LAVEN 356 ABRIL 2010

RELATS

57

EL BLOC DE LOLL

Onze anys per a Liu Xiaobo

MANEL OLL finals de la dcada dels anys vuitanta lassagista i crtic literari Liu Xiaobo sestava com a professor visitant a la Columbia University de Nova York. Participava de la febre cultural que shavia desfermat entre els joves xinesos que tot duna havien conegut Kafka, Modigliani, Bulgakov, lescola de Frankfurt, Pollock, Sartre, Joyce, Rulfo, Nietzsche, Truffaut, Beckett, Freud i el marqus de Sade. A principis del mes de maig de lany 1989, quan ja feia unes poques setmanes que ms de trenta mil estudiants i treballadors ocupaven la plaa de Tiananmen, Liu Xiaobo va agafar un avi cap a Pequn i shi va afegir. El 20 de maig de 1989, un cercle redut de vells militars i vells dirigents de confiana de Deng Xioping va destituir el secretari general del partit comunista Zhao Zhiyang partidari de la reforma poltica i de la negociaci amb els revoltats i va decretar la llei marcial. Durant uns quants dies lexrcit va fer diferents intents fallits dentrar a la capital, per la poblaci concentrada a les entrades de la ciutat els impedia el pas. A finals de maig, tan sols quedaven a la plaa de Tiananmen uns pocs milers de resistents. El 27 de maig els joves revoltats van decidir deixar la plaa, per a les poques hores, una de les lders carismtiques, Chai Ling, de 23 anys, va canviar dopini i va convncer una bona part dels concentrats, amb els seus discursos encesos i lacrimgens, que calia romandre a la plaa fins al final, que calia que els joves vessessin la seva sang pel poble xins. Davant daquesta absurda crida a la immolaci, el 2 de juny de 1989, Liu Xiaobo, i tres altres amics que podien ser una referncia entre els ms joves, com ara el cantant de rock dorigen taiwans Hou Dejian, van iniciar al centre de la plaa una vaga de fam per mirar de convncer els estudiants dabandonar a temps la plaa: si marxaven per decisi prpia, esdevindrien els vencedors morals, consolidarien els sectors reformistes del partit i forarien la negociaci. Si shi quedaven, simposaria la

violncia dels tancs, i tot estaria perdut. El gest de Liu Xiaobo i el seus amics no va servir de res. Tot just lendem a la nit les columnes de tancs van entrar a sang i foc a la capital. Quan els soldats sapropaven a la plaa, Liu Xiaobo va ser un dels negociadors que va pactar la retirada dels estudiants. Aquest protagonisme mitjancer no li va estalviar una condemna de gaireb dos anys. A diferncia daltres dirigents de Tiananmen, Liu Xiaobo no va optar per un exili ms o menys daurat. Noms cal que pensem en Chai Ling, la incendiria i lacrimgena partidria de vessar la sang dels estudiants, que miraculosament, just a temps, va desaparixer de lescenari i lendem ja era a Hong Kong. Als pocs anys es guanyava ja molt b la vida als EUA en el mn del negocis. Des de 1989 Liu Xiaobo ha estat un referent. En el trnsit que va des de la protesta ingnua i reactiva dels joves universitaris que es van aplegar lany 1989 a la plaa de Tiananmen fins a les propostes madures, tan inequvoques i radicals com tranquilles i gradualistes, que Liu Xiaobo i molta altra gent de la societat civil xinesa impulsen actualment, podem seguir la trajectria del protagonisme discret, gens meditic per decisiu de Liu Xiaobo, un assagista esmolat i comproms, que des de lany 1989 entra i surt de la pres i que, si les coses no canvien molt, shi passar una bona temporada. Com a assagista ha dedicat bona part dels seus esforos a criticar el nacionalisme xins. En el llibre publicat lany 2006, Lespasa verinosa dun sol tall (Danren dujian), hi escriu: el nacionalisme s un terme que noms em sembla respectable quan parlem duna naci ocupada. Fora daix noms els poltics emprenyadors i els idiotes desvagats sapleguen sota les banderes del nacionalisme. Fa pocs mesos un tribunal xins va condemnar Liu Xiaobo, vicepresident del PEN club xins independent, a onze anys de pres. Nou anys ms que els que li van caure pel seu protagonisme en els fets de Tiananmen. Se lacusa de subversi, per sobretot de ser el principal redactor i referent de la Carta 08, un document inspirat en la Carta 77 que va activar Vclav Havel a Txecoslovquia lany 1977. La carta 08 propugna el compliment efectiu dels drets civils que des de fa uns pocs anys ja reconeix (noms de forma retrica) la constituci xinesa, i defensa una via reformista cap a una Xina democrtica i federal. Per primera vegada a la Xina, la dissidncia xinesa articula una proposta polticament consistent i concreta, que de seguida ha aconseguit concitar el suport explcit de milers dintellectuals, treballadors, professionals i estudiants. No sense ra, els dirigents xinesos han considerat que aquesta Carta 08 representa el ms greu desafiament poltic intern que shan trobat en les ltimes dcades: ms preocupant fins i tot que les revoltes del Tibet o del Xinjiang.