Manual de senyalitzaci urbana dorientaci

Generalitat de Catalunya Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Manual de senyalitzaci urbana d'orientaci Bibliografia ISBN 84-393-6810-0 I. Grup de Treball, GT32 de Fixaci de Criteris de Senyalitzaci Viria de la Comissi Catalana de Trnsit i Seguretat Viria II. Catalunya. Generalitat III. Ttol 1. Senyalitzaci viria_Catalunya_Manuals, guies, etc. 2. Disseny urb_Catalunya_Manuals, guies, etc. 656.055(467.1)

1a Edici: setembre 2005 Tiratge: 2.000 ISBN: 84-393-6810-0 Dipsit Legal: B.37.196-2005 Romargraf, SA

Manual de senyalitzaci urbana dorientaci Autoria i coordinaci: Grup de Treball de fixaci de criteris de senyalitzaci viria (GT32), de la Comissi Catalana de Trnsit i Seguretat Viria, presidit per la Direcci General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, integrat pel Servei Catal de Trnsit, lAssociaci Catalana de Municipis i Comarques, la Federaci de Municipis de Catalunya, la Demarcaci de Carreteres de lEstat a Catalunya, lAjuntament de Barcelona, la Diputaci de Barcelona, ACESA, Prevenci dAccidents de Trnsit, la Diputaci de Tarragona, el Collegi Oficial dEnginyers Tcnics dObres Pbliques de Catalunya, la Delegaci Territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, la Fundaci RACC i la Delegaci del Govern a les Societats Concessionries dAutopistes. Assessorament: Direcci General de Difusi Corporativa del Departament de la Presidncia. Disseny grfic i tcnic, i suport a la redacci de textos: Jordi Matas i Associats, i Intra, SL Copyright: Generalitat de Catalunya Amb el suport: Servei Catal de Transit

Cap part daquesta publicaci, incls el disseny de la coberta, no pot ser reproduda, emmagatzemada o transmesa, en cap cas ni per cap mitj, sia elctric, qumic, mecnic, ptic, de gravaci o xerocpia, sense previ perms del titular del copyright.

ndex
Manual de senyalitzaci urbana dorientaci

Introducci
1 Principis generals
1.1 Definici 1.2 Necessitats 1.3 Requisits
01 01 01

2 Qu senyalitzar
2.1 mbit daplicaci 2.2 Xarxa bsica 2.3 Textos informatius
01 04 06

3 Com senyalitzar
3.1 Codi tipogrfic 3.2 Codi direccional 3.3 Pictogrames 3.4 Color 3.5 Modulaci dels plafons i exemples 3.6 Modulaci dels rtols croquis i exemples 3.7 Exemples de rtols per a vies especials, segregades o assimilades
01 04 05 06 08 17 18

4 On senyalitzar
4.1 Cllula de senyalitzaci dorientaci 4.2 Collocaci dels senyals 4.3 Rotondes i places urbanes 4.4 Senyalitzaci en travesseres. Integraci en la senyalitzaci de carreteres 4.5 Senyalitzaci en rondes
01 01 03 04 05

5 Amb qu senyalitzar
5.1 Suports 5.2 Recomanacions
01 02

6 Bibliografia

01

01

Introducci

Al nostre pas la senyalitzaci urbana en el camp especfic de lorientaci ha estat molts anys influda per la normativa de carreteres, amb la utilitzaci, principalment, de plafons i fletxes que seguien -tot i que a vegades amb petites modificacions- els criteris oficials que estaven pensats exclusivament per a la seva utilitzaci en carreteres convencionals, com colors, tipus i dimensions de lletres, forma dels senyals, suports, collocaci, etc., definits en l'Ordre circular 8.1.-IC Normas de sealizacin, de 25 de juliol de 1962, del MOP, actual Ministeri de Foment. Aquesta situaci es va anar modificant gradualment amb iniciatives locals, de difusi restringida o nulla, aprofitant models aplicats en localitats daltres pasos. El gener de 1981, es va crear el Consell de Disseny de la Generalitat, que va recollir els estudis anteriors que varen ser revisats i, dacord amb diverses institucions del pas, va editar, el mar de 1983, la publicaci Imatge grfica de la senyalitzaci exterior. Aquesta publicaci va constituir el primer quadern del Manual de senyalitzaci exterior, completat amb Suports i ancoratges per a la senyalitzaci exterior, el 1984, i Senyalitzaci [in situ] per a exteriors, el 1985. Daltra banda, el 1981, lAssociaci dEnginyers Municipals i Provincials dEspanya (AIMPE) va organitzar una setmana tcnica sobre senyalitzaci urbana en la qual es varen presentar unes Recomendaciones para la Sealizacin Informativa Urbana, que van ser editades lany segent. El sistema establert pel Consell de Disseny de la Generalitat es va anar implantant a la majoria de poblacions catalanes, amb algunes escasses excepcions, on sutilitzava el sistema de lAIMPE. El gener de 1992 es va aprovar el nou Reglament general de circulaci que actualitzava lantic Codi de la circulaci, de 25 de setembre de 1934. Aquest Reglament recollia, en l'article 163 Seales de Orientacin, a lapartat 7, Seales de uso especfico en poblado, que estan encara vigents i que sn una transcripci grfica dels senyals del sistema AIMPE. A ms, larticle 8 de la Llei de carreteres de la Generalitat, de 30 de setembre de 1993, preveu que el Govern estableixi normes i criteris tcnics per al disseny, el servei i la seguretat viria, i per a la informaci a lusuari. Si b fins a lactualitat el Manual de senyalitzaci exterior esmentat ha estat fonamental per unificar els criteris de la majoria de municipis de Catalunya, des de llavors la indstria de la senyalitzaci ha sofert canvis de tots tipus, amb la incorporaci de nous materials, la introducci de nous criteris, les modificacions a escala internacional, etc., que han significat iniciatives prou interessants en el camp de la senyalitzaci, no tan sols a l'especficament urbana sin tamb en les autopistes i carreteres. Davant daquesta situaci, el Grup de Treball de fixaci de criteris de senyalitzaci viria (GT 32), de la Comissi Catalana de Trnsit i Seguretat Viria, nha impulsat i nha dut a terme lactualitzaci, el resultat de la qual s aquest Manual de senyalitzaci urbana d'orientaci.

03

1
Principis generals

1
Principis generals

1.1 Definici

La senyalitzaci dorientaci s un sistema de comunicaci que proposa una emissi de missatge permanent per aconseguir una reacci immediata en el receptor, constitut per una suma de signes que permet interpretar lespai i relacionar-shi, de forma adequada i, per tant, millorar la mobilitat. En el cas especfic urb, aquest llenguatge dna resposta a la necessitat dinformaci immediata per facilitar a la ciutadania els desplaaments en lmbit de les poblacions. Aquest tipus de senyalitzaci est format per codis direccionals, lxics, grfics, icnics i cromtics, que sapliquen en un determinat format i model a suports implantats a prop de la calada.

1.2 Necessitats

La senyalitzaci dun entorn urb s una necessitat social i econmica. Atesos els beneficis que reporta, cal tenir cura a dedicar-hi el temps i els esforos que calen. La senyalitzaci urbana dorientaci s un referent iconogrfic. Forma part del paisatge de la poblaci i esdev un element amb presncia constant. Per tant, a ms de la seva funci fonamental, dorientar i facilitar els desplaaments dels ciutadans i ciutadanes visitants, s tamb un element que collabora en la definici daquest espai. Una bona senyalitzaci dorientaci millora la mobilitat de les persones usuries per les vies pbliques. Per, tamb, cal tenir en compte que la senyalitzaci duna poblaci est formada per un conjunt delements i sistemes (la resta de senyalitzaci vertical, la senyalitzaci horitzontal, la identificaci dels noms de les vies, etc.), que cal coordinar i millorar per arribar a un alt nivell de qualitat.

1.3 Requisits

Un sistema de senyalitzaci complex, com el de la senyalitzaci urbana dorientaci, ha de complir, de manera directa i efica, els requisits segents: Els missatges han de ser intelligibles. Els missatges han de ser clars, senzills, breus i concrets. Els missatges han de ser fcils de retenir. Les persones que condueixen necessiten confiana per circular amb seguretat. Una senyalitzaci amb missatges comprensibles, assimilables i de fcil retenci els facilita aquesta confiana. Els missatges han de ser molt exactes pel que fa al que volen expressar. En aquest sentit, ls de pictogrames afavoreix una rpida i inequvoca comprensi del missatge. Els missatges han de poder ser detectats a la major distncia possible i llegits a la distncia suficient per permetre una reacci amb comoditat i seguretat. Els missatges han de ser els menys possibles. No sha de donar ms informaci que lestrictament imprescindible. Lexcs de missatges interfereix el procs de comunicaci. Els missatges han de tenir continutat grfica i semitica fins a la destinaci prevista.

01

1
Principis generals

No es pot confondre ni desorientar la persona que condueix amagant informaci en un itinerari, s a dir, la informaci ha de continuar present, implcitament i explcitament, en els punts de decisi de litinerari fins a arribar a la destinaci assenyalada. Els missatges han de mantenir la seva uniformitat, en contingut i forma. El conjunt missatge-suport ha de tenir trets diferenciats per a no ser confs amb altres elements. El sistema de senyalitzaci ha dactuar de manera respectuosa amb lentorn. Una de les dificultats ms notries de la senyalitzaci urbana dorientaci s que quedi diluda en el conjunt de la informaci que hi ha a les vies i als espais pblics: publicitat de tota mena -lluminosa o no, esttica o dinmicai altres elements del mobiliari urb. Per diferenciar-se, cal que la senyalitzaci urbana dorientaci tingui una identitat prpia, que no es confongui amb altres sistemes existents al seu entorn. El sistema ha de ser sostenible. Els senyals shan de poder actualitzar amb facilitat i mantenir el nivell de qualitat necessari. Una vegada elaborat el projecte, installats els senyals i comprovada la seva eficcia in situ, cal establir un pla de manteniment del sistema. Qualsevol canvi dordenaci del trnsit, modificaci en la relaci de pols, degradaci fsica o prdua deficcia del senyal comporta una actualitzaci de la senyalitzaci. El sistema ha de respondre a un pla director de senyalitzaci. En sntesi, la senyalitzaci urbana dorientaci ha de ser: Intelligible Clara Identificable Contnua Uniforme Sostenible I, a ms, cal afegir que la senyalitzaci urbana dorientaci s: Un servei pblic dinformaci entre lAdministraci i el/la conductor/a. Un mitj per assegurar el millor trajecte entre un punt dorigen i una destinaci. Un element especialitzat del mobiliari urb. Una eina que, integrada en larquitectura i lurbanisme, millora la relaci entre les persones que condueixen i lespai pblic de les poblacions.

