TEMA 5: tica, cincia, religi i dret 27/10/10 REC013

5.1 TICA I CINCIA

Desfem prejudicis dels cientfics: -La cincia s axiolgicament neutre -Monopoli de la racionalitat No es pot fer cincia sense tica, ni ara ltica difcilment pot estar-hi desquenes a la cincia. La cincia t clarssimament un nivell normatiu a defensar, i ltica un nivell cognitiu. Cincia: disciplina que intenta conixer la realitat per a desfer-nos dignorncies , alliberar-nos de prejudicis i a dominar el mn, a preveurel. Va adreada al coneixement interessat del mn (ens interessa alliberar-nos dignorncies, supersticions i prejudicis), passar del mite el logos. Es basada en la racionalitat i va buscant la veritat. La cincia t a veure amb veritat i amb un inters per produir, preveure, controlar el curs dels aconteixements (controlar, dominar el mn). Sempre s un coneixement interessat. No confondre la cincia amb la tecnologia i amb la tcnica. La cincia s una disciplina que est adreada al coneixement, al saber (terica) que es moguda per un afany dalliberament i de curiositat. La tecnologia s el discurs o doctrina sobre els estris que es poden aplicar. La tcnica son els estris, les eines. Les cincies pures sn estrictament especulatives, el seu objectiu ltim s el coneixement, les hiptesis, conixer com funcionen les lleis. No estan adreades a construir tcniques ni tecnologia. s el saber per saber. Ptolomeu Copernic: El gir copernic s til, s una teoria ms potent. Perqu no est dient com s lunivers, per si que em serveix per preveure aconteixements (eclipses lunars, marees, calendaris...)per saber com funcionen les coses. No es que sigui veritat, per funciona! 1

La cincia est sempre al servei de la veritat per el concepte de veritat va canviant al llarg de la histria. No diu com es la realitat, sin que com nosaltres ens podem avanar i preveure fenmens. Llavors, en qu consisteix la validesa de una nova teoria? En la seva potencialitat de la teoria. Avui en dia ning fa cincia pura, perqu no hi ha subvencions (a no ser que sigui comercialitzada al mercat). Noms sinvestiga all que es pot convertir en tcnica. La cincia es molt cara de fer. Tecno-cincia: noms hi ha cincia si pot convertir-se en una tcnica. No s rentable estudiar les malalties minoritries, perqu no dona rentabilitat. Es dubta de que la cincia sigui lliure (Bordieu). No es pot fer tica sense cincia (si no hem donen coneixements) perqu ser basada en la ignorncia. Jo depenc del coneixement cognitiu per saber qu decisi prendre autnomament (no puc decidir des de la ignorncia). Ellul La era de la tcnica. La tesis es que la tecno-cincia se legitimava tica, trobava el seu fonament tic perqu ens alliberava dignorncies, de prejudicis, de problemes, de destins naturals. Per a arribat un moment que ens ha sotms a la seva prpia dominaci. Per tant s una tcnica controladora, no alliberadora. La tcnica ens sotmet a la seva prpia dominaci (Windows, rentadora, cotxe..).Per qu mhe de gastar diners en 5 rentadores quan abans tel gastaves en 1? Quina rentadora s millor? Cada 5 anys hem de canviar-la dominaci de la tcnica. Hi ha una sospita sobre la legitimitat de lo tcno-cientfic (aix ve arran de les guerres mundials; Internet, mbil...) Quins sn els prejudicis que hi ha al voltant de la cincia? Sn els que podem englobar filosficament sota el nom de positivisme: teoria que afirma que la cincia es queda amb la dada positiva, amb la dada objectiva, sense fer cap interpretaci tiques o axiolgiques sobre els fets (no entra en el valor/interpretaci). El cientfic no treballa amb valors, treballa amb els fets. Dada positiva: rotulador blanc (NO si magrada o no el color blanc [judicis morals i esttics]). Sota el concepte de positivisme el que hi ha s: Monopoli de la racionalitat: no poder argumentar res esttic ni tic [irracional]. Donar per evident que ells sn axiolgicament neutres (que per una banda estan els fets, i per una altra banda estan els valors[religi..]). El que va parlar daix va ser Wittgenstein Conferncia de tica Relaci tica i religio i tica i cincia.(Positivista) Abans de 1950: positivisme jurdic, lgic i cientfic. A partir de 1950: crtica al positivismo -

Que la cincia sigui axiolgicament neutra s fals, perqu aix no es veritat. Sempre que miro els fets interpreto. No es mira mai objectivament, la meva mirada sempre s axiolgica i interessada. La cincia no funciona si no hi ha regles o normes. La cincia es deu a la veritat, ha de partir duna honestedat (arribada dels seus coneixements) i humilitat (de que sabem i el que no). Aix sn les normes de la casa, no puc plagiar, no puc extrapolar, etc. El cam a seguir s dialgic. Per tant, la cincia est totalment reglada per unes normes de funcionament al servei duns valors com sn la veritat i lalliberament. I han de retre comptes fins de quin punt sallunyen dells. No tenen el monopoli de la racionalitat perqu hem de poder parlar daquestes normes que sn la condici de possibilitat de la mateixa cincia. No sn normes acordades pels cientfics (fruit dun consens), sn normes a priori, transcendentals, condici de possibilitat de la prpia possibilitat de fer cincia.
28/10/10 E1

5.2 TICA I DRET

Qu sn els drets?Hi ha un dret a ser feli? Drets: bens, objectes de desig no preferencials, no sn fruit duna tica personal de mxims, no sn fruit duna elecci que podria ser o no ser, sin que sn bens prioritaris, primaris, universals i transcendentals. Condici de possibilitat de poder triar altres coses. Quan convertim una determinada cosa en un b prioritari, primari, universal i per tant, un dret. No hi ha la tria feta, sin la condici de possibilitat de triar-la. Ha de ser universal (no universalitzable, que ho pogus voler qualsevol persona) sin que es la condici de possibilitat de all que es pugui voler, ha de ser de facto universal. Quan dic que laigua es un dret no estic dient que fora desitjable que la gent tingus aigua, estic dient que no es pot viure sense aigua. Desprs s una opci si beus aigua o Coca-Cola, per no es pot viure sense lquid. 3

