ROSSEAU

INDEX 1-BIOGRAFIA 2-LLEGAT 2.1-LITERARI 2.2-IDEES POLITIQUES I SOCIALS 2.2.1- De la sobirania i les lleis 2.2.2 - De la desigualtat entre els homes 2.2.3De la formaci de l'home 2.3-BOTNIC 3-EDUCACI 3.1-EMILIO, O DE LEDUCACI 3.1.1-Llibre primer 3.1.2-Llibre segon 3.1.3-Llibre tercer 3.1.4-Llibre Quart 3.1.5-Llibre Cinqu

1- BIOGRAFIA
A causa de motius religiosos, la famlia Rousseau va ser exiliada a Ginebra quan era una ciutat-estat independent. All, Suzanne Bernard i Isaac Rousseau van tenir al seu fill JeanJacques (en espanyol, Juan Jacobo). Nou dies desprs de donar a llum, va morir Suzanne, filla del calvinista Jacques Bernard. El petit Rousseau va considerar als seus oncles paterns com els seus segons pares, ja que des de molt petit va passar molt temps amb ells i van ser els que el van cuidar. Quan Rousseau tenia 10 anys (1722), el seu pare es va exiliar per una acusaci infundada i ell es va quedar amb el seu oncle Samuel. Juntament amb el seu cos, Rousseau va ser enviat com a pupil a la casa del calvinista Lambercier durant dos anys (1722-1724). Al seu retorn a 1725, va treballar com a aprenent de rellotger i, posteriorment, amb un mestre gravador (encara sense acabar el seu aprenentatge), amb qui va desenvolupar la suficient experincia per viure d'aquests oficis tota la vida. Per aix, als 16 anys (1728) abandona la seva ciutat natal. Desprs d'estar peregrinant un temps, es va establir a Annecy, sent tutelat per Madame de Warens, una dama illustrada, tretze anys ms gran que ell, que el va ajudar en la seva educaci i en la seva afici per la msica. Des del punt de vista de Rousseau, ella seria una mare i una amant. Va residir sis setmanes a Montpeller per una malaltia greu. Forjant un carcter de " passejant solitari" mentre recorria quilmetres i quilmetres pels Alps , Rousseau va exercir de periodista. En 1745, amb 33 anys torna a Pars, on conviu amb Thrse Levasseur, una modista analfabeta amb qui t cinc fills i a qui conven per lliurar-los al hospici conforme van naixent. Al principi va dir que no tenia mitjans per mantenir una famlia, per ms tard, en el volum IX de les seves Confessions, va sostenir haver-ho fet per apartar-los de la nefasta influncia de la seva famlia poltica: Pensar en encomanar-los a una famlia sense educaci, perqu els eduqus encara pitjor, em feia tremolar. L'educaci de l'hospici no podia ser pitjor que aix.

Les exigncies dels seus amics i les seves opinions el distancien d'ells, Rousseau se sent trat i atacat i abandona Ermitage, casa rural que li va moblar Mme. d'Epinay el 1756. La publicaci d'Emilio, o De l'educaci i del contracte social ho fan tremendament impopular, fins al punt que el desterren de Frana; marxa a Sussa, on s acollit com protegit de Lord Keith, per la seva casa a Mtiers s apedregada per una turba furiosa en 1765. El seu amic Hume el va acollir juntament amb Thrse a Anglaterra, i van viure retirats en el camp durant dos anys (1765-1767), a causa de l'opini que la majoria dels anglesos tenia d'ell: un boig , dolent i perills home que viu a pecat amb Thrse. En 1767, amb 55 anys, va tornar a Frana amb un nom fals. All es va casar amb la seva estimada Thrse un any ms tard. El 1770 se li va permetre tornar oficialment amb la condici que no publiqus res ms. Va escriure les seves memries, les Confessions , i es va dedicar a viure dels seus patrons i de lectures pbliques de les seves memries. En 1772 Mme. d'Epinay, escriptora amant d'ell i Grimm alhora (el que provocar la seva enemistat), escandalitzada pel que Rousseau relata de la seva relaci amb ella, demana a la policia que prohibeixin aquests lectures. Amb un estat anmic ombrvol, s'allunya definitivament del mn. Encara que va seguir escrivint, el mal que li havien causat els atacs de Voltaire i altres personatges de l'poca va acabar apartant-lo finalment de la vida pblica sense poder aprofitar la fama i el reconeixement de la seva obra, que inspiraria al romanticisme. Retirat en Ermenonville, va morir d'una aturada cardaca el 1778 als 66 anys. Les seves restes descansen en el Pante de Pars a pocs metres de Voltaire i el lloc exacte est marcat clarament per un bust commemoratiu.

