DATA ACTUALITZACI: 21 DE JUNY DE 2013

REGULACI DE LES VACANCES, LLICNCIES, PERMISOS, REDUCCIONS DE JORNADA I EXCEDNCIES DEL PERSONAL FUNCIONARI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
sector de la generalitat
1

Elaborat per: Carles Aguilar (carlosaguilar@ccoo.cat)

NDEX ESQUEMA VACANCES, LLICNCIES, PERMISOS, REDUCCIONS DE JORNADA I EXCEDNCIES Regulaci jurdica Vacances Llicncies -Per fer estudis sobre matries directament relacionades amb el lloc de treball -Per assumptes propis, sense retribuci -Per ra de malaltia -Per exercir funcions sindicals, formaci sindical o de representaci de personal Permisos regulats a larticle 96 del DL 1/1997 i a larticle 48 de lEBEP -Per trasllat de domicili -Per a exmens finals en centres oficials i altres proves definitives daptitud -Per deures inexcusables de carcter pblic o personal -Per assumptes personals, sense justificaci Permisos regulats a larticle 48 de lEBEP i a la Llei 8/2006 de conciliaci -Per matrimoni o per inici de la convivncia -Per lactncia -Per atendre fills prematurs -Per a la realitzaci dexmens prenatals i tcniques de preparaci al part (prenatal) -Per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun familiar Permisos regulats a larticle 49 de lEBEP i a la Llei 8/2006 -Per maternitat (part, acolliment o adopci) -Per naixement, adopci o acolliment -Paternitat -Per situacions de violncia de gnere Permisos regulats nicament a la Llei 8/2006 -Per matrimoni dun familiar -Per atendre fills discapacitats -Perms sense retribuci per atendre un familiar -Permisos de flexibilitat horria recuperable Permisos regulats nicament a larticle 49 de lEBEP -Perms per cura de fill menor afectat per cncer o una altra malaltia greu Reduccions de jornada regulades a la Llei 8/2006 i al Decret 56/2012 -Reducci de jornada amb reducci proporcional de retribucions -Per discapacitat legalment reconeguda -Reducci dun ter o de la meitat de la jornada amb dret al 80% o al 60% de les retribucions -Per inters particular Reduccions de jornada regulades als articles 48 i 49 de lEBEP -Per atendre fills prematurs -Per ra de guarda legal per cura de menor de 12 anys, de persona gran que requereixi especial dedicaci o duna persona amb discapacitat que no desenvolupi cap activitat retribuda. -Per atendre un familiar de primer grau per ra de malaltia molt greu -Perms per cura de fill menor afectat per cncer o una altra malaltia greu Excedncia Voluntria -Per inters particular -Per inters particular, amb reserva del lloc de treball -Per incompatibilitats -Incentivada -Per tenir cura dun fill o filla -Per tenir cura de familiars -Per al manteniment de la convivncia -Per violncia de gnere Excedncia forosa. Graus de consanguinitat i afinitat Pgina 2 Pgina 2 Pgina 3

Pgina 3

Pgina 4

Pgina 5

Pgina 6

Pgina 6 Pgina 7

Pgina 8

Pgina 9 i 10

Pgina 11

sector de la generalitat

VACANCES, LLICNCIES, PERMISOS i REDUCCIONS DE JORNADA

REGULACI JURDICA:
-LLEI 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic (EBEP) -Decret Legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, Text Refs de la Funci Pblica AGC -Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les AAPP de Catalunya -Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre Jornada i Horaris de treball del personal funcionari AGC -Inclou les modificacions introdudes per la Llei catalana 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i admves. i de creaci de limpost sobre les estades en establiments turstics i el Real Decreto Ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad

VACANCES
CARACTERSTIQUES -Durant cada any natural, dret a gaudir dunes vacances retribudes de 22 dies hbils (exclosos els dissabtes) -Amb carcter general, gaudiment entre 1 de juliol i 30 de setembre. (Els/les Secretaris/es Generals poden autoritzar/disposar altres perodes) -Si el perms de maternitat, paternitat o datenci de fills prematurs Art. 94 DL 1/97 VACANCES Arts. 50 i 51 EBEP 22 dies hbils coincideix amb el perode vacances, la persona afectada pot gaudir les vacances un cop acabat el perms. Arts. 16 a 18 D56/2012 (o la part proporcional al -En cas de baixa per IT que impedeixi gaudiment durant lany natural, es Art. 16 L8/2006 temps treballat durant podran gaudir en el moment de la reincorporaci de la baixa, sempre que no lany) hagin transcorregut 18 mesos a partir del final de lany que shagin originat. -Les vacances es poden gaudir de forma fraccionada (mnim una setmana). -3 dies de vacances es podran gaudir de manera independent i allada al llarg de lany, dacord amb les necessitats del servei. COMENTARI: El nou redactat de larticle 50 de lEBEP, efectuat pel RDL 20/2012, s taxatiu quan parla dun gaudiment de 22 dies hbils. Per tant resta sense efecte la possibilitat de gaudir 23 dies hbils en cas de fraccionar les vacances, segons disposava larticle 18.1 del D56/2012. Per altra banda, cal recordar que els dies addicionals de vacances establerts a lanterior Decret de Jornada i Horaris (D295/2006) van ser derogats per la Llei de mesures 5/2012 i ja no han estat recollits al vigent Decret 56/2012 de Jornada i Horaris. REGULACI JURDICA DURADA

sector de la generalitat

LLICNCIES
LLICNCIA REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES *Per fer estudis -Sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgnica sobre matries -Per inters propi de l'Administraci: dret a percebre totes les seves directament retribucions. Art. 95.1 DL 1/1997 -indeterminat relacionades amb -L'EAPC pot establir en la convocatria dels cursos l inters de l'Administraci el lloc de treball *Assumptes propis, sense Art. 95.2 DL 1/1997 -Mxim 6 mesos, cada -Concessi: Subordinat a les necessitats del servei. retribuci dos anys. Per ra de Art. 95.3 DL 1/1997 -En funci rgim malaltia previsi social acollit f Per exercir Larticle 48.c) de lEBEP estableix que els funcionaris tenen perms per a funcions realitzar funcions sindicals o de representaci de personal, en els termes que sindicals, es determinin. Larticle 10 del RDL 20/2012, estableix que aquests drets Art. 95.5 DL 1/1997 -Segons es determini formaci sindical sajustaran estrictament al DL 1/1995 (Estatut Treballadors), LO 11/1985 Art. 48.c) EBEP per Reglament o representaci (LOLS) y L7/2007 (EBEP), sens perjudici dels acords que es puguin de personal exclusivament en lmbit de les Meses Generals de Negociaci. *Larticle 122 del DL 1/1997 estableix que les llicncies per a fer estudis sobre matries relacionades amb el lloc de treball i per assumptes propis, sense retribuci, no les poden gaudir els interins ni el personal eventual.

PERMISOS (article 96 del DL 1/97 i Art. 48 EBEP)

CARACTERSTIQUES -Degudament justificat (Larticle 48.b) EBEP noms preveu la concessi dun dia en cas de trasllat de domicili sense canvi de residncia). Exmens finals - altres proves definitives d'avaluaci i alliberadores: el temps indispensable centres oficials (i Art. 96 DL 1/1997 per fer-les. -1 dia altres proves def. -Lart. 48.d) EBEP preveu la concessi dels dies per a concrrer a exmens (degudament justificat) Art. 48.d) EBEP aptitud) finals i tamb preveu dems pruebas definitivas de aptitud. Deures -Temps indispensable -Degudament justificat Art. 96 DL 1/1997 inexcusables c. -Lart. 48.j) EBEP afegeix el supsit dels deures relacionats amb la Art. 48.j) EBEP per complir-los pblic o personal conciliaci de la vida familiar i laboral. - Subordinat a les necessitats del servei. Assumptes -Es pot acumular a les vacances i fraccionar-ne el gaudiment Art. 96 DL 1/1997 personals sense -3 dies Art. 48.k) EBEP (Gaudiment per hores; mnim fraccions de 30 minuts). justificaci -Perode gaudiment: 1 de gener a 15 de gener de lany segent (per Art. 19 D56/2012 necessitats del servei, sen pot autoritzar durant 2 quinzena gener) -Cal recordar que el RDL 20/2012 ha derogat larticle 48.2 de lEBEP que establia els dies addicionals de lliure disposici vinculats als triennis. PERMS Trasllat de domicili REGULACI JURDICA Art. 96 DL 1/1997 Art. 48.b) EBEP DURADA -Sense canvi resid. 1 dia -Si comporta trasllat altra localitat: fins 4 d.

