Mster interuniversitari de formaci de professorat Complements de formaci

Rubn Brcena Gonzlez Curs 2013-2014

MATEMTICA CASTELLERA: Recursos per al docent

Per qu fer aquest problema? Treballar sobre una notcia del mn real t un gran potencial per a laprenentatge de la canalla. En primer lloc llegeixen una notcia del diari, fet que per si mateix ja s quelcom interessant ja que incentiva el seu esperit crtic i els coneixements del medi i la societat on viuen. Cal dir que la notcia que presentem als infants ha de ser comprensible, interesant, i que tracti temes que puguin captar la seva atenci. En aquest cas el fet casteller s part de la cultura del poble catal i s possible que algun dels infants shi senti molt identificat. En segon lloc, treballar les matemtiques a travs de la modelitzaci daspectes quotidians o si ms no reals els dna un grau dutilitat que moltes vegades queda difs entre nmeros i frmules. En aquest exercici fugim de lestndard abstracte del mn de les idees i veiem una aplicaci directa dels teoremes i clculs, fet que aporta inters a lalumnat. Possibles plantejaments El nivell per al qual est pensat aquesta seqncia dactivitats s 3r dESO, tot i que es poden adaptar els continguts fcilment per treballar-los amb qualsevol edat. Segons les installacions del centre, algunes activitats shauran de fer en grups o a casa. Lactivitat est pensada per realitzar-la en diferents sessions i se centra en tres rees de les matemtiques: una primera dedicada als nombres i la formulaci, una segona a lestadstica i la probabilitat, i una tercera a la geometria. Lordre amb qu treballem cada una daquestes rees pot ser alterat i no cal fer-ne tots els apartats. S que s important fer els exercicis en lordre proposat perqu la dificultat daquests augmenta progressivament, i aix permet que tots els alumnes puguin com a mnim comenar els exercicis. A continuaci veurem un possible plantejament que tracta dextreure suc a les activitats. Ls daquesta guia serveix per facilitar la feina del docent, per aquest haur dadaptar el nivell, el ritme i els continguts al grup classe.

Mster interuniversitari de formaci de professorat Complements de formaci

Rubn Brcena Gonzlez Curs 2013-2014 Sessi 0: La notcia

Continguts del currculum Aquesta primera sessi, que no cal que sigui de tota una hora, serveix de fil conductor per a les segents. No consta de cap contingut matemtic explcit. No obstant aix, com a contingut no matemtic proposem donar a conixer el mn casteller al jovent. Competncies matemtiques que es desenvolupen No es treballen competncies matemtiques, per es fa un refor de competncies daltres assignatures com ara la comprensi lectora i la comunicaci escrita. Si detectem algun infant ms interessat que la resta, ja sigui perqu s casteller o li agrada molt aquesta activitat, es pot aprofitar per fer que expliqui alguna ancdota, i treballar aix tamb lexpressi oral. Possible suport Per a aquesta primera sessi es pot utilitzar material grfic com fotos i vdeos de castells per tal de motivar la canalla i captar el seu inters.

Mster interuniversitari de formaci de professorat Complements de formaci

Rubn Brcena Gonzlez Curs 2013-2014

Sessi 1: Nombres i introducci a llgebra Continguts del currculum En aquesta sessi es pot treballar ls dels nombres fora de la matemtica, aix com tornar a veure els nombres enters. Tamb serveix per treballar funcions tractant conceptes com ara modelitzaci i creaci duna funci, domini, funcions amb dues variables i funcions compostes. Competncies matemtiques que es desenvolupen Traduir un problema a llenguatge matemtic o a una representaci matemtica utilitzant variables, smbols, diagrames i models adequats Representar un concepte o relaci matemtica de diverses maneres i usar el canvi de representaci com a estratgia de treball matemtic

Preguntes clau Les funcions obtingudes tenen sentit per a tots els nombres? En comprovar que noms t sentit per un petit grup de nombres naturals, podem introduir el concepte de domini. Qu passa en els punts dintersecci de les parts duna funci composta? En plantejar aquesta pregunta donem peu a aprofundir sobre els intervals i els conceptes de major que, major o igual que, menor que, menor o igual que, i igual que.

