Instant Magic Cataleg

L'instant
mgic
LINSTANT
MGIC
PIONERS DE LA
FOTOGRAFIA ANDORRANA
(1884-1930)
L'instant mgic
LInstant Mgic. Pioners de la Fotograa Andorrana (1884-1930) 2
A la coberta, fragment de:
Anys. Casa Cremat i coberts, cal Joan i ca lAntnia [1911-1916] FGP_ 182
Autor: Guillem de Plandolit
Edita
Govern dAndorra
Ministeri de Cultura
Arxiu Nacional dAndorra
De les fotograes: Arxiu Nacional dAndorra
De les fotograes del fons Rafel: Fundaci Juli Reig
De la fotograa C21.2: Arxiu Comarcal de lAlt Urgell (ACAU)
Autor
Isidre Escorihuela
Reproduccions fotograes
Isidre Escorihuela
Laboratori EGM (fons Rafel)
Coordinaci grca i disseny
Miquel Pags. Imatge grca del Govern dAndorra
Dipsit Legal: AND.34-2014
ISBN: 978-99920-0-683-2
Abreviatures:
ANA: Arxiu Nacional d'Andorra
TC-P: Tribunal de Corts, Processos
CR: Casa Rosell
CEC: Centre Excursionista de Catalunya
Primera edici: gener del 2014
Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense lautoritzaci per escrit dels
titulars del copyright, la reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol mitj o procediment inclo-
sos la reprograa i el tractament informtic i la distribuci dexemplars daquesta edici mitjanant lloguer o
prstec pblic.
Agraments:
Arxiu Comarcal de lAlt Urgell
L'instant mgic
N
EX
5. Linstant mgic. Pioners de la fotograa andorrana (1884-1930)
7. Pioners de la fotograa andorrana.
Fotograa andorrana. Primer perode (1884-1930)
12. Els inicis. Alguns dels fotgrafs coetanis de
Joaquim de Riba Camarlot al s. XIX.
16. Originals de J. A. Brutails. utilitzats per Vuillier
per a les seves illustracions.
20. Original de Brutails. Utilitzat per Andr Slom
per a un gravat de lany 1897.
24. Interrogants sobre la data dalgunes de les
fotograes del fons Bordas.
25. La Casa de la Vall
28. Balc de cal Marxanda de la Mosquera
29. Apunt nal
30. El primer perode (1884-1930). Els pioners

31. Els pioners de la fotograa andorrana.
32. Els autors: Casa Rosell
44. Guillen de Plandolit
57. Casa Cremat
71. Rafelo
84. Casa Areny Plandolit
97. Fons Claverol
98. Bibliograa
L'instant mgic
PRLG
LINSTANT MGIC
PIONERS DE LA FOTOGRAFIA
ANDORRANA
(1884-1930)

