Catalunya Feudal Xi - Xii

La Catalunya feudal (segles XI-XII)
Merc Aventn Puig

P01/04138/01034
Universitat Oberta
de Catalunya
Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034
La Catalunya feudal (segles
XI-XII)
ndex
Introducci ...................................................................................... Objectius ........................................................................................... 1. Revoluci feudal i comproms poltic ................................. 1.1. Factors desestructurants. Crisi social i poltica ...................... 1.2. Moviments de resistncia: sagreres i assemblees de pau i treva ...................................................................................... 1.3. El comproms entre lautoritat comtal i la noblesa ............... 1.4. Bases duna nova relaci: Al-Andalus i Occitnia.................. 1.5. Els pactes feudovassalltics..................................................... 1.6. Mecanismes de domini social: nova noblesa, nova pagesia ................................................................................. 2. Del principat feudal a la monarquia catalanoaragonesa .................................................................... 2.1. Bases jurdiques del nou ordre: els Usatges ............................ 2.2. Expansi de la sobirania barcelonesa..................................... 2.3. Construcci de la monarquia catalanoaragonesa .................. 2.4. Projecci interior: conquesta de la Catalunya Nova ............. 2.5. Occitnia i la Corona dArag ................................................ 3. Estructures socioeconmiques: camp i ciutat ................... 3.1. Servitud i condicions de la tinena........................................ 3.2. La senyoria jurisdiccional o banal.......................................... 3.3. Inicis de la ciutat feudal i dinmica mercantil ...................... 4. El patrimoni immaterial ......................................................... 4.1. Activitat cultural: els gneres literaris .................................... 4.2. Producci artstica: el mn del romnic ................................ 4.3. Plenitud de la historiografia eclesistica i pica popular....... Resum ................................................................................................
5 6 7 8 14 15 17 19 22
26 26 28 32 34 36 40 40 42 43 46 46 48 49 52
XI-XII)
Activitats .......................................................................................... Exercicis dautoavaluaci ............................................................ Solucionari ...................................................................................... Glossari ............................................................................................. Bibliografia .....................................................................................
55 56 57 57 58
XI-XII)
Introducci
Aquest segon mdul didctic se centra en una etapa fonamental de la histria de Catalunya, marcada per uns ritmes en el temps de resultats molt desiguals al si de la societat catalana. Al temps lent de transformacions i resistncies del model social antic i vell, on es va inscriure la PreCatalunya, va seguir un temps rpid de ruptura i liquidaci de lordre antic, amb conseqncies de gran magnitud per al futur de Catalunya: la revoluci feudal (segle
XI).
Lespai poltic i social catal va experimentar una alteraci violenta de lordre, manifestada pel triomf de lmbit privat sobre el pblic. Un nou sistema social es va imposar: el feudalisme, i la senyoria en va ser larma de poder. La nostra atenci se centra en lanlisi de tots els canvis en les estructures que configuraven el panorama catal anterior, com tamb en les bases institucionals i jurdiques del nou poder feudal, basat en la legitimaci de les violncies i la degradaci de la pagesia (procs dasserviment). Al final daquesta etapa (segle
XII)
el marc poltic i social de Catalunya esta-
va ben definit, i el nom de Catalunya i el dels seus habitants, reconegut. En el si daquella societat, la concepci jerrquica del mn es va posar de manifest a travs de les relacions feudovassalltiques, i la societat tripartida era el nou model: els maiores (els que governen), els clergues (els que resen) i la pagesia servil (els que treballen). A partir daquest moment, Catalunya es va projectar a lexterior en una aventura plena de conquestes i deixamplament de territoris que li don dimensi internacional.
XI-XII)
Objectius
En aquest mdul didctic trobareu els materials didctics necessaris per acomplir els objectius segents: 1. Analitzar el fenomen de la revoluci feudal i la seva incidncia a Catalunya, en tant que procs inscrit en el marc dun perode de creixement econmic i demogrfic. 2. Indicar que la feudalitzaci va comportar un gran canvi poltic (proliferaci de senyories) i una profunda alteraci social (origen de les servituds). El poder poltic i la submissi social anaven estretament vinculats. 3. Mostrar que la consolidaci del nou model social i del projecte poltic que lacompanya, amb les bases institucionals que li donen legitimitat, van ser essencials en la formaci de Catalunya. 4. Explicar la projecci exterior de la societat catalana, i la seva relaci amb una conjuntura econmica favorable i una situaci destabilitat poltica interior, representada per lhegemonia de la Casa de Barcelona. 5. Mostrar les primeres manifestacions de la identitat cultural catalana i les seves relacions i influncies amb lexterior.
XI-XII)
1. Revoluci feudal i comproms poltic
El creixement econmic i demogrfic que de manera lenta per progressiva es desenvolup al llarg del perode carolingi va capgirar les relacions de fora al si de la societat, alhora que amenaava lequilibri poltic del pas. Sembla que fou a mitjan segle que es va completar la rompuda de les
XI
terres interiors de la Catalunya Vella i sinici una pressi sobre la frontera que no va culminar fins al segle XII amb la conquesta de la Catalunya Nova.
Repoblaci i feudalitzaci
CO MTAT DE SOBRARB
COMTAT DE LA RIBAGORA
COMTAT DEL PALLARS SOBIR
CAPCIR ANDORRA
CONFLENT
COMTAT DEL ROSSELL
COMTAT DE LA CERDANYA
VALLESPIR COMTAT COMTAT DE BESAL
COMTAT DEL PALLARS JUSS

