De la teoria queer i les altres maneres de pensar leducaci

Asun Pi Balaguer
Resum
Mitjanant el mtode hermenutic, larticle aprofundeix en les nocions fonamentals de la teoria queer, amb la intenci de fer-la servir desprs com a marc epistemolgic de leducaci social. Per aquest motiu, collabora en la desestabilitzaci dalguns binarismes, repensant la normalitat i la seva inscripci en la pedagogia. Partint dels interrogants de Kosofsky, el text efectua una immersi en la desnaturalitzaci del sexe, el gnere i la sexualitat, com tamb en la noci performativa de gnere amb autors com Foucault, Wittig i Butler. Aquests conceptes queer serveixen per iniciar una anlisi dels discursos pedaggics heterosexistes i per presentar una proposta pedaggica que insisteix en la necessitat danar ms enll de lheteronormativitat i la normalitat com a elements destabilitat pedaggica. Aix doncs, es tracta de desestabilitzar certeses, trencar amb la dicotomia sexual, proposar la necessitat de fixar les bases dun procs de deseducaci, capgirar les nocions naturalitzants de lexclusi, i despedagogitzar la mateixa pedagogia, particularitzant-la i centrant-la en una determinada posici de ruptura.

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

Paraules clau
teoria queer, pedagogia queer, sexe, gnere, sexualitat, heteronormativitat
Recepci de loriginal: 15 de febrer de 2008 Acceptaci de larticle: 21 doctubre de 2008 Were here, were queer, were everywhere, get used to it Eslgan queer

Introducci: de les normativitats sexuals i la seva proliferaci

Aquest article pretn aproximar-se a les identitats sexuals estranyes1, a la construcci de les normativitats sexuals, reescriure altres narracions, recuperar algunes maneres de llegir la realitat, leducaci, la marginalitat, l'alteritat i, amb elles, obrir la possibilitat per una educaci social particular. Aquesta proposta per b que pot ser considerada com un pensament naf, intenta centrar-se en noves epistemologies i collaborar en la desestabilitzaci de determinades construccions binries. La teoria queer fora a un canvi radical de mirada sobre la concepci de lsser hum. Permet comprendre el paper de la pedagogia en la construcci de les sexualitats normatives. En paraules dSpivak, obliga a pensar sobre la forma com leducaci institucional o conjunt de discursos i prctiques es troba relacionada amb

( )

(1)

Asun Pie Balaguer s educadora i pedagoga especialitzada en el camp de leducaci social. Professora de lEscola Universitria de Treball Social i Educaci Social Pere Tarrs (URL) i consultora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Entre les seves publicacions ms recents destaca el llibre Adolescents singulars: notes crtiques per a una educaci social marginal (2008), en collaboraci amb M. Pastor. Adrea electrnica: apieb@uoc.edu Utilitzo el terme sexualitats estranyes en sentit polismic. s a dir, per una banda, sinclou la inquietud que suposa lestranyesa, la seva proximitat amb les nocions destranger, lluny i desconegut. Per altra banda, inclou la dialctica que es genera en lapropiaci dall estrany fins a la seva comprensi. Per tant, seguint la proposta de Larrosa, la utilitzaci del terme sexualitats estranyes inclou un procs destranyament propiciat per les diferncies i la consegent resoluci en una re-familiaritzaci amb les esmentades rareses (Larrosa, 1998, p. 63).

253

lautodeterminaci de les poblacions subalternes del mn, i tamb de la seva subordinaci (Spivak, 1992, a Planella, 2006, p. 217). En aquest sentit, la teoria queer va ms enll de les poltiques de la sexualitat, cerca la transformaci dels moviments socials basats en la identitat (Guasch i Viuales, 2003, p. 14). En aquest context, algunes qestions obertes fins avui per Britzman sn: s possible que el projecte educatiu es converteixi algun dia en un punt de trobada per les revoltes desconstructives? Podria la pedagogia suscitar reaccions tiques amb capacitat per rebutjar les condicions normalitzants de lorigen i del fonamentalisme, aquelles que rebutgen la submissi? Qu s el que fa que la normalitat estigui tan present en el pensament educatiu? s possible pensar la normalitat com un problema histric per la pedagogia? (Britzman, 2002, p.197-198). Aix, la teoria queer, en clau pedaggica estar profundament centrada en el binomi normal/anormal i, per extensi discursiva, tamb amb la dicotomia natural/cultural. Denunciar una histria, recuperar-ne daltres, centrar la qesti queer i iniciar un trnsit vers una concepci pedaggica itinerant forma part dalgunes pretensions que impulsen aquest article. Part daquest discurs toca alguns dels tabs ms estesos en la civilitzaci occidental. Aix cal poder desarticular alguns conceptes per incorporar noves possibilitats de funcionament. La modernitat ha tocat el seu sostre2, shan negat aquelles velles frmules de pensament, shan fet evidents les seves limitacions per el projecte postmodern encara est en vies de construcci. Dir alguna cosa sobre aquest projecte postmodern s potser una tasca agosarada per indispensable per seguir avanant en aquest cam borrs per ple de possibilitats. Aspectes metodolgics: de lhermenutica i les seves possibilitats Qu pot aportar la teoria queer a la pedagogia? Quins fonaments terics recull? Els silencis sn un saber en transmissi, la sexualitat ha format part daquests silencis, s possible comenar a nomenar-la, fins i tot instrumentalitzar-la com a eina educativa?
(2) Aquesta afirmaci est relacionada, en primer lloc, amb la necessitat de desnaturalitzar la diada normal/anormal per tal de passar a entendre-la com a construcci discursiva moderna. Foucault i Bauman entenen la modernitat com el perode de creaci de lordre, de dominaci i subjugaci de la naturalesa de les coses. Linters per lordre ha condut a evitar constantment lambivalncia, la indefinici i tot all que s imprevisible. Veiga explica que lepisteme de lordre prepara a la Modernidad como un tiempo de intolerancia hacia la diferencia, aunque esta diferencia est encubierta y recubierta sobre el velo de la aceptacin y de la posible convivencia (Veiga, 2001, p. 175). s en aquest sentit que afirmo les limitacions de la modernitat. En definitiva aquesta es defineix, entre daltres, com un temps marcat pel desig dordre, per la creaci, lexpulsi i leliminaci de la diferncia, aix com pels efectes perversos demmascarar algunes dinmiques de segregaci de la diferncia. Com afirma Veiga las marcas de anormalidad estn siendo buscadas, a lo largo de la Modernidad, en cada cuerpo para que a cada cuerpo, despus, se le atribuya un lugar en los intrincados casilleros de las clasificaciones de los desvos, de las patologas, de las deficiencias, de las cualidades, de las virtudes, de los vicios (Veiga, 2001, p. 167). Aquesta caracterstica de la modernitat ha produt una srie de dispositius educatius basats en una lgica binria inclusi/exclusi, normal/anormal, dins/fora que nega altres possibilitats de trnsit social. En segon lloc, tenint en compte que la modernitat ha cercat un estndard nic de veritat, no respon a la lgica de tots aquells definits com a inapropiats. En tercer lloc, la modernitat sha basat en el supsit dexistncia de les identitats tancades. Aquestes no eren objecte de reflexi ni danlisi motiu pel qual, des daqu, no es pot explicar la proliferaci didentitats del perode actual. Tot citant a Bjar podrem dir que amb la desaparici del subjecte histric, finalitza la comprensi de lsser hum com a sser social, definit per un lloc en la societat, que a la vegada determina el seu comportament i la seva conscincia. El que abans eren ncores de la identitat ara sn institucions zombi, que no estan ni vives ni mortes. En els ltims temps direm que ni la classe, ni el gnere sn constitutius de la identitat (Bjar 2007, p. 97-98). Tot plegat sembla conduir a la conclusi que les institucions modernes entre daltres lescola actual no responen als requeriments dun subjecte postmodern que cada vegada fa ms explcita aquesta inadequaci institucional.

