix la circumcisi fou substituda pel baptisme, de manera que seliminaven les diferncies explcites entres els jueus i els gentils, i fent del tot intil lobservana de la Llei. Als ulls dels jueus ms rigorosos es tractava duns heretges declarats, perqu a part del que feien i deien, continuaven dins la sinagoga. Aquests jueus, i entre ells Pau, llegien tot aix com una amenaa ms a la seva orgullosa identitat jueva. Perseguien, doncs, lesglsia de Du de Jerusalem i tamb de les contrades, amb nsies de reprimir similar idolatria (cal advertir que perseguir no s sinnim dassassinar, i no sempre era aix). Aquesta fervorosa gelosia de Pau en la persecuci de la comunitat jerosolimitana, convenientment presentada per Lluc, troba precedents en lAntic Testament (el relat de Pinhs de Nm 25,1-13, Elies en 1Re 19,10 o Mataties en 1Ma 2,24-26). I s que com ja hem vist Lluc t una idea molt clara de com ha de discrrer el seu relat per tal dobtenir lxit en les seves intencions. Els Fets dels Apstols ens presenten un quadre ben pintoresc de Pau en les persecucions: es tracta dun personatge encs de zel, portat als extrems ms radicals a travs duna faana dagressivitat irracional. Aix facilita a Lluc la presentaci del Pau convertit, posant de manifest el poder immens de Du capa de fer canviar de la nit al dia el ms fervent dels seus perseguidors, discurs plenament dramtic on les mltiples tensions inherents en Pau ens revelen el valor descomunal de la seva conversi. Seguint el relat ens trobem amb la presentaci de Pau a la manera tpica de Lluc, sense qualicatius i amb certa indiferncia. Aix Ac 7,58b diu: Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus dun jove que es deia Saule. Creiem que la repetici de lescenari narratiu de Ac 8,3 en Ac 9,1 s motiu sucient per veure per on va Lluc, i quin s lartici que marca la seva composici. Sense cap tipus de dubte un dels punts crucials en relaci amb la desobedincia de la Llei, aix interpretada pels jueus, dels actes i paraules dels judeocristians hellenistes, s el conicte ducial sobre els malets de Dt 21,23 (el seu cadver no ha de quedar penjat tota la nit. Lhan denterrar el mateix dia, perqu tot home penjat en un patbul s un malet de Du. No profanis el pas que el Senyor, el teu Du, et dna en possessi). El fet que els judeocristians es proclamessin seguidors de Jess incorria en greu delicte ja que un penjat s un malet de Du, i armar que aquest Jess era el Fill de Du era, bviament, un contrasentit blasfem. Aquests heretges noms podien tenir un dest, i tal i com lEscriptura mostrava calia actuar amb decisi i zel per Du. Esteve, cap visible de la comunitat dels Set, fou el mrtir per excellncia, i alhora marca el punt crucial a partir del qual la Paraula es difon ms enll de les fronteres dIsrael.
55
4. Lesdeveniment de Damasc 4.1. La revelaci de Damasc o lexperincia mstica dun jueu piets Lluc ens explica que Pau s enviat a perseguir els qui han fugit desprs de la mort dEsteve amb ordres del gran sacerdot del Temple per portar-los presos a Jerusalem (Ac 9; 22; 26). Res ens fa pensar que aix no sigui aix, almenys en lessncia del relat, si atenem 1Co 15,9: Perqu jo sc el ms petit dels apstols i ni tan sols mereixo que em diguin apstol, ja que vaig perseguir lEsglsia de Du. En aquesta persecuci, els hellenistes que havien fugit esvalotats de Jerusalem haurien comenat a predicar la Paraula all on saturaven, tant per Judea i Galilea (on segurament ja shauria predicat abans dels fets dEsteve) com per Samaria i Sria, tot deixant el germen del que seran comunitats incipients que Pau trobar en un futur. Antioquia ns el cas paradigmtic. s en aquest prets cam a Damasc on cal situar el clmax religis del jove Pau. Res ens pot aportar aqu el bell revestiment literari luc, que no fa sin seguir el procediment clssic de les teofanies veterotestamentries, i per tant, noms podem basar-nos en el que ens diu Pau mateix. En parla molts anys desprs amb ocasi de les cartes a les comunitats, per amb un carcter purament teolgic i sempre per respondre a qestions daquell moment concret. Aix hem dacceptar que sens escapen els detalls psicolgics i que no podem atorgar un valor analtic al que Pau ens en diu perqu est molt matisat teolgicament, dhuc respon a un raonament teleolgic que interpreta quelcom del passat a partir de la realitat present. Nogensmenys ell t una clara conscincia de predestinat, docupar un paper fonamental en el pla de Du, de ser un sser hum amb una continutat subterrnia vital que fa que tota la seva vida hagi de ser interpretada als ulls de lacci divina. Tot aix parteix del que arma en Ga 1,11-16a: Germans, vull que ho sapigueu: levangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sin per una revelaci de Jesucrist. Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fria lEsglsia de Du i la volia destruir; i en la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zels de les tradicions dels meus pares. Per Du em va escollir des de les entranyes de la mare i em va cridar per la seva grcia. Quan a ell li sembl b, em va revelar el seu Fill perqu jo lanuncis als pagans. Aquesta fermesa a lhora de dir que levangeli que anuncia no ve dels homes sin duna revelaci de Jesucrist s fonamental per comprendre tot el procs de Damasc. No es tracta aqu dun s de frmules ms o menys estereotipades sobre les aparicions del Ressuscitat, sin que estem en un terreny vinculat de forma osmtica amb la teologia paulina. No podem allar de cap manera els elements de la percope per tal danalitzar-los individualment i trobar-hi un signicat independent: es tracta, com venim dient, duna unitat lligada teolgicament. Aqu la imatge de Crist ressuscitat ve precedida per un acte auxiliar protagonitzat per lEsperit Sant (2Co 3,6),
56
que permet remoure el vel mosaic i superar el conicte humanament insalvable amb la Llei (Rm 8,2). s Jess ressuscitat qui, a travs de lacte de lEsperit, dna la vida que allibera del pecat i la mort, protagonistes principals de lantiga Llei. Fixem-nos-hi b: lEsperit Sant s qui expandeix la conscincia humana i obre lindividu a noves possibilitats de comportament i experincia; i aqu experincia s crucial. Fins no fa gaire shavia interpretat el fet de Damasc com una conversi, com alg que passa a ser diferent a partir dun fet puntual. Per aix no s aix, i Pau mateix ens en dna pistes disperses (aix per exemple Fl 3,7-9; tot ho deixa per Jess i la justcia que prov de la fe, sense ser ell diferent, essent el mateix, decideix adquirir els valors que realment sn integrants del b suprem). Es tracta duna experincia a partir duna revelaci, com hem vist, i aquesta experincia li aporta una srie de dades que fan que sadoni de qui era en realitat (no hi ha conversi, sin vocaci, crida). Ell accepta el do de la gratutat divina entenent que la llibertat signica acceptar les limitacions que existeixen i el sotmetiment a Du, creador de tota realitat. Aix canvia lodi del perseguidor per lamor gratut de Du, fet que li permet traspassar les fronteres excloents del judaisme sense trencar amb el seu poble. Tot aquell qui continua el seu antic cam, el de protegir zelosament les tradicions antigues, s prou digne dhonors, per est en un cam erroni: no ha ents la nova realitat inaugurada pel Crist (cf. Rm 10,2). La revelaci de Damasc no va ser res ms que una transferncia de delitats: de la Llei a Crist. Aix s ms fcil entendre la negativa a la conversi. No es tracta, com diu Baslez, duna transformation spirituelle ou morale; elle tait dcouverte des effets de laction de Dieu sur celui qui rpondait son appel. s un procs que noms podia experimentar un jueu piets com Pau, una experincia mstica que es presenta com una crida interior (vocaci) conrmant aix una predestinaci que noms amb els anys i la reexi podr formular a travs del laconisme de la percope de Ga 1,11-16a. La resposta implcita de Pau a tot el procs la trobem magistralment reectida en 1Co 15,10a: Per la grcia de Du sc el que sc. 4.2. Damasc Arbia Damasc Jerusalem Un cop Pau ha experimentat la vocaci del cam de Damasc, hom suposa que resta a la ciutat de Damasc. Dels fets que all tingueren lloc en sabem molt o poc, depenent si ens reem de Lluc o no.3 En el nostre cas hem decidit no donar credibilitat al
Per altra banda cal admetre el geni literari de Lluc. En els relats de la conversi de Saule crea una srie descenaris parallels a altres percopes seves. La caiguda (Ac 9,4) alludeix a un esfondrament intern dall que ell creia i per all que lluitava. Ara cal que reconegui a Jess com el Messies, per shi resisteix, ja que cal que lajudin a aixecar-se i a entrar a Damasc (Ac 9,8). All rest tres dies cec, sense menjar ni beure, parallelisme amb els tres dies que van de la crucixi a la resurrecci de Jess, i que ens mostren la mort simblica de Saule i el naixement de lapstol (Ac 9,9-19).
3
57
La conversi de Saule. Miquel ngel (1542-45).
relat luc dels fets de Damasc, en coherncia amb la nostra negativa a acceptar-lo en el que es refereix a la vocaci. Hem de partir de Ga 1,16b-17 per seguir els passos de Pau: Tot seguit, sense fer cas de consideracions humanes i sense pujar a Jerusalem a trobar els qui eren apstols abans que jo, men vaig anar a lArbia, i desprs vaig tornar a Damasc. Arma que va anar a lArbia i llavors torn a Damasc. Cal combinar aquests versets amb els de 2Co 11,32: A Damasc, letnarca del rei Aretes havia apostat guardes a la ciutat per agafar-me. Aquesta s tota la informaci que ens dna Pau respecte daquest episodi. La lectura cronolgica seria aquesta: Pau entra a Damasc, des don va a Arbia; al seu retorn a Damasc es troba amb guardes que el cerquen per quelcom que ha succet a Arbia. Dall ha de fugir i va a Jerusalem (Ga 1,18: Ms tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conixer Cefes). A partir daquestes dades podem comenar a recrear la histria. Pau devia anar cam de Damasc perseguint heretges, all, enmig denlloc, tingu una experincia transcendental. Des de Damasc decideix anar a la zona dArbia, que si lliguem amb la referncia a Aretes segurament vol dir el regne nabateu dAretes IV (9 aC 40 dC), fet que aparentment pot resultar estrany ats la mentalitat eminentment urbana de Pau (a diferncia de Jess, per exemple, que feu estades en zones desrtiques segons Mt 4,1; Mc 1,12; Lc 4,1 i Jn 11,54 i que tenia una mentalitat bsicament rural). En aquells moments aix era realment perills si tenim en compte com estava la situaci geopoltica a la zona de Palestina. Les tensions
58
entre els pobles ms o menys antics4 i les disposicions de lImperi rom (enteses com quelcom desconegut i sovint abominable) generaven un clima hostil. No era un bon moment per desentendres del judaisme, carta de presentaci ms o menys ben atesa, i menys per moures per terres com aquelles. Hem de suposar que Pau devia predicar als habitants dels llogarrets i petits nuclis habitats que es devia trobar, per amb la cautela sucient ats lescenari que acabem de descriure: es devia atansar als jueus o proslits i no pas als gentils, que podrien mostrar un odi explcit vers els jueus (un motiu serien les exempcions de qu gaudien aquests davant de Roma, per bsicament hem de buscar lorigen en les contnues guerres dHerodes el Gran i Herodes Antipas contra els pobles rabs que circumdaven Israel). En tot cas estem en un terreny histricament arens, ja que aix sn suposicions derivades de les escasses lnies de Pau al respecte. S que podem, per, llanar una hiptesi prou plausible: lexperincia dArbia, al desert, representaria per Pau la circularitat dun procs mstic. All que sinici, en aparena fortutament, en el cam de Damasc t relaci amb el desert com a lloc de pas, com al lloc on Du parla amb els homes. Tal i com arma Baslez, tout un courant spiritualiste de lpoque pouvait inciter Saul lire mtaphoriquement son aventure sur le chemin de Damas comme un itinraire spirituel o le dsert avait sa place [] et il avait dj dcouvert, au cours de son ducation, la valeur initiatique du voyage. Aix doncs, estarem en una estada de reexi al desert que li permets entendre i acceptar plenament all que li havia passat, per trobar aix el pas metafric a la nova vida. Al seu retorn a Damasc, com ja hem dit, el persegueixen guardes dAretes IV per tal dapressar-lo, fet que pot molt ben correspondre a una denncia feta contra Pau per la prdica que fu entre els nabateus (en aquest cas jueus o proslits). Lepisodi de lescapolida per la muralla s un lloc clssic entre les fugides de ciutats emmurallades del mn antic,5 i s narrat per Lluc i per Pau (Lluc diu que el perseguien els jueus, mentre que Pau arma, com hem vist, que eren guardes nabateus; cal donar crdit al relat paul). Aquesta histria danades i vingudes dur tres anys, passats els quals se nan a Jerusalem per veure Pere i Jaume (Ga 1,18-19: Ms tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germ del Senyor). No havia estat a Jerusalem des de la seva partena cap a Damasc; se nan com a perseguidor i torn com a cridat pel Senyor. Les hiptesis sobre les reaccions estaven servides. All visita Pere amb la intenci de presentar-se com a apstol igual que ell, sense pretendre que aquest conrms el seu ministeri apostlic ni linstrus en levangeli; noms el visitava
4 Els nabateus serien un poble ismaelita realment antic, descendents de Nebaiot, primognit dIsmael, i testimoniat en Gn 25,13; 28,9; 36,3; Is 60,7. 5 El cas ms clar s Js 2,15, quan la prostituta Rahab de Jeric ajuda els espies de Josu a fugir de la ciutat grcies a una corda despenjada per una nestra de la casa, que estava adossada a la muralla.
59
per deixar-li constncia de la seva vocaci i tasca futura, en igualtat de condicions que Pere i la resta dapstols avant la lettre. De lencontre amb Jaume, judeocristi rigors, nhem de suposar un inici de les divergncies que anys ms tard emergiran amb fora. Lluc ens nexplica els fets en Ac 9,26-31, tot afegint els elements que el laconisme de Pau no ens facilita, i fent aix que la histria lligui amb una harmonia exemplar. Hem de rebutjar, de nou, tot aquest relat. No obstant lapunt de Bernab s signicatiu. Ens diu en Ac 9,27 que llavors Bernab el prengu [a Pau] pel seu compte i el va presentar als apstols. Els explic com, pel cam, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els cont amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jess, i aix ens serveix per entendre la familiaritat amb qu Pau es refereix a Bernab en Ga 2,1. Fos o no com ens diu Lluc, s una possibilitat prou assenyada. Volem fer esment, en darrer terme, a un fet fora polmic que cal emmarcar en aquest context: el baptisme de Pau. Ac 9,18, seguint el propsit luc, diu que Pau, estant a casa dun tal Judes a Damasc es feu batejar (A linstant li caigueren dels ulls una mena descates i recobr la vista. Llavors mateix saixec i es va fer batejar). El propi Pau en parla en 1Co 12,13 (Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit) i en Rm 6,3 (O b ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort?), encara que no digui que aquest baptisme li fou conferit a Damasc. Aqu s fonamental fer una distinci: Pau i Lluc parlen de dues coses diferents. No tenim cap dubte que quan Lluc parla de baptisme en Ac 9,18 i en Ac 22,16, en parla en laccepci que estava estesa en el moment que escrivia, aix s, el baptisme daigua que conegueren els cristians des dantic. Per s que Pau no parla noms daix. Tant en la correspondncia als corintis com als romans sest referint a un baptisme que procedeix de laigua de la vida i alhora de la relaci amb Crist. Hem de distingir, doncs, entre baptisme dels creients (subsequent believers baptism) i baptisme fundacional (foundation baptism). El primer s el baptisme que es feia en les piscines baptismals (en el seu defecte el curs dun riu, com en el cas de Jess al Jord, per exemple), i el segon s el baptisme que sorgeix de la crida a lapostolat sumada a la tradici. Pretenem aix desmentir la rotunditat literria amb qu Ac 9,18; 22,16 armen implcitament que Pau s un creient de testimoniatge indirecte, tot acceptant el bateig de Pau a partir de la tradici de la vocaci i lexperincia mstica de Damasc. 5. El primer viatge missioner 5.1. Bernab i Pau a Xipre i lsia Menor Hem deixat Pau a Jerusalem, per all no hi estigu massa temps si hem de fer cas de Ga 1,18. Pau arma que dall se nan a les regions de Sria i Cilcia (Ga 1,21), i Lluc ho complementa fent-lo passar per Cesarea i dall a Tars (Ac 9,30: Quan els
60