02

I no s: Una eina per resoldre els problemes que lurbanisme i els plans de circulaci o la seva absncia hagin deixat pendents o mal resolts. Exigir aquesta responsabilitat fa que el sistema sigui considerat defectus i la causa del problema. Una forma de decorar el territori. Una forma de fer publicitat.

2
Qu senyalitzar

2
Qu senyalitzar

2.1 mbit daplicaci

La senyalitzaci urbana dorientaci saplica en tot lmbit urb del terme municipal, dacord amb la Figura 2.1.1 .

m un ici pa int l er ur ba

) na

Te rm e

Urbanitzaci
50

Var ian t (v ia

50 50

Polgon industrial

Connexi municipal
50

POBLACI

POBLACI

Travessera
Zona per a vianants

Ronda segregada

POBLACI

V
POBLACI POBLACI

Desenvolupament urb longitudinal sense caracterstiques de travessera

V
Senyalitzaci interurbana
te r a C ar re

Senyalitzaci urbana Senyalitzaci especial

01

V Velocitat que correspongui

Figura 2.1.1

2
Qu senyalitzar

Sexclouen daquest mbit de senyalitzaci les zones urbanes dedicades prioritriament als vianants i amb lmit de velocitat igual o inferior a 20 km/h Figura 2.1.1 . En el cas que lajuntament corresponent disposi de trams de carreteres de titularitat municipal, amb lmit de velocitat superior a 50 km/h i no segregades, sha daplicar la normativa establerta per a carreteres, sempre que el lmit entre un o altre tipus de senyalitzaci es marqui amb els senyals S-500 i S-510. Per als trams de carrer/carretera que plantegen dubtes respecte del seu carcter urb o interurb, sha delaborar un conveni entre el municipi i ladministraci titular de la carretera dacord amb la normativa vigent (per exemple, el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual saprova el Reglament general de carreteres. DOGC nm. 4027, de 10 de desembre de 2003). Per tant, lmbit daplicaci del sistema de senyalitzaci urbana dorientaci s el segent: Carrers Travesseres Rondes (sovint amb dissenys especialitzats, similars als de vies preferents interurbanes) Alineacions longitudinals dedificis Dacord amb aquest Manual, les rondes urbanes i altres vies especialment importants per a la ciutat shan de senyalitzar amb plafons de color blanc (RAL 9003). Noms es pot fer excepcions en rondes segregades amb velocitat superior a 50 km/h, sense crulles, sense semfors i amb restricci daccs a vianants i ciclistes. En aquest cas es pot senyalitzar amb plafons de fons de color verd (RAL 6032), seguint els criteris de composici, implantaci i tipus de plafons de la senyalitzaci interurbana, per amb la tipologia, la fletxa i el tipus de lletra corresponents a la senyalitzaci urbana. Aix doncs, duna banda sexclouen les variants exteriors de carreteres, que shan de senyalitzar amb el model interurb, i de laltra les vies exclusives per a vianants. Els senyals dentrada i de sortida de poblat (S-500 i S-510) defineixen lmbit corresponent a la travessera; per aix, s important que la implantaci daquests plafons es faci dacord amb la normativa establerta. En vies municipals, en canvi, pot passar que el lmit no estigui clar, de manera que cada ajuntament ha de fixar-lo. En qualsevol cas, per, no shan de fer servir senyalitzacions interurbanes i urbanes en un mateix tram, ja que aix porta a confusi.

02

De fet, el sistema de senyalitzaci urbana dorientaci s un dels components del paisatge urb que ajuden a identificar com a urb el tram que es recorre. La senyalitzaci urbana i la interurbana no poden dissociar-se, encara que siguin diferents en grandria, en composici i en estil.

2
Qu senyalitzar

El pas segent s decidir qu cal senyalitzar. En funci de lemplaament, es pot informar sobre elements geogrfics, serveis (administratius, sanitaris, transports, cultura, etc.), elements patrimonials o centres dactivitat econmica. Aquest darrer grup noms cal tenir-lo en compte quan genera un determinat volum de circulaci. La senyalitzaci ha de guiar la persona que condueix fins a laparcament relacionat amb lelement urb senyalitzat. La definici de tot all que sha de senyalitzar es desenvolupa de manera esquemtica a lapartat 2.3. s recomanable, per, lelaboraci dacords entre ladministraci titular de variants i travesseres i lajuntament corresponent, amb lobjectiu de mantenir els elements de continutat de la xarxa de carreteres. El trnsit de pas i daccs a una poblaci ha dutilitzar la variant en lloc de recrrer la major part de la ciutat per la travessera. Cal maximitzar la qualitat ambiental urbana minimitzant el trnsit que passa pels carrers de la poblaci Figura 2.2 . Figura 2.1.2

nord

nord

nord

centre

centre

Vi

la

itj

sud

an

altres

a
sud

03

Figura 2.1.2

2
Qu senyalitzar

Balaguer El Pont de Suert

Av. de lEstatut Ajuntament

Respecte de lmbit en alada, aquest Manual elimina lautolimitaci -establerta a Imatge grfica de la senyalitzaci exterior, quadern nm. 1 (1983) del Manual de senyalitzaci exterior- de 4,10 m sobre el nivell del sl, de manera que inclou recomanacions per a la senyalitzaci elevada, sovint indispensable en vies urbanes despecial complicaci, com s el cas de les vies amples, segregades o assimilades.

2.2 Xarxa bsica Qualsevol poblaci necessita una definici de la xarxa bsica o principal, per la qual s convenient que es desenvolupi la major part de la mobilitat dels vehicles dins de lmbit urb. A ms, cal fer-ne una planificaci basada en criteris de seguretat, eficcia de la mobilitat i optimitzaci de la sostenibilitat en el transport.

04

La planificaci de la mobilitat sha de fer de manera integral, s a dir, shan de sospesar les necessitats dels usuaris dels diferents mitjans de transport (vianants, ciclistes, passatgers de transport pblic i de vehicles privats) en relaci amb la qualitat de vida de les persones residents i amb una garantia extrema de la seguretat en la mobilitat de totes les persones usuries. Aquests conceptes de planificaci de la xarxa bsica poden comportar problemes per a les poblacions petites que tenen unes travesseres amb un volum considerable de trnsit de pas (per exemple: Castelldefels, Besal, etc.). En aquests casos, la planificaci de la mobilitat ha de tenir en compte els plans directors de la mobilitat, definits a la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

Vi a

e ll 2 n n iv V ia d e

de

1r n iv

ell

n iv e ll e 3r V ia d

2
Qu senyalitzar

Estaci nord

A ms, per a la planificaci de la mobilitat i de la xarxa bsica tamb cal tenir en compte els itineraris ms convenients per al trnsit de vehicles pesants, ja que la xarxa bsica ha de preveure trams de carrers i zones de la ciutat per on no puguin circular aquest tipus de vehicles. La senyalitzaci s una eina que serveix per ajudar a executar la planificaci del trnsit, ja que t el propsit de fer passar els vehicles pels llocs ms convenients a linters general de la ciutadania. Un dels objectius s reduir el trnsit pertorbador, no desitjat, que es produeix quan es realitzen recorreguts superflus abans de trobar un lloc on estacionar el cotxe. La senyalitzaci d'orientaci normalment noms sha dutilitzar a la xarxa viria bsica i als accessos a les vies corresponents, tenint en compte que la xarxa bsica pot tenir categories diferents, en funci de la grandria i les caracterstiques de la poblaci. Dacord amb els objectius duna mobilitat sostenible, la planificaci de la mobilitat i la xarxa bsica han dafavorir la preferncia de la gent a anar a peu o en transport pblic ms que en cotxe particular. Per tant, duna banda conv potenciar la senyalitzaci cap a les estacions de ferrocarril o dautobusos i, de laltra, orientar els vehicles cap als prquings. Aix s'afavoreix la intermodalitat. En aquest sentit, shan portat a la prctica noves iniciatives, com els senyals variables docupaci daparcament, que consisteixen a assenyalar la disponibilitat de places daquest servei abans darribar-hi. Aix lusuari pot escollir la manera i lactuaci amb temps suficient dantelaci. Els grans prquings que permeten que la gent canvi la seva manera daccedir a la destinaci prefixada poden ser de tres tipus: lexterior, que pretn que les persones usuries hi deixin el cotxe i all mateix agafin el transport pblic (per exemple, laparcament del Circuit de Catalunya); lintermedi, que es fa dins la poblaci (per exemple, els prquings de lEixample de Barcelona); i el de lmit, s a dir, laparcament que es troba a tocar del centre histric o zona de vianants (per exemple, a Sabadell), que es correspon tamb amb la zona exclusiva per a vianants. A ms, com que dins de les poblacions hi ha zones on noms sarriba a peu, no shan dincloure missatges de pols destinats als vianants en senyals destinats a les les persones que condueixen, de manera que en alguns casos es poden substituir per indicacions de lloc daparcament relacionat amb el pol i en daltres per senyals especfics per a vianants.

