PROGRAMA DE PREVENCI DE LA CONDUCTA SUCIDA DEL SECTOR DRETA DE LEIXAMPLE

Barcelona, maig de 2009

Memria realitzada per:

Carmen Tejedor Gustavo Faus Anna Daz

Grup Assessor:
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Servei de Psiquiatria: E. Alvrez, V. Prez Sol, J. M. Pericay, J. Perez Blanco Centre de Salut Mental dAdults de la Dreta de lEixample Centre Psicoterpia Barcelona Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM): J. Fbregas, J. Vegu, J. P, L. de Angel

Equip de Treball:
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Servei de Psiquiatria: C. Tejedor, A. Daz, J. Soler, J. Farr, C. Gmez, G. Bages CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM: G. Faus, L. de Angel, M. Puig, A. Gabalda, R. Blanquer, D. Closas. M. Borrs Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Servei dEpidemiologia i Salut Pblica: I. Gich, T. Puig Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Institut de Recerca (Edici Memria): I. Sol

NDEX
Presentaci Primera part.- Avaluaci de limpacte del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida RESULTATS Resultats dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors del seguiment als 6 mesos Resultats dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors del seguiment als12 mesos Factors protectors de les repeticions Descripci dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida residents a la Dreta de lEixample que han consumat el sucidi durant el 2008 Resultats descriptius dels pacients majors de 65 anys que han entrat al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors Resultats descriptius dels pacients del programa de prevenci per a pacients amb ms de 3 temptatives de sucidi Resultats descriptius dels pacients del programa de prevenci per a pacients amb ms de 5 temptatives de sucidi Resultats de lestudi daparellament Resultats descriptius de les consultes per correu-e que shan ats al web www.suicidioprevencion.com CONCLUSIONS CONSIDERACIONS FINALS Resultats de la fase assitencial Segona part.- Memria 2008 Annexs 11 15 18 19 9

20

24 29 30 35 37 39 41 45 101

PRESENTACI
El setembre de lany 2005 es va iniciar un programa comunitari orientat a conixer i prevenir les conductes sucides. El Programa de Prevenci de la Conducta Sucida es desenvolupa al barri de la Dreta de lEixample de la ciutat de Barcelona, en el que latenci als problemes de salut mental en la poblaci adulta es desenvolupa majoritriament entre els equipaments del Servei de Psiquiatria de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Centre de Salut Mental dAdults de la Dreta de lEixample Centre Psicoterpia Barcelona Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM). Aquestes unitats sn centres provedors del Servei Catal de la Salut, en els quals presten els seus serveis els autors daquest informe. La iniciativa est dirigida a la prevenci del sucidi consumat, la repetici en els intents i el control de la ideaci sucida. El Programa t com a objectius principals els de quantificar la conducta sucida en la poblaci, sensibilitzar a diversos professionals i estaments pblics per millorar-ne la detecci, posar en marxar una intervenci psicoteraputica en la comunitat per prevenir les conductes que poden derivar en un sucidi. En el present informe es presenten els resultats derivats de lavaluaci que sha fet del Programa desprs dhaver prestat atenci a 1307 ciutadans, des dabril de 2006 fins a desembre de 2007. Linforme se centra en presentar els resultats de seguiment durant 12 mesos de lestudi que es va dur a terme per avaluar limpacte del Programa desprs de la seva implantaci, i les conclusions que sen deriven. Durant lany 2008, shan ats 689 dels que no es van recollir les dades per haver arribat als dispositius fora del perode destudi. En una segona part, sinclou la major part de la memria dinvestigaci presentada lany passat per entendre les lnies mestres del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida, i lestudi que es va dissenyar per descriure la prevalena del sucidi en el barri de la Dreta de lEixample. El present document es tanca amb uns annexos on sinclou un recull de partcipaci en medis de comunicaci i en Congressos.

Primera Part.- Avaluaci de limpacte del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida

9

10

Resultats dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors del seguiment als 6 mesos.

La taula 1 descriu quines caracterstiques ha tingut les entrevistes que shan fet als pacients als 6 mesos desprs de la seva inclusi al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS). Aquestes dades mostren una tendncia diferenciada entre el tipus de seguiment que ha estat possible amb els pacients del PPCS i dels seus comparadors, per no sn una mesura de limpacte del PPCS. Els pacients del PPCS sn els que responen en major mesura a les entrevistes als 6 mesos en comparaci a laltre grup. En aquest altre grup comparador, hi ha un major percentatge de pacients dels que es registren les dades mitjanant un tercer (familiars o terapeutes). Aix tamb sobserva pel canal pel qual es fa lentrevista, ja que els pacients del PPCS acudeixen en major mesura a fer els seguiments de manera presencial. Els pacients del PPCS provinents de la Dreta de lEixample (168) que responen lentrevista als 6 mesos arriben al 95%, i ms de la meitat ho fan forma presencial (58%).
Taula 1.- Entrevistes als participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Respon a lentrevista dels 6m Pacient 75.5% (138) Familiar Terapeuta 21.7% (40) 3.4% (6) PPCS P<0.0001 95% (152) 5% (8) 0.0% (0) P<0.0001 41.8% (71) 58.2% (99) 63% (223) 30.7% (95) 84.3% (290) 15.7% (48) 1.7% (6) Total

Canal de lentrevista Telefnic 82.5% (152) Presencial 17.4% (32)

La taula 2 mostra limpacte en la conducta sucida en els pacients que han estat inclosos en el PPCS. Els pacients del PPCS han repetit fins gaireb un 20% menys que els seus comparadors als 6 mesos de seguiments (9% vs 28.5%; P<0.0001). Tamb es pot observar que el temps fins a la primera repetici s major (3.4 mesos vs 2.1 mesos; P=0.004), aix com el nmero de temptatives, que s menor en els pacients del PPCS tot i que de una forma estadsticament no significativa. Lefecte del PPCS en els pacients que hi han estat inclosos es refora per limpacte que ha tingut en la seva ideaci sucida i el nombre dingresos que han requerit. La inclusi al PPCS t un efecte en la conducta sucida dels pacients ja que, mentre les dades dels 6 mesos de seguiment mostren com tenen una major ideaci sucida que els seus comparadors (61% vs 46%; P=0.003), com sha comentat les temptatives sn molt menors en els pacients del PPCS. A ms, els pacients en el PPCS requereixen la meitat dingressos hospitalaris que no pas els comparadors (7.8% vs 19.1%; P=0.002). Els bons resultats als 6 mesos de seguiment del PCCS es fonamenten en aquests indicadors de temptatives (tant en el nombre com en el temps que transcorre fins a la temptativa) i ingressos hospitalaris.

11

Taula 2.- Conducta sucida (temptatives, ideaci, ingrs per risc sucida) dels participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Han repetit durant els 6m S 28.5% (53) No 71.5% (133) Nmero de repetici de la temptativa als 6m 2.15 (1.67) Temps en mesos fins a la primera repetici durant els 6m 2.15 (1.51) Idees sucides durant els 6m S 46.2% (85) No 53.8% (99) Idees persistents en les 2 darreres setmanes durant els 6m S 13.8% (25) No 86.2% (156) Requereix ingrs per risc sucida durant els 6m S 19.1% (33) No 80.9% (140) PPCS P<0.0001 9% (15) 91.0% (152) 19.3% (68) 80.7% (285) Total

1.60 (1.55)

3.47 (1.55) P= 0.004 P=0.003 61.7% (103) 38.3% (167) 53.6% (188) 46.4% (351)

15.0% (25) 85.0% (142) P=0.002 7.8% (13) 92.2% (1153)

14.4% (50) 85.6% (298)

13.6% (46) 86.4% (293)

Els indicadors que shan esmentat del PPCS sobre la conducta sucida, tamb incideixen en la continutat assistencial dels pacients que hi han estat atesos. En la taula 3 sobserva que mentre la majoria de pacients que sincloien al PPCS continuaven al dins del Programa en lentrevista dels 6 mesos de seguiment, hi ha un percentatge mnim de comparadors que estaven en algun programa en el moment de lentrevista (91.7% vs 3.8%; p<0.0001), probablement perqu aquests darrers no disposaven en els seus barris de dispositius assistencials com el PPCS. Entre els pacients de la Dreta de lEixample que van ser inclosos al PPCS aquest percentatge va ser del 87.5%, mantenint la mateixa diferncia significativa amb els comparadors. La continutat del contacte amb la xarxa sanitria dels pacients del PPCS tamb es reflecteix en lalt percentatge de pacients que en lentrevista als 6 mesos de seguiment continuaven en contacte amb un especialista (en un 76%), o realitzaven algun tipus de tractament (en un 83%). Tot i aix, en aquestes variables no es van observar diferncies amb els seus comparadors. Mentre que el percentage de pacients que rebien sessions de psicoterpia va ser fora similar entre els grups, sobserven diferncies significatives en els tractaments farmacolgics duns i altres. Els pacients del PPCS prenien antidepressius en major nombre (74% vs 54%; p<0.0001), mentre que els comparadors prenien ms antipisctics (7% vs 19%; p<0.0001). Aquest fet pot explicar-se pel fet que els pacients del PPCS estan ms controlats en la seva simptomatologia.

12

Taula 3.- Participaci en programes especfics i realitzaci de tractament dels participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Realitza el programa durant els 6m S 3.8% (7) No 96.2% (177) Realitza seguiment amb especialista durant els 6m S 80.5% (149) No 19.5% (36 Realitza tractament durant els 6m S 81.5% (150) No Irregular 14.7% (27) 3.8% (7) PPCS P<0.0001 91.7% (154) 8.3% (14) 39.1% (161) 54.3% (191) Total

75.9% (129) 24.1% (41)

78.3% (278) 21.7% (77)

83.5% (142) 14.1% (24) 2.4% (4)

82.5% (292) 14.4% (51) 3.1% (11)

Realitza psicoterpia durant els 6m S 30.6% (56) No Frmacs Antidepressiu Antipsictic Benzodiacepina Eutimitzant Altres Sense frmac 54.1% (99) 19.7% (36) 4.9% (9) 2.2% (4) 5.5% (10) 13.7% (25) 69.4% (127)

34.1% (58) 65.9% (112)

32.3% (114) 67.7% (239)

74.6% (126) 7.7% (13) 2.4% (4) 0.6% (1) 0.0% (0) 14.8% (25) P<0.0001

63.9% (225) 13.9% (49) 3.7% (13) 1.4% (5) 2.8% (10) 14.2% (50)

Els resultats pels tems de lICG, i de la HDRS i Beck relacionats amb la conducta sucida que es van registrar en lentrevista de seguiment (taula 4), mostren una gran similitud entre els pacients del PPCS i els seus comparadors. Lescala ICG mostra com el 85% en ambds grups registra una millora en alguna mesura als 6 mesos de seguiment. Els tems relacionats amb la conducta sucida de la HDRS mostren que els pacients del PPCS registren en major mesura ltem relacionat amb lideaci sucida (la vida no val la pena; 24% vs. 16%), mentre que els comparadors registren en major mesura els tems que es poden relacionar ms amb la temptativa (desig de morir, amb idees sucides; 7.8% vs. 11.1%). Aquestes diferncies no sn estadsticament significatives. En lescala de Beck els pacients fluctuen en la puntuaci en els diferents tems. El fet de qu aquests tems shagin extret duna escala ms mplia validada en el seu conjunt, en dificulta les conclusions.

13

Taula 4.- tems en escales de smptomes dels participants del Programa i comparadors als 6 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors ICG Molt millor Bastant millor Una mica millor Sense canvis Una mica pitjor Molt pitjor 24.7% (43) 37.9% (66) 22.4% (39) 14.4% (25) 0.6% (1) 0.0% (0) PPCS 25.0% (42) 39.9% (67) 21.4% (36) 9.5% (16) 3.6% (6) 0.6% (1) 68.3% (114) 24.0% (40) 4.8% (8) 3.0% (5) Total 24.9% (85) 38.9% (133) 21.9% (75) 12.0% (41) 2.0% (7) 0.3% (1) 70.2% (231) 20.4% (67) 5.8% (19) 3.6% (12)

Item sucidi HDRS Absent 72.2% (117) La vida no val la pena Desig de morir Amb idees sucides 16.7% (27) 6.8% (11) 4.3% (7)

Item sucidi escala Beck No penso 65.4% (104) treurem la vida A vegades se mocorre que podria treurem la vida Penso que seria preferible que em mors He planejat com podria sucidarme Si pogus em sucidaria

58.9% (99)

62.1% (203)

22.6% (36)

31.0% (52)

26.9% (88)

11.3% (18)

8.9% (15)

10.1% (33)

0.0% (0) 0.6% (1)

1.2% (2) 0.0% (0)

0.6% (2) 0.3% (1)

14

Resultats dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors del seguiment als 12 mesos.

El patr de seguiment que sha observat en lentrevista dels 12 mesos s molt similar a lobservada als 6 mesos: els pacients del PPCS, en contrast amb els seus comparadors, responen personalment en major nombre i ho fan tamb en major nombre presencialment (taula 5).
Taula 5.- Entrevistes als participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Respon a lentrevista dels 12m Pacient 83.8% (129) Familiar Terapeuta 15.6% (24) 0.6% (1) PPCS P=0.001 97.1% (136) 1.4% (2) 1.4% (2) P<0.0001 50.7% (73) 49.3% (71) 68.7% (206) 31.3% (94) 90.1% (265) 8.8% (26) 1.0% (3) Total

Canal de lentrevista Telefnic 85.3% (133) Presencial 14.7% (23)

En lentrevista dels 12 mesos de seguiment continua observant-se lefecte positiu del PPCS sobre la conducta sucida de risc dels pacients que hi han rebut tractament (taula 6). Mentre que en el grup de comparadors el percentatge de pacients que han fet una temptativa augmenta respecte els 6 mesos de seguiment, entre els pacients del PPCS el percentatge de temptatives es mant estable i marca una diferncia absoluta entre els grups clarament significativa del 23% (10.5% vs 34%; p<0.0001). El nmero mitj de temptatives passa a ser estadsticament significatiu, i s menor pels pacients del PPCS (1.63 vs 2.15; P=0.014). En canvi, la diferncia en el temps mig fins a la temptativa en el seguiment als 12 mesos no arriba a la significaci, tot i que s major en els pacients del PPCS que en els seus comparadors (3.47 meos vs 2.15 mesos). Als 6 mesos de seguiment sobservava un major percentatge de pacients amb ideaci sucia al grup del PPCS. Als 12 mesos, la diferncia entre els grups en el percentatge de pacients amb ideaci no arriba a l1%, sense arribar a la significaci estadstica. Tot i aix sobserva que el percentatge dideaci sucida en el pacients atesos al PPCS disminueix del 61% als 6 mesos de seguiment al 49% dels 12 mesos, suggerint un efecte a llarg termini del PPCS consolidat pel trebal realitzat en els diferents dispositius del Programa un cop el pacient s donat dalta. Tamb s important remarcar la diferncia que existeix entre els pacients que tenen ideaci sucida als 12 mesos (49%) i els que passen a intentar-ho (10%). A ms la diferncia en els pacients que requerixen un ingrs hospitalari per la gravetat de la seva simptomatologia, continua sent significativa, amb un percentatge menor entre els pacients del PPCS (8% vs 20%; p=0.003).

15

Taula 6.- Conducta sucida (temptatives, ideaci, ingrs per risc sucida) dels participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Han repetit durant el seguiment dels 12m S 34.0% (53) No 66.0% (103) Nmero de repeticions durant el seguiment dels 12m 2.15 (1.6) Temps en mesos fins a la primera repetici durant el seguiment dels 12m 2.15 (1.4) Idees sucides durant el seguiment dels 12m S 48.4% (75) No 51.6% (80) Idees persistents en les 2 darreres setmanes durant el seguiment dels 12m S 14.2% (22) No 85.8% (133) Requereix ingrs per risc sucida durant el seguiment dels 12m S 19.9% (31) No 80.1% (125) PPCS P<0.0001 10.5% (15) 89.5% (128) 22.7% (68) 77.3% (231) Total

1.63 (1.4)

P=0.014

3.47 (1.55)

49.3% (32) 50.7% (73)

48.8% (71) 51.2% (153)

11.8% (17) 88.2% (127) P=0.003

13.0% (39) 87.0% (260)

8.3% (12) 91.7% (132)

14.3% (43) 85.7% (257)

Les dades del seguiment en els recursos assistencials sn molt similars als 12 mesos de seguiment en referncia a les entrevistes dels 6 mesos (taula 7). Mentre que a lany de seguiment gaireb cap pacient del grup dels comparadors est en contacte amb el algun programa datenci, el 94% dels pacients del PPCS mantenen el contacte (p<0.0001). Tot i aquestes dades, sobserva una tendncia a la baixa en els pacients del PPCS que realitzen un seguiment amb un especialista o han fet algun tractament en els darrers mesos, en relaci al seguiment als 6 mesos. Les diferncies amb els pacients comparadors no sn significatives en cap cas. Es continua observant una diferncia en la morbilitat psiquitrica dels pacients del PPCS i els seus comparadors, ja que el tractament farmacolgic que mantenen als 12 mesos es basa en antidepressius en els pacients del PPCS (66% vs. 53%; p<0.0001), i en un alt percentatge en el grup dels comparadors que pren antipsictics (7% vs. 20%; p<0.0001). s remarcable que als 12 mesos de seguiment hi ha un percentatge considerable de pacients del PPCS que no reb medicaci, a diferncia dels pacients del grup dels comparadors (23% vs. 15%; p<0.0001).

16

Taula 7.- Participaci en programes especfics i realitzaci de tractament dels participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Realitza el programa durant el seguiment dels 12m S 1.3% (2) No 98.7% (154) Realitza seguiment amb especialista durant el seguiment dels 12m S 80.1% (125) No 19.9% (31) Realitza tractament durant el seguiment dels 12m S 78.8% (123) No Irregular 17.3% (27) 3.8% (6) PPCS P<0.0001 94.4% (136) 5.6% (8) 46.0% (138) 54.0% (162) Total

70.8% (102) 29.2% (42)

75.7% (227) 24.3% (73)

75.7% (109) 20.8% (30) 3.5% (5)

77.3% (232) 19.0% (57) 3.7% (11)

Realitza psicoterpia durant el seguiment dels 12m S 26.9% (42) No Frmacs Antidepressiu Antipsictic Benzodiacepina Eutimitzant Altres Sense frmac 52.9% (82) 20.6% (32) 5.2% (8) 3.2% (5) 2.6% (4) 15.5% (24) 73.1% (114)

29.9% (43) 70.1% (101) 66.4% (95) 7.7% (11) 1.4% (2) 0.7% (1) 0.0% (0) 23.8% (34)

28.3% (85) 71.7% (215) P<0.000 59.4% (177) 14.4% (43) 3.4% (10) 2.0% (6) 1.3% (4) 19.5% (58)

Les puntuacions en els tems relacionats amb la conducta sucida registrats als 12 mesos de seguiment es mostren estables en relaci a lentrevista dels 6 mesos, sense observar-se diferncies significatives entre els grups comparats (taula 8). Tot i aix cal remarcar que fins el 94% de pacients del PPCS experimenten alguna millora en les puntuacions de lescala ICG (94.3% vs. 87.2%). Tamb s destacable que tres quartes parts dels pacients del PPCS no puntuen en els tems relacionats amb la ideaci sucida de la HDRS (75% vs. 67%), i noms el 7% expressa alguna ideaci sucida en aquesta escala (desig de morir o amb idees sucides; 7% vs. 9.6%). En lescala de Beck noms un ter de pacients mostren alguna ideaci sucida (30% vs. 36%).

17

Taula 8.- tems en escales de smptomes dels participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors ICG Molt millor Bastant millor Una mica millor Sense canvis Una mica pitjor Molt pitjor 32.3% (50) 36.8% (55) 18.1% (28) 12.3% (19) 1.9% (3) 0.0% (0) PPCS 37.5% (54) 42.9% (56) 13.9% (20) 6.9% (10) 2.1% (3) 0.0% (0) 75.7% (109) 17.4% (25) 4.9% (7) 2.1% (3) Total 34.8% (104) 38.9% (111) 16.1% (48) 9.7% (21) 2.0% (6) 0.0% (0) 71.6% (207) 20.1% (58) 5.5% (16) 2.8% (8)

Item sucidi HDRS Absent 67.6% (98) La vida no val la pena Desig de morir Amb idees sucides 22.8% (33) 6.2% (9) 3.4% (5)

Item sucidi escala Beck No penso 63.2% (91) treurem la vida A vegades se mocorre que podria treurem la vida Penso que seria preferible que em mors He planejat com podria sucidarme Si pogus em sucidaria

69.4% (100)

66.3% (191)

27.8% (40)

24.3% (35)

26.0% (75)

9.0% (13)

6.3% (9)

7.6% (22)

0.0% (0) 0.0% (0)

0.0% (0) 0.0% (0)

0.0% (0) 0.0% (0)

Factors protectors de les repeticions.

A partir de lanlisi dels resultats es van poder observar dues caracterstiques que estaven molt relacionades amb la taxa de repeticions. Per una banda, el percentatge de dones que repetien era superior que el dhomes (57% vs 45%; P<0.001), i com sha mostrat fins el moment, els pacients comparadors repetien fins un 20% ms que els pacients al PPCS. Tamb es va observar que els pacients repetidors tenien una edat mitjana inferior a la resta, tot i que la magnitud de la diferncia no era molt rellevant (39.6 anys vs 43.2 anys; P<0.001). Aquets resultats permeten fer una anlisi multivariant per explorar quina de les variables tenien, de forma independent, ms relaci amb el factor no repetici, mitjanant una regressi logstica binria.

18

Lanlisi va mostrar que la pertanyena al PPCS era el principal factor protector per les repeticions (OR 2.81 IC 95% 1.88 a 4.18). Per altra banda, les dones tenien un risc dun 40% ms gran que els homes (OR 0.65 IC 95% 0.43 a 0.97). Ledat no va ser una variable protectora pel nombre de repeticions.

Descripci dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida residents a la Dreta de lEixample que han consumat el sucidi durant el 2008.

Al llarg de tot el PPCS (abril 2006 a desembre 2008) els pacients de la Dreta de lEixmple que han consumat el sucidi han estat 11, un 3.1% de tots els participants daquest districte en el Programa (N=348). La majoria daquests pacients (7) van ser homes dentre 37 i 74 anys. Dos havien estat inclosos al PPCS i la resta, no. Tenint en compte les dades del padr, aquesta dada suposa una taxa de 14.6 habitants de cada 100.000 dins del districte de la Dreta de lEixample. Durant lany 2008, 6 pacients residents a la Dreta de lEixample han consumat el sucidi. Les principals dades demogrfiques daquests pacients es presenten a continuaci. Malauradament no ha estat possible fer un seguiment rigurs dels pacients daltres sectors perqu no sha pogut coordinar la recollida dinformaci amb lInstitut de Medicina Legal. Cal tenir en compte per tant, que les dades que es presenten sn purament descriptives i no permeten fer comparacions ni extreure conclusions respecte la casustica daltres barris de la ciutat. Els pacients van ser 2 dones (de 30 i 59 anys) i quatre homes (entre els 37 i 74 anys). La majoria (2 homes i 2 dones) tenien antecedents dalguna temptativa prvia. La major part va consumar el sucidi precipitant-se (en 4 casos), mentre que la resta es va intoxicar amb frmacs. Els aconteixements desencadenants van ser molt variats: vitals, estressants, laborals, familiars o econmics. De base, 2 pacients tenien un diagnstic psiquitric de transtorn afectiu depressiu, 1 pacients tenia un transtorn psictic, i la resta no tenia cap diagnstic especfic.

19

Resultats descriptius dels pacients majors de 65 anys que han entrat al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors.

Sha fet una anlisis de les principals caracterstiques dels pacients majors de 65 dels que es disposen dades (36; 19 en el PCCS i 17 comparadors). Els participants daquesta franja dedat sn majoritriament dones (64%), fet que es dna en major mesura entre els participants del PCCS (73%), i tenen una mitja dedat de 74.28 anys (rang entre els 72 i els 76) (taula 9). Sobserven, per, unes caracterstiques que dibuixen un perfil amb major risc dexclusi entre els pacients del grup de comparadors, tot i en cap cas sobserven diferncies significatives amb els pacients del PPCS. Entre els comparadors, tot i haver-hi un major percentatge de casats (37% vs. 64%), hi ha un major nombre de pacients que viuen sols (58% vs. 76%), i molts menys pacients que reben una pensi que al grup del PCCS (95% vs. 65%).
Taula 9.- Dades demogrfiques a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Sexe Home Dona Edat Estat Civil Solters Casats Altres Viuen sols S No Estat Laboral Treballa Pensionista A casa 11.8% (2) 64.7% (11) 23.5% (4) 0% (0) 94.7% (18) 5.3% (1) 5.8% (2) 80.8% (29) 13.9% (5) 23.5% (4) 76.5% (13) 42.1% (8) 57.9% (11) 33.3% (12) 66.7% (24) 11.8% (2) 64.7% (11) 23.5% (4) 5.3% (1) 36.8% (7) 57.9% (11) 8.3% (3) 50.0% (18) 41.7% (15) 47.1% (8.) 52.9% (9) 74.94 (71-79) 26.3% (5) 73.7% (14) 73.68 (71-77) 38.1% (13) 63.9% (23) 74.28 (72-76) PPCS Total

Sha observat un perfil diferent entre els pacients majors de 65 anys del PPCS i els seus comparadors, tot i que sense diferncies estadsticament significatives, quant els seus desencadenants i tipus de temptativa (taula 10). Tot i que en tots els pacients de lestudi el principal desencadenant va ser simptomtic, aix es va observar en major mesura entre els pacients del PPCS (53% vs. 47%). El tipus de temptativa tamb va ser diferent entre els grups, mostrant una simptomatologia sucida ms greu en els pacients comparadors que els del PCCS, ja que els primers tenen un percentatge molt major de temptatives (35% vs 70%), mentre que en els pacients del PPCS sobserva un major percentatge dideaci (59% vs 29%). En tots dos grups sobserva una ideaci sucida persistent (57% vs 54%).

20

Taula 10.- Desencadenants i tipus de temptatives a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Desencadenant Problema de parella Problema familiar Problema laboral Simptomtic Temptativa Sucidi frustrat Ideaci 5.9% (1) 35.3% (6) 11.8% (2) 47.1% (8) 70.6% (12) 0.0% (0) 29.4% (5) 11.8% (2) 35.3% (6) 0% (0) 52.9% (9) 35.3% (6) 5.9% (1) 58.8% (10) 42.9% (6) 57.1% (8) 8.8% (3) 35.3% (12) 5.9% (2) 50.0% (34) 52.9% (18) 2.9% (1) 44.1% (15) 44.4% (12) 55.6% (27) PPCS Total

Tipus de temptativa

Freqncia de lideaci Ocasional 46.2% (6) Persistent (>2 per setmana) 53.8% (7)

Tamb sobserven diferncies (no significatives) en el nombre de repetidors i el nmero de temptatives prvies entre els grups (taula 11). Entre els pacients del PPCS hi va haver un major percentatge de repetidors (41% vs. 35%), i el rang de tempatives prvies tamb va ser major entre aquets pacients en contrast amb els comparadors (0 a 5 vs. 0 a 1).
Taula 11.- Temptatives i repeticions a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Temptatives prvies Repetidors S No 35.3% (6) 64.7% (11) 41.2% (7) 58.8% (10) 38.2% (13) 61.8% (21) 0.35 (17) (0-1) PPCS 0.82 (17) (0-5) Total 0.59 (34) (0-5)

La gran majoria de pacients del grup de comparadors va fer una temptativa sucida per una intoxicaci amb frmacs, mentre que entre els pacients del PPCS, tot i observarse una majoria dintoxicaci per frmacs (85% vs. 92%), va haver-hi un percentatge important de pacients que va fer una temptativa violenta (14% vs. 0%) (taula 12). La gravetat somtica dels pacients del grup de comparadors va ser en general lleu (en el 75% dels casos), mentre que en el 46% dels pacients del PPCS va ser moderada o greu. El risc de consumar sucidi era superior, per tant, entre els pacients del PPCS ja que tenien una gravetat somtica ms greu que els comparadors i feien en un major

21

percentatge temptatives amb mtodes violents. El rescat en la majoria de casos va realitzar-lo un familiar o conegut en tots dos grups (66% vs. 75%).
Taula 12- Perfil de les temptatives a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Mtode Intoxicaci per frmacs Violent Altres Gravetat somtica Lleu Moderada Greu PPCS Total

91.7% (11) 0% (0) 8.3% (1) 75.0% (9) 16.7% (2) 8.3% (1)

85.7% (6) 14.3% (1) 0% (0) 42.9% (3) 28.6% (2) 28.6% (2) 57.1% (4) 42.9% (3) 16.7% (1) 66.7% (4) 16.7% (1)

89.5% (17) 5.3% (1) 5.3% (1) 63.2% (12) 21.1% (4) 15.8% (3) 52.8% (10) 47.4% (9) 22.2% (4) 72.2% (13) 5.8% (1)

Temps entre la ideaci i lacte Menys d1 h 50.0% (6) Ms d1 h Rescat Propi pacient Familiar o conegut Accidental o profesionals 50.0% (6) 25.0% (3) 75.0% (9) 0% (0)

Tot i que com sha comentat ms amunt, els pacients del PPCS presentaven un major risc de poder consumar el sucidi, la derivaci als diferents dispositius del Programa no es va correspondre amb aquest fet, ja que els pacients del PPCS van ser derivats fonamentalment a un tractament ambulatori (69% vs 59%), o a un hospital de dia (6.3% vs 5.9%), mentre que fins un ter dels comparadors van requerir un ingrs hospitalari (25% vs. 35%) (taula 13).
Taula 13.- Derivaci a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Derivaci Ingrs Hospital de dia Ambulatori P n.s 35.3% (6) 5.9% (1) 58.8% (10) 25.0% (4) 6.3% (1) 68.8% (11) 30.3% (10) 6.1% (2) 63.6% (21) PPCS Total

Es van observar diferncies significatives entre els grups en els perfils psicolgics avaluats amb els eixos del DSM-IV (taula 14). Aquestes diferncies es basen fonamentalment en que els pacients del PPCS estaven diagnosticats dun transtorn afectiu (73% vs. 35%; P<0.0001), mentre que la majoria dels pacients del grup de comparadors estaven diagnosticats dun transtorn adaptatiu (26% vs. 41%; P<0.0001). Aquest fet es va reflectir en el diagnstic de leix II, ja que mentre els pacients del PPCS no tenien un diagnstic en aquest eix (93% vs 70%; P<0.0001), fins un 30%

22

dels pacients dels comparadors tenien un diagnstic en aquest eix fonamentalment del cluster B.
Taula 14.- Caracterstiques dels eixos DSM IV a lentrada del programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors DSM-IV: Eix I Transtorn afectiu Transtorn adaptatiu Transtorn ansietat Altres Sense diagnstic DSM-IV: Eix II S No Cluster B Cluster C Sense diagnstic 35.3% (6) 41.2% (7) 5.9% (1) 5.9% (1) 11.8% (2) 29.4% (5) 70.6% (12) 23.5% (4) 5.9% (1) 70.6% (12) PPCS 73.7% (14) 26.3% (5) 0% (0) 0% (0) 0% (0) 7.1% (1) 92.9% (13) 7.1% (1) 0% (0) 92.9% (13) Total 55.6% (20) 33.3% (12) 5.6% (1) 2.8% (1) 5.6% (2) 19.4% (6) 80.6% (25) 16.1% (5) 3.2% (1) 80.6% (25) p<0.0001

En comparaci als pacients atesos al programa menors de 65 anys es va poder observar que els pacients de ms de 65 anys rebien tractament psiquitric en un percentatge menor (57% vs 68%; P=0.006), sassociava la seva conducta sucida en major percentatge a un transtorn mental de caire principalment afectiu (45% vs 26%; P<0.0001), el desencadenant daquesta conducta era fonamentalment simptomtic (56% vs 35%; P=0.004) enlloc de simptomtic com en els pacients ms joves, i tenien un percentatge (38% vs 56%; P<0.0001) i una mitja (2.3 vs 4.5; P=0.003) menors de temptatives prvies. Les dades completes daquesta anlisi es poden consultar a lAnnex B (Daz A, Borrs M, Farr J, Faus G, Gmez C, Tejedor C. Programa de Prevencin del Suicidio Dreta Eixample: mayores vs menores de 65 aos (pster))

23

Resultats descriptius dels pacients del programa de prevenci per a pacients amb ms de 3 temptatives de sucidi.