ermans ho van saber, sel van endur a Cesarea i dall el feren marxar a Tars). En g aquest punt comena letapa ms problemtica, cronolgicament parlant, de la vida de Pau. Sabem que torna a Jerusalem catorze anys desprs de la trobada amb Pere i Jaume (Ga 2,1), per desconeixem com cal organitzar aquests anys. Les dades que ens facilita sn molt fragmentries i cal manejar-les amb cautela. A partir dels encreuaments de dates i viatges que ens explica podem arribar a desmentir la cronologia lucana, tot situant, tal i com hem distribut a lndex del present treball, el dit segon viatge missioner abans de la segona pujada a Jerusalem. Aix s fruit, no noms de la contrastaci amb les dades paulines, sin tamb de la lgica: Pau estava convenut de lautonomia i validesa del seu evangeli, fet que mostra constantment, per tant no tenia la necessitat de demanar lautoritzaci apostlica ja que ell mateix era apstol de Crist. Pressuposar que noms actuaria amb fermesa missionera si obtenia lautoritzaci jerosolimitana, tal i com fa Lluc, s fer volar coloms. No noms actu aix, sin que ho feu decididament arreu del Mediterrani. Resumint molt, en aquest perode de catorze anys Pau es dedic a predicar la fe (Ga 1,23 ho testimonia parlant del que deien de Pau les esglsies de Judea: noms sentien a dir: El qui abans ens perseguia, ara anuncia la fe que havia volgut destruir). Trobem perfectament plausible el relat luc de Ac 11,19-26, on sexplica com es difon la Paraula arreu de Fencia, Xipre i Sria per part daquells que van haver de fugir arran de les persecucions contra els judeocristians hellenistes. Ms amunt ja hem explicat els fets i hem vist com sorgien aquestes comunitats incipients. Explica Lluc que a la ciutat dAntioquia fou on alguns daquests judeocristians comenaven a anunciar als grecs la paraula de Du (Ac 11,20: tanmateix, nhi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven tamb als grecs la bona nova de Jess, el Senyor). All mateix sexplica com Bernab, a instncies dels Dotze, feu via a Antioquia per tal gestionar la situaci; un cop all, el xipriota decid anar a buscar Pau a Tars, des don se nanaren a Antioquia per tal de continuar amb lanunci de levangeli als qui volien adherir-shi. Es pot apreciar prou b qu s fruit del tra luc i qu pot respondre a una situaci probable.6 Lenviament de Bernab es converteix en un indici de la preeminena de la comunitat de Jerusalem sobre les altres, i lacci daquest danar a cercar Pau s una necessitat literria de primer ordre: lhavia deixat a Tars en Ac 9,28 i nhavia silenciat el protagonisme des de llavors, essent
6 Lluc situar un desplaament a Jerusalem abans del primer viatge prpiament dit. Es tracta de lanomenat viatge de la fam (Ac 11,27-30; 12,25), que no podem considerar de cap manera histric ja que Pau no en parla enlloc. Es deu tractar duna combinaci literria lucana basada en dades tradicionals (el viatge de lassemblea, el record del personatge gab, la collecta a Jerusalem) que rejunt confeccionant un relat que mai no succe. Aquest viatge serveix per a anunciar una carestia a partir del profeta gab, tot lligant amb la fam que Suetoni (Claud. 18) testimonia en poca de lemperador Claudi, ca. 49 dC, tot i que les dates al respecte no sn gens clares.
61
ara un moment crucial per fer-lo entrar en escena (Ac 11,25). Hem de suposar, ms enll dels vaivens literaris, que els fets sn molt aproximats a la realitat: Pau sen devia haver anat de Jerusalem tal i com ens indica (Ga 1,21) i es devia adrear a Tars, la seva ciutat natal, per tal de difondre la Paraula entre els seus conciutadans. Estant all, i coneixent Bernab lexperincia que havia viscut Pau, decid anar-lo a buscar per tal danunciar amb ms i millors condicions levangeli. Antioquia, en aquest cas, era una ta sucientment important i complexa com per necessitar de totes les forces disponibles. Ens detindrem a parlar sobre lesglsia dAntioquia ms endavant; centrem-nos ara en el dit primer viatge missioner. En aquest punt depenem completament del relat de Ac 13-14, que narra el primer viatge per les regions de lsia Menor. De Pau noms ens podem agafar en Ga 1,21. Sn tres els qui emprenen aquesta ruta incerta: Bernab, Pau i Joan, lanomenat Marc (un cos de Bernab segons Col 4,10, ll duna tal Maria que tenia una casa a Jerusalem on es reunien els apstols (Ac 12,12). Embarquen al port de Selucia (port martim dAntioquia) cam cap a Xipre. Aquesta direcci s perfectament raonable ja que Bernab era xipriota i aquest podia ser un bon inici per a la seva missi, ja que el pas li era conegut (aix com hem suposat que Pau fu amb Tars just desprs de baixar de Jerusalem). Desembarquen a Salamina i prediquen la paraula de Du a les sinagogues dels jueus.7 Els fets que tenen lloc a Pafos, residncia del procnsol des de lany 58 aC, marquen un punt dinexi en la missi: Pau deixa cec el mag limes, aliat del diable, perpetrant aix un senyal del poder de la Paraula. Aquest mag, personatge relacionat amb el diable i per tant enemic de Du, intenta evitar que Pau i Bernab converteixin Sergi Pau (procnsol de la provncia senatorial de Xipre). Quedar aquest tan impressionat dels poders mostrats, que rpidament es converteix a la fe. Diverses consideracions al respecte: Ac 13,9 s el primer verset on Lluc anomena Saule pel nom de Pau (Saule, anomenat tamb Pau), emfasitzant aix linici real de la missi als pagans. Sergi Pau s el primer pag autntic que es converteix a la fe, sense haver deixat cap rastre histric que pugui fonamentar el relat dels Fets dels Apstols. Segons Baslez, la relaci de Pau i Bernab amb Sergi Pau an ms enll duna conversi de fe; aquest els hi devia haver donat unes indicacions molt precises de cap a on haurien de dirigir-se immediatament per tal de guanyar ms dels: Cest donc lui qui inspira et facilita le projet dune mission Antioche de Pisidie: il donna certainement aux aptres des lettres de recommandation pour les notables de la colonie. Aquesta hiptesi s molt interessant i serveix a lautora francesa per explicar el motiu
7 A partir dara trobarem un estereotip luc: Pau predica primer a la sinagoga, i noms desprs del rebuig rebut per part dels jueus es dedica a predicar als gentils. Es tracta dun pas ms de lestratgia lucana per mostrar lestreta relaci de Pau amb el judaisme. Llegint les cartes de Pau, un rpidament sadona que aquest recurs de Lluc noms s literatura.
62
de la preferncia per ciutats eminentment romanitzades abans que daltres de la costa sud de lsia Menor on hi havia ms presncia jueva. No obstant aix, genera alguns problemes, perqu ja hem vist que la preferncia per les sinagogues s un enginy luc, i res no ens obliga a pensar, a la llum de les seves cartes, que Pau no predicava directament entre els pagans. Aix, el fet dendinsar-se en territoris romanitzats podia obeir simplement a lestratgia paulina de la missi als pagans, ns i tot la seva condici de ciutad rom el podia portar a plantejar-se desenvolupar la seva missi noms en terres segures, romanes. Lexperincia a lArbia devia haver estat sucientment allionadora per a no tornar-se a posar en perills innecessaris. A Pafos embarquen cam dAnatlia, desembarcant a Perga de Pamflia. Aqu els deixa Joan Marc, que sen torna a Jerusalem. Rpidament pugen cap a Antioquia de Pisdia, tot passant per les terres pantanoses de Pamflia i abordant en darrer terme la cadena del Taure. Aquesta ciutat, fronterera entre Frgia i Pisdia, estava estratgicament situada en una ruta comercial que unia Efes amb lOrient. Reb el nom de Colnia Augusta dAntioquia den de la romanitzaci. Estiguessin seguint les indicacions de Sergi Pau o no, Lluc no menciona cap relaci amb els notables de la ciutat, sin que prossegueix amb el seu esquema estereotipat: predicaci a la sinagogarebuig dels jueuspredicaci als pagansadhesi dels pagans a la fecomplot dels jueus per expulsar els missioners. En aquest cas Pau pronuncia un discurs a instncies dels caps de la sinagoga, recollit en Ac 13,16-41, i que suposa un reps histric del poble dIsrael, per que cal atribuir de ple a les intencions teolgiques de lautor dels Fets. Acaben fugint de la ciutat a corre-cuita davant la persecuci instigada pels jueus recelosos, i fan cam cap a Iconi. Aquesta polis sanomenava Colnia Jlia Augusta dIconi, i tot i tenir certa presncia jueva tenia una gran majoria pagana (frigis hellenitzats i veterans de la cavalleria romana). Els esdeveniments que tenen lloc aqu donen la impressi de ser un pobre duplicat de lepisodi precedent, accentuant encara ms lesquematisme luc. Davant el perill dapedregada, fugen, ara cap al sud, a la zona de Licania. Estan seguint en tot moment la via romana Sebaste, que els condueix per la ruta transversal anatlica que va de la Capadcia a Efes. Arriben primerament a la Colnia Jlia Flix Gmina Listra, situada en un elevat emplaament que la convertia en una ptima talaia per vigilar la zona i poblada per gentils. Desprs defectuar la miraculosa curaci dun invlid de naixement, tothom els pren per dus. Amb un breu espai de temps arriben jueus dAntioquia de Pisdia i dIconi amb la intenci dacabar el que no havien pogut fer all: apedregar-los. Guanyant-se a la gent de Listra acaben fent un avalot; deixen Pau per mort a les portes de la ciutat (aquesta lapidaci, fallida per altra banda, pot trobar una fonamentaci en 2Co 11,25, i alhora apareix mencionada en la carta deuteropaulina 2Tm 3,11). De nou, es tracta de literatura lucana, ms encara si atenem al fet que Bernab acaba de desaparixer del relat. O s que ell no anava amb Pau? La darrera fase del viatge transcorre a la vena Derbe, on noms sesmenta levangelitzaci
63
de la poblaci sense fer-hi cap referncia especca. Segurament Lluc no disposava de cap ancdota apta per elaborar-ne un relat en aquell emplaament. El cam de tornada esdev el mateix que el danada fet a la inversa. s inversemblant escollir aquesta via en lloc de baixar per la ruta sud-est i aix guanyar la costa ciliciana ns a Antioquia. Hem dadmetre, de nou, que respon a interessos lucans: reforar la imatge dels missioners com a fundadors de les comunitats i, preocupats per aquestes, amb el deure de vetllar per elles, i de passada mencionar lexistncia de la comunitat de Perga, fet que t ms a veure amb una recuperaci desprs de lomissi de Ac 13,13 que duna notcia histrica. Arriben a Antioquia de Sria havent sortit del port dAtalia tot vorejant la costa anatlica i desembarquen al port de Selucia, havent realitzat el primer viatge missioner tot adreant la paraula de Du als pagans. Sens plantegen diversos dubtes al retorn del viatge. Com s que evangelitzen zones dirradiaci essencialment regional anteposant-les a grans nuclis urbans com Efes, Prgam o Esmirna?, com es resolen les qestions doctrinals de la circumcisi i lobservana de la llei mosaica, aix com les qestions disciplinries de Lv 17-18?, o, no es tenen en compte?, i si s aix, per qu Pau circumcida Timoteu (com veurem, segons Ac 16,3)? Intentarem resoldre aquests problemes al llarg de les pgines que segueixen. 5.2. El problema dels smbols i la seva interpretaci El relat que hem resseguit al voltant de Ac 13-14 cont gran quantitat de dades que sn fruit del tra luc, per no s menys cert que tamb Lluc partia de tradicions antigues que descansaven sobre veritats histriques, ms encara si observem quines eren les tendncies historiogrques de lpoca i com les gestiona. All que predicava Pau als seus oients era una religi nova, que tot i que sorgida del judaisme, no entrava en el sistema de relacions immemorials i de representacions que el mite havia teixit. Si b s cert que fa servir allusions constants a lAntic Testament, no podem pas oblidar la nalitat: mostrar la novetat que representa Jess en el plans de Du, tot trastocant la histria tal i com sentenia. I precisament aquesta novetat tenia connotacions negatives, provocava que moltes reaccions a la paraula de Du fossin de rebuig. En un moment en qu tota comunitat tenia molt clares les seves arrels partint de la mitologia (diverses cosmogonies servien per explicar lexistncia duns estats de coses actuals que, defugint-les, noms podien caure en un absurd illgic), es feia molt difcil acceptar el llenguatge paul, que presentava una continutat temporal atpica: ja shavia arribat al nal de la histria, i ara noms tocava esperar pacients la propera arribada del Crist, la parusia. Aix, sobra dir-ho, xoca frontalment amb el sistema de pensament grecorom, que s eminentment cclic i que no concep la idea duna histria lineal i encara menys predestinada als designis dun du omnipotent (la idea de monoteisme s forana al pensament hellenstic). Tot grec situava els mites
64
fundacionals de les ciutats en un temps que, no obstant aix, sallunyava de la histria dels homes coneguts; es tractava de lencertada formulaci de Mircea Eliade in illo tempore, la construcci dun temps mtic que sentrelliga amb el temps histric sense soluci de continutat i genera aix un dret inherent a la terra, a la ciutat on es viu, perqu ss autcton dall. Aix serveix per representar-se el temps duna manera concreta que permet, com hem vist amb el mite, donar sentit a la realitat, i poder aix viure amb unes seguretats fonamentals. Pau, conscient en gran mesura daquesta realitat, no pot estalviar-se les referncies al mite per intentar aix vincular les identitats locals al seu missatge i convncer els oients que levangeli pot ser assumit. Aix amaga grans problemes, dhuc irresolubles, i que li causaran en el futur diversos perjudicis (recordem lepisodi de lArepag dAtenes). Ocupem-nos ara de Ac 14,11-18. Aquest relat de Lluc pot provenir del seu cap o, per altra banda, pot respondre a un fet histricament possible. Quan Bernab i Pau curen el paraltic de naixement de Listra, tota la poblaci els pren per dus amb forma humana, i rpidament volen lloar-los amb sacricis i garlandes. Ells dos, no obstant aix, safanyen a corregir la confusi i, amb moltes dicultats, aconsegueixen convncer-los per desistir del sacrici i de la seva mala interpretaci. Fixem-nos-hi detingudament. El sistema simblic dels licaonis assimila un fet prodigis a lactuaci dun du que, sota una faana humana, amaga el poder de la divinitat. Aquests dus sn identicats amb aquells que realitzen el miracle, Pau i Bernab, i rpidament sels vol oferir un sacrici. La idea subjacent s la del deute: si els licaonis no ofereixen un sacrici als dus, aquests poden enutjar-se i llanar-los la seva ira (el mite local de Filmon i Baucis, recollit per Ovidi en les Metamorfosis, posa de manifest la legitimitat de Ac 14,11-18, tot identicant Pau i Bernab amb Hermes i Zeus, respectivament). A linstant que els apstols sassabenten del que est passant corren a detenir-ho, tot fent saber als licaonis que all que ells anuncien s una bona notcia sobre el Du vertader, creador de lunivers, que concedeix bns de manera gratuta per un acte damor desinteressat. Ens trobem davant un greu problema dinterpretacions, i s que per comenar els dos interlocutors no es troben en un mateix canal de comunicaci: Pau i Bernab parlen des de lapocalptica jueva i els licaonis escolten des de lhellenisme. El missatge missioner resta codicat davant els seus receptors perqu provenen dun enquadrament cultural molt diferent. Tot plegat genera un estat de coses que es pot resumir en la negaci de la possibilitat signicativa de levangeli. La idea de Pau que la Paraula fos assumida pels oients es troba amb un obstacle insalvable, que noms pot ser superat a travs del sincretisme, de ladopci de tradicions culturals locals per tal de guanyar-se lauditori i fer fructicar el missatge. Aix s, doncs, el que li toca fer a Pau: Ac 14,15-17 (Per qu feu? Si som homes igual que vosaltres! Per aix us anunciem la bona notcia que us convertiu daquests dols al Du viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que shi mou. Ell, en les generacions passades, va permetre que totes les nacions seguissin els seus propis camins; tot i aix,
65
mai no deix de donar testimoni de si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i fertilitat i omplint daliment i dalegria els vostres cors) s el primer discurs dirigit a no jueus que no usa la histria dIsrael ni les profecies, incomprensibles a les odes daquests, sin que a partir de la illustraci de la divinitat carpfora pot equiparar Zeus amb Du: aquell qui dispensa fruits i pluja. Noms aix pot haver-hi comunicaci signicativa entre ambds interlocutors, i noms aix el missatge pot fructicar entre els receptors. Finalment, la idea lucana a lhora de situar els missioners per aquestes contrades (recordem que Pau noms parla de Sria i Cilcia) respon a la noci de lmit. En el pensament antic els extrems del mn conserven un fort atractiu que es caracteritza pel lloc de pas entre homes i dus, els conns on pot passar de tot precisament perqu sn zones lmit entre all comprensible i all incomprensible. Des daquest punt de vista, tpicament grec, els altres sn descrits en comparaci amb un mateix (raonament analgic), ressaltant-ne inevitablement les caracterstiques ms distintives, i resultant en tot moment excntrics. Pau i Bernab sn usats en aquest sentit en aquest viatge narrat per la ploma de Lluc.
66
Sa Bblia, es llibre ms bo
Sa Bblia, es llibre ms bo (4)