Ripoll Hospital Ajuntament Pl. Nova

Arxiu Municipal del Districte Centre cultural les Corts

Pl. Concrdia
Centre cvic Can Deu

Les Corts
Illa de vianants
Metro Bus Tramvia

Cada necessitat dinformaci sha de cobrir amb un sistema especfic adequat. Aix s fonamentalment vlid pel que fa a la senyalitzaci dirigida als vianants. Cada cop ms les poblacions adopten mesures de restricci de la circulaci de vehicles en centres histrics i zones centrals. Aix fa que molts cops sigui necessria una senyalitzaci prevista especialment per als vianants. Aquesta senyalitzaci no pot ser una versi reduda de la senyalitzaci per a conductors/ores, ja que ni les necessitats informatives, ni la capacitat de lectura i visualitzaci ni els emplaaments sn extrapolables. Per aix, cal projectar en funci de cada receptor i, per tant, shan de definir els materials dels suports, les mides de la tipografia, els codis grfics i les informacions complementries que fan que el sistema sigui vlid i efica.

05

2
Qu senyalitzar

2.3 Textos informatius

Per definir qu cal senyalitzar cal disposar de dues eines bsiques: 1. El Pla de mobilitat de la poblaci, que defineix la xarxa bsica de circulaci de vehicles. 2. El Pla municipal de senyalitzaci dorientaci (PMSO). El PMSO consta principalment dels tres apartats segents: Interseccions urbanes que requereixen de senyals dorientaci. Pols datracci o referncies dintre del municipi. Pols datracci externs, segons lacord amb lAdministraci de carreteres corresponent, per mantenir el principi de continutat.

Pl. Major cat Mercat ntament Ajuntament sia del M Esglsia Mar

Un pol datracci s aquell element que atrau el trnsit i a partir del qual es canalitza el moviment de les persones que condueixen. Els pols fan referncia a localitats, zones dactivitat administrativa, cultural o econmica, nucli urb, nusos viaris, serveis de dins i fora de la poblaci (rees comercials, polgons industrials, etc.). Les etapes del procs de definici del PMSO sn habitualment les segents: Elaboraci duna llista prvia de pols que poden ser dinters dins de la trama urbana. A la taula 2.1 es proposen els possibles grups de pols que cal tenir en compte. Jerarquitzaci dels pols, basada en criteris objectius. Definici i selecci dels itineraris ms adequats per connectar els pols per mitj de la xarxa. Anlisi dels itineraris que shan de senyalitzar i els textos resultants. Incorporaci dels textos exteriors necessaris. Selecci dels textos que shan dincorporar en cada senyal sense superar el nombre mxim de lnies recomanat. Elaboraci de la proposta definitiva.

=
Centre

Taula 2.1 Llistat de possibles pols en lrea urbana

Elements geogrfics. Interiors i exteriors, concrets, fcilment identificables Serveis administratius, culturals i educatius Serveis de transport Elements patrimonials Centres dactivitat econmica Polgons industrials Urbanitzacions Elements turstics

06

En aquest treball municipal, realitzat habitualment per un equip interdisciplinari i no estrictament municipal, hi destaca la selecci de les informacions del municipi, els pols interns. Per establir criteris per senyalitzar un pol, cal tenir en compte molts factors: nombre de persones visitants/usuries que rep, urgncia de la identificaci, percentatge de vehicles atrets sobre els totals de la via, recurrncia del viatge, la proporci datracci sobre el total de poblaci del lloc. La denominaci del pol ha de ser coneguda i sha devitar indicar zones difuses o carrers llargs.

2
Qu senyalitzar

Les poblacions grans generen ms trnsit que les petites i, per tant, han de tenir preferncia en lestructura de la xarxa de senyalitzaci. Aix doncs, igual que en les vies interurbanes, sha destablir una classificaci que jerarquitzi els diversos pols existents a partir del principi bsic segons el qual cada nivell articula els inferiors.

Hospital

En el cas de poblacions de dimensions considerables, la zona del centre ha de tenir un tractament especial perqu s on es concentra, en general, la majoria de pols existents. Aquest Manual no fixa els llindars dels pols urbans, que shan danalitzar detalladament en cada cas concret, per s que preveu la necessitat dun sistema que permeti unificar el mxim possible els criteris que cal seguir. Per exemple, no s el mateix anunciar una estaci ferroviria que un museu deines agrcoles. Lafluncia circulatria que genera un cas i laltre s molt diferent i, per tant, els senyals indicadors han de situar-se amb una freqncia, una quantitat i una distncia diferents. El nombre de persones visitants o usuries s un criteri per a la classificaci de pols, per nhi ha daltres com la urgncia o les conseqncies que comporta el fet de no arribar a temps a un lloc determinat (hospital, aeroport, etc.). A ms, un clcul proporcional entre els conductors que visiten una determinada destinaci respecte dels conductors totals en una secci de carrer i laclariment de si es tracta dun lloc on es va de manera recurrent o noms puntualment tamb donen pistes suficients sobre si conv convertir-lo en pol o no.
Nombre de persones visitants Urgncia/conseqncies de no arribar/arribar tard (pols sanitaris, aeroport, etc.) Percentatge de vehicles atrets sobre els totals que circulen per la via Recurrncia de viatge Proporcionalitat sobre la poblaci (fixa o fixa+flotant) del municipi/nucli

Escola del Mar

Taula 2.2 Alguns criteris de classificaci de pols

Sortida nord
Ajuntament Mercat

En el centre duna poblaci, als carrers daccs a les travesseres, en lloc de senyalitzar les poblacions a les quals saccedeix, es pot indicar com arribar a la sortida de la poblaci per mitj del text Sortida, de manera que englobi el conjunt de poblacions de destinaci. Atesa la gran intensitat de circulaci en les poblacions, a les persones que condueixen els interessa ms veure els senyals de prquing que els dels llocs concrets on volen anar. Actualment, s prcticament impossible deixar el cotxe davant la porta dun ajuntament o duna catedral, per exemple. Si noms s'assenyalen aquests pols, per norma general el vehicle passa de llarg i el ms probable s que en perdi la referncia. En canvi, si el senyal avisa que es troba prop del prquing que correspon a la plaa de lajuntament o de la catedral, la persona usuria en surt beneficiada i la circulaci tamb. En el procs de definici dels pols, informaci i publicitat poden confondres. En les vies interurbanes i en les travesseres, les administracions pbliques (Ministeri de Foment de lEstat i Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat), dacord amb el conveni de Viena (1968) i el de Ginebra (1971), han prohibit qualsevol tipus de publicitat sobre els senyals o sobre els suports de senyalitzaci. En canvi, en alguns casos de zona urbana sinclouen missatges que estan ms a prop de la publicitat que de la senyalitzaci. Aix s una altra mostra de la necessitat dun pla director de senyalitzaci urbana dorientaci que inclogui aquesta prohibici.

Ma Restaurant Mario Can Pep Hostal Maria Fonda Nova El Congre

07

2
Qu senyalitzar

r rre Ca Ca rre r
r rre Ca Ca rre r

Perqu la ciutadania es pugui orientar, en qualsevol desplaament, s cabdal que spiga on s. Un cop fixada la posici inicial s fcil subministrar la resta dinformacions necessries per arribar a la destinaci escollida. Aquest concepte s vlid tant per als que viuen a la poblaci com per als visitants. Perqu aix es produeixi s imprescindible disposar duna eficient senyalitzaci dels noms dels carrers i places, especialment a les crulles. Aquesta senyalitzaci no noms ha de ser fcilment llegible per als vianants sin tamb per als conductors i les conductores, ja que els s bsica per poder desplaar-se amb comoditat i, per tant, amb seguretat. Cal desenvolupar sistemes que, installats en el mateix sentit de la via, proporcionin aquesta informaci sense interferncies visuals i amb la suficient efectivitat. Per evitar la proliferaci delements fixats a les voreres, que redueixin la capacitat de circulaci dels vianants, els senyals es poden dissenyar de manera que sadaptin als elements de mobiliari existent (fanals, suports de semfors, etc.) o que es fixin a les faanes dels edificis que estan a tocar de les travesseres, per adequant el format per garantir-ne lefectivitat.

Ca

rre r

Ca

r rre

08

3
Com senyalitzar

3
Com senyalitzar

Qualsevol sistema de senyalitzaci transmet la informaci mitjanant uns determinats codis aplicats sobre uns suports. En aquest captol es mostren els diferents components daquests codis de comunicaci, la forma dinterrelacionar-se i lestructura del sistema de senyalitzaci urbana dorientaci.

3.1 Codi tipogrfic

La famlia tipogrfica daquest sistema de senyalitzaci s lHelvetica, proposada a Imatge grfica de la senyalitzaci exterior, quadern nm. 1 (1983) del Manual de senyalitzaci exterior. Aquesta tipografia es mant perqu ha demostrat clarament la seva idonetat. A ms, s una famlia tipogrfica emprada en un gran nombre de programes de senyalitzaci darreu del mn. Les principals caracterstiques de lHelvetica sn les segents: s fcilment identificable i duna excellent llegibilitat pel seu disseny diferenciat entre lnies rectes i corbes. s una lletra amb gruixos ben compensats i poc acusats, la qual cosa fa que no sen perdin detalls a grans distncies de lectura. s un tipus de lletra amb una morfologia neutra i sense atributs especfics. De lampli conjunt que integra la famlia tipogrfica de lHelvetica Neue, shan triat les versions 85 Heavy i la 65 Medium. A aquests alfabets, sels ha aplicat una condensaci del 20% de la seva extensi en amplada. Aix, els textos composats amb aquests tipus de condensaci ocupen el 80% del que ocuparien per a igual alada si es composessin amb el tipus 85 o 65 sense condensar. Aquesta operaci, que la poden realitzar molt fcilment tots els fabricants de senyals, mant els criteris grfics i els avantatges destalvi en la longitud del plaf proposats en el manual anterior, per amb una soluci derivada de la tecnologia actual de composici tipogrfica per ordinador.