Asun Pi Balaguer

254

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

El fet destar dins larmari no s un comportament exclusiu de les persones homosexuals sin extensiu a altres rareses, de les quals socupa, precisament, leducaci social. Per tant, es parteix del supsit que s possible utilitzar i apropiar-se de les mateixes eines per (alliberar) altres collectius exclosos de la normalitat. Com ha de ser aquesta alliberaci? s pertinent continuar parlant en aquests termes? A banda daix, i donat que la cultura occidental moderna ha situat la sexualitat en una relaci cada vegada ms privilegiada amb les construccions didentitat individual, veritat i coneixement, el llenguatge de la sexualitat es relaciona i coincideix amb el coneixement per tamb el transforma (Kosofsky, 1998, p.13). Per tant ocupar-se del coneixement i de la seva transformaci significa dedicar un temps i espai a la sexualitat, especialment, en les relacions que suposen qualsevol transacci educativa. Com i de quina manera ha dentrar en joc el llenguatge de la sexualitat en educaci? Aquestes sn algunes preguntes de recerca que han orientat la present investigaci a tall de reflexi. La sexualitat humana obre un forat en el moment en qu no la podem abastar totalment a nivell simblic. Es tractar dintentar comprendre all que sembla trobarse ms enll de la comprensi. Lhermenutica no s prpiament un dels procediments metodolgics sin la manera constitutiva de ser de lhome en el mn. Permet concebre la sexualitat polidricament i interpretar-ne les seves diferents construccions, amb la finalitat darribar a comprendre la vivncia que els subjectes tenen (Planella, 2003, p. 29). Punt de sortida epistemolgic: dels silencis, les fractures i els binarismes Si com ens diu Eve Kosofsky, en la seva obra Epistemologa del armario, molts dels nusos del saber occidental estan fracturats per la crisi de la definici dhomo/heterosexualitat, les institucions socials i educatives, com tamb la seva prctica, requereixen una revisi que cal iniciar precisament des daquesta definici dhomo/heterosexualitat. Dels axiomes que estructuren la proposta de Kosofsky em centrar sobretot en el binomi naturalesa/cultura. Els motius sn la insistncia de leducaci per situar-se a la banda de la cultura i obviar el seu contrari3. Es tracta del poder de la ignorncia com a categoria de coneixement. I per tant, en aquest sentit, tamb sha considerat la seva relaci directa entre el que es diu, el que es silencia i les diferents formes de callar. El que signora a lescola est produt per coneixements especfics i circula com a rgim de la veritat. Aquest text sestructura amb lnim de desconstruir aquests binarismes, reconeixent a priori, com assenyala Kosofsky, que els atacs deconstructius subiquen en un context cultural de definicions normatives.

De la teoria queer i les altres maneres de pensar leducaci

(3)

Aquesta afirmaci no suposa lacceptaci del binarisme naturalesa/cultura sin que destaca els fonaments duna pedagogia construda, precisament, a partir dun error epistemolgic. Aix, la pedagogia, centrada en el que ella ha considerat educable (fonamentalment tot all que ha interpretat com efecte de la cultura, per exemple la qesti del gnere) sha oblidat del que ha ents com a natural/ineducable. Lexemple paradigmtic s el sexe. Al respecte cal dir que leducaci sha oblidat que el sexe s un terme que sestn indefinidament ms enll del sexe cromosomtic. (Kosofsky, 1998, p. 42). La resposta a aquest error comportar remoure els mateixos fonaments que la sustenten i per tant replantejar la mateixa pedagogia.

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

255

Asun Pi Balaguer

Formes de lluita, dissidncies i orgens queer La teoria queer s el fruit duna evoluci de les formes de lluita del collectiu homosexual. No sorgeix com un conjunt de sabers elaborats acadmicament. Segons Sez (2004), apareix a finals del anys 80 com a forma contestatria. Es tracta duna forma dautodenominaci originria de les lesbianes negres i del sud de Califrnia. Trobem, en aquesta autodenominaci, una clara revelaci en contra la identitat gai. Es tractava dun gai poc representatiu per un gruix important de subjectes. Blanc, home, de classe mitjana-alta, consumista i a la moda. Un prototip de gai que, de ben segur, considerava tenir massa coses a perdre si sallunyava de la normalitat. La lluita per una seria de drets, la normalitzaci, lacceptaci i la discreci formaven part del panorama que lacompanyava. Daquesta manera, la distncia amb altres realitats era massa profunda. Aix, aquells subjectes rebels dones, lesbianes, pobres, de color, xicanes, amb altres formes de vida es neguen a sentir-se reconegudes com a gais i passen a autodenominar-se queer. Reconeixem una evoluci en les formes de lluita4 que sinicia amb un desig de normalitat, dacceptaci durant els anys 50 a EUA. Progressivament es descentralitza aquest desig digualtat i pren fora la idea de la diferncia (anys 70). El moviment crtic i social dels anys 60 a EUA, determina el creixement duna posici de lluita significativament diferent. Aix, el moviment contracultural (afroameric, hippy, antimilitarista, feminista, etc.) ofereix un marc de possibilitats que permetr ladveniment de nous plantejaments. A Europa, per, cal esperar fins els anys 70 per laparici dels primers moviments dalliberaci gais. Des daquests es comena a reafirmar la identitat gai com a quelcom positiu, es denuncien les marginalitzacions i patologitzacions que, bona part de les institucions, havien dirigit cap al collectiu homosexual. Les conquestes es comencen a produir, i progressivament es territorialitzen alguns espais. Els gais sestandarditzen i saburgesen progressivament. Molts dels collectius militants es van convertint en simples grups de pressi per aconseguir certa integraci social. Es perd, per tant, el to revolucionari inicial. s en aquest marc de forta identitat gai on apareixen els nous discursos i prctiques que, a finals dels anys 80, sanomenaran moviments queer. Dins els orgens queer no es pot obviar la pandmia de la sida. Durant aquest perode els prejudicis homofbics sincrementen i aix acaba afavorint el naixement de grups com ACT UP (coalici de persones afectades per la sida i activistes queer, sorgida el 1987), que basaven el seu treball en campanyes de prevenci i informaci sobre totes les formes de transmissi, a travs de missatges i accions impactants. Segons Sez, s aquesta cultura transversal, en la que es troben diferents identitats i posicions treballant juntes, on es comena a desafiar lordre establert. Aquest conjunt de circumstncies dna una explicaci fora acurada de laparici de la cultura queer.

(4)

En relaci a les orientacions histriques que han pres les diverses formes de lluita, la teoria queer ve a ocupar lextrem i la resposta a bona part delles. Inicialment, als anys 50 destaquen algunes entitats la societat Mattachine (formada per homes) i les Filles de Bilitis (formada per dones) de defensa dels drets homosexuals, a EUA, que es caracteritzen per certa posici conservadora. En aquest sentit, cercaven el respecte, fomentaven les bones maneres i, en definitiva, lacceptaci social. Per altra banda, rebutjaven a aquells subjectes, fonamentalment les drag queens o les dones buch (lesbianes masculines i de classe obrera), que transgredien les normes de gnere.