Dins el PPCS es va implantar un programa especial amb lobjectiu de reduir la recidiva de la conducta sucida i la prevenci de la consumaci en la poblaci de ms alt risc. Aquesta poblaci es va definir en aquells pacients que han realitzat ms de 4 temptatives al llarg de la seva vida, o almenys 3 temptatives en el darrer any. Les accions principals daquest programa especfic es van dirigir a la detecci, la intervenci, latenci especfica, i la coordinaci del dispositius sanitaris:
-

La detecci dels pacients de risc es dua a terme a partir del registre de casos des del PPCS, el prograna dintervenci en crisisi les urgncies de psiquiatria. Aix permetia lelaboraci dun registre de pacients dalt risc actualitzat peridicament en funci de la situaci de cada pacient. Les tasques dintervenci se centraven en multitud daccions com el seguiment actiu dels pacients durant el seu ingrs hospitalari, o la garantia duna continutat assistencial en els diferents dispositius del PPCS quan els pacients rebien lalta de les diverses unitats. Tamb es desenvolupaven tasques de coordinaci destratgies comunes amb les APS en la que es coordinava la pauta farmacolgica dels pacients, es controlava la dispensaci de les receptes, etc. Es fomentava la participaci de la famlia en el procs teraputic a travs de contactes peridics en els que sels donava informaci i orientaci, i es valorava la necessitat dafavorir el contacte dels pacients amb recursos comunitaris. Finalment un grup de professionals servia de referncia i desenvolupava la funci de gestors de casos. Els pacients de risc tenien disponibilitat preferent per latenci psiquitrica, assegurant la capacitat de visitar els pacients en un termini de 24 a 48 hores. Aquest mecanisme sactivava en aquells casos en els que el propis pacients o els familiars ho sollicitaven motivats per una descompensaci o una situaci crtica, quan ho sollicitava algun dispositiu sanitari implicat en latenci del pacient (ABS, hospital de dia, etc), o quan el pacient era derivat des dun servei durgncies psiquitriques. Els mecanismes datenci especfica, tamb asseguraven la capacitat datendre a pacients procedents daltes hospitalries de serveis daguts o subaguts en el termini duna setmana, amb la possibilitat de realitzar una visita ambulatria de control abans de lalta. Finalment, es van dissenyar vries estratgies per recuperar els pacients que es desvinculaven del programa controlant les visites a les que no assistien, mantenint el contacte telefnic amb el pacient o els seus familiars, valorant la participaci saltres serveis comunitaris, i discutint lestat dels pacients en totes les reunions de coordinaci. Les tasques de coordinaci es van concretar en una estratgia de treball articulada de tots els serveis implicats en latenci daquests pacients, lelaboraci consensuada entre els serveis de plans de tractament individualitzats, les reunions peridiques de coordinaci de lequip de gesti dels casos, i la presncia en aquestes reunions del Circuit de Salut Mental, que estava en tot moment informat sobre el registre i levoluci dels pacients.

24

Dins daquest programa especfic shan ats 58 pacients que complien els criteris de grans repetidors, dels quals 27 es van incloure al PPCS i 31 van ser comparadors. La taula 15 mostra les principals caracterstiques daquests pacients, que no presenten en lnies generals diferncies entre els inclosos en el PPCS i els comparadors. La majoria van ser dones (67%), sobretot en el grup de pacients del PPCS (78%), amb una mitja dedat de 39 anys (rang de 17 a 68 anys). Lunica caracterstica on es van observar diferncies significatives va ser en lestat civil dels pacients, ja que mentre en els pacients del PPCS estaven distributs entre les diverses categories, en els comparadors hi havia fonamentalment pacients solters (35% vs 52%; P=0.057). La major part dels pacients vivien sols (84% vs 74%), i eren en gran mesura pensionistes (43%).
Taula 15.- Dades demogrfiques a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Sexe Home Dona Edat Estat Civil Solters Casats Altres Viuen sols S No Situaci Laboral Treballa Atur Pensionista Estudiant A casa 29% (9) 16.1% (5) 45.2% (14) 3.2% (1) 6.5% (2) 33.3% (9) 22.2% (6) 40.7% (11) 3.7% (1) 0% (0) 31% (18) 19% (11) 43.1% (25) 3.4% (2) 3.4% (2) 83.9% (26) 16.1% (5) 74.1% (20) 25.9% (7) 79.3% (46) 20.7% (12) 41.9% (13) 58.1% (18) 39.58 (18-58) P = 0.057 35.5% (11) 38.7% (12) 25.8% (8) 51.9% (14) 11.1% (3) 37% (10) 43.1% (25) 25.9% (15) 31% (18) 22.2% (6) 77.8% (21) 38.48 (17-68) 32.8% (19) 67.2% (39) 39.07 (17-68) PPCS Total

La taula 16 mostra els desencadenants i els tipus de temptatives prvies daquests pacients. No van haver-hi diferncies entre la mitja de temptatives en un i altre grup tot i que van ser superiors en el grups dels comparadors (6.67 (4-15) vs 7.68 (4.20)). El perfil del desencadenant de la conducta sucida entre els paciets va ser similar, tot i que entre els pacients del PPCS es van observar ms problemas familiars (26%), mentre que els desencadenants entre els controls van ser de caire simptomtic (45%). Es van observar diferncies (tot i que no significatives) en el tipus de temptatives entre els grups, amb una conducta de ms risc en els pacients del PPCS amb un percentatge ms gran de temptatives (63% vs 55%) i autolesions (18% vs 6%), per inferior dideaci sucida (15% vs 39%). La ideaci sucida va ser persistent en un percentatge considerable en tots dos grups (47% vs 37%).

25

Taula 16.- Desencadenats i tipus de temptativa a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Desencadenants Problema de parella Problema familiar Problema laboral Simptomtic Temptativa Sucidi frustrat Autolesi Ideaci 19.4% (6) 19.4% (6) 16.1% (5) 45.2% (14) 54.8% (17) 0.0% (0) 6.5% (2) 38.7% (12) 18.5% (5) 25.9% (7) 18.5% (5) 37% (10) 63% (17) 3.7% (1) 18.5% (5) 14.8% (4) 52.4% (11) 47.6% (10) 19% (11) 22.4% (13) 17.2% (10) 41.4% (24) 58.6% (34) 1.7% (1) 12.1% (7) 27.6% (16) 58.3% (28) 41.7% (20) PPCS Total

Tipus de temptativa

Freqncia de la ideaci Ocasional 63% (17) Persistent (>2 per setmana) 37% (10)

Tot i que no significatives, tamb es van observar diferncies en la mitjana de temptatives entre els grups, lleument menor entre els pacients del PPCS (6.67 vs 7.68). Cal remarcar que els pacients amb 5 o ms temptatives representen un elevat percentatge tan entre els pacients del PPCS com entre els comparadors (87% vs 73%).
Taula 17.- Temptatives i repeticions a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Temptatives prvies 5 o ms temptatives prvies S No 86.7% (26) 13.3% (4) 73.7% (14) 26.3% (5) 81.6% (40) 18.4% (9) 7.68 (4-20) PPCS 6.67 (4-15) Total 7.21 (4-20)

Tot i que no significatives, tamb es van observar diferncies en la mitjana de temptatives entre els grups, lleument menor entre els pacients del PPCS (6.67 vs 7.68). Cal remarcar que els pacients amb 5 o ms temptatives representen un elevat

26

percentatge tan entre els pacients del PPCS com entre els comparadors (87% vs 73%). La gran majoria dels pacients en ambds grups va fer la temptativa de sucidi per una intoxicaci per frmacs (taula 18; 77% vs 84%), i el 10% va utilitzar un mtode violent. La gravetat somtica va ser predomimantment lleu en ambds grups (82% vs 84%). En la majoria dels casos el rescat el va fer el mateix pacient, sobretot entre els pacients del PPCS (62% vs 47%), tot i que entre el controls tamb es van observar casos en els que eren els familiars els que feien el rescat (42% vs 38%).
Taula 18.- Perfil de les temptatives a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Mtode Intoxicaci per frmacs Violent Altres Gravetat somtica Lleu Moderada Greu PPCS Total

84.2% (16) 10.5% (2) 5.3% (1) 84.2% (16) 15.8% (3) 0.0% (0)

77.3% (17) 9.1% (2) 13.6% (3) 82.6% (19) 8.7% (3) 8.7% (2) 71.4% (15) 28.6% (6) 61.9% (13) 38.1% (8) 0% (0)

80.5% (33) 9.8% (4) 9.8% (4) 83.3% (35) 11.9% (5) 4.8% (2) 70% (28) 30% (12) 55% (22) 40% (16) 5% (2)

Temps entre la ideaci i lacte Menys d1 h 68.4% (13) Ms d1 h Rescat Pacient Familiar o conegut Accidental o professionals 31.6% (6) 47.4% (9) 42.1% (8) 10.5% (2)

Tot la conducta sucida lleument ms greu entre els pacients del PPCS, la derivaci als diferents dispositius sanitaris desplegats no correspon a aquest fet (taula 19), ja que es va observar que els pacients del PPCS van ser derivats fonamentalment a un tractament ambulatori (en un percentatge similar als seus comparadors; 71%), per van requerir sun percentage molt menor dingressos (4% vs 26%). Aquesta diferncia en els percentages tamb es va observar en les derivacions a lhospital de dia (25% vs 3%). En aquest cas les diferncies van ser clarament signifiactives.
Taula 19.- Derivaci a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Derivaci Ingrs Hospital de dia Ambulatori 25.8% (8) 3.2% (1) 71% (22) PPCS P =0.012 4.2% (1) 25% (6) 70.8% (17) 16.4% (9) 12.7% (7) 70.9% (39) Total

27

Els perfils diagnstics en els eixos DSM IV entre els grups no van mostrar diferncies significatives (taula 20). El ms destacable en aquest apartat va ser un percentatge major de pacients entre els comparadors amb un transtorn de dependencia a txics (8% vs 13%), i entre els pacients del PPCS amb un transtorn psictic (12% vs 10%).
Taula 20.- Caracterstiques dels eixos DSM IV a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors DSM-IV: Eix I Transtorn afectiu Transtorn psictic Transtorn per dependncia a txics Altres Sense diagnstic DSM-IV: Eix II S (Cluster B) No 33.3% (10) 10% (3) 16.7% (5) 10% (3) 30% (9) 80% (24) 20% (6) PPCS 33.3% (8) 12.5% (3) 8.3% (2) 16.7% (4) 29.2% (7) 85.2% (23) 14.8% (4) Total 33.3% (18) 11.1% (6) 13% (7) 13.1% (7) 29.6% (16) 82.5% (47) 17.5% (10)

28

Resultats descriptius dels pacients del programa de prevenci per a pacients amb ms de 5 temptatives de sucidi.

Entre aquests pacients, es van analitzar les dades de 12 participants en el PPCS que es caracteritzaven per una elevada reiteraci en la temptativa de sucidi (en ms de 5 ocasions), un elevat nombre de consultes al servei durgncies i que van requerir assistncia en diversos dispositius del sector (ingrs a unitats daguts o subaguts, hospital de dia, programa datenci rpida). La majoria daquests pacients (10) van ser dones amb una edat mitja de 36.8 anys (23 a 51). Aquests pacients principalment eren solters (6 casos) o separats (4 casos), per noms en 2 casos vivien sols. Majoritriament estaven a latur (5 casos) o eren pensionistes (3 casos). Tot i que la meitat daquests pacients no tenien un diagnstic en leix I del DSM-IV, 5 dells tenien un transtorn afectiu i un altre un transtorn per dependncia a txics. En leix II tots els pacients, tret dun, tenia un transtorn de la personalitat en el cluster B (transtorn lmit). En aquests pacients fonamentalment es van comparar els ingressos en els diversos dispositius abans i desprs de la seva entrada en el PPCS. Les diferncies ms rellevants es van basar en la reducci de la mitjana de temptatives (6.33 vs 1.83; P<0.0001), el nombre dingressos a la unitat daguts (2.5 vs 0.9; P=0.004), i la durada en dies daquests ingressos (29.1 vs 8.83; P=0.015). No es van observar diferncies significatives en la mitja dingressos en les unitats de subaguts (0.42 vs 0.33) o en el programa datenci rpida (0.25 vs 0.17), ni en lestada en dies en aquests dispositius. Daltra banda, tot i que no hi va haver una disminuci en la mitja dingressos a lhospital de dia (0.75 vs 1.08), si que es va observar una augment significatiu en la durada en dies de lingrs en aquest dispositiu (51.1 vs 167). Aquests resultat sn una mostra de la coordinaci dels recursos del PPCS ja que en pacients que tenen una major taxa de temptatives, es disminueix lingrs en unitats daguts i augmenta ls dels recursos derivats de lhospital de dia.
Perfil de la conducta sucida i utilitzaci dels dispositius hospitalaris en els pacients amb ms de 5 temptatives Abans dentrar al PPCS Mitja de tempatives Mitja dingressos a unitats daguts Mitja de dies dingrs a unitats daguts Mitja dingressos a unitats de subaguts Mitja de dies dingrs a unitats de subaguts Mitja dingressos al Programa dAtenci Rpida Mitja de dies dingrs al Programa dAtenci Rpida Mitja dingressos a lHospital de dia Mitja de dies a lHospital de dia 6.33 2.5 29.08 0.42 76.42 0.25 Desprs dentrar al PPCS 1.83 0.92 8.83 0.33 15.83 0.17 SIgnificaci 0.000 0.004 0.015 -

21.67 0.75 51.17

8.75 1.08 167.00

0.009

29

Resultats de lestudi daparellament.

Sha comprovat en els resultats presentats fins el moment com el PPCS tenia un efecte tant en la conducta sucida dels pacients que shi atenien, com en ls que feien dels dispositius assistencials. En la poblaci destudi en la que sha basat tot el programa i lavaluaci que se nha fet, shan observat una srie de variables que han pogut influir en els resultats (sexe, nmero de repeticions, tipus de conducta sucida, etc.). Per intentar comprovar que el PPCS tenia un efecte en els seus pacients que no sexplicaven per la influncia daquestes variables, es va decidir aparellar els casos del PPCS dels que es disposaven dades completes de seguiment als dotze mesos (N=113) amb uns controls (N=111). Les variables daparellament van ser les segents:
-

Contemporanetat en la data de consulta, sexe, edat, haver rebut tractament psiquitric previ, tipus i mtode en la conducta sucida, gravetat somtica en la temptativa, valoraci en leix V dels criteris dagnstics DSM-IV (nivell dadaptaci social en lany previ a la consulta).

En la taula 21 es pot comprovar com els casos i els controls, com sesperava, no van presentar diferncies significatives en aquestes variables. La majoria de pacients daquesta anlisi per aparellament eren dones (69%), i en la majoria havien rebut tractament psiquitric previ, tot i que en un major percentatge entre els controls (63% vs 77%). La majoria dels pacients van iniciar la seva consulta amb ideaci sucida (67%), i en la resta havien fet una temptativa que en el 2% havia estat un sucidi frustrat, i en el 5% shavia observat una autolesi. Entre tots els pacients que havien fet una temptativa, la majoria (77%) ho havia fet per una intoxicaci per frmacs. Tot i que entre els casos hi havia un major percentatge que han seguit un mtode violent (14% vs 10%), les diferncies no sn significatives. La majoria dels controls presentava una gravetat somtica lleu en la temptativa. En canvi entre els casos es va observar un percentatge menor de pacients amb gravetat lleu (69%), i un nombre considerable de pacients amb gravetat moderada (23%), tot i que de nou les diferncies entre casos i controls no van ser significatives.

30

Taula 21.- Dades demogrfiques dels casos i controls a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Controls Sexe Home Dona Edat Realitza tractament previ S No Irregular Ideaci Temptativa Sucidi frustrat Autolesi Mtode Intoxicaci per frmacs Violent Altres Lleu Moderada Greu DSM-IV eix V 60.7 (30-85) 61 (40-90) 60.8 (30-90) 76.3% (29) 10.5% (4) 13.2% (5) 87.2% (34) 5.1% (2) 7.7% (3) 77.1% (27) 14.3% (5) 8.6% (3) 69.2% (27) 23.1% (9) 7.7% (3) 76.7% (56) 12.3% (9) 11.0% (8) 78.2% (61) 14.1% (11) 7.7% (6) 77.3% (85) 13.6% (15) 9.1% (10) 66.7% (74) 26.1% (29) 1.8% (2) 5.4% (6) 63.3% (57) 25.6% (23) 11.1% (10) 68.8% (77) 25.0% (28) 1.8% (2) 4.5% (5) 71.0% (142) 19.0% (38) 10.0% (20) 67.7% (151) 25.6% (57) 1.8% (4) 4.9% (11) 31.5% (35) 68.5% (76) 42.6 (17-84) 31% (35) 69% (78) 41.33 (18-79) 31.3% (70) 68.8% (154) 42.1 (17-84) Casos Total

Tipus de temptativa

Gravetat somtica

La taula 22 mostra com entre els casos i controls hi van haver diferncies en el tipus de conducta sucida observada. Els casos tenien una mitjana de temptatives prvies significativament menor que els controls (0.91 (1.81) vs 2.32 (3.73); P=0.001). A ms hi havia un major nombre de repetidors entre els controls (33% vs 53%; P=0.004). En aquest sentit entre els controls era molt superior el percentatge de pacients que van repetir almenys en 3 (10% vs 22%; P=0.035) o en 5 ocasions (8% vs 21%; P=0.028).

31

Taula 22.- Temptatives i repeticions Controls Repetidors S No Nmero de temptatives prvies Repetidor en ms de 3 ocasions S No Repetidor en ms de 5 ocasions S No 21.0% (21) 79.0% (79) 21.9% (23) 78.1% (82) 53.3% (56) 46.7% (49) 2.32 (3.73) Casos P=0.004 33.0% (32) 67.0% (56) 0.91 (1.80) P=0.035 43.6% (88) 56.4% (114) 1.64 (3.04) Total

10.3% (10) 89.7% (87) P=0.028

16.3% (33) 83.7% (169)

7.8% (5) 92.2% (59)

15.9% (26) 84.1% (138)

Es van observar diferncies molt notables en la derivaci dels pacients un cop atesos. La taula 23 mostra com la gran majoria de casos (95% vs 67%; P<0.0001) es van derivar a un tractament ambulatori, i noms l1% va requerir un ingrs. Pel contrari, entre els controls el percentatge de pacients que van requerir un ingrs va ser molt superior (1% vs 29%; P<0.0001) en detriment dels pacients que es derivaven a tractament ambulatori. Aquest fet es pot explicar pel fet que, com sha vist, els pacients controls presentaven una conducta sucida de ms risc que els casos (amb un nombre i freqncia de repeticions major).
Taula 23.- Derivaci als dispositius assistencials Controls Derivaci als dispositius assistencials Ingrs 29.7% (33) Hospital de dia Ambulatori Alta sense seguiment 0.9% (1) 67.6% (75) 1.8% (2) Casos P<0.0001 1.2% (1) 2.4% (2) 95.2% (80) 1.2% (1) 17.4% (34) 1.5% (3) 79.5% (155) 1.5% (3) Total

Posteriorment tamb es van observar diferncies significatives en la pauta assistencial dels casos i el controls (taula 24). Als 12 mesos de seguiment un percentatge menor de casos havia requerit un ingrs per risc de temptativa que els controls (7% vs 21%; P=0.006). Aquestes diferncies tamb es van observar en la mitja de urgncies psiquitriques (1.46 (0.90) vs 3.15 (4.04); P<0.001), i dingressos en una unitat daguts (1.92 (1.38) vs 3.49 (4.35); P=0.008) que van ser significativament inferiors entre els casos. En els pacients que van ingressar a les unitats daguts de lHospital de Sant Pau, els pacients del grup control van tenir una estada superior que els casos (10.70 (13.06) vs 19.12 (25.39)). Tot i aix, aquesta diferncia no va ser significativa,

32

possiblement pel petit nombre de pacients amb el que es va fer la comparaci i la dispersi en les seves dades.
Taula 24.- Utilitzaci dels dispositius hospitalaris disponibles Controls Requereix ingrs hospitalari per risc de sucidi als 12 mesos 20.8% (22) Mitja en el nmero durgncies psiquitriques Mitja en el nmero dingressos en unitats daguts Mitja en dies destana 3.15 (4.04) Casos P=0.006 7.5% (8) 1.46 (0.90) 14.1% (30) P<0.0001 P=0.008 3.49 (4.35) 19.12 (25.39) 1.92 (1.38) 10.70 (13.06) Total

Mitjanant unes corves de supervivncia (Kaplan Meier) es va poder observar com els casos, en comparaci als controls, tardaven ms temps en realitzar una temptativa tant als 6 mesos (figura 1 i taula 25; log rank (mtode Mantel-Cox): P<0.0001) com als 12 mesos de seguiment (figura 2 i taula 26; log rank (mtode Mantel-Cox): P<0.0001).
Figura 1.- Supervivncia per la repetici de la temptativa sucida als 6 mesos de seguiment

Funcions de supervivncia
1,0

cas control

Supervivncia acumulada

0,8

0,6

cas control cas-censurat control-censurat cas control

0,4

0,2

0,0 0,00 2,00 4,00 6,00

33

Taula 25.- Temps fins a la repetici en el seguiment als 6 mesos (percentatge de pacients en cada grup que no havia repetit) 2 mesos Casos Controls 97.2% 76.3% 4 mesos 97.2% 68.0% 6 mesos 96.2% 59.8%

log rank (mtode Mantel-Cox): 2=31.817, gl=1; P<0.0001

Figura 2.- Supervivncia per la repetici de la temptativa sucida als 12 mesos de seguiment

Funcions de supervivncia
1,0

cas control
cas control cas-censurat control-censurat

Supervivncia acumulada

0,8

0,6

0,4

0,2

0,0 0,00 5,00 10,00 15,00 20,00

Taula 26.- Temps fins a la repetici en el seguiment als 12 mesos (percentatge de pacients en cada grup que no havia repetit) 6 mesos Casos Controls 94.6% 67.0%
2

10 mesos 92.9% 60.6%

12 mesos 92.9% 59.6%

log rank (mtode Mantel-Cox): =35.246, gl=1; P<0.0001

34

Resultats descriptius de les consultes per correu-e que shan ats al web www.suicidioprevencion.com.

A continuaci es comenten les caracterstiques bsiques de les 79 consultes ateses entre gener i desembre de 2008. Les dades que sofereixen sn simplement a tall descriptiu i es presenten com a mostra de ls que han fet alguns usuaris daquest recurs electrnic. No sha fet cap anlisi estadstica daquestes dades com en el cas dels resultats presentats anteriorment. La majoria de persones que van consultar per aquesta via van ser dones joves. Cal destacar que el rang dedat mostra un perfil dusuari molt jove, coincident amb el perfil dusuari dInternet actual. A la taula 27 shi pot comprovar com la majoria de consultes sn per problemes o simptomatologia personal o, en un percentatge molt menor, per problemes amb un familiar o conegut, o sn consultes de professionals buscant informaci addicional.
Taula 27- Caracterstiques de les consultes i els usuaris de ladrea electrnica a www.suicidioprevencion.com Sexe Home Dona Edat Motiu de consulta Simptomatogia prpia Simptomatogia familiars o coneguts Demanen informaci addicional Supervivents Professionals Desencadenant Problema familiar Problema de parella Problema laboral/econmic Sense desencadenant Situaci abans de la conducta sucida Simptomtica Estrs Crisi Simptomatologia Depressiva Impulsivitat Ansietat Tempatives prvies S No (o no la reconeix) 29% 24% 19% 28% 58% 10% 5% 15% 12% 38% 30) 62% (49) 23 (7) (14-35)

46% 19% 35% 48% 34% 18% 36% 64%

35

De entre els usuaris que han realitzat una consulta relacionada amb una conducta sucida de risc, la majoria ho va fer per problemes relacionats amb la famlia o la parella, tot i que hi va haver un percentatge important que no va descriure cap desencadenant explcitament. En la majoria dels casos la conducta sucida va estar relacionada amb una sintomatologia psicopatolgica, i en un ter dels casos per una situaci destrs. Aquests usuaris describien majoritriament una simptomatologia depressiva, i un ter va reconixer obertament que havien tingut alguna temptativa de sucidi prvia. La resposta a aquestes consultes es va protocolaritzar de manera que es dons una resposta estandaritzada als usuaris. Per una banda, sintentava potenciar la validaci de lusuari, per empatitzar amb la seva situaci i la seva simptomatologia. Seguidament es reforava el contingut de les respostes amb una explicaci clnica destacant que les conductes sucides, i la simptomatologia depressiva o dansietat que les acostuma a acompanyar, disposen de tractaments eficaos. Finalment sinsistia estrictament en recomanar als usuaris que es dirigissin rpidament als dispositius de salut mental ms propers per demanar ajuda.

36

Conclusions.

En comparar els resultats de seguiment als 12 mesos dels pacients que es van incloure al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) i el seus comparadors, sha pogut observar com: El PPCS t un efecte clar en la recidiva de la conducta sucida. Entre els pacients del PPCS el percentatge de repeticions va disminuir progressivament desde la seva entrada al programa (32%), i en els seguiments que sen va fer als 6 i 12 mesos (amb un percentatge del 9% i el 10% respectivament). Aquesta tendncia en la disminuci del percentatge de repeticions va ser significativament diferent de la dels seus comparadors tant al comenament del programa (32% vs 57%), com al seguiment als 6 (9% vs 28%) i 12 mesos (10% vs 34%). El PPCS mitjantant els recursos assistencials que desplega, disminueix els costos assistencials com es deriva de la disminuci en les hospitalitzacions que requereixen els pacients que shi atenen. Els pacients del PPCS havien requerit menys de la meitat dingressos als 6 mesos de seguiment que els seus comparadors (8% vs 19%), diferncia que es mantenia als 12 mesos de seguiment (8% vs 20). Sha pogut avaluar mitjanant una anlisi multivariant que la pertanyena al PPCS s el principal factor protector de la repetici duna temptativa sucida. Les dones han mostrat tenir un risc de repetici considerablement major que els homes. Ledat suggereix una tendncia del risc de repetici, tot i que de manera no significativa. Les dades sobre mortalitat per sucidi continuen sent descriptives, tot i que amb la recent signatura dun conveni amb lInstitut de Medicina Legal de Catalunya sespera poder disposar en un futur de dades ms fiables.

En analitzar els resultats de la poblaci major de 65 anys, sha pogut observar com: En aquests pacients la patologia psiquitrica (principalment els transtorns afectius) hi juga un paper ms important que en la poblaci ms jove. Tot i aix aquests pacients estan menys integrats en la xarxa dassistncia de salut mental i rebien tractament psiquitric en menor mesura que la poblaci ms jove. Sn pacients que probablement sn atesos en latenci primria i per tant pot existir un problema dinfradiagnstic. El percentatge i mitjana de temptatives prvies s menor en aquesta poblaci que en els ms joves. Aquests dos aspectes destaquen la necessitat de destinar ms esforos en la detecci daquests pacients en els dispositius sanitaris adequats, per poder-ne fer una valoraci correcta i proporcionar-los un tractament adequat. En el PPCS sha observat com entre els pacients daquesta edat, tot i tenir un risc major de conducta sucida que els seus comparadors, en disposar dels mitjans es podia fer una valoraci i derivaci ms racional als diferents dispositius del PPCS (fonamentalment a un tractament ambulatori).

En analitzar els resultats dels pacients multirrepetidors, sha pogut observar com: Es tracta dun grup amb un risc de repetici de la temptativa sucida molt superior i, per tant, de sucidi consumat.

37

El principal benefici del PPCS en aquests pacients rau en el fet de qu, tot i tenir una taxa major de repetici de la temptativa sucida, es disminueix lingrs en unitats daguts i augmenta ls dels recursos disponibles en lhospital de dia. Els resultats justifiquen el desenvolupament i implantaci dun programa especfic datenci preferent daquests pacients, que de repetir-se els resultats observats en aquest estudi, tindria efectes positius quant a la reducci del nmero i freqncia de les repeticions.

Finalment lestudi daparellament ha mostrat que: En controlar les principals variables scio-demogrfiques i clniques que podrien ser confusores per lavaluaci dels resultats de lavaluaci del PPCS, els beneficis del Programa es mantenen. Aquesta afirmaci es basa en que sha pogut observar com entre els casos atesos al PPCS el temps fins a la repetici ha estat superior a la dels seus controls en el seguiment als 6 i 12 mesos. Aquest fet afavoreix el seguiment dels pacients del PPCS i el control de la seva conducta sucida. La major supervivncia tamb ha influt en una millor utilitzaci dels recursos. Els pacients en el PPCS han estat derivats en la gran majoria a un tractament ambulatori i han requerit un ingrs en un percentatge molt menor que els seus controls. La mitjana durgncies psiquitriques i ingressos en unitats daguts tamb ha estat menor entre els pacients del PPCS.

38

Consideracions finals.

A Catalunya la taxa de sucidis ha anat creixent fins arribar als 7.3 casos per 100.000 lany 2000 1. En les dades epidemiolgiques sobserva un major percentatge dhomes que de dones que consumen el sucidi, i un increment en les taxes a mesura que avana ledat. s alarmant limpacte que t aquest problema de salut en els ms joves, que noms s superat pels accidents de trnsit com a principal causa de mort. El sucidi s per tant un problema de salut pblica, on la prevenci de la conducta de risc sucida ha de ser prioritria 2. Els professionals sanitaris, principalment els de latenci primria, estan en contacte amb un alt nombre de pacients amb un transtorn mental de base, que en alguns casos i davant duns indicadors de risc poden derivar en conductes autolesives o en el sucidi. Els programes de sensibilitzaci per millorar la identificaci de pacients amb risc sn un mitj efica per la identificaci i la prevenci de la conducta sucida 3. Alguns programes de tractament psicoteraputic tamb han mostrat la seva eficcia per disminuir el nombre de repeticions, principalment en pacients amb un alt risc 4. El seguiment dels pacients que han intentat sucidar-se i la continutat en latenci tamb sn aspectes a tenir en compte en la preveci de la conducta sucida. La literatura en la que shagin integrat programes comunitaris que combinin diferents estrategies de prevenci de la conducta sucida (sensibilitzaci, gesti de casos, tractaments especfics) s ms escassa, tot i que les experincies que existeixen han mostrat resultats prometedors. El Programa de Prevenci de la Conducta Sucida del que shan presentat els resultats en aquest informe es fonamenta precisament en el disseny dun programa dintervenci que combini la sensibilitzaci a nivell comunitari, latenci rpida i eficient dels pacients ms greus, i la coordinaci de diferents resursos sanitaris per assegurar la continutat assistencial daquests pacients. Els resultats que shan presentat mostren com un Programa daquestes caracterstques tenen un impacte evident sobre la conducta sucida dels pacients que shi atenen, que tamb es tradueix en un impacte en les necessitats assistencials que requereixen aquests pacients. Un programa de prevenci de la conducta sucida que integri i coordini dispositius sanitaris i comunitaris s efica per reduir les repeticions de temptatives sucides i per tant t impacte en els sucidis consumats. A ms augmenta la supervivncia en els pacients, possibilitant un millor seguiment dels pacients i un s ms racionals dels recursos sanitaris especfics pels seu tractament i una disminuci considerable dels ingressos hospitalaris i en unitats daguts, i per tant amb una repercussi clara en els costos assistencials. La coordinaci dels diferents dispositius i professionals sanitaris i socials ha perms daltra banda poder identificar millor algun perfil de pacients amb un risc major de sucidi, pels que es justifica desenvolupar accions especfiques que en puguin millorar la identificaci, la valoraci i una derivaci assistencial adequada. Sn molt destacables els resultats observats en: i) les dones, amb un risc molt superior al dels homes confirmat en una anlisi multivariant; ii) els pacients majors de 65 anys, en els que sha identificar un perfil amb un major risc dexclusi social i que no est dins de la xarxa de salut mental, i en iii) multirepetidors en els que tot i presentar un risc molt ms alt que la resta de repetici, lentrada al PPCS ha perms fer-ne una millor valoraci i derivaci als dispositius disponibles a lhospital de dia.
1 Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Pla de salut de Catalunya 2002-2005. Estratgies de salut pe a lany 2010. Barcelona: Direcci General de Salut Pblica, 2003. 2 Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Pla director de salut mental i addiccions. Barcelona: Direcci General de Salut Pblica, 2006 3 Mann JJ, Apter A, Bertolote J, Beautrais A, Currier D, Haas A, Hegerl U, Lonnqvist J, Malone K, Marusic A, Mehlum L, Patton G, Phillips M, Rutz W, Rihmer Z, Schmidtke A, Shaffer D, Silverman M, Takahashi Y, Varnik A, Wasserman D, Yip P, Hendin H. Suicide prevention strategies: a systematic review. JAMA. 2005;294(16):2064-74 4 Hawton K, Townsend E, Arensman E, et al. Psychosocial versus pharmacological treatments for deliberate self harm. Cochrane Database Syst Rev. 2002:CD001764.

39

Els esforos invertits en el PPCS i els resultats obtinguts sn un estmul per continuar el treball clnic i assistencial coordinat, per aprofundir en el coneixement de la conducta sucida i assegurar limpacte en la societat dun programa comunitari daquestes caracterstiques.

40

Resultats de la fase assitencial (abril 2006 desembre 2008).