Helvetica Neue 85 Heavy Tipus estndard h

B
h

Helvetica Neue 65 Medium Tipus estndard

100%

100% Tipus condensat al 80% h h Tipus condensat al 80%

01

80%

20%

80% 20%

3
Com senyalitzar

Hostalric
Composici normal

Pont de Pedra
Composici normal

Hostalric
Composici augmentant el blanc entre carcters un 5%

Pont de Pedra
Composici augmentant el blanc entre carcters un 5%

A la separaci normal entre lletres duna paraula i entre paraules saplica un augment del 5% de lespai. Aix millora notablement la llegibilitat dels textos en distncies elevades ja que evita la superposici ptica de les lletres. Totes les composicions shan de fer en caixa alta i baixa, s a dir, en majscula la primera lletra de la paraula i la resta en minscules. Per a noms compostos shan daplicar els criteris establerts al document Majscules i minscules. I en aquells casos en qu per limitacions despai calgui abreujar alguna paraula, cal seguir els criteris establerts al document Abreviacions (http://www6.gencat.net/llengcat/scripts/sial/menuas.asp). Sha dutilitzar la famlia tipogrfica Helvetica Neue original i no recrrer mai a tipografies semblants o derivades daquesta, com lHelios, lArial, etc. Les versions Helvetica Neue 85 Heavy (A) i 65 Medium (B) sutilitzen segons el tipus de text que sha de composar: A. Primer nivell: noms de pols interurbans (poblacions i recursos territorials i temtics senyalitzables) B. Segon nivell: noms de pols urbans (carrers, places, etc., i installacions i serveis, aeroports, estacions ferroviries, ports, centres dactivitats econmiques, installacions esportives, culturals, etc.)

ABCCDEFGHIJKLMNOPQRSTUV WXYZ abccdefghijklmnopqrstuvwxyz 1234567890 (.,`-/) ABCCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abccdefghijklmnopqrstuvwxyz 1234567890 (.,`-/)

02

3
Com senyalitzar

Per als textos de la senyalitzaci urbana dorientaci i en funci de les distncies de lectura mximes previstes, shan determinat tres alades de lletra: 10, 12 i 16 cm. La limitaci de la velocitat a les vies urbanes a 50 km/h, les distncies de reacci, normalment curtes per la complexitat de les xarxes urbanes, i la impossibilitat de situar els senyals a grans distncies del punt de desviaci, fan normalment innecessries dimensions superiors de la lletra. Tot i aix, s evident que en vies de gran amplitud o en vies segregades en qu la velocitat pot ser superior a 50 km/h, cal adaptar les versions de la tipografia i, per tant, els formats dels plafons de suport a les exigncies de llegibilitat ptima. Per a informacions adreades als vianants, shan dadoptar solucions pensades especficament per a aquesta funci.

Barcelona Ajuntament

10 cm

10 cm

Igualada Pl. Major

12 cm

12 cm

Girona Mercat
Quadre daplicaci dels diferents mides de lletra en funci de la distncia
10 cm 25 m 30 m 12 cm

16 cm

16 cm

16 cm

03

40 m

3
Com senyalitzar

3.2 Codi direccional

La fletxa, com a element simblic de direcci, s un signe fonamental del sistema de senyalitzaci urbana dorientaci. La complexitat de les xarxes urbanes fa necessari disposar dun sistema de direccionament ms flexible que el del rtol fletxa utilitzat en la senyalitzaci de carreteres. La fletxa del sistema s especfica i no es pot substituir per cap altra de similar. Sha de reproduir sempre a partir doriginals digitals, sense modificar. El sistema disposa de dos models de fletxa, que tenen el mateix disseny bsic, per adaptat als dos gruixos diferents previstos per a la tipografia: A. Per acompanyar la tipografia Helvetica Neue 85 Heavy en els textos de primer nivell. B. Per acompanyar la tipografia Helvetica Neue 65 Medium en els textos de segon nivell.
A B 1b 4

1a 4 1a 3 1b 2

1a 2

a 30a
34b

Girona

C-25

En un senyal lordre dels plafons el determina la direcci de la fletxa de cada informaci. En cada direcci, primer es diposen les informacions de primer nivell i desprs les de segon nivell.

Pl. Major Ajuntament Barcelona

A-2

La numeraci associada a cada tipus de fletxa indica lordre en qu shan de disposar els textos en un conjunt, segons la direcci associada.
A1 B1

Universitat de Vic

A2

A5

B2

B5

04

Ajuntament Reus Mercat Central Valls

A3

A6

B3

B6

A4

A7

B4

B7

Per tant, lordre de muntatge dels plafons ha de ser: A1, B1, A2, B2, A3, B3, A4, B4, A5, B5, A6, B6, A7 i B7.

3
Com senyalitzar

3.3 Pictogrames

Els pictogrames simplifiquen els missatges lxics i faciliten la superaci de les barreres lingstiques. No existeix, per, un catleg de pictogrames universalment acceptat i reconegut, ja que no sn interpretats de manera homognia per totes les cultures. Hi ha missatges que no es poden convertir en pictogrames perqu resulten impossibles dinterpretar. Duna banda, cal tenir en compte que els traos principals del pictograma associat a un text no poden ser de gruix inferior al tra de la lletra, perqu no es poden llegir a la mateixa distncia que aquesta i, per tant, perden el seu valor informatiu. Daltra banda, a ms, un senyal amb molts pictogrames dificulta la lectura del conjunt, de manera que cal tenir clar que la senyalitzaci no s un mitj de publicitat. Aix, doncs, sha ampliat el nombre de pictogrames inclosos en el manual anterior, per es mant un nombre restringit. Tot i que els pictogrames seleccionats tenen diferents orgens, el seu desenvolupament grfic s homogeni. Els pictogrames recomanats per a la senyalitzaci urbana dorientaci sn els segents:

10

11

12

13

14

15 1. Aeroport 2. Aparcament 3. Assistncia mdica 4. Cafeteria 5. Cmping 6. Centre comercial

16 10. Gasolinera 11. Hospital 12. Hotel o motel 13. Informaci 14. Platja 15. Policia

17

18

19

20

Cal tenir en compte que la utilitzaci indiscriminada de pictogrames no millora la informaci, sin que la distorsiona i la dificulta. s preferible utilitzar el text escrit que generar altres pictogrames que no sn mpliament reconeguts. A ms, cal restringir especialment ls de marques, logotips i smbols de les institucions i installacions que se senyalitzen. Es poden utilitzar tamb altres pictogrames establerts en les publicacions segents, sempre que no estiguin en contradicci amb els establets: Seales verticales de circulacin. Tomo II Catlogo y significado de las seales. Direccin General de Carreteras. Ministerio de Obras Pblicas y Transportes. Madrid, 1992 Senyalitzaci urbana. Recull de normes i comentaris. 5a part. Utilitzaci de pictogrames a la senyalitzaci informativa. Monografia nm. 4. Institut per al Desenvolupament del Transport. Barcelona, 1993 Senyalitzaci turstica de Catalunya, Departament dIndstria, Comer i Turisme. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1999

7. Centre urb. Aquest pictograma pot anar associat o no al nom de la poblaci o a la paraula centre 8. Estaci de tren 9. Estaci dautobusos

16. Polgon industrial 17. Port 18. Port esportiu 19. Recurs turstic 20. Restaurant

05

3
Com senyalitzar

3.4 Color

El color aporta valors diferenciats a un sistema de senyalitzaci. Com a fons dels textos escrits, el color dna personalitat al conjunt i el diferencia daltres sistemes. En canvi, aplicat en un determinat conjunt de missatges pot servir com a codi per a la classificaci (per exemple: en la xarxa del metro engloba les estacions duna lnia determinada). Tots aquests atributs positius poden, per, convertir-se fcilment en negatius: si els colors aplicats no es diferencien prou entre ells, indueixen a error; si la gamma s molt extensa, es fa difcil recordar lassociaci dun color amb un concepte; si el color aplicat no contrasta prou amb la lletra, genera dificultats de llegibilitat; si el color aplicat t connotacions molt determinades, pot ser poc coherent amb el text, etc. Pel que fa al sistema de senyalitzaci definit al manual anterior, lexperincia dels darrers anys ha demostrat clarament que la gamma de colors aplicada, tot i ser molt curta, no es reconeix fcilment. La persona usuria no sap clarament a qu correspon cada color. A ms, la utilitzaci cada cop ms freqent de materials retrorefractants ha produt una incidncia negativa, ja que aquests materials disposen duna gamma limitada que no coincideix amb els colors definits anteriorment. Aix ha provocat solucions alternatives en qu shan desvirtuat els principis de sobrietat, claredat i homogenetat, que neren els trets fonamentals. Amb lobjectiu de recuperar aquests principis i donar resposta a les mancances detectades, en aquest Manual sunifiquen els colors de fons. Es fixa el blanc (RAL 9003) com a nic color de fons. El blanc s el color ms caracterstic i universal de la senyalitzaci per a conductors al nostre entorn cultural. s el color que permet el mxim contrast amb els textos en color fosc i la mxima claredat visual. Als textos, a la fletxa i als pictogrames, sels assigna el color blau RAL 5011, que dna un valor molt proper al negre, per que encara es reconeix com a blau i, per tant, personalitza el sistema.

Mercat rcat Museu seu Txtil Plaa a Gran Estaci aci Esglsia de Sant Joan

Mercat rcat Museu seu Txtil Plaa a Gran Estaci aci Esglsia glsia de Sant Joan

RAL 5011

Text, fletxa i pictogrames 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 20

RAL 1011

Pictograma 19

RAL 3020

Pictogrames 3 i 11

06
RAL 5005 Pictogrames 2 i 11

Aix doncs, el sistema de senyalitzaci urbana dorientaci s fonamentalment monocromtic. No shan dutilitzar altres colors de fons dels plafons, ni de manera total ni parcial.

