1.

REPLICACI DE LADN
1.1. INTRODUCCI
La replicaci de lADN s el procs mitjanant el qual es produeixen cpies fidels de les molcules dADN i sassegura que les instruccions que contenen es transmetin de generaci en generaci. Qualsevol anomalia en aquestos processos pot tenir conseqncies desastroses, b siga per a la cllula o per a lorganisme. Tanmateix, certes alteracions o modificacions permeten que es gnere un cert grau de variabilitat gentica transmissible a la descendncia, que s essencial per a levoluci dels organismes.

1.2. LA REPLICACI DE LADN

El material hereditari ha de tenir una propietat fonamental per tal que la informaci gentica pugui passar a les cllules filles : la capacitat dautoduplicar-se. La duplicaci de lADN sanomena replicaci. El resultat s que dun dplex parental se nobtenen dos.

CARACTERSTIQUES DE LA REPLICACI
Tant en els eucariotes com en els procariotes, el procs de la replicaci noms pot tenir lloc una vegada en cada generaci cellular. En les cllules eucariotes, aquest procs (que generalment s molt rpid) es dna exclusivament en la fase S del cicle cellular. Replicaci semiconservativa La replicaci s semiconservativa: cada dplex resultant de la replicaci cont una de les dues cadenes o filaments del dplex inicial i laltra de nova sntesi: Les dues cadenes del dplex dADN se separen i cada una delles serveix de motlle per a la sntesi duna nova cadena. Aquest procs s possible grcies a una srie denzims que: Seleccionen el nucletid apropiat (complementarietat A-T i G-C). Catalitzen la formaci dels enllaos entre els nucletids. Proporcionen els mecanismes necessaris per eliminar els nucletids que sincorporen incorrectament.

Altres models Per dentrada, serien possibles, a ms de la replicaci semiconservativa, dues altres maneres de replicaci de lADN:

Replicaci conservativa: Un dels dplex seria el de la cllula mare I laltre seria totalment de nova sntesi. Replicaci dispersiva: Els dplex fills presentarien segments del dplex original barrejats amb segments de nova formaci.

1.3. EXPERINCIES DE MESELSON I STAHL (1957)

Van demostrar que la replicaci en procariotes era semiconservativa. En eucariotes va estar demostrada per Taylor i els seus collaboradors.

A ms, si se dna un altre cicle de replicaci en 14N sobt una banda dADN mixt (15N 14N) i una altra dADN (14N 14N), que tamb est dacord amb la hiptesi semiconservativa.

1.4. EL PROCS DE REPLICACI DE LADN

En la replicaci de lADN, la doble hlix es desenrotllada i cada filament fa de motlle per a la sntesi de la nova cadena. LADN polimerasa afegeix els nucletids complementaris als de la cadena original.

ELEMENTS PRINCIPALS EN LA REPLICACI DE LADN

Necessitem: La molcula dADN que actuar com a plantilla. Els 4 tipus de desoxiribonucletids en el seu estat trifosfatat. Enzims.

Els orgens de replicaci sn els punts fixos a partir dels quals es porta a terme la replicaci; de lorigen surten dues forquetes que avancen en sentit contrari, formant un ull o bombolla de replicaci. La replicaci es porta a terme bidireccionalment. La quantitat dADN que es pot sintetitzar a partir dun sol origen de replicaci sanome na replic. En els procariotes noms hi ha un replic. En els eucariotes, la replicaci sinicia en mltiples orgens a la vegada; s a dir, hi ha diversos replicons.

PRINCIPALS ENZIMS I PROTENES QUE PARTICIPEN EN LA REPLICACI DE LADN

Protenes iniciadores: Suneixen a lorigen o punt on sinicia la replicaci i separen les cadenes dADN per comenar el procs. ADN helicasa: Trenca els ponts dhidrogen de la doble hlix permetent lavanament de la forqueta de replicaci. ADN topoisomerasa: Impedeix que lADN senrede a causa del superenrotllament produt per la separaci de la doble hlix. Protenes SSB: Estabilitzen les cadenes senzilles desenrotllades mantenint-les estirades. ARN primesa: Sintetitza els ARN encebadors per proporcionar un extrem 3 perqu lADN polimerasa pugui iniciar la sntesi dADN.

ADN polimerasa: Sintetitza la nova cadena dADN, elimina els ARN encebadors i els reemplaa per ADN. ADN ligasa: Uneix els fragments dADN un cop que els ARN encebadors han estat substituts per ADN.

Les ADN polimerases Tenen les segents propietats: Sintetitzen ADN noms en el sentit 5 3 Noms podem allargar la cadena, per no saben comenar-la. Tenen capacitat exonucleasa tant en sentit 3 5 com a linrevs, 5 3 , fet que els permet eliminar nucletids en tots dos sentits. Tenen capacitat de corregir errors fidelitat del procs. La replicaci es fa duna manera semidiscontnua.