per Joan Febrer
El seny del savi Teniu seny: vet aqu un consell que els joves senten sovint dels majors quan agafen la moto, o sen van de festa. El seny, mal de denir, s una mescla de la prudncia i el realisme que han de guiar una decisi i acompanyar el comportament hum. Cal tenir seny per conduir, per administrar els doblers, per tractar amb amics i amb desconeguts, per planicar el futur; hem de tenir tenir seny en la conducci de la vida diria dia si volem obtenir-ne el resultat duna satisfacci duradora. No basta adquirir molts de coneixements i informacions per tenir seny. El seny sadquireix amb lexperincia reexionada de la qual se nextreuen llions. De vegades s a base de carabassots que arribam a tenir seny, per en els podem estalviar fent cas dels consells de persones svies. Sigui com sigui, noms lexperincia prpia ens certica la validesa dun consell assenyat. Seny!, que de cervell no en venen, diu el refrany: el seny no sadquireix amb doblers, sin amb lesfor de cadasc. Seny no s por darriscar-se, que qui no arrisca no pisca. Ara b, lexcs de seny ens podria fer desconats ns a limmobilisme ms avorrit i estril. El seny s la saviesa aplicada al viure diari per tal que la vida tingui xit. Inclou una escala de valors. Quin s el b suprem que es vol salvaguardar amb el seny: la vida, lxit personal, la salut, la famlia, la comunitat, el present, el futur? En qualsevol cas tenir seny pressuposa conixer la realitat, les seves possibilitats i limitacions, i conixer-nos a nosaltres mateixos i alhora saber administrar adequadament la prpia llibertat.
67
La Bblia cont una srie descrits anomenats SAPIENCIALS perqu recullen la saviesa acumulada com a fruit de moltes experincies i de la reexi dels savis. Molts daquests escrits sn atributs al rei savi Salom: Proverbis, Cntic dels Cntics, Cohlet, alguns salms, Saviesa. De fet Salom s presentat en el llibre dels Reis com el ms savi de tots els homes (1Re 5, 9-14). s que la saviesa s el seny del bon governant, lenteniment per a poder jutjar el poble i discernir entre el b i el mal. s la saviesa que cal per a ben preparar un futur governant del poble. La saviesa salomnica duu aparellada la riquesa i el poder com a senyals duna poltica guiada pel seny. Per ja el Cohlet (o Eclesiasts) en les seves reexions es mostra desconat amb aquesta saviesa del poder, per arribar a la conclusi que tot s en va i afany intil (1,12-2, 26). s ms, es pot donar el cas que un pobre desprovet de poder sigui ms savi que un rei, tot i que ning no li demani consell (Coh 9,13-18). On es troba lautntica saviesa? Certament, en lexperincia quotidiana reexionada pels savis que els pares tenen la missi de transmetre als lls, a travs de leducaci (Pr 4,1-9). Els escrits sapiencials subratllen que la saviesa s un do de Du concedit a qui hi est obert per la pregria i per la inquietud duna recerca atenta. Du dna saviesa, coneixement i alegria a lhome que el complau (Coh 2,26). Per tal dadquirir aquesta saviesa divina, falta ser molt humil ns a malar-se del propi saber (Pr 3,5), ja que nhi ha que semblen savis perqu se saben justicar (Sir 19,25). Lhome no pot fer de les seves experincies la font darrera de la saviesa, ja que els designis de Du estan molt per damunt de la perspectiva limitada que donen les experincies terrenals, com descobreix tamb Job en les seves reexions (Jb 28 i 38). En denitiva, el principi duna vida assenyada s el temor del Senyor, o s, una vida viscuda en la presncia reverent de Du que tot ho ha creat, tot ho amara, tot ho veu. Du ha creat el mn sviament, de manera que la saviesa ha vingut a ser com el disseny de larquitecte amb el qual Du creador ha jugat ns a realitzar la seva obra (Pr 8,22-32). Ser savi comporta id conixer, a travs de la creaci, els plnols de lobra de Du ns a trobar-hi aquella saviesa que ens pot guiar en el cam duna vida digna. s tamb la saviesa divina que impulsa per dintre la histria perqu avanci detapa en etapa cap a la salvaci (Sav 10). I els manaments de Du poden interpretar-se com a saviesa? S, en la mesura que sn interioritzats i viscuts duna forma coherent en la vida quotidiana, tota en el marc de lAliana. Penetrem els secrets de la creaci, traguem llions de les experincies de la vida, escoltem els consells dels savis, visquem responsablement en la presncia de Du ja que ning no pot fugir de la seva mirada (Sir 17,15). El fruit daquesta recerca ser una vida plena de sentit: viu la vida (Sir 14,16).
68
Nnive, el sistema i la gent Sovint confonem el sistema amb la gent on aquell sencarna, sobretot quan un sistema s designat amb el nom duna ciutat, un pas, una religi, un collectiu hum. Quan deim Madrid t la culpa de lendarreriment del projecte de carreteres ens referim al sistema de poder que des de Madrid aprova, desaprova o difereix projectes; no ens referim als habitants dels seus barris. En el lloc de Madrid posau-hi Mallorca, o els Estats Units, lislam o el Vatic; en daltres contextos, els alemanys, els espanyols, els israelians, els palestins Daqu que per comoditat podem atribuir a una ciutat, un pas, una religi, sense matisacions, les culpes dall que no funciona b o que no va com voldrem. s just a? Mutatis mutandis, cosa da ja passava a lantic Israel. Des del s. ix al vii aC. per a Israel, Assria (dit tamb Assur) o Nnive, la seva capital, havia esdevingut sinnim de sistema opressor; com abans Egipte, que Israel associava en la seva memria histrica a lopressi soferta pels hebreus abans de lxode. Assria emprava el seu potencial militar per atemorir els petits regnes vens i sotmetrels a pactes humiliants de vassallatge;
El rei assiri dalt del seu carruatge. Nnive, palau del sud-oest (s. VII aC). 69
les tropes assries infonien terror pertot arreu amb el seu espetec de fuets, estrpit de rodes, galop de cavalls, sotracs de carros de guerra (Na 3, 2). Lany 722, desprs que el rei de Samaria (capital dIsrael) havia cercat lajut dEgipte per espolsar-se el jou dels tributs que li imposava Assria, el rei daquest pas, Sargon II, ocup Samaria, deport els seus habitants i repobl Israel amb colons assiris que la desnaturalitzessin. Aix ens ho conten les crniques recollides al segon llibre dels Reis 17. No s estrany id que Nnive, la capital dAssria, fos vista pel profeta NAHUM com la ciutat sanguinria, carregada dimpostura i de rapinya, que no es cansava de caceres, la gran prostituta que fascinava per la bellesa i per les arts de bruixeria (Na 3,1-4). Tindr motius Nahum per celebrar, lany 612, la caiguda de Nnive sota el poder dels babilonis. Els israelites faran un al en veure subjugat el poder destructor del sistema poltico-militar de Nnive. Per en la mateixa collecci dels dotze profetes menors hi trobam, com a contrast, la novelleta didctica que t com a protagonista el profeta JONS i que ens dna una altra visi de Nnive. Du li dna, a Jons, un difcil i desagradable encrrec: vs a la gran ciutat de Nnive i proclama-hi que ja no suport ms la seva perversitat (Jo 1,2). A Nnive, la ciutat sanguinria? Comprensiblement Jons fuig cap a Tarsis, en direcci contrria. Du, emper, que mou els ls de la histria, condueix el profeta cal seu dest; nalment Jons, desembarcat a Nnive, hi predica el missatge damenaa que de conversi: daqu a 40 dies Nnive ser destruda (Jo 3,4). Sorprs, veu com els ninivites li fan cabal: els habitants de Nnive van fer cas de Du (3,5). Per Jons, en tost dalegrar-se per aquest resultat, t un gran disgust. No combregava amb un Du que s compassiu i benigne, lent per al cstig i ric en lamor, i que es desdiu de fer el mal. Potser hauria volgut poder demostrar que els ninivites eren incorregibles i que el cstig destructor el tenien ben merescut. El llibre acaba amb aquesta pregunta per a la reexi posada en boca de Du: i jo no havia de plnyer Nnive, la gran ciutat, on viuen ms de 120.000 persones que no distingeixen el b del mal, a ms de tant de bestiar? (Jo 4, 11). La lli em sembla clara: Nnive, tot i ser smbol dun sistema opressor, s habitada per gent, i la gent sn persones capaces de canviar radicalment. En seleccionar el llibret de Jons per a la collecci de llibres inspirats, Israel rep el missatge que sha dobrir ns i tot als enemics. I no diguem ja lesglsia dels seguidors de Jess, ell que esborr les fronteres amics/enemics. Joan XXIII, en la seva memorable Pacem in terris, va deixar ben clar que mai no sha de confondre lerror amb el qui va errat: aquest s sempre i sobretot un sser hum i conserva tothora la seva dignitat de persona, i sempre mereix de ser considerat i tractat com conv a una dignitat tan gran. A ms en la naturalesa de lhome no es destrueix mai la capacitat de vncer lerror i dobrir-se al coneixement de la veritat (158). No confonguem id un sistema, cap sistema, amb la gent.
70
Tobit, creient en terra estranya Viure a la dispora ha estat la condici ms normal dels jueus ns a la creaci de lEstat dIsrael el 1948; i ho continua essent encara avui per a molts de jueus que no shan installat a la terra dIsrael. La dispora sinici amb la invasi assria de Samaria (s. viii aC) i es va reforar amb la deportaci babilnica del regne de Jud (s. vi aC). Aquesta fou tamb la condici de vida dels primers cristians ns que, a partir de la pau constantiniana, lImperi rom declar el cristianisme religi ocial. Viure en dispora s la condici normal dels creients que viuen en minoria dins de societats plurals o en rgims poltics de signe laic. s com viure a la intemprie, sense la redossa protectora dun hivernacle: pot resistir la planta de la fe en aquestes condicions? TOBIT s un delicis llibret de la Bblia grega (probablement del s. ii aC) que cont un missatge clar per als creients dispersos en la dispora: s, s possible mantenir-shi creients, en bona relaci amb lentorn i sense perdre la identitat. Per si el creient no es vol diluir en aquesta atmosfera social i cultural mancada de referents religiosos, cal tenir cura de la famlia com a microclima indispensable per a mantenir la prpia identitat; una bona part del llibre locupen els consells del pare al seu ll i laventura daquest per trobar esposa sense sortir de la seva parentela. La famlia compleix el seu paper de transmissi de la tradici creient com a mbit on es prega i se celebra, on es recorda la Llei de Moiss i els profetes, i on sinculquen els valors morals derivats de la fe. El llibre mostra com Du s present en aquesta situaci, ns i tot en les dicultats i desgrcies, es complau en els qui observen delment els seus preceptes, i escolta les seves pregries. El llibre es tanca amb la mort del ll Tobies que ha pogut experimentar lalegria de veure la m de Du tant en la protecci dels qui sn dels com en la caiguda dels opressors. El personatge principal, Tobit, un ll de la tribu de Neftal que vivia a Galilea, junt amb la seva famlia, s deportat a Nnive, la capital dAssria. Tobit, que escriu en primera persona, fa notar, ja de bon comenament, la seva determinaci de mantenir-se del i no com molts de compatriotes que han claudicat: tots els meus parents i els meus compatriotes menjaven els mateixos aliments que els pagans, per jo em guardava prou de menjar-ne (1,10). Al nal marcar distncies amb lentorn en ordenar al seu ll que surti de Nnive, ciutat farcida dinjustcies i de mentida (14,8-9). Encara que aquesta ubicaci pot ser una cci literria, el llibre reecteix la situaci dels jueus en dispora i els exhorta, amb un relat exemplar, a mantenir-se dels contra la pressi de lambient. Tobit destaca per lexercici de les obres de misericrdia envers els seus germans vius i difunts, especialment amb els pobres i desemparats: compartia el meu pa amb els famolencs i donava vestits als qui no en tenien. Si mai veia el cadver dun meu compatriota abandonat darrere les muralles de Nnive, jo lenterrava (1,17). s ell qui, com a pare
71
responsable, aconsellar al seu ll Tobies a punt demprendre un llarg viatge: recordat del Senyor tota la vida. Guardat de pecar, no violis els seus manaments; obra sempre amb rectitud, no seguesquis mai el cam del mal, perqu els qui obren sincerament, reeixiran en tot el que emprenguin. (4,1-9). I ja a punt de morir, lexhortar a ell i a la seva esposa Sara: serviu Du sincerament, feis all que li agrada. Ensenyau els vostres lls a obrar amb rectitud i a fer caritats. Que es recordin de Du i el beneesquin en tot moment amb sinceritat i amb totes les seves forces (14,8-9). Quan Tobit ha perdut la vista, sha denfrontar amb el repte dels no creients que, en boca de la seva mateixa esposa Anna, li retreuen: de qu et serveixen les teves caritats? On sn les teves obres de misericrdia? Les saps tu i prou! (2,14). Ell no culpa Du del seu mal, sin que li obre el cor en una pregria adolorida, humil i conada: ets just, Senyor, i sn justes totes les teves obres. Ets bondads i recte en tot el que fas (3,1-6). La histria del casament de Tobies, ll de Tobit, amb Sara, que viu ms a lorient, a Ecbtana de Mdia, ve a conrmar que Du acompanya els seus dels dispersos en terra estranya. Les noces de Tobies amb Sara, celebrades dacord amb la Llei de Moiss, sn motiu de festa i alegria; i experimentar que tot surt b grcies a la benedicci de Du, fa esclatar una i altra vegada la pregria agrada: Benet sigui Du! Benet sigui Du! (8,5.15; 10,14; 11,14; 13,2). La resposta a la pregunta del principi s clara: la planta de la fe pot viure i crixer vigorosa a la intemprie, perqu Du hi s present. Ara b, cal tenir cura del microclima familiar (i podrem afegir, de petites comunitats creients) perqu la fe no desaparegui diluda en lambient.
72
Informacions
En la mort de Mn. Jordi Snchez-Bosch