Han estat avaluats 469 pacients (figura 3) amb criteris per ser inclosos en el programa assistencial, dels quals han entrat en el programa 348. Els 121 restants no han estat vinculats per:
-

Tractar-se de pacients ja en seguiment en altres dispositius, per ex. Assistncia privada o serveis de toxicomanies (77 pac). Pacients que no es vinculen, als quals sels realitza un control telefnic (23 pac). Altres circumstncies, com per ex. canvi de domicili (21 pac).
Figura 3.- Pacients amb criteris dinclusi al Programa (N=469)

348
77

Seguiment habitual No es vinculen Altres

121

23 21

Entren al programa No entren al programa

Dels 348 pacients que varen ser inclosos al programa assistencial (figura 4), 251 van realitzar seguiment intensiu en la modalitat dintervenci en crisis, i la resta, 97 pacients van rebre una atenci ambulatria intensiva amb intervenci grupal de tipus dialectic-conductual.
Figura 4.- Pacients inclosos al Programa (N=348)

Procedencia Urgncies
CSMA/IC CCEE

Procedencia 68 41

239 109

ABS Urgncies CSMA

182 34 23

Seguiment intensiu + DBT (HSP) Intervenci en crisis (CSMA)

En els 348 pacients inclosos en el programa shan realitzat 4205 actes assistencials (taula 28), que inclouen visites individuals, grupals, intervencions dinfermeria i treball

41

social aix com totes les actuacions que comporta la gesti de casos (trucades, vinculacions a recursos asistencials, interconsulta amb APS, etc). El nombre dactes assistencials per pacient correspon a una mitja de 12 amb un durada mitja de la intervenci de 67 dies. Han rebut terpia grupal 128 pacients, que correspon a ms dun ter del total de pacients
Taula 28.- Dades assitencials i recursos utilitzats (2006-2008) Perode N DADES ASSISTENCIALS Abril 2006 -Desembre 2008 Pacients 348 N visites/pac Duraci intervenci Intervenci grupal Treball Social Infermeria 12 67 dies 128 (36,7%) 1012 visites 44 pacients (12,6%) 86 pacients (24,7%) RECURSOS UTILITZATS Dreta Eixample Total (tots els sectors):: 40 (10,7%) 39 (11,8%) Actes assistencials 4205

Consultes urgncies psiq. Hospital de dia Ingrs a Aguts/SEC

474 1545

Quant a les altes donades del Programa, dels 348 pacients atesos, 78 segueixen en curs, i els restants han estat donats dalta per continuar seguiment a lABS, o en altres dispositius especialitzats (CSMA, Toxicomanies, etc).

78 270

34 97 139

Toxicomanies ABS CSMA, CCEE

Continuen al programa

Alta

42

Resultats de la fase assitencial (Gener 2008 desembre 2008).

La taula 29 resumeix les dades assistencials i recursos utilitzats dins de lany 2008
Taula 29.- Dades assitencials i recursos utilitzats (2008) Perode N DADES ASSISTENCIALS Gener 2008 Desembre 2008 Pacients 129 N visites/pac Duraci intervenci Intervenci grupal Treball Social Infermeria 11 62dies 41 (31,7%) 316 visites 17 pacients (12,8%) 27 pacients (21%) RECURSOS UTILITZATS Dreta Eixample Total (tots els sectors):: 16 (10,5%) 7 (5,4%) 22 (14,4 %) Actes assistencials 1486

Consultes urgncies psiq. Hospital de dia Ingrs a Aguts/SEC Alta APS

153 560

43

44

Segona Part.- Memria 2008

45

46

I.- Epidemiologia del sucidi

Dades generals
El sucidi continua sent una tragdia personal que amb el temps ha esdevingut un problema de salud pblica 5. En la segona meitat del segle XX la taxa global de sucidi per homes i dones va augmentar en un 60% 6, i entre els joves, especialment entre els homes, sha convertit en la segona causa de mort, noms per enrera dels accidents de trnsit. Dades recents mostren que cada any se suciden al mn 873.000 persones, dels quals 163.000 sn europeus on les taxes sn les ms altes del mn 7. Aquestes dades es tradueixen en una taxa de 17.5 sucidis per 100.000 habitants europeus representant una crrega social i econmica evident. Les dades a lestat espanyol sn menors: la incidncia total a Espanya el 2004 va ser de 8.2 sucidis per 100.000 habitants, amb importants diferncies entre homes i dones (12.6 versus 3.9 sucidis per 100.000 habitants respectivament) i entre els grups dedat (amb els adults joves i ancians entre els sectors que ms consumen el sucidi). Un estudi epidemiolgic recent mostra com aquesta tendncia poblacional tamb es reflecteix a Catalunya 8. Existeix una evoluci en la taxa de sucidis entre els homes que va en augment desde els adult joves (10.2 sucidis per 100.000 habitants) que augmenta en la franja entre els 55 i 75 anys (16.4 sucidis per 100.000 habitants), i es dispara en els ancians (39.8 sucidis per 100.000 habitants). Tot i que la tendncia etria es la mateixa per les dones, les taxes sn molt menors (3.2, 6.9 i 11.1 per 100.000 habitants en les franjes dedat comentades respectivament). Les conductes sudes es relacionen amb un gran nombre de causes i factors que interactuen entre s i amb el context i circumstncies de lindividu abans de desencadenar en una temptativa o en un sucidi consumat. Entre els principals factors de risc es podem trobar: - factors psiquitrics com depressi major, esquizofrnia o addiccions 9; - factors biolgics o gentics 10,11,12; - factors psicolgics com conflictes interpersonals o sensaci de desesperana; - situacions vitals de crisis com la prdua dalg estimat 13; - situacions ambientals i socials especfiques, com allament o exclusi social 14. Tamb es cert que shan identificat alguns factors protectors del sucidi com la integraci en la xarxa social i familiar, el benestar emocional, o lalta autoestima 15, 16, 17.

5 WHO Europe. Mental health : facing the challenges, building solutions : report from the WHO European Ministerial Conference. Geneva, World Health Organization, 2005; 195 p. 6 Bertolote JM, Fleischmann S. Suicide and psychiatric diagnosis: a worldwide perspective. World Psychiatry 2002;1(3):181-6. 7 WHO. The world health report 2004. Changing history. Geneva, World Health Organization, 2004 (available online at www.who.int/whr/2004/en/report04_en.pdf ) 8 Bars MA, Gispert R, Puig X, Freitas A, Ribas G, Puigdefbregas A. Evolucin temporal y distribucin geogrfica de la mortalidad por suicidio en Catalua y Espaa (1986-2002). Gaceta Sanitaria 2006;20(6):473-80. 9 Rihmer Z. Suicide risk in mood disorders. Curr Opin Psychiatry. 2007;20(1):17-22. 10 Mann JJ. Neurobiology of suicidal behavior. Nat Rev Neurosci 2003;4(10):819-828. 11 Voracek M. Genetic factors in suicide: reassessment of adoption studies and individuals' beliefs about adoption study findings. Psychiatr Danub. 2007;19(3):139-53. 12Voracek M, Loibl LM. Genetics of suicide: a systematic review of twin studies. Wien Klin Wochenschr. 2007;119(15-16):463-75. 13 Tejedor C, Sarr B, Boatas F, Caete J, Daz A, Gastaminza X y cols. Conducta Suicida. En Soler PA y Gascn Barrachina J (eds.): RTM-II. Recomendaciones teraputicas en los trastornos mentales (3a edicin). Barcelona: Ars Mdica, 2005, pp. 431-47. 14 Colucci E, Martin G. Ethnocultural aspects of suicide in young people: a systematic literature review part 1: Rates and methods of youth suicide. Suicide Life Threat Behav. 2007;37(2):197-221. Colucci E, Martin G. Ethnocultural aspects of suicide in young people: a systematic literature review part 2: Risk factors, precipitating agents, and attitudes toward suicide. Suicide Life Threat Behav. 2007;37(2):222-37. 15 Chioqueta AP, Stiles TC. The relationship between psychological buffers, hopelessness, and suicidal ideation: identification of protective factors.Crisis. 2007;28(2):67-73. 16 Malone KM, Oquendo MA, Haas GL, Ellis SP, Li S, Mann JJ. Protective factors against suicidal acts in major depression: reasons for living. Am J Psychiatry. 2000;157(7):1084-8. 17 Pearson JL. Progress in identifying risk and protective factors in older suicidal adults. Am J Geriatr Psychiatry. 2006;14(9):721-3.

47

Impacte del sucidi a Catalunya

Dels 42.9 morts per 100.000 habitants relacionades amb un transtorn mental que es van produir a Catalunya lany 2000 18, els sucidi i les conductes autolesives sn el problema amb un major impacte. Lany 2000 es van produir a Catalunya 452 casos de sucidi que va representar una taxa crua de mortalitat del 7.3 per 100.000 habitants (11 en homes i 3.9 en dones). La tendncia observada mostra un augment progressiu del sucidi a mesura que augmenta ledat, amb les taxes ms elevades en persones majors de 75 anys i en el joves. En aquest grup dedat les dades epidemiolgiques van ser especialment alarmants perqu suposen la segona causa de mort en aquesta franja dedat noms per sota dels accidents de trnsit. Com es pot observar en el grfic la tendncia temporal mostra un augment de la taxa de sucidi, i un augment en el diferencial entre els homes i les dones que actualment el quadruplica.

Un estudi longitudinal realitzat a Catalunya amb una mitja de seguiment de 10 anys, va mostrar que el 12% dels pacients que van consultar per aquest motiu van consumar el sucidi i que fins el 25% va repetir la temptativa 19. El risc de sucidi o de intent va ser ms elevat en els dos primers anys desde la consulta. Resultats a nivell internacional mostren com el 60% de pacients fan el pas de la ideaci a la temptativa sucida en el primer any desprs que la ideaci comenci 20. El Pla de Salut de Catalunya 2000 2005 estableix el sucidi, juntament amb altres transtorns mentals com la depressi, com a un dels principals problemes de salut per afrontar en els propers anys, considerant-lo una causa de mort prevenible14. Es considera que el sucidi pot suposar una complicaci de transtorns psiquitrics de

18 Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Pla de salut de Catalunya 2002-2005. Estratgies de salut pe a lany 2010. Barcelona: Direcci General de Salut Pblica, 2003. 19 Tejedor M C, Daz A, Castilln JJ, Pericay JM. Attempted suicide: repetition and survival findings of a follow-up study. Acta Psychiatr Scand 1999; 100: 205-211. 20 Nock MK, Borges G, Bromet EJ, Alonso J, Angermeyer M, Beautrais A, Bruffaerts R, Chiu WT, de Girolamo G, Gluzman S, de Graaf R, Gureje O, Haro JM, Huang Y, Karam E, Kessler RC, Lepine JP, Levinson D, Medina-Mora ME, Ono Y, Posada-Villa J, Williams D. Cross-national prevalence and risk factors for suicidal ideation, plans and attempts. Br J Psychiatry. 2008;192:98-105

48

base, tenint en compte que en la vellesa la cronificaci de malalties o la invalidesa tamb poden suposar un factor de risc per les conductes sucides. A latenci primria la morbiditat psiquitrica t un pes molt important, constitunt fins un 25% de la casustica que shi atn, tot que existeix una gran variabilitat entre les rees bsiques de salut. En la prevenci de la conducta sucida s molt important el reconeixement dels signes dalerta i el tractament del problema mental de base. Per tant, s important que els professionals sanitaris, especialment a latenci primria, puguin detectar els smptomes psiquitrics i altres factors relacionats amb el risc sucida. La millora de la detecci i el tractament daquests problemes s crucial per reduir la incidncia del sucidi. Precisament s aquest un dels principals objectius de salut que es planteja Pla de Salut de Catalunya per a lany 2010: reduir la taxa de mortalitat per sucidi en un 10% principalment en els ms joves i els majors de 65 anys, i reduir la repetici de les temptatives en un 15%. Seguint aquestes directrius el Pla Director de Salut Mental i Addiccions ha marcat com un dels seus objectius operatius la millora de latenci de les persones amb temptatives de sucidi 21. Per assolir-lo es proposen lelaboraci de protocols de detecci de les temptatives de sucidi (principalment en atenci primria, serveis durgncies, forces de seguretat, etc.), datenci a les temptatives, i datenci de suport a les famlies i coneguts dels afectats. La prevenci constitueix per tant pren un paper cabdal per assolir aquests objectius.

21 Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Pla director de salut mental i addiccions. Barcelona: Direcci General de Salut Pblica, 2006.

49

Eficcia dels programes de prevenci de la conducta sucida

Com sha comentat en lapartat anterior, la prevenci de la conducta sucida es converteix en una prioritat, i la identificaci dels diferents signes dalerta i el tractament adequat de la simptomatologia psiquitrica de base sn dos aspectes fonamentals a lhora de poder fer efectiva aquesta prevenci. Tamb sha destacat la importncia de professionals sanitaris, principalment els datenci primria, en la detecci daquests signes. La literatura recull que fins el 45% dels pacients que consumen el sucidi han consultat en el mes previ amb el seu metge de capalera 22. Per tant s molt important poder conixer leficcia de programes que estiguin destinats a millorar la identificaci de pacients amb risc o a tractar els problemes psiquitrics de base daquests pacients. Sha criticat lenfocament de la medicina basada en levidncia per abordar temes com el de la prevenci del sucidi 23, fonamentalment per deixar de banda alguns reptes metodolgics com el de la durada dels estudis, o fins i tot tics en referncia al fet daleatoritzar a pacients a programes dissenyats especficament per prevenir el seu risc o altres programes no tan especfics que poden deixar al pacient sense latenci adequada. Tot i aix existeixen revisions de la literatura 24,25,26 amb una molt bona qualitat metodolgica que permeten fer uns apunts sobre quina s la millor modalitat de programa, per prevenir la conducta sucida.

Programes de sensibilitzaci i educaci

Si b els programes destinats a la millora del reconeixement de la depressi com un problema sense necessitat de ser estigmatitzat, i el sucidi com un problema de salut evitable tenen un fonament teric fort, els resultats de diferents estudis no presenten resultats unitaris sobre la seva eficcia. Alguns estudis en diferents pasos han mostrat resultats fora modestos en la prevenci de la conducta sucida de diferents programes comunitaris de sensibilitzaci sobre la depressi i el seu tractament 27. Altres estudis en canvi, han mostrat disminucions del 18% en les temptatives de sucidi desprs de campanyes comunitries de sensibilitzaci 28. Una revisi sistemtica va mostrar que no hi ha suficients proves per determinar lefecte de programes per adolescents, ja que hi ha estudis que han demostrat resultats beneficios per tamb perjudicials (augment de la desesperana i de conductes desadaptatives) desprs dels programes 29. Els resultats sn millors quan simplanten programes de sensibilitzaci per metges datenci primria, tot i que no tots els estudis sobre el tema han mostrat la mateixa tendncia favorable dels resultats. Un estudi observacional pioner va mostrar com en la illa sueca de Gotland 30, desprs duna formaci intensiva a metges de primria
22 Luoma JB, Martin CE, Pearson JL. Contact with mental health and primary care providers before suicide: a review of the evidence. Am J Psychiatry. 2002;159:909-916 23 Goldney RD. Suicide prevention: a pragmatic review of recent studies. Crisis. 2005;26(3):128-40 24 Mann JJ, Apter A, Bertolote J, Beautrais A, Currier D, Haas A, Hegerl U, Lonnqvist J, Malone K, Marusic A, Mehlum L, Patton G, Phillips M, Rutz W, Rihmer Z, Schmidtke A, Shaffer D, Silverman M, Takahashi Y, Varnik A, Wasserman D, Yip P, Hendin H. Suicide prevention strategies: a systematic review. JAMA. 2005;294(16):2064-74 25 Crawford MJ, Thomas O, Khan N, Kulinskaya E. Psychosocial interventions following self-harm: systematic review of their efficacy in preventing suicide. Br J Psychiatry. 2007 Jan;190:11-7 26 Beautrais A, Fergusson D, Coggan C, Collings C, Doughty C, Ellis P, Hatcher S, Horwood J, Merry S, Mulder R, Poulton R, Surgenor L. Effective strategies for suicide prevention in New Zealand: a review of the evidence. N Z Med J. 2007 Mar 23;120(1251):U2459. 27 Hegerl U, Althaus D, Stefanek J. Public attitudes towards treatment of depression: effects of an information campaign. Pharmacopsychiatry. 2003;36:288-291. Jorm AF, Christensen H, Griffiths KM. The impact of beyondblue: the national depression initiative on the Australian public's recognition of depression and beliefs about treatments. Aust N Z J Psychiatry. 2005;39:248-254. 28 Lehfeld H, Althaus DA, Hegerl U, Ziervogel A, Niklewski G. Suicide attempts: results and experiences from the German Competency Network on Depression. Adv Psychosom Med. 2004;26:137-143. 29 Ploeg J, Ciliska D, Dobbins M, Hayward S, Thomas H, Underwood J. A systematic overview of adolescent suicide prevention programs. Can J Public Health. 1996;87:319-324. 30 Rutz W, von Knorring L., Walinder J. Frequency of suicide on Gotland after systematic postgraduate education of general practitioners. Acta Psychiatrica Scandinavica 1989;80:151-4.

50

sobre latenci de la depressi es van reduir els sucidis. En un assaig un programa de sensibilitzaci sobre la depressi en gent gran als EEUU va mostrar una millora en la ideaci sucida, que va disminuir fins un 12% als 4 mesos, i una resoluci ms rpida del seu curs clnic 31. Una intervenci similar per adolescents que va reforar la sensibilitzaci a metges de primria amb la gesti de casos, va mostrar una disminuci de la meitat en les temptatives de sucidi al final de lestudi (del 14% al 6%), tot i que aquest assaig no va mostrar diferncies amb el grup control 32. Una experincia similar a Austrlia en un programa de sensibilitazaci de metges de primria en els signes dalerta en joves amb depressi, va mostrar en un estudi dabans i desprs controlat una millora molt significativa en la identificaci de joves amb risc sucida, tot i que el resultat no es va reflectir en una millora de les estratgies de gesti dels casos en aquests professionals sanitaris 33. Els resultats daquests estudis mostren, per tant, com la sensibilitzaci dels professionals de latenci primria t un impacte en la identificaci de la conducta de risc sucida, tot i que no sha determinat que tamb tinguin un impacte en la gesti que es faci daquests pacients.

Programes de cribratge i identificaci

Els programes daquest tipus a la literatura han consistit en la identificaci de pacients amb un alt risc per derivar-los directament a un programa de tractament. Un assaig clnic als EEUU va avaluar si el fet de preguntar a estudiants dinstitut sobre conductes sucides augmentava lestrs o la prpia ideaci sucida, no va mostrar un augment de la ideaci sucida en els participants de lestudi, i noms va suggerir un efecte sobre els estudiants amb un major risc (depressius, amb risc sucida, o addictes a substncies) 34. Una revisi sistemtica sobre els efectes de programes de cribratge de la depressi a latenci primria en adults va mostrar una forta variabilitat en els increments de pacients amb simptomatogia identificats en els diferents estudis considerats (entre el 10% i el 47%) 35. Una altra revisi sistemtica que va avaluar concretament estratgies de cribratge del risc de sucida a latenci primria no va identificar cap estudi que avalus directament el tema, tot i que alguns estudis que van abordar indirectament el tema van mostrar un petit benefici per variables intermitges com la disminuci de la ideaci sucida, o la gravetat de la simptomatologia psiquitrica 36.

Programes de tractament de la simptomatologia psiquitrica

Ja que es coneix la importncia dels problemes psiquitrics dels pacients amb un alt risc sucida, el tractament daquesta problemtica es converteix en un factor per la prevenci molt important. Darrerament una srie de metanlisi no ha pogut establir amb claretat quin pot ser el paper del tractament de la depressi amb inhibidors sellectius de la recaptaci de serotonina (ISRS) 37 en lindex de sucidi dels pacients, tot i que alguns resultats apunten a un augment de les conductes autolesives 38 o de les temptatives 39 en alguns
31 Bruce ML, Ten Have TR, Reynolds CF III, et al. Reducing suicidal ideation and depressive symptoms in depressed older primary care patients: a randomized controlled trial. JAMA. 2004;291:1081-1091 32 Asarnow JR, Jaycox LH, Duan N, et al. Effectiveness of a quality improvement intervention for adolescent depression in primary care clinics: a randomized controlled trial. JAMA. 2005;293:311-319. 33 Pfaff JJ, Acres JG, McKelvey RS. Training general practitioners to recognise and respond to psychological distress and suicidal ideation in young people. Med J Aust. 2001;174:222-226. 34 Gould MS, Marrocco FA, Kleinman M, et al. Evaluating iatrogenic risk of youth suicide screening programs: a randomized controlled trial. JAMA. 2005;293:1635-1643. 35 Pignone MP, Gaynes BN, Rushton JL, et al. Screening for depression in adults: a summary of the evidence for the US Preventive Services Task Force. Ann Intern Med. 2002;136:765-776. 36 Gaynes BN, West SL, Ford CA, Frame P, Klein J, Lohr KN. Screening for suicide risk in adults: a summary of the evidence for the US Preventive Services Task Force. Ann Intern Med. 2004;140:822-835. 37 Khan A, Khan S, Kolts R, Brown WA. Suicide rates in clinical trials of SSRIs, other antidepressants, and placebo: analysis of FDA reports. Am J Psychiatry. 2003;160:790-792 38 Gunnell D, Saperia J, Ashby D. Selective serotonin reuptake inhibitors (SSRIs) and suicide in adults: meta-analysis of drug company data from placebo controlled, randomised controlled trials submitted to the MHRA's safety review. BMJ. 2005;330:385.

51

pacients que prenen aquests antidepressius. Tot i aix, els assaigs clnics poden oferir resultats rellevants noms si inclouen a pacients amb un alt risc sucida, fet que limita laplicabilitat dels estudis esmentats per la poblaci general. Alguns estudis longitudinals han mostrat com lus dantidepressius sassocia a una disminuci de la taxa de sucidi 40,41. Alguns estudis que han avaluat programes de psicoterpia comparats amb un tractament estndar mostren resultats prometedors. Un assaig va avaluar un programa de 10 sessions de terpia cognitiva en adults hospitalitzats per un intent de sucidi recent. Els resultats van mostrar com els pacients del programa de psicoterpia van repetir en la meitat de casos que els pacients que no van fer la psicoterpia, i a ms tenien una menor probabilitat de repetir la temptativa 42. Altres estudis mostren resultats similars denfocaments analtics de terpia per en pacients amb un transtorn de la personalitat 43. Una revisi sistemtica de tractaments psicoteraputics per la prevenci de la conducta sucida, tot i remarcar que es necessiten estudis dun rigor suficient com per poder obtenir conclusions slides, destaca que els estudis fins els moment mostren reduccions significatives en la taxa de repeticions 44. Alguns estudis han evaluat intervencions en les que es feia un seguiment als pacients amb problemes psiquitrics. Per exemple, una revisi sistemtica va destacar que en atenci primria programes que refroaven latenci del metge de capalera amb una gesti de casos demostren una millora en ladherncia i continutat amb el tractament. Les intervencions educacionals, per, no han demostrat la seva eficcia 45. Tenint en compte que molt pacients que han fet una temptativa repetiran lintent, programes de seguiment que asseguren la continutat en latenci tenen un paper positiu en la prevenci del sucidi, sobretot en pacients amb problemes psiquitrics 46. Altres estudis han mostrat com en regions on hi ha programes que asseguren la continutat de latenci de les persones amb risc sucida tenen un millor seguiment dels pacients, i taxes menors de temptatives 47. Altres estudis que han avaluat altres formes de seguiment (per exemple telefnic) no han mostrat un benefici en les taxes dideaci o repetici de la temptativa 48. Tot i els resultats comentats fins el moment no shan avaluat estratgies que integrin diversos components a diferents nivells datenci, com per exemple la combinaci de programes de sensibilitzaci en atenci primria i datenci psicoteraputica. Seria en tot cas complicat discriminar a quin dels components daquests programes es podrien atribuir els resultats. En tot cas a partir dels resultats reflectits a la literatura es pot afirmar que els programes que combinin la sensibilitzaci, el tractament dels pacients amb un major risc i la continutat de latenci i el seguiment, tindran un paper important en la prevenci de la conducta sucida. En aquest sentit, la Estrategia en salud mental del Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad y Consumo estableix com
39 Fergusson D, Doucette S, Glass KC, et al. Association between suicide attempts and selective serotonin reuptake inhibitors: systematic review of randomised controlled trials. BMJ. 2005;330:396 40Gibbons RD, Hur K, Bhaumik DK, Mann JJ. The relationship between antidepressant medication use and rate of suicide. Arch Gen Psychiatry. 2005;65:165-172 41 Carlsten A, Waern M, Ekedahl A, Ranstam J. Antidepressant medication and suicide in Sweden. Pharmacoepidemiol Drug Saf. 2001;10:525-530 42 Brown GK, Ten Have TR, Henriques GR, et al. Cognitive therapy for the prevention of suicide attempts: a randomized controlled trial. JAMA. 2005;294:563-570. 43 Bateman A, Fonagy P. Treatment of borderline personality disorder with psychoanalytically oriented partial hospitalization: an 18month follow-up. Am J Psychiatry. 2001;158:36-42. 44 Hawton K, Townsend E, Arensman E, et al. Psychosocial versus pharmacological treatments for deliberate self harm. Cochrane Database Syst Rev. 2002:CD001764. 45 Vergouwen AC, Bakker A, Katon WJ, Verheij TJ, Koerselman F. Improving adherence to antidepressants: a systematic review of interventions. J Clin Psychiatry. 2003;64:1415-1420 46 Katon W, Von Korff M, Lin E, et al. Collaborative management to achieve treatment guidelines: impact on depression in primary care. JAMA. 1995;273:1026-1031. Katon W, Robinson P, Von Korff M, et al. A multifaceted intervention to improve treatment of depression in primary care. Arch Gen Psychiatry. 1996;53:924-932. 47 Dieserud G, Loeb M, Ekeberg O. Suicidal behavior in the municipality of Baerum, Norway: a 12-year prospective study of parasuicide and suicide. Suicide Life Threat Behav. 2000;30:61-73 48 Cedereke M, Monti K, Ojehagen A. Telephone contact with patients in the year after a suicide attempt: does it affect treatment attendance and outcome? a randomised controlled study. Eur Psychiatry. 2002;17:82-91. Allard R, Marshall M, Plante MC. Intensive follow-up does not decrease the risk of repeat suicide attempts. Suicide Life Threat Behav. 1992;22:303-314.

52

una de les seves prioritats el desenvolupament i avaluaci daccions especfiques per disminuir les taxes de sucidi en grups de risc, i cita com a exemple de bona prctica el Programa de Prevenci de la Conducta Sucida 49. En altres mbits, un estudi a la regi alemanya de Nuremberg va avaluar un programa que combinava diferents components en la detecci i tractament de la depressi. Aquest estudi, que incloia una campanya de sensibilitzaci amb metges de primria, va mostrar una reducci de les temptatives de sucidi del 19% i el 24%, a lany i els dos anys de seguiment 50.

49Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategias en salud mental del Sistema Nacional de Salud, 2006. MSC: 2007 (ISBN: 978-84951765-54) 50Hegerl U, Althaus D, Schmidtke A, Niklewski G. The alliance against depression: 2-year evaluation of a community-based intervention to reduce suicidality. Psychol Med. 2006;36(9):1225-33.

53

54

II.- Descripci del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida

Objectius
El Programa ha perseguit des del seu inici els segents objectius: Conixer de forma fiable, a partir duna recollida de dades rigurosa, la incidncia de la conducta sucida al barri de la Dreta de lEixample. La recollida de dades tamb ha de permetre descriure les caracterstiques dels ciutadans i ciutadanes que entren en contacte amb el Programa; Sensibilitzar a professionals sanitaris de diferents nivells datenci de la magnitud del problema i de la importncia de la prevenci de la conducta sucida, aix com tamb promoure una millor; Detecci de conductes o ideacions sucides que permetin posar en contacte a lindividu amb els circuits assistencials corresponents i aix assegurar una intervenci preco; Atenci inmediata als individus que presentin conductes o situacions de risc sucida, gestionant aquestes demandes fins assegurar que poden ser inclosos en els seus circuits datenci a la salut mental; Coordinar diferents equipaments del barri per asegurar que les derivacions al Programa datenci sn efectives; Posar en marxa una intervenci psicoeducacional en la comunitat que demostri el seu impacte en la conducta sucida entre els ciutadans del barri. Limpacte daquest programa dintervenci en la comunitat savalua mitjanant dos variables de resultat principals: la reducci de la recidiva, i la gravetat de lintent sucida.

Aquests objectius van propiciar el disseny dun pla datenci que pretenia confirmar les segents hiptesis: A curt termini, la recollida exhaustiva de dades i el control sobre les conductes sucides duna rea sanitria concreta, augmentaria la freqncia de conductes de risc per al mateix temps en milloraria latenci; A llarg termini, la posada en marxa dun Pla dAtenci a la comunitat arribaria a disminuir la freqncia dintents de sucidis entre el 10 i el 20% en aquells pacients psiquitrics o mdics ancians, i en aquells pacients repetidors en les temptatives.

55

Fases de Desenvolupament del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida

Primera Fase. Exploraci i recollida de dades (juliol desembre de 2005)
Es va crear un grup destudi i coordinaci per labordatge de les conductes sucides amb dos objectius: per una banda conixer els diferents nivells assistencials i socials en els que shauria de desenvolupar el Programa, i per laltra determinar els procediments, terminis i fases de desenvolupament del projecte. Lequip es va composar en aquesta fase exploratria de tres psiquiatres adjunts: un del Centre de Salut Mental dAdults de la Dreta de lEixample Centre Psicoterpia Barcelona Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM), i dos de lHospital de Sant Pau. En diferents moments posteriors del desenvolupament del Programa es van incorporar a lequip dues infermeres i dues assistents socials, a ms duna secretria. Una de les principals tasques proposades al grup de treball va ser la dobtenir informaci sobre els dispositius dels que es disposava en aquell moment dassistncia social i sanitria a poblaci adulta i juvenil. Lobjectiu final daquesta fase va ser el de realitzar un estudi epidemiolgic descriptiu sobre la incidncia de les conductes sucides (temptatives i sucidis consumats) al barri de la Dreta de lEixample. El grup de coordinaci va elaborar els protocols dactuaci del Programa, estandaritzant els criteris diagnstics i teraputics a seguir en tot el procs assistencial. Els protocols van incloure informaci sobre la conducta sucida dels pacients (tipologia, mtode, antecedents autoltics, gravetat somtica, i intencionalitat letal), els seus factors desencadenants, i els criteris per la derivaci o inclusi al Programa. Es va recollir un perfil psicopatolgic dels pacients a partir dels eixos I i II del DSM-IV, aix com el seu tractament psicofarmacolgic. Finalment es van recollir els tems relacionats amb la conducta sucida de lescala Hamilton per la Depressi, del Qestionari de la Depressi de Beck, i de lndex Clnic Global de gravetat. Aquestes dades es van recollir a lentrada dels pacients al Programa i en un seguiment als 6 i 12 mesos, tal i com es comenta ms endavant. Una altra de les tasques realitzades per aquest grup de treball va ser la presa de contacte amb un ampli ventall de dispositius socials i sanitaris en el sector (com rees Bsiques de Salut, Serveis Socials, lInstitut de Medicina Legal, Serveis dUrgncies Hospitalries). Les entitats i serveis contactats es mostren a la segent taula:
Taula 1.- Entitats contactades
Serveis Sanitaris rees Bsiques de Salut: CAP Dreta de lEixample CAP Sagrada Famlia CAP Passeig de Sant Joan CAP Carles I CAP usias Marc Collegi Oficial de Farmacutics Institut de Medicina Legal de Catalunya Residncies geritriques Servei de Psiquiatria. Hospital de la Creu Roja Servei dUrgncies Hospital de la Creu Roja Servei dUrgncies Clnica de LAliana / Sagrat Cor Servei dUrgncies Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Servei de Patologia Forense. Hospital Clnic Sanitat Respon 061

56

Taula 1.- Entitats contactades (cont.)

