Història Del Principat de Catalunya

!
"#$%&"'
!"#$%&'()'%*+$!"$)*+*#,(-*
!"#$%&"'
!"#$%&'()'%*+$!"$)*+*#,(-*
RM$OQS&"$"#O$%&'()'%*+O
!"#$%&'(
)*"+$,- ./&0+,- +$12+- 3- 43,5+$+6- !"#$%&'&() *) +,-*+) .*!&'('%*) ./0&')
&'1*2) 30$4) ') .*5$%6&1*') ./0&) %$*) ") +"&'%1') '78"90(4) :') ./$-$%1*%) 9')
50&1*2).$);'<).$)9/=8('()$&)$9)+'%1)9$!*89'>0)7,8*1)$8('79$%()<$%)0&$8)
;"%(8)%$<%$8$&('>#$8).$98)1*0('.'&8?)=&)1"&8$3@6&1*'4)%$!$*-)$9)<'A8)
8"(')9/"78$%#'&B').$9)'"3$%3'3-0&47%"81%)8$!"&8)$9)30'9)9')8"7*%'&*')
$+'&').$9)<"79$?
C).*5$%6&1*')./0&)%$*)D1'9)<$&8'%)30$)9$8)+"&'%30*$8)E&8)'9)8$!9$)FF)
&")$%$&)<'%9'+$&(,%*$8)8*&2)'78"90($8G4)0&)<%A&1$<)&")(H)9')5'109('()
.$)+".*E1'%)0&*9'($%'9+$&()1'<).$)9$8) .*8<"8*1*"&8)30$)1"&5"%+$&)
$9)+'%1)9$!*89'>0)7,8*14)30$)8/'&"+$&$&)%7$91,*%37$9?
I$8).$)9/6<"1')%"+'&')DJ1('#*)C0!08(4)<%*+$%)<%A&1$<).$)K"+'G4)$98)
<%*&1*<'(8) 82&) 1"&8*.$%'(8) 8*8($+$8) <"9A>18) .$) 7'8$) %$<079*1'&'4) *)
<$%)('&()1"&(%'<"8'(8)')9$8)+"&'%30*$8)'78"90($8?
:"+24&$,-0&.-039%*"9-0&-:"+$%&9%-;+%38-+.9-03'*,+,9
&$-.+-9&993<-97.&4$&-0&-"&%*'&"+%3<-0&.-!+".+4&$,-0&-=+,+.*$>+(
?K$<%$&$+)9'):*8(L%*')./0&)<"79$)30$)&")$8) #*&19'4)./*$-'7@.&-A*&$7- B7.2*C- "&396- 93$<- '"#$%&'94) 30$) $%$&) M$9) <%*+$%) $&(%$) *!0'98N4)
&.&23,9- '&"- %3*,+0+$9- A*&6- 0&- 0"&,6- &"&$- ..3*"&9?) O8) ./$&(%$) *!0'984)
30$)#"8'9(%$84)$9$!*%$04)'1A4)$9)P%*+$%);*0('.,).$);'('90&Q'4)*)$9)8$0)
<%*+$%)R"#$%&?N
P'9'0).$9)P'%9'+$&(
S).$).$8$+7%$).$)TUVW
D*"+4&$,- 0&- ..&3+.,+,- +.- !+".+4&$,- 2&$&"+.- 0&.- !"3$%3'+,- E&,- '&.9+4@+3F+07"9-0&.-!"3$%3'+,- 0&- =+,+.*$>+-&$B3+,9-+-.&9-"&*$37$9-0&=+9'-GHIHJK-'&"-+-0&%303"-.+-9*%%&993<-0&.-"&3-;+"L(
usar del poder a mi donat et treballar et obrare be et leyalment
a bo e sa enteniment a fi que hajam rey e senyor per justicia lo pus
prestament que bonament se puscha et procurar de nostro poder lo
servey et honor de la corona reyal et la comuna utilitat et honor
de la cosa publicha del principat de Catalunya
X0%'+$&()'1"%.'()')9')8$88*2).$9).*')TT).$)!$&$%).$)TYTW).$9)
P'%9'+$&()!$&$%'9).$9)P%*&1*<'().$);'('90&Q'
5"&(Z)C%-*0)K$*'9).$)['%1$9"&')
TM$*%,(+O$%&UV'O$SWO')O$!"$
+"Q&'*$%Q#X+')*
-./).01,
1<F04.:0.$<$.92<402.2$]0:/646:2^$$$$$$$$$>0;2.2$@6K01@.209$0$=9>0;0.@
Y.11<;0.>.$.$;Z446;1$0:12029;0<:.@1\
_4`;0.$0$&<7.$6:1$/.:$><2.2$>6$@.
2(0+,01,
F.16$1<F46$@.$A9.@$.B90
8M$6?6;9209$<$]>6@6K.2^$$$$$$$$.>70:0124.;0N$.H641$;0B0@1$0$70@02.41
$1C61249;2946:$2<261
Y.11<;0.>.$.$.@21$;Z446;1$H9:;0<:.40.@1\
@61$1<;062.21$<;;0>6:2.@1
!()(*+,
840B0@6K01$0$8<116110<:1$840B.>61
Y.11<;0.2$.$2L2<@1$>6$;.4Z;264$840B.2[$;092.>.:0.$0$84<8062.2\
#%3&'$4#
5617,(8.+01079,7:)7;.0<=7170*1>9,7
?+@7A:1@7@BC(;+78+*817@17,10.,D188.E7
?+@7,+:79,,+*F
5617G(@H0.8179,7@B(G0.;.0I18.E7?+7@17
,(8.+01078(;717+.)17G+*717,10.,D+*7
@B9,,+*7C:;=F
5617G(@H0.8179,7@17G*(<+88.E7,(8.1@7
?+7@17)10:*1@+,17?+7@BC(;+F
J:.)179,7@17)10:*1@+,17?+7@BC(;+K
(*+,&*#"O*$!"$#CaQb"
&1E
L:,0H8.1
M(*N1
-+D+),1
4,D(*N
M*:.0,
26'$O
%#*+c
$+(*.17?+@7P@Q,(D7&+.
"O+*b"(+O$OQ)'*#O
M"6%#RM#
1r NIVELL
subordinats a
ST4&&4&#
2n NIVELL
subordinats a
2&R-T3$R&#
3r NIVELL
'&"#$%$"6
W
M"6%#RM#
ST4&&4&#
$&4U'66'-R&#
X
M"6%#RM#
ST4&&4&#
$&4U'66'-R&#
V
$&4U'66'-R&#
ST4&&4&#
M"6%#RM#
bQ!"#O$!C"O+*+
Q&!&"O$OQ)'*#O$Q$]"O+*+O^
V
Y()1*A:.1
$.*1).1
'*.,0(8*=8.1
R@./1*A:.1
-+;(8*=8.1
-+;1/Q/.1
TMR$*&d,'+")+,&*$%Q#X+')*
!&"+$&QbW
&1E
-./).01,
M(*N1
2(0+,01,
4,D(*N
!()(*+,
ARQUITECTURA DEL PODER POLTIC
DIGNITAT
-./).01,
.92<402.2$8fF@0;.$]0:/646:2^$$$$$$$$$8M$@6K01@.209$0$=9>0;0.@$198467
Y.11<;0.>.$.$@61$0:12029;0<:1$>6$@C"12.2\
subordinat a
2(0+,01,
POTESTAT
.92<402.2$8fF@0;.$]>6@6K.>.^$$$$$$$$K<B64:$0$.>7M$.H641$8fF@0;1
Y.11<;0.>.$.@1$;Z446;1$8fF@0;1$0$H9:;0<:.40.@1\
subordinat a
HONOR
!()(*+,
2L2<@1$6:$46;<:60?676:2$>6@1$7`4021$0$61H<4e
Y.11<;0.2$.$>4621$840B.21E$>6$;092.>.:0.$0$>6$84<8062.2\
sense dignitat
sense poder
sense honor
LES FUNCIONS DE LESTAT
DIGNITAT
subordinat a
POTESTAT
Jutge
Suprem
Legislador
Cap del Govern
DIGNITAT
(Sobirania)
Executiu
Administraci Pblica
subordinat a
HONOR
Ciutadans
sense dignitat
sense poder
sense honor
SENSE
NIVELL 1r
NIVELL 2n
NIVELL 3r
Dignitas
8"7*%'&*')
9$!*89'>#'))*))\0.*1*'9
&"):*):'
8"7*%'&*')&'1*"&'9
sobirania o autoritat inherent
dictat legislatiu i judicial
(associada a crrecs institucionals)
ESTAT DE DRET
Potestas
p. executiu o delegat
administraci afers civils i militars
(associada a alts crrecs funcionarials)
Honoris
privilegis i possessions privades

(associat a ttols de carcter privat: ciutadania i propietat)
ARQUITECTURA DEL PODER POLTIC NACIONAL
TMT$"#O$bQ!"#O$!C"O+*+
REI
&"'$g$%&X()"%$&M$g$%&M$b'('O+&"
)h&'*$g$)Q&+$g$)Q(O"##
i,()'Q(*&'O
ESTAT MONRQUIC
(orgens)
Jutge
Suprem
Legislador
Cap del Govern
DIGNITAT
(Sobirania)
Collegi Executiu
Administraci civil i militar
Ciutadans
sense poders
Serfs / Estrangers / Dones
sense honor
T
SENAT
ASSEMBLEES LEGISLATIVES
3%]#T6#7^W_
Y'S"#$&'$T&'
MT]3"R]'&"#
ESTAT REPUBLIC
(orgens)
Jutge
Suprem
Legislador
Cap del Govern
DIGNITAT
(Sobirania)
!462$.$V62
Collegi Executiu
Ciutadans
sense poders
sense honor
PRINCIPAT
R
SENAT
ASSEMBLEES LEGISLATIVES
PRNCEP
!462$.$V62
(orgens)
Jutge Suprem
Constitucions
Legislador
DIGNITAT
(Sobirania)
Cap del Govern
MAGISTRATURA
Collegi Executiu
FUNCIONARIS

Ciutadans
sense poders
sense honor
jM$Q&'_"($!"#O$%&'()'%*+O
Lexperincia de Roma
#*$&Qb*$bQ(W&d,')*
46#7&4"#7-47&RY'
&(;:@:,
k$lmjDlRn$.M$)M
]:;172(;G.@.:,
$k$lRnDnlo$.M$)M
$:@.:,7!(,0.@.:,
$k$nloDnoT$.M$)M
')8:,7Y1*8.:,
$k$noTDnRl$.M$)M
6:8.:,7$1*A:.).,72*.,8:,
$k$nRlDmlp$.M$)M
#+*>.7$:@.:,
$k$mlpDmjm$.M$)M
$1*A:.).,5+@7#:G+*`F
$k$mjmDmqp$.M$)M
ELS PRINCIPIS REPUBLICANS

Dignitat (sobirania)
Institucions i Poble de Roma
]#.$1<F04.:0.$51$>6@1$;092.>.:1$6:$6@$169$;<:=9:2^
]"@1$;Z446;1$>6$K<B64:$:<$8<>6:$164$/646>02.401^
]"@1$>4621$840B.21$:60?6:$>6@$46;<:60?676:2$8fF@0;^
LA REPBLICA ROMANA
OQS'&*('*
_QV"&(
iQ&r*
Senat
Cnsols
Milcia
DRET A VET LEGISLATIU

JUTGE SUPREM
Majoria de Patricis
CAPS DE LA MAGISTRATURA
PRESIDENTS DEL SENAT
CAPS DE LES FORCES ARMADES
Assemblees
Magistrats
Majoria de Plebeus
ALTS FUNCIONARIS PBLICS

ADMINISTRACI I GOVERN
POBLE
)<70;01$%64$
a<:<41
b"&'+Q)&W)'*$&"%,S#')*(*
;9,7;a*.0,
;9,7*+8()+.b+;+)07,(8.1@
;9,7*+8()+.b+;+)07,(8.1@
;9,7C()(*,7.7G*.>.@+/.,
;9,7C()(*,7.7G*.>.@+/.,
;9,7G(?+*7G(@H0.87.7+8()Q;.8
b"&'+Q)&W)'*$&"%,S#')*(*
5!()(*,F7c75'88.(),F
4@7`(0H7?+7@+,78()A:+,0+,7+,7*+G1*0+.b7
+)7D:)8.E7?+@,70H0(@,7G(@H0.8,
b"&'+Q)&W)'*$&"%,S#')*(*
4bG1),.E78(;+*8.1@7.7;.@.01*7
+,G+8018:@1*
Una part important de la societat no t

accs als privilegis:
esclaus, lliberts, immigrants, dones
Mentre la ciutat de Roma s una repblica

que es sustenta en els drets dels seus
ciutadans, les seves provncies sn
dictadures militars sota el comandament
dun procnsul nomenat pel Senat
jMR$#CaQb"$d,"$V*$)*(V'*&
#*$a'O+s&'*$!"$#*$%Q#X+')*
*:G$mp$.M)M
L:@.73a,1*79,7)(;+)107G*(8Q),:@7
?+7@+,7S=@d@.+,7G+*71.b1D1*
@17*+>(@017?+@,7G(`@+,7S1@,
*:G$mR$.M)M
L:@.73a,1*7,:*07>.80(*.E,
?+7@+,7S=@d@.+,7.70(*)1717&(;1
PROCNSOL VITORIS = MS RECONEIXEMENT

])^J_JK`
])PJI=K`
2&e]3427
-47&RY'
Dret a vet legislatiu

unipersonal
P%"<"8(').$)a9$*
*bS$"#$%&'()'%*+E$t,#'$)UO*&
%#*(+"t*$,($O'O+"b*$!"$+'%,O$%&"O'!"()'*#$d,"$
_*&*(+"'u'$#C"d,'+*+$OQ)'*#$'$#*$%*&+')'%*)'c$
!"#O$%#"S",O$"($#"O$!")'O'Q(O$_&W)'"O$*#$
&")Q#v*b"(+$!C,($)*%$!C"O+*+$*bS$)*&W)+"&$!"$
t,+_"$O,%&"b
Y,('%"&OQ(*#$%"&s$(Q$*SOQ#,+$('$a"&"!'+*&'\
t,#'$)UO*&$)&"'*$d,"$"#$O"(*+E$!Qb'(*+$%"&$#C*#+*$
*&'O+Q)&W)'*E$(Q$"&*$t,O+$*bS$"#O$%#"S",O$'$
%*&+'),#*&b"(+$*bS$*d,"##O$!"$#*$b'#X)'*E$d,"$
*),b,#*V"($bU&'+O$%"&s$(Q$&"S'"($#*$%*&+$!"#$
SQ+X$d,"$"#O$a*,&'*$!"$)Q&&"O%Q(!&"E$
%*&+'),#*&b"(+$"($+"&&"OE$d,"$*(*V"($*$%*&*&$
*$#"O$b*(O$!"#O$O"(*!Q&O$O"(O"$a*V"&$bQ_,+$
,($!'+$%"&$&Qb*
t,#'$)UO*&$*%&QV*$,(*$&"iQ&b*$*_&W&'*$%"&$
&"%*&+'&$#"O$+"&&"O$"($i,()'c$!"$#"O$_"O+"O$
b'#'+*&O$'$(Q$"($i,()'c$!"$#*$)*+"_Q&'*$%Q#X+')*$
%&UV'*
"#$%&'()'%*+$wO$,(*$%&Q%QO+*$'#x#,O+&*!*E$
,(*$"VQ#,)'c$!"#$O'O+"b*$&"%,S#')WE
%"(O*+$%"&$*$_*&*(+'&$#CQ&!&"$!"$#*$&*cE
'$*bS$"##*$#*$t,O+X)'*E
'()Q&%Q&*(+$#"O$'!""O$!"$%#*+c
!"#$i'#sOQiD&"'
YY)'?;?
a/'%*8("1%,1*'4)30$)1"&(%"9')$9)`$&'(4)'108')Xb9*);68'%).$)
8$.*1*2)1"&(%'
9$8)*&8>(01*"&8).$)9')K$<b79*1')%"+'&'
44 a.C.
Laristocrcia assassina Jli Csar al Senat
abans que no sigui proclamat Prncep de Roma
28 a.C.
Octavi August, recollint el pensament illustrat
de Juli Csar, aconseguir que el Senat el nomeni
Prncep de Roma
28 a.C.
El Principat es tradueix en linici de letapa
de major expansi econmica de Roma
i el naixement de limperi rom.
El Pincipat materialitza lequilibri perfecte

entre les 3 forces poltiques: prncep (ra),
senat (aristcrates), i assemblea legislativa (plebeus)
6173(),0.0:8.E7?+@72*.)8.G107*(;=f7+,01`@+*017G+*7
@B+;G+*1?(*7':/:,07+)7+@7,+/@+7"71g3gf7>17*+/.*7@B";G+*.7
&(;=7?:*1)070*+,7,+/@+,7?+7;=b.;17G@+).0:?g7
-.(8@+8.=7+,7>178()>.*0.*7+)7+;G+*1?(*7+@7WhZ7.7+@7,+:7
/(>+*)7>17;1*81*7@17P7?+@7i2*.)8.G10i7.7@B.).8.7?+7@17
i-(;.)18.Eif71;`7@17A:1@7@B";G+*.70*+)817@B+A:.@.`*.7G(@H0.87.7
8(;+)N17@17,+>17?+81?a)8.1g
jMTM$#C"VQ#,)'c$i",!*#
lemperador
el prncep
poble rom
pobles
brbars romanitzats
"VQ#,)'c$!"#O$+&"O$$"O+*b"(+O$
OQ)'*#O
filsofs
clergues
patricis
nobles
plebeus
vilatans
"O+*b"(+O$OQ)'*#O
&1E
L:,0H8.1
M(*N1
-+D+),1
4,D(*N
M*:.0,
oM$"#$%&'()'%*+$!"$)*+*#,(-*
oMRM$"#O$Q&X_"(O$!"$)*+*#,(-*$
oMRMR$$_Q+a'*$#*,('*
Segle V
?)&9'"C9-0&-.+-@"&*-&9,+0+-+-.+-$79,"+-,&""+-GIHIMIHN-0O=OK-+4@-.+%+'3,+.-+-P+"%&.7$+6- &$-,&4'9-0/Q,+R.E6-0&- S32&"3%6-3-&$-&.9-'"34&"9+$>9-0&.-"&2$+,-0&-T8.3+6-&.9-B39327,96-&$-B3",*,-0/*$-%7$B&$3-E&*0+.'+%,+,-+4@-U74+-GIHNK6-B+$-&9,+@.3"M9&-+-./QA*3,8$3+6-+4@-%+'3,+.-+V7.79+-0&-W.&$2*+07%OX

c$%%'&)`"9.$#*9'4)^*8(L%*').$);'('90&Q'4)<?)Wd
5"&() "%*!*&'9) D%$5$%$&1*'.') <$%) c?) `"9.$#*9'GZ) `;^efIg4) C99!$+$*&$)
R$81:*1:($) .$%) R$%+'&*81:$&) hi9j$%4) e@&1:$&) 0?) [$%9*&4) TUkU4) <?)
TTUlTWk
Pobles nmades gots arriben

des de Dcia passant pels balcans i el
nord de la pennsula itlica i sinstal!len
a les costes avui
catalano-provenals
VASCONIA o GASCUNYA
GOTHIA-LAUNIA o CATHA-LUNYA
ESPANHA o HISPANIA
9')m"&')<%6&)$9)&"+)99'n).$)!"(:*')
9'0&*')D($%%').$)!"(8G)*)7,%7'%).$)
1'(:')90&Q'
<$%)'+<9*'%)*&5"%+'1*2)8"7%$)$9)+"();'(:'9'0&*'
<".$0)5$%l:")$&)$9)o*j*)8$!@$&(
YZ'([[%+,Y+.+*$3+O7"2[
Els gots signen un contracte de

vassallatge amb Roma i dominen per a
ells i per a Roma un vast regne feudal
amb capital a
Tolosa de Llenguadoc
GASCUNYA-VASCONIA
ESPANHA-HISPAANIA
El substrat que es troben els