Em poso a redactar aquest escrit pensant: qu dir? Aquests dies shan escrit coses tan maques i certes sobre tu, mossn, encapalades per ttols molt suggerents com ara: Ja no sc jo qui visc; Lapstol de sant Pau; Una vida al servei de la Paraula de Du; A lescola de sant Pau; Enamorat de la Paraula de Du, etc. Tots ells expressen la profunditat amb qu vivies la teva fe i la teva mestria bblica. Lendem del teu trasps, esdevingut el dia 5 de juliol a Valncia, vaig poder pregar davant de les teves despulles portades des daquella ciutat a la baslica de la Sagrada Famlia. El tat era tancat. Imaginava el teu rostre ser i, alhora, jois, propi daquell qui conservant la fe, ha acabat la cursa, desprs de lliurar un bon combat. Quan vaig arribar, un grup de feligresos nalitzava un cant. Al damunt duna taula, havien dipositat un lbum de fotograes que donava testimoni del teu guiatge per les terres de Jess i de Pau. Em va venir a la memria aquella ocasi en qu ens trobrem al metro a Barcelona. Com a salutaci em vas dir: Saps on mhe llevat avui? i afegires: A Jerusalem. Acabaves darribar dun dels teus nombrosos viatges conduint pelegrins a Terra Santa. Qualsevol et podia trobar acabat daterrar procedent dIsrael, dAtenes, de Damasc, dIstanbul, de Roma La teva dilatada cultura, per, et permetia guiar grups a moltes altres parts del mn com ara Jap, Rssia, Alemanya, etc. En el moment del teu trasps eres ms a prop: acompanyaves lescolania de la Sagrada Famlia a Valncia. La teva mort sha esdevingut de forma sobtada. I no et recordo, en vida, fent cap acci de forma sobtada. La teva morfologia fsica i el teu temperament no hi eren proclius. S que ho eren, en canvi, a mostrar de manera tangible lafecte que senties per les persones. Traspuaves bonhomia i era fcil endevinar-ne el que ho havia propiciat: la famlia on vas nixer i crixer. Duna banda la teva mare: el dia del seu enterrament recordo que lloaves i agraes el fet que ella havia copiat a m tot el text de la Bblia i que poc abans de morir havia tornat a comenar. De laltra, el pare, el poeta Sebasti Snchez-Juan: era gran la teva joia el dia que presentares la darrera antologia de la seva obra, amb ocasi del centenari del seu naixement. Lamor a la Bblia i a la poesia donaren com a fruit una germania extensa, quasi sacerdotal, de la qual tu formaves part.
73
Informacions
En aquella estona de pregria recordava el temps en qu ens feies conixer la gura de sant Pau, els seus escrits i la seva teologia. Aleshores eres el professor-especialista en sant Pau a lInstitut de Teologia de Barcelona i a la Facultat de Teologia. Des de les primeres classes jo admirava lhabilitat amb qu les teves mans grosses manejaven amb determinaci i domini ledici del Nou Testament en grec: immediatament localitzaves el text que cercaves; el coneixies perfectament i eres capa de recitar-ne qualsevol fragment. Ning com tu a casa nostra no coneixia sant Pau: labundant bibliograa que ens has deixat ns un bon testimoni. La teva competncia s reconeguda internacionalment, per aix eres convidat sempre a les gores destudi i de debat bblic. Un collega teu alemany, en lpoca en qu preparvem la primera edici de la BCI, em deia que set podia trobar (ell ho havia comprovat) en qualsevol aeroport de cam o de retorn dun congrs o pelegrinatge. En quilmetres recorreguts segur que has superat sant Pau. I, com a ell, els coneixements bblics i la seva assimilaci thavien fet un teleg eminent. Em va venir a la memria aquell dia en qu, amb un posat dinfant satisfet, que sovint adoptaves, em vas fer saber: el sant Pare mha fet membre de la Pontifcia Comissi Bblica. Et senties honorat per aquell nomenament i ens en vas fer sentir a tots els estudiosos de la Bblia de casa nostra. Recordava aquelles converses desprs de les teves llargues temporades a Roma i, en concret, sobre les sessions de la Comissi Bblica presidida aleshores pel Papa actual. Tagradava avanar-nos algunes informacions sobre els treballs que estveu duent a terme. I nosaltres ja les espervem.
El Dr. Jordi Snchez-Bosch en una intervenci en les Jornades de Biblistes de lany 2009 74
Informacions
Jordi Snchez-Bosch amb el cardenal Albert Vanhoye
Magradava preguntar-te sobre qestions teolgiques diverses; les teves respostes eren sempre fruit de la reexi i palesaven delitat a lEsglsia i llibertat desperit. Recordo de forma viva la nostra conversa a propsit del document Ordinatio Sacerdotalis, de Joan Pau II, sobre la possibilitat de lordenaci de les dones. Tu consideraves que, tot i que el document dicultava en gran manera el tractament de la qesti per part de futurs papes, no per aix no deixarien dabordar-la. Va ser tamb per mi molt enriquidora la conversa arran de la declaraci Dominus Iesus de la Congregaci per a la Doctrina de la Fe, arran de lafer Dupuis. Ens vas delectar amb una reexi magistral sobre la successi apostlica. I tamb et vas referir a larmaci que la declaraci fa sobre Esglsia, Regne de Du i Regne de Crist i del perill tant didenticar-los com de separar-los. Sobre aquesta darrera possibilitat deies: No pot ser que quan Crist, al nal de tot, entregar el Regne a Du Pare, el Pare li digus: Perdona, noi: ja en tinc un de Regne. I no fa gaire, lintent dintroduir el molts en les paraules de la Consagraci, va ser objecte duna llarga consideraci per part teva. Duna banda sobre la dubtosa competncia teolgica i litrgica de qui ho havia proposat. De laltra, de cap manera ho aprovaves per raons lingstiques bvies. Pel que em vas dir, vaig entendre que el teu parer va pesar per frenar la temptativa. Des de Roma solies telefonar-me a primers de desembre, tenint present que sapropaven les nostres Jornades de Biblistes. Alguns anys, el teu estat de salut feia preveure que no hi podries participar. Malgrat aix, deixaves que tinsists a fer el possible per assistir-hi. Solia donar-te dues raons: la necessitat que els membres histrics de lABCAT acomboiessin la trobada i que jo thi portaria en cotxe. No s ben b quina de les dues, o si totes dues, et convencien. El fet s que poques vegades deixaves de venir.
75
Informacions
La teva presncia omplia i les capcinades que sovint et vencien no timpedien de prendre la paraula de manera oportuna i docta. Les teves intervencions eren esperades i les observacions als ponents feien sempre forat. Darrerament lamentvem plegats el fet que a la Sagrada Famlia, la teva parrquia, no shi celebri culte de manera habitual. El teu enterrament, presidit pel cardenal Martnez Sistach, en no poder-se ociar a la cripta de la baslica, es va fer a lespai habilitat al darrera de laltar. Com era de preveure, va ser insucient per aplegar tots els qui et volem acomiadar. La remor dels visitants, recorrent i admirant la nau del temple, no cess en cap moment; lenterrament dun prevere de la parrquia tampoc no havia estat prioritari. Al nal de la seva sentida homilia lArquebisbe digu: Celebrem lEucaristia per pregar per ell; que la misericrdia de Du laculli. Ell estava preparant un nou llibre sobre Jesucrist. Penso que quan shaur trobat amb Ell haur comprovat si amb el que havia escrit lencertava o no. Tot li haur servit per gaudir eternament de la presncia de Du. Descansa en pau, mossn. I que en el cel ens puguem veure! Concepci Huerta
Gabriel Caellas Orpinell

