REVOLUCI 1820

Conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleniques i que es van repetir successivament a les de 1830 i les de 1848. Els seus eixos ideolgics van ser el liberalisme i el nacionalisme. Ats que els pasos ms afectats van ser els del sud d'Europa (els episodis d'altres zones, com Alemanya o Frana, van ser de molta menor importncia), amb Espanya com a epicentre d'un moviment que es va estendre a Itlia i Portugal, i d'altra banda Grcia; se l'ha anomenat cicle mediterrani per contraposici al cicle atlntic que l'havia precedit en la generaci anterior. Les revolucions de 1820 van sorgir com a reacci a la Restauraci que es va produir com a conseqncia de la derrota de la Frana revolucionria, i que suposava el restabliment de l'Antic Rgim i l'aplicaci dels principis legitimistes del Congrs de Viena de 1815, confiats a la fora i determinaci intervencionista de la Santa Aliana.

ESPANYA
Espanya va ser l'epicentre de la revoluci de 1820 . Ferran VII havia passat la Guerra d'Independncia Espanyola retingut a Frana, al seu retorn a Espanya va rebutjar jurar la Constituci espanyola de 1812 que els liberals de les Corts de Cadis havien promulgat en nom de la sobirania nacional, encara que preveient l'exercici del poder pel rei al que consideraven legtim. Restaurat en el tron , com a rei absolut comenar una dura repressi dels liberals, molt nombrosos en l'exrcit, que van intentar una srie de pronunciaments militars fracassats entre 1816 i 1820.

PORTUGAL
La revoluci es va estendre a Portugal des d'Espanya. L'anomenada revoluci liberal de Porto es va iniciar en aquesta ciutat a l'agost de 1820 entre la burgesia mercantil, descontenta per l'obertura dels ports brasilers al mn, i van reclamar una Constituci.

NAPOLES
Tamb influda per la revoluci espanyola, al juliol de 1820 va esclatar una revolta a la ciutat de Npols, que havia estat preparada per la Carboneria, una societat secreta nacionalista i liberal que somiava amb la unificaci de la pennsula italiana.

REVOLICI 1830
La Revoluci de 1830 s un procs revolucionari que comena a Frana (Pars) amb la denominada Revoluci de Juliol o les Tres Glorioses, jornades revolucionries de Pars que van portar al tron a Llus Felip I de Frana i van obrir el perode conegut com monarquia de Juliol. Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Blgica, que va obtenir la independncia davant Holanda, Alemanya i Itlia, on s'identifica amb moviments de tipus nacionalista unificador, Polnia i l'Imperi austrac, on s'identifica amb moviments de tipus nacionalista disgregador. Les potncies absolutistes de la Santa Aliana van aconseguir reconduir el procs revolucionari sense caure, fins a la segent Revoluci de 1848. El Regne Unit no participa del procs revolucionari, encara que parallelament, contempla el sorgiment del moviment obrer i el moviment poltic de reivindicaci de l'extensi del sufragi denominat Cartisme.

FRANA
La Revoluci de 1830 a Frana , anomenada tamb " Revoluci de juliol" per haver-se desenvolupat en 3 dies al mes de juliol, va ser una revolta de les classes mitjanes i populars contra el rei Carles X i el seu govern autocrtic. Va ser reemplaat per Luis Felipe, de la mateixa famlia per de la branca denominada Borb-Orleans. Les monarquies europees i els cercles legitimistes li van donar el sobrenom de rei de les barricades, mentre el poble francs li va anomenar el rei ciutad, en els inicis del seu regnat. Quan Carles X va pujar al tron el 16 de setembre de 1824, Frana estava regida segons els principis de la Carta de 1814 , signada pel seu antecessor, el seu germ Llus XVIII . Els governs monrquics dels dos ltims Borb es van caracteritzar per intentar restablir una monarquia amb tendncies absolutistes i limitar el ja de per si redut poder de les cmeres . A partir de 1821, els governs van ser dominats per ministres ultra monrquics, provocant un descontentament creixent tant entre els monrquics moderats com entre la burgesia liberal, i un repunt de les postures republicanes. D'altra banda, les classes populars venien suportant una perllongada crisi econmica i la fam encara assolaven el pas .

BLGICA
L'estat tap dissenyat al Congrs de Viena anomenat Regne Unit dels Pasos Baixos unia l'antic Flandes dels Habsburg, les antigues Provncies Unides o el Regne d'Holanda, Luxemburg i altres petits territoris; sota predomini poltic holands. Davant les diferncies culturals i religioses i la manifesta subordinaci poltica i econmica, va sorgir un creixent sentiment nacionalista entre les elits de l'antic Flandes (catliques i francfones davant del centre poltic holands, protestant i d'idioma neerlands), ests a la resta de la poblaci, que va anar adquirint conscincia d'unitat malgrat les seves prpies divisions internes.

