Evernote Web

https://www.evernote.com/shard/s5/view/notebook/6e833599-3331...

AUTISME I PSICOSI INFANTIL: Donna Williams. Si sem toca, no existeixo.*

jueves, 9 mayo 2013, 12:05 a.m.

Donna Williams. Si sem toca, no existeixo .* Ramon Miralpeix 0. Justificaci Treballant amb autistes ens trobem amb una srie de paradoxes, algunes delles derivades de la mateixa estructura del subjecte que ens ocupa. Per exemple, anirem parlant de subjecte autista, i ho haurem de fer amb la mniga una mica ampla, perqu aquest subjecte no acaba dencaixar en la definici clssica lacaniana, s a dir, en funci del seu estatut penjant del significant que el representa per un altre significant, com tampoc no acaba dencaixar en aquell subjecte de qui definim la seva constituci en els termes d'alienaci i separaci. En la prctica ens trobem amb dificultats ms tcniques derivades de la barroeria diagnstica en la que el trobem encaixat avui: aix, lautisme queda dissolt en termes calaix de sastre, com Trastorn de lEspectre Autista, on hi podem trobar des de lautisme encapsulat, a les psicosis simbitiques, les esquizofrnies infantils, i tots, absolutament tots els altres grups simptomtics que no encaixen en els altres calaixos. Laltre frmula diagnstica s la de Trastorn Generalitzat del Desenvolupament, que t tota la potncia de desplaar all clnic cap a all pedaggic: de manera que el tractament de lautista s fonamentalment reeducatiu: es tracta de domesticar: es prioritza leducaci, la inserci i es procura reduir al mxim els inconvenients que implica un nen autista, un sser que no encaixa b entre els altres si sn parlants. Per altra banda, un treball una mica exhaustiu sobre lautisme mha portat a llegir alguns documents dautistes adults, alguns escrits per ells mateixos, i altres reelaborats per autors que han pres escrits de subjectes autistes com a material punt de partida. Aquesta possibilitat de donar la paraula, sentir-ne la veu -ni que sigui a travs de la paraula escrita- als autistes adults, posa en joc unes variables que els que estem acostumats a treballar amb nens no havem tingut la oportunitat de tenir en compte. Ja veiem que topem amb dues paradoxes ms: la veu, justament la veu, s alguna cosa, s un objecte particularment difcil de donar i de rebre, de posar en circulaci per lautista. I laltra paradoxa s que alguns daquest autistes, dadults, i desprs dun procs de para-subjectivaci particular en cadascun dells, poden trobar solucions, autstiques o no tant autstiques, dinserci en lAltre. Per altra banda, el diagnstic dautisme pot quedar afectat per diverses evolucions clniques. Aix no s noms relatiu a lautisme: ens hi trobem en general tamb en les psicosis. En aquest cas, per exemple, acostumem a resoldre la qesti del desencadenament en subjectes que fins a un determinat moment de la seva vida, lhan viscuda amb una absoluta normalitat neurtica -al menys en laparena, fins i tot, de les seves relacions amb lAltre i amb el sexe!-, sense traces daquesta psicosi que hi hauria estat des de sempre: aprs coup s molt ms fcil dinterpretar fenmens reconeixent-los com a indicadors, ni que sigui lleugers, de la psicosi que sha desencadenat. Una altra dificultat en sentit invers, ho s la dels casos de nens amb un diagnstic clar de psicosi, o, com en el cas que ens ocupar, dautisme, que amb el pas dels anys evoluciona cap una modalitat dinserci en lAltre amb laparena duna certa normalitat. Un dels que vaig llegir s el de la Donna Williams Nobody Nowhere 1, en la traducci francesa Si on me touche, je nexiste plus, i de seguida em va captivar la histria, primer, que fos narrada com unes memries novellades, desprs pel detall de la descripci dels smptomes i fenmens autstics explicats en primera persona, i desprs pel qestionament que suscita tant a nivell de la causa -i per tant del tractament-, com, des duna lectura psicoanaltica, del que comentava abans en relaci al diagnstic diferencial. Ja adverteixo que aquesta qesti la mantindr oberta i ser fonamentalment el que posar a debat aqu, s a dir, que espero ja amb nsia tot el que podreu aportar al debat. s un text que toca tantes tecles que haur de retallar i reordenar el cas en funci de les coordenades triades: 1.-La histria Donna Williams escriu Nobody Nowhere al 1992, al voltant dels 26 anys. (273)** Ha acabat la universitat. Malgrat el grau de normalitzac que aix representa, la inconsistncia del cos la trasbalsa: apareixen tot un reguitzell de smptomes -ja coneguts,per altra banda, asma, terribles dolors musculars, allrgies alimentries, no poder dormir o no poder despertar-se, per sobretot la sensaci real que tot ha canviat de lloc: no sap trobar el carrer on ha deixat el cotxe, i tot lespai es capgira com en mirall: (232) L'univers sencer semblava capgirat: el cap als peus, l'interior a l'exterior, el darrera al davant. Tot semblava ser la prpia imatge invertida, com si hagus entrat en un mirall en el moment d'entrar a la casa. Les coses i els llocs s'havien transformat en el seu contrari. Quan pot recuperar-se decideix viatjar a Europa. A Londres es posa a treballar en l'administraci d'un gran hospital. Dina als jardins i va a la biblioteca. Un cop a casa, es posa a escriure amb una mquina d'escriure acabada de comprar. Busca la manera justa, la paraula justa per definir el que tenen en com ella i l'home de Galles, un autista amb qui comparteix un trajecte en tren i amb qui se sent absolutament identificada. Busca en els llibres sobre l'esquizofrnia, fins a retrobar la paraula que li havia dit el seu pare quatre anys abans: autisme. (274) Busca un llibre sobre l'autisme i t la impressi de trobar-s'hi a cada pgina: la propensi a repetir en eco tot el que es deia, la repugnncia al contacte fsic, caminar amb la punta dels peus, el dolor provocat pels sorolls, el donar voltes sobre mi mateixa i els saltirons a l'aire, el balanceig compulsiu, els gestos repetitius, hi era tot. Tot aix em feia burla i esbossava una caricatura de la meva prpia vida. ... La necessitat de crear els meus personatges m'havia fet trossets desaparellats, mantenint-me en una prostraci nefasta. Una part de mi mateixa es va plegar a l'educaci que se'm va imposar, l'altra part havia passat vint-i-sis anys en companyia d'un univers personal intacte, completament escindit de la resta del mn Ja anteriorment, en la recerca del que havia estat la seva vida, li pregunta al pare el per qu lhavien portada a una escola especial, i el pare li explica que que els metges es pensaven que era autista, perqu no deixava a ning que se li aprops i perqu parlava d'una manera molt estranya, repetint a tota hora els que els altres deien (210). Anem a veure una mica ms en detall aquesta histria, quins elements trobem que facin pensar en lautisme, i ho farem a partir dalguns dels elements de qu disposem per a situar el subjecte: tenim els tres registres i la manera en qu es relacionen entre s, tenim la parella alienaci-separaci; tenim la behajung-forclusi; i tenim tamb els quatre elements que juguen en el discurs: S1, S2, $ i a.

