1 Nombres complexos.

Factoritzaci o de polinomis
1. Expresseu els seg uents nombres complexos en forma bin`omica:
(a) (1 +j)
2
(b) (2 + 3j)(3 4j) (c)
1
j
(d)
1
1 +j
(e)
1
1 +j
+
1
1 j
(f)
1 +j
1 2j
(g)
(1 +j)
4
(1 j)
3
+
(1 j)
4
(1 +j)
3
(h) j
5
+j
16
(i) 1 +j +j
2
+j
3
(j)
1
2
(1 +j)(1 +j
8
)
2. Calculeu el m`odul dels seg uents nombres complexos:
(a) 1 +j (b) 3 + 4j (c)
1 +j
1 j
(d) 1 +j +j
2
(e) j
7
+j
10
(f) 2(1 j) + 3(2 +j)
3. Calculeu el m`odul i largument dels nombres complexos seg uents:
(a) 2j (b) 3j (c) 1 (d) 1 (e) 3 +

3 j
(f)
1 +j

2
(g) (1 +j)
3
(h) (1 j)
3
(i)
1
1 +j
(j)
1
(1 +j)
2
4. Expresseu els seg uents nombres complexos en forma bin`omica:
(a) e
j/2
(b) 2e
j/2
(c) 3e
j
(d) e
j
(e) j +e
2j
(f) e
j/4
(g) e
j/4
e
j/4
(h)
1 e
j/2
1 +e
j/2
(i) e
5j/6
+e
j/6
(j) e
2j/3
5. Sigui z el nombre complex donat per z = (1, 1).
(a) Expresseu z i z
1
en forma bin`omica, polar, trigonom`etrica, i exponencial complexa.
(b) Determineu per a quins nombres naturals n el complex z
n
es un nombre real.
6. Sigui z un complex no nul, i sigui z

el complex que resulta de multiplicar z per j. Determineu la

difer`encia entre els arguments de z i z

.
7. Sigui z
1
C un nombre complex no nul. Sigui z
2
= (1 j)
n
z
1
, on n es un nombre natural.
Determineu la difer`encia entre els arguments de z
1
i de z
2
en funcio de n.
8. Determineu els nombres complexos que coincideixen amb la cinquena pot`encia del seu conjugat.
9. Trobeu els nombres complexos no nuls tals que el seu cub es igual al quadrat del seu conjugat.
10. Calculeu les arrels que sindiquen:
(a) Les arrels c ubiques de j. (b) Les arrels quartes de 1.
(c) Les arrels c ubiques de 2 + 2j. (d) Les arrels sisenes de 8.
11. Sigui z un nombre complex. Suposem que existeix una arrel quarta w de z de manera que el
complex (1 +j)w es un nombre real. Determineu largument de z.
2 Tema 1 - Nombres complexos. Factoritzacio de polinomis
12. Trobeu els nombres complexos w C solucio de lequacio e
w
= z on:
(a) z = 1 (b) z = j (c) z =

3 j
13. Calculeu el determinant de les seg uents matrius:
(a)
_
_
1 z
2
z
z 1 z
2
z
2
z 1
_
_
, on z C es una arrel c ubica de la unitat.
(b)
_
_
z 1 z
1 z 1
1 1 z
2
_
_
, on z = cos