Lamic Gabriel Caellas Orpinell nasqu a Barcelona lany 1920. El passat 22 dabril, als seus 91 anys, Jess, que sap tot el que ha fet i ensenyat, lha cridat a reposar aquella estona que ja no t (cf. Mc 6,30-31). El pastor evangelista Gabriel reb formaci general i especialitzada a Barcelona i a Madrid, i exerc amb entusiasme el seu ministeri al servei de la Paraula. El recorden, entre daltres llocs, a Ma, Reus i Logroo. Ha tingut les orelles obertes per escoltar qu diu lEsperit a les esglsies, coneixia aix que diu el qui t a la m dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris i ja experimenta la seva promesa: Al qui surti vencedor, li concedir de menjar de larbre de la vida que hi ha en el parads de Du (Ap 2,1b.7). El professor Gabriel ha demostrat ser un biblista expert sobre tot en lensenyament de lhebreu, en lexegesi i en la teologia de lAntic Testament. En tenen experincia diversos centres densenyament protestants i catlics, la llista s llarga, recordem noms la seva docncia en lEscola Bblica dels Pares Agustins de lEscorial, en quasi tots els centres de formaci dels Germans de la Salle a Espanya, i en la Casa de Formaci de les Salesianes de Madrid. Tenia ben clares i posava en prctica les paraules de Pau: Tots
76
Informacions
vosaltres, per la fe, sou lls de Du en Jesucrist: tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, tamb sou descendncia dAbraham, hereus de la promesa (Ga 3,26-29). Aquesta manera de pensar i dactuar lha conduit a la meta denitiva i ja pot experimentar el valor daquestes altres paraules de Pau: Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i s dall que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. Ell transformar el nostre pobre cos i el congurar al seu cos gloris, grcies a aquella acci poderosa amb qu ell sotmetr a si mateix tot lunivers (Fl 3,20-21). El doctor Gabriel t publicada la seva tesi doctoral, que present a la facultat de Teologia de Montpellier amb el ttol: El juicio sobre el pueblo de Dios y la doctrina universal de su fe en la poesa deuteroisaiana. El recordem en les seves classes sobre el llibre dIsaes, el llibre de Job o el Pentateuc en els Cursos Bblics dEstiu a Tarragona, el seu entusiasme, la seva germanor i la seva comuni en la prctica religiosa de la fe que sarrela i ens agermana en les Sagrades Escriptures. El seu pensament transmetia claredat, fora i color als seus llavis en proclamar les promeses de la segona part del llibre dIsaes: Escolteu una veu que crida: Prepareu en el desert el cam al Senyor, aplaneu en lestepa una ruta per al nostre Du. Salaran les fondalades, sabaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrs ser una plana,
Gabriel Caellas en els Cursos Bblics dEstiu de Tarragona lany 1997. 77
Informacions
i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixer la glria del Senyor, i tothom veur alhora que el Senyor mateix ha parlat. (Is 40,3-5). I tamb: Far nixer rius en els tossals ms rids, i fonts al mig de les valls. Transformar en estanys el desert, en dolls daigua, la terra eixuta. En el desert plantar cedres, accies, murtres i oliveres; a lestepa, al costat dels xiprers, hi far crixer boixos i savines (Is 41,18-19). I encara: Abocar aigua sobre el pas assedegat, correran rierols per la terra eixuta. Abocar el meu esperit damunt els teus lls, beneir els teus planons, i creixeran entre lherbei, com els salzes vora els corrents daigua (Is 44,3-4). El doctor Gabriel ha trobat aquesta aigua dIsaes i tamb la del riu dEzequiel (Ez 47,1-12) i ha vist com senriquia creient i vivint les paraules de Jess a la samaritana: el qui begui de laigua que jo li donar, mai ms no tindr set: laigua que jo li donar es convertir dintre dell en una font don brollar vida eterna (Jn 4,14), i aquestes altres que Jess proclam a tot el poble reunit en festa per a donar culte a Du: si alg t set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. Perqu diu lEscriptura: Del seu interior brollaran rius daigua viva (Jn 7,37b-38). Ara, a la Jerusalem celestial on ha arribat, ja gaudeix del riu de laigua de la vida, transparent com el cristall, que neix del tron de Du i de lAnyell (Ap 22,1-2). Me limagino vora el riu compartint les rialles amb el Pare Guiu que hi neda sense lajut dels peus de goma. Lamic Gabriel, pastor, professor i doctor no ha deixat mai danunciar la Paraula, ha tingut present larmaci de Jeremies: Si em dic: No hi pensar ms, no anunciar la paraula en el seu nom, llavors ella es torna dintre meu
78
Informacions
com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat dapagar-lo i no he pogut (Jr 20,9). El foc de la Paraula el convert en un cristi ecumnic: va ser collaborador del Centro Ecumnico Misioneras de la Unidad de Madrid. Convidat moltes vegades per la Comisin Episcopal de Relaciones Interconfesionales a jornades interconfessionals, simposis, trobades de pregria i reexi. Tant catlics de diverses comunitats com protestants de lEsglsia Evanglica han pogut escoltar les seves exposicions bbliques. El coneixement de les Sagrades Escriptures animava i empenyia el seu esperit ecumnic. Em complau recordar les nostres converses sobre la necessitat de llegir, estudiar, compartir i viure tots units els qui creiem en les paraules que levangeli de Joan posa als llavis de Jess: No prego noms per ells, sin tamb pels qui creuran en mi grcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, ests en mi i jo en tu. Que tamb ells estiguin en nosaltres, perqu el mn cregui que tu mhas enviat. Jo els he donat la glria que tu mhas donat, perqu siguin u com nosaltres som u (Jn 17,20-22). Ara ja gaudeix el fruit de la seva tasca ecumnica i es troba entre aquella multitud tan gran que ning no lhauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llenges. Sestaven drets davant el tron i davant lAnyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i proclamaven amb veu forta: La salvaci ve del nostre Du, que seu al tron, i de lAnyell (Ap 7,9-10) El Gabriel, membre de lAssociaci Bblica de Catalunya, la nostra entitat interconfessional, va posar els seus coneixements dhebreu i dels textos de lAntic Testament al servei de la traducci de la Bblia Catalana Interconfessional, el trobareu al tercer lloc de la llista de traductors de la BCI. Coneixement i saviesa en la traducci, alegria i entusiasme en les trobades de revisi, satisfacci en el treball com, acaronant i teixint el text, acompanyant la gestaci de la BCI i gaudint plenament en la seva sortida a la llum pblica. Ha fet sempre cas de les paraules de la segona carta a Timoteu: Davant de Du i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestaci i pel seu Regne: proclama la paraula de Du, insisteix quan s oport i quan s inoport, reprn, interpella, exhorta, com un que t molta pacincia i sap ensenyar. Pel que fa a mi, ja estic a punt doferir la meva vida com una libaci; ha arribat lhora de la meva partena. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. I des dara tinc reservada la corona de la justcia que el darrer dia em donar el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sin a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestaci (2Tm 4,1-2.6-8). Ara gaudeix les paraules del Sant i el Vera: Al qui surti vencedor, jo el far columna en el temple del meu Du, i ja no sen mour mai ms. Gravar en ell el nom del meu Du i el nom de la ciutat del meu Du, la nova Jerusalem que baixa del cel venint del meu Du, i tamb el meu nom nou (Ap 3,7b.12).
79
Informacions
Du Pare, Fill i Esperit Sant, per mitj de lamic Gabriel, ha fet arribar loferta del seu amor a moltes persones i a la nostra ABCAT. En donem grcies per Jesucrist mentre diem plens del goig pasqual: Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Du! Que en sn, dinsondables, els seus judicis, i dimpenetrables, els seus camins! Qui pot conixer el pensament del Senyor? Qui ha estat el seu conseller? Qui li ha deixat mai res, que ell li ho hagi de tornar? Tot ve dell, passa per ell i va cap a ell. Glria a ell per sempre. Amn. (Rm 11,33-36) Joan Mag Ferr
Els Cursos Bblics dEstiu 2011