sector de la generalitat

PERMISOS (article 48 EBEP i Llei 8/2006 de conciliaci)

PERMS Per matrimoni o per inici de la convivncia REGULACI JURDICA Art. 9 L8/2006 Art. 48.l) EBEP DURADA -15 dies naturals consecutius -Fins que el fill/a sigui menor de 12 mesos -1 h. diria, divisible en dues fraccions de 30m. -Sincrementa proporcionalment en cas de part (adopci o acolliment) mltiple. -Temps d'hospitalitzaci fins a un mxim de dotze setmanes (art.49 EBEP: tants dies com el nounat estigui hosp., mxim 13 setm.) CARACTERSTIQUES -Es pot gaudir termini d'un any data del casament o inici de la convivncia (Larticle 48.l) EBEP nicament fa referncia a matrimoni) -S'inicia un cop finit el perms per maternitat (La llei 8/2006 preveia una durada mxima de 20 setmanes, per larticle 48.f) de lEBEP preveu que la duraci sigui fins que el fill sigui menor de 12 mesos) -Les hores del perms de lactncia es poden compactar per a gaudir-ne en jornades senceres de treball, consecutives o repartides per setmanes, sense alterar el moment d'inici del perode de perms i tenint en compte les necessitats del servei.

Lactncia

Art. 14 L8/2006 Art. 48.f) EBEP

Per atendre fills prematurs

Art. 15 L8/2006 Art. 48.g) EBEP -Art. 49.a) EBEP-

Prenatal

Art. 18 L 8/2006 Art. 48. e) EBEP

Mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu familiar

Art. 19 L8/2006 Art. 48.a) EBEP

-Naixement d'un/a fill/a prematur o hospitalitzat a continuaci del part. -Aquest perms s'inicia a partir del finiment del perms per maternitat o de la setzena setmana posterior al part, l'adopci o l'acolliment. -Art. 48.g) EBEP: Dret a absentar-se del lloc de treball un mxim de dues hores diaries, percebent les retribucions ntegres. Aix mateix, tindran dret a reduir la seva jornada fins a un mxim de dues hores, amb la disminuci proporcional de retribucions. -Dones embarassades: dret a absentar-se del lloc treball per a assistir a exmens prenatals i a tcniques de preparaci per al part. -Parelles que opten per adopci o acolliment: dret absentar-se per a dur a -Temps necessari terme els trmits administratius requerits per lAdministraci competent. indispensable -Justificar la necessitat de fer-ho en horari laboral. -Art. 48.e) EBEP: Per a la realitzaci dexmens prenatals i tcniques de preparaci al part per les funcionries embarassades -Mort, accident o malaltia greu dun familiar de primer o segon grau (art. 48.a) EBEP): a) Familiar de primer grau de consanguinitat o afinitat: -Tres dies hbils quan el succs es produeixi a la mateixa localitat -Cinc dies hbils si es produeix en una localitat diferent. b) Familiar de segon grau de consanguinitat o afinitat: -Dos dies hbils quan el succs es produeixi a la mateixa localitat -Quatre dies hbils si es produeix en una localitat diferent. -Hospitalitzaci dun familiar fins al segon grau (aplicaci criteris art. 19 L8/2006) : -2 dies laborables -Ampliable a 4 dies si el fet es produeix en un municipi diferent del municipi del lloc de treball -Excepcionalment i per motius degudament justificats, es poden ampliar aquests permisos fins a 6 dies laborables. 5

sector de la generalitat

PERMISOS (article 49 EBEP i Llei 8/2006 de conciliaci)

PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES -En pot gaudir qualsevol dels dos progenitors - L'altre progenitor/a o progenitora, pot fer s en el cas de mort o malaltia incapacitant de la mare o en el cas de guarda legal exclusiva. -En el cas de filiaci biolgica, el perode de perms pot comenar abans o immediatament desprs del part. -Adopci o acolliment: Computa a partir sentncia judicial o resoluci admva -Sis primeres setmanes posteriors al part: descans obligatori per a la mare. -La persona que gaudeix del perms per maternitat ho pot fer a temps parcial, duna manera ininterrompuda (requereix acord previ amb lrgan competent). Aquesta possibilitat s incompatible amb els permisos de lactncia o per fills prematurs i amb la reducci de jornada per guarda legal. -Lart. 49. b) de lEBEP estableix que si fs necessari el desplaament dels progenitors al pas dorigen de ladoptat, en els casos dadopci o acolliment internacional, es t dret, a ms, a un perms de fins a 2 mesos de durada, percebent durant aquest perode exclusivament les retribucions bsiques. Amb independncia daquest perms, el perms per adopci o acolliment podr iniciar-se fins a 4 setmanes abans de la resoluci judicial dadopci o decisi administrativa o judicial dacolliment. - El pot gaudir el/la progenitor/a que no gaudeix del perms per maternitat -Ampliable a 10 dies (dos fills) i a 15 dies (tres fills o ms)