Marc
BERGA COMTAT DURGELL
DEMPRIES
amar
asa
ar ca
de
REGNE DARAG
Marca Occidental de Lleida
Marca de Barcelona
Be rg a
ad
eC
COMTAT DE GIRONA
COMTAT DOSONA
COMTAT DE BARCELONA
Lmit de comtat o pagus Marques meridionals de Tarragona i Tortosa Lanomenada Catalunya Vella Zona poblada al segles VIII i IX Zona repoblada des de ~ 875 fins a ~ 950 Lanomenada Catalunya Nova Zona repoblada des de ~ 950 fins a ~ 1100 Zona repoblada des de ~ 1100 fins a ~ 1200
0 50 km
Castell documentat al segle X
Durant aquest llarg perode la lentitud del moviment colonitzador de la frontera repercut sobre la condici de la pagesia catalana que, mancada de terres suficients, es va afeblir i fou vctima fcil de lopressi exercida pels poderosos, les nobleses laica i eclesistica.
XI-XII)
Aquest procs de senyorialitzaci i feudalitzaci va anar estretament lligat a la minva de lautoritat central durant la primera meitat del segle
XI,
i explica que, en el marc dels castells, els veguers, independitzats del
comte, fessin s i abs de la seva autoritat de manera arbitrria.
Els trasbalsos dels anys 1040-1060, com assenyala P. Bonnassie (1979), sn un episodi dun moviment general que va esclatar a tot lOccident europeu, encapalat per laristocrcia, que no dubt a apoderar-se directament dels rgans de poder. s el perode que G. Duby (1986) anomena la revoluci feudal i que va tenir com a desenlla lemergncia duna multitud de petites senyories locals, hereves dels principats territorials dpoca carolngia.
Lectura complementria P. Bonnassie (1979). Catalunya mil anys enrera (vol. I). Barcelona: Edicions 62.
Lectura complementria G. Duby (1986). Los tres rdenes o lo imaginario del feudalismo. Barcelona: Argot.
Com que lautoritat pblica ms forta a Catalunya al final del segle
era
Els comtes de Barcelona posseen els comtats de Barcelona, Girona i Osona.
la dels comtes de Barcelona el futur poltic del pas va dependre en gran part de la capacitat de resistncia que aquests comtes van tenir enfront dels feudals.
Mir Geribert Bar de la frontera de Barcelona, la Marca del Peneds, i membre del clan vescomtal de Barcelona, Mir Geribert va encapalar el partit dels feudals revoltats contra lautoritat comtal, a la qual feien responsable dobstaculitzar la consolidaci i expansi plenes del feudalisme. Lautoritat exercida per la Casa de Barcelona, en tant que detentora de la noci de sobirania pblica i garant de lordre jurdic tradicional, frenava la fora dels feudals amb la concessi de franqueses i oferia protecci a lEsglsia, rival de la noblesa en la propietat de la terra. Mir Geribert, al front dels castellans de la frontera, i fort amb la possessi dels castells dErampruny i Olrdola, sautoproclam prncep dOlrdola (1041). A continuaci, el clan vescomtal format per Mir Geribert i els seus parents van promoure una mena de cop de fora a Barcelona i van arribar a hostilitzar el palau comtal. Tanmateix, el comte es va refer i el seu tribunal formul una condemna contra Mir Geribert (1052), que va refusar de sotmetres. Per, poc desprs (1059), el rebel va acceptar la justcia clement i pactada del comte.
A la fotografia, lesglsia romnica de Sant Miquel dOlrdola en lemplaament de lantic castell de Mir Geribert.
1.1. Factors desestructurants. Crisi social i poltica Com diem abans, la feudalitzaci de Catalunya va ser possible, en bona part, per un creixement econmic, s a dir, de la producci, que va permetre als poderosos apropiar-se de lexcedent productiu del sector rural. Aix es va deure, en part, a lafebliment de les estructures tradicionals
XI-XII)
que comenaven a quedar obsoletes enfront de lembranzida de les noves forces emergents.
Abans de lany 1000, la famlia nuclear era fora estable i estava garantida per una estructura econmica que li era prpia. Per el creixement econmic i el clima de violncies inherent a la feudalitzaci van produir lesquerdament del model familiar. Sense la protecci de les institucions judicials, afectades tamb per la crisi, la famlia va intentar preservar els seus membres i els interessos comuns de les agressions exteriors tendint a lagrupament i leixamplament del grup. Es detecta llavors lexistncia de famlies mplies, que es diferenciaven del model anterior per les prctiques successries adoptades, com lherncia indivisa i el coheretament, que podia comportar lagrupament de tots els parents entorn dun dells (el fill gran, per exemple), convertit en cap de la famlia o llinatge, i encarnaci de lautoritat del pare difunt. Tanmateix la prctica successria habitual era el repartiment de lherncia entre tots els fills en condicions ms o menys igualitries, el que no excloa que el pare pogus millorar la sort dun fill.
La millora Segons el dret visigtic en s durant lalta edat mitjana, la frmula de la millora, contrria al principi digualtat entre els fills en el repartiment de lherncia, feia possible la concessi dun suplement del ter del patrimoni a un fill. Les necessitats de la noblesa de garantir el poder i lautoritat del llinatge amenaat pel sistema de les herncies divisibles devien fer necessari el recurs a aquest sistema i, al mateix temps, al manteniment duna certa unitat patrimonial i de poder per mitj dels vincles feudals (juraments, homenatges i infeudacions).
Parallelament, el poder poltic dels comtes catalans experimentava una minva notable. A la mort de Ramon Borrell (1017), seguiren les successives minoritats de Berenguer Ramon I i de Ramon Berenguer I, durant les quals lautoritat va ser exercida per la comtessa Ermessenda, vdua de Ramon Borrell. s possible que llavors hi hagus una certa crisi de lideratge. Una prova del fet que la concepci pblica del poder es perdia va ser el testament de Berenguer Ramon I (1035), que dividia els comtats entre els seus fills, disposici successria que afeblia, encara ms, lautoritat comtal:
Berenguer Ramon I: govern 1017-1035, minoritat 1017-1023.
Ramon Berenguer I: govern 1035-1076, minoritat 1035-1041.
1) Ramon Berenguer I va rebre els comtats i bisbats de Girona i Barcelona en aplicaci duna clusula de millora. 2) Els dos germans petits, San i Guillem (juntament amb la seva mare Guisla), van heretar el Peneds, s a dir, la frontera de ms enll del Llobregat, amb la ciutat dOlrdola, i el comtat dOsona, respectivament. Ambds havien destar sota lobedincia (obsequium) i tutela (baiulia) del germ gran, Ramon Berenguer. 3) La vdua de Ramon Borrell, la comtessa-via Ermessenda, va detenir el condomini o govern compartit dels tres comtats. Aprofitant la mino-
10
XI-XII)
ritat dels tres germans, aquesta disposici testamentria va permetre a Ermessenda exercir el govern dels comtats amb lajut dhomes fidels, partidaris de lordre pblic tradicional. Es podria dir que Catalunya, malgrat els esforos dErmessenda, va restar sense autoritat forta del 1017 al 1041.
Entre els fidels a Ermessenda... ... hi havia els bisbes Oliba de Vic i Pere de Girona, el prohom Gombau de Besora, el jutge Pon Bonfill Marc i el vescomte de Cardona.
El Casal de Barcelona (992-1097) Ramon Borrell I = Ermessenda de Carcassona 1016/17 comte de Barcelona, Girona i Osona Berenguer Ramon I el Corbat = 1 Sana de Castella 2 Guisla de Llu 1035 comte de Barcelona, Girona i Osona (1) San I comte dOlrdola (1) Ramon Berenguer I el Vell = Almodis 1076 de la Marca comte de Barcelona, Girona i Osona (2) Guillem I 1064 comte dOsona, senyor de Santpedor
Ramon Berenguer II = Mafalda de Cap dEstopes Pulla-Calbria 1082 comte de Barcelona, Girona i Osona
Berenguer Ramon II el Fratricida 1097 comte de Barcelona, Girona i Osona
Llavors, com hem indicat abans, lafebliment de lautoritat pblica va fer possible que alguns vescomtes i descendents dantics veguers prenguessin decisions de direcci poltica i dexpansi cap a la frontera al marge de lautoritat comtal. La crisi dautoritat, doncs, havia arribat als castells de la frontera , que van esdevenir dominis prcticament independents, mentre que a linterior dels comtats, els nobles sapropiaven de camins i fortaleses, i de les crregues, bns i drets pblics amb els quals van mercadejar.
La magnitud de vendes,... ... donacions i infeudacions de bns i drets del fisc entre nobles va comportar per als comtes, cap al 1050, la prdua del control directe o indirecte sobre una part molt important dels seus recursos tradicionals.
El poder i la fora dels comtes abans de lany 1000, com hem vist en el mdul anterior, procedia de la possessi de terres i rendes pbliques, s a dir, bns fiscals, els ms importants dels quals, els castells, els cedien temporalment o a perpetutat als seus collaboradors, clergues, vescomtes i veguers, perqu els administressin. No perdien per aix el control superior daquests bns. A partir del 1030 la crisi de lordre tradicional es va fer sentir arreu:
Vegeu el subapartat 2.2 del mdul didctic La Pre-Catalunya (fins a lany 1000).
11
XI-XII)
1) Els veguers, abans personae publicae, es van apropiar els castells que administraven i van esdevenir senyors castellans. Van prescindir, doncs, de lautoritat superior comtal, i van incorporar les terres fiscals del terme del castell i les rendes pbliques satisfetes pels habitants del districte corresponent a la seva propietat.
2) El canvi feudal va comportar tamb un cert canvi de vocabulari. Aix la paraula fevum, que abans de lany 1000 indicava la terra fiscal cedida en benefici pel comte a un agent seu, va passar a designar qualsevol b lliurat per un noble a un altre a canvi de serveis militars i altres obligacions vassalltiques. Naixia daquesta manera el feu privat, que violava tres regles de lordre tradicional:
El castell de Burriac, al Maresme, una de les fortaleses de lpoca de la revoluci feudal del segle XI.
a) Abans, nicament el comte, representant suprem de la potestat pblica, tenia facultat per atribuir terres i rendes pbliques. Ara els veguers castellans sautoconcedien aquesta facultat. b) Abans, aquestes concessions, fetes pel comte als seus agents, ho eren com a mecanisme propi de ladministraci (donar per administrar) i tamb com a forma de remuneraci per la tasca duta a terme. Ara, els nous senyors castellans concedien terres i rendes dorigen pblic al seu arbitri, i sempre dacord amb els seus interessos privats. c) Abans, el feu tradicional tenia carcter funcional. Representava el fonament material del poder de comandament a la castellania i, per tant, no podia ser desmembrat. Ara, aquest poder es fragmentava en feus mltiples, fenomen indicatiu del capgirament total de les estructures sociopoltiques del pas. 3) Lalteraci de lordre va afectar tamb la justcia. Els tribunals van esdevenir el marc dexpressi de moltes de les tensions de la societat. Amb el creixement econmic van incrementar-se els plets i els pledejadors, i la justcia es va corrompre. Els jutges es deixaven comprar i la llei goda va esdevenir formulria. Els tribunals van renunciar a la recerca de proves objectives i molts litigis es van resoldre al marge dels tribunals, b per acords entre les parts o, el ms sovint, per actes de fora o proves aberrants, com les ordalies.
Les ordalies Les ordalies o judicis de Du eren uns procediments judicials utilitzats a partir de mitjan segle XI per provar la culpabilitat o innocncia de la persona acusada. Aquesta era sotmesa a una suposada sentncia emanada per voluntat divina, i aix en detriment de laportaci de proves escrites i testimonis orals.
12
XI-XII)
Hi havia diferents tipus dordalies: a) La prova dita caldria, que consistia a extreure una pedra de linterior duna caldera daigua bullent; si la m en sortia cremada, s que lacusat era culpable. b) La prova dita dels albats, que consistia a dipositar dos nadons (un de cada part enfrontada en el judici) en una bassa o una piscina; el qui senfonsava mostrava la innocncia de la part que representava. En un judici celebrat a la vila de Tuixn lany 1081, davant dun tribunal presidit per Bernat, bisbe dUrgell, i format pel senyor Guillem Regimon i Albert, jutge, i altres optimats de la cria episcopal, el bisbe urgellenc va reclamar a la pagesa Bonadona i als seus fills la tasca que devien per lalou que, segons el prelat, retenien injustament i que era propietat de la seu i la seva cannica. Bonadona i els seus fills van respondre a lacusaci: Aix no ho hem pagat mai ni ho hem de pagar perqu la terra s alou nostre propi. El jutge va manar llavors a Bonadona que demostrs el seu dret per judici de Du mitjanant examen de laigua bullent. Bonadona, presa de terror, va respondre: Oh senyor meu! s el meu pecat! Reconec que he actuat indegudament, amb egoisme. Prego a la misericrdia de Du, a la Santa Verge Maria i a vostra merc que sigueu indulgent amb mi i jo en el futur far el que vulgueu. Pagar puntualment la tasca. El bisbe, satisfet amb aix, no la castig.
Aquestes proves... ... eren reservades als pagesos. La noblesa defensava el seu dret en duel.
Tasca: renda deguda per larrendatari al seu senyor, equivalent a lonzena part de la collita.
LAdministraci de Justcia, al final del segle X, va deixar de ser una instituci de dret pblic on tots els homes lliures de la societat podien acudir, amb certes garanties, per arranjar els seus conflictes, i es va convertir en una arma privada a mans de larbitrarietat dels poderosos.
4) En el marc daquests disfuncionaments alguns sectors de lEsglsia tamb semblaven haver perdut el nord. El suplement de riquesa creat pel creixement va atreure la cobejana dalguns prelats, que es van llenar a un seguit de prctiques simonaques i violentes.
La simonia... ... comportava la compravenda dun b o un crrec de lEsglsia, que per definici no era venal. Un exemple de prctiques simonaques va ser la compra de la dignitat arquebisbal de Narbona, feta el 1019 pel comte Guifr II de Cerdanya en profit del seu fill Guifr, encara un nen, per 100.000 sous. La reforma gregoriana va intentar eliminar la simonia i polititzaci dels crrecs i bns eclesistics.
La violncia feudal Un cas de violncia feudal practicada per un prelat va ser el del bisbe Guillem Guifr dUrgell (1042-1075), membre de la famlia vescomtal de Cerdanya. El poder i la magnitud de bns materials de qu gaudia aquest prelat, juntament amb la necessitat de preservar-los, el condu a imposar un rgim molt dur dexplotaci de la pagesia dels seus dominis i a trencar la fidelitat deguda a lautoritat comtal, tot fomentant actes de rebelli contra el poder establert. La violncia practicada per Guillem Guifr es torn finalment contra ell: va morir assassinat a Pallars per prophani homines.
A la fotografia, el bisbe Ermengol dUrgell i el comte Guifr II de Cerdanya confirmen un pacte feudal entre ells mitjanant la cerimnia de lhomenatge. Miniatura del Liber Feudorum Ceritaniae. Arxiu de la Corona dArag, Barcelona.
13
XI-XII)
Com a intents de frenar la situaci de crisi moral que patia lEsglsia a causa de lacumulaci de riqueses, la vinculaci als poders temporals i la simonia, van sorgir de dins de lEsglsia moviments reformadors com el dels monjos cluniacencs, que es va propagar per Catalunya, i el de les comunitats de canonges de les catedrals.
Aquestes iniciatives...
Aquestes i altres iniciatives reformadores van posar en evidncia un problema de fons: lenfrontament entre velles i noves estructures de poder. a) Desprs de ms de dos segles de donacions pietoses, efectuades sovint per famlies poderoses, el clergat havia aconseguit reunir un patrimoni gens menyspreable. b) Daltra banda, la noblesa feudal, descendent daquells llinatges, no estava disposada a renunciar a un cert control i fruci dels bns familiars llegats a lEsglsia. Per a aquesta noblesa, les prctiques simonaques eren una garantia de control i fruci.
... van disposar del suport de labat de Ripoll i Cuix i bisbe de Vic, que defensava la desvinculaci de la instituci eclesistica de la influncia dels laics.
Des daquest punt de vista, certs actes de violncia de nobles contra institucions eclesistiques es comprenen millor. Els plets entre nobles i clergues per terres, rendes, tributs eclesistics (delmes) i herncies van sovintejar i desembocaren moltes vegades en violncia fsica. Lamenaa dexcomuni no va poder aturar aquest clima que finalment va trobar soluci per la via dels pactes o acords negociats.
Per entendre aquest resultat s important tenir en compte dos aspectes:
a) Lorigen mateix de la jerarquia eclesistica: bisbes, abats i canonges procedien del mateix estament social que els seus adversaris, s a dir, de lestament nobiliari, i els uns i els altres estaven units per vincles de parentiu o llinatge. b) LEsglsia havia perdut poder sobre les institucions i els estaments socials, en part per la prdua de la protecci que fins aleshores li havia ofert lautoritat comtal, ara tamb en crisi. Aculada a la defensiva, la instituci eclesistica va pactar una entesa amb el nou poder emergent, el feudal, representat per laristocrcia castrense.
14
XI-XII)
1.2. Moviments de resistncia: sagreres i assemblees de pau i treva
Les resistncies a la feudalitzaci es van manifestar a diferents nivells al camp i a la ciutat. Les ms conegudes sn les que va oposar un sector de la instituci eclesistica a travs de les sagreres i les assemblees de pau i treva.
Lectura complementria R. dAbadal (1948). Labat Oliba, bisbe de Vic, i la seva poca. Barcelona: Aedos, 1962.
1) En una primera fase de resistncia, el clergat es va oposar a larbitrarietat i la illegalitat dels castellans, evitant la prdua de control dels castells de lEsglsia en les zones frontereres. a) Amb aquesta finalitat, i per evitar caure en la xarxa de vincles feudals, van crear la figura del levita-castell, encarregat de defensar els interessos de lEsglsia a les zones de marca o frontera. En tant que defensors del patrimoni eclesistic, i ats que lexcomuni era una arma poc efica, molts clergues van participar llavors en guerres privades. b) A la vegada per a una millor defensa i per evitar el pillatge dels nobles en rebellia contra el poder establert, lEsglsia va establir una aliana amb pagesos i mercaders que es va manifestar amb la difusi de les sagreres i la creaci de la treva de Du: Les sagreres, anomenades tamb sacrarias o cellarias, eren uns espais de pau ms o menys circulars (dun radi de 30 passes) al voltant dels temples, delimitats pels bisbes en el moment de la seva consagraci. La immunitat territorial daquests espais es concretava en el dret dasil eclesistic. Els pagesos van aprofitar aquest espai de seguretat per construir-hi magatzems on guardar les collites i leinam, i a poc a poc hi van construir cases i masos fomentant lhbitat concentrat. Les aspiracions pacifistes van trobar el seu mxim exponent en les assemblees de pau i treva de Du, unes institucions en les quals van confluir clergues i pagesos inquiets per la violncia dels feudals. Amb aquestes assemblees es pretenia imposar treves setmanals als nobles violents.
Lassemblea de pau... ... ms antiga coneguda a Catalunya s la celebrada a Toluges (Rossell) el 1027, que va presidir labat i bisbe Oliba, on es va proclamar la inviolabilitat del patrimoni eclesistic, alhora que es va imposar una treva des de lhora novena del dissabte fins a la primera del dilluns. Aquest temps de pau es va ampliar successivament en posteriors assemblees. A la fotografia, el campanar romnic de la seu de Vic que va governar labat-bisbe Oliba, promotor de les assemblees de pau i treva.
Aquest va ser el cas de Guillem de Mediona, responsable de la Marca de la Segarra.
15
XI-XII)
Lobjectiu de lEsglsia era, en definitiva, posar fre a la violncia, per no eliminar-la. En cert sentit, es podria dir que la prpia Esglsia exercia una mena de violncia sobre les classes inferiors, des del moment que acceptava com un fet natural, producte de la voluntat divina, lordre establert: els pagesos havien de treballar, mentre als nobles era encomanada la missi de governar i fer la guerra. La jerarquia eclesistica no qestionava, doncs, lordre senyorial del qual ella mateixa era part integrant; el seu objectiu era despullar-lo de tanta violncia fsica i de tant desordre.
A travs de les assemblees de pau, lEsglsia va assumir la direcci temporal del pas, en lespera que lautoritat comtal el recupers. Refet el poder comtal durant el segle
XII,
lEsglsia va cedir als comtes la presidncia de
les assemblees, moment en qu la pau de Du es convert en pau del comte. Aix es preserv la integritat del patrimoni eclesistic, per res no va impedir que la pagesia queds sotmesa a la dominaci dels senyors dels castells.
2) El sector urb es va beneficiar tamb de la protecci oferta per aquestes assemblees al comer i als mercaders. El mn del comer era una pea important dins lengranatge econmic del desenvolupament urb, alhora que aportava beneficis gens menyspreables al clergat de les ciutats episcopals, que tenien el control dels mercats (pels impostos) i de la circulaci monetria (pel dret dencunyaci).
La Pau i Treva de Du, convertida ara en instituci fornidora de dret, va orientar els principis pels quals shavien de regir els snodes, concilis i assemblees de bona part de lOccident cristi, alhora que les seves normes quedaven recollides als corpus jurdics catalans. Finalment al segle XIII aquestes assemblees es van transformar en les Corts.
Lectura complementria G. Gonzalvo (1986). La pau i la treva a Catalunya. Orgens de les corts catalanes. Barcelona: La Magrana.
1.3. El comproms entre lautoritat comtal i la noblesa Des del 1050 aproximadament el comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1035-1076) va desenvolupar una poltica intelligent de restabliment de lautoritat basada en dos elements:
16
XI-XII)
a) En laprofitament del potencial econmic procedent dels recursos de domini pblic que li restaven i de les contribucions de la comunitat urbana barcelonina. b) En lor de les paries. Amb lor daquests tributs, Ramon Berenguer I assegurava i mantenia la pau a les taifes frontereres de Lleida i Tortosa, a la vegada que veia multiplicar els seus ingressos. Daltra banda, aquesta nova orientaci i la represa de la lluita contra taifes ms llunyanes, com la de Saragossa, obria un cam de possibilitats a la noblesa guerrera, vida dhonors, en fomentar la seva participaci en campanyes de conquesta de noves terres a linterior peninsular, o en oferir-li la possibilitat de lluitar a sou en els exrcits de les taifes. Allunyat el perill de la noblesa sediciosa, els comtes de Barcelona van arribar a un comproms amb els vells llinatges de comtes, vescomtes i veguers que havien anat imposant la seva preeminncia sobre totes les famlies catalanes. El comproms va tenir dues vessants: En laspecte socioeconmic, Ramon Berenguer I va acceptar com un fet les usurpacions de bns i drets pblics i la submissi de la pagesia a la noblesa. En laspecte poltic va exigir que tots els magnats el reconeguessin com a cap natural i senyor eminent de tots els castells.
Les paries... ... eren tributs que taifes sarranes com les de Lleida, Tortosa i Saragossa van pagar en aquesta poca als comtes de Barcelona per garantir la seva protecci i ajut militar enfront datacs forans o per comprar la pau en moments dhostilitats.
Taifes Aquest era el nom que van rebre els diversos estats islmics autnoms, i amb el temps independents, sorgits a Al-Andalus arran de la fragmentaci del califat de Crdova desprs de les lluites dinstiques entre els diferents partits rabs, berbers i eslaus.
Aix, a mitjan segle
XI,
el Casal de Barcelona va comenar a con-
Miniatura del Liber Feudorum Maior que representa lhomenatge prestat per un noble pallars al seu comte, Ramon V de Pallars Juss, pel castell i la vila de Llimiana.
centrar a les seves mans el poder sobir de Catalunya i a dirigir en profit propi la unificaci poltica del pas. Els nobles rebels van ser multats i laristocrcia va jurar fidelitat al comte, el qual deixava la pagesia al lliure arbitratge de la noblesa a canvi desdevenir el princeps duna nova societat organitzada piramidalment, la societat feudal.