256

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

La filognia de lhomosexualitat
La teoria queer reinterpreta de manera radical els supsits de la crtica homosexual essencialista5 i construccionista6. Kosofsky assenyala lestancament conceptual que suposen ambdues posicions i promou lobsolescncia daquesta dicotomia. Al seu torn proposa acotar aquests termes sota concepcions de lhomosexualitat minoritzadores i universalitzadores. Aquests conceptes van ms enll de la qesti filognica i ontognica que plantejaven els debats essencialista i construccionista. Entre daltres, els termes proposats per Kosofsky, apunten cap a linters i la utilitat de la definici dhomo/heterosexualitat i no noms a la seva casustica. Al respecte, les propostes queer minimitzen, per una banda, la importncia de les explicacions sobre lorigen de la preferncia i identitat sexual, i per laltra, la insistncia en la divisi del binomi natural/cultural. Aquest binarisme sobre el qual es sustenten, precisament, els debats essencialista i construccionista participa duna tradici que veu la cultura com a malleable. s a dir, la cultura, a diferncia de la naturalesa, representa tot all que es pot canviar, lmbit en el que tenim el dret i lobligaci dintervenir. Malgrat que la consideraci dinmica constructivista ha estat central per als plantejaments queer, els seus passos en largument sobre el binomi naturalesa/cultura sn perillosos ja que fcilment sinventen mandats tics o teraputics per a la manipulaci cultural. Aix, ens podem trobar amb la higinica fantasia occidental dun mn sense homosexuals (Kosofsky, 1998, p. 58). Lactivisme queer consisteix, segons Morris, en capgirar les prctiques de normalitzaci. Atenent la dinmica de les institucions en els seus intents de demonitzar i tractar mdicament els subjectes que no encaixen amb la norma, es tractar, precisament, de desmantellar aquesta realitat que impregna el cos social. Queer significa estrany; histricament sha utilitzat per fer referncia als homes efeminats (mariques), a les dones masculines (camioneres) i, en definitiva, a les persones rares. Queer s tota persona marginada per la sexualitat convencional (Morris, 2005, p. 41). Aix doncs, qualsevol plantejament sexual que no sajusti a les definicions preestablertes sn formes queer7.

De la teoria queer i les altres maneres de pensar leducaci

(5)

(6)

(7)

Lessencialisme entn que el desig ertic entre persones del mateix sexe transcendeix els condicionaments histrics (Mrida, 2002, p. 13). Es tracta duna essncia homosexual que ha perdurat, prcticament immutable, des de lpoca clssica fins avui. s a dir, lhomosexualitat ha estat sempre present i ha mantingut un carcter fora invariable al llarg dels temps. El construccionisme situa el naixement de lhomosexualitat en una srie desdeveniments socials, i fonamentalment psiquitrics, que propicien, precisament, la seva construcci. Es tracta duna contingncia que afavoreix la gnesi duna autoconscincia ertica. Una realitat no assimilable a les prctiques sexuals entre persones del mateix sexe de la Grcia clssica. Des dels plantejaments construccionistes lhomosexualitat arranca de la mateixa noci clnica de perversi. Aix, no s fins la catalogaci de les perversions que, segons Foucault, neix lhomosexualitat. Queer fa referncia, en definitiva, a aquells subjectes que subverteixen la noci dicotmica de gnere. En aquest sentit, lanlisi que Judith Butler efectua sobre el concepte de gnere esdev bsica per als fonaments queer. Les diferents subversions del gnere un home efeminat, una dona varonil, un home que vesteix amb roba de dona, etc. representen possibilitats i petjades per descobrir una identitat que qestiona lhegemonia de lheterosexualitat. s en aquest sentit que sha afirmat la proximitat entre els estudis de gnere i la teoria queer, ja que ambds plantejaments qestionen la presumpta estabilitat de les identitats. Aix doncs, lobjectiu ser reformular els processos de formaci i diferenciaci sexual.

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

257

Asun Pi Balaguer

Bases de la teoria queer

La desnaturalitzaci de la sexualitat
Hemos aqu, por consiguiente, solos y abandonados en el cuarto con Orlando que duerme y con las trompetas. Las trompetas en fila emiten un terrible estruendo, uno solo: LA VERDAD! Y Orlando se despert. Se estir. Se par. Se irgui con completa desnudez, ante nuestros ojos y mientras las trompetas rugan: Verdad! Verdad! Debemos confesarlo: era una mujer (...) Orlando se haba transformado en una mujer intil negarlo. Pero, en todo lo dems, Orlando era l mismo. El cambio de sexo modificaba su porvenir, no su identidad. (Woolf ,1928, p. 96-97)

Les bases de la teoria queer sn els processos de desnaturalitzaci i polititzaci de la sexualitat, del sexe i el gnere. La sexualitat ha estat entesa dins lmbit de la naturalesa, s a dir, com lmbit presocial per excellncia8. Foucault representa el prembul de la teoria queer. Lelement central s la tesi segons la qual la sexualitat s una construcci social9. Foucault amplia el principi construccionista en afegir la concepci del poder. El poder no sentn com a propietat dalguna instncia superior sin com a constituci de relacions que crea i construeix subjectivitats. El que posa en joc aquesta definici s el qestionament que ning ocupi un poder, s a dir, que existeixi un subjecte anterior a aquest poder. Per tant, Foucault introdueix la noci que els subjectes de la relaci de poder sn efectes de la mateixa relaci. Daqu es desprn la idea, bviament, que el subjecte i la identitat es construeixen i reconstrueixen contnuament. Una altra qesti defectes poltics immediats ser el principi foucaulti segons el qual on hi ha poder hi ha resistncia i la situaci de paritat dambds temes. s a dir, poder i resistncia es vinculen, es recolzen i es creen mtuament. s per aquest motiu que, ms tard, Foucault entendr la repressi sexual com a possibilitat de visibilitzar-la, de destapar-la, de parlar-ne. Al respecte Foucault ens diu que els silencis i controls que envolten la sexualitat accentuen, precisament, la seva omnipresncia. s a tot arreu: es controla, es separa, es vigila, es tolera fins a cert punt... s a dir, la possibilitat de resistncia no es situa en una posici dexterioritat respecte del poder. No hi ha, respecte del poder, exterior absolut. Per aquest motiu, ser des del seu mateix interior on es generaran punts de resistncia. Per altra banda, cal recordar que Foucault minimitza la importncia de la repressi a favor de la disseminaci, solidificaci i implantaci de tota una disparitat sexual. El sexe es descobreix, es desmultiplica, es compartimenta i sespecifica amb el propsit ocult demmascarar-lo. Es tracta de discursos que han servit per esquivar el que Foucault va entendre com lexcessiva perillositat de la veritat del sexe (Foucault,

(8)

(9)

Recordem aqu que la naturalesa es constitueix com el revers de la societat. Ja Freud advertia que la funci de la cultura era, precisament, regular les pulsions damor i destrucci. Aquesta necessitat de regular all que es considera una disposici natural i autnoma s el contingut i funci central de la cultura. Aix, sha ents que lmbit cultural sedifica, precisament sobre i contra lmbit natural. Per, per altra banda, la naturalitzaci tamb ha desenvolupat un paper dordre social. s a dir, sha ents com a ordre lgic de les coses. Segons Crdoba, un cop establert aquest marc epistemolgic, apareixen dues posicions poltiques: la posici conservadora segons la qual cal disciplinar i normativitzar la sexualitat i els discursos dalliberaci sexual. Aquesta darrera posici no ha suposat una negaci de lanterior, i ms concretament una negaci dels dispositius de control, donat que els discursos que circulen sobre la base duna crtica, en definitiva, acaben reforant all que critiquen. Recordem que prviament la psicoanlisi ja havia desnaturalitzat la sexualitat al reconixer que aquesta sexualitat humana es construeix a partir de la introducci de les pulsions en lmbit simblic. Per tant, es reconeix que no hi ha sexualitat natural prvia a aquest procs de repressi i desplaament inscrit en les frmules de cada societat. Un cop desnaturalitzada la sexualitat, la psicoanlisi tamb contribueix a desproblematitzar lhomosexualitat ja que, en definitiva, problematitza tota la sexualitat humana.