1 de 7

28/01/2014 17:22

Evernote Web

https://www.evernote.com/shard/s5/view/notebook/6e833599-3331...

2.-El cos Comencem amb el cos de Donna. Recorda dels 3 anys: Em desplaava en el blanc, en el sentit d'espai buit. En el blanc, per amb uns flocs de colors lluminosos que m'envoltaven per tot arreu. Jo passava a travs d'ells i ells em travessaven. Era de la mena de coses que em feia riure, i per sostenir aquesta experincia allucinatria o de semi-viglia, mirava la llum que venia de la finestra i em fregava els ulls frenticament... fins que un intrs (qualsevol altre) cridava que pars i em queia una bufetada . Apren a fugir de laltre mn creant-se el seu mn: busca i troba un estat hipntic en la contemplaci de les petites taques que hi ha a laire quan no mires enlloc. Shi perd fins que de laltre mn li cau una bofetada. Aquesta repartici entre el seu mn i el mn dels altres la mantindr sempre. (20) ...vaig aprendre a fondre'm en all que em fascinava (identitat amb l'objecte): des dels motius d'un paper pintat, fins el soroll sord i repetitiu dels cops que em donava a la barbeta. Aleshores, la gent va deixar de ser un problema: les seves paraules s'esvairen en una mena de remor indistinta i les seves veus es reduiren a un catleg de sorolls. No eren tant les paraules de la gent el que m'amonava com el fet que esperessin una resposta de part meva. Trobava un plaer massa gran buscant de disoldre'm en l'espai com per consentir a retrocedir cap una petita cosa de dues dimensions com la comprensi verbal. (Sembla que Donna colloca en aquest punt de fusi, de disoluci, el travessament del pas a l'autisme... sembla una elecci del subjecte, la del deixar de ser-hi... entre els semblants, com si la trobada amb aquest gaudi tingus un valor epifnic a partir de la qual 1.- ja no res tindr tant valor com aquesta fussi- dissoluci; 2.- aix implicar una absncia d'inters pel semblant i 3.- aquest semblant, la seva presncia, ser fonamentalment un estorb i alguna cosa de qu protegir-se) La violncia de la mare, els cops, o la gana i les ganes danar al WC no lafecten gaire. De fet, t sempre clar que les agressions fsiques s lunica mena de contacte que pot soportar sense sentir-se ferida. La dolor, la gentilesa i lafecte em terroritzaven o com a mnim em feien sentir incmode. La mare em deia: si vols fer realment mal a alg, sigues gentil amb ell[Identificaci real del simblic, en aquest cas inversa: si alg vol ser gentil amb ella, ella no s que interpreti que se li vol fer mal, SENT EL DOLOR!] En un altre moment -i veiem la dificultat per discernir aqu el que s de lordre del llenguatge i de lordre del cos- diu: entenia els actes dels altres, sobretot si eren excessius. Contrariament, no arribava a copar mentalment les persones com un tot. Les intencions, les atencions, els desitjos, les esperances de la gent, tot el que gira entorn de lacte de donar i rebre mera totalment estrany 2. En canvi la violncia em permetia de saber on em trobava. ... les relacions brutals meren ms fcils dentendre. La subtilitat de les manifestacions de dolor i gentilesa em depassaven. (78) Com tothom, he experimentat la necessitat de menjar, defecar o dormir. Per el meu desig de romandre darrera el vidre de la conscincia obligava el meu esperit a negar lexistncia de les necessitats fisiolgiques. En tot cas en rebutjava els signes, fins lextrem prendre mal, de caure malalta o en lansietat, massa absorta com estava per aturar-me en aquesta mena de coses. Les sensacions que anunciaven la prdua de conscincia de mi mateixa sovint no les controlava. Per vaig descobrir que podia tant provocar-les com lluitar-hi en contra. Quan no es presentaven espontniament, vaig aprendre a suscitar les condicions dels meus estats hipntics. Em vaig acostumar a aquesta manera de ser, com a una droga. (cliclant els ulls o obrint i tancant el llum rpidament, tapant-se i destapant-se les orelles o obrint o tancant el so de la TV) Si sentia aversi pel soroll, els sons metlics neren una excepci, li agradaven i els buscava p.e., els timbres de les portes. (80) Semblava una marioneta de la que una descrrega afectiva era la que en movia els fils Vaig comenar a pensar que em faltava alguna cosa i no sabia qu. Tenia una nina que volia obrir amb un ganivet per veure si tenia sentiments a linterior, i no ho vaig fer per la por al que pods passar Estava segura que estava dotada democions, sensacions i sentiments, per era incapa de fer el salt necessari per entrar en comunicaci amb el dels altres. Aix lexasperava fins a tenir atacs de furor i dautodestrucci. (96) (12-13 anys) es passa hores davant del mirall xiuxiuejant el seu nom per a poder sostenir-se, tot i que no sen surt del tot: lnica manera segura era donant-se cops o ferint-se.3 La mare tem la pubertat de Donna -que es converteixi en dona i sen separi-, i els cops, insults i estirades de cabells sn el nostre pa de cada dia. Donna prova de fer-hi front , no plorar ms i desafiar la mare amb un somriure. Aquesta lagafa pels cabells i lestampa contra la paret vries vegades. La sang comena a crrer: quan alg li diu a la mare que pari, aquesta culpa a Donna per no haver plorat i ella es desmaia. (101) [EL COS, DESPERSONALITZACI, DISSOCIACI] Desprs de lescena anterior es troba asseguda en una taula, amb un ganivet en una m i la forquilla en laltra, i al davant, una pltera de colors bonics. La resta desapareix. Un ganivet i una forquilla sencarreguen de tallar les taques de color. Podria parlar-se duna resposta catatnica. (118-9) s adoptada durant un temps per la mare duna amiga. Aquesta dona la tracta amb les mateixes mostres dafecte que a la seva filla (Robyn), i labraa cada mat abans de sortir de casa. Cada mat amb la sensibilitat d'una pedra, em prestava fredament a la ceremnia de les abraades. ... eren ms doloroses que una ferida o una cremada, per ella no cedia. ... Al principi sentia tanta repugnncia que havia de girar el cap. Cada vegada tenia por de desmaiar-me. Vaig acabar per plegar-me al que vaig acabar per considerar com una rutina sense significaci, a canvi d'esdevenir la filla d'adopci d'aquesta dona calorosa .Va haver de marxar de casa l'amiga Robyn. Donna com a objecte La mare li havia dit: tu eres la meva nina i jo tenia el dret de trencar-la (25) (43-45) Quan esdev Carol -desprs parlar daquest doble-, pot convertir-se en la nina dansaire de la mare, amb tal subjugaci que li crea una artritis que lacompanyar tota la vida amb periodes de dolor insoportable. (67) Ja ha nascut TOM, el seu germ autista en qui es reconeix com a semblant, i Donna i ell acaben enganxats. Aquest estar enganxats cal entendrel literalment: Tom arrapat a les cames de Donna com una part ms del seu propi cos gaireb, o al revs; Tom no podr anar ni estar a lescola si no s agafat a Donna. Lnica manera s marxar de casa. Per aix prepara a Tom: finalment, li vaig transmetre lart del que era mestra, lart de levanescncia. Per exemple, jo assenyalava un punt a la paret i ens entrenvem a envolar-nos mentalment De la relaci del cos, amb el sexe i lamor en parlarem en lapartat referit als altres. 3.-Lobjecte Els primers objectes: Les llumetes, estrelletes, les petites taques que troba mirant el no-res, constitueixen all primer amb qu Donna vol fondres. Les filaments. Els filaments mgics venen a rodejar-me al meu llit, Hi venen a envoltar-me per protegir-me,

