Els orgens de la jurisdicci feudal del monestir de Banyoles Josep Maria REYES i VIDAL Centre dEstudis Comarcals de Banyoles,

l! de la "ont, ##, #$%&' Banyoles Introducci Si considerem la (ida material i espiritual dels di(ersos monestirs catalans, se)urament tro*arem nota*le la ri+u,ssima acti(itat cultural i liter-ria de la comunitat de Montserrat, la curiositat cient,.ica del ceno*i de Ripoll o */ la 0umilitat, el ri)or i la sen1illesa de (ida dels mon2os cistercencs de Santes Creus o del cartoi3ans de Scala Dei! er la se(a *anda, del monestir de Sant Este(e de Banyoles se)urament ens so*tar- la .erocitat am* +u4 els a*ats (an lluitar durant sis se)les pel control de la 2urisdicci5 .eudal so*re la (ila de Banyoles i el territori dependent del castell termenat de or+ueres, /s a dir, pel control de la (ida dels 0a*itants dun territori *en dilatat, instrument (alu5s per o*tenir dilatades rendes! A+uest con.licte pel poder i la ri+uesa (a tenir di(erses .ases *en de.inides6 7n per,ode inicial de con(ersi5 del monestir en un senyoriu .eudal, culminat am* la reclamaci5 de la*at Arnau de Vallespirans de la plena 2urisdicci5 senyorial de Banyoles i la rodalia a .inals del se)le 8III i la compra del mi3t imperi# en #&9$ :C;<S=A<S, #9%>?#9%$, (ol! II, pp! @$%?@%#A, en *ase a drets o*tin)uts en suposats documents antics, el primer dels +uals /s una *utlla papal de Benet VIII de #'#$, la .alsedat de la +ual intentarem demostrar! 7na .ase a)uda durant el se)le 8IV, centrada en les ne)ociacions de la*at Bernat de Vallespirans am* els representants de la ciutat, am* ar*itrat)e dEymeric d7sall, per permetre un cert auto)o(ern, en la compra a carta de )r-cia del mer imperi & per la*at Canadal en #BC@ i en lintent de recuperaci5 de la lli*ertat per part dels *anyolins, capitane2ats per ere d7sall D laEaF, a2udats pel monarca ere el Cerimoni5s :.inals del se)le 8IVA! 7na .ase .inal, +ue es perllon)a des del se)le 8V .ins a la desamortit1aci5 i desaparici5 del monestir :#%B>A, de clar suport dels tri*unals a les pretensions dels a*ats so*re la 2urisdicci5 .eudal, com*inada am* una in)er4ncia papal i reial en la tria da*ats! La*at Arnau de Vallespirans (a reclamar la plena 2urisdicci5 :mer i mi3t imperiA de Banyoles i la se(a rodalia a .inals del se)le 8III, alGle)ant drets deri(ats de concessions o*tin)udes, suposadament, a partir de la *utlla papal de lany #'#$, i contin)udes en una s4rie de documents )enerats per la cancelleria carol,n)ia, per la papal i per la cHria del comte de BesalH, anteriors a la compra del castell termenat de or+ueres :en #&>#A! El present tre*all pret/n a*ocar una mica de llum so*re la ra5 del .rac-s de les pretensions dArnau de Vallespirans so*re la plena 2urisdicci5 .eudal :mer i mi3t imperiA, .rac-s +ue (a desem*ocar en la compra per #'!''' sous de la *ai3a 2urisdicci5 :el mi3t imperiA i la renHncia temporal al mer imperi :.ins a la se(a compra en #BC@, en un marc le)al di.erentA!
1

El mi3t imperi permetia casti)ar els delictes Dpri(atsF, so(int relacionats am* 0er4ncies, contractes, apropiacions inde)udes!!! Els c-sti)s eren m/s lleus6 multes, .la)elGlaci5, empresonament de curta durada, e3posici5 al costell! 2 El mer imperi era el dret, reser(at al so*ir-, de casti)ar els delictes pH*lics :per e3emple, .alsi.icar moneda, asaltar (iat)ers pels camins, (iolar sepultures, 0omicidi!!!A, +ue comporta(en c-sti)s m/s )reus6 mort, mutilaci5, empresonament de llar)a durada!

er ai3I caldr- .er un se)uiment de la documentaci5 e3istent, de +u4 ens diu, i de .ins a +uin punt /s .ia*leJ i tam*/ de les *ases le)als +ue .onamenten o desdiuen a+uelles pretensions a*acials! El punt de partida /s la constataci5 +ue a Catalunya :i molt menys al comtat de BesalHA no 0i 0a(ia cap cosa sem*lant a un ar3iu pH*lic de documents aut4ntics i di)nes de cr4dit a*ans de mit2ans del se)le 8II! La primera menci5 dun ar3iu comtal o reial /s de lany ##%'! Si 0a)u/s e3istit una custIdia sistem-tica i pro.essional, Ramon Beren)uer III no 0auria perdut un plet en ###B per no 0a(er localit1at certs documents :LK EL, &''$A! Ra.ael Conde :citat per LK EL, &''$A estudia els CB per)amins anteriors al 99B del primitiu ar3iu comtalJ nom/s &B s5n estrictament dels comtes de Barcelona, # dels de BesalH :per tant, els comtes? reis catalans no podien (eri.icar els possi*les documents .alsi.icats pel monestir, pro(inents da+uell ar3iu comtalA o Cerdanya :en &'% anys dacti(itat comtalMA, un del (escomte de Barcelona i un del de Nirona! Dels &B dels comtes de Barcelona, & s5n .alsos, $ s5n ori)inals aut4ntics, > s5n ori)inals du*tosos, dun dels +uals 0i 0a una cIpia, i altres > s5n cIpies coet-nies! De @ sols 0i 0a la copia posterior! DOs clar Pconclou Ra.ael CondeP +ue la du*tosa ori)inalitat, la pres4ncia de cIpies coet-nies, la coe3ist4ncia dori)inals i cIpies posteriors, la conser(aci5 de documents nom/s en cIpies, etc!, tant en el .ons del se)le 8 com en els posteriors, s5n realitats +ue distorsionen i di.iculten lestudi del .onsF :LK EL, &''$A! I encara 0em da.e)ir +ue els documents ori)inats al comtat de Barcelona 0aurien de ser totalment aut4ntics, en no 0a(er?se trencat la cadena de custIdiaJ en documents re*uts daltres administracions, la possi*ilitat dacceptar per aut4ntic un document .alse2at es dispara! $ ori)inals aut4ntics so*re &B documentsM Cal +ue posem molta atenci5 en els documents +ue .onamenten se)ons +uins drets!!! Qi 0a(ia molt a )uanyar DproduintF un document +ue don/s anti)uitat a un suposat pri(ile)i, de cares a le)alit1ar?ne la usurpaci5 en un .utur! El monestir de Banyoles i els seus a*ats produiran di(ersos da+uests documents per usurpar els drets 2urisdiccionals so*re la (ila de Banyoles, i pretendran, am* ells, o*tenir en els anys #&%C?9$, el reconei3ement del mer i mi3t imperi so*re la ciutat i la rodalia! El feu fiscal, retribuci duna funci pblica (segles IX i X) Lany $##, =ari+ *en Liyad, su*ordinat del Rali del Marroc, Musa i*n?<usayr, aparei3 a les costes dAndalusia i inicia una campanya contra el rei (isi)ot Roderic! =ari+ (a comptar am* la2ut dels partidaris de lanterior rei, Siti1a, i am* el dels 2ueus! Sem*la +ue els Riti1ans eren especialment nom*rosos a Catalunya, on el duc A)ila II es (a proclamar rei! Roderic, en el moment del desem*arcament de =ari+, esta(a asset2ant amplona, +ue era .idel a A)ila II! En pocs mesos, =ari+ i Musa (an derrotar Roderic :i el (an matarA i es (an diri)ir cap al nord, entre *atalles i capitulacions de no*les (isi)ots, +ue (an anar acceptant el domini musulm-! Mal)rat el .et +ue A)ila II (a renunciar a la corona a can(i de su*stancioses concessions de terres, el seu successor, Ard5, (a can(iar la se(a pol,tica de pactes de capitulaci5 i (a resistir els musulmans a Catalunya i a la Septim-nia am* les armes! Va morir a <ar*ona cap al $&'! Els 0ispano?(isi)ots m/s recalcitrants (an passar lla(ors la .rontera del re)ne .ranc, en (an demanar la2ut i (an ser *en re*uts! De .et, el Rali al?Sam0, (a morir a mans del duc .ranc Eudes, mentre asset2a(a =olosa! La resta d0ispano?(isi)ots, (an aca*ar acceptant el domini musulm- :Carcassona es lliur- en $&>A!