Quins personatges varen aconseguir sense saber-ho ser els pioners de la
fotograa andorrana? Aquesta pregunta potser no t una resposta clara ni
absoluta, per s que podem anar desgranant part de la nostra petita histria
fotogrca i acostar-nos cada cop ms als nostres pioners per poder-los
presentar com a tals.
La feina acaba de comenar. Tenim nocions i pistes ms o menys clares de quins
van ser els primers viatgers o excursionistes a passejar-se per Andorra amb les
seves enormes cmeres de plaques, immortalitzant uns paisatges clarament
rurals i que varen servir per realitzar gravats, ms realistes, que illustraven
aquelles aventures romntiques.
Tenim un excellent treball realitzat, entre els anys 1886 i 1889, pel fotgraf
angls F. H. Deverell, que ha estat considerat el pioner de la fotograa a Andorra.
Per realment ho va ser? Podrem arribar a saber qui o quins van ser els nostres
pioners?
La fotograa, o ms ben dit els processos fotogrcs, arrenquen amb linvent
de Daguerre lany 1839. El daguerreotip tenia la capacitat de captar un instant
precs, un instant mgic dins daquella societat burgesa de mitjan segle XIX. Des
daquell precs moment ns avui en dia, la fotograa forma part de les nostres
vides, de la nostra rutina. Tant s aix, que avui utilitzem el nostre dispositiu
mbil com a cmera fotogrca i grcies a les xarxes socials podem compartir
amb el mn el nostre instant mgic.
Si Deverell ha estat considerat el pioner de la fotograa a Andorra, podrem dir
que Joaquim de Riba Camarlot, de la casa Rossell dOrdino, va ser el primer
fotgraf dAndorra?
Una carta seva, signada amb data del 15 dabril del 1884, sembla que ho
certica.
Per, qui va ser Joaquim de Riba Camarlot, de la casa Rossell dOrdino? Qu
li devia passar pel cap el dia 15 dabril daquell any 1884 per posar-se darrere
del vidre esmerilat duna cmera de plaques dun amic seu, mirar-hi, tapar-
se amb aquell drap negre, veure un personatge capgirat i prmer aquell
petit obturador... Ja est! I aix, sense fer soroll, es convert en el que podem
considerar, amb la informaci de la qual disposem, el nostre primer fotgraf, el
primer a endinsar-se dins del mn de la qumica i la gelatina.
I amb ell, uns quants andorrans coetanis seus: Juli Reig Roqueta, de casa
Rafel de Sant Juli de Lria; Josep Llus Moln Salines, de casa Cremat dAnys;
Josep Claverol, installat a la Seu dUrgell; Guillem de Plandolit i el seu germ
Pau Xavier, de la casa Plandolit dOrdino.
Per, qui eren, i qu van fotograar? En les properes pgines ho intentarem
esbrinar.
L'instant mgic
PINE
S D LA
FO
T
GR
AFIA A
DO
R
A
A
FOTOGRAFIA ANDORRANA.
PRIMER PERODE (1884-1930)
Barcelona, 15 dabril del 1884
Querida mam: un amigo me proporcion una cmara fotogrca que he
ensayado y aunque no muy bien he podido sacar el retrato de Ventureta Solares
y Cipriano y el mo. Adjuntos se los remito, son las pruebas. El domingo prximo
procurar corregir los defectos que tienen, quera darle una sorpresa pero no he
tenido calma para aguardar ms...
Document. ANA/CR- 8465.
L'instant mgic
Joaquim de Riba Camarlot, ll de Joaquim de Riba i Dolors Camarlot, de la casa
Rossell dOrdino, escriu una carta a la seva mare per fer-li saber que ha fet uns
retrats fotogrcs amb la cmera dun amic seu. Aix doncs, el jove Joaquim, de
28 anys i estudiant de medicina a Barcelona, ens deixa constncia escrita del fet
que, molt possiblement, amb aquest primer retrat es converteix en el primer
fotgraf andorr de la histria de la fotograa del Principat.
La nostra histria fotogrca documentada sinicia 45 anys ms tard que Louis
Daguerre, lagost de lany 1839, presents en societat a Pars el primer procs
fotogrc, que va inventar ell mateix, el daguerreotip. El mateix any 1839, el
dia 10 de novembre, a la ciutat de Barcelona iniciaven la seva prpia histria
fotogrca realitzant el primer daguerreotip de tota la pennsula Ibrica, al bell
mig del carrer i, segons diuen les crniques de lpoca, amb una gran auncia
de pblic, encuriosit pel nou artefacte que immortalitzava la realitat. Va ser al
Pla de Palau. Aquesta primera imatge avui en dia est desapareguda.
La vida s plena de curiositats, coincidncies i incerteses: Barcelona, tamb, va
ser la primera ciutat on un jove fotgraf, en aquest cas andorr presumptament,
va realitzar la primera imatge de la histria de la fotograa andorrana, sense tant
de rebombori com 45 anys enrere. Molt possiblement com a testimoni daquest
acte que ara ens resulta cabdal per entendre la nostra histria, el jove Joaquim,
acompanyat del seu amic i de Ventureta Solares i Cipriano, va captar en una
placa de vidre la seva primera imatge fotogrca.
Per les coincidncies no van mai soles, i igual que el daguerreotip disparat al
Pla de Palau, la nostra primera imatge fotogrca est avui en dia desapareguda
o sigillosament camuada entre alguna de les ms de 700 imatges realitzades
per Joaquim de Riba Camarlot, algunes principalment els retrats encara per
identicar.
Curiosament, per, el mateix Joaquim i la seva famlia, moguts per un inters
artstic o senzillament portats per la tendncia de les famlies benestants
europees del moment, conserven un seguit de processos fotogrcs de primera
lnia com els daguerreotips, els ferrotips i les tpiques i clssiques cartes de
visite tan famoses a lpoca.
Mentre el jove Joaquim experimentava amb la fotograa i ja practicava la
medicina al poble tarragon del Morell, per Andorra hi passaven viatgers,
aventurers, romntics excursionistes, escriptors, juristes, arxivers i ns i tot
algun fotgraf ambulant, com ens en deixa constncia una carta de la famlia de
Riba del 25 doctubre del 1910 (doc. ANA/CR-8565)
L'instant mgic
L'instant mgic
Document. ANA/CR- 8565.
A lArxiu Nacional, al fons de la casa Rossell, podem trobar les cpies
fotogrques originals. La primera imatge s una cpia positiva de gelatina
dennegriment directe de 10x15 cm, enganxada sobre un cartr de 10x15 cm que
li dna rigidesa. El muntatge nal t el format de la targete cabinet.
Els personatges que hi trobem sn Llus de Riba Camarlot (1860-1915); la seva
esposa, Maria Cassany, i els seus lls, Maria Llusa (1908-1993) i Joaquim de Riba
Cassany (1906-1983). Aquesta fotograa est datada a lagost del 1910, a Ordino.
1
1 Vegeu el llibre: De la realitat a la subjectivitat. Els fons de les cases Rossell i Areny-Plandolit (1840-
1940). Govern dAndorra. Ministeri de Turisme i Cultura, 1999.
L'instant mgic
Llus de Riba Camarlot (1860-1915); la seva esposa, Maria Cassany, i els seus lls,
Maria Llusa (1908-1993) i Joaquim de Riba Cassany (1906-1983)
L'instant mgic
La segona imatge sn dos retrats dels germans Riba, Maria Llusa (1908-1993) i
Joaquim de Riba Cassany (1906-1983).
Son dos cpies positives de gelatina dennegriment directe, de 9,5x5,7 cm,
muntades sobre un cartr rgid de 10,5x6,6 cm. El muntatge nal t el format de
la famosa carte de visite, tan de moda a les classes benestants.
Maria Llusa (1908-1993) i Joaquim de Riba Cassany (1906-1983)
L'instant mgic
ELS IICI
ALGUNS DELS FOTGRAFS COETANIS DE
JOAQUIM DE RIBA CAMARLOT AL S. XIX

Girat. No tenim cap referncia sobre aquest personatge, que era, molt
possiblement, de Pmies. El dia 26 de febrer del 1881, a la revista Le Monde
Illustr es publiquen dos gravats fets a partir de fotograes seves. Sn retrats de
consellers generals amb barretina. s molt probable que aquestes fotograes
siguin anteriors a lany 1881.
M. Gourdon. Segons J. M. Ubach, un viatger anomenat M. Gourdon va fer
fotograes dAndorra lany 1882.
2
Gourdon s autor de dos articles: Ascensions
en Andorre: le puig de Maal-le puig dEstany. A: Bulletin de la Socit
Ramond, octubre del 1878, i Tableau des altitudes: releves dans les annes
1876 1883 en Aran, en Catalogne et en Andorre, laide du baromtre. A:
Bulletin de la Socit Ramond, 2n trimestre del 1884. Ambds articles els
podem trobar a la Biblioteca Nacional dAndorra.

Malauradament, per, Gourdon en aquests articles no va fer cap referncia ni a
les seves fotograes ni a cap possible gravat.
Bordas. Daquest autor hi ha poca informaci biogrca. Sabem que ja lany
1876 era soci de lAssociaci Catalanista dExcursions Cientques, en la qual
gurava com a arqueleg.
Posteriorment, amb la fusi amb lAssociaci dExcursions Catalana, va
continuar com a soci del CEC. Les imatges daquest autor van ser preses durant
els darrers anys del segle XIX i els primers del XX. El fons, conservat des del 1909
pel Centre Excursionista de Catalunya, est constitut per 700 positius en placa
de vidre amb gelatina i plata de 9x18 cm estereoscpics, i 800 negatius del
2 Ubach Bernada, Josep Maria. Tres segles dimatges fotogrques, a Una histria dAndorra, temtica.
XXXIV Universitat catalana destiu, 17 dagost del 2002, Prada de Conent. Societat Andorrana de
Cincies, pg. 153-164.
L'instant mgic
mateix format i material.
Suposadament aquest autor fa un viatge a Andorra lany 1882 i realitza 16
plaques de vidre estereoscpiques.