Serveis Pblics i Forces de Seguretat Transports Metropolitans de Barcelona Mossos dEsquadra Policia Municipal Gurdia Municipal Bombers Serveis Benestar Social Serveis Socials de la Sagrada Familia Serveis Socials del Fortpienc Treballadores Familiars de la Dreta Eixample Collectiu SAIER dinmigrants Professionales de Femarec Servei dItinere Tres Turons Associacions, Centres Cvics i Culturals i altres ABD Asociacin de Bienestar y Desarrollo Associacin de Comerciants del Cor de lEixample Associaci de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya Associaci de Vens Fortpienc Associaci de Vens de la Sagrada Famlia Radio Nikosia Casal Lambda Centre Cultural Casa Elizalde Centre Cvic Magria Diario de lEixample Federaci Catalana dAssociacions de Familiars de Malalts Mentals Esglsia Crites Dreta de lEixample Parrquia de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau Parrquia del Roser Pastoral de la Salut de lArquebisbat de Barcelona

Segona fase. Sensibilitzaci (gener juliol 2006)

En aquesta fase es van definir els circuits assistencials que donen atenci als pacients que manifesten conductes sucides. Un cop es van identificar, es va desenvolupar un programa dinformaci, educaci i sensibilitzaci dirigit a professionals sanitaris amb possibilitat destar en contacte amb pacients que presentssin conductes de risc. Aquest programa de sensibilitzaci es va estructurar en sessions informatives en les que durant una hora sintroduen conceptes terics adaptats a les necessitats del grup, amb recolament audiovisual, i sobria un espai de debat posterior. Aquestes sessions informatives no shan interromput en cap moment des de la posada en marxa del Programa. Les sessions se celebren peridicament en coordinaci amb lArea Bsica de Salut i els diferents dispositius sanitaris del barri. Durant lany 2007 es van realitzar un total de 36 sessions entre les entitats que es descriuen a la taula 1. Pel correcte desenvolupament de les sessions, es van dissenyar tota una srie de materials i activitats: Trptic informatiu Millor parlar abans. Es va dissenyar un trptic divulgatiu bilnge (catal castell) amb lobjectiu dinformar i cridar latenci sobre el tema del sucidi a tota mena de professionals que puguin estar implicats en la detecci de conductes sucides. Alguns dels destinataris principals del trptic van ser aquells professionals que habitualment no sn objectiu de campanyes de promoci de la salut (com comerciants o farmacutics), o el pblic en general, per captar-ne latenci (el trptic sadjunta en lAnnex A). El trptic

57

ofereix informaci clara i senzilla destacant alguns signes dalarma que poden indicar una crisi sucida i una srie de consells sobre com actuar en casos on la ideaci sucida es manifesta. A ms, sofereix un directori de tots els recursos assistencials del barri de la Dreta de lEixample en els que els ciutadans poden fer consultes durgncia en cas de risc. DVD divulgatiu (amb el ttol de La muerte ignorada) de 23 minuts de durada amb el contingut audiovisual que es projectava en les sessions informatives que es van dur a terme en aquesta fase. El DVD destacava els factors de risc de les conductes autodestructives i les mesures per prevenir-les, a partir de tres vinyetes que presenten intents de sucidi en diferents moments del cicle vital: simptomatologia en la joventut, conflictes de relaci en ledat adulta, i vellesa. (la cartula del DVD sinclou a lannex A). Creaci del lloc web www.suicidioprevencion.com elaborada amb intenci divulgativa, orientada a ciutadans que es troben en risc de sucidi o a persones que coneixen en el seu entorn a alg que ha manifestat algun signe dalerta. Precisament un dels continguts del web s un llistat de signes dalerta per sensibilitzar als usuaris sobre la detecci i identificaci preco daquestes conductes de risc per la prevenci del sucidi. El web tamb est destinat a professionals sanitaris que estiguin interessats en el tema, o que busquin alternatives o informaci per a la seva prctica diria. El web ofereix la possibilitat datenci directa mitjanant una adrea electrnica (prevencionsuicidio@santpau.es), creada per oferir un servei pblic dorientaci i informaci tan per les prpies persones amb problemes emocionals o propers a conductes de risc, com destinada a professionals que vulguin assessorament. La pagina dinici de la web sadjunta a lAnnex A. Organitzaci de les Xes Jornades de Sucidiologia (juny de 2006) celebrades a lHospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb la participaci de professionals i experts de diferents mbits sanitaris i socials. Les Jornades, dun dia de durada, es van estructurar en dos taules rodones sobre: i) la importncia de la prevenci del sucidi i els models i expeincies existents, ii) problemtiques emergents de les condutes autodestructives. En una ltima taula rodona es van presentar aportacions sobre experincies clniques, estudis, protocols i projectes (el programa sadjunta en lAnnex B). Intervenci en diversos medis de comunicaci (lAnnex C inclou les principals aparicions en premsa) Participaci cientfica en diversos Congressos i Reunions Cientfiques (lAnnex D inclou un recull dels psters presentats).

Tercera fase. Cribratge i tractament (gener 2006 en endavant)

Es van desenvolupar dispositius i recursos i es va capacitar personal amb lobjectiu datendre a pacients amb ideaci o conducta sucida. Les accions es destinen a millorar latenci en les situacions de crisi i descompensaci, amb la finalitat de millorar la detecci preco i la prevenci. Un dels objectius principals era el dassegurar latenci inmediata en un mxim de 24 hores. Pla dAtenci Rpida a les conductes sucides

El Pla es dirigeix a recolar i afavorir latenci dels pacients amb risc de sucidi procedents de serveis dUrgncies hospitalries o de Centres dAtenci Primria (metges de famlia). El Pla combina ls dels recursos existents en el circuit de salut mental, reforant-los amb un programa especfic datenci ambulatria. El Pla inclou

58

lelaboraci dun Pla Teraputic Individualitzat, dissenyat en funci de les caracterstiques i les necessitats de cada pacient ats. Per a cadascun dels pacients sassigna un terapeuta de referncia que coordina latenci prestada a cada pacient i assegura la continutat assistencial. Aquest Pla t una durada de entre 6 i 8 setmanes, a partir de les quals el pacient continua integrat en el circuit assistencial de salut mental. Pot entrar en aquest programa qualsevol pacient que o b hagi dut a terme algun tipus de conducta sucida, o b manifesti una ideaci persistent que suposi un risc inmediat. El Pla dAtenci Rpida, compta amb els segents recursos en diferents nivells datenci: Atenci individual. En els contactes inicials amb el pacient somplia un registre sobre la conducta sucida de la qual sen feia un seguiment als 6 i als 12 mesos (en visita o telefnicament). Es fa un seguiment intensiu per part del personal adscrit al programa, amb atenci psicoteraputica i control de la medicaci. El seguiment intensiu individual segueix la modalitat dintervenci en crisi, amb una atenci intensiva (entre 1 i 2 entrevistes setmanals) i limitaci temporal (entre 6 i 8 setmanes). Se segueix una seqencia dactuacions altament especifiques (aliana teraputica; hiptesi de crisi; eix teraputic preferent; preparaci del relleu teraputic); Gesti de casos. Amb lobjectiu dassegurar latenci continuada, es realitzen una srie de visites pont per coordinar i articular els recursos disponibles per a cada pacient. Aquesta tasca persegueix ladherncia del pacient al Pla i evitar la seva desvinculaci. La gesti de casos la realitzen un equip de professionals pertanyents als centres implicats amb el Pla (Hospital de Sant Pau i CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM); Atenci per part dInfermeria. Les infermeres es van incorporar al Pla amb la funci de participar en el seguiment teraputic i afavorir la vinculaci dels pacients als recursos. A ms van tenir un paper en lorganitzaci de les divereses activitats que es van posar en marxa, i jugaven un paper dacompanyament en els grups que es descriuran a continuaci. En relaci a aquests grups de terpia, des dInfermeria es coordinaven totes les entrevistes dacollida als grups i es realitzava el seguiment presencial o telefnic dels pacients que van participar en els grups. Van participar com a facilitadores en algunes de les sessions de sensibilitzaci de la segona fase del Programa. Atenci per part de Treball Social. Desde treball social es donava el suport necessari als pacients per assegurar el contacte amb els diferents dispositius sanitaris disponibles, i es donava suport a les famlies i la xarxa social ms propera del pacient. Es vinculava als pacients del programa amb la xarxa assitencial de salut mental, i es coordinava la continuitat datenci amb els serveis datenci primria. A nivell familiar es treballava la sensibilitzaci amb situacions crtiques comuns en pacients amb risc de sucidi, sintentava implicar als familiars en el procs teraputic, i sintentava assegurar lajut en els casos en els que calia emprendre trmits legals o organitzar funerals. A diferents nivells, els treballadors socials van coordinar tot el circuit de salut mental de forma que a partir dun treball interdisciplinar sassegurs la continuitat assistencial entre el pacient, la seva xarxa scio-familiar i els dispositius sanitaris disponibles. Grups de psicoterpia. El model de grup teraputic va ser diferent depenent del centre de referncia des don es prestava latenci al pacient. Els pacients del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM participaven en grups que segueixen un model de psicoterpia integradora cognitivo-analtica. El seu objectiu s el de la millora simptomtica i la recuperaci de lestabilitat psquica prvia. El tractament es basa en construir un espai per elaborar la situaci que ha

59

desencadenat la crisi, i en la incorporaci de nous recursos psquics del pacient per fer front als conflictes que han motivat la situaci de descompensaci i per estar millor preparat per afrontar eventuals situacions destrs posteriors. Aquest grups eren semioberts, de 2 mesos de durada amb sessions setmanals, tot i que la participaci es podia escurar depenent de levoluci del pacient. Els pacients atesos a lHospital de Sant Pau van participar en terpies que seguien un model de terpia dialctica cognitiu-conductual, en grups tancats, amb una durada de fins a 14 sessions amb una periodicitat setmanal. Lobjectiu en aquests grups era la de la prevenci del sucidi consumat, la recidiva de les temptatives i el control de la ideaci. Aquest enfocament sorienta cap a ladquisici dhabilitats socials i de conducta, i en lentrenament en estratgies de tolerncia al dolor i en tcniques de regulaci emocional; Atenci a les famlies i recolament als supervivents; Interconsultes dirigides a atendre demandes especfiques de diferents professionals sanitaris (metges de famlia, treballadors socials, farmacutics). En aquest recurs es presta atenci a pacients amb conductes sucides i lesions greus que com a conseqncia de la seva temptativa han ahgut de ser ingressats en unitats de cures intensives, quirrgics, de traumatologia, digestius, etc. Aquests pacients es visiten durant la seva hospitalitzaci un cop per setmana o ms sovint si la gravetat del cas ho requereix. Tamb es visiten pacients ambulatoris o hospitalitzats que, sn atesos per problemes mdics per manifesten un risc sucida evident; Coordinaci daltres recursos del sector. Saprofundeix en els vincles establerts amb els equipaments sanitaris de la zona, lrea Bsica de Salut, Serveis Socials, farmacutics, 061 i Serveis drgncies de la zona. Aquest serveis sanitaris compleixen les funcions de detecci i derivaci dels pacients que manifesten una crisi sucida, trasllat als dispositius especfics en els que es desenvolupa el Pla dAtenci Rpida, i de seguiment quan el pacient s donat dalta. Malauradament, una srie de dificultats administratives no han fet possible coordinar el treball de recollida dinformaci en lInstitut de Medicina Legal.

Els pacients arriben al Programa dAtenci Rpida desde lrea Bsica de Salut (ABS) o fonamentalment des del Servei dUrgncies de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau. LABS s la principal font de derivaci de pacients al Programa, ja que el metge datenci primria s qui identifica o canalitza les demandes de pacients que arriben a consulta per iniciativa prpia o dirigits des daltres nivells assistencials (Serveis Socials, residncies geritriques, ). Per tal de sensibilitzar als metges de famlia de lABS es van dur a terme les sessions informatives descrites en la primera fase en la que principalment es va preparar als professionals per identificar una srie de signes dalarma. Aquest signes dalarma es definien fonamentalment a partir de comentaris verbals, expressi de crencies o idees, o smptomes dallament social estretament relacionats amb una conducta sucida de risc. En les sessions tamb es va orientar als metges de famlia sobre una srie de preguntes que permeten identificar i cribrar adequadament als pacients amb risc de sucidi, i aix asegurar-ne el correcte abordatge i derivaci. Aquestes preguntes estan pensades per detectar pensaments, creences, actituds o conductes prpies de les persones amb un risc sucida. Un cop identificat el pacient amb risc de conducta sucida, es valora la situaci de cada pacient, del seu estat clnic i del seu nucli de suport scio-familiar per derivar-lo als dispositius amb qu compta el programa, ja sigui el cas del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM o del Servei dUrgncies (taula 2).

60

Taula 2.- Criteris de derivaci al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM o al Servei dUrgncies

Alta impulsivitat Intenci letal elevada Psicopatologia greu Baixa contenci familiar Ideaci sense conductes planificades Situacions agudes de crisi Quadres adaptatius (DSM-IV) Bon recolament familiar CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM Servei dUrgncies de lHSCSP

Daltra banda el Servei dUrgncies de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau acull als pacients que hi arriben per prpia iniciativa o que sn derivats com sha comentat desde lABS o el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. Desprs duna valoraci i depenent de la situaci de cada pacient es pot indicar un ingrs hospitalari (Secci dEstana Curta o Unitat dAguts) depenent dels criteris de la taula 3, o b ser derivats a un programa de tipus ambulatori. Els factors que determinen lingrs hospitalari en una unitat o una altra a banda del tipus de diagnstic que es faci del pacient, tenen a veure principalment amb el seu grau de descompensaci, i amb la predicci que es faci del temps de resoluci de la crisi.
Taula 3.- Criteris dingrs hospitalari

Persistncia de la intenci letal, Utilitzaci de mtodes violents Realitzaci premeditada o amb un rescat dificults, Gravetat de la psicopatologia*, Alt nivell dansietat

*En casos dubtosos en els que hi ha una discrepncia entre la gravetat del diagnstic psiquitric (depressi major o psicosi) i la levetat de la temptativa, s aconsellable lobservaci en un ingrs breu. Saplica el mateix criteri en els casos de continutat de lestat presucida o de recolament psicosocial baix

En els casos que no requereixen hospitalitzaci el Pla disposa dun programa ambulatori datenci intensiva durant un temps limitat, fins que sassegura un grau de remissi del risc suficient com per donar lalta al pacient o derivar-lo a un seguiment als dispositius assistencials habituals. Entren en aquest programa ambulatori els pacients que, tot i manifestar un risc sucida, disposen dun suport scio-familiar acceptable, no presenta una descompensaci de carcter impulsiu, ni presenta els motius dinclusi descrits a la taula 3. El programa ambulatori ofereix dues modalitats de tractament, depenent de com siguin les caracterstiques especfiques de cada pacient: Programa de seguiment intensiu ambulatori per intervenir en la crisi sucida. Aquesta modalitat es destina a quadres amb presncia de desencadenants situacionals ms o menys manifestos, situacions de crisis evolutives, o descompensacions psicopatolgiques lleus. Aquesta modalitat contempla la possibilitat de que el pacient entri en grups de terpia dintervenci en crisi que es descriu ms endavant.

61

Programa de seguiment intensiu ambulatori per la conducta sucida greu i reincident. Aquesta modalitat es destina a les conductes impulsives greus. Es contempla que el pacient entri en grups de terpia dialctico-conductual. Altres recursos del circuit de Salut Mental

Una de les funcions de lequip responsable de la gesti de casos que sha descrit ms amunt s la de vetllar per ladecuaci de les indicacions que es produeixen mentre un pacient est la Programa, la distribuci racional dels recursos dels que es disposen i per assegurar la continutat de latenci i la derivaci entre el diferents elements del Programa. En aquest sentit lequip que gestiona els casos coordina la relaci amb altres nivells assistencials del circuit de Salut Mental: Hospital de Dia del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM, que disposa dels segents programes especfics: Pla dAtenci Rpida especfic, amb una importncia especial per les seves caracterstiques que utiltzen fora sovint els pacients amb conductes sucides; Programa datenci a pacients amb transtorn lmit de la personalitat; Programa psicoteraputic estndar.

-

Unitat dAguts de lHospital de Sant Pau. Els pacients es remeten a aquesta unitat quan fan una temptativa duna gravetat considerable, o aquells casos en la que la conducta sucida es un smptoma dun transtorn psiquitric sever. Es preveu que la duraci de lingrs en aquesta unitat sigui de entre 3 i 4 setmanes. Secci dEstana Curta de lHospital de Sant Pau. La derivaci a aquest dispositiu est prevista per pacients que han realitzat una temptativa menys greu, o per casos en els que est associada una alta expressivitat emocional. En ocasions shi remeten pacients en els que apareixen estressors ambientals que juguen un paper de desencadenant, o pacients amb descompensacions lleus on existeixen transtorns psiquitrics de base. Lestana prevista per aquests casos s de entre 10 i 15 dies. Interconsulta hospitalria. Es realitza una valoraci psiquitrica de pacients ingressats en altres Serveis hospitalaris mdics o quirrgics, tan en casos de temptatives autoltiques greus, com en pacients amb patologia mdica en els que es detecta un risc sucida. La interconsulta pot requerir en molts dels casos un seguiment psiquitric temporal, fins que lalta mdica s possible, amb lobjectiu de minimitzar el risc sucida i afavorir el vincle assistencial amb el dispositiu sanitari ms adequat per a cada situaci. Servei dUrgncies de Psiquiatria de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau. Els pacients de tot el circuit (hospital de dia, unitat de subaguts o alguns del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM) amb un risc sucida elevat, o aquells que fan una temptativa sucida es deriven a Urgncies per una contenci de 24-48h. Unitat de Subaguts (Comunitat Teraputica Llria). Programa datenci a pacients amb transtorn lmit de la personalitat de lHospital de Sant Pau. Servei de toxicomanies de lHospital de Sant Pau.

Quan es finalitza la intervenci dins del Programa de Prevenci del Sucidi, el pacient pot ser donat dalta, ser derivat per un seguiment per part del seu metge de capcelera

62

en la seva rea Bsica de Salut, o continuar en un programa teraputic especfic al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. La derivaci a un o altre dispositiu sanitari es basa a partir de la valoraci del risc dideaci que mostra el pacient: si la valoraci del pacient permet establir que el seu risc de sucidi s similar al de la poblaci general es considera que hi ha una remissi completa i per tant pot ser donat dalta. En els casos en qu no hi ha cap risc de pas a lacte sucida, en una remissi simptomtica, el pacient pot ser derivat a la seva rea Bsica de Salut. Finalment, quan es detecta que la situaci de crisi perdura, amb un risc dideaci o pas a lacte sucida lleus, el pacient pot ser derivat al programa teraputic especfic del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. La segent figura mostra els criteris de derivaci i els fluxes assistencials que shan descrit pels pacients amb risc sucida.
- Prpia iniciativa - Serveis socials - Altres recursos

ABS
Pacients amb: - Ideaci sucida sense conductes planificades - Situaci de crisi - Quadres adaptatius - Bon suport familiar Pacients amb: - Alta impulsivitat - Intenci letal elevada - Psicopatologia greu - Baixa contenci familiar

CSMA.CPB.SSM

Servei Urgncies de lHSCSP

Programa de Prevenci de la Conducta Sucida

Seguiment ambulatori intensiu
Intervenci en crisi (grup dintervenci en crisi) Atenci a la conducta sucida greu (grup DBT)

SEC/ Hosp Aguts Pla Atenci Rpida Unitat de Subaguts

Gesti de casos
Coordinaci amb altres recursos Interconsulta

ALTA

- Programes propis de lmbit ambulatori - Atenci psicolgica

- Patologia mdica - Programes especfics - Addiccions

- Resoluci clnica sense risc

CSMA.CPB.SSM

Consultes externes HSCSP

ABS

63

64

III.- Avaluaci de limpacte del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida

Objectius de lanlisi dels resultats
Els objectius de lanlisi dels resultats sn els de: - Descripci demogrfica de la poblaci amb risc de conducta sucida dels pacients atesos al Servei dUrgncies de lHospital de Sant Pau i el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM (i en especial al barri de la Dreta de lEixample); Determinar possibles diferncies tant abans com desprs de la implantaci del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida, que shan comprovat entre els: Perfils dels pacients atesos al Servei dUrgncies de lHospital de Sant Pau o al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM, comparats amb els dels pacients daltres sectors abans de la implantaci del Programa; Perfils dels pacients atesos al Servei dUrgncies de lHospital de Sant Pau o al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM, comparats amb els dels pacients daltres sectors un cop es va haver posat en marxa el Programa assistencial (abril de 2006). Avaluar els possibles canvis observats en la detecci i latenci a les conductes sucides com a conseqncia de la implantaci del Programa. En aquesta avaluaci es van comparar les dades registrades dels pacients que entraven en el Pla dAtenci Rpida (tant a lHospital de Sant Pau com al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM), amb les dun grup de comparaci que es descriu en el segent apartat.

Mostra

Fins el mes de desembre de 2007, i des de linici del programa el setembre del 2005, shan ats a 1307 pacients. Les dades que es presenten per oferir els resultats sobre limpacte del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida, corresponen a pacients procedents de diferents barris de la ciutat de Barcelona que han rebut atenci al Servei dUrgncies de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau, tant en la fase prvia a la implementaci del Programa com en la fase posterior. Tamb es disposa de les dades duna srie de pacients atesos al Centre de Salut Mental dAdults de la Dreta de lEixample Centre Psicoterpia Barcelona Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM) inclosos a partir de la posada en marxa del Programa. La majoria daquest 1307 pacients no procedien de la Dreta de lEixample i per tant, un cop donats dalta del Servei dUrgncies no sen va fer un seguiment. Dels pacients que van arribar de la Dreta de lEixample, no es van incloure al Programa 102 casos pels segents motius: 62 van contiuar el seguiment amb el seu Psiquiatre habitual; 14 pacients es van derivar al CAS o a la Unitat de Toxicomanies; 2 van canviar de domicili; 3 eren vianants; 1 va morir; 20 pacients no van acudir a una primera cita (el percentatge de pacients que es deriven a programes de seguiment per que no assisteixen a les visites oscilla entre el 30% 51 i el 40% 52 en estudis controlats).

51 Kerkhof JF. Safer services--suicide by people with mental illness. Crisis. 1999;20(3):98, 105. 52Tyrer P, Thompson S, Schmidt U, Jones V, Knapp M, Davidson K, et al. Randomized controlled trial of brief cognitive behaviour therapy versus treatment as usual in recurrent deliberate self-harm: the POPMACT study. Psychol Med. 2003 Aug;33(6):969-76.

65

Per valorar limpacte del Programa de Prevenci del Sucidi sha fet un seguiment dels pacients atesos en el Pla dAtenci Rpida: 219 casos atesos en el Programa de Prevenci del Sucidi: 52 daquests pacients van ser atesos al Programa de lHospital de Sant Pau 167 van ser atesos al programa del Centre de Salut Mental dAdults de la Dreta de lEixample Centre Psicoterpia Barcelona Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM) Els resultats assistencials daquests pacients es mostren a la Sisena part daquesta Memria. 180 pacients que es van definir com a grup de comparaci. Aquests pacients complien dues condicions bsiques: no procedien del barri de la Dreta de lEixample; i a ms prenien contacte amb els dispositius de Salut Mental de forma contempornea a lingrs dels pacients atesos en en el Programa de Prevenci del Sucidi descrits anteriorment.

Tots els pacients que entren al Pla dAtenci Rpida fan un seguiment als sis i els dotze mesos de la seva inclusi al Programa. Per cada pacient somple un qestionari en el que es registren aspectes relacionats amb la conducta sucida dels pacients (repetici de la temptativa, persistncia de la ideaci, ingrs hospitalari per temptativa), el tipus de tractament que reb, i una valoraci de la seva evoluci a partir de lICG i dels tems de sucidi de les escales de Beck i HRS-D. Els qestionaris es completen en alguna de les visites dels pacients, o telefnicament (mitj utilitzat per entrevistar als pacients del grup de comparaci). El qestionari sadjunta en lAnnex E. Les figures segents mostren quina ha estat la distribuci dels pacients atesos en els diferents moments de levoluci del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS). Shi inclou el nmero de pacients atesos abans de la posada en marxa del PPCS i els que shan ats desde linici del Programa depenent de la seva procedncia. La segona part de la figura, descriu quina va ser lassignaci dels pacients atesos desprs de la implantaci del Programa i el nombre de pacients pels que sha fet una entrevista de seguiment als 6 i als 12 mesos. Es quantifiquen quants pacients no van entrar al Programa, pels que no shan considerat les seves dades per valorar limpacte del PPCS. De la poblaci diana, la figura mostra els nombres absoluts de pacients que es van incloure al PPCS (219) i del grup de pacients daltres sectors que shan considerat com a comparadors (180):
Abril 2006

Abans del PPCS Dreta de lEixample (N= 424) Altres sectors (N=883) 219 322

Desde linici del PPCS

103

321

664 985

Setembre 2005

Desembre 2007

66

Assignaci de pacients desde linici del PPCS Pacients exclosos 102 Dreta de lEixample (N= 321) Poblaci diana Entrada a lestudi Dades disponibles als 6 mesos Dades disponibles als 12 mesos 219 Comparadors Altres sectors (N= 664) 484 Pacients exclosos

180

129

180

63

118

A partir de les dades daquests pacients es plantegen les segents anlisis: Descripci dels resultats descriptius pacients del barri de la Dreta de lEixample i altres sectors, abans i desprs de la posada en funcionament del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida. Descripci dels pacients que han entrat al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors. Anlisi dels resultats dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors dels que es disposen dades de lentrevista de seguiment als 6 mesos. Anlisi dels resultats dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors dels que es disposen dades de lentrevista de seguiment als 12 mesos.

Anlisi estadstica

En un primer pas es va realitzar un breu control de qualitat a la base de dades original, definint els valors perduts quan va ser necessari, i reagrupant valors en algunes variables on podia ser dinters per la presentaci dels resultats. Per lestadstica descriptiva es faciliten el nmero de casos per cada variable i el seu percentatge corresponent per les variables qualitatives (per exemple el sexe). Les variables quantitatives es descriuen a partir de la mitja aritmtica i la seva desviaci estndar, a les que shan afegit els rangs corresponents. Per comparar les variables dinters sha tingut en compte les caracterstiques de cadascuna delles. Daquesta forma per relacionar variables quantitatives amb variables categriques (per exemple ledat amb el grup de pertanyena al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida), sha fet una descripci bivariant i sha desenvolupat la inferncia a partir duna anlisi de la variana (ANOVA). En les variables en les era complicat discernir la seva escala de mesura de la duna variable ordinal, sha procedit a desenvolupar la inferncia a partir duna anlisi no paramtrica (test de Mann-Whitney). Per relacionar dues variables categriques entre elles (per exemple el sexe amb el grup de pertanyena al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida) la descripci bivariant es presenta mostrant el nombre de casos en cada grup i el seu percentatge.

67

En aquest casos la inferncia sha dut a terme a partir dun test de xi quadrat o dun test exacte de Fischer, segons convingui. Laproximaci utilitzada en tots els tests ha estat bilateral, amb un nivell de significaci del 5% (=0.05). El paquet estadstic usat per analitzar els resultats ha estat lSPSS (versi 15.0), treballant a partir dun arxiu de dades facilitat en aquest format. Lanlisi estadstica es va dur a terme amb la collaboraci del Servei dEpidemiologia i Salut Pblica de lHospital de la Sant Creu i Sant Pau.

68

Resultats descriptius dels pacients del barri de la Dreta de lEixample i altres sectors, abans i desprs de la posada en funcionament del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida

Aquest apartat mostra les principals caracterstiques demogrfiques de tots els pacients que es van atendre al Servei dUrgncies de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau fins a la posada en marxa del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS), i desprs de la seva implantaci. Desprs de la posada en marxa del Programa tamb sinclouen dades de pacients atesos al Centre de Salut Mental dAdults de la Dreta de lEixample Centre de Psicoterpia Barcelona Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM). Es mostren els resultats pels pacients del barri de la Dreta de lEixample, i pels que provenien daltres sectors de la ciutat. La taula 4 reflexa com la majoria de pacients atesos abans de la implantaci del PPCS van ser dones (fins el 68.9% en les procedents de la Dreta de lEixample) daproximadament 40 anys, majoritriament solteres, treballadores i que vivien en companyia. Tot i que les proporcions van ser similars amb els pacients ms joves, la meitat de pacients eren adults de entre 35 i 65 anys. Ms del 40% dels pacients eren solters i la gran majoria vivien en companyia. Ms de la meitat dels pacients tenien alguna ocupaci, i noms un quart estaven a latur en el moment de prendre contacte amb el dispositiu de lHospital. Desprs dimplantar el PPCS, els pacients van tenir unes caracterstiques similars, tot i que es va accentuar la diferncia entre el homes i les dones ateses, fins a convertir-se en significativa.
Taula 4.- Dades demogrfiques abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors Sexe Home Dona Edat 18-35 36-64 >65 Estat Civil Solters Casats Altres Viuen sols S No 18.8% (40) 81.2% (173) 14.9% (15) 17.5% (55) 18.2% (120) 20.1% (63) 18.8% (183) 85.1% (86) 82.5% (259) 81.8% (541) 79.9% (251) 81.2% (792) 41.3% (90) 28.4% (62) 30.3% (66) 47.1% (48) 43.1% (138) 44.5% (294) 39.8% (127) 43.0% (421) 27.5% (28) 25.5% (26) 28.1% (90) 28.8% (92) 27.8% (184) 26.0% (83) 27.2% (267) 27.7% (183) 34.2% (109) 29.8% (292) 38.8% (85) 61.2% (134) 41.2 (14.6) (18-90) 37.4% (82) 53.9% (118) 8.7% (19) 31.1% (32) 36.3% (117) 38.7% (257) Dreta de lEixample Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample P=0.013 30.5% (98) 36.0% (355) 68.9% (71) 63.7% (205) 61.3% (407) 69.5% (223) 64.0% (630) 39.7 (15.4) 40.7 (14.8) 40.9 (15.1) 41.6(15.4) 41.1 (15.2) (18-92) (18-86) (18-90) (17-96) (17-96) 45.5% (46) 40.0% (128) 41.3% (274) 38.5% (122) 40.4% (396) 48.5% (49) 52.2% (167) 50.6% (336) 53.3% (169) 51.5% (505) 5.9% (6) 7.8% (25) 8.1% (54) 8.2% (26) 8.2% (80) Total

69

Taula 4 (cont.).- Dades demogrfiques abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors Estat Laboral Treballa Aturat Pensionista A casa 42.2% (92) 19.7% (43) 25.2% (55) 7.8% (17) 49.0% (50) 44.4% (142) 41.7% (276) 47.2% (149) 43.5% (425) 24.5% (25) 19.6% (20) 5.9% (6) 21.3% (68) 20.8% (138) 23.4% (75) 27.9% (185) 7.2% (23) 4.7% (31) 20.3% (64) 20.7% (202) 23.7% (75) 26.6% (260) 3.2% (10) 4.2% (41) Dreta de lEixample Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample Total

Shan comprovat quines eren aquestes dades demogrfiques per la poblaci general de la Dreta de lEixample a partir de les caracterstiques presentades al padr de lany 2007 53. En aquest barri de la ciutat les dones hi sn majoria amb un percentatge del 54.5%. La distribuci per edats segons els rang etaris que es comenten a la taula 4 s dun 33.6% de joves, un 32.9% dadults, i un 22% de gent gran. La figura mostra la pirmide poblacional del barri.

