Sobre les definicions de la vida.

Qualsevol persona que comena a escriure una fisiologia, veu a si mateix en primer lloc, perqu una nova definici de la vida. Tenim aix el moltssims, per s una felicitat veritable que em d!aprendre no noms de les observacions que es troben en les psicologies, com a de comenar a viure, sin que cada talent s innata a la mateixa. "ant, la #aume nostres filsofs ms moderns $ %o prenc els filsofs naturals de $ encara prendre les llavors per dur a terme els seus propis sistemes de rodatge d!ella i desprs fer que el mn creuen que an descobert un nou gnere, encara que noms unes poques fulles o flors ser diferent perqu, com el sa&c, "ant explica la vida com la capacitat d!una subst'ncia per determinar si mateix principi intern. (er el que s un principi interior) *s simplement l!'nima, com la capacitat de pensar i voler, com "ant sembla indicar ara de manera que tot el nostre cos s un cad'ver, si no assumim aproximadament que la cama, m', etc un tros de l!'nima com a principi in+o nendes tenir, i noms desprs de "ieser la pineal glndula, segons ,ec-el, el cos calls , o fins i tot un altre dels ventricles cerebrals sn ssers vius, des d!on l!'nima d!un tron, els seus mandats envia a la resta del mn del cos, en el qual el os .a que els agricultors an de suportar la c'rrega de l!/stat, i res que es faci dieta, flac, mentre nerviosa com comandament nobles noms i intimidar els membres i baixa com a oficials en la professi militar, el sistema muscular rotmontierte, on les venes s!imagina la classe dels comerciants, la la succum isanguinem cursa llauna vida i la converteix a la frontera, en els bns que cada instituci a d! aver aprs el seu particular, l!artesania, i on al cap tota una universitat endollats, amb c'tedres de filosofia, les matem'tiques, la Teosofia, la m0sica, i on darrere dels lladres d!o1da 2ssegut al occpit llibertins etc3 destitu1ts de tot aquest bell estat acabaria simplement la 4eisel, la ra mateixa, la vida, l!altre, un moviment que fins a la tarda abliefe vegada al mat. 5uperior s en realitat el que determina des de dins cap a fora a l!activitat, un principi interior, de manera que ara tamb viu la pedra com la gravetat celebrada, i s!expressa, per tant, o venir a travs d!una altra pedra, t de fet probablement no i a vida perqu (er tant, no es va disculpar cortesament, per sens dubte la vida, perqu sens dubte empen6 amb tota la seva energia, tot amb plena fora, noms pot aplicar. (er descomptat, no a aprs res ms que la premsa i quan ballem, empen6 la pedra si ens riem, de manera que va suprimir quan atape1t, aix que ell continguda, la premsa s tamb una activitat que s!expressa, per descomptat, perqu la premsa deu, per s el principi interior com a lliure de principi, de manera que ara s la nostra ra encara la ms morta, el que pot donar, .a que noms poden actuar d!acord a 7sub.ectiu8 suficients raons necess'ries que no s!erigeixen. (er per qu no caure en aix, per descomptat, no porten alguns de mar salada, que .a doused el cap venerable, i ara gaireb esgotada t. %acobi diu gaireb res viu pot calenta on les idees fan que els moviments3 noms on les diferncies desprs d!un prat que es podrien aver plantat amb flors perfumades italianes, d!un natural, on les flors tenen la seva .oventut i la seva vellesa9 i, el que vaig dir abans, el nostre cor i totes les nostres nines sn llavors els tubs de morts, en comptes de la que podrem utilit:ar gris que seria almen6s ms durable.