Les e3pedicions musulmanes al re)ne .ranc, perI, no (an aturar?se i, a prop de =ours, lany $B&, Carles Martell :ma2ordom de palau dels reis .rancsA (a 0a(er den.rontar?s0i, am* 43it! Els musulmans (an retrocedir .ins a la Septim-nia, on Martell (a )uerre2ar .ins al $B$! El seu .ill ip,, esde(in)ut rei .ranc, (a con+uerir la Septim-nia en $>B, apro.itant una re*elGli5 dels 0ispano?)ots, +ue li (an lliurar <ar*ona! Els nostres a(antpassats (an o*tenir ai3, de la monar+uia .ranca el poder local i el respecte de les lleis (isi)odes! I a+uest /s el model de la con+uesta de la DMarca Qisp-nicaF a partir del $%>, en la +ue es *astiran els comtats catalans! Caldr- tenir present +ue lany $%>, +uan els 0ispano?(isi)ots cristians .u)its a terres .ran+ues acompanyen le34rcit carolin)i per iniciar la construcci5 de la DMarca Qisp-nicaF, les terres +ue tro*en s5n, des dun punt de (ista 2ur,dic, res nullius, bona vacantia :Codex Iustiniani, p! C9'AB terres de nin)H +ue pertanyen, Hnicament, al fiscus, a lEstat, al so*ir- .ranc! A partir da+u, 0i 0a tan sols dos procediments per o*tenir *ens territorials6 per laprisi5@ :+ue implica ocupar am* perm,s del rei terres *uides, conrear?les i de.ensar?les am* les armesAJ passats B' anys so*t/ el dret a*solut de propietat +ue esde(/ .ranc alou>, sense cap su*2ecci5 a impostos ni c-rre)uesJ o pel beneficiumC :la cessi5 temporal pel rei .ranc o pels seus comtes com a representants seus, cessi5 +ue t/ com a contrapartida la prestaci5 de determinades o*li)acions econImi+ues o militarsA! Cal +ue retin)uem la naturalesa dels alous, per analit1ar correctament el document de #'#$! Els drets alodials es transmeten dins del llinat)e de manera ,nte)ra i, al principi, inaliena*le, i esde(enen el marc 2ur,dic per procedir a la repo*laci5 del territori apartat del poder andalus,! Els documents del monestir amb les primeres donacions Lar3iu del monestir de Sant Este de Banyoles contenia un se)uit de documents +ue .onamenta(en els drets, lli*ertats i possessions dels mon2os i a*ats! ? Os *en cone)ut +ue el primer document conser(at :.ins al #%&#J el transcriu BAL7LE, #C$$A del monestir de Banyoles est- datat a Atti)ny lon1e de setem*re de %&&! Es tracta dun precepte de Llu,s I el iet5s, concedit a inst-ncies del comte Ramp5 de Nirona, per tal de prote)ir la comunitat creada deu anys a*ans per la*at Bonet i lla(ors re)ida per .ra Mercoral! El document a.irma +ue Bonet 0a(ia o*tin)ut perm,s del comte ;dil5 per tre*allar les terres i construir el monestir i ara el comte Ramp5 demana i o*t/ la protecci5 so*re els *ens o*tin)uts per aprisi5 o dels alous re*uts en donaci5 :+ue +ueden e3emptes de tot tri*ut .iscalAJ i el dret dels mon2os de triar per ells matei3os la*at! <o sesmenta cap */ en concret, perI s, es .a esment a les es)l/sies +ue .ormen part del seu
3

De bonis vacantibus et de incorporatione ! El CIde3 =eodosi- descriu la .orma com s0a de produir una incorporaci5 als fiscus6 Si quando aut alicuius publicatione, aut ratione iuris aliquid nostrae addendum est rei, rite adque sollemniter per Comitem rerum privatarum dein Rationales in singulis quibusque provinciis convocantes incorporatio compleatur, et diligenter stilus singillatim omnia adscribat. Tituli vero quorum adiectione praedia nostris sunt consecrada nominibus, non nisi publica testificatione ponantur gravissimis statim subdendis supliciis, qui huiusmodi aliquid propria usurpatione temptaverint. :Codicis Theodosiani, p! &$%A. 4 Ut est in Constitut. udovici !ii, "ispanis, qui se de potestate Saracenorum subtraxerant, a Carolo #. excolendi dati fuerint. Sed longe, ni fallor, absunt a vero cum $prisiones dicti ii fuerint agri, tanquam adportiones, hoc est, in portionem, seu sortem dati, quos ii postmodum ex eremis et incultis ad cultum traduxerunt% quod sane imprimis evincit !r&ceptum laudatum udovici !ii pro "ispanis descriptum in tom. '. "ist. (ranc. p. )&# :D7 CA<NE, #%@>A! 5 $lodium, id est, nulli servitio vel pr&stationi obnoxium :D7 CA<NE, #%@>A! 6 *eneficia temporalia a temporalibus dominis accepturi, prius militaribus sacramentis obligantur :D7 CA<NE, #%@>A!

patrimoni! ? Vint?i?dos anys despr/s :%@@A, 2a en el re)nat de Carles II el Cal*, la*at Elies sem*la $ +ue es (a presentar a Sant Sern, de =olosa da(ant del monarca i (a demanar una con.irmaci5 m/s -mplia dels *ens, on :potserA senumera(en les es)l/sies dependents del monestir! ? El &# de .e*rer de %CC% a Tuier1y, Carles II el Cal* reitera la con.irmaci5 de *ens al nou a*at de Banyoles, ere! Els *ens ara descrits s5n, al la de lEstany, Sant ere de Mieres, Santa Maria de VilertJ i, curiosament, al pa)us9 de eralada, Sant "ruit5s, Sant Joan :ses ClosesA i lermita de ineda :Sant Ce*ri-A! Es .a esment del dret ori)inari daprisi5 i dels nous drets +ue sem*len #' UsicV 0a(er estat ad+uirits pel monestir! La .5rmula sem*la indicar +ue els peticionaris no (an mostrar la documentaci5 pertinent! assat un se)le de larri*ada dels .rancs, la llunyania de la cort, la.e*liment patit per la di(isi5 pol,tica, i, so*re tot, les in(asions dels po*les escandinaus i :m/s tardA dels 0on)aresos, .an possi*le la pro)ressi(a autonomia dels comtes i (escomtes, +ue des de %$$ o*tenen l0er4ncia de llurs c-rrecs! Ai3I no si)ni.ica pas +ue els monar+ues carolin)is perdin tot el respecte acumulat, ni +ue els monestirs dei3in dacudir a la se(a cort per o*tenir a+uells preceptesJ se)urament, perI, ara els reis .rancs estan tan contents dator)ar documents i dasse)urar?se un presti)i m/s aparent +ue real, +ue els +ui els re*en sense sa*er *en */ +uina protecci5 e.ecti(a els 0i proporcionaran en .ront de possi*les ad(ersaris! ? el setem*re## de %$%, la*at Ansemund o*t/ un nou precepte de Llu,s II el =artamut a =royes, cone)ut per transcripcions independents :+spa,a Sagrada, -iage iterario., 0a(ent desapare)ut lori)inal despr/s de #%&#! Es con.irmen les possessions de Sant ere de Mieres, Sant Mart, de Campma2or i el villare#& de la Cellera :Rom1entila, al te3tA, a la (all de MieresJ Sant Juli- i Sant Mi+uel, al la serra del MontJ a la (all de Santa au, Sant VicenEJ a la ri*a del Ser, les)l/sia de Santa Maria :dels ArcsAJ a Vilert, Santa MariaJ i al comtat #B de eralada, Sant Joan :ses ClosesA, ineta :Sant Ce*ri-A, Sant ere :de RodesA i Sant "ruit5s :de la (all de Santa CreuAJ i a la Vallmala, al (illare de "ontanet, Sant Sil(estre i Sant Mart,! De nou, la .5rmula emprada permet suposar +ue la*at no (a presentar cap documentaci5 acreditati(a del t,tol de possessi5!#@ <o es menciona cap dret 2urisdiccional ni so*re els 0omes i dones, ni so*re el territori! ? &C de 2uny de %$9! Document ori)inal perdut, perI copiat per VILLA<7EVA :#%'&A! Judici del *is*e =euter i del comte Del-, am*d5s de Nirona, so*re les possessions de Sant Este(e al pagus de eralada, en .ront de Sant olicarp :de Ras4sA6 Sant Joan, Sant Ce*ri-, Sant "ruit5s i Sant ere! Os
El document s0a perdutJ el reconstruei3 Ramon dA*adal *asant?se en di(ersos preceptes ator)ats els dies #B i #@ de mai) a les Escaules i a Amer, i en el precepte de .e*rer de %CC +ue recorda el concedit en %@@ :C;<S=A<S, #9%>?#9%$, (ol! I, pp! #>$?#>%A! 8 El document ori)inal 0a desapare)ut despr/s del #%&#! El (a copiar ere de MARCA :#C%%A! 9 !agus pars est regionis :D7 CA<NE, #%@>AJ el pa)us de erelada depenia del comtat dEmpHries! Si esta(a dotat dautoritat prIpia, el pa)us podia esde(enir (escomtat! 10 -el cum aliis quibuscumque possessionibus quibus praesenti tempore isdem abba iuste rationaliterque dominari videtur. 11 Si se)uim les raons de Ramon dA*adal, citades per C;<S=A<S :#9%>?#9%$, (ol! IA, el document esta(a datat el &9 de mai) de %$%! 12 -illula, vel viculus decem aut duodecim domorum, seu familiarum :D7 CA<NE, #%@>A! 13 Ai3, lanomena el document, tot i +ue eralada mai (a ser recone)ut com a comtat independent dEmpHriesJ era un pa)us, )o(ernat per un (escomte! 14 !raesenti tempore eiusdem abbas iuste rationabiliterque dominari videtur.
7

molt interessant +ue tant la*at ;*tared de Sant olicarp com Ansemund, la*at de Banyoles, mostren preceptes reials i)ualment (-lids i +ue 0a(ien o*tin)ut dels monar+ues .rancs am* la mera proclamaci5 de suposats drets, sense 2usti.icar?los documentalment! Nuanya Banyoles per+u4 en t/ m/s i m/s recents, i pel testimoni del comte i del *is*e de Nirona! A+uesta .acilitat en re*re preceptes +ue esta*lei3en drets per (ia de declaraci5 de(ia ser un .ort incentiu a l0ora de reclamar? ne dine3istents i in2usti.icats! Ai3, 0o mostra lintent dusurpaci5 de Sant olicarp en a+uesta ocasi5, i, se)ons (eurem m/s enda(ant, se)urament (a ser utilit1at i)ualment pels a*ats de Sant Este(e! ? # de marE de %%9! Document transcrit per ere de MARCA :#C%%A so*re un ori)inal a(ui perdut! Any se)on despr/s de la mort del rei Carles III el Nras! Lator)a el *is*e Ser(usdei de Nirona, atenent a declaracions de persones de *ona .ama, i sense cap document acreditatiu! La*at Suni.red de Sant Este(e recupera el control so*re Santa Maria in capite stagni i Sant Mart, de Mieres, am* delmes i prim,cies :primera menci5J en ser drets dori)en reli)i5s, aparei3en en un document de la cHria episcopal i en can(i estarien .ora de lloc en un precepte de la cort .rancaA! Els delmes (an ser esta*lerts en $%$ pel apa Adri- II, i, posteriorment, (an ser adoptats per ladministraci5 carol,n)ia! el +ue sem*la, els sacerdots +ue re)ien a+uestes es)l/sies 0a(ien dei3at de pa)ar la part :posteriorment, la documentaci5 aclarei3 +ue /s la meitatA de delmes #> i prim,cies#C corresponent al monestir! ? 9 da*ril de 9#C a Qerstal, re)nant Carles IV el Simple! ;ri)inal perdut, (ist per BAL7LE :#C$$A i MARCA :#C%%A, +ue el reproduei3en! Con.irmaci5 de *ens +ue demana i o*t/ la*at Ac.red! Co*rei3 Sant ere de Mieres, Santa Maria de Romania, Sant Juli-, Sant Mi+uel, Sant VicenE, Santa Maria de Ser, Santa Maria de Vilert, i al comtat #$ de eralada, Sant ere, Sant Joan, Sant Ce*ri-, Sant "ruit5sJ i a la Vall Mala, Sant Sil(estre i Sant Mart,! Se)uei3 la matei3a .5rmula dincertesa so*re els t,tols alGle)ats! <o 0i 0a la delimitaci5 de cap propietat, no naparei3en de no(es i no es .a esment de cap dret 2urisdiccional! ? $ de 2uliol de 9@@! ;ri)inal perdut, +ue pu*lica ere de MARCA :#C%%A! El rei Llu,s IV d7ltramar concedei3 a =assi, a*at de Sant ere de Rodes, la se(a independ4ncia de Sant Este(e de Banyoles! El conte3t da+uest can(i en la 2erar+uia cal interpretar?lo en la ri+uesa de =assi :+ue li (a permetre les )estions a la cort .ranca, un ampli pro)rama de construccions a Sant ere i la indemnit1aci5 de Sant Este(e a can(i dels *ens ara sostretsA, el recol1ament +ue a+uest o*t/ dels comtes Sunyer de Barcelona i Naus.red dEmpHries i se)urament tam*/ la destrucci5 del monestir de Banyoles a mans dels 0on)aresos +ue cal situar cap a a+uesta data :C;<S=A<S la situa el 9@&A! =ot i ai3I, el precepte anomena com a causa la (oluntat de(itar motius den.rontament entre Sant olicarp de Ras/s i Sant Este(e de Banyoles! Els *ens posats sota la depend4ncia de Sant ere de Rodes s5n6 Santa Maria de Roses :donat pel propi comte Naus.redA, Sant =om-s del en,, Sant Joan Baptista i Sant Ce*ri- de ineta! Ai3I elimina(a les possessions de Sant Este(e al pagus petralatensis! ? &9 de setem*re de 9@%! recepte, a(ui desapare)ut i recollit per BAL7LE :#C$$A i MARCA :#C%%A,
15