2 de 7

28/01/2014 17:22

Evernote Web

https://www.evernote.com/shard/s5/view/notebook/6e833599-3331...

Perqu sn els meus amics Eren criatures minscules suspeses en laire, que apareixen especialment a lhora danar a dormir i que evoquen cabells. Per assegurar la presncia tant de les estrelletes com dels filaments, nhi havia prou en no mirar-los directament per aix controlar-los per a condici de no tancar els ulls. Sentir-me segura esdevenia una tasca esgotadora. entre altres coses perqu lobligava a dormir amb els ulls oberts Els filaments mgics no em van deixar fins que vaig entrar a l'escola secundria. En canvi, les estrelles que protegeixen el meu son, encara ara apareixen de tant en tant. s ella, quan escriu, que indica la intencionalitat -el desig, diu- de fondres en aquestes petites taques del paper pintat, o els filaments (objecte escpc) o els sorolls sords i repetitius (objecte invocant(?)) -que si calia construia donant-se cops a la barbeta. La gent deixa dinteressar-li i les seves veus es converteixen en soroll [aqu queda marcada lescici entre la veu i la paraula] En la seva descripci sembla que Donna colloca en aquest punt de fusi, de disoluci, el travessament del pas a l'autisme... sembla una elecci del subjecte, la del deixar de ser-hi... entre els semblants, com si la trobada amb aquest gaudi tingus un valor epifnic a partir de la qual 1.- ja no res tindr tant valor com aquesta fussi- dissoluci; 2.- aix implicar una absncia d'inters pel semblant i 3.- aquest semblant, la seva presncia, ser fonamentalment un estorb i alguna cosa de qu protegir-se. Als 13 anys encara incorpora, es fon amb el mn dels objectes de la manera ms primria: encara menja coses de terra, flors herba, papers, plstics: Noms tenia una regla: perdre'm en la fascinaci que exercien sobre mi les coses que m'agradaven (la regla: fondre's, disoldre's, perdre's en el seu gaudi). Aix feia que pods acceptar dels objectes el que rebutjava des persones: que esdevinguessin una part de mi mateixa.(22) La manera dorganitzar-se i dorganitzar simblicament el mn passar per les classificacions, lordenament, les colleccions. Buscava que les coses estessin fixes, immbils: Buscava un mn de coherncia ben provist de referncies fixes Hi haur una altra srie dobjectes que lacompanyar i que representaran els llocs fixos de seva vida, tant persones, com vivncies, com llocs. Sn objectes molt dispars que guarda en un caixeta: (242) Em guardava prou d'escampar-los per la meva habitaci, no fos cas que poss en evidncia el seu sentit tancat lliurant alhora la clau del meu llenguatge. Vivia ms en els meus objectes que en el meu cos. Deixant-los empaquetats i intactes, em reservava la possibilitat de recuperar-los ms endavant, quan pods trobar-me de nou en perill [La clau del seu llenguatge est en els seus objectes i les relacions que mantenen entre ells, com una mena d'isomorfisme ideal del que haurien de ser les seves relacions amb el mn. La clau del seu llenguatge s alhora el seu propi esquelet, o la seva prpia bastida, per aix la importncia de poder-se'n servir en cas de perill... de desintergraci La veu: Desprs de lescena de despersonalitzaci narrada, Donna s enviada a una famlia al camp -alg debia interpretar la nocivitat de la mare, a lestil Mannoni-. Sent la veu duna nena balbucejant dalt duna trona: shi acosta i es posen a parlar. Una altra veu la nombra: has menjat mai anguila, Donna?/ El meu nom em va colpejar com una bofetada. Magradava la dona de la veu, la mare. Sempre es referir a la possibilitat descoltar els altres a condici de trobar-se situada, no com a interlocutora directe sin circumstancial, tant pel que fa als aprenentatges, com a les relacions amb els altres dels sexe, o b essent un dels seus dobles. I el mateix en relaci a les seves paraules, que podr emetre interpretant enunciacions que donin cos als seus enunciats, s a dir, escindit la veu de la paraula. Per exemple, ja a secundria, per a poder-se relacionar amb un professor -que t la virtud de no ser mai directe- ha de canviar la seva veu, adoptar un accent nord-americ, per poder-hi parlar. Si entenem la msica com una forma sublimada de relacionar-se amb lobjecte veu, s comprensible que Donna faci de la msica el seu objecte preferit: (123)El meu objecte favorit, ms enll d'un tros de vidre tallat, era un diapass. Curiosament, s un objecte compartit -i en competncia- amb la mare. La mirada: Aquest objecte privilegiat ja lhem trobat descrit en els primeres experincies de gaudi amb les estrelletes i els filaments, per nhi ha un que lencarna especialment, fins lextrem desdevenir ella aquest objecte, metamorfojant-se en el seu doble: es tracta de Willie, els ulls verds terrorfics de sota el llit. Per altra banda, posa de manifest el tall entre visi i mirada de la manera ms entenedora, indicant la manera denfrontar-se a la mirada com a objecte no cedint-la com objecte: Les tres maneres d'evitar la mirada. (que troba mirant les fotos d'infncia) 1.- mirar recte, a travs del que hi ha davant 2.- mirar qualsevol altra cosa. 3.- mirar amb un ull cap en no-res, dirigint l'altre cap a l'interior. En les relacions amb les seves parelles, aquesta qesti relativa a la mirada es menifesta igual que amb la veu i amb el cos: molt difcil de posar-los en circulaci. 4.-El llenguatge Li molesten menys les paraules que li sn dirigides (la materialitat dels significants despullats del sentit) que el fet que laltre espera una resposta (El que est en joc s la funci d adrea: la paraula, amb ella jo puc o no adrear-me a tu, i admetre o no que tu tadrecis a mi). Aleshores apareix lecollia com a resposta. Quan als 20 anys retorna a la casa que havia sigut la seva, hi troba una inscripci seva (que podrem colocar entre els 7 i els 11 anys) que diu (43-45) Donna est guillada i reflexiona: Em van caler 4 anys ms per adonar-me que els nens normals parlaven d'ells mateixos dient jo . Comena a anar a lescola ( 7 anys (?)) i queda fascinada per les lletres i per com sajuntaven per formar paraules. Va aprendre a llegir molt depressa: Fer-ho en veu alta li permet escoltar la prpia veu i intentar modular-la d'una manera ms acceptada socialment... per tot i poder llegir no entn el que llegeix si no s per les illustracions. Llegint en veu alta prova diverses entonacions (enunciacions) per fer la histria intetressant. Sovint el to (l'enunciaci) no corresponia en res al contingut de la histria. [Pel que fa als nombres, s'hagus espavilat millor si la mestre li hagus donat nmeros enlloc de boletes de colors que representaven nmeros (la dificultat del que li proposava la mestra provenia aqu de la suposici de la connexi natural entre limaginari i el simblic, quan en Donna la desconnexi era el seu natural).] Ella mateixa explica de qu estava constitut el seu llenguatge: (55) Dir que jo no podia accedir al pensament simblic no seria exacte, ms aviat la gent no entenia el simbolisme dels meus gestos i els meus fets, i jo no podia donar-los la clau per interpretar-los. Elaborava per a mi sola una llengua original. Tot el que feia, des del gest de tenir els dos dits enganxats fins al de contraure els dits dels peus, tenia un sentit precs, mirant