Maternitat (Part, acolliment o adopci )

Art. 11 L8/2006 Art. 49 a) y b) EBEP

-16 setmanes, ampliables 2 setmanes per cada fill/a a partir 2on. -Lart. 49 de lEBEP preveu que tamb es pugui ampliar en dues setmanes en el supsit de discapacitat del fill/a.

Per naixement, adopci o acolliment

Art. 12 L8/2006 Art. 49.c) EBEP

-5 cinc dies laborables consecutius dins els deu dies segents

-El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al perms de maternitat, t dret a un perms de quatre setmanes consecutives. Paternitat Art. 13 L8/2006 -Quatre setmanes -Es pot gaudir fins que fineixi perms maternitat o immediatament desprs del Art. 49.c) EBEP consecutives finiment daquest perms. -El progenitor o progenitora duna famlia monoparental, si t la guarda legal exclusiva del fill o filla, tamb pot gaudir del perms de paternitat a continuaci del de maternitat. -Dret que aquestes faltes d'assistncia es considerin justificades d'acord Per situacions de Art. 21 L8/2006 -Temps necessari amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents. violncia gnere Art. 49.d) EBEP -Hores flexibilitat horria necessries per a llur protecci o assistncia indispensable social. Larticle 49 EBEP estableix els permisos per motius de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral i per ra de violncia de gnere i estableix que en tot cas es concediran aquests permisos amb les corresponents condicions mnimes

sector de la generalitat

PERMISOS nicament regulats a la Llei 8/2006

PERMS Matrimoni dun familiar Per atendre fills discapacitats Perms sense retribuci per atendre a un familiar Flexibilitat horria recuperable REGULACI JURDICA Art. 10 L8/2006 DURADA -1 dia, ampliable a 2 d. si t lloc fora Catalunya -Absncia lloc de treball per assitir a reunions o visites fills discapacitats. -2 h. flexibilitat horria -Mnim 10 dies; mxim 3 mesos. Prorrogable fins a 3 mesos ms, excepcionalment -Mnim 1 h.; mxim 7 h. CARACTERSTIQUES -Familiar fins al segon grau afinitat o consanguinitat - Assistir a reunions o visites en els centres educatius especials o sanitaris on rebin suport els fills/es discapacitats/es. -Flexibilitat horria diria per a poder conciliar els horaris dels centres d'educaci especial o dels altres centres on rebi atenci fill discapacitat. -Per atendre familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat -Aquest perms s incompatible amb l'autoritzaci de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del perms. -Per a visites o proves mdiques d'ascendents o descendents fins al segon grau de i per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills. -El temps d'absncia l'ha de recuperar la persona afectada durant la mateixa setmana en qu gaudeix del perms (necessitats del servei).

Art. 17 L8/2006

Art. 20 L8/2006

Art. 22 L8/2006

La llei 8/2006 estableix que no es pot concedir un mateix tipus de perms a dues persones el mateix fet causant, llevat que lexerceixin duna manera alternativa i que el termini global no superi lestablert com a mxim per a cada tipus de perms, a excepci de: a)- perms per matrimoni dun familiar; b)- perms per maternitat; c)- perms per atendre fills discapacitats; d)- perms per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun familiar.

PERMISOS nicament regulats a l ART. 49 EBEP

PERMS Perms per cura de fill menor afectat per cncer o una altra malaltia greu REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES REDUCCI DE JORNADA DALMENYS LA MEITAT DE LA DURACI DAQUELLA, PERCEBENT LES RETRIBUCIONS NTEGRES. (Art. 49.e) EBEP: Redactat segons Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualitzacin, adecuacin y modernizacin del Sistema de Seg. Social).