In veteri Testamento qu& fuerint, omnes norunt% sed quando in nova ege Sacerdotibus dari c/perint, non omnino constat. 0on desunt quippe qui non multo ante Caroli #agni tempora id accidisse volunt :D7 CA<NE, #%@>A!
16

De primitiis vero dicimus, et 1uri esse consentaneum reputamus, et sic in 0emausensi di/cesi pr&cipimus observari, quod !rimiti& +cclesi& illi dentur de proventibus seu fructibus pr&diorum decim& persolvantur, cum non debeat una eademque +cclesia censeri% nomine autem !rimitiarum, seu pro primitiis ad minus sexagesima pars de vino et blado +cclesiis debet solvi :D7 CA<NE, #%@>A! 17 De nou la matei3a con.usi5 terminolI)ica! En el matei3 document, el comtat de BesalH sanomena pagus *isulduniense! Sem*laria +ue el personal de la cancelleria tin)u/s a(ersi5 a modi.icar les .5rmules dels preceptes anteriors +ue de(ien ostentar els peticionaris de nous instruments, .ins i tot +uan eren mani.estament incorrectes!

de Llu,s d7ltramar dirimint la +uei3a de la*at Ac.red de Sant Este(e de Banyoles contra la independ4ncia de Sant ere de Rodes! La imprecisi5 de la cort so*re la situaci5 real so*re el terreny sem*la mani.esta6 a regione Ispaniae nostram adeuntes praeminentiam. El rei accepta un acord )estionat pels dos a*ats i pels comtes Sunyer de Barcelona, Naus.red dEmpHries, Nui.r/ de BesalH, pel .ill de Sunyer, Borrell, i pel *is*e Notmar II! assen a ser patrimoni de Sant ere6 Sant Baldiri de Sa)alera, Sant "ruit5s de Santa Creu, Sant Mi+uel de Solanes, Sant Joan ses Closes, Sant Ce*ride en,, Sant Nen,s de ineda, ala.olls! Mal)rat ai3I, els a*ats de Banyoles posteriorment (an .er arri*ar la se(a pretensi5 so*re a+uests *ens als papes 7r*- II i Ale3andre III, +ue con.irmen la possessi5 :ilGl,cita a la (ista del precepte de 9@%A de Banyoles so*re Sant Ce*ri- de ineda, Sant Nen,s i sant =om-s del en, i Sant Joan ses Closes, perI no, curiosament, a la *utlla de Benet VIII de #'#$! Cal .er notar +ue el precepte de 9%# :LotariA reconei3 plenament la (alidesa de la propietat de Sant ere de Rodes so*re tot el patrimoni +ue a*ans posseWa Banyoles i li reconei3 tam*/ la possessi5 de la +uarta part de Sant Mart, de lArmentera, de Castell5 dEmpHries! <o sa*em els *ens +ue =assi (a trans.erir a la*at *anyol,, +ue de(ien ser importants, tenint en compte +ue (an permetre la r-pida reconstrucci5 del ceno*i tan enrunat +ue no tenia cap sostre en peu6 non dimisserunt tugurium in umbraculo. ? ;ri)inal de #9 doctu*re de 9>$ conser(at a la Bi*lioteca de Catalunya! Consa)raci5 de les)l/sia de Sant Este(e despr/s de la destrucci5 0on)aresa, .et pel Bis*e Arnul. a precs de la*at Ac.red de Banyoles! Donacions modestes :mo2ades#% de terra, (inyesA o de terres i cases al lloc de Deo(ota, a Bor)ony-, a or+ueres, a ui)palter, a Vall?llo*era :consten les a.rontacionsA, delmes i prim,cies de Sant ere de Nu/mol i la se(a es)l/sia, les)l/sia de Sant Rom- de Mi-ni)ues am* el seu villare, el villare atrici, el villare de ui)palter, el villare Ar)ela)a, el villare de "i)ueroles, el villare Ermedans, am* la meitat dels seus delmes i prim,cies, el villare erduts, els villares de u2als, el villare de Li5 i el villare de Cut1ac! Datat domino Iesucristo regnante atque imperante, anno regi mortale III eutario! <o sesmenta cap mena de 2urisdicci5! ? # doctu*re de 9CC! El comte Suni.red de Cerdanya lle)a alous a Sant Este(e :a Vilanant, Vilert, CistellaA! Dot14 any del re)nat de Lotari I! ? && de .e*rer de 9$9! El comte Mir5 de BesalH, *is*e de Nirona, lle)a al monestir de Banyoles tot un se)uit dalous a Seriny-, Ar*uc-, Illa, Caselles, Ninestar, ui)arnol i Cals! ? #' de 2uliol de 9$9! El matei3 comte?*is*e lle)a a Sant Este(e un alou#9 a =ai-, am* cases, corts, 0orts, terres, (inyes, .ruiters, prats, pastures, *oscos, )arri)ues, ai)Xes, molins i recs! La donaci5 /s com alou i no comporta cap mena de 2urisdicci5 so*re les persones!

18

La modiata o mu2ada era una peEa de terra duns @!9'' metres +uadrats, apro3imadament el +u4 un parell de *ous podien llaurar en un dia! 19 El sentit del document 0a estat mal interpretat per C ;<S=A<S :#9%>?#9%$A, +ue pensa +ue la donaci5 inclou la castellania de =ei-, i am* ella al)un dret 2urisdiccional!

El feu senyorial, contrapartida duns deures cap al sobir (segles XI i XII)! "a suposada butlla de Benet #III de $%$& En a+uest moment es produei3en uns can(is .onamentals en les relacions dels comtes catalans am* la monar+uia .ranca6 El sa+uei) de Barcelona per al?Mansur :9%>A en temps de Borrell II, sense +ue la monar+uia .ranca esti)ui en condicions de trametre cap a2uda, i, a continuaci5 :9%$A, e3tinci5 de la dinastia carol,n)ia! La usurpaci5 del comte de aris, Qu) Capet, a la cort del +ual no es presenten 2a els comtes *arcelonins per o*tenir la se(a con.irmaci5J com tampoc els monestirs aniran a cercar preceptes reials! Qem de pensar +ue a+uesta (isi5 la compartien els altres comtes catalans :BesalH, EmpHries, 7r)ell!!!A, +ue, de mica en mica, (an mirar cap a Barcelona com a cap pol,tic del con2unt de comtats! Els monestirs catalans (an cercar tam*/ nous protectors, ara a la cort ponti.,cia, i /s en a+uest conte3t +ue aparei3en documents com la *utlla de Benet VIII al monestir de Camprodon, utilit1ada pro*a*lement com ori)inal per .alsi.icar una suposada *utlla del monestir de Banyoles! Les butlles de 1017: lautntica de Sant Pere de Camprodon i la falsa de Sant Esteve de Banyoles S5n dues *utlles suposadament .etes en la matei3a data, pel matei3 escri(-, a petici5 del matei3 a*at, am* la matei3a .inalitat declarada :con.irmaci5 de *ensA, e3pedides per la matei3a cancelleria del matei3 papa, i re.erides a dos monestir del matei3 comtat i am* un matei3 marc institucional! Qaurien de ser id4nti+ues, i, pel contrari, estan plenes de di.er4ncies essencials! La de Camprodon no cont/ cap cl-usula ilGle)al, cap dret inusual, cap paraula anacrInica! La de Banyoles nestcurulla! S5n dues *utlles datades in mense ianuario, indictione quinta decima :#'#$A am* id4ntic inici i .inal, i +ue di.erei3en en els *ens +ue s5n con.irmats! <o conser(em els ori)inals, perI ere de MARCA :#C%%A els (a (eure, un a Banyoles i laltre a Camprodon, +uan (a recollir els documents del seu #arca "isp2nica! En #'#$, Ramon Borrell era comte de Barcelona :(a morir en com*at pel setem*re del matei3 anyA, Bernat, de BesalH, i Enric II el Sant era emperador dAlemanya! Se)ons els dos documents, un a*at Bon.ill re)ei3 Banyoles i un a*at Bon.ill tam*/ re)ei3 Camprodon! "ins ara, Llu,s N! C;<S=A<S :#9%>?#9%$A 0a considerat +ue el matei3 a*at re)ia els dos monestirs i 0auria demanat dues *utlles, una per a cadascun! erI 0i 0a una altra e3plicaci5 alternati(a6 tan sols 0i 0a un a*at Bon.ill :de CamprodonA, tan sols 0i 0a una *utlla aut4ntica de #'#$ :la de CamprodonAJ so*re a+uesta, els mon2os de Sant Este(e de Banyoles (an .alsi.icar la se(a, copiant tot el document :incloent el nom de la*at de #'#$, +ue se)urament 2a era descone)ut en el moment de la .alsi.icaci5A i a.e)int drets aut4ntics i usurpacions e(idents, +ue, .ins ara, 0an en)anyat els 0istoriadors locals! "ra Bon.ill 0auria anat a Roma lany #'#$, on era apa Benet VIII despr/s +ue lemperador Enric II el recol1/s contra lantipapa Nre)ori :VIA! El monestir sadreEa al apa Benet VIII per o*tenir la con.irmaci5 dels seus *ens! erI mentre +ue 7