3 de 7

28/01/2014 17:22

Evernote Web

https://www.evernote.com/shard/s5/view/notebook/6e833599-3331...

sempre d'assegurar-me que jo mantenia el control de la meva persona i d'impedir a qualsevol d'agafar-me, fos jo on fos. De vegades provava d'explicar per tal gest o tal mmica el que sentia per ho feia de manera tant subtil i tant recargolada que ning hi prestava atenci si no era per veure-hi l'ltima excentricitat d'aquesta boja de Donna Donna t ra en relaci al simblic: per es tracta dun simblic a recer de lAltre, no en lAltre, dun simblic que es nega a lalienaci. Ms endavant ho explica ms explcitament: Va ser des del mn dels objectes que vaig comenar a trobar gust a la vida. Aleshores em va agafar una passi per les paraules i els llibres i vaig esmerar-me a compensar el meu caos intern posant en ordre manitic el mn del voltant noms hi havia una cosa que ma mare i jo consentem a fer juntes: jugar al Scrable vaig descobrir paraules que magradaven per la seva sonoritat i no parava de repetir (El real del significant (?), el gaudi que passa de lescrit al vocal, la fonaci) Sabem que la relaci a la llengua es vehicula a travs de la mare - llengua materna-; quan aquesta fracassa hom pot intentar trobar instruments supletoris: En el cas de Donna, la mare llegeix novel-les de srie negre a tota pastilla i ella vol fer el mateix. Per tot i llegir correctament, no entn res, com si el sentit es perds en el poti-poti de les paraules: prefereix llegir llistins telefnics -potser aqu pot veures el tall entre el simblic que pot funcionar autnomament, i el simblic en intersecci amb limaginari, el sentit. En el cas del relats, acaba podent entendre alguna cosa llegint noms les paraules principals de cada frase i deixant-se impregnar del sentit general. Aix funciona fins a cert punt. ...quant ms em concentrava, menys comprenia. Si no les buscava per mi mateixa, la cultura i la instrucci meren inaccessibles com qualsevol intrussi que vingus de lexterior. La relaci evasiva -no dirigida, no buscada- s la possible per a D.W.. Una altra manera denfrontar-se a la relaci amb els altres a travs del llenguatge, s a travs de la verborrea: no parar de parlar, sense esperar ni escoltar respostes, per sempre sense dir res della mateixa, ni una demanda: (88)Em calia molt coratge per lliurar (dir) a alg el que minteressava [Aqu es posa de manifest un dels efectes de lestructura: la relaci difcil amb la demanda pel que implica tamb de d]. Era una prova en la qual jo exposava una part de la meva personalitat i de la meva identitat. La por que minspirava una tal posada al descobert, no em permetia simplement expressar qualsevol cosa que fos personal duna altra manera. [Aquesta frase s interessant. Hi trobem dos nivells: fa lequaci: paraula=significat, la paraula que diu el que minteressa s igual a all que minteressa. Parlar dalguna cosa s lliurar aquesta cosa; si aquesta cosa s della mateixa (una falta), efectivament, queda exposada una part de la seva personalitat i identitat aqu es tracta de lsser, no del jo. A un altre nivell hi ha la difcil connexi entre la veu i la paraula: la dificultat est en cedir la veu en el lliurar la paraula] Podia dir el que pensava darrera el paravent de Carol o Willie [dobles], per no el que sentia. Noms tenia el recurs tenyir-ho tot duna objectivitat freda quan es tractava de temes que poguessin suscitar qualsevol emoci vaig esdevenir tant tancada com una ostra I quan sortia de Carol, Donna no podia expressar-se daltra manera que amb una xerrameca de parlar per no dir res, divagant. (115) A ladolescncia, tot i les competncies lingstiques adquirides a lescola, observem problemes en la diacronia -en la funci metonmica-: se li han de repetir les coses moltes vegades perqu Donna natrapa noms trossos, les frases queden tallades com quan sest en una altra ocupaci i satrapa alguna cosa de la TV sense escoltar-la. Per poder respondre (situar-se en la funci dadrea), ha de donar-se un temps per processar el que ha escoltat. I tamb problemes en la sincronia -en la funci metafrica-, per la literalitat com entn les coses: no entn les bromes ni les significacions ms universals, ms enll de la situaci en la que shavia pronunciat el discurs. P.e., l'esbronquen per un grafitis que ha fet a les parets del Parlament. Ella diu sincerament que no ho tornar a fer, i immediatament la troben pintant a les parets de l'escola. Jo no vaig fer exactament el mateix! Jo sabia classificar les coses i ordenar-les en diferents categories, per m'era impossible copsar certs tipus de generalitzacions (aquests sn dos trets caracterstics de tots els asperger que conec) (133) Als 15 anys es posa a treballar. Havia aprs a cosir a casa i va a un taller de cosir pell: Li dieun que ha de fer traus i posar els botons als abrics, per no li diuen on. Ella acaba fent traus i posant botons a tot arreu, a les mnigues, als colls Per altra banda, no shavia negat a fer aquesta feina perqu no podia entendre la transformaci duna vaca en la pell de vaca que ella anava a cosir. (Aquesta s una mostra de com la dificultat metonmia afecta la relaci amb la realitat: LS1 pell est escindit de lS1 vaca) La relaci amb els altres, naturalment, era complicada: (137) Barrejava els gneres, passava d'un accent a un altre, adoptava diferents entonacions i canviava de cadncia. L'estil del meu llenguatge fluctuava tamb. Podia passar de l'elocuci ms refinada a la jactncia o a l'argot de mossa arreplegada d'un rierol. Podia parlar en un to normal o amb un timbre profund com el d'Elvis. Quan estava nerviosa podia posar-me a xisclar com Mickey Mousse sortint d'un corr, amb un registre alhora hiperagut i monton [problema d'enunciaci, dubicaci dun subjecte de lenunciaci: tall entre veu i significant.] Quan als 17 anys inicia la seva psicoterpia amb Mary, es sorprn parlant de s mateixa utilitzant el pronom tu. (166) El pronom jo s'empleava per relacionar-se amb el mn, i Donna no hi tenia relaci. Aquest no era el cas dels personatges que havia creat. I en relaci a langoixa de sortir del seu mn explica que: La meva mxima preocupaci era perdre el sentiment de la meva prpia existncia. ... De manera que li preguntava sovint a Mary si seguiria essent jo mateixa si m'arriscava a sortir cap els altres. Als 18 anys decideix tornar a estudiar. s intelligent i el seu dficit daprenentatge no ser cap problema comparat amb el de la llengua: Labsncia de la funci metafrica fa que es trobi en situacions tant increibles com la segent: davant de la pregunta de com va a parar la sorra a la platja, es creu la resposta de que lha fabricada una mquina. Al problema de la literalitat (la fixaci del significant al referent amb independncia de la mateixa cadena significant), shi afegeix el de la gramtica, el problema dels elements discrets que no tenen un contingut semntic fora del context en qu es troben: els shifters de Jackobson, des de les desinncies verbals, als pronoms, particules relatives a la temporalitat, o la puntuaci, ls de les majscules (aquest problema el podem interpretar per la banda de lorganitzaci de la llengua a partir dun conjunts de S1 -S1 -S1 que es troben amb la dificultat de constituir la srie de parells ordenats.) Malgrat aix, i el terrible esfor que li cal fer, aconsegueix entrar a la universitt desprs dun curs pont, 5.-Els altres De petita, fins ben b el 16-18 anys, tots els altres eren objectes terrorfics dentrada, excepte els avis, el pare i la tia Linda. Per aquestes persones eren reconegudes com a objectes, i podien ser perfectament representades per altres objectes als quals shavien associat. Per exemple, lolor de cmfora de lavia, o els cabells de la tia Linda. Aquests objectes representants els emmagatzemar, i els tindr sempre a labast i li serviran per protegir-se dels altres. Entre els altres ms immediats hi ha, Tom, en germ petit autista amb qui mant una relaci didentificaci: s el primer subjecte

4 de 7

28/01/2014 17:22

Evernote Web

https://www.evernote.com/shard/s5/view/notebook/6e833599-3331...