visigots a la zona de la gl!lia
narbonensis
(de llavors en, tamb gothia
launia) s ber i gal!lo rom
Bressol de la Naci
Catalana
=+.-,&$3"-'"&9&$,-A*&-&.9-B39327,9-&"&$'7@.+%37$9-A*&6-,7,-3-4+$,&$3"-..32+49-\,$3%9-3%*.,*"+.9-&$,"&-&..96-&"&$-0&-%74'793%3<-03B&"9+O
V+4@C-C9-47.,-34'7",+$,-&$,&$0"&-A*&-&.9-B39327,9
$7-"&'"&9&$,+B&$-4C9-0&.-]MH^_-0&-.+-'7@.+%3<-0&-.&9"&237$9-A*&-0743$+B&$6-3-B+"&$-+.3+"M9&-,7,-97B3$,+4@-G*$+-'+",-0&K-.+-$7@.&9+-.7%+.-0&-.&9-`7$&9
A*&-'"&,&$3&$-0743$+"O
Segle VI
Pressionats pels Huns, altres pobles germnics, com el poble Franc,

avancen i competeixen pel domini territorial amb els visigots, que
perden el control de Tolosa de Llenguadoc
Vasconia Gthia
Segle VII
oMRMT$R*$!")#*&*)'c$
!C'(!"%"(!U()'*$!"$)*+*#,(-*$
I=;aCKC;fp)q_faCg=KCa
*&.$<$&.6&1*').$)R"(:*')9'0&*')
672-673
La primera declaraci dindependncia
de les poblacions visigodes mediterrnies. Fou un moviment poltic liderat
pel noble visigot Pau, Duc de Gothia.
Tortosa, Tarragona, Lleida, Barcelona, Girona, Perpiny, Montpeller
i els Comtats de Gothia launia (substrat ber i gal, tutela visigoda)
desafien el poder dels Visigots Asturs, Cntabres, Castellans i Lleonesos i declaren la seva sobirania
respecte de limperi hispano-visigot, elegint a Pau de Gtia com a Rei Oriental.
La reacci de la monarquia hispnico-visigoda no es fa esperar i
Pau de Gtia s capturat pel rei visigot Wamba a Narbona i traslladat a Toledo
on tot apunta que fou executat.
?QA*&9,+-"&.+%3<-0&-=+,+.*$>+-3-.+-S&'148$3+-9&"8-5+-,+$,-E&"4+-&$&.9-0+""&"9- ,&4'9- 0&- .+- 47$+"A*3+- B3932a1%+-A*&- '"&$0"8- *$+- 0&.&9- E7"4&9- 4C9- %+"+%,&"#91A*&9- 0&- 4+$3E&9,+%3<- &$- 07$+"- ..7%- +*$+-@+9&6-4C9-7-4&$>9-9a.30+6-0&-"&@&.b.3<6-%7$,"+-./+*,7"3,+,-0&-.+47$+"A*3+- 0&- V7.&076- 3- &$- ,&4'9- 0/*$- 0&.9- c.149- "&39- B3932a1%96T+4@+6-&$9-,"7@&4-0+B+$,-0/*$-47B34&$,-47.,-34'7",+$,O
r%$5$%6&1*')')9')*&.$<$&.6&1*').$)9')%$!*2)1'('9'&"l"11*('&')'+7)9')
<%"19'+'1*2).$)P'0908)1"+)')K$-)J%*$&('9*8s
W+- "&B7.,+- d0&- !+*.*9e- B+- E"+%+99+"O- T+4@+6- &$,"+$,- '&"-W.&30+6- B+97,4&,"&- .&9- %3*,+,9- 0&- P+"%&.7$+- 3- f3"7$+6- 0&- g+"@7$+- 3- g34&9Ghij- 0O=OKO- !&"a- .+- ,&4',+1B+- '"&9&$,+- *$- 07@.&- +9'&%,&- A*&%7$BC- $7- $&2.323"(- C9- *$+- ,&4',+1B+- 0/&9%3993<- "&9'&%,&- +- .+47$+"A*3+- B3932a1%+- '&$3$9*.+"k- C9- ,+4@C- *$+- ,&4',+1B+- '&"- +E7"4+"-*$-97.-"&3+.4&-+-.&9-,&""&9-%+,+.+$&9-3-..&$2*+07%3+$&9OX
c$%%'&)`"9.$#*9'4)^*8(L%*').$);'('90&Q'4)<?)Wt
?l9- &$- 471*- 0/+A*&9,+- "&B7.,+- E"+%+99+0+- d!+*.*9- hiJMhije- A*&+'+"&3F-.+-'"34&"+-&9%74&9+-.3,&"8"3+-0&.-'7@.&-%&$,"+.-d&9'+$>7.e%7$,"+-&.9-'7@.&9-0/+A*&9,&9-'+",9-d%+,+.*$>+M7%%3,8$3+eOX

:&$,-"&E&"\$%3+-+-!+*.*96-&9%"3*6-./Q"A*&@39@&-0&-V7.&07(
?m$- C9-+"+-.+-..3@&",+,- 0&-A*\- +$9-0/Y7"+6-3$0&'&$0&$,4&$,6-+4@&"&%,+- +""728$%3+- 0&- 9*'\"@3+- &,- 2.7"3&5+B&9n- m$- 9<$- .&9- B&*9&$2+..+0&9- +4@- A*\- 0&,"+%,+B&9- &.9- &9'+$>7.9- 0/C99&"- 4C9- ,7*9A*&-.&9-9&B&9-07$&9n- m$-9<$-&.9-2&9,796- ./7"2*..-0&-.&9-,&9,&9-+4@A*\- "&@*,5+B&9- .+- %74'+$>3+- 0&.9- &9'+$>7.9n- m$- C9- .+- 039,&9++4'.3,*0-0&-.+-@7%+-+4@-A*\-&F+2&"+B&9-"3A*&9&9-3$%&",&9nX
Q"A*&@39@&- 0&- V7.&076- !"#$%&'()* +,-'"./01* 2'%%.'0) D!"#$%&' (%#'
)*("#'+,'%('-.%/%0(G
c$%%'&)`"9.$#*9'4)^*8(L%*').$);'('90&Q'4)<?)Wt
?o$%+"+- B3$,M3M%3$%- +$>9- 0&9'"C9- 0&.- E"+%89- 0/+A*&9,+- "&B7.,+6- +- .+47",- 0&- T31`+- Gi^N- 7- i^pK6- *$+-$7B+-4+$3E&9,+%3<- &9- '"70*q+- 0&%74-.+-S&'148$3+-3-.&9-$79,"&9-,&""&9-%74&$r+B&$-+-"&'"&9&$,+"603$9-.+-47$+"A*3+-B3932a1%+-dY39'8$3%+e6-*$-$*%.3-%7$5*$,-3-+-'+",O
o$- .&9- ..*3,&9- 03$891A*&9- +- A*\- B+- 07$+"- ..7%- .+- 47",- 0&- T31`+6=+,+.*$>+-3-.+-S&'148$3+-&9-B+$-'79+"-+.-%79,+,-0&.-9&*-s..-QA*3.+tt6-3-,7,-0&%+$,+-+-%"&*"&-A*&6-80Y*%-0&9'"C9-0&.-9&*-"3B+.-U70&"3%-30&- ./&.&B+%3<- 0/+A*&9,- 4+2$+,- +.- ,"7$- 0&- .+- 47$+"A*3+- B3932a1%+6QA*3.+-B+-9&2*3"-"&2$+$,-&$-+A*&9,9-,&""3,7"39-3-B+-979,&$3"M9/Y3-s$9+-.+-%7$A*&9,+- 9+""+q$+O-W&9-47$&0&9-&$%*$>+0&9-'&"-QA*3.+-9<$'"7B&9-0/*$+-&E&%1B+-97@3"+$3+6-Y+B&$,-&9,+,-"&4+"%+,-A*&-$7-Y+$+'+"&2*,- 47$&0&9- 0&- U70&"3%- &$%*$>+0&9- +- g+"@7$+O- W/&9%3993<607$%96- B+-+""3@+"-+-9&"- *$- E&,- d+.- ..+"2- 0&.- 9&2.&- Ttt- s$9-.+- 3$B+93<0&.9-9+""+q$9eOX
c$%%'&)`"9.$#*9'4)^*8(L%*').$);'('90&Q'4)<?)Wu
v`*):'7H*8)'(%'#$8'.")Q')9'8)'E9'.'8)$) *&:'7*('79$8)<$w'8).$) $8('8)+"&('w'8x) 8*):'7H*8 ).$%%*7'.")1"&)#0$8(%")<$1:"4) 1"+")$9)9$2&4) 9"8).$&8"8)+'("%%'9$8).$9 )7"830$x) 8* ):'7H*8)

1"&8$!0*.")."+*&'%)9"8 )8$&.$%"8).$)1'7%'84)9"8 )8'9("8).$)9"8 )1*$%#"84)9"8)90!'%$8)."&.$):'Q)\'7'9A$8)8'9#'\$8)Q)"8"8????4)$&#*'.)$&("&1$8)0&)'%+*!$%4)+*)8$w"%4)'+*!").$)7"830$8)Q)
<$w'81"8?????4).$81$&.$.)')9'8);9'080%'8x)<0$8)$&)$99'8)$&1"&(%'%H*8)0&)J<<"<0+7$0+)!%'&.$+4)1"&)30*$&)<".%H*8)9$!A>+'+$&($)&$!"1*'%v
=8(') %+",+- 0&- 0&9+u7- 0&- :.+B3*9- !+*.*9- S*44*9- U&F- m"3&$,+.39) .*%*!*.')'9)%$Q)y'+7')')30*$&)+$&1*"&')1"+")%$!*)C08(%*)#*$&$) ')$#*.$&1*'%)30$) '.$+z8).$9)&b19$")80$#")
$&19'#'.")$&) 9')R'99'$1*'4) &F39L+- 7,"7- $c%.&7- &$-.+- +%,*+.- =+,+.*v+- >- S&'14+$3+- f<1%+- "&%+.%3,"+$,&-+.- '70&"-%&$,"+.- 0&-V7.&07?) a"8)h*8*!"."8)(%'8)9').$7'19$) .$9)f+<$%*")
K"+'&")J11*.$&('9)Q)(%'8).*#$%8'8)1%*8*8)#'&)')0&*E1'%)9')P$&A&809')f7H%*1')1"&)9')$-<098*2&).$)9"8)7*m'&>&"8)Q)9')1"&30*8(').$9)K$*&")`0$#")Q)#'&)')1"&8$%#'%).+-f+.3+-f<1%+-c$3%7,&""3,7"37-,"+$9'3"&$w3%7-A*&-%7$932*3&"7$-"&,&$&")(%'8)$9).$8'8(%$).$)h"0*99H$) Q)9').$%%"(')Q)+0$%($).$)C9'%*1")ff)')+'&"8).$);9"."#$")f?)C8*)<0$8)1"&)9')1"&30*8(')<"%)<'%($).$9)
%$Q)`0A&>9')$&)SWY).$)9"8)b9>+"8 )($%%*("%*"8)$&)+'&"8).$9)f+<$%*")K"+'&")J%*$&('9 )D[*m'&>&"8G)Q)'&($%*"%+$&($) 9')80+*8*2&).$9)K$*&")`0$#")$&)dud)(%'8 )9'8)1'+<'w'8).$9)!%'&)
%$Q)a$"#*!*9.")<'%$1A')30$)9')0&*.'.)<"9A>1')<$&*&809'%)$%')*&.*810>79$)7'\")$9)1$(%")!"."?)P$%")8*):'1$+"8 )0&)'&z9*8*8)+'8)+*&01*"8")#'+"8 )')#$%)30$):'8(')$9)E&'9).$9)K$*&").$)
g"9$.") 1"&)9')*&#'8*2&) +0809+'&').$9 )tTT)#')'):'7$%)0&')8$%*$) .$)&b19$"8).$8$8('7*9*m'."%$8 )30$) *&($%+*($&($+$&($) 8$) "<"&$&) '9)<".$%)1$&(%'9)!".").$) g"9$."?) g"."8)$99"8)
$8(z&)$&)$9)&"%($)Q)8"&).$)J$8($)')=8($Z)&.-$c%.&7-9*&B7-&$%.+B+07-&$-f+..+&%3+4)1"&1%$('+$&($)$&)$9)&"%($).$)P"%(0!'9)Q)30$)')<$8'%).$)$8('%)8"+$>.")1"+")Q').*\*+"8).$8.$)
>$+<"8).$9 )%$Q)a$"#*!*9.")8*$+<%$)$8(0#")#*!*9'.")Q)%".$'.")<"%)!0'%&*1*"&$8)#*8*!".'8Z) h*99')R"(:"%0+lg"%"4)C8("%!')$(1)Q)1"+")$&)>$+<"8).$)O!*1')'<'%$1$)$&)g0Q4)y*>m')80)
:*\"4)!"7$%&'&.") .*1:") K$*&") +*$&(%'8)80)<'.%$) !"7*$%&')$&)g"9$."4)9")10'9 )$8)8$w'9).$) &$1$8*.'.).$)1"&(%"9 )1$%1'&") <"%)<'%($) .$) 9')5'+*9*')%$*&'&($) Q).$) 0&)1*$%(") !%'.").$)
'0("&"+A')Q)%$1"&"1*+*$&(").$9)$9$+$&(")80$#")Q')8"+$>."?)
P"%)$9)$8($).79-Q9,*"&9->-.79-=w$,+@"79-0&-E+%,7-3$0&'&$03&$,&9)Q)8"+$>."8)&"+*&'9+$&($)10'&.")9"8)I0-)h*8*!"."8)9'&m'&)1'+<'w'8)1"&(%')$99"8)<'%')1"&($&$%)808)*&10%8*"&$8)
$&)7081').$)7"n&)$&)9"8)9'>50&.*"8).$)9')e$8$(')_"%($?)=&)$9)P*%*&$")J11*.$&('9 ).79-T+9%7$&9-A*&-0&90&-9*9-E&*079-&$-.79-!3"3$&79-g+B+""79->-QA*3,+$3+)#'&)')$-($&.$%8$)<"%)9'8)
'1(0'9$8 )P%"#*&1*'8)h'81"&!'.'8)")h'81"&*m'.'84) K*"\')Q)"(%"8)($%%*("%*"8)($&*$&.")30$)901:'%)1"&8('&($+$&($) 1"&(%')$99"8)9"8)%$Q$8)Q).030$8)!"."8x)*&1908").0%'&($)9')*&#'8*2&)
+0809+'&')$&)$9)'w")tTT4)$9)%$Q)I"&)K".%*!")($&.%z)30$)9*.*'%)1"&)$99"8?)a')50&.'1*2&).$)h*1("%*'10+l)h*("%*')Q)"(%'8 )!0'%&*1*"&$8)8"&)8$w'9 ).$)9')<%$"10<'1*2&)g"9$.'&')<"%)9')
$-<'&8*2&)#'81"&'?) h'+"8 )')1$&(%'%&"8)':"%')$&)&.-$c%.&7-4+9-7"3&$,+.-7-x%+,+.w$x-93$-0*0+- &.-4+9-'&.32"797-'+"+-.+-3$,&2"30+0-0&-.+- ;7$+"A*#+-0&-V7.&07O-=747-0353479-+.'"3$%3'37-0&.- +"L%*.7- &.- 0*F- !+*.*9- '"7%.+4w$079&-U&F- m"3&$,+.39- 0&9+s<-+.- "&>- y+4@+- 3$,&$,+$07- .+- 9&%&93<$- 0&.- ,&""3,7"37- $7"0&9,&- 0&.- U&3$7- A*&- &$2.7@+@+- .+- +%,*+.=+,+.*v+->-.+-f+.3+-f<1%+O-a')%$8<0$8(')+*9*('%).$)y'+7'4)'w")StV4)1"&8*8>2)$&).*#*.*%)808)(%"<'8)$&)(%$8)1"&>&!$&($8x)0&").$)$99"8)50$)$&#*'.")')a9*#*'4)"(%")')h*1:)Q)$9)($%1$%")
<"%)9')'&>!0')#A')C0!08(')30$)*7').$) ['%1$9"&')')R$%"&'?)g%'8)$9)H-*(").$) 9')%$<%$8*2&)("+'&.")9'8)5"%('9$m'8).$);9080%'4)h09(0%'%*')Q);"99*0%$4).79-%74&9-U+$793$07-&-z3.0323973$,&$,+"7$- '"7,&2&"- 3$E"*%,*79+4&$,&- .+- &$,"+0+- +- .+- f+.3+- f<1%+- 93&$07- Y&%Y79- '"3937$&"79O- o.- c.147- &$- "&9391"- E*&- &.- '"7'37- !+*.*9- %7$- 9*- .*2+",&$3&$,&- T314&"70&E&$03&$07-&.-'"34&"7-g34&9->-&.-9&2*$07-.+-%+'3,+.-g+"@7$+O){$+-'"*&@+-0&-.+-&F39,&$%3+-0&-079-$c%.&79-'7.#1%79-"&E"+%,+"379-+.-'70&"-%&$,"+.-,7.&0+$7)'+H&).$)9"8)(%*7'9$8)
Q)+'9)%"+'&*m'."8);z&('7%"lC8(0%$8lh'81"&$8)$8)$9)($-(").$)9')9$Q)+*9*('%).$)y'+7'4)."&.$)8$)$+<9$')9')8*!0*$&($)&F'"&93<$(-xS'+$3+6f+..3+6f+..+&%3+->-,70+9-.+9-'"7B3$%3+9xO-o$&.-+v7- hpj-M- B&3$,&-+v79- 4+9-,+"0&-0&-.+- "&@&.3<$- 0&-!+*.*9M- &.- "&>- l23%+-$*&B+4&$,&-,*B7-'"7@.&4+9-&$-&.- $c.&7- $7"7"3&$,+.-07$0&-.79- "&%+.%3,"+$,&9- 97.3%3,+"7$-&.- +'7>7E"+$%7-'+"+-3$,&$,+"-*$+-$*&B+-9&03%3<$O
`'7$+"8).$)0&')+'&$%')"810%')<"%)9')$81'8$m).$)50$&($8)Q)<"%)$9).$8<9'm'+*$&(").$9 )*&($%H8)30$)80<08")9')f&#'8*2&)e0809+'&')30$)')9')+0$%($) .$)y*>m')8$) .$8$&1'.$&2)0&')
!0$%%')1*#*9)$&(%$)9"8)<'%>.'%*"8).$) I"&)K".%*!")Q)$9)7'&.")y*>m'&"4l)9"8):*\"8).$) y*>m')Q)808)n"8l?)V7079-.79-3$03%379-+'*$,+$-+-A*&-x&.-c.147-"&>-2707x-,&$#+-9*9-@+.*+",&9->9*9-4+9-s"4&9-+'7>79-&$-&.-9*"->-7&9,&-'&$3$9*.+"(-oF,"&4+0*"+6-!7",*2+.6-S+.+4+$%+)$(1x)&$-,+$,7-&$-%*+$,7-.79-y31`+$79-B+$-+-+'7>+"9&-&$-.+-`7$+-7"3&$,+.-0&.-"&3$7?)g%'8)
$9)1"9'<8")!".")1"&)9').$%%"(').$9)R0'.'9$($)Q)$9).$8$&!'w")30$)805%$&)9"8)vy*>m'&"8v)")<'%($).$)$99"8)%$8<$1(")')9"8)+0809+'&$84) l30$)80<0$8('+$&($) *7'&)')'Q0.'%9$8)<'%')
%$10<$%'%)$9)(%"&")l)C9,79-B+$-+-&.&23"-*$-c.147-"&>-Q"0<$-A*&-%*"379+4&$,&-B+-+-9&"-+'7>+07-'7"-.+9-4394+9-%3*0+0&9->-,&""3,7"379-A*&-+'7>+"7$-+.-E+4797-)*F-!+*.*96-U&Fm"3&$,+.39O-W+-3$0&'&$0&$%3+-0&.-U&3$7-m"3&$,+.-+%+@<-&$-&.-+v7-iJ^-%7$-.+-%+4'+v+-0&-Q9-S+4Y-3@$-;+.3|O
=-(%$()./0&)5L%0+)<$%)*&($%&$(4)./'0("%)&")*.$&>E1'(?)D:{<Z||1"#'."&!'?5"%"8<'&*8:?1"+|(TUl9'l
<%*+$%'l%$7$9*"&l.$l1'('90&'G
Segle VII
Batalla de Tours-Poitiers
732
Gothia launia Catha lunya