la *utlla :aut4nticaA de Camprodon no esmenta cap dret 2urisdiccional, la suposada *utlla de Banyoles nintroduei3 de nous, inusitats i ilGle)als, i a m/s, com a conse+X4ncia dinterpolacions, 0o .a en llocs erronis del document! Els a*ats *anyolins sa*ien prou +ue la cort de Barcelona no tenia mit2ans per compro(ar lautenticitat del document, si no era a la Cort apalJ ai3I, perI, .eia impossi*le +ue el monestir po)u/s reclamar a la Cort apal per .er?lo (aler, en cas de ser impu)nat! La .alsi.icaci5 total o parcial s0auria .et en al)un moment anterior al #&%C :en +u4, 0a(ent creat les corts de Barcelona un nou marc 2ur,dic en el +u4 la*at pot pretendre la plena 2urisdicci5 de Banyoles, la*at la reclama en *ase a a+uest documentA! Ai3I e3plicaria +ue la *utlla papal d7r*- II :#'9$A no en .es esment : +apropter petitionibus tuis, fili in Christo carissime *enedicte, non immerito annuendum censuimus ut *alneolense monasterium cui Deo auctore praesides apostolicae sedis privile io muniremus. !er praesentis ergo privile ii paginam apostolica auctoritate statuimus!..A6 el pri(ile)is es proporcionen i sesta*lei3en, no es con.irmenJ i no sesmenta cap document papal anterior concret com a *ase del pri(ile)i de la cancelleria del papa 7r*-! Sant Este(e no rei(indica els drets so*re els temples de la 1ona de Cap de Creus, +ue en can(i sa.irmen en #'9# i #'9$ i durant tota la se)ona meitat del se)le 8! La *utlla de Camprodon sempre es re.erei3 a les possessions con.irmades am* e3pressions .i3es6 decimis atque primitiis et oblationibus fidelium absque tributo :en el cas dels *ens de naturalesa eclesi-sticaA, o */ alodem cum terminis et ad1acentiis :pel +ue .a a les altres possessionsA, sense detallar +uin tipus delements composen els *ens de naturalesa laica! En cap cas aparei3en re.er4ncies a terres incultes o ermes! S5n B9 de B9 les propietats identi.icades com alous! Os e3tremadament important identi.icar com alous les possessions per tal dasse)urar la se(a immunitat .iscalJ daltra *anda, els Hnics +ue podien donar el domini eminent o directe dun */ neren els +ue el tenien en .ranc alou! 7n pa)4s tinent no podia, le)alment, donar el domini Htil duna possessi5! La suposada *utlla de Banyoles comenEa i)ualJ en arri*ar als *ens con.irmats, els de naturalesa eclesi-stica utilit1en la matei3a .5rmula +ue el document de Camprodon, perI a continuaci5, els *ens de naturalesa rHste)a :99A es descriuen detalladament am* els seus elements constitutius6 vineas, pascuarios, *oscos, molendinos, mansos, oliberes, silvas, terras cultas vel incultas :on1e ocurr4nciesA, cultum et eremum :(int?i?nou ocurr4nciesA! 9C propietats no sanomenen alodem :ai3I /s de.initiuJ cap document del se)le 8I dei3a danomenar alous els terrenys donats pels seus propietaris, i totes les donacions dels poderosos s5n (erdaderes propietats, alous! el contrari, Hnicament tres propietats ressenyades am* els seus l,mits, am* un estil totalment di.erent a la resta, s5n anomenades alousA! =an sols 0i 0a :en tota la documentaci5 de Marca Qisp-nica durant els se)les 8 i 8IA un altre document sense la denominaci5 dalou per a les propietats6 la consa)raci5 de Sant Este(e de Banyoles en #'%C, .et +ue sem*la .orEa re(elador i sospit5s per a a+uest darrer document! Recordem, daltra *anda, +ue les terres incultes s5n r es nullius, /s a dir, patrimoni .iscal, a disposici5 del rei o del seu representant, el comte, i no poden ser apropiades per un particular pri(at de 2urisdicci5 comtal! Les oli(eres aparei3en am* una terminolo)ia .luctuant6 oliberes, olibarias, perI mai olibarios. Aparei3en di(ersos termes sospitosos pel seu anacronisme6 or+ueres :i no orc0ariasAJ

condaminas&', oliberes, salisparsa :D7 CA<NE, #%@>A tro*a la primera menci5 de la salispersio en el Concili de CompostelGla de #'B#A :(e)eu tam*/ SAE<L, #$%@, p! B%@J MAIN<E, #%CC, p! #'$9A! Menci5 apart merei3 le(ident interpolaci5 del dret de mercat i de 2ust,cia6 in locum quem dicunt Sancti -incentii de Sallente... cum eius terminis vel fines de ipsa parrochia. #ercati vero praefati loci teloneum et omnem iustitiam ibidem peragendam ab integro concedimus J no solament s0a colGlocat com si el mercat .os de Sant VicenE de Sallent i no de Banyoles, sin5 +ue aparei3 un concedimus papal :totalment .ora de llocA en un reconei3ement de drets pre(is alGle)ats pel monestir! Daltra *anda, els papes en #'#$ encara no s0a(ien atri*uWt lautoritat so*re els monar+ues del Decret de ibertas +cclesiae :Nre)ori VII, #'$9A! Am* +uin dret pree3istent 0o pot pretendre la*atY En tot cas, la 2ust,cia so*re persones, el mercat, els estanys no podien ser o*2ecte dalou, sin5 de *ene.ici, tal i com (eurem am* lan-lisi dels 7sat)es, i, per tant, 0auria 0a)ut de comportar un ser(ei al comte! Ai3I d5na peu a pensar +ue lesta*liment del mercat de Banyoles /s posterior a la data tradicionalment admesa, i +ue es (ol le)alit1ar a posteriori! Aparei3en propietats a "al)ons, Sant Este(e de Bas, Ar)ela)uer, Lli)ord-, Mai- de Montcal, ;llers, Viladem,, Vila(enut, Ca*anellas, Sant Mart, de Sasserres, Sant "eliu de Llad5, Vila.ant, ;r.es, Sant Juli- de Nalliners, arets dEmpord-, ;rdis, Biert, Santa Maria de Biert, Nranollers de Rocacor*a, Santa Cec,lia de Montcal, Sant VicenE de Canet, Bor)ony-, Corts, alol de "ar)a, Mediny-, Riudellots, Celr-, Madremanya, H*ol, la era, Ai)ua(i(a, Massanes, erte)-s, Sant "eliu de Boada, =orrent,, els Se)alassos, Sant Climent de eralta, Serra de Dar5, Sant Mart, de Ja.re, =ony-, Santa Coloma de Ciurana, VilaXr, Ventall5, Vilamacolum, lArmentera, Castell5 dEmpHries, Colera, Arri-, Bolaternera i Sant Andreu de Ba)es! A+uesta suposada *utlla /s utilit1ada, a continuaci5, per reclamar dels comtes de BesalH :primerA i dels comtes?reis :despr/sA, el dret a mercat i drets 2urisdiccionals, .et +ue no ens permet es*rinar la data real de linici del mercat de *anyolesJ en tot el mercat e3istia am* total se)uretat en el re)nat dAl.ons el Cast! "#s documentaci$ suposadament concedida a finals del se le %&! A principis del se)le 8I, el monestir de Banyoles cau sota el domini dels comtes de BesalH, +ue en cedei3en la*adiat a can(i de dinersJ a+uest can(i es traduei3 en la )aire*/ desaparici5 de la documentaci5 durant sei3anta anys! Lla(ors, el comte de BesalH, Bernat II, e3pulsa la*at simon,ac de Banyoles, 2unt am* daltres dels seus dominis, i imposa un cens anual de > sous al monestir per a les o*res de Sant ere de BesalH! ? El $ de marE de #'$%, Bernat II restaura el monestir! ;ri)inal perdut, altra (e)ada cIpia de #&$C! A*at Bernat de Banyoles! Os un document impossi*le&#, donat +ue el comte suposadament&& cedei3 omnem iustitiam peragendam homicidii, adulterii, incendii, ceterorumque criminum...in honore Sancti Stephani&B!!! i ai3I en un moment +ue els 7sat)es de Ramon Beren)uer III, recollint el consens de la no*lesa de molt temps (i)ent i *asant?se en la le)islaci5 (isi)Itica, saca*en de compilar i esta*lei3en clarament +ue el dret de casti)ar crims DpH*licsF :mer imperiA /s tan sols del
20 21

Tuasi Campus Domini nam in 3ccitania...condaminae ab omni onere agrario immunes censetur :D7 CA<NE, #%@>A! En el conte3t del se)le 8IJ pel contrari, a .inals del se)le 8III /s plenament comprensi*le, donada la le)islaci5 emanada de les Corts de Barcelona de #&%B! 22 A+uesta Dconcessi5F est- .ora de lloc en el document, a.e)ida despr/s de les si)natures!!! entre les +uals la dun Ramir rex UMV, totalment ine3istent en #'$%! 23 Sestaria cedint no)ensmenys +ue lalta 2ust,cia, el mer imperi, latri*ut del poder del so*ir-!!!