Art. 49. e) EBEP

-Mentre duri lhospitalitzaci i/o tractament continuat

sector de la generalitat

REDUCCIONS DE JORNADA (Llei 8/2006 i Decret 56/2012)

CARACTERSTIQUES -Reducci dun ter o de la meitat de la jornada, amb reducci Reducci de proporcional de retribucions. Si les necessitats del servei ho permeten, la jornada amb reducci pot sser duna altra fracci de jornada, que ha dsser en tot cas -Fins que el fill o filla reducci dentre la vuitena part i la meitat de la jornada. Art. 24 L8/2006 sigui menor de 12 proporcional de anys -Tenen dret les persones que per ra de guarda legal tenen cura directa dun fill retribucions o filla menor de 12 anys (sens perjudici de la reducci dun ter o meitat de la jornada amb dret al 80% o al 60% de retribucions per cura de fill menor de sis anys, establert a larticle 26. a) Llei 8/2006) Cal recordar que la llei catalana 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i admves., va suprimir la reducci de jornada dun ter de la jornada de treball, amb el total de retribucions, per tenir cura dun fill o filla, durant un any a partir del finiment del perms de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, per tenir -Persones amb discapacitat legalment reconeguda que, per aquest motiu, han Reducci jornada de rebre tractament en centres pblics o privats dret reducci de jornada per discapacitat -Sense prdua de llurs retribucions ntegres. Art. 25 L8/2006 -Equivalent al temps legalment -Cal un informe del servei mdic corresponent que justifiqui la necessitat del que hi han de dedicar reconeguda tractament, la periodicitat o durada aproximada i la necessitat que es dugui a terme en l'horari laboral. Supsits: -Per a tenir cura d'un/a fill/a menor de 6 any (i se'n tingui la guarda legal). Reducci jornada Es pot optar per gaudir de forma compactada (art. 21 D56/2012) 1/3 1/2, amb -Per a tenir cura d'una persona amb discapacitat psquica, fsica o sensorial dret 80% 60% que no faci cap activitat retribuda (i se'n tingui la guarda legal). Art. 26 L8/2006 -Variable de les -Perqu tenen a crrec un familiar, fins al 2 grau, amb una incapacitat o Art. 21 D56/2012 retribucions disminuci reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependncia que li impedeix sser autnom, o que requereix dedicaci o atenci especial. -Les dones vctimes de la violncia de gnere, per a fer efectiva llur protecci o llur dret a l'assistncia social ntegra (La regulaci de lEBEP daquest supsit preveu la reducci proporcional de retribucions) -Reducci dun 15%, dun ter o la meitat de la jornada per inters particular, amb reducci proporcional de retribucions i subordinada a Reducci jornada necessitats del servei i subjecta al rgim dincompatibilitats. per inters -No es pot concedir aquesta reducci de jornada al personal que presta Art. 20 D 56/2012 -Variable particular serveis en rgim de jornada de dedicaci especial. -No es pot sol.licitar la realitzaci de la jornada ordinria fins que transcorri un any des de linici de la reducci de jornada. REDUCCI J. REGULACI JURDICA DURADA

sector de la generalitat

REDUCCIONS DE JORNADA (articles 48 i 49 EBEP)

REDUCCI J. Per atendre fills prematurs (explicat en lapartat de permisos) Per ra de guarda legal per cura menor de 12 anys, persona gran especial dedicaci o persona amb discapacitat cap activitat retribuda Per atendre un familiar de primer grau per raons de malaltia molt greu Perms per cura de fill menor afectat per cncer o una altra malaltia greu REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES -Al marge del perms de lart. 48.g) EBEP (Dret a absentar-se del lloc de treball un mxim de dues hores diaries, percebent les retribucions ntegres) aquest mateix article preveu el dret a reduir la seva jornada fins a un mxim de dues hores, amb la disminuci proporcional de retribucions.

Art. 48.g) EBEP

-Mxim dues hores

Art. 48.h) EBEP Aquestes excedncies estarien ja regulades als articles 24 i 26 de la Llei 8/2006. -Variable

-Quan el funcionari/a tingui cura directa dalgun menor de 12 anys, persona gran que requereixi especial dedicaci, o duna persona amb discapacitat que no desenvolupi cap activitat retribuda, tindr dret a la reducci de la seva jornada de treball, amb disminuci de les retribucions que corresponguin -Tindr el mateix dret el funcionari/a que sencarregui de la cura directa dun familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons dedat, accident o malaltia no es pugui valer per si mateix i no desenvolupi cap activitat retribuda.