Poblacions cristianes sota el domini de Roma i
dels seus vassalls visigots
per de substrat gal!lo-ber
793
Conquesta Musulmana dAl-Mansur
Barchinona - Barshyluna
Segle IX
Gothia launia
Poblacions cristianes sota el domini de Roma i
dels seus vassalls visigots
per de substrat gal!lo-ber
Parlen amb llengua dHoc
801
Parlen amb llengua dHoc ? D.*#$%8"8)($-("8)+$.*$#'984)1"+)$9)30$)&'%%')9')+"%().$9)%$*)e'%n)DTYTkG)
*)'9(%$8)$81%*(8).$98)8$!9$8)Ffh)*)Fh)$&8):")80!!$%$*-$&G
Barchinona - Barshyluna
#*$b*&)*$a'O%W(')*
+64402<401$$.110K:.21$.$).4@61$6@$).@F
6:$6@$+4.;2.2$>6$V64>9:$Yyoj\
i4.:e.$b02=.:.
i4.:e.$Q406:2.@
Segle IX
'()*7*//*(89(#:0+,(2;<=6
!"#$%&'"
!()*+"
!"#$%&
'()*+,-./01*(23456
Els gots conquereixen

Barcy luna als musulmans
Es tracta de nobles godoromans

que han col!laborat militarment,
amb el suport del rei franc, en la
recuperaci de les terres cristianes
i que els francs col!loquen com a
governadors de la zona, amb
crrecs potestatius per no pas
sobirans ni a ttol hereditari.
En qualsevol moment eren
reemplaats per altres nobles gots,
segons els interessos del poder
reial franc a la zona.
Es tracta de les arrels de la
noblesa catalana, assentades
entre Tolosa i Montpeller, en les
terres habitades pels Gothalans.
COMPTES DE BARCELONA I
DUCS DE GTIA
PER NOMENAMENT DEL REI FRANC
Segle IX
Gotha lunya
j76170+**17?+@,7S(0,k
Llat: Gothia launia
vernacular: Catha lunya
'6$&4#74l4Y264#m
j76170+**17?+@,7U1,8(,k
Llat:Vasconia
vernacular:
Gascunya
Els gots conquereixen

Barcy luna als musulmans
GUIFR D!ARRI
INICIA EL LLINATGE DE BARCELONA
GUIFR I el pils,
COMPTE DE BARCELONA,
DUC DE GTIA I MARQUS
Per la Grcia de Du
Segle IX
Gotha lunya
S:.D*97+@72.@E,
^hnh7o7hpn_
-./).010,7^,:G*+;18.1_
-:8o;1*A:a,7?+7SQ0.1
!()(*,7M+:?1@,
3(;0+7?+7U1*8+@()1
3(;0+7?BT*/+@@
3(;0+7?+73+*?1)q1
3(;0+7?BR,()1
3(;0+7?+7S.*()1
3(;0+7?+73()r+)0
3(;0+7?+7&(,,+@@E
Segle X
oMRMj$R*$'(!"%"(!U()'*$!"$)*+*#,(-*$
12 de gener de 978
VIVES, bisbe de Barcelona, infeuda a Guitart de Mura el castell d!Alb, amb el
consentiment del Marqus de Gothalunya, Borrell II, Comte de Barcelona.
Segle X
Les runes del Castell dAlb.
Hec est conveniencia que facit Vivas, episcopus, cum caterva

clericorum suorum ad dompno Guitardo de Mureden. Sciant omnes
homines qualiter ego Vivas, episcopus, cum consilio clericorum
nostre matricule ecclesiasticis Sancte Crucis et Sancte Eulalie, una
cum assensu piissimi vel marchioni principi nostri Borrello, comiti,
firmamus pactum et convenienciam inter nos et te supradicto
Guitardo de ipso castro d<e> Albano et de omnibus suis terminis
hedificatum et ad hedificandum ut habeas et teneas eum per nos
et dones michi etiam ad successores meos potestatem de ipso castro
d<e> Albano per quantas vices tibi demandavero et demandaverunt,
sine malo ingenio, sine contrarietatis obstaculo et affides eum michi
pro sacramento et ad successores meos episcopos et non mittas ibi
castellanos sine meo consilio qui faciant mihi semper hominaticum
et fidelitatem. Et retineo in iam dicto castro ad meum opus ecclesias
cum decimis et primiciis et oblacionibus et meas pariliatas, que sunt
inter castrum d<e> Albano et castrum de Ceume, et meam dominicaturam,
que vocant Sanctas Cruces, super ripam fluminis Gaiano,
cum omnibus suis terminis et pertinenciis totis, cum molendinos
cum regos et caputregos et cum omnibus que ad usum hominum
pertinent sine aliquo senioratico et dominacione de te Guitardo et
de tuis castlanos de supradicto castro d<e> Albano, et alia que
remanent de supradicto castro habeas ad fidelitatem et servicium
nostrum et de meos successores. Et ego Guitardo convenio tibi Vivas,
episcopo, seniori meo et ad tuos successores quod ero tibi fidelis
de tuo corpore et de ipso castro prenuncupato et dabo tibi potestatem
et ad successores tuos de predicto castro iratus et paccatus
per quantas vicis mihi3 demandaveris per te aut per tuos nuncios
et faciam ad te hostes et cavalcatis et alia servicia sicut homo debet
facere suo meliori seniori. Et siquis hanc convenienciam et pactum
rumpere voluerit, componat ei duas libras auri cocti et in antea ista
pacta et conveniencia firma persistant omni tempore.
Acta fuit hoc XII kalendas ianuarii anno XXIIII regnante
Leutario, filio Ledovici, regi.
S+ Guitardo de Muredine. S+ Vivas, gratia Dei episcopus.
Raimundus Civitiza, levita archiscrinii SSS. S+ Viva4 Damirus,
presbiter (signe). S+ Seniofredus, presbiter SSS. S+ Vinillara,
presbiter. S+ Aetius, gratia Dei, episcopus. + Borrellus, gratia Dei,
comes et marchio.
amb lassentiment del

marqus i
prncep nostre Borrell,
comte [de Barcelona]
Lacta fou afirmada

el 12 del mes de gener
del 24 any de regnat del
rei Leutario, fill de
Ledovici [rei de Frana
entre 954 i 986]
Borrell, per la grcia de

Du, comte i marqus
BORRELL II
COMPTE DE BARCELONA I
DUC DE GTIA
)+.b7+@72*.)8.G107?+73101@:)q178(;717+),7G(@H0.87,(`.*=
988
S<446@@$''E$)<726$>6$S.4;6@<:.$0$!9;$>6$_320.E$.7F$6@$198<42$>6@1$;<7261$K<21$>6$@.$b.4;.$/018Z:0;.E$
:6K.$@.$1<F04.:0.$H4.:;.$>6@1$264402<401$/018Z:0;1$46;9864.21$86@1$K<21$.@1$7919@7.:1$0$46H91.$
84616:2.4D16$>.B.:2$169$864$.$=94.4D@0$@.$16B.$I>6@02.2$0$6@$46;<:60?676:2$>6$1<F04ZM
"@$460$H4.:;$:<$1C/0$<8<1ZM
BORRELL II
COMPTE DE BARCELONA I PRNCEP DE CATALUNYA
Segle X
per consensum Principis Borrellum
Segle XI
4@72*.)8.G107?+73101@:)q179,7+@70+*;+7<:*H?.871;`7+@7A:1@7+,7?+P)+.b7+@70+**.0(*.7,(017<:*.,?.88.E7?+7@+,73(*0,73101@1)+,f7
,+),+7,+*7:)7*+/)+f7,.)E7:)178()D+?+*18.E7?+78(;010,7:).0,7G+*7@+,73(*0,f7A:+79,7@BQ*/1)7.),0.0:8.()1@7G*++;.)+)07?+@7
G1H,f7.7,(017@17?.*+88.E7?+@73(;0+7;9,7)(01`@+f7170H0(@7?+72*H)8+Gg7
U(**+@@7""f7j>9+(?:1,91,0@(>+A1?A>A,():++9//0@k
&1;()7U(**+@@f7jA1?/070,(>+A1?9>,(B*A@0180,k
U+*+)/:+*7&1;()7"f7j>+A1?A>A,(1:,7+A()9+91C*+AAk
&1;()7U+*+)/:+*7"f7j>+A1?A>A,()*+?-A1:191,A,k
&1;()7U+*+)/:+*7"sf7j@(73(;0+7+7G*.)8+G7?+73101@:)q1k
6+,7G*.;+*+,73(*0,78101@1)+,7+,7?(01*+)7?B:)178(?.P818.E7@+/1@78(;:)1f7A:+7*+`97+@7)(;7 ?+7T,10/+,7?+7 U1*8+@()1f7
+)7 *+D+*a)8.17 17 @17 G*++;.)a)8.17 ?+@7 8(;0107 ?+7 U1*8+@()1f7 .7 A:+7 G(,0+*.(*;+)07 ,+*=7 8(;G@+;+)01?17 1;`7 @+,7
3(),0.0:8.(),7?+73101@:)q1f7A:+7G1,,1*1)717,+*7@17?+)(;.)18.E7?+7@17)(>178(?.P818.E7@+/.,@10.>17`=,.817?+73101@:)q1g
4)7 @t:,10/+7 \[7?+7 @+,73(*0,7 ?+@7Vu\Z7 ,t1)(;+)17 17 &1;()7 U+*+)/:+*7 "7 .7 17'@;(?.,7 ?+7 @17 Y1*817 8(;7 17 >+A1?A>9,7?+@7
>+A1?A>*707A:+78(),.,0.17+)7+@,78(;010,7?+7U1*8+@()1f7S.*()17.7R,()1g7774)7@178(),0.0:8.E7ls"""7?+7@+,73(*0,7?+@7VVhh7+,7
?+P)+.b7+@72*.)8.G107j?+,7?+7#1@,+,7P),7176@+.?17.7$(*0(,17.7+@,7,+:,7*.:,kg
1508 d.C.
COMTATS
DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
858 d.C.
Segle XII
oMRMj$(*'u"(r*$!"$#*$)Q&Q(*$
!C*&*_c$)Qb$*$)Q(i"!"&*)'c
!C"O+*+O$##',&"O$"(+&"$
"#$&"_("$!C*&*_c$'$
"#$%&'()'%*+$!"$)*+*#,(-*$
1150
Casament del Prncep de
Catalunya amb la Reina dArag
?W+-'"34&"+- %79+-A*&- EC*- U+47$-P&"&$2*&"-d*$+- B&2+0+-932$+0+./+@03%+%3<- 0&- U+43"- 0/Q"+2<- +- E+B7"- 9&*e- B+- 9&"- 0&479,"+"- A*&&9,+B+-039'79+,- +-4+$,&$3"-@7$&9-"&.+%37$9-+4@-&.-"&3-Q.E7$97-Ttt0&-=+91..+->-W&<$-dA*&-&9-EC*-%7"7$+"-o4'&"+07"-0/z39'+$3+6-C9-+03"6-"&3-0&-"&39eO- T+-'&$&,"+"-47.,-&$03$9-0&-=+9,&..+-3-.3-B+-'"&9,+"Y74&$+,2&O
Q4@-&B30&$,- 9+19E+%%3<6- .+-="a$3%+-0/Q.E7$97-Ttt- E+-%7$9,+"-A*&- &.%74,&-.3-Y+-'"74\9-0/7@&3"M.7-&$-,7,&9-.&9-%79&9-3-9/Y+-%7$B&"1,-&$&.-9&*-B+99+..O-!&"-+3Fa6-+.-s$+.-0&.-4+,&3F-'+"82"+E6-.+-="a$3%+-03*A*&- .&9- E"7$,&"&9- 0&.- "&3+.4&- 0743$+,- '&"- Q.E7$97- Ttt- 9/&9,&$3&$0&9-0&-S+$1+27-0&-=74'79,&.+-s$9-+.-U73$&O
U+47$-P&"&$2*&"-$74C9-&9-EC*-B+99+..-0/Q.E7$9-'&.-"&2$&-0/Q"+2<OV+$4+,&3F6-+-'+"1"-0/+A*&..-474&$,6-&$-&.9-07%*4&$,9-7s%3+.9-0&.+-%+$%&..&"3+-0/Q.E7$97-Ttt6- U+47$-P&"&$2*&"-E7*-&94&$,+,-&$,"&&.9- ?B+9+..3- 34'&"+,7"39X6- 0&- 4+$&"+- A*&6- +.9- *..9- 0&.9- %+9,&..+$9- 30&.9-.&7$&9796-9/&9@7""8-'&"-%74'.&,- &.-E&,-A*&- U+47$-P&"&$2*&"$7-Y+B3+-%&03,-&$-%+'-474&$,-.+-97@3"+$3+-0&.-!"3$%3'+,OP$%1Q)=?)`1:%'++4)K'+"&)[$%$&!0$%)fh
U&9*.,+- *$+- Y3'7,&936- 07$%96- B&"9&4@.+$,6- A*&- U+47$- P&"&$2*&"0&-P+"%&.7$+-5*2*C9-+-&$%+"4&.+"-&.-"3B+.-'7,&$%3+.-4C9-'70&"<96+%7$9&2*3$,- 0/+A*&9,+- 4+$&"+- &.- 9&*- 9*'7",- '&"- +- %7$97.30+"M9&%74-+-9&$>7"-0&-.+-'+",-7"3&$,+.-0&-.+-'&$#$9*.+O)&-E&,6-&.9-,"+%,+,9-932$+,9-'&.-'"#$%&'-U+47$-P&"&$2*&"-3-Q.E7$97Ttt-479,"&$-.+-'"&039'793%3<- 0&.9-079-4+2$+,9-'&"-+5*0+"M9&-&$-.+..*3,+-%7$,"+-&.9-9+""+q$9-36-&$-0&s$31B+6-'&"-+-"&'+"1"M9&-&.-,&""3,7"3'&$3$9*.+"O
h$0%$Z)g%'1('().$)g0.*9H&4)8*!&'()$9)Wt).$)!$&$%).$)TTdT?
)3.&%1-s.33-4+239,&"-&,-E"+,&9-43.31&-V&4'.3-Q"+27$39-&,-=+,Y+.7$3&9*+- $7@39- '&117$&- 47$9,"+"*$,- A*70- 7.34- 3$,&"- 3'979- &F- '+",&*$+- &,- %3B&9- )&",*9&$9&9- &F- +.,&"+- 9*'&"- ,&4'7"+.3- 5*"3903%17$&%3B3,+19- &5*90&4- A*&- +0- 3'979- 4+239,"*4- E"+,"&9- '.&$&- +%- .3@&"&'&"1$&,-&,-+.339-03B&"939-7,"+-4+,&"3+-A*&917$39-E*3,-,+$0&4-9*'&"Y339-3$-@7$&-4&47"3&-t..&"0&$9&4-&'39%7'*4-,+$A*+4-3$-+"@3,"*49*@- %&",+- '&$+- %7$%7"03,&"- %74'"74399&"*$,- A*3- ,+.3,&"- &F&"%*3,+"@3,"+,*9- A*70- Y*5*9- 5*"3903%17- '&$&9- &790&4- 4+239,"*4- &,E"+,"&9-,7,+.3,&"-"&4+$&"&,O
S&,&4@"&-HHIpO-P$%!'+A)WWk4)C%-*0).$98)1"+($8).$)['%1$9"&'?
:&$,-*$-%7'-0/*..-+-.+-B3A*3'\03+-&$9-+07$&4-%74-.+-4&4a"3+-Y39,a"3%+-%+9,&..+$+6-@+9+0+&$-&.9-0&93,579-0&-0743$3-34'&"3+.-0&-.&9-%"a$3A*&9-0&-.+-%+$%&..&"3+-%+9,&..+$+-3-0&3F+$,-0&@+$0+-,7,&9-.&9-&B30\$%3&96-$7-&94&$,+-+-=+,+.*$>+-3-"&.+,+-./\'7%+-0&.-"&3-Q.E7$97-Ttt-%74*$+- \'7%+- 0&- 0743$3- 34'&"3+.- &$- .+- A*+.- 3- &.9- %74,+,9- %+,+.+$96- +'+"&$,4&$,- 0&9..32+,9&$,"&-9#6-Y+*"3&$-+%%&',+,-.+-9*@7"03$+%3<-+.-'70&"-%&$,"+.-Y39'8$3%G9*@7"03$+%3<-A*&-.+-4+,&3F+-Y39,a"3+-'7.#1%+-0&.-!"3$%3'+,-0&94&$,&3F-*$+-3-+.,"+-B&2+0+s$9-+-HiHIK(
()
()
1157
f_cC_g)KCeJ_
Dominis del Prncep-Rei Ramon de Barcelona

fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella I dArag, anomenat
Alfons II, primer Rei dArag i Prncep de Catalunya
Regne
sobirania
nica a mans
del Rei
Principat
sobirania dels
ciutadans*
amb el
lideratge del
prncep
* Els ciutadans es divideixen en 3 estaments separats: clergues, nobles i vilatans lliures
Catalunya i Arag
va donar pas al que podem anomenar la
Catalan
Comonwealth o Corona dArag
Escut dArmes
dels Reis dArag
Escut dArmes
dels Prnceps de
Catalunya
Corona
dArag
k$$)<42$&60.@$>6$S.4;6@<:.
La Cancelleria de la Commonwealth catalano-aragonesa

es mant a Barcelona, al Principat de Catalunya
Tota la documentaci es redacta en llengua catalana
C)E&'98).$9)8$!9$)Fff4)$98)($%%*("%*8) 8"(')9')*&}06&1*').$9)P%A&1$<)1'('9,)K'+"&).$)
['%1$9"&'4)E99).$9)P%A&1$<)K'+"&)[$%$&!0$%) .$)['%1$9"&')*).$)9')%$*&')P$%"&$99')
./C%'!24)30$)$8('#$&)#*&109'(8)<$%)<%"<*$('().*%$1('4)#'88'99'(!$)")<$%)<%"($1("%'()
')9');"%().$)['%1$9"&'4)$%$&)$98)8$!@$&(8Z
l)K$!&$)./C%'!2)D("(8)$98)1"+('(8)*&.$<$&.$&(8)<%"<*$('().$9)%$*)./'%'!2G?
l) P%*&1*<'() .$);'('90&Q')D*&19"$&() $98) 1"+('(8) 5$.$%'(8) <%"<*$('() .$98) ;"+($8) .$)
['%1$9"&'4)).$)R*%"&'4).$)[$8'9b4)./q%!$994).$);$%.'&Q')*)./=+<b%*$8?
l)a$8)($%%$8)#*&109'.$8)'9);"+($).$)['%1$9"&'4)I014)e'%3068)*)P%A&1$<).$)R"(:*'4)
$%$&)9$8)($%%$8)+$.*($%%,&*$8)5"%+'.$8)<$98).*#$%8"8)1"+('(8)#*&109'(8)'9)9*.$%'(!$)
.$9);"+('().$) ['%1$9"&'Z) .$)g"%("8')')e'%8$99')*).$)g"9"8').$)a9$&!0'."1) E&8) ')
e"&(<69:$%4)<'88'&()<$%)g'%%'!"&'4)R*%"&')*)['%1$9"&'?)
=98) ($-("8) :*8(L%*18) $&8) 80!!$%$*-$&)30$)$98) ;'('9'&8) 'E%+'#$+) '+7)~^"1/4) H8) ')
.*%4)"11*('&$\'#$&?)C9!0&8)$8<$1*'9*8($8) $&)109(0%')"11*('&')80!!$%$*-$&)0&)"%*!$&)
1"+b)$&(%$)1'('9'&8)*)"11*('&8?)C30$8()(%$()9*&!@A8>14)<%"7'79$+$&()5"0)8078>(0*()
<$9)1'8($99,)~`A/)')<'%>%).$9)8$!9$)Fh?)=&)$81%*(8)<079*1'(8)<$%)P%L8<$%).$)[05'%099)*)
e'81'%24)9/'%-*#$%).$)9')1"%"&'4)$9)+"()8*)1"&8(')0>9*(m'()1"+)')1"&.*1*"&'9)*)('+7H)
1"+)'9)1'8($99,)#,"14)<$%L)&")1"+)')'E%+'>0?
Segle XIII
Protectorat del
Prncep de
Cathalunya
Protectorat del
Prncep de
Cathalunya
Hoc!
Hoc!
1200
Regne
dArag
Cathalunya i Arag
Hoc!
Honors i Potestats de Ramon de Barcelona