4
+j sin

4
.
14. Descomponeu els seg uents polinomis en factors irreductibles en en R[x] i en C[x]:
(a) x
3
+ 2x
2
3x 6 (b) x
6
8
(c) x
6
+ 6x
4
+ 9x
2
+ 4 (d) x
4
x
2
+ 1
15. Determineu quantes arrels comunes sobre R i sobre C tenen els polinomis p i q, on:
(a) p = x
3
2, q = x
2
+x + 2.
(b) p = x
4
1, q = x
3
3x 2.
(c) p = x
4
2x
2
+ 1, q = x
4
+ 3x
2
+ 2.
(d) p = x
4
5x
3
+ 4x
2
+ 3x + 9, q = x
6
5x
5
+x
4
+ 5x
3
+ 23x
2
+ 17x + 12.
(e) p = x
3
+ 7x + 6, q = x
2
1.
(f) p = x
5
6x
3
+ 6x
2
+ 7x + 6, q = x
2
+ 3x + 2.
(g) p = x
3
+x, q = x
3
+ix
2
+x +i.
(h) p = x
4
+ 2, q = x
8
4.
16. Trobeu el polinomi real m`onic de grau mnim p R[x] vericant p(2j) = p(3) = p(1 + 2j) = 0.
17. Determineu a, b R nombres reals de manera que el polinomi x
4
+ ax
2
+ b tingui com arrel el
nombre complex 1 +j.
18. Determineu a, b R nombres reals no nuls de manera que el polinomi x
2
(ja)x + b tingui una
arrel doble de m`odul 1.
19. Sigui n 1 un natural. Determineu per a quins nombres complexos w C el polinomi x
n
+w te
1 +j com arrel.
20. Determineu per a quins naturals n alguna de les arrels del polinomi x
n
1 te el mateix argument
que el complex j.
21. Sigui a > 0 un real. Determineu per a quins naturals n alguna de les arrels del polinomi x
n
a te
el mateix argument que el nombre complex ja.
22. Calculeu les arrels dels polinomis que sobtenen al calcular els determinants de les seg uents matrius:
(a)
_
1 x 1
4 1 x
_
(b)
_
5 x 4 + 3j
4 3j 5 +x
_
(c)
_
_
x + 4 2j 0
2j x 0
3 +j x + 1 x
_
_
(d)
_
_
x 1 x + 1
1 x + 1 x
1 1 2
_
_
(e)
_
_
_
_
x + 4 3 x + 5 1
3 x + 4 0 x
2
+ 1
0 0 1 x
0 0 x 1
_
_
_
_
(f)
_
_
_
_
x 0 0 1
1 x 0 0
0 1 x 0
0 0 1 x
_
_
_
_
Tema 1 - Nombres complexos. Factoritzacio de polinomis 3
Solucions
1. La forma bin`omica es:
(a) 2j (b) 18 +j (c) j (d) 1/2 (1/2)j (e) 1
(f) 1/5 + (3/5)j (g) 2 (h) 1 +j (i) 0 (j) 1 +j
2. Els seus m`oduls son:
(a)

2 (b) 5 (c) 1 (d) 1 (e)

2 (f)

65
3. (a) El m`odul de 2j es 2, i el seu argument es /2.
(b) El m`odul de 3j es 3, i el seu argument es /2.
(c) El m`odul de 1 es 1, i el seu argument es .
(d) El m`odul de 1 es 1, i el seu argument es 0.
(e) El m`odul de 3 +

3 j es 2

3, i el seu argument es (5)/6.

(f) El m`odul de (1 +j)/

2 es 1, i el seu argument es /4.

(g) El m`odul de (1 +j)
3
es 2

2, i el seu argument es /4.

(h) El m`odul de (1 j)
3
es 2

2, i el seu argument es /4.

(i) El m`odul de 1/(1 +j) es

2/2, i el seu argument es /4.

(j) El m`odul de 1/(1 +j)
2
es 1/2, i el seu argument es /2.
4. La seva forma bin`omica es:
(a) j (b) 2j (c) 3 (d) 1 (e) 1 +j
(f) (1 +j)/

2 (g)

2 j (h) j (i) 0 (j) 1/2 +

3 j/2
5. Les resposetes son:
(a) z = (1, 1) = 1 j = (

2)
7/4
=

2(cos(7/4) +j sin(7/4)) =

2e
7j/4
.
z
1
= (1/2, 1/2) = 1/2 +j/2 = (1/

2)
/4
= (1/

2)(cos(/4) +j sin(/4)) = (1/

2)e
j/4
.
(b) Per a n m ultiple de 4.
6. /2.
7. 7n/4 m`odul 2.
8. z = 0, i z = e
kj/3
on k = 0, 1, .., 5.
9. S on les arrels cinquenes de la unitat.
10. (a) (

3 +j)/2, (

3 +j)/2, j.
(b) (1 +j)/

2, (1 +j)/

2, (1 j)/

2, (1 j)/

2.
(c) 1 +j, (

3 1)/2 + (

3 1)j/2, (

3 1)/2 (

3 + 1)j/2.
(d) (

6 +

2j)/2,

2j,(

6 +

2j)/2, (

2j)/2,

2j, (

2j)/2.
11. .
12. (a) 2kj, on k Z.
(b) (/2 + 2k)j, on k Z.
(c) ln(2) + (5/6 + 2k)j, on k Z.
13. (a) El determinant val 0.
(b) El determinant val 2j.
14. (a) (x + 2)(x +

3)(x

3) en R[x] i en C[x].
(b) (x

2)(x +

2)(x
2

2x + 2)(x
2
+

2x + 2) en R[x].
(x

2)(x +

2)(x )(x )(x +)(x +) en C[x], on = (

2 +j

6)/2.
4 Tema 1 - Nombres complexos. Factoritzacio de polinomis
(c) (x
2
+ 4)(x
2
+ 1)
2
en en R[x].
(x 2j)(x + 2j)(x j)
2
(x +j)
2
en C[x].
(d) (x
2