2- Llegat de Rousseau
2.1- Literari
Donat el seu allunyament dels enciclopedistes de l'poca i el seu enfrontament amb l'Esglsia Catlica, per les seves polmiques doctrines, el seu estil literari va canviar. Les seves obres autobiogrfiques i del seu jo van donar un tomb fonamental en la literatura europea, a tal punt que s considerat un dels precursors del Romanticisme. Les obres seves que ms van influir en la seva poca van ser Jlia, o la Nova Eloisa i Emilio, o De l'educaci, ja que van transformar les idees sobre la famlia. Altres obres molt importants sn El contracte social i el Discurs sobre l'origen de la desigualtat entre els homes.

2.2 - Idees poltiques i socials

Primera pgina de la publicaci original en francs del contracte social. Rousseau va produir un dels treballs ms importants de l'poca de la Illustraci, a travs del seu Contracte Social, va fer sorgir una nova poltica. Aquesta nova poltica est basada en la

volont gnrale, voluntat general, i al poble com a sobir. Exposa que l'nica forma de govern legal ser aquella d'un Estat republic, on tot el poble legisli, independentment de la forma de govern, ja sigui una monarquia o una aristocrcia, no ha d'afectar la legitimitat de l'Estat. Rousseau dna gran importncia a la mida de l'Estat, a causa que un cop la poblaci de l'Estat creix, llavors la voluntat de cada individu s menys representat en la voluntat general, de manera que mentre major sigui l'Estat, el seu govern ha de ser ms efica per evitar la desobedincia a aquesta voluntat general. En els seus estudis poltics i socials Rousseau va desenvolupar un esquema social, en el qual el poder recau sobre el poble, argumentant que s possible viure i sobreviure com a conjunt sense necessitat d'un ltim lder que fos l'autoritat. s una proposta que es fonamenta en la llibertat natural, amb la qual, Rousseau explica, ha nascut l'home. A El Contracte Social, Rousseau argumenta que el poder que regeix a la societat s la voluntat general que mira pel b com de tots els ciutadans. Aquest poder noms pren vigncia quan cadascun dels membres d'una societat s'uneix mitjanant associaci amb la condici, segons exposa Rousseau, que "Cada un de nosaltres posa en com la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcci de la voluntat general, i cada membre s considerat com a part indivisible del tot". Rousseau planteja que l'associaci assumida pels ciutadans ha de ser "capa de defensar i protegir, amb tota la fora comuna, la persona i els bns de cada un dels associats, per de tal manera que cada un d'aquests, en uni amb tots, noms obeeixi a si mateix, i quedi tan lliure com abans". Mitjanant El Contracte Social, Rousseau li obre pas a la democrcia, de manera que tots els membres reconeixen l'autoritat de la ra per unir-se per una llei comuna en un mateix cos poltic, ja que la llei que obeeixen neix d'ells mateixos. Aquesta societat rep el nom de repblica i cada ciutad viu d'acord amb tots. En aquest Estat social sn necessries les regles de la conducta creades mitjanant la ra i reflexi de la voluntat general que s'encarrega de desenvolupar les lleis que regiran els homes en la vida civil. Segons Rousseau, s el poble, mitjanant la ratificaci de la voluntat general, l'nic qualificat per establir les lleis que condicionen l'associaci civil. D'acord amb l'obra de Rousseau, tot govern legtim s republic, s a dir, una repblica empra un govern designat a tenir com a finalitat l'inters pblic guiat per la voluntat general. s per aquesta ra que Rousseau no descarta la possibilitat de la monarquia com un govern democrtic, ja que si els associats a la voluntat general poden convenir, sota certes circumstncies, la implementaci d'un govern monrquic o aristocrtic, llavors potser s el b com. L'ideal poltic plantejat per Rousseau al Contracte Social es basa en l'autonomia racional. Aquesta s l'associaci que suposa el regne de la llei comuna, en la qual cada un dels associats, al lliurar-se al pacte social, s'obeeix a si mateix perqu les lleis es fonamenten en la voluntat general, en la qual cada ciutad s seu torn legislador, al deliberar pblicament en la creaci de les regles, i sbdit, al sotmetre lliurement a l'obedincia de les mateixes. En el model poltic de Rousseau, el poble apareix en una doble dimensi, en la qual s subjecte i objecte del poder sobir. Cada individu s subjecte de la sobirania perqu lliurament tots els seus drets a la comunitat, per, a la vegada, s objecte perqu, en ser part d'un tot, se'ls lliura a si mateix. En establir aquest pacte, la sobirania resideix en el poble i, com a resultat, la

