4c

LINFORMATIU DEL CAATB

JULIOL 2008

INDSTRIA DE LA CONSTRUCCI

El Tema:

FIG. 5. INTERIOR DELS TALLERS DE CONFECCI ESDERS, PROJECTATS PELS PERRET EL 1919. FOTOGRAFIA PUBLICADA A WIE BAUEN? 1928

Canvi de cultura constructiva als 60

La tecnologia del formig armat va substituir el sistema tradicional de les estructures dobra de fbrica
Antoni Paricio Casademunt Doctor arquitecte i arquitecte tcnic Professor de lETSAV
Un debat permanent en el nostre

de fbrica, fusta, formig, materials metllics, etc.).

Com es munta una casa de plafons de fusta

Per entrar en matria i situar-nos en altres precedents, citem dos exemples illustratius. Lany 1898 es va inaugurar lestaci de tren de Cauterets (Pirineu francs). Aquest edifici va ser fabricat a Sussa, transportat a Frana i muntat in situ (fig. 1 i 2). Es tracta dun edifici totalment sec, s a dir, excepte el paviment i els fonaments, la resta s pur muntat-

sector, que sintensifica i es redueix segons les poques, s el desfasament permanent de la indstria de la construcci respecte a daltres indstries contempornies. Utilitzem indstria com a paraula genrica, independentment de les tecnologies aplicades per a la materialitzaci dels edificis (obra

ge. Mes tard, lany 1921 Buster Keaton va rodar un curtmetratge (One week), on es pot visualitzar en clau de comicitat com es munta una casa de plafons de fusta, amb tots el gags previsibles per sobtar lespectador i passar una estona divertida. En definitiva, tant a Europa com a Amrica hi havia suficients coneixements per preconstruir plafons per muntar edificis a partir de la tecnologia de la fusta. Dit duna altra manera, aquests fets demostren una evoluci: inicialment, la construcci daquest tipus dedificis partia de la uni

amb claus post a post a peu dobra i, posteriorment, segons el procs de muntatge, a partir de plafons transportats. Extrapolant aquests fets, podrem dir que avui encara no sabem com evolucionar la construcci contempornia, s a dir, com es concretar o se sistematitzar una manera generalitzada de materialitzar els edificis en coexistncia o no amb els sistemes convencionals. s per aix que es proposa fer una reflexi de com es va produir un canvi en la cultura constructiva en el nostre pas, sobre-

i304 el tema.indd 4

10/7/08 11:34:41

c5
EL TEMA
INDSTRIA DE LA CONSTRUCCI

LINFORMATIU DEL CAATB

Juliol 2008

FIG. 1. Vista General de lestaci de tren avui reutilitZada coM a estaci dautoBusos

FIG. 2. Testa de lestaci, on es Pot veure la Modulaci dels PlaFons

FIG. 3. Barca de ForMiG arMat al Canal du Midi. Cal oBservar el sisteMa de costelles centrals Per donar riGidesa a la curvatura

FIG. 4. Cal oBservar els MateiXos deFectes Que els ForMiGons aPlicats a lediFicaci i a loBra civil.

tot en la dcada dels seixanta, en qu la tecnologia del formig armat va substituir el sistema tradicional de les estructures dobra de fbrica.

transformaci radical que alguns autors van qualificar com dautntica tabla rasa (vegeu la figura 5).

Els antecedents
El formig armat apareix inicialment com una tcnica universal, aplicable per fabricar diversos objectes. Lexperimentaci i lempirisme van obrir cam per entrar posteriorment en el domini de la mecnica general, on en primer lloc lenginyeria i, posteriorment, larquitectura lassumirien com a tcnica aplicable per materialitzar construccions. Frana s un dels pasos capdavanters en el desenvolupament i laplicaci daquesta tcnica, fins assumir-lo com el seu material nacional. Vegeu les figures 3 i 4, on es pot veure una barca de formig armat varada al Canal du Midi. En lmbit de larquitectura, els germans Perret, a les primeres dcades del segle XX lapliquen en els seus edificis ms emblemtics de Pars i s a partir daqu on larquitectura moderna lassumeix projectant i materialitzant edificis on, grcies a aquesta tcnica, la creativitat i lesttica arquitectnica ofereixen una