Com hem indicat abans, els canvis socials i poltics van afectar la justcia, que va esdevenir una justcia de classe al servei dels interessos de dominaci social del nou estament que simposava, el militar. A mans daquest sector, la justcia va ser utilitzada per expropiar la pagesia.
17
XI-XII)
Les sentncies judicials emanades de tribunals senyorials consistien sovint en la imposici de multes, que es convertiren en una font formidable dingressos per als senyors. La regressi dels tribunals pblics, presidits pel comte i els seus jutges, en favor de la justcia privada o feudal va conduir a una resoluci de conflictes en dues instncies:
Per evitar aquests abusos... ... i com a mesura preventiva, molts pagesos van lliurar llavors els seus bns i tamb la seva persona, en forma dalmoina o donaci pietosa, a institucions eclesistiques.
Una justcia inferior exercida pel senyor a la seva castellania, amb poder de jutjar els pagesos sotmesos al rgim senyorial. Una justcia superior exercida per assemblees de barons per a resoldre els plets entre homes del mateix estament, s a dir, entre nobles.
1.4. Bases duna nova relaci: Al-Andalus i Occitnia
Tot i les hostilitats de principis del segle
XI
entre Al-Andalus i el
territori catal, les relacions no es van trencar. Les ambaixades, els viatges privats i els rescats de captius en sn una prova, com tamb ho s el flux dor andalus que arribava a Barcelona a travs dels circuits comercials.
Ms encara: la contractaci de mercenaris catalans en els exrcits de les taifes, i les soldades que rebien, devia contribuir a fer entrar ms or al territori barcelon. I aix, juntament amb les paries, va permetre intensificar el treball de la seca de la ciutat. A partir del segle
XI,
! !
la presncia dels comtats catalans en el teatre militar i
poltic de la Pennsula era ja un fet que va marcar les noves relacions politicoeconmiques amb el mn islmic. En podem fer la cronologia:
1) Del 985 al 1010 continua lhegemonia islmica, amb rtzies que potser sn resposta a lactivitat repobladora dels catalans en terres properes al domini musulm. 2) Del 1010 al 1046 prenen dinamisme les expedicions catalanes en territori musulm arran de les dificultats del califat de Crdova i les lluites civils dAl-Andalus. Els mercenaris catalans van comenar a engruixir les tropes sarranes.
18
XI-XII)
3) Del 1046 al 1090 es va desenvolupar una nova etapa de relacions catalanomusulmanes sota el signe de les paries. Llavors, els beneficis obtinguts de les expedicions a Al-Andalus sembla que van interessar ms que les conquestes de nous territoris. Les garanties de seguretat i protecci que oferia el nou govern de Ramon Berenguer I als regnes de taifes vens, amb les corresponents entrades dor, van marcar la poltica exterior de la casa comtal durant aquells anys. 4) A partir del 1090 es va mantenir una relativa estabilitzaci de les fronteres. El protectorat que van exercir els comtes catalans sobre els seus vens sarrans, amb la contrapartida de lor de les paries, es va continuar i ampliar durant els governs dels hereus de Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. Larribada dels almorvits a la Pennsula, cridats pels regnes de taifes precisament per estroncar la sagnia de les paries, va capgirar, per, la panormica de la poltica peninsular. La derrota dalguns reis cristians va frenar lexpansi territorial daquests i va fer recular fronteres, a la vegada que les taifes salliberaven de la servitud de les paries.
Els almorvits van derrotar Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas lany 1086.
Quant a Occitnia, les relacions dels comtes catalans durant els segles
XI
XII
shi van desenvolupar a partir duna activa poltica
de compres i estratgies matrimonials, que van donar lloc a un complex teixit de petites sobiranies feudals, entrellaades per aliances mtues, on el vassallatge i les vinculacions familiars, resultat dels matrimonis pactats entre governants, eren la garantia ms ptima.
El procs de feudalitzaci va seguir camins divergents a una i altra banda dels Pirineus: A les terres occitanes el nou ordre social es va mantenir inestable tot i els esforos pacificadors de lEsglsia i les aliances entre feudals. A Catalunya, els comtes de Barcelona, afavorits pels xits militars i econmics (relacions amb lIslam) i pel suport de la instituci eclesistica (moviments de pau i treva), van poder constituir un estat feudal fort. Aix sexplica la projecci de la Casa de Barcelona al Llenguadoc.
19
XI-XII)
Ens referim a la compra dels comtats de Carcassona i Razs, feta durant els anys 1067-1070 pel comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis de la Marca aprofitant el buit de poder ocasionat arran de la mort sense descendents directes dels anteriors comtes. Els comtats es van pagar amb lor procedent de les paries cobrades als musulmans de les taifes de Lleida, Tortosa i Saragossa, i van significar la implantaci de la Casa de Barcelona a Occitnia. La plasmaci del nou sistema feudal es va manifestar en la subordinaci del llinatge occit al seu senyor natural, el comte de Barcelona. Per un seguit desdeveniments, sobretot els enfrontaments dels comtes de Tolosa i els seus vassalls Trencavell amb la Casa de Barcelona, van capgirar aviat la situaci. A la darreria del segle es va interrompre la poltica occitana de la Casa
El comte Ramon Berenguer I i la comtessa Almodis comprant els comtats de Carcassona i Razs, segons una miniatura del Liber Feudorum Maior.
XI
de Barcelona, amb la prdua dels comtats de Carcassona i Razs, ara a mans del vescomte Bernat At de Besiers.
Lectura complementria Diversos autors (1996). El somni dOccitnia. Barcelona: Fundaci Jaume I.
1.5. Els pactes feudovassalltics
A partir del 1060 es va encetar un perode nou, caracteritzat pel desenvolupament de les estructures feudals i els vincles feudovassalltics. Es van multiplicar els lligams dhome a home i es va imposar el sistema dels feus privats.
Com un acte dafirmaci de sobirania, hem vist abans que Ramon Berenguer I va fer entrar dins de la seva dependncia personal un nombre important de castellans aloers. Cal afegir que tamb es feren vassalls seus altres comtes catalans.
! !
La concepci jerrquica de la nova societat va crear uns mecanismes per a afavorir els vincles i les xarxes de relacions, que es van concretar en el pacte feudal o contracte feudovassalltic:
1) El primer element del pacte era les convinences, que tenien per finalitat definir els vincles, deures i obligacions que unien els senyors amb els seus fidels.
20
XI-XII)
Les convinences podien ser de tres tipus: a) Les establertes entre magnats, s a dir, de poder a poder, entre iguals, que es feien sense lmits temporals. b) Els contractes fets per a la guarda dels castells entre el senyor-castell i el castl, duna durada relativa, segons la correlaci de forces. c) Contractes de tipus temporal per a reclutar cavallers. Aquests contractes o convinences pressuposaven la investidura dun feu, s a dir, la cessi dun b material per part del senyor a un fidel vassall. Aquestes investidures podien ser de diverses menes:
a) Quan la investidura del feu era efectuada entre magnats, rebia el nom dinfeudaci. b) En canvi, si lobjectiu era encomanar la guarda dun castell a un castl, es diferenciava entre: La comenda, encomanament de la simple guarda del castell. La investidura del feu de castlania, que comportava la cessi de terres i rendes vinculades al castell en concepte de pagament pel servei. 2) Els actes dhomenatge i jurament de fidelitat que seguien les convinences o investidures de feu, van comportar un cerimonial feudal de dimensi pblica: a) En primer lloc es realitzava la immixtia manuum, uni de les mans dels dos personatges, senyor i vassall. Era un smbol del lliurament del vassall al seu nou amo i senyor. b) La immixtia manuum anava seguida de losculum, o pet que segellava el pacte. c) Finalment el vassall jurava amb la m estesa sobre els Evangelis que seria fidel al seu senyor. Aquests juraments podien ser una simple declaraci de lleialtat, per el ms sovint responien a un intercanvi de drets i obligacions de les dues parts. En aquest sentit podrem pensar que la fidelitat estava en certa
Homenatge prestat pel castl Guillem de Cervera al comte de Barcelona Ramon Berenguer III pels castells de Castelldaus (les Garrigues) i Gebut (Soses, Segri), segons una miniatura del Liber Feudorum Maior.
21
XI-XII)
manera subordinada a la concessi del feu, amb el resultat que un vassall podia estar obligat per fidelitat a diversos senyors.
La solidantia A la segona meitat del segle XI es va imposar la solidantia, que buscava regular aquestes fidelitats i que va consistir a fer homenatge slid, s a dir, a un sol senyor, el qual obtenia un dret exclusiu sobre el vassall.
El feu, pea per excellncia del contracte vassalltic, era una tinena militar, s a dir, una terra amb les seves rendes que un senyor tenia per un altre a canvi dalguna cosa, generalment un servei militar, o collaboracions en les tasques de govern i dadministraci de justcia.
La particularitat del feu era que les parts contractants pertanyien al mateix estament, noble o eclesistic. Es va establir, tamb, una tipologia de feus vinculada a la jerarquia de persones que el posseen: La cavalleria de feu era una tinena modesta dun cavaller a les ordres dun castl. El feu de castlania era la tinena del castl encomanat de la guarda del castell. Aquesta tinena comportava bns seents, rendes agrries i drets banals. Lhonor era un feu ms gran que la castlania que a vegades podia implicar la possessi de diversos castells, i responia al model dun gran patrimoni aristocrtic. El sistema successori dels feus va servir per a consolidar i protegir el patrimoni aristocrtic, garantia del poder i la fora dels feudals. Els honors, tot i que participaven del rgim hereditari, no podien ser dividits: En la transmissi daquest patrimoni, la lnia masculina, o agntica, es va imposar sobre la femenina, o cogntica. El pare, cap del llinatge, podia escollir el melior filius, sense recrrer necessriament al primognit, per garantir la successi del feu. En cas de manca dhereu directe, el vassall podia llegar lhonor a un tercer, per sempre necessitava del consentiment del senyor.
La complexitat dinstitucions del sistema feudal en conjunt obea a una nica finalitat: garantir fidelitats i aliances de classe per mitj
22
XI-XII)
del repartiment de terres, rendes i drets dels dominis castrenses, element fonamental del feudalisme entre les famlies nobiliries.
Amb tot, tal com assenyalen els Usatges, hi ha una desigualtat entre senyors i vassalls, o entre alta i petita noblesa; com ho mostren les convinences. La reciprocitat entre les obligacions del vassall i les del senyor eren fora desiguals pel que suposaven de crregues i responsabilitats del primer, mentre que la responsabilitat del segon quedava limitada, prcticament, a la investidura del feu. Tot i aquestes diferncies i contradiccions, els senyors i els seus vassalls formaven part duna mateixa classe social, la dominant.
1.6. Mecanismes de domini social: nova noblesa, nova pagesia
El resultat dels trasbalsos de lany 1000 va ser lemergncia duna nova societat catalana dividida en dos sectors: 1) Maiores o nobiles, els que tenien el poder de manar. 2) Minores o inferiores, s a dir, els governats.
Inicialment la distncia entre els dos grups era relativa; per vries raons: Pel sistema vigent de franqueses. Per la condici alodial de la majoria de les terres de pags. Pel dret que tothom tenia danar armat. Malgrat aix, el creixement econmic que segu a aquesta primera etapa va anar marcant les diferncies, i les violncies i lafany dacaparament dels maiores van eliminar, en bona mesura, les llibertats pageses. 1) La noblesa de lany 1000, segons els Usatges, estava internament molt jerarquitzada:
a) Els llinatges comtals i vescomtals es van mantenir al capdamunt de lestructura social i van guanyar riquesa i poder, per es van anar supeditant a la superior autoritat del comte de Barcelona.
23
XI-XII)
b) Seguien els barons (comdors), antics magnats descendents de la vella aristocrcia, que eren els senyors dels castells, feudataris i membres del seguici dels comtes de Barcelona. c) La petita noblesa era una categoria intermdia entre lalta aristocrcia i la pagesia, sorgida a partir de la revoluci feudal i que actuava com a delegada del senyor en laplicaci del poder banal o jurisdiccional. Estava integrada per membres desclassats de les branques laterals dels grans llinatges i per individus procedents de les capes ms benestants dels servidors dels castells, militis castri, que van rebre el nom de vasvassors. Aquest grup sencarregava de comandar la tropa del castell. d) Darrere dells anaven els milites (cavallers), que eren els representants ms nombrosos daquesta nova noblesa. Formaven les guarnicions dels castells, en nombre no superior als 10 homes. Molts, potser la majoria, procedien de lestrat superior de la pagesia aloera. La riquesa principal daquests cavallers era lequipament militar, s a dir, la possessi dun cavall i armes. De fet, aquests nouvinguts a les files nobiliries, desclassats del seu grup dorigen, es van trobar sempre en posici subalterna respecte del grup superior dels barons, que eren nobles per llinatge. 2) Els canvis experimentats al si de la noblesa van tenir tamb la seva expressi en el medi rural. A partir del 1060, la senyoria banal o jurisdiccional va limitar la independncia de la pagesia lliure i alodial, amb els consegents desequilibris i ruptures. El 1100 el procs dasserviment ja havia comenat: a) Primer van ser les exaccions banals. b) Desprs es va anar imposant la servitud personal. Les crregues banals o jurisdiccionals, que van comenar a aplicar-se en el marc dels castells o castellanies per laristocrcia laica, aviat es van estendre a linterior de les senyories comtals i de lEsglsia, fins a institucionalitzar-se amb el nom dusaticos o malos usaticos, el vocabulari propi de la servitud.
24
XI-XII)
El ban El ban o jurisdicci representava el poder de manar, castigar i imposar exaccions que tenien els senyors dels castells sobre els habitants, lliures o no, de les seves senyories o rees de control. Era lexpressi jurdica de la fora en qu es fonamentava el sistema feudal. Les crregues banals o jurisdiccionals que en derivaven consistien en serveis de tradici pblica (serveis militars, serveis en treball, serveis de vigilncia), sovint transformats en pagaments, impostos directes i indirectes (albergues, impostos mercantils) i drets de justcia (multes, confiscacions), als quals es van afegir exaccions arbitrries (toltes, forcies, qusties) i sovint la percepci de delmes que, encara que fossin tributs dorigen eclesistic, molts senyors sapropiaren.
La conformaci de la noblesa feudal i la pagesia servil va alterar lequilibri de forces. Un cop establert el que en podrem dir un comproms entre llinatges, plasmat en les convinences o pactes feudovassalltics, sacceler la senyorialitzaci del camp catal: apropiaci de la terra pagesa i afebliment de la condici social de la pagesia aloera. La petita propietat va declinar, absorbida per la senyoria o gran propietat feudal, i els antics alous pagesos es van transformar en tinences.
Lectura complementria G. Duby (1976). Guerreros y campesinos: desarrollo inicial de la economa europea (5001200). Madrid: Siglo XXI.
En el marc dels castells, pagesos aloers i tinents, davant la indefensi que comportava el canvi dorientaci poltica i la degradaci de la justcia, van caure de manera lenta per imparable sota lopressi dels antics agents comtals, els veguers, convertits ara en senyors privats. En aquestes circumstncies, molts pagesos, temorosos de la fora dels guerrers, van preferir donar-los la terra (i amb aquesta el fruit del seu treball) a canvi de recuperar-ne lusdefruit.
Lectures complementries Si voleu aprofundir ms la problemtica del camp catal a mitjan segle XI podeu consultar les obres segents: Th. Bisson (1984). El feudalismo en la Catalua del siglo XII. A: Th. Bisson. Estructuras feudales y feudalismo en el mundo mediterrneo. Barcelona: Crtica. P. Bonnassie (1979). Catalunya mil anys enrera (2 vol.). Barcelona: Edicions 62. P. Freedman (1993). Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval. Vic: Eumo.
Pags adobant una bta a la verema sota la vigilncia dun guerrer. Relleu del mes dagost de la portada de Ripoll.
25
XI,
XI-XII)
Lalou es transform aix en tinena. Al final del segle
la petita pro-
pietat era gaireb un record. Els pocs alous pagesos que quedaven havien perdut el seu carcter de propietat plena i lliure, ja que els seus propietaris no podien prendre decisions sobre els seus propis bns sense el consentiment dels senyors banals o jurisdiccionals.
El banum i el destret
Lemergncia de la tinena, doncs, cllula productiva bsica de la senyoria, va anar estretament lligada a lafebliment de la pagesia. El senyor del castell va esdevenir cap incontrolat de la comunitat pagesa, sobre la qual va exercir el mandamentum o banum i el districtum o destret.
El banum atorgava al senyor el dret de manar, allistar tropes, reclamar imposicions i serveis, i rebre jurament de fidelitat. Amb el destret el senyor obtenia el dret de jutjar i castigar.
Tal com apunten les investigacions fetes per P. Bonnassie, Th. Bisson i P. Freedman, a mitjan segle XI comencen a manifestar-se els primers signes de degradaci social i econmica del camp.
26
XI-XII)
2. Del principat feudal a la monarquia catalanoaragonesa
En aquest apartat ens disposem a estudiar el segle
XII,
que des de la pers-
pectiva de la histria poltica tradicional comprn els governs de Ramon Berenguer III (1097-1131), Ramon Berenguer IV (1131-1162), Alfons el Cast (1162-1196) i Pere el Catlic (1196-1213), caracteritzats per la formaci de la Corona dArag, la primera expansi de la societat feudal catalana, i tamb per la primera crisi poltica de la jove monarquia catalanoaragonesa.
El Casal de Barcelona (1097-1213) Ramon Berenguer III el Gran = 1 Maria Roderic de Vivar 1131 2 Almodis de Mortain comte de Barcelona, 3 Dola I, comtessa de Provena Girona, Osona, Besal, vescomtessa de Millau, Gavald, Cerdanya i Provena Carlads i Rods
(3) Ramon Berenguer IV = Peronella el Sant reina dArag, 1162 comtessa comte de Barcelona, de Ribagora Girona, Osona, Besal, Cerdanya i Provena, prncep dArag
(3) Berenguer Ramon I 1144 comte de Provena vescomte de Millau, Gavald, Carlads i Rods
(1) Ximena = Bernat III comte de Besal
San I 1223 comte de Provena, Rossell i Cerdanya
Alfons I el Cast = Sana 1196 de Castella comte de Barcelona, Provena i Ribagora, rei dArag
Ramon Berenguer IV 1181 comte de Provena i Cerdanya
Alfons II 1209 comte de Provena, vescomte de Millau, Carlads i Rods
Pere I = Maria I el Catlic senyora de Montpeller 1213 comte de Barcelona
2.1. Bases jurdiques del nou ordre: els Usatges Les violncies que havien presidit la gestaci de la nova societat no nicament no havien desaparegut sin que shavien codificat.
27
XI-XII)
El codi jurdic anomenat Usatges de Barcelona va esdevenir la manifestaci ms palpable de lacceptaci de la violncia com un fet inherent al comportament de laristocrcia i als pactes de repartiment del poder i de redistribuci de lexcedent entre aquesta i lautoritat comtal. El feu s, en essncia, aix: una forma de distribuci entre poderosos del fruit del treball pags.
Lectura complementria J. Bastardas (1984). Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Barcelona: Fundaci Noguera.
Lorigen dels Usatges Els Usatges van ser una recopilaci de normes jurdiques (usatges) que recollien el dret consuetudinari, bsicament de carcter feudal. La primera referncia documental daquest codi data del 1173, encara que la tradici atorga la promulgaci del nucli dusatges ms antic a Ramon Berenguer I i a Almodis el 1068, versi subscrita per P. Bonnassie. Segons R. dAbadal, lautor o compilador del codi deuria haver estat un jurista de la cort de Ramon Berenguer IV, qui lhauria redactat entre el 1149 i el 1151 amb la finalitat de legitimar el govern autoritari daquest comte. Altres historiadors, amb arguments tamb prou slids, daten els Usatges de lpoca de Ramon Berenguer III.
Al llarg dels 174 usatges que formen la compilaci definitiva del codi hi ha disposicions procedents del Liber Iudiciorum, de la interpretatio del Breviari dAlaric, de les Etimologies dIsidor de Sevilla, colleccions canniques, preceptes comtals i disposicions preses en assemblees de pau i treva. Lobjectiu dels Usatges era resoldre els problemes legals de la nova societat feudal que no estaven recollits en el Liber, font legislativa fins aleshores. Amb la promulgaci daquestes noves normes legals el comte de Barcelona i els jutges de la seva cort volien aconseguir uns objectius concrets:
Darrera redacci dels Usatges Sembla que la darrera redacci dels Usatges, per tant la definitiva, es va dur a terme en temps de Jaume I. A la image, una cpia dels Usatges manuscrita al segle XIII.
a) Cobrir els buits i la inadequaci de la Llei dels gots a la nova situaci creada per la feudalitzaci, especialment en matria penal. b) Tamb calia pensar en normes que donessin soluci a la problemtica dels vincles feudovassalltics; a lemergncia de la noblesa feudal, amb els seus estrats, que exigia un tractament privilegiat en el marc de la legislaci; a la regulaci del banum o jurisdicci, etc. c) Aix mateix, era finalitat dels Usatges aconseguir el restabliment de la pau civil, en una etapa en qu el jurament, les ordalies i els duels
28
XI-XII)
judicials substituen les proves testificals tradicionals basades en els testimonis i lescrit. La nova normativa recollida en aquest codi jurdic feudal incorpora les noves prctiques judicials donant-los forma legal.
2.2. Expansi de la sobirania barcelonesa
Lpoca del govern del comte Ramon Berenguer III assenyala un moment de gran esplendor en el procs de conversi de Catalunya en una sola unitat poltica sota la sobirania de la Casa de Barcelona.
1) Aquest governant port a terme una poltica dunificaci interior i dexpansi , com ho palesa a bastament la presa de Balaguer (1105), que va reforar lamistat tradicional amb els urgellencs, i la incorporaci a Barcelona dels comtats de Besal (1111) i Cerdanya (1117), fruit duna afortunada poltica denllaos familiars, i de la vila de Peralada, abans vinculada als comtes dEmpries.
Homes dEsglsia,... ... com labat i bisbe Oliba i el bisbe-arquebisbe Oleguer, van jugar un paper important en aquest procs dunificaci poltica. A la fotografia, sepulcre del bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, Oleguer, a la catedral de Barcelona.
En poc temps els dominis del Casal de Barcelona es van estendre des de la muntanya i la plana fins al mar. Manifestaci suprema de lhegemonia barcelonina, els comtes que encara es mantenien independents, els de Pallars, Urgell, Rossell i Empries, es van fer vassalls del comte de Barcelona.
2) Corresponen tamb a lpoca de Ramon Berenguer III els inicis del que en podrem dir una diplomcia peninsular de la Casa de Barcelona, en el sentit de relacions poltiques amb els regnes hispanocristians de loccident de la Pennsula. El comte de Barcelona va cercar llavors una aliana amb Lle i Castella , segurament amb lesperana que lajuds a frenar lexpansi llevantina dAlfons el Bataller, rei dArag, que avanava cap al control de les terres del Baix Ebre, en la zona de confluncia amb el Segre, i amenaava Lleida.
El pont medieval de la vila de Besal, capital del comtat homnim que es va incorporar a Barcelona el 1111.
29
XI-XII)
3) Va ser tamb durant el govern de Ramon Berenguer III que es va restaurar larquebisbat de Tarragona. La iniciativa tenia precedents dpoca carolngia i ms recents:
El comtat de Barcelona durant el regnat de Ramon Berenguer III el Gran (1097-1131)
ASS RC CA
ERS A-BESI ON
Vegeu lapartat 4.3 del mdul La PreCatalunya (fins a lany 1000).
FOIX PALLARS SOBIR Llvia RIBAGORA Sort la Seu dUrgell PALLARS Tremp JUSS
Marca d
ROSSELL CAPCIR Vilafranca de Conflent CONFLENT VALLESPIR Elna
EMPRIES Peralada Castell dEmpries
CERDANYA RIPOLL Ripoll BESAL Besal
URGELL Berga BERGA

