1. La font Psicològica i Pedagògica del currículum.

Aportacions de la
psicologia i
les ciències de l'educació al disseny curricular en els seus diferents nivells.

LA FONT PSICOLÒGICA I PEDAGÒGICA DEL CURRÍCULUM

Definició de currículum

De manera global entenem el currículum com un pla, un projecte formatiu,

on recollim l’anàlisi de necessitats, la definició dels objectius, la selecció dels
continguts, el disseny de les estratègies d’avaluació... que constitueixen el
nostre pla de formació. Es tracta d’una posició on el currículum és l’expressió
formal d’allò que es pretén fer, del que es vol aconseguir i els mitjans que cal
utilitzar per arribar-hi.

També, però, podem veure el currículum com una acció, ja que és realment un
recull del que succeeix en el procés instructiu, és a dir la pràctica d’un centre
escolar i una classe en concret. En aquest cas el currículum deixa de ser
propositiu i passa a ser un instrument canviant, que ens permetrà adaptar-lo a
les diferents necessitats per tal d’adaptar-lo a les realitats dels diferents grups
educatius. Així s’evita la desconnexió que hi ha entre les previsions i allò que
realment es fa a l’aula.

Aquests dos enfocaments curriculars (pla i acció) no s’han de veure com a

contraposats, sinó com a definicions complementàries. Ambdues idees són
necessàries i constitueixen els eixos sobre els que s’ha de construir el
currículum: cal tenir un pla general, on es plantegi la idea global que regeix el
procés formatiu, però també s’ha de saber portar a terme, integrar-lo en el
desenvolupament real del procés formatiu. Només d’aquesta manera
aconseguirem un currículum obert.

Tipus de currículum

Formal/Informal: Les escoles desenvolupen aquell tipus de continguts

experiències que es recullen en els programes oficials de formació. En la
majoria de països aquests programes són establerts pels governs competents.
Després, aquestes decisions són reelaborades primer pels centres escolars i
posteriorment pels professors i les professores per a bastir les programacions.
Aquest tipus de resposta s’anomena currículum formal.

Ofert/Assimilat: En parlar del component acció enfront del component

pla, parlem de currículum ofert als subjectes que van a les escoles i currículum
efectivament assimilat per cada alumne. Quan es pren una determinada opció
curricular sempre es fa en funció d’uns criteris, d’unes consideracions prèvies,
el problema curricular que s’haurà d’analitzar consisteix a considerar quines
són les raons o les circumstàncies que provoquen aquesta diferència entre el
currículum ofert i el currículum efectivament assimilat.

Ocult: El tipus de relació entre professors i alumnes, els codis de disciplina,

1
 1. La font Psicològica i Pedagògica del currículum. Aportacions de la
psicologia i
les ciències de l'educació al disseny curricular en els seus diferents nivells.

el clima de treball, el contacte, la convivència..., deixa també una empremta

formativa en els subjectes. Això també s’anomena currículum.

Nul També és important considerar no solament allò que es dóna sinó també
allò que no es dóna. Aquestes absències en el currículum s’anomenen
currículum nul.

FONTS DEL CURRÍCULUM

Segons M.A. Zabalza existeixen quatre fonts del currículum:

• Sociològica. L’anàlisi de la realitat social i dels paper que l’escola hi

ha de jugar.

• Psicològica. Les característiques psicològiques dels alumnes i les

alumnes las quals se’ls oferirà la proposta formativa.

• Epistemològica. Les característiques dels continguts formatius i dels

coneixements que formen part de l’oferta formativa.

• Pedagògica. El sentit global del procés de formació en el seu

conjunt, i també de les característiques dels escenaris de formació,
dels recursos que es faran servir per dur-la a terme i de l’actuació de
les persones implicades en el procés.

La font sociològica ens parla de la connexió elemental entre l’escola i la

societat, i la retroalimentació que existeix entre les dues. Des d’aquesta
vessant, l’escola ha de tenir com a funció principal formar els alumnes amb els
coneixements, habilitats i actituds que els permetin integrar-se plenament en
la societat. La connexió escola-societat és evident: l’escola, existeix en un
determinat context social i per a aquest context.

La font epistemològica fa referència al tipus de coneixements que ha de

proporcionar l’escola: continguts bàsics o continguts actuals? Continguts
acadèmics o continguts útils? Continguts superficials en múltiples àrees o
continguts en profunditat en poques? Les respostes principals a aquest
dilema s’han mogut en dues direccions contraposades: trobar una estructura
bàsica i comuna que es mantingués sempre o seleccionar en cada cas els
àmbits formatius més oportuns per a cada situació o moment.