(a lArag: Alfons, el Cast)
fill de Ramon Berenguer IV i Peronella dArag
Prncep de Cathalunya i Rei

dArag
Comte de Barcelona
o.9-$7@.&9-+"+27$&979-'*2$&$-+4@-&.9-%+,+.+$9-'&.-0743$3-0&-.+-%7"7$+
W+-.#$3+-4+9%*.3$+-C9-.+-97%3+.4&$,-0743$+$,6-'&"a-&.9-+"+27$&979-B7.&$-&F&"%3"
.+-3$}*\$%3+-'"3$%3'+.-97@"&-&.-"&3-3-'&"-+A*&9,-471*6-4+.2"+,-9&2*3$,-.+-,"+03%3<
0&-./\'7%+6-./3$E+$,-&9-03*-U+47$-%74-&.-9&*-'+"&-3-&.-9&*-+B3
E7"%&$-./&$,"7$+%3<-7s%3+.-97,+-&.-$74-0/Q.E7$96-C9-+-03"6-07$+$,-%7$1$*3,+,+.9-$749-0&-.+-E+4#.3+-4+,&"$+-G+"+27$&9+K
1210
Cathalunya i Arag
Son ara honors de Ramon de Barcelona

(a lArag entronat com a Alfons, el Cast)
fill de Ramon Berenguer IV i Peronella dArag
Prncep de Cathalunya i Rei

dArag
Comte de Barcelona
HJJN
=7$A*&9,+-0&-;+..7"%+
I0%'&()9')8$!"&')30*&m$&').$)&"#$+7%$).$9)TWWu4)0&)!%0<).$)<%":"+8)1'('9'&8)<%$8*.*(8)<$%)
X'0+$)f).C%'!2)$8)%$0&$*-$&)')g'%%'!"&').0%'&()0&)8"<'%)"5$%()<$9)1L+*().$)!'9$%$8)P$%$)
e'%($99?
C9)8"<'%):*)'88*8>%$&)$9)+'($*-)%$*)X'0+$)f).C%'!24)$9)1*0('.,)P$%$)e'%($99)*)$98)&"79$8)_0&2)
`'&B4)R0*99$+)ff).$)e"&(1'.'4)^0!)fh).=+<b%*$84)R0$%'0)hf).$);$%#$9924)K'+"&)C9$+'&Q)
;$%#$992).$)0$%"94)R0*99$+).$);9'%'+0&()*)[$%&'().$)`'&(')=0!6&*').$)[$%!'?
I0%'&()$9)8"<'%)X'0+$)f).C%'!2).$+'&,)')P$%$)e'%($99)30$)9*)$-<9*30H8)1"+)$%')e'99"%1'4)*)
'30$8()9*).$81%*!0H)9*99'4)\')30$):*):'#*')$8('()0&)<'%$99).$)#$!'.$8?)c*&'9*(m'()$9)8"<'%4)$98)&"79$8)
$-<"8'%$&)'9)%$*)990%)#"90&('().*&*1*'%)0&')1'+<'&Q')+*9*('%)8"7%$)e'99"%1')*)9')<"88*7*9*('()
.$8('79*%)0&)v%$!&$).*&8)9')+'%v?
a$8);"%(8).$9)P%*&1*<'().$);'('90&Q')1$9$7%'.$8)')['%1$9"&')$9)WV).$).$8$+7%$).$)TWWu)'<%"#$&)
9')1"&30$8(').$)e'99"%1').$8<%H8).$)(%$8).*$8).$).$9*7$%'1*"&8)"&)$98)(%$8)7%'B"8)'1"%.$&)$9)
<%"\$1($).$)9$-<$.*1*2?)P$%)'*-L)$8)1"+<%"+$($&)')'<"%('%):"+$84)'%+$84)$+7'%1'1*"&84)
1'#'9984).*&$%8)*)'9(%$8)'\0.$8?
a')1"&30$8(')#')8$%)E&'&B'.')'+7)$&(08*'8+$)1"&\0&('+$&()<$%)$+<%$8'%*8).$)['%1$9"&'4)
g'%%'!"&'4)e'%8$99')*)e"&(<$99$%)*)$9)80<"%()+*9*('%).$)9')&"79$8')1'('9'&'?
Protectorat del
Prncep de
Cathalunya
Protectorat del
Prncep de
Cathalunya
Hoc!
Hoc!
HJJN
=7$A*&9,+-0&-;+..7"%+
Regne
dArag
Hoc!
1258
Jaume I de Barcelona i Llus IX de Frana signen el

TRACTAT DE CORBEIL
Amb aquest acord, el Prncep catal renunciava
perptuament als seus drets feudals sobre les
terres que avui coneixem com a occitanes.
A canvi, Llus IX de Frana, descendent de
Carlemany, al qual antigament els comtes
catalans havien jurat vassallatge, renunciava
formalment als seus drets sobre els comtats
catalans. El Principat de Catalunya queda
consolidat completament com a territori sobir
independent del reialme franc, alhora que ha de
renunciar a la original unitat de la naci
catalano-occitana.
Noteu com aquest tractat es signa al mateix
temps que des de castella els monarques es
reivindiquen en va emperadors dHispania
fins al Roine.
Segle XV
oMRMo$"#$%&X()"%$!"$)*+*#,(-*$'$&"'$
!C*&*_c$b*&+X$]#Ca,bW^$bQ&$O"(O"$
O,))"OO'cM$)Q(i#')+"$!'(WO+')$'$
)Qb%&QbXO$!"$)*O%M$$#*$!'(*O+'*$
+&*O+zb*&*$*#$)*%!*V*(+$!"$#*$
)Q&Q(*$!C*&*_cM$
Mort del Rei Mart el 1410

El Prncep catal i Rei d!Arag Mart I l!hum, Comte de Barcelona.
El 29 de maig Mart l'Hum emmalalteix sobtadament per causes desconegudes quan es trobava al
monestir de Santa Maria de Valldonzella, molt a prop de la seva residncia de Bellesguard. L'endem dia
30 era clar que el rei agonitzava, ja que gaireb ni podia parlar.
A les onze de la nit del 30, una hora intempestiva i ms per a un home agonitzant, es present al monestir
una comissi que deia que venia de part de les Corts de Catalunya, reunides a Barcelona des de feia uns
mesos. En portava la veu cantant un poders conseller de Barcelona, Ferrer de Gualbes, qui deman al rei
dues coses:
primer que hi hagi pau entre tots i "... la segona que, per tots llurs poders e forces, facen per tal forma e
manera que la successi dels vostres regnes e terres, aprs opte vostre [=la vostra mort], pervinga a aquell
que per justcia deur prevenir" a la qual cosa Mart, des del llit, va respondre noms: "Hoc!" [= S! en
parla occitana]. Immediatament la comissi es va retirar un cop obtinguda la resposta desitjada. N'havia
pres acte el protonotari del rei Ramon Sescomes.
El trasps es va produir el mat del 31, a la cambra del monestir dita de l'Abadessa.
No es tenen dades al respecte, per diversos autors han apuntat a la possibilitat que la fi de la dinastia
catalana a la Corona dArag hagus estat un cop dEstat planificat.
De fet, la dinastia catalana sextingeix quan, amb pocs mesos de diferncia, lhereu al tron primer i el
mateix rei desprs moren sobtadament per causes desconegudes. Els dos es deien Mart de nom, tenint
lhereu 33 anys en el moment de la seva mort (1409) i el pare 54 (1410).
Davant daquesta hiptesi de doble assassinat podem preguntar-nos: Cui prodest? La resposta noms pot
ser la casa de Trastmara i per extensi la cort castellana.
TYTT
=QUVQ- WWoft)Q- Q- WQ- SoSSt~- )oW-!QUWQ;ogV- fogoUQW- )oW- !Utg=t!QV- )o- =QVQW{gQ=oWoPUQ)Q-Q-VmUVmSQ-oW-)tQ-J]-)o-)oSo;PUo-)o-HIHH
?Q.9- 47.,- "&B&"&$09- &2"&239- $7@.&9- &- Y7$7"+@.&9- 9&$>7"9- d0&e- .7-'+".+4&$,- 2&$&"+.- 0&.!"3$%3'+,-0&-=+,Y+.*$>+O
;7.,-"&B&"&$09-&2"&239-$7@.&9-&-Y7$7"+@.&9-9&$>7"9(
o$-+A*&9,9-03&9-'*9-'"7'-'+99+,9-97$-9,+,9-0+B+$,-$79+.,"&9-.79-%7$9&..&"9-0+A*&9,+-%3*,+,0&-P+"%Y3$7$+-&-.79-%7$97.9- 0&-.+-4+"- +@-%&",-$74@"&-0&- 4&"%+0&"9-0&-.+-03,+-%3*,+,-&,Y+$$79-'"7'79+,-.+-2*&""+-A*&-.79-2&$7B&979-&-.*"9-%7"9+"39-Y+$-E&,+-&,-E+$-%7$1$*+4&$,+-.+-$+%3<-%+,Y+.+$+-&-%74-'&"-"+Y7-0&-+A*&9,+-2*&""+-&,-'&"-.&9-$+*9-A*3-*>-93$%Y-,"7@&$E7",-'7A*&9-&$-$74@"&-&,-E7",-'7A*&9-&$-.*"9-@*%Y9-+,&9+-.+-2"+$&+-A*&-Y*>-Y+$-.&9-$+*9+@-A*&-B+$-.79-03,9- 2&$7B&979- &- $+B&2*&$-&,- +@- .&9- A*+.9- $79,"&9- $+*9- .79-03,9- $79,"&94&"%+0&"9- $79- '70&$-&$-.&9- 4+"9-'70&"79+4&$,-0&&$0"&- +F3- %74-9&"3+-$&%&99+"3- +-.+4&"%+0&"3+-&,-&9-2"+$-0&%+Y34&$,-0&-A*&9-9&2*&3F-2"+$-0+$>-+.-2&$&"+.- d0&-%+,Y+.*$>+e&,-+-.+-%79+-'*@.3%+-0&-+A*&..O
de
S%"3',&-&$-P+"%Y3$7$+-+-tt-0&-0&Y&4@"&-0&.-+$>-43.-A*+,"&%&$,9-tOX
C%-*0)%$*'9).$98)1"+($8).$)7'%1$9"&')*)%$*8)./'%'!24);'%(')&b+?)WuY4)g"+)Tu4)5"9?)TWdV?
TYTW
=QUVQ- WWoft)Q- Q- WQ- SoSSt~- )oW-!QUWQ;ogV- fogoUQW- )oW- !Utg=t!QV- )o- =QVQW{gQ=oWoPUQ)Q-Q-VmUVmSQ-oW-)tQ-H^-)o-fogoU-)o-HIHJ
?Q.9- 47.,- "&B&"&$09- &- 47.,- $7@.&9- 9&$>7"9- .7- '+".+4&$,- 0&.- '"3$%3'+,- 0&- =+,Y+.*$>+"&930&$,-&$-.+-%3*,+,-0&-V7",79+O
de
!&"A*&6-47.,- Y7$7"+@.&9-9&$>7"96-$&-9%"3B34-+- .+- B79,"+- "&B&"&$%3+- &-Y7$7"+@.+- 9+B3&9+9*'.3%+$,B79- Y*43.4&$,- &- %+"+- A*&- &$-.&9- 03,&9- %79&9- B*..+,9- &*9- '.+%3+- ,"&@+..+"- &- E&","&@+..+"- +3F#- %74-@&-97,9-+%79,*4+,9-'&"-4+$,&$3"- .+- Y7$7"- 0&-.+-%+9+-)+"+27-&,- 0&-.+$+%3<- %+,Y+.+$+- &- '&"- E&"Y3- ,7,&9- +A*&..&9- @7$&9- '"7B3937$9- A*&- E&"- 93- '*9A*&$-&- A*&.903,9-)-}7"3$9-A*&-$79+.,"&9-Y+B&4-'"&979-&-07$+,9-+-.+-03,+-2+.&+-0&.9--43..3+-}7"3$993&$-'&"-B79+.,"&9-+A*3-'+2+,9-&-039,"3@*3,9
de
974-%&",9-A*&-.+-B79,"+-2"+$-9+B3&9+-Y7-&$,&$-4&..7"-A*&-$79+.,"&9-$7-9+@&4-03"-&-Y3-E+"++A*&..+-@7$+-'"7B3937-A*&9-'&",+$>-+-Y7$7"-0&-.+-%+9+-)+"+27-&-0&-.+-$+%37-%+,Y+.+$+O-o93-B79+.,"&9-'.+*-"&9-A*&-$79+.,"&9-E+r+4-974-+''+"&..+,9-E&"-B79,"&-4+$+4&$,O
`1%*(')$&)9')#*9').$)C9!0$%)')FFhfff).$9)+$8).$)5$7%$%)'&&")')&'>#*('($)I"+*&*)e;;;;Fff?
`*!&'(Z)
a"8) #"8(%$8) :0+*98) 8$%#*."%8) 30*8) 1"+'&'&) +"9() $&) #"8(%') !%'1*'4) K?) ;'(%*99'4) 1'#'99$%) $)
!"#$%&'."%4)$)9"8)1"&8$99$%8)$)<%":"+$&8).$)9')#*9').$9)C9!0$%?
C%-*0)%$*'9).$98)1"+($8).$)7'%1$9"&')*)%$*8)./'%'!24);'%(')&b+?)VTY4)g"+)TU4)5"9?)TdWT?
R0$%%');*#*9);'('9'&')TYSW)l)TYtW
C95"&8)$9)e'!&,&*+)+"%A)8"7('.'+$&()$9)TYdu)*)X"'&)5"0).$8*!&'()8011$88"%)')9');"%"&').C%'!2?)=9)WW).$)&"#$+7%$)
.$)TYdu)$&(%,)"E1*'9+$&()')['%1$9"&'?)P$%L4)$&)("%&'%)')%$($&*%)'9(%$)1"<)'9)8$0)E99);'%9$8).$)h*'&'4)$8)!0'&Q,)
9$&5%"&('+$&()'+7)9$8)'0("%*('(8)1'('9'&$8?)a$8);"%(8);'('9'&$84)%$0&*.$8)')a9$*.')$9)TYSk4)#'&).$+'&'%)')X"'&)ff)30$)
'99*7$%H8)$9)8$0)E99)*)#'&)5"%B'%)9');"&1L%.*').$)h'99'."9*.4)!%,1*$8)')9')30'9)$9)P%A&1$<).$)h*'&')5"0)%$70()')['%1$9"&')$9)
VT).$)+'%B).$)TYSk)1"+)')<%A&1$<):$%$0?)o.-JH-0&-5*$>-0&-HIhH6-43,5+$r+$,-.+-=+'3,*.+%3<-0&-T3.+E"+$%+6-&9-B+'"7Y3@3"-+.-"&3-&$,"+"-+-=+,+.*$>+-9&$9&-&.-'&"4#9-0&-.&9-=7",94)0&)'1"%.)30$)'5$79*')$9)<".$%)%$*'9?)a')+"%().$);'%9$8)
.$)h*'&')$9)WV).$)8$($+7%$).$)TYST)')1'08').0&')+'9'9>')<09+"&'%)D("()*)30$)9')#$%8*2)<"<09'%).*0)30$)5"0)
$&#$%*&'()<$%)"%.%$).$)X"'&')=&%A30$mG)*)9*&1"+<9*+$&().$)9');'<*(09'1*2).$)h*9'5%'&1')#'&)<%"#"1'%)9*&*1*).$)9')
R0$%%')1*#*9)1'('9'&'?)q&')!0$%%')30$)#')1"*&1*.*%)$&)$9)($+<8)'+7)9')%$#"9(').$98)<'!$8"8)%$+$&1$8?
=9)%$*)X"'&)ff)#')'1"&8$!0*%)+'&($&*%)9')E.$9*('().C%'!24)h'96&1*')*)`*1A9*')+$&(%$);'('90&Q')8"<"8,)')$99)*)$9).$8<"88$A)
.$)9')1"%"&'?)W&F\"%3,-0&-.+-f&$&"+.3,+,-0&-=+,+.*$>+4)8"(')9$8)"%.%$8).$)K"!$%)P'99'%H84)#')'88$(\'%)9')%$*&')X"'&')*)$9)
8$0)E99)c$%%'&)')9')5"%('9$8').$)R*%"&'?)a')%$*&')$8)#')+'&($&*%)5$%+')$&)9').$5$&8').$)9')1*0('()E&8)30$)#'&)'%%*7'%)9$8)
(%"<$8).$9)%$*4)30$)'\0.'.$8)<$%)(%"<$8)5%'&1$8$8).$)a90A8)Ff)#'&)'*-$1'%)$9)8$(!$?)=9)<%$0).$)9'\0.')5%'&1$8')5"%$&)
Wkk?kkk)."79$%8)."%)')<'!'%)$&)0&)'&Q?);"+)')!'%'&>').$)<'!'+$&(4)<$%L4)8$+<$&Q"%'%$&)$98)1"+('(8).$);$%.'&Q')
*)$9)K"88$9924)30$)<'88'%*$&)'9)%$!&$)5%'&168)$&)1'8).$)&")$5$1(0'%l8$)$9)<'!'+$&(4)1"+)'*-A)5"0?)C9)99'%!).$)9')R0$%%')
1*#*9).+-f&$&"+.3,+,-0&-=+,+.*$>+-7E&"#-.+-%7"7$+-+-03B&"979-$7@.&94)$&(%$)$998)=&%*1)fh).$);'8($99'4)30$)5"0)$74&$+,%74,&-0&-P+"%&.7$+-3-9&$>7"-0&.-'"3$%3'+,4)<$%L)')30*).+-$7@.&9+-%+9,&..+$+-7@.328-+-+@+$07$+"-=+,+.*$>+?)g'+7H)
5"%$&).$8*!&'(8)P$%$)$9);"&$8('79$).$)P"%(0!'94)30$)5"0)#$&B0()<$%)9*&5'&()c$%%'&)')9')7'('99').$);'9'54)*)K$&'()f).$)
_,<"98?)X"'&)ff)#')+'&($&*%)9$8)990*($8)E&8)*)("()1$1)*)'+7)8$('&(')'&Q84)'\0.'()<$9)8$0)E99)c$%%'&?)=9)TYtW)#')'1"&8$!0*%)
$&(%'%)')['%1$9"&'4)"79*!'&()'98)%$7$98)')%$&.*%l9*)"7$.*6&1*'?)C30$99)+'($*-)'&Q)$8)%$'9*(m,)9');'<*(09'1*2).$)P$.%'97$84)
30$)<"8,)E)'9)1"&}*1($)'%+'()$&(%$)$98)."8)7,&."98?
R0$%%');*#*9);'('9'&')TYSW)l)TYtW
c*-$+l&"84)$&)'30$8()<'88'(!$).$)9'):*8(L%*'4)1"+)$9)P%*&1*<'().$);'('90&Q'4)'+7)0&')
7'8$)*&8>(01*"&'9)%$<079*1'&'4)').*5$%6&1*').$98)%$!&$84)($%%*("%*8)1"&.0*(8)'+7)+,)
+*9*('%)<$98)+"&'%30$8)'78"90(84)$%')0&)8*8($+')<"9A>1)$&)$9)30'9)&"&$-.&9-=7",9"&'"&9&$,+1B&9-0&.9-&9,+4&$,9-'7'*.+"9-3-$7-'+9-&.-47$+"%+-,&$3&$-.+-c.14+-'+"+*.+Z)
1"+'&.$&)$-6%1*(8)<$%)'88$(\'%)')+$+7%$8).$)9')5'+A9*')%$*'9)30'&):*)($&$&)0&').*8<0('4)
<%":*7$*-$&)'9)%$*)./$&(%'%)'9)<'A84)&"+$&$&)<%A&1$<)D1'<)./$8('(G)')0&)'9(%$)30$)$98)H8).$)
9')8$#')1"&E'&B'4)$(1?
7#*'+$&(4)'30$8(')7'8$)%$<079*1'&')&")$%')!$&8).$)9/'!%'().$)9$8)!%'&8)+"&'%30*$8)
'78"90($8)$0%"<$$84)'1"8(0+'.$8)')($&*%)$98)<"79$8)807\0!'(8)8"(')$9)80)<".$%4)1"+)9')
+"&'%30*')1'8($99'&"l99$"&$8')")9')+"&'%30*')5%'&1'4)*)9$8)1'8($8).$)&"79$8)30$)8$/&)
7$&E1*'#$&)*)<$%)'*-L)9$8)>%'&*$8)$0%"<$$8)$8)1"&\0%'%$&)<$%)')5$%).$8'<'%6*-$%)$9)
8*8($+')1"&8>(01*"&'9).$9)P%*&1*<'().$);'('90&Q'?)C+7)("(4)9')5"%('9$8')*&8>(01*"&'9)*)
8"1*'9).$9)P%*&1*<'().$);'('90&Q')$%')+"9()!%'&)*)#'%$&)&$1$88*('%)!'*%$7H)Vkk)'&Q8)<$%)
'1"&8$!0*%l:")<$%)1"+<9$()DTYTk)l)TtTYG?
Segle XVI
Q"4+0+-t$B&$%3@.&-o9'+$>7.+
9O-Tt
'+3$1$2-7E-g3%Y7.+9-z3..3+"0-GY7-E7*2Y,-3$-,Y&-@+Z.&K-
Q"4+0+-t$B&$%3@.&-o9'+$>7.+
9O-Tt
t$B3$%3@.&-Q"4+0+-M-o$2.39Y-9Y3'9-+$0-,Y&-S'+$39Y-Q"4+0+6-Q*2*9,-H]NN-G*$|$7$-9-TtK
W+-$+%3<-%+,+.+$+-3-.+-=7"7$+-0/Q"+2<
&9-'"&9&$,+-+-./&9%&$+-43.3,+"-3$,&"$+%37$+.-+4@-30&$1,+,-'"a'3+-3
&$-'&*-0/32*+.,+,-+4@-.+-$+%3<-%+9,&..+$+-3-.+-=7"7$+-0&-=+9,&..+-M-W.&<
Segle XVII
Els Estats (en plural)

de la Corona dArag
formen part de limperi de Carles V
amb identitat, frontera i sobirania constitucional
prpies
Segle XVIII
?o9,+,9-0&-.+-=7"7$+-0/Q"+2<
3$%7&$,-&.-U&3+.4&9-0/Q"+2<-3-0&-g+B+""+
3-&.-!"3$%3'+,-0&-=+,+.*$>+X
Mapa de 1752 Robert de Vaugondy, Didier, 1723 - 1786; Robert de Vaugondy, Gilles, 1688-1766
oMTM$#C"O+*+$)*+*#W$pyyDRlRo$
oMTMR$#*$O"(-"&*$&"'*#$!"#$%&'()'%*+$
!"$)*+*#,(-*
pyyDRlRo$
Crniques dels reis d!Arag e Comtes de Barcelona (1359)