pr,ncep6 7sat)e 9'! 4uando est datum iusticiam facere potestatibus et simili modo perdonare '5. 4uia iusticiam facere de malefactoribus datum est solummodo potestatibus, videlicet de homicidiis, de adulteriis, de veneficiis&>, de latronibus, de raptoribus, de bausatoribus'6 et de alius hominibus, ut faciant eam de illis sicut eis visum fuerit, truncare manus et pedes et trahere occulos, tenere captos in carcere longo tempore, ad ultimum vero, si opus fuerit, eorum corpora pendere. #ulieribus etiam truncare nares et labia et aures et mamillas et, si necesse fuerit, in ignem cremare. +t quia terra sine iusticia non potest vivere, ideo potestatibus datur iusticiam facere, et sicut datum est eis iusticiam facere, sic licitum est eis cui placuerit dimittere et perdonare! er tant, podr,em pensar +ue la*at tan sols seria titular potencial del mi3t imperi, la .acultat de casti)ar els crims DparticularsF, +ue comporten multes i .la)elGlaci5 pH*lica! erI lusat)e ##> diu, tam*/ am* claredat6 De baiulia vel guarda faciens hominaticum vel censum&$% In baiulia vel guarda undequis habuerit hominaticum vel censum, si hoc secundum posse bene custodierit et deffenderit, habere ibi debet stacamentum et moderatum atempramentum, scilicet de herbis et de paleis et de hortis et de fructibus arborum, et nullo ingenio debet ei inde malum exire. 4uod si fecerit, emendet ei dominus alodii7 et insuper adiuvet eum, super hanc baiuliam vel guardam si habuerit placitum vel guerram. De baiulia vel guarda unde non habuerit hominaticum vel censum, non habebit stacamentum&%, sed aliud habebit totum6 +ui tin)ui la custIdia dun territori, si no .a 0omenat)e i no pa)a cens, no pot tenir drets 2urisdiccionals no reser(ats al pr,ncep :mi3t imperiA! Les Corts de "ontaldara :##$BA tan sols reconei3en la possi*ilitat +ue els monestirs tin)uin dominicaturas&9, no .eus! Qem re*ut els tractats del se)le 8III so*re la interpretaci5 dels 7sat)es :Commemoracions de ere Al*ertA i els comentaris posteriors de Joan de S;CARRA=S :#>>#AJ i dells resulta clarament +ue la 2ust,cia tan sols pot pert-nyer al pr,ncep 4uae, et quanta sit iura, quae dominus habet in homine suo6!!! 0on est tamen intelligendum quod propter hoc dominus illius habeat in ipsum suum hominem solidum mistum vel merum imperium, sicut princeps terrae, licet habeat in eum iurisdictionem, et in rebus suis% no s0a dentendre +ue el senyor tin)ui so*re el seu 0ome propi i sIlid el mer i mi3t imperi, com t/ el pr,ncep en la se(a terra 2urisdicci5 so*re ella i les se(es coses :Al*ertAJ dominus non habet in eius vasallo merum nec mistum imperium quod princeps Cathaloniae habet merum et mistum imperium in hoc principatu% el senyor no t/ so*re el seu
24

=raducci56 4uan pertan8 als pr9nceps fer 1ust9cia i perdonar% Com que fer 1ust9cia dels malfactors pertan8 tan sols als pr9nceps, vol dir dels homicidis, dels adulteris, de la bruixeria, dels lladres, dels raptors, dels traidors, i dels altres homes, per tal que facin d:ells el qu; els sembli convenient% tallar mans i peus, buidar els ulls, tenir<los tancats llarg temps a la pres=, i finalment, si calgu>s, pen1ar els seus cossos. $ les dones, de manera semblant, tallar nassos, llavis, orelles i mamelles, i si calgu>s, cremar<les amb foc. I com que la terra no pot viure sense la 1ust9cia, per aix? es donat als pr9nceps fer 1ust9cia, i de la mateixa manera que els >s donat de fer 1ust9cia, aix9 els ha de ser l9cit perdonar i absoldre els qui els plagui. 25 Se)ons D7 CA<NE :#%@>A, *rui3eria6 maleficium, incantatio, veneficium. 26 Bausator /s el reu de *ausia, traici5 a la .idelitat 2urada! En sentit ampli, D7 CA<NE :#%@>A documenta lHs com a sinInim de crim! 27 =raducci56 De l:homenatge o cens que s:ha de fer per la batllia o guarda% 4ui tingui una batllia o guarda amb homenatge o cens, si la defensa b> i la cust?dia tant com pugui, all2 ha de tenir dret a fer 1ust9cia i ha de poder fer @s del farratge i dels fruits dels arbres, i per aix? no ha de rebre cap per1udici. I si ho fa, que compensi el sen8or alodial7 i que a1udi el sen8or amb aquesta guarda o batllia tant en guerra com en pau. De la batllia o guarda que no tingui amb homenatge o cens, no t> dret a exercir 1ust9cia, per? de la resta, t> tot el dret. 28 Stacamentum6 -adium, seu vadimonium, pignus quod 1udex vel dominus a litigaturis, vel duello decertaturis recipiebat, dret co*rat pels 2ut)es per e3ercir 2ust,cia en plets pri(ats :D7 CA<NE, #%@>A! 29 !roprietas, Domanium, quod ad Dominum spectat, quo Dominus ad propriam alendam familiam fruitur :D7 CA<NE, #%@>A!

10

(assall mer ni mi3t imperi, per +ue el pr,ncep de Catalunya t/ el mer i mi3t imperi so*re a+uest principat :S;CARRA=S, #>>#A! I encara6 ...car Uel pr,ncepV en tots homes del regne seu ha mer imperi, car totes coses que s=n en el regne s=n del rei quant a 1urisdicci=. I de manera m/s )eneral6 Cor los homes qui apelats son per raho de publica utilitat UaV ma8or se8oria, son escusats de la menor se8oria a seguir Ucar es pre.eridaV utilitat publica mes que privat e axi son tenguts los dits homes a obehir en a8tal cas al Re8 et no al comte.U!!!V :"ERRA<, &''#A! La 2urisdicci5 pertany al pr,ncep, i el pr,ncep la cedei3 en e3ercici :en beneficiumA als senyors dotats de 2urisdicci5 :*arons i senyors de castells termenatsA, a can(i de ser(ei militar6 no 0om pot tenir 2urisdicci5 sense tenir, al matei3 temps, lo*li)aci5 de de.ensar el territori i aconsellar el pr,ncep :iZo pa)ar un censA! Daltra *anda, se)ons lordenament 2ur,dic del se)le 8I, els aloers i 0omes de parat)e s5n .ora de la 2urisdicci5 del senyor com a representant del pr,ncep, i tenen dret a resoldre els seus con.lictes am* el senyor a tra(/s dun ar*itrat)e neutral o del propi pr,ncepJ cosa +ue no +ueda sal(a)uardada en el suposat par-)ra. del document +ue comentem! D5na tota la sensaci5 +ue tant en el cas del document de #'#$ com en a+uest, les .rases claus re.erides a la 2urisdicci5 s0aurien interpolat en cIpies .alsi.icades .etes a la (ista dels ori)inals o */ s0auria .in)it la desaparici5 dels ori)inals i s0aurien (ol)ut donar per (-lides les cIpies notarials B' sospitosament encarre)ades despr/s de la compra del castell termenat de or+ueres i de les Corts de Barcelona de #&%B, moment en +u4 els a*ats *anyolins reclamen la plena 2urisdicci5 .eudal :mer i mi3t imperiA so*re la (ila de Banyoles i la rodalia! Daltra *anda, cal tenir en compte +ue la restauraci5 de la re)ular (ida mon-stica de Sant Este(e es (a encarre)ar a la tutela del monestir de Sant V,ctor de Marsella, de manera +ue el comte de BesalH, si .os certa la cessi5 de 2urisdicci5, lestaria posant sota lautoritat superior dun monestir situat .ora dels seus territoris, i -d0uc, dun re)ne estran)er!!! cosa molt poc pro(a*le! De .et, el document de % da)ost de #'%' /s molt re(elador6 el comte Bernat II con.irma la depend4ncia de Sant Este(e respecte de Sant V,ctor, i en cap moment reconei3 +ue a+uest )audir- de la 2urisdicci5 so*re el territoriJ tan sols de la 2urisdicci5 so*re la*at i els mon2os! A+uesta /s la 2urisdicci5 +ue, per lI)ica, podia ser ator)ada pels *is*es i acceptada pels comtes6 la +ue re.lectei3 lusat)e BB6 audaverunt eciam et auctoriAaverunt sepe dicti principes R. et $l. cura eorum magnatibus ut ecclesias et clericos et omnes eorum directos atque iusticias sive eciam treugas fractas et sacrilegia in eorum episcopatu facta, requirant et placitent et distringant et iudicent episcopi in eorum capitulis vel in s8nodis, seu eciam in conciliis vel in comunitatibus. Os a dir, +ue la*at i el cap,tol dels mon2os de Sant Este(e podran casti)ar els delictes comesos pels propis mon2os, sota la super(isi5 de Sant V,ctor! odr,em pensar +ue lordenament 2ur,dic dels 7sat)es de Barcelona no .os llei al comtat de BesalHJ perI els propis usat)es ens aclarei3en +ue el +u4 es codi.ica en ells est- *asat en les lleis (isi)Iti+ues :+ue Carlemany (a esta*lir com a llei de la terraA i un costum consensuat, ampli i antic :+ue di.,cilment de(ia ser radicalment di.erent dels costums de BesalHA! Dei3em parlar l7sat)e #@C: De consuetudine et legibus gencium. Unaqueque gens propriam sibi ex consuetudine elegit legem. onga enim consuetudo pro lege suscipitur. ex autem iuris est species. #os, vero, longa consuetudo de moribus tracta tantum deni. Consuetudo, autem, est ius quoddam moribus institutum
30

A .inals del se)le 8III, la*at t/ el monopoli del dret de notaria a BanyolesJ el notari /s un 0ome de la*at!