Art. 48.i) EBEP

-Mxim un mes

-El funcionari/a tindr dret a sol.licitar una reducci de fins al 50% de la jornada laboral, amb carcter retribuit, per raons de malaltia molt greu i pel termini mxim dun mes. -Reducci de jornada dalmenys la meitat de la duraci daquella, percebent les retribucions ntegres. -Fill menor afectat per cncer o qualsevol altra malaltia que impliqui un ingrs hospitalari de llarga duraci i requereixi la necessitat de la seva cura directa, contnua i permanent acreditada per linforme del serveis de salut competents. (Art. 49.e) EBEP: Redactat segons Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualitzacin, adecuacin y modernizacin del Sistema de Seg. Social).

Art. 49. e) EBEP

-Mentre duri lhospitalitzaci i/o tractament continuat -Mxim fins que el menor compleixi 18 anys

Cal recordar que la disposici transiotria quarta de la Llei de Mesures 5/2012, preveu la reducci de jornada del 15% dels llocs ocupats pels funcionaris/es interins/es, amb una duraci mxima de 2 anys.

sector de la generalitat

EXCEDNCIES
EXCEDNCIA VOLUNTRIA Art. 89 EBEP / Art. 86 DL1/97 TIPUS -Significa el cessament temporal de la relaci de treball, sense dret a percebre cap tipus de retribuci (per amb dret de reingrs). -En cap cas es podr concedir excedncia voluntria a un funcionari que estigui sotms a expedient disciplinari o pendent del compliment duna sanci (excepte excedncia per cura de fills i per incompatibilitats). CONCEPTE DURADA RESERVA LLOC TR. RETRIBUCIONS -Cal haver prestat serveis efectius en qualsevol administraci pblica durant els 5 anys immediatament anteriors. -La concessi resta subordinada a les necessitats del servei, degudament motivades. -Procedir declarar lexcedncia voluntria als funcionaris pblics quan, finalitzada la causa que va determinar el passi a una situaci diferent a la de servei actiu, incompleixin la obligaci de sollicitar el reingrs en el termini establert reglamentriament. -Dret a gaudir daquesta excedncia durant els tres anys segents a lentrada en vigor de la llei 5/2012 (23/03/2012). -Noms pot acollir-se el personal que en moment dentrada en vigor de la llei estigui en actiu o en una altra situaci administrativa que comporti reserva del lloc de treball. -Aquesta excedncia impedeix docupar llocs de treball en el sector pblic sota cap tipus de relaci funcionarial o contractual. Es concedeix si els funcionaris pblics es troben en situaci de servei actiu en altre cos o escala de qualsevol AP, sempre que no els correspongui quedar en altra situaci i llevat que hagin obtingut la pertinent declaraci de compatibilitat. Aquesta situaci pot sser declarada automticament i dofici per lrgan competent. El Govern pot aprovar mesures especfiques per incentivar lexcedncia voluntria. No es pot ocupar llocs de treball en el sector pblic.

1.- Per inters particular (Art. 86.2.a) DL 1/97)

Mnim 2 anys

NO

NO

SI Mnim 1 any i mxim tres anys Dret a la reserva de lloc de treball i al cmput del temps a efectes de triennis i grau personal. NO

2.- Per inters particular, AMB RESERVA DE LLOC DE TREBALL (Disp. Tr. 6 Llei 5/2012)

3.- Per incompatibilitats (Art. 86.2.c) DL 1/97)

No determinada

NO

NO

4.- Excedncia incentivada (Art. 86.5 DL 1/97)

5 anys (Si no es sollicita el reingrs, es passa a E.V. per inters particular)

NO

NO 10

sector de la generalitat

SITUACI

5.- Per a tenir cura dun fill/a (Art. 4 Llei 8/2006) (Art. 89.4 EBEP)

6.- Per a tenir cura de familiars (Art. 5 Llei 8/2006) (Art. 89.4 EBEP)

