LLENGUA I VARIACI_____________________________________________________

Ls de la llengua varia en funci de la situaci comunicativa (fet que dna lloc a diferents varietats estilstiques o registres) o en funci de la diferent procedncia histrica, geogrfica o social del parlant (cosa que configura les diferents varietats dialectals: histriques, geogrfiques i socials). Existeix encara una varietat supradialectal: la varietat estndard (la utilitzada pels mitjans de comunicaci, la que sensenya en els centres docents, etc.), amb la qual sassegura la comunicaci entre persones amb varietat dialectals diferents.

LA VARIACI LINGSTICA_______________________________________________________ Les llenges no susen de manera monoltica, sin que presenten dos tipus de variaci. Aix, segons la situaci comunicativa, apareixen diverses varietats funcionals o registres i, segons la procedncia de lusuari, tenim unes determinades varietats dialectals o dialectes, que poden ser geogrfiques, socials i historicogeneracionals. Les llenges normalitzades tenen la varietat estndard. s un registre que pot ser emprat tant en situacions formals com informals. Varietats funcionals o registres Ls dun determinat registre (ms formal o menys formal) est condicionat pel tema (general o especialitzat), pel canal (oral o escrit), per la intencionalitat (informar, convncer, recriminar, etc.) i pel nivell de formalitat (alt o baix). Cada situaci requereix, doncs, unes determinades formulacions lingstiques: El Joan ha agafat una mona de ca lample i lhan portat a lhospital. El senyor Joan Coll ha estat ingressat a lhospital com a conseqncia duna intoxicaci etlica.

Varietats dialectals o dialectes Ls lingstic varia segons el lloc, lpoca o el grup social a qu pertanyi lemissor. Per exemple, un menorqu pot parlar dun allot; un vigat, dun noi, i un tortos, dun xic o xiquet. Tamb s evident que les diferents activitats o oficis desenvolupen uns usos lingstics ms o menys peculiars. La llengua dels estudiants (amb mots com catejar, campana, filo, mates o profe) en seria un exemple.

LES VARIETATS DIALECTALS Varietats geogrfiques (diatpiques o dialectes)

Les variacions dialectals actuals sn poc diferenciades. Les ms sistemtiques es produeixen entre dos grans blocs dialectals: el catal oriental i el catal occidental. Varietats histriques i generacionals (o diacrniques)

Sn les diferents formes de parlar de cada poca. Sn, per tant, el resultat del pas del temps sobre la llengua, que ha produt importants canvis lingstics al llarg dels segles. Aix, en catal antic trobem mots que evolucionaren fonticament (paorpor, raelarrel, resebrerebre, etc.). Pel que fa a la morfologia, per exemple, notem que certs fenmens de catal medieval es mantenen en alguns dialectes catalans com la conservaci de la -netimolgica en alguns plurals (hmens, jvens, trmens)o lacabament de de la 1a pers. sing. del present dindicatiu en o en e (cant; cante) i del present de subjuntiu en e o en a (cante, balle; visca, senta). Pel que fa al lxic, sn moltes les paraules que cauen en dess (lladoncsaleshores), que perviuen noms en determinades zones del domini lingstic (eixir, oir, llevar, etc.), que shagin conservat en certes rees geogrfiques o hagin estat reemplaades pels castellanismes corresponents, actualment admesos (cercarbuscar, plnyer-sequeixar-se, restarquedar, etc.). Tamb pot passar que els mots sofreixin evolucions semntiques i que en registres formals es recorri als arcaismes com una font ms de lxic (dhuc, llur, hom, car, etc.). Varietats socials (diastrtiques o sociolectes)

En una mateixa societat conviuen diversos grups que utilitzen varietats socials caracterstiques, estudiades per la sociolingstica. El llenguatge rural sol ser ms conservador en el lxic, mentre que lurb s ms innovador, especialment entre els joves (guai, canya, rotllo, etc.). Poden considerar-se dialectes socials el parlar ultra (propi dambients puristes), el parlar bleda (de to cursi i castellanitzant, distintiu de persones de classe alta que volen passar per fines) i el parlar xava (propi de persones castellanoparlants que no dominen prou el catal). Largot designa la varietat social prpia dun grup que duu una vida tancada (com els gitanos) o que ha elaborat un codi secret que el protegeix (certes tribus urbanes, delinqents, traficants de droga, etc.). Alguns mots de largot de la murrialla sn pispar (robar), clapar (dormir), polir (prendre, gastar), i de largot cal tenim paio (home), cals (diners), canguelis (por), etc. Tamb es parla dargot fent referncia a la llengua privada dalgunes professions, activitats, etc. Tindrem el cas dels estudiants, metges, soldats, gent de lespectacle, etc. No hem de confondre, per, largot amb el vocabulari tcnic (fer una placaradiografiar).