Coincident amb les dades observades abans de la posada en marxa del PPCS, el percentatge de gent que viu sola al barri s del 14.5%. Les taxes globals docupaci i atur lany 2006 a la ciutat de Barcelona 54 van ser del 72.8% i el 6.4% respectivament. LAnnex F mostra la descripci demogrfica completa del barri de la Dreta de lEixample. La taula 5 descriu els desencadenants i com van ser les temptatives dels pacients que van ser atesos al Servei dUrgncies de lHospital de Sant Pau i el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. Abans dimplantar el Programa el desencadenant que portava a la conducta sucida era simptomtica dun transtorn mental en prop del 35% dels pacients, seguits dels problemes de parella i familiars. Es pot observar com desprs de
Departament dEstadstica de lAjuntament de Barcelona. Caracterstiques de la poblaci de Barcelona segons el Padr municipal. Juny de 2007. Ajuntament de Barcelona: febrer de 2008 (ISSN del ttol 18885314) 54 Departament dEstadstica de lAjuntament de Barcelona. Dades bsiques del mn laboral a Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona: abril de 2007.
53

70

la posada en marxa del PPCS hi ha un canvi en els desencadenants, entre els que destaca el fet que entre els pacients de la Dreta de lEixample hi havia un percentatge significativament menor de desencadenants simptomtics comparats amb els altres barris (31% vs 40%; P=0.001). Aquest resultat suggereix que la campanya de sensibilitzaci de la primera fase del PPCS i els inicis de la gesti de casos han contribut a detectar persones amb una crisi sucida sense una psicopatologia prvia. Abans del PPCS ja sobservaven diferncies significatives entre el tipus de temptativa del pacients, entre les que destaquen el major nombre dideacions sucides (33% vs 19%; P=0.005) contraposades a un percentatge fora menor de temptatives en els pacients de la Dreta de lEixample (58% vs 71%; P=0.005). Aquests resultats es fan molt ms evidents desprs del PPCS tant per les ideacions (47% vs 29%; P<0.0001) com per les temptatives (44% vs 60%; P<0.0001), suggerint que el PPCS permet la identificaci de pacients ms controlats amb risc al barri de la Dreta de lEixample, abans de que facin un intent de sucidi. Mentre que abans del PPCS la ideaci sucida era ocasional independentment del sector de procedncia dels pacients, desprs de la posada en marxa del Programa es va observar com en la Dreta de lEixample hi havia una proporci significativament superior de pacients amb una ideaci persistent (46% vs 31%; P<0.0001). Cal insistir en el fet de que, tot i existir la ideaci, molts daquests pacients no realitzen una temptativa sucida.
Taula 5.- Desencadenants i tipus de temptatives abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors Desencadenant Problema de parella Problema familiar Problema laboral Simptomtic Temptativa Sucidi frustrat Autolesi Ideaci Ocasional Persistent (>2 per setmana) 29.2% (63) 22.7% (49) 13.4% (29) 34.7% (75) 71.4% (155) 2.8% (6) 6.9% (15) 18.9% (41) 69.8% (125) 30.2% (54) 31.4% (27) 15.1% (13) 18.6% (16) Dreta de lEixample Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample Total

P=0.001 29.8% (90) 32.1% (213) 20.5% (62) 16.1% (107) 14.9% (45) 11.8% (78) 24.5% (76) 29.7% (289) 21.3% (66) 17.8% (173) 22.9% (71) 15.3% (149) 31.3% (97) 37.2% (362)

34.9% (30) 34.8% (105) 40.0% (265)

Tipus de temptativa

P=0.005

P<0.0001

57.8% (59) 67.1% (214) 60.2% (397) 44.1% (138) 55.0% (535) 1% (1) 7.8% (8) 33.3% (34) 2.2% (7) 7.2% (23) 23.5% (75) 2.9% (19) 7.3% (48) 2.2% (7) 6.7% (21) 2.7% (26) 7.1% (69)

29.7% (196) 47.0% (147) 35.5% (343) P<0.0001

Freqncia de lideaci

65.9% (58) 68.5% (183) 68.8% (369) 53.8% (135) 64.0% (504) 34.1% (30) 31.5% (84) 31.2% (167) 46.2% (116) 36.0% (283)

s remarcable la tendncia en el nombre de temptatives prvies que sobserva entre els pacients de la Dreta de lEixample i els dels altres barris. Abans de la posada en marxa del PPCS sobservava que els pacients de la Dreta de lEixample arribaven al Servei dUrgncies desprs dun nmero major de temptatives que no pas els pacients

71

daltres sectors (mitja de 3.68 (5.44) vs 2.20 (3.79); P=0.006). Desprs del Programa, la mitja de temptatives prvies en els pacients de la Dreta de lEixample va reduir-se fins equiparar-se prcticament a la dels altres barris (mitja de 2.47 (4.57) vs 2.21 (3.40)). Aquesta tendncia pot ser deguda a un control dels pacients repetidors continuats o crnics, en els que les temptatives sn una estratgia dafrontament dels aconteixements vitals que produeixen ms estrs. Limpacte de la posada en marxa de les primeres etapes del PPCS tamb es va fer notar en el percentatge de pacients repetidors de la Dreta de lEixample i daltres barris. Abans del Programa al voltant del 55% de pacients havien repetit alguna temptativa de sucidi, mentre que desprs de la posada en marxa del Programa hi va haver un percentatge significativament menor de repetidors entre els pacients de la Dreta de lEixample (46% vs 57%; P=0.001). Aquests resultats es repeteixen en certa manera quan sanalitzen els pacients amb ms de 3 o 5 intents de sucidi. A la taula 6 es pot observar com entre els pacients de la Dreta de lEixample abans del Programa i havia un percentatge significativament superior de repetidors, mentre que desprs del Programa el percentatge disminueix considerablement fins desaparixer la significaci i equiparar-se amb els altres barris.
Taula 6.- Temptatives i repeticions abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors Temptatives prvies Repetidors S No S No S No 55.5% (121) 44.5% (97) 20.2% (44) 79.8% (174) 2.20 (3.79) (0-20) Dreta de lEixample P=0.006 3.68 (5.44) (0-22) Total Altres sectors 2.21 (3.40) (0-25) DESPRS Dreta de lEixample 2.47 (4.57) (0-25) Total

2.66 (4.22) (0-22)

2.29 (3.81) (0-25)

P=0.001 57.6% (57) 56.2% (178) 57.6% (371) 46.5% (138) 54.1% (509) 42.2% (42) 43.8% (139) 42.4% (273) 53.5% (159) 45.9% (432) P=0.033 31.3% (31) P=0.041 25.3% (25) 23.7% (75) 17.2% (105) 20.9% (49) 18.2% (154) 74.4% (74) 81.7% (259) 82.8% (506) 79.1% (185) 81.1% (691) 23.7% (75) 21.3% (137) 23.2% (69) 21.9% (206) 68.7% (68) 76.3% (242) 78.7% (507) 76.8% (228) 78.1% (735)

Repetidors (> de 3 intents)

Repetidors (> de 5 intents) 15.1% (33) 84.9% (185)

A la taula 7 es poden trobar les freqncies del nombre de temptatives en els diferents sectors i moments temporals.

72

Taula 7.- Freqncies de les repeticions abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors 0 1 2 3 4 5 6-10 11-15 16-20 >20 97 46 19 12 11 9 11 10 3 0 Dreta de lEixample 42 11 10 5 6 2 10 7 4 2 Total 139 57 29 17 17 11 21 17 7 2 Altres sectors 273 121 58 55 25 30 50 10 7 4 DESPRS Dreta de lEixample 159 36 19 14 15 11 29 4 5 5 Total 432 157 77 69 40 41 79 14 12 9

A la taula 8 shi poden veure les caracterstiques de les temptatives pels pacients de la Dreta de lEixample i daltres barris. Prop del 80% de les temptatives corresponen a una intoxicaci per frmacs en tots els sectors, tant abans com desprs de la posada en marxa del PPCS. La gravetat somtica dels pacients va ser fonamentalment lleu, que destacava en els pacients de la Dreta de lEixample abans del Programa, per que va atenuar-se desprs de la implantaci, augmentant entre aquests pacients la gravetat somtica moderada o greu. Cap daquestes diferncies, per, van ser significatives. En la gran majoria de casos (ms del 70%) el temps que passava entre la ideaci i lacte sucida arribava a lhora. Normalment la persona que realitzava el rescat era un familiar, tot i que en un percentatge considerable de casos era el propi pacient qui realitzava el rescat.
Taula 8.- Perfils de les temptatives abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors Mtode Intoxicaci per frmacs Violent Altres Gravetat somtica Lleu Moderada Greu Menys d1 h Ms d1 h 84.7% (149) 11.9% (21) 3.4% (6) 72.0% (126) 28.0% (49) 92.6% (63) 86.9% (212) 86.6% (400) 81.4% (140) 85.2% (540) 5.9% (4) 1.5% (1) 10.2% (25) 2.9% (7) 8.2% (38) 5.2% (24) 13.4% (23) 5.2% (9) 9.6% (61) 5.2% (33) 83.6% (148) 5.1% (9) 11.3% (20) 78.3% (54) 82.1% (202) 79.9% (369) 79.8% (130) 79.8% (499) 5.8% (4) 15.9% (11) 5.3% (13) 12.6% (31) 8.9% (41) 11.3% (52) 8.6% (14) 11.7% (19) 8.8% (55) 11.4% (71) Dreta de lEixample Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample Total

Temps entre la ideaci i lacte 77.9% (53) 73.7% (179) 74.0% (341) 73.3% (118) 73.8% (459) 22.1% (15) 26.3% (64) 26.0% (120) 26.7% (43) 26.2% (163)

73

Taula 8 (cont.).- Perfils de les temptatives abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors Rescat Propi pacient Familiar o conegut Accidental o profesionals 38.5% (69) 55.9% (100) 5.6% (10) 41.2% (28) 39.3% (97) 42.6% (201) 45.5% (76) 43.3% (277) 51.5% (86) 49.9% (319) 3.0% (5) 6.7% (43) Dreta de lEixample Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample Total

55.9% (38) 55.9% (138) 49.4% (233) 2.9% (2) 4.9% (12) 8.1% (38)

s important remarcar a quins dispositius es derivaven els pacients, ja que tamb permet valorar fins a quin punt la campanya de sensibilitzaci de les primeres fases del PPCS ha perms optimitzar els recursos. Abans del Programa no hi havia diferncies en les derivacions dels pacients dels diferents barris a un o altre recurs. Aquests resultats canvien considerablement desprs del Programa, ja que sobserva un nombre molt menor dingressos entre els pacients de la Dreta de lEixample (14% vs 35%; P<0.0001), i un augment important dels pacients que passen a un tractament ambulatori (79% vs 57%; P<0.0001). Probablement aix es deu a les possibilitats que dna la campanya de sensibilitzaci per una identificaci ms acurada de pacients, que al seu torn estan ms controlats com sha vist en les serveis caracterstiques, i per tant sn millors candidats per un tractament ambulatori.
Taula 9.- Derivaci dels pacients abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors Derivaci Ingrs Hospital de dia Ambulatori Alta sense seguiment 29.0% (63) 7.8% (17) 61.3% (133) 1.8% (4) 18.8% (16) 16.5% (14) 10.3% (31) Dreta de lEixample Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample Total

P<0.0001 26.2% (79) 35.6% (236) 4.8% (32) 14.5% (42) 29.2% (278) 3.5% (10) 4.4% (42)

63.5% (54) 61.9% (187) 57.0% (378) 79.9% (231) 64.0% (609) 1.2% (1) 1.7% (5) 2.6% (17) 2.1% (6) 2.4% (23)

A la taula 10 shi pot veure quin perfil psicopatolgic tenien els pacients a partir dels principals eixos diagnstics del DSM IV. En leix I s remarcable la situaci posterior a la posada en marxa del PPCS. s pot observar un augment molt important dels pacients diagnosticats amb un transtorn afectiu. Mentre que abans del programa al sector de la Dreta de lEixample el percentage de pacients amb aquets diagnstic era fins i tot menor al dels pacients daltres sectors, un cop es posa en funcionament el Programa, el pacients amb un transtorn afectiu augmenten duna forma considerable, establint una diferncia significativa amb els altres sectors (25% vs 38%; P=0.028). Aquesta tendncia pot ser conseqncia de la campanya de sensibilitzaci a metges de primria i altres professionals sanitaris duta a terme en les primeres etapes del PPCS. Aquest fet tamb es reflecteix en els pacients sense un diagnstic que, entre els pacients de la Dreta de lEixample passen de ser un 34% abans del Programa a un 19% deprs del seu inici.

74

En aquest eix s destacable la diferncia del diagnstic de pacients psictics. Tant abans com desprs de limplantaci del PPCS el percentatge de pacients diagnosticats dun transtorn psictic s superior en els altres sectors. La diferncia es converteix en significativa a partir de linici del PPCS en el noms el 4% de pacients de la Dreta de lEixample t aquest diagnstic, en contrast al 12% de la resta de barris (P=0.028). La proporci de pacients amb un transtorn per un abs de txics tamb s superior en els altres sectors. Aquest perfil psicopatolgic est en concordana amb les dades demogrfiques que es comentaven a la taula 4, en el sentit que destacaven com els pacients atesos de la Dreta de lEixample majoritriament eren adults, en contrast als pacients daltres sectors entre els que hi havia un percentatge important de pacients ms joves solters, perfil ms propens als transtorns psictics o dabs de substncies. Els resultats observats en leix II tamb mostren una tendncia remarcable. Mentre que abans del programa el percentage amb un diagnstic en aquest eix va ser superior en els pacients de la Dreta de lEixample (37% vs 62%; P<0.0001), aquesta diferncia satenua molt desprs de la implantaci del Programa, desapareixent la significaci estadstica (47% vs 53%). Aquests resultats sexpliquen per la disminuci de pacients diagnosticats amb un transtorn de lmit de la personalitat en el cluster B. Abans del programa el percentatge era molt superior en els pacients de la Dreta de lEixample (35% vs 60%; P<0.0001), mentre que aquesta proporci disminueix desprs del Programa fins a equiparar-se amb el percentatge en els pacients daltres sectors (43% vs 48%). Tot i que les dades que es recullen en aquest informe no permeten fer aquesta inferncia de forma vlida, aquesta tendncia en els resultats por ser conseqncia de la posada en marxa dun Programa dAtenci del Pacient amb Transtorn Lmit de la Personalitat a lHospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Taula 10.- Caracterstiques dels eixos DSM IV abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors DSM-IV: Eix I Transtorn afectiu Transtorn psictic Transtorn adaptatiu Transtorn ansietat Transtorn dependncia a txics Altres Sense diagnstic 23.9% (52) 11.9% (26) 21.1% (46) 1.4% (3) 14.7% (32) 4.1% (9) 22.9% (50) 17.0% (15) 5.7% (5) 29.5% (26) 2.3% (2) 10.2% (9) 1.1% (1) 34.1% (30) Dreta de lEixample Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample Total

P=0.028 21.9% (67) 25.3% (167) 38.2% (117) 29.4% (284) 10.1% (31) 12.4% (82) 4.6% (14) 9.9% (96)

23.5% (72) 19.4% (128) 1.6% (5) 3.5% (23)

23.5% (72) 20.7% (200) 2.6% (8) 8.2% (25) 3.6% (11) 3.2% (31) 14.2% (137) 3.7% (36)

13.4% (41) 17.0% (112) 3.3% (10) 3.8% (25)

26.1% (80) 18.5% (122)

19.3% (59) 18.8% (181)

75

Taula 10 (cont.).- Caracterstiques dels eixos DSM IV abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors DSM-IV: Eix II S No Cluster A Cluster B Cluster C No especificat Sense diagnstic 37.6% (82) 62.4% (136) 0.5% (1) 34.9% (76) 2.3% (5) 2.3% (5) 60.1% (131) Dreta de lEixample Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample Total

P<0.0001 62.4% (53) 44.6% (135) 47.4% (301) 53.0% (140) 49.1% (441) 37.6% (32) 55.4% (168) 52.6% (334) 47.0% (124) 50.9% (458) 0% (0) 2.4% (2) 3.5% (3) 0.3% (1) 2.3% (7) 2.6% (8) 1.1% (7) 2.4% (15) 3.0% (19) 1.5% (4) 2.7% (7) 2.3% (6) 1.2% (11) 2.4% (22) 2.8% (25) 60.0% (51) 41.9% (127) 43.9% (279) 48.9% (129) 45.4% (408)

34.1% (29) 52.8% (160) 49.6% (315) 44.7% (118) 48.2% (433)

La taula 11 mostra quina era la medicaci que rebien els pacients atesos al Servei dUrgncies de lHospital de Sant Pau i el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. Abans del PPCS es va poder registrar la informaci sobre el tractament que rebien per pocs pacients, per desprs de la seva implantaci la informaci relacionada amb la medicaci es va recollir ms exhaustivament. Daquesta forma sobserva que ms del 80% dels pacients que es van atendre desprs de posar en marxa el Programa rebien alguna medicaci. Tot i que el percentatge de pacients en tractament farmacolgic a la Dreta de lEixample s superior (90%), les diferncies no van ser significatives amb els altres sectors. On es van observar diferncies significatives entre els grups de procedncia dels pacients, va ser en el tipus de medicaci rebuda desprs de la implantaci del Programa. Principalment els pacients de la Dreta de lEixample rebien un percentatge superior dantidepressius (72% vs 55%; P<0.0001), per tamb inferior dantipsictics (9% vs 16%; P<0.0001), Tamb es va observar que un percentatge significativament menor de pacients de la Dreta de lEixample estaven sense tractament (9% vs 16%; P<0.0001).
Taula 11.- Medicaci dels pacients abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors Realitza tractament S No 100% (1) 0% (0) 11.1% (1) 88.9% (8) 20% (2) 80% (8) 83.7% (550) 90.6% (280) 85.9% (830) 16.3% (107) 9.4% (29) 14.1% (136) Dreta de lEixample Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample Total

76

Taula 11 (cont.).- Medicaci dels pacients abans i desprs de la posada en funcionament del programa ABANS Altres sectors Antidepressiu Antipsictic Benzodiacepina Eutimitzant Altres Sense frmac 0% (0) 0% (0) 100% (1) Dreta de lEixample P=0.056 77.8% (7) 11.1% (1) 11.1% (1) Total Altres sectors DESPRS Dreta de lEixample Total

70% (7) 10% (1) 20% (2)

P<0.0001 54.8% (360) 72.2% (223) 60.4% (583) 16.4% (108) 8.4% (55) 2.1% (14) 2.0% (13) 16.3% (107) 9.1% (28) 7.8% (24) 1.0% (3) 0.6% (2) 9.4% (29) 14.1% (136) 8.2% (79) 1.8% (17) 1.6% (15) 14.1% (136)

77

78

Resultats descriptius dels pacients que han entrat al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors.

De la mateixa manera que en lapartat anterior, es descriuen a continuaci les principals caracterstiques dels pacients que es va incloure dins del PPCS i dels seus comparadors. Com en la mostra general dels pacients que van ser atesos al Servei dUrgncies de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau, la majoria de pacients acceptats al PPCS i els seus comparadors van ser dones duna mica ms de 40 anys, que viuen en companyia. Gaireb la meitat dels pacients que conformen la mostra de lestudi per lavaluaci del PPCS estaven a la dedat adulta, entre els 35 i els 65 anys. Va haver-hi dues caracterstiques en les que es van observar diferncies estadsticament significatives (taula 12). Els pacients del PPCS eren diferents als seus comparadors quant al seu estat civil, probablement perqu entre els comparadors i havia una gran proporci de solters (48% vs 35%; p=0.012). Tamb es van observar diferncies en lestat laboral dels pacients dun i altre grup, amb molts ms treballadors entre el participants enel PPCS (39% vs 59%; p<0.0001), i ms pensionistes (33% vs 17%; p<0.0001) i mestresses de casa (7% vs 1%; p<0.0001) al grup de comparadors.
Taula 12.- Dades demogrfiques a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Sexe Home Dona Edat 18-35 36-64 >65 Estat Civil Solters Casats Altres Viuen sols S No Estat Laboral Treballa Aturat Pensionista Estudiant A casa 17.4% (31) 82.6% (147) 18.0% (38) 82.0% (173) 17.7% (69) 82.3% (320) 38.9% (70) 61.1% (110) 41.3 (15.6) (18-85) 41.7% (75) 48.9% (88) 9.4% (17) 48.0% (86) 28.5% (51) 23.5% (42) 31.7% (69) 68.3% (149) 41.8 (14.2) (17-84) 37.4% (80) 56.1% (120) 6.5% (14) P=0.012 35.2% (76) 33.3% (72) 31.5% (68) 41.0% (162) 31.1% (123) 27.8% (110) 34.9% (139) 65.1% (259) 41.5 (14.9) (17-85) 39.3% (155) 52.8% (208) 7.9% (31) PPCS Total

P>0.0001 39.1% (70) 16.8% (30) 33.0% (59) 3.4% (6) 7.8% (14) 59.8% (128) 15.9% (34) 17.8% (38) 5.1% (11) 1.4% (3) 50.4% (198) 16.3% (64) 24.7% (97) 4.3% (17) 4.3% (17)

79

Sn molt importants les diferncies entre els pacients que participaven al PPCS i els seus comparadors quant els seus desencadenants i tipus de temptativa (taula 13). Entre els participants del PPCS el desencadenant de caire simptomtic va ser gaireb la meitat que entre els seus comparadors (43% vs 24%; P<0.0001). Els tipus de temptatives tamb difereixen molt entre els grups. Entre el pacients del PPCS principalment es va observar casos dideaci en una proporci significativament superior (30% vs 57%; P<0.0001) que la dels seus comparadors, i inferior quant a les temptatives que en els PPCS van ser prcticament la meitat (63% vs 31%; P<0.0001). La diferncia en els sucidis frustrats tamb va ser significativa (0.6% vs 6%; P<0.0001). Aquests resultats suggereixen que els pacients dels PPCS estaven ms controlats que els seus comparadors.
Taula 13.- Desencadenants i tipus de temptatives a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Desencadenant Problema de parella Problema familiar Problema laboral Simptomtic Temptativa Sucidi frustrat Autolesi Ideaci P<0.0001 29.4% (53) 16.7% (30) 10.0% (18) 43.9% (79) 63.7% (114) 0.6% (1) 5.0% (9) 30.7% (55) 26.9% (54) 23.9% (48) 24.4% (49) 24.9% (50) P<0.0001 31.3% (66) 6.2% (13) 4.7% (10) 57.8% (122) 46.2% (180) 3.6% (14) 4.9% (19) 45.4% (177) 57.1% (182) 42.9% (137) 28.1% (107) 20.5% (78) 17.6% (67) 33.9% (129) PPCS Total

Tipus de temptativa

Freqncia de lideaci P<0.0001 Ocasional 69.7% (99) 46.9% (83) Persistent (>2 per setmana) 30.3% (43) 53.1% (94)

Aquests resultats es tornen a reflectir en el nmero de temptatives prvies i el nombre absolut de repetidors en els dos grups comparats (taula 14). Els pacients del PPCS van mostrar una mitja significativament menor de temptatives prvies (mitja de 2.04 (3.23) vs 1.07 (2.35); P=0.001). Aix tamb sobserva en els pacients repetidors, que sn molt menys en el grup de pacients del PPCS (57% vs 32%; p<0.0001), i en els pacients que fan ms de 3 repeticions (18% vs 11%; p=0.042). La taula 14 tamb mostra els resultats dels pacients amb ms de 5 repeticions, amb una diferncia en els percentatges no significativa i la distribuci dels pacients segons el nombre de temptatives.

80

Taula 14.- Temptatives i repeticions a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Temptatives prvies Repetidors S No PPCS Total 1.56 (2.83) (0-20) 44.4% (163) 55.6% (204) P=0.001 2.04 (3.23) 1.07 (2.35) (0-20) (0-15) p<0.0001 57.3% (98) 42.7% (73) 32.2% (65) 66.8% (131) P=0.042 11.2% (22) 88.8% (174) 9.6% (14) 90.4% (132)

Repetidors (> de 3 intents) S No 18.1% (31) 81.9% (140) 14.4% (53) 85.6% (314) 12.7% (40) 87.3% (276)

Repetidors (> de 5 intents) S 15.3% (26) No Freqncia en les temptatives 0 1 2 3 4 5 6-10 11-15 16-20 73 37 16 14 4 9 14 3 1 84.7% (144)

131 27 13 3 7 5 8 2 0

204 64 29 17 11 14 22 5 1

Els perfils de les temptatives de sucidi no van ser diferents entre els participants al PPCS i els seus comparadors (taula 15). La majoria de pacients van fer lintent amb una intoxicaci per frmacs que tot i la diferncia entre comparadors i pacients al PPCS no va arribar a la significaci estadstica (83% vs 73%). La gravetat somtica dels pacients va ser en general lleu, i en la majoria no transcorria una hora entre la ideaci i lacte. En la majoria de casos el rescat el va fer un familiar o un conegut. En aquest punt s important destacar un perfil que es dibuixa a partir dels resultats daquesta taula i que s important a lhora de tenir en compte la gravetat dels pacients del PPCS. Tot i que les diferncies no sn signaficatives en cap cas, hi ha un percentatge ms gran de pacients en el grup del PPCS que van fer una temptativa a partir dun mtode violent (8% vs 17%), amb una gravetat somtica greu (3% vs 10%), i que va requerir un rescat per part de professionals (5% vs 11%). Aquestes caracterstiques sn indicatives de pacients amb un risc superior de consumar el sucidi.

81

Taula 15.- Perfil de les temptatives a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Mtode Intoxicaci per frmacs Violent Altres PPCS Total

83.2% (104) 8.0% (10) 8.8% (11)

73.9% (65) 17.0% (15) 9.1% (8) 74.5% (70) 14.9% (14) 10.6% (10) 64.0% (57) 36.0% (32) 42.0% (37) 46.6% (41) 11.4% (10)

79.3% (169) 11.7% (25) 8.9% (19) 79.9% (175) 13.7% (30) 6.4% (14) 67.3% (144) 32.7% (70) 41.7% (90) 50.9% (110) 7.4% (16)

Gravetat somtica Lleu 84.0% (105) Moderada Greu 12.8% (16) 3.2% (4)

Temps entre la ideaci i lacte Menys d1 h 69.6% (87) Ms d1 h Rescat Propi pacient Familiar o conegut Accidental o profesionals 30.4% (38) 41.4% (53) 53.9% (69) 4.7% (6)

Es podia preveure que els pacients que van acceptar entrar al PPCS presentarien uns resultats relacionats amb la derivaci i les pautes assistencials millors. Com es pot veure a la taula 16, els pacients del PPCS ingressaven molt menys (37% vs 6%; P<0.0001) i en canvi rebien molt ms tractament ambulatori (55% vs 89%; P<0.0001) que els seus respectius comparadors. De la mateixa manera, mentre que els comparadors es derivaven a controls en el seus dispositius habituals, virtualment tots els pacients del PPCS entraven al programa que sha estat describint (P<0.0001).
Taula 16.- Derivaci a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Derivaci Ingrs Hospital de dia Ambulatori Alta sense seguiment Pauta assistencial Control en dispositius habituals Entra en programa especfic 37.8% (68) 3.3% (6) 55.6% (100) 3.3% (6) PPCS P<0.0001 6.5% (12) 2.7% (5) 89.1% (164) 1.6% (3) P<0.0001 100.0% (180) 0.0.% (0) 0.9% (2) 99.1% (217) 45.6% (182) 54.4% (217) 22.0% (80) 3.0% (11) 72.5% (264) 2.5% (9) Total

82

El perfil psicopatolgic avaluat a partir dels eixos DSM-IV dels pacients del PPCS i dels seus comparadors (taula 17) mostra unes diferncies similars a les que shan comentat en comparar els resultats de les poblacions abans i desprs de la implantaci del Programa. Aquestes diferncies sn fora importants en leix I. Els pacients del grup del PPCS estaven diagnosticats dun transtorn afectiu en un percentatge superior que els seus comparadors (27% vs 48%; p<0.0001), resultats que tamb sobserven pel transtorn adaptatiu (31% vs 15%; p<0.0001). En canvi els comparadors tenien un percentatge superior de diagnstics en transtorns psictics (15% vs 4%; p<0.0001) i de dependncia a txics (15% vs 3%; p<0.0001). El percentatge de pacients sense un diagnstic s menor entre els pacients del PPCS (19% vs 6%). Entre els pacients del PPCS de la Dreta de lEixample aquests percentatges en leix I sn encara ms marcats. Fins el 50.3% daquests pacients tenen un diagnstic de transtorn afectiu, mentre que noms el 3.1% van ser diagnosticats dun transtorn psictic. El fet que els pacients del PPCS i els seus comparadors van ser inclosos a lestudi desprs dimplantar el Programa, no permet observar la tendncia en els resultats de leix II que shan comentat en lanterior apartat (comparaci dels pacients la Dreta de lEixample i daltres sectors abans i desprs del Programa). Tot i aix el que sobserva en aquest cas s que no hi ha diferncies en els pacients que tenen un diagnstic en aquest eix de trastorns de la personalitat. Entre els que tenen un diagnstic, principalment est relacionat amb el cluster B.
Taula 18.- Caracterstiques dels eixos DSM IV a lentrada del programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors DSM-IV: Eix I Transtorn afectiu Transtorn psictic Transtorn adaptatiu Transtorn ansietat Transtorn dependncia a txics Altres Sense diagnstic DSM-IV: Eix II S No Cluster A Cluster B Cluster C No especificat Sense diagnstic 27.4% (49) 15.6% (28) 15.6% (28) 3.4% (6) 15.6% (28) 3.6% (6) 19.0% (34) 44.0% (74) 56.0% (94) 1.2% (2) 42.3% (71) 0.6% (1) 4.2% (7) 51.8% (87) PPCS 48.0% (96) 4.0% (8) 31.5% (63) 3.0% (6) 3.0% (6) 4.5% (9) 6.0% (12) 39.8% (64) 60.2% (97) 0.6% (1) 36.6% (59) 2.5% (4) 2.5% (4) 57.8% (93) Total 38.3% (145) 9.5% (36) 24.0% (91) 3.2% (12) 9.0% (34) 4.0% (15) 12.1% (46) 41.9% (138) 58.1% (191) 0.9% (3) 39.5% (130) 1.5% (5) 3.3% (11) 54.7% (180) p<0.0001

83

El PPCS va permetre controlar millor als pacients als que es prestava servei, reflectintse en resultats com els de la taula 19. Ms pacients del PPCS rebien tractament comparats amb els comparadors (82% vs 93%). En la medicaci rebuda, tamb shi van observar diferncies significatives. La diferncia principal que marca la significaci estadstica s el major percentatge dantidepressius al grup del pacients del PPCS (51% vs 77%; p=0.001), i el major percentatge de comparadors que rebien antipsictics (20% vs 7%; p=0.001) i que no rebien tractament (17% vs 6%; p=0.001).
Taula 19.- Medicaci dels pacients a lentrada del Programa Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Tractament S No Antidepressiu Antipsictic Benzodiacepina Eutimitzant Altres Sense frmac 82.8% (149) 17.2% (31) 51.1% (92) 20.0% (36) 6.1% (11) 1.7% (3) 3.9% (7) 17.2% (31) PPCS P=0.001 93.8% (180) 6.3% (12) P=0.001 77.1% (148) 7.3% (14) 8.3% (16) 0.5% (1) 0.5% (1) 6.3% (12) 88.4% (329) 11.6% (43) 64.5% (240) 13.4% (50) 7.3% (27) 1.1% (4) 2.2% (8) 11.6% (43) Total

84

Resultats dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors dels que es disposen dades de seguiment als 6 mesos.

La taula 20 descriu quines caracterstiques ha tingut les entrevistes que shan fet als pacients dels que es disposa de dades de seguiment als 6 mesos desprs de la seva inclusi al PPCS. Tot i que no sn un indicatiu de limpacte del PPCS, marquen una tendncia diferenciada entre el tipus de seguiment que ha estat possible amb els pacients del PPCS i dels seus comparadors. Sn els pacients del PPCS qui responen en major mesura a les entrevistes als 6 mesos en comparaci a laltre grup, en el que hi ha un percentatge de comparadors dels que es registren les dades mitjanant un tercer. Aquesta tendncia s similar pel canal de lentrevista, en el sentit que linclusi al PPCS permet fer el seguiment de forma presencial i no per altres vies. Aquest patr sobserva en la mateixa mesura en els pacients del PPCS provinents de la Dreta de lEixample dels que es disposa dinformaci desprs de lentrevista de seguiment dels 6 mesos (98). Sn molts ms el pacients que responen a lentrevista (el 95.5%), i ho fan en gran mesura de forma presencial (55.1%).
Taula 20.- Entrevistes als participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Respon a lentrevista dels 6m Pacient 74.3% (133) Familiar Terapeuta 22.3% (40) 3.4% (6) PPCS P<0.0001 94.2% (114) 5.8% (7) 0.0% (0) P<0.0001 48.9% (62) 51.1% (67) 69.3% (212) 30.7% (95) 82.3% (247) 15.7% (47) 2.2% (6) Total

Canal de lentrevista Telefnic 84.3% (150) Presencial 15.7% (28)

La taula 21 mostra com el PPCS ha tingut un efecte clar en els pacients que hi han estat inclosos. El percentatge de repetecions als 6 mesos de seguiments dels pacients del PPCS s molt menor que el dels seus comparadors (11% vs 28%; P<0.0001). La mitja de repeticions i el temps mig fins a la repetici dels pacients del PPCS tamb es marcadament menor que la dels seus comparadors, tot i que en aquestes dues variables no exiteixen diferncies estadsticament significatives. s remarcable el fet que al PPCS sha observat un percentatge significativament ms gran de pacients amb ideaci sucida durant els mesos de seguiment que no pas entre els seus comparadors (59% vs 45%; P=0.013). Aquest resultats, a la llum dels que shan comentat anteriorment, remarcaria el fet que el PPCS ha tingut un efecte en la conducta sucida dels seus pacients: tot i que els pacients atesos al Programa tenen una major ideaci en aquest moment del seguiment, latenci rebuda al PPCS evita que es passi de lideaci a lacte. Els resultats del PPCS es reforcen amb el percentatge dingressos que requereixen els seus pacients, que s la meitat de el dels seus comparadors (8.7% vs 19%; P=0.010). Aquests resultats es van observar de manera fora similar entre el pacients del PPCS de la Dreta de lEixample. El 10% havia fet alguna repetici en la temptativa durant els 6 mesos del seguiment (diferncia en relaci al grup de comparadors; P=0.001), amb una mitja de 1.7 (DE=1.89). El temps mig fins a la temptativa era de 3.6 (DE=1.77) mesos. El percentatge de pacients que requeria un ingrs era, com en el total de pacients del PPCS, del 8% (diferncia en relaci al grup de comparadors; P=0.031).