La tecnologia del formig a casa nostra

Giralt i Casadess qualificava el nostre sistema a base dobra de fbrica com de construcci catalana, s a dir, la nostra forma genuna de construir edificis. Efectivament, hi havia una forma autctona de bastir. Aquesta, segurament, s una de les causes per la qual es va retardar molts anys laplicaci massiva del formig armat en ledificaci. Si b s cert que la pedra artificial va tenir una incidncia molt significativa en larquitectura del final del s. XIX fins al primer ter del s. XX, el formig armat com a tal es va desenvolupar tmidament en lexecuci de peces prefabricades i, en algun cas, en la materialitzaci delements estructurals, com corretges sobre parets de crrega, pilars, etc., si b s cert que tamb testimonialment en lestructura dalgun edifici. Per un costat ens trobem que la inrcia constructiva a base dobra de fbrica, amb una m dobra capacita-

da i amb uns preus de materials molt assequibles, coarta la possibilitat de provocar un canvi en lestratgia tecnolgica. Per laltre, ens trobem diversos fets que testimonien aspectes complementaris: per exemple, els plecs de condicions dIgnasi Mas ens recorden que als anys vint, un quilo de ciment valia quatre vegades ms que un quilo de cal i lempirisme havia demostrat que el morter de cal era suficient per suportar estructures de parets amb les alries habituals. Ms tard, a la dcada dels trenta, Patrici Palomar1 reivindica ls del ciment prtland artificial en les seves aplicacions al formig en detriment de la cal hidrulica i del ciment natural, que els qualifica com a materials de segona categoria, si b ms tard reconeix que aquests productes es poden vendre a baix preu amb competncia amb el prtland. Finalment, un tercer personatge, Eduard Ferrs, que va estudiar els sistemes de clcul estructural i la seva aplicaci amb el mtode Hennebique durant les estades a Blgica i Anglaterra2, collabora activament amb lempresa de Mir i Trepat projectant i construint diversos edificis

amb la tecnologia del formig armat. Es tracta, per, dun fet allat dintre del conjunt del sector.

Avui encara no sabem com evolucionar la construcci contempornia

En definitiva, a casa nostra, a la primera meitat del s. XX existien suficients coneixements tcnics daquesta tecnologia i es van aplicar en elements prefabricats, puntualment en algunes parts de les obres, aix com tamb en la materialitzaci dalgun edifici (vegeu les figures 6 i 7).

La dcada dels seixanta

La dcada dels seixanta constitueix la inflexi definitiva en lestratgia tecnolgica per a la materialitzaci dels edificis en el seu pas de sistemes de murs de crrega als sistemes porticats de formig armat. A qu es podria atribuir aquest salt significatiu en aquesta nova forma de construir? Segurament coexisteixen diferents factors que tots junts confluirien en una nova cultura constructiva.

i304 el tema.indd 5

10/7/08 11:34:43

6c
LINFORMATIU DEL CAATB
JULIOL 2008

EL TEMA
INDSTRIA DE LA CONSTRUCCI

FIG. 8. FRAGMENT DEL MORAL ON ES DIBUIXA LA COMPENSACI DE MOMENTS ATESOS ELS CARTABONS DUNA JSSERA ENCASTADA EN UN PILAR

FIG. 7. EDIFICI DE FORMIG ARMAT DE LEMPRESA CONSTRUCCIONES Y PAVIMENTOS EXECUTAT ENTRE EL 1910 I 1920, EN QU VA COLLABORAR EDUARD FERRS. FOTO DE LARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. FONS BRANGUL.

FIG. 6. PROJECTE DE PIL DE FORMIG ARMAT PER ALS FONAMENTS DE LEDIFICI DE CORREUS DE BARCELONA LANY 1917, AAAB.

s per aix que cal recordar els fets segents: La dcada dels seixanta constitueix una poca de fort creixement econmic, on lincipient turisme i el desplaament migratori afavoreix un augment considerable de la construcci dhabitatges i hotels i de tota l'activitat constructiva, inicialment molt centrats en determinades rees geogrfiques. El trauma produt el gener del 1962 per lenfonsament dun hotel en fase de construcci, que es materialitzava amb parets de crrega. Aquest sistema havia anat evolucionant a partir de la seva massiva aplicaci a lEixample, on les parets de crrega de quinze i en algun cas extrem de set eren el ms habitual. s a partir daquest sinistre quan es comena a qestionar la validesa del sistema, tot i la tradici de ms de cents anys construint de forma similar. La promulgaci de les prescripcions de l'Institut Eduardo Torroja conegudes en el seu moment per p.i.e.t. 70 Obras de fabrica, on, entre altres qestions, sestablien les exigncies bsiques de les estructures de fbrica de ma i posteriorment, amb rang de

norma, laprovaci de la MV 2011972 Muros resistentes de fbrica de ladrillo. Aquesta norma va penalitzar formes de fer habituals i les va substituir per a d'altres ms restrictives. Laprovaci de la Instrucci de formig en massa o armat, coneguda com EH-68. Aquesta Instrucci, entre daltres qestions, substitueix els mtodes de clcul clssics pels anomenats de ruptura, iniciant en certa manera una nova etapa en qu el clcul de les estructures ja sesdev una especialitzaci i com a conseqncia, una nova activitat professional que es va conixer com la de calculista. Laportaci de la indstria siderrgica de noves armadures dunes caracterstiques molt superiors a les existents, en qu destaquen les corrugues que milloren substancialment ladherncia amb el formig i un lmit elstic ms alt de lacer. L'inici de la mecanitzaci de lelaboraci del formig fora de les obres, amb la creaci de la primera indstria de formig preparat a Catalunya lany 1962 on, entre daltres qestions i per primera vegada, aquest material se submi-

i304 el tema.indd 6

10/7/08 11:34:45

c7
EL TEMA
INDSTRIA DE LA CONSTRUCCI

LINFORMATIU DEL CAATB

Juliol 2008

FIG. 11. El ForMiG dels anYs 60 i la seva eXPressivitat. Mercat MuniciPal d'OPorto. Estructura de ForMiG arMat d'arcs Porticats. Vista General interior