Els enzims que catalitzen el procs de replicaci (ADN polimerases) noms uneixen nucletids en sentit 5 3. s per aix, que les dues cadenes, en ser antiparalleles, deuen replicar-se de manera diferent. Les ADN polimerases no poden formar cadenes de nou, noms poden elongar cadenes. Per aix, tota nova cadena dADN comena per un fragment dARN, el primer, ja que lARN si que pot sintetitzar-se de nou. Aquest primer ser posteriorment eliminat.

a) Sntesi continua de la cadena en direcci 5 3 (filament conductor) La sntesi daquesta cadena no planteja ningun problema. Una vegada separades les dues cadenes, i format el primer dARN, lADN polimerasa, va a elongar la cadena en la direcci 5 3. LADN polimerasa es desplaa sobre la fibra motlle en sentit 3 5.
Sntesis continua de la cadena 5 -3

A U

T A

A T

A T

C G

T A

T A

G C

C G

A T

C G

G C

G C

b) Sntesi discontnua (filament retardat) Fragments dOkazaki. La cadena complementria de lanterior, es replica discontnuament, tamb en la direcci 5 3. Els diferents fragments sintetitzats, anomenats fragments dOkazaki, sn posteriorment units entre s. En primer lloc es sintetitza el primer dARN que ser elongat per lADN polimerasa en la direcci 5 3. LARN s posteriorment eliminat i els diferents fragments sintetitzats, sn units entre s. LADN polimerasa es desplaa, finalment, sobre la fibra motlle en sentit 5 3.

La sntesi de la cadena conductora requereix noms un ARN encebador a linici de la replicaci, per per sintetitzar la cadena retardada cal un encebador per cada fragment dOkazaki.

ETAPES
En la replicaci (com en la transcripci i en la traducci) es poden distingir tres etapes: iniciaci, allargament (elongaci) i terminaci.

DIFERNCIES ENTRE ELS MECANISMES DE REPLICACI DE PROCARIOTES I EUCARIOTES

Lesquema general del procs s com per a les cllules procariotes i eucariotes. En tots dos casos, la replicaci s semiconservativa i bidireccional i les forquetes de replicaci tenen cadenes conductores i retardades. Les diferncies fonamentals es relacionen amb: El nombre dADN polimerases diferents que hi intervenen. El nombre d'orgens i terminacions de replicaci presents en cada molcula dADN. La naturalesa dels cromosomes.

2. LES MUTACIONS
El terme mutaci es deu al botnic H. de Vries (1901), que estudiant la flor de nit, va adonar-se de laparici de caracterstiques no previstes que es transmetien a la descendncia. Aquests canvis els va anomenar mutacions. Mutaci: Qualsevol canvi en el material hereditari duna cllula que es transmet duna generaci a una altra. Les mutacions sn successos fortuts deguts a errors en la replicaci de lADN o b en la seua reparaci o a lacci de diversos factors (per incorreccions en el repartiment dels cromosomes en la mitosi o meiosi, per acci dagents mutgens,...). Tenen una gran importncia en Biologia degut a que sn responsables de la variabilitat gentica (permet el procs de levoluci). Si una mutaci es dna en una cllula somtica, aquesta noms afectar a lindividu (de fet a totes les cllules descendents de la cllula afectada) i no passar a la descendncia, mentre que si la mutaci es dna en una cllula germinal, aquesta ser heretable. Hi ha diferents tipus de mutacions: Gniques: Consisteixen en lalteraci de la seqncia de nucletids dun gen. Cromosmiques: Afecten un segment cromosmic que inclou diversos gens. Genmiques: Alteren el nombre de cromosomes propi de lespcie.

2.1. MUTACIONS GNIQUES

Imaginem un gen normal: CATCATCAT Substituci de bases: canvi dun nucletid per un altre CATCAGCAT Insercions: addici dun o ms parells de nucletids CATCAGCTCAT Delecions: eliminaci dun o ms parells de nucletids CATCCAT (prdua dAT)

EFECTES FENOTPICS DE LES MUTACIONS GNIQUES

La substituci de bases dna lloc a laparici dun conjunt dallels que es diferencien en un sol nucletid Polimorfisme dun sol nucletid (SNP) que sn responsables de les variacions dels individus davant de certes malalties i a les respostes als medicaments. Les insercions i les delecions donen lloc a lalteraci de tots els aminocids codificats a partir de la mutaci. Els efectes de les mutacions poden ser molt subtils o tan intensos que provoquin defectes morfolgics greus i fins i tot la mort. Segons els efectes de les mutacions, podem parlar de mutacions morfolgiques (afecten a caracterstiques visibles de lorganisme), letals (actuen

sobre la supervivncia de lindividu), condicionals (la mutaci es manifesta en determinades condicions), bioqumiques (varien una funci bioqumica de la cllula),...