Possible extensi Una possible extensi pot ser dibuixar el grfic de les funcions, primerament amb un grfic de tres dimensions, i desprs amb un grfic de dues dimensions en qu es diferenci cada tipus destructura per colors. Es pot fer una reflexi sobre la qualitat del color com a tercera dimensi.

Mster interuniversitari de formaci de professorat Complements de formaci

Rubn Brcena Gonzlez Curs 2013-2014 Sessi 2: Estadstica i probabilitat

Continguts del currculum En aquesta sessi es treballen els percentatges: operacions amb percentatges, i operacions entre percentatges i fraccions. Competncies que es desenvolupen Generar preguntes de caire matemtic i plantejar problemes Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en matemtiques Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les matemtiques per analitzar situacions i per raonar Representar un concepte o relaci matemtica de diverses maneres i usar el canvi de representaci com a estratgia de treball matemtic Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informaci, i visualitzar i estructurar idees o processos matemtics

Preguntes clau Quina implicaci tenen els percentatges dun subgrup dintre del percentatge total? Es poden treballar conceptes com la mitjana o el percentatge de participaci del subgrup en el total. Per qu no es poden sumar els percentatges de les tres colles per obtenir lacumulat de les tres? Per qu no es pot fer la mitjana aritmtica? Introdum el concepte de mitjana ponderada. Per qu no es pot fer un grfic de lnies? Mostrem daquesta manera la representaci grfica duna funci discontnua, on no tenen sentit els valor dels nmeros no enters.

Possible extensi Es poden treballar molt ms les dades, buscant quina colla t major percentatge de caigudes, tornar a fer el grfic per amb el percentatge de caigudes al llarg dels anys, etctera. Sha redut el risc perqu es fan castells ms petits? Es pot fer que els alumnes proposin preguntes i es busquin solucions en petits grups utilitzant els ordinadors a laula. Possible suport Per a aquesta sessi s necessari tenir internet per consultar la base de dades. Un altre suport pedaggic pot ser un full de clcul: daquesta manera, a ms a ms de reduir la feina mecnica de dibuixar el grfic, aprofitem per ensenyar a la canalla a utilitzar aquesta til eina matemtica.

Mster interuniversitari de formaci de professorat Complements de formaci

Rubn Brcena Gonzlez Curs 2013-2014 Sessi 3: Geometria

Continguts del currculum En aquesta sessi es treballen diferents conceptes de la geometria del pla, com ara els triangles, les circumferncies i les seves propietats, posant mfasi en els conceptes de circumcentre i punt de Fermat. De la mateixa manera es treballen les solucions grfiques mitjanant comps i regle i eines ms sofisticades com s el cas del programa GeoGebra. Competncies que es desenvolupen Traduir un problema a llenguatge matemtic o a una representaci matemtica utilitzant variables, smbols, diagrames i models adequats Mantenir una actitud de recerca davant dun problema assajant estratgies diverses Generar preguntes de caire matemtic i plantejar problemes Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en matemtiques Emprar el raonament matemtic en entorns no matemtics Expressar idees matemtiques amb claredat i precisi i comprendre les dels altres Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informaci, i visualitzar i estructurar idees o processos matemtics

Preguntes clau Ha sigut til trobar aquests punts? A partir daquesta pregunta podem treballar el pes que t la simplificaci dintre dels models matemtics. Podrem descartar algun supsit per tal que el problema fos ms real? Daquesta manera es pot crear una atmosfera molt constructiva on la canalla intenta teoritzar possibles solucions sense les restriccions imposades.

Possible extensi Les diferents solucions es poden plantejar de forma algebraica en comptes de grficament. Un altre exercici podria ser donar-li un pes a cada vrtex per representar el nombre de castellers/es de cada colla i fer-se la pregunta de qu passaria amb els punts trobats. Possible suport La sessi est pensada per treballar-la amb el GeoGebra, fent servir lexemple per donar a conixer i ensenyar ls daquest programa. La segona part, on han de buscar el punt de Fermat i aplicar-lo, es pot deixar per a qu els infants la facin a casa.