A
Ullastret Vic Girona GIRONA
e Ca
ma rasa
Balaguer
O
TAIFA Lleida DE LLEIDA
Manresa
B
D E
Barcelona
TA IF A
Siurana
Olrdola
0 30 km
SA O RT TO
Tarragona
El comtat de Barcelona a ladveniment de Ramon Berenguer III (1097) incorporacions de 1111
Campanya de conquesta momentnia (1114-1115) dEivissa i Mallorca, als musulmans Matrimoni (1112) de Ramon Berenguer amb Dola de Provena
incorporacions ~ 1118 incorporacions ~ 1131 conquestes de territoris musulmans
a) Arran de la conquesta de Toledo (1085) i la restauraci del seu arquebisbat (1088), les autoritats catalanes van iniciar una srie de contactes amb Roma per aconseguir del papat la restauraci de larquebisbat de Tarragona, no sense la forta oposici de les seus de Toledo i Narbona. b) El 1116 Ramon Berenguer III va obtenir, finalment, lacord del papa i, desprs dinteressar en lafer el bisbe de Barcelona, Oleguer, aquest va rebre el nomenament darquebisbe del papa Gelasi II (1118). c) Per materialitzar el projecte calia, per, conquerir Tarragona, repoblarla i defensar-la dels musulmans de Tortosa, Prades i Siurana. A tal fi, Oleguer va signar un acord amb el cavaller normand Robert Bordet, pel qual aquest es feia feudatari de larquebisbe i es comprometia a ocupar, repoblar i restaurar la ciutat de Tarragona. Daquesta manera, lobedincia de lEsglsia catalana a larquebisbe de Narbona, que havia durat 300 anys, es va acabar.
Ramon Berenguer III en una miniatura de lanomenat Rotllo genealgic que es conserva al monestir de Santa Maria de Poblet.
30
XI-XII)
Les dicesis catalanes i les seves metrpolis (segles IX a XII)