3
Com senyalitzar

Els identificadors dels diferents tipus de vies inclouen el caixet de color amb el codi alfanumric corresponent. La composici del text ha de seguir els criteris fixats en aquest apartat.
RAL 5005

AP-7 A-2
Autopista, autovia o via preferent de dues calades RAL 3001

C-32

N-II
Carretera de lRCE

C-15
Carretera de la Xarxa bsica de la Generalitat RAL 6016

C-451
Carretera comarcal

E-9
Itinerari europeu

Via especial
Via urbana segregada En el cas (poc freqent) en qu una autopista, autovia o via preferent sincorpora a una xarxa urbana sense perdre la seva categoria, en general com a ronda de poblaci o penetraci cap al centre, sadmet el color verd com a fons dels plafons, en substituci del blau que, tericament, li correspondria. Es pretn daquesta manera cridar latenci de les persones usuries sobre les caracterstiques especials daquesta via segregada.

RAL 1023

GIV-6032
Carretera local

07

3
Com senyalitzar

3.5 Modulaci dels plafons i exemples

En aquest apartat es defineixen els formats bsics dels plafons previstos per a la senyalitzaci urbana dorientaci. Es mostren les relacions dimensionals i posicionals dels diferents elements que componen el codi informatiu quan sapliquen sobre els plafons; la seva relaci i, per tant, la forma de compondre i estructurar els diferents tipus de missatges per convertir-los en senyal; i els criteris dordenaci dels diferents plafons en funci de la posici del smbol direccional. Sinclou un conjunt ampli dexemples de composici i acumulaci de senyals i un seguit de recomanacions per facilitar-ne laplicaci.

Girona C-31 Calonge C. de la Constituci

C-14

Vila-Seca Salou Tarragona

Girona C-31 Calonge C. de la Constituci

C-420

Centre

Centre Ajuntament Av. de lOnze de Setembre Mercat

08

3
l = 8h

h = 7a a a

Mdul normal. 1 lnia de text

Els plafons tenen unes proporcions fixes. Aquestes proporcions deriven dun mdul base que defineix una retcula de manera que la composici dels continguts informatius, tant lxics com grfics es composin segons uns patrons preestablerts amb independncia de les dimensions dels plafons. Les dimensions del mdul base a estan relacionades amb lalada de les majscules de la lletra utilitzada en el plaf. Per a textos de 10 cm, el mdul a s de 25 mm, per a textos de 12 cm s de 30 mm i per a textos de 16 cm s de 40 mm. La longitud estndard dels plafons per a una sola lnia de text equival a vuit vegades lalada del plaf. En els plafons per a dues lnies de text lalada s el doble ms la meitat dun mdul a.

l = 8h

a 2 a a

h2 = 12,5 a

Mdul normal. 2 lnies de text

l = 7h

a a h = 7a

Per a condicions especials en qu hi hagin obstacles que impedeixin aplicar aquestes proporcions, sestableix una longitud de set vegades lalada del mdul.

Mdul curt. 1 lnia de text

l = 7h

a 2 a a

h2 = 12,5 a

Mdul curt. 2 lnies de text

La retcula terica que serveix per definir la composici dels plafons queda totalment inscrita en la corresponent superfcie vista. Per tant, els possibles marcs o perfils del sistema constructiu dels plafons no estan inclosos en les dimensions totals que figuren en aquest document.

09

3
Formats dels plafons

Dimensions bsiques

El sistema sestructura sobre la base de dues alades de plaf: 210 mm i 280 mm. Cada alada de plaf s apta per a una alada de lletra: la de 210 mm per a la de 12 cm i la de 280 mm per a la de 16 cm. Aquestes dimensions, que sn per a textos en una sola lnia, es complementen amb les que en permeten dues: 375 mm per a textos de 12 cm i 500 mm per a textos de 16 cm dalada. Amb aquestes dimensions es cobreixen les necessitats bsiques de la senyalitzaci urbana per a conductors/ores. Tot i aix, si fos estrictament necessari, es poden aplicar en funci de les necessitats especfiques de la via i mantenint les proporcions i lestructura de composici, les dimensions complementries que sindiquen. Aquest Manual inclou noms la normativa de la senyalitzaci urbana dorientaci adreada als conductors i a les conductores. Per tant, no sha daplicar en zones exclusives per a vianants, sin que per a aquestes sha de recrrer a sistemes especficament dissenyats i dimensionats per a un tipus de necessitat i utilitzaci totalment diferents.

Codi

Dimensions vistes del plaf en mm

M 1.1 M 1.2

1.680 x 210

1.680 x 375

M 2.1

2.240 x 280

M 2.2
2.240 x 500

Dimensions complementries

M 1.3 M 1.4

1.470 x 210

1.470 x 375

M 2.3

1.960 x 280

M 2.4
1.960 x 500

M 0.1 M 0.2 10 M 0.3 M 0.4

1.225 x 175

1.225 x 312,5

Les mides indicades corresponen a les superfcies tils vistes. Per tant, en funci del sistema constructiu dels plafons sha dafegir la mida de la superfcie oculta per a perfils, marcs, etc.

1.400 x 175

1.400 x 312,5

Dimensi a

Alada en cm de la lletra a aplicar

Disposici de les informacions

Capacitat mxima aproximada de carcters

30 mm

12

1 lnia

17

30 mm

12

2 lnies

34

40 mm

16

1 lnia

17

40 mm

16

2 lnies

34

30 mm

12

1 lnia

14

30 mm

12

2 lnies

17

40 mm

16

1 lnia

14

40 mm

16

2 lnies

28

25 mm

10

1 lnia

14

25 mm

10

2 lnies

28

11
25 mm 10 1 lnia 17

25 mm

10

2 lnies

34

3
Retcules de composici: 1 Mdul simple per a textos de primer nivell
1 5 1

Trrega
2 5 1 variable 2 mnim

Lestructura reticular aplicada als mduls permet fer la composici dels rtols de manera homognia. Lespai entre el lmit esquerre del mdul i el requadre teric de la fletxa s fix. Lespai entre la fletxa i la lnia de text tamb s fix. Si el text porta la fletxa a la dreta, lespai no ocupat per la fletxa queda lliure. Daquesta manera el text sempre queda alineat per lesquerra. Les fletxes que senyalen a la dreta i, per tant, les de les posicions 5, 6 i 7 (vegeu pg. 3.04) se situen a la dreta del text, amb la mateixa separaci que les que senyalen a lesquerra. A la dreta del senyal sempre cal deixar un espai lliure mnim, igual al que sestableix com a fix a lesquerra. La separaci, en sentit vertical, entre la part superior duna lletra majscula plana i la part superior del plaf s dun mdul, mentre que la de la part inferior s de dos mduls des de la base de la lletra plana.
1 4 2

Terrassa
8 2

C-58
1 2 mnim

Retcules de composici: 2 Mdul doble per a textos de primer nivell

1 5

En el plaf per a textos en doble lnia es mantenen totes les especificacions de composici del plaf per a una sola lnia. En aquest cas la separaci vertical entre les dues lnies de text la determina el fet que la part superior del text de la lnia superior est a un mdul del lmit superior del plaf i la base de text de la lnia inferior est a dos mduls del lmit inferior del plaf.

6,5

Mollet del Valls

2 5 1 2 mnim

12,5

12
8

Santa Perptua de Mogoda

1 2 mnim

C a l re c o rd a r q u e t o t e s l e s especificacions de composici estan fetes sobre la superfcie vista dels mduls.

3
1 5 1 2 5 1

Ajuntament
2 mnim

Retcules de composici: 3 Mdul simple per a textos de segon nivell

1 4 2 8

Aeroport
2 5 1 5 2 mnim

Per als plafons amb textos de segon nivell en una sola lnia shan daplicar les pautes de composici i modulaci especificades per als textos de primer nivell.

1 5

6,5

Centre sanitari Parc Taul

2 5 2 mnim

Retcules de composici: 4 Mdul doble per a textos de segon nivell

Per als plafons amb textos de segon nivell en dues lnies shan daplicar les pautes de composici i modulaci especificades per als textos de primer nivell.

12,5

CEIP Mare de Du del Remei

8 2 5 2 mnim

13

3
Exemples Plafons amb textos noms de primer nivell

Girona Figueres Banyoles Olot Santa Maria de Palautordera Trrega Lleida Valls
N-II
C-14

La posici de la fletxa determina lordre dels textos (vegeu pg. 3.04). Dins dels grups de textos amb la mateixa posici de fletxa, lordre lestableix la major o menor distncia des del punt on est collocat el senyal fins al lloc senyalitzat; sempre de dalt a baix, del ms proper al ms lluny. El tipus de lletra s lHelvetica Neue Heavy. Els textos de primer nivell poden anar acompanyats del caixet amb el codi de la via. Aquesta informaci facilita la identificaci de la destinaci. En un mateix plaf no han daparixer textos amb codi de via i altres sense, s a dir, han daparixer tots amb codi o tots sense. Tamb es pot utilitzar, com a recordatori de laccs a determinades vies, noms el codi, si abans sha escrit el text complet en un senyal del mateix recorregut.

A-2

N-240

C-31

A-2

14

Santa Maria de Palautordera Mosqueroles

Catedral Pont de Pedra Ajuntament Mercat Esglsia Major Els Aiguamolls de lEmpord

Exemples Plafons amb textos noms de segon nivell

En aquest cas els textos han daparixer en funci de la posici de la fletxa (vegeu pg. 3.04) i la major o menor proximitat del lloc en cada direcci. El tipus de lletra s lHelvetica Neue Medium. En els senyals per a conductors/ores, cal restringir el text al mxim. Un nombre superior a cinc destinacions s de difcil lectura. Lesfor que ha de fer el conductor o la conductora per copsar tots els missatges disminueix la seva atenci en la conducci. Ls de conceptes globals permet lestalvi de text. Per exemple: sovint Centre equival a Ajuntament + Pl. Major + Esglsia + Mercat.

Exemples Plafons amb textos de segon nivell en zones de circulaci molt densa

Mercat C. Major Ajuntament

Per evitar la circulaci amb recorregut superflu -produda per ls de textos que apropen el conductor o la conductora a posibles llocs dinters, per sense capacitat daparcament-, cal utilitzar textos que apropin les persones usuries als llocs dinters, encara que no hi constin explcitament, per amb zona daparcament.