3x + 1)(x
2
+

3x + 1) en R[x].
(x (

3 +j)/2)(x (

3 j)/2)(x + (

3 +j)/2)(x + (

3 j)/2) en C[x].
15. (a) No tenen arrels en com u ni en R ni en C.
(b) Tenen una arrel en com u en R i en C.
(c) No tenen arrels en com u ni en R ni en C.
(d) Te una arrel en com u en R i tres en C.
(e) No tenen arrels en com u ni en R ni en C.
(f) No tenen arrels en com u ni en R ni en C.
(g) No tenen arrels en com u en R, per`o tenen dos arrels en com u en C.
(h) No tenen arrels en com u en R, per`o tenen quatre arrels en com u en C.
16. p = x
5
5x
4
+ 15x
3
35x
2
+ 44x 60.
17. a = 0, b = 4.
18. a = 2, b = 1.
19. w = (

2)
n
e
nj/4
.
20. Per a n m ultiple de 4.
21. Per a n m ultiple de 4.
22. (a) Polinomi de grau 2. Arrels simples: -1, 3.
(b) Polinomi de grau 2. Arrels: 0 m ultiple de multiplicitat 2.
(c) Polinomi de grau 3. Arrels: 0 simple, -2 m ultiple de multiplicitat 2.
(d) Polinomi de grau 2. Arrels simples: 1/2 +

3j/2, 1/2

3j/2.
(e) Polinomi de grau 4. Arrels simples: 1, 1, 4 + 3j, 4 3j.
(f) Polinomi de grau 4. Arrels simples: les arrels quartes de -1.
2 Matrius. Determinants. Sistemes dequacions lineals
1. Calculeu, en el cas en qu`e sigui possible, la matriu suma A + B i la matriu producte AB de les
seg uents matrius:
(a) A =
_
_
1 0 1
2 1 1
1 2 0
_
_
, B =
_
_
1 1 1
0 2 1
1 1 0
_
_
.
(b) A =
_
_
1 0 1
2 1 1
1 2 0
_
_
, B =
_
_
1 1
0 2
1 1
_
_
.
(c) A =
_
_
1 0
1 1
2 0
_
_
, B =
_
_
1 1
0 2
1 1
_
_
.
(d) A =
_
_
1 0
1 1
2 0
_
_
, B =
_
_
1 1 1
0 2 1
1 1 0
_
_
.
2. Siguin A, B i C matrius quadrades. Digueu si les seg uents propietats son certes o no. En cas
armatiu, demostreu-ho. En cas contrari, doneu un contraexemple.
(a) AB = BA.
(b) Si AB = 0, aleshores A = 0 o B = 0.
(c) Si AB = AC, aleshores A = 0 o be B = C.
(d) A
2
B
2
= (A+B)(AB).
(e) (A+B)
2
= A
2
+B
2
+ 2AB.
(f) (AB)
t
= A
t
B
t
.
(g) (AB)
1
= B
1
A
1
.
(h) rang(A+B) = rang(A) + rang(B).
(i) rang(AB) = rang(A) rang(B).
(j) rang(AB) = rang(BA).
(k) rang(A) = rang(A), on es un escalar.
(l) det(A+B) = det(A) + det(B).
(m) det(A) = det(A), on es un escalar.
3. Sigui J la matriu n n que te tots els seus elements iguals a 1. Per a cada natural k 1 calculeu
la matriu J
k
.
4. Calculeu el determinant de les seg uents matrius:
6 Tema 2 - Matrius. Determinants. Sistemes dequacions lineals
(a)
_
_
7 2 3
5 3 2
3 1 1
_
_
,
_
_
1 2 7
1 3 5
1 1 3
_
_
.
(b)
_
_
_
_
1 0 3 4
0 0 5 0
7 0 9 4
1 2 1 1
_
_
_
_
,
_
_
_
_
_
_
1 0 2 7 0
3 2 3 6 3
2 0 1 8 0
0 0 0 5 0
8 0 8 9 2
_
_
_
_
_
_
(c)
_
_
_
_
5 1 4 1
1 4 1 5
4 1 8 1
3 2 6 2
_
_
_
_
,
_
_
_
_
1 2 6 1
1 0 1 3
0 3 0 2
0 1 2 0
_
_
_
_
.
(d)
_
_
1 1 1
b +c a +c a +b
bc ac ab
_
_
,
_
_
b +c a a
b a +c b
c c a +b
_
_
.
(e)
_
_
_
_
_
_
_
1 n 1 1 1
1 1 n 1 1
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
1 1 1 n 1
1 1 1 1 n
_
_
_
_
_
_
_
, on la matriu es quadrada dordre n.
5. Donades les matrius A =
_
2 3
1 1
_
, B =
_
5 2
3 1
_
i C =
_
1 2
1 1
_
, calculeu el determinant
de C
1
ACBA
1
.
6. Sigui A = (a
ij
) la matriu 3 3 denida per a
ij
= 2
ij
. Calculeu el seu determinant.
7. Sigui A = (C
1
, C
2
, C
3
) una matriu 3 3, on C
1
, C
2
, C
3
son les seves columnes. Sabent que el
determinant de la matriu A val 2, calculeu el determinant de la matriu B donada per:
(a) B = (C
1
+ 2C
2
, C
1
, C
1
+C
2
+C
3
).
(b) B = (C
1
+C
2
, C
1
, C
1
+C
2
+ 2C
3
).
(c) B = (C
1
+C
2
+C
3
, C
1
+C
2
, C
2
+C
3
).
8. Sigui A = (C
1
, C
2
, C
3
) una matriu 3 3, on C
1
, C
2
, C
3
son les seves columnes. Si A es invertible
demostreu que, aleshores, tambe ho es la matriu B donada per:
(a) B = (C
1
, C
2
+ 4C
1
, C
3
+ 2C
2
+ 8C
1
).
(b) B = (C
1
, C
2
+ 9C
1
, C
3
+ 3C
2
+ 27C
1
).
9. Calculeu el rang de les matrius:
_
_
5 3 5 2
1 3 2 1
3 3 1 2
_
_
,
_
_
_
_
1 1 11 8 9
1 1 3 2 5
5 7 7 4 21
1 2 1 1 3
_
_
_
_
.
10. Calculeu les inverses de les matrius:
(a)
_
_
2 2 3
1 0 0
5 1 1
_
_
(b)
_
1 3
4 5
_
Tema 2 - Matrius. Determinants. Sistemes dequacions lineals 7
(c)
_
_
2 1 1
1 1 1
0 7 1
_
_
(d)
_
_
1 5 1
0 2 0
1 6 2
_
_
(e)
_
_
2 1 0
3 0 1
0 1 1
_
_
(f)
_
_
_
_
1 1 1 1
1 2 3 4
2 3 5 5
3 4 5 8
_
_
_
_
11. Calculeu la inversa de la matriu:
_
_
1 1 + 2j 1
2 +j 2 0
j 2 j 1 +j
_
_
.
12. Resoleu els seg uents sistemes per Gauss:
(a)
_
_
_
x +y 3z = 4
2x +y +z = 5
3x +y +5z = 6
(b)
_
_
_
2x y +z = 7
x +2y 5z = 2
x 3y +6z = 9
(c)
_