85

Sn principalment aquests indicadors, nombre i temps fins a la temptativa i percentatge de pacients que requereixen lingrs, els que fonamenten els bons resultats del PPCS.
Taula 21.- Conducta sucida (temptatives, ideaci, ingrs per risc sucida) dels participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Han repetit durant els 6m S 28.3% (51) No 71.7% (129) Nmero de repetici de la temptativa als 6m 2.16 (1.67) Temps en mesos fins a la primera repetici durant els 6m 2.18 (1.51) Idees sucides durant els 6m S 44.9% (80) No 55.1% (98) Idees persistents en les 2 darreres setmanes durant els 6m S 12.6% (22) No 87.4% (153) Requereix ingrs per risc sucida durant els 6m S 19.2% (32) No 80.8% (135) PPCS P<0.0001 11.6% (15) 88.4% (114) 21.4% (66) 78.6% (243) Total

1.60 (1.55)

3.47 (1.55) P=0.013 59.4% (76) 40.6% (40) 51.0% (156) 49.0% (150)

13.3% (17) 86.7% (111) P=0.010 8.7% (11) 91.3% (116)

12.9% (39) 87.1% (264)

14.6% (43) 85.4% (251)

El PPCS tamb ha incidit en la continutat assistencial dels pacients que hi han estat atesos. Mentre que la majoria de pacients que sincloien al PPCS continuaven al dins del Programa en lentrevista dels 6 mesos de seguiment, hi ha un percentatge mnim de comparadors que estaven en algun programa en el moment de lentrevista (91% vs 2%; p<0.0001), probablement perqu als seus barris no es disposen de dispositius de referncia com el PPCS. Entre els pacients de la Dreta de lEixample que van ser inclosos al PPCS aquest percentatge va ser del 87.5%, mantenint la mateixa diferncia significativa amb els comparadors. El contacte amb el PPCS repercuteix en el nombre daltes de pacients atesos, fet que es reflecteix en el percentatge de pacients que continuaven en contacte amb un especialista en lentrevista dels 6 mesos de seguiment. Tot i aix, aquest percentatge no va ser significativament menor entre els pacients del PPCS (72% vs 80%). Aquesta diferncia es fa molt ms evident en analitzar les dades dels pacients del PPCS que provenien de la Dreta de lEixample, en els que el percentatge de pacients que fan un seguiment amb un especialista augmenta fins el 87.5%, fregant la significaci estadstica (P=0.053). El percentatge de pacients dels grups comparats que seguien un tractament farmacolgic o psicoteraputic va ser molt similar.

86

Quant als diferents tractaments farmacolgics, es pot comprovar com es reflecteixen les diferncies en el diagnstic psiquitric que es veien en apartats anteriors, que marquen una srie de diferncies significatives entre els pacients del PPCS i els dels seus comparadors daltres sectors. Fonamentalment, els pacients del PPCS rebien un tractament amb antidepressius (72% vs 53%; p<0.0001), mentre que entre els comparadors els antipsictics van ser els frmacs ms prescrits (7% vs 19%; p<0.0001). Entre els pacients de la Dreta de lEixample atesos al PPCS el percentage dantidepressius puja fins el 73.2%, mentre que el dantipsictics disminueix fins el 5%. Les diferncies entre la resta de classes de frmacs no sn tan marcades.
Taula 22.- Participaci en programes especfics i realitzaci de tractament dels participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Realitza el programa durant els 6m S 1.7% (3) No 98.3% (175) Realitza seguiment amb especialista durant els 6m S 80.4% (144) No 19.6% (35) Realitza tractament durant els 6m S 81.5% (145) No Irregular 15.2% (27) 3.4% (6) PPCS P<0.0001 90.7% (117) 9.3% (12) 39.1% (120) 60.9% (187) Total

71.8% (94) 28.2% (35)

76.8% (238) 23.2% (70)

80.9% (106) 16.0% (21) 3.1% (2)

81.2% (251) 15.5% (48) 3.2% (8)

Realitza psicoterpia durant els 6m S 29.9% (53) No Frmacs Antidepressiu Antipsictic Benzodiacepina Eutimitzant Altres Sense frmac 53.7% (95) 19.2% (34) 5.1% (9) 2.3% (4) 5.6% (10) 14.1% (25) 70.1% (124)

32.8% (43) 67.2% (86)

31.2% (96) 68.8% (210)

72.3% (94) 7.7% (10) 3.1% (4) 0.0% (0) 0.0% (0) 16.2% (21) P<0.0001

61.6% (189) 14.3% (44) 4.3% (13) 1.5% (4) 3.3% (10) 15.0% (46)

La taula 23 mostra els resultats pels tems de lICG, i de la HDRS i Beck relacionats amb la conducta sucida que es van registrar en lentrevista de seguiment. Globalment els resultats dels pacients del PPCS sn molt similars als dels seus comparadors. Els resultats de la ICG mostren com ms del 85% en ambds grups registra una millora en alguna mesura. En ltem de la HDRS, un ter dels pacients puntuen en les afirmacions relacionades amb la conducta sucida. Per exemple destaca entre els pacients del PPCS un major percentatge que afirma que la vida no val la pena (22%

87

vs 16%), reflectint probablement el major percentatge de pacients del PPCS amb ideaci sucida que shan comentat. Finalment en ltem de lescala de Beck, prop del 60% puntua en lafirmaci de no penso en treurem la vida. s cert, per, que aquests tems sn noms una part descales psicomtriques validades en el seu conjunt, i que segurament la informaci que ofereixen aquestes escales necessiten dun seguiment a ms llarg termini per reflectir diferncies. Els resultats en aquestes escales pels pacients de la Dreta de lEixample que van entrar al PPCS van ser fora similars.
Taula 23.- tems en escales de smptomes dels participants del Programa i comparadors als 6 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors ICG Molt millor Bastant millor Una mica millor Sense canvis Una mica pitjor Molt pitjor 25.6% (43) 37.5% (63) 22.6% (38) 13.7% (23) 0.6% (1) 0.0% (0) PPCS 27.1% (35) 38.0% (49) 21.7% (28) 9.3% (12) 3.1% (4) 0.8% (1) 67.2% (86) 22.7% (29) 6.3% (8) 3.9% (5) Total 26.3% (78) 37.7% (112) 22.2% (66) 11.8% (35) 1.7% (5) 0.3% (1) 70.4% (200) 19.0% (54) 6.7% (19) 3.9% (11)

Item sucidi HDRS Absent 73.1% (114) La vida no val la pena Desig de morir Amb idees sucides 16.0% (25) 7.1% (11) 3.8% (6)

Item sucidi escala Beck 0 1.3% (2) No penso treurem la vida A vegades se mocorre que podria treurem la vida Penso que seria preferible que em mors He planejat com podria sucidarme Si pogus em sucidaria 65.2% (101)

0.0% (0) 58.9% (76)

0.8% (2) 62.3% (177)

21.9% (34)

31.0% (40)

26.1% (74)

11.0% (17)

8.5% (11)

9.9% (28)

0.0% (0) 0.6% (1)

1.6 (2) 0.0% (0)

0.7% (2) 0.4% (1)

88

Resultats dels pacients del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida i dels seus comparadors dels que es disposen dades de seguiment als 12 mesos.

Tal i com sobserbava a les entrevistes als 6 mesos, als 12 mesos de seguiment es repeteix el patr del seguiment, amb la majoria de pacients fent lentrevista de seguiment en el grup del PPCS, i conservant el nombre considerable de pacients del PPCS que realitzen el seguiment als 12 mesos presencialment. Actualment noms sha pogut contactar amb 10 dels pacients del PPCS que provenien de la Dreta de lEixample. Han estat tots 10 qui han contestat a lentrevista de seguiment als 12 mesos, tot i que noms 1 ho ha fet presencialment.
Taula 24.- Entrevistes als participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Respon a lentrevista dels 12m Pacient 81.0% (94) Familiar Terapeuta 18.1% (21) 0.9% (1) PPCS P=0.001 98.4% (60) 1.6% (1) 0.0% (0) P<0.0001 55.6% (35) 44.4% (28) 75.1% (136) 24.9% (45) 87.0% (154) 12.4% (22) 0.6% (1) Total

Canal de lentrevista Telefnic 85.6% (101) Presencial 14.4% (17)

En lentrevista dels 12 mesos de seguiment continua observant-se lefecte positiu del PPCS sobre la conducta sucida de risc dels pacients que hi han rebut tractament. A la taula 25 sobserva com el percentatge de repetidors en lentrevista dels 12 mesos de seguiment s molt menor entre els pacients del PPCS que no pas entre els seus comparadors (11% vs 35%; p<0.0001). A ms la diferncia en la mitja de temptatives passa a ser estadsticament significativa (1.43 (0.53) vs 3.19 (2.70); P=0.014). La diferncia en el temps mig en mesos fins a la temptativa en aquest seguiment als 12 mesos s considerable, tot i que no arriba a la significaci. En tot cas el temps fins a la repetici s major en els pacients del PPCS que en els seus comparadors (5.14 (3.23) vs 3.70 (3.19)). En els resultats del seguiment als 6 mesos, es reflectia un percentatge major de pacients amb ideaci sucida en el grup del PPCS. Tot i que en el seguiment als 12 mesos encara hi ha un percentatge ms gran de pacients amb ideaci en el grup del PPCS, les diferncies observades sn mnimes, de prop de tan sols l1%, fet ha fet desaparixer la significaci estadstica. Aquesta tendncia suggereix un efecte a llarg termini del PPCS en la ideaci sucida fruit de la consolidaci del treball que es realitza en psicoterpia. En tot cas, cal insistir en el fet que, tot i que el 50% dels pacients del grup del PPCS asseguren tenir ideacions a lentrevista dels 12 mesos, noms s un 11% el que passa a intentar-ho. El benefici del PPCS en la conducta sucida de risc dels pacients atesos i en la seva gravetat es continua reflectint a les entrevistes als 12 mesos en el nombre de pacients que han requerit un ingrs durant aquest intrval de temps. Noms sn un 8% entre els pacients atesos al PPCS, mentre que el percentatge arriba al 18% entre els seus comparadors (P=0.044). Entre els pacients de la Dreta de lEixample que han participat al PPCS, 3 han fet algun altre intent fins el moment de lentrevista de seguiment dels 12 mesos, i la

89

ideaci sucida persisteix en la gran majoria (7 dels 10 entrevistats). La mitja de temps en mesos dels pacients que han fet un intent en aquest grup ha estat de 2.62 (DE=0.57). Tot i aquestes dades noms un daquest pacients ha requerit dun ingrs.
Taula 25.- Conducta sucida (temptatives, ideaci, ingrs per risc sucida) dels participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Han repetit durant el seguiment dels 12m S 35.6% (42) No 64.4% (76) Nmero de repeticions durant el seguiment dels 12m 3.19 (2.70) Temps en mesos fins a la primera repetici durant el seguiment dels 12m 3.70 (3.19) Idees sucides durant el seguiment dels 12m S 49.6% (58) No 50.4% (59) Idees persistents en les 2 darreres setmanes durant el seguiment dels 12m S 13.7% (16) No 86.3% (101) Requereix ingrs per risc sucida durant el seguiment dels 12m S 18.6% (22) No 81.4% (96) PPCS P<0.0001 11.1% (7) 88.9% (56) 27.1% (49) 72.9% (132) Total

1.43 (0.53)

P=0.014

5.14 (3.23)

50.8% (32) 49.2% (31)

50.0% (90) 50.0% (90)

11.1% (7) 88.9% (56) P=0.044

12.8% (23) 87.2% (157)

7.9% (5) 92.1% (58)

14.9% (27) 85.1% (154)

La pauta assistencial observada als 6 mesos es repeteix a les entrevistes dels 12 mesos. En aquestes entrevistes a lany cap dels comparadors est en contacte amb algun programa datenci, mentre que entre els pacients del PPCS el 95% encara mant el contacte amb el Programa (p<0.0001). Aquest fet remarca la rellevana que t la continutat en latenci promoguda des del PPCS. En aquestes entrevistes als 12 mesos sha observat com entre els pacients del grup del PPCS ha augmentat el percentatge de pacients que realitza un seguiment amb un especialista i el de pacients que realitzen un tractament farmacolgic. La tendncia del tractament farmacolgic s la mateixa que als 6 mesos. Noms un dels pacients de la Dreta de lEixample que van ser inclosos al PPCS i que han contestat a lentrevista de seguiment dels 12 mesos, no ha continuat amb el programa, ni mant un seguiment amb el seu especialista. Dels 10 pacients daquest grup, 4 fan un tractament psicoteraputic, i tots segueixen algun tractament farmacolgic. Cinc dells prenen antidepressius, quatre antipsictics i un benzodiazepines.

90

Taula 26.- Participaci en programes especfics i realitzaci de tractament dels participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors Realitza el programa durant el seguiment dels 12m S 0.0% (0) No 100% (118) Realitza seguiment amb especialista durant el seguiment dels 12m S 78.8% (93) No 21.2% (25) Realitza tractament durant el seguiment dels 12m S 77.1% (91) No Irregular 19.5% (23) 3.4% (4) PPCS P<0.0001 95.2% (60) 4.8% (3) 33.1% (60) 66.9% (121) Total

74.6% (47) 25.4% (16)

77.3% (140) 22.7% (41)

84.1% (53) 11.1% (7) 4.8% (3)

79.6% (144) 16.6% (30) 3.9% (7)

Realitza psicoterpia durant el seguiment dels 12m S 28.8% (34) No Frmacs Antidepressiu Antipsictic Benzodiacepina Eutimitzant Altres Sense frmac 53.8% (63) 20.5% (24) 3.4% (4) 2.6% (3) 2.6% (3) 17.1% (20) 71.2% (84)

27.0% (17) 73.0% (46) 66.7% (42) 14.3% (9) 3.2% (2) 1.6% (1) 0.0% (0) 14.3% (9)

28.2% (51) 71.8% (130) 58.3% (105) 18.3% (33) 3.3% (6) 2.2% (4) 1.7% (3) 16.1% (29)

Finalment cal fer esment dels mateixos resultats observats als 6 mesos en les puntuacions dels tems de les escales ICG, HDRS i Beck. Destaca, per, com entre els pacients del grup del PPCS el 94% de pacients descriu que han experimentat alguna milloria en la ICG. En lescala de Beck noms un ter dels pacients dun grup i un altre responen alguna alternativa relacionada amb la ideaci sucida, fet que tamb es dna en lescala de HDRS.

91

Taula 27.- tems en escales de smptomes dels participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment Entrada al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) Comparadors ICG Molt millor Bastant millor Una mica millor Sense canvis Una mica pitjor Molt pitjor 33.3% (39) 36.8% (43) 17.9% (21) 10.3% (12) 1.7% (2) 0.0% (0) PPCS 34.9% (22) 42.9% (27) 15.9% (10) 4.8% (3) 1.6% (1) 0.0% (0) 73.0% (46) 20.6% (13) 4.8% (3) 1.6% (1) Total 33.9% (61) 38.9% (70) 17.2% (31) 8.3% (15) 1.7% (3) 0.0% (0) 70.0% (119) 22.4% (38) 6.5% (11) 41.2% (2)

Item sucidi HDRS Absent 68.2% (73) La vida no val la pena Desig de morir Amb idees sucides 23.4% (25) 7.5% (8) 0.9% (1)

Item sucidi escala Beck 0 0.0% (0) No penso treurem la vida A vegades se mocorre que podria treurem la vida Penso que seria preferible que em mors He planejat com podria sucidarme Si pogus em sucidaria 64.5% (69)

0.0% (0) 61.9% (39)

0.0% (0) 63.5% (108)

26.2% (28)

33.3% (21)

28.8% (49)

9.3% (10)

4.8% (3)

7.6% (13)

0.0% (0) 0.0% (0)

0.0% (0) 0.0% (0)

0.0% (0) 0.0% (0)

92

Descripci dels pacients de la Dreta de lEixample que han consumat el sucidi.

Desde que es va posar en marxa el Programa de Prevenci de la Conducta Sucida 5 pacients de la Dreta de lEixample han consumat el sucidi. A continuaci es presenten les dades demogrfiques bsiques daquests pacients. No ha estat possible fer un seguiment rigurs dels pacients daltres sectors, principalment perqu no sha pogut coordinar la recollida dinformaci amb lInstitut de Medicina Legal. Per tant aquestes dades sn merament descriptives i no permeten fer cap comparaci amb la casustica en altres barris de la ciutat. Els pacients de la Dreta de lEixample que han consumat el sucidi suposen l1.56% de tots els pacients de la Dreta de lEixample atesos desprs de linici del PPCS (N=321). Si tenim en compte les dades del darrer padr18, aquests pacients representen un 11.76 per cada 100.000 habitants dins del barri de la Dreta de lEixample. La majoria daquest pacients (3) van ser dones en edats que van oscillar desde els 38 anys en el pacient ms jove fins als 68 anys el ms vell. Tret daquest pacient ms jove, la resta de pacients es concentraven en la franja dedat a partir dels 50 anys. Dos daquests pacients havien estat inclosos dins del PPCS i els altres tres no. Aquestes pacients van ser dues dones, una divorciada i una altra vdua, pensionistes, que ja havien fet una temptativa prviament per un desencadenant simptomtic dun transtorn depressiu major recurrent. Els pacients que no estaban en el programa van ser una mica diferents, ja que eren dos homes i una dona, i eren ms joves que les pacients del programa. La dona daquest grup era vdua, mentre que els homes eren un casat i un solter amb feina. Cap dels dos homes havia fet una temptativa anteriorment, mentre que la dona ho havia intentat fins en 4 ocasions prvies.

93

94

Resultats descriptius de les consultes per correu-e que shan ats al web www.suicidioprevencion.com.

Com sha descrit en la segona fase de desenvolupament del Programa de Prevenci de la Conducta Sucida, es va crear un web en el que a ms de materials didctics i orientatius per professionals sanitaris, usuaris, familiars i pacients sobre signes dalerta de la conducta sucida, es va crear una adrea electrnica en la que els usuaris i pacients podien consultar o demanar consulta en els casos en qu el risc de sucidi s manifest. La creaci dun espai virtual de difusi i datenci de la conducta de risc sucida t uns avantatges que es fonamenten en laccs inmediat al servei, loportunitat de mantenir lanonimat dels qui consulten sense voler que se spiga la seva identitat, i finalment ofereix una possibilitat de difusi i sensibilitzaci sobre aspectes relacionats amb la conducta sucida que no s tan bvia per altres canals. Tamb en cal reconixer, per, una srie de limitacions com sn la barrera que suposen les noves tecnologies per moltes persones, la dificultat que suposa la identificaci de recursos fiables a la xarxa en temes tan sensibles com el del sucidi, o el fet pals que un recurs electrnic mai supleix a latenci sanitria. En tot cas el que sassegurava a totes les persones en les que, havent-se posat en contacte amb el recurs electrnic manifestaven un risc de sucidi, era latenci sanitria en els diferents dispositius dels que es disposava al PPCS, descrits en anteriors apartats. A continuaci es comenten les caracterstiques bsiques de les 142 consultes ateses fins desembre de 2007. Les dades que sofereixen sn simplement a tall descriptiu i es presenten com a mostra de ls que han fet alguns usuaris daquest recurs electrnic. No sha fet cap anlisi estadstica daquestes dades com en el cas dels resultats presentats anteriorment. La majoria de persones que van consultar per aquesta via van ser dones joves. Cal destacar que el rang dedat mostra un perfil dusuari molt jove, coincident amb el perfil dusuari dInternet actual. A la taula 28 shi pot comprovar com la majoria de consultes sn per problemes o simptomatologia personal o, en un percentatge molt menor, per problemes amb un familiar o conegut, o sn consultes de professionals buscant informaci addicional.
Taula 28.- Caracterstiques de les consultes i els usuaris de ladrea electrnica a www.suicidioprevencion.com Sexe Home Dona Edat Motiu de consulta Simptomatogia prpia Simptomatogia familiars o coneguts No aclareixen per qui consulten Demanen informaci addicional Supervivents Professionals Opini sobre el web 57% 10% 2% 5% 5% 12% 9% 39% (55) 61% (87) 23 (7) (14-35)

95

De entre els usuaris que han realitzat una consulta relacionada amb una conducta sucida de risc, la majoria ho va fer per problemes relacionats amb la famlia o la parella, tot i que hi va haver un percentatge important que no va descriure cap desencadenant explcitament. En la majoria dels casos la conducta sucida va estar relacionada amb una sintomatologia psicopatolgica, i en un ter dels casos per una situaci destrs. Aquests usuaris describien majoritriament una simptomatologia depressiva, i un ter va reconixer obertament que havien tingut alguna temptativa de sucidi prvia.
Taula 28 (cont.).- Caracterstiques de les consultes i els usuaris de ladrea electrnica a www.suicidioprevencion.com Desencadenant Problema familiar Problema de parella Problema laboral/econmic Enfermetat mdica Sense desencadenant Situaci abans de la conducta sucida Simptomtica Estrs Crisi Simptomatologia Depressiva Impulsivitat Ansietat Tempatives prvies S No (o no la reconeix) 36% 64% 48% 34% 18% 46% 35% 19% 29% 21% 19% 3% 28%

La resposta a aquestes consultes es va protocolaritzar de manera que es dons una resposta estandaritzada als usuaris. Per una banda, sintentava potenciar la validaci de lusuari, per empatitzar amb la seva situaci i la seva simptomatologia. Seguidament es reforava el contingut de les respostes amb una explicaci clnica destacant que les conductes sucides, i la simptomatologia depressiva o dansietat que les acostuma a acompanyar, disposen de tractaments eficaos. Finalment sinsistia estrictament en recomanar als usuaris que es dirigissin rpidament als dispositius de salut mental ms propers per demanar ajuda.

96

IV.- Conclusions
En comparar la poblaci Dreta de lEixample amb la procedent daltres sectors, abans dimplantar el Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) i desprs del seu inici, sha pogut observar com: Desprs del PPCS sha detectat entre el pacients de la Dreta de lEixample un percentage menor de desencadenants simptomtics dun transtorn mental (un 9% menys) el que fa pensar que el Programa ha contibut a identificar persones amb una crisi sucida, per sense una psicopatologia prvia. Posiblement aquest fet hagi estat fruit de les sessions de sensibilitzaci que shan dut a terme en la primera fase del Programa. Aquest efecte tamb sha notat en el tipus de conducta sucida observada entre els grups. El percentatge de temptatives va ser menor tan abans com desprs del Programa a la Dreta de lEixample, tot i que un cop iniciat el PPCS aquesta diferncia es va aguditzar. Les temptatives entre els pacients de la Dreta de lEixample van disminuir en un 13% un cop iniciat el Programa (del 57.8% al 44.1%). Daltra banda mentre que abans del PPCS els pacients de la Dreta de lEixample tenien una mitja superior de temptatives prvies, desprs la tendncia sha igualat amb els pacients daltres sectors. Shan ats ms casos amb ideaci sucida de la Dreta de lEixample que daltres sectors, un 13% ms abans diniciar el Programa i un 17% un cop implantat. s destacable, per tant, que el PPCS ha perms identificar pacients que tenen un alt risc de sucidi, per es redueix el percentage daquests pacients que fan una temptativa. Abans de la implantaci del PPCS el percentatge de pacients repetidors duna temptativa de sucidi era similar entre els pacients de la Dreta de lEixample i la dels altres sectors. En canvi, amb la implantaci del Programa sha observat una disminuci del 10% de pacients repetidors a la Dreta de lEixample, mentre que en altres sectors a augmentat dos punts. El Programa mostra per tant uns millors resultats amb aquest perfil de pacient repetidor. Sha observat un canvi molt important en la derivaci que es feia dels pacients als diferents dispositius disponibles. Desprs del Programa van requerir un ingrs el 14% de pacients de la Dreta de lEixample mentre que en els pacients daltres sectors el percentatge va ser del 35%, s a dir un 21% menys. El percentatge dingressos en els pacients de la Dreta de lEixample ha passat del 18% abans del PPCS al 14% desprs del seu inici. Els dispositius que shan creat en implantar el PPCS han perms que, mentre que abans del seu inici prop del 60% de pacients de la Dreta de lEixample i daltres sectors fossin derivats a un seguiment ambulatori, desprs de linici del Programa fins el 79% de pacients de la Dreta de lEixample hagin estat derivats a aquest tipus de seguiment, percentatge molt superior al 57% de pacients daltres sectors. En definitiva, el PPCS ha perms una disminuci significativa dels ingressos i en conseqncia un augment de lassistncia ambulatria daquests pacients. La posada en marxa del PPCS ha perms identificar pacients amb un perfil psicopatolgic molt diferenciat entre els procedents de la Dreta de lEixample o daltres sectors. Tot i que abans del Programa els percentatges ja marcaven unes diferncies similars, desprs del seu inici sha diagnosticat un percentatge superior de pacients amb un transtorn afectiu a la Dreta de lEixample que no pas a altres sectors. Aquest fet es podria explicar per la campanya de sensibilitzaci per lidentificaci de signes de risc fetes en professionals sanitaris en les fases inicials del PPCS. A altres
97

sectors shan diagnosticat percentatges superiors de pacients amb un transtorn psictic o per dependncia a substncies, probablement degut a les petites diferncies observades en les caracterstiques demogrfiques de la mostra destudi (pacients ms joves, amb un percentatge ms gran de solters). A la Dreta de lEixample sha observat com molts menys pacients (un 15%) han quedat sense diagnstic a leix I desprs de linici del PPCS em comparaci a la fase anterior. El percentatge entre els pacients de la Dreta de lEixample amb conducta sucida i un transtorn de la personalitat es va reduir significativament desprs de linici del PPCS (del 60% al 49%). Aquest fet coincideix amb la posada en funcionament de les Unitats pel tractament de pacients amb transtorn lmit de la personalitat a lHospital de la Santa Creu i Sant Pau i el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. Les diferncies observades en el perfil psicopatolgic dels pacients en els diferents moments de lestudi, es reflecteix en el tipus de tractament farmacolgic que reben (major proporci en la Dreta de lEixample dantidepressius que en altres sectors, menor dantipsictics, i menor nmero de pacients sense un tractament). En comparar els pacients que es van incloure al Programa de Prevenci de la Conducta Sucida (PPCS) i el seus comparadors, sha pogut observar com: En el PPCS els pacients amb desencadenants simptomtics dun transtorn mental eren gaireb la meitat dels del grup de comparadors. El tipus de temptativa tamb va ser diferent, amb un 30% menys de temptatives entre els pacients inclosos al PPCS que en els comparadors. La majoria de pacients inclosos al PPCS hi va arribar amb ideacions sucides (en un 57%), mentre que en els comparadors el percentatge va ser molt menor (el 30%). De nou aquests resultats suggereixen un perfil de pacient que, tot i tenir un alt risc de sucidi, sha pogut identificar ms adecuadament i est millor controlat que en altres sectors. Entre els pacients del PPCS el percentatge de repetidors va ser un 25% menor que en els seus comparadors, i la mitja de repeticions tamb va ser menor. Alguns dels pacients que van ser inclosos al PPCS tenien un perfil dalt risc (temptativa per mtode violent, amb gravetat somtica greu, i que requerien un rescat professional), per tot i aix sevitaria que consumessin el sucidi i se nevitarien repeticions. Els resultats assistencials tamb van ser millors pels pacients inclosos al PPCS. Noms el 6% de pacients que van entrar al Programa van requerir un ingrs, mentre que entre els comparadors van haver dingressar el 37% de pacients. Els pacients del PPCS van ser derivats en la seva majoria a un programa ambulatori (el 89%), percentatge major que entre els comparadors (el 55%). El perfil psicopatolgic dels pacients del PPCS i dels comparadors mostren les diferncies comentades en lanterior comparaci (pacients de la Dreta de lEixample i pacients daltres sectors, abans i desprs de linici del Programa), per saccentuen ms. El 48% dels pacients del PPCS tenien un diagnstic de transtorn afectiu, mentre que entre els comparadors sn un 27%. En canvi els comparadors tenen ms pacients amb un diagnstic de transtorn psictic (15% vs 4%) o de dependncia a txics (15% vs 3%). El percentatge de pacients sense diagnstic a leix I va ser major entre els comparadors (19%) que entre els pacients del PPCS (6%). A leix II es pot observar com sigualen els percentatges entre els grups de comparaci, principalment per la posada en funcionament dels dispositius mencionats.

98

La medicaci prescrita als pacients dun i altre grup correspon a aquestes diferncies. Al seguiment als 6 mesos els pacients del PPCS van mostrar millors resultats que els seus comparadors. Noms un 11% de pacients del PPCS va repetir lintent de sucidi durant els 6 mesos de seguiment. Tenint en compte que el percentatge de pacients del PPCS que havien repetit una temptativa en entrar al Programa va ser del 32%, la freqncia de les repeticions es va reduir en un 21%. Als 6 mesos la diferncia en les repeticions amb els comparadors va ser del 17%. En els pacients que van fer una repetici el temps fins a la temptativa va ser superior en els pacients del PPCS. El percentatge de repeticions va ser el mateix en el PPCS entre els pacients que van fer el seguiment als 12 mesos, i la diferncia amb el percentatge dels comparadors va aumentar fins el 24%. Els resultats als 6 mesos de seguiment vas mostrar que els pacients del PPCS tenien un percentatge dideaci sucida claramet superior que els seus comparadors (59% i 45% respectivament). Als 12 mesos aquesta diferncia desapareix, noms amb 1% de diferncia entre els grups (49% i 50%). Aquests resultats mostren com el PPCS aconsegueix uns resultats ms inmediats en la repetici de les temptatives, mentre que limpacte sobre altres variables ms intermitges com la ideaci arriba a ms llarg termini. La participaci en el PPCS redueix la gravetat del risc sucida dels seus pacients. Una bona mostra daix es reflecteix en el nombre dingressos que s tan sols del 8.7% als 6 mesos de seguiment. s un percentatge una mica superior que lobservat a lentrada daquest pacients a lestudi, per s un 11% inferior que el dels comparadors en aquest punt de seguiment. Als 12 mesos els resultats es mantenen, amb un percentatge de pacients del PPCS que requereixen ingrs lleument menor (7.9%).

La impossibilitat de collaborar amb lInstitut de Medicina Legal, no ha perms fer un seguiment exhaustiu i rigurs dels pacients que no procedien de la Dreta de lEixample que han consumat el sucidi. Desde linici del PPCS noms shan pogut registrar els casos de sucidi dels pacients de la Dreta de lEixample. Els 5 casos registrats ha suposat un 1.5% de tots els pacients de la Dreta de lEixample que es van atendre desprs de linici del PPCS. Els 2 casos de sucidi registrats entre els pacients que havien estat inclosos en el Programa suposa tan sols el 0.91% dels pacients.