Per tant, quan diem que una cosa s un dret mirem molt si comparteixen les caracterstiques essencials inherents al que sanomena un dret. Quan diem un dret a ser feli tenim un problema, perqu el dret de ser feli s una opci concreta sobre una noci determinada de felicitat. Per tant, qu diem quan parlem de dret a la felicitat? Reivindicar un dret a la felicitat s erroni des del moment en que: 1) El objecte anomenat felicitat canvia molt dun individu a un altre, es ja una opci determinada. Si hi ha dret a buscar la felicitat! 2) Ja s una opci determinada, no es la condici de possibilitat de poder fer opcions. Jo no puc fer opcions si no estic viu (educaci, aliments, aigua). Pot haver-hi drets sense deures? Si per recproc sentn que a tot dret li correspon un deure Si Si per recproc sentn que a tot dret meu li correspon un deure dun altre No necessriament. Llavors, drets i deures sn recprocs? No ho se, creiem que no. Exemple: els nens tenen dret als pares, els pares tenen deures vers els fills, per no drets vers els fills. La tica fins prcticament el segle XX havia canviat molt poc(mn moral), i creiem que eren les normes de tota la vida, els valors tradicionals i aix donava la creena de que els valors eren eterns, immutables, els mateixos de sempre. Aix implicava que per prendre decisions des de el punt de vista moral no calia el coneixement, bastava amb la bona voluntat. Quan avui en dia estem reivindicant que la tica es cognitiva, estem dient que no pots prendre decisions tiques si no tens coneixement. Sn decisions on has de conixer el producte que ests consumint i les conseqncies que tindr en tu. s molt interessant saber en qui poso la meva fe, per jo no puc prendre decisions prescindint dels coneixements. La mateixa justcia, no es pot fer sense veritat. Per tant, la tica cvica s cognitiva (necessito uns coneixements). La cincia es normativa. El concepte de veritat que estem fent servir a nivell cientfic ara s: aix es veritat perqu fins ara no sha demostrat el contrari, no treballo amb la hiptesi verificada per la experincia, sin que treballo en la hiptesis de la falsaci (Popper: Fins ara no the demostrat que sigui veritat, fins ara the demostrat que no es fals). Hiptesi tradicional de la veritat, verificacionista: La veritat s ladequaci entre lenteniment i la cosa. La cosa es comporta com diu la hiptesi. Aix suposa tota una filosofia, la realista, per aix cau amb Descartes. All comencem a perdre el realisme i a crear-nos un idealisme i Leibniz inaugura un nou concepte de veritat (no ja com objectivitat (com son els objectes) sin com a inter-subjectivitat (la veritat es ladequaci de lenteniment amb lenteniment). El que no hi ha es pura interpretaci (quan Nietzsche afirma que no existeix la veritat pretn que aix sigui veritat), no podem prescindir de la veritat.

El millor concepte de veritat que tenim es el de la falsaci, per no podem prescindir de ella. La mateixa recerca de la veritat s una activitat humana, s una activitat professional, comunitria, dialgica. La mateixa activitat cientfica no funciona sense normes, sense regles, sense tica. No es per tant cert els prejudicis: 1) De que sn axiolgicament neutres 2) De que tenen el monopoli de la racionalitat 3) De que el que no sigui cientfic est condemnat a la irracionalitat, per tant tot discurs tic o esttic. Quina tica queda per a la cincia? El que entra en el laboratori no entra amb la seva tica personal, per aix no vol dir que no entri cap tica. Kuhn i Pierce: La cincia es una comunitat reglada (regida per normes, per tant normativa) i dialgica (les normes son del dileg). Quina tica? En primer lloc la cvica, lactivitat cientfica es legitima socialment pels productes que dona a la societat i que sn coneixements alliberadors dignorncia. La tica cvica s la tica a la qual serveix la comunitat cientfica, a la veritat i evidentment tamb a la justcia perqu promou coneixements a labast de tothom. Em viscut perodes de la cincia foscos. (Nazis seguretat raa ria). Comena a discutir-se que la cincia s un producte hum i com tot producte hum t una sociologia i unes normes de la casa. No hi ha resultat cientfic si noms el troba una persona i ho veu aix i els altres no. Per tant, regla num 1 de la cincia: es un producte dialgic, i per tant fruit de un consens desprs dargumentar (el mateix mtode que el de la tica). (Fenmens paranormals/para psicolgics) --Diferencia certesa i veritat: Tota veritat implica certesa per no tota certesa implica veritat. La certesa es el sentiment subjectiu de creure que estic en el correcte, convicci subjectiva ( i es amb aquesta certesa que tu vas a la comunitat cientfica per veure si a aquest sentiment li correspon la veritat o no). De manera que la tica que entra en la cincia s una tica cvica al servei de la veritat (per tant del coneixement) i ha de promoure un coneixement a labast de tots i per tant promoure justcia amb aquests coneixements. Entra la tica cvica i la tica professional (del metge, del arquitecte...). Per a buscar la justcia com a professional has de tenir unes normes del que significa ser un bon professional, s a dir, conixer el codi tic professional. Tamb est implicada la tica organitzativa (material, manteniment, gesti...) Perqu a la cincia se li est demanant explicacions? Perqu ara, al segle XXI, saber s poder.

Conseqncies tiques de la recerca cientfica: a)Visi excessivament eufrica de la cincia. Que tot el que fa la cincia acaba b, perqu com noms es publiquen els xits, tota la recerca acaba b. b) Si tu no publiques els no-bons-resultats ests desorientant als altres cientfics. Per tant, publiqueu tamb els no-bons-resultats! Per a que la comunitat es benefici de les investigacions que han fracassat. El que importa de la cincia es arribar el abans possible, i la millor manera s repartir-se les tasques per que no estiguem fent dues recerques, dos vegades que acaben fallant. La tica de la cincia obliga a proposar institucions noves que fins ara no havem tingut mai (per exemple comits dtica cientfica) per veure els riscos i els beneficis. Qualsevol grup que treballi amb humans o animals ha de garantir: -Riscos que hi han -Mesures preventives que poses -Beneficis -Consentiment dels que se sotmetran al experiment

5.2 TICA I RELIGI

Wittgenstein en la seva conferncia dtica es fa la pregunta fonamental: Qu s el b? Diu, noms hi ha dos respostes: -El b s el que Deu mana (lultima font del b s Deu) -El b ho s i per aix Deu el mana Diu Wittgenstein: no hi ha ms respostes! El b es el que Deu mana, per tant, lultima font del B s Deu. I la pregunta de: si Deu mana b no t sentit perqu el creient ja accepta lautoritat moral de Deu, per tant la tica acaba amb la religi o amb els creences personals dun i no hi ha ms resposta. O la segona possibilitat que diu Wittgenstein s dolenta, i per tant sanulla, noms queda la primera: El b ho s i per aix Deu el vol. Per tant, hi ha prviament a labolici de Deu una cosa anomenada b, per diu Wittgenstein aquesta resposta no em serveix perqu queda sense contestar la pregunta: I perqu el B s el B? Conclusi de Wittgenstein: La tica noms permet un discurs en primera persona. Noms per a mi que crec en tals coses, el b s aix i les ltimes creences tenen que veure amb els teus deus. Per tant, ltica es fonamenta en les creences subjectives particulars (en els deus de cadasc). La tica no es pot fonamentar en ella mateixa, es fonamenta amb la religi i sn qestions subjectives que estan fora del mn. No es pot parlar rigorosament daix. Aquesta s la mateixa afirmaci de Dostoievski quan afirma: Si Deu no existeix, no tenim criteri per dirimir qu s el B o no, que es la justcia i la injustcia. I aquesta s la resposta que la tica ha donat prcticament fins al segle XVIII (sempre havia partit dunes bases religiosesontologiques).