a qui reconeix com a semblant; naturalment la mare, i el germ gran de Donna: aquests dos fan de parella, van plegats, a lhora de viure la relaci amb Donna com un objecte. De vegades, el problema de la diferenciaci entre identitat (S1= S1) i la identificaci, (m- i(a)) apareix de forma descarnada: Est a la feina, en una botiga; un avi shavia enganxat a la imatge del seu avi, a travs de la cerimnia tant simple com repetida duna salutaci retornada. Un dia lavi entra i ella sel mira sense veurel (la seva forma de mirar): Ell deuria creure's que ho havia fet expressament i quan va tornar, va ser ell qui va fer com si no em veis. Jo li vaig dir Bon dia, per ell va marxar sense dir res. Apareix el pnic, el desamparament absolut. Fuig corrent ja fora del mn, en una cursa boja que no va enlloc... per arriba a les urgncies de l'hospital, sense ni saber pronunciar el nom de Mary, sense saber trobar el seu despatx ni el seu nom. ** Els dobles. Est clar que una relaci amb el mn a travs dels objectes com a nic element mediador, de relaci, hauria implicat una vida reduda al tancament ms radical. Donna, per, troba una manera de construir una relaci amb els altres a travs duns dobles, que tenen la funci de pell, de vora que s pot estar en contacte amb el mn dels altres. El primer s WILLIE. Apareix al voltant dels 2 anys en forma de visi allucinada: sn dos ulls verds que llueixen en lobscuritat de sota el llit. Dentrada els t por, per entn que la seva capacitat de fer por la pot protegir dels altres invasors. Vaig agafar el costum d'adormir-me sota el llit i vaig esdevenir Willie (28). Ms endavant reconeix una genealogia de Willie: el nom venia del seu propi cognom, i el seu carcter era el de la seva mare, la seva principal enemiga. Era una manera, doncs, de fondres amb la mare a travs de la construci dun doble que era com aquesta. (170) El personatge de Willie havia estat construt fent una barreja de la capacitat d'imitaci de Donna i de les burles, ironies, de la mare. Willie imitava les paraules, per era incapa de servir-se'n per comunicar: les tenia en stok per fer-les servir com armes ofensives quan calgus. (A la llarga va acabar utilitzant tot aquest arsenal contra Donna, la personalitat frgil que l'havia creat). El segon doble fonamental s Carol. (37) Donna es gronxa en un arbre, (4-5 anys) tota pintada amb el maquillatge de la mare i amb noms una camisa de dormir a sobre. Una altra nena la mira... divertida i estranyada.... li proposa que l'acompanyi, tot i que no entn el que diu -en realitat no parla la seva llengua): Donna pot repetir les paraules. La segueix per l'art que hi posa per captivar-la amb la seva actitud: SN COSES NOVES. s la CAROL. (38) La Carol i la seva mare riuen quan la veuen, com fa tothom excepte la seva mare. Donna va fent tot el que fa Carol, si riu, riu, si beu, beu. Com que era el seu mirall, vaig fer com ella Quan la mare li diu a Carol que potser s hora de retornar a Donna on la va trobar, la por em va submergir i se m'emport. Ja no era all. Mentre la Carol l'acompanya, ella ho enregistra tot amb la precisi d'una cmara. Hauria volgut ser en aquell mn del qual lexcloien, volia viure en el mn de Carol, a casa la Carol (39) Aquesta estrangera que noms vaig veure una vegada va canviar la meva vida. Va ser la nena en el mirall a l'espera que jo esdevingus Carol. Aix, com que no torna a trobar la Carol a la realitat, es queda a lhabitaci, tancada de dia, i amb la porta oberta de nit per vigilar si venia alg, palplantada davant del mirall. I Carol apareix al mirall. (40) Donna li parlava i Carol repetia el que dia: aix la feia enfadar molt, a ms, Carol feia exactament el que feia Donna. Li vaig preguntar per qu ho feia i ella em va retornar la pregunta. Vaig concloure que deuria ser un secret. (s curis com la sincronia que es produeix a la realitat entre Donna i la seva imatge en el mirall, s experimentada com a diacrnica, primer l'una i desprs l'altra: Aquest fenomen podria explicar-se per la inexistncia de mesura temporal o espaial en lautista: la possibilitat dorientar-se en lespai i en el temps requereix de la unitat de mesura que orienta la subjectivitat de lsser que parla: el fallus) Donna pensa que Carol no vol que ning les vegi parlant, per protegir-la, de manera que Donna comena per parlar-li en veu baixa. Un altra problema era que si Donna no mirava el mirall, Carol desapareixia i ella se sentia abandonada. Mirava darrera el mirall per veure si la trobava: de fet, el mirall no era la porta que donava a l'habitaci del germ, sin a casa de la Carol, i l'habitaci on podia veure-la en el mirall, era el lloc que servia d'intermediari entre el mn de la Carol i el seu. Vaig entendre el secret. Noms calia entrar en aquesta cambra de transici per estar amb ella i accedir al seu mn. Noms quedava un enigma: com entrar en el mirall [referncia a Alicia en el pais de meravelles?] Ho va intentar durant 4 anys!!, sense poder. L'angoixa era insoportable. Donna comena a donar-se cops i bofetades, a arrencar-se els cabells. La soluci va ser quedar-se feta un cabdell dins larmari, amb els ulls tancats provant de sortir de la seva existncia sensitiva. [Daquesta manera, les mateixes necessitats fonamentals, el menjar i la higiene personal, per no poder passar per la llei de la demanda, pels circuits de la pulsi, esdevenen una nosa impossible de suportar -potser com un tap absolut que aclapara el subjecte sota la forma de langoixa-, especialment perqu provoquen una intervenci viscuda com intrussiva de lAltre. Aclareixo que en lautisme aquesta intrussi de lAltre, no s una intrussi parcial -que no ens anula com a subjectes-, sin duna intrussi total que fa que buida lsser del subjecte] La soluci s la mateixa que havia adoptat amb Willie: aquest objecte exterior esdev ella mateixa; a partir dara, Carol s ella. I fa una doble volta: Ara era Carol que podia fer veure que era Donna, no podia dir a ning que era Carol per por que el seu secret fos trat i el mn de Carol desparagus . Aix era ms que un joc o una comdia. Era la meva vida, de la que calia eliminar el que pertanyia a les emocions personals i amb el mateix fet, fer desaparixer Donna. A la llarga me'n vaig sortir de fer aparixer aquesta nova Donna. (mentrestant) Va ser Carol qui fou reconeguda socialment, i Willie, la meva altra faana en el mn, figurava el pblic. Donna va quedar relegada a l'armari. Van caler 22 anys per poder retornar a l'armari i tancar-ne la porta. Apareixeran altres figures del doble per cap installada de manera permanent com Carol i Willie, amb una funci ms identificatria en el sentit ms imaginari del terme que didentitat en el sentit dun simblic en el real que consistia en ser (no com, sin ser en el sentit estricte) Carol i Willie. Daquests altres dobles en pren normalment un tret allat i ladopta com a propi (la manera dobrir un llit, fumar i parlar itali, el cantar, ) Pot mantenir algunes relacions a partir del poder compartir experincies autoertiques en mirall (?): beure aigua fins a no poder ms, apretar-se els ulls fins a veure les estrelles, xisclar fins lextenuaci Per en general prefereix ms saltar, girar sobre si mateixa, quedar-se atrapada per un bri dherba o pel crepitar del caminar sobre les fulles seques, que estar amb els altres. (95) A secundria ( 12 anys) anuncia als nous companys que es diu Lee, no Donna. Ning havia de relacionar-se amb Donna, noms amb els dos personatges amb qui es doblava: Willie, que encarnava el seu furor i combatibitat (la possibilitat de

5 de 7

28/01/2014 17:22

Evernote Web

https://www.evernote.com/shard/s5/view/notebook/6e833599-3331...