_
x +2y z +3t = 8
2x y +z 2t = 0
x +3y +2z +t = 4
3x +5y 4z t = 6
(d)
_
_
_
x +y +z +t +u = 1
x y +z t u = 2
x +y z +t u = 1
13. Resoleu els seg uents sistemes:
(a)
_
_
_
x +(1 + 2j)y +z = 0
(2 +j)x +2y = 145
jx +(2 j)y +(1 +j)z = 0
(b)
_
_
_
(1 + 3j)x (1 + 3j)y +3z = 2 j
5x +5y +2z = j
(2 j)x +(2 +j)y = 0
14. Resoleu els sistemes dequacions seg uents en funcio dels valors del par`ametre real a:
(a)
ax + 2z = 0
ay z = a
x + 3y +z = 5
_
_
_
(b)
2x +y = 3
x + 2y = 1
3x + 4y = a
_
_
_
8 Tema 2 - Matrius. Determinants. Sistemes dequacions lineals
(c)
x + 2y +z = 0
2x +y +az = 0
x 3y 2z = 1
_
_
_
15. Discutiu el seg uent sistema segons els valors del par`ametre a C:
_
_
_
a
2
x +y +z = 3
x +a
2
y +z = 4 a
x +y +a
2
z = 2 +a
2
16. Discutiu els seg uents sistemes segons els valors dels par`ametres reals a, b, k i m:
(a)
_
_
_
a
2
x +y +z = 3
x +a
2
y +z = 4 a
x +y +a
2
z = 2 +a
2
(b)
_