27/10/10 E2

En ltim terme la qesti de qu es el B, noms es pot fonamentar amb el religis, i per tant en una tica de creences personals en primera persona. En ltim terme el b s el que Deu mana, perqu qui cregui en un determinat Deu no es qestionar: i perqu deu s autoritat moral? Sin que all acaba la fonamentaci, en el B ho es perqu Deu ho mana. Quedaria per contestar qu s el b?i qui ho diu? Com s subjectiu i no hi ha discurs objectiu, aix connecta amb el positivisme lgic i cientfic (la nica racionalitat s la de la cincia perqu s axiolgicament neutra). Fins al segle XVIII, la majoria de les tiques es fonamentaven en Deu o en un cnon natural, en una naturalesa (el bo es el natural, el model de la naturalesa s el correcte). Es donava per suposat que la naturalesa csmica, ordenada i svia era creada per Deu i no podia contenir mal. Aix es trenca amb Hume i amb Kant (tamb amb els epicuris). Hume: constata el que Moore va batejar com la fallcia naturalista. Moore demostra que no es pot passar del to b al to ought. No pot passar-se del que s (natural, fets) al que hauria de ser (deures), perqu hi ha un salt lgic. Al trencar-se aquest lligam el deure noms es pot fonamentar en convencions. La tica es basava en la religi o en la ontologia (metafsica [Mn, Deu, Home]). O b en un determinat concepte dsser, del que hi ha i en ltim terme tamb amb aquest sser que ha creat Deu. Hem de veure perqu la tica es deixa de fonamentar en la religi a partir de Hume i Kant i sautofonamenta en ella mateixa, en unes estructures racionals. Que la tica sautofonamenti no significa que sigui autosuficient. Autofonamentar vol dir que les seves raons ltimes estan en la seva prpia estructura, en la seva prpia racionalitat dialgica. Per no es autosuficient, hi ha preguntes que la tica ha de socrticament, humilment, callar, o com a mnim dir no ho se perqu hi ha lmits racionals(no pot contestar, com la pregunta per la mort. El cristianisme apella a una justcia que no existeix en aquest mn). Ara, quan parlem dtica ens estem limitant a la tica cvica, a ltica de mnims. 7

Anem a distingir fonamentaci i justificaci. Quan parlem de fonamentar la tica, estem parlant duna tica que no hagi de retrotreures ni a una metafsica ni a una religi determinada. Un fonament s un argument estrictament racional que s part de ltica de mnims cvics i per tant duna tica mundial. Les justificacions sn igualment arguments que es poden afegir als fonaments, per que ja no sn universalment compartibles, sn opcions de fe (moltes delles religioses). Wittgenstein Hem de separar qestions fonamentals que sn aix i no poden ser duna altra manera, [perqu la contraria es contradictria (tica mnima)] daltres arguments que poden ser justificacions que no sn estrictament racionals, que poden ser raonables i que moltes vegades sn raons o b utilitaristes o b del cor. Fonament: qualsevol persona hauria de fer aix sempre, en qualsevol lloc, a qualsevol persona (imperatiu categric). Per tamb et pot dir que ho fa perqu es un bon cristi o musulm i el seu deure li diu que ha de socrrer al vulnerable. Test donant arguments de tipus cvic i tamb religis. Les persones coexistim amb valors de tipus fe i amb valors estrictament racionals. La religi implica la espiritualitat, necessitar un sentit que la estricta racionalitat no ens dona (opcions de fe). Si les justificacions van en contra de la ra, no sn respectables (no pots tenir una tica de mxims que vagi contra la tica de mnims). Distinci dargumentacions al perqu de tipus fonamentaci (mnims) i de justificacions (mxims): No pot ser absurd que la ra prctica te proposi obligacions que no serveixen de res. No pot ser absurd que la persona estigui contnuament batallant per complir el deure, per remodelar el mn per a millor i el mn no vagi a millor, que rebis tota la injustcia. Qu fem amb les bones voluntats que no han servit perqu no hi hagi injustcia? El quixotisme virtus. No es absurd anar ms enll de la ra i buscar unes opcions de fe, perqu neix duna ra que se sap finita i limitada. 3/11/10 E3

Es pot educar noms amb mnims cvics? Si les opcions religioses no poden entrar en una escola pblica laica perqu pertanyen als mxims del cor, i per tant a les justificacions i lescola ha deducar en els mnims cvics, qui educar la tolerncia (principal valor cvic)? Ha de desenvolupar lautonomia duna persona, leducaci integral, per resulta que quan arriben a les qestions felicitaries, de mxims, diuen que aix no entra. Fins quin punt no s possible una educaci noms amb mnims cvics perqu seria una mnima educaci? Metfora: s com el cos hum, lesquelet sn els mnims cvics, la sang i les visceres sn els mxims felicitants. Estarem educant noms lesquelet de lalumne, per no tot lalumne. Quina hauria de ser la relaci entre la tica i la religi? La que porta la veu cantant s la tica, perqu la religi o t ja la tica o no es legtima. Una religi ser respectable si prviament s conciliable amb els mnims cvics. 1) No es pot educar noms amb mnims cvics, perqu deixaries deducar moltes dimensions humanes com sn les dimensions felicitaries, cosmovisives, religioses, atees... I grcies a que entren t cabuda qualsevol persona en la escola pblica i no se la condemna a parlar de determinats temes noms en la seva pertinena. 2) Si que es pot educar amb mnims cvics, perqu el fenomen religis seducaria en casa, a les comunitats espontniament volgudes. Conseqncies - El concepte de educaci integral no tindria sentit. - Si no seduquen mxims no sexplicita quins son els valors amb els que sestan educant. Hem deducar per a promoure la convivncia en una societat moralment plural, i si desprs resulta que arriben a lescola i diem vost no entra a lescola per ser diferent als mnims cvics, no estem fent un exercici de tolerncia. Sin, genero ignorncia, indiferncia i sectarisme. - Hem de saber distingir entre lacitat i lacisme. Dimensi espiritual: ms all de la ra, qestions de fe, per no necessariament acaba en una transcendncia en un deu. Dimensi Religiosa: espiritual per s que hi ha un deu. Que no seduqui amb aix s: a) Creure que tota educaci espiritual i religiosa s adoctrinaria (creure que si un va a un cole jueu acabar sent jueu, quan normalment acaba sent el contrari); b) Les persones sn un tot amb identitats, han de conixer el fenomen religis i puguin triar. Quan jo no educo en res daquestes dimensions creo analfabets sobre qestions espirituals i religioses, i aix s carn de can per a les sectes, perqu sapuntaran a qualsevol exotisme. Com diferenciar religions de sectes? Secta grup que no deixa entrar a qualsevol persona, i una vegada ha entrat no el deixen marxar tan fcilment (dret dadmissi). Fiquen la por al cos per deixar-te sol. Capital econmic. Manca de transparncia y llibertat. No hi ha pluralisme. Ensenyaments irracionals (atempten contra la ra).

Religi Fenomen existencial de recerca de sentit a preguntes que estan ms enll del que la ra pot contestar i solen trobar el seu sentit en una mxima autoritat (deu), solen creure en una vida ultraterrena i en una justcia ms enll daquest mn. Lacitat Doctrina que aboga per la separaci de les esglsies i estats. Es el fenomen que diu que hi ha una cosa que sanomena dret a la llibertat de culte i el estat ho ha de respectar i promoure. LacismeConsideraci que les religions sn fenmens primitius que shan dabolir. Per tant, lacisme es una visi despectiva del fenomen religis. (Mill, Compte, Sartre).

i.

ii.

