Primera part Etnografia, etnologia i antropologia dels classics greco-romans 1.

Geografia i etnografia: exploracions, itineraris i ambits periple (perplous, sa dir, d'una "navegaci entorn de les costes", descrivintles) chorographia, o s, "descripci dels paisos, de les unitats espacials histora en grec vol dir 'ser testimoni ocular d'uns fets' geografia (descripci de la terra) etnografia (descripcio d'una etnia o poble i dels seus costums) cartografia (la representaci en dues dimensions de la terra, o d'unes zones determinades d' aquesta, o s, els mapes que la reprodueixen) omenarem, doncs, per una breu recopilaci deis principals viatges de l'epoca antiga, !a que sn la primera condici necessaria del coneixement de l'alteritat socio"cultural #$ls periples de que posseim testimonis i documents, els viatges que efectivament s' esdevingueren en la realitat %istorica van ser comercials, migratoris, militars o colonials i fundacionals, i tenien diferents ob!ectius d'exploraci "les costes d' &frica, d''beria o de l'(ndia, per exemple) $l mapa del mn d'*ecateu de +ilet #El ms important d' aquesta notable llista d' escriptors arcaics " ar de ,tmpsac, -ions de +ilet, .ant de /ardes, 0ilees d' 1tenes, *elanic de 2esbos, etc)" s *ecateu de +ilet, ben conegut per la se va arta de la terra "un disc ban3at per l' 4cea, seguint les concepcions geografico" cartografiques del filosof 1naximandre, i dividit en dues grans parts, $uropa i 1sia" amb dos llibres de descripci de les costes mediterranies i de la mar 5egra #2a geografia s la primera etnografia feta pels grecs, i !a pressuposa una diferent dedicaci especialitzada segons l' ob!ecte d'estudi6 els grecs o els barbars nombre de periples i de manuals de viatge #el /obre l'4cea de 7itees de +assalia (segle '8 a) )), #un viatge excepcional cap a l'4ccident i cap al 5ord, en que es va arribar fins a l'illa de 9ule "5oruega, segurament, no 'slandia, com de vegades s'%a suposat", del qual noms tenim testimonis indirectes #2'expansi de l'imperi d' 1lexandre perl'interior d' 1sia va produir un cicle de navegacions i de viatges considerable, amb finalitats bel:liques, poltiques i fins i tot cientfiques, #dirigit riu avall per 5earc, general +agne i excepcional observador etnogeograf) #la *istoria natural de 7lini, de llargs fragments de la ;eografia d'$strab #els romans %i van organitzar tamb periples significatius, per exemple, l'expedici que va supervisar l'estat a les colonies cartagineses desprs de la caiguda de la metropoli #l' obra del segle ' a) ), coneguda amb el nom de 7seudo"$scimne, que tracta de les costes d'*ispania, d'ltalia, de /iclia, de l' 1tlantic, del 7ont $ux id' 1sia, o el relat de 7osidoni, que ens va transmetre $strab (<<,=), #del periple d'$udoxos de zic cap a l' an3 <>> a) ) des de adis, intentant de fer la volta a les costes d' 1frica #2a geografia descriptiva de l'%istoriador 7olibi, i sobretot la d' 1rtemidor i de 7osidoni, conservades fragmentariament en l' obra geografica d'$strab, estudien les costes i l'interior de la zona occidental de l''mperi #2' estudi metodic dels paisos celtics, el van elaborar els grecs sota la dominaci romana i amb l'estmul de ?oma6 7olibi, 1rtemidor i 7osidoni documenten la desfeta dels celtes a 'talia, a la ;al:lia, a $span3a, a @retan3a i als paisos danubians, en que l'imperi dels romans es va afermar i va esdevenir una potencia mundial, i on tamb, correlativament, la romanitzaci va obtenir els exits ms espectaculars i va arraconar la civilitzaci celtica #7olibi va ser el primer a donar"nos una descripci de primera ma de l'interior d'$span3a, i va descriure la ;al:lia, o en tot cas el sud de la ;al:lia, d'una manera nova peral pAblic grec, aprofitant coneixements etnogeografics en relatar les campan3es d' 1nnbal en el llibre ''' de la seua *istoria) #-ions el 7eriegeta va escriure una periegesi de l' 4cea en temps d' 1dria -efinicions

9extos

1. Geografia i etnografia: exploracions, 1. itineraris Geografiai iambits etnografia: exploracions, itineraris i ambits

antropologia

7Bgina <

#+enip de 7ergam, autor del 7eriple de la mar 'nterior, compost entre l' an3 =C i el DC a) ) #$l 7eriplus maris $r3t%raei (s) ' d) )), d' autor desconegut, descriu les costes d'$gipte, desde +3os"*ornos, fins a l'(ndia, passant per les d' &frica de l'est #el 7eriple del mar $xterior, 4riental i 4ccidental, i de les seves illes ms importants, de +arcia d'*eraclea, del segle '8, riques en dades sobre les costes d'*ispania) #$n la %istoriografa llatina van tenir una gran importancia l' etnologa i la geografa, enteses com a ciencies auxiliars de la %istoria #7omponi +ela #llibre ' tracta de les parts del mn ($uropa, 1sia i 2bia)) #$l llibre '' exposa les grans zones d'$uropa ($sctia, 9racia, +acedonia, ;recia, 'talia, la ;al:lia 5arbonense, les costes d'*ispania iterior i les 'lles)) #$l llibre ''' estudia les costes exteriors d'*ispania, de la ;al:lia, de la /armatia, de l'$sctia, l'4cea /eptentrional, l' 4cea 4riental, la mar ?o!a, els golfs 7ersic i 1rabic, i acaba amb una descripci d'$Eopia) #1l ''')l"= parla de la mar gaditana i de les costes d'*ispania) -espres segueix per la 5arbonense, 'talia, les 'lles, la +agna ;recia, la 'l:lria, les costes i regions de ;recia i de les illes gregues, l'*el:lespont, les costes d' &frica, 0encia, 1rabia, aria, 2dia i 0rigia) # 1caba tractant del 7ontus $uxinus, de l''ndus i dels pobles interiors del continent asiatic #7lini va dedicar els llibres ''' i '8 de la seva *istoria natural a la descripci de la terra a la manera d'un periple) #?ufus 0estus 1uienus #autor d' 4ra maritima, una obra de contingut geografic, del genere periegetic #descriuen, d'una banda, el litoral atlantic desde les olumnes d'*ercules fins a $strimnis "2' extrem de @retan3a" i, d' altra banda, el periple per la +editerrania, des de les olumnes fins als 7irineus, travessant el pas dels ibers) 2'4ra maritima d'1vie ont una descripci fora detallada de les costes de la @retan3a fins a +arsella) representa una mina inesgotable referent al mn de 9artessos, a les ciutats de la costa mediterrania de la 7ennsula 'berica i als diversos pobles que la van %abitar constitueix, el testimoni ms genuinament geografic i ms primitiu dels que %em seleccionat, b podem comenar llegint"lo i sentint"nos"%i descrits i observats)

a) 2libre 8, cap) l) +esopotiunia) @abilonia F) urci ?ufus) *istoria d'1lexandre el b) 2libre 8''', cap) '., 2'(ndia ;ran c) 2libre '., cap) l) 2es selves ndies d) 2libre ., cap) l) /obre el periple de 5earc 7olibi6 geografia, etnografia i %istoria a) FGestions de metode) 2a descripci de la terra b) $ls celtes del nord d'ltalia6 descripci etno%istorico"geografica c) *istoria, 2libre '8, ...8''' i s)6 -escripci de @izanci 2libre '8 2libre 8 2libre 8' la muntan3a de 8osegus 2a part interior de la @ritania 2a selva *rcnia 2a guerra de Hugurta

Huli esar) $xcursos geografics de 2a guerra de les ;al"lies

/al:lusti6 etnogeografia i %istoria d' &frica

2. Etnografia i etnologia greco-romanes #2' 4dissea presenta la descripci d'una estran3a illa, que s l' escenari d'un no men3s estran3 tipus de vida, el dels ciclops #aquesta descripci de la vida dels ciclops cont !a en gran manera els principals elements de tota monografa etnografica

antropologia

7Bgina D

#/i repassem els diferents elements de la descripci d' aquesta forma de vida, %i trobem unes pinzellades sobre l' aparenca fsica, sobre l' economa i el tipus d'%abitatge,un breu inventari dels aparells domestics i els instruments de treball, una nota sobre el seu raqutic ordre social D)< $pica i i un apunt, tamb negatiu, sobre el comportament religis "creences i rituals" dels ciclops, que desprs s'ampliara en comprovar tragicament els etnografia6 *omer visitants que 7olifem no tem els dus ni respecta els drets i la vida dels %ostes #elabora una %istoria cultural i una %istoria universal, en la qual grecs i barbars, $uropa i 1sia, sn protagonistes, sense oblidar 1frica, tal com b %o deixa clar el magnfic llibre '' sobre $gipte #$ls passatges ms significatius sn els segGents6 a) ;rans monografies6 sobre 2dia I sobre +edia i 7ersiaI sobre @abilonia I sobre $gipteI sobre $sctia I sobre 2bia i sobre 9racia) b) @reus digressions etnografiques6 sobre els massagetes , sobre 1rabia , sobre $tiopa , sobre l'(ndia i sobre orasmia < 2mits del pas D 5aturalesa del pas = lima J 0lora C 0auna K 7roductes naturals (i riqueses del sol) a) 2locs de residencia b) 5ombre d'%abitants c) 0ormaci dels noms d) 2lengua e) onstituci fsica f) 7re%istoria

ndex de l'enquesta etnografica dN*erdot

1 ;$4;?10'1

< -eterminaci etnica

D)D *erodot (JM>"J=> a) ))

@ $954;?10'1

a) $conoma b) 1limentaci c) 0ormes de reunir"se la poblaci D $rgologia d) *abitatge e) ?oba (i ornaments) f) 1rmes g) 9reballs d' artesana %) 4ficis a) Herarqua poltica = 4rganitzaci social b) 7arentiu c) ?eglamentaci del matrimoni (i vida sexual) J ostums profans (per exemple, segellar la germanor de sang, %igiene, tatuatges) C omer K 0orma de fer la guerra a) oncepci dels dus, amb els seus noms i la correlativa interpretatio ;raeca) b) 1ltres creences c) 9ipologa i decoraci dels llocs sagrats d) 7estes e) 7ractiques sacrificials