Dicesi catalana Dicesi de Pallars-Ribagora (910-948) que els segles VIII-X depengu del bisbat dUrgell Dicesi de Besal (1017-1020) Lmit de larquebisbat de Narbona (abans 1118) Lmit de larquebisbat de Tarragona segons privilegi dAnastasi IV (1154) Seu episcopal Seu metropolitana
Tolosa Besiers Carcassona Narbona Agde
Uss Alb Castres Lodeva Magalona Nimes
Pamplona 1023 Elna 783 Calahorra 1049 Osca 1095 Tarassona Roda 910 Urgell 795
Besal Vic 880 Girona 785
Saragossa 1118
Lleida 1149 Barcelona
Tarragona 1120 Tortosa 1148

0 100 km
4) Molt aviat la Mediterrnia va ser tamb un centre dacci de la diplomcia i la milcia dels comtes catalans: a) Durant els segles IX i X els comtes dEmpries havien desenvolupat una discreta activitat marinera, comercial i pirtica. b) El segle les relacions comtals en lmbit mediterrani es van traduir
XI
Aquest matrimoni... ... marcava per a la Casa de Barcelona els inicis duna poltica italiana que va tenir una continutat fidel en el futur: Pere II el Gran, descendent lluny del Cap dEstopes, es va casar el segle XIII amb Constana Hohenstaufen, descendent de la dinastia normanda de Siclia, i daqu vingu la incorporaci de Siclia a la Corona dArag.
en lenlla de Ramon Berenguer II Cap dEstopes amb la princesa normanda Mafalda de Pulla-Calbria (1078). c) No obstant aix, les relacions diplomtiques i les activitats comercials dels cristians a la Mediterrnia occidental es trobaven, en aquesta poca, amenaades pels atacs dels corsaris musulmans de les Balears. Mentre es desenvolupaven a la Mediterrnia oriental les primeres ofensives dels croats, que capgiraven la correlaci de forces, Ramon Berenguer III va signar un conveni amb Pisa (Sant Feliu de Guxols, 1113) per a dur a terme una expedici contra Mallorca, a la qual suniren estols procedents del sud de Frana. Els acords daquest conveni, tot i que semmarcava en el moviment de la croada, eren fonamentalment econmics: per a catalans i pisans signifi-
31
XI-XII)
cava la lliure circulaci per la Mediterrnia occidental, i, a ms, els mercaders pisans van obtenir la protecci del comte barcelon i avantatges comercials per a desenvolupar les seves activitats en territori catal. Lxit de la croada (saqueig dEivissa el 1114, i de Ciutat de Mallorca el 1115) va ser efmer, ja que, obligats pels almorvits que amenaaven la frontera catalana, els guerrers catalans van abandonar aviat larxiplag.
El nom de catalans i de Catalunya Aquesta expedici, amb tots els seus moviments, itineraris i organitzaci, ha estat narrada per un cronista pis, probablement Enric de Pisa, en el poema titulat Liber Maiolichinus, on per primera vegada apareixen els noms de catalans i Catalunya: Desprs que les naus que venien de les costes llatines hi hagueren amarrat (a terra catalana, creient que era Mallorca), els homes van penjar de les astes senyals que amenaaven guerra [...], van agafar les pesades espases [...]. Tota la costa va ressonar amb els sons roncs de les trompetes [...]. Agafaren els indgenes que veieren [...]. Aquests van assegurar que eren cristians i catalans [...]. Desprs que van reconixer la costa de Barcelona [...], un dels cnsols fou enviat al comte que tenia sota el seu poder Barcelona i Girona [...]. El seu nom era Ramon, el qual havia aconseguit innombrables victries [...]. (Traducci lliure de lautora.)
5) Per a la Casa de Barcelona i els seus fidels, Occitnia va ser laltre camp dacci. Lempresa occitana de Ramon Berenguer III va comenar amb un fracs: la prdua dels comtats de Carcassona i Razs, que van passar a mans de la casa vescomtal de Besiers, del llinatge dels Trencavell. Amb tot, lactitud desptica de Roger At, fill del vescomte Bernat At, que va succeir el seu pare en el govern dels comtats quan aquest marx a les croades, va crear descontentament i els carcassonesos, revoltats contra la seva autoritat, van demanar ajut a Ramon Berenguer III, a qui van prometre lliurar la ciutat i jurar fidelitat. El retorn de Bernat At i la lluita per Carcassona va enfrontar llavors el comte de Barcelona amb el vescomte de Besiers, que no dubt a cercar lajut del comte de Tolosa. Laliana es concret pel sistema del feu de represa: el Trencavell va lliurar la ciutat de Carcassona i el seu comtat al comte de Tolosa en canvi de recuperar-ho en feu. En aquelles circumstncies, els problemes peninsulars de Ramon Berenguer III, enfrontat als almorvits, li van impedir reaccionar, i Bernat At, sostingut pel comte de Tolosa, va poder consolidar el seu domini sobre Carcassona. A partir daquest moment va comenar una llarga lluita per lhegemonia a Occitnia entre la Casa de Barcelona i la de Tolosa.
Les muralles de la ciutat medieval de Carcassona, on va comenar lexpansi ultrapirinenca de la Casa de Barcelona.
32
XI-XII)
Restablerta la pau a Catalunya, la contraofensiva del comte de Barcelona en terres ultrapirinenques no es va fer esperar. Per restablir la seva posici, Ramon Berenguer III es va servir de les convinences o pactes feudovassalltics com el signat amb el seu germanastre, el vescomte Eimeric II de Narbona, fill de Mafalda de Pulla-Calbria, que shavia casat en segones noces amb el vescomte de Narbona. Lxit ms gran, per, va procedir de lestratgia matrimonial: el comte de Barcelona, vidu per segona vegada, es cas amb Dola de Provena (1112). Per aquest matrimoni, tots els dominis de la Casa de Provena es van incorporar a la Casa de Barcelona, que aconsegu la submissi per vassallatge dels principals llinatges provenals, posici hegemnica que va permetre a Ramon Berenguer III recuperar la superior autoritat feudal sobre els Trencavell, senyors de Carcassona. A partir daquests moments, la potestat feudal del comte de Barcelona sobre els seus vassalls occitans va passar a ser per aquests una garantia de protecci enfront de qualsevol temptativa dincorporaci dels seus territoris per part del comte tolos.
Lectura complementria R. dAbadal (1970). La dominaci de la casa comtal de Barcelona sobre el Migdia de Frana. A: R. dAbadal. Dels visigots als catalans (vol. II, pg. 281-310). Barcelona: Edicions 62.
Dola de Provena era... ... filla de Gerberga, comtessa de Provena a Arle, vdua de Gilbert I, vescomte de Millau, Gavald i Carlads, a lAlvrnia.
2.3. Construcci de la monarquia catalanoaragonesa En el regne dArag, la mort del rei Alfons el Bataller (1134) sense hereus directes, i la seva darrera voluntat de deixar el regne als ordes militars del Temple de lHospital i del Sant Sepulcre, van provocar una greu crisi successria. La disposici testamentria, de carcter religis, daquest monarca era contrria a la tradici, i, en conseqncia, viles, nobles i eclesistics es van resistir a acatar-la: Els navarresos, units a Arag des del 1076, van aprofitar lavinentesa per separar-sen, i van elegir com a rei propi Garcia VI de Pamplona (1134-1150), senyor de Tudela. Els aragonesos, al seu torn, elegiren com a rei un germ del rei difunt, bisbe electe de Roda-Barbastre, que va governar amb el nom de Ramir II el Monjo (1136-1137). Tamb el fillastre del Bataller, Alfons VII de Castella, va reivindicar lherncia aragonesa, alhora que iniciava una ofensiva cap a Saragossa
33
XI-XII)
i prenia possessi duna bona part de la vall de lEbre inclosa la capital mateixa del regne dArag. En aquest ordre de coses, la Santa Seu acab de complicar el conflicte en defensar la validesa del testament dAlfons alhora que es manifestava en contra de lelecci del nou rei dArag.
Ramir II el Monjo, poc avesat als afers poltics i com que se sentia anatematitzat per la Santa Seu i amenaat per Castella, va cercar aliances en els regnes i comtats vens. Primer va iniciar un apropament fallit a Navarra, i seguidament saprop a Catalunya, on va establir una ferma amistat amb Ramon Berenguer IV, en qui va trobar un aliat per a enfrontar-se als seus enemics.
Per als estaments aragonesos,...
Al final del 1135, el rei aragons es va casar amb Agns de Poitiers, de qui tingu la infanta Peronella, que aviat es va convertir en lhereva cobejada per totes les cases regnants de la Pennsula: Castella intent prometrela en esposalles a linfant San per tal daconseguir el control sobre Arag (tractat dAlag, 1136), per va prevaler lopci duna aliana amb Catalunya, materialitzada en lenlla de la infanta Peronella amb el comte de Barcelona. El problema successori, plantejat el 1134, es va resoldre, desprs de laborioses negociacions, quan el rei dArag va lliurar la seva filla Peronella al comte de Barcelona (1137). Poc desprs, Ramir II ordenava a tots els sbdits de la corona que obessin el comte de Barcelona, com si dell mateix es tracts (tamquam regi), i poc desprs abandonava totes les tasques de govern a mans de Ramon Berenguer IV.
... la perspectiva duni amb un principat feudal com el catal, on el comte estava obligat per pactes feudals a compartir poder i riqueses amb la noblesa, era, probablement, ms atractiva i menys perillosa que loferta del rei de Castella, un regne amb una estructura monrquica ms autocrtica.
Ramon Berenguer IV i Peronella segons una miniatura de lanomenat Rotllo genealgic que es conserva al monestir de Santa Maria de Poblet.
La uni dArag amb Catalunya va ser el resultat duna uni dinstica pactada en la qual els dos membres components de la Corona van mantenir sempre la seva prpia identitat, s a dir, la integritat territorial, les lleis, els costums, les institucions i els governants. De fet, noms el rei i els seus collaboradors immediats eren comuns a Arag i Catalunya, que, per la resta, mantenien la seva prpia estructura de poder.
34
XI-XII)
La creaci de la Corona catalanoaragonesa (1137-1196)

REGNE DE
Pamplona Jaca 11-VIII-1137
FOIX
PALLARS ANDORRA SOBIR PALLARS
Perpiny
PAMPLONA
A
ROSSELL
Elna
la Seu dUrgell
JUSS
C A S T E L L
Tudela
Osca
Barbastre Monts
Tremp
Berga Vic
Besal
EMPRIES
URGELL
Balaguer
Girona
Saragossa Fraga 1149 Lleida 1149 Siurana 1153 Alcanys Tortosa 1148 Tarragona Barcelona
Calataiud
D E
Albarras Terol 1170
Penscola
D
A
0
O
100 km
Casal de Barcelona de Ramon Berenguer IV (1137) Regne dArag (1137) Contracte matrimonial entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella dArag Conquestes de Ramon Berenguer IV, a la seva mort (1162) Conquestes del seu fill, Alfons I, a la seva mort (1196) Incorporacions el 1172 Incorporacions el 1192
1153 Any de reconquesta
N E R E G
Valncia
de territoris musulmans
La creaci de la Corona dArag perseguia lestabliment dun cert equilibri peninsular. Ramon Berenguer IV va desenvolupar una poltica de conciliaci amb totes les parts implicades en la successi aragonesa: Va fer homenatge a Alfons VII per Saragossa (Regnum Cesaraugustanum). Va iniciar negociacions amb la Santa Seu per arribar a una entesa sobre els drets dels ordes militars a Arag.
Les relacions diplomtiques... ... amb Castella es van concretar en lajut donat per Ramon Berenguer IV a Alfons VII en lefmera conquesta dAlmeria (1147) i, ms tard, en lacord conjunt de repartiment de les futures conquestes a Al-Andalus (tractat de Tudelln, 1151).
2.4. Projecci interior: conquesta de la Catalunya Nova Lexpansi a linterior dels regnes de la Confederaci, sobretot la conquesta de la Catalunya Nova, va rebre un fort impuls arran de la uni daragonesos i catalans: a) En el territori catal es va continuar lobra dexpansi iniciada per Ramon Berenguer III, i el primer objectiu que saconsegu va ser la conquesta de Tortosa (1148). Van seguir les conquestes de Lleida i Fraga (1149) i, poc desprs, amb locupaci de Mequinensa, sobria la ruta de lEbre entre Arag i Catalunya. b) Cap al final del regnat de Ramon Berenguer IV, es va portar a terme la darrera fase de conquesta de la Catalunya Nova, amb la presa de les
Tortosa i Lleida... ... van tenir una fisonomia jurdica semblant a la de Barcelona, caracteritzada per un rgim de llibertats pbliques i civils, garantides per cartes de poblaci i franqueses.
35
XI-XII)
posicions sarranes de Miravet i de Siurana (1152-1153), i que va culminar, durant el regnat del seu fill Alfons el Cast, amb la incorporaci de les terres de la Matarranya. Sassolien aix els lmits de la Catalunya actual. A aquesta activitat conqueridora, va seguir una llarga tasca de colonitzaci, repoblaci i organitzaci, com queda demostrat per les cartes de poblament i franquesa atorgades aquells anys.
Miravet i Siurana El castell de Miravet, a lEbre, va quedar sota la custdia del mestre de lorde del Temple Pere de Rovera; i Siurana de Prades, plaa estratgica del Priorat, es va donar al cavaller Bertran de Castellet, senyor de Reus (Baix Camp), amb la condici de repoblar-la.
Lorde del Cister a la Catalunya Nova Desprs de la conquesta de les noves terres, Ramon Berenguer IV va cridar lorde del Cister, que va aixecar els seus monestirs a Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. A la fotografia, el monestir de Santes Creus (Alt Camp), fundat lany 1160 a la Catalunya Nova.
Al final del segle
XII,
es pot dir que Catalunya havia assolit el seu perfil
politicoadministratiu, per estructuralment, i a conseqncia del procs de conquesta, estava dividida en dues:
!
IX,
a) La Catalunya Vella, conquerida pels francs el segle
situada a la
franja nord del Llobregat, Cardener, Segre mitj i conca de Tremp, era la primera zona feudalitzada, formada per castells, masies i dominis senyorials i governada per una noblesa poderosa que controlava una pagesia servil, dorigen aloer. b) La Catalunya Nova, organitzada en bona part durant el segle
XII,
era
un territori socialment ms equilibrat, ocupat per catalans del nord i algunes famlies occitanes. Tot i que les estructures feudals shi van implantar, les cartes de poblaci i franquesa van permetre la formaci duns grups socials amb ms llibertats que als territoris ms antics.
36
XI-XII)
En temps del primer comte-rei, Alfons el Cast, es va acabar la conquesta dArag amb locupaci de Casp i la repoblaci de Terol (1170). Durant el seu govern va continuar el procs dunificaci poltica interior de Catalunya (incorporaci del comtat del Rossell, 1172), i es va portar a terme una important reorganitzaci administrativa i fiscal. En la poltica peninsular, es va mantenir lentesa entre la Corona dArag i Castella, potser per influncia de la muller del comte-rei, la castellana Sana. El seu successor, Pere I el Catlic (1196-1213), que va heretar del seu pare Arag i Catalunya, ensems que alguns dominis ultrapirinencs, va tenir una important participaci en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) contra els almohades que dominaven Al-Andalus.
Alfons el Cast i el seu conseller Ramon de Caldes en una miniatura del Liber Feudorum Maior.
2.5. Occitnia i la Corona dArag La poltica dexpansi ultrapirinenca de la Corona dArag es va alentir durant els primers temps del govern de Ramon Berenguer IV a causa de les mltiples i complicades empreses peninsulars que van acaparar latenci del comte i els seus homes fins al 1150. A partir daquesta data el comte de Barcelona va reprendre la poltica occitana: Va sotmetre la noblesa de la Provena, rebel a lautoritat del seu nebot Ramon Berenguer III de la Provena.
Els comtes de Provena (lnia del Casal de Barcelona) Dola I Ramon Berenguer I = comtessa de Provena, 1131 vescomtessa de Millau, Gavald, comte de Provena, Carlads i Rods comte de Barcelona (Ramon Berenguer III) Ramon Berenguer II 1162 comte de Provena, vescomte de Millau, Gavald, Carlads i Rods comte de Barcelona (Ramon Berenguer IV) Berenguer Ramon I = Beatriu I 1144 comtessa comte de Provena, de Melguelh vescomte de Millau, Gavald, Carlads i Rods
Alfons I el Cast Ramon Berenguer IV 1196 1181 comte de Provena, comte de Provena rei de Catalunya-Arag i de Carcassona
San I 1223 comte de Provena, Rossell i Cerdanya
Ramon Berenguer III 1166 comte de Provena i Melguelh, vescomte de Millau, Gavald, Carlads i Rods
37
XI-XII)
Va afermar la seva senyoria sobre els honors del Trencavell. Finalment va teixir una xarxa daliances amb Carcassona, Narbona, Montpeller i Aquitnia, per allar la Casa de Tolosa, que rebia el suport dels Capets, reis de Frana. La situaci va prendre un altre rumb en temps dAlfons el Cast. Arran dun fet imprevist, la mort del seu cos germ Ramon Berenguer III de Provena (1166), el comte-rei va ser nomenat marqus de la Provena amb el suport de la noblesa local i lepiscopat provenal. Llavors el comte-rei va incorporar a la seva sobirania Provena, Millau, Gavald i Carlads. Carcassona-Razs (Llenguadoc), en canvi, a mans dels Trencavell, van oscillar entre Barcelona i Tolosa, que tamb rivalitzaven per la Provena. Desprs de molts anys de lluita i rivalitat, el comte-rei i el comte de Tolosa van signar una pau (1176) per la qual fixaven la frontera dels seus dominis en terra provenal en les aiges del riu Durena.
Lectura complementria M. Aurell (1984-1985). Els fonaments socials de la dominaci catalana a Provena sota Alfons el Cast (1162-1196). Acta historica et archaeologica medievalia (vol. 5-6, pg. 83-110). Barcelona.
Segons DAbadal,... ... el comte tolos obtenia, ultra una quantitat de diners, la promesa de renncia del comte-rei als dominis del Llenguadoc (Carcassona, Besiers, Agde i Nimes), que quedaven sota la senyoria feudal de la Casa de Tolosa.
La pau amb Tolosa era ja una realitat, per un esdeveniment religis, que va adquirir una dimensi poltica, alter la bona harmonia. Lexpansi del catarisme en el pas occit va originar un conflicte de grans dimensions, que en virtut de pactes, aliances i correlacions de forces, va derivar en la Gran Guerra Meridional (1179) que enfront de nou catalans amb tolosans.
El catarisme El catarisme era una religi dorigen oriental que disputava el terreny al cristianisme rom. Va ser introdut a la Llombardia, Occitnia i Catalunya segurament per mercaders i cavallers procedents dOrient. En terres occitanes aquesta creena va tenir un gran arrelament. Els centres principals van ser Tolosa, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix. Els ctars creien en lexistncia de dos principis irrefutables, el b i el mal, Du i el dimoni, aquest creador de la matria. Crist era, per ells, un ngel enviat de Du per mostrar el cam del cel a travs dun estadi perfecte de puresa. Els ctars, tamb dits albigesos (de la ciutat dAlb, al Llenguadoc), menyspreaven el cos, i els ms radicals renunciaven al matrimoni, les relacions sexuals, i el consum de determinats aliments. LEsglsia catlica va promoure una croada i va organitzar la persecuci inquisitorial contra els ctars, molts dels quals devien emigrar cap a Catalunya.
El desencadenant del conflicte va ser el comte de Tolosa, que va denunciar al captol general dels cistercencs la rpida expansi del catarisme i la dificultat de frenar-lo (1177). Aquesta queixa va provocar la intervenci de la Santa Seu, que va iniciar una poltica dexcomunions contra els seguidors o protectors del catarisme, com els Trencavell.
Creu ctara del segle
XII.
38
XI-XII)
El Casal de Barcelona a Occitnia (1112-1213)
CARLAT
R E G N E D E
GAVALD
CARC ROERGUE
Rods
F R A N A
USS MILLAU
Albi Aviny Montpeller Nimes
MELGUELH
Forcalquier
TOLOSA
Tolosa Muret 12-IX-1213
NIMES
Nia Arle
Pau
NA SSO CA R CA Besiers
PROVENA
Marsella
REGNE DE PAMPLONA
Estella Pamplona
BEARN BIGORRA COMENGE