;esprs d!/r ard el car'cter de la vida consisteix en la capacitat dels moviments per al servei de ,udana. 2ra vaig a agradat admetre que el que anomenem vida, t la capacitat de moure al seu ma.or b9 per llavors es podria simplement dir tan b9 el car'cter de la vida consisteix en la capacitat de men.ar i beure 7men.ar l!'nima viva i que no beu, per tamb no es mou, i vol en sentit figurat de moviment parlar el mateix, de manera que potser tamb s men.ar i beure el mateix, que es nodreix de les idees que des de la tela de les intu1cions tira i digerits en la ment8, oa la capacitat de ser peridica en el descans i l!activitat, o en la riquesa, alternativament fer i patir $ per rebre i donar $ estran6 ver< nlic en etc, etc 5i no em gaireb al davant, com si el codificador definici de la forta arbre roure gran de la vida, els sucs del mn es mouen en els mateixos tubs gegants, corrent, i el que un full, l!altra una flor acolorida .ust sobretot va riure d!ell, i el tercer, si no podia arribar ms llun6, fins i tot un tros d!escora seca abbr<c en a, a l!entrada a decorar la seva =erbari fisiolgica, en cas contrari noms s!asseca fent evidents els rgans de la natura amb ella, i la forma de Quercus Robur escriu a l!etiqueta tamb petits trossos d!arbre, aix com el petit fragment de la 2rbre de la >ida ad.unta qualsevol el nom del con.unt.(er ni l!una sola fulla, encara s!a.usta cent fulles .untes, tot l!assumpte mai far'. Treviranus ? incidentalment honoris causa trucada, i no pot fer$ o quan un ome li tocs ms foscos, si biologia, de la qual m! e pres la resta de les definicions donades, desprs, i com sembla, amb gran confiana @a vida 7fsica8 s una condici que produeixen efectes aleatoris del mn exterior i entretenir, per en el qual, malgrat aquesta aleatorietat, la uniformitat dels fenmens preval. 2questa definici pot explicar un exemple. An ome s engendrat del seu (are, que desit.a tenir fills, amb bona previsi, per a causa de constituci malaltissa, que s!uneix a ell, porta cada respiraci aspra d!aire, cada peus freds, tot el seu cos en desordre, qualsevol exposici a l!at:ar als interfereix mn exterior amb ell el curs normal de les aparicions. 2quest ome s d!una vegada a l!at:ar en una casa a sobre, cau accidentalment un ma d!aix, i que va passar a ser les vagues crani, exposici accidental a l!aigua i aire trucades desprs de tres dies fora de la putrefacci, i aix correspon a tots els canvis del temps d!una manera ms uniforme de dist'ncia pot presumir de tenir tan aviat serien les funcions de l! ome, s! aurien exposat a aquests canvis. Brec que un exemple ms cridaner per il C lustrar la relaci dels vius i l!estat morts en un sol individu, a deixar que es rendeix. 2quest ome aparentment va comenar la seva vida amb que malgrat totes les influncies externes en la seva peculiar progressiva, estat del totxo, l!efecte aleatori del mn exterior, avia indu1t en ell, i els altres efectes aleatoris estaven parlant, mentre que la procreaci, que voldrem que ells perqu fins i tot com una exposici accidental a l!anomenat mn exterior, podria causar en si mateixa no s la vida, i en realitat noms va causar un estat on les influncies aleatries del mn exterior, la ma.or manca d!uniformitat de les aparicions es va dur a terme, per tant, un mort. $ (er aix a probablement Treviranus no vol dir amb la seva definici, i aix tinc totes les expressions an ents malament, noms malament si aix no s realment el que es pot fer amb facilitat amb una definici que noms es tracta de servir els savis i si es buiden D @lanterna similar, encara que probablement es pot veure, per noms si