L ?eligi

antropologia

7Bgina =

f) 4racles g) 1ltres costums religiosos (per exemple, soterraments, rituals de purificaci, momificacions) O ?areses i curiositats M *istoria <> aracteritzaci general $l resultat d' aquestes enquestes s # la descripci de la individualitat d' un poble, !untament amb # la comparaci de les se ves peculiaritats amb les dels altres pobles "amb aquelles %abituals del poble grec en especial", i # els prstecs culturals i fins i tot les difusions dels trets culturals)

2. Etnografia i etnologia greco-romanes

2es coincidencies sn interpretades com una conseqGencia de l' antic parentiu que abans unia dos pobles desprs !a diferents *erodot presenta tamb un esquema del desenvolupament de la cultura, compost de les etapes segGents6 < /alvatgisme (caa, pesca, economa de recol:lecci) D ria de bestiar (ramaderia nomada) = onreu de la terra (agricultura elemental) J ultura superior (basada en una agricultura desenvolupada, amb estats organitzats, normes !urdiques, sistemes religiosos diferenciats, conreu de les ciencies i les arts i de formes de vida refinades)) # 1ires, aigGes i llocs #observacions de la P ol:lecci *ipocraticaQQ de les diferencies climatiques, fsiques i culturals de dos pobles llun3ans, que plantegen l'ardu problema teoric d'explicar les causes que les %an ocasionades) #sn un excel:lent testimoniatge de la tasca etnografica que suscitara el naixement de tres disciplines categorials dferents en els posterors nvells etnologc i antropologic6 l' antropologa medica, l' antropologa fsica i l'antropologa cultural, #*ipocrates) 9ractats medic a) $ls %abitants del 0asis b) $ls escites

D)= $tnografia i medicina6 orpus %ippocraticum) 1ires, aigGes i llocs

#9ucdides va ser deixeble d' 1naxagores i 1ntifont #$s va formar durant el perode ms esplendors d' 1tenes, o s, durant l'era regida pel gran 7ericles #va escriure la guerra entre 1tenes i $sparta que va esclatar l'an3 J=< #5omenat general el JDJ, desprs de perdre la plaa d' 1mRpolis va ser acusat de traici i condemnat a lN exili, que va durar vint an3s, s a dir, Sns a l'acabament de la guerra en J>J) #8a redactar ales%ores la ma!or part de la seva *istoria i va revisar el que tenia escrit anteriormentI pero va morir abans d' acabarla, entre els an3s =MM i =MK) #el llibre primer t una part, generalment coneguda com l'arqueologa o la %istoria primitiva:de ;recia (<, D"<O), que acompleix modelicament el que s una sntesi %istrica com a tasca de l' etnologa #el captol segGent es dedicat al tercer nivell, l'antropolgic prpiament dit #en la primer part %i trobem els primers passos de cienciesT tan modernes com l' arqueologia, la sociologa, l' antropologa i Sns la geopolticaI #en la segona part trobem la digressi que 9ucdides aplica a la idea que la %istoria s regida per lleis immanents o tendencies constants, que fan que els %omes i els pobles, donada la natura %umana, obrin sempre de la mateixa manera) obra %istoriografica de 9ucdides

D)J 9ucdides (JK>"J>> a) ))

antropologia

7Bgina J

D)J 9ucdides (JK>"J>> a)

#,na d' aquestes constants s, per exemple, l'afan3 de poder, que es manifesta primerament en la lluita per l' existencia, amb la conseqGent submissi o destrucci del feble pel fort, i segonament en la lluita per la supremaca) * a historia s per a !"cdides "na ciencia de lleis. 9ucdides pensa que la %istoria poltica s regida com el mn fsic, per lleis immanents i universals #per designar les causes de la guerra distingeix entre causa veritable i pretextos o motius ocasionals, com la medicina distingia entre la causa i els smptomes d'una malaltia, i #concep la %istoria com la prognosi d'una malaltia, com un paradigma que capacitara els lectors per a reconeixer i entendre fenmens semblants que es puguin repetir) 9ucdides) *istoria de la guerra del 7elopones) 2libre ' #els pobles i les civilitzacions que ells van estudiar %an condicionat la imatge posterior de les diferencies culturals, o s, de les cultures no gregues ni romanes a comparar i contrastar amb els grecs i els romans) #,n grup etnic es defineix per l' ascendencia i les institucions comunes des pobles que el formen) <",les faccions i les querelles intestines D",les decisions brusques i sobtades =",la inestabilitat del caracter J",funcions socials fonamentals com les acomplertes pels druides, o pels vates i bards, a"l' educaci, b"l' administraci de !ustcia, c"la legitimitat poltica i d"el culte religis e"la profeca o l'endevinaci, f"la poesia i el cant 7olibi) *istoria, 2libre 8', 2' i s) artaginesos i romans -e l'etnografia de 7osidoni6 -'4-4? /( ,2, << JM"CD, C elements estructurals a) ;) Huli esar) ;uerra de les ;al:lies <) 2a ;ermania b) 7) orneli 9acit D) 2a @retan3a =) $ls !ueus

D)K $ls grans excursos etnografics de la %istoriografia romana

#.1 & ecologisme c"lt"ral dels metges #.1 antics. & ecologisme 'n c"lt"ral dels metges antics. 'n fragment de l&etnologia de Posidoni fragment de l&etnologia de Posidoni

#. a teorit$aci% antropologica a l &antig"itat 1ires, aigGes i llocs (*ipocrates) i les recerques etnografiques d'*erodot diferencies que trobem entre *ipcrates 3 *erdot #ardu intent dNexposar observacions etnogrUfiques per a formular una teora explicativa de les diferencies somatiques i fisiques o racials dels pobles que %abiten $uropa i Vsia #les divergencias i esttran3es practiques sWcio"culturals que caracteritzen les seves respectives formes de viure #el factor decisiu que conforma la convivencia, el genere de vida i les virtuts dels %umans tenen la causa fonamental6 a"en el tipus de terra, l' aigua, els vents, el clima, b"l' accentuaci dels contrastas entre les estacions o la seva suavitzaci c"de tipus cultural6 d"el regim de govern,

D)C 2'etnografia de l'epoca *enstica6 7olibi,1rtemidor, 7osidoni, (-iodor, $strab, 1teneu)

antropologia

7Bgina C

e"la constituci poltica o, en un mot, les lleis #-esprs de la victoria aconseguida sobre el perses, %om es lliurU a nombroses reflexions sobre les causes de la superioritat militar dels grecs) #2Nexplicaci que tingu ms exit lNatribuXa al seu amor per la llibertat, i aix, al seu torn, posava el problema de saber si la seguretat, el coratge, lNesperit dNiniciativa dels grecs eren deguts a factors climBtics, institucionals o racials) #7oetes, %istoriadors, filWsofs grecs, van reflexionar sobre aquests qGestions, i les seves conclusions (tals com les formulades per Ysquil en $ls perses, per *erWdot i en el tractat %ipocrBtic 1ires, aigGes i llocs) constitueixen el primer testimoniatge important sobre el naixement de la nova cincia etnogrUfica grega) orpus *ippocraticum6 1ires, aigGes i llocs *'74 ?19$/) 9ractats medics -e lNetnologia de 7osidoni6 8'9?,8', -e arc%itectura

#. a teorit$aci% antropologica a l &antig"itat

#.2 El (relati)isme c"lt"ral( dels sofistes i esceptics #$ls -issoi lgoi, tamb conegut per -ialxeis, s un escrit sense ttol ni autor, transmes al final d'alguns dels manuscrits de /extos $mpric) #/embla una transcripci d' exercicis escolars en una classe d' algun sofista de la primeria del segle '8 a) ) #testimoni de la concepci que els grecs tenien dels pobles amb els quals, al llarg dels segles, %avien tingut relacions comercials, bel:liques, colonials, viatgeres, etc) #la premissa de "l'%ome, mesura de totes les coses", un dels principis basics de l'antropologia i la teoria del coneixement de 7rotagores, s'uneix ac amb les dades de l'etnografia comparativa i fonamenta, en conseqGencia, un fort relativisme cultural -4@2$/ ?1451+$59/ <) -el b i del mal D) -el bell i del lleig #.# & origen i l& estr"ct"ra essencial de la societat: les funcions i institucions fonamentals i la divisi del treball social #recordem el fragment del dialeg 7rotagores, els comentaris sobre els mites i la religio, sobre els barbars i els grecs o sobre les dones, que ocupen els llocs corresponents en el llibre '' de 2a ?epAblica de 7lat #sobre lNorigen i el desenvolupament de les ciutats"estat #7lat inventaria les necessitats fonamentals que la vida social %a de satisfer, i %o fa dNuna manera gens "idealista", !a que lNeconomia i el comer, la produccion i la guerra, en una paraula, la cultra material, %i sn principals # cada individu i cada clase social noms %a dNacomplir una funci, aquella per la cual estU mes capacitat, i aix augmenta lNeficacia laboral o el rendiment personal, i tots seNn beneficien) #la vida social imposa tamb la divisio del treball, ms radical encara, el principi dNespecialitzaci funcional6 #1quest criteri de funcionalitat recorda la divisi del treball social de -urZ%eim i les teoritzacions funcionalistes i utilitarites dNaltres sociolegs i antroplegs del nostre temps) #.* !ipologia socio-poltica essencial #2' obra metodologica de +ax [eber va argumentar que els estudis %istorics i sociologics %an de construir una tipologia bBsica, uns tipus ideals, sempre revisables 3 modificables, per necessaris desde la perspectiva i els interesos terics de cada investigaci #2es analisis de 7lat i, sobretot, dN1risttil %an estat decisives per a lNestudi de les diferents formacions scio"econWmiques, per a la definici del que s un estat, una repAblica, una genuXna societat civil autnoma, i tamb per a distinguir les diverses constitucions poltiques i el procs dNalternancies i succesions que viuen #*em escollit la citaci dNaquestes sin\tiques i recopilatories reflexions dNun bon deixeble dels grans filWsofs de lNepoca clUssica dN1tenes, lN%isotoriador 7olibi6 7olibi) -e les distintes formes de constituci *istoria, 2libre 8', ''' i s) #.+ ,efinici% de l&sser h"ma: l&etimologia de la para"la anthropos $l fragment de 7lat, ratil, sintetitza amb senzillesa unes tradicions que encara ens condicionen 6 a"el masclisme predominant)

antropologia

7Bgina K

b"la prioritat de la visi i del camp optic, c" la fora de l'edat adulta, etc)