Plaa dAndorra la Vella. Any [1882]. Autor: Bordas. Fons: CEC.
F. H. Deverell. Deverell fa diverses i apassionants visites a Andorra. La primera
la va fer lany 1883, per s entre els anys 1886 i 1889 que produeix un extens i
excellent treball fotogrc titulat pel mateix autor Vistes dAndorra, propietat de
la Royal Geographical Society de Londres.
3

Deverell no va ser el primer fotgraf a realitzar imatges dAndorra, per s que
va ser el primer a editar tot un fabuls lbum exclusiu dAndorra. Les imatges
daquest fantstic treball es poden veure al llibre editat el 2008 pel Govern
dAndorra.
4
3 Malauradament no podem fer s de cap daquestes imatges per illustrar aquesta treball, en no disposar dels
seus drets de reproducci.
4 Tots els seus viatges a Andorra i la seva biograa els podeu veure al llibre F. H. Deverell Pioner de la fotograa
andorrana (1886-1889). Ministeri del Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econmic, Turisme, Cultura i
Universitats. Govern dAndorra, 2008.
L'instant mgic
Jean-August Brutails (1859-1926). Arxiver que lany 1888 s nomenat jutge del
Tribunal Superior dAndorra a Perpiny.
Durant lany 1887
5
fa un viatge a Andorra com a arxiver dels Pirineus Orientals
per intentar accedir als arxius de la catedral de la Seu dUrgell, acompanyat del
veguer Charles Romeu.
Durant la seva estada a Andorra i a la Seu dUrgell fa una srie de fotograes que
Vuillier utilitza per fer gravats i illustrar la seva publicaci.
Una de les imatges que fa servir Vuillier s una fotograa feta a Sant Juli de
Lria durant una visura. Vuillier explica detalladament aquest esdeveniment a la
seva narraci. Aquesta visura est detallada al llibre dactes del Consell General,
el 2 de juliol del 1887.
Quatre de les imatges fetes per Brutails formen part del fons de la casa Rossell
dOrdino i tres de les quatre van ser usades per Vuillier. Sn quatre cpies
dalbmina de 13x18 cm, la mida original de la placa de vidre. La quarta imatge
va ser utilitzada lany 1897 per Andrs Slom per fer-ne un gravat sota el nom de
Route dAndorre.
Quan aquestes imatges van ser trobades dins del fons fotogrc de la casa
Rossell dOrdino, no sen sabia la procedncia. Era el primer cop que en un
fons dAndorra hi apareixien cpies fotogrques a lalbmina, un fet nic i
important per entendre levoluci de la histria de la fotograa andorrana. En
aquell moment (any 1999), a lArxiu Nacional dAndorra
6
vam creure que lautor
daquestes fantstiques albmines era Joaquim de Riba Camarlot; el fet de
trobar-les a casa seva, de trobar entre la seva documentaci la frmula per
realitzar plaques fotogrques negatives amb collodi humit (doc. ANA/CR-
13824 r) i papers per ennegriment directe, albmina i goma arbiga (doc. ANA/
CR-13824 v), ens feia pensar que era lautor daquelles imatges.
5 Vegeu el llibre del Gaston Vuillier Le Val dAndorre. A: Le tour du monde. Nouveau journal des voyages.
Pars: Librairie Hachette, 1888, pg. 97-112.
6 Vegeu el llibre: De la realitat a la subjectivitat. Els fons de les cases Rossell i Areny-Plandolit (1840-1940).
Govern dAndorra. Ministeri de Turisme i Cultura, 1999, pg. 15 i 16.
L'instant mgic
Doc. ANA/CR-13824.
Per la histria s la histria i els fets que avui poden ser irrefutables dun dia a
laltre ho poden deixar de ser, com s el cas de lautoria daquestes albmines;
no s ns passats uns anys i veient els gravats i rellegint larticle del Vuiller que
ens adonem que el suposat autor de les albmines no s Joaquim de Riba
Camarlot de la casa Rossell, sin que han estat fetes per Jean-August Brutails, si
ms no les plaques originals. Qui va fer els positius sobre el paper a lalbmina?
Aix, de moment, segueix sent una incgnita.
L'instant mgic
O
IGIALS D J. A. BRUTAILS
Utlizas pe Vuilie pe a ls seve illusracos

Visura a Sant Juli de Lria, 2 de juliol del 1887.
Autor: J. A. Brutails. Fons: CR.
Une visura (Descent de Justicie). Gravat realitzat per Vuillier,
pgina 109 del llibre original.
L'instant mgic
Vista dAndorra la Vella des del roc de les Bruixes. Any 1887.
Autor: J. A. Brutails. Fons: CR.

Andorre-la Vieille. Gravat realitzat per Vuillier, pgina 97 del llibre original.
L'instant mgic

Catedral de Santa Maria de la Seu dUrgell. Any 1887.
Autor: J. A. Brutails. Fons: CR
L'instant mgic
Cathdrale de la Seu-de-Urgel.
Gravat realitzat per Vuillier, pgina 111 del llibre original.

L'instant mgic
O
IGIALS D J. A. BRUTAILS
Utlizas pe Anr Slom pe a un grava d lay 1897

Port dEnvalira. Any 1887. Autor: J. A. Brutails. Fons: CR.