258

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

2005, p. 55). En definitiva, totes aquestes qestions sinscriuen en la possibilitat de resistncia. La desnaturalitzaci del sexe i del gnere La teoria feminista materialista-construccionista10 s la base de les reformulacions queer del gnere com a performatiu11. Amb la teoria del sistema sexe/gnere es trenca aquella direcci causal establerta entre ambdues entitats. En aquesta consideraci del gnere com a sistema de relacions socials de dominaci estava immersa la crtica a la categoria de sexe com a naturalesa. Posteriorment Butler12 reprn la crtica dirigida a la dicotomia sexual i lanlisi del procs de la seva construcci discursiva, ja incls en les formulacions prvies de Delphy i Wittig.
Si ya no es posible esta direccin causal del sexo al gnero, y si estamos situados en un contexto discursivo materialista-construccionista que considera al gnero como un espacio poltico, la consecuencia terica ser ver en el sexo una construccin discursiva naturalizante de la diferencia de gneros establecida socialmente. Este giro, desarrollado por Butler a principios de los aos noventa, es la base de la conceptualizacin queer del gnero. (Crdoba, 2005, p. 37)

De la teoria queer i les altres maneres de pensar leducaci

Figura 1. Influncies discursives sintetitzades per la teoria queer

Anlisi foucaultiana de la sexualitat com a rgim normatiu Feminisme lesbi radical de Wittig

Anlisi construccionista de lhomosexualitat

Teoria queer Assumeix el marc foucaulti de lanaltica del poder contra les propostes totalitzants de les feministes. Daltra banda, del feminisme lesbi radical inclou la caracteritzaci del rgim de la sexualitat moderna com heterosexual.

Font: Elaborat a partir de Crdoba, 2005.

Per Monique Wittig lheterosexualitat s el rgim poltic que assegura la reproducci de lestructura dexplotaci i dominaci de les dones. Des daqu tan el gnere com el mite de la dona sn productes daquesta dominaci.
El que construeix a una dona s una relaci social especfica amb un home, una relaci que vam anomenar prviament de servitud, una relaci que implica tan una obligaci personal i fsica com una obligaci econmica. (Wittig, 1980; citat per Crdoba, 2005, p. 38)

(10) Linici daquesta teoria el podem situar en Simone de Beauvoir i la seva observaci sobre el fet que no es neix dona, sin que sarriba a ser-ho. A partir daqu, segons Crdoba, dues corrents van acabar conduint a la desnaturalitzaci del sexe. Per una banda el feminisme materialista francs representat pel grup creat per Beauvoir (Wittig) i, per laltra, la lnia anglosaxona representada per Gayle Rubin. La crtica que ambdues postures acabaran fent a lessencialisme de lestructura ser linici del feminisme postestructuralista i de la teoria del gnere proposat per la teoria queer. (11) Performance significa, segons la seva traducci literal, realitzaci, representaci, actuaci i rendiment. Suposa, dins la teoria queer, reproduir o desplaar el significat dun concepte. (12) La categora de sexo es, desde el comienzo, normativa; es lo que Foucault llam ideal regulatorio. En este sentido pues, el sexo no slo funciona como norma, sino que adems es parte de una prctica reguladora que produce los cuerpos que gobierna, es decir, cuya fuerza reguladora se manifiesta como una especie de poder productivo, el poder de producir demarcar, circunscribir, diferenciar los cuerpos que controla. De modo tal que el sexo es un ideal regulatorio cuya materializacin se impone y se logra (o no) mediante ciertas prcticas sumamente reguladas. (Butler, 2002a, p. 17-18).

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

259

Asun Pi Balaguer

Les implicacions daquesta afirmaci seran, entre daltres, que per una dona voler convertir-se en home evidencia que ha pogut escapar a la programaci inicial. Aix, seguint a Beatriz Preciado (2002, p.125), una lesbiana ha de ser, per tant, qualsevol altra cosa, no-dona, no-home, qesti que acaba portant a Wittig a la seva mtica frase: les lesbianes no sn dones. De manera esquemtica, les influncies discursives que sintetitza la teoria queer queden recollides a la Figura 1. La identitat com a performance En relaci a la identitat de gnere, com ja sha fet esment, Butler rebutja la cadena causal entre sexe, gnere i sexualitat. s a dir, posa en qesti el discurs heterosexista que afirma la interioritat o essncia de qualsevol manifestaci de gnere. Crdoba, en la seva relectura de Butler, ens diu que aquesta matriu heterosexual s el marc normatiu on es produeixen les identitats sexuals, en lloc de ser, com pretn, un model descriptiu del seu funcionament (Crdoba, 2005, p. 52). Per tant, es prescriu una determinada relaci entre aquests elements. All que es llegeix i es descriu com a natural, en realitat conforma i crea aquesta suposada naturalitat. Segons Crdoba, Butler efectua un gir doble: a) Es canvia la direccionalitat causal en la relaci entre sexe i gnere. Aix doncs, ara s la divisi social entre gneres la que condiciona el sexe (Aquest punt coincideix amb els supsits del feminisme materialista francs). Sefectua un gir en la relaci entre sexualitat i gnere ja que la naturalitzaci de les identitats de gnere a travs del seu lligam amb el sexe s lefecte dun dispositiu poltic de reproducci de lheterosexualitat.

b)

En sntesi, aquesta segona proposta resultaria de la segent manera:

Sexualitat com a rgim normatiu

condiciona, requereix i reglamenta

sexe (suposat nucli natural)

gnere (suposada expressi sociocultural del sexe)

Daquesta manera, el mateix discurs que mant la causalitat entre sexe, gnere i orientaci sexual passa a ser considerat com a tecnologia poltica de prescripci de lheterosexualitat. Tant s aix que el gnere sentn com una posada en escena darrera de la qual no hi ha cap nucli que li doni consistncia. Segons Butler, el gnere s performatiu en tant s lefecte dun rgim que regula les diferncies de gnere. En aquest rgim, els gneres es divideixen i jerarquitzen de manera coercitiva. Les regles socials actuen a travs de la repetici ritualitzada de les normes. Aquesta repeti-

260

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

ci constitueix lescenari temporal de la construcci i la desestabilitzaci del gnere. Es tracta duna repetici de normes anteriors que constitueixen el subjecte (Butler 2002b, p. 64-65). Aix doncs, el subjecte es constitueix en aquest procs per no s anterior a ell. La impossibilitat que el subjecte es situ fora del gnere i per tant que en pugui fer un s intencional no suposa negar leficcia de la ficci poltica que s la identitat sexual. Simplement, segons Crdoba, es tracta, de considerar-la com espai poltic en el que es pot intervenir per modificar els seus termes, redibuixar lmits, incloure posicions abans excloses, etc. Butler utilitza la teoria dinterpellaci ideolgica dAlthusser13 per proposar una lectura del sexe com efecte del procs de naturalitzaci de lestructura social del gnere i la matriu heterosexual. Per tant, s la mateixa operaci ideolgica de constituci dels subjectes la que crea la illusi danterioritat daquests. El subjecte s cridat a identificar-se en una determinada identitat sexual i de gnere, sobre la base de la illusi que aquesta identitat respon a una interioritat anterior a la seva mateixa crida. Aquest s un dels aspectes fonamentals de la concepci performativa del gnere. Ls del concepte performatiu, diem, coincideix amb lanlisi althusseriana dinterpellaci ideolgica, a travs del qual el subjecte es constitueix. Es tracta dactes de parla performatius14, s a dir, aquells actes en qu dir equival a fer quelcom. La crida a identificar-se amb una determinada identitat sexual est constituda per actes de parla performatius15. Aquesta interpellaci del gnere t relaci amb la citaci de la norma. Segons Butler (2002b, p. 65), les normes de gnere sarticulen exigint lencarnaci de certs ideals de feminitat i masculinitat, que van sovint lligats a la idealitzaci de la uni heterosexual. Aix, davant lenunciat: s una nena! santicipa la sanci: Jo us declaro marit i muller. Aquest fet dna compte del poder vinculant de la llei heterosexualitzadora. La instituci familiar i els rituals que sinstauren desprs del naixement dun infant posen en evidncia aquesta realitat. Segons Butler, assenyalar linfant com a nena s transitiu i inicia el procs que imposa certa feminitzaci. Es tracta sempre duna nena que, en qualsevol cas, est obligada a citar la norma per tal de convertir-se en un subjecte normatiu i acceptable (Butler, 2002b, p. 66). Al respecte, Butler es pregunta qu passaria si es coments, amb la mateixa autoritat: s lesbiana!. Les implicacions del projecte dexistncia serien completament diferents.
El beb, es nio o nia? No lo sabemos, todava no nos lo ha dicho. (Bornstein, 1994; citat a Grupo de Trabajo Queer, 2005, p. 21)