mateixa s inalienable, indivisible, absoluta i infallible, ja que s contradictori que el sobir com a poble implementi alguna cosa contra si mateix com a sbdit.

2.2.1 - De la sobirania i les lleis

Rousseau considera que tota aquella persona que participi del contracte social s sobirana, per tant s un b com el que s'obt a travs d'aquest contracte. Per aquesta ra no pot existir una distinci entre sobir i individu i s'ha de legislar sota la voluntat general. Aquest tipus de govern comena un cop el poble ha madurat moral i polticament per aconseguir comprendre i implementar la voluntat general, i que aquesta sigui lliure d'interferncies. A causa d'aix, la llei sempre s general, perqu considera les accions i a les masses, mai a un individu. Sobre les lleis, Rousseau, fa una diferenciaci entre la voluntat general i la voluntat comuna. I aquestes lleis o contractes no poden ser creats per la voluntat comuna, deguda a la voluntat comuna pot ser bona o dolenta, per aquesta no necessriament es dirigeix cap a la voluntat general, la fi s el b com. Aquestes lleis sn dividides entre les Fonamentals, Civils i Criminals: Lleis Fonamentals o qualsevol llei Poltiques: estableixen les relacions entre el govern i el sobir. Lleis Civils: estableixen la relaci de membre a membre, o del membre a les masses. Lleis Criminals: estableix la relaci entre cada individu amb les lleis i les penalitats per desobeir-les.

2.2.2 - De la desigualtat entre els homes

Rousseau va plantejar alguns dels precedents poltics i socials que van impulsar els sistemes de governs nacionals de moltes de les societats modernes establint l'arrel de la desigualtat que afecta els homes, per a ell, l'origen d'aquesta desigualtat era a causa de l' constituci de la llei i del dret de propietat produint en els homes el desig de possessi. A mesura que l'espcie humana es va anar domesticant, els homes van comenar a viure com a famlia en cabanes i acostumaven veure els seus vens amb regularitat. En passar ms temps junts, cada persona es va acostumar a veure els defectes i virtuts dels altres, creant el primer pas cap a la desigualtat. "Aquell que millor cantava o ballava, o el ms bell, el ms fort, el ms destre o el ms eloqent, va ser el ms considerat". En aquest aspecte, la formaci de la societat fer necessria la creaci d'entitats que regulessin els drets i deures dels homes, perdent aquests aix la llibertat de prendre possessi del que tenien a m, i els va adoctrinar a oblidar dels seus antics sentiments i manera de viure senzilla i els va impulsar a superar els seus semblants provocant la prdua de la igualtat, o millor dit, donant naixement a la desigualtat. En el seu estudi sobre la desigualtat, va establir les diferncies entre l'home civilitzat i l'home salvatge, determinant que les situacions que aquests s'enfrontaven en el seu diari viure definien el seu comportament amb els altres. L'home civilitzat, motivat per un desig de ser superior als altres, crea una mena d'antifa que li presenta al mn, amb el propsit de crear distinci entre ells i els altres. En aquesta nova societat, "Les nimes no sn ja visibles, ni l'amistat possible, ni la confiana duradora, perqu ja ning s'atreveix a semblar el que s". En