Si no acullen els mxims les conseqncies sn trgiques, per el fonament tamb cau: 1)No estic respectant a la integritat de la persona 2)No estic respectant el dret a la llibertat de culte 3)No estic en condicions de simetria, estic dient que vost no pot entrar-hi o prendre decisions que li afecten. El dret va buscant la tica Pax (romana;no guerra; guerra latent) Friede (alemana; harmonia, convivncia, no coexistncia) El grans moviments pacificadors han estat moltes vegades moguts per raons del cor. Si no hi ha dret, no hi ha societat. Aquest dret conviu amb una determinada moral (hbits i costums), grcies a que hi ha un dret i una moral, podem estar educats i pensem per nosaltres mateixos. La tica reflexiona sobre aquesta moral i es capa de regenerar unes altres morals (moral 1) moral 2 ad infinitum A la llum de que va canviant? La demanda de la realitat per orientar accions La reflexi tica que va aprenent histricament al llarg daquestes successives etapes de revisi i consideracions. Quines raons tenim per obeir el dret? - Per por al cstig (pax romana) - Per adoctrinament (mhan convenut de que el legal es el bo) - Per convicci moral (obeeixo unes lleis que jo mhagus donat a mi) 4/11/10 E4

10

TEMA 6: El problema de la fonamentaci de la tica

Letica sautofonamenta pero no es satisf (pero no respon a totes les preguntes)

La fonamentaci s la pregunta per el perqu ltim, el punt de partida. El fi es el principi de les accions Quin es el fonament de ledifici on es basa tot? si aix no es slid, la resta de ledifici cau. En ltim terme, la tica, en qu esta basada? La resposta tradicional (fins segle XVIII) s en una ontologia o en una teologia. De manera que podem dir que en lnies generals la majoria de les teleologies sn teologies. La tica sempre sacabava fonamentant fins al segle XVIII en aix, Kant i Hume ho trenca. La naturalesa era el cnon de com comportar-se, de manera natural (naturalesa svia, bona). Kant expulsa a Deu per la porta gran i li diu que la metafsica no es possible com a cincia. La tica no es fonamenta en Deu, la tica es fonamenta en les prpies estructures de la mateixa racionalitat, sautofonamenta. Quines crtiques es fan en la tica contempornia a la pretensi de la tica de fonamentarse? Crtica de Hans Albert La fonamentaci de la tica ha estat un rotund fracs, perqu tots els intents de fonamentar-la es poden anuclear en 3 respostes: a) Metafsica tradicional, grega-escolstica: hi ha una cosa com una naturalesa humana que es com una mena daxioma evident. El punt de partida, el principi on es fonamenta la tica, aquest ltim perqu, s perqu aix s la naturalesa, perqu aix s lesser hum. Aix s aix perqu est all i s evident. No es discutible, perqu s un axioma (principi a partir del qual es deriven tots i no es demostrable, es evident, tothom el veu i no es objecte de discussi, acaba en un dogma). Epicur plaer, estoicsacceptar la realitat del seu mn, Aristtil actualitzaci de les potncies. Hans Albert diu: han fracassat perqu no es posen gens dacord en el concepte de naturalesa, cada un acaba exposant el seu axioma, per en ltim terme aquest axioma s un dogma perqu quan intentes explicar-mel mimposes la teva visi. Quan en tica parlem devidncies tenim problemes, perqu ltica s sempre un argument. b) Procs ad infinitum: El fonament a la seva vegada es podria retrotreure a quelcom ms previ, i aquest ltim a quelcom ms previ. Sempre podrem parlar dun perqu, dun altre perqu... No hi ha prpiament un principi, per si que hi ha un posar-se dacord en que per algun lloc haurem de comenar. [Quan Aristtil diu que deliberem sobre els mitjans per no sobre els fins, si ens posssim a discutir sobre els fins, ja implicaria una certa noci del fi. Si em poso a discutir sobre el fi ltim, ja estem discutint en el fi. ] Hans Albert diu que es reconeix un continu procs fins al infinit. No hi ha principi. El mxim al que podem arribar s en posar-nos dacord per saber per on comenar (teories, convencions). Per tant, no hi ha perqu ltim ni fonamentaci. c) Crtica de la ra. La estructura de la racionalitat s el fonament, que el principi no s lesser, el principi s el llenguatge. Nosaltres mirarem de fonamentar la tica aqu. Creuen que si fan una crtica de la ra, trobaran el punt de partida de tot el edifici tic.

11

Hans Albert diu que tamb fracassa, perqu incorren en un cercle vicis. Al fer la crtica de la ra, ests convertint a la ra en un genitiu objectiu (CN de la rano subjectiu). La ra s lobjecte de crtica i s a lhora el subjecte que fa la crtica. Com pot ser alhora la ra objecte i subjecte de crtica? si el que ests criticant s la ra, amb quina legitimitat s la ra la que fa la crtica? (Contradicci). Crtica Begoa a Hans Albert si que es pot! Que passa si no hi ha fonamentaci? Llavors en ltim terme tothom sagafa els seus propis dogmas, i aqu tothom acaba funcionant pels seus deus, per les seves creences. Aix perqu ho fas? Perqu crec que aix s el correcte Convenci, el que la majoria digui (tirania de les majories) Si claudico, tot ledifici se menfonsa (Heggel)Si que s un cercle per no es vicis. El cercle de Hegel: jo parteixo del centre, no sc conscient i el cam aquest s anar augmentant els graus de consciencia fins a tenir el coneixement absolut. Kant no pretn estar fora de la ra i mirar la ra, no li queda ms remei que recrrer la ra per estudiar-la, per des duna perspectiva crtica, no acceptant les coses, sin dubtant de elles. Si que s un cercle per no es vicis. Perqu no est parlant de la mateix ra quan la critica que quan la considera el subjecte que fa la crtica. Llavors, quina s la ra fonamental? La que fa la crtica o sobre la que es fa la crtica?Llavors ens topem amb el concepte de AUTOCRTICA. Per tant, la crtica de la ra s perfectament possible perqu la ra que fa la crtica, no s exactament la mateixa ra sobre la que se exerceix la crtica. La ra agent no s la ra pacient. La ra que pateix la crtica es analitzada per la ra analtica. Ara, la cosa s una mica ms complicada: fem lanlisi daquesta ra objectiva, la ra sest mirant a ella mateixa quan est fent lanlisi (s un ull que mira a un ull, lull que mira, no es mai lull que es mirat, per veient com veu laltre ull aprn de si mateix). Aix, es una autoconscincia i no un cercle vicis, s un cercle daprofundiment. Aquesta fonamentaci tercera que tamb Hans Albert declarava fallida, ser el intent de fonamentaci dels kantians i del dialgics. En qu consisteix aquesta fonamentaci? No consisteix en retrotreure els principis a quelcom previ, perqu llavors caurem en el procs ad infinitum. No consisteix tampoc en dir que sn axiomes dogmtics evidents. En qu consisteix? En arremetre contnuament contra els fonaments per veure si cauen. Si cau no era fonament; Si no cau es un fonament. (Paret mestre).

12

10/11/10 E5

Hans Albert diu que en ltim terme la fonamentaci no es pot fer perqu sincorre en el fams Trilema de Mnchhausen (absurds, impossibles). En qu consistir la fonamentaci? a) En explicar-me per qu s un axioma i per qu s evident (fracs perqu jo no ho veig evident). FALCIA NATURALISTA (que sigui aix i per tant ha de ser aix; salts lgics). b) Cop de voluntat, interrompo la argumentaci al infinit,i comeno per aqu. FALCIA VOLUNTARISTA. Hi ha una completa arbitrarietat, no te lgica que et prenguis molt seriosament largumentaci de perqu un judici o una norma si quan arribem al principi em dius que aix no es pot fonamentar, que per algun lloc haurem de comenar. Popper y Sartre c) Crtica de la ra La pregunta pel fonament s la pregunta per un argument irrebassable e irrebatible (nich hinter bar). Es fonamental la pregunta pel fonament. Quan parlem de principis partim dun punt de partida indepassable, aix vol dir que : - no s evident (cal un argument). axioma - fonamentar no voldr dir retrotreure el principi a quelcom previ, retrotreure aix a una altra cosa, acord ad infinitum Cal un argument, un principi i explicitar.