99

100

Annex A Aparicions en mitjans de comunicaci

Intervencions a rdio
24/4/08 BTV - Connexi Barcelona, la prevenci del sucidi en la Dreta de lEixample 19/11/08 Com Rdio - Informatius migdia i vespre, Programa prevenci del sucidi en la Dreta de lEixample 18/11/08 Rdio 4 - A 4 bandes, Programa prevenci del sucidi en la Dreta de lEixample

O.J.D.: 162037 E.G.M.: 793000

Fecha: 11/10/2008 Seccin: COSAS DE LA VIDA Pginas: 26

s~uo I~11 El 80%de los suicidas haban anunciado la intencin de quitarsela vida
GALLAROO I!NGELS ........ Psiquiatras,Lombel~s y en~rme~ ras coiucidieron ayer~ en unas jo~ uadas celebrads enel Hospit ~1de SantPau~ de Earcelona, en recl~ marpara hospitales y ambulatorios espacios adecuados donde ateudercon calmaa quienacaba deintentarsuicidarse~ Estaactitud~advirtieron, sielnpr e debe considerarse el anlxncio veridico de quienpretende acabarconsu ~da~~EI nlim que dice quequien hablade suicidarse no lo hacees err6neo y peligrosos, advirti el psiquiatraVictorPrezSol~del Sant Pau, centro que~tiende al dia uuan~edia declxatrointentos protagonizados por personas de 18 a 35 aos~ sobre todolnujeres~ El objeuvo pnonmrio de quien les atienden es ganar tielnpo, p~ ra quela situacin quellev a r~n extrema decisin pierdaintensidady seavista por el implicado colnoun problelnamenos grave~ ~E1suicidio siempre es unasolucin definitiva para unpl~blenla provision~l~~ resumi la psiqui~ ira CailnenTeJedor,n~ixima auCerca de 550 personas acaban con su existencia cada ao en Barcelona toridad espaola en la investigaan del suiadio En Barcelona se quitan la vida cada ralo cerca de 550 personas, cifla algo superior a la del resto de Catalunya El 80% haba comentado con familiares o amigossu intencin, acutud comn a todos los suicidas. CONFIANZA y Los intentos de suicidio son atendidos en las urgencias de los hospitales, un espacio poco adecuado para establecer una relacin de confianza entre atectados y psiquiatras Aun asL hay que intentarlo, destac el doctor Javier de Diego. del Sant Pau ,Se busca un rincn tranquilo en el que el indi~duo no tenga la sensacin de que tenenlos poco taelnpo explic Si le preguntas qu le pl~eocupay te interesas por su thmilia, su pal~ej a y su trabajo, obtienes informacin para saber si persiste la angustia que 10 llevar a un reintento~ El bombero Albert Caspat t, experto en dingmel rescate de estas personas cuando se encaraman a gmas, tejados, fachadas, balcones o agujeros de ascensmes atienden un centenar cada ao en Barcelona destac la capacidad de persuasi6n que tiene este colectivo en el nlomento de disuadir a un suicida Esto es as, apunt la doctora Tejedor, por la elevada vala social con que cuentan los bomberos ,Son los profesionales ms valorados por los ciudadanos, muy por encima de mdicos y politicos~, dijo la psiqmana. ----

HOSPITAL SANT PAU

O.J.D.: 53991 E.G.M.: 259000

Fecha: 13/10/2008 Seccin: CATALUA Pginas: 6

Un plan del Hospital de Sant Pau logra reducir los suicidios a la mitaden la Dreta del Eixample
y tres mujeres. Todos, excepto un caso, mayores de 50 aos. Un plan de prevencin impulsaAdems, ha permitido evitar do por el Hospital de Sant Pau un gran nmero de reincidenha logrado reducir a la mitad el cas. Entre el 40% y el 50% de las nmero de suicidios consuma- personas que intentan suicidardos en la Dreta del Eixample.An- se, vuelven a intentarlo, explica tes de aplicarse la iniciativa el Gustavo Faus, psiquiatra del equipo de psiquiatras del centro Centro de Salud Mental de Adulestim que en esta zona, donde tos de la Dreta del Eixample, viven 120.000 personas, se pro- que present los resultados de ducan cada ao entre 10 y 12 un plan pionero en Espaa. En suicidios. Los datos de los dos dos aos se ha conseguidodismiprimeros aos de funcionamien- nuir el ndice de reincidencia al to del plan --entre 2005y 2007-- 13%. revelan que se consumaron la El plan no tan slo prev evimitad de suicidios: dos hombres tar las reincidencias, sino recoMNICA L. FERRADO, Barcelona nocer al suicida antes de que lo intente para poder ayudarle. Para ello, se ha llevado a cabo una campaade informacin dirigida a todo el barrio y a los mdicos de atencin primaria. "Ellos son los odos del programa,pero tambin implica a otros sectores, como los bomberos,las fuerzas de seguridad, los propios vecinos del barrio y los farmacuticos, porque tienen acceso a una informacin privilegiada, que el centro nunca va a tener", explica Vctor Prez, director de la Unidadde Psiquiatra del Hospital de Sant Pauque lidera el proyecto. Segnlas estimaciones de los promotores,el plan ha detectado entre el 15%y el 20%de personas con ideas de suicidio que, de otro modo, no se habran detectado. "Al margende la sensibilizacin, se trata de tener en el hospital un sistema que permita derivar al enfermo en un margen de 24 horas", aade Faus. Sant Pau cuenta con una unidad especializada en suicidios. La depresin es la causa principal en el 90% de los casos y en el 50% tambin tienen vinculacin con el alcohol.

HOSPITAL SANT PAU

O.J.D.: 162037 E.G.M.: 825000

Fecha: 28/10/2008 Seccin: LA ENTREVISTA Pginas: 64

La entrevista J__ Carmen =IpA.~ /uj~-=oor Psiquiatra. Expe~a en

suicidiologa, El hospital donde ejerce, el deSant Pau, deBarcelona, atiende a diarioa treso cuatro personas, muy jvenes, que acaban deintentar, sinxito,morir.

Elsuicidio se evita hablando de61

-Por qu personas en situaciones los 20 Medeca: <Ella muri dicinterribles se proponen vivir, y viven, dome te quiero~ Preciosa l se y otras con circunstanciasmenos colg con el tubo del oxigeno gravesdecidenmatarse? Ha salvado vidas, pero Es una cosa muy misteriosa Nadie -Y los adoles~ntas? rehsa exponedo asLEn- An ms Si una chica de 15 aos quiere vlwr del todo o morir del todo No me preguntes por qu, pero tiende que hay personas a ve que su chaval se besa con otra en -Qu le dicen un bombero o un la humanidad se divide entre los la discoteca, eso puede llevarla al las que la vida les dio una polica a quiense balancea colgan- que piensan que el suicidio es la sasuicidio, aunque, wsta desde fuera, segunda oportunidad y la circunstancia no tenga sentido do del balcn deun sextopiso? lucin de] dolor insoportable e irreSi esa persona est sobrecargada de sistible, y las que no lo ven as Tus que ella estaba allL Car-Influye la situacin eonmie~? cocaina, initable y de]irando, le dir pensamientos y tus senumientos d~ men Tejedor (Madrid) pocas cosas En cualquier caso, in- terminan tu realidad Cllla piensas La escasez econmica ocupa el tentara ganar uempo,dlStraerla has- y sientes hace que enfoques un asinicienel mundo dela cuarLOo quinto lugax entre los motv ta que venga alguien por detrs y la pecto u otro Lo que nos hace sufrir autoagresin suicida en vos para intentar suicidarse Antes coja Entretenerla para asegurar la no son los acontecimientos, sino la adenls del tema amoroso, la 1968 y havistocmo en estn, falmlm, los limites que ponemos.los supervivencia. Luego vendrn los ralo1 aein que hacemosde ello~ discursos persuasivas paralelo a la irrupcin de hijos yla enfermedad mental, que -punt~ de vista cambiantes. conlleva un gran riesgo de smcidio losnuevos psicofrmacos -AY cmo se entretiene a alguien Si Personas que han sobrevi~do -,,venenos fciles deto- "~ en e~s circunstandas? tras precipitarse desde una graal al-&La crisis financiera actual incide. Transmitindole tranquilidad y tura relatan que un segundo desmar,,los llamaaumen- Pues no lo s Pero creo que incluso dndole las claves de su identidad pus de tirarse ya se decian: ~iQu paxece que alguien se inte~ tanlas muertes por sobre- cuando Los bomberosla saben: le repiten su horror] iQuiero volver atrs b Y les ta matar por eso, en el fondo suele dosis. La decisin de quinombre n/Robas veces, como se hace aten onza lo que teniml dentro Esto haber un conflicto grave con su p~ al salir del quir6fano para que el en- se ve clarameute en un doeunlental, reja Perder muchadinero no irlulares la vida, dice, siempre ferma despierte Hay que decirle: bnllante y polmico,TheBrigde. en el )re ms que el hecho de gaalar el ga~ es una solucin repentina Fulanita, eres t; Fulanita, ests que entrevistan a supelnn~aentes del do de la lo[eria Pueden ser factores y exagerada que, si sepu- de acorralamiento vital, aeonteciaqui; nunca me opondr del todo a Colden este, el puente de San Flanque te suicides, pero espera un poco cisco en el que cada dos semanasse diera meditar, se evitarla. nlientos estresan[es susceptibles de Hablemos pnmero, Fulanira~ En ese suicida una persona Casi todas reccdesconlpensar por exceso de ansiemomentono se debe hacer un canto nacen que, si hubieran podido, hadad Aunqueno he vista a nadie que a la liberSado a la belleza de la vida ban retrocedido al instaura se suicida porser feliz No seriria de nada la vida Se le queda el cerebro vado -Eransuicidaspor equivocacin? de las sustaa/cias que nos aras1 a la vi- -Este asunto a0n es un tema tab. -Qu intenta un suicida? No Eran suicidas verdaderos Hay da Como si estuviera muerto &si es Existe la creencia de que h~ Hacerse dao, con mayor o ulenor lneas filosficas que sostienen que blar del suicidio aumentael riesgo intencin de matarse Poner en jue- el suicidio es libre, voluntario, que -;.Qu motivomsrecurrente tieSe cree que es contagioso, porque go la vida para que cambie su vida, se elige tras pensrse]o Eso es falso nen quienes intentan un suicidio? un 90%de la conducta humana se eso que se ha llamado *el grito de El suicidio es la muerte ms desolaEl amm El primer y principal mo- aprende por imitacin Yo pienso ayuda~ Quien intenta un suicidio dora: se convlerte en la nicas alida, tivo siemprees la ruptura de rala re- que el suicidio se evita hablando de siempre querria wvir de otra mane- y 110se ve ms solucin que esa lacin amorosa Nos seguimos suieil Sabe qu es lo que ms preocupa ra El que lo tiene muyclaro, ya no dando por amor En todas las eda- a quien ha intentado matmsey se lo hace un mtento: lo suele conseguir, -Sepierdela libertad dedecidir? des Recuerdo un pays de 88 aos han llevado en ambulancia de casa?: excepto esos que sobre~nvende milaNotienen esa libertad. Es usted li- que intento suicidarse seis meses Volver a casa Un vecino con tendengro tras lanzarse al vaco porque bre para elegir una hepatitis o una despus de que muriera su chica, la cia suicida es lllUChO ms censurado abajo haba un toldo que los fren depresi6n?Elsuieidade/adesentir mujereonlaquesehabiacasadaa enelbarrioqueunborraeho----

NGELS GALLARDO

Otra oportunidad

El suicidio es en Barcelona la principal causa de muerte entre los jvenes menores d... Pgina 1 de 2

Ciudadanos
13 de noviembre 2008

Ver Edicin Impresa MOTOR PROMOCIONES LV Internet y Tecno Motor A Fondo Ciudadanos Acceso Usuarios / Registro

INICIO Al minuto Inicio

SERVICIOS

EL LECTOR OPINA

FOTOS

VIDEOS

BLOGS

HEMEROTECA Sucesos

INMOBILIARIA Gente

EMPLEO

Internacional Ciudadanos

Elecciones USA

Poltica

Ciudadanos

Deportes

Cultura

Economa

El suicidio es en Barcelona la principal causa de muerte entre los jvenes menores de 25 aos
Las consultas por ideas suicidas crecen un 20% Catalunya, donde sta es la segunda causa de muerte despus de los accidentes de trfico | El intento de suicidio es mayor en las mujeres aunque mueren ms hombres porque piden menos ayuda
7 votos 64 comentarios

Publicidad

10/10/2008 | Actualizada a las 15:20h | Ciudadanos

Barcelona. (EFE).- Las consultas por ideas suicidas han crecido un 20% entre los menores de 25 aos en la derecha del Eixample de Barcelona, pero no el nmero de suicidios consumados, ni los intentos, segn un estudio presentado en una jordana sobre conductas autodestructivas que se celebra en Barcelona. Guatavo Faus, psiquiatra del centro de salud mental de la derecha del Eixample, en el que se ha llevado a cabo un programa piloto de prevencin de conductas autodestructivas, ha destacado que "estos datos son positivos porque el hecho de poder pedir ayuda hace que se pueda ejercer la prevencin".
PALABRAS CLAVE

EL LECTOR OPINA
LTIMOS COMENTARIOS Prieto | - 22/10/2008
Aadir comentario

Barcelona, Faus, Eixample

Actualmente estoy realizando un estudio de Doctorado sobre la prevencin de la conducta suicida y realmente ...
Flec | - 15/10/2008

Ha remarcado que este incremento de demanda de ayuda ha sido posible gracias a una campaa de sensibilizacin iniciada hace dos aos en esta zona con mdicos de familia, fuerzas de seguridad, centros cvicos y otras entidades para mejorar su capacidad deteccin de posibles casos, que est previsto que se extienda a otras zonas de la ciudad. En Catalunya el suicidio es la causa de muerte ms frecuente entre los jvenes despus de los accidentes de trfico, aunque en la ciudad de Barcelona es el nmero uno porque en los ltimos aos ha mejorado la seguridad vial y hay menos siniestros. Segn datos de 2006, la tasa de suicidios consumados entre la poblacin general se sita en Catalua en un 12 por mil habitantes, y se dan ms casos entre hombre que en mujeres, aunque stas realizan ms tentativas, y en personas de ms de 60 aos. El doctor Faus ha remarcado que tambin se ha visto que los reintentos de suicidio han bajado gracias a esta mayor atencin psiquitrica.

Tengo 25 aos, leo el peridico y no voy medio drogado.Que Carod diga tonteras no me parece una justificacin ...
hal | - 12/10/2008

La insatisfaccin, el desarraigo, padres que no atienden a sus hijos, el futuro incierto, los estudios, ...

Al minuto + Visto + Comentado + Votado + Buscado 15.39 15.36 15.33 La leche es buena para dormir, pero el sexo perjudica el sueo a las mujeres Sarkozy dice que el dlar no puede pretender ser la nica moneda del mundo El comit de empresa y Nissan mantienen sus posturas enfrentadas tras la primera reunin negociadora La familia Neira cree que la Fiscala tendra que actuar por la difusin de la imagen del hijo del profesor Serna dice que slo autorizar los ERE justificados Ver ms

15.31

Tambin ha sealado que actualmente, entre los jvenes, hay muchos ms diagnsticos de transtornos de la personalidad que hace unos aos, bsicamente "porque se detectan ms", y que esta situacin est relacionada con un dficit de valores y de referencias y por la confusin en la que viven muchos de ellos como consecuencia del tipo de sociedad actual, as como por el consumo de txicos. Respecto a los intentos de suicidio, ha puntualizado que la mitad de los pacientes que se quitan la vida ya haban hecho alguna tentativa anterior o algn gesto que indicaba que podan acabar con su vida, y que por ello es muy importante detectarlo y ayudar a las personas que sufren un transtorno y tienen tendencias autodestructivas. Otro dato que ha destacado es que los intentos de suicidio "son ms frecuentes entre las mujeres porque tienen ms episodios de depresin", pero que mueren ms varones porque tienen ms dificultad para pedir ayuda y no consultan", y porque suelen ser ms consumidores de alcohol, que es un elemento de riesgo en el suicidio.

15.23

Publicidad

64 COMENTARIOS

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081010/53558198256.html

13/11/2008

El suicidio es en Barcelona la principal causa de muerte entre los jvenes menores d... Pgina 2 de 2

Aadir comentario
La tienda de la Vanguardia.es

ltimos comentarios
Prieto | 22/10/2008, 23:36 | San Luis | Cuba

Ver todos los comentarios

Adaptador Encendedor Automvil Contar el dinero no es un problema. PVP: 10,95

Actualmente estoy realizando un estudio de Doctorado sobre la prevencin de la conducta suicida y realmente es alarmante lo que est ocurriendo en el mundo. Hay que tomar medidas pero desde la escuela y junto a la familia. Mi correo es: reynaldo53@canariocio.com Un mensaje para aquellos que piensan en suicidarse: La vida es un libro abierto a llenar todos los das, disfrutala, vivela con plenitud, que tus problemas no son mayores que el de los dems. Reflexiona...... Notificar comentario inapropiado
Flec | 15/10/2008, 12:22 | Barcelona |
Telfono libre Nokia 5000 La mejor tarifa nica del mercado. PVP: 89,00

Tengo 25 aos, leo el peridico y no voy medio drogado.Que Carod diga tonteras no me parece una justificacin para suicidarse. Deberamos buscar culpables en la sociedad, en concreto en una publicidad que lo nico que promueve es la infelicidad y el egosmo, con "claims" como "lo quiero todo y lo quiero ya". Los jvenes consumen drogas, pero de ah a afirmar que "la gente joven va medio drogada la mayora del tiempo"... me parece rozar la demagogia Notificar comentario inapropiado
Macbook Apple El nuevo Macbook con un descuento especial!. PVP: 1.057,22

Ver ms productos
hal | 12/10/2008, 19:32 | |

La insatisfaccin, el desarraigo, padres que no atienden a sus hijos, el futuro incierto, los estudios, la escasez de empleo, inseguridades, miedos, violencia y ms violencia........ el mal llamado primer mundo tendra que reflexionar un poco y ver hacia dnde va la raza humana en estos tiempos..... Notificar comentario inapropiado
Blanca | 12/10/2008, 15:24 | |

Esto debera hacer reflexionar urgentemente. El suicidio es consecuencia de no saber solucionar los problemas o no encontrar la ayuda adecuada. La sociedad est cada vez ms deshumanizada y egosta.No se comparte lo que se tiene ni nos mueve el sufrimiento ajeno.Vivimos en urbes en donde no se conoce al vecino. Notificar comentario inapropiado
Madrizeleo | 12/10/2008, 12:40 | Carpetania | Iberia

Una cosa s unvoca quan noms pot ser entesa duna manera, quan noms t un significant. Du es bom pero no nos ha regalt la inmortalitt./ No hagamos como Dal. No hay vida ms que sta y esto es una oportunidad, es el campo de batalla, "lareny" de nuestras obras buenas y malas. Notificar comentario inapropiado

Ver todos los comentarios

Por qu el cielo es azul?

Lo que siempre ha querido saber. En Google encontrar la respuesta.
Datos curiosos Google

NUEVO COMENTARIO

Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios

Alias*

Texto* (Mximo 500 caracteres)

Mail*

Localidad

Pas

Subir

Enlaces:

Alquiler Barcelona

Repsol

Piso Barcelona

Ofertas Empleo

Especial Meeting Point 2008 magazinedigital.com elmundodeportivo.es VIDEOS BLOGS 8tv.cat avui.cat HEMEROTECA publipressmedia.com rac1.cat INMOBILIARIA CONTACTO empleo.clasificados.es formacion.clasificados.es MOTOR PROMOCIONES LV

Otros sitios del grupo God INICIO

grupogodo.com rac105.cat SERVICIOS

inmo.clasificados.es vanguardiadossier.com EL LECTOR OPINA FOTOS RSS

EMPLEO

LV MVIL

TITULARES POR E-MAIL

AYUDA

LA VANGUARDIA, el diario ms vendido en Catalunya. Copyright La Vanguardia Ediciones S.L. All rights Reserved

Publicidad

Aviso Legal

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081010/53558198256.html

13/11/2008

Annex B Memria de participaci en congressos

7 congrs de lInternational Association for Emergency Psychiatry (IAEP)

Science et pratique de la frontire entre lurgence et le traitement des troubles psychiatriques aigus 2-6 fvrier 2009 - Genve

Contrainte, crise, changement

Recherches cliniques et choix du traitement Prsidents: Guido Bondolfi (Genve) - Franois Ducrocq (Lille) Intervenants: Didier Cremniter (Paris) Les formes actuelles de passage l'acte et leur prvention Graldine Riedi (Toulouse) Etude de suivi d'une cohorte de patients suicidants Joan Vegue (Barcelone) Rsultats d'un programme de prvention et traitement de la tentative de suicide Eric Adam (Lige) Interventions psychologiques avec les patients suicidaires Dina Joubrel (Rennes) "Mre, pourquoi m'as-tu abandonn?" Etude de 300 cas de crise suicidaire en 2007 Discutant: Remy Barbe (Genve)

XIII SIMPOSIUM INTERNACIONAL "AVANCES EN PSIQUIATRIA"

12 y 13 de Febrero de 2008 Hotel Eurobuilding, Madrid Programa Preliminar Coordinadores Cientficos: Prof. Jos Luis Ayuso Gutirrez, Prof. Jernimo Saiz Ruiz Dra. Julieta Montejo Perns

Martes 12 de febrero 09:00 09:45 Caf de bienvenida Bienvenida Jernimo Saiz Ruiz Mesa Redonda I CMO FUNCIONAN LOS ANTI-PSICTICOS: DESDE EL LABORATORIO HASTA LA CABECERA DEL PACIENTE Shitij Kapur Presenta y Modera: Miguel Gutirrez Discusores: Benedicto Crespo, Jorge Cervilla, Iaki Eguiluz Pausa caf Almuerzo de trabajo Mesa Redonda II TRASTORNO BIPOLAR EN LA EDAD INFANTIL Nassir Ghaemi Presenta y Modera: Cristbal Gast Discusores: Lorenzo Livianos, Jos Manuel Montes, Ana Gonzlez Pinto. Pausa caf

10:00-13:00

11:30-12.00 13:30-15.00 15:00-18.00

16.30-17:00
1

18:00-19:30

CONFERENCIA MAGISTRAL NUEVAS PERSPECTIVAS EN EL TRATAMIENTO NO SEROTONINRGICO DE LA DEPRESIN Brian E. Leonard Presenta: Julio Vallejo

Mircoles 13 de Febrero 09:00-12:00 Mesa Redonda III REVISIN DE LOS ESTUDIOS REALIZADOS PARA LA ELABORACIN DEL DSM-V Y DE LA CIE-11 Michael B. First Presenta y Modera: Julio Bobes Discusores: Luis Salvador, Miguel Roca, Jos Luis Carrasco Pausa caf Mesa Redonda IV SUICIDIO Y TRASTORNOS AFECTIVOS: ACTUALIZACIN DE LOS HALLAZGOS DE LA INVESTIGACIN Maria Oquendo Presenta y Modera: Jos Luis Ayuso Mateos Discusores: Carmen Tejedor, Enrique Baca Garca, Pilar Alejandra Saiz Acto de clausura Jos Luis Ayuso Gutirrez Almuerzo de trabajo

10:30-11:00 12:00-14:30

14:30

15.00

Suicidio y Transtornos afectivos: actualizacin de los hallazgos de investigacin. Mesa redonda. XIII Symposium Internacional Avances en Psiquiatra. Madrid, febrer 2008
Es posible prevenir el suicidio?. Ponencia. VIII Simposi de Salut Mental. Lleida, marzo 2008 Urgencias en psiquiatra. La medicalizacin de los malestares. Conferencia clausura del II Congreso de estudiantes de Medicina de Barcelona. Barcelona, abril 2008 Comportamientos suicidas en nios y adolescentes. Prevencin de las conductas autodestructivas en el adolescente. Mesa redonda. 43 Reunin Anual de la Asociacin Espaola de Psiquiatra del Nio y del Adolescente. Valencia, mayo, 2008 Mesa redonda: Moderador. El suicidio como indicador del bienestar social. Funcin de los agentes sociales. XI Jornada de Suicidologia. Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears.Barcelona. Octubre 2008 Comportamientos suicidas: desde la gentica a la prctica clnica. Ponencia. XII Congreso Nacional de Psiquiatra. Valencia, noviembre, 2008. Programa de Prevenci del sucidi Dreta Eixample. Comunicaci a la Ias I Jornades dInfermeria. Hospital de Sta Creu i S Pau. Barcelona, mayo 2008. (J. Farr, C. Gomez, C. Tejedor) Programa de Prevencin del suicidio Dreta Eixample: Mayores vs Menores de 65 aos. Poster presentado en la XVI Reunin de la Sociedad Espaola de Psicogeriatra (SEPG). Huesca, octubre 2008. (A Diaz, M Borras, J Farr , G Faus, C Gomez, C Tejedor) El suicidio en la web. Experiencia de www.Suicidioprevencion.com. Poster. XII Congreso Nacional de Psiquiatra. Valencia, noviembre, 2008 (A. Daz Prez, M.C. Tejedor Azpeitia, C. Pieiro y C. Soler) Intervencin de enfermeria. Programa de Prevencin del suicidio Dreta Eixample. Poster. XXVI Congreso de Enfermeria de Salud Mental. Valencia, abril 2009 ( J Farr, C Gomez, J Soler, A Diaz, MC Tejedor)

Organitza:
Serveis de Salut Mental i Drogodependncies. Hospital de Santa Maria de Lleida

Dirigit a:
Professionals sanitaris (metges dAP, psiclegs, MIR, PIR i personal dInfermeria), dels Serveis socials, aix com els estudiants daquestes rees.

Objectiu:
Aprendre i reflexionar sobre una realitat que preocupa a la societat, millorar els nostres coneixements i reflexionar sobre els aspectes preventius del sucidi.

Format: Ponncies, comunicacions i taller. Inscripci: 20 .

Places limitades per rigors ordre dinscripci Caixa Nm. 2100 0514 18 0200121444. especificar en el rebut: Simposi Psiquiatria Fundaci Roc Pifarr

VIII SIMPOSI EN SALUT MENTAL

Informaci i inscripcions: Fins 20 de mar 2008

Cal fer arribar la butlleta dinscripci juntament amb el resguard de pagament de la caixa a Supervisora dInfermeria i secretaria de PSQ, Hospital de Santa Maria, Lleida, de 9 h a 15 h.

El Sucidi
Divendres, 28 de mar de 2008 de 9,00 a 14,00 h Aula Magna - Facultat Medicina
Lleida

Email mjlavernia@gss.scs.es FAX- 973 727393

Es lliurar diploma acreditatiu dassistncia i material relatiu a les ponncies i presentacions.

Activitat acreditada amb 1 crdit de lliure elecci per la UdL Activitat acreditada amb 07 crdit pel Consell Catal de la Formaci Mdica Continuada. Amb la collaboraci de: Facultat de Medicina

08,45 hores Recollida dinformaci 09,00 h. Benvinguda. Dr. F. Abella President de la comissi de Docncia i Investigaci del Servei de Salut Mental i Drogodependncies. Hospital de Santa Maria. Presentaci: Dr. S. Barranco Director Serveis Territorials de Salut 09,15 h. 1000 CONFERNCIA INAUGURAL Dr. R. Camats Doctor en Filosofia - filsof i assagista, professor dHistria del Pensament a la Universitat de Lleida. 10,00 h. 11,00 h. 1a. TAULA

11,00 h. 11,30 h.

PAUSA CAF

11,30 h. - 13,00 h. 2a. TAULA Moderadora: Sra. Carme Sarret Psicloga Interconsultes psiquitriques HUAV (Hospital Universitari Arnau de Vilanova)

Revisi de la Casustica de HUAV en els darrers 6 mesos.

Dra. M. Puigdevall Psiquiatra Sost directora Hospitalitzaci Interconsultes psiquitriques HUAV Sr. A. Alcantara Psicleg Interconsultes psiquitriques HUAV

Moderador - Dr. J. Lluch - Psiquiatre - Servei de Salut Mental i Drogodependncies

El paper del professional davant el sucidi.

Dra. M. Trepat Psicloga CSM del Segri DISCUSSI

Temptatives dautolisi en poblaci infantil i juveil

Dr. J. A. Alda Dez Director mdic Servei de psiquiatria i psicologia Infantil Hospital Sant J. Du Esplugues de Llobregat

13,00 h. 13,45 h. CONFERNCIA DE CLOENDA

s prevenible el sucidi ?
Dra. C. Tejedor Psiquiatra de lHospital de la Sta Creu i S. Pau. U.A.B (Universitat autnoma de Barcelona) 13,45 h. 14,00 h. Tancament: Dr. Pifarr Director de Servei de Salut Mental i Drogodependncies de lHospital de Santa Maria

Anlisi de la conducta sucida

Dra. L. Ugas Ballester Psicloga clnica Servei de Salut Mental Corporaci Sanitria Parc Taul Sabadell

DISCUSSI

Aepnya 2008

Pgina 1 de 2

Carta de Invitacin Comit Organizador Programa Jueves (Sala Garca Navarro) Viernes (Sala Rodrigo) Viernes (Sala Lucrecia Bori) Sbado (Sala Rodrigo) Secretara Tcnica Inscripcin y alojamiento rea Comunicaciones Informacion Gerenal Comit Cientfico

http://aepnya2008.unicongress.org/index.cfm?nav_id=213

23/04/2009

Aepnya 2008

Pgina 2 de 2

atlanta>unicongress

http://aepnya2008.unicongress.org/index.cfm?nav_id=213

23/04/2009

XII Congreso Nacional Psiquiatra 03 al 07 de novembre 2008 Valencia

PO-1310
EL SUICIDIO EN LA WEB. EXPERIENCIA DE WWW. SUICIDIOPREVENCION.COM
A. Daz Prez, M.C. Tejedor Azpeitia, C. Pieiro y C. Soler Introduccin: El efecto Werther, contagio o epidemia de una conducta suicida, ha sido descrita y verifi cada repetidas veces en los medios de comunicacin: peridicos, TV, cine, literatura etc. La utilizacin cada vez ms generalizada de Internet en la ltima dcada, en especial la poblacin juvenil y ltimamente los mayores de 65 aos, ha dado lugar a nuevos patrones de conductas autodestructivas: pactos suicidas, autolesiones, informacin sobre la letalidad de los mtodos autolticos, etc. Objetivos: En esta lnea se aporta la experiencia la pagina web www.suicidioprevencion.com con el objetivo de informar acerca del suicidio, se incluye dentro de un programa de prevencin de las conductas suicidas en un Sector de Barcelona. Colaboran el Hospital de la Santa Cruz y San Pablo y el Centro Psicoterapia Barcelona-Servicios de Salud Mental. En la web se ofrece la posibilidad de realizar consultas por correo electrnico. Metodologa: Se atendieron las consultas de 142 personas y se describen las caractersticas demogrfi cas y clnicas. Las respuestas a los pacientes se realiz de manera estandarizada: validacin, explicacin clnica y recomendacin. Resultados: El 57% fueron consultas por sntomas propios, el 12% consultas de profesionales, 10% consultaban por familiares o amigos. La edad media de los pacientes que consultaron fue de 23 aos 7 (14-35), 61% mujeres. El 48% refera sntomas depresivos, el desencadenante ms frecuente fue problemas familiares 29%, el 36% tena tentativas suicidas previas. Conclusiones: Sern necesarios estudios epidemiolgicos para determinar la infl uencia de internet en las conductas suicidas.

PO-1322
TERAPIA DE GRUPO EN LA PREVENCIN DE CONDUCTAS AUTODESTRUCTIVAS
J. Soler Ribaudi, J. Farr, A. Daz Prez, D. Closas Juan, R. Blanqu Lpez y G Faus Boronat Introduccin: Formando parte de un programa de prevencin de conductas suicidas que se implant en el Sector Dreta de LEixample de Barcelona en 2006, se inici un circuito de atencin preferente a estos pacientes que inclua la posibilidad de realizar T grupal. La asistencia se realiza en 2 centros: el CSMA de Dreta Eixample CPB-SSM y la consulta externa del Servicio de Psiquiatra del Hospital Sant Pau. Objetivos: El programa tiene como objetivos la prevencin del suicidio consumado, la recidiva de las tentativas y el control de la ideacin suicida para evitar el paso al acto. Metodologa: Se atendieron en terapia de grupo pacientes derivados del Servicio de Urgencias del Hospital y pacientes derivados por mdicos de familia del sector dentro del circuito de atencin preferente. El protocolo de estudio recoge diferentes variables sociodemogrfi cas: (edad, sexo, estado civil.) y clnicas (diagnsticos del DSM-IV, los antecedentes suicidas, el grado de remisin al alta.). Tipo de conducta, mtodo, condiciones de realizacin, presencia de estresores, situacin presuicida. Se evalu la intensidad de la ideacin suicida antes y al fi nalizar la terapia (tem de ideacin suicida de la escala Hamilton para depresin, tem de ideacin suicida de la escala de Beck) as como el grado de satisfaccin al alta. Resultados: Se atendieron un total de 48 pacientes en los 2 centros, 19 hombres y 29 mujeres, a los que se realiz una media de 12 sesiones. Se describen las caractersticas de la muestra as como la evolucin de los pacientes respecto a la conducta suicida.

Terapia de grupo en la prevencin de conductas autodestructivas

Closas D*, Soler J**, Blanqu R*, Daz A**, Faus G*, Farr J**, Tejedor C**
*CSMA Dreta de L LEixample CPBCPB-SSM. Barcelona y **S. de Psiquiatr Psiquiatra. H. Santa Creu i Sant Pau. UAB. Barcelona.
INTRODUCCI INTRODUCCIN: Formando parte del programa de prevencin de las conductas suicidas que se implant en el Sector Dreta de lEixample de Barcelona en 2006, se inici un circuito de atencin preferente a estos pacientes que inclua la posibilidad de realizar Terapia grupal. La asistencia se realiza en 2 centros: el CSMA de Dreta Eixample CPB-SSM(CSMA) y la consulta externa del Servicio de Psiquiatra del Hospital de Sant Pau (CE HSP). El modelo terico de referencia de los grupos es distinto: Grupo A (CSMA Dreta). Tiene como referencia terica el modelo de psicoterapia de integracin cognitivo-analtica. Es abierto, de 2 meses de duracin, una sesin semanal, aunque segn la evolucin se puede reducir el numero de sesiones. Grupo B (H.St.Pau). Su referencia terica es el modelo de terapia cognitivo conductual. Es cerrado, su duracion es de 3-14 sesiones, una sesin semanales. OBJETIVOS: El programa tiene como objetivos la prevencin del suicidio consumado, la recidiva de las tentativas y el control de la ideacin suicida para evitar el paso al acto. MATERIAL Y M MTODO: Se atendieron en terapia de grupo pacientes derivados del Servicio de Urgencias del Hospital y pacientes derivados por Mdicos de familia del sector dentro del circuito de atencin preferente. El protocolo de estudio recoge diferentes variables sociodemogrficas: ( edad, sexo, estado civil....) y clnicas ( diagnsticos del DSM IV, los antecedentes suicidas, el grado de remisin al alta...). Tipo de conducta, mtodo, condiciones de realizacin, presencia de stresores, situacin presuicida. Se evalu la intensidad de la ideacin suicida antes y al finalizar la terapia (item de ideacin suicida de la escala Hamilton para depresin, tem de ideacin suicida del la escala de Beck) as como el grado de satisfaccin al alta. DESCRIPCI DESCRIPCIN DE LA MUESTRA:
Variables Grupo A (n=33) Grupo B (n= 23) CSMA Dreta H.St.Pau Media (rango) DS Media (rango) DS 7,84 (2(2-13) 3,25 8,56 (3-14) 3,25 40 (18(18-62) 12,85 43 (23-57) 9,15 n/porcentaje n/porcentaje 11 / 33,3% 7 / 30,4% 22 / 66,7% 16 / 69,6% 21 / 63,7% 12 / 36,4% 21 / 63.6% 9 / 27,3% 3 / 9,1% 19 / 57,6% 1 / 3% 1 / 3% 10 / 30,3% 1 / 3% 1 / 3% 8 / 25% 24 / 75% 14 / 60,8% 9 / 39,1% 14 / 56,5% 6 / 26,1% 3 / 13% 11 / 47,8% 2 / 8,7% 3 / 13% 4 / 17,3% 3 / 13% 12 / 52,2% 11 / 47,8%

N sesiones Edad Sexo Hombre Mujer Estado Civil Solt/Div/Viudo Casado Situacin Laboral Activo Paro Pensionista Diagnstico Eje I T. afectivo T. psictico T. ansiedad T. adaptativo Otros T Personalidad Conducta suicida Tentativa Ideacin

RESULTADOS: En la escala de satisfaccin de la intervencin post grupo se obtiene una puntuacin media de 26.7 (rango 16-32; DS= 4.4) en el grupo A y 27.35 (rango 22-32; DS= 3.55) en el grupo B. En cuanto a la ICG de mejora se observa una puntuacin media de 2.78 (rango 1-7; DS=1.49) en el grupo A y de 2.30 (rango 1-4; DS= .926) en el grupo B. Repiten tentativa, antes de finalizar la terapia grupal, 1 paciente del grupo A y 2 paciente del grupo B.