11

quod pro lege suscipitur. 0am quod Rex et imperator edidit, constitucio vel edictum vocatur. 3mne autem ius legibus et moribus constat7 mos, vero, est vetustate probata consuetudo. Institucio equitatis d@plex est, nunc in legibus nunc in moribus. !rivilegia autem sunt leges privatorum, quasi pr9vate leges. 0am privilegium inde dictum est quod in privato feratur. =in)uem tam*/ present +ue en el 2udici de #'9&, el comte Qu) dEmpHries utilit1ar- com a codi le)al aplica*le el (orum Iudicum :la llei dels )otsA i els usat)es! ? C de setem*re de #'%C! Datat a lany &$ del rei "elip I de "ranEa! De nou, ori)inal perdut :+ue tenia espais en *lanc per permetre a.e)ir els noms de personat)es no assistents i +ue .acilita(en les interpolacionsA i cIpia notarial de #&$%, de nou re.er4ncies a la 2urisdicci5! A*at Benet de Banyoles! Consa)raci5 de lEs)l/sia de Sant Este(e, despr/s duna llar)a s4rie da*ats simon,acs i de destruccions i sa+ue2os del monestir! Di(ersos *is*es presidits per lAr+ue*is*e de <ar*ona, am* el consens del comte de BesalH, Bernat IIB#, concedei3en el dret de 2ut2ar els delictes comesos en les se(es terres i propietats :YA, i la senyoria de la*at so*re el mercat de Banyoles, ai3, com la pro0i*ici5 de comprar i (endre .ora del mercat! =am*/ es pro0i*ei3 construir nous castells en una lle)ua i mit2a a la rodona del monestir! <o es rei(indi+uen les es)l/sies del Cap de Creus :cosa +ue .a m/s palesa la .alsi.icaci5 da+uest document, datat en una 4poca on el monestir rei(indica(a a+uelles possessions als documents aut4nticsA! Es reconei3en els delmes i prim,cies i termes de Nu4mol, Mi-ni)ues, ui)palter, Ar)ela)a, "i)ueroles, Ermedans, erduts i Cut1ac, am* les)l/sia de Sant CristI.ol :d7sallAJ i, naturalment, de Santa Maria dels =urers! Molts menys territoris i propietats +ue els recollits a la :suposadaA *utlla de #'#$! ? > doctu*re de #'9&! ;ri)inal perdut, cIpia de BAL7LE :#C$$A! Any BB del re)nat de "elip I de "ranEa! Judici entre els a*ats Man.red de S! ere de Rodes i Benet de Sant Este(e de Banyoles so*re Sant Baptista so*re lEstany de Castell5, Sant Ce*ri- de ineta, Sant Nen,s, la*adia de Sant =om-s del en,! E3ercei3 Qu) II dEmpHries! El dret utilit1at /s, e3pl,citament el dret )Itic i els usat)es de la terra! El comte mana presentar els documents +ue a*onen les pretensions! Es dona com a (-lid el precepte del rei Llu,s d7ltramar :9@%A! La*at de Banyoles no accepta el 2udici :intentar- o*tenir el +ue (ol Den)anyantF la cancelleria papalA i es .a una assem*lea de ma)nats +ue rati.ica la sent4ncia del comte! ? #$ de 2uliol de #'9C! ;ri)inal perdut, transcrit per ere de MARCA :#C%%A al se)le 8VII! Butlla del apa 7r*- II! A*at Benet! <o .a re.er4ncia a la suposada Butlla de #'#$ apostolicae sedis privilegio muniremus' privilegio statuimus :no renovamus o confirmamusA! La*at de Banyoles, contra tot dret, rei(indica com a se(es les es)l/sies de Cap de Creus, tot i la clara sent4ncia de #'9#! ;*t/ la con.irmaci5 del mercat i del dret de 2ust,cia! Es con.irma la potestat de triar el *is*e per ordenar mon2os i de comprar olis sa)rats a +ualse(ol seu! La (a)a .5rmula sicut a nonnullis praedecessoribus nostris monasterio vestro concessum est demostra +ue la cancelleria papal no t/ a la (ista cap document concret! =ampoc no es pret/n la Dcon.irmaci5F del dret a .er missa a e3comunicats! <o poden ser e3comunicats pel *is*e, tan sols pel lle)at o pel propi papa! <o es poden enterrar e3comunicats :te3t truncat a C;<S=A<S, #9%>?#9%$, (ol! IIA! Si el document era aut4ntic :i no est- )ens clarA, ara almenys responia a lesperit dels temps, am* lade+uaci5 a la doctrina de la libertas ecclesiae! erI era inaccepta*le per part de lautoritat comtal, per contrari al dret dels 7sat)es!
31

7na sospitosa a*s4ncia en un moment tan transcentental i am* unes concessions tan inusitades!!! De cap manera els *is*es podien decidir so*re els castells +ue calia construir per de.ensar un comtatM

12

? ##'$! El comte de BesalH, Bernat III, casa am* Maria, .illa de Ramon Beren)uer III, i acorden +ue si no nei3 .ill *ar5, el comtat de BesalH passar- al comte de Barcelona, cosa +ue (a succeir en ####! A partir da+uest moment, la le)islaci5 aplica*le a Banyoles /s la matei3a +ue a la resta de territoris dels comtes de Barcelona6 els 7sat)es! Les pro(es documentals demostren +ue, cas d0a(er e3istit un ar3iu de documents del comtat de BesalH, no (a arri*ar a mans de la cancelleria dels comtes de Barcelona! ? ##B9! ;ri)inal perdut, (ist i transcrit per BAL7LE :#C$$A! Carta de lli*ertats de Ramon Beren)uer IVB& a Sant Este(e :a*at Beren)uerA! El comte?rei reconei3 0a(er errat per mals consells concedit el monestir de Sant Este(e a una persona innominada! Lany se)Xent anulGlar- la cessi5 de Banyoles a Sant V,ctor de Marsella, tot i +ue a+uell monestir se)uir- rei(indicant la super(isi5 del nomenant dels a*ats durant llar) temps, am* el perm,s de la santa seu :en ##@9, el apa Eu)eni III rea.irma el poder del monestir pro(enEal so*re el *anyol,A! El decret anomena els pri(ile)is de Benet VIII :.et +ue mostra +ue e3istia una *utlla en poder del monestir +ue era presentada com a aut4nticaJ perI no sa*em si /s la +ue (a (eure BAL7LE :#C$$A i 7r*- II! <o detalla les lli*ertats :tria a*atsY Just,cia so*re els ser.s o so*re tots els 0a*itantsY MercatY el reconei3ement de les +uals seria (ital per al monestirA! El llen)uat)e ara concorda am* la teoria de la libertas ecclesiae :Nre)ori VII, #'$9AJ perI era incomprensi*le en #'#$! A+uests anys deurien ser els darrers en +u4 es podia .er (aldre documents .alsos da(ant de la cort comtalJ posteriorment, el comte .a compro(ar els ori)inals per ell custodiats per (eri.icar les pretensions dels solGlicitants! erI pel +ue .a a documents suposadament anteriors, els comtes se)uien sense tenir a+uesta possi*ilitat! ? ##$>! ;ri)inal perdut, transcrit per MARCA :#C%%A i BAL7LE :#C$$A! Butlla del papa Ale3andre III! A*at Ramon! Con.irmaci5 de *ens! Se se)uei3en rei(indicant les possessions de Cap de Creus perdudes des de 9@%! Es con.irma el mercat! Just,cia so*re els mon2os per a la*at! Matei3a .5rmula pel +ue .a als olis i a la consa)raci5 de mon2os com a sacerdots : nonnullis praedecessoribus nostris a vobis concessum estA! =ria del seu a*at pels mon2os :recordem +ue el papat simult-niament reconei3 a Sant V,ctor la capacitat dinter(enir en a+uesta triaMA! <o poden ser e3comunicats pel *is*e! <o poden ser enterrats els e3comunicats en els seus cementiris! ? 7n document molt interessant /s la concessi5 per Al.ons I el Cast en ##9' del pri(ile)i de construir un .orn a la*at de Banyoles, el +ual no esta(en o*li)ats a utilit1ar els 0a*itants de la (ila : libre dels !rivilegis de la vila, citat per C;<S=A<S, #9%>?#9%$, (ol! IIA! A+uesta /s una pro(a important per a.irmar +ue la*at, mal)rat el +u4 pretendr- a .inals del se)le 8III, no disposa(a de la 2urisdicci5 plena de Banyoles en (irtut de les suposades concessions papals del se)le 8I ? ##9$! ;ri)inal perdut, (ist i reproduWt per BAL7LE :#C$$A! ere I el CatIlic! Con.irmaci5 de *ens! A*at Ramon! El rei concedei3 +ue els 0omes DpropisFBB :/s a dir, els ser.s +ue s0an sotm4s a can(i dunes terresA de la*at no pu)uin demanar 2ust,cia contra ell, e3cepte si els 0a maltractat in2ustament o els 0a des0eretat :en a+uesta situaci5, podran apelGlar al rei B@AJ en altres casos, no podran demanar?li 2ust,cia reial! rotecci5 a tot0om +ue (a)i o torni del mercat! A+uesta sem*la la primera ocasi5 en +u4 els so*irans reconei3en 2urisdicci5 al monestir, +ue es re.erei3 als 0omes propis, i no a tots els 0a*itants! El .et +ue la*at comenci a construir muralles al (oltant de la (ila
32

"et a la (ista dels documents del monestirJ no 0i de(ia 0a(er un ar3iu del comtat de BesalH! De .et, a lAr3iu de la Corona dAra)5 0i 0a un sol document del comte de BesalH anterior al 99B :en &'% anysMA! <i tan sols els comtes catalans tenien en ##B$ un ar3iu! El ##%' aparei3, per primera (e)ada, la menci5 dun ar3iu reial! 33 Les Commemoracions e3pli+uen +ui /s 0ome propi i +uines o*li)acions t/6 el sen8or t> 1urisdicci= sobre el vassall per ra= d:homenatge, pel fet de tenir uns bens que el sen8or ha cedit al vassall. $ix? no s:ha d:entendre en el sentit que el sen8or tingui sobre el vassall el mer i mixt imperi, que t> el !r9ncep sobre tota la terra. ";<= 34 Ai3I concorda am* les Constitucions apro(ades en #&'& a Cer(era am* car-cter )eneral!