13

Fonamentar no vol dir retrotreure aix a quelcom previ, perqu llavors no seria un punt de partida ineludible (serien secundaris). Fonamentar vol dir explicitar (aprofundir) perqu aquest argument s irrebassable i perqu aquests principis sn indepassables. C) La crtica de la ra no significa un cercle vicis, per si daprofundiment. Quina s la fonamentaci de la crtica de la ra? La ra s lobjecte que es critica, per no es la mateixa ra la que fa la crtica. El subjecte que fa la crtica s una ra capa de dubtar (Descartes) per no pot dubtar de que est dubtant. [Jo dubto de la taula Jo no dubto de la idea de taula] Del que no puc dubtar s de que dubtar s una activitat mental Dubto dun: 1er nivell: jo dubto de la cosa 2n nivell: jo dubto de la representaci de la cosa Per no dubto de: 3r nivell: que estigui dubtant no ho dubto El punt de partida principal de Descartes no es una evidncia, Descartes acaba en una metafsica tradicional, perqu fa del seu cogito una evidncia, per no s evident, perqu li ha calgut tot un procs dialgic, danlisis dels fenmens de la conscincia. ]

Argument irrebassable de Appel s la contradicci performativa que es dona entre voler criticar el jo i fer servir el jo per criticar-lo. Es una contradicci per s la nica alternativa de que disposem, i la forma de procedir s el que en lgica es diu la reducci a labsurd. Reducci a labsurd: per demostrar A, comeno per A i si arribo a la conclusi de B i B, llavors es demostra la impossibilitat de A, per tant...A. Per demostrar els principis, comeno arremetent contra ells, com et dones compte de que ests utilitzant els propis principis per arremetre contra ells, hi ha principis. CONTRADICCI PERFORMATIVA.

Si analitzem el fet dargumentar Jo explicito uns principis que son inedulibles, no els puc superar, i quan intento criticar-los ja els estic fent servir. Amb la qual cosa, arremetent contra la seva pretensi de principis i veure que no cauen, que arribo a una contradicci s quan afirmo que sn principis. (Paret mestre). Es un intent de que no sigui principi, s en el intent de 14

falsar-lo com a principi quan em demostro que estic condemnat a comenar ineludiblement per ell. I, quins sn els principis tradicionals de la tica? Els de dignitat-persona. La ra que critico s una ra material, entesa com una ra de continguts; critico objectes, productes, matria. Per lacte de criticar no es pot criticar, perqu quan critico no hi ha el contingut, sin lacte de criticar, me nadono de que efectivament s un cercle, per no es vicis. Una metacrtica s que critico la prpia critica (Hans Albert diu que aix no es pot fer, perqu ara la crtica s lobjecte sobre el que es duu a terme aquesta crtica cercle vicis). No tinc un altre punt de partida, no tinc una altra possibilitat. Quan intento superar aquesta possibilitat mitjanant una altra alternativa resulta que ja la estic fent servir. Explicitar que es indepassable. Fonamentalment no puc descobrir una altra alternativa perqu la estic criticant. Descobreixo que s un principi criticant-lo! (ex: no penjar cartells a la paret) La ra s fonamental, no hi ha alternativa, punt de partida ineludible de tota argumentaci, fins i tot aquella que diu mori la ra. La nica possibilitat de fer irracionalitat s fer irracionalitat per en filosofia racional no. 11/11/10 E6

En qu es fonamenta la tica? El punt de partida de la tica i de la fonamentaci s argumentar.

15

En el fet dargumentar hi ha: 1) Un subjecte (emissor) un interlocutor vlid 2) Un subjecte (receptor) un interlocutor vlid 3) Una realitat Interlocutor vlid: mentn, que t dret a ser consultat en la pressa de decisions, que jo haig de justificar el meu comportament davant duna altra persona. Podem discutir sobre valors, per el que no discutim s que tu i jo som valuosos per discutir sobre valors. La igualtat s fonamental. La fonamentaci de la tica s largumentaci, i qui fa la argumentaci es un interlocutor vlid, i nosaltres no posarem en dubte si son interlocutors vlids o no....Tenemos que dar por supuesto que somos interlocutores vlidos. Sigui el que sigui el que tu dius, el missatge ha de complir unes normes perqu sigui possible com a tal missatge: 1) Veritat: corroborar amb un altre. 2) Intelligibilitat: cada vegada que jo parlo, estic donant per suposat que el meu esfor va dirigit a que mentenguis. Desig de comunicar-te. 3) Correcci: cada vegada que jo emeto un missatge he de donar per suposat quines normes he de complir perqu laltre em pugui entendre. (Mirar els ulls-intimidar). Tracte. 4) Veracitat:

[2 PRESICIONS] Psicopatologia silenci aix s fcticament possible, com opci filosfica es psicopatolgic. La filosofia no pot callar perqu hi ha una realitat. Normes fruit del pacte: Les normes van canviant i s possible que aquestes normes siguin fruit dun consens.

16

TEMA 7: AUTORS, ARISTTIL I KANT

12/11/10 E7

7.1 ARISTTIL
Aristtil fonamenta la seva tica en una metafsica, en uns axiomes evidents. La seva ontologia es basa en la seva fsica i la seva noci de substncia. Teoria hilemrfica: la substncia, el que existeix per ella mateixa, t dos principis constitutius: la forma i la matria. La matria s el material del que est fet, s el principi dindividuaci i incognoscible. La forma sn els trets diferencials , caracterstics, identitaris, la essncia, s universal, el que nosaltres coneixem. Sidentifica amb la seva funci. Apliquem aix a lsser huma: Quina s la seva forma y la seva matria? Forma: no s noms el seu cos. Aristtil diu: qu s el que fa que una persona sigui una persona i no pas una altra cosa? Duu a terme una srie dactivitats, la essencial de la qual s la activitat teorico-prctica. Aristtil distingeix: -Prctico-prctica -Poietico-prctica -Contemplativa Dur a terme una vida contemplativo-prctica que hem permeti desenvolupar el millor de mi. Pensar com vull viure i viure conforme penso. Per poder pensar com vull viure, abans necessito tenir organitzat un sistema de vida i de societat que permeti a la gent pensar. La recerca de la vida bona s el que caracteritza essencialment al esser hum (Macintyre). Hi ha una forma argumentativa que s molt circular: jo necessito viure duna determinada manera per viure duna determinada manera, per pensar com vull viure per a viure duna determinada manera. Torno a 17

linici per ja no estic a la vida 1, es la 2, la que em permet triar com vull viure. La seva fsica es prvia a la seva metafsica. Aristtil va resoldre la polmica entre Parmnides i Herclit. La matria primera, la energia, ni es genera ni es mor, es TRANSFORMA (no s res en concret per no es no-res en absolut). Potencialitat de ser qualsevol cosa. Va poder explicar el canvi, la transformaci. Aristtil lliga la potncia amb la matria i lacte amb la forma. tica Jo no trio el b. Jo em violento per buscar les meves potncies. Tu no pots fer de tu el que tu vulguis, tu pots desenvolupar all que tu ja ets. Eudaimon: Eu=be Daimon= dimoni, bon esperit Floreixement, la sensaci de benestar per es la sensaci efecte de la veritable causa generadora de felicitat (ser el millor que jo pudia arriba a ser) Es necessita vida i temps que em permeti treure de mi les meves potencies. El fi s el principi de les accions vol dir que el objecte del desig s qui test mobilitzant. Deliberem sobre els mitjans, no sobre els fins. All que tens ja est determinat. Les tendncies orienten. El plaer guia la teva vida.
17/11/10 E8

Peculiaritats 1) Aristtil es basa en una tica teleolgica. 2) s una tica fonamentada en una ontologia, en una metafsica. De manera que les finalitats sn inherents al esser. 3) El fins no es trien. Es delibera sobre els mitjans. 4) Un no tria les seves potencialitats, ja ve predeterminat. 5) Quines potencialitats desenvolupar i com desenvolupar-les. No partim des de cero a lhora de recercar quins talents he de buscar, partim de dos orientacions molt importants: 18

El plaer. La tendncia de la persona a buscar els deus desitjos, orientava a la persona per saber per a qu serveix. s una pauta per prendre decisions, el plaer orienta la pressa de decisions, no s dolent. s la conseqncia de lactualitzaci. ( Epicur) La comunitat/educaci. Necessites una comunitat dacollida, de guiatge, educativa. El mestre s una bona guia perqu orienta observant les seves tendncies.