Gravat realitzat per Andr Slom. Route dAndorre, 1897.
Collecci Biblioteca Nacional, lmina 10 (cat. 99).
L'instant mgic
Carles Romeu. Veguer francs 1887-1933. Vuillier parla de com es van conixer
en el seu llibre.
Romeu, durant la seva estada a Andorra, es converteix en un gran
documentalista de la vida quotidiana de les Valls grcies a les seves fotograes.
De les seves imatges tamb sen van fer gravats; justament una de les imatges
ms impactants que va fer Carles Romeu s la del judici contra Manel Bac
Calba (a) Mari pel parricidi de la seva mare, el 30 de febrer del 1896, a la plaa
dAndorra la Vella, davant de la casa Guillem.
7
Va ser condemnat a treballs
forats a perpetutat; el scal en demanava la pena de mort. El dia 17 dabril del
1896 lenvien a Frana a complir la pena.
Judici contra Manel Bac Calba. 30 de febrer del 1896.
Autor: Carles Romeu.
7 Fons ANA/TC-P 385.
L'instant mgic
La justice en Andorre; lectures ur la place publique dun arrt de condamnation aux travaux
forcs a perptuit, 1896.
Gravat dAugust Tilly. Dibuixant per identicar. Col. Biblioteca Nacional. Lmina
23 (cat. 94).
Flix Regnault (1847-1908). Editor, llibreter, naturalista i espeleleg de Tolosa.
Molt reconegut com a espeleleg i innovador en la tcnica de la fotograa dins
de les coves amb llum articial.
A lAnuari du Club Alpin Franais de lany 1897 publica larticle Andorra
1895, on apareix un gravat del Vuillier fet a partir duna foto seva durant el seu
viatge; sn dos consellers generals. Regnault escriu, just abans de comenar
el seu viatge: [] En uns minuts les nostres bosses sn tancades, els aparell
fotogrcs dissimulats sota de vastes cantimplores de pell de boc, car mhavien
previngut que no estava perms a Andorra fer fotos o dibuixos, i el meu amic
Maurice Gourdon
8
mha explicat sovint les desventures de les quals ha estat
8 Ubach Bernada, Josep Maria. Tres segles dimatges fotogrques, a Una histria dAndorra, temtica.
XXXIV Universitat catalana destiu, 17 dagost del 2002, Prada de Conent. Societat Andorrana de Cincies,
pg. 153-164.
L'instant mgic
vctima per haver portat a lesquena un aparell fotogrc [...]
Malgrat que Maurice Gourdon va fer fotograes a Andorra lany 1882, no trobem
fotograes en els seus articles publicats.
J. Lafon publica el llibre LAndorre dos de mulet lany 1911 per a Librairie G.
Privat-Dijon
9
. El clix de les fotos que hi surten diu que s de Rossell.
9 Lafon viatja a Andorra el 1910 i publica el relat de la visita lany segent. s membre del Club Alpin Franais. A
LAndorre dos de mulet explica el motiu del viatge com a soci del Club (recopilaci de material sobre el pas).
Sadrea a la botiga del Cintet (comer Rossell) de la plaa dAndorra la Vella. Les fotograes que illustren el
text sn propietat seva, segons sindica al llibre: M. Rossell, un dels comerciants ms importants dAndorra, el
rep amablement i li procura graciosament els clixs de les imatges. Desprs busquen un lloc per sopar i pas-
sar la nit. No diu el nom de lhostal, per per la descripci que en fa es tracta del Calones. El relat no s gaire li-
terari, merament descriptiu, amb referncies constants a publicacions anteriors sobre el pas en aquest sentit
el viatger estava informat. Alguns pargrafs sn similars als daltres relats, per exemple el de la nit a lhostal
dAndorra la Vella (Gaston Vuillier). Nota de Pilar Burgus, Biblioteca Nacional dAndorra.
L'instant mgic
ITE
ROGATS
SOBRE LA DATA
DALGUNES DE LES
FOTOGRAFIES DEL
FONS BORDAS
El Centre Excursionista de Catalunya, propietari del fons Bordas, no t gaire
informaci sobre aquest autor. Es basa en dates que van trobar escrites als
sobres on estaven dipositats els negatius. Hi ha dos imatges que sn les que ens
creen aquests interrogants: una vista de la Casa de la Vall i una instantnia del
carrer Major de la Mosquera (Encamp).
Per fer les comparacions hem agafat com a referent dos imatges de Deverell
que estan datades entre els anys 1886 i 1889, posteriors a la suposada data de
Bordas (1882).
10

10 Podeu consultar les imatges de Deverell a F. H. Deverell. Pioner de la fotograa andorrana (1886-1889). F. H. Deverell. Pioner de la fotograa andorrana (1886-1889).
Ministeri del Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econmic, Turisme, Cultura i Universitats. Govern
dAndorra, 2008, pg. 59 i 81.
L'instant mgic
CA
A D LA VAL

Si es comparen les dos fotograes, la de Bordas, feta suposadament lany 1882,
i la de Deverell, feta entre els anys 1886-1889, veiem com a la fotograa de
Deverell encara hi ha construt el mur amb una porta que separava les dos parts
del pati exterior de la Casa de la Vall. Segons els tcnics de Patrimoni Cultural,
s molt possible que el mur fos la separaci de lhort de la Casa de la Vall. A
la fotograa de Bordas aquest mur ja ha desaparegut. Tamb shi observa que
el mur que queda a lesquerra de la porta dentrada al pati, a la fotograa de
Bordas, est reconstrut i arrebossat, mentre que a la fotograa de Deverell
encara s de pedra vista i est mig derrut.
Shan cercat fotos de diversos fons per poder fer noves comparacions, per
totes ja sn molt posteriors a la fotograa de Deverell.
Daltra banda, hem trobat gravats de dates diferents en qu encara es veu el
mateix mur amb la porta que separa el pati del suposat hort de la Casa de la
Vall.
Fons: CEC. Autor: Bordas.Any: [1882].
Per continuar amb les comparacions shan triat tres gravats: un de realitzat lany
1881, anterior a la fotograa de Bordas, i dos de posteriors a la fotograa feta per
Deverell: un de lany 1891 i laltre del 1894.
L'instant mgic
Successos dAndorra-Visita dels delegats dels coprnceps a la Casa de la Vall, 1881.
Gravat de Llopis. Dibuix atribut a Castelucho.
Procedncia: La Illustraci Catalana, nm. 27, 30 de mar de 1881.
Publicat al catleg Viatge de ploma i paper de lany 1996, gravat nm. 39, pgina 121.
Le palais des Valles, 1891. Annim.
Procedncia, Lillustration, nm. 2511, any 1891.
L'instant mgic
Casa Palau del Consell General dAndorra, 1894.
Gravat atribut a Ana Martn.
Estampa de Francisco X. Alts, 1894.
Procedncia: Arthur Osona, La repblica dAndorra, guia itinerria dividida en 42
itineraris y ressenya geogrch-histrica de les Valls.
L'instant mgic
BALC D