Caplletra A del captol XXII
La miniatura representa al pare de

Guifr el Pils amb el seu escut
d'armes, d'or quatre pals de gules,
retn homenatge al rei de Frana per
haver-ne rebut el Comtat de
Barcelona.
(Biblioteca de la Universitat de
Salamanca, ms. 2664, f.22v)
Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae
(1380): Ramon Berenguer comte de

Barcelona, quart del seu nom [...] Mai
no va voler ser anomenat rei, sin
administrador del regne, ni canvi les
armes comtals, i dhuc el Senyal
Reial s aquell que era del comte de
Barcelona. (f34.v)
Numquam tamen voluit rex appellari,
sed administrator regni, nec arma
comitatus mutare, unde adhuc signa
regalia sunt illa que comitis
Barchinone erant.
Corts de Perpiny de 1406

El Prncep catal i Rei d!Arag Mart I, l!hum, Comte de Barcelona.
Proposici de les corts de Perpiny de 1406. Gloriosa dicta sunt de te. Psalm LXXXVI.
... lo qual tenint la

bandera nostra reyal en les
mans li digu aquestes
paraules: Fill yo us d la
bandera nostra antiga del
Principat de Cathalunya ...
null temps en camp on la
dita nostra bandera reyal
sia stada james no fo
venuda ni desbaratada. E
ao per singular gracia de
Nostre Senyor Du ....
oMTMT$#C*&d,'+")+,&*$'(O+'+,)'Q(*#$
!"#$%&'()'%*+$!"$)*+*#,(-*
pyyDRlRo$
Arquitectura Institucional
del Principat de Catalunya
Mxim crrec institucional del pas, atorgat per les
Corts catalanes al Comte de Barcelona, post jurament
pblic de fidelitat a les Constitucions de Catalunya.
Prncep-Rei de Catalunya
Sobirania Judicial de Catalunya

Reial Senat de Catalunya
(Tribunal Suprem)
Reial Consell de Catalunya

Reial Audincia de Catalunya
Independent del Consell d!Arag

Independent del Consell de Castella
Vegueries de Catalunya
(a escala regional)
Sobirania Legislativa de Catalunya

el Prncep-Rei
n!s el President
Corts de Catalunya o Junta General de Braos de Catalunya

Actes de Cort
Constitucions
sufragi per
estaments
democrcia
estamental
(base republicana)
Sobirania Fiscal i Monetria - Poder Executiu de Catalunya

Diputaci del General de Catalunya o Generalitat de Catalunya
Govern de la res pblica, basat en la recaptaci i gesti, pressupostria i executiva, de tots els tributs del Principat
de Catalunya, l!organitzaci de les lleves militars pactades amb la Corona, el control de les fronteres amb Arag,
Valncia i Frana. Segons perode: direcci de la poltica monetria, control de preus.
Casa de Moneda de Barcelona o Seca de Barcelona
oMTMj$#*$OQS'&*('*$t,!')'*#$!"#$
%&'()'%*+$!"$)*+*#,(-*
pyyDRlRo$

(1493-1714)
El Tribunal Suprem Catal

(1493-1714)
COMPETNCIES
Tribunal Suprem de Catalunya
A diferncia de les Reials Audincies de Valncia i de Mallorca,que estan subordinades al Consell
d!Arag les seves sentncies sn inapellables davant del Consell d!Arag. El Principat de Catalunya
mant, a diferncia de les anteriors jurisdiccions, llur plena i originria sobirania judicial fins al 1714.
Consell Consultiu de Catalunya
rgan assessor del Rei o Virrei de Catalunya sobre qestions poltiques i/o jurdiques.
PLENA INDEPENDNCIA JUDICIAL FINS A 1714

Les Constitucions catalanes prevenien que cap causa civil ni criminal podia ser
jutjada fora de les fronteres del Principat, per la qual cosa els pronunciaments
judicials del Reial Senat de Catalunya tenien el rang de Decret Reial (mxim rang)
i eren inapel!lables.
Aquest dret, que implicava la plena sobirania judicial del Principat de Catalunya,
estava regulat a la constituci Clarificant i era un dels ms preuat pels catalans.
Des de les circumstncies de dominaci espanyola actual, s difcil entendre que,
en aquella poca, el Principat de Catalunya no noms era una naci europea ms,
sin que era de les poques nacions europees que no estaven sota el domini duna
monarquia absoluta. I per aquest motiu el 1714, els catalans, veient que perdrien
llur llibertat histrica com a poble, es llenaren a les seves muralles, armats amb
fusells, tot cridant: Viurem lliures o morirem!
oMTMo$#*$OQS'&*('*$%Q#X+')*$!"#$
%&'()'%*+$!"$)*+*#,(-*
pyyDRlRo$
El Prncep
Principat
d
Rossell
Franja
de Ponent
Principat de
Palau i Cancelleria Reial de Barcelona

Els Nobles
Els Clergues
Regne de
Mallorca
Regne de
Valncia
Els Vilatans
Ciutat de
El Prncep
Principat
d
Rossell
Franja
de Ponent
Principat de
Palau i Cancelleria Reial de Barcelona

Els Nobles
Els Clergues
CORTS
GENERALS
Regne de
Mallorca
Regne de
Valncia
Els Vilatans
Ciutat de
El Prncep
Els Nobles
Els Clergues
Corts Generals
del Principat Catalunya
Els vilatants
Constitucions
El Prncep
Els Nobles
Els Clergues
Pactisme
Els vilatants
El Prncep
Els Nobles
Els Clergues
Les Constitucions Catalanes a tots obliguen per igual
Els vilatants
El Prncep
Els Nobles
Els Clergues
EL DRET ROM, DE BASE REPUBLICANA, ORIGEN DEL

PACTISME CATAL
Els vilatants
Victria Republicana
Pere II de Catalunya i Arag El Gran
Corts Generals del Principat de Catalunya de 1283
celebrades a Barcelona
si ns i els successors nostres

volem fer alguna constituci o estatut a Catalunya,
els sotmetrem a l'aprovaci i consentiment
dels Prelats, els Barons, i els Ciutadans
Aquests catalans es dotaren dunes corts

que els han deixat ms republicans que
els anglesos
Philippe dAnjou
oMTMm$#*$OQS'&*('*$i'O)*#$!"#$
%&'()'%*+$!"$)*+*#,(-*
pyyDRlRo$
(*'u"(r*$!"$$#*$_"("&*#'+*+
!"$)*+*#,(-*$
Any 1359
Corts Pere III
Diputaci permanent de les Corts de Catalunya
GENERALITAT DE CATALUNYA
;"+<$(6&1*$8).$)9')I*<0('1*2)
P$%+'&$&().$)9$8);"%(8);'('9'&$8)
")MR$&$%'9*('(N
Hj]p
K$1'<('1*2).$98)*+<"8("8)R$&$%'98).$9)P%*&1*<'()DR$&$%'9*('(8G
HIhpMHiHI-G2*+$>-0&-%74'&,\$%3&9-'"72"&993*K
K$1'<('1*2)*)'.+*&*8(%'1*2).$)("(8)$98)*+<"8("8).$);'('90&Q')8"(')$9)+'&.'()80<%$+).$)9$8);"%(8).$9)P%*&1*<'()
.$);'('90&Q')D<%$8*.*.$8)<$9)K$*)")h*%%$*)'9)1,%%$1).$)<%A&1$<).$9)P%*&1*<'().$);'('90&Q'G
R$8>2).$)5%"&($%$8)'+7)$9)K$!&$).$)c%'&B')*)C%'!2
R$8>2).$)("(8)$98)1'+*&84)1'&'98)*)<"%(8).$9)<'A8)8"(')$9)+'&.'()80<%$+).$)9$8);"%(8).$9)P%*&1*<'().$);'('90&Q'
P%$<'%'1*2).$)9/'1>#*('()9$!*89'>#').$)9$8);"%(8).$9)P%*&1*<'().$);'('90&Q')D1"&#"1'(L%*')%$8$%#'.')
$-1908*#'+$&()'9)P%A&1$<G
=+*8*2).$)I$0($)Pb79*1)`"7*%,4)$&)&"+).$9)P%A&1$<).$);'('90&Q'?
=+*8*2).$)9')e"&$.')Pb79*1')_'1*"&'9)*);"&(%"9).$)9')f&}'1*2?
;"+'&.'+$&().$)5"%1$8)'%+'.$8)+'%A>+$8)*)($%%$8(%$8)<%L<*$8?
;"+'&.'+$&().$)9$8)K$9'1*"&8)f&($%&'1*"&'98).$9)P%*&1*<'(?
oMTMn$"#$%&'()'%*+$!"$)*+*#,(-*E$
O,St")+"$!"$!&"+$'(+"&(*)'Q(*#
pyyDRlRo$
Carta nm. 286, Tom 18, fol. 1263.

de larxiu reial dels comtes de barcelona i reis darag
Carta llegida a la Sessi del Parlament General del Principat de Cathalunya
celebrada a Tortosa el dia 10 de gener de 1412.
AssistIren aquest dia els embaixadors de Frana i presentaren al parlament del principat de Cathalunya lescrit segent:
Karolus Dei gratia francorum rex

Archiepiscopis, episcopis et aliis prelatis ac etiam magnifficis nobilibus
ac prudentibus viris, comitibus, vicecomitibus, baronibus, civibus,
aliisque personis ad consilium seu parlamentum patrie seu partium
Cathalonie congregatis seu de proximo ut dicitur congregandis amicis
nostris carissimis salutem et sincere dilectionis affectum.
Amici carissimi: uchusque late satis affectio quam ad carissimam
consanguineam nostram Yolandam carissimi consanguinei nostri
Ludovici Sicilie regis consortem et ipsius regni reginam filiamque
quondam clare memorie defuncti Johannes olim regis Aragonum
consanguinei nostri ipsorumque regis et regine liberis propinquo nexu
sanguinis merito nos ad hec inducente gerimus magnifficis dicretisque
providentiis vestris innotuit: quodque jus quod in regnis et terris que
dictus deffunctus rex Johannes dum viveret et decessit obtinebat eisdem
regine Sicilie et suis liberis hereditario jure competit prout lucide
multum tam per scripturas documentaque legitima quam etiam ex
quamplurium doctorum et litteratorum virorum solempnium
oppinionibus fuimus informati secundum justitie metas quibus nemini
mentis eque licet sana conscientia contrahire per vestros et aliorum ad
quos super hoc nunc spectat declaratio fieri discretiones providas quam
citius possibile fuerit declaretur: ob quam reum ut ad effectum eadem
justitia mediante celere deduci valeant jamdiu dilectos et fideles
consiliarios nostros episcopum Sancti Flori et Enricum de Marla primum
nostri Parisius parlamenti presidentem nec non Robertum de Challus
senescallum Carcassone milites ad partes regnorum et terrarum
predictarum ad vos scilicet et alios ad quos spectat ut dictum est
ambaxiatores nostros duximus inter cetera specialiter destinandos: ac
quorum alter videlicet dictus primus presidens ad nos noviter est
regresus ex cujus relatibus una voce nobis facere seriose didisciumus
prudentia notabilia et quoque atque grata que per vestras sollicitudines
nostri contemplatione prefatis ambaxiatoribus facta dictaque fuere
responsa quod profecto gratanter audivimus et exinde vobis inmensas
refferimus gratiarum actiones.
[]
Data Parisius quinta decima mensis septembris.
Any 1444
CARTA DIPLOMTICA
CLXIII
Carta dels Magistrats de Barcelona al tesorer del Rei de Frana,
per la que es demana que la Naci Francesa nomeni Cnsul a Siclia al que ho havia estat prviament de la Naci Catalana.
Naci Francesa
Naci Cathalana
Princep Rey e
Senyor nostre
Cap de lEstat del

Principat de
Catalunya
5"&(Z)<%$8$&('1*2).$9);$%19$);'('9,).$)
_$!"1*8
5"&(Z)<%$8$&('1*2).$9);$%19$);'('9,).$)
_$!"1*8
oMjM$Q&X_"(O$!"#$)Q(i#')+"$%Q#X+')
$$$$$$$$*bS$"#$%Q!"&$!"$)*O+"##*
LA NOBLESA CATALANA (S A DIR, DE GOTHIA LAUNIA) DEL SEGLE VII

NO ACCEPTA EL CENTRE DE PODER DE TOLEDO
Els orgens dels conflictes poltic basc i catal amb els poders de l'Estat espanyol vnen de molt
lluny, gaireb del moment mateix de l'arribada dels pobles visigots a Hispnia...
Aquest episodi de la nostra histria tot i ser importantssim, notabilssim, ha restat gaireb oblidat
fins avui (malgrat que historiadors com Menndez Pidal o Perre Vilar, conjuntament amb altres,
n'han deixat constncia). Es tracta de la primera Declaraci Unilateral d'independncia de la naci
catalana (incloent el Llenguadoc), fet que es produ en el moment de l'entronaci del rei got
hispnic Wamba.
Ds son avnement, Wamba doit rprimer une rvolte vasconne et doit faire face la rvolte du
comte Hildric de Nmes qui conteste son lection, soutenu notamment par l'vque Gumild de
Maguelonne ; en 673, il doit intervenir en personne en Septimanie pour combattre le duc Paul, qui
s'est proclam roi de la Septimanie et la Tarraconensis avec le soutien de partisans locaux et de
Childric II, roi des Francs, qui lui envoie des troupes, franques et saxonnes. Au cours de l't 673,
aprs avoir repris Tarragone, Barcelone, Grone et Narbonne, il est victorieux du duc rebelle qu'il
assige dans les arnes de Nmes (transformes en forteresse wisigothe au ve sicle), le force
capituler et le fera excuter Tolde.
LA NOBLESA CATALANA DEL SEGLE VII

NO ACCEPTA EL PODER DE TOLEDO
La Septimanie wisigothique est lpoque pendant laquelle la Septimanie a t gouverne par des
rois Wisigoths de 507 jusqu' 720. Le roi Geisalic (507-510) a maintenu la Septimanie avec l'aide
du roi Ostrogoth Thodoric le Grand, mais fut finalement dtrn par son neveu Amalaric
(510-531), qui du cder Narbonne aux Francs. Les rois suivants furent Theudis, Theudigisel, et
Agila Ier et Athanagild de 531 567. Liuva Ier (567-573), duc de la Narbonnaise, associa au trne
de la Septimanie son frre Lovigild. sa mort, la Septimanie passa son neveu Rcarde Ier
(573-601), qui gouvernait la rgion au nom de son pre jusqu' 586, date de son couronnement
comme roi de toute lHispanie. En 585 il se converti au catholicisme et rcupra Carcassonne, mais
en 588 il rprima une rvolte en Septimanie. Les rois suivants de 601 621 furent Liuva II,
Wittric, Gundomar, Sisebuth et Rcarde II. Le roi Sisenand (621-636) tait le duc de la
Septimanie durant le rgne de Swinthila, et un autre roi, Tulga fut le comte de Razs.
Le roi Wamba (672-680) a expuls les Juifs de la Septimanie aprs avoir mat la rbellion du Duc
Paul, qui stait proclam roi de la Septimanie et de la Tarraconaise (cest la premire et la
seule souverainet proclame sur les territoires catalan et occitan).
LA INVASI MUSULMANA
VA FACILITAR LA PRDUA DE CONTROL DEL TERRITORI PENINSULAR
PER PART DE LA MONARQUIA GODA DE TOLEDO I LA NOBLESA
MESETRIA
AMB LAJUDA DEL REI FRANC, LA NOBLESA CATALANA
ASSOLEIX LA SEVA FITA DEXPULSAR ELS INVASORS MUSULMANS
I FORJAR UN ESTAT CATAL INDEPENDENT DEL PODER CENTRAL
HISPNIC
ELS MONARQUES DEL REGNE DE CASTELLA SERIGIRAN EN
EMPERADORS DHISPNIA, RECORDANT ELS TTOLS OSTENTATS
PELS REIS GOTS DE TOLEDO I DECLARANT-SE ELS SEUS NICS
HEREUS LEGTIMS
DES DELS PRIMERS ANYS DE LA RECONQUESTA, LA OBSESSI DE LA
NOBLESA CASTELLANA NO S NOMS FORAGITAR A LINFIDEL,
SIN RECUPERAR LA SOBIRANIA SOBRE TOT EL TERRITORI
PENINSULAR.
LA PRESA DE BARCELONA PER PART DELS NOBLES CATALANS SOTA LA

PROTECCI DELS FRANCS, LANY 801, I LA NECESSITAT DE
COL!LABORAR PER TAL DE FER FORA ELS MUSULMANS DE LA
PENNSULA OBLIGA A LA NOBLESA CASTELLANA A MANTENIR UNA
ACTITUD PRUDENT (DE NO AGRESSI) VERS ELS ESTATS QUE SHAN
CONSTITUIT DURANT ELS PRIMERS ANYS DE LA RECONQUESTA
CRISTIANA
TANMATEIX, LA CORONA DE CASTELLA
UTILITZA TOTS ELS MITJANS POLTICS QUE SN AL SEU ABAST PER
TAL DACONSEGUIR QUE ELS ESTATS CRISTIANTS ES DECLARIN
VASSALLS SEUS
LES CIRCUMSTNCIES HISTRIQUES ELS BUFEN A FAVOR