La virtut s lesfor encaminat a treure dun el millor. Aquest procs dactualitzaci s continu, no s autocomplaena. s una activitat desitjada. Per amb la virtut no basta Virtut no sidentifica amb eudaimonia, la virtut s la condici necessria, per no suficient. La virtut s el mitj, la eudaimonia s la actualitzaci. Per la eudaimonia cal la virtut per tamb: a) Estar en una comunitat dacollida, pacfica. Ho necessito per tenir un interlocutor vlid, una comunitat dialgica per contrastar si els termes mitjos que jo mestic posant sn realment la valentia, per exemple. La consulta al ciutad referent moral posa de relleu que jo no puc sol ser virtus. (Per aix Aristtil critica al filsof rei de plat). b) Diners. No pots buscar felicitat sense la tranquillitat de saber que viurs b. c) Amics. No pot haver vida virtuosa sense amistat. s una pseudovirtut, perqu no cal esforar-se gaire, per una vegada que estan sha de fer lesfor per no perdrels i sn de gran funci (s un interlocutor vlid, criteri objectiu). d) No ser lleig i no tenir mals fills. No s noms una qesti esttica, se est referint a no tenir un defecte fsic suficientment considerable que a primera vista ja generi un cert rebuig. / Mala sort de trobar-te amb un fill dolent. e) Prudncia. Procs deliberatiu dels mitjans no s un acte. VIRTUTS tiques (carcter, costum)justcia, temprana, valor/coratge. Triguen poc en aconseguir-se per es perden de seguida. Dianotiques (intellectuals) prudncia, saviesa. Triguen molt en aconseguir-se per es perden poc.

Si no tens totes les virtuts, no tens cap No puc tenir la prudncia, sense tenir la pacincia, la fortalesa, el valor o el coratge. No puc tenir algunes si i altres no(La unitat de les virtuts). En qu consisteixen les virtuts del carcter? En lesfor que implica arribar a ser jo, lesfor per forjar-me la meva identitat, ser fidel a un mateix.

19

19/11/10 E9

*Taul per salvar a un amic (100m) o a un desconegut (50m). Kant salva a la persona que t garanties de que sobreviur. No es deixa portar pel sentiment, sin per la transformaci del mn. Aristtil ponderaria/deliberaria si es una persona gran, si es valus per la comunitat, si s una persona sana o malalta... Analitza molt les circumstncies i aix s un hbit, no es triga molt de temps en deliberar (Prudncia: art de ponderar mitjans per aconseguir un fi amb el menys temps possible i amb els menys recursos possibles) s un hbit electiu vol dir que el carcter no es pot tenir sense pensament. Per aix Aristtil diu que la vida prctica no t sentit sense pensament, sense la vida teortica. El pensar s un hbit. Menys en la justcia (que s sempre un 5) lexcellncia depn de nosaltres, s relatiu (a vegades ser un 6, un 7, un 9...). No es pot arribar a desenvolupar un carcter sol. Una persona que no tingui amics s una persona que difcilment podr desenvolupar el millor de ell.

20

Cal tenir totes les virtuts i aquesta recerca dura tota la vida, perqu una oreneta no fa estiu .

Vida contemplativa: saber pensar. Estableixo el terme mig i treballo les virtuts tiques. Per vislumbrar els fins cal tenir controlades les passions. Aristtil funciona amb un cercle vicis argumentatiu (potncia-acte-potencia). Tornar-hi no es tornar-hi sempre al mateix lloc, torno amb un aprofundiment. Qui vol el fi vol els mitjans. El deure d Aristtil s forjar-se la virtut i arribar a ser el millor que puc ser.
24/11/10 E10

MacintyreLa reflexi de la tica professional va de la m de la tica aristotlica. Hem de comprendre les activitats. Anem a pensar en el fi, la finalitat legitimadora de qualsevol activitat, entre altres les professionals. De manera que ara la pregunta no s la finalitat de la vida humana, sin la finalitat duna prctica (la finalitat/missi duna universitat, dun hospital...), el sentit de les finalitats. Quan no saconsegueix la finalitat inherent a lactivitat per la qual sempren lactivitat i es dedica aquella activitat a buscar altres fins o bens que sn externs comena a produir-se la 21

corrosi o la corrupci de lactivitat. Lobjectiu s entendre quin model tic hi ha darrere duna srie darguments (utilitarista, kanti, aristotlic...). Hi ha dues finalitats: internes (intrnseques)que sn inherents a aquella prctica i externes (extrnseques)que no sn essencials. En qu consisteix fer b una activitat o praxis empresa lliurement? *Exemple: Medicina. Abans noms es tractaven persones malaltes. Ara sutilitza la medicina per esttica, per millorar la salut dun altre...(rony). - Finalitat interna: curar pacients - Finalitat externa: prestigi, reputaci, diners... La finalitat sha pervertit, pot ser pervertida. De qu depn que sigui una prctica bona? La uni no noms s la finalitat densenyar, tamb s una trobada personal. Es fan altres coses per tenir el sentiment de pertinena a una comunitat. Quan la finalitat interna perd substncia acaba convertint-se en externa, esdevenen dolentes, ja que la finalitat interna s substituda per la externa. (Exemple medicina: no limporta el b del pacient i prefereix el nobel, la reputaci...). Lordre dels factors afecta al producte! Exemple dopatge (s una reflexi aristotlica): Nosaltres considerem que el mrit rau en arribar a ser un excellent ciclista assumint els lmits naturals. Corrupci de les activitats, perqu no es posen metes raonables humanes i com no puc canviar la finalitat, corrompo les normes. Extralimitaci! La pregunta essencial davant duna activitat s: 1)Per a qu fas el que fas? 2)Com ho aconseguirs? Quines sn les regles del joc (fair play) que tothom hauria dassumir? Quina s la finalitat que la legitima? s important saber si sestan pervertint les activitats, si all que lis dona la ra de ser ha desaparegut i per quina ra shaurien de mantenir, si la ra que les legitimava socialment ja no t cap tipus de sentit. Per tant, la corrupci no s noms substituir les finalitats intrnseques per les extrnseques. Adherir-se noms als mnims tamb s un tipus de corrupci. Una activitat no es pot fer sense excellncia (anar fent). No es possible tenir algunes virtuts, shan de tenir totes. Si no et prens seriosament les teves activitats no ets digne de realitzar aquella activitat.

7.2 KANT
Don surt limperatiu categric?Surt de que la tica kantiana s formal, no s material. Fer el deure per deure. La tica kantiana no et diu all que has de voler ni fer (materia, contingut, acci). Et diu que el que s essencial per a que sigui el que sigui all que vulguis ho vulguis b.