*. -rgens i e)ol"ci% de la )ida h"mana i la c"lt"ra #els pensadors milesis van exposar arguments al voltant del comenament de la vida animal i %umana #com tamb reflexions sobre les formes i els graus d'adquisici de la cultura #1quests pensaments tenen una fonda relaci amb el con!unt d'idees i de tesis de cada pensador pel que fa a l'ontologa general o la cosmologa que de forma tan original i radical defensaren i raonaren #$n aquest sentit no %i %a una lnia divisoria entre natura i %ome, !a que els cosmolegs pre"socratics van incloure sempre en les se ves especulacions l'origen de la vida animal i %umana #1naximandre6 va proposar que la vida animal %avia aparegut al mn per l' acci del calor del sol sobre l' element %umit) .naximandre: #1naximandre va defensar la idea que els %umans comenaren amb la forma d'especies marines, fins a arribar a tenir cura autonoma d' ells mateixos i poder aix sortir a la superfcie i ocupar la terra) .r/"ela" #sost que els essers vivents sNoriginen de la terra !a calenta que fa brotar, con si fos un aliment un llot semblant a la llet #dNaquesta mateixa manera va produir els %omes

$n aquestes tesis %i %a un punt de contacte entre la filosofia fsica i lNanomenada %umanista #censuraba a *esiode i *omer al %aber definit per als grecs la natura dels %abitants de lN4limp i en els seus poemes van constituir el fonament de lNeducaci religiosa, moral i literaria dNaquell poble #.enfanes criticU els trets immorals de les representacions %omrica i %esidica dels deus, com tamb el seu antropomorfisme #afirmaba que els deus no van revelar els %omes totes les coses de bon comenament, sin que, amb el pas del temps, recercant, els %omes van trobar el millor #lNmfasi en la investigaci personal i en la necessitat del temps caracteritza el versos de .enfanes com la primera afirmaci en la literatura grega conservada de la idea del progrs en les arts i les ciencies, un progrs que depn de lNesfor i no de la revelaci divina #.enfanes prefigura l' elogi de l'%abilitat i de la perseverancia %umanes que apareix desprs en els grans tragics, en el 7rometeu encadenat d'$squil i en l'1ntgona de /focles, per exemple) #$l vell poeta de olof era, en conseqGencia, un capdavanter defensor del progrs, no de la degeneraci

0enofanes de 1olof%

7odriem dir que lNantropologia social, lNantropologia biologica i lNantropologia m\dica es van desenvolupar dNuna manera unitaria #en el 7rometeu encadenat d'$squil, diu que la %umanitat fou instruida per 7rometeu i que la primera cosa que ensen3a als %umans va ser a fer As de la propia intel:ligencia #es pot suposar que $squil es basava conscientment en fonts que atribuien el progrs tecnic i cientfic exclusivament a l'%abilitat %umana $l gran sofista es va declarar ell mateix un agnostic respecte a l' existencia dels dus, per el que li es igual triar fer una narracio en la forma dNun mithos o en la forma de lgos

Es/"il

Protagores

1 la ;recia antiga es donaven dues opinions contraposades del desenvolupament %uma 2a primera, que representava la degeneraci d'una originaria "?aa 1uria" en el passat llun3U, va rebre la seva forma modelica per mit!a d'*esode6 9reballs i dies l'edat d'or, la vida sota el regnat de ronos o, per als romans, sota /aturn, que en el cristianisme esdevindrB el mite del parads perdut l'edat d'argent l'edat de bronze l'edat del %erois D

antropologia

7Bgina L

l'edat de ferro segons aquesta versio pesimista, cualsevol temps passat sempre es millor 2a segona es el mite de lNetern retorn, de la repetici incessant #els %omes primitus eren ignorants i brutals, i estaven a la disposici de les bsties salvatge i de totes les forces dNuna naturalesa %ostil #aquesta segona concepcio s evolutiva o progressiva #els primers %omes vivien com animals, i ni tant solament com animals gregaris #no tenien cap organtizaci i cadascA buscaba el seu propi aliment i lNindret on refugiarse #els mancaven totes les %abilitats tcniques i no tenien vestits ni %abitatges, metalls o cuina, agricultura o ramaderia #lNaXllament els convertia en vctima facil de les malalties i dels atacs de les besties salvatges #aprenent gradualmente a travs dNamargues experiencies i de fracasos, la dura necessitat de guan3ar"se la supervivencia i el treball de la propia intel:ligencia van aconseguir que els ssers %umans progressessin "tant moralment con en les seves condicions de vida" de tal manera que una a a una, van descobrir i dominar les arts de la construcci, el teixit, la domesticaci dels animals, lNagricultura, la medicina, la navegaci i el comer, i, sobretot, lNart de reunir"se en comunitats per beneficiar"se de la protecci mutua i de les lleis) #2a consecuci final s la vida civilitzada, la cultura de la plis,amb les tcniques i les arts desenvolupant"se a pler #1questa segona versi es tamb men3s mtica, !a que les al:lusions a 7rometeu o a qualsevol altre poder supra%umB semblen una mica mecUniques i formals, no pregonament religioses #1questa segona versi es va anar obrint cam al llarg del segle 8, mentres la primera afeblia i reculava .nax2goras #es va refeir a dNaltres parts de la superficie de la terra %abitades per %omes, els cuals %i %an establert ciutats i conreat els camps tal com %o fan els grecs #atribuXa la diferenia de nivells mentals entre les diferents coses vives a diferncies en la seva estructura corporal #deia que "lN%ome s el mes savi dels animals perque te mans, per s raonable suposar que lN%ome va rebre les mans perqu era el mes savi" #la ma es un instrument ,i la naturalesa, com un %ome savi ad!udica cada instrument a qui es capa dNusar"lo #conegut per la teoria fisica dels Utoms #va atribuir lNorigen de les arts a lNobserbacio i a la imitaci dels animals lNaran3a ens va ensen3ar a teixir les orenetes a construir cases els ocells a cantar #va presentar una teoria convencionalista sobre lNorigen del llenguatge a partir de les necessitats socials de comunicaci, superiors en compleixitat i precisi a les que satisfan els crits animals, que dNalguna manera ens %a arribat per un passatge en -iodor

,em%crit

ens i e)ol"ci% de la )ida h"mana i la c"lt"ra

#,na de les influencies mes importants sobre lN%umanisme del segle 8 sN%a de buscar en les teories dels origens naturals de la vida i de la societat, que van constituir una caracterisitica del pensament !nic a partir de 1naximandre #/egons aquestes concepcions els primers %omes vivien com animals, sense vestits ni cases, en grutes, cavernes o caus) #5o tenien cap idea dNunir"se entre ells, sin que anaven dissemintats pels camps, men!ant el qe trobaven o arribant fins i tot a lNantropofUgia #+olts morien vctimes del fred i de les malalties, dels atacs de les feres i de les conseqGencies desatroses dels rgims de men!ars sense cocci #2a necessitat va obligar als agrupaments i tamb disposar dNuna comunicaci suficient, es a dir, no els purs crits animals sin el llenguatge %umB articulat)

antropologia

7Bgina O

*. -rgens i e)ol"ci% de la )ida h"mana i la

#1ix mateix, ca comenar la rompuda de la terra i el conreu dels cereals i de les vin3es) #2a vida civilitzada en comunitat va implicar el reconeiximent dels drets dels altres i el respecte a la llei #9ots dos processos "lNagricultura i el sedentarisme" sn indicats per les associacions del mot emeros, que signigica, dNuna banda, la collita que no s simple recol:lecci silvestre, sino que %a estat conreada, i, dNaltra banda, la vida civilitzada o urbana, es a dir, la que no s salvatge) #2Naband de la vida nWmada va implicar lNedificaci de cases i ciutats, lNus del foc" tant en la cuina com en lNextracci i la for!a dels metalls, la construcci de naus i el desenvolupament del comer, i la lluita contra les malalties mit!anant les dietes equilibrades i les atencions m\diques #$ls partidaris dNaquestes teories del progrs defensaven el nmos i la consegGent prticipaci en la vida urbana legislada i democrBtica, o es, en la !usticia, tal com s ben pals en el cas de 7rotBgores #1quest pensador, considerat com el primer i el mes gran dels sofistes, sNinteressU sovint per problemes antropologics #$n la llista de llibres que sN%an conservat com a seus, diu -iWgenes 2aerci que un es deia -elNorganitzaci primitiva #$s pot entendre que aquesta obra tractava de lNestat original de lN%ome #$n el fragment del diUleg platnic que porta el seu nom, la crtica sol coincidir admetre la reproducci substancialment fidel de les idees que el vell sofista defensava #1bans de presentar la seva tesi en el debat amb /crates, 7rotUgores oferei la possibilitat de fer la demostraci de la seva posici terica, b per mit!U dNun relat mtic, b amb una argumentaci raonada #' si de bell antuvi el sofista tria la narraci dNun mite, aix %o fa per donar plaer a lNauditori, no per cap comproms amb els personatges divins que apareixen en la %istoria que relata "]eus, 7rometeu, etc)" !a que 7lat mateix saba que 7rotUgores era agnstic en qGestions religioses $squil va morir lNan3 JCK a) ), i el 7rometeu potser fou la seva darrera creaci trUgica $n el fams cor de l' 1ntgona de /ofocles !a no %i %a cap esment dels ssers superiors, la cosa ms formidable i admirable del mn s l' sser %uma 2es /uplicants # $scrita al voltant de lNan3 JD< a) ), en aquest fragment parla 9eseu, representant del atenesos, sobre la democrUcia i lNimperi de la llei enfront dels intents de tirana simbolitzats per lN%erald de reont) # -odds %a vist aqu una crtica a les opinions, potser, del sofista 7rdicos, reflectint ms una controv\rsia de lNpoca que les opinions personals dN$urpides #$l passatge de la "*istoria ,niversal" es la magna obra de lNescriptor siciliU, composta de lNan3 K> al => a) ), i manifesta un racionalisme consistent que recorda les especulacions del segle 8 #/egons els especialistes transmet les teores antropolgiques de -emcrit, o dNun deixeble de la seva escola #-Naltres sNinclinen per 1naxBgores i 1rquelau) 2a dataci de la vida dNaquest poeta s incerta 7otser pertan3 al segle ''' a) )), perW les idees dNaquest fragment conservat corresponen a lNesperit del segle '8 o fins i tot de la darrera del 8 rties va morir lNan3 J>=) -el seu drama "/isif", se nN%a conservat un fragment que tamb reconstrueix els origens de la cultura i, sobretot, ofereix una teoria sobre el naiximent de la religi /obre la medicina antiga 1quest tractat del " orpus *ippocraticum" fou redactat probablement a la darrera del segle 8 o a la primera del '8) -odds comenta que s usual assignar"lo a lN^ltima part del segle 8