defensar-se en la realitat de la intrussi dels altres) i Carol que figurava la seva sociabilitat i la seva aptitud per tenir rols diferents. Als 14-16 anys, decideix matar Willie, primer, perqu hi reconeix la seva mare en ella mateixa, i desprs, per la tensi que li causava la necessitat de renunciar al seu propi imperi per poder-se comunicar amb les altres: necessitava comunicar-se per provar que no estava boja i evitar que la tanquessin. La manera de fer-ho s agafant un nino, li pinta els ulls, envolica amb una roba, el tanca en una caixa i lenterra. La veritat s que no sen surt, i Willie sobreviu encara molts anys ms. La mateixa cura amb Mary, s en realitat la cura de Carol i Willie, p.e., s Carol qui li pot fer algunes confidncies: Sento sempre una veu dins del meu cap diu, pensant en Willie, i quan Mary li demana una mica ms, ella respon Em diu que no digui res perqu no em creurien. Els altres, el cos i el sexe. La qesti de la relaci amb el cos i el sexe apareix en tot el seu descarnament a ladolescncia: tot i que ella mant una posici claustroffica a estar amb els altres, i la aversi ms absoluta al contacte fsic i la proximitat, la mare t por que qualsevol la pugui seduir. I t ra, per no en el sentit que ella imagina, el de la promesa amorosa. Als 16 anys, est patinant. Ho fa b i un noi, en Garry, li demana dacompanyar-la a casa. Ell labraa, per ella en realitat no hi s. Ell la vol seduir i li diu que lestima, i com un eco, ella li respon el mateix. Ell li diu que un dia hauria danar a viure amb ell, i ella shi presenta lendem. Ell se la mira estorat i sense entendre res. Ella li diu que ell li havia dit que hi ans a viure (aqu una mostra de la qesti de la literalitat, la impossibilitat de la funci metfora s ms que clara) Per si vol quedar-se all, ha de dormir amb ell: aqu apareix Carol complaent disposada com estava a fer el que calgus per no ser aviada. ... Ell va aprendre a servir-se de mi com ho podria fer amb un utensili de la llar (Objecte, en el sentit ms descarnat). Fer l'amor no m'inspirava cap emoci, ni cap plaer ni cap disgust particulars. Havia fet una elecci, el meu cos mo em pertanyia. Era alguna cosa insensible completament separada de la resta de la meva persona: els meus ulls es clavaven al no-res i el meu esperit volava a millers de kilmetres d'all [Dissociaci]. Tenia alhora el sentiment d'estar morta i tamb d'una total llibertat amb l'idea de ser meravellosament innaccessible, separada de tot Per aquesta histria -perqu ell no en t prou amb que ella sigui objecte noms sexual- acaba amb un intent de suicidi que lespanta molt. Arriba a urgncies, i coneix la psiquiatre (Mary) que ms endavant la tractar psicoteraputicament. Per altra banda, lestructura daquesta escena es repeteix en nombroses ocasions, final incls. Hi ha uns altres amb qui ella es reconeix com a pertanyent al mateix mn: es trata daltres autistes amb qui experimenta una relaci que podrem qualificar de mstica: sensaci de connexi total, de borrament de fronteres, de reconeixement mtuu. Amb una condici, sempre: el contacte fsic, ni que sigui accidental, pot posar fi a la relaci destar un al costat de laltre. I finalment i ha algun altre de l altre mn, amb qui pot mantenir una relaci damistat per la mediaci dun objecte frontera com pot ser la msica, fins que aquest altre li manifesta el desig de tenir una relaci de parella. 6.- Final Si visitem la Web -de D.W. i borrem tot el que hi ha de referncia a lautisme, trobarem la web duna dona que canta, escriu poesia, articles dassaig, llibres -est intentant portar a la pantalla una pellcula sobre Nowody Nowhere-, per, si no ho sabssim prviament, potser no hi trobarem res que ens fes pensar en una autista. E. Laurent 4, recorda laforisme dels Lefort el nen autista surt de lautisme per entrar en la psicosi, i que lestabilitzaci pot desplaar-se, en alguns casos, sempre centrada al voltant del mecanisme essencial del gaudi. I afegeix Que es parli de sortida per la psicosi