Les aules de lInstitut Superior de Cincies Religiosos Sant Fructus de Tarragona van acollir una nova edici, la trenta-vuitena, dels Cursos Bblics dEstiu que organitza lABCAT conjuntament amb el propi INSAF. Durant tota una setmana, en horaris de mat i tarda, es van dur a terme dos cursos, un al voltant dels escrits del Nou Testament, concretat en lEvangeli segons Joan i de la m del Dr. Joan Ferrer, i un segon sobre els profetes menors i el seu encaix en el profetisme dIsrael, a crrec de Mn. Josep Llus Arin. Ms de 50 persones van seguir cadascun dels cursos, en una de les assistncies ms nombroses dels darrers anys i amb una bona proporci de persones que hi assistien per primera vegada. Sha repetit lexperincia de lany passat i el seguiment dels cursos es convalidava com a crdits per als estudiants de Cincies Religioses, DECA i Formaci Permanent. Es dna la circumstncia que aquest any els Cursos Bblics han estrenat una part de les noves installacions de ledici del Seminari (com, per exemple, la cuina, el menjador i les habitacions) i, a la vegada, han estat els darrers usuaris duna altra part de ledici com sn les aules i les ocines. El proper any els cursos subicaran a les
80
Informacions
Una imatge dels cursos daquest estiu.
oves installacions acadmiques, desprs de renovar i reestructur la resta de ledici n per acollir diferents serveis diocesans, la biblioteca, sales dexposicions i de reunions aix com la restauraci del paranimf i la reubicaci i ampliaci de la llibreria. En aquest sentit es va organitzar una visita a les obres, que va guiar el mateix arquitecte. Fins a sis hores diries de treball, amb les corresponents i necessries escletxes plenes desbarjo, converses, msica i resoluci de dubtes acadmics, donen al conjunt dels dies del Curs una ptina humana i de compartir tan gran com la inqestionable qualitat de les classes. Tot, bviament, a la llum de la Sagrada Escriptura, pal de paller de la fe i dels cursos i la tasca de lABCAT. Tanmateix destacar que un dels dies de classe larquebisbe Jaume va visitar laula per parlar uns minuts amb professors, alumnat i la direcci dels cursos, i desprs compartir taula amb el professorat i lorganitzaci. El darrer dia, i de forma unnime, tot lalumnat va reconixer amb llurs aplaudiments la qualitat, els coneixements i la fora pedaggica dels professors. Tamb es va fer el lliurament dels corresponents diplomes dassistncia a lalumnat oient. LEsperana Amill, que junt a Mn. Joan Mag i la secretria del Institut, Roser Fornell sn part de lnima dels cursos, va anunciar que el proper any els cursos es desenvoluparan durant la primera setmana de juliol i que, amb els mateixos professors que aquest any, les sessions de mat i tarda versaran sobre el darrer llibre de la Bblia, lApocalipsi, i els escrits dels anomenats profetes majors (Isaes, Jeremies, Ezequiel i Daniel).
81
Informacions
La campaneta den Joan Una vegada vaig fer classe a una comunitat de monges que tenien una campaneta per avisar amb aquesta histria, o amb una altra variant de la mateixa, un any i un altre el professor Ferrer, a linici de la segona hora del primer dia, demana una campaneta per cridar a lordre lalumnat, altament revolucionat desprs del pati i dhaver retrobat velles i belles amistats i normalment la demanda del professor acaba amb una teofania provocada en forma de campana o dinstrument ms o menys adient, per de caracterstiques sonores similars. De detalls com aquest que he explicat nhi ha molts durant els cinc dies dels cursos bblics. Com la campaneta den Joan podrem esmentar la omnipresent mquina fotogrca de Mn. Pasqual, la inacabable cafetera de lngels, la guitarra del Jaume, laigua de lAssumpta, les canons de Mn. Mag Fins a tal punt identiquem el signe o objecte amb cada persona, que la resta de lany aquests ens sn sagrament de les persones que ens evoquen, per que no veiem. I dancdotes encara nhi ha ms, sobretot entre aquelles persones que vnen de fora de la dicesi i viuen i passen junts uns dies a Tarragona per seguir les classes. El bon rotllo que hi ha, i nhi ha molt, fa que una bona colla de gent ja tingui marcada al calendari la primera setmana del mes de juliol del 2012. Tocar anar a Tarragona, als Cursos Bblics dEstiu a aprendre, a compartir, a conviure, a fer comunitat i la veritat s que s bonic dassaborir-ho tot plegat. I retrobarem la fora del propi relat evanglic, la insistncia acadmica de lalumnat i el devessall de coneixements del professor Ferrer que no ens permetran arribar ni a la meitat del programa previst. I ens afegirem novament al poble errant, als exrcits dIsrael i del Senyor per caminar amunt i avall del desert, de la terra promesa, de lexili
Abans de celebrar leucaristia
La visita al museu
82
Informacions
o dels regnes de Jud i Israel i acompanyar els agosarats profetes de la m del professor Arn. Ah! Tots plegats comencem a ensumar, a tenir a lhoritz, la xifra bblica dels 40 anys. Farem festa grossa el 2013, en celebrar els 40 anys de cursos? Miquel Marimon
Bblia i mstica
Durant el primer trimestre daquest any, aparegu un nou volum de la collecci Scripta Biblica. Es tracta del nmero 11, que porta per ttol Bblia i mstica. Vuit sn els treballs que el componen. En la introducci sens orienta sobre el carcter de la mstica judeocristiana que s inseparable de la condici nita i feble de lsser creat. No s una mstica de fusi, sin una mstica de comuni amb Du. Des daquesta perspectiva, doncs, el lector es troba amb vuit temtiques suggerents, rigorosament tractades. Aquests treballs sn fruit de les Jornades de Biblistes de Catalunya de lany 2008. Francesc-Xavier Marn Torn tracta de la Mstica: un silenci eloqent. Una aproximaci des de la fenomenologia psicolgica. Lautor conclou que no hi ha possibilitat de vivncia espiritual sense capacitat dautotranscendncia. Lautoreplegament s imprescindible si es vol aspirar a un mnim autoconeixement, per, si no s compensat amb lautotranscendiment, el subjecte acabar patint tota mena de patologies. Teresa Sol centra el seu estudi en la Comuni i solitud en la pregria de Jeremies. Es tracta duna anlisi de les anomenades confessions de Jeremies a descatir-ne la seva autenticitat. Lautora narma la seva fonamental autenticitat i conclou que revesteixen un clar propsit apologtic de construir una teodicea del judici de Jahv sobre Jud. En tercer lloc, Francesc Ramis Darder, titula el seu treball La introducci del llibre dEzequiel: sntesi de lexperincia mstica del profeta (Ez 1,1-3). Segons el Dr. Ramis el text, que es correspon al prleg del llibre, constitueix la introducci a tot el llibre del profeta i cont la sntesi de la seva experincia mstica que el redactor desenvolupa en la resta del seu escrit. Joan Ferrer presenta una Aproximaci a la mstica dels Salms del Regne de Du. Lautor, que analitza el text i el missatge dels salms 93; 96; 97 i 99 del grup anomenat salms del Regne, remarca que qualsevol intent de parlar de la mstica sols pot ser una aproximaci a un Misteri que constantment tadverteix: No tacostis. Treu-te les sandlies,
83
Informacions
Portada de Bblia i mstica
que el lloc que trepitges s sagrat (Ex 3,5). Afegeix, per, que La paraula del nostre Du s molt generosa: no para doferir-nos pregries perqu puguem proclamar que el nostre Du regna. De manera que tot ensenyant-nos a pregar ens instrueix: hem de contemplar la creaci, meditar la histria de la salvaci, donar culte al nostre Du i practicar la justcia i el b. Du regna des de sempre i ens ho ha fet saber. A continuaci daquests treballs centrats en lAntic Testament, i abans dencetar els del Nou Testament, trobem lestudi dAndreu Grau sobre Les ascensions en la literatura intertestamentria. Lautor se centra en els textos del Testament de Moiss i en el Testament dAbraham que b es poden considerar com lexpressi duna producci literria mstica. Encetant el bloc neotestamentari, Armand Puig pregunta i respon a la qesti Jess, era un mstic? Lautor arriba a la conclusi que Jess no s un mstic en el sentit habitual del terme, ja que manquen en ell el desig duni amb Du i el pecat i la culpa, llasts que impedeixen aquesta uni. Jess, tanmateix, viu all que condueix a aquest llast, en el marc duna humanitat sense ssures. La primacia de Du, la proximitat a aquest, directa i sense ombres, fan del missatge central de Jess el regnat de Du quelcom que brolla del seu interior, que no s revelat ni comunicat des del cel. En Jess es fa realitat all que lexperincia mstica anhela. En ell, el silenci i el balbuceig deixen pas a la paraula. Tot seguit, Agust Borrell presenta la Mstica paulina. Pau est convenut que, sense cap mrit per part seva, ha sentit la irrupci de Du en la seva vida. Concretament,
84
Informacions
ha experimentat la presncia evident de Crist ressuscitat. La uni amb el Crist ressuscitat s lelement decisiu en la vida de Pau, el que li dna limpuls i la fora per a dur a terme la seva intensa activitat apostlica. Finalment, Jordi Cervera estudia El vel celestial en Hebreus i en la mstica jueva antiga. Lautor fa veure les anitats de certs verbs de la carta als Hebreus amb els dalguns escrits de la mstica jueva. En resum, vuit articles que, per la seva densitat reclamen una lectura atenta i meditada. I un volum ms de la collecci que hem dagrair, duna banda, a lalt grau de coneixements dels nostres especialistes i, de laltra, a la pulcritud dels responsables de ledici: Armand Puig, Begonya Palau i Roser Fornell. Concepci Huerta
Cincia i fe. Histria i religi