aquest mn artificial, la comunicaci humana es va fer impossible. L'home salvatge no presentava aquest problema, ell no vivia en societat perqu no ho necessitava, ja que la naturalesa li proporcionava totes les seves necessitats. Quan sentia fam comptava amb els animals de la selva per saciar, al vespre buscava refugi en una cova, la seva relaci amb els altres es portava en harmonia, sempre que ambdues parts aix ho requerissin i que no es presentessin conflictes, i aix mateix tots per igual tenien dret a una part de les terres que habitaven. Segons Rousseau, a mesura que l'home salvatge va deixar de concebre el que la natura li oferia com ho prescindible per a la seva subsistncia, va comenar a veure com el seu rival als altres homes, el seu cos no va ser ms el seu instrument, sin que va emprar eines que no requerien de tant d'esfor fsic, limitant per aix les seves accions i concentrant-se en la millora d'altres aspectes de la seva nova forma de vida, transformant-se aix en l'home civilitzat. En l'Origen de la desigualtat entre els homes, afirma: " tal s , en efecte , la causa de totes aquestes diferncies: el salvatge viu per a si mateix, l'home social, sempre fora de si, no sap viure ms que en l'opini dels altres, i d'aquest nic judici dedueix el sentiment de la seva prpia existncia". Aquesta naturalesa humana, que Rousseau nombra com l'home salvatge, no s sin una hiptesi de treball, ja que ell mateix admet en aquesta obra que no es pot mostrar que aquest estat salvatge hagi existit.

2.2.3De la formaci de l'home

Rousseau fa un estudi de la formaci de l'home individual abans d'aquest " ingressar a la societat" , amb les seves primeres obres que inclouen : Discurs sobre les cincies i les arts , Assaig sobre l'origen de les llenges i Emilio , o De l'educaci . A la primera i en la segona , Rousseau identifica els vicis i les virtuts , i en la tercera proposa encaminar l'home a la virtut fent de banda els vicis . Una de les definicions : Vici : l'artificial , les arts : les lletres , les llenges , msica, les cincies , excessiu s de ra , expressi de sentiments que no existeixen. "paraules buides" , l'harmonia , virtut : el pur , natural , la melodia , expressi sincera de sentiments i el " coneixement necessari" . Les arts , segons Rousseau , porten el coneixement que fa l'individu comportar d'una manera per "ser de grat als altres" , i no s un comportament natural , en comptes de crear una uni entre ssers humans , creen la desigualtat entre ells . Es crea una esclavitud a elles i una esclavitud entre els homes , s'explica amb la seva famosa cita : " les cincies , les lletres i les arts , menys desptiques i ms potents de cas, tendeixen garlandes de flors sobre les cadenes de ferro que estan carregats , sufoquen en ells el sentiment d'aquesta llibertat original per la qual semblaven haver nascut " . Pel que entra l'educaci , que involucra les arts com a part del procs , sense s excessiu d'elles , a "transformar l'individu alliberant-lo de les perversions " .