7rotagores

$squil /ofocles

$urpides

-iodor /cul

+osqui

rties 9extos descriptius del progrs de la %umanitat6 9extos descriptius del progrs de la %umanitat6

ol:lecci *ipocratica6

antropologia

7Bgina M

lsWcrates

#lsWcrates (J=K"==O) exposa el progrs de la %umanitat sota un punt de vista patriotic, atribuint la civilitzaci grega a la tasca decisiva de la ciutat dN1tenes, grUcies sobretot als dons de -emter, a saber6 el conreu dels cereals i la celebraci dels misteris ($leusiacs), lnia divisoria entre els ssers veritablement %umans i aquells que encara viuen com les bsties) -eixeble dN1ristWtil i compan3 de 9eofrast) 7recursor de la teoria dels cuatre estadis) 2a imatge que presenta el primer estadi sembla una racionalitzaci del mite de les edats dN*esode #$l poeta romU 9itus 2ucreci ar (MJ"C<_C> a) )) va viure els Altims temps de la ?epAblica, una poca difcil que potser va contribuir a decantar les seves inquietuds cap a la filosofa epicAria i les llions corresponents de serenitat dNanim, vida interior reclosa i dedicaci a la cincia, llun3 dels partits poltics, de les intrigues i de les ambicions econmiques) #2Npicureisme va ser, en efecte, la seva font dNinspiraci) #$n el poema "-e rerum natura", escrit en %exUmetres, %o predica amb una apassionada convicci) #9ot dirigint"se lNamic +emmi, dNuna forma didUctica i raonada, desenvolupa a poc a poc la fsica epicAria amb notWria fidelitat i estraordinari talent potic) #$ls llibres ' i '' estudien els principis i les propietats fonamentals dels Utoms) #$l ''' llibre exposa la psicologa i el '8 la teora de la sensaci) #-intre el 8 llibre, bUsicament cosmolWlgic, %i %a la narraci argumentada sobre lNorigen de lN%ome i lNevoluci de la cultura, un resum magnific dels estudis sobre la naturalesa dels pensadors antics, dN$picur, certament, perW tamb dN1naximandre, 1naxmenes, .enfanes, 1naxUgores, -emWcrit, *ipWcrates, -icearc i dNaltres) #2Nesquema que segueix el llarg fragment que transcrivim, lN%a resumit adimirablement el professor -ol i lNexposem tot seguit com una espcie dNindex dels principals temes que desenvolupa al text6 "Damunt la terra, mare comuna i sepulcre com de les coses, naixeren primer les herbes i les plantes; desprs, en gran quantitat, als animals, per generaci autctona o espontnia, que sanaren seleccionant fins a esdevenir espcies fixes !amb el gner hum va seguir la seva evoluci" de la condici ferina i salvatge pass a la llar fixa, al llenguatge, a la descoberta del foc, al concepte de propietat, el conreu del camp, a les lleis, a les diverses formes de govern, dautoritat i de convivencia #er$, amb el progrs, arrib igualment la religi %ls homes conegueren els dus i els atribu&ren la creaci i la cura del mn #er$ tota la civilit'aci s el resultat de lexperi(ncia, de linstitut i de la utilitat dels homes" la metal)lurgia, lagricultura, la industria t(xtil, les arts, la msica"

-icearc

2ucreci

el debat al voltant de saviesa i filosofia, invenci i tecnica #7osidoni %a dNocupar un lloc important en qGalsevol %istWria de lNantropologia) #9ot parlant precisament del concepte de progrs en lNanEguitat, -odds %a escrit el comentari segu`nt sobre aquest autor6 "7osidoni s el ma!or pensador de l'1ntiguitat, sent al%ora filWsof, %istoriador, geWgraf i naturalista) 9amb pot ser cridat el primer antropWleg de camp veritable " 7osidoni i /eneca6 #/embla que la reconstrucci que va fer de lNevoluci de la cultura pro!ectava sobre un esquema de les edats i dels estadis els coneiximents que %ava adquirit sobre el terren3 "tribus de celtes, gals i lusitans" !untament amb una concepci postplatnica dels savis governants que descobreixen les millors vies per al progrs) #$l mite del parads perdut i les tendncies moralitzants de lNestoicisme sNamalgamen amb els coneiements emprics de lNetnografa en aquesta versi del progrs que %em de llegr, a ms a ms, amb els comentaris dNun altre estoic, /neca) 2a divinitat i l'esser %uma6 concepcions religioses de la cultura a) .enofont) ?ecords de /crates b) 8irgili6 el mite de lN$dat dN4r

antropologia

7Bgina <>

+. & antropologia medica. Els tractats medics de la col3lecci% hipocratica.

+. & antropologia medica. Els tractats medics de la col3lecci% hipocratica. 1bans d' 1lcmeon de rotona i d' *ipocrates de os, la medicina a la ;recia antiga va ser una particular combinaci d'empirisme i de magia) #2' empeiria consisteix a repetir la practica que %a anat b en un cas determinat i s'%i %a mostrat encertada #2a magia pretn de controlar forces que ultrapassen el poder %uma mit!anant determinats rituals, en determinades contrades i dates, practicats per individus molt particulars i amb un seguit de frmules preestablertes) #2a nova tZ%ne iatriZ o "tecnica medica" consisteix tamb a fer determinades accions, pero desprs d' aconseguir respostes argumentades a que fer i per que fer"%o, sa dir, a les qGestions6 #que es l'sser %uma malalt i que s la malaltiaI #que s un remei guaridorI i #per que aquest determinat remei actua positivament davant d'algunes malalties i no %o fa davant d'altres #2a medicina que van comenar a practicar 1lcmeon, *ipocrates i els seus compan3s i deixebles recolza en la p%3siologia i la filosofa de la natura dels presocratics, sobretot la defensada per 7itagores, $mpedocles i -emocrit) #$l concepte de nat"ralesa h"mana en els textos de la ol:lecci *ipocratica, #Ys digna de remarcar la lluita teorica i practica que els metges grecs encetaren contra la magia i la superstici, amb importants reflexions crtiques de filosofa i d'antropologia de la religi #$l tractat sobre l'epilepsia "el mal sagrat" n's un paradigma excepcional i n'%em antologat passatges veritablement sorprenents, fundacionals, en direm) #$n el segle v es va comenar a usar referit especialment a la naturalesa %umana i, en plural, a la natural esa dels ssers %umans individuals ""les naturaleses dels mortals") #1quest procs fou estimulat pel magisteri "%ipocratic" i l' escola corresponent a Honia, una cosmovisi que pensa l' sser %uma com un organisme fsic6 per a comprendre i guarir les malalties, o s, per a poder fer una bona diagnosi, cal coneixer la p%3sis de l'%ome en general "i estar"%i familiaritzat" i les p%3seis diverses dels pacients individuals) #$l producte de la confluencia de les filosofies pre"socratiques i els plante!aments medies va ser el naixement d'una p%3siologia %umana "el que avui en diem anatomia i fisiologia", una p%armaZologia o ciencia natural dels remeis, una pat%ologia o ciencia natural de les modalitats d' emmalaltir, i una tZ%ne t%erapeutiZ o doctrina cientfica del tractament, o s, una tcnica argumentada, racional, teoricament fonamentada, crtica i perfectible) 2a t\cnica m\dica grega \s un %Ubit imitatitu i productiu dNa!udar la naturalesa en la tend\ncia que t curarseI es un %Ubit esclarit per la ci\ncia, i per tant, fonamentant en un coneiximent racional de la natura, en una p%3siologiaI i es productiu, !a que el metge aconsegueix curacions grUcies a la difelitat que man" mmesis" amb la naturaI el metge grec, tot servint el seu art, serveix la natura #2a confiana %e:lnica en el poder de la medicina aix practicada es troba fonamental limitada i al%ora reforada per la creena en lNexistencia de forces inexorables amb imposicions ineludibles en la natura #7er aix, %i %a malalties mortals "de necessitat" davant les cuals el metge no pot fer res) #7erW sn les mateixes creences que permeten de confiar en lNordre de la natura, i no en el caos 4%crates de 1os nascut a lNilla de os cap a lNan3 JK> a) ) figura classica del profesional de la medicina #2es doctrines sobre la naturalesa %umana d'aquests tractats medics mantenen una notable correspondencia, sobretot, amb la filosofa d'$mpedocles sobre els quatre elements6 "aigua, aire, terra,foc", amb qualitats contraposades "sec_%umit, fred_calent", que en diferents proporcions compondrien la naturalesa de tots els ssers) #$l metge %a dNobservar metWdicamente la realitat "aquesta s la ra de la famosa "observaci clnica"" per trobar el desa!ust o la desigualtat que %a ocasionat la fallida de la salut i mirar de posar"%i remei, afavorint la fora de la natura)

antropologia

7Bgina <<

2a ol:lecci *ipocratica reuneix entre cinquanta i setanta opuscles visitar malalts de diferents llocs, ,ns opuscles son notes de viatge per a %istories clniques, apunts dNalumnes, observacions sobre els pacients i les malalties $l mal sagrat 1ires, aigGes i llocs $l pronostic 2a medicina antiga /obre la naturalesa de l'%ome $pidemies 2afacies %ippocratica

el clima, l' edat, els aliments, els aires, la forma de dormir, els moviments del cos, els remeis administrats, etc)