vost mateix no poses posar una llum, per com la definici, la llum a de ser immediata. =avia de ser un esfor in0til, les diferents definicions de la vida i vol recollir tota la llista, la vida s tan rica que, probablement, desprs de segles per cada un d!ells s!utilit:ar' per definir el con.unt de la vida als fenmens individuals, encara que sens dubte molts excepte aquells que el tenen .a. Tamb sembla com si totes les definicions de la vida ab:+ec-ten ms per .ustificar la noblesa, les persones s! an tornat egoistes publicat com a ssers vius de manera que tota la resta, que pot demostrar la seva estreta relaci amb ells, entre la plebs el mort pertan6ia, i les persones, de les que i a als 0ltims temps, per descomptat, introduir una igualtat sense consolidar, i vol donar una constituci com de tot el mn que tot es regeix per les mateixes lleis barates, i la pedra, que anteriorment es va produir noms amb els peus i c'rregues va ser condemnat al desgast, sigui pel seu esfor i com a part de la totalitat dels drets, almen6s, igual a la vida, com els altres, es distingeix d&n-enden ciutadans del mn, les plantes i els animals que es van a concedir, a aquestes persones, tan barat, com un rebel contra el vell ordre bestandne llarg, .a que noms es produeixen fora de la llei, i el .ove va advertir en contra dels seus paran6s. =e estat pensant sobre la vida llarga i profunda, i com o va ser per a mi, .a que sovint acompan6a a aquest tipus de reflexions, e trobat recentment que avia estat pensant en res, que no existia vida. Totes les explicacions que avia escoltat fins al moment de la vida, pel que sembla va sortir que igual de b, i fins i tot millor a.ust dels ,orts. Ana immensa pensament, per no una idea llum, per una immensa infinita ombra caure a la vegada a la vida, perqu vaig veure el mn com una tomba incalculable davant meu, ni tan sols les flors a la tomba, que va florir en l!organisme mundial i amb plantes brollar3 perqu les flors ells mateixos avien mort i eren a la tomba, i era ning0 que anaven a plantar a la tomba o per sobre d!un esquin podria aver plorat, les ll'grimes eren gotes d!aigua que va fluir sense significat, i cada 'nima era un tren d!engranatges mec'nics a la caixa del rellotge el cos i la ment 2utomatit:ar qui va entrar i va saltar, perqu avien de fer$ o, no perqu volguessin, l!amor i l!amistat, de la llum elctrica espurnes individuals a travs de la nit, de la qual ara es reconeix als conductors que avien estat el meu ull cec prviament oculta3 el sol, la Terra era amable, per no sabia res de la terra i el sol tamb no sabia res d!ell, que estava somrient, i el mn era un fantasma de la vida que imita, i el que es veia, calfred a travs dels ossos perseguit, i l! armonia del mn va sortir a matar les oscil C lacions del pndol, que gronxava amb i contra altres, i la tempesta d!emocions, que auf.agten al pit, la va prendre per plaa i col:e mesura, perqu eren les mateixes vibracions que vaig trobar mesurable all', l!0nica aqu un instrument de corda fina obligar ressonar. /m donava a tot el mecanisme, que consistia en una massa de palanques infinites atacats per un altre3, un bra de cada palanca sempre dins d!un abitatge, que en general vaig trucar a un sser viu, l!altre que sobresurt cap al mn exterior, i si el bra de palanca interna Eegend, l!exterior es va asseure en el moviment corresponent, .o creia el contrari, per veure un partit de la llibertat3 T orF ara veia com es feia fosc la prpia palanca interior noms i va aver un retrocs d!un extern en moviment, que podria d!una altra manera regiri per tant, i no, i

la forma en que el moviment de nou no va sortir per si mateix, i aix va continuar fins a l!infinit. (er, vaig exclamar9 a d! aver una que estimula totes les palanques, i est' emocionat per res, on s, on viu) ? una manera que vaig veure davant meu, i una columna amb la inscripci s9 2nar d!aquesta manera a, on acaba, i a la casa on viu, que estimula totes les palanques, i .o vaig continuar i es va afan6ar en el seu cam, sempre la meta de gaireb creure, i quan .o avia passat per una eternitat des que vaig arribar de tornada a la primera columna, i vaig reconixer el smbol del cercle.