Foix
Carcassona
BESIERS
Perpiny
Agde Narbona
FOIX PALLARS
Jaca Osca
ANDORRA
la Seu dUrgell Monts Balaguer
EMPRIES
Vic Girona
URGELL
Alfons el Cast shi va trobar implicat en haver de decidir entre laliana amb Tolosa o lajut que els Trencavell li van demanar, circumstncia que li permetria el restabliment del domini sobre el Llenguadoc. El comte-rei es va decantar per donar suport als Trencavell, i va ser aix com Carcassona va arrossegar la Corona dArag cap a la guerra amb Tolosa (Gran Guerra Meridional, 1179).
Les hostilitats entre Tolosa i Barcelona es van interrompre a la mort dels principals protagonistes de la lluita, Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast. El successor de la Casa de Barcelona, Pere el Catlic, va casar la seva germana amb el comte de Tolosa, Ramon VI, i ell mateix es va casar amb Maria de Montpeller. La pau semblava tornar a Occitnia, per lharmonia es trenc de nou per un fet imprevist: lassassinat del llegat pontifici Pere de Castellnou, desprs duna entrevista amb el comte de Tolosa, el qual shavia negat a procedir contra els seus sbdits ctars (1208).
RE GNE
Saragossa Calataiud
Lleida Barcelona
DE
A LL TE CAS
Tortosa
ALBA RRA S
Tarragona
Penscola Terol
ALMOHADES
0 100 km
Dominis de Dola de Provena, muller (1112) de Ramon Berenguer III de Barcelona La Corona catalanoaragonesa durant el regnat de Pere el Catlic (1196-1213) Senyoria de Maria de Montpeller, muller (1204) de Pere el Catlic Dominis vassalltics del Casal de Barcelona
Valncia
39
XI-XII)
Finalment, la iniciativa per eliminar el perill que per a lEsglsia representava el catarisme, va partir del papa Innocenci III, que va predicar la croada: va convocar la noblesa del nord de Frana a lluitar contra els ctars, i indirectament ofer a la monarquia francesa el domini del sud. Els senyors occitans, temorosos de perdre els seus dominis a mans dels cavallers del nord, es van agrupar al voltant de Pere el Catlic, i aix la croada es va transformar en una lluita entre la noblesa francesa i loccitana. Els uns hi buscaven terres i bot i els altres defensar la seva supervivncia. La participaci de Pere el Catlic en el conflicte, tot i el perill de lexcomunicaci, s comprensible. Sha dinterpretar, duna banda, com lobligaci de protecci que tot senyor feudal deu als seus vassalls i, de laltra, el comproms de defensar la poltica occitana de la seva famlia, que estava amenaada.
La croada contra els ctars va ser dirigida per Sim de Montfort, senyor de lIlla de Frana.
La victria dels croats de Sim de Montfort i la derrota i mort de Pere el Catlic a Muret (1213), van posar fi a les pretensions de la Casa de Barcelona sobre Occitnia, i van obrir el cam al domini dels Capets al sud del Loira.
40
XI-XII)
3. Estructures socioeconmiques: camp i ciutat
3.1. Servitud i condicions de la tinena En lestudi del camp sha de distingir entre: La senyoria territorial. La senyoria territorial reuneix els drets dels senyors propietaris de terres sobre aquestes i els seus conreadors. La senyoria banal o jurisdiccional.
Lectura complementria J.M. Salrach (1992). Formaci, organitzaci i defensa del domini de Sant Cugat en els segles X-XII. Acta historica et archaeologica mediaevalia (vol. 13, pg. 127-173). Barcelona.
Els senyors territorials, tot i que fonamentaven el seu poder i riquesa en la percepci de rendes, s a dir, en els ingressos procedents de les rendes satisfetes pels pagesos de les tinences, no havien abandonat del tot lexplotaci directa a les seves dominicatures o reserves.
Lexplotaci directa... ... es feia combinant, generalment, els serveis en treball dels pagesos de les tinences (operas, joves, traginas) amb el de jornalers.
La major part de les terres senyorials estaven dividides en tinences, i eren cultivades per pagesos tinents que pagaven censos i agrers: a) Els agrers, que constituen un dels ingressos senyorials ms importants, podien ser de lonz (tasca), des, vuit, cinqu o quart de la collita, segons els llocs i les circumstncies. b) El pags pagava tamb el censum, prestaci de reconeixement de senyoria, i alguns censos fixos en cereal. A partir dels segles i
XII,
Els censos eren rendes fixes i els agrers, donacions duna part proporcional de les collites.
El braatge A partir del segle XII, a aquestes prestacions rendals es va afegir el braatge, que equivalia al divuit de la collita, i que servia per pagar els serveis del batlle o agent senyorial encarregat de cobrar les rendes i gestionar la marxa econmica de la senyoria.
XI
els establiments catalans (establiment del
pags conreador a la terra) es feien a partir duns acords, moltes vegades verbals, entre senyors i pagesos, que progressivament es posaren per escrit. Ens referim a contractes agraris de base emfitutica, s a dir, una relaci jurdica que donava certes garanties a les parts.
41
XI-XII)
Els drets sobre la terra es desdoblaven en: domini directe (el del senyor), domini til (el del pags). Aix donava una certa mobilitat i flexibilitat al rgim de la tinena o mas, perqu permetia als pagesos vendre i comprar terra (en rigor, el domini til de la terra) segons les seves necessitats, i sempre amb el consentiment del senyor.
El mas Estructuralment el mas era una tinena integrada dins un domini, que estava formada per la casa del pags amb les terres, vinyes i altres elements. Era, doncs, una unitat dexplotaci agrcola, per tamb una unitat de sostracci rendal.
!
XI
Al final del segle
i al principi del
XII,
com afirma Ll. To, el mas era una
nova unitat de renda territorial amb la freqent inclusi dimposicions banals o jurisdiccionals. En virtut dels contractes agraris, els senyors van imposar un control sobre el grup familiar pags que ocupava el mas. Aquest control es materialitzava en laplicaci dunes determinades normes successries i la subjecci servil dels habitants del mas. En resum, a partir dels segles
XI-XII
Sobre la qesti de les normes successries vegeu el subapartat 2.6 del mdul didctic La formaci del Pasos Catalans i lexpansi mediterrnia (segles XIII-XIV).
el mas, que podia ser el resultat duna
reforma i reorganitzaci de lhbitat dispers que hi havia abans de la revoluci feudal, va estar en estreta relaci amb el desenvolupament de les servituds. Els senyors, per evitar la prdua de m dobra que la mobilitat recollida en els contractes agraris afavoria, van imposar les servituds que vinculaven els homes a la terra. Aquestes formes de dependncia van aparixer de manera diversa a la Catalunya Vella, i especialment en territoris del nord-est, al llarg del segle
XII.
El resultat va ser el pas de la possessi de certs drets sobre els homes, a la possessi dels homes mateixos (homo proprius et solidus), amb el control dels seus matrimonis i successions. La condici servil era hereditria, per es podia mantenir una certa mobilitat a travs de les redempcions de servituds, que es van convertir en una altra font dingressos senyorials considerable.
La voluntat senyorial de control de la famlia pagesa i de la successi o transmissi de la tinena (mas), a la qual abans ens hem referit, i que
42
XI-XII)
sexplica per la voluntat de possessi o control de la fora de treball, no s lnica voluntat a considerar. Les relacions agrries implicaven tant senyors com pagesos. En la introducci de la prctica de lheretament, la donaci entre vius del mas per ra de matrimoni, s possible que hi hagus un cert consentiment pags. Ens estem referint a la creaci del sistema de lhereu, frmula successria dels pagesos de la Catalunya Vella que consistia a deixar la prctica totalitat de la tinena (dos teros) a un sol hereu. Sevitava aix la divisi del patrimoni i es facilitava el relleu generacional.
Lectura complementria M. Aventn (1990). Vilamajor 872-1299. De la fi del sistema antic a la consolidaci del feudalisme. Barcelona: Ausa.
Lheretament Els primers indicis de la prctica de lheretament daten de mitjan segle XI, si b el seu desenvolupament s cosa ms aviat del segle XIII.
3.2. La senyoria jurisdiccional o banal Hem explicat ms amunt que la senyoria banal o jurisdiccional era un poder o autoritat procedent de lapropiaci de la potestat pblica per part, generalment, dels senyors dels castells. Poder hem dit de manar, castigar i imposar crregues:
Vegeu el subapartat 3.1 daquest mdul didctic.
a) El senyor jurisdiccional o banal percebia exaccions arbitrries (toltes, forcies, questies i acaptes) i antigues crregues pbliques (albergues). b) Els segles
XI-XII
el poder jurisdiccional sovint va
estar en pugna amb el clergat i les esglsies locals pel control del delme, un tribut eclesistic equivalent a la desena part de la producci pagesa, que moltes vegades va acabar a mans dels senyors. c) Els senyors jurisdiccionals van tenir tamb drets sobre una part del producte de la pesca, la caa i el treball artes, i sobre boscos i pastures (forestatges, pasquerium). d) Posseen tamb el monopoli de molins, forns i ferreries o fargues, que els van proporcionar beneficiosos ingressos. e) A totes aquestes puncions a qu estava sotmesa la pagesia, cal afegir-hi les exaccions de caire paramilitar i les dordre judicial. Encara que la guerra era un afer de professionals, els pagesos havien de substituir els antics serveis de vigilncia i host per un pagament en diners i productes (argencios de oste, fogaces, civades).
El castell de la Gurdia de Noguera (Pallars Juss), smbol del poder jurisdiccional dels senyors castellans sobre les poblacions de la plana.
43
XI-XII)
La justcia del segle
XII
deixava en total indefensi la pagesia ho hem
vist abans enfront de larbitrarietat dels senyors. En causes relatives als habitants de la senyoria, el senyor tenia tota la iniciativa en el procs, les barreres jurdiques tradicionals havien desaparegut i la violncia sobre les comunitats pageses era una realitat. A partir del segle
XI,
Alguns daquests clams... ... del segle XII sn de comunitats pageses que sadrecen al seu senyor natural, el comte de Barcelona, perqu els protegeixi de la rapacitat dels feudals.
entre els documents conservats, van aparixer llistes de queixes (querimoniae, clamores o rancuras) per a ser utilitzades en judicis o negociacions.
La conflictivitat social daquest perode (segle XII) semmarca en una nova fase devoluci del feudalisme que podrem anomenar la segona edat de la senyoria. Va ser el moment en qu la petita noblesa va manifestar la seva voluntat de participar ms en el repartiment de lexcedent del treball pags. Ho va fer de manera violenta i anrquica, moltes vegades amb robatori simple i directe.
Aviat no va caldre, per, recrrer a aquests procediments intimidatoris perqu la violncia senyorial es va imposar com a dret a les Corts de Cervera (1202), on es va elaborar la iniqua constituci dita ius maletractandi, que reconeixia als senyors el dret a maltractar impunement els seus pagesos. Aix es privava una gran part dels habitants de Catalunya dels drets de protecci jurdica establerts pel costum, el dret rom i la tradici cannica, per a aquells que no eren esclaus. Lacte judicial quedava aix sota la plena discreci del senyor o del batlle per ell nomenat, i era a larbitrarietat daquest mateix senyor que es podien demanar proves escrites o testimonis. Finalment el monopoli de la justcia proporcionava als senyors importants ingressos, denominats placitos (multes), iustitias (retribucions de la funci judicial) i estacaments (fiances). En definitiva, la justcia feudal es va convertir en un sistema de percepcions que va donar guanys importants a la instituci senyorial.
Segons el ius maletractandi,... ... pel que feia als pagesos, el senyor era lnic poder reconegut en matria de litigis i discrdies, i amb capacitat de procedir a detencions.
3.3. Inicis de la ciutat feudal i dinmica mercantil Al final del segle es va produir un fet indit en el desenvolupament
XI
econmic del mn medieval: la integraci creixent de la massa de productors directes del sector rural en lesfera comercial.
44
XI-XII)
Lexplicaci daquest fenomen es troba en: El creixement agrari. El consum familiar insatisfet.
La iniciativa duna massa important de pagesos que van acudir a mercats locals i urbans per vendre una part de la seva producci.
De retruc, aquesta dinmica del mercat va incentivar el desenvolupament de la producci industrial, i en conseqncia va reactivar la ciutat medieval, mbit que aviat va progressar ms rpidament que el camp. Els antics senyors de les ciutats, nobles i eclesistics, no van trigar tampoc a ser desplaats per una nova classe social, la burgesia urbana, formada per mercaders i artesans que feren del comer i la producci industrial la seva activitat econmica fonamental. En conclusi, la ciutat medieval va ser un producte natural del feudalisme.
Lactivitat comercial desenvolupada el segle
XI
va assentar les bases del
futur gran comer martim catal de la baixa edat mitjana: a) A partir de lany 1000 aquest dinamisme comercial es va centrar en mercats urbans i en mercats rurals (de ciutat i vila-mercat), que sovint eren de periodicitat setmanal. b) Ms tard es van organitzar fires duns quants dies de durada, com la celebrada a Urgell del 15 dagost al 29 de setembre.
El creixement de Barcelona Barcelona, a mitjan segle XI, va esdevenir un important centre comercial, on conflua una bona part de la producci agrcola dels voltants per a ser comercialitzada. La ciutat era tamb un actiu centre del comer de la sal i de productes de lartesania local com el cuir, les armes, els teixits de llana, les peces de corall, etc. Els avenos en els sectors productius, el despertar dels intercanvis amb Tolosa, Llemotges i Pars, i amb les fires de Saint-Denis i del nord dItlia, etc. i, en definitiva, lobertura al mn, van transformar els costums de les diferents classes socials i els espais dhbitat i treball. La ciutat de Barcelona nofereix exemples: 1) Lesgotament de lespai intramurs va obligar a la creaci de ravals o barris extramurs com: Lectura complementria J. Sobrequs (dir., 1992). Histria de Barcelona. II. La formaci de la Barcelona medieval. Barcelona: Enciclopdia Catalana Ajuntament de Barcelona.
Les celebracions daquests mercats... ... van ser aprovades per les autoritats, comtals o episcopals, en canvi del pagament dun impost pblic sobre les mercaderies, el teloneu o la lleuda.
45
XI-XII)
el del Pi, al voltant de lesglsia de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdanar, on restaven testimonis dels arcs de laqeducte rom i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nord-est de la ciutat, al voltant del monestir. 2) Lactivitat urbanstica es desenvolup tamb al Pla de Barcelona, amb la creaci de pobles suburbans com Sant Andreu del Palomar, Sant Gens dels Agudells, Sant Gervasi, Sarri, etc.
46
XI-XII)
4. El patrimoni immaterial
4.1. Activitat cultural: els gneres literaris
El mn cultural catal al llarg dels segles XI-XII va mostrar uns signes evidents de maduresa. Lluny de ser una cultura tancada en ella mateixa, el seu dinamisme la va fer partcip dels grans corrents culturals dEuropa, fet que va ser afavorit per la seva situaci estratgica.
Catalunya, a lpoca medieval, era un territori de marca o frontera obert a mltiples influncies:
Miniatura de la Bblia de Sant Pere de Rodes elaborada a Ripoll al principi del segle XI.
Del nord va rebre lempremta del passat cultural carolingi. Del sud, la riquesa cultural de la civilitzaci islmica es manifest en algunes formes dexpressi artstica. El resultat daquest radi dinfluncies sumat a la prpia idiosincrsia del pas va fer possible lemergncia dun art i duna cultura propis que va ultrapassar les fronteres. Lanomenat renaixement cultural del segle
XI,
en
certa manera va ser obra de labat i bisbe Oliba, autor de diversos poemes de lloana dedicats al monestir de Ripoll i tamb dalgunes cartes dun cert inters literari. La seva obra principal va ser, per, limpuls cultural que va donar a Ripoll i a Vic, convertits en els centres intellectuals ms actius de tot el pas.
47
XI-XII)
La personalitat cultural dOliba va tenir, el segle segent, un gran continuador en Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, i figura cabdal de la primera meitat del segle XII. Entre la seva producci, tenen un valor rellevant la redacci de diverses cartes i un serm dadvent. Lactivitat cultural al llarg del segle XII va continuar la trajectria del perode anterior; es van cultivar gneres literaris diversos, com ara poesia, narrativa histrica i biogrfica, etc. Les enccliques morturies, de transcendncia internacional, sescrivien a la mort dels grans personatges i desprs es donaven a conixer als principals monestirs i catedrals de Catalunya i Europa. A partir del segle comencen a ser abundants les obres narratives del
Ms tard,... ... el canonge Renall de Barcelona va escriure la biografia dOleguer, de gran inters histric.
Entre altres,... ... destaca lencclica redactada per labat Oliba en lloana al comte de Besal, Bernat Tallaferro (1020).
XII
gnere hagiogrfic i biogrfic, i els poemes dedicats a sants (sant Pere Ursol, sant Valeri) i a comtes catalans. A mitjan segle XII, en terres catalanes va comenar a adquirir entitat la literatura trobadoresca, caracteritzada per la can amorosa i el sirvents, composici de caire moralitzador, satric i poltic.
La poesia trobadoresca La poesia trobadoresca es va introduir a Catalunya a travs dels joglars, que cantaven i posaven msica als poemes provenals i eren professionals indiscutibles de la divulgaci literria, cridats per les principals corts europees de lpoca. A la imatge, capitell del claustre de Santa Maria de lEstany amb la representaci dun trobador que toca un instrument i una dama que balla i toca les castanyoles.
A la cort dAlfons el Cast (1162-1196), hi van acudir trobadors de gran renom, entre els quals va destacar el tolos Pere Vidal; tamb el mateix monarca i alguns membres del seu seguici, van composar poesies en llengua provenal. Entre els trobadors dits professionals, el ms important va ser Cerver de Girona, ja del segle
XIII
i al servei dels comtes-reis Jaume I i Pere el
Gran, el qual va dedicar bona part de la seva producci a tractats morals sobre leducaci dels fills.
48
XI-XII)
4.2. Producci artstica: el mn del romnic Lestabilitat poltica catalana daquest perode, i lexpansi econmica, van anar identificant Catalunya amb Europa, i en conseqncia, lart romnic es va imposar arreu del territori.
El nou estil era la simbiosi dels elements artstics formals de lpoca medieval precedent i de lart rom provincial.
La mentalitat de lhome medieval es va manifestar a travs de la iconografia i les imatges: la idea de Du i la idea de salvaci, representades per les majestats, van formar part de tota la decoraci religiosa feudal.
Crist en majestat anomenat Majestat Batll (segle XII). Museu dArt de Catalunya.
1) Pel que fa a larquitectura, el mxim exponent daquest art va ser lampliaci i lembelliment del monestir de Sant Pere de Rodes, com tamb lexcepcional portalada de Santa Maria de Ripoll. Des del punt de vista arquitectnic, la columna va ser concebuda com un element de doble finalitat (de suport i decorativa) aplicat a portades i finestres. 2) Lescultura, de tipus ornamental, va estar supeditada a larquitectura. s de destacar el nucli escultric format al voltant de Sant Pere de Rodes i al Rossell, don va sortir el mestre de Cabestany (segle XII). Aquesta escola es va encarregar de decorar els monestirs de Cuix i de Serrabona i la catedral dElna. 3) Pel que fa a la pintura, es va imposar la temtica inspirada en lart bizant. La representaci del Crist majestat apareix sempre envoltat de lametlla mstica i acompanyat del tetramorf, mentre que la Verge sempre est asseguda amb el Nen a la falda. La pintura mural romnica catalana responia a dues influncies o corrents principals: a) luna, italianitzant (Tall), b) laltra, francesa (Barber).
Crist en majestat de labsis de Sant Climent de Tall. Monestir de Sant Pere de Rodes (Girona).
49
XI-XII)
Sn molt importants les pintures del mestre de Pedret, autor de la iconografia de lesglsia de Sant Quirze, de clara influncia italiana. La vitalitat artstica de les terres catalanes durant els segles les arts majors.
XI
XII
va quedar tes-
timoniada per la multiplicitat dels treballs i realitzacions en el camp de
Lart romnic
Santa Maria de Bossost Sant Andreu de Salard Santa Maria dArties
Mare de Du de Treds Sant Joan dIsil Sant Pere de Prada
Santa Maria de Cabestany Santa Maria de Serrabona Santa Eullia dElna Sant Miquel de Cuix Sant Rom de Nas Sant Miquel de Sant Climent Sant Jeroni dArgelers Sant Gens les Fonts dAneto Sant Andreu Santa Maria de Sant Pere Santa Eullia dEncamp Sant Mart de Sureda Cornell de Conflent Sant Climent de Burgal Santa Coloma del Canig Sant Miquel dEngolasters Sant Mart de Fenollar i Santa Maria Sant Pere de Ceret de Tall Santa Maria dArles Sant Juli de Lria Santa Eugnia Sant Mart Sant Mart dArs Sant Quirc de Saga Sant Pere dels Vilars Santa Ceclia Santa Maria de Bescaran de Colera Sant Serni de Moll dOvarra Santa Maria Santa Eugnia Santa Maria de Tavrnoles Sant Joan de de Palau Santa Maria Sant Pere Sant Jaume de Bellver de Gerri Palau-saverdera Sant Pere de la Seu dUrgell de Rodes de Queralbs Sant Vicen de Camprodon Santa Maria de Vilabertran de Roda Santa Maria Santa Maria dOrgany Santa Maria de Lled dIsvena Santa Maria de Ripoll Sant Joan Besal dAla de Montanisell Sant Jaume Sant Miquel de Fluvi Sant Joan de Sant Joan Sant Climent les Fonts de Frontany Sant Sadurn les Abadesses Sant Esteve de Coll de Narg de Rotgers Santa Maria de Porqueres dAbella Sant Quirze Sant Esteve den Bas de Pedret Sant Cebri de Llmena Sant Sadurn Santa Maria de Gavarra de Covet Sant Pere Santa Maria Sant Pere de Casserres de Llu Sant Esteve Sant Mart de Galligants Sant Esteve dOlius de Puig-reig de Canapost Sant Esteve de Tavrnoles Santa Maria Sant Pere de Vic de Girona Sant Miquel Santa Maria Sant Vicen de Crulles Sant Vicen dEspinelves de Bellpuig de Cardona Santa Maria de les Avellanes Sant Gens Santa Maria de lEstany de Taradell dAgramunt Sant Mateu Sant Juli de Montseny de Bages Sant Salvador de Breda Sant Benet de Bages Santa Creu de Mura Sant Just i Pastor de Son Sant Joan de Caselles Sant Ruf Santa Maria de Gardeny Seu Vella de Lleida Santa Maria de Vallbona de les Monges Santa Ceclia de Montserrat Sant Lloren del Munt Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere dAlfs
Santa Maria de Montbui Santa Maria del Puig Santa Maria de Terrassa Sant Miquel Sant Pere dAbrera de Fors Sant Cugat del Valls Sant Pon Santa Maria Sant Joan de la Muntanya de Corbera de Cervell Sant Pere de les Puelles la Transfiguraci Sant Mart Sarroca Santa Maria Santa Creu dOlorda de Torrebesses Sant Pere del Camp Santes Creus de Poblet Santa Maria Sant Sebasti Sant Cugat dels Gorgs del Pla de Cabra Sant Climent de Llobregat de Moja Sant Miquel dOlrdola
Zona de major difusi de larquitectura romnica Esglsia del s. XI Esglsia dels s. XII i XIII
Santa Maria de Gandesa Sant Joan de Miravet
Sant Miquel dEscornalbou
Santa Tecla la Vella Catedral de Tarragona