1ntologia) 9extos6 *'7a ?19$/) 9ractats medics

5. a mitologia, branca de l&antropologia #$l terme mitologia significa dues coses diferents6 <" el con!unt de mites dNun poble i D" la teora antropolWgica sobre aquests mites, la seva estructura i el seu significat #1quest capitol intenta posar en relleu la persistent i fructfera relaci entre els autors antics i els savis antropWlegs modernsI deixant constancia del passat dNuna branca de lNantropologa omena amb .enWfanes en arrabassar els dus del seu pedestal impensat "2a substUncia de la divinitat es esf\rica, sense cap semblana amb lN%omeI du tot ell veu, tot ell sent, per no respiraI tot ell s al%ora ment, pensament, eternitat)" !e2genes de 67gion va viure durant el regnat de ambises" segle 8' a) )" 8a otorgar n sentit cWsmic a certs dus dN*omer $ls deus van ser interpretats com a representats dels elements (*efest \s el foc, 7osid el mar o lNaigua) deixeble d' 1naxagores, va aplicar la fsica i la biologia del seu mestre a ''exegesi dels %erois i els dus *elena va ser equiparada amb la terra, 1gamemnon amb l'eter, 1quil:les i *ector amb el sol i la lluna, etc '' originalitat de +etrodor va consistir solament a pretendre un significat cosmic per als %erois i no per als dus %omerics) $s limita a substituir els agents sobrenaturals de la mitologa per causes naturals empra un tercer tipus d'interpretaci6 la biologica, per la qual assimila diferents dus de poca importancia a vsceres corporals

8etrodor de ampsac

Estesmbrot de !asos: era un fams professor d'al:legories que aplicava l'exegesi cWsmica terpretaci% al3legorica o simbolica dels mites Gla"c% va proposar una teoria per explicar els cinc cercles concentrics de l 'escut d'1quil:les) #van adaptar la seva visi de la divinitat a la seva fsica i la seva teologa) #7er ells, l'apre%ensi autentica de la divinitat s possible mit!anant una triple va, fsica, mtica i poltica, o s, els dus dels savis, els dels poetes i els de les ciutats o del culte, que van ser per separat aspectes insuficients de la veritat) # rsip diu de ]eus l'%alit vivificant o pneuma del mn) 7osid representa aquesta mateixa noci per al mar i -emeter per a la terra

9en% de 1nti"m, 1leantes i 1rsip

antropologia

7Bgina <D

5.1 a interpretaci% al3legorica o simbolica d

Pl"tarc

5. a mitologia, branca de l&antropologia

Plot :segle ;;;<

#va propasar l'existencia d'uns ssers poderosos, els dimonis, que poblen l' atmosfera) #$ls daimones sn esperits que tenen una anima passional i, per aix mateix, es poden portar b o malament) 2a divinitat utilitza aquests mit!ancers per a regir el mn $ls confia el creixement de les plantes i la inspiraci dels oracles) $ls deixa presidir els terratremols i les epidemies #$ls dimonis, encara que sn esperits incorporis, poden sentir i ser victimes de les seves passions, com amor i odi, plaer i dolor, o s, poden ser vctimes de la irracionalitat) ,ra s ''uI va interpretar mites %om\rics i %esiWdics tot aSrmant que ronos, la intel:'igencia, i ]eus, l'anima 8a practicar una %ermeneutica simbolica i una significativa progressi, passant del sensible a '' intel:'igible, d' acord amb la filosofa neoplatonica que representava)

="meni d& .pamea, 1roni i Porfiri :-e antro 53mp%arum< van donar una visi mstica dels mites6 1res i 1frodita en la xarxa d'*efest sn el cos i l'anima encadenats pel -emiGrg 4iria i Procle :;n remp"blicam< 8an afegir molts mit!ancers entre la divinitat i el mn material

#2es critiques dels cristians a la immoralitat dels deus pagans noms demostren la superficialitat dels qui no %an sabut anar mes enllU de les aparences, de les figuracions i expresions po\tiques, que cal desxifrar i copsar en la seva pregona religiositat #la bblica creaci del mn s interpretada com una creaci doble, la del mn intel:ligible i la del mn sensible, com si -u actus d'una manera molt semblant a la que 7lat va exposar al 9imeu #1dam s l'intel:lecte o la part espiritual de l'%ome, $va s la sensaci o la part sensible, i per aixo, l'%ome de la primera creaci, l'%ome intel:ligible, no s ni mascle ni femellaI #d'arbres de vida i coneixement, no n'%i %a %agut mai, pero +oises devia "filosofar amb smbols",

>il% d& .lexandria :1# a.1.-+? d.1.<

#*ecateu excloia sistematicament els elements fantastics i sobrenaturals de cada mite #7er exemple, \rber es un ofidi i si en van dir "gos de lN*ades" va ser per la quantitat de gent que va matar amb la seva fiblada @ecate" el milesi #1mb el seu m\tode, la veritat dNun mite s la veritat que li va semblar aix a lNint\rpret, despullant"lo de tot element meravells) #1questa metodologa tan sub!ectiva i arbitrUria delata els primers smtomes del procs de dissoluci de la religi tradicional grega, !a en el segle 8' a) ) #$l mite en qu\ *eracles pren a 1tles les columnes amb qu\ sost el cel significa realment que lN%eroi, %umanitzat, va aprendre dN1tles la ci\ncia @erodor dA@eracleaastronWmica) #$l mite de 7rometeu vol dir que un rei escita fou encadenat pels seus sAbdits perqu no %ava sabut lluitar contra una epid\mia de fam que va %aver"%i desprs dNuna inundaci $l riu 1liga, autor del desastre, s desviat al mar per *\racles i el rei recobra la llibertat #li fa riure la ingenuXtat de 7isstrat #5o acepta que per una dona sNencete una guerra com la de 9roia, etc # onsidera falsos els mites dN*omer, perW situa *\lena como a deesa a $sparta #*erWdot no creu tot el que conten els mites i reacciona amb escepticisme, amb distUncia i fins i tot amb dubtes explcits, una mica burleta vol reduir els mites a proporcions raonables

@erBdot

5.2 a interpretaci% crtico-(racionalista( 5.2 o ahistoricista interpretaci% deis crtico-(racionalista( mites o historicista deis mites

4Bcrates

antropologia

7Bgina <=

PlatB

#reconeix la fora dels mites en mans dels bons governants #de la lectura de "2es 2leis", en podem concloure aquestes tesis bUsiques6 els deus existeixen els ineteresa el dest dels %umans no seNls pot subornar en \poques de fe absoluta ningA no pensa a demostrar lNexistencia dels dus #va crear la seva obra en epoca %el:lenstica, a la darrea del segle '8 a) ) #2es campan3es d' 1lexandre el ;ran van revitalitzar el genere narratiu viatger, amb descripcions fantastiques de pobles exotics i personatges mtics, com tamb el contacte amb religions orientals #la qual cosa va encetar noves 'practiques en les relacions entre el poder poltic estatal i la religi oficial #1l llibre "'nscripci sagrada", $vemer parla de lNexpedici, finanada per asandre, rei de +acedonia, que 0eli va fer a l' 1rUbia) #va trobar a lNilla de 7ancaia ('ndia) una columna d'or que narrava en !eroglfics egipcis les gestes d',ra, ronos i ]eus, 1pol:lo, 1rtemis i *ermes, antics res de l'illa #1 continuaci, conta la cronologa i els fets principals de cadascun d'ells #2a formula es clara i despres sera aplicada als altres dus6 tots eren mortals famosos que van manar l'erecci de temples i altars per assegurar"se %onors divins i gloria eterna #7er exemple, 1frodita va inventar a .ipre l'ofici d'%etera) #-eificada posteriorment, se li va retre culte div com a gran benefactora de l'illa #$vemer !ut!a que qualsevol du superior s solament el resultat del pas per la mentalitat d' un poble agrait o supersticis, pobre d' esperit o ignorant, o ambdues coses al%ora, de les gestes d'uns ssers tan %umans com nosaltres que van ser divinitzats en consideraci als seus merits) #$vemer va adaptar aquest costum de deidificar a les monaquies como ara a 1lexandre el ;ran i va creure que posseia la clau de lNorigen de la religi) #8a proporcionar una teora explicativa de lNorigen de la creena en els dus, que va generar escepticisme i ateisme quan es va traduir al llat #$l seu llibre "*istories increXbles" escruta per que les diverses llegendes, per l'excs dNimaginaci de la gent, es van transformar en mites aberrants o prodigiosos) #$l principi racionalista que segueix diu que en tot mite %i %a un sediment de veritat, un fet real que desprs %a estat mal interpretat i, per aixo, %a originat un element meravells) #7al\fat es constitueix en custodia i escut de la veritable integritat %istorica de fets antics, sense exposar els arguments i els fonaments que autoritzen les seves versions de vegades ad%uc ms increbles que les mtiques i tradicionals

E)emer de 8essina

Pal7fat

#7lat) ratil #7alefat) *istories increbles *obre els +entaures *obre les ,ma'ones *obre #andora *obre el llinatge dels -reixes #$vemer de +essina 1ntologia) 9extos6 #2ucreci) -e rerum natura a) /obre les Fuimeres b) auses dels ssers imaginaris c) rtiques contra l' exist\ncia dels ssers imaginaris

antropologia

7Bgina <J

# icer) 2a natura deis dus 2'%ermeneutica dels estoics) $picur i els dus #0il d' 1lexandria6 la interpretaci al:legorica del llibre del ;enesi C. es alteritats imaginades. Els homes nans i els gegants, els monstres, els prodigis,els pobles imaginaris dels primers temps i dels conDns. #2a figura dels ciclops i en especial el cas paradigmatic de 7olifem, simbolitza les notes principals de lN%ome salvatge o, ms ben dit, del mite del salvatge dolent o del salvatgisme negatiu en general #2a mitologa s plena de pobles, races, especies, prodigis i anomalies semblants, que %an acomplert un paper significatiu en l'imaginari dels occidentals #aquest exercici de formulaci d'%ipotesis explicatives ens sembla la tasca de documentaci de la pervivencia d'aquestes llegendes al llarg de la %istoria d'4ccident i la nova serie d'atribucions que anira rebent, en especial a partir de la desecoberta d' 1merica) #$n el procs de transmissi de les "notcies", els compiladors i "enciclopedistes" antics i medievals %i tindran un paper protagonista de reafirmaci de l' autenticitat i d'atribuci de serietat al repertori de contalles pseudo"antropologiques, de les quals la modernitat trigara a alliberar"se, sovint amb unes noves creacions no men3s fantasioses) #,na darrera advertencia sobre allo que en podrem dir etnografia, fantasia, escepticisme, ciencia i credulitat6 E"int 1"rci 6"f 2'%istoriador roma escriu el comentaria segGent6 "7er a dir la veritat, !o escric ms coses que no crecI car ni goso afirmar les coses de les quals dubto, ni ometre aquelles que %e sentit contar" C. es alteritats imaginades. Els homes C. nans es alteritats i els gegants, imaginades. els monstres, Els homes els prodigis, nans i els els gegants, pobles imaginaris els monstres, dels els primers prodigis, temps els pobles i dels confins. imaginaris dels primers temps i dels confins. Plini el Fell: $l mateix sembla meditar quan qGestiona per la creena en els etpos abans dN%aver"los vist)