15

No shan dutilitzar plafons de diferents alades de lletra en un mateix conjunt. No shan dutilitzar plafons de diferent longitud en un mateix conjunt.

3
Exemples Plafons amb textos de primer i segon nivell

Girona

C-25

En els senyals amb textos mixtos -primer i segon nivell- lordre el marca, en primer lloc, la posici de la fletxa (vegeu pg. 3.04) i, en segon lloc, la categoria del text. Lordre, dins de cada categoria, depn de la distncia del senyal al lloc, de menys a ms.

Pl. Major Ajuntament Barcelona

A-2

Universitat de Vic Tarragona N-420 Av. de lOnze de Setembre Estaci

Es pot collocar un plaf didentificaci de la carretera catalogada, muntat centradament sobre el suport, en els casos en qu els plafons de direcci final se situn a la via esmentada. El codi de la carretera sha descriure amb carcters dalada igual a 3/4 de lalada estndard que tingui el text del plaf (habitualment, 160 mm). Per tant, la dimensi vertical del plaf ha de ser igual a 5/7 de la corresponent al subplaf duna lnia.
5H 7

C-17

3h 4

Granollers
GIV-6032

16

Vilamaniscle

3
a a 1/2 a 1/2 a mnim
1/2 a

3.6 Modulaci dels rtols croquis i exemples

C-14

Vila-seca Salou
1/3 a 1/2 a 1/2 a

Tarragona
N-420

Reus

4/3 a 4/6 a

En crulles complexes, la informaci sha de subministrar sovint per mitj de rtols croquis. Tot i que shan dadaptar a la realitat del territori, els rtols croquis poden tenir una disposici grfica homognia. En aquest apartat sespecifiquen les pautes de composici corresponents. Els rtols croquis sestructuren a partir de lalada de les majscules planes del tipus de lalfabet que sha dutilitzar en els missatges escrits del rtol. Quan les caracterstiques de la via requereixin una distncia de lectura entre 30 i 50 m, la mida de la lletra que sha dutilitzar en el rtol s de 16 cm. Per a distncies inferiors la mida de la lletra ha de ser de 10 cm. En situacions excepcionals es poden utilitzar mides de lletra intermdies per ajustar les dimensions dels rtols a les dimensions del lloc dimplantaci. Les dimensions de tots els elements grfics (pictogrames, senyals, gruix dels traos dels croquis i separacions entre elements) tenen com a referncia la mida de la lletra. Aquest exemple illustra les dimensions bsiques que cal tenir en compte per a una composici correcta dels rtols croquis. Els missatges lxics shan dordenar en cada direcci indicada en el rtol, de dalt a baix segons la distncia en qu es trobi el lloc indicat respecte del senyal: el ms lluny a dalt i el ms proper a baix. Tots els textos shan de justificar per lesquerra i shan descriure en caixa alta i baixa amb el tipus de lletra normalitzat per a la senyalitzaci dorientaci. Els rtols croquis no han de portar orla.

1/2 a mnim 1/2 a mnim a 2,5 a 1/2 a mnim

1/2 a mnim

1/2 a

C. Major

Olot

1/2 a mnim 1/2 a

1/2 a 1/3 a

Mercat

a a

17

3
3.7 Exemples de rtols per a vies especials, segregades o assimilades

Placa dEspanya Barcelona

Direcci prpia En prtic

200 m

En vies de gran amplitud de calada i en vies en qu estigui autoritzat sobrepassar la velocitat mxima de 50 km/h, cal recrrer a plafons amb dimensions i caracterstiques constructives similars a les utilitzades en la senyalitzaci de carreteres (prtics i banderoles). La grfica i lestructura compositiva dels senyals sn les que sutilitzen per a la senyalitzaci de carreteres, per el tipus de lletra, els pictogrames, la fletxa i el color sn els que estableix aquest Manual. A les vies especials, segregades o assimilades, especialment si aquestes transcorren totalment o parcialment en tnel, la composici dels plafons sha dadaptar a les condicions fsiques de la via mitjanant rtols amb formats no normalitzats i ancoratges especials al sostre. Tamb cal identificar clarament les sortides daquestes vies relacionant les informacions amb les que el/la conductor/a troba quan circula per les vies urbanes normals de lentorn de les sortides. Per a ms informaci, vegeu el Manual de senyalitzaci d'orientaci de Catalunya . Direcci General de Carreteres.

Gran Via Calcada lateral

Presenyalitzaci

Gran Via Calcada lateral

Direcci avanada En prtic o banderola

Balaguer El Pont de Suert

Av. de lEstatut Ajuntament

Direcci prpia En prtic

Afectaci de carril En prtic

100 m

Banyoles C-66
Direcci prpia Composici excepcional per a situacions amb limitaci de glib

Girona
Presenyalitzaci Composici excepcional per a situacions amb limitaci de glib

18

Girona
Direcci avanada Composici excepcional per a situacions amb limitaci de glib

4
On senyalitzar

4
On senyalitzar

4.1 Cllula de senyalitzaci dorientaci

La implantaci dels senyals a la via pblica s fonamental per a la correcta percepci de la persona que condueix, tot i que els senyals, a ms, han de complir una srie de requisits bsics (tipografia adequada, dimensions del plaf i de les lletres, etc.) Lobjectiu s transmetre a la persona que condueix un missatge dels moviments que pot realitzar en el proper punt de decisi. El senyal, un cop fabricat dacord amb el missatge que es vol donar, sha de situar en el terreny concret, de manera que passa a formar part de lanomenada cllula de senyalitzaci dorientaci. La cllula de senyalitzaci urbana dorientaci s el conjunt de plafons situats al llarg duna via, que cont la informaci seqencial necessria per prendre una decisi sobre itineraris, en apropar-se a un nus o immediatament desprs de superar-lo. En carreteres i autopistes, aquesta cllula pot ser complexa (alerta llunyana, presenyalitzaci -a vegades reiterada-, direcci avanada, direcci final i confirmaci), pot estendres al llarg de longituds considerables i requerir estructures costoses. En vies urbanes segregades les carecterstiques daquesta cllula sn les mateixes.

Direcci final

Confirmaci

Presenyalitzaci

En zones urbanes, la senyalitzaci dorientaci s ms habitual i tamb ms modesta. Per aix la cllula de senyalitzaci dorientaci, en la majoria dels casos, es redueix a un o dos dels conjunts segents: 1. Presenyalitzaci (element bsic). Sutilitza un plaf compost de diversos mduls o un de sol, amb les fletxes corresponents; en alguns casos, tamb pot prendre la forma dun rtol rectangular amb un croquis i un text escrit. 2. Direcci final (element complementari). Sutilitza un plaf amb un o ms mduls, amb les indicacions corresponents i indica el punt final on el vehicle ha de deixar la via i amb la fletxa inclinada 45 cap avall. 3. Confirmaci (element opcional). Sutilitza per confirmar les direccions a les quals s'arriba per la via on est collocat el senyal. Inclou una fletxa que indica cap endavant.

4.2 Collocaci dels senyals

La teoria de la percepci de la senyalitzaci per un conductor o una conductora en moviment -lligant la visibilitat fisiolgica i geomtrica, velocitat, alada de tipografia, temps de lectura, etc.- est prou estudiada i, en principi, s aplicable a qualsevol tipus de senyalitzaci. En zona urbana, per, la interferncia amb altres elements del mobiliari urb acostuma a ser determinant i no deixa lloc a gaires possibilitats. La distncia on sha de collocar un senyal ha de ser la necessria perqu la persona que condueix el pugui llegir, pensi qu li interessa i prengui les accions oportunes, en arribar a aquell punt.

01

4
On senyalitzar

Lalada lliure mnima recomanada dun senyal, des del nivell del sl fins a la part inferior de lindicador, s de 2,30 m. Aquesta mida s la ms convenient, tant per evitar molsties als vianants com per mantenir una conservaci correcta del senyal i, tamb, per evitar l'acci d'actes de vandalisme (pintades, grafits, etc.). No es pot rebaixar aquesta alada, llevat del cas dun indicador situat en un illot inaccessible als vianants.
230 cm

60 cm

La distncia mnima entre la vora exterior dun senyal -la part que ms sobresurt del suport- i la part exterior de la vorada de la vorera ha de ser de 60 cm Figura 4.2.1 Figura 4.2., perqu al carrer hi poden transitar vehicles alts i voluminosos (camions, autobusos, etc.) i conv assegurar-se que els plafons, mduls i suports no rebin cops. Per, en el cas que hi hagi bculs denllumenat arran de la vorera, la separaci dels senyals respecte de la calada ha de ser la mateixa que la dels bculs, sempre que no sigui inferior a 30 cm. En voreres estretes, de menys d1,5 m damplada, pot passar que el pal del suport -tot i respectar la distncia de seguretat- entorpeixi la circulaci dels vianants. En aquest cas, sha de desplaar el senyal a un altre lloc o sha de buscar una soluci alternativa com la collocaci del senyal arran de la faana de les cases, amb el senyal sortint cap a lexterior, per sempre respectant la distncia mnima fixada. Els plafons situats al marge de la calada, en voreres o passeigs, shan de collocar, sempre que sigui possible, en un pla sensiblement perpendicular a leix de la calada. En un mateix tram de via, tots els senyals que la persona que condueix troba al llarg del recorregut han de mantenir sempre la mateixa alada des del terra i la mateixa posici transversal. No es poden combinar senyals illuminats o amb dispositius o materials reflectors amb daltres que no ho siguin. En el cas que en un lloc determinat es permeti l'estacionament de vehicles pesants de manera que la seva alada impossibiliti la visi dels senyals, sha de prohibir lestacionament o b sha de recrrer a un altre tipus de plafons ms alts, penjats o volats sobre la calada. Com ms elevada s la velocitat autoritzada en una via, el nombre de senyals de trnsit que es poden collocar s menor. Per a velocitats inferiors als 50 km/h, en un tram d1 km es recomana no superar el nombre mxim de 50 senyals. El senyal de direcci final s un cas diferent, ja que s important evitar-ne la confusi amb un senyal de presenyalitzaci que indiqui un moviment a fer a la propera crulla. Per aix, sha de tractar de manera diferenciada: 1. El senyal ha de portar la fletxa inclinada 45 en lloc de les fletxes dels senyals de presenyalitzaci, que la porten en direcci horitzontal o en vertical Figura 4.2.2 . 2. El senyal sha de situar de manera que si el/la conductor/a gira cap a la dreta el senyal queda a la seva esquerra, i si gira cap a lesquerra queda a la seva dreta. 3. Pel que fa a la seva posici, cal distingir-lo clarament del senyal anterior, sempre que lamplada de la vorera i la situaci del senyal respecte de la resta de mobiliari urb ho permetin: el senyal no pot quedar collocat perpendicularment a leix de la via que la persona que condueix abandona; langle que formi ha de ser variable, segons la geometria de la crulla, per de manera que la persona que condueix el pugui apreciar b quan gira.