22

Qu vol dir tica formal? Que el que converteix Kant en criteri moral no s lobjecte del desig, sin el desig mateix. El criteri moral al que sha de regir la voluntat s la mateixa voluntat bona, el voler. I quina s la forma del voler? a) Jo: un jo que vol i que accepta que jo s qualsevol persona, universalitzaci. b) Universalitat: Formulacions

1. Obra slo de forma que puedas desear que la mxima de tu accin se convierta en una ley universal. 2. Obra de tal modo que uses la humanidad, tanto en tu persona como en la de cualquier otro, siempre como un fin, y nunca slo como un medio. 3. Obra como si por medio de tus mximas, fueras siempre un miembro legislador en un reino universal de los fines.

El que s immoral es tractar noms com un mitj. Totes les persones tenen dignitat.
25/11/10 E11

Sempre sha dobrar desinteressadament. Obrar per inters (imperatiu hipottic) s immoral. El que sha de fer s prendre inters per lacci (imperatiu categric) . Quina diferencia fa Kant entre una acci feta per inters i aquella mateixa acci que no est feta per inters sin que pren inters en lacci? Qu significa obrar per inters? Quan el subjecte t un fonament de determinaci (en ltim terme el plaer o el deure, s a dir, la inclinaci o lautonomia) aquesta finalitat de lacci s una finalitat relativa, depenent de la relaci dinters que es mantingui amb el subjecte, lacci es far o no es far. Lacci no interessa per ella mateixa sin en tant en que al subjecte li interessa perqu li reporta una srie davantatges. Lacci no t valor moral si sactua per inters. Perqu lnica motivaci correcta perqu lacci tingui valor moral no s lacci, s la intenci del subjecte. A Kant no limporta les accions que es veuen sin la intenci per la qual es fa lacci. Pots fer accions bones i no ser bo, perqu caldria veure el motor daquesta acci, el fonament de lacci.

23

Jo no deixo mai de prendre inters en lacci, perqu si no, no actuaria, no em mouria a fer -la. La diferncia est en que al prendre inters en lacci, lacci s un fi en ella mateixa, no com un mi tj per aconseguir una finalitat al que al subjecte li interessa. Per tant, en prendre inters en lacci hem de distingir entre el fi de lacci i el fi del subjecte. Fi del objecte: quan jo obro per inters hi ha un fi del objecte, es un fi relatiu. Depn de la relaci que lacci mantingui amb el subjecte (plaer o desplaer). Fi de lacci: quan prenc inters en lacci, el fi que vaig perseguint no s un fi del subjecte i per tant subjectiu o relatiu; sin que al buscar un inters en lacci, lacci n o s un mitj per a una cosa superior a ella, sin que lacci s un fi intersubjectiu, objectiu (no s un fi relatiu). Fi relatiu: s noms subjectiu, depn de la relaci que mant el subjecte amb aquella cosa. Lacci interessa noms per les conseqncies que li reportaria al subjecte. Fi objectiu (intersubjectiu per a Kant): s que qualsevol subjecte veu lacci com interessant en ella mateixa, no per el que li reportar al subjecte. Fes el deure per deure, no per inters. Kant pretn salvar a la humanitat i a la tica del Pragmatisme: Si et ve de gust fer-ho Si no et ve de gust no ho facis.

Per tant, Kant fa servir el mateix vocabulari que Aristtil: fins, mitjans, matries, formes... per el contingut s totalment diferent. Fins: A no es trien; Ksi es trien (del subjecte) Formes: AActualitzaci; K Essncia de la voluntat. Matria: A El material del que est fet una cosa; K Contingut duna mxima, lacci concreta que jo faig.

10 punts diferents entre Aristtil i Kant

1) Viu segons natura. El cnon natural s cnon moral. *Trilema de Mnchhausen...Fallcia naturalista...axiomes evidents...* Aquest imperatiu el trobarem en Aristtil, estoics, utilitaristes... KANT: si cal, anar-hi contra natura. Lmits naturals. 26/11/10 E12

24

2) La felicitat - Dignitat La felicitat s un fi natural per tots dos. tica totalment diferent. A: Vida dintimitat, de lamistat, de la polis. K: No s lobjecte prioritari de la tica. Necessitat de fer la tica que ens devem els uns als altres. Espai pblic dobligacions per a qualsevol persona, a qualsevol lloc. Comunitats que no sn damistats. El b suprem (seguint a Aristtil) es la sntesi entre la moralitat (bona voluntat, depn de mi, llibertat) i la felicitat (no depn de mi, causalitat). 2 Postulats: La immortalitat de lanima i Deu (discutibles). La esperana s molt important per Kant (que en realitat s lesperana per la felicitat).

1/12/10 E13 3) Virtut A: Mitj necessari per aconseguir la felicitat per no suficient, perqu hi ha coses que no depenen de nosaltres. Fer el b...adequar-se a la naturalesa. K: Fi en ell mateix, s el correcte perqu s el que sha de fer. Voler b 4) El b A: Fer el b, desenvolupar un hbit (virtut) per aconseguir el floreixement. Conducta virtuosa, adequar-se a la naturalesa, terme mig. K: Voler b, mera consistncia lgica de la mxima de la voluntat. No importen tant les accions, sin les intencions. Coherncia lgica, sense contradicci. 5) El mal A: Separar-se de la naturalesa, el vici, no trobar el terme mig. K: Pot ser o b la voluntat que no es universalitzable (mxima egoista) malgrat que lacci sigui bona per no ho s el fonament de determinaci. 6) Du A: Deu s el primer motor immbil, qui mou les coses a la seva actualitzaci. Explicaci metafsica. K: No s fonamental. s el suport que necessita lesser hum per aconseguir el b suprem, la sntesi de moral i felicitat. Deu s lencarregat de donar la felicitat a aquell qui sho mereix. D e donar eficincia a les generacions futures de les accions ben intencionades dagents que no han gaudit de leficincia de la seva acci. 7) Amistat A: Molt important en la forja del carcter. Pseudo-virtut, perqu es una relaci espontnia, voluntria, no cal un esfor. Per cal dedicar-li temps, respecte, espai, cura. Hem dona molta objectivitat moral sobre la meva vlua i forma una part indispensable del dileg amb el que jo he de buscar la correcci de les meves accions. K: No juga un paper important, perqu per lamic hi ha un sentiment i el que fa s possiblement fer-te oblidar les relacions dobligaci que tu tinguis vers a qualsevol persona. 8) Justcia A: Terme mig absolut (5 absolut), els extrems (cometre injustcia o patir-la) sn per excs o per defecte). Adequar-se a les normes de la ciutat. K: Imperatiu categric del monarca. No donar altres lleis que les que el poble no es donaria.

25

9) Pedagogia A: Important ingredient de plaer (dona un guiatge de quines sn les potncies). Reforar el que el nen gaudeix. K: Arribar a pensar per tu mateix, no en adequar-te a la comunitat...Sin una persona adreada en desenvolupar lautonomia (pensament crtic, basat en aprendre a pensar i ser coherent amb els pensaments). Disciplina, esfor. 10) Ideal del savi : Una oreneta no fa estiu A: ciutad orgulls de pertnyer a aquella comunitat i participar activament en la presa de decisions. Treballa per maximitzar sobre els seus talents. T totes les virtuts, feli. K: No s un home necessriament feli. Home en continu esfor per perseverar i complir el deure. Alegria, conciencia alerta perqu sap que pot fer-ho per el plaer,i no per el deure.