FIG. 9. GaratGe Catedral, dAnGlada, GelaBert i RiBas aMB tota la seva eXPressivitat dels eleMents de ForMiG arMat, aMB voladissos de Fins a tres Metres (avui enderrocat). FIG. 10. Mnsules Que suPorten el Passads interior Per accedir a les Parades suPeriors

nistra elaborat i es dna garantia duna resistncia mnima. Es tracta de petites qestions que en el seu conjunt van influir en un canvi destratgia tecnolgica que es va consolidar definitivament. s molt valuosa laportaci que fa Miquel Ponseti3: desprs de reflexionar sobre el perqu, tot i tenir coneixement del mn del formig armat, se seguien construint els edificis amb sistemes de parets de crrega, amb els greuges dafegir-hi remuntes, practicar-hi regates per encastar-hi installacions, etc. (...) La contesta s senzilla: perqu era ms barat i perqu desprs de la Guerra Civil hi havia ordres ministerials que vetllaven perqu sestalvis ferro a les obres. No va ser fins cap a lany 65, o ms tard, que es va comenar a generalitzar la construcci de les

cases amb estructura total de formig armat, de pilars, jsseres i lloses, reticulades o no. (...). El llibre de referncia daquesta tecnologia era conegut per Moral (fig. 8), previ al posterior i fams Montoya. Les figures 9, 10 i 11 ens mostren edificis representatius de l'esttica dels formigons dels 60.

Epleg
Per acabar, voldrem recordar una intervenci de lany 1972 de Francesc Bass en una conferncia impartida a lInstitut Eduardo Torroja4: (...) Desde hace tiempo, nos ha venido preocupando el retraso en que se encuentra la industria de la construccin frente a los avances espectaculares que se han hecho en otros campos. La ejecucin a pie de obra impone unos condicionantes que obligan siempre a una participacin fundamental del obrero en su realizacin. Los mayores avances tcnicos que hemos podido ver o conocer en los pases ms desarrollados se limitan siempre a aspectos muy parciales que no alteran la anterior afirmacin. Ver hoy da, a distancia, la ejecucin de una obra tradicional, nos hace pensar en la absoluta necesidad de un cambio. Y ste creemos que slo puede producirse desplazando el trabajo de la obra al taller, y limitando aqul a unas simples labores de montaje. (...). Si Buster Keaton aixequs el cap segurament ens diria, encara esteu aix?

Si Buster Keaton aixequs el cap segurament ens diria, encara esteu aix?
Una nova cultura constructiva
En definitiva, a la dcada dels seixanta es consolida una nova cultura constructiva, en qu la independncia de lestructura respecte als altres subsistemes es fa pals. Aix, va comportar reprogramar el rellotge tecnolgic i iniciar una nova estratgia en el procs constructiu i s partir daqu que caldria estudiar quines han estat les evolucions, agafant com a smil el pas de la construcci de cases de fusta clavant posts luna al damunt de laltra o b muntar-les a partir de plafons.

Indstria catalana. 1933 2) Ferrs, X., Folch, A., i Folch, R. Eduard Ferrs i Puig. Arquitecte. La Impremta dArgentona. Vilassar 1997 ISBN: 84-606-2808-6 3) Ponseti, Miquel. Cascarulles. Quaranta anys darquitecte (1948-1988). COAC ISBN: 84-89698-79-1 4) Bass, F. [i altres]. Evolucin de la tcnica del hormign armado en los ltimos 25 aos. Tetracero. Madrid. 1973

Referncies bibliogrfiques dels 60

- Aballanet, A., Castieira, I., Monteys, X., i Paricio, A. Residncia urbana a Barcelona 1945-1970. Lrea de La Bonanova (Sarri Sant Gervasi). Textos i documents darquitectura. ISBN: 84-8301-392-4 Barcelona, 2000. - Monteys, X. [i altres]. La arquitectura de los aos cincuenta en Barcelona. Viking, SA. ISBN: 84-600-5133-1 - Paricio Casademunt, A. Las actitudes y los aspectos tecnolgicos que influyen en la arquitectura de los sesenta. dc., n. 8, revista de crtica arquitectnica. Barcelona, novembre de 2002.

Als 60 es consolida una nova cultura constructiva, amb la independncia de lestructura respecte als altres subsistemes

Citacions bibliogrfiques
1) Patrici Palomar. Una gran indstria catalana. La fbrica de ciment.

i304 el tema.indd 7

10/7/08 11:34:50