Figura 4.2.1

Direcci final
Figura 4.2.2

02

4
On senyalitzar

Per determinar on sha de collocar un senyal de presenyalitzaci, sha descollir un punt situat entre 15 i 50 m del punt de decisi, on el plaf tingui cabuda i on sigui visible per al conductor o la conductora a la mxima distncia possible. Per tant, si s necessari sha de procedir al desplaament darbres o altres elements a indrets menys molests, poda de branques de plantes i/o darbres, etc., sempre dacord amb els responsables de la collocaci daltres elements del mobiliari urb i els de medi ambient. Si no s possible trobar un punt com el descrit, shan de tenir en compte les alternatives segents: Prescindir de la presenyalitzaci i estudiar la idonetat de la direcci final. Estudiar la idonetat de la presenyalitzaci en banderola sobre la calada. Aquesta s, per, una soluci cara i difcilment justificable, llevat dalguna crulla molt important. Els senyals de confirmaci shan de collocar desprs d'una crulla complexa, en un punt suficientment allunyat, que permeti que el/la conductor/a que acaba d'incorporar-se a la via se situ cmodament en el flux circulatori. Sutilitzen quan es disposa de trams suficientment llargs, per exemple a la sortida de la poblaci.

4.3 Rotondes i places urbanes

Com a norma general, la senyalitzaci de rotondes o places noms pot diferir de la senyalitzaci d'una crulla convencional per la superposici d'un panell quadrat amb un smbol de circulaci giratria adaptat dels senyals P-4 o R-402 Figura 4.2.3 . En casos d'especial dificultat de comprensi, per la complexitat del traat de la rotonda, es pot fer servir un plaf diagramtic equivalent al S-200 encara que de disseny compacte ms ajustat a les circumstncies urbanes Figura 4.2.4 .

Nom avinguda
x

Nom carrer
Nom llarg de poblaci Nom avinguda Nom carrer Nom poblaci
03
Figura 4.2.3 Figura 4.2.4

Monument

Nom poblaci

4
On senyalitzar

No shan de collocar senyals de "direcci final" a cap entrada de la rotonda, ni a l'illot central, per s que shan de collocar als illots deflectors, nicament per indicar els punts als quals s'arriba per la sortida corresponent llevat si es Figura 4.2.5 tracta de destinacions no principals Figura 4.2. . Si no hi ha illot deflector i la via de sortida noms t un sentit de circulaci o mxim un carril per sentit, Figura 4.2.6 i si la via de sortida t doble sentit de circulaci, el senyal sha de Figura4.2.5 4.2.7 amb la fletxa horitzontal i collocar a la vorera abans de la sortida Fiura installat de manera radial respecte de la rotonda.

Figura 4.2.5

Figura 4.2.6

Figura 4.2.7

En cada cas, s recomanable estudiar la convenincia o no de senyals de reglamentaci, a ms dels d'orientaci (per exemple: P-4 "intersecci amb circulaci giratria" abans d'arribar a la rotonda; R-402 "intersecci de sentit giratori obligat", a l'illot central, enfront de cada entrada). El cas duna plaa rodona s semblant per, com que hi ha una regulaci semafrica, pot ser convenient la utilitzaci de la presenyalitzaci amb un rtol croquis o amb mduls, segons el cas, per sense el subplaf a la part superior.

4.4 Senyalitzaci de travesseres. Integraci en la senyalitzaci de carreteres

La travessera s el tram de carretera comprs entre els senyals d'entrada i sortida de poblat/poblaci. El contingut de la senyalitzaci d'orientaci ha de seguir la senyalitzaci existent en els trams de carretera abans d'entrar a la poblaci. Per tant, cal aplicar la norma de continutat respecte de les indicacions dels pols que hi ha en els trams anterior i posterior de la carretera de la qual forma part la travessera. El tipus de senyalitzaci en travesseres s el corresponent a zona urbana, descrit en aquest Manual. Com a excepci, en vies especials, segregades o de molts carrils, es poden utilitzar altres tipus de senyals, d'acord amb el criteri de l'administraci responsable de la carretera (Ministeri de Foment, Generalitat, diputacions o consells comarcals).

04

A ms de les indicacions esmentades hi han de constar les d'inters local, tenint en compte per que el nombre de destinacions no ha de ser superior a quatre, tot i que excepcionalment poden ser cinc. No cal repetir sempre les indicacions de confirmaci de la ruta principal, ja que la prpia forma de la via fa veure clarament que l'itinerari principal s contnu.

4
On senyalitzar

Aix permet collocar indicacions d'ndole local sense carregar gaire el nombre de mduls utilitzats en un punt concret. En el sentit de sortida de la poblaci es recomana indicar amb elements d'orientaci geogrfica del tram de travessera de qu es tracta.

4.5 Senyalitzaci en rondes

Les rondes sn vies de circulaci concebudes per desviar el trnsit dels carrers ms cntrics de la poblaci. Segons la seva situaci poden ser, eventualment, vies que depenen d'una administraci diferent a la municipal; en aquest cas, cal sempre un acord entre ambdues. La situaci legal de cada ronda depn de si discorre o no per zona urbana, determinada per l'existncia o no de senyals de localitzaci de poblat, que indica l'obligaci de seguir les normes de conducci relatives a poblat. Si les rondes no estan compreses entre senyals de localitzaci de poblat, tenen caracterstiques de carretera. Les situacions mixtes necessiten un equilibri entre un i altre tipus de senyalitzaci. Per, sempre que sigui possible, la senyalitzaci ha de donar a les persones que condueixen la sensaci que ja no sn a la carretera, sin que han de reduir la velocitat, adaptant-la a l'especificada per la senyalitzaci -encara que aquesta no sigui tampoc la de 50 km/h, de zona urbana- i que s'han dadaptar a les circumstncies circulatries. En aquest cas es recomana ls dels senyals establerts per a carreteres (prtics, banderoles, etc.), amb les dimensions i la disposici corresponents, per amb la tipografia, les normes, els colors, les fletxes, etc. que estableix aquest Manual. Quan les rondes estan compreses entre senyals de localitzaci de la poblaci, des del punt de vista de la seguretat viria sha de transmetre als conductors i a les conductores que ja es troben en zona urbana i que han d'adequar la seva velocitat i la seva conducta a aquestes condicions. Especialment, cal tenir en compte la velocitat mxima autoritzada a la via; aix doncs, si la velocitat mxima s de 50 km/h, la senyalitzaci s nicament l'aplicable a zona urbana, tal com fixa aquest Manual. Pel que fa al tipus i al nombre d'indicacions, cal aplicar el mateix que sestableix per a travesseres.

05

5
Amb qu senyalitzar

5
Amb qu senyalitzar

Fins fa pocs anys i de manera prcticament exclusiva, els suports dels programes de senyalitzaci urbana dorientaci, implantats en els diferents municipis de Catalunya, presentaven unes caracterstiques formals, de materials i construccions uniformes. Tots els programes eren executats a partir dels criteris i continguts tcnics inclosos en Suports i ancoratges per a la senyalitzaci exterior, quadern nm. 2 (1984), publicaci elaborada per facilitar laplicaci de la normativa establerta a Imatge grfica de la senyalitzaci exterior, quadern nm.1 (1983); aquests dos quaderns formen part del Manual de senyalitzaci exterior , editat per la Generalitat de Catalunya, dins de la Collecci Quaderns de Disseny, com a resultat del projecte promogut pel Consell de Disseny. Aquest document permetia produir un sistema de suports molt noveds, no tant pels materials emprats -habituals en la fabricaci de suports de senyalitzaci exterior-, sin pel fet que fixava uns estndards homogenis i coherents per al conjunt de suports. El sistema preveia un seguit de dimensions de pals i plaques que permetia qualsevol aplicaci, tant per a carreteres com per a vies urbanes i, fins i tot, per executar programes de senyalitzaci per a vianants. Aquest sistema de suports, que ha estat mpliament utilitzat a Catalunya des del 1984, mostra des de fa temps signes dobsolescncia, fonamentalment per dos motius: 1. El sistema no preveu la utilitzaci de materials retroreflectants en els plafons informatius. 2. El sistema es basa sobretot en suports de doble pal fabricats en acer. A ms, el suport previst dun sol pal presenta limitacions constructives i s especialment complex per a la modificaci dels plafons informatius.