El collectiu Cristians per Terrassa, ben conegut pels concursos bblics que organitza cada any, ha presentat lexposici Cincia i fe. Histria i religi a la Sala Muncunill de lAjuntament de la ciutat. Hi han collaborat lScriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat, el Museu Bblic Tarraconense, la Parrquia de Vacarisses i altres persones privades. Lestructura musestica ha anat a crrec de lespecialista Mercedes Quintero. Ha estat oberta durant el mes dabril i ns el dia 29 de maig. Lexposici Cincia i fe es va crear amb lobjectiu de potenciar els valors que emanen de la fe cristiana i de situar la dimensi religiosa de lhome i la tradici judeocristiana
Alguns dels objectes de lexposici. 85
Informacions
en el conjunt de la histria humana universal. Seguint un criteri cronolgic, comenant des de lorigen del mn ns arribar a limperi rom, sha volgut mostrar la relaci entre cincia i fe com un fet positiu i complementari. El sentit daquesta exposici, eminentment pedaggica, ha consistit en oferir un itinerari histric i religis des de la creaci de lunivers ns a la vinguda de Crist. Sn testimonis daquest llarg cam: els coneixements recents de lastronomia i del cosmos, els fssils dpoca prehistrica que ha conservat el planeta Terra, la pedra tallada a lpoca del paleoltic i del neoltic. Seguits amb la presentaci de les grans cultures dEgipte i de la Mesopotmia, de Grcia, de Roma i nalment de Palestina, la terra promesa, amb el Temple de Jerusalem. Lespai expositiu estava dividit principalment en cinc mbits. El primer mbit situava al visitant en el conjunt de lunivers, explicava els primers moments de vida a la terra, la formaci dels planetes i de les estrelles. El segon espai, lhome i lunivers, tractava laparici de la vida humana i el moment en qu lhome pren conscincia dell mateix, des duna perspectiva cientca, fent referncia a Sir John Eccles premi Nobel de medicina el 1963, des duna visi religiosa. Hi destacaven les peces procedents del Museu Bblic Tarraconense que pertanyien al perode del paleoltic i el neoltic. En el tercer mbit hi predominava el context histric: Du sha fet conixer als homes a travs de la histria dels pobles. Aquest espai mostrava les diferents cultures i llocs que illustren la Bblia a travs de les peces exposades, entre les quals hi destacava la reproducci del bust de Ramses II del Museu de Montserrat, una maqueta del Temple de Jerusalem de grans dimensions procedent de la Parrquia de Vaquerisses i altres peces dorigen arqueolgic que illustraven les cultures de Mesopotmia, Egipte, Roma i Palestina. Lltim espai expositiu que formava aquesta mostra, estava dedicat a la Bblia, el seu procs de formaci i traducci. La Bblia s el llibre universal ms tradut del mn i sen va mostrar la seva importncia amb diversos elements museogrcs, entre els quals cal destacar els plafons que presentaven el treball de traducci i edici de la BCI, Bblia catalana, traducci interconfessional. El recorregut nalitzava amb la presentaci dalgunes edicions de la Bblia, seguida de la projecci dun DVD sobre el contingut daquest llibre universal. Lexposici orientada principalment als nois i noies en edat escolar tenia un altre punt atractiu:el concurs bblic ofert al nal del recorregut. Una activitat adreada als participants dels centres educatius consistent en un qestionari sobre els fets de la histria i els relats bblics. Si la resposta era justa, podien tenir dret a una excursi a Montserrat, una visita guiada al Museu Bblic del Monestir o altres premis previstos. Els temes del qestionari tractaven naturalment de personatges, de llocs i de fets histrics en relaci amb la Bblia. Concepci Huerta
86
Notcies bibliogrques
WALTER KASPER, Diccionario enciclopdico de exgesis y teologa bblica. Tom 1: A-H. Tom 2: I-Z, Barcelona: Herder 2011, 1668 pgines. La publicaci daquesta obra constitueix un esdeveniment excepcional per la cultura bblica del nostre pas. El llibre cont els articles de tema bblic del fonamental Lexikon fr Theologie und Kirche (3a edici revisada entre els anys 19932001) obra magna de la cincia teolgica europea fundada per M. Buchberger i dirigida en la darrera edici pel savi Walter Kasper. El Diccionario enciclopdico de exgesis y teologa bblica (: DEETB) tal com apareix en la versi castellana ha estat pensat i tradut per Marciano Villanueva Salas, que ha recollit en diversos diccionaris temtics (teologia, moral, histria de lEsglsia i exegesi) una obra enciclopdica que en ledici original alemanya resultava complexa de consultar. La idea de presentar els materials repartits en els grans camps del saber teolgic s realment intelligent. En conjunt, el DEETB cont uns 1.500 articles que tracten dels grans temes i personatges del complex mn de la Bblia. El DEETB s una obra en qu han collaborat ms de 300 autors. Entre ells hi ha dos professors catalans: el meu mestre, lenyorat Josep Ribera () (la secci Targumim dins larticle Biblia) i el savi i gran amic Pere Casanellas (la secci Traducciones catalanas dins larticle Biblia). Lobra cont articles especcs sobre tots els llibres de la Sagrada Escriptura, sobre tots els grans personatges i indrets bblics i sobre els grans temes teolgics de la Bblia. En conjunt ens ofereix un compendi actualitzat de tot el saber bblic contemporani, en articles relativament breus, que tracten els aspectes fonamentals de cada tema en qesti i que ofereixen al nal una selecci bibliogrca molt ben escollida que permet ampliar els estudis. El to del llibre s el de la cincia bblica contempornia, que parteix del mtode historicocrtic, que cerca el mn histric en qu neixen els llibres i les tradicions que componen la Bblia, per que entn que en aquest mn i a travs daquestes paraules Du, creador del mn i senyor de la histria, sha revelat a la humanitat. El DEETB que presentem s una obra de gran importncia teolgica i cultural. Una lectura reposada del text permet endinsar-se en tots els grans temes del mn bblic en lestat actual del saber adquirit per la cincia bblica. Aquesta edici a cura de la prestigiosa editorial Herder de Barcelona mereix tota mena delogis. Joan Ferrer
87
Direcci: JOAN FERRER, Gutenberg, 15 - 08397 Pineda de Mar. ESPERANA AMILL, Sant Antoni, 89 43800 Valls. Adrea electrnica: butlleti@abcat.cat. Secretaria: secretari@abcat.cat. Administraci: Pla de Palau, 2 43003 Tarragona. Disseny de la coberta: Narcs Comadira. Composici: Imatge-9, SL (Valls). Impressi: Grques Moncunill, SL (Valls). DL: B-23633-1978. ISSN: 2013-9373
BUTLLET DE LASSOCIACI BBLICA DE CATALUNYA. Nm. 109. Setembre del 2011
PORTAL Joan Mag Pg. 1 ARTICLES Un denari i la sal Gadi Bosch Pg. 5 Lespiritualitat contestatria de Cohlet. Pessimisme o realisme?: Anlisi del text Coh 1,2-11 Hanzel Jos Ziga Valerio Pg. 23 Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans (1) Joaquim Mal Pg. 43 SA BBLIA, ES LLIBRE MS BO Sa Bblia, es llibre ms bo (4) Joan Febrer Pg. 67 INFORMACIONS En la mort de Mn. Jordi Snchez-Bosch Gabriel Caellas Orpinell Els Cursos Bblics dEstiu 2011 Bblia i mstica Cincia i fe. Histria i religi Pg. 73 NOTCIES BIBLIOGRFIQUES Joan Ferrer Pg. 87