De la teoria queer i les altres maneres de pensar leducaci

(13) La ideologa en la teora Althusseriana es el mecanismo de produccin de los sujetos en una determinada formacin social o modo de produccin. La ideologa produce a esos sujetos mediante una interpelacin o llamamiento a que se reconozcan y por lo tanto se siten en el lugar necesario para la reproduccin de las relaciones de produccin. La interpelacin de la ley produce al sujeto, a la vez que genera la ilusin de que este sujeto ya estaba all constituido antes de su operacin; produce un sujeto que ya desde siempre haba estado all. La operacin ideolgica de la interpelacin y constitucin subjetiva es, pues, un mecanismo doble: acto de reconocimiento por el cual el sujeto recibe la interpelacin y se identifica con aquello a lo que es llamado a identificarse pero, a la vez, acto de desconocimiento del propio mecanismo ideolgico que lo constituye en tanto que sujeto: es el acto de reconocimiento el que hace del sujeto aquello en lo que se ha reconocido como lo que era ya desde siempre (Althusser 1970; citat per Crdoba, 2005, p. 55). (14) Austin distingeix entre els actes de parla constatius i actes de parla performatius. En el primer cas, sn descriptius i poden ser verificats. En el segon cas, no descriuen una realitat i no poden ser verificats sin que constitueixen la mateixa realitat. (15) Butler t un especial inters en les condicions que fan possible el fracs performatiu i, per tant, el fracs de la interpellaci del gnere.

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

261

Asun Pi Balaguer

De lestranyesa duna proposta pedaggica i les seves formes de deseducar

Pedagogia queer
Una pedagoga queer que se resista a las prcticas normales y a las prcticas de la normalidad, que empiece preocupndose por la tica de las propias prcticas interpretativas y por la responsabilidad de stas en imaginar las relaciones sociales como algo ms que un efecto del orden conceptual dominante. (Britzman, 2002, p. 225)

El tema del contingut educatiu que cal transmetre s un interrogant inconcls. Com recorda Spivak, qu s el que sha i el que no sha daprendre? Els pedagogs shan preocupat escassament de repensar el que produeixen en la seva praxi en relaci a les temtiques sexuals. Sn pocs els nexes duni explcits, especialment a lEstat espanyol, entre la teoria queer i la pedagogia. Entre ells, per, trobem algunes persones que formen part del grup GLBT (Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals). Es tracta de posicions que van ms enll de lheteronormativitat i la normalitat com a elements destabilitat pedaggica. Aquesta presumpta estabilitat est constituda per declaracions reguladores que no sn objecte de reflexi. En aquest sentit, leducaci mant certa atracci cap a la veritat pura i les identitats estables ignorant, recurrentment, les contradiccions. Dibuixar una pedagogia transgressora, preocupada per les exclusions de la normalitat, permet la construcci de zones alternatives didentificaci i crtica necessries per reconixer les estructures dominants i per crear nous desigs (Britzman, 2002, p. 200). La teoria queer i amb ella la pedagogia queer es situen molt lluny de la integraci, s a dir, lluny dincloure els marginats als programes educatius. No es tracta de fer pedagogia sentimental, antihomofbica. Aquests tipus denfocaments shan basat, fonamentalment, en loferta dinformaci i el canvi dactitud. La idea general ha estat, per al grup hegemnic, treballar a favor de certa tolerncia a la diferncia, i per al grup excls, a favor de la seva autoestima16. Per, com assenyala Britzman, la qesti encoberta ha estat: fins a quin punt poden ser diferents algunes persones i poden, fins i tot aix, ser percebudes com a ordinries? Aquest interrogant assenyala, de fet, la mateixa perversi de les corrents integracionistes. En definitiva, els efectes de la inclusi sn una versi ms obstinada de la uniformitat i una versi ms amable de lalteritat (Britzman, 2002, p. 211). La teoria queer suposa un plantejament tridic de les identitats sexuals, un trencament amb el plantejament dicotmic modernista. Es tracta duna invitaci a pensar o re-pensar les sexualitats. Un canvi topogrfic i mental. Ens situem, aix, en un altre estadi. Les sexualitats conformen una realitat polidrica que difcilment es pot circumscriure en la clssica anlisi dicotmica. Pren fora la idea duna sexualitat de la diferncia. La pedagogia queer es construir a partir de les diferncies i aquestes estan en constant procs dinvenci, emergent incansablement, construint i reconstruint cossos.
(16) Aquellos que no pueden imaginar la diferencia que marca la diferencia en el mbito curricular tienen la esperanza de que la verdad del subalterno persuadir a la gente normativa de que acoja la diversidad de los dems y se acerque poco a poco a ellos, para as transformar, al nivel de estos sentimientos tan transferibles, sus actitudes racistas, sexistas y heterosexistas. Pero exactamente cmo es posible acercarse poco a poco a aquello que slo puede imaginarse como diferencia sin producir algo idntico en el intento? (Britzman, 2002, p. 211).

262

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

Les lectures de les sexualitats, fins avui han seguit aquest plantejament dicotmic. Aix trobem el que anomenar un model A, heterosexista, recolzat en el sistema patriarcal, estructurat segons el model clssic de famlia, misogin i fallocntric. El model B, que per b que intenta aportar noves obertures s una cpia en negatiu del model A. Aix la sexualitat es continua construint sobre els mateixos parmetres, lhomosexualitat no s res ms que la proposta oposada a lheterosexualitat mantenint la mateixa matriu heterosexista. De fet, al marge daquesta relaci daparent oposici i simetria entre A i B, en realitat subsisteixen en una relaci dinmica segons la qual el model B est subordinat al model A. Per altra banda, el significat del model A depn del model B. Aix, aquest darrer est constitut com a intern a la vegada que com a extern del primer, estructurant-se en una relaci de mtua subjecci (Kosofsky 1998, p. 20). Cal entendre aquestes relacions conceptuals com a inestables i dependents. Lheterosexualitat no posseeix un estatut privilegiat sin que cal tractar-la com a dependent. El model C o queer representa lalliberaci de la pres binria que pot conduir a un estat dexpansi infinita. Es tracta de sexualitats migratries, en constant construcci, permeables i fluides. Aquesta tercera concepci nodreix la pedagogia reconsiderant mbits i institucions fonamentals de leducaci que cal repensar i redefinir. Des del model A, les pedagogies correctives han protagonitzant una recurrent insistncia en normalitzar lanormal. Des del model B, les pedagogies informatives han fracassat, ja que el coneixement dels fets no proporciona cap accs a la realitat, ni a la veritat, ni tan sols al comportament correcte. Per altra banda, aquest discurs pretn construir la compassi i la tolerncia com la posici subjectiva correcta per, en realitat, acaba reforant el binarisme nosaltres/ells. Alternativament, una pedagogia queer des del model C ha dexplorar les diferents maneres en qu simaginen les experincies de les persones diferents; examinar all normatiu del dia a dia i tornar a pensar aquesta quotidianitat com la que produeix les bases de lestranyesa i les noves formes dignorncia (Britzman, 2002, p. 214). El judici normalitzador s una constant en pedagogia. Es dna, sovint, a travs de comparacions de manera que es citen les accions individuals amb una referncia que cal seguir (Gore, 2000, p. 234). Aquesta referncia, principi duna regla a seguir, s constitutiva de lacte educatiu. s a dir, la referncia a les normes s un tret com de la pedagogia. Es convida els subjectes a seguir una determinada norma, es citen, sanuncien i es repeteixen insistentment. Malgrat aix, una pedagogia queer no hauria dincloure cap referncia en matria sexual, cap reglament a seguir perqu la sola existncia duna referncia comparativa condueix a lexclusi de cossos i prctiques legtimes. La sexualitat, la seva constituci i les institucions que genera haurien de ser plurals, particulars, flexibles i elstiques. Lexclusi representa el costat fosc de la normalitzaci, la definici dall patolgic. Lexclusi defineix la diferncia, les fronteres i les zones. Com ja he comentat, les tcniques dexclusi sn omnipresents i constants en pedagogia; sexclouen individus, identitats, prctiques, com tamb formes de construir coneixement. Quina ha de ser la referncia en pedagogia? Resulta gaireb impensable una pedagogia que no estableixi lmits, que no normalitzi i patologitzi. Per al sortir daquests discursos perversos ens trobem amb la possibilitat de donar tot el crdit a les autorepresentacions de diferncia sexual ja que negar o alienar lautoritat de qualsevol persona per descriure o nomenar el seu propi desig sexual s un acte de terribles conseqncies
Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