LESTNDARD s un model de llengua amb qu es pretn aconseguir la comprensi interdialectal (entre grups de parlants que provenen de llocs, generacions o sectors socials diferents) i alhora oferir un registre neutre. Sutilitza com a llengua de ladministraci, dels mitjans de comunicaci de masses, de lensenyament, etc. Lestndard catal Aix, lestndard del catal actual pot ser pronunciat des de diversos accents dialectals i inclou caracterstiques morfolgiques regulars o aquelles opcions lxiques que tenen una certa difusi.

LLENGUA I DIALECTE Tota llengua es manifesta a travs dunes varietats i registres concrets (estndards o no). Aix, el catal que parlen un giron, un lleidat i un eivissenc forma part de la mateixa llengua, per de varietats geogrfiques diferents. Lestndard influeix en levoluci de les varietats dialectals, per aix s bo amb vista a assegurar la cohesi de la comunitat lingstica (absolutament necessria si aquesta t com a venes comunitats lingstiques especialment poderoses o hegemonistes) i a diferenciar-la daltres comunitats. Lestndard t, doncs, un paper de llengua nacional i constitueix un marc de referncia amb el qual tots el parlants de totes les varietats se senten identificats. Tcnicament, els termes genrics de llengua i dialecte sn dos conceptes complementaris. Totes les variants duna llengua sn igualment bones i igualment dignes del mxim respecte, tret del cas que estiguin molt contaminades per altres llenges. Conv, doncs, recordar que una llengua es parla sempre a travs dun dialecte. Tothom parla llengua i dialecte alhora. La llengua s, per dir-ho aix, la suma de dialectes; i lestndard, el dialecte de tots.

LA VARIACI GEOGRFICA_____________________________________________________ La llengua es manifesta amb diferents perfils segons les zones. Cal distingir dos grans blocs dialectals: el catal oriental (catal rosellons, central, balear i alguers) i el catal occidental (catal nord-occidental i valenci).

EL DOMINI LINGSTIC DEL CATAL Actualment el catal es parla en territoris pertanyents a quatre estats diferents: Estat francs- Catalunya Nord Estat andorr Estat espanyol Principat de Catalunya, la Franja de Ponent, les Illes, el Pas Valenci i el Carxe (Mrcia). Estat itali LAlguer. Municipi costaner del nord-oest de lilla de Sardenya.

DIVISI DIALECTAL: ORIENTAL I OCCIDENTAL Segons la variaci geogrfica, els parlants catalans es poden agrupar en dos grans blocs dialectals : el catal oriental i el catal occidental. Aquesta partici es basa en una srie de trets lingstics, sobretot fontics (neutralitzaci, plurals...). Dins de cada bloc dialectal podem trobar alguns dialectes, subdialectes i parlars. Divisi dialectal
Catal occidental Catal oriental

Const./consec. Dialectes
Constitutiu Consecutiu Constitutiu Consecutiu Nord-occidental Valenci Rossellons Central Balear Alguers

Subdialectes
Pallars, ribagor i tortos Meridional i apitxat Salat, barcelon, xipella i tarragon Mallorqu, menorqu, eivissencformenterer

DIALECTES CONSTITUTIUS I DIALECTES CONSECUTIUS Constitutius: sn aquells dialectes que existeixen des del naixement de lidioma (nordoccidental, rossellons i central). Consecutius: sn els dialectes que resulten de lexpansi dels dialectes constitutius (valenci, balear i alguers).

LA VARIACI FUNCIONAL O ESTILSTICA (ELS REGISTRES)_____________________________ Els factors que determinen les varietats funcionals o registres sn principalment quatre: el tema (general o especialitzat), el canal (oral o escrit), la intencionalitat (subjectiva o objectiva) i el nivell de formalitat (alt, baix o mitj). Pel que fa al tipus de registres o estils, podrem considerar-ne tants com mbits ds. Podem parlar de registre comercial, administratiu, periodstic, jurdic, publicitari, etc. Entre els registres formals, destacarem el registre cientificotcnic i literari; entre els registres no formals, parlarem del registre colloquial i del vulgar.

La variaci en els textos: varietats dialectals i varietats funcionals Les llenges vives no susen de forma monoltica sin que presenten diversitat interna. La diversitat de qualsevol text (oral o escrit) s de dos tipus. En primer lloc, presenta peculiaritats lingstiques que es vinculen a la procedncia dels grups dusuaris, marcats per unes coordenades espaciotemporals i socials, cosa que dna lloc a les varietats dialectals geogrfiques, histriques i socials. En segon lloc, i superposant-se a les diferncies dialectals, els textos tamb mostren una determinada varietat funcional o estilstica (s a dir, un registre).