_
ax +y +z +t = 1
x +ay +z +t = b
x +y +az +t = b
2
x +y +z +at = b
3
(c)
_

_
x 2y = 3(k +m)
x y = 2(k +m) + 1
mx +ky = m
2
k
2
6
kx +my = k
2
m
2
+ 6
(d)
_
_
_
x +y +(1 m)z = m+ 2
(1 +m)x y +2z = 0
2x my +3z = m+ 2
17. Resoleu les seg uents equacions matricials AX = B, on:
(a) A =
_
1 0
2 1
_
, B =
_
1 3
2 1
_
.
(b) A =
_
_
1 1
1 0
2 3
_
_
, B =
_
_
1 5
1 3
2 0
_
_
.
(c) A =
_
_
1 1
1 0
2 3
_
_
, B =
_
_
1 5
1 3
2 1
_
_
.
(d) A =
_
_
1 1 2
1 0 1
2 3 1
_
_
, B =
_
_
1 5
1 3
2 0
_
_
.
Solucions
Tema 2 - Matrius. Determinants. Sistemes dequacions lineals 9
1. (a) A+B =
_
_
0 1 0
2 1 2
0 1 0
_
_
, AB =
_
_
2 2 1
1 1 1
1 3 1
_
_
.
(b) A+B no es pot calcular, AB =
_
_
2 2
1 1
1 3
_
_
.
(c) A+B =
_
_
0 1
1 1
3 1
_
_
, AB no es pot calcular.
(d) No es pot calcular ni A+B ni AB.
2. (a) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 0
_
i B=
_
0 1
0 0
_
.
(b) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 0
_
i B=
_
0 0
0 1
_
.
(c) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 0
_
, B=
_
0 0
0 1
_
i C=
_
0 0
1 0
_
.
(d) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 0
_
i B=
_
0 1
0 0
_
.
(e) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 0
_
i B=
_
0 1
0 0
_
.
(f) Fals. Per exemple: A=
_
0 1
0 0
_
i B=
_
0 0
1 0
_
.
(g)

Es cert. Val en tot grup.
(h) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 1
_
i B=
_
1 0
0 1
_
.
(i) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 0
_
i B=
_
0 0
0 1
_
.
(j) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 0
_
i B=
_
0 0
1 1
_
.
(k) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 1
_
i = 2.
(l) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 1
_
i B=
_
1 0
0 1
_
.
(m) Fals. Per exemple: A=
_
1 0
0 1
_
i = 2.
3. J
k
= n
k1
J.
4. (a) 9, 18.
(b) 320,60
(c) 264, 22.
(d) (a b)(a c)(b c), 4abc.
(e) 0.
5. El determinant val -11.
6. det(A) = 2
10
3.
7. (a) det(B) = 4.
(b) det(B) = 4.
(c) det(B) = 2.
10 Tema 2 - Matrius. Determinants. Sistemes dequacions lineals
8.
9. Ambdues tenen rang dos.
10. (a)
_
_
0 1 0
1 17 3
1 12 2
_
_
(b)
_
5
17
3
17
4
17

1
17
_
(c)
_
_
1 1 0

1
8
1
4
1
8

7
8
7
4

1
8
_
_
(d)
_
_
2 2 1
0
1
2
0
1
1
2
1
_
_
(e)
_
_
1 1 1
3 2 2
3 2 3
_
_
(f)
1
18
_
_
_
_
2 16 6 4
22 41 30 1
10 44 30 2
4 13 6 1
_
_
_
_
11.
1
145
_
_
2 + 34j 40 45j 16 + 18j
15 35j 10 + 25j 25 10j
58 29j 0 29 58j
_
_
.
12. (a) Sistema compatible indeterminat. Solucio: x = 1 4z, y = 3 + 7z.
(b) Sistema incompatible.
(c) Sistema compatible determinat. Solucio: x = 2, y = 1, z = 1, t = 3.
(d) Sistema compatible indeterminat. Solucio: x = 1/2 +u, y = 1/2 u t, z = 1 u.
13. (a) Sistema compatible determinat. Solucio: x = 40 45j, y = 10 + 25j, z = 0.
(b) Sistema compatible determinat. Solucio: x =
6 + 13j
10
, y =
14 3j
10
, z = 2 2j.
14. (a) Per a = 0 es un sistema compatible indeterminat. Per a = 1 sistema incompatible. Per a ,= 0, 1
sistema compatible determinat.
(b) Per a = 7 es un sistema compatible determinat. Per a ,= 7 sistema incompatible.
(c) Per a ,=
1
5
es un sistema compatible determinat. Per a =
1
5
sistema incompatible.
15. Si a ,= 1,

2 j, aleshores el sistema es compatible determinat.

Si a = 1, aleshores el sistema es compatible indeterminat.
Si a = 1,

2 j, aleshores el sistema es incompatible.