De la teoria queer i les altres maneres de pensar leducaci

263

Asun Pi Balaguer

(Kosofsky 1998, p. 40). Pot, la pedagogia, reconixer la impossibilitat de pensar en la normalitat i la manera en qu la normalitat es constitueix una i altra vegada? (Britzman, 2002, p. 212). Els efectes dun plantejament pedaggic queer sn mltiples. Si ens aturem en els rols professionals i, concretament, en la noci de parella pedaggica, descobrim una idea dual que arranca de la divisi sexual, de la definici patriarcal de famlia. Per qu es dna tanta importncia al sexe dels progenitors? Per qu es realitza la divisi entre funcions paternes i maternes? En base a qu es continua insistint en aquesta complementarietat? La totalitat ha vingut a representar-se en aquesta complementarietat sexual. Sha classificat la realitat en base a unes diferncies i no unes altres, dividint el mn en parells doposats. Aquest sistema de coneixement i de comprensi ha tocat amb els seus lmits. Les teories de la complexitat han assenyalat aquest fet per la pedagogia continua immersa en una dinmica que no respon al nou tipus de relacions humanes. En aquest sentit, Gore assenyala la limitaci de les prctiques pedaggiques ja estiguin fonamentades per filosofies tecnocrtiques o crtiques. La tasca deducar, limita les mateixes possibilitats dintervenir? O b es tracta de redefinir, reconfigurar la mateixa noci deducar? De qu parlem quan parlem deducar? Parlar de pedagogia queer significa replantejar la mateixa noci de pedagogia. Ladjectiu queer obliga a situar-la en un altre ordre de qestions, lluny de la normalitzaci, lexclusi i la classificaci. Fet i fet, des de la pedagogia queer no existeix un manual dinstruccions pedaggiques. Cal fonamentar tota aquesta tasca en la mateixa hermenutica, en la interpretaci de la discursivitat. Una discursivitat que a travs del llenguatge construeix i deconstrueix la lnia que separa la normalitat de lanormalitat (Planella, 2006, p. 220).
La heterosexualidad implica tal cantidad de prcticas que no son sexuales que, en este momento, es inimaginable un mundo donde este compendio de normas hegemnicas no sea dominante. Estamos intentando gestar ese mundo. (Berlant i Warner, 2002, p. 242)

Pedagogia social queer Les pedagogies legitimades citen una normativa i conviden els subjectes a identificar-se amb aquesta norma. s a dir, en definitiva, les pedagogies de lexclusi conviden els subjectes, des de la seva posici hegemnica, a identificar-se com a exclosos, a repetir la norma que els descriu com a despulles de la societat, amb un projecte dexistncia que continua ubicat en els marges. La noci performativa del gnere, per un efecte danalogia, posa en qesti tots aquells discursos que naturalitzen comportaments i actituds, per tampoc s tan senzill cridar els educands a un altre ordre de qestions que no sigui lhegemnic, perqu com deia, no hi ha un subjecte anterior als actes de parla performatius. Fer-se conscient de lentramat daquesta dinmica, de la matriu heterosexual que organitza i regula all social s, potser, una lnia de fuga per leducaci o ms aviat el cam cap a la deseducaci. Aix doncs, no es tractar tan dinnovar amb un projecte pedaggic radical sin de fixar les bases dun procs de deseducaci. Altrament, leducaci social sempre sha plantejat en termes de re-socialitzaci o socialitzaci terciria, dinclusi i normalitzaci. s en aquest sentit que caldria capgirar aquestes nocions, per tant ja no es tractar dacompanyar cap al si del sistema

264

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

sin de trencar amb els seus mateixos nusos, refer el cam de cada histria vital per tal de redescobrir altres trajectes. De la resocialitzaci fins a lasocialitzaci. Una de les idees directrius s aquella noci de fuga de Roquefort en la que sinclou la possibilitat de construir-se en un lloc social mtic. Es tracta duna fuga que permet la recerca dun lloc mtic en el que seria possible sentir-se realment com si-mateix i reconegut com a tal ms enll del seu estatus social. La fuga s la recerca dun lloc on imaginriament es podria viure una existncia social i una aventura solitri (Roquefort, 1995, p. 162-163). La fuga constitueix una temptativa dinventar un altre espai per tenir un lloc en el mn. Segons Roquefort, es tracta dun rebuig de les regles del joc per assolir un fora de joc. En sntesi, dimaginar-se en un futur per construir17. Trencar amb els marges dall social s quelcom que permet lassumpci daquelles parts indigeribles pel sistema. Aix, doncs, la teoria queer insisteix en la importncia de capgirar nocions naturalitzants de lexclusi, reprendre o recuperar una manera de fer que denuncia la irreflexi dalguns supsits estesos, compartits i no qestionats. Aquesta proposta, de fet, topa amb la mateixa impossibilitat de leducaci social. Fins avui forma de control social, forma de govern de la diferncia. Les relacions de poder, per, poden ser subvertides des del seu mateix si. Aquesta noci inclou un carcter extitucional de la pedagogia, de ruptura i subversi. En aquest sentit, Lorde, Deligny i Borja representen, precisament per defugir de lautodenominaci de pedagogs, un tarann queer ple de possibilitats: Lorde, per la seva experincia radical com a negra i lesbiana; Deligny, per la seva idea de xarxa i la consegent proposta dextituci, per fonamentalment per la noci de ruptura pedaggica que proposa; i Borja, per lagosarada ruptura de tabs i la instrumentalitzaci de la prpia sexualitat. Es tractar, entre daltres qestions, dabandonar les intencions de pedagogitzar laltre, deducar, de normalitzar, per tal dinscriures en un projecte dexistncia, de sentir i ser. Passar a excloure el sistema per tal dincloures un mateix, en la seva totalitat, en un projecte de possibilitats i no de constrenyiments. La cultura permet la humanitzaci, forma part de la mateixa naturalesa humana, ens constitueix i ens precedeix, per potser caldria posar en dubte aquesta mateixa noci. Poder sortir de les institucions, extituir-se, suposa assumir un cert risc de retrocs. Per levoluci consisteix, precisament, en aix, en lassumpci de riscos. I no oblidem, daltra banda, que lnic element essencial en qualsevol procs educatiu s lAltre, un mateix en relaci a alg altre que en un procs de reciprocitat es constitueixen mtuament. Ja no es tracta de normalitzar sin de particularitzar la pedagogia, dassumir i fer visibles aquelles parts humanes negades. Acceptar la diferncia aliena per deixar de condicionar i formar o de-formar persones. En sntesi, es proposa quelcom proper a una pedagogia del diferendo18. Per Lyotard, lacord o el consens entre postures absolutament contrries s impossible i impensable. Si els collectius exclosos han estat radicalitzats com laltre ms absolut,
(17) Aquest no s un futur anticipat, projectat o prescrit per la promesa educativa. No s un futur relacionat amb un constrenyiment del present o amb una cancellaci de lavenir. s, precisament, el que Skliar anomena una obertura a aquest avenir (Skliar, 2007, p. 87). (18) Distinto de un litigio, un diferendo es un caso de conflicto entre (por lo menos) dos partes, conflicto que no puede zanjarse equitativamente por faltar una regla de juicio aplicable a las dos argumentaciones. Que una de las argumentaciones sea legtima no implica que la otra no lo sea (Lyotard, 1999; citat per Vidarte, 2005, p. 108-109).