o de desplaaments en linterior de lautisme, linfant surt duna estabilitzaci per lliscar en una metonimia. ... El seu cos pot animar-se aleshores, ... com objecte suplementari, (per la) producci fora del cos darticulacions significants reals a les quals sacobla el subjecte. Per situar aquest acoblament, ens podem apanyar amb els 4 matemes que Lacan ens va aportar com a bruixola dorientaci: S1, S2, S, a Si desprs queda temps i volem, podem provar danalitzar el cas a partir daquesta bruixola. (Annex) La posici dels Lefort assenyala dalguna manera lautisme com a estructura primria, per no tots els autors lacanians sostenen la mateixa posici. J. Claude Maleval, per exemple, pensa -tamb especialment a partir del treball a partir dels autistes adults dalt nivell- que lautisme s una defensa contra lesquizofrnia. De fet s el que defensa la prpia D.W. repetint reiteradament que ella era autista per protegir-se de la bogeria -lesquizofrnia. Aix D.W. colloca lesquizofrnia a lextrem oposat de lautisme: ho diu de manera molt fenomnica, per ens fa pensar: (292-3) En els autistes el termstat afectiu s massa sensible, o si es vol, l'umbral de sensibilitat s massa baix i l'interruptor es desconnecta molt rpidament. En una persona normal, l'interruptor no entra en acci si no s en situacions que provoquen un gran xoc durant poca estona . L'esquizofrncia, al contrari, podria ser la pana de l'esperit que es produeix quan el termostat afectiu s, al contrari, massa poc sensible, de manera que no pot protegir l'individu d'un esfondrament mental. s per aix que penso que, encara que pugui semblar-ho, l'autisme no s una forma de demncia. Al contrari, l'autisme seria la forma extrema del mecanisme que permet protegir-se de la bogeria. Fonamentalment, la soluci que jo vaig trobar per reduir la sobrecrrega afectiva i per permetre aix la meva prpia expressi va consistir en combatre PER, i no pas CONTRA la separaci entre el meu intellecte i les meves emocions Anant una mica ms a fons, torno a Maleval quan, buscant els trests estructurals de lautisme, nassenyala dos: 1.- el rebuig a lalienaci significant, i 2.- el retorn del gaudi sobre una vora (borde) El primer tret implica una captaci del subjecte pel llenguatge (el rebuix s signe de la seva existncia). Aquest rebuig pot posar-se de manifets de diverses maneres segons es privilegii S2 (el cas de Daniel Tammet o de Rain Man i els nmeros en sn paradigmtics), el signe (la major part dels autistes ben escolaritzats, per tamb molts dels detalls del que explica D. W.), o lS1 . Per tamb aquest rebuig t com a conseqncia la impossibilitat dembragar el gaudi amb la paraula, de manera que el gaudi no pot deslocalitzar-se del real del cos -per la impossibilitat dun circut que rodegi lobjecte que no ha pogut ser extret per labsncia de loperaci de separaci. Lnica posibilitat viable s la de lobjecte frontera, objecte vora, al qual el subjecte es mant enganxat. Aquest objecte va des del doble, fins a aquell ms primari (com el biber del nen del llop dels Lefort), passant per tots aquells objectes del mn que, havent quedat constituts com una part prpia del subjecte, poden ser cessibles, o compartibles (com ho haur pogut ser la veu amb el facilitador de la msica, les canons) El nucli dur de lautisme est doncs en la llengua, en la impossibilitat que el llenguatge es constitueixi a partir de lalangue, aquesta zona de gaudi sobre la que sassentar -o no- ledifici del llenguatge hum, i per tant, el parltre. Per a poder alienar-se al significant, a lAltre, cal que shagi pogut produir una zona mixta, una zona on linfant i lAltre -la mare- es diguin coses sense dir-se res, noms pel gust de dir-se-les. Lescena dolorosa de les abraades de la mare de Robyn podem interpretar-la com a signe del que acabem de dir, alguna cosa impedeix la Bejahung, el s a lexperincia de gaudi per una representaci significant. Podrem entendre lescena com a signe de la forclussi. Aqu, a mi em serveix lesquema construt.