I ELS NOBLES CATALANS NO CEDEIXEN A LES SEVES PRESSIONS
I NO RECONEIXEN LA SOBIRANIA CASTELLANA
K'+"&)e0&('&$%)<'%9'4)$&)9')8$#');%L&*1')<%*+$%'4).$9);"&1*9*)')a*24)1$9$7%'()9'&Q)TWtY4)"&)
$8)#').$9*7$%'%)8"7%$)9')<"88*7*9*('().$)5$%)0&')'9(%')1%"'.'4)$&)'30$8(8)($%+$8Z
23'(0456'%)*/.&*3)"3.%.*3)10"45*3)"*%)*/.&*#0",)-*-0.*/67-'89*:.*;)7'8(#'+9(:;'<$,'#9=0'&*(>&.'",'
#9=0'?,$'"1'@$%%'A1'B(*%(*6'<$,'"1'B,*&("C'('%('D(&E*0('+9(<$,#&'%%0F*,6'#(%@("&'<$,',%'+0&'#,"C1*'
=0'(>(F.','=0',"+*,:.'&1&':1'<$,'+,'F1>('+,D(".6',"'&(%'D(",*('<$,'(%,G*,','B(G(&'=0'(".','
(%,G*,','B(G(&'=0',#&,>6','(F'G*("'(%,G*,'#,9"'&1*".',"'%('#$('&,**(6'#(','(%,G*,'(F'D1%&'B%(,*7
8(#'+0%*-0.*/0*<'#&0%%''@1#'=,'(0&("&'+0*'<$,':.*0-'*'"'&'=0-*4)*3)1*3$./'>'*?##0-*
01=0-'/)-*/6@#='",'A*<$,''"3*-0#*")*:.*=)&*-03'=&'-A*'"#*#0*"6:'3*0"&)-"'-*0"*#)#*-08"0#7'
3'(%'&1*"(*'<$,'?1',"'H(#&,%%(6'(045'D(&,04'%1'#,"C1*'*,0'+9I*(GJ'%0'?,$'&1&('#('D,##0J6'(0&("&'
>1"'(".'B,*'#('&,**(6','D1%&'D0%%#','(F'D(A1*'(F$"+.">0('<$,'"1'=(@0('?,&'(%'@,"0*7'7772'KB.G7'
LM6'H*;"0>('!N
g$%+$8)30$)$&8)*&.*30$&)30$)&.9-+E+$>9-34'&"3+.9-0&.-"&3-0&-%+9,&..+-$7-&9-B&3&$-%7""&9'79,9'&"-.+-"&+.3,+,-'7.#1%+-&*"7'&+4)\')30$)$9)%$*)<%$($&*')5$%)#'9.%$)$9)8$0)n("9)./$+<$%'."%)
./=8<'&Q')<$%)('9).$)1"7%'%)*+<"8("8).$)#'88'99'(!$)'9)%$*)./C%'!2)*)9')8$#')80<%$+'1*')&")9*)
H8)%$1"&$!0.'4)E&8)'9)<0&()30$)$8)#$0)"79*!'()')("%&'%)')1'8($99')'+7)9')1b')$&(%$)9$8)1'+$8?
EL PRINCIPAT DE CATALUNYA NO NOMS ES CONSOLIDA,

SIN QUE EXPERIMENTA UN CREIXEMENT
FINS I TOT MS ENLL DE LES SEVES FRONTERES NATURALS.
TOT RUTLLA PER ALS CATALANS FINS A LA MORT (ASSASSINAT?),
SENSE SUCCESSI, DEL REI MART, AL 1410.
ARRIBEM AIX AL COMPROMS DE CASP, MOMENT EN EL QUAL,
FINALMENT, LA PUIXANT NOBLESA CASTELLANA
ACONSEGUEIX EL SEU OBJECTIU: QUE EL FILL DEL REI DE CASTELLA,
FERNANDO, EL DE ANTEQUERA, SIGUI ENTRONAT PRNCEP DE
CATALUNYA (FERRAN I)
1413
Don Fernando de Trastmara

Un absolutista, per primera
vegada Prncep de Catalunya.
Va accedir al tron del Regne dArag (1412), i posteriorment
al tron del Principat de Catalunya (1413) diferncia
temporal comprensible tenint en compte que lhereu de la
Corona dArag mantenia drets de regncia diversos, sobre
Estats diversos.
Format a Castella, Don Fernando I de Catalunya va ser el primer Comte de Barcelona i Prncep de Catalunya que,
a diferncia dels seus antecesors, no estava acostumat a regnar segons el model pactista-constitucional, fet que
implic linici dun distanciament de la Corona respecte les institucions poltiques dels Estats de la confederaci
catalana-aragonesa, ats que el nou Prncep hagus volgut actuar en aquests Estats de la mateixa manera com el
seu pare actuava al Regne de Castella: amb un ordre i comandament absoluts.
Un
home
criat
a
castella,
1369-1379
1336-1387
1396
sobir del Principat de
1412 Catalunya.
Enrique II de Castilla
Juana Manuel de Castilla
Elionor de
Catalunya
Catalunya
Juan I de Castilla
1379-1390
Ferrnando I
de Catalunya
1396
Enrique III de Castilla
1390-1406
Pere III de Catalunya
Elionor de Siclia
1396
Joan I de Catalunya
Mart I de Catalunya
1387-1396
1396-1410
1462-1472
La Guerra Civil Catalana

Absolutisme monrquic vs. Pactisme
constitucional.
El Prncep
El General
Seguint el model
castell, Joan II pretn
assumir plena sobirania
executiva i legislativa, en
detriment de la sobirania
legislativa constitucional,
fonamentada en les
Corts Generals com a
mxima instituci
legislativa i la capacitat
executiva principal de la
Generalitat.
La Generalitat de
Catalunya defensa la
prevalena de les
Constitucions, aprovades
per les Corts Generals,
sobre el poder reial.
On resideix la
sobirania poltica
nacional,
a les Corts Generals
o en la figura Reial?
En defensar les
Constitucions defensa
alhora la seva funci
institucional, executiva i
capacitat de Govern.
1469
Els Regnes dels Reis Catlics (I)

Caps de mltiples Estats: del
Principat de Catalunya al Regne de
Castella, passant pel Regne dArag i
el de Valncia.
La Corona de Castella regna sobre els segents

estats:
Regne de Castella (marc poltic propi)
La Corona dArag o Catalana,

regna sobre els segents estats:
Principat de Catalunya (marc poltic propi)

Regne dArag (marc poltic propi)
Regne de Valncia (marc poltic propi)
Regne de Mallorca (marc poltic propi)
1469
Els Regnes dels Reis Catlics (II)

Caps de mltiples Estats: del
Principat de Catalunya al Regne de
Castella, passant pel Regne dArag i
el de Valncia.
El Regne de Castella mant

les seves institucions:
Decrets Reials (Mac legal Suprem)

Rei (poder absolut)
Cria Reial (Govern)
Cancelleria Reial (Administraci)
no t Constitucions (llibertats
democrtiques dels ciutadans)

Moneda prpia, Forces Armades,
Deute Sobir
El Principat de Catalunya i els

Regnes de Valncia i dArag
mantenen les seves institucions:
Constitucions o Pactes (Marc legal Suprem)
Prncep (Cap de lEstat i Jutge Suprem)
Corts (Parlament)
Generalitat (Administraci i Govern)
Moneda, Forces Armades, Deute Sobir
1469
Els Regnes dels Reis Catlics (III)

Caps de mltiples Estats, del
Principat de Catalunya al Regne
de Castella, passant pel Regne
dArag i el de Valncia.
Durant el regnat de Ferran II de Catalunya-Arag (perqu, malgrat avui es coneixen per la seva uni matrimonial,
com a els reis catlics, la Reina Isabel II de Castella mai no va regnar sobre els territoris de la Corona catalanoaragonesa, sin que cadascun dels cnjugues regnava segons li pertocava sobre els dominis de la seva Corona),
els diversos Estats de la corona catalano-aragonesa van continuar exercint plenes competncies en ladministraci
dels respectius Estats, tant en matria fiscal (recaptaci i administraci de tots els impostos), monetria (emetent
la seva moneda), financera (emetent deute pblic) de defensa (amb milcies prpies de mar i terra), i el Govern de
la Generalitat segueix tenint un paper rellevant i capacitat per a administrar diner pblic. Daltra banda, es mant
la sobirania dels estats sobre el control de fronteres, amb capacitat arancel!lria i sobirania per a la protecci dels
respectius mercats interiors, tant del regne de Castella com de la Confederaci catalano-aragonesa.
Moneda catalana dor de Mig Principat. El Principat fou una unitat

monetria de curs legal a Barcelona duran lpoca de Ferran II.
(1493)
1469
Els Regnes dels Reis Catlics (VI)

Deriva absolutista de la Corona.
La Inquisicin se convirti en la nica institucin comn a todos los espaoles, con excepcin de la propia
Corona, a quien serva como instrumento del poder real: era un organismo policial inter-estatal,
capaz de actuar a ambos lados de las fronteras entre las coronas de Castilla y Aragn, mientras que
los agentes ordinarios de la Corona no podan rebasar los lmites jurisdiccionales de sus respectivos
reinos.
Wikipedia espaola, http://es.wikipedia.org/wiki/Inquisicion
VILA DE MON
Poble fronterer entre el Principat de Catalunya i el Regne dArag
Any 1585
ES CONVOQUEN CORTS GENERALS DELS REGNES
DE LA CORONA DARAG
Els braos del Principat hi clamen, a lunson:

volem una congregaci independent de Castella
PER A LA CONGREGACI MONSTICA CATALANA
Emparant-se en els seus drets histrics com a congregaci monstica
prpia, reclamen al Prncep-rei de Catalunya que es tinguin en compte
que Montserrat s catalana i que es legislin noves constitucions per tal de
garantir, com havia estat sempre, la condici de congregaci separada de
la castellana, vistos els abusos i la usurpaci que aquesta darrera estava
fent, de manera unilateral i en contra dels catalans, de la sobirania dels
monestirs de Catalunya, vulnerant les constitucions catalanes.
VILA DE MON
Any 1585
EL BRA ECLESISTIC
DEMANA AL SOBIR DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA QUE SESTABLEIXI UNA
NOVA DISPOSICI CONSTITUCIONAL QUE GARANTEIXI LA
INDEPENDNCIA DELS MONESTIRS CATALANS DEL PODER
ECLESITIC CASTELL POSANT SOBRE LA TAULA EL CAS FLAGRANT DE
MONTSERRAT.
COMENA REIVINTICANT ELS DRETS HISTRICS DEL MONESTIR DE
MONTSERRAT COM A CONVENT CATAL, LLIGAT AL MONESTIR
DE SANTA MARIA DE RIPOLL I NO PAS A VALLADOLID, TAL I COM
FOU ESTABLERT DES DELS RGANS DE PODER CASTELLANS, SENSE
CONSULTAR LES CORTS CATALANES, A TRAVS DUNA REFORMA DEL SISTEMA
TERRITORIAL ECLESISTIC, CAP ALS VOLTS DE LANY 1490 (REGNAT DELS REIS
CATLICS).
VILA DE MON
Any 1585
EL BRA ECLESITIC AFIRMA QUE
LA INDEPENDNCIA DELS [MONESTIRS] CATALANS S LA NICA
SOLUCI DEFINITIVA AL CONFLICTE QUE INJUSTAMENT ES
PATEIX A CATALUNYA.
AL MATEIX TEMPS, DENNCIA UNA INFINITUD DE GREUGES
SOFERTS INJSTAMENT PELS NATURALS CATALANS,
FRUIT DUN RACISME I SUPRBIA CASTELLANS QUE SORPRN I
QUE DEIXA ATEMORITS ALS NATURALS DEL PAS, SEGONS
QUEDA EXPRESSAT EN EL MEMORIAL DE GREUGES PRESENTAT AL SOBIR DE
CATALUNYA I REGNES DE LA CORONA DARAG
VILA DE MON
Any 1585
Alguns dels Greuges que sn presentats pels Catalans al seu sobir en
les Corts Generals del Principat de Catalunya:
ESPOLI DE LES RENDES DELS MONESTIRS CATALANS PER PART DE LES ESTRUCTURES DE
PODER ECLESISTIC CASTELLANES, A LES QUALS SACUSA DE NO RESPECTAR LES CONSTITUCIONS DE

CATALUNYA I DAUTO-ASSIGNAR-SE PER LA VIA DE FET (SALTANT-SE LA LEGALITAT CONSTITUCIONAL DE
CATALUNYA) LA SOBIRANIA SOBRE ELS AFERS ECLESISTICS CATALANS.
ACTITUD XENFOBA INJUSTIFICABLE DELS ESTRANGERS CASTELLANS CAP ALS NATURALS

DE CATALUNYA I I USURPACI ILLEGTIMA DEL PODER: HOSTES VINGUEREN, SENYORS SE FEREN.
VEXACIONS VERBALS PER PART DELS ESTRANGERS CASTELLANS CAP ALS NATURALS CATALANS
(ENTRE LES QUALS ES DEIXA CONSTNCIA DE LES SEGENTS: HABLAD EN CRISTIANO I

EQUIPARAR CATALUNYA AMB UNA COLNIA SOTA EL DOMINI DE CASTELLA, DIENT QUE A CATALUNYA
HI VENIM PER A CONTROLAR LES NDIES)
SUPRBIA DELS DIRIGENTS ECLESISTICS CASTELLANS CONTRA LA NACI CATALANA (ES PARLA EN
TERMES DE NACIONS DIFERENTS, FENT S EXPLCIT DE LA PARAULA NACI) AMB AMENACES

CRUELS, COM QUE ELS CATALANS HAUREM DE SER CONQUERITS, O B LAMENAA DE SER
ENTREGATS A TRACI ALS FRANCESOS (MOSTRANT ELS ESTRANGERS CASTELLANS UN
ESPERIT DE DOMINI FEROTGE I SORPRENENT VERS ELS NATURALS CATALANS)
s linici dun conflicte histric que avui (S. XXI) encara dura (!), i que ha estat
agreujat pel pas dels segles (i pels enfrontaments civils i militars), des de la
guerra dels segadors (S. XVII) don prov lactual himne oficial de Catalunya
fins a la guerra civil espanyola (S. XX) amb el dictador castell Franco
defensant la unitat dEspanya contra el procs de refederelitzaci de lEstat
iniciat pels poltics catalans i bascos, passant per la guerra de Successi al
tron dEspanya (S. XVIII).
Endarrera aquesta gent tant ufana i tant suprba! Com fem caure espigues
dor, quan conv seguem cadenes! - Els segadors (1640). Himne Oficial de
Catalunya (2012).
Corts Generals dels Regnes de la

Corona de Arag.
Celebrades a la Vila de Mon en lo Any del Senyor
de MDLXXXV (1585)
Greuges del bras ecclesistich a nostra
magestat, Prncep de Cathalunya y Rey de
Arag, Rey de Valencia y Rey de Mallorca
E encontinent fonch llegida una suplicaci per part del monestir de

nostra senyora de Monserrat presentada, la qual s del tenor
segent:
Molt illustres, reverendssims, excellentssim, illustres, molt

reverents y molt magnchs senyors.
Die lune, quarta mensis novembris, anno a nativitate Domini
Sn tants los agravis, danys, tiranies y mals tractes que han
MDLXXXV.
causat y fet los frares de la provncia de Castella en aquella sancta

casa y sanctuari de nostra senyora de Montserrat, tant celebrat
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les
per tota la Europa, y posat per la misericrdia de Du enmig de
Corts Generals que la sacra, catlica, real magestat de present
Catalunya y sustentat de les almonyes y charitats de aquest
celebre en la vila de Mon als ncoles de sos regnes de la Corona
Principat y Corona de Arag que, perque nos perds la devoci de
de Arag de la mar. Als reverent nobles y magnchs senyors los
dit sanctuari y no se arruyns dita casa his poss remey
diputats del General del dit Principat y als hodors de comptes del
convenient a dits agravis y danys, foren forsats los consellers de
dit General y a totes altres persones a quis pertany y lo present
Barcelona y Consell de Cent, junctament ab los diputats, de
negoci toque y tocar pugue. Salut y honor.
representar los danys a sa magestat per a qus poss lo degut

remey perpetu, reparo convenient y segur, per via de constituci
Lo promotor del bras ecclesistich ha referit que en aquell bras se
ho acte de cort, que s separar aquest monastir de la congregaci
ere presentat y legit un memorial donat per part del monestir de
de Valladolid y fer-la provncia per si separada, puix ningun altre
nostra senyora de Monserrat y se s suplicat an aquell bras que
remey seria sin per major dany, tornant al mateix que estava y
sien servits los tres brassos fer embaxada a sa magestat.
perque vostres senyories, excellncia y micers spien lo que passe,

adverteix lo segent:

Corona de Arag.
Los serenssims reys de Arag, de gloriosa memria y nostros
de MDLXXXV (1585)
antichs catalans, tingueren sempre molt gran mirament que

strangers no governassen los monastirs de aquest Principat de
Catalunya perqu, com stranys, com no tenen amor y aecti a les
coses que governen, y ax les arruhinaven y arruhinen, no tenint
Primo, que aquesta sancta casa may fou subjecta a Castella, sin
al monestir de Ripoll y encare vuy regoneix aquesta superioritat ab
alguna cosa cada any a dit monestir de Ripoll [reivindicaci dels
drets histrics]. En temps del rey don Fernando y de la reyna dona
Isabel, sent tant cristians y desijant la reformaci de totes les
religions, reformaren dit monestir, de claustrals que era a frares
reformats, y per no haver frares reformats en Catalunya ni a la
Corona de Arag, los feren venir de la congregaci de Valladolid y
si aguessen advertit los nostres lo que los frares benets en
Portugal, que no admeten ningun castell, nos foren seguits los
inconvenients y danys se sn seguits y no podrian dir per ells,
hostes vingueren, senyors se feren.
compte sin en gosar y aprotar-se de las rendas de dit monestir,

com se pot veure en la constituci fu lo rey don Alono quart, que
s la ltima sots ttol de bisbes, prelats y clergues, que la lectura
d'ella s de notar en aquest propsit, la qual per no ser-se
observada ha causat en dit monestir molts grans inconvenients y
danys. Perque apoderant-se los frares de la provncia de Castella,
ha vuytanta anys ho ms, de dit monestir, tenint tiranizada
aquella casa, no volent may servar igualtat ab nostros naturals,
ha causat, com est, dit molts grans danys y molt gran ruyna y fent
molts agravis a dits nostres naturals, posant en condici de
pendre la charitat y almonyes y devoci de dita casa, vent, los que
donen dites almonyes, mal administrada dita casa y sos lls
maltractats per stranys y vent que en vuytanta anys may y ha
hagut sin un abat catal y altre valenci, y lo mateix dels
majordoms.

Corona de Arag.
Si prenen alguns nostros naturals per dar a la terra alguna rah, en
de MDLXXXV (1585)
lo noviciat los fan tants maltractes que foradament han de dexar

lo bit, fent lo contrari ab sos naturals, y ax alguns generals han
advertit als abats que no prenguessen cathalans ni de aquesta
corona, sin pochs y hmens baixos y per a poch, y permet Du
Y pensant posar aquest Principat en les Corts de 1547 algun

remey en fer constituci, que ning pogus ser abat de dit
monestir que no agus pres lo bit en dita casa, feta la lley
pensaren la malcia, de llavors ens han presos molt pochs de
aquesta corona, no volent admetre lls de cavallers, ni de
persones honrades, ni homes doctes, ni que sien per govern y no
prenen sin molts pochs y aquells quels parega ha ells que no sn
per a res y, sils rexen hmens de enteniment y de pit, los
desterren a Castella, y sn dos voltes ms que nostros naturals; y
per tenir frares molts de llur naci, los fan venir de Castella a costa
y despesa del monestir, y altres que venen y van ha Itlia los
persuadexen prengan lo bit y, com molts ho fan de imperatiu y no
per devoci, rexen inquiets y ambiciosos.
que als mateixos que prenen dels nostres ab quin intent fer-los
Du grans religiosos y per a molt y per qualsevol crrech en dita
religi.
Y tot ass fan y procuren per no perdre lo ceptre y mando de dita

casa ho, com ells diuhen, per no perdre las ndias [referncia a
l acci colonial], per ser sempre abats y majordoms, entre los
quals, y poch de altres que han tingut dits crrechs y saber com se
poden valer del diner, se parteixen entre ells; y ax, com tenen
molts dins, los s fcil tenir de sa via los visitadors que venen, las
quals visites sn sols les ms voltes per privar de vot actiu y passiu
als que sn benemrits y temien nols anomenassen en abats y no
posen en llista per a concrrer en dit crrec, sin als que ells volen,
com se s vist han fet are ab aquesta visita darrera ab fra Francisco
Torrelles y altres y dissimulen les culpes de sos naturals castigant
asprament a nostres naturals de coses certes y sens culpa.