CONCEPTE Es pot sollicitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentncia o la resoluci judicial de constituci de ladopci o acolliment. El perode dexcedncia computa al efectes de reconeixement de triennis, consolidaci de grau personal i del sistema de previsi o drets passius. Aquesta excedncia s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta suspesa dofici fins a la finalitzaci del termini dexcedncia. Per tenir cura de familiars fins 2n. grau que estigui al seu crrec, que per raons dedat, accident, malaltia o discapacitat no es pugui valer pel seu compte i no pugui exercir activitat retribuda. El perode dexcedncia computa al efectes de reconeixement de triennis, consolidaci de grau personal i del sistema de previsi o drets passius. Aquesta excedncia s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta suspesa dofici fins a la finalitzaci del termini dexcedncia. Si el cnjuge del f resideix en altre municipi per haver obtingut lloc treball estable (LEBEP estableix que ha de ser un lloc definitiu en qualsevol AP). -Satorga a les dones vctimes de la violncia de gnere, pel temps que ho sollicitin. -No sexigeix haver prestat un temps mnim de serveis i no s exigible un termini de permanncia en aquesta excedncia. - El perode dexcedncia computa al efectes de reconeixement de triennis, consolidaci de grau personal i del sistema de previsi o drets passius.

DURADA

RESERVA LLOC TR.

RETRIBUCIONS

Mxim 3 anys (a comptar de la data de naixement o de la sentncia o resoluci judicial en cas dadopci o acolliment)

SI (lloc de treball amb destinaci definitiva)

NO

Mnim 3 mesos / Mxim 3 anys (segons acreditaci del grau de dependncia i durada estimada daquesta) (Lart. 89.4 de lEBEP no estableix un lmit mnim)

SI

NO

7.- Per manteniment de la convivncia (Art. 6 L8/2006) (Art. 89.3 EBEP: excedncia voluntria per agrupaci familiar)

Mnim 2 anys; mxim 15 anys. (LEBEP no estableix cap termini mnim ni mxim)

NO

NO

8.- Excedncia per violncia gnere (Art. 7 Llei 8/2006) (Art. 89.5 EBEP)

Mnim: No s necessari cap mnim. Mxim: Indeterminat.

-Si durant primers sis mesos; prorrogables per perodes 3 mesos (mxim 18 m.) (LAP ha de notificar amb un mes dantelaci)

Durant els 2 primers mesos daquesta excedncia, la funcionria tindr dret a percebre les retribucions ntegres i, si sescau, les prestacions familiars per fill a crrec.

sector de la generalitat

11

Condicions generals de les excedncies regulades a la L8/2006: -No es poden acumular dos perodes dexcedncia en el cas que sesdevingui una nova causa. Si durant un perode dexcedncia un nou subjecte causant dna dret a excedncia, linici daquesta posa fi al primer. -Lexercici simultani duna excedncia per dues persones que presten serveis a lAdministraci per ra dun mateix fet causant noms est perms, amb autoritzaci prvia, si ho solliciten duna manera expressa els interessats i no afecta el funcionament dels serveis. -Un cop finalitzada la causa dexcedncia voluntria, shaur de sollicitar el reingrs al servei actiu, dins el termini d1 mes. Cas de no fer-ho , es declarar dofici la situaci dexcedncia voluntria per inters particular.

SITUACI

CARACTERSTIQUES -Es procedent de declarar lexcedncia forosa en els segents casos: *Si, dacord amb els procediments legalment vigents, es produeix una reducci de llocs de treball i no s possible mantenir els funcionaris afectats en servei actiu per manca de vacant pressupostada. *Si un funcionari sollicita el reingrs desprs de complir la suspensi ferma i aquest no s possible per manca de vacant amb dotaci pressupostria. -Els excedents forosos sn reingressats provisionalment quan es produeix una vacant amb dotaci pressupostria i tenen dret preferent els excedents per reducci de llocs de treball i en darrera instncia els excedents procedents duna suspensi ferma.

DURADA

RESERVA LLOC TR.

RETRIBUCIONS

INDETERMINADA (En aquesta situaci, el funcionari t lobligaci de participar en tots els concursos que es convoquin, si no seran declarats en excedncia voluntria per inters particular)

NO -Dret a percebre retribucions bsiques (+ajut familiar, si sescau)

EXCEDNCIA FOROSA
Art. 90 DL 1/97

El temps dexcedncia forosa s computable a efectes de drets passius i triennis.

GRAUS DE CONSANGUINITAT I AFINITAT

GRAUS PRIMER SEGON TERCER QUART Pare / Mare Avi / via Besavi / Besvia Cos / Cosina Titular / Cnjuge Fill / Filla Sogre / Sogra Germ / Germana Nt / Nta (i els cnjuges) Oncle / Tia Nebot / Neboda Cnjuges cosins germans Gendre / Nora (Jove) Cunyat / Cunyada Besnt / Besnta

sector de la generalitat

12