2.3 - Botnic
Rousseau descobreix tardanament la botnica , cap als seus 65 anys , agradant d' herboritzar , que el tranquil litzava , desprs de tanta jornada de reflexionar , que el fatigava i el entristia , escrivint en la setena somni del passejant solitari. Aix les seves Cartes sobre la botnica li

permeten continuar una reflexi sobre la cultura , en un sentit immens , comenant amb el mile , el seu tractat d'educaci , i el seu roman Julie , ou la nouvelle Hlose , on s'interroga sobre l'art de la jardineria . L'home, si est desnaturalitzat , si no t instints , no pot contemplar la naturalesa , nicament fa rees habitables i cultivables , desnaturalitzades , contornejades a la seva manera en campias artificials on si b poden viure , no s ms que en un pas pobre . I van quedant cada vegada menys possibilitats d'accedir al natural haurien de conixer-se i ser dignes de ser admirats ... La naturalesa assembla estar desordenada als ulls humans , i passar sense atreure la mirada dels poc sensibles , i que al seu torn han desfigurat ... Estan els que l'estimen i intentar buscar i no ho poden trobar continua Rousseau en la seva novel , on va descrivint com Julie la al fons de la seva verger un jard secret , jugant amb l'agradable a l'til de manera de fer una mica de passeig que recordi a la pura naturalesa : s veritat , diu ella que la naturalesa fa tot , mes sota la meva direcci , no hi haur ms qui li ordeni . Rousseau descriu el jard de l'home que concilia alhora a l'humanista i al botnic , com un aspecte til i plaent on pugui estar sense artificis visibles , ni a la francesa , ni a l'anglesa : l'aigua , la verdura , l'ombra i les sembres , com es veu en la naturalesa , sense usar la simetria ni alinear els cultius i les vores . L'home de gust no inquietar al punt de la seva percepci de belles perspectives : el gust dels punts de vista noms visibles a molt pocs . El treball de millorar el sl i de fer empelts no retornar el natural llevat a la natura. A ms de que no tornar , segueix estenent catastrficament la nostra civilitzaci urbana amb conseqncies , mes pot forar una altra destinaci . I si el treball d'un verger i de camps sigui una necessitat per a l'home , el jard de l' home de gust funcionar permetent esplaiar-se, descansar de moments d'esfor . Per Rousseau , les melodies i el jard sn de l'ordre de l'hum , de la perfectibilitat , de la imaginaci i de les passions simples . Ell parla d'una msica d'una temporalitat meldica , per tant caldr processos educatius que permetin als humans esperar un esdevenir tot el que puguem ser o fer que la naturalesa no ens faci patir.

3- Educaci
Jean Jaques Rousseau era ms aviat un filsof poltic , no un pedagog , per , a travs de la seva novel Emilio , o De l'educaci promou pensaments filosfics sobre l'educaci , sent aquest un dels seus principals aportacions en el camp de la pedagogia . En aquest llibre , exalta la bondat de l' home i de la naturalesa alhora que planteja temes que ms endavant desenvolupar en Del Contracte Social . Rousseau concep el seu paradigma de l'home encadenat a Emilio , o De l'educaci . Igual que en Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes vol apartar la formaci de l'home en Emilio , o De l'educaci del seu indagaci , els homes , disseminats entre ells , observen , imiten la seva indstria , i es eleven d'aquesta manera fins l'instint de les bsties ; s'alimenten igualment de la majoria . Rousseau crea un sistema d'educaci que deixa l'home , o en aquest cas el nen, que visqui i es desenvolupi en una societat corrupta i oprimida . Com diu l'estudi preliminar d'Emilio , o De l'educaci : assigneu als nens ms llibertat i menys imperi , deixeu-los fer ms per si mateixos i exigir menys dels altres .

Emili, o De l'educaci Article principal : Emilio , o De l'educaci aquesta novel la filosfica educativa , escrita en 1763 , fonamentalment descriu i proposa una perspectiva diferent de l'educaci , que s aplicada en Emilio . Rousseau , partint de la seva idea que la naturalesa s bona i que el nen ha d'aprendre per si mateix en ella , vol que el nen aprengui a fer les coses , que tingui motius per fer-les per si mateix. Com Jurgen Oelkers , escriptor de l'article Rousseau and the image of ' modern education ' diu, L'educaci ha de tenir el seu lloc dins de la natura perqu el potencial del nen pugui desenvolupar segons el ritme de la natura i no en el moment de la societat . Rousseau creu que tot home i nen s bo . Sobretot , s'especula que la humanitat que planteja una educaci a base d'un transcurs natural seria una societat ms lliure Rousseau va atacar al sistema educatiu a travs d'aquesta novella, en la qual presenta que els nens han de ser educats a travs dels seus interessos i no per l'estricta disciplina.