De la teoria queer i les altres maneres de pensar leducaci

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

265

expulsats de les estructures socials i definitivament exclosos de la mateixa condici humana, es fa difcil pensar una pedagogia del consens. s a dir, la clssica pedagogia integracionista, re-socialitzadora que fins avui, amb molt poques excepcions, sha dut a terme. La proposta pedaggica que defenso aqu es basa en el dissens no per una voluntat de cultivar lequvoc o un irritant, obstinat i pertina no voler posar-se dacord o negar-se a parlar, sin perqu en el fons es reconeix la incommensurabilitat dambdues posicions (Vidarte, 2005, p. 108). s a dir, la comunicaci es defineix per la seva mateixa impossibilitat. Les jerarquies sn insuperables i el dileg sempre est contaminat. La poltica queer i, amb ella, la pedagogia queer parteixen daquests supsits, s a dir, de lheterogenetat dels discursos. Es tracta de plantejar les lluites poltiques en termes de diferendo i de proliferaci de discursos incompatibles amb el poder. Els homosexuals, els bojos, els pobres, els toxicmans, els discapacitats han circulat al llarg de la histria sota les condicions duna etiqueta associada a una imatge negativa i totalitzadora. En definitiva, es tracta dentitats que comparteixen un origen: la patologitzaci dels seus comportaments i la radicalitzaci dels seus cossos com a absolutament aliens a la humanitat, com a cossos que no importen. Borja ens diria que es tracta de fer educaci a travs de la fe en la veritat viscuda i del coratge de ser un mateix. En sntesi, noms la malaltia pot portar a la cura, la resta sn disculpes o intellectualitzacions (Borja, 1995, p. 19). La possibilitat educativa passa pel reconeixement de la prpia bogeria, de les prpies mariconades, de les prpies addiccions... Aquest punt ens condueix fins a la caiguda de les caretes professionals, fins a qestionar aquella noci de distncia professional. Tab dels tabs s reconixer-se persona amb els pacients (Borja, 1995, p. 24). Aquest assumpte pedaggic va, precisament, de rareses: som rarets, aqu estem; destranyeses, destrangers en territoris propis, demigrants de la prpia sexualitat; de diferncies inquietants; de silencis, dapropiacions. Tamb va de marginalitats i alteritats. Per, davant de tot, va deducacions, de la possibilitat deseducadora dels subjectes, de dinmiques desidentitries, de construir una altra educaci, o en tot cas, doblidar-se definitivament de la funci pedagogitzadora ja que aquesta ha estat lligada, fins avui, a una autoritat normalitzadora, a una dinmica basada en binarismes, alguns del quals (naturalesa/cultura) sn difcilment divorciables dels nexes de pensament ms genocides en relaci a les persones diferents. Fet i fet, la teoria queer permet fer una relectura de leducaci social. Les formes queer ofereixen la possibilitat de fonamentar epistemolgicament una pedagogia social, una pedagogia de lexclusi, en definitiva, una pedagogia rareta. Es tracta dimpregnar la pedagogia duna cultura queer; no es proposa noms un simple trasps sin una immersi profunda en la dinmica activista i el tarann queer. Malgrat aquesta convicci, un interrogant sens fa present a les aules, centres i institucions educatives: s ara el moment en el que els educadors han de qestionar-se larticulaci de discursos basats en la identitat, quan leducaci encara no ha solucionat positivament el reconeixement de la identitat gai o lesbiana, o quan la prctica quotidiana de la majoria de lalumnat segueix patint dun enorme desplegament dall ms conservador del seu ideal de gnere? (Alcoba, 2005, p.11).
As pues nos resistimos y por eso tambin infundimos un diferente tipo de terror: la violencia, el vrtigo, incluso la nusea, la desorientacin provocada por la persona rarita que no encaja en las categoras cognitivas del dualismo sexual. (Grupo de Trabajo Queer, 2005, p. 23)

Asun Pi Balaguer

266

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

Referncies
Alcoba, E. (2005) Prlogo a la edicin espaola, a Talburt, S. i Steinberg, S [ed.] Pensando queer: sexualidad, cultura y educacin. Barcelona, Gra, p. 9-12. Autoria diversa (2003) Prtesis de gnero: los lmites materiales de la performance y la performatividad. Disponible a: www.sindominio.net/karakola/retoricas/protesis.htm [accs: 25.08.2008]. Bjar, H. (2007) Identidades inciertas: Zygmunt Bauman. Barcelona, Herder. Berlant, L.; Warner, M. (2002) Sexo en pblico a Mrida, R. (Ed.) Sexualidades transgresoras: Una antologa de estudios queer. Barcelona, Icaria, p. 229-257. Borja, G. (1995) La locura lo cura. Vitoria, La Llave. Britzman, D. (1995) Is there a queer pedagogy? Or, stop reading straight. Educational Theory, 45, p. 151-165. (1998) Lost subjectes, Contested Objects: Toward a Psychoanalytic Inquiry of Learning. Albany, NY, State University of New York Press. (2002) La pedagoga transgresora y sus extraas tcnicas a Mrida, R. (Ed.) Sexualidades transgresoras: Una antologa de estudios queer. Barcelona, Icria, p. 197-228. Butler, J. (2002a) Cuerpos que importan: Sobre los lmites materiales y discursivos del sexo. Buenos Aires, Paids. (2002b) Crticamente subversiva a Mrida, R. (Ed.) Sexualidades transgresoras: Una antologa de estudios queer. Barcelona, Icria, p. 55-79. Carrascosa, S.; Vila, F. (2005) Geografas vricas: hbitats e imgenes de coaliciones y resistencias, a Grupo de Trabajo Queer (ed.) El eje del mal es heterosexual: figuraciones, movimientos y prcticas feministas queer. Madrid, Traficantes de sueos, p. 45-59. Crdoba, D. (2003) Identidad sexual y performatividad. Athenea Digital, nm 4, p. 87-96. Disponible a: http://antalya.uab.es/athenea/num4/cordoba.pdf Crdoba, D.; Sez, J.; Vidarte, P. (2005) Teora queer: polticas bolleras, maricas, trans, mestizas. Barcelona, Egales. [Crdoba, D., Teora queer: reflexiones sobre sexo, sexualidad e identidad. Hacia una politizacin de la sexualidad, p. 21-66; Sez, J., El contexto sociopoltico de surgimiento de la teora queer. De la crisis del sida a Foucault, p. 67-76; Vidarte, P. El banquete uniqueersitario: disquisiciones sobre el s(ab)er queer, p. 77-109]. Curran, G. (2002): Young Queers Getting Together: Moving Beyond Isolation and Loneliness, Melbourne, University of Melbourne, 2003 [Tesi doctoral indita]. De Lauretis, T. (1999) Diferencias. Madrid, Horas y Horas. Eribon, D. (2003) Somos raritos, aqu estamos. Disponible a: www.jornada.unam.mx/2003/oct03/031002/ls-teoriaqueer.html [accs: 22.08.2008]. Espinosa, Y. (2003) A una dcada de la performatividad: de presunciones errneas y malos entendidos. Disponible a: http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=18330103 [accs: 22.08.2008]. Foucault, M. (1986) Historia de la sexualidad: el uso de los placeres. Buenos Aires, Siglo XXI.
Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