13

sem*la mostrar +ue pret/n complir am* el re+uisit d auxilium militar per tal de complir el re+uisit necessari per le3ercici del mi3t imperi! Les Corts de Cer(era de #&'& modi.i+uen els 7sat)es de #'C@, en el sentit de pri(ar els ser.s :0omes propisA del dret a .er recurs als tri*unals reials, en cas de ser maltractats pels seus senyors! Qi 0a, perI, una e3cepci56 els ser.s de monestirs o daltres institucions eclesi-sti+ues se)uei3en mantenint el dret al recurs a la 2ust,cia del rei! ? El 9 de .e*rer de #&#C el papa Innocenci III con.irma els drets i lli*ertats del monestir, dacord am* els documents del comte de BesalH +ue mostra :no 0a(ia o*tin)ut documents m/s actuals dels comtes?reisYA, sense especi.icar?los ? El #@ da*ril de #&&C, el rei Jaume el Con+ueridor ator)a un pri(ile)i B> a la*at NuillemBC +ue de.inei3 els territoris sotmesos a la*at6 la (ila de Banyoles, =ei-, Seriny-, la Bru)uera, el la d7sall, "ri)ola, "ontco*erta, La "arr/s, Vilert, Mieres, Vilademires, ;r.es, Cam5s, Solano, Ciuret, "inestres, Sant MarEal, Sant <icolau de Cala*ui)! La*at t/ dret de 2ust,cia so*re els seus 0omes propisB$, i no 0i 0a cap re.er4ncia al mi3t, ni, per descomptat, al mer imperiJ /s a dir, la*at no t/ poder so*re els 0omes lliures! El matei3 dia, en un altre document, el rei concedei3 a la*at el pri(ile)i de notaria i escri(aniaB%! Os molt re(elador, per tal de copsar les conse+X4ncies pr-cti+ues del control de la*at so*re la documentaci5, a tra(/s del monopoli duna notaria a*acial, so*re la (ida dels 0a*itants de la rodalia i la (ila, o*ser(ar +u4 (a .er Bernat de Rei3ac0, +ue (a ser notari de la*at entre #&CB i #B'96 a*ans de prendre possessi5 D*lindaF els seus alous .ent?los con.irmar directament pel rei Jaume I el Con+ueridor :C;<S=A<S, #9%>?#9%$, (ol! II, p! BC', doc! B&&A, am* totes les mol4sties i despeses +ue ai3I de(ia comportarM Ens con.irma la descon.ianEa dels *anyolins en la documentaci5 escrita emanada de la notaria a*acial6 El .et +ue, durant molts anys, els *anyolins, +uan apelGlen les decisions de la*at al *is*e de Nirona, a la corona o al apat, utilit1en testimonis 2urats del costum (i)ent durant la durada duna (ida! Lela*oraci5 de )ran +uantitat de cIpies autenti.icades6 .ins a +uatre :en el transcurs de dos anysA,
35

En lordenament 2ur,dic dels 7sat)es, el pri(ile)i /s un con(eni pri(at dun particular am* el so*ir-, de la (oluntat del +ual depen i est- per sota de la llei i del costum de la terra! 36 "ra Nuillem de Cartell- /s un mem*re de la )ran .am,lia de senyors del matei3 nom! A m/s da*at de Banyoles, era ar3ile(ita del *is*at de Nirona i sa)rist- de :la co?catedral deA Sant "eliu! Am* la compra del castell termenat de or+ueres (a intentar posar les *ases duna (erita*le 2urisdicci5 .eudal per al monestir :se)urament entenet +ue compra(a la castellania a m/s del castell prIpiament ditA! 37 A les Corts de Vila.ranca de #&#%, el rei reconei3 com a propis dels monestirs els (illani, de cares a la se(a protecci5 de la (iol4ncia de particulars! -illani proprie apud Scriptores &vi inferioris dicuntur, qui vill& seu gleb& adscripti sunt :D7 CA<NE, #%@>A! 38 ErrIniament, C;<S=A<=S :#9%>?#9%$A a.e)ei3 Di CHria pH*licaF, +ue el document no ator)a! Si la*at 0a)u/s tin)ut la 2urisdicci5, no 0auria cal)ut tal Dpri(ile)iFJ a m/s, el document diu +ue els instruments ela*orats per a+uest notari tindran la matei3a consideraci5 +ue els dun notari pH*lic :per tant, el notari de Banyoles no /s un notari pH*lic, emanat de limperium del so*ir-, sinI conse+X4ncia dun pacte particularA! En a+uesta 4poca =ancredo da Bolo)na a.irma6 instrumentorum duae sunt species% aliud est publicum, aliud est privatum U!!!V sexto loco dicitur publicum quod de archivio seu armario publico producitur, liber scilicet rationum7 et ei creditur, si habet publicum testimonium, scilicet, quod iudex confiteatur illum de archivo publico esse productum! ";<=

14

a m/s de lori)inal, en el document +ue d5na .e de la redempci5 dels mals usos! ? El &' de .e*rer de #&B', Jaume I con.irma el pri(ile)i descri(ania i la resta de pri(ile)is a*ans ator)ats! Cap menci5 al mi3t imperi :ni, /s clar, al mer imperiA! ? El &# de 2uliol de #&@B, el rei en Jaume concedei3 .ires anuals a la*at Nuillem de Cartell-, am* els seus drets senyorials! A+uesta concessi5 deri(a de lautoritat re)ia i, per tant, implica +ue la*at no tenia el dret a .er?la :no tenia la plena 2urisdicci5A! ? &> de no(em*re de #&>#! La*at Cartell- compra el castell de or+ueres a Ramon Ademar com a lliure i .ranc alou! Senumeren tota mena de propietats territorials i drets so*re els ser.s dependents del castell :inclosa, /s clar, la remenEaA! erI no 0i 0a cap menci5 dels drets 2urisdiccionals :mer ni mi3t imperiA, entre daltres coses per +u4 el rei 0auria 0a)ut de consentir el trasp-s de lautoritat pH*lica i la*at 0auria 0a)ut de 2urar 0omenat)e al comte?rei, i sotmetres a lo*li)aci5 deri(ada del .eu :serviciumA6 7sat)e BB6 De feudo quando non potest alienari sine consensu domini. Si quis suum feudum alicui dederit vel obpignoraverit sive alienaverit sine consensu sui senioris, si senior scierit et contradixerit, emparare suum fevum poterit quandocumque voluerit...et si contradictum fuerit ei servicium, fevum poterit emparare U !!!V! =ampoc es traspassa el domini so*re camins pH*lics o ai)Xes corrents, car lusat)e $B diu6 4uomodo potestates habent stratas vias publicas et aquas currentes et fontes vivas. Strate et vie publice, rivi, aque currentes et fontes vivi, prata et pascue, silve et garrice et roche in hac patria fundate sunt de potestatibus7 non ut habeant per alodium vel teneant in dominio set ut sint omni tempore ad empramentum cunctorum illorum populorum et sine ullo contrarietatis obstaculo et sine aliquo constituto servicio6 no poden ser propietat pri(ada :alouA, sin5 dHs comH i lliure per a tot0om! ? Encara m/s, el rei Jaume :@ de .e*rer de #&>BA promet als 0omes de Banyoles la se(a protecci5 en cas din2ust,cies patides a mans de la*at! Aca*a el re)nat de Jaume el Con+ueridor sense +ue a+uest ator)ui ni el mer ni el mi3t imperi, pel +u4 sa*em dels documents conser(ats! Ai3,, +uan ere el Nran con(alidi les usurpacions 2urisdiccionals dels senyors si a+uestes s0a(ien produWt en temps del rei en Jaume o anteriors i si el rei les 0a(ia tolerat, el monestir de Banyoles e3perimenta la necessitat de .er apar4i3er documents antics +ue a*onin la se(a pretensi5J a+uest podria ser lori)en dels documents de #'#$ i de #'$%! ? El B' de setem*re de #&CB, els *anyolins redimei3en per C!$'' sous al)uns mals usos :int4sties, ei3or+uies i cu)uciesA, perI no la remenEa! La*at a.irma +ue 0o .a a causa dels deutes i dels interessos +ue comportenB9 i pel .et +ue la ma2or lli*ertat +ue tenen els ser.s als dominis reials estan .ent mar3ar molts dels 0a*itants de la (ila! La*at rep .eus :inclosos en els dominis del castellA, perI no e3ercei3 el dret de su*in.eudar parts del territori a senyors din.erior cate)oria :ca(alleries i castlaniesA .ins despr/s de les Corts de Barcelona de #&%B, +ue de*iliten el control del so*ir- so*re lestructura .eudal!

39

A+uests deutes es (an ori)inar am* la despesa de >'!''' sous per or+ueresJ els pretamistes (an ser 2ueus i tam*/ )entils de la (ila o les rodalies de Banyoles!

15

El feu patrimonial' propietat sense obligacions! finals del segle XIII i principis del segle XI# Les Corts de Barcelona de #&%B@' modi.i+uen .onamentalment el panorama le)al dels 7sat)esJ el rei es (eu o*li)at a le)alit1ar la usurpaci5 dels drets so*irans del mer i mi3t imperi, permetent +ue els senyors tin)uin D+uasiF el mer imperi, all2 on antigament l:havien tingut, i en el cas +ue el rei els n0a)u/s pri(at sense un 2udici :Constituci5 primeraA @#! La se)ona constituci5 esta*lei3 +ue el so*ir- condona tam*/ la usurpaci5 del mi3t imperi @&, sempre que s:hagu>s produBt en ;poca del seu pare o anterior! El rei, perI, es reser(a el conei3ement de totes les apelGlacions de Catalunya, si ell /s al re)ne :Constituci5 setenaA! UJ;SE M!6 es pot eliminar la cursi(aYV Les Constitucions ara e3clouen el recurs dels ser.s monacals a la 2ust,cia r4)ia :completant el +u4 2a 0a(ia recone)ut ere el CatIlic en #&'& per als ser.s senyorialsA! Ai3, es crea la *ase le)al per tal +ue el monestir de Banyoles, alGle)ant drets antics, intenti reclamar la plena 2urisdicci5 de Banyoles i la rodalia, com ai3, 0o .a! El B' de marE de #&%C@B arri*a el punt culminant en la pretensi5 dels a*ats a la plena 2urisdicci5! "ra Arnau de Vallespirans demana al rei +ue se li recone)ui la 2urisdicci5 ci(il i criminal :mer i mi3t imperiA, suposadament dacord am* drets antics, recol1ats en (enera*les documents! El plet se)uirdurant on1e anys .ins +ue en #&9$ 0i 0aur- la sent4ncia de.initi(a@@! Lencarre)at des*rinar la (alidesa de les pretensions de Sant Este(e (a ser Jaume de Bianya, canon)e de la Seu d7r)ell! A+uest 2urisperit esta(a 2a en actiu en #&C% :en el re)nat de Jaume el Con+ueridorA, (a se)uir actuant en els re)nats de ere el Nran, Al.ons el "ranc, Jaume el Just i encara dicta(a sent4ncies en no(em*re de #B#B! En #BB' era mort i els seus lli*res de lleis passa(en a mans dels seus 0ereus6 al menys @> anys de3ercici am* @ reisJ de(ia morir prop dels 9' anys dedat, si no /s +ue els ultrapassa(aM Va actuar en tota mena de 2udicis, perI sem*la +ue era especialista en la (alidesa de la documentaci5 +ue saporta(a en els plets6 (a ser 0a*ilitat per cercar documents en tots els cartularis reials i, en #&%&, sel (a encarre)ar de (etllar per esta*lir unes normes m,nimes per tal +ue els notaris eclesi-stics i no*iliaris .ossin tan di)nes de cr4dit com els pH*lics @>! En a+uest sentit, colGla*orant am* Ramon de BesalH, (a .er una acreditaci5 de di(ersos notaris de comandes del temple i monestirs!