3.1 - Emilio, o De l'educaci.

La novella est dividida en cinc parts. Les tres primeres es dediquen a la infantesa , la quarta es consagra a l'adolescncia i l'ltima es refereix a l'educaci de Sofia, dona ideal, i a la vida paternal, poltica i moral d'Emilio.

3.1.1 - llibre primer

Des del ventre de la mare es pot dir que un est viu . Aix doncs , mentre el nen va creixent , segons Rousseau , deu per la seva prpia voluntat anar adquirint coneixement . Ell diu : Naixem capacitats per aprendre , per no sabent ni coneixent res , igual que diu que l'educaci de l'home comena en nixer , a fora d'experincies prpies i adquisicions generals . Sense adonar-nos , des que naixem som lliures i per la nostra prpia voluntat coneixem el que s plaer , dolor i rebuig . Rousseau tamb afirma que l'aprenentatge s molt necessari , especialment en aquesta etapa de la vida . Tornant al seu tema de la llibertat , Luiz Felipe Netto en l'article 'The Notion of liberty in Emile Rousseau ' diu : Ms aviat , un nen est lliure quan pot aconseguir la seva voluntat . Pensa que hem de deixar el nen manifestar la seva voluntat i curiositat pel que l'envolta . s a dir , deixar al nen tocar , assaborir , posar en prctica els seus sentits sensorials per aprendre .

3.1.2 - llibre segon

En aquesta secci Rousseau diu: La naturalesa va formar als nens perqu fossin estimats i assistits . Tamb diu que si els nens escoltessin a la ra , no necessitarien que els eduquessin . Als nens se'ls ha de tractar amb suavitat i pacincia , explica que al nen no li ha d'obligar a demanar perd , ni imposar un cstig . La norma de fer b s l'nica virtut moral que s'ha d'imposar .

3.1.3 - llibre tercer

Aquesta secci segueix referint-se a la infantesa, entre els dotze i tretze anys . El cos segueix desenvolupant i la curiositat natural tamb . Rousseau diu: El nen no sap alguna cosa perqu l'hi hagis dit, sin perqu ho ha comprs ell mateix , suggerint que el nen s'inspiri per la seva voluntat , que noms se li donin mtodes per despertar el seu inters i no el seu avorriment .

Llavors s quan Rousseau comena a ensenyar-li a conservar , de manera que tingui ms dret moral . Tamb pensa que el nen ha d'aprendre de l'intercanvi de pensaments i idees . Ell veu un benefici social en qu el nen pugui integrar-se en la societat sense que ho pertorbin .

3.1.4 - Llibre Quart

Amb aquesta secci comena l'adolescncia. Rousseau afirma que el nen no pot posar-se al lloc d'altres , per un cop s'arriba a la adolescncia , pot i fa aix : Emilio per fi pot ser introdut en la societat . Ja en l'adolescncia , Emilio t un millor enteniment dels sentiments , per tamb s'exalten les passions . Rousseau diu que Les nostres passions sn els principals instruments de la nostra conservaci , ja que per a ell , el sexe , la passi i l'amor sn producte d'un moviment natural . Formar l'home a partir de la naturalesa no s fer-ho salvatge , sin no deixar que governi . Tamb en aquesta part , s'exposa a Emilio a la religi , per no aconsegueix veure-la com alguna cosa significativa per a ell .

3.1.5 - Llibre Cinqu

Finalitza la adolescncia als vint anys , quan Emilio i la seva promesa Sofia van arribant a la maduresa i la vida matrimonial .