5.1 Els suports

Els colors del codi establert no es produeixen industrialment en vinils retroreflectants. Aix no s acceptable actualment, ja que lefectivitat i la contribuci a la seguretat de la senyalitzaci urbana reflectant -en determinades circumstncies de manca de llum a la via- s universalment reconeguda. Per aix, aquest Manual inclou el canvi del codi cromtic establert anteriorment. Una altra mancana sn els suports, per la soluci la trobem en el mateix mercat. Aix, des de fa alguns anys cada cop ms sestan imposant els sistemes modulars en alumini. Els avantatges daquests sistemes sn nombrosos: Tenen un excellent manteniment i durabilitat, pesen menys i, per tant, sn ms fcils de transportar i muntar. Inclouen ancoratges i fixacions al terra racionalitzats i normalitzats. Presenten una substituci dels pals molt senzilla (en cas dun accident). Redueixen el perill per impacte ja que es dobleguen ms fcilment. Sn molt ms adaptables i flexibles: els pals poden ser telescpics, de manera que permeten ampliar la informaci sense fer cap modificaci. Permeten orientar fcilment els plafons, en funci del flux viari. Permeten substituir, variar i ordenar els plafons de forma molt senzilla. Han aconseguit un cost similar al dels sistemes en acer i, en alguns casos, lhan millorat.

01

5
Amb qu senyalitzar

Tenint en compte aquests avantatges i lelevat nombre de municipis que est utilitzant els suports dalumini extrudit, es proposa ls daquests sistemes estndards, que es troben al mercat des de fa temps. El nombre de models fabricats s ampli i cada empresa ofereix sistemes propis i diferents dels de la competncia. Hi ha diferncies en el dimetre dels pals, en els sistemes dancoratge al terra, en el de fixaci de plafons, en lestructura dels mateixos plafons, etc. Aix fa que els sistemes no siguin sempre compatibles. Les qualitats dels materials, els acabats de les superfcies, les peces complementries, els colors dels pals i els dors dels plafons tamb varien. Aix doncs, no es pot definir un model nic per al sistema de senyalitzaci urbana dorientaci, per en canvi s que es poden fer recomanacions a lhora descollir entre els diferents productes existents al mercat.

5.2 Recomanacions

Els sistemes han destar homologats i complir la norma UNE 135311, doctubre de 1998. Fonamentalment, els sistemes constructius dels plafons retolables sn de 3 tipus: 1. Plaques dalumini de dimensions variables, reforades perimetralment mitjanant doble plec. Les dimensions mximes dels plafons varien segons les premses de plegar de cada fabricant. Les dimensions sn limitades. La uni al pal es fa amb guies fixades al dors de la placa i amb brida al tub. s el sistema ms senzill i econmic. 2. Plaques dalumini rigidificades per mitj dun perfil extrudit que es fixa donant la volta a tot el rtol, amb guies extrudides fixades a la placa per la cara posterior i que serveixen per subjectar-les al tub vertical per mitj de brides. Aquest sistema s el ms habitual. 3. Rtols amb lencadellat de perfils rectangulars dalumini extrudit. La fixaci al pal tamb es fa per mitj de brides i guies incorporades en els perfils. Aquest s el sistema ms resistent i efectiu i el que permet els conjunts ms grans.

02

Tant el primer com el segon sistema permeten tancar els rtols pel darrera amb una altra planxa dalumini fixada als perfils perimetrals, ocultant parcialment o no les guies de fixaci al tub.

5
Amb qu senyalitzar

Els plafons ms grans han de ser rgids per linterior. Els acabats superficials i de protecci dels materials sn fonamentalment dos: lacabat anoditzat i lacabat lacat. Lanoditzat admet ms discretament el ratllat perqu s un tractament que penetra en la superfcie del material. A Espanya, lacabat anoditzat es produeix en una gamma cromtica molt curta: bsicament, plata, or i bronze. En canvi, lacabat lacat o pintat en pols s relativament ms fcil de ratllar, ja que depn de les micres del tractament de superfcie. La gamma de colors s molt ms mplia. Tot i la flexibilitat i la possible personalitzaci dels suports -especialment dels pals- amb ls de diferents colors, s recomanable restringir aquesta opci al mxim i utilitzar noms colors neutres, fcilment integrats en lentorn urb. No sha de caure en el parany de creure que la senyalitzaci i, en especial, els seus suports sn elements que han de donar personalitat a una poblaci. Com ms discret sigui el pal i el dors, els plafons passen ms desapercebuts i aconsegueixen un resultat millor per a lentorn. La grfica dels senyals es fa amb el laminat de vinils adhesius de fons sobre els plafons i laplicaci posterior de vinils adhesius retallats per ordinador per a les informacions lxiques i simbliques. Els vinils adhesius emprats anteriorment no ofereixen prou garanties. Darrerament, per, sha universalitzat ls de vinils reflectants perqu milloren la llegibilitat dels senyals amb llum incident. Actualment, hi ha comercialitzats tres tipus de materials reflectants. Aquests, classificats de menor a major prestaci i de menor a major preu, sn els segents: "Engineer Grade", "High Intensity Grade" i "Diamond Grade". La diferncia de preu entre aquests materials s molt important. En aquest moment, sutilitza el material "High Intensity" de manera indiscriminada. Aix provoca la paradoxa que en senyals que estan situats relativament a poca alada i que han de ser llegits a curta distncia, la illuminaci dels fars enlluerna el conductor. Lestudi acurat de les condicions i de les necessitats de la via en cada projecte i ladaptaci corresponent dels plecs de condicions tcniques permetrien estalviar una part important dels costos de producci de la senyalitzaci. Ls de conjunts totalment en alumini permet exigir terminis de garantia pel que fa als senyals molt llargs. La installaci de senyals fets amb lamelles dalumini i pals dacer afecta la bona llegibilitat. La diferncia en el comportament dels dos materials respecte de la temperatura i de la humitat fa que als senyals apareguin barres i zones amb diferent intensitat de reflexi de la llum, ats el valor diferent de la condensaci del vapor daigua en els senyals en les zones ms properes als suports.

03

5
Amb qu senyalitzar

Ladopci de pals que porten els senyals fabricats en tub dalumini garanteix la llegibilitat homognia i segura dun senyal. Els pals de suport han de ser extrudits i amb el gruix de parets i dimetre adequats a lemplaament, al nombre i la dimensi de les plaques i a lalada total del senyal. Si el pal sencasta al terra, per mitj duna placa de ferro amb abraadora, s possible -en cas daccident o per qualsevol altre motiu- desmuntar el senyal, incls el pal de suport, i reaprofitar lancoratge. Aquestes abraadores, a ms, permeten rectificar lorientaci del pal un cop installat. s fonamental, per, que la implantaci dels senyals estigui acompanyada per una acurada i respectuosa reposici dels materials de la pavimentaci existent. (Per a ms informaci vegeu el plec de condicions tcniques de la Direcci General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya). El sistema de pals telescpics permet ampliar el nombre dinformacions sense canviar el pal. Els pals han devitar que les plaques de senyalitzaci puguin canviar de posici fcilment. Els pals shan de situar normalment de manera excntrica i shan dadaptar a lespai transversal disponible. En els senyals amb ms dun plaf, els plafons han destar separats el mnim posible entre ells. Es recomana no separar-los ms de 2,5 cm. Els plafons han de tenir els angles arrodonits amb un radi no superior a 4 cm respecte del perfil perimetral. El perfil perimetral dels plafons no ha de superar l1,5 cm dalada en el sentit horitzontal i vertical dels plafons. Cal un mnim de dues abraadores per fixar el plaf al tub.

2,5 cm

1,5 cm

r = 4 cm

230 cm

04

5
Amb qu senyalitzar

Exemple dels components del sistema amb suport en tub dalumini extrudit i plafons en alumini fixats mitjanant abraadores

Perfil perimetral Abraadora Guia Placa

Placa posterior

Tapa

Corredora

Collar

Tub

Ancoratge oratge al terra

ell del paviment Nivell

05

6
Bibliografia

Rgles

europennes en matire de circulation et de signalisation routires. Viena 1968-Ginebra 1971-1973. Confrence Europenne des Ministres des Transports (CEMT), 1974

Manual de senyalitzaci exterior. Collecci Quaderns. Consell de disseny. Generalitat de Catalunya: 1. Imatge gr fica de la senyalitzaci exterior, 1983 2. Suports i ancoratges per a la senyalitzaci exterior, 1984 3. Senyalitzaci [in situ] per a exteriors, 1985 18/1989, de 25 de julio, de bases sobre trfico, circulacin de vehculos a motor y seguridad vial (BOE, nm. 178, 27.7.1989; i correcci derrades BOE, nm. 75, 28.3.1990)

Ley

Seales

verticales de circulacin . Ministerio de Obras Pblicas y Transportes, 1992: 1. Caracter sticas de las se ales 2. Cat logo y significado de las se ales

Criteris lingstics per a la senyalitzaci viria . Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Generalitat de Catalunya, 1992

PARS, X. Senyalitzaci urbana. Recull de normes i comentaris. Institut Catal

per al Desenvolupament del Transport i Institut Catal de Seguretat Viria, Generalitat de Catalunya,1993

Recomendaciones para la sealizacin informativa urbana, Asociacin de Ingenieros Municipales y Provinciales de Espaa (AIMPE), 1995

Manual del trnsit urb.Institut Catal de Seguretat Viria, Generalitat de Catalunya, 1995
Diccionari Ley

de trnsit . Termcat, Centre de Terminologia, 2000

19/2001, de 19 de diciembre, de reforma del texto articulado de la Ley sobre trfico, circulacin de vehculos a motor y seguridad vial, aprobado por el Real Decreto legislativo 339/1999, de 2 de marzo (BOE mm. 304, 20.12.2001)

Manual per a la senyalitzaci d'orientaci a Catalunya (esborrany de document

intern de la Direcci General de Carreteres. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques). Generalitat de Catalunya, 2001
Llei

9/2003, de 13 de juny , de la mobilitat. DOGC, nm. 3913, 27.6.2003

Decret

293/2003, de 18 de novembre, pel qual s aprova el reglament general de carreteres. DOGC nm. 4027, 10.12.2003 Reglamento general de circulacin (Real Decreto 1428/2003, de 21 de noviembre, BOE nm. 306, 23.12.2003) de carreteres: catal, castell, francs, angls. Servei de Formaci i Suport Idiomtic, 1991

01

Diccionari