Entre els problemes relacionats amb les mutacions gniques en lsser hum tenim: Anmia falciforme, Alcaptonria, Fenilcetonria, Albinisme, Hipodncia (absncia de fins 6 dents), Cncer de colon, Cncer de tiroides, Cncer de pncrees, Polidactlia, Hipertensi arterial, Diabetis, etc.

2.2. MUTACIONS CROMOSMIQUES

Afecten un segment cromosmic que inclou diversos gens.

Delecions: prdua dun segment cromosmic. Duplicacions: un segment del cromosoma es duplica. Inversions: un segment del cromosoma sinverteix (gira 180). Translocacions: desplaament dun segment a un altre lloc del mateix cromosoma o a un altre cromosoma.

Ex: en lespcie humana es coneix una deleci viable duna petita part del bra curt del cromosoma 5, que causa la sndrome del miol de gat (Le cri du chat). Sanomena aix perqu el desenvolupament anormal de la glotis i la faringe provoca en els bebs un plor semblant al miol dun gat. Es caracteritza per microcefalia, cardiopatia, retard mental greu, detenci del creixement, ... Ex: en els humans la translocaci del segment del cromosoma 8, que cont el gen c-MYC, responsable del control de la proliferaci cellular, al cromosoma 14 s la causa del limfoma de Burkitt.

EFECTES FENOTPICS DE LES MUTACIONS CROMOSMIQUES

Les delecions i duplicacions produeixen un canvi en la quantitat de gens. En les delecions depn de quins sn els gens situats en el segment que sha perdut. En molts casos sn letals; en altres casos sn greus. En les duplicacions, en augmentar el nombre de cpies dels gens, es produeixen desequilibris en la quantitat de productes gnics, que poden afectar el fenotip. Evolutivament, les duplicacions tenen una gran importncia perqu sn una font de nous gens que poden patir mutacions i, daquesta manera, proporcionar noves funcions. Les inversions i translocacions (no hi ha prdua ni guany dinformaci gentica) estan associades sovint a efectes fenotpics importants, ja que poden trencar gens i destruir-ne la funci, o crear grups nous de lligament que alteren la regulaci gnica. Les fusions de cromosomes poden donar lloc a laparici de nous cromosomes, com per exemple el cromosoma 2 hum, que s el resultat de la fusi de dos cromosomes dun avantpassat antropomorf.

2.3. MUTACIONS GENMIQUES

Alteren el nombre de cromosomes propi de lespcie. Es deuen a un mal repartiment dels cromosomes durant la divisi cellular. Nhi ha dos tipus bsics: Aneuplodies: consisteixen en laugment o la disminuci dun o diversos cromosomes. Poliplodies: consisteixen en laugment del nombre de jocs de cromosomes.

Aneuplodia en els ssers humans En lespcie humana, laneuplodia sol produir problemes greus en el desenvolupament embrionari que provoquen lavortament espontani. Tant sols, al voltant del 2% dels fetus amb defectes cromosmics sobreviuen al naixement. Alguns dels sndromes sn:

2.4. MUTACIONS ESPONTNIES

Es produeixen de manera natural i, generalment, es deuen a: Errors durant el procs de replicaci. Canvis qumics espontanis, sobretot en les bases nitrogenades. Danys oxidatius a causa de radicals lliures (superxids, hidroxils, perxid dhidrogen) que es generen durant el metabolisme cellular normal.

FREQNCIA DE MUTACI ESPONTNIA

s la probabilitat amb la que es dona una mutaci. Generalment aquesta freqncia s molt petita. Existeixen, no obstant, condicions ambientals o productes qumics que fan augmentar aquesta probabilitat. Sn els agents mutgens. Tots els agents, tant fsics com qumics, capaos dalterar la seqncia de lADN. Moltes vegades, aquests agents tamb sn cancergens. Agents fsics Radiacions ionitzants: raigs X, raigs a, raigs b, raigs g (procedents de la radioactivitat). Tenen un elevat grau de penetraci i provoquen prdues delectrons als toms, poden alterar les bases i fins i tot trencar lADN. Radiacions no-ionitzants: radiacions ultraviolades. Sn menys penetrants, per fan que en les zones ms exposades (la pell), els electrons tinguin ms energia i poden daquesta manera alterar lestructura de lADN (ex. formaci de dmers de timina). Xocs trmics i augments de temperatura (es trenquen bases), ultrasons, edat de lindividu (es perd eficcia en les duplicacions)...

Agents qumics Agents semblants a bases nitrogenades (cafena, nicotina) Agents desaminants (cid nitrs) Agents alquilants (gas mostassa)