La font psicològica del currículum intenta aclarir les característiques dels

subjectes a les quals s’hauran d’atenir el disseny i la posada en pràctica dels
currículums escolars. Hi ha quatres aspectes fonamentals en les condicions
psicològiques que se solen presentar com a consideracions prèvies en els
currículums escolars: les necessitats, els interessos, la motivació, les habilitats
dels estudiants. Segons C. Coll aquesta font aporta sobretot informacions

2
 1. La font Psicològica i Pedagògica del currículum. Aportacions de la
psicologia i
les ciències de l'educació al disseny curricular en els seus diferents nivells.

relacionades amb els components curriculars relatius a quan i com ensenyar i

avaluar. Aspectes com el nivell operatori de l’alumnat, els coneixements
previs, la significació i la funcionalitat de l’aprenentatge, els tipus de memòria
(mecànica o repetitiva o comprensiva), la creació de condicions adequades a
l’aula...

El desenvolupament de diferents teories psicològiques sobre l’aprenentatge i

la seva influència en el desenvolupament, encapçalades per Piaget i Vigotski.
Ha tingut una notable influència en la manera d’enfocar l’educació al llarg
d’aquest segle:

La font pedagògica fa referència al discurs pedagògic que constitueix el

rerafons de les decisions que cal adoptar en tot currículum i que les
condiciona en un sentit o en un altre. Cobreix les vessants següents:

• Sentit educatiu de l’escola i valors als quals es vincula la seva

actuació: el model educatiu i els espais formatius.
• La dinàmica institucional dels centres escolars.
• El professorat de què es disposa i el tipus d’expectatives generades
al voltant de la seva participació en el currículum.

APORTACIONS DE LA PSICOLOGIA I LES CIÈNCIES DE

L’EDUCACIÓ AL DISENY CURRICULAR

Per concretar les aportacions de les Ciències de l'Educació al

desenvolupament del currículum, cal primer descriure de quines disciplines
es tracta.

Ferrández i Sarramona (1975) descriuen quatre sabers principals de l'educació:

• La pedagogia, que es subdivideix en pedagogia general i pedagogia

diferencial.

• La didàctica.

• L'orientació Educativa i

• L'organització escolar

Aquestes quatre ciències, però, prenen com a referència a altres que en

podríem dir de segon nivell, que són les que proporcionen els principis
respecte als quals les coneixements principals constitueixen les seves normes.
Algunes d'aquestes ciències són: la filosofia de l'educació, la biologia de
l'educació, la psicologia de l'educació o la sociologia de l'educació.

En la mateixa descripció, per tant, tornem a trobar el lligam de la pedagogia

amb la psicologia i la sociologia quan aquestes últimes prenen com a objecte el
camp educatiu.

3
 1. La font Psicològica i Pedagògica del currículum. Aportacions de la
psicologia i
les ciències de l'educació al disseny curricular en els seus diferents nivells.

De la pedagogia, i més concretament dels estudis de la pedagogia diferencial,

s'han de destacar les aportacions en l'atenció a les diferències individuals o
relatives als diferents grups o col·lectius que integren el conjunt dels alumnes
destacant, en aquesta concepció de l'atenció a les diferències, aquelles que cal
respectar i potenciar de les que, en la mesura del possible, la concreció d'un
currículum ha d'intentar compensar.

També s'ha de considerar aportació de la pedagogia la formulació del

currículum en objectius que en l'actual currículum es refereixen, en el cas dels
objectius generals d'etapa, a les capacitats que cal desenvolupar i dels quals
se'n deriven els objectius generals d'àrea i els objectius terminals que han
d'ajudar a determinar el grau de consecució en forma de conductes
observables.

La Pedagogia i la Didàctica ajuden a perfilar, en primer lloc, les àrees en què es

divideix el currículum. Es cert que la determinació de les àrees no és ni molt
menys patrimoni exclusiu d'aquestes ciències, però no és menys cert que la
decisió que determina per a cada etapa una divisió particular en àrees ha de
tenir en compte l'adaptació a les característiques evolutives dels alumnes, a la
necessitat d'abordar els coneixements d'una forma més o menys globalitzada i
al fet que, des del punt de vista didàctic, aquesta divisió facilita al màxim
l'aprenentatge i, en darrera instància, el desenvolupament de les capacitats.

La Didàctica aporta al currículum els coneixements necessaris per agrupar els

continguts de forma que en resultin unitats de programació coherents que
ajudin l'alumne a trobar sentit a allò que ha d'aprendre.