16. (a) Si a ,= 1, aleshores el sistema es compatible determinat.
Si a = 1, aleshores el sistema es compatible indeterminat.
Si a = 1, aleshores el sistema es incompatible.
(b) Si a ,= 1, 3, aleshores per a tot b el sistema es compatible determinat.
Si a = 1 i b = 1, aleshores el sistema es compatible indeterminat.
Si a = 1 i b ,= 1, aleshores el sistema es incompatible.
Si a = 3 i b = 1, aleshores el sistema es compatible indeterminat.
Si a = 3 i b ,= 1, aleshores el sistema es incompatible.
(c) Si k = 6 i m = 6, aleshores el sistema es compatible determinat.
En cas contrari, el sistema es incompatible.
(d) Si m ,= 0, 2, aleshores el sistema es compatible determinat.
Si m = 0 o m = 2, aleshores el sistema es compatible indeterminat.
Si m = 2, aleshores el sistema es incompatible.
Tema 2 - Matrius. Determinants. Sistemes dequacions lineals 11
17. (a) Te solucio unica X =
_
1 3
0 5
_
.
(b) Te solucio unica X =
_
1 3
0 2
_
.
(c) No te solucio.
(d) Te innites solucions. La solucio general es X =
_
_
1 a 3 b
a 2 b
a b
_
_
, on a, b R.
3 Espais vectorials
1. Digueu quines de les seg uents proposicions son certes, (per K entenem R o C):
(a) El conjunt (x, y, z) K
3
tals que x +y +z = 0 es subespai vectorial de K
3
.
(b) El conjunt ( +, , ) K
3
amb , K es subespai vectorial de K
3
.
(c) El conjunt ( + 2, , ) K
3
amb , K es subespai vectorial de K
3
.
(d) El conjunt (x
1
, x
2
, x
1
, x
2
) R
4
tals que x
1
, x
2
Z es subespai vectorial de R
4
.
(e) El conjunt (x
1
, x
2
, x
3
, x
4
) K
4
tals que x
3
+ 2x
4
= 7 es subespai vectorial de K
4
.
(f) El conjunt (x
1
, . . . , x
n
) R
n
tals que x
1
< x
2
es subespai vectorial de R
n
.
(g) El conjunt de les solucions dun sistema compatible Ax = b de m equacions i n inc`ognites amb
coecients en K, es un subespai vectorial de K
n
.
2. En R
3
considerem el subespai vectorial U = (1, 2, 1), (3, 1, 5)) i el subespai vectorial V generat
pels vectors (1, 2, 1), (3, 1, 5) i (3, 4, 7). Deneixen U i V el mateix subespai de R
3
?
3. Considerem el subespai vectorial F = (2, 1, 1), (8, 5, 1), (1, 4, 2)) de R
3
. Trobeu una base
daquest subespai i amplieu-la a una base de R
3
.
4. En R
4
considerem el subespai vectorial F generat pels vectors (1, 2, 1, 3) i (2, 0, 3, 2), i el subespai
G generat per (1, 6, 3, 5), (0, 4, 1, 4) i (3, 2, 1, 1). Comproveu que F G, i amplieu una base
de F ns a obtenir una base de G.
5. Doneu la dimensio i una base del subespai vectorial denit per F = (x, y, z) R
3
tals que
x y +z = x 2y = y +z = 0.
6. Sigui u
1
, u
2
, u
3
una base de K
3
. Considerem els vectors v
1
= u
1
, v
2
= au
2
+u
3
i v
3
= u
1
+u
2
+bu
3
,
on a, b K son escalars. Calculeu la base i la dimensio del subespai vectorial generat per v
1
, v
2
i
v
3
. Per a quins escalars a, b el conjunt de vectors v
1
, v
2
, v
3
es tambe una base de lespai K
3
?
7. Considerem, en R
4
, els vectors v = (10, 1, 6, 2), u
1
= (1, 3, 2, 5), u
2
= (3, 2, 4, 9), u
3
=
(4, 7, 2, 3). Pertany v al subespai generat per u
1
, u
2
, u
3
?

Es u
1
, u
2
, u
3
una base daquest
subespai? En cas armatiu, trobeu la relacio de depend`encia en v, u
1
, u
2
, u
3
.
8. En C
3
considerem els subespais F i G, on F = (0, j, 1), (0, 1, j)), i on G es el subespai generat per
(1 2j, 1 + 2j, 1) i per (5, 3 + 4j, 1 + 2j).