Corona de Arag.
de MDLXXXV (1585)
Fra Sebesti de Elzinas, sent majordom, tingu, sens llicncia ni

saber-ho son abat, en un forat dotze mil lliures molt temps y lo
mateix tingu altre majordom sis ho set mlia lliures, en la
En lo dipsit dels diners no y ha horde y als donats, que porten los
montanya y en altres parts se sn trobats molts dins; que tot
dins de les plegues, nols assenten tot lo que porten, y sis
senyala mala administraci.
quexen, com molts se sn quexats als abats, los diuhen: qu us va

a vosaltres?, y ax se aturen lo que volen, donant exemple als
Y ara, poch ha, ses trobat un forat que passe de la cambra del
donats que fassen lo mateix.
bat al depsit del diner fet ab molt gran malcia y cautela, ab dos
portes ab dit forat, que nos podran conixer, ni vurer, per ont
Ab una informaci se prengu, alguns anys ha per los diputats,
entraven en dit depsit sempre que volien, tenint dit depsit una
consta haver tret de dit monestir y portats en Castella ms de
porta principal ab tres claus per cerimnia, lo que s estat posar lo
sexanta mlia ducats; are de nou los diputats que vuy sn han
sagell a tot lo que ses dit qu pot pensar tenint la casa sexanta
presa informaci de haver-ne tret algunes crregas y axs diu que
mlia ducats de renda, los pelegrins sn cruhament hospedats y
alguns abats y majordoms han fet maiorasgos en Castella de les
ab pocha charitat tractats, y los frares y monjos poch regalats, y
almoines de dita casa. E de les almoynes y acaptes de Castella,
los que van all per sa devoci, cavallers y altres de aquesta
que sn alguns milanars cada any, ne ve casi no res a Monserrat.
corona, sn mal provehits, y si sn de llur provncia se fan molt

diferentment; y est vuy dita casa empenyada [endeutada,
Dos ho tres-cents ducats de Monserrat de renda que alg dex en
hipotecada] en ms de trenta ho quaranta mlia lliures, que tot s
Castella la han donada y aplicada a un monestir de Castella,
senyal del frau que fan y de la mala administraci que hi tenen.
manant que nos puga demanar ni repertir sots pena de

excomunicaci.

Corona de Arag.
de MDLXXXV (1585)
Los monjos del consell de dita casa sempre sn la major part

castellans y ax fan tot lo que volen, adherint ab lo abat y
majordoms, y los nostros naturals no tenen sin oci de treballs y
la visita se far b y com conv al servey de Du, y d'ella resultar,

his veur lo dany y ha en aquella casa, y particularrment se podran
castigar los culpables.
obedincies, y aix proveheixen llarch a dits frares sent malalts y

anant cam y en llurs seldas, fent-ho molt stretament, y molt
diferenment ab los nostros. Ultra lo que frauden en los dins,
trahuen de Cathalunya, donen y gasten moltes coses, ab scndol y
descrdit de dita casa y religi.
Dites coses posades en aquest memorial y altres estan provades en

lo procs y se provaran ms particularment ab la visita ques va
fahent, tenint sperana que estes coses se remedieran ab la visita
del senyor bisbe de Lleyda, fra Benito de Toco, la qual no fou com
se sperave, per no haver feta justcia en dita visita de privar al abat
y majordoms durant dita visita per tenir, segons ell deie, les mans
lligades per a poder-la fer, de qu se s seguit lo dany y
inconvenient y scndols se sn seguits des de sa mort en, y
encara que ab la visita del senyor bisbe de Lleyda se t sperana,
Tota via per posar en dita casa un remey perptuo y segur y ecs
y durable se ha de procurar y suplicar a sa magestat intercedesca
ab sa sanctedat que fasse promesa per ser separada de la
congregaci de Castella y que de dita separaci se fasse
constituci incommutable he inviolable y concedir als diputats de
Catalunya facultat de poder gastar de les pecnies del General ns
en una summa convenient ha eecte de impetrar de sa sanctedat
la resposta resolutria de qu acerca del sobredit li ser estat per
aquest Principat suplicat y per sa magestat intercedit,

Corona de Arag.
de MDLXXXV (1585)
perqu tot altre remey, segons est dit, s de ningun efecte y los
nimos dels uns y dels altres irritats, serie venir en pijor, y ab
aquest cessaran totes les queixas de la ciutat y Diputaci y de tota
la terra y ab aquest medi se llevaran totes les ocasions y motius
que podrien portar aquesta casa a semblant, ho pijor estat, del
que are est, y ab aquest se exclouen les llargues dissencions y
pretencions que y ha hagudes en dita casa desprs, puix los
castellans entraren en ella, y puix los de aquest Principat y Corona
de Arag no van a Castella a molestar, ni inquietar les cases, ni
pendrer lo pa de la m; rah que gozen nostros naturals en pau
ques en sa terra, puix s cosa prpria sua y ells vajen a gozar las
que tenen en Castella, que no faltaran religiosos d'esta corona que
la regiran, ax en lo spiritual com en lo temporal, tan b com a
Y se ha de tenir molt particular agravi lo que scrigueren fra

Sebasti de Alzinas, fray Gusman y fray Feria de que [als catalans]
nos donarien ha heretges y francesos y que sa magestat [als
catalans] nos haurie de conquistar.
s de conar, que sent sa magestat prncep y rey tant christi y

tan arrimat a rah y justcia, y pare y senyor de tots, que en cosa
tant justa ser ms servit de complaure y fer merc a tota esta
terra y Corona de Arag que complaure a tants pochs frares
castellans y ambiciosos, superbs y mal administradors de dita
sancta casa y ultra que ser posar aquella sancta casa en quietut y
servey de Du y de sa magestat, ser escusar que nos perda la
devoci de un tant gran sanctuari y que nos seguescan altres
majors inconvenients com se'n sn seguits, per ser ms cert lo
remey se'n fassa constituci en aquestas Corts de dita separaci
com est dit.
qualsevol d'ells, com se s vist en los pochs prelats d'esta corona

que n governada y aguera aguts molts sils aqueren volgut elegir
en abat y majordoms. Han de suplicar a sa magestat mane fer venir
a fra Torrelles y ha fra Snchez, portugus, que estan vuy
desterrats en Castella injustament, perqu sien desagraviats y
perque puguen ser presos de testimonis en la visita.
Les causes y motius que y ha ms particulars perqu conv dita

separaci y los danys que cause y pot causar de no fer-se, ab altre
memorial apart se dar, per no posar-los ass per no enfadar ab
tanta scriptura y rahons.

Corona de Arag.
de MDLXXXV (1585)
La ambici gran que molts d'ells tenen en voler dominar als de la
Corona de Arag nos pot scriure, pus havent-hi persones de la
Memorial de Greuges del bras ecclesistich
dita corona, que sn per a qualsevol causa, procuren en desterrarlos, ho privar-los per coses quels imposen per a ser privats y posen
Danys ques seguexen a la casa de nostra senyora de Monserrat

per estar subjecta a la congregaci de Castella.
los noms de heretjas, de ambiciosos y alguns d'ells ho sn de noms

y de fets.
Sn los danys spitiruals.
Lo dany de les nimes dels que sn de Castella en avorrir y
Primo, les inquietuts y desassosiegos dels religiosos de la Corona
perseguir als d'esta terra y llibertat y llicncia que tenen de pecar
de Arag molt grans causats per los molts agravis y notables
y ofendre a Du y al prxim spanta y scandaliza al poble que ho
injustcies quels fan los que sn de Castella, ax en les visites com
sab y veu y atrevexen-se an a per tenirlo per a alcalde y que
fora d'elles, segons dar testimoni de ass lo procs.
ning nols castigar, de ont venen a multiplicar tant les maldats y

scndols en Monserrat ab perill de les nimes.
La por y reel contnuo en qu viuhen los naturals d'esta corona

vent ab quanta facilitat se atravexen los que sn de Castella ha
Espante lo orgull y imperi ab que [els castellans] dominen sens
deshonrar-los y afrentar-los y desterrar-los de casa, de sa professi
guardar constituci quels contradiga a sa voluntat y, com si los
y ptria natural, enviant-los a viure a terres molt apartades y
naturals no tinguessen enteniment, nols donen part de moltes
remotes, a ont tamb viuen ab ncia y cuydado de tornar a sa casa
coses, que fra millor per la casa no fer-les y ax, de tres parts dels
y mare, y no troben remey per fer-ho.
monjos del consell, la una solament s de naturals.

Corona de Arag.
de MDLXXXV (1585)
La prdua de la devoci dels faels, que vent la poca religi de
alguns y lo maltractament quels fan als naturals y als matexos

seglars en ospederia, dexen de fer les almoynas acostumades, y
La alteraci y scndol de tota la terra [catalana], que sab y entn

la mala vida d'alguns religiosos que sn de Castella, los quals se
atreveixen a pecar contra Du, ab conansa que noy haje de
haver cstich per a ells, s cosa que spanta, posant la llengua en
los concellers y cavallers de Barcelona ab poch acato, dient que
merexen ser conquistats, y que abans nos donariem ha luterans
que a castellans, sent aquest regne christianssim y delssim a
vostra magestat, de la qual cosa s vingut lo poble a alterar-se y
murmurar contra los tals, y per ventura de ass s vinguda
la revolta y escndol.
Fas gran injustcia en donar lo bit, perque y ha en lo convent les

dos [terceres] parts de la corona de Castella, havent de ser ms
los naturals de bona rah, pus la major part de la almoyna se
trau de la corona, y venen molt bones habilitats [vocacions], y de
bon llinatge, ha pendre l'bit, y nol volen donar.
ax diuen los passatgers que, sis muds lo govern, quel

tinguessen los catalans, restaria doblada almoyna y ax se
desempenyarie la casa dels molts censals que deu.
Ay tamb perill espiritual en los confessors que sn castellans, y

fer-los confessar cathalans y francesos que nols entenen b, y ax
se haurie de procurar que parls en cathal en Monserrat, y no en
castell, pus s ms necessria la llengua cathalana y estan en
Cathalunya y d'esta manera nons farien vergonya dient que
parlam christi quant parlam nostra llengua natural.

Corona de Arag.
Lo molt ques gasta en sustentar los collegials d'esta casa en
Salamanca, que sn vuytanta lliures cada any a cada hu y aprs de
de MDLXXXV (1585)
haver studiat, los ms que sn de Castella, hi resten per all

predicadors, y a la velleza tornen a Montserrat a que los
servesquan.
Lo que gasta en traure dispensas de Castella per a novicis d'esta

casa a costa de la mateixa casa, podent en ella triar entre any molt
Sn los danys temporals.
hbils persones que de diversas nacions per ella passan y
Primerament, lo molt ques gaste en anades y vingudes dels
demanan lo bit y nol donen.
religiosos de ac a Castella y de Castella ass, y ax anant y venint a

folgar-se, com ha viure, que segons diuen ells venen a les ndies
Dany s per als vassalls no ser governats per los de la Corona de
per a carregar-se de libres, estoigs y vidres y altres coses.
Arag, perqu no serien defensats los que mereixen cstich, ni

causarien morts y bndols, com los y ha vuy dia, per haver-hi
Reb aquesta casa gran dany en fondre's en Castella tantes
exepci de persones [doble bara de medir] y falta de justcia.
almoynes com per all se fan a nostra senyora de Montserrat, que

s molt poch lo que porten ass, havent-hi 40000 pilas, segons
Puix tota la renda de Monserrat y almoynes sn vots, suor y sanch
apar en los llibres dels comptes, y com sn de Castella los que ho
de pobres, se hauria de mirar molt com se gasta en servey de Du
administren, la major part se deu restar per all entre parents
y almoyna dels mateixos pobres, y en lo vestir y menjar del
y amichs y algunes persones de la orde, lo qual fra millor vingus
convent que fos ab igualdat, y no que a uns los sobre y a altres los
tot a esta casa per a sustentar tants religiosos de la corona de
falte, ni que als passatgers, parents ni amichs dels feligresos
Castella que sn la major part del convent.
castellans que passen a Roma, ho Itlia, sels dna [gran] quantitat

de reals [diners].

Corona de Arag.
de MDLXXXV (1585)
y ab esta divisi de congregaci [amb la independncia respecte
de la congregaci de castella] se lleven molts inconvenients de

dissentions, y [la] poca pau y uni que y ha entre diverses nations,
com se veu al ull [a simple vista] en esta casa, pus s arribada en
Tots estos mals, y altres molts se lleven, apartan a Monserrat de
tan msero y llamantable estat per haver governat ab
Castella y fent sa sanctedat congregaci de observants en aquesta
sobergueries los de la corona de Castella, sens poder ser ohits los
Corona de Arag y seria grandssim b, ax spiritual com temporal,
naturals, demanant justtia y remey en ass a sos generals y
per a les coses claustrals de nostre pare sanct Benet ques fossen
visitadors de la congregaci de Valladolid, lo qual tot s estat
reformades algunes, perque estan vuy en dia molt arruhinades
causa demanar la ciutat de Barcelona a vostra magestat remey, per
per estar subjectas a comanads, la qual reformaci desigen
via de visitador apostlich, vent que est empenyada en ms de
alguns claustrals, y ho digueren al bisbe de Lleyda, que estigue en
tres mil ducats, y que ax en lo spiritual, com en lo temporal, se
lo cel, y ser ass edicaci de tot lo regne, y pesar dels lluterans,
assolaria, y en Itlia hay tamb tres hbits diferents, que cada hu
b y augment de la christiandat, y ab aquest medi cessaran
s congregaci de per se [splica a sa magestat perqu recuperi
los scndols y revolucions d'esta casa y de aquesta distincti de
els lligams histrics de la congregaci monstica catalana,
congregaci de sanct Benet, tenim exemple en Portugal, que s
vinculada al monestir de Ripoll i des de sempre independent de la
congregaci per si [independent de Castella];
congregaci castellana, com a nica opci viable per a posar

remei als danys econmics i morals que pateixen els catalans,
que, des dels reis catllics, estaven dominats per la congregaci
monstica de castella en contra de la seva voluntat i en contra de
les constitucions vigents a Catalunya].
La 1a sublevaci dels catalans

1640
La 2a sublevaci dels catalans

1705-1714
1698
C30$8()<9').$)8$(!$).$)['%1$9"&'4)$&1'%%$!'()<$%)a90A8)Ffh).$)c%'&B')$9)TSUu4).$+"8(%')30$)
$98)<9'&8)<$%)'&*:*9'%)9')&'1*2)1'('9'&')$%$&)+"9()'&($%*"%8)*)<".%*')$-<9*1'%)$98)+">08)
<$%306)9$8);"%(8);'('9'&$8)8*!&'%$&)$9)g%'1('().$)R6&"#')$9)Ttkd)<$%)'.:$%*%l8$)')9')R%'&)
C9*'&B')=0%"<$')1"&(%')9/'78"90>8+$).$)a90A8)Ffh).$)5%'&B'?
1698
Cam per anar cap a Espanya
?=Y&43$-'7*"-+..&"-&$-o9'+2$
&X
Barcelone
1714
Aixecament dels catalans en defensa de la sobirania constitucional del Principat de Catalunya (judicial, legislativa i executiva)
CATAL A LATAC!!!
VISQUIN LES LLIBERTATS CATALANES!!!
MORI LABSOLUTISME!!!
CONQUESTA DEL PRINCIPAT I

ABOLICI DE
LA SOBIRANIA
CONSTITUCIONAL DEL
PRINCIPAT DE CATALUNYA
1714
El Principat
de Catalunya
queda com
un simple
nom, sense
drets, sense
sobirania,
sense
contingut
real.
Ja no s el
poble qui fa
les seves
prpies lleis,
sin el que s
el Rei,
seguint el
model
absolutista
castell i
francs.
s la fi de
ms de 700
anys de
llibertat
legislativa i
judicial del
poble catal.
Lany 1812,
amb la
promulgaci
de la primera
Constituci
Espanyola, el
Principat
desapareix
per complet
com a unitat
territorial,
quedant
assimilat al
territori
dEspanya
com una
provncia
ms.
1854
BIBLIOTECA NACIONAL DE MADRID
o.-!"3$%3'+,-0&-=+,+.*$>+-Y+-0&9+'+"&2*,-0&.-4+'+O
Q.-9&*-..7%-Y3-s2*"+6-9&27$9-./&F\"%3,-&9'+$>7.6
./o9'+$>+-?t$%7"'7"+0+-7-Q99343.+0+X
:"+24&$,-0&.-039%*"9-0&-:"+$%&9%-;+%38-0+B+$,-&.9-4&4@"&9
0&-.+-)3'*,+%3<-!"7B3937$+.6-&.-p-0&-5*$>-0&-HpjH(
Com podria ser Espanya si el bndol austriacista, amb

Catalunya i els aliats,
hagussin guanyat la guerra de successi al 1714?
Confederaci Lliure dEstats

Per a cada entitat nacional:
Plena sobirania judicial
Plena sobirania legislativa
Plena sobirania executiva
Veu prpia a la UE
Veu prpia a la ONU
Cap dEstat Compartit
Estats Confederats dEspanya

Poltiques comunes:
parmetres macroeconmics
defensa territorial general
Protecci mediambiental general
Totes les nacions en peu digualtat!
ESTATS DE LA NACI CASTELLANA
ESTATS DE LA NACI CATALANA
ESTAT DE LA NACI
GALLEGA
Castell
Castell
Castell/Aragons
Catal
Catal
Catal
Gallec
Llengua
Oficial
Llengua
Oficial
Llengua
Oficial
Llengua
Oficial
Llengua
Oficial
Llengua
Oficial
Llengua
Oficial
Corts dAndalusia
Corts de Castella
Corts dArag
Corts de Catalunya
Corts de Valncia
Corts de Balears
Corts de Galcia
Govern dAndalusia
Govern de Castella
Govern dArag
Govern de Catalunya
Govern de Valncia
Govern de Barlears
Govern de Galcia
ESTAT
ANDALS
ESTAT
CASTELL
ESTAT
ARAGONS
ESTAT
CATAL
ESTAT
VALENCI
ESTAT
BALEAR
ESTAT
GALLEC
oMoM$#C"O)#*V'+,!$(*)'Q(*#
RlRo$D${
ELS ATACS A LA NOSTRA

CULTURA
ES MANTENEN VIUS
(DES DE 1714)
Greuges a la Dignitat poltica de Catalunya per manca de

SOBIRANIA JUDICIAL

SOBIRANIA JUDICIAL

SOBIRANIA JUDICIAL

SOBIRANIA JUDICIAL
E-NOTCIES.CAT

SOBIRANIA JUDICIAL
CRONICA.CAT
LA NEGACI DE LA
NOSTRA SOBIRANIA S
CONSTANT
(DES DE 1714)

SOBIRANIA LEGISLATIVA

SOBIRANIA LEGISLATIVA

SOBIRANIA JUDICIAL
Invasin de competencias
Una de las principales razones de los partidos catalanes para impulsar el nuevo Estatuto era evitar la
"invasin competencial" del Estado, que habitualmente legisla sobre competencias compartidas con las
autonomas con todo tipo de normas. El Estatuto deca que esta legislacin solo podra hacerse con
"normas con rango de ley, excepto en los supuestos que se determinen de acuerdo con la Constitucin
y el presente Estatuto". La sentencia rechaza de plano las pretensiones de la Generalitat y declara
inconstitucional buena parte del artculo 111. Segn los magistrados "tambin es posible predicar el
carcter bsico de normas reglamentarias y de actos de ejecucin del Estado".
El sector progresista tuvo que ceder ante el magistrado Manuel Aragn para que se incorporase al fallo,
como primer pronunciamiento, que "carecen de eficacia jurdica interpretativa las referencias del
Prembulo del Estatuto a Catalua como nacin y a la realidad nacional de Catalua".
De los artculos declarados no ajustados a la ley fundamental, ninguno lo es en su totalidad, salvo el 97,
que establece la creacin de un rgano de gobierno de los jueces en Catalua similar al Consejo del
Poder Judicial.