Catal oriental Dialectes (segons lorigen del parlant) geogrfics

rossellons central balear alguers nord-occidental

Catal occidental valenci historicogeneracionals: catal medieval, del segle XVI, de la Renaixena... socials: parlar de la murrialla, argot juvenil, argots professionals... cientificotcnic

Varietats

Registres (segons la situaci comunicativa)

formals literari colloquial no formals vulgar

Cal no oblidar, per, que existeix encara la varietat estndard, que participa de les caracterstiques tant dels dialectes com dels registres. Aix, duna banda, lestndard constitueix un tipus de llengua supradialectal i, daltra, pot usar-se en situacions molt diverses.

Varietat estndard (o comuna) varietat neutra: Supradialectal (per amb matisos regionals) Formalitat mitjana-alta

Els registres Dominar una llengua implica, entre altres coses, conixer quines formes lingstiques sn adequades i quines inadequades en cada situaci comunicativa. En relaci amb el llenguatge estndard (o varietat, en principi, neutra), doncs, tenim uns registres formals (registre culte, cientificotcnic, literari...) i uns altres de no formals (colloquial i vulgar).

Registres cientificotcnic, administratiu i comercial, jurdic, literari, etc. Registres periodstics, publicitari...

Lhan desposset de la cartera Li han sostret la cartera Li han pres (robat) la cartera Li han afaitat la cartera Li han fotut la cartera

FORMAL

Registre estndard Registre colloquial

Registre vulgar

FACTORS QUE DETERMINEN ELS REGISTRES Es considera que els diversos registres sn configurats, bsicament, per quatre factors: el tema, el canal, la intencionalitat i el nivell de formalitat. El tema El tema pot ser general o especialitzat. Les diferncies entre els temes generals i els especialitzats es fan paleses en les estructures lingstiques emprades i, sobretot, en el vocabulari utilitzat. Aix, en tractar un tema especialitzat es fan servir oracions ms complexes i el vocabulari s ms especfic, ple de cultismes i tecnicismes corresponents a lmbit temtic. La majoria de converses sn de tema general.

En general, els temes especialitzats solen demanar un registre estndard o cientificotcnic, mentre que, per als temes generals, el registre colloquial sol ser ms adequat.

El canal s el mitj a travs del qual ens comuniquem i un dels factors que condicionen el registre. Els dos canals de comunicaci lingstica sn: el canal oral i el canal escrit. Diferncies entre la llengua oral i escrita: Llengua oral
Comunicaci instantnia Presncia simultnia demissor i receptor Espontanetat, irreversibilitat Sintaxi simplificada Frases simples, sovint inacabades Repeticions lxiques, s de mots bsics Mots destinats a mantenir el contacte (funci ftica): oi?, eh? s de dctics (aix, aqu, ara), que permeten reduir lextensi del text Gestualitat facial i corporal, entonaci, to de la veu (elements que poden modificar el sentit del missatge)

Llengua escrita
Comunicaci diferida Lemissor no est en presncia del receptor Elaboraci, correcci i planificaci Sintaxi elaborada Frases complexes, ben acabades Riquesa de lxic, s de sinnims Llenguatge distant, normalment allunyat del to colloquial El receptor necessita explicacions que el situn Recursos grfics com la puntuaci, la distribuci en pargrafs, els ttols i els subttols, etc.

La tecnologia ha perms crear altres canals, com el telfon, el fax, el correu electrnic, etc. La llengua oral s ms espontnia que lescrita. Cal distingir entre el canal oral espontani (conversa familiar) i loral no espontani (la recitaci dun text aprs de memria). El canal escrit pot ser concebut per ser dit (una obra dramtica, un discurs, una conferncia, etc.) o no necessriament (reflexions, descripcions, etc.). Pel que fa a ls de la llengua estndard, la trobarem ms en els textos escrits que en els orals, que sn ms sovint expressats en registre colloquial i en varietats marcades dialectalment.

La intencionalitat La intencionalitat o propsit s tamb un dels factors que configuren el registre. El fet que un text shagi ems amb la intenci de convncer, per exemple, condiciona els usos lingstics (hi abundar, per exemple, el mode imperatiu), molt diferents de si el que es pretn s demanar una informaci, recriminar, narrar, escriure, predir, informar, divertir, etc. La intencionalitat discursiva est molt lligada amb la funci comunicativa predominant i dna lloc a diferents tipus de text (expositius, descriptius, instructius, predictius, etc.). Podem distingir dos grans tipus dintencionalitat: lobjectiva i la subjectiva. En el registre cientfic es busca la mxima objectivitat; en canvi, en el registre potic el que es pretn s transmetre emocions personals. Quan la intenci s objectiva, neutra, abunda la 3a pers., les

oracions enunciatives, etc. En canvi, ls de la 1a pers., de frases exclamatives, de lxic connotatiu, etc., dna un to ms subjectiu. Els registres dintencionalitat objectiva solen tendir a lestndard i als registres formals, mentre que els dintencionalitat subjectiva solen expressar-se en varietats dialectals i ens registres no formals.