De la teoria queer i les altres maneres de pensar leducaci

267

Asun Pi Balaguer

(1991) Historia de la sexualidad: la inquietud de s. Buenos Aires, Siglo XXI. (2005) Historia de la sexualidad: la voluntad de saber . Madrid, Siglo XXI. Gimeno, B. (2005) Historia y anlisis poltico del lesbianismo: la liberacin de una generacin. Barcelona, Gedisa. Gore, J. (2000) Disciplinar los cuerpos: sobre la continuidad de las relaciones de poder en pedagoga, a Popkewitz, T. i Brennan, M. (coord.) El desafo de Foucault: discurso, conocimiento y poder en la educacin. Barcelona, Pomares-Corredor, p. 228-249. Grupo de Trabajo Queer (2005) El eje del mal es heterosexual: figuraciones, movimientos y prcticas feministas queer. Madrid, Traficantes de sueos. Guasch, O.; Viuales, O. (2003) Sociedad, sexualidad y teora social: la sexualidad en perspectiva sociolgica, a Guasch, O. i Viuales, O. (ed.) Sexualidades. Diversidad y control social. Barcelona, Bellaterra. Herrero, J. (2001) La sociedad gay. Madrid, Foca. Kosofsky, E. (1998) Epistemologa del armario. Barcelona, Tempestad. Larrosa, J. (1998) Para qu nos sirven los extranjeros?, a Santamara, E. i Gonzlez, F. (coord.) Contra el fundamentalismo escolar. Barcelona, Virus, p. 51-71. Lizarraga, X. (2003) Una historia sociocultural de la homosexualidad. Barcelona, Paids. Lorde, A. (1984) La hermana y la extranjera. Madrid, Horas y Horas. Llamas, R. (1998) Teora torcida: Prejuicios y discursos en torno a la homosexualidad. Madrid, Siglo XXI. Mrida, R. (2002) Sexualidades transgresoras: una antologa de estudios queer. Barcelona, Icaria. Morris, M (2005): Queer life and school culture: troubling genders. Multicultural Education, 12, 8-13. Disponible a: http://eric.ed.gov/ERICWebPortal/custom/portlets/recordDetails/detailmini.jsp [accs: 10.09.2008] (2005) El pie zurdo de Dante pone en marcha la teora queer a Talburt, S. i Steinberg, S. (Eds.) Pensando queer: Sexualidad, cultura y educacin. Barcelona, Gra, p. 35-55. Pastor, M. i Pie, A. (2005) [2006] De lallure de ladolescncia. Revista Catalana de Pedagogia, nm. 4, 2005 [2006], p. 127-148. (2008) Adolescents singulars: notes crtiques per a una educaci social marginal. Barcelona, Claret. Prez de Lara, N. (1998) La capacidad de ser sujeto. Barcelona, Laertes. Pie, A. (2005) Dona, cossos i diskapacitats. Temps deducaci, 29, p. 313-321. (2006) La Pedagoga social instituida, a Planella, J. i Vilar, J. (coord.) La Pedagoga social en la sociedad de la informacin. Barcelona, Ediuoc, p. 115-162. (2009) Educaci social i Teoria Queer. De l'alteritat o les dissidncies pedaggiques . Barcelona, Editorial UOC. Planella, J. (2003) Cos i discursivitat pedaggica: bases per a la ideaci corporal. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003 [Tesi doctoral indita].

268

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

 (2005): Pedagoga hermenutica. Ms all de los datos en la educacin. Revista Iberoamericana de Educacin. Disponible a: http://www.rieoei.org/1078.htm (accs: 22/08/2008). (2005) [2006] El cos en els discursos pedaggics: de la presncia/absncia a la queer pedagogy. Revista Catalana de Pedagogia, nm. 4, p. 169-200. (2006) Cuerpo, cultura y educacin. Bilbao, Descle de Brower. Popkewitz, T.; Brennan, M. (2000) El desafo de Foucault: discurso, conocimiento y poder en la educacin. Barcelona, Pomares-Corredor. Preciado, B. (2002) Manifiesto contra-sexual. Madrid, Opera Prima. Rivordy-Tschopp, F. (1989) Fernand Deligny Educateur "sans qualits". Ginebra, Les Editions IES. Roquefort, D. (1995) Le rle de l'ducateur. ducation et psychanalyse. Pars, L'Harmattan. Sez, J. (2004) Teora queer y psicoanlisis. Madrid, Sntesis. Skliar, C. (2007) La educacin [que es] del otro: argumentos y desierto de argumentos pedaggicos. Buenos Aires, Noveduc. Talburt, S. i Steinberg, S.R. (2005) Pensando queer: Sexualidad, cultura y educacin. Barcelona, Gra. Veiga, A (2001) Incluir para excluir, a Larrosa, J. i Skliar, C. (ed.) Habitantes de Babel: polticas y poticas de la diferencia. Barcelona, Alertes, p. 165-184. Woolf, V. (2003) [1928] Orlando. Madrid, Alianza.

De la teoria queer i les altres maneres de pensar leducaci

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona

269

Asun Pi Balaguer

De la teora queer y las otras maneras de pensar la educacin

Resumen: En este artculo, mediante el mtodo hermenutico, se profundiza en las nociones fundamentales de la teora queer con la intencin de utilizarla, posteriormente, como marco epistemolgico de la educacin social. Por este motivo, colabora en la desestabilizacin de algunos binarismos, repensando la normalidad y su inscripcin en la pedagoga. Partiendo de los interrogantes de Kosofsky, el texto efecta una inmersin en la desnaturalizacin del sexo, el gnero y la sexualidad, as como en la nocin performativa de gnero utilizando autores como Foucault, Wittig y Butler. Estos conceptos queer sirven para iniciar un anlisis de los discursos pedaggicos heterosexistas, as como para presentar una propuesta pedaggica que insiste en la necesidad de ir ms all de la heteronormatividad y la normalidad como elementos de estabilidad pedaggica. As pues, se trata de desestabilizar certezas, romper con la dicotoma sexual, proponer la necesidad de fijar las bases de un proceso de deseducacin, transformar las nociones naturaliznates de la exclusin, despedagogizar la misma pedagoga, particularizndola y centrndola en una posicin de ruptura. Palabras clave: teora queer, pedagoga queer, sexo, gnero, sexualidad, heteronormatividad

De la thorie queer et des autres manires de penser lducation

Rsum: Grce la mthode hermneutique, larticle approfondit les notions fondamentales de la thorie queer, afin de lutiliser par la suite comme cadre pistmologique de lducation sociale. Pour cette raison mme, il collabore la dstabilisation de certains binarismes, repensant la normalit ainsi que son inscription dans la pdagogie. En partant des interrogations de Kosofsky, le texte effectue une immersion dans la dnaturalisation du sexe, du genre et de la sexualit, ainsi que dans la notion performative de genre avec des auteurs tels que Foucault, Wittig et Butler. Ces concepts queer servent pour commencer une analyse des discours pdagogiques htro-sexistes et pour prsenter une proposition pdagogique qui insiste sur la ncessit daller bien au-del de lhtro-normativit et la normalit comme lments de stabilit pdagogique. Ainsi, il sagit de dstabiliser les certitudes, de rompre avec la dichotomie sexuelle, de proposer la ncessit de fixer les bases dun processus de des-ducation, de bouleverser les notions naturalisantes de lexclusion, et de d-pdagogiser la pdagogie elle-mme, en la particularisant et en la centrant sur une position de rupture dtermine. Mots-cls : thorie queer, pdagogie queer, sexe, genre, sexualit, htro-normativit

On queer theory and other ways of thinking about education

Abstract: Using the hermeneutic method, the paper explores the fundamental notions of queer theory with the purpose of applying it as epistemological framework to social education. For this reason, the paper contributes to destabilizing binarisms, rethinking normality and connecting it to pedagogy. Starting from the questions posed by Kosofsky, the paper reviews the denaturalization of sex, gender and sexuality, as well as the performative nature of gender in authors such as Foucault, Wittig and Butler. These queer concepts are used to analyse heterosexual pedagogical discourses, and to present a pedagogical proposal that stresses the need to go beyond heteronormativity and normality as elements of pedagogical stability. Thus, the paper states that it is necessary to destabilize certitudes, transcend sexual dichotomy, propose the need to set the basis for a process of uneducation, invert the natural concepts of exclusion, and depedagogize pedagogy itself, individualizing it and focusing on rupture. Key words: queer theory, queer pedagogy, sex, gender, sexuality, heteronormativity

270

Temps dEducaci, 37, p. 253-270 2009 Universitat de Barcelona