Es cert que C
3
= F G?
9. Determineu per a quins valors del par`ametre a els subespais vectorials F = (x, y, z) C
3
tals que
ix +(1 +j)y = (1 j)x jy +(1 +aj)z = 0 i G = (x, y, z) C
3
tals que x +ay +(a +j)z = 0
de C
3
tenen interseccio nul.la.
10. Considerem els subespais F = (1, 1, 1, 2), (0, 1, 1, 1)) i G = (1, 2, 3, 2), (1, 1, 0, 1)) de R
4
.
Trobeu les coordenades del vector v = (4, 2, 0, 8) en una base de F +G. Determineu quins vectors
f F i g G compleixen f +g = v. Raoneu perqu`e f i g no son unics.
Tema 3 - Espais vectorials 13
11. Sigui B
1
= u
1
, u
2
, u
3
una base de R
3
. Comproveu que B
2
= u
1
, u
1
+ u
2
, u
1
+ u
2
+ u
3
tambe
es una base de R
3
. Si un vector te coordenades (a, b, c) en la base B
1
, quines coordenades te en la
base B
2
?
12. Demostreu que el conjunt de vectors u
1
, u
2
, u
3
es una base de C
3
, i trobeu les components del
vector v en aquesta base, on u
1
, u
2
, u
3
, v son:
(a) u
1
= (1, 2 +j, j), u
2
= (1 + 2j, 2, 2 j), u
3
= (1, 0, 1 +j), v = (3 + 6j, 3 + 4j, 9 3j).
(b) u
1
= (1, 2i, j), u
2
= (2, 1 +j, 1), u
3
= (1, 1, i), v = (1, 2, 0).
13. En R
3
considerem les bases B
1
= (2, 1, 1), (1, 2, 1), (1, 1, 2) i B
2
= (1, 0, 1), (0, 1, 1), (1, 1, 0).
Sigui v R
3
un vector amb coordenades (x, y, z) en la base B
1
, i amb coordenades (x

, y

, z

) en
la base B
2
. Expresseu x, y i z en funcio de x

, y

i z

.
14. Sigui u, v, w una base de R
3
. Si les coordenades dels vectors (1, 1, 2), (2, 0, 3) i (1, 1, 0) en aquesta
base son, respectivament, (2, 1, 0), (2, 0, 2) i (1, 1, 2), calculeu quins son els vectors u, v i w.
15. En R
4
es consideren les famlies de vectors B = u
1
, u
2
, u
3
, u
4
i B

= v
1
, v
2
, v
3
, v
4
, on u
1
=
(0, 1, 1, 0), u
2
= (1, 0, 0, 1), u
3
= (2, 0, 1, 0), u
4
= (0, 0, 1, 1), v
1
= 2u
1
+u
2
, v
2
= u
1
+u
3
+u
4
,
v
3
= u
2
2u
3
, i v
4
= 3u
4
.
(a) Demostreu que B i B

son bases de R
4
.
(b) Sigui x R
4
el vector que te components (1, 0, 1, 0) en la base B. Trobeu les seves components
en la base B

i en la base can`onica de R
4
.
(c) Sigui e
1
el primer vector de la base can`onica de R
4
. Trobeu les coordenades de e
1
en la base
B i en la base B

.
16. Considerem les famlies de vectors B
1
= (1, 1, 0), (2, 1, 3) i B
2
= (1, 5, 6), (1, 2, 3) de R
3
.
(a) Demostreu que el subespai vectorial generat per la famlia de vectors B
1
coincideix amb el
subespai vectorial que genera la famlia B
2
.
(b) Sigui F el subespai de lapartat anterior. Trobeu, en lespai vectorial F, la matriu de canvi de
base de la base B
1
a la base B
2
.
(c) Trobeu les coordenades del vector v = (5, 7, 12) F en la base B
1
i en la base B
2
.
17. El servei despionatge de Sild`avia ha aconseguit robar un pl`anol secret del govern de Bord uria.
En el pl`anol hi apareixen la seu del Ministeri dInd ustria de Bord uria, la muntanya mes alta del
pas (el pic de Montalt), i un petit poble anomenat Blackadder. Amb gran desesperacio els espies
veuen, per`o, que no hi apareix el seu objectiu: la mundialment famosa f`abrica secreta.
Despres dinterceptar i desxifrar missatges per r`adio dels bordurs els espies sildaus saben que: en
cert sistema de refer`encia que te com origen la seu del ministeri, les coordenades del pic de Montalt
son (3.5,2.1), les coordenades de la placa gran de Blackadder son (1.9,0.7), i les coordenades de la
f` abrica secreta son (5,-2.1). Amb aquestes dades, i desconeixent el sistema de refer`encia emprat
pels bordurs, els espies sildaus poden localitzar la f`abrica en el pl`anol. Com?
Solucions
14 Tema 3 - Espais vectorials
1. (a) Certa
(b) Certa
(c) Falsa
(d) Falsa
(e) Falsa
(f) Falsa
(g) Certa nomes en el cas homogeni
2. U i V deneixen el mateix subespai vectorial de R
3
.
3. Una base de F es |(2, 1, 1), (1, 4, 2) i el vector (0, 0, 1) completa aquesta base a una de R
3
.
4. G = (1, 2, 1, 3), (2, 0, 3, 2), (3, 2, 1, 1)).
5.