7.3 MILL
Utilitarisme El funda J. Bentham Se nadona que hi ha moltes injustcies en la mentalitat daquella poca (moral represora, manca de llibertat). Van idear un sistema de pensament i educaci per a ser coherent amb aquest sistema. El b es la utilitat social (la conseqncia daconseguir la mxima felicitat per al mxim nombre de persones, on la felicitat no es altre cosa que el plaer) s un hedonisme solidari (en contra dels solitaris o gregaris). Mill va acceptar lescola del Utilitarisme, per va patir la pedagogia del seu oncle i pare. No li van fer feli (que era lobjectiu) perqu era un nen! No va tenir sentiments emocionals, sensuals... Agafa de Kant: la centralitat de lindividu i la dignitat (capacitat de ser autonom). Agafa de Aristtil: la felicitat rau en una certa autorealitzaci. Contra la metafsica: qualsevol precepte que no estigui fonamentat en lexperincia. SiPlaer: sensaci fruit de la satisfacci del desig. Parteixen dun subjecte empric. Qu es desitjable dall que desitgem? Noms s desitjable all que t com a conseqncia el mxim plaer per al mxim nombre de persones. Com concilien la llibertat individual amb la felicitat collectiva? Creuen que el criteri moral s sempre: Subjectiva Emprica A posteriori CONSEQUENCIALISME: una acci est b si acaba b (on acabar b significa que t com a conseq. la mxima felicitat per al mxim nombre de persones). tica cognitiva, sha de conixer el mn. Utilitarisme de lacte: un acte s bo quan la seva conseqncia ho s (no ho saps fins que no acaba). Utilitarisme de les normes: exercici dinducci donat que les hem observat en casos similars particulars. Referents:

26

a) Epicur: model molt auster, no t un sistema poltic. b) Hume: major desenvolupament de la simpatia (compassi universal). Criteri moral: una sensaci (el plaer) mobilitzat per un sentiment (simpatia). ARITMTICA MORAL 2/12/10 E14

On liberty la dignitat est en la llibertat Sensaci: mera captaci de lestmul sensorial Sentiment: vivncia subjectiva daquesta sensaci; Subjectiu Quin plaer s superior a un altre? Perqu? Qui ho diu? Aritmtica Moral: Un plaer es millor que un altre si es mes intens, si dura mes, si es mes fcil daconseguir-lo, si es beneficia ms gent, si es ms simple...

Tot plaer s bo, per no tot plaer s convenient Surfista de malib Parsit social per al utilitarisme Jutge competent experts en plaer, el que ha experimentat tots dos plaers (sensuals, intellectuals) i amb coneixement de causa poden dir aquest plaer s millor que un altre. Ha tingut un peregrinatge. Educaci esttica(Plaer dalliberar-se de plaers grollers). Que passa si els jutges no es posen dacord? La majoria dels jutges competents ***pero...!Contradicci! Vol buscar una objectivitat moral amb coses que son molt difcils dobjectivar. No hi haur problema si els jutges coincideixen. Problema: Si no coincideixen Mill prefereix una majoria qualificada que una majoria de masses I perqu es minoritria la de masses? Perqu saben ms.

27

Dalguna manera se li cola una naturalesa humana (metafsica, Aristtil). [revista, quijote]

3/12/10 E15

La majoria de les persones VS La qualitat dels plaers

Popper
En societats obertes, plurals, democrtiques s molt mes fcil posar-se dacord en el mal (el que no vol ning) que en el bo. Proposa un utilitarisme a la inversa, negatiu (com la teoria de la falsaci) : Mnim dolor per al mxim nombre de persones. No es tracta de buscar el plaer, sin devitar el dolor. No genera parsits socials.

P. Singer
Utilitarisme del individu Importncia de superar lespecisme, la centralitat de lespcie humana com nics objectes de consideraci moral. Drets dels animals. 1) Un simi superior s superior a un nen anenceflic. Ms superiors moralment y dinteracci. 2) Matar i deixar morir s el mateix. Conseqncies: 1) Quan la poblaci mor de gana es perqu hi ha un mn assass i homicida. La omissi es culpable. 2) Eutansia: matar amb la petici expressa i per escrit. Acte actiu. 3) Hauries de donar un 10% del teu sou a eradicar la pobresa en el mn. Est rebaixant els plaers de moltes persones per palliar el dolor i la pobresa en el mn. Eficincia.

9/12/10

28

E16

Rorty
Pragmatista (com Ch.S Pierce i W. James) s ms radical que ells. Defensa que en ltim terme una tesi es valida no perqu hem demostrat la seva veritat, sin perqu resol problemes. Escola filosfica que intenta substituir les categories de veritat, justcia, fonamentaci ltima per intentar buscar una manera de que funcionin. Antimetafsics, antiuniversalistes teolgics. Accepten molt b lhistoricisme i el culturalisme. No hi ha premisses universals. Rorty diu que no creu que ell sigui relativista. (Costa de creure) Diu que els relativistes no acaben de comprometres amb res i ells si, ell es basa en la ironia, la contingncia i la solidaritat. Canvia el concepte de veritat per el de validesa (futur) Canvia el concepte de justcia per la esperana.

1a crtica contra el universalisme 2a crtica contra categories substantives com un ethos, un jo, que es pren seriosament (est contra el jo, contra una realitat) Ell proposa un lxic ltim que es propi de la teva cultura i s el que tha tocat. 1a Tesi: Tot es contingent, podria ser duna altra manera, res es necessari. Per tant, no hi ha un jo que sigui aix i no pugui ser duna altra manera. No hi ha una ra ltima... En conseqncia no val la pena prendres les coses massa seriosament. El mtode filosfic davant la contingncia de tot plegat s la ironia liberal (Scrates). Dubtar, no prendres res seriosament. Dubtar del meu vocabulari ltim, perqu no esta fonamentat (no puc retrotreure a quelcom previ). Lnic que ens mobilitza s intentar disminuir el patiment. I aix s lnic que es pren seriosament. La seva proposta es doncs, de solidaritat compassiva, emotiva. Ell diu que la democrcia es superior a la filosofia, perqu promou un sistema en el que qualsevol persona pugui argumentar, per no tesis ltimes o fonamentacions o millors arguments perqu sn ms sostenibles, sn millors arguments perqu pragmticament sn els problemes. Futur en el futur, en la esperana i en la democrcia.

29

Fonament: som ssers contingents, histrics i que treballem amb el llenguatge. I son les paraules les que ens fan pensar que darrere de les paraules hi ha entitats. Substitueix la veritat per la convenincia. Som ssers adaptatius. Crtica a Rorty Fracassa quan he de combatre filosficament el fonamentalisme i hem diu que cauria jo en un fonamentalisme pitjor, perqu seria un fonamentalisme contra un altre fonamentalisme. Contradicci performativa: pretens que el teu discurs es dirigeixi a totes les persones. Conservador, perqu tot el futur el mirem des del present. Fallcia voluntarista. Perqu si que te un lxic ltim. Estem dacord amb tot el que diu, pero no estem dacord amb que el que diu sigui contingent, sin que s universal. Tots els individus tenen inters en evitar el patiment (esperana). No hi ha un motor dautorealitzaci personal o un jo autnom. La filosofia ha de convertir-se en un gnere literari, contar histries perqu aix convencerem ms, no teories. *Se puede ligar al falsacin de Popper con la ironia de Rorty. La veritat per Popper es que fins ara no es fals. Rorty diu que aquesta tesis es correcte perqu ens va b a aquesta societat, el problema s quan considerem que aix s fonamental.

30