# onsideracions semblants ens menarien a descriure, per exemple, la %istoria dels unicorns"rinoceronts, les illes"balenes, els %omes peluts"goril:les, etc) $tc #2a prossecuci dNaquestes inquisiscions dels clUssics es condensarU en la moderna anatoma comparada i en el naixment de lNantropologa fsica i biolWgica, que acompleix un paper considerable en la gestaci del "racialisme" *ipocrates) 1ires, aigGes i llocs $ls macrocefals 7lini el 8ell) *istoria 5atural, 2libre 8'' el poble dels escites 2'$sctia es un pas de lmits indefinits, al nord i nord"est del +ar 5egre) +ont 'maus +untan3a de lN*imalaia ?iu @orstenes $l riu -ni\per a ,craXna, desemboca a la mar 5egra entre 4dessa i la pennsula de rimea) ?egi de les /irtes +a!ors 1vui el golf de /irte, a 2bia 7ont +ar 5egra inc colzades dNalada 1proximadament D,D> m 2Nilla de 9aprWbane 1vui /ri 2anZa $l riu 1rabis ?iu de armUnia, provincia de 7\rsia 1ulus ;el:'i) 5its atiques els escites #2es notcies dels antics sobre els escites sn contradictories6 sembla que eren unes tribus nmades que %abitaven a l' 1sia entralI els uns descendiren cap a la +esia i $gipte, els altres esdevingueren sedentaris al nord de la mar 5egra i del aucas)

1ntologia) 9extos6

antropologia

7Bgina <C

1lbUnia 4cupava la part oriental del aucas fins a la mar aspia els saurWmates, #$ls sauromates o sarmates eren un poble irUnic que des de la aucasia s'establ al nord de la mar 5egra i va anul:lar els escites) $l riu @orstenes s l'actual -nieper /ant 1gust) 2a iutat de -u a) /obre la llarga vida dels %omes que existiren abans del diluvi i sobre la configuraci mes considerable dels cossos %umans b) /i algunes esp\cies dN%omes monstruosos %an nascut del llinatge dN1dam o dels fills de 5o\ c) /i podem pensar que la part inferior de la terra, que s oposada al nostre allot!ament, t antpodes 'sidor de /evilla) $timologies, 2libre .', = " J a) /obre els portents b) /obre els ssers transformats <D peus una colzada

1prox) =,C m 1prox) >,JC m

4egona part a concept"alit$aci% de les diferencies antropologi/"es G. Els sal)atges i els ci)ilit$ats %em de reconstruir la imatge que van elaborar del con!unt sencer de l' especie, una imatge previa a les divisions en segments separats i antagonicament diferenciats6 Fuina va ser la idea de l 'sser %uma que socio"culturalment van assumir des de l' epoca arcaicab om contestaren la qGesti de que s l'%omeb 2a recerca de la idea de l'%ome en les obres gregues antigues, en general, i en els dos grans poemes epics deis grecs, en particular "la 'lada i l' 4dissea" descobreix6 d'una banda amb els dus i de l'altra amb els animals 1ixo indica que l'espai antropologic en que se situa la %umanitat resta inscrit entre una doble lnia de demarcaci #entre la divinitat "o, ms ben dit, entre els dus, !a que la religi grega fou politesta en les seves creences i rituals" per una part, i #entre l' animalitat "o, si volem dir"%o amb ms precisi, !aque l' sser %uma tamb s un animal", la ferotgia o ferocitat dels animals no %umans, per l'altra part) #1quest mapa general de l'espai de localitzaci dels ssers %umans corresponents als territoris assignats als dus i als animals, respectivament, permet el transit, la circulaci, els apropaments i les trasmutacions entre els %umans i cadascun d'ells, pero tamb contempla les marginacions i les marginalitats, sa dir, amb aquest constructe som dins d' un ambit que admet les ascensions de la mateixa manera que les davallades6 #per exemple, s possible, per genealoga i per %eroicitat, o per autosuficiencia, excel)lencia i saviesa, pu!ar de nivell, assemblar"se als dus o ad%uc esdevenir un d'ells, i, al%ora, #per mimetisme o per brutalitat, per bestialitat, crueltat i salvatgisme, els %umans tamb es poden enfonsar, baixar automaticament de gra, i convertir"se ales%ores en un mer animal no %uma o, fins i tot, en quelcom de pit!or i ms degradat que els animals, una criatura in%umana #l' espai intermedi aix demarcat, amb tots tres elements basics esmentats, els dus, els %omes i els animals, !a en tenim prou pera encetar debats ideologics i afrontar tot un seguit de problemes de conceptualitzaci i d'estructuraci de les diferencies extemes que, #simultaniament, s' establiran tamb dintre el mateix reducte antropologic aix configurat i delimitat, amb la qual cosa aqueixes diferencies, signe de superioritat o d'inferioritat, es tomen de seguida en diferencies internes omenarem per recercar aquestes polaritats interespecfi/"es en l'epica grega, abans de passar a l&analisi dels antagonismes intraespecfics que en resulten) #*omer, en l' 4dissea, parla sovint dels ssers %umans anomenant "los sempre "els mortals", "els moridors", "els mortals que %abiten la terra", #1questa diferencia s tan essencial i definitiva que acompleix funcions definitories substancials ""els %omes que moren", "els %omes sotmesos a mort" #$ls ssers %umans, tal com %em llegit damunt, %abiten la terra, mentre que els dus sn al cel, ms precisament

es de tots els ssers %umans

antropologia

7Bgina <K

O)< 2' espai %uma6 caracterstiques especfiques de tots els ssers %umans

#2N\pica grega tamb presenta una altra caracteristica que implica un nou contrast dels \ssers %umans amb els deus i, al%ora, amb els animals i amb una altre grup dNessers especials,una especie estran3a dN%omnidis6 els ciclops #/er %umU vol dir en consequencia, "men!ar pa" #+en!ar pa s, doncs, un altre tret especfic dels ssers %umans #1questa expressi ("+en!ar pa") tan condensada i senzilla s un veritable smbol que sintetitza moltes coses al%ora6 conrear la terra, desbrossar"la i llaurar"la, sembrar els grans de llavor del blat, segar"lo, desfer les espigues, separar la palla, o s, trillar el blat, moldre els grans, pastar la farina del blat amb aigua, sal i llevat, deixar fermentar la massa, coure les peces que previament %an estat tallades en formes determinades, fabricar i escalfar adequadament un forn, etc +en!ar pa simbolitza tot un seguit d'importants procesos tecnics i d'adquisicions socials absolutament essencials6 #el domini de l'agricultura, dels cereals en concretI #el coneixement de les estacionsI #la invenci d'un con!unt d' eines i aparells com el forcat, el trill i la falI "la qual cosa implica el treball de la fusta i tamb el coneixement dels minerals"I #l'As d'atuells de ceramica "els gibrells, els pots, els vasos, etc)", del mortero el mol i el fornI #la transformaci "cultural" dels aliments, que l'sser %uma no consumeix tal com existeixen en l' estat natural, sin cuitsI #el control del foc, evidentmentI #les tecniques de la molta de grans amb un morter o b mit!anant grosses pedres que rodolen, i #la domesticaci de les besties de carrega, els cavalls, els bous, les mules o els asesI etc), etc) #l '4dissea indica un dels vessants estructurals basics de l' sser %uma, a saber, l' anomenat amb el retol llathomo faber, l'%ome tecnic i engin3s, fabricant i inventor, %abil amb els recursos que li permeten d'extraure energia de la terra per poder desprs aprofitar"la tot metabolitzant"la #2' engin3 i la invenci, la desecoberta i les tecniques %an estat possibles per una necessitat fonamental, la fam) #2a inventiva t\cnica dels %umans ve subratllada per un altre factor, la navegaciI lNart que els permetia el transport, els intercanvis comercials, les migracions demogUfiques i fins i tot decisives victWries navals #2a construcci i el govern dels vaixells, les naus, les embarcacions constitueis un altra %abilitat definitoria i especfica dels ssers %umans #dir feacis s els mateix que dir "il:lustres naviliers" #2a mort i la terra, la fam i el pa, la construcci de les naus i el viatge sn elements fonamentals de la concepci grega arcaica de l'sser %uma #$ls filosofs, d' 1lcmeon de rotona a 1ristotil, van sintetitzar aquest con!unt de trets definitoris dels ssers %umans sota la perspectiva de l '%omo faber, puntualitzant sovint els contrastos amb els animals i els dus, amb tres notes capitals6 la intel:ligencia, les mans i el llenguatge) #que quedi clara una conclusi6 no %i %a !erarquies essencials entre els ssers %umans pel que fa a l'exercici d' aquestes trets definitoris, noms una diferencia de situaci en la via del progrs, sempre alterable i recuperable) #7ero els %umans tamb es barallen i lluiten, i maten animals en els sacrificis als dus i tamb altres ssers %umans, en la guerra i fins i tot en la pena capital, si aix %o prescriuen les lleis) #2a perspectiva del' homo necans i la del' homo politic"s enceten una dinamica d' exclusions que s que diferencia i discrimina entre els %umans # *omo necans6 el descobriment dels cereals i la invenci de les lleis Els ciclops #1quests \ssers formaven part de lNunivers mental dels grecs arcaics, de la seva "cosmologa" o "ontologa", !untament amb dNaltres criatures no men3s estran3es, com ara els gegants)