SOBIRANIA JUDICIAL
EL CSTIG FISCAL
I EL TRACTE COLONIAL
ES MANTENEN VIUS
(DES DE 1714)
LEstat espanyol tracta Catalunya com a una colnia
General Prim (1833-1870)
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
-250.000.000.000 euros
de solidaritat des de 1986
M"
i mentrestant, el port de Barcelona sense les connexions adients,

la connexi dample europeu amb frana pendent,
les estacions de rodalies catalanes sense inversions des de fa dcades,
les escoles i els hospitals catalans que sofreixen doblement les retallades,
laeroport del prat mancat de vols intercontinentals,
la llengua catalana no reconeguda com a llengua de lEstat,
atacs judicials constants contra el sistema educatiu en catal,
el ministre dEducaci dient que pretn espanyolitzar els alumnes catalans,
presncia catalana al TC (8%) de la meitat del nostre pes poblacional i PIB (16% i 20%),
presncia catalana a les corts espanyoles (13%) inferior al nostre pes poblacional i PIB (16% i 20%),
inversions pressupostades de lEstat a Catalunya (11%) i realment executades (4%) molt per sota
de laportaci catalana a les arques de lEstat a travs dels impostos (24%)
noms la meitat dels nostres impostos que paguem sn invertits a la nostra terra i, a sobre,
hem daguantar manifestacions de dirigents espanyols titllant-nos dinsolidaris i
dient-nos que si no tenim prous diners per a pagar les nmines, renunciem a la
televisi pblica catalana (un dels eixos vertebrados del nostre poble)
%PIB
LA SUPRBIA
CASTELLANA CONTRA LA
NACI CATALANA
SEGUEIX VIVA AL S. XXI
setembre 2012
El popular Alejo Vidal-Quadras afirma a 'Intereconomia TV' que Catalunya s una colnia
i una comunitat rebel i demana la intervenci, amb la fora de les armes, de
lautogovern catal, mostrant la baixa qualitat democrtica de la poltica espanyola:
En una tertlia de la cadena de televisi espanyola i ultra dretana, Intereconoma TV, Vidal-Quadras ha fet les segents declaracions, totes
elles relatives al procs democrtic i pacfic que en aquests moments s'est vivint a Catalunya, en el qual una majoria de ciutadans estan
d'acord en exercir el dret a l'autodeterminaci, al qual el Parlament i el Poble de Catalunya mai han renunciat.
Les paraules del popular espanyol Vidal-Quadras, dites en el marc d'un programa de televisi ultradret radical, han estat les segents:
'El govern espanyol hauria d'anar preparant un general de brigada de la gurdia civil espanyola.'
'La convocatria d'un referendum d'autodeterminaci s il!legal i s contrria a l'ordenament espanyol vigent. En aquests casos, a part de recrrer
aquesta decisi als tribunals, s'ha de fer una altra cosa: com que la resoluci del Parlament de Catalunya incompleix la llei, cal intervenir l'autonomia
(suspendre l'autogovern catal).'
'A part de recrrer la decisi als tribunals, s'ha d'intervenir l'autonomia en cas que aquesta incompleixi la llei. Per tant, el Govern espanyol s'ha de
posar en contacte amb el president Mas i dir-li: miri, aix que vost ha fet es troba fora de la llei, i vost ho ha de rectificar perqu, si no, l'haur
d'intervenir.'
'El senat es reuneix, vota, i, a continuaci, aquesta colnia, aquesta comunitat autnoma, s intervinguda. Desprs el parlament de Catalunya
es dissol, el Govern de Catalunya se'n va a casa seva i la delegaci del Govern espanyol pren el control de Catalunya. Llavors, el general de brigada
de la gurdia civil espanyola pren el control de la policia de Catalunya.'
'Si treuen la gent al carrer, doncs b, que la treguin. Vost ja comprendr que, desprs d'estar-se una setmana al carrer manifestant-se, la gent
haur de tornar a casa seva, perqu de manifestar-se no sen menja.'
'Si el Parlament de Catalunya persisteix en tirar endavant aquesta actitud que desafia la Constituci espanyola, posant en risc la unitat territorial
d'Espanya, llavors cal intervenir a l'autonomia rebel.'
octubre 2012
El rotatiu alemany 'Frankfurter Allgemeine Zeitung' acusa a Jos Ignacio Wert de
franquisme pur pel que qualifica de declaracions indignants:
Considero que la deriva que ha tomado, en parte, el sistema educativo en Catalua facilita ciertamente que se produzca un
ocultamiento o una minimizacin de los elementos comunes (particularmente los histricos) que configuran la historia de Catalua
dentro de Espaa i que, en canvio, se exageren (hasta a veces la caricatura) los elementos ms particularistas de la misma
es tan cierto que hay elementos en el sistema educativo... por cierto, elementos que trajeron ustedes durante el tiempo del tripartito, en
los que, por ejemplo, en segundo de Bachillerato, lo que en el decreto de enseanzas mnimas, comn y de aplicacin en toda Espaa, se
llama Historia de Espaa, en Catalua, segn el Decreto de ustedes (de un Conseller que entonces era de su partido) [es refereix a
Ernest Maragall], se llama Historia, y, en l, la historia de Espaa tiene menos rango que la de Catalua, y la seora Rigau, que es de
otro partido que no el suyo, que es de Convergencia, ha dicho el otro dia que nuestro inters es espaolizar a los alumnos catalanes (lo
ha dicho no con nimo de elogio).
Pues s, es que NUESTRO INTERS S ESPAOLIZAR A LOS ALUMNOS CATALANES y que se sientan tan orgullosos de ser
espaoles como de ser catalanes, y que tengan la capacidad de tener una vivencia equilibrada [el ministre pressuposa que viure la prpia
concincia nacional com a catal s tenir una vivncia desaquilibrada] de esas dos identidades porqu las dos les enriquezen y las dos les
fortalezen [el ministre demostra que no coneix o que no li importa gens lempobriment que pateix Catalunya, tant en termes estrictament
econmics com de capacitat dexpressi nacional i internacional, pel fet de trobar-se en un Estat que posa constantment pals a les rodes
al seu desenvolupament nacional i social]. Y EN ESA LNIA, SEOR DIPUTADO, VAMOS A CONTINUAR.
un poble
venut,
pateix.
un poble allibertat
dels seus
maltractadors,
no haur de patir.
oMmM$OQb$,(*$(*)'c$'$+"('b$!&"+$*$
!")'!'&
a/'<"8(')c=I=KCaf`gC)\')#')($&*%)$98)8$08).*$8).$)!9L%*')30'&)$9)(%*<'%>(4)9*.$%'()<$9)P`;4)#')
<9'&($\'%)0&)=`gCgqg)30$)5$.$%'9*(mH8)=8<'&Q')*)%$1"&$!0H8)$9)1'%,1($%)&'1*"&'9).$);'('90&Q'?)=9)
%$809('()#')8$%)0&)1'9#'%*)*++$&8).$)("(')9')8"1*$('()1'('9'&')<$%)'1'7'%)'+7)0&')."79$)
:0+*9*'1*2)<b79*1').$9)&"8(%$)<"79$4)M;=PfaaCIJN)<$9)<".$%)<"9A>1)$8<'&Q"9)*)^qefafCg)<$9)<".$%)
\0.*1*'9?))C+7)9')+"%().$9)<%"1H8)$8('(0('%*)$9)5$.$%'9*8+$)*)9/$&1'*-)')=8<'&Q')8/:').$+"8(%'()8$%)
0&')hfC)eJKgC4)'9:"%')30$):0+*9*'&()*)1"&(%'<%".0$&()<$%)')9')8"1*$('()1'('9'&'?))C11$<($+)'99L)
30$)')'9!0&8)&")'!%'.')8$&>%Z)$9)<"79$)=`PC_Ja)_J)$&8)#"9)%$1"&6*-$%)<$%306)(H)'880+*().$8)
.$)TtTY)$9)8$0)IK=g)I=);J_q=`gC)8"7%$);'('90&Q'?)=9)5$.$%'9*8+$)\')#')($&*%)9')8$#')
"<"%(0&*('()$&)0&)$81$&'%*).$)P`;)');'('90&Q')*)P`J=)')=8<'&Q'?))C%'):').$).$*-'%)<'8)')&"08)
$81$&'%*8?)P$%)')8$!0*%)$&.'#'&()1"+)')<'A84)9/b&*1')$*&')30$)($&*+)H8)9')f_I=P=_I_;fC?)=9)1'+A)
.$9)5$.$%'9*8+$):').$+"8(%'()8$%)0&)1'+A)8$&8$)%$1"%%$!0(?))C%'4)'*-L)\')M&")("1'N?)`*8<9'04).$*-*&)
30$)$9)<'A8)5'1*)$9)8$0)1'+A)*)<0!0*)'&'%)=_IChC_g
Any 2010
Any 2012
Som una naci compromesa i organitzada
Constituci de lAssemblea Nacional Catalana
Any 2012
11 de setembre de 2012 - Catalunya, nou Estat dEuropa

La manifestaci ms gran de la Histria a Catalunya
Entre 1 i 2 milions de catalans al carrer per a reclamar
lEstat propi
Cada nit, demanem un desig

LA LLIBERTAT DE CATALUNYA
Cada nit, demanem un desig

LA LLIBERTAT DE CATALUNYA
Catalunya no pot perdre ms el temps en

un Estat espanyol en fallida, que treballa en
contra dels seus interessos i que demostra
tant poca cultura democrtica.
www.cataloniadirect.cat
CATALUNYA T DRET A
UN MARC CONSTITUCIONAL
PROPI
recuperem la nostra sobirania nacional
(1283-1714)
Qui perd els orgens, perd la identitat.
LA SOBIRANIA S DEL POBLE

NOMS EL POBLE
O ELS SEUS REPRESENTANTS
LEGTIMS PODEN DECIDIR
EXERCIR EL DRET A
LAUTODETERMINACI
Ara, els catalans decidim!
INTENCI DE VOT
(dades recollides a setembre de 2012)
A FAVOR
EN CONTRA
NO VOTARIA
54%
21%
25%
Participaci estimada = 54+21=75%

A FAVOR
EN CONTRA
Resultat del Referndum
72%
W+-3$0&'&$0\$%3+-7@1$0"3+*$-iJ_-0&.9-B7,9-E+B7"+@.&9
27%
The next State of Europe and the first of

a new era of freedom
in the old continent and inside the UE
mM$&"i#"u'c$i'(*#
%4<F.F@676:2$6@$%40:;08.2$>6$).2.@9:G.$B.$:50?64$>6$@.$:6;61102.2$>6$;<<864.;0N$864$.$@.$84<26;;0N$>6@1$F5:1$0$6@1$/.F02.:21$
>C9:61$264461$>6$H4<:264.M$"@1$;.2.@.:1$/.9406:$10K92$6@1$8<F@.><41$>6$@61$264461$>6$@.$7.4;.$/018Z:0;.E$<;98.:2$9:.$46K0N$A96$
1C6126:0.$>61$>6$S.4;0:<E$751$6:@@Z$>6@1$8040:691E$I:1$.$%6480:GZE$84<B.F@676:2$84<B0:6:21$>6$@61$264461$<;;02.:61$>6$@.$
84<BL:;0.$>6$168207Z:0.E$6:246$b<:286@@64$0$6@$&<116@@NM
Dignitas
#61$:<12461$.:20K961$)<421$;.2.@.:61$6?64;046:$@.$>0K:02.2$:.;0<:.@$>6$).2.@9:G.$Y>61$>6$RTyj$I:1$.$RlRo\$6:$6@$7.4;$>C9:$"12.2$
NIVELL 1r
sobirania o autoritat inherent
dictat legislatiu i judicial
ESTAT DE DRET
8<@L20;$1<F04ZE$61249;294.2$6:$H<47.$>6$%40:;08.2$Y16K90:2$@.$24.>0;0N$0:0;0.>.$864$t9@0$)`1.4$0$Q;2.B0$*9K912\$A96$6B<@9;0<:ZE$
.7F$6@$8.1$>6@1$16K@61E$16K<:1$@.$H<47.$>C9:.$7<:.4A90.$8.4@.76:2Z40.$0@x@9124.>.E$2<2$16K90:2$9:$7<>6@$8<@L20;$8.;2012.D
(associada a crrecs institucionals)
;<:12029;0<:.@$A96$61$H<:.76:2.B.$6:$@61$0:12029;0<:1$>6$2.@@$4689F@0;Z[$@61$)<421$>6@$_6:64.@E$@.$!0892.;0N$>6@$_6:64.@$0$@61$
)<:12029;0<:1$>6@$%40:;08.2$>6$).2.@9:G.$M
Potestas
#.$>0K:02.2$:.;0<:.@$>6$).2.@9:G.E$7.:20:K9>.$>6$H62$0$>6$>462$>94.:2$751$>6$lqq$.:G1E$$B.$164$.F<@0>.$864$>6;462$>6$i6@08$>6$
NIVELL
2n
S<4FNE$6@$RlRoE$.86@.:2$.@$>462$>6$;<:A9612.$0$16:16$46186;2.4$6@1$24.;2.21$0$;<784<701<1$0:264:.;0<:.@1$>6$@.$)<4<:.$.7F$6@1$
4684616:2.:21$>6$@.$K4.:$.@0.:e.$Y+4.;2.2$>C,246;/$RlRRE$+4.;2.2$>6$_`:<B.$>6$RlRj\E$><:.:2$@@<;$846;01.76:2$.$@.$H<47.;0N$>6$
p. executiu o delegat
administraci afers civils i militars
@C"12.2$"18.:G<@$;<7$.$;<1$8<@L20;$0$264402<40.@$><2.2$>C9:$1<@$19F=6;26$>6$1<F04.:0.E$A96$0:0;0.@76:2$H<9$6@$&60$.F1<@92012.$0E$.$
(associada a alts crrecs funcionarials)
8.4204$>6$RyRTE$@61$)<421$618.:G<@61M
#C"12.2$"18.:G<@$.;29.@E$><:;1E$51$@C/6469$>C.A96@@.$;<:A9612.$F<4F3:0;.E$0E$6:$;<:16A|`:;0.E$51$0:;.8.e$>6$46;<:`0?64$@.$
1<F04.:0.$:.;0<:.@$>6$).2.@9:G.E$:0$2.:2$1<@1$>6$H.;0@02.4$;<F64294.$@6K.@$864$.$@.$46.@02J.;0N$>C9:$46H64`:>97E$;<7$>6102=.$9:.$
NIVELL
3r
7.=<40.$19F12.:;0.@$>6@1$;.2.@.:1E$$864$2.@$A96$10K90$6@$8<F@6$;.2.@Z$A90$>6;0>60?0E$16:16$;<.;;0<:1E$6@$169$84<80$H9294$8<@L20;M
Honoris
privilegis i possessions privades

"@1$>040K6:21$8<@L20;1$>6@$8<F@6$>6$).2.@9:G.$26:6:$@.$<F@0K.;0N$>6$8<1.4$.A96121$6?24671$6:$;<:60?676:2$>6$@61$0:12029;0<:1$
0:264:.;0<:.@1$0$>67.:.4D@<1$678.4.$8<@L20;.E$46;<4>.:2D@<1$A96$@.$1029.;0N$8<@L20;.$618.:G<@.$.;29.@$51$H4902$>C9:.$/012340.$
(associat a ttols de carcter privat: ciutadania i propietat)
8<@L20;.$;<:B9@1.E$.7F$.F9:>.:21$>0;2.>9461$70@02.41E$@.$>.4464.$I:1$.$@C.:G$RplpE$A96E$>61$>6$RlRoE$/.B0.$198<1.2$864$.@$8<F@6$
;.2.@Z$A96>.4$H<4e<1.76:2$;09;971;402$.$@.$1<F04.:0.$618.:G<@.$>6$H<47.$:<$8.;LI;.$:0$B<@9:2Z40.M$
ARQUITECTURA DEL PODER POLTIC NACIONAL
volem un mn divers?
o b uniforme?
STALIN
FRANCO
MUSSOLINI
EL SOMNI UNIONISTA ERA EL SEU SOMNI

HITLER
MAHATMA GANDHI
WILLIAM WALLACE
SIMON BOLVAR
DEFENSAVEN LA DIGNITAT DE LES NACIONS I CULTURES

LLUS-MARIA XIRINACS
LA
INDEPENDNCIA
DE CADA NACI S
EL B MS PREUAT
PER ESTABLIR LA
PAU AL MN

Història Del Principat de Catalunya

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Història Del Principat de Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

!

ARQUITECTURA DEL PODER POLTIC

LES FUNCIONS DE LESTAT

privilegis i possessions privades

ARQUITECTURA DEL PODER POLTIC NACIONAL

Serfs / Estrangers / Dones

Serfs / Estrangers / Dones

Cap del Govern

Administraci civil i militar

Serfs / Estrangers / Dones

ELS PRINCIPIS REPUBLICANS

Institucions i Poble de Roma

DRET A VET LEGISLATIU

ALTS FUNCIONARIS PBLICS

Una part important de la societat no t

Mentre la ciutat de Roma s una repblica

PROCNSOL VITORIS = MS RECONEIXEMENT

Dret a vet legislatiu

El Pincipat materialitza lequilibri perfecte

?)&9'"C9-0&-.+-@"&*-&9,+0+-+-.+-$79,"+-,&""+-GIHIMIHN-0O=OK-+4@-.+%+'3,+.-+-P+"%&.7$+6- &$-,&4'9-0/Q,+R.E6-0&- S32&"3%6-3-&$-&.9-'"34&"9+$>9-0&.-"&2$+,-0&-T8.3+6-&.9-B39327,96-&$-B3",*,-0/*$-%7$B&$3-E&*0+.'+%,+,-+4@-U74+-GIHNK6-B+$-&9,+@.3"M9&-+-./QA*3,8$3+6-+4@-%+'3,+.-+V7.79+-0&-W.&$2*+07%OX

Pobles nmades gots arriben

Els gots signen un contracte de

El substrat que es troben els

Pressionats pels Huns, altres pobles germnics, com el poble Franc,

?l9- &$- 471*- 0/+A*&9,+- "&B7.,+- E"+%+99+0+- d!+*.*9- hiJMhije- A*&+'+"&3F-.+-'"34&"+-&9%74&9+-.3,&"8"3+-0&.-'7@.&-%&$,"+.-d&9'+$>7.e%7$,"+-&.9-'7@.&9-0/+A*&9,&9-'+",9-d%+,+.*$>+M7%%3,8$3+eOX

v`*):'7H*8)'(%'#$8'.")Q')9'8)'E9'.'8)$) *&:'7*('79$8)<$w'8).$) $8('8)+"&('w'8x) 8*):'7H*8 ).$%%*7'.")1"&)#0$8(%")<$1:"4) 1"+")$9)9$2&4) 9"8).$&8"8)+'("%%'9$8).$9 )7"830$x) 8* ):'7H*8)

Gothia launia Catha lunya

Parlen amb llengua dHoc

Els gots conquereixen

Es tracta de nobles godoromans

Els gots conquereixen

Les runes del Castell dAlb.

Hec est conveniencia que facit Vivas, episcopus, cum caterva

amb lassentiment del

Lacta fou afirmada

Borrell, per la grcia de

Dominis del Prncep-Rei Ramon de Barcelona

Alfons II, primer Rei dArag i Prncep de Catalunya

* Els ciutadans es divideixen en 3 estaments separats: clergues, nobles i vilatans lliures

va donar pas al que podem anomenar la

Comonwealth o Corona dArag

La Cancelleria de la Commonwealth catalano-aragonesa

Honors i Potestats de Ramon de Barcelona

Prncep de Cathalunya i Rei

Son ara honors de Ramon de Barcelona

Prncep de Cathalunya i Rei

Jaume I de Barcelona i Llus IX de Frana signen el

Mort del Rei Mart el 1410

Els Estats (en plural)

Crniques dels reis d!Arag e Comtes de Barcelona (1359)

La miniatura representa al pare de

Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae

(1380): Ramon Berenguer comte de

Corts de Perpiny de 1406

... lo qual tenint la

Sobirania Judicial de Catalunya

Reial Consell de Catalunya

Independent del Consell d!Arag

Sobirania Legislativa de Catalunya

Corts de Catalunya o Junta General de Braos de Catalunya

Sobirania Fiscal i Monetria - Poder Executiu de Catalunya

Casa de Moneda de Barcelona o Seca de Barcelona

Reial Senat de Catalunya

?)&9'"C9-0&-.+-@"&-&9,+0+-+-.+-$79,"+-,&""+-GIHIMIHN-0O=OK-+4@-.+%+'3,+.-+-P+"%&.7$+6- &$-,&4'9-0/Q,+R.E6-0&- S32&"3%6-3-&$-&.9-'"34&"9+$>9-0&.-"&2$+,-0&-T8.3+6-&.9-B39327,96-&$-B3",,-0/$-%7$B&$3-E&0+.'+%,+,-+4@-U74+-GIHNK6-B+$-&9,+@.3"M9&-+-./QA3,8$3+6-+4@-%+'3,+.-+V7.79+-0&-W.&$2+07%OX

?l9- &$- 471- 0/+A&9,+- "&B7.,+- E"+%+99+0+- d!+.9- hiJMhije- A&+'+"&3F-.+-'"34&"+-&9%74&9+-.3,&"8"3+-0&.-'7@.&-%&$,"+.-d&9'+$>7.e%7$,"+-&.9-'7@.&9-0/+A&9,&9-'+",9-d%+,+.*$>+M7%%3,8$3+eOX

v`):'7H8)'(%'#$8'.")Q')9'8)'E9'.'8)$) &:'7('79$8)<$w'8).$) $8('8)+"&('w'8x) 8):'7H8 ).$%%7'.")1"&)#0$8(%")<$1:"4) 1"+")$9)9$2&4) 9"8).$&8"8)+'("%%'9$8).$9 )7"830$x) 8 ):'7H*8)