POLNIA

A Polnia hi va haver un aixecament de carcter liberal i nacionalista al novembre de 1830 (la revoluci dels cadets), que va ser durament reprimit per l'Imperi rus.

ITLIA
Assalt a la casa de Ciro Menotti, lder de la revolta de Mntua del 3 de febrer de 1831. Litografia annima, 1887. A Itlia, espai polticament dividit en nombrosos estats, grups revolucionaris recolzats amb ajuda francesa suscitaren l'esclat de revoltes de carcter liberal i nacionalista a Mdena, Parma i els Estats Pontificis, que van ser sufocades per Metternich.

ESPANYA
A Espanya, el perode final del regnat de Ferran VII va estar protagonitzat per l'alineament de les forces poltiques i socials en dos bndols identificats amb l'absolutisme i el liberalisme. A la mort del rei (1833) es va obrir un perode de transformacions liberals i de guerra civil entre carlins (partidaris de Carles V, el germ de Ferran VII) i isabelins (que donaven suport a la filla de Ferran VII, Isabel II, que era encara una xiqueta).

REVOLUCI 1848
Revoluci o revolucions de 1848 s la denominaci historiogrfica de l'onada revolucionria que va acabar amb l'Europa de la Restauraci ( el predomini de l'absolutisme en el continent europeu des del Congrs de Viena de 1814-1815 ) . Van ser la tercera onada del ms ampli cicle revolucionari de la primera meitat del segle XIX . A ms de la seva condici de revolucions liberals , les revolucions de 1848 es van caracteritzar per la importncia de les manifestacions de carcter nacionalista i per l'inici de les primeres mostres organitzades del moviment obrer . Iniciades a Frana es van difondre en rpida expansi per prcticament tot Europa central (Alemanya, ustria, Hongria) i per Itlia en el primer semestre de l'any 1848. Va ser determinant per a aix el nivell de desenvolupament que havien adquirit les comunicacions en el context de la Revoluci industrial. Encara que el seu xit inicial va ser poc durador, i totes elles van ser reprimides o recondudes a situacions poltiques de tipus conservador, la seva transcendncia histrica va ser decisiva.

FRANA
A Frana, els conflictes socials es van presentar com una lluita de classes triangular, amb dos burgesies i la massa popular. L'alta burgesia, identificada amb l'Antic Rgim, era predominant en el poder i es negava a compartir-lo amb la petita burgesia, mentre que la classe obrera comenava a ser conscient de la seva misria i de la seva fora per reivindicar els seus interessos. No obstant aix, no va ser noms el conflicte social el que va desencadenar la revoluci de 1848, sin que la cultura poltica francesa tamb va suposar un important factor d'inestabilitat. La Revoluci francesa va deixar com a llegat la idea que la poltica podia transformar l'existncia, i que l'Estat no havia de limitar a defensar i administrar la societat, sin que havia de configurar i conduir-la, encara que no hi havia acord sobre la forma en qu havia d'adoptar o els objectius que havia de perseguir. No hi havia una unificaci d'ideologies, i totes les crisis poltiques es convertien en crisi constitucionals.

ALEMANYA
En la major part dels Estats de la Confederaci Germnica (la instituci que va substituir al Sacre Imperi Rom Germnic dissolt durant les guerres napoleniques) el moviment revolucionari conegut com Mrzrevolution (revoluci de mar) va portar a la formaci governs liberals, els anomenats Mrzregierungen ("governs de mar "). El 10 de mar de 1848, el Bundestag (parlament federal) de la Confederaci Germnica va nomenar un Siebzehnerausschuss ("comit dels disset") per preparar un text constitucional, el 20 de mar, el Bundestag va instar els estats de la confederaci a convocar eleccions per a una assemblea constituent. Desprs greus altercats al carrer (Barrikadenaufstand) a Prssia, tamb es va convocar una Assemblea Nacional Prusiana, per preparar la constituci d'aquest regne.

ESPANYA

De manera simultnia a la revoluci parisenca, va haver intents de revolta contra el govern moderat de Narvez per part d'elements liberals progressistes, per la divisi interna d'aquests, especialment els dubtes que els dirigents tenien sobre el radicalisme de les bases, i l'energia de la repressi que va desplegar el govern les van fer fracassar. El espasa espanyol va ser considerat en les corts europees com un defensor de l'ordre establert, a l'altura de Radetzky i Winditschgratz, i el discurs de Donoso Corts recolzant la seva actuaci va tenir tamb ress en l'opini conservadora internacional.