0 30 km
Campanar del s. XI Campanar dels s. XII i XIII
4.3. Plenitud de la historiografia eclesistica i pica popular La historiografia dels cronicons va comenar a Ripoll, on va prendre forma un Cronic Rivipullense I, iniciat a lpoca de labat Oliba (10081046). El ms significatiu daquesta obra s que a partir del 985 els llinatges comtals van substituir els reis francs. En els comtats catalans no es van escriure en aquesta poca autntiques crniques, s a dir, relats extensos que no fossin de carcter annal (inventaris de successos per anys).
Aquest cronic va iniciar una famlia dannals coneguda amb el nom de Cronicons Rivipullenses.
50
XI-XII)
Durant el segle
XII,
el panorama historiogrfic a Catalunya va canviar
notablement. Lscriptorium de Ripoll havia aconseguit la plenitud com a centre de cultura, i la seva producci de carcter historiogrfic va guanyar en contingut i ambici. s en aquest perode que es va confegir la Brevis historia monasterii Rivipullensis, crnica annima de la histria del cenobi des de la seva fundaci per Guifr el Pels fins al 1147, any de la redacci del text. Per lobra cabdal va ser la redacci primitiva de les Gesta Comitum Barcinonensium, obra comenada al final del govern de Ramon Berenguer IV i que passa per ser una primera histria oficial de Catalunya. Ms que una histria, per, el nucli inicial de les Gesta (captols 1-8) constitueix una genealogia de llinatges comtals, en substituci dels carolingis, totalment absents del relat. Desprs de Ripoll, a Barcelona, o ms probablement al monestir de Sant Cugat, va comenar entre el 1149 i el 1153, sota lestmul dels xits militars i poltics de Ramon Berenguer IV, la redacci duns altres textos dannals: els Cronicons Barcinonenses. Aquests cronicons contenen llistes dels reis francs, juntament amb elements dhistria interna de Catalunya. En aquests textos la notcia de la conquesta de Barcelona (801) serveix per introduir el govern dels reis francs, que va quedar interromput el 985 per latac dAlmansor a Barcelona, episodi recurrent entre els diversos autors dannals i a la vegada smbol dun canvi dpoca: el comenament duna etapa crucial de la histria dels comtats, marcada pels xits. A aquesta etapa corresponen tamb el Cronic dels Usatges, el Cronic Barcinonense I i el Cronic de Sant Feliu de Guxols, on es fa comenar la histria a partir del 985, amb el saqueig dAlmansor, seguida immediatament de notcies de les conquestes de viles i ciutats preses als musulmans pels monarques catalanoaragonesos.
La reconstrucci de la histria efectuada per aquests cronicons va consistir en la seva catalanitzaci, alhora que donaven una visi ms secular del passat. Era el resultat de lxit i la presncia de lautoritat comtal-reial a Catalunya i lespectacularitat de les seves conquestes, que es manifestaven a la vegada a les Gesta i en aquests annals o cronicons.
51
XI-XII)
Aquestes obres tenien una forta crrega de discurs histric, el duns monjos-cronistes que contribuen amb lescrit a legitimar el poder que els protegia.
!
XII
Finalment, el segle
a Catalunya va aparixer una pica popular dinLectura complementria M. de Montoliu (1922). La can de gesta de Jaume I. Butllet Arqueolgic Tarraconense. Tarragona.
ters histric i literari, dedicada a temes politicomilitars, com ara lassassinat de Ramon Berenguer II (1082), lexpedici de Ramon Berenguer III a Mallorca, la incorporaci de la Provena, les lluites occitanes, la uni amb Arag, i les conquestes de Tortosa i Lleida. Les canons de gesta inspirades en aquests episodis i compostes i divulgades per joglars (recontadors de noves, narradors de gestes antigues) es van perdre a causa del carcter oral de lepopeia. El testimoni de la seva existncia va quedar, per, autentificat en ser prosificats en les crniques de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner.
52
XI-XII)
Resum
La matria histrica daquest mdul didctic ha estat dividida en quatre blocs de carcter temtic: El primer correspon a lestudi de la crisi social i poltica que va fer possible lalteraci de lordre establert i va assentar les bases del poder feudal. En el segon bloc sestudia el nou poder en si mateix, les institucions feudovassalltiques, i la consolidaci del nou sistema social i poltic. En el tercer sanalitza levoluci dels grups socials (processos de desigualtats i diferenciacions) i les activitats econmiques. Finalment, el quart bloc se centra en el mn de limmaterial, s a dir, la manera com la ideologia i lesperit prenen formes materials dexpressi a travs de lart, la literatura i la producci historiogrfica. Les quatre parts estan internament relacionades, i esdevenen inintelligibles explicades alladament. Encara que aparentment els factors superestructurals semblen dominants, per no s aix, perqu lordre donat a la matria histrica obeeix a una concepci racional i lgica. Comenar amb el resultat final, la revoluci feudal, dun llarg procs que venia dantic, dabans de lany 1000, on factors poltics, ideolgics i econmics estaven interrelacionats per en vies de desestructuraci, permet entendre el que va representar la revoluci feudal per a la transformaci i articulaci de la societat catalana:
La recomposici va venir, en el temps curt, de lesfera poltica, per mercs a levoluci precedent, ms lenta i llarga, de leconomia. Seguidament, van aflorar les estructures institucionals i jurdiques amb les quals saferm el nou poder poltic.
53
XI-XII)
Lxit del sector dominant, els feudals, que controlaven el govern, la diplomcia i la guerra, va tenir el seu corollari en la projecci exterior de conquestes i aliances. Aquests esdeveniments serveixen de clau explicativa per a conixer i entendre les bases poltiques en qu es va construir la nova monarquia feudal. A linterior daquestes institucions i estructures de poder hi havia una estructura social i productiva, que s clau explicativa del manteniment global del sistema, i per tant, pea essencial en lengranatge feudal i motor del conjunt. Desprs de les estructures sociopoltiques, pren cos la ideologia, font legitimadora daquest nou ordre que es manifesta a travs dels escrits dels seus mentors, els clergues. Les idees i sentiments que van condicionar els comportaments humans amb les seves pors i esperances sn palesos en les expressions artstiques del romnic, un art, smbol de tota una poca, impregnat de religiositat, on lelement prof hi tenia un espai encara redut i que responia a la cultura de lelit.
55
XI-XII)
Activitats
1. Si voleu ampliar els vostres coneixements sobre el perode que heu estudiat, s aconsellable que busqueu ms informaci sobre els personatges i els fets de la taula inferior. Els diccionaris histrics i les enciclopdies us poden servir dajuda, a ms dels llibres citats a la bibliografia, que haureu de consultar guiant-vos per lndex, sobretot lndex alfabtic, si nhi ha. Almodis Canonge (moviment canonical) Castl Cster Cluniacenc (Cluny, reforma cluniacenca) Convinences Ermessenda Oliba (abat de Ripoll i bisbe de Vic) Ordes militars 2. Quan en tingueu locasi, seria recomanable visitar el monestir de Ripoll, fundat per Guifr el Pels, que fou pante comtal durant els segles X-XII. Cal que us fixeu en la magnfica portalada romnica (segle XII), un dels monuments cabdals de lescultura de lpoca, on hi ha representades escenes bbliques i les activitats agrcoles dels mesos de lany. s una esplndida manifestaci del moment cultural que vivia el cenobi. En el recorregut no desaprofiteu la visita al claustre, especialment la galeria romnica, parallela a lesglsia, per a admirar els magnfics capitells, de decoraci molt variada: animals, vegetals i figures humanes. Si lexcursi s dun dia, podeu incloure-hi una visita al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i a Camprodon, per a contemplar lesglsia romnica de Sant Pere. 3. Per completar el vostre coneixement del mn del romnic, s molt recomanable, quasi imprescindible, fer una visita a les sales del romnic del Museu Nacional dArt de Catalunya, que cont les peces ms valuoses de lmbit europeu referents a aquesta poca. La nova ordenaci de les sales t un alt nivell pedaggic i didctic. 4. Conegueu el perfil biogrfic dalgun historiador especialista del perode aqu estudiat. Lectures recomanades Us proposem que amplieu els vostres coneixements amb les lectures segents: a) Els articles biogrfics sobre Miquel Coll i Alentorn i Santiago Sobrequs Vidal continguts en la Gran Enciclopdia Catalana i el Diccionari dHistria de Catalunya dEdicions 62. b) La biografia de Santiago Sobrequs Vidal a lobra segent: Salrach, J.M. (19741979). Santiago Sobrequs Vidal. Anuario de Estudios Medievales (vol. 9, pg. 673-692). Barcelona. c) La miscellnia del vuitant aniversari de Miquel Coll i Alentorn a lobra segent: Diversos autors (1984). Miquel Coll i Alentorn. Miscellnia dHomenatge en el seu vuitant aniversari. Barcelona: Fundaci Jaume I. 5. Perfeccioneu-vos en el mtode de la histria comparada llegint algun llibre que parli de la histria del poble castell els segles XI-XII, i acompanyeu la lectura amb lobservaci de mapes histrics de la Pennsula. Observeu els parallelismes i les divergncies en levoluci dels pobles peninsulars. Podeu agrupar les observacions temticament. Lectura recomanada Podeu servir-vos de llibres com el segent: Martn, J.L. (1993). Manual de Historia de Espaa. II: La Espaa medieval. Madrid: Historia 16. 6. Aprofundiu en la idea i la cronologia dels orgens de Catalunya. Lectures recomanades Per fer aquest treball, llegiu: a) Salrach, J.M. (1988). Catalunya i catalans des de quan?. Revista de Catalunya (nm. 15, gener, pg. 35). Barcelona. b) Salrach, J.M. (1987). El procs de feudalitzaci (segles III-XII). A: Vilar, P. (dir.). Histria de Catalunya (vol. II, pg. 449-458). Barcelona: Edicions 62.
56
XI-XII)
Exercicis dautoavaluaci
Qestions breus 1. Qui fou el primer comte de Barcelona que va percebre paries i de quines taifes musulmanes? 2. Qu eren les assemblees de pau i treva? Quan sintroduren aproximadament? Qui en fou el principal promotor? 3. Qui eren els castlans i quines funcions tenien? 4. Quins ordes militars van tenir especial significaci en el testament dAlfons el Bataller? Quin va ser el resultat daquest testament? 5. Quan i com va comenar lexpansi de la Casa de Barcelona a Occitnia? 6. Quin comte va promoure la restauraci de larquebisbat de Tarragona? Qui va ser el primer arquebisbe? Qui es va encarregar del repoblament de Tarragona? 7. Qu era la simonia? 8. Qu era el feu els segles
XI-XII?
9. Qu era la senyoria banal o jurisdiccional? 10. Qu eren els usatges?
57
XI-XII)
Solucionari
Exercicis dautoavaluaci
Qestions breus 1. Va ser Ramon Berenguer I (1035-1041), qui a partir del 1050, un cop restablerta la seva autoritat poltica i per ampliar el potencial econmic dels seus dominis va introduir el sistema de les paries. Eren uns tributs que pagaven les taifes sarranes de Lleida, Tortosa, Saragossa i Valncia als reis cristians per rebre protecci i ajut militar. 2. Les assemblees de pau i treva eren institucions per aconseguir la pau i per frenar les violncies dels feudals. Es van introduir al principi del segle XI. La ms antiga, celebrada a Toluges, data del 1027. El principal promotor en va ser labat Oliba. 3. El castl era un vassall del senyor feudal que tenia al seu crrec la guarda del castell. Per aquest servei rebia un feu dit de castlania, format per bns seents, rendes agrries i drets banals. 4. A la seva mort (1134) Alfons el Bataller va deixar el seu regne als ordes militars del Temple de lHospital i del Sant Sepulcre. Aquest testament va provocar una crisi successria que, desprs de laborioses negociacions i enfrontaments, va acabar amb la uni de Catalunya i Arag a travs del matrimoni del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i lhereva dArag, Peronella, filla de Ramir II el Monjo, germ del rei difunt (11 dagost del 1137). 5. Lexpansi de la Casa de Barcelona a Occitnia es va iniciar en temps de Ramon Berenguer I i Almodis, i va consistir en la compra dels comtats de Carcassona i Razs entre el 1067 i el 1070. 6. La restauraci de larquebisbat de Tarragona va ser promoguda per Ramon Berenguer III, amb autoritzaci papal (1116). El primer arquebisbe va ser Oleguer, bisbe de Barcelona (1118). Lencarregat de la repoblaci va ser el cavaller normand Robert Bordet, feudatari de larquebisbe. 7. La simonia va consistir en la compra i venda de crrecs eclesistics, i va ser una de les lacres de lEsglsia de lpoca feudal. La reforma gregoriana i la lluita de les investidures van intentar eliminar aquesta polititzaci de crrecs i bns eclesistics. 8. El feu els segles XI-XII era un b privat. Eren concessions arbitrries que els senyors castellans concedien als seus vassalls en canvi de fidelitats i ajuts militars. 9. La senyoria banal o jurisdiccional era la nova estructura de poder de qu es van servir els feudals per apropiar-se part de la producci pagesa. En virtut daquest dret els senyors castellans van percebre crregues arbitrries (toltes, forcies, qusties i acaptes) i antics impostos pblics (albergues), i van jutjar i castigar la pagesia. 10. El codi dels Usatges s una compilaci de normes jurdiques elaborada el segle XII pels jutges de la cort comtal de Barcelona. Amb aquestes normes es pretenia resoldre els problemes generats arran de la feudalitzaci, especialment en matria penal i de relacions feudals. Va significar la codificaci de la violncia.
Glossari
Albigesos: ctars, seguidors del catarisme, heretgia cristiana que aparegu el segle XII i que predicava un retorn a la puresa inspirat en el serm de la muntanya. No practicaven els sagraments, no reconeixien la propietat i vivien en la pobresa. El nom dalbigesos ve dAlb, ciutat del Llenguadoc on hi havia molts ctars. Casal de Barcelona: dinastia noble que va governar Catalunya entre els anys 878 i 1410, amb el nom de comtes de Barcelona primer i de reis de la Corona dArag desprs. Feu: b que un senyor atorgava a un altre en canvi que aquest li prests homenatge, li jurs fidelitat i li fes serveis nobiliaris (militars, de justcia i de cort). Originriament, abans de lany 1000, els feus eren bns pblics (fevum sive fiscum) i es concedien a funcionaris o agents de lautoritat. En general, qui els atorgava era un comte i el receptor un veguer, i el pacte implicava la confiscaci en el cas dinfidelitat del vassall. Franqueses: privilegis que un senyor atorgava a una comunitat rural o urbana, amb la intenci dimpulsar i estabilitzar el poblament dels territoris de la Catalunya Nova conquerits als musulmans.
58
XI-XII)
Gesta comitum Barchinonensium et regum Aragonum: conjunt de crniques que es consideren el nucli fonamental dels textos historiogrfics medievals catalans. Sn originries de Ripoll i la ms antiga comprn des de la llegenda de Guifr el Pels fins a la mort de Ramon Berenguer IV. Ordes militars: eren ordes de cavalleria creats per alliberar Terra Santa dels infidels o per lluitar contra els musulmans (a la pennsula Ibrica, els pasos eslaus, etc.). Sinspiraven en els ordes monstics, sobretot en el Cster, i els seus membres eren alhora monjos i soldats: els cavallers i els seus escuders feien vots, i eren atesos per clergues i servents. El cap de lorde era el mestre, i per sota seu hi havia el comanador i el prior. Remences: pagesos que havien de pagar una redempci, la remena, per alliberar-se de ladscripci a la terra. La quantia de la redempci solia ser tan alta que era gaireb impossible assolir la llibertat. Senyorial, rgim: conjunt de lligams de dependncia que sestablien entre els senyors i els pagesos o la poblaci dun territori determinat, i que caracteritzava les relacions de producci prpies del sistema feudal. Les prestacions podien ser en forma de treball, de diners o de productes del camp. Usatges: recopilaci de normes jurdiques annima, que data del segle XII, i que tingu vigncia fins al decret de Nova Planta. Algunes de les disposicions relatives al dret civil figuren a la Compilaci del dret civil especial de Catalunya, de 1960. Vassall: en poca feudal, noble que prestava homenatge i jurava fidelitat a un senyor. Sestablia aix el vassallatge. Vassallatge: relaci de servei, fidelitat i protecci que estableix el pacte feudal entre el senyor i el vassall. El vassall havia de servir el senyor amb les armes i el consell (escorta, justcia), i el senyor al seu torn linvestia dun feu, vetllava per la seva seguretat, etc. Veguer: noble delegat o representant del comte o del vescomte, que tenia un districte propi en lrea dun castell, i exercia funcions administratives, militars i judicials.
Bibliografia
Bibliografia bsica
Bagu, E.; Cabestany, J.; Percy, E.S. (1980). Els primers comtes reis. Barcelona: Vicens Vives. Bisson, Th. (1984). El feudalismo en la Catalua del siglo dalismo en el mundo mediterrneo. Barcelona: Crtica.
XII.
Estructuras feudales y feu-
Bonnassie, P. (1979). Catalunya mil anys enrera (vol. I). Barcelona: Edicions 62. Dalmases, N.; Pitarch, A.J. (1986). Histria de lart catal I: Els inicis i el romnic (s. XI-XII). Barcelona: Edicions 62. Freedman, P. (1993). Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval. Vic: Eumo. Salrach, J.M. (1987). El procs de feudalitzaci (segles
III-XII).
Barcelona: Edicions 62.
Sobrequs, S. (1980). Els grans comtes de Barcelona. Barcelona: Vicens Vives.
Bibliografia complementria
Diversos autors (1992). Histria de Barcelona. II: La formaci de la ciutat medieval. Barcelona: Enciclopdia Catalana - Ajuntament de Barcelona. Diversos autors (1994). LOrde de lHospital i la Corona dArag. Dels orgens a Rodes. LAven. (nm. 179, mar, pg. 21-43). Barcelona. Gonzalvo, G. (1986). La pau i la treva a Catalunya. Orgens de les corts catalanes. Barcelona: La Magrana.