La Didàctica facilita els criteris per al disseny de les activitats d'ensenyament i

aprenentatge, atenent a les particularitats de cadascuna de les àrees i d'acord
amb les característiques del grup d'alumnes i també per a les activitats
d'avaluació. També proporciona els elements necessaris per a l'elaboració,
selecció i utilització dels diferents tipus de materials curriculars.

L'Orientació educativa, aporta els elements per configurar l'acció tutorial i

l'orientació com un dels anomenats eixos transversals del currículum en la
concepció curricular actual.

L'acció tutorial i l'orientació faciliten a l'alumne superar les dificultats

derivades del procés d'aprenentatge i el màxim desenvolupament de les
capacitats establertes a través de l'elecció de l'itinerari curricular més adequat
a les seves necessitats, al seguiment, si fos necessari, d'adaptacions del
currículum en alguna de les àrees i, en un altre pla, a través de la necessària
col·laboració del centre educatiu amb les famílies.

El caràcter obert de l'actual currículum ha possibilitat precisament que

4
 1. La font Psicològica i Pedagògica del currículum. Aportacions de la
psicologia i
les ciències de l'educació al disseny curricular en els seus diferents nivells.

l'orientació educativa en totes les seves vessants esdevingui un dels elements

que ajudi a tancar-lo i concretar-lo en cadascun dels centres i, en última
instància, per a cadascun dels alumnes per mitjà de les actuacions que hem
anomenat.

L'Organització escolar, la més discutida de l'educació, precisament pels

dubtes respecte al seu caràcter de ciència, juga un paper important sobre tot
en el desenvolupament i l'aplicació del currículum.

En relació al desenvolupament, el model curricular adoptat a partir de la

LOGSE preveu que els centres, per mitjà del Projecte Curricular de Centre,
adaptin el currículum a les característiques i necessitats dels seus alumnes i de
l'entorn on es troben.

L'elaboració del PCC requereix una acció coordinada i organitzada que en un

centre no és possible sense l'existència d'una bona estructura organitzativa
amb els corresponents nivells de decisió i responsabilitat i l'adequada
participació de tot el claustre. Es, però, en l'aplicació del currículum on cal
d'una manera més clara una resposta organitzada que superi el tradicional
problema d'individualisme que durant molts anys ha patit la professió docent.
Els requeriments de l'escola actual i el caràcter comprensiu de les etapes
d'educació obligatòria fan necessària una resposta coordinada i articulada que
té com a unitat el centre i no pas el grup-classe. L'aplicació del currículum
demana de l'organització escolar criteris i formes d'aprofitar els recursos
humans amb què compta un centre de tal manera que sigui possible:

• Superar la divisió estanca per classes per anar cap a agrupaments

d'alumnes més oberts i flexibles que tinguin com a referència el
cicle.

• Fer compatible el treball específic per àrees amb la necessària visió

de conjunt que l'equip de professors que treballa amb un grup
d'alumnes ha de tenir respecte al grup i respecte al seu propi
treball, a l'hora d'establir criteris i procediments d'avaluació,
estratègies metodològiques i didàctiques comunes, etc.

• Articular de forma progressiva les respostes singulars que

necessiten determinats alumnes o grups d'alumnes que han de
seguir algun tipus d'adaptació curricular. L'articulació d'aquestes
respostes requereix de fórmules organitzatives que possibilitin la
coordinació dels recursos ordinaris i els recursos específics que té a
l'abast el centre.

• I, finalment, trobar els mecanismes necessaris perquè els equips de

docents que pertanyen a un centre tinguin la cohesió suficient com

5
 1. La font Psicològica i Pedagògica del currículum. Aportacions de la
psicologia i
les ciències de l'educació al disseny curricular en els seus diferents nivells.

per: definir una línia d'actuació clara, consolidar aquelles actuacions

que han demostrat resultar adequades, revisar periòdicament les
decisions al voltant del PCC per modificar-ne aquelles que no hagin
respost a les finalitats perseguides i ser capaços d'integrar els nous
membres de l'equip aprofitant les noves aportacions que resultin
enriquidores.

La concepció constructivista, és un marc de referència molt útil per abordar les

qüestions relacionades amb el disseny i el desenvolupament del currículum, ja
què integra de manera coherent tots els conceptes i principis explicatius que
comprenen des de la naturalesa i les funcions de l’educació escolar dins als
processos intrapsicològics i interpsicològics implicats en les activitats d’E/A.

Dins el marc constructivista les teories més destacades són les següents:

• La teoria epistemològica-genètica de Piaget

• La teoria del desenvolupament de les funcions psicològiques superiors

de Vygotsky

• La teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel

• La teoria dels esquemes cognitius de Norman

• La teoria de l’aprenentatge acumulatiu de Gagné y Briggs