GRUPO A Eje V Item suicidio de Hamilton Item de suicidio de BecK ICG de Severidad

Pre-grupo Post-grupo n= 33 Media DS Media DS 55,15 5,23 69 14 2,73 1,01 1,12 1,45 3.3 1,02 1,97 1,31 4.66 0,73 3,52 1,48

Resultados t 6,7 7,11 6,29 4.82 p 0,000 0,000 0,000 0,000

GRUPO B Eje V Item suicidio de Hamilton Item de suicidio de BecK ICG de Severidad

Pre-grupo Post-grupo Resultados n=23 Media DS Media DS t p 60,65 7,58 68,70 11,20 -7,46 0,000 1,74 1,01 0,83 0,98 3,64 0,001 2,57 0,89 1.83 0,83 3,36 0,003 3,95 0,87 2,78 1,08 7,24 0,000

CONCLUSIONES: Se observa una mejora en cuanto a: - La severidad de la sintomatologa clnica, ideacin suicida y nivel de actividad global. - El ndice de satisfaccin del usuario se considera entre muy buena y excelente. - Buen nivel de adherencia y bajo nivel de recidiva. A pesar de las limitaciones del diseo y temporales del estudio, los resultados son indicativos de la utilidad de las terapias de grupo para tratar el riesgo suicida. BIBLIOGRAFIA: 1. www.Suicidioprevencion.com 2.Fernndez Liria A. Intervencin en crisis. Madrid. Editorial Sintesis, 2003. 3.Linehan MM. Skills training manual for treating borderline personality disorder. New York NY. Guilford Press, 1993.

Programa de Prevencin del Suicidio Dreta Eixample: mayores vs menores de 65 aos

A. Daz*, M. Borrs**, J. Farr*, G. Faus**, C. Gmez*, C. Tejedor*
S. de Psiquiatra. H. Santa Creu i Sant Pau. UAB. Barcelona* y CSMA Dreta de LEixample CPB-SSM. Barcelona** INTRODUCCI INTRODUCCIN:
En septiembre 2005 se implant un programa de prevencin de las conductas suicidas en el Sector Dreta de lEixample de Barcelona. La asistencia se realiza en 2 centros: el CSMA de Dreta Eixample CPB-SSM y la consulta externa del Servicio de Psiquiatra del Hospital de Sant Pau. El programa incluye la atencin preferencial de 2 subpoblaciones con riesgo elevado: los repetidores mltiples y los mayores de 65 aos. Las caractersticas diferenciales de stos se describen en este trabajo. Tambin se puso en marcha: una web (www.suicidioprevencion.com) un DVD psicoducativo folletos explicativos.

RESULTADO S Variables
Sociodemogrfic Sexo Hombre Mujer Edad (media) Estado civil Soltero Casado Separ/divor Viudo Realiza Trat psiquitrico: S No Irregular

<65 aos n=1211 35% 65% 38 aos 46% 25% 27% 2%

65 aos n=106 44% 56% 75 aos 7% 51% 9% 33%

Diagnstico DSM-IV TR Eje I T Afectivo T Psictico T Adaptativo Otros Sin diag eje I Eje II Si T pers Eje V (media)

<65 aos n=1211 26% 11% 21% 21% 21% 54% 603

65 aos n=106 45% 3% 30% 9% 13% 155% 61

=0044

=0000

=0000 n.s.

68% 22% 10%

57% 36% 7%

=0006

Conducta Suicida Tipo: Tentativa Suic Frustrado Autolesin Ideacin Mtodo: Intox Frmacos Violentos Autolesin leve Grav somtica: Leve Moderada Grave Desencadenante Probl. Pareja Probl. Familia Probl. Laboral Sntoma T idea-acto <1h Rescate: Paciente Familia/conocido Accidental/profes Tiene T previa N tent previas (media)

<65 aos n=1211

65 aos n=106

25%
OBJETIVOS:
1. Cuantificar la conducta suicida en la poblacin general 2. Sensibilizar a los profesionales de los servicios sanitarios y sociales para mejorar la de-teccin del riesgo suicida. 3. Poner en marcha unos circuitos asistenciales especficos para prevenir la recidiva o la consumacin junto con la gestin del caso. 4. Evaluacin de los resultados comparando los pacientes incluidos en el programa con otros de sectores donde no se realiza la intervencin. El programa tiene como finalidad la prevencin del suicidio consumado, la recidiva de las tentativas y el control de la ideacin suicida para evitar el paso al acto.

23%
<65 aos 65 o ms

58% 3% 7% 32% 81% 8% 11% 86% 10% 4%

56% 3% 5% 36% 75% 8% 17% 74% 14% 12%

n.s.

n.s.

20% 15% 10% 5% 0%

=0004

7%
P=003

31% 18% 16% 35% 75% 44% 50% 6% 56% 45

12% 24% 8% 56% 55% 14% 78% 8% 38% 23

=0000

=0000

=0000 =0000 =0003

% repiten 6 m

MATERIAL Y M MTODO:
se evalan 1317 pacientes con conducta suicida asistidos desde septiembre 2005 a enero 2008 en el Hospital de Sant Pau y en CPB.SSM Dreta Eixample. 106 de ellos tienen 65 o ms aos. La recogida de datos se realiza segn un protocolo que incluye: 1. Variables sociodemogrficas (edad, sexo, estado civil....). 2. Clnicas (diagnstico DSM IV, antecedentes suicidas, el grado de remisin al alta...). 3. Caractersticas de la conducta suicida, mtodo, gravedad, condiciones de realizacin, presencia de stresores 4. Seguimiento a los 6 meses.

CONCLUSIONES:
Los pacientes mayores de 65 aos, comparados con la poblacin ms joven, tienen algunas diferencias significativas: menor proporcin de pacientes en tratamiento psiquitrico, con mayor frecuencia la conducta suicida es sntoma de un T mental y con menos frecuencia el desencadenante es un acontecimiento estresante, tienen menos diagnsticos de T psicticos y T de personalidad pero ms de T Afectivos mayores y T Adaptativos, los intentos tienen mayor gravedad somtica, son ms premeditados y con menos autorescate, tienen menos antecedentes de tentativas previas y repiten la tentativa en menor proporcin a los 6 meses de seguimiento.

BIBLIOGRAFIA:
1. D.De Leo. P. Scocco. Treatment and Prevention of suicidal Behaviourin the Elderly. In The International Handbook of suicide and attempted suicide. J. Wiley &Sons. England, 2000. 2. B. Sarro. C Tejedor, y col. Conducta Suicida, en Recomendaciones Teraputicas en los Transtornos Mentales. RTM-III. 3 edicin. Coordinadores P. A. Soler y J. Gascn. Editorial Ars Medica. Barcelona, 2005. 3. www.suicidioprevencion.com

Annex C Programa de les XIes Jornades de Sucidiologia (octubre de 2008)

Butllet dinscripci
Nom:

XI JORNADES DE SUCIDOLOGIA
Lloc: Fundaci Dr. Robert. Casa de Convalescncia Sant Antoni Maria Claret, 171 08031 Barcelona

Cognoms:

LA MORT IGNORADA ...

Com augmentar la supervivncia de les conductes sucides?

Centre de treball:

Ttol de la comunicaci:

Activitat acreditada pel Consell Catal de la Formaci Mdica Continuada-Comisin de Formacin Continuada del Sistema Nacional de salud: 0,6 crdits

Es lliurar un certificat dassistncia i de participaci als ponents.

Preu de la inscripci: 30 (Inclou coffee-break i aperitiu) El pagament es realitzar per transferncia bancria al nm. de compte de la Fundaci Doctor Robert: Caixa de Catalunya: 2013 0692 87 0201603055 La inscripci es considerar formalitzada un cop enviat el justificant del pagament a la secretaria del Servei de Psiquiatria, Sra. Glria Bages, via Fax (93 291 93 99), (tel. 93 291 94 70) juntament amb la butlleta dinscripci.

Dirigit a: Psiquiatres, psiclegs, metges de famlia, geriatres, infermeres, treballadors socials, associacions de familiars.

Barcelona, 10 doctubre de 2008 Fundaci Doctor Robert Casa de Convalescncia

Organitzen: Servei de Psiquiatria. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau CPB Serveis de Salut Mental Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental. ACMCB Fundaci Dr. Robert

Presentaci
Les XI Jornades de Sucidologia tenen com a objectiu lactualitzaci dels coneixements sobre programes de prevenci de les conductes autodestructives, lintercanvi dexperincies en el nostre medi, la intervenci i terpies i el seguiment de pacients amb risc sucida. Per primer cop comptem amb la participaci dels agents socials, dels sanitaris dassistncia primria i dels serveis durgncies. Les comunicacions tenen com a finalitat augmentar la informaci de les diferents experincies, realitzades o en projecte, per a tota la xarxa assistencial sanitria i social de persones amb ideaci o temptatives de sucidi.

Programa (cont.)
12:00 Presentaci: Sra Cristina Molina. Directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions 12:15 2 Taula: El sucidi com a indicador / ndex de benestar social. Funci dels agents socials. Moderador: Dra. Carmen Tejedor Discusor: Dr. Vctor Prez Coordinaci de les emergncies de les conductes sucides. Sr. Albert Gaspar La infermera en Assistncia Primria: detecci preco de la ideaci sucida Sra. Elena Garcia Arnau Valoraci del risc del pacient sucida: Com ho pot aprendre el metge resident en psiquiatria. Dr. Fco. Javier De Diego Literatura i periodisme del sucidi: situaci actual. Sr. lvaro Colomer 14:00 Aperitiu. 15:00 3 Taula: Comunicacions lliures Moderadors: Dr. Joan Vegu i Dra. Anna Daz Espai dirigit per a realitzar aportacions sobre experincies clniques, estudis, protocols i projectes. Caldr enviar el ttol de la comunicaci, autors i centre de treball al correu electrnic: prevencionsuicidio@santpau.es La durada de la presentaci ser de 5-7 minuts. Els treballs presentats es publicaran en la web: www.suicidioprevencion.com.

Comit organitzador
Presidenta i Fundadora de les Jornades Catalanes de Sucidologia: Dra. Blanca Sarr Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Prof. Enric lvarez Dra. Anna Daz Sra. Judit Farr. DUE Salut Mental Sra. Carmen Gmez. Treball Social Dr. Vctor Prez Sola Dra. Fina Prez Blanco Dr. Josep M. Pericay Dra. Carmen Tejedor Centre Psicoterpia Barcelona Serveis Salut Mental Dr. Josep Fbregas, Dr. Luis de Angel Dr. Gustavo Faus Dra. Montserrat Puig Dr. Joan Pi Dr. Joan Vegu Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental

Programa
9:15 Presentaci. Dra. Blanca Sarr. Presidenta i Fundadora de les Jornades Catalanes de Sucidologia 1 Taula: Prevenci del sucidi: Actualitzacions Moderador: Dr. Enric lvarez Discusor: Dr. Luis de Angel Sucidi consumat: Dificultats per a lestudi epidemiolgic. Dr. Diego Palao i Sra. Ldia Ugas Abordatge del pacient sucida crnic o repetidor mltiple. Dr. Jos M. Otn Psicoterpies especfiques: experincia en Terpia cognitivo conductual de grup. Dr. Joaquim Soler Eficcia dels programes de prevenci. Programa Dreta Eixample desprs dun any de seguiment. Dr. Gustavo Faus 11:30 Coffee break

Participants
Dr. E. lvarez. Director del Servei de Psiquiatria Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP) Dr. L. de Angel. Psiquiatra. CPB Dreta Eixample Sr. A. Colomer. Escriptor, Periodista Dr. F. J. de Diego. Servei de Psiquiatria HSCSP Dra. A. Daz. Psiquiatra. HSCSP Dr. G. Faus. Psiquiatra. CPB Dreta Eixample -Sra. E. Garca Arnau. DUE ABS Gaud Sr. A. Gaspar. Bombers de Barcelona. Dr. J. M. Otn. Psiquiatra. CPB Dreta Eixample Dr. D. Palao. Director de Servei de Psiquiatria Hospital Parc Taul Dr. V. Prez. Psiquiatra. HSCSP Dr. J. Soler. Psicleg clnic. HSCSP Dra. C. Tejedor. Psiquiatra. HSCSP - Sra. L. Ugas. Psicloga. Hospital Parc Taul Dr. J. Vegu. Psiquiatra. CPB Dreta Eixample

9:30

XIes Jornades de Sucidiologia Participaci a les Jornades

SUCIDI I TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU P. Alonso; M. Subi; A. Pertusa; C. Segals; E. Real; J. Labad; J. M. Menchn; J. Vallejo Hospital de Bellvitge Objetivo Describir la prevalencia de ideacin suicida y la existencia de tentativas autolticas a lo largo del seguimiento en una muestra de pacientes con diagnstico de Trastorno Obsesivo Compulsivo (TOC). Mtodos Se recoge una muestra de 321 pacientes (180 hombres/141 mujeres; edad media de 32.6+/- 11.3 aos) con diagnstico de TOC (criterios DSM IV) que realizan seguimiento en la Unidad de TOC del Hospital de Bellvitge. Se recogen variables sociodemogrficas y se evala la severidad de la sintomatologa obsesivocompulsiva mediante la Yale-Brown Obsessive- Compulsive Scale (Y-BOCS) y la clnica depresiva mediante la Hamilton Depression Rating Scale (HDRS). Resultados 299 pacientes completaron la valoracin inicial y fueron incluidos en el estudio. De estos, ciento noventa y dos completaron un periodo de seguimiento de entre 2 y 10 aos (media:5.3 aos) y recibieron terapia intensiva farmacolgica y cognitivo-conductual. Durante el seguimiento, el 13.5% refirieron pensamientos de muerte persistentes durante este periodo, el 4.16% realizaron al menos una tentativa autoltica y el 1.04% consumaron el suicidio. No se encontraron diferencias significativas entre los pacientes con o sin historia previa o actual de tentativas autolticas en funcin de variables sociodemogrficas o patologa comrbida en eje I y II. Los pacientes que realizaron tentativas autolticas durante el seguimiento, mostraban una mayor severidad de la clnica obsesivo-compulsiva y depresiva al inicio del mismo. Conclusiones Los resultados del estudio sugieren la necesidad de evaluar de forma especfica el riesgo de suicido en pacientes con TOC ya que aunque la ideacin suicida no varia significativamente durante la evolucin, s parece que el tratamiento intensivo farmacolgico y cognitivo podra reducir el numero de tentativas autolticas en estos pacientes.

MORTALIDAD POR SUICIDIO EN OLOT DESDE 1936 HASTA 2000 Puigvert A., Panicali F., Pujiula J., Farres C., Vieta E. Fundamento y objetivo En Espaa el suicidio ha crecido en ambos sexos y en diferentes grupos de edad. Es importante evaluar la tendencia de este fenmeno. Este estudio describe la mortalidad por suicidio en una poblacin limitada y homognea, que ofrece la posibilidad de obtener datos detallados acerca una larga temporada (1936-2000). Material y mtodo Los casos han sido extrados de los datos del archivo comarcal y de los informes de autopsias en los registros del juzgado de Olot. La tasa de suicidio por 100000 habitantes ha sido calculada agrupando por quinquenios el nmero de suicidios y de habitantes.

Resultados El suicidio ha sido ms frecuente en hombres y en mayores de 65 aos. La tasa de suicidio ha sido variable durante el periodo estudiado. En los varones el pico fue 14.92 en 1961-65 y descendi hasta 8.64 en 1996-2000. Las mujeres tuvieron una tasa inferior a la de los hombres, a menos que en 1946-50 (7.71 vs 3.09). Los mtodos mas utilizados en los hombres fueron el ahorcamiento (52%) y el disparo (18%). En las mujeres no hubo diferencia entre los varios mtodos. Conclusiones Los datos demogrficos y sobre los mtodos de suicidio reflejan los de otros estudios similares. En los ltimos diez aos del estudio los habitantes de Olot no han tenido un riesgo de suicidio ms alto de los del resto de Espaa. Este resultado debe ser interpretado con lmites relacionados a la metodologa de trabajo utilizada.

EL SUICIDIO EN ENFERMERA UNA REALIDAD IGNORADA? Montserrat Edo y Joaqun Toms-Sbado Escola Universitria dInfermeria Gimbernat El suicidio constituye la primera causa de muerte violenta en el mundo, producindose tantas muertes por suicidio como por homicidio y conflictos blicos conjuntamente. Los estudios realizados en distintos pases han puesto en evidencia la elevada incidencia de conducta suicida en los profesionales de salud. La escasez de personal, el exceso de trabajo, las largas listas de espera y el estrs provocado por el trabajo con enfermos prximos a la muerte, as como la relativa facilidad para acceder a determinadas drogas, son con frecuencia, considerados, principales causantes del elevado grado de suicidio de estos profesionales. En Espaa, no existen datos que permitan hacer una estimacin del fenmeno del suicidio en los profesionales de enfermera, ni investigaciones empricas sobre la identificacin de variables asociadas. No obstante, dadas las similitudes socioeconmicas con los pases estudiados, cabe plantearse la hiptesis de que el fenmeno del suicidio en nuestras enfermeras sigue unas pautas similares. Los esfuerzos en el mbito de la prevencin del suicidio deben considerar aspectos como la gestin eficaz de los recursos humanos, paliar la escasez de personal, mejorar el clima laboral e introducir protocolos de acogida. Tambin debera considerarse seriamente el facilitar la elaboracin de estrategias de afrontamiento eficaces ante las situaciones de sufrimiento y muerte con los que frecuentemente ha de enfrentarse la enfermera y que, en ocasiones, pueden desencadenar verdaderos conflictos emocionales.

SUICIDIO. INTERVENCIN EN CRISIS Xavier Robinat Rivadulla CSMA de Nou Barris Sud, en el Programa T.M.S. Algunas tcnicas de intervencin y sugerencias de abordaje. Factores a considerar. Primera ayuda psicolgica. Breve ideario interpretativo del suceso.

LA CONDUCTA SUICIDA: UNA VISIN DESDE LA TEORA PSICOANALTICA. Luisa Morales , M Jess Rufat, Estanislao Navarro-Beltr Hospital de Da CPB. Barcelona En esta comunicacin, abordaremos el suicidio desde la teora psicoanaltica. Para ello, ser necesario recordar algunos de los principios bsicos desarrollados por esta teora. Intentaremos exponer, sintticamente, algunos de dichos modelos tericos de funcionamiento psquico a los que, no obstante, se les han dedicado muchsimas pginas y tiempo, en la medida en que han sido desarrollados y revisados por el mismo Freud a lo largo de toda su obra y, posteriormente, por los diferentes autores psicoanalistas que tambin han continuado teorizando e investigando sobre ellos. Revisaremos las posibles y diversas formas del funcionamiento psicolgico de la persona con riesgo suicida. Expondremos, por separado, los modelos psicoanalticos implicados en su descripcin, siguiendo la cronologa en la que fueron descritos por Freud e incluyendo las innovaciones realizadas, posteriormente, en base a los nuevos hallazgos clnicos. Aunque los mencionados modelos los expongamos por separado para facilitar su exposicin, consideramos necesario remarcar que en la prctica se pueden presentan ntimamente relacionados. Y finalizaremos esta comunicacin, sealando algunos aspectos psicodinmicos del tratamiento del paciente con riesgo suicida.

LIFE EVENTS EN UN GRUP DE INTERVENCI EN CRISI, DIFERENCIES ENTRE GNERE. *D Closas Juan, *R Blanqu Lpez, *G Faus Boronat, *M Puig Sabans, L. de ngel Martin *CSMA Dreta de LEixample CPB-SSM. Barcelona Formant part del programa de prevenci de les conductes sucides que es va implementar en el Sector de la Dreta de lEixample de Barcelona des del 2006, en el Centre de Salt Mental Dreta Eixample CPB-SSM, es realitza tractament individual i tractament grupal dintervenci en crisi. Lobjectiu del estudi, s avaluar els factors desencadenants de la crisi, life events, que han conduit al pacient a presentar idees o conductes sucides i comparar si hi ha diferncies significatives entre sexe. Shan recollit dades de tots els pacients tractats en el grup dintervenci en crisi del CSMA, al llarg dels darrers 20 mesos. El protocol destudi compren 3 rees: Variables sociodemogrfiques (edat, sexe, estat civil), Clniques (diagnstics del DSM IV, antecedents psiquitrics personals i familiars) i Life events (factors laborals, afectius, mdics, personalitat i econmics). El grup consisteix en un mdul bimensual, semiobert i que es realitza a una sessi per setmana. Al llarg del any 2007 i els 8 primers mesos del 2008, shan ats en el grup dintervenci en crisi, 69 pacients, un 30% de homes per un 70% de dones. Es descriuen i sinterrelacionen les variables de la mostra, aix com els factors desencadenants de la crisi. Bibliografa: Kaplan H .I., Sadock B. J. Terapia de Grupo 3ed.. Madrid. Editorial Mdica Panamericana, 1996 Fernndez Liria A. Intervencin en crisis. Madrid. Editorial Sntesis, 2002 suceso.

CANNABIS, TRASTORNO BIPOLAR Y SUICIDIO: INFLUENCIA DE FACTORES CLNICOS, EVOLUTIVOS Y TOXICOLGICOS EN LAS TENTATIVAS AUTOLTICAS DE PACIENTES HOSPITALIZADOS CON TRASTORNOS DEL ESPECTRO BIPOLAR Mireia Prez del Olmo, Cristina Domnech, M Teresa Bru, Juan David Barbero, Ester Patr, Francisco Bleda, Jess V. Cobo Gmez, Gemma Garca Pars. VERBALITZACIONS ENTORN EL SUCIDI: QU EXPRESSEN ELS USUARIS DEL TELFON DE LESPERANA DE BARCELONA EN RELACI A LA PROBLEMTICA SUCIDA M. Neus Calleja Fernndez. Psicloga, Directora i Responsable Tcnica del Telfon de lEsperana de Barcelona Al llarg dels anys sobserva un augment progressiu de les trucades amb contingut sucida, per que no sempre impliquen un risc imminent de sucidi. En una mostra de trucades relacionades amb aquesta problemtica, queda patent lalt percentatge de trucades que refereixen anteriors temptatives sucides, seguit de la manifestaci dideacions entorn aquest fet. En menor percentatge es manifesten problemtiques relacionades amb la mort per sucidi dun familiar, les prpies temptatives sucides o fins i tot, peticions dorientaci per atendre una conducta sucida de lentorn de la persona que truca al nostre servei. En tots els casos, podem evidenciar la necessitat de parlar obertament sobre el sucidi i el benefici que representa a la persona el fet de poder expressar aquestes verbalitzacions.

DIFERECIES EN LES PERCEPCIONS I ACTITUDS DEL PERSONAL ASISTENCIAL I LA POBALCIO GENERAL DAVANT DEL PACIENT SUCIDA. Montserrat Sirvent Angulo; Victria Seto Bernet;. Glria Bages Borrull. Servei de Psiquiatria. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Amb els anys dexperincia de la vida i professional sadquireix tot un ventall de coneixements i aprenentatges que ens enriqueixen molt i a la vegada fa que ens plategen nous reptes davant de la diversitat de problemtiques que sens presenten, algunes delles molt complexes, com s el sucidi. Tenim la percepci que el sucidi es vist de diferent manera si tenim contacte amb ell o no, quanta ms experincia de la vida i ms anys portem en assistncia la manera dafrontar la conducta sucida, que acompanya a moltes malalties i sobretot les malalties mentals s fa ms entenedora i es desmitifiquen molts dels tabs que en tota societat hi ha entorn duna conducta tan complexa com s el sucidi. s per aix que varem pensar objectivar la nostra percepci de que els professionals assistencials amb ms anys dexperincia i ms coneixements, afrontem la conducta sucida com un problema ms de la malaltia i que la poblaci general amb ms vivncies tamb. Hem elaborat un qestionari amb 17 tems que shan passat a 366 persones, entre personal assistencial i poblaci general. Es presenten els resultats obtinguts a la poblaci estudiada.

ACTITUDS DEL PERSONAL ASSISTENCIAL I LA POBLACIO GENERAL DEVANT DEL SUCIDI Montserrat Sirvent Angulo; Jaume Pascual Roig (Servei de Psiquiatria. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau). Mara Snchez Giralt, (Infermera. CAP). M. Isabel Diez Miquel, (Hospital de Matar). Laura Perell Capdevila, (Hospital Clnic Barcelona). Amb els anys dexperincia de la vida i professional sadquireix tot un ventall de coneixements i aprenentatges que ens enriqueixen molt i a la vegada fa que ens plategen nous reptes davant de la diversitat de problemtiques que sens presenten, algunes delles molt complexes, com s el sucidi. Tenim la percepci que el sucidi es vist de diferent manera si tenim contacte amb ell o no, quanta ms experincia de la vida i ms anys portem en assistncia la manera dafrontar la conducta sucida, que acompanya a moltes malalties i sobretot les malalties mentals s fa ms entenedora i es desmitifiquen molts dels tabs que en tota societat hi ha entorn duna conducta tan complexa com s el sucidi. s per aix que varem pensar objectivar quines sn les actituds davant el sucidi del personal assistencial i la poblaci general Hem elaborat un qestionari amb 17 tems que shan passat a 366 persones, entre personal assistncial i poblaci general. Es presenten els resultats ms significatius obtinguts DE la poblaci estudiada.

ESTRATEGIES PER DISMINUIR ELS SUCIDIS A LA COMARCA DOSONA El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) te entre les seves prioritats assistencials la disminuci dels sucidis a la comarca dOsona. R. Carrera; J. Jimnez; F. X. Arrufat. Consorci Hospitalari de Vic METODOLOGIA DE TREBALL 1. Identificar la magnitud del problema. Mapa Sanitari. A la poblaci general dels pasos occidentals les taxes oficials de mortalitat per sucidi es registren entre 3 i 40 casos per cada 100.000 habitants/any. A lestat espanyol les taxes oficials des de lany 1999 fins el 2004 oscilla entre 7,83 i 8,42 sucidis per cada 100.000 habitants. A Catalunya es registren 8 sucidis per cada 100.000 habitants. A la comarca dOsona la xifra va ser de 11,55 per 100.000 lany 2006 i 9,37 lany 2007. 2. Incorporaci del tema en el Pla Estratgic del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). 3. Detecci dels casos Conveni de collaboraci entre el departament de justcia i el Consorci Hospitalari de Vic en lmbit de la medicina legal . Signat el 12 de gener de 2006 Objectiu Estudi estadstic per analitzar dades obtingudes de Linstitu de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), de les morts judicials per sucidi, de les comarques dOsona i Ripolls. Realitzaci daltres activitats que afavoreixin la investigaci i desenvolupament cientfic i un millor aprofitament dels respectius recursos, materials i personals, des del punt de vista de lepidemiologia, la psiquiatria i la medicina legal. Creaci duna comissi mixta Consorci Hospitalari de Vic-Institut de Medicina legal de Catalunya Anlisi de les

dades semestral i tancament anual, per part de la Comissi mixta. Revisi dels casos de pacients amb seguiment a salut mental per part dels implicats (fitxa de recollida de dades danlisi intern del cas) 4. Objectius assistencials del servei de Psiquiatria i salut mental del CHV relacionats amb la prevenci del sucidi. Seguiment dels malalts amb trastorn mental sever (TMS) desvinculats (objectiu: desvinculats <5%) Malalts TMS amb PTI interdisciplinari >80% Realitzaci dun protocol institucional davaluaci i prevenci de conductes autoltiques Seguiment dels intents de sucidi que es tracten a urgncies segons protocol 5. Accions formatives al CHV - Sessi clnica pel Servei de psiquiatria i salut mental impartida per un expert en el tema del sucidi. Ja programada pel mes de juny. - Sessions clniques al Servei durgncies del CHV impartides per professionals del Servei de psiquiatria i salut mental per explicar els protocols de riscos (sucidi, agitaci, fuga). 6. Accions formatives i informatives a la comarca dOsona per la prevenci del sucidi emmarcades en la detecci i el tractament de la depressi. - Realitzar 2 sessions informatives sobre sucidis a Atenci Primria de forma conjunta amb justcia. PROGRAMA DE PREVENCIN DE LA CONDUCTA SUICIDA "DRETA EIXAMPLE". PARTICIPACIN DE TRABAJO SOCIAL Y ENFERMERA. Carmen Gmez; Judit Farr. HSCSP, Servei de Psiquiatria. La participacin de los profesionales de Trabajo Social y de Enfermera dentro del Programa de Prevencin de la Conducta Suicida Dreta de lEixample , se sita dentro de la respuesta asistencial de dicho Programa, interviniendo en: Plan de atencin rpido Tanto en la atencin individual, como en los grupos teraputicos, la atencin a las familias y el soporte a los supervivientes. Gestin de casos Con la finalidad de articular y coordinar recursos de Salud Mental, Sanitarios y Sociales, favorecer la adherencia, evitar la desvinculacin y facilitar la interconsulta. Participacin de Trabajo Social: Diagnstico de la situacin social Tcnicas de intervencin para el anlisis de la situacin en pacientes hospitalizados y atendidos en el servicio de urgencias Objetivos de la intervencin Tipos de intervencin: Superviviente, familia y entorno social Intervencin en la sensibilizacin comunitaria. Informacin a los profesionales de Servicios Sociales Participacin de Enfermera Atencin individual: acogida al grupo, protocolo ingreso y alta grupo. Grupo de psicoterapia Seguimiento. Entrevista telefnica Sensibilizacin comunitaria y sesiones de coordinacin.

PROGRAMA DE LLARS AMB SUPORT. PREVENCI DE SUCIDI. Jaume Huertas, Judit Farr, M. Jess Abada. Centre de Dia Pi i Molist La escassa conscincia de malaltia i la falta dadherncia teraputica son les dificultat mes grans que ens trobem en labordatge del Malalt Mental i els principals motius de recaiguda i reaparici de risc sucida per aix des de el servei de Rehabilitaci Comunitria hem desenvolupat el Programa de Suport dInfermeria que te diferents lnies dactuaci o subprogrames, un dells es el dAdherncia i control de tractaments. En aquest programa estan vinculats actualment 41 pacients dels que un 30% tenen antecedents autoltics i alguns sucidis frustrats. El programa est dirigit a : Usuaris del SRC (majoritriament del Programa de Llars amb Suport) que presentin risc dincompliment teraputic i acceptin la seva participaci voluntriament. Pacients en la primera fase de vinculaci al Programa de Pisos amb suport per fer una millor observaci i avaluaci del seguiment teraputic i del maneig de la medicaci. Els principals objectius son: Fomentar el compliment teraputic i la necessitat de seguir les directrius i els tractaments indicats. Prevenci de recaigudes , del risc sucida, dintoxicacions i dacumulaci de frmacs en el domicili. Exposarem la Metodologia de lIntervenci, lelaboraci del pla datenci individual i la valoraci de risc de sucidi, que desenvolupem dins del Programa.

INTERVENCION EN INTENTOS DE AUTOLISIS Pilar Pulgar Espn, Coordinadora Jefe de Enfermera. Bombers de Barcelona Eduard Aguayo Campoy. Cabo-bombero/TTS. Bombers de Badalona