Catalunya Feudal Xi - Xii

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catalunya Feudal Xi - Xii

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La Catalunya feudal (segles XI-XII)

Merc Aventn Puig

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

el marc poltic i social de Catalunya esta-

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

1. Revoluci feudal i comproms poltic

COMTAT DEL PALLARS SOBIR

COMTAT DEL ROSSELL

VALLESPIR COMTAT COMTAT DE BESAL

COMTAT DEL PALLARS JUSS

BERGA COMTAT DURGELL

Marca Occidental de Lleida

Castell documentat al segle X

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

i explica que, en el marc dels castells, els veguers, independitzats del

comte, fessin s i abs de la seva autoritat de manera arbitrria.

Com que lautoritat pblica ms forta a Catalunya al final del segle

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Berenguer Ramon I: govern 1017-1035, minoritat 1017-1023.

Ramon Berenguer I: govern 1035-1076, minoritat 1035-1041.

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Berenguer Ramon II el Fratricida 1097 comte de Barcelona, Girona i Osona

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Per entendre aquest resultat s important tenir en compte dos aspectes:

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

1.2. Moviments de resistncia: sagreres i assemblees de pau i treva

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

lEsglsia va cedir als comtes la presidncia de

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Aix, a mitjan segle

el Casal de Barcelona va comenar a con-

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

1.4. Bases duna nova relaci: Al-Andalus i Occitnia

Tot i les hostilitats de principis del segle

la presncia dels comtats catalans en el teatre militar i

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

shi van desenvolupar a partir duna activa poltica

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

1.5. Els pactes feudovassalltics

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034

La Catalunya feudal (segles

Universitat Oberta de Catalunya P01/04138/01034