G. Els sal)atges i els ci)ilit$ats

antropologia

7Bgina <L

#$l primer ad!ectiu que qualifica als ciclops \s la ferocitat #els ciclops, %omes tamb, igualment parents dels deus, perW ferotges, arrogants i saque!adors #el seu dret es la fora bruta, llevat de la superioritat que els atorga una grandUria excepcional i unes forces fsiques concordants #2es causes del salvatgims dels ciclops6 no conreen la terra, ni planten, ni llauren, o es, desconeixen la agrigultura #$ls ciclops no cultiven i es questa mancana de "cultura" la que !ustifica que meresquen lNatribuci de ser "gent salvatge", de gent inculta #5o son son !ustos, son "gen no !usta", !a que viuen sense llei, sense !udicis, sense aplecs per donar%i parers, no tenen cap constituci, cap regla per a la vida pAblica, sino solament afers privats, estrictament familiars, on el cap de la familia fa la llei als fills i a les mullers #$l ciclops no tenen vaixells, no saben fabricar"neI per aix no fan viatges, ni tracten el uns amb els altres #csser salvatge vol dir desaprofitar la natura, permetre que resti abandonada sense saber com culivar"la $ls feacis representen lNanttesi mes extremada pel que fa la "cultura" dNun medi natural i, sobretot, pel que significa viat!ar i comerciar) #2a vida salvatge no t cases, no construeix %abitatges sin que sNencaua en esplugues, en coves, en contacte directe amb la natura vegetal #/alvatges i animals a penes es diferencien, !a que tots dos comparteixen lN"%abitatge") #$l salvatge s un solitari, viu a part, i per aix no sap el que s recte, no dialoga ni intercamvia parers, no t cap llei, cap forma, cap criteri, no coneix la !usticia #$l ciclop s un monstre, un prodigi, una categora antropolgica que nNaccentua el salvatgisme i marca la seva correlativa anormalitat) #2a monstruositat s un tipus d' alteritat sense retorn, s un fenomen que meravella i pertorba, que desconcerta i atordeix, pero que no invita al reconeixement %uma, sin a la curiositat de les excepcions i anomalies de la natura) #$ls ciclops no coneixen la !ustcia i, solament admeten la fora bruta, la violencia sense arteries ni astAcies, la potencia fsica sense engin3) #2a confiana en la fora i la grandaria propies %a fet que el iclop no respects com cal ni els %umans ni tampoc les lleis dels dus) #7olifem, embriac, rotant i vomitant vi amb bocins %umans s una colpidora i inoblidable imatge de la bestialitat) #el iclop s ferotge, salvatg, inculte, indomable, carnisser, o s, ms que un %ome, sembla una fera, una bestia) #els ciclops sn "gent arrogant i salvatge i no !usta", no sn acollidors i no temen els dus) #1mb aquest relat s '%a elaborat detalladament una de les primeres diferencies antropologiques de ms llarga i poderosa vida) $ls ciclops, encara que sn %omes, no sn uns veritables %omes, sino el paradigma dels salvatges * a filosofia grega, en especial .rist%til, sit"a lAsser h"m2 al centre, entre els de"s i les b7sties *En la esfera h"mana, /"e .rist%til reser)a excl"si)ament als grecs, els bons i els nobles sAemplaHen en el )eInatge amb lAesfera s"perior, la del s"prah"m2, la dels de"s els dolents %o fan al costar de lNesfera inferior, la del lNinfra%umB, el mon de les b\sties i de les coses inanimades lNespai infra%umB prWpiament dit el componen \ssers animats inferiors a lN\sser %umB, els animals, i les coses inanimades * Aesser h"m2 es "n $oon politiJon :ser poltico<- f%ra inconcebible la mateixa expressi% therion politiJon :b7stia c)ica< 2NAnic %ome susceptible de ser ad!ectivat com a "bestia" \s el tirU, solitari i bestial, mUxim obstacle per a la veritable comunitat, aquella que sNacompleix a la ciutat 9extos 7olibi) *istoria, 2libre '8, .. i s)6 el salvatgisme dels cineteus $l pean era un cant solemne que s'entonava en ocasions importants, sobretot en %onor d' 1pol:lo) 7oda ser cant fAnebre, de guerra, de !oia, etc) urci ?uf) *istWria d'1lexandre el ;ran) 2libre '. , cap )., O"<> 8irgili) ;eorgiques, ''', v) ==M"=O= /eneca) -e la ira) 2libre '', .8) @arcelona, <MDJ, p) J> 9acit) 4bres menors, ;ermania, cap) .28', p) <CM) 7rotagores i +arc 1ureli6 civilitzats i salvatges) $l caracter i l'anima "salvatges"

K. Els ci"tadans i els estrangers. Els grecs i els barbars. Els romans i els barbars. $ls grecs antic donaven una definic poltica de lNindividu, a saber, el "ciutadU", el que participava en la vida de la ciutat i en restava incls

O)= $ls salvatges en la %istoria o la difcil etnografia dels pobles excentrics

O)D 2a construcci d'una primera diferencia antropologica6 els civilitzats i els salvatges

antropologia

7Bgina <O

2N"estranger" tamb es defina polticament6 era el no ciutadU, el que no participava en la vida de la ciutat i en restava excls 1 la ;r\cia antiga %i %ava dues especies fonamentals dNestranger # el metec6 es el grec foraster, aquell qui es troba en una ciutat grega sense ser"ne ciutadBI en una paraula, el qui es estranger perqu s o sNestU en un altre estat que no s el seu # el bBrbar6 s lNestranger cultural, tot aquell qui no s grec, no parla grec i no viu com els grecs, per exemple el persa, el !ueu, lNegipci, el celta, lNetrusc, lNescita, etc al diferenciar lNestranger del bBrbar a) $l bUrbar s lNestranger cultural, tot aquell qui no s grec, no parla grec i no viu como els grecs, per exemple el persa, el !ueu, lNegipci, el celta, lNetrusc, lNescita, etc) b) 2Nestranger es el grec foraster, aquell qui es trova en una ciutat grega sense ser"ne ciutadUI en una paraula, el qui s estranger perqu s o sNestU en un altre estat que no es el seu) 1ixi matis %i %a en els antics estats grecs dues diferents modalitats dNestrangers6 <d) 2a dNaquell qui noms resta en una ciutat el temps que li cal per resoldre un afer, o qui %i resideix mes temps, per no pensa quedar"sN%i a viure o, en qualsevol cas, no en t encara el dretI i Dd) 1quell qui !a sN%i trova definitivamente instal)lat i t el corresponent dret de domicili, que s la segona modalitat, la dels metecs6 $l metec es lNestranger que viu en una altra ciutat grega) eo es, aquell qui sN%a establert dNuna manera mes o men3s permament en el territori dNuna ciutat que no s la seva, lNestranger resident, lNestranger privilegiat o domiciliat, amb un estatut legal especific) $l metecs no son ciutadans, pero tampoc son estrangers -iferencia entre el ciutadans i el metecs6 nomes el ciutadans son !utges i governants, mentre el metecs utilitzen la !usticia per no lNexerceixen =d) $l proxenos era una especie de consol modern) 2es dues funcions principals que acomplia sn6 #donar el testimoniatge adient, o # servir de garant o d'avalador de l'estranger davant d'un !utge, un magistrat o un simple particular, d'un tercer, per una part, i protegir"lo i actuar coro el seu patr, per l' altra part) /obre tot als metecs) $ls s3mbola #sn convencions !urdiques establertes entre dues ciutats, gracies a les quals els ciutadans d'una d' elles podien obtenir !ustcia a l' altra, i a l'inrevs #1quests evolucionaren6 de ser ob!ectes com peces o tauletes segellades i dividides en dues parts marcades, passaren a ser textos, tractats, convens, o s, documents escrits sobre convencions !udicials entre dues ciutats) desprs del segle '' les ciutats es difuminen a poc a poc i noms resten els individus davant l' estat6 aix, un !a no s un estranger "en el sentit estricte del terme"I noms pot ser un "barbar", si !a no s entes pels altres) #1quest ad!ectiu "barbar" va comenar descrivint tots aquells membres d'altres pobles, nacions i paisos, la llengua dels quals sonava als grecs com una especie de "bla"bla" bla" (bar"bar"bar), de parla inarticulada i indistinta #2a diferencia racial "els negres etiopics, concretament"sembla que noms %i va acomplir un paper secundari, i per aixo cal insistir en les caracterstiques distintives forrnades per la llengua, la religi i les formes de vida (organitzaci ciutadana, rituals, art, esport, festes, alimentaci, etc))) #Fuan els grecs van entrar en conflictes b\l:lics amb els perses i, sobretot, desprs que sortiren victoriosos de les guerres m\diques, o s, els primers an3s del segle 8, lNad!ectiu va passar a singnificar no solament una constataci de difer\ncies \tniques sin tamb un refAs, un antimoral, una oposici poltica, unes alteritats venudes a men3sprear els barbars eren els pobles salvatges de fet, o s, grollers, incivilitzats, cruels, ferotges, violents, esclaus, irracionals, etc 2' epoca %el)lenica va ser conservadora i tolerant, i es va convertir en paradigma de referencia $l que avui sabem del l'(ndia no va ms enlla, al cap i a la fi,que el que !a en sabien els lletraferits grecs i llatins) -e la .ina, podem continuar sense saber"ne res i sense sensaci de perdua greu en el nostre coneixement del mn, perque res no en sabien els greco"romans 5oms en el segle xvii comenara el rescat, pero noms en les capes d'alguns europeus cultes i refinats, una mica excentrics) i) 7lat6 2a repAblica) ') $ls grecs i els barbars)) ii) lsocrates) 7anegric6 els grecs, els barbars i l' art de la paraula )) 9extos6 iii) lsocrates) 7anegric6 arguments pera la lluita pan%el:lenica contra els barbars) iv) lsocrates) -iscursa 0ilip6 expedici contra els barbars) '') $ls romans i els barbars)) i) 9acit) @ritanics i germanics))

K. Els ci"tadans i els estrangers. Els grecs i els barbars. Els romans i els barbars.

antropologia

7Bgina <M

ii) iii)