Es un subespai de dimensio 1. Una base es (2, 1, 1).
6. La dimensio val 2 si a, b K son tals que ab = 1 i, en aquest cas, els vectors v
1
, v
2
determinen una base
del subespai. La dimensio val 3 si a, b K s on tals que ab ,= 1 i, en aquest cas, els vectors v
1
, v
2
, v
3
determinen una base del subespai. Per tant els vectors v
1
, v
2
, v
3
determinen una base de lespai E si, i
nomes si, ab ,= 1.
7. S, v pertany a aquest subespai. S, |u
1
, u
2
, u
3
es una base del subespai que generen aquests vectors. Les
components de v en aquesta base son (7, 3, 2).
8. S
9. F G = |0 si i nomes si a ,= 1.
10. El vector v te coordenades (2, 2, 2) en la base |(1, 1, 1, 2), (0, 1, 1, 1), (1, 1, 0, 1) de F + G. Es te que
f = (2, 4, 0, 6) (2, 1, 3, 3) i g = (2, 2, 0, 2) +(2, 1, 3, 3) per a tot R.
11. (a b, b c, c).
12. (a) Les components de v en la base u
1
, u
2
, u
3
s on (j, 2 +j, 3).
(b) Les components de v en la base u
1
, u
2
, u
3
s on ((4 7j)/15, (12 +j)/15, (1 j)/3).
13. x = (x

+z

)/2, y = (x

+y

+z

)/2, z = (x

+y

)/2.
14. u = (2, 0, 1), v = (3, 1, 0), w = (1, 0, 1/2).
15. (a)
(b) Les components de x en la base B

son (0, 1, 0, 1/3) i en la base can`onica x te components (2, 1, 0, 0).

(c) e
1
= (0, 1/3, 1/3, 1/3)
B
= (1/12, 1/6, 1/4, 1/18)
B
.
16. (a)
(b)
_
1 1
2 3
_
.
(c) v = (3, 4)
B
1
= (1, 6)
B
2
.
17. Els espies sildaus han estudiat `algebra lineal i dominen perfectament els canvis de base. Les coordenades
de la f`abrica son (-4.86,11.59) en la base e
1
= OA, e
2
= OB, on O es el ministeri, A es el pic de Montalt,
i B es la placa gran de Blackadder.
4 Matrius i transformacions lineals. Diagonalitzacio
1. Digueu quines de les seg uents aplicacions son lineals, (per K entenem R o C):
(a) f : R
2
R, on f(x, y) = x +y.
(b) f : R
2
R, on f(x, y) = xy.
(c) f : R
2
R
2
, on f(x, y) = (0, 0).
(d) f : R
2
R
2
, on f(x, y) = (7, x +y).
(e) f : K
3
K
2
, on f(x, y, z) = (x + 3y, x y +z).
(f) f : K
2
K
3
, on f(x, y) = (x +y, x y, x + 2y).
(g) f : K
2
K
2
, on f(x, y) = (x +y + 3, x y + 3).
(h) f : K
3
K
3
, on f(x, y, z) = (x +y, x +z, x y +z
2
).
(i) f : C
2
C
2
, on f(x, y) = (jx, (1 +j)x + (2 + 3j)y).
(j) f : C
3
C
3
, on f(x, y, z) = (jx, [y[, z).
2. Per a cada una de les seg uents aplicacions K-lineals f de K
n
en K
m
: doneu la matriu associada
a f en les bases can`oniques; digueu si f es injectiva, exhaustiva o bijectiva; calculeu la dimensio i
una base del nucli i de la imatge de f; i determineu laplicacio inversa f
1
en cas que existeixi.
(a) f : R
2
R
2
, on f(x, y) = (x +y, y).
(b) f : R
2
R
3
, on f(x, y) = (x y, 2x + 3y, 3x + 2y).
(c) f : R
3
R
3
, on f(x, y, z) = (3x, x y, 2x +y +z).
(d) f : C
2
C
2
, on f(x, y) = ((1 +j)x + 2y, x + (1 j)y).
(e) f : C
3
C
2
, on f(x, y, z) = (x +jy + (1 +j)z, jx y (1 j)z).
(f) f : C
3
C
3
, on f(x, y, z) = ((1 + 2j)x, jy, (1 2j)z).
3. Per a les seg uents aplicacions K-lineals f
1
i f
2
, digueu si laplicacio composicio f = f
2
f
1
es
injectiva, exhaustiva o bijectiva.
(a) f
1
: R
4
R
3