6 de 7

28/01/2014 17:22

Evernote Web

https://www.evernote.com/shard/s5/view/notebook/6e833599-3331...

7.- Annex Com a bruixola dorientaci per a lautisme, i des duna perspectiva de la psicoanlisi lacaniana, podem orientar-nos de vries maneres: a partir de lescrit i el seminari sobre les psicosis i els conceptes de forclussi del Nom del Pare (intervenint sobre la variable del desig de la mare), podrem mirar dorientar-nos a partir de les operacions alienaci-separaci, amb les eines teriques del gaudi i lalangue, o com assenyala E. Laurent, amb els matemes: S1, S2, $, a. Anem a provar-ho amb aquests darrers. En lautisme, qu sn els S1, en qu els trobem? Fonamentalment els trobem en el gust pel mateix i en la insoportabilitat de la diferncia; en tenim multitud dexemples, des de la necessitat que els objectes duna habitaci siguin sempre els mateixos i es distribueixin de la mateixa manera sense admetre el menor lliscament metonmic, fins el gest repetit incansablement sense cap continutat fora de s mateix. En D.W., podem observar la funci de S1 en el control a qu sotmet la seva habitaci per tal que res no canvii, fins lextrem de ser capa de dormir amb un ull obert; hi podem seguir el rastre en el seu gust per la classificaci, o la preferncia per la lingstica. Tamb podem seguir el rastre daquest particular $, en algunes de les experincies de les que voldrien protegir-se quan apareix, de vegades en el real, aquesta divisi: per exemple, els moments destupor o de pura absncia de lAltre, o en els moments descisi entre lentendre, en el cas de D.W., que una relaci afectuosa no fa mal, i la seva isoportabilitat: aqu hi ha producci de barrament (tot i que de vegades aquest barrament no sigui el produt pel significant) Pel que fa a lobjecte a, sempre pot aparixer en la seva doble vertent: del mateix subjecte convertit en objecte per a poder-se relacionar amb el altres objectes o amb els altres subjectes, i en la vertent de la impossibilitat de poder-sen desprendre, separar-sen, i poder-lo voltar amb la pulsi: la relaci amb lobjecte s dobjecte a objecte, o dobjecte vora o frontera (litoral seria una bona imatge) cessible en la seva superfcie (quan un nen pot deixar que miris el seu conte al seu costat), o el cas dels dobles, podrem tamb collocar-los en aquesta categoria d objecte pell, entre ell i el mn. En el cas de D. W., ja ho hem vist: en els objectes mes autstics amb els quals ella es confon, els filament i les estrelletes del camp escpic o els cops a la barbeta en el camp invocant (Aquests cops en alguna zona del cap, la barbeta, les dents, el front, els trobem en molts dels autistes i sempre sels acostuma a donar una significaci autoagressiva i de gaudi sobre el cos, quan en aquest cas el que ens diu la mateixa D.W., prioritza una significaci descansi temporal, de marca de ritme, que t que veure amb lintent de fixar un 1 (?) aqu podrem entendre-ho tamb com a S1.Per tamb ho hem vist en aquests objectes cessibles, com la veu en la msica; i, naturalment en la pell de Carol o Willie amb qu es revesteix com a possibilitat de contacte entre els dos mons. L S2 el trobem fcilment separat de l S1 i del subjecte. En el cas de D.W., el trobem en la seva estratagema de ser-hi sense ser-hi per poder capturar alguna cosa de lordre del saber de lAltre. s el cas del saber que poden arribar a capturar subjectes autistes amb una gran capacitat simblica -sempre al preu dextreure-sen com a subjectes-; el de les matemtiques -com el nen que no t s del llenguatge per amb qui podem compartir un sudoku, o els coneguts Daniel Tammet que s capa destar-se hores i hores dient els decimals que veu del nombre pi, o la Sra Temple Grandin, capa de posar-se al cap duna vaca per visualitzar uns camins sense obstacles al seu sacrifici. Podrem seguir amb cadascun dels models per... ________________________ * Donna Williams Si on le touche, je n'existe plus. Ed Robert Lafont 1992. ** Els nmeros entre parntesi indiquen la pgina de l'edici francesa. 1 La traducci literal seria Ning Enlloc, tot i la paradoxa daquest adverbi enlloc. 2 J.C. Maleval, parlant de la veu separada de la paraula en lautista recorda que la dissociaci entre la veu i el llenguatge s al principi de lautisme. Una mica ms en, E. Laurent recorda que ls del llenguatge suosa consentir lexistncia del lloc de lAltre, net de gaudi, com a possibilitat dadrea, dinterlocuci, de la demanda -en les dues direccions. 3 Aqu, Donna quan escriu, pensa que estava a punt dembogir!, no que ests boja!!. 4 De larticle dE.Laurent: Autisme et psychose : poursuite dun dialogue avec Robert et Rosine Lefort, aparegut a http://ampblog2006.blogspot.com/2007_04_08_archive.html

7 de 7

28/01/2014 17:22