/eneca) $ls pobles barbars)) +arc 1ureli) $l "cosmopolitisme" dels estoics

1?. Els escla"s i els lli"res. ens importa l'analisi d'uns arguments d'antropologia filosfica que tenen un estret parentiu amb aquests deplorables esdeveniments, !a que els legitimaven 7er als antics grecs i romans en general, una societat civilitzada era difcilment pensable sense els esclaus, els quals %i acomplien sovint un paper essencial om s' explica aquest sistema socio"economicb cal tenir una concepci del treball manual contraria a la que triomfara amb l'esperit del capitalisme " ,na relativa estancaci de les tecniques, que obligava a augmentar la producci tot augmentant la quantitat de treball dels esclaus) ' un concepte del progrs no il:limitat ni indefinit, sin amb finalitats civilitzatories determinades a no depassar 1 la ;recia antiga %i %avia dos tipus d'esclavatge6 el dels que a $sparta erem anomenats ilotes, s a dir, la poblaci grega nadiva que previament %abitava les contrades, i el dels esclaus"mercaderies, o s, aquells barbars que %avien estat capturats "mit!ansant guerres i pirateries" i sn desprs venuts a particulars com una mercadera ms) #1questa darrera modalitat la van introduir per primera vegada a ;recia els seus conciutadans, la gent de Fuios, en comenar les compres d' esclaus, pels quals pagaven un preu en el mercat) -iferencies entre ilotes i esclaus"mercaderies #$ls ilotes gaudien d' alguns drets poltics, els esclaus comprats, no) #$ls primers parlaven la mateixa llengua i podien fer reivindicacions i ad%uc insurreccions, o s, podien convertir"se en un perill, mentre que els segons, ai'llats i solitaris, no formaven cap grup %omogeni i restaven marginals i marginats #9ot individu, a ms a ms, encara que fos grec, podia patir la catastrofe personal de veure' s redui't a esclau "com els va passar a -iogenes i a 7'at mateix #$n quant a la procedencia del esclaus, la tendencia va ser atribuir als esclaus forasters una inferioritat fsico"racial, psicologica, intel:lectul i moral, que la vida quotidiana sovint refutava, per que el dret ratificaba #2a %istoria de ;recia va intensificar les desigualtats -Nuna banda desenvolupaba la noci del ciutadU lliure, per, dNaltra banda, tamb %o feia amb la de lNesclau"ob!ecte de compra"venda, un individu sense cap dret 2a llibertat del primer grup era impensable sense lNesclavatge dels segons $ntre el uns i els altres no es veia cap contradicci, sino dos extrems complementaris i interdependents, mAtuament necessaris $ls fonaments de lNesclavatge natural suposen una inferioritat constitutiva en els no grecs, es a dir, en els barbars .lcidamant dAElea) -eixeble de ;Wrgies) 8a viure entre els segles 8 i 8' a) ) va dir "-u %a concedit la llibertat a tot%om, la natura no %a fet ningA esclau" .ntifont d& .tenes va dir P ))) "els fills de nobles pares", els respectem i venerem, pero, els que no sn de bona casa, ni els respectem ni els venerem) 1mb aquesta crtica va superar el pan%el:lenisme del moment en favor d'un cosmopolitisme no restrictiu que tamb englobava els barbars 1?. Els escla"s i els lli"res. @pies: #va dir P1mics aqu presents, us considero a tots de la mateixa estirp familiar i compatriotes per natura, no per llei) ar una cosa semblant a una altra s af per natura, mentre que la llei, tirana dels %omes, fa molta violencia a la natura)f #P1ristotil defensa la instituci de l' esclavatge tant en la famlia com en la societat o polis) 7it!or encara, el defensa com una instituci "natural"f) #va dir PYs evident que, per naturalesa, uns %omes sn lliures i altres esclaus i que, en certs casos, per a aquests l' esclavatge s cosa convenient i ensems !ustaf #1ristotil %o afirma clarament6 P2' esclau s un article de propietat dotat de vida) -es del mateix moment de la naixena uns estan destinats a la sub!ecci i altres a manar #2Nesclau Pparticipa de la ra noms en quant la ra estU implicada en la sensaci perW sense posseir"la enterament") 2es afirmacions sn ben clares) #-' altra banda, 1ristotil va ser el primer pensador poltic que es va adonar que l'esclavatge necessitava una defensa i, fet i fet, la defensa que en va fer s una crtica de l'esclavatge tal com exista en la societat atenesa6 el simple fet que un borne sigui un esclau no legitima que %o %agi de ser, ni tampoc no %o !ustifica l'existencia d' una llei positiva, expressi democratica de la ma!oria de la poblaci ciutadana, que sancioni l'esclavatge d'una determinada classe de persones)

antropologia

7Bgina D>

#9ampoc no s !ust esclavitzar un poble que %a estat conquistat per la fora bruta6 s aix que la gran part dels esclaus eren o b gent conquistada o b fills d'antics esclaus per conquesta, ales%ores, s clar que 1ristotil amb la seva teora critica l' esclavatge del seu temps) #/i tot l' esclavatge noms recolza en la llei o en la convenci, o s, en el nmos, no en la p%3sis, ales%ores l' esclavatge s in!ust, s in!ustificar, car l'Anic tipus d' esclavatge que, segons 1ristotil, s !ustificat s l' esclavatge natural) #$ls esclaus a natura sn imperfeccions ocasionals de la natura, !a que, segons els llibres aristotelics de fsica i de biologa, 1ristotil pensava que la natura noms produeix imperfeccions ocasionalmentI per tant, noms %i %aura pocs esclaus per naturalesa #+s enigmaEca s la tesi que atribueix tamb noms a uns pocs ssers %umans la condici de veritables membres de la ciutat (polis), o s, la capacitat de tenir la ciutadania plena o de viure una autentica vida poltica #$l con!unt dels ssers %umans sembla poc apte per a constituir estats sans i bonsI la ma!or part noms obeeix la necessitat i els castigs #2a ciutadania es restringeix en un bon estat als %omes virtuosos #$n consecuencia, tots els membres de la societat que treballen manualment reste exclosos de la participaci en la vida politica #1questa concepci s fortament aristocrUctica i sNallun3a molt dels ideals democrUtics 2Nesclau, igual que els animals, s privat de personalitat om els animals dom\stics, els bUrbars %an nascut per a servir el grecs .ristotil. #va influenciar el dret romU6 els !uristes de lNpoica imperial adopten el concepte de llibertat naturalI !a no %i %a esclaus per natura #7er al cosmopolitisme estoic tots els ssers %umans son iguals i lliures, inclosos els esclaus i els bBrbars, tots estan units en lN1mor #2Nesclavatge es contrari a la natura #2Nautentica lliberat s la de lNesperit, la llibertat del savi, i lNAnic esclavatge que veritablement preocupa s el que sofreix lNanima per culpa del cos i de les passions, no el que sofreixen els esclaus sense drets civils #/egons el dret natural, tots el %omes neixen lliures, !a que la natura ignora lNesclavatge #$l dret natural es comA als %omes i als animalsI per tant, tamb %o s dels esclaus, %omes i animals domstics al%ora acepta lNesclavatge com un fet6 no lNaprova, per tampoc en reclama la desaparici immediata) lNesclavatge es un fruit del pecat tots els \ssers %umans som iguals davant de -u, amb independencia de la condici civil tal com diu HustiniB (CDL"CKC d) )), els esclaus neixen (de les nostres esclaves) o %i esdevenen $ls esclaus, l'amistat i la !ustcia6 2' esclau i la felicitat $ls esclaus, la carn endurida i les deficiencies racionals

Aestoicisme

El cristianisme

1ristotil i l' antropologia de l' esclavatge natural)

+arc 1ureli, 9extos6 -iogenes 2aerci, 9acit, 7) orneli

2a caa d'animals i la caa de barbars per a fer"los esclaus i vendre'ls"%i) 9extos de6 -iogenes venut com a esclau 2'esclavatge per convenci , entre els germBnics 7arlament del cabdill algac als britans reunits6 $ls esclaus a les propietats rurals romanes segons at i 8arr -os exemples de 7lini el Hove i 9Bcit" de les relacions entre els amos i els esclaus en la ?oma antiga /eneca i els esclaus /eneca6 /i l'esclau pot fer beneficis al seu sen3or

at, 7lini el Hove, /eneca

antropologia

7Bgina D<

/ant 7au)

2a filiaci divina6 cristianisme i esclavatge

11. es dones i els homes -'on venia aquesta violencia i aquest men3spreub 2a ciutat grega #en la mesura que refusa les dones, la ciutat grega s un "club d'%omes" #en la mesura que elimina tots els drets cvics a l'esclau, podem dir que la ciutat grega s un "club de ciutadans"I 1ristotil adverteix dels riscos que comporta la relaxaci per respecte a les dones i pel que fa als ilotes) $n tots dos casos %i %a perills polEcs6 #revoltes i rebel:lions dels ilotesI #governaci de la ciutat per la part de les dones, en %aver aconseguit governar els governants $n una paraula6 ginecocracia o govern antinatural d'aquells grups que cal que obeeixin sempre, car no %an estat creats pera manar tractar la dona d'inferior s exposar sense equvocs la situaci de les dones en el mn antic) 4emonides d& .morgos: les dones sn coro femelles d' especies animals, caracteritzades sempre negativament excepte en un cas, el de l' abella) @esode #va dir6 7andora, la mare de la raa de les dones, un mal"la dona" a can vi d'un b "el foc", s a dir, una maledicci, una desgracia, un patiment6 amb aspecte de deessa immortal, pero de ment cnica i caracter propens al robatori, inconstant i mudable, s presentada coro un terrible engan3 per als %omes <) 2'+'919 D) /$51? =) ,5 J) -?$9 C) +1/ ,2' K) $/9V9' L) ?$ 9$ O) 21?4? M) @4 <>) ,1-?19 '2:2'+'919 71?$22 +g29'72$ $/F,$??$ 0$+$5( +h@'2 4?@ 04/ 4? -42$59 4@245;

11. es dones i els homes

es/"ema de polaritats

#la base de la superioritat del sexe mascul sobre el femen rau en un fet poc espiritutal com s la mateixa biologia animalI #senzillament, el mascle s el "qui engendra en lNaltre", s a dir, la part activa, i lNacci s sempre considerada superior a la passi o receptivitatI #la femella es la materia i, pert tant, merament receptiva) #1 ms, compara el domini de lNanima sobre el cos amb el que t lNamo sobre lNesclau, lN%ome sobre els animals i el mascle sobre la femella) #1firma que la dona es n sser ms aviat inferior i lNesclau un sser del tot mediocre,

4egons .rist%til,

2a mitologa en el pensament antic a) *esode6 $ls mites de 7rometeu i 7andora b) $l mite de les amazones 2es dones en les tragedies atiques

antropologia

7Bgina DD

4obre les dones en el pensament antic

a) $squil) /et contra 9ebes) b) $urpides) +edea c) $urpides) *ipolit 2es dones en les utopies gregues 9$.94/ 7219a) 2a ?epAblica $ls %omes, les dones i l' educaci 2a naturalesa de l'%ome i la de la dona lgualtat fonamental de la disposici de l'%ome i de la dona 2a comunitat de dones i fills

2es dones a $sparta6 les versions de .enofont i 7lutarc .$540459) 2a ?epAblica dels 2acedemonis 72,91? ) 8ida de 2icurg /eneca6 breus !udicis sobre les dones) -e la ira /$5$ 1, 2) 1) -e la ira) 9acit6 2es dones en les nacions dels germanics

antropologia

7Bgina D=