Butlleti ABC109

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Butlleti ABC109

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Butllet

de lAssociaci Bblica de Catalunya

109. setembre 2011

Les coses essencials no es poden comprar

Expressi manllevada a Frederic Raurell.

Heu sembrat molt i heu collit poc 12

Vida Nueva, 16/1/ 2004, pg. 8-10.

Vida Nueva, 16/12/ 2006, pg. 42. Critas, desembre 2006.

Isidoro Anguita, Abat de Huerta, Semana Monstica, Salamanca 2009.

Critas, octubre 2009.

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-11

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Una miniatura medieval que illustra el llibre del Cohlet.

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Cf. Biblia de Jerusaln, 957. Cf. L. Alonso Schkel, Biblia, 959.

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Cf. J. Vlchez, Eclesiasts, 148. Cf. A. Barucq, Eclesiasts, 56-63.

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Loce cobria completament la terra.

Cf. L. Alonso Schkel, Diccionario, 221.

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Cf. A. Barucq, Eclesiasts, 18. Cf. A. Barucq, Eclesiasts, 26.

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Cf. G. Ravasi, Qohlet, Santafe de Bogot 1991, p. 20.

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Lespiritualitat contestatria del Cohlet: pessimisme o realisme? Anlisi de Coh 1, 2-1

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans1 (1)

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau, apstol de Jess 49

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

La conversi de Saule. Miquel ngel (1542-45).

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans

Pau de Tars, una biograa de lapstol dels pagans