Nivell de formalitat El nivell de formalitat (alt, mitj i baix) s un dels factors que ms condicionen el registre. Una situaci molt formal (una audincia amb autoritats) comporta uns usos clarament diferents duna situaci ms informal (conversa entre amics). El grau de familiaritat, de confiana, que mantenen els parlants condiciona molt el nivell de formalitat. No ens adrecem igual a un conegut que a un desconegut, a una persona gran que a una criatura, etc. Igualment, les formes de tractament condicionen tamb el nivell de formalitat: reservem tu per a situacions informals; vost i vs, per a situacions formals. Abans descriure o de parlar, hem de tenir molt clar, doncs, a qui va destinat el missatge i quin tractament resulta adequat. En general, els temes especialitzats solen demanar un nivell de formalitat ms aviat alt, mentre que els ms generals permeten nivells de formalitat ms diversos.

ELS REGISTRES FORMALS (cientificotcnic, literari, estndard) Dins els registres formals (o cultes), comentarem el cientificotcnic i literari. Lestndard, pel fet de ser neutre, fa de pont amb els registres no formals. A part del cientificotcnic, existeixen altres registres especialitzats o tecnolectes: el llenguatge jurdic, ladministratiu, el de poltica, el de la meteorologia, el del periodisme desports... Els tecnolectes fan s del registre estndard, per utilitzen un vocabulari especialitzat. En general, els registres formals es caracteritzen per la seva correcci amb relaci a la normativa, per una sintaxi ben cisellada i un lxic ric i culte (que pot incloure des de darcaismes fins a neologismes, passant per prstecs de mots i expressions provinents de llenges modernes i clssiques) i, si sn textos orals, per una prosdia acurada.

El registre cientificotcnic Aquest afany de precisi lxica comporta ls de terminologia de creaci prpia (neologismes), ls de mots corrents per amb significat especialitzat segons la disciplina (no tenen el mateix valor els mots memria, virus i vacuna en informtica que en medicina) i sovint tamb la utilitzaci de llenguatges formalitzats o artificials (smbols algebraics, qumics, lgics, fontics, etc.). El llenguatge cientfic es caracteritza per estar molt formalitzat (creat per comissions lexicogrfiques vinculades a organismes oficials, com ara el TERMCAT, el centre de

terminologia de la llengua catalana), i per ls de smbols i duna terminologia molt precisa. Els seus elements lxics sn, en principi, monosmics (poli- molts, -itis-malaltia inflamatria i -lgia-dolor). El lxic cientificotcnic es crea especialment fent s de la derivaci i de la composici (sovint a partir delements grecollatins, utilitzats per la majoria de llenges, cosa que nassegura la universalitat), com tamb acudint a sigles (UVI unitat de vigilncia intensiva), a manlleus (especialment de langls) ms o menys adaptats a les caracterstiques de la llengua receptora (xip, escner, estrs), a lhabilitaci de noms propis dinventors (ohm < Simon Ohm), etc. Quant a la morfosintaxi, el registre cientificotcnic es caracteritza per una construcci mesurada i concisa.

El registre literari El registre literari busca la polismia i la connotaci, la multiplicaci de significacions. Per aix, el llenguatge cientfic s fcilment traduble, per no el literari. Aquest respon a una voluntat esttica i a una intencionalitat subjectiva, que comporta un s ambigu, connotatiu i figuratiu del llenguatge.

ELS REGISTRES NO FORMALS (colloquial i vulgar)

El registre colloquial El registre colloquial (o familiar) es caracteritza per la seva quotidianitat i la seva subjectivitat. Es tracta del registre ms usat, perqu abasta totes les situacions orals en les quals la llengua sempra amb espontanetat i de manera informal (no inclou, doncs, les intervencions en congressos, debats pblics, etc.). Aquest registre participa dels trets que hem esmentat amb relaci al canal oral. Hi podem afegir altres caracterstiques, tant pel que fa a la construcci textual o oracional com a la fontica o el camp lexicosemntic. El registre vulgar El registre vulgar s una modalitat de registre no formal caracteritzada per les transgressions no solament de la norma lingstica (mots deformats, mal emprats; discursos i frases mal travats), sin tamb de la norma social, s a dir, dall que es considera de bon gust.