CAL MARXANDA DE
LA MOSQUERA
La segona comparaci que hem fet s la del balc de cal Marxanda, al carrer
Major de la Mosquera. A la fotograa de Deverell feta entre 1886-1889 es veu
que el balc de la casa s de fusta, abans que fos canviat per un nou balc de
baranes de ferro forjat.
A la fotograa feta per Bordas, suposadament lany 1882, amb un punt de vista
una miqueta ms baix que el que va utilitzar Deverell, es pot veure que el balc
de cal Marxanda ja s de ferro forjat.
Cal dir que a Encamp la moda de canviar les velles baranes de fusta per les
modernes i decorades baranes de ferro forjat va comenar a nals dels anys 80
del s. XIX.
11
Aix, trobem que el balc de cal Xamapaina va ser canviat el 1889, el
de cal Parrot entre el 1896 i el 1897 i el de cal Manresa, a nals dels anys 90 del
segle XIX.
Carrer Major de la Mosquera. Any [1882].
Autor: Bordas. Fons: CEC.
11 Informaci facilitada per Robert Lizarte, tcnic de Cultura del Com dEncamp i guia de la Casa Cristo
dEncamp.
L'instant mgic
APUN
FIAL
Molts dels coetanis del nostre apreciat Joaquim de Riba Camarlot segur que no
han estat citats, molts dells annims dins dun mn fotogrc extens, alguns
de ms coneguts o reconeguts, per aquest petit article no tracta sobre els
fotgrafs passavolants que buscaven a Andorra el romanticisme perdut de
les seves gran ciutats. Un romanticisme que trobaven dins dun petit pas dels
Pirineus, buclic als seus ulls.
Amb aquest article volem donar a conixer i alhora reconixer la tasca dels
nostres pioners i en aquest cas la del jove metge dOrdino.
Creiem sincerament que s del tot just remarcar el mrit daquest personatge.
Un home que, 45 anys ms tard que sinvents el primer procs fotogrc, va
descobrir la sensaci de poder captar la realitat amb una placa de vidre. Creiem
que, injustament, durant alguns anys se li ha donat el mrit de ser el pioner de la
fotograa andorrana a un excellent i brillant fotgraf britnic com F. H. Deverell.
Sn del tot incomparables els mitjans tcnics i artstics que devia tenir Deverell
a lAnglaterra victoriana de nals del s. XIX amb els que devia tenir lordinenc a
lAndorra de nals del s. XIX, en plena crisi econmica i en un pas fora allat del
mn exterior.
En aquest article no parlem de la qualitat creativa o artstica dels fotgrafs,
que per altra banda s un fet incomparable; pels mitjans tcnics, socials i
econmics dels personatges i les seves circumstncies, senzillament parlem del
fet fotogrc; de la necessitat personal i interior de captar fotogrcament tot el
que els envoltava.
Amb aquest petit treball de recerca hem volgut donar visibilitat i reconeixement
a Joaquim de Riba Camarlot i a molts altres fotgrafs pioners andorrans que,
grcies a la seva enorme voluntat, ens han ensenyat com era de difcil la vida
en una Andorra on, ara ms que mai, necessitem aquell romanticisme perdut el
segle XIX.
L'instant mgic
ELS PINE
S
EL PRIMER PERODE
(1884-1930)
Els primers fotgrafs dAndorra eren membres (la majoria) de les cases
benestants. De fet a Andorra, 45 anys ms tard de linici de la fotograa, se
segueix el mateix patr que a la
majoria dels pasos, s la burgesia qui t accs a la fotograa.
Per qu un primer perode?
El motiu dacotar-ho ns als anys 30 del segle XX s que en aquest moment
Andorra viu una transformaci social i econmica molt important i determinant
per al seu futur.
A partir de lany 1929, amb la concessi de FHASA i la construcci de la xarxa
viria del pas, hi ha una arribada molt important de gent, tant de treballadors
com de viatgers i turistes. Alhora sacosta la Guerra Civil Espanyola i larribada de
refugiats a Andorra.
s el moment que de mica en mica la fotograa comena a esdevenir un fet ms
popular, podrem dir que el fet fotogrc es democratitza i se socialitza, i a partir
daquest moment comena un segon perode fotogrc, amb autors com Valent
Claverol, Bartomeu Rebs, Josep Alsina, Francesc Pantebre, Ramon dAreny
Plandolit i, ms endavant, Flix Peig.

L'instant mgic
N
EX. ELS PINE
S D
LA FO
T
GR
AFIA A
DO
R
A
A
Joaquim de Riba Camarlot (1856-1925).
El seu treball sestn del 1884 al 1925.
Juli Reig Roqueta (1875-1942).
El seu treball va des de nals del segle XIX ns al 1920.
Josep Llus Moln (1881-1967).
La seva obra va del 1900 ns al 1925.
Josep Claverol (1854-1921).
La seva producci va del 1900[2] ns al 1921.
Guillem de Plandolit (1872-1932[3]).
El seu treball va del 1902 al 1932[3].
Pau Xavier dAreny Plandolit (1876-1936).
La seva obra s del 1913 al 1930.
Xavier dAreny Plandolit (1907-1981).
La seva obra va del 1920 al 1945.
Casa Rosell
L'instant mgic
Casa Rossell (CR)
Autor:
Joaquim de Riba Camarlot
(1856-1925)
Dates extremes de la producci:
1884-1925 (any de la seva mort)
Quantitat de negatius:
702 plaques de vidre, 191 de les quals sn relatives a Andorra.
Temtica:
Retrats, paisatges i costumisme.
Nota:
Joaquim de Riba Camarlot seria (que en tinguem constncia) el
primer fotgraf dAndorra. Comena a fer retrats fotogrcs lany
1884, a Barcelona, durant la seva etapa destudiant de medicina,
amb la cmera dun amic seu.
Lany 1999 lArxiu Nacional dAndorra organitza una exposici i un
catleg amb fotograes daquest autor i amb altres dels fotgrafs de
la casa Areny-Plandolit.
De la realitat a la subjectivitat. Els fons fotogrcs de les cases Rossell i Areny-
Plandolit (1840-1940).
Lany 2006 el Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya i el Ministeri de Cultura del Govern dAndorra organitzen
una exposici, i catleg, itinerant per les comarques de Tarragona i
pel Principat dAndorra. La mirada dun metge andorr. Testimoni duna
poca (1890-1920). Fotograes tarragonines de Joaquim de Riba Camarlot.

L'instant mgic
CR_023
Famlia desconeguda. 1900-1920
Original: Placa de vidre seca de gelatina 9 x 12 cm
L'instant mgic
CR_089
Retrat de Dolores de Riba Camarlot. 1890-1917

L'instant mgic
CR_037
Ball de la corranda a la plaa dOrdino. 1900-1910
L'instant mgic
CR_079
Ball de Festa Major a la Mosquera, Encamp. 1910-1920
L'instant mgic
CR_184
Plegant herba a Ordino. 1885-1895
L'instant mgic
CR_137
Poble dOrdino des del peu del Grau o peu del Call. 1910-1920
L'instant mgic
CR_207
Vista panormica dEscaldes-Engordany. 1890-1920
L'instant mgic
CR_159
Vista aria dAndorra la Vella. 1890-1910
L'instant mgic
CR_170
Vista oest dAndorra la Vella. 1890-1910
Original: Placa de vidre seca, estereoscpica, de gelatina 8,5 x 17,5 cm
L'instant mgic
CR_125
Vista dEncamp. 1900-1910