40

Cal aclarir +ue la situaci5 /s de (erita*le emer)4ncia6 la(entura siciliana 0a a*ocat el rei ere el Nran a una )uerra contra lEs)l/sia, cntra "ranEa i contra <-pols, sense estar )arantit +ue Castella no 0i participiJ le3comuni5 papal pot alienar el clero i la no*lesa ara)onesa est- contra la )uerra siciliana! 41 +t restituimus possessionem vel quasi meri imperii omnibus illis supradictis qui ipso ab antiquo usi fuerint, vel quasi in locis eorum, et quod ipsos vel aliquem ipsorum nos spoliabimus possessione vel quasi ipsius meri imperii sine causa cognitione. 42 Restituimus etiam omnibus supradictis personis et locis mixtum imperium et 1urisdiccionem sicut antecessores eorum ab antiquum tenuerunt et posiderunt vel quasi. 43 Despr/s, per tant, +ue les Corts de Barcelona de #&%B modi.i+uin els usat)es ei3amplant els poders dels senyors .eudals! 44 Llu,s N! C;<S=A<S :#9%>?#9%$, (ol! IIA malinterpreta el sentit del document @>% de &# de mai) de #&9$! Els a*ats no +ueden reinte)rats del mer i mi3t imperi :+ue mai 0a(ien tin)utAJ 0an de reconei3er +ue ni 0an tin)ut ni tindran el mer imperi i 0an de comprar el pri(ile)i del mi3t imperi, pa)ant per ell #'!''' sous! 45 De .et, la sisena Constituci5 de les Corts de Barcelona de #&%B reconei3en a+uest dret senyorial i eclesial a les notaries pH*li+ues!

16

El &$ doctu*re de #&9& (a in(esti)ar la (alidesa de les pretensions del monestir de Sant au del Camp so*re una 0er4ncia! I sem*la +ue era e3pert, tam*/, en drets 2urisdiccionals i .eudals! =enint en compte la (-lua del 2ut)e, sorpr4n el desenllaE de la se(a inter(enci5 en el cas de la 2urisdicci5 de Banyoles! Despr/s d0a(er tin)ut en compte testimonis i documents :i sesmenten *utlles i preceptes, perI no els pri(ile)is de Bernat II de BesalHMA, completa el plet al cap de #' anys de la se(a incoaci5! Jaume de Bianya .all-6 ? A .a(or de la*at Vallespirans en relaci5 am* el mi3t imperi, perI els procuradors reials (an apelGlar al rei Jaume II el Just! ? En contra de la pretensi5 de la*at al mer imperi, i (a recon4i3er el dret de la*at a apelGlar a Roma@C :+ue (a demanar ap?stolsA! erI al)una cosa (a impedir un 2udici a la cort papal!!! El rei en Jaume (a anar a Roma pel )ener de #&9$ i la*ril torna(a a ser a Barcelona! Immediatament procedia a dictar sent4ncia! Os altament pro(a*le +ue el monarca, */ personalment, */ a tra(/s dels seus assessors, compro(/s am* els cancellers papals le3ist4ncia, o millor, la ine3ist4ncia, de la *utlla de #'#$! I lla(ors la*at de Banyoles dei3- des)rimir la se(a *utlla per o*tenir el mer imperi :al +ual renunciaA i el mi3t imperi :+ue aca*a comprantA! Ai3, sarri*- a un pacte pel +ual la*at, per (ia de pri(ile)i, (a comprar per #'!''' sous el mi3t imperi i no (a o*tenir el mer imperi! Dai3I sem*la resultar +ue la*at era conscient de no tenir prou t,tols le)als a la plena 2urisdicci5 +ue pretenia, donat +ue, d0a(er?los tin)ut, el reconei3ement del seu dret 0auria estat se)ur am* el nou marc le)al de les Corts de #&%B! =al i com 0em (ist, la*at, en realitat tenia, en *ase a la concessi5 dels comtes?reis, tan sols 2urisdicci5 so*re els mon2os del monestir i so*re els seus 0omes propis :ser.s, +ue a m/s, podien apelGlar al rei en cas de )reu in2ust,ciaA, a no ser +ue acceptem com a (-lids i (inculants per al rei al)uns documents del se)le 8I +ue a*ans 0em de*atut i criticat! el contrari, no la tenia de cap mena so*re els aloers i 0omes de parat)eJ a m/s, despr/s de la compra no en tindr- tampoc per als delictes pH*lics :mer imperiA, puni*les am* la pena capital o de mutilaci5! <o ens 0a destranyar +ue els a*ats aca*essin per cedir6 se)ons els usat)es, la 2urisdicci5 .eudal +ue perse)uia el monestir no podia ser o*2ecte de senyoriu alodial, sin5 .eudal, i e3i)ia 0a(er prestat 0omenat)e al rei, i els reies de(ien tenir const-ncia clara del .et +ue els a*ats de Banyoles mai 0a(ien 2urat .idelitat i prestat ser(ei militar a la corona! =ot ai3I sem*la demostrar +ue la *utlla de #'#$ era .alsa, com les suposades concessions de #'$% i de #'%C del comte Bernat II de BesalH @$! A+uests documents corresponen a l4poca dels a*ats
46 47

! Si quis in 1udicio ad nos duxerit appellandum petat $postolos. Concilium ugd. ann. C'5D :D7 CA<NE, #%@>A! Cap la possi*ilitat +ue la*at present/s transcripcions in.idels del seu notari, alGle)ant la desaparici5 .,sica dels documents ori)inalsJ o alternati(ament, la simple .alsi.icaci5 o interpolacions! A+uest de(ia ser un dels pro*lemes am* els +u4 es (a en.rontar Jaume de Bianya en els anys #&%&?%B! La creaci5 dun (erita*le ar3iu reial, permanentment custodiat sota pany i .orrellat, .ar- +ue la .alsi.icaci5 de pri(ile)is reials posteriors al ##>' esde(in)ui pr-cticament

17

simon,acs i els drets +ue sen deri(arien no s5n re(alidats per disposicions posteriors dels comtes de Barcelona, entre daltres coses per+u4 eren ilGle)als am* els 7sat)es a la m-, la le)islaci5 aplica*le lla(ors! "inalment, la*at Arnau de Vallespirans esde(/ representant del poder pH*lic reial, a tra(/s dun cam, especial i nou6 el privilegi, comprant per #'!''' sous el mi3t imperi! Les Corts de #B## encara aniran m/s enll-, permetent la compra de .eus per ciutadans no no*les6 el .eu esde(/ una simple propietat, a la +ue (an incorporats els pa)esos ser.s com una mena de complement (iu, perI sense caracter,sti+ues 0umanes! Tueda o*ert el cam, per als nous en.rontaments del se)le 8IV, en +u4 els a*ats compraran el mer imperi, apro.itant la )uerra de ere el Cerimoni5s am* CastellaJ i la (ila intentar- alli*erar?se i passar a la 2urisdicci5 reial! erI a+uella /s una altra 0istIria!!!

impossi*leJ perI cal recordar +ue "erran I el dAnte+uera 0aur- de con.ormar encara la se(a coronaci5 al cerimonial descrit per les autoritats de les Corts Catalanes i del Consell de la CiutatJ el rei no posseWa la documentaci5 dels cerimonials de la dinastia anterior, mal)rat posseWr lAr3iu de la Corona dAra)5!

18

BIB"I()*+,I+ BAL7LE, S! :#C$$AJ Capitularia Regum (rancorum, & (ols, ar,s! Codex Iustiniani :#>@%A, Ed! Nre)or Qaloander, ar,s! C;<S=A<S, LL! N! :#9%>?#9%$AJ Diplomatari de *an8oles, (ols! I i II, Centre dEstudis Comarcals de Banyoles, Banyoles! D7 CA<NE, SE<Y;R DE :CQ! D7 "RES<EA :#%@>AJ Elossarium mediae et infimae latinitatis, @ (ols., Carpentier, ar,s! Es pot consultar en l,nia a6 0tpp6ZZducan)e!enc!sor*onne!.r "ERRA< LA<AS, E! :&''#AJ +l 1urista !ere $lbert i les Commemoracions. =esi doctoral! 7ni(ersitat ompeu "a*ra, Barcelona! "LKREL, E! :#$@$?!!!!AJ +spa,a Sagrada, @ (ols, Madrid. N7DI;L, J! :#9'$AJ D=raducci5 dels 7sat)es, les m/s anti)ues Constitucions de Catalunya i les Costumes de ere Al*ertF, $nuari Institut d:+studis Catalans, pp! &%>?BB@! [ANAY, D!J! :!!!!AJ The usatges of *arcelona. The fundamental laF of Catalonia. =0e Li*rary o. I*erian Resources ;nline! 0ttp6ZZli*ro!uca!eduZusat)esZte3t!pd. LK EL R;DR\N7EL, C! :&''$AJ D;r,)enes del Arc0i(o de la Corona de Ara)5n :en tiempos, Arc0i(o Real de BarcelonaAF, "ispania, &&C, pp! @#B?@>@. MAIN<E, S!Q! :#%CCAJ exicon manuale ad scriptores mediae ac infimae latinitatis, ar,s! MARCA, ! :#C%%AJ #arca "ispanica, aris! SAE<L DE AN7IRRE, J! :#$%@AJ Collectio maxima Conciliorum "ispaniae, epistolarumque decretalium celebriorum! Madrid! S;CARRA=S, J! :#>>#AJ In tractatum !etri $lberti, Barcelona! =QE;D;SI7S, "! :#>&%AJ Codicis Theodosiani libri G-I, Qenricus etrus, Basilea! VILLA<7EVA, J! :#%'&AJ -iage literario a las Iglesias de +spa,a, Madrid!

19