Aurora s la iaia i era bibliotecria. Pompeu s el jardiner i sap moltes histries de les quatre estacions de lany.

. La xiqueta visita a la iaia una vegada al mes.

Eeehhh! Para, para, para! Quina barbaritat! No saps qu va passar lany passat?

Altres xiquets i xiquetes que ho tenien tot ploraven, picaven de peus i sarrancaven els botons dels abrics perqu no havien tingut regals per Nadal.

Hi ha pares que sentesten a ensenyar als fills totes les coses de colp. -Mira, s la lluna! El xiquet, sense pensar-sho gens ni mica buf . Ni mai que ho haguera fet! Perqu la lluna sapag. El xiquet es pos a fer palmes amb les manetes molsudetes i a dir: - B! Aleshores el pare es qued bocabadat.

All, al peu de larbre, davall aquelles fulles seques, la trob un pastor erta de fred. Lagaf amb les mans acuradament i en aquell mateix instant, lestrella deix de brillar... Lestrella ja noms era com un ti menudet que no tardaria a gelar-se, per en les mans daquell pastor, en la m esquerra exactament, rest una marca petita en forma destrella, que els dies foscos dhivern irradia una llum dola, que li fa companyia i li escalfa les mans.