Guillem e
Planolit
L'instant mgic
Guillem de Plandolit (FGP)
Autor:
Guillem de Plandolit
(1872-1932[3])
1902-1932[3], any de la seva mort. No es descarta la possibilitat que
comencs amb anterioritat a la data proposada.
438 negatius (plaques de vidre i nitrat de cellulosa) que pertanyen
a lANA i tots referents a Andorra. A lArxiu Comarcal de la Seu
dUrgell hi trobem 100 negatius ms de temtica andorrana. La seva
producci general s molt extensa amb ms de 1.000 negatius.
Temtica:
Retrats, paisatge, costumisme, actes ocials i art religis.
Nota:
Va ser un dels fotgrafs de postals ms important del primer ter
del s. XX.
Lany 2007 lajuntament de la Seu dUrgell, amb la collaboraci
del Ministeri de Cultura, li organitza una exposici i edita el catleg.
Guillem de Plandolit (1872-1932). La memria revelada. Itinerant a la Seu
dUrgell i Andorra.
Lany 2012 lArxiu Nacional edita el catleg virtual, en format pdf.,
de les fotograes propietat de lANA (www.arxius.ad).
L'instant mgic
FGP_426
Farga Areny dOrdino. La imatge original est reenquadrada (pel mateix
autor) perqu sen van fer postals. 1902-1906
L'instant mgic
FGP_513
Festa Major dEscaldes-Engordany a la plaa de Santa Anna. Primer
testimoni duna projecci de cinema a Andorra. Hotel Pla, pont
dEngordany, ca la Felcia (amb el rtol penjat) i cal Tura. 1905
Original: Negatiu plstic de nitrat de cellulosa 10 x 15 cm
L'instant mgic
FGP_340
Encants de Sant Antoni a la plaa dOrdino, al davant de la Casa
Comuna. Curiosament, noms hi ha homes i nens, tots molt abrigats.
Alguns, tapats amb mantes i nhi ha que van amb esclops. Un dels
homes porta a la m un grapat de peus de porc. 1902-1910
L'instant mgic
FGP_348
Traginers. 1902-1930
L'instant mgic
FGP_510
Instantnia de la casa on hi havia installada la centraleta de telfons
dAndorra la Vella. s molt possible que sigui lactual plaa de Sant
Esteve. A la porta dentrada hi ha un rtol on hi diu Telfon i tres
homes asseguts a lentrada davant duna taula; sembla que estan cosint.
El 20 de juny de 1904 sinstalla el servei de telfons i telegraa al
Principat. El 1913 es trasllada el despatx central a Andorra la Vella, situat
inicialment a Sant Juli de Lria. Lautor daquesta imatge en va fer
postals. 1904-1920
Original: Negatiu plstic de nitrat de cellulosa 10 x 15 cm
L'instant mgic
FGP_317
Instantnia del Tribunal de Visura. 1928-1933
L'instant mgic
FGP_393
Interior de lesglsia de Sant Miquel de Prats.
Retaule de Sant Miquel i la creu romnica amb el
Sant Crist, avui en dia desapareguda.
Agost del 1913
L'instant mgic
FGP_297
Instantnia de la visita ocial i de la signatura de la concessi de les
carreteres amb FHASA, entre el delegat permanent francs, Ferran
Leroy, i el Consell General. A la imatge feta a la capella de Sant
Ermengol de la Casa de la Vall hi ha, entre daltres: Carles Romeu,
veguer francs; Ferran Leroy (vestit de gala), delegat permanent francs;
la seva dona; el sndic general, Roc Pallars; Enric Llorens, delegat de la
Mitra dUrgell, i Pere Casagran, jutge delegat dapellacions.
26 de mar del 1929
L'instant mgic
FGP_333
Instantnia dels actes ocials de la inauguraci de leixamplament i de
lampliaci de la primera secci de la carretera entre Andorra i Encamp.
Primers cops de pic i missa de campanya ociada pel bisbe dUrgell,
Just Guitart. Entre altres autoritats hi ha el prefecte de Perpiny, Ferran
Leroy; el veguer francs, Carles Romeu, i el jutge delegat dapellacions
Pere Casagran. Tamb shi veu algun personatge amb uniforme militar
espanyol. El fet ms curis de la srie dimatges s que no shi veu cap
membre del Consell General.
Aquesta ampliaci de la carretera no es va arribar a fer ns a les
carreteres de FHASA, informaci extreta del llibre, El segle XX. La
modernitzaci dAndorra, de Maria Jess Lluelles. Cambra de Comer,
Indstria i Serveis dAndorra i Pags Editors, SL, 2004.
28 doctubre del 1929
L'instant mgic
FGP_331
Instantnia dels actes ocials de la inauguraci de leixamplament i de
lampliaci de la primera secci de la carretera entre Andorra i Encamp.
Primers cops de pic i missa de campanya ociada pel bisbe dUrgell,
Just Guitart. Entre altres autoritats hi ha el prefecte de Perpiny, Ferran
Leroy; el veguer francs, Carles Romeu, i el jutge delegat dapellacions
Pere Casagran. Tamb shi veu algun personatge amb uniforme militar
espanyol. El fet ms curis de la srie dimatges s que no shi veu cap
membre del Consell General.
Aquesta ampliaci de la carretera no es va arribar a fer ns les carreteres
de FHASA, informaci extreta del llibre, El segle XX. La modernitzaci
dAndorra. Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra i Pags
Editors, 2004.
28 doctubre del 1929
L'instant mgic
FGP_400
Sala del Consell General, amb les capes penjades
al damunt de les cadires dels consellers.
1902-1930
Original: Placa de vidre seca de gelatina 10x15 cm
Casa Cremat
L'instant mgic
Casa Cremat (ACCR)
Autor:
Josep Llus Moln Salines
(1881-1967)
1900-1922
450 negatius (plaques de vidre)
Temtica:
Retrats bsicament de les parrquies altes i alguna imatge descena
costumista.
Nota:
Lany 1996, la casa Cremat i el Quart dAnys organitzen lexposici
Retrats retrobats amb imatges daquest fons, amb la nalitat
didenticar els personatges retratats.
L'instant mgic
ACCR_216
Xolladors a casa Cremat dAnys. 1900-1922
L'instant mgic
ACCR_367
Retrat de Maria Camp Morts. Cal Jan de la Font
(Arinsal). 1917-1920
L'instant mgic
ACCR_170
Retrat sense identicar. 1900-1922
L'instant mgic
ACCR_73
Retrat sense identicar, fet a la porta de casa Cremat dAnys.
1900-1922
L'instant mgic
ACCR_98
Retrat de Bonaventura Coma Areny (a) Ventura de
Ramonguem. 1900-1920
L'instant mgic
ACCR_50
L'instant mgic
ACCR_212
Retrat de famlia sense identicar. 1900-1920
Original: Placa de vidre seca 9 x 12 cm
L'instant mgic
ACCR_46
Desquerra a dreta:
Joan Marfany Casal(s) (nen), Bonaventura Marfany
Moles (pare), Rosa Casal(s) (mare) i Maria Marfany
Casal(s) (nena). Casa Jan dAndorra la Vella. [1917]
L'instant mgic
ACCR_37
Desquerra a dreta:
Joan Arajol, Germena Arajol Morts, Miquel
Armengol Moln.
Miquel Armengol Arajol, Dolores Arajol Morts,
Daniel Armengol Morts i Eleonor Armengol Arajol.
Casa Banyetes (la Massana). 1916-1918
L'instant mgic
ACCR_471
L'instant mgic
ACCR_28
Retrat duna nena sense identicar. 1915-1920
L'instant mgic
UNA PETTA CURISIAT
D
L FO
S D
CA
A CR
M
AT
Dos imatges de la mateixa persona trobades a dos fons fotogrcs
diferents.
El personatge ens s desconegut.
La imatge de la dreta s una fotograa del fons de casa Cremat
(ACCR_51) realitzada pel fotgraf Josep Llu Moln Salines entre
els anys 1900-1920, al Principat dAndorra i molt possiblement a la
parrquia de la Massana.
La imatge de lesquerra s una fotograa del fons Guillem de
Plandolit, de la part que correspon a lArxiu Comarcal de lAlt
Urgell (C21.2), realitzada pel fotgraf Guillem de Plandolit entre els
anys 1920-1932, a la Seu dUrgell.
La posici de la noia a les dos fotograes s la mateixa: recolzada
en una cadira i amb un ram de ors a la m dreta. A la primera
fotograa, la instantnia est presa a lhort duna casa. A la segona,
la del fons de casa Cremat, la noia est en una situaci semblant a
la de la fotograa anterior, per amb una tela de fons tipus estudi
fotogrc (molt caracterstic a lpoca).
Rafelo
L'instant mgic
Rafel (CRA)
Autor:
Juli Reig Roqueta
(1875-1942)
Finals del s. XIX-1920
Quantitat de negatius: 303 negatius sobre dos suports: vidre i nitrat
de cellulosa.
Temtica:
Retrats, paisatge, costumisme i actes ocials. Bsicament tota la
temtica se centra a la parrquia de Sant Juli de Lria.
Nota:
El propietari daquest fons s la Fundaci Juli Reig. Algunes
imatges shan utilitzat per illustrar algunes publicacions.
L'instant mgic
CRA_27
Retrat del pastor Borges de Bixessarri a ledat de
84 anys. Dret en posici frontal, davant de la porta
del Santuari de Canlich. 13 dabril del 1905
Original: Placa de vidre seca de gelatina 13x18 cm
L'instant mgic
CRA_125
Instantnia dun grup de persones pujant al Santuari
de Canlich. Shi veu Francesc Cairat, dos capellans,
tres senyores i dos mossos de quadra menant les
regnes de dos rucs. 1913
L'instant mgic
CRA_15
Instantnia duna process per un enterrament a la plaa dAndorra
la Vella. Al fons, la casa Guillem, casa Molines, cal Cintet, cal Pep
del Sabat, ca lEduardo (que seria ledici de Correus Espanyols) i al
costat un edici baix a la paret del qual hi ha escrit Centre Moral i
Recreatiu. Aquest edici el van enderrocar per fer passar la carretera.
Lenterrament podria ser dalg de cal Cintet o de cal Rebs.
1900-1913
L'instant mgic
CRA_218
Instantnia de Joan Benlloch Viv damunt dun cavall menat pel
traginer Cisco de Sans. Al darrere, dos carrabiners espanyols damunt de
dos cavalls. 19 dagost del 1908
Original: Placa de vidre seca, estereoscpica, de gelatina 4,5 x 10,5 cm
L'instant mgic
CRA_181
Instantnia de larc de benvinguda Benvingut Senyor al bisbe Joan
Benlloch Viv, en la primera visita com a coprncep episcopal. A sota de
larc hi ha homes amb barretina i alguns toquen instruments.
19 dagost del 1908
L'instant mgic
CRA_28
Instantnia de la visita del bisbe Joan Benlloch Viv, al centre de la
comitiva de benvinguda; a la dreta hi ha els membres del Consell
General, alguns damunt duna passarella de fusta, i a lesquerra, vens
amb un estendard. Es podria tractar duna visita prvia a la inauguraci
de la carretera nova, i la zona podria ser Aixovall.
23 al 31 dagost del 1913
L'instant mgic
CRA_25
Instantnia dun grup treballadors, desquerra a dreta: home
desconegut, Cigarrs, Joan Canturri Sabat, home desconegut, Marc
Sansa Marquet, Josep Bargus Pintat, home desconegut, Francesc
Cairat, Alfons Coll, tres homes desconeguts i Isidre Valls Taberner.
Porten pals, pics i pales, i treballen en la construcci de la carretera
nova, al marge dret del riu Gran Valira, a lentrada de Sant Juli de
Lria, a la zona del control vell de la Duana.
1913
L'instant mgic
CRA_186
Instantnia de la rebuda al bisbe Joan Benlloch
Viv, arribant en un cotxe descapotat amb el volant
a la dreta, amb motiu de la visita pastoral per
la inauguraci de la carretera nova entre la Seu
dUrgell i Andorra. Hi ha Bonaventura Moles (a)
Molines dAndorra, el subsndic Joan Puigcernal
(a) Sinfreu de Canillo i els consellers generals.
Tamb hi ha carrabiners espanyols, treballadors de
la carretera nova, vens i dos tartanes, a lentrada de
Sant Juli de Lria.
23 dagost del 1913
Original: placa de vidre seca 13 x 18 cm
L'instant mgic
CRA_70
Instantnia dels vens de Sant Juli de Lria al voltant duna taula
en una celebraci. Eclesistics i treballadors de la construcci de la
carretera nova, damunt del traat de la carretera de la Seu a Andorra. Hi
ha banderes andorranes.
31 dagost del 1913
L'instant mgic
CRA_82
Instantnia de sis homes treballant en la installaci dels pals de lnia
elctrica, als marges del cam ral, prop de ledici de la Mtua Elctrica
annex al mol fariner, al costat del riu Gran Valira, a Sant Juli de Lria.
1914-1916
L'instant mgic
CRA_178
Vista del poble de Sant Juli de Lria, desquerra a dreta: el peu de
la muntanya Rocafort, el riu Gran Valira, els camps de conreus de la
Valireta i les cases i eres: Fonda Jaume, cal Puntes, casa Mas, era de cal
Campaner del Pont, cal Campaner del Pont, cal Palauet, cal Mas dAlins,
ca la Sagrata, cal Casaler, cal Llusc, cal Betriu, ca lHuguet, Hotel
Principal, cal Mallol, ca lAgustinet, era de cal Mas dAlins, ca lOliva,
cal Calderer, cal Terrissaire i cal Mitenc, cal Sisquet i el safareig de la
Valireta. A la dreta hi ha el camp de Perot. Al fons, lera del Senzill i cal
Guardiet. Al centre, la plaa Major, i darrere, el campanar de lesglsia
de Sant Juli i Sant Germ. Al nal del poble es veuen casa Josa i casa
Molines. La carretera es perd cap a Rocacorba i les Arades.
1911-1913
Original: Placa seca de gelatina 13 x 18 cm
Casa
'A reny-
Planolit
Xavier dAreny-Plandolit i Gass.
Pau Xavier dAreny-Plandolit i Plandolit
amb un grup de treballadors.
Casa
'A reny-
Planolit
L'instant mgic
Casa Areny Plandolit (ACAP)
Autors:
Pau Xavier dAreny-
Plandolit i Plandolit
(1876-1936)

Xavier dAreny-Plandolit i
Gass
(1907-1981)
1913-1945
Quantitat de negatius: la quantitat es de tot el fons de la casa que
suma 4.000 negatius sobre suport de vidre i plstic (nitrat de
cellulosa i triacetat de cellulosa)
Temtica:
Familiar, retrats, paisatge, costumisme, actes ocials i treballs del
camp...
Nota:
Del fons de la casa Areny-Plandolit, dins daquest primer perode hi
trobem dos fotgrafs que sn pare i ll.
Pau Xavier dAreny-Plandolit i Plandolit i Xavier dAreny-Plandolit
i Gass. Actualment resulta molt difcil saber quines imatges van
ser preses per Pau Xavier. Del seu ll Xavier queden ms acotades
perqu hi ha tota una part del fons fotogrc de la seva producci
que s propietat del Sr. Enric Palmitjavila. No obstant aix, no vol
dir que algunes de les imatges utilitzades en aquesta publicaci
hagin sigut fetes per Xavier dAreny-Plandolit i Gass.
El tercer ll que es va dedicar a la fotograa, Ramon dAreny-
Plandolit i Gass (1914-1996), ja no entraria dins daquest primer
perode.
Lany 1999 lArxiu Nacional dAndorra organitza una exposici i
un catleg amb fotograes daquest autor i amb fotograes del fons
de la casa Rossell dOrdino. De la realitat a la subjectivitat. Els fons
fotogrcs de les cases Rossell i Areny-Plandolit (1840-1940).
L'instant mgic
AP_1683
La Creu Grossa, a Andorra la Vella. Al fons, Escaldes-Engordany.
[1913]
L'instant mgic
AP_2177
Cotxe de lnia la Seu dUrgell-Andorra, matrcula L-744, a la frontera
espanyola. Pau Xavier dAreny-Plandolit, al costat dels carrabiners
espanyols. Neus Gass Homdedeu, a dins del cotxe de lnia, i per la
nestra treuen el cap la Neus i la Carolina dAreny-Plandolit Homdedeu.
1920-1930
L'instant mgic
AP_038 neg.
Dos dones agafant aigua de la font de la plaa dOrdino. 1920-1930
L'instant mgic
AP_1548
Un traginer al cam ral dOrdino a la Massana. Al fons, el Casamanya.
1920-1930
L'instant mgic
AP_1527
Un nen fent pasturar porcs i vaques. 1920-1930
L'instant mgic
AP_1315
Un grup dhomes davant de lesglsia de Sant Roc de Sorns, durant els
actes de la Festa Major. 1930
L'instant mgic
AP_1471
Grup dhomes transportant una caixa de mort, a la plaa dOrdino, en
direcci a lesglsia de Sant Corneli i Sant Cebri.
Setembre del 1930
L'instant mgic
AP_1478
Process a la plaa dOrdino durant les celebracions de Sant Corneli i
Sant Cebri. 16 de setembre del 1930
L'instant mgic
AP_1479
Process a la plaa dOrdino durant les celebracions de Sant Corneli i
Sant Cebri. 16 de setembre del 1930
L'instant mgic
AP_036 neg. 33
Lelefanta Jlia dissecada, del Museu Areny de Cincies Naturals. 1913
Fons
Claverol
Imatge de Josep Claverol escanejada del llibre
Escrit amb llum Fotograes Josep i ValentClaverol (Andorra 1902-1967)
L'instant mgic
Fons Claverol
Autors:
Josep Claverol
(1854-1921)
[1902- 1921]
Indenida. Molta de la seva producci es va perdre durant la Guerra
Civil Espanyola (plaques de vidre).
Temtica:
Va posar un estudi fotogrc amb llum natural al carrer major de la
Seu dUrgell. Va realitzar paisatges de la comarca de lAlt Urgell, del
Principat dAndorra, aix com escenes costumistes. Va ser el primer
fotgraf (que tinguem documentat) que va realitzar una imatge del
Consell General, lany 1902.
Nota:
Josep Claverol va ser un gran productor de postals del primer quart
del segle XX, signades com a Jos Claverol. Seo dUrgel.
Algunes de les seves fotograes es poden veure al catleg de
lexposici Escrit amb llum. Fotograes de Josep i Valent Claverol
(Andorra 1902-1967). Govern dAndorra. Ministeri de Cultura,
1993.
En no disposar dels drets ni del perms de reproducci, no podem
fer s de cap de les imatges d'aquests fons.
L'instant mgic
BIBLIGRAFIA

BRUTAILS, J.A. La coutume dAndorra. Editorial Casal i Vall. Andorra, 1965.
DEVERELL, F. H. F. H. Deverell. Pioner de la fotograa andorrana (1886-1889).
Ministeri del Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econmic, Turisme,
Cultura i Universitats. Govern dAndorra, 2008.
ESCORIHUELA, Isidre i VELA, Susanna. De la realitat a la subjectivitat. Els fons
fotogrcs de les cases Rossell i Areny-Plandolit (1840-1940). Govern dAndorra.
Ministeri de Turisme i Cultura. Arxiu Histric Nacional. Novembre de 1999.
UBACH Bernada, Josep Maria. Tres segles dimatges fotogrques, a Una
histria dAndorra, temtica. XXXIV Universitat catalana destiu, 17 dagost del
2002, Prada de Conent. Societat Andorrana de Cincies, pg. 153-164.
SOLER, Carme. Viatge de ploma i paper. Illustracions grques de lAndorra del
segle XIX. Ministeri dAfers Socials i Cultura. Govern dAndorra, 1996.
Govern dAndorra

Instant Magic Cataleg

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Instant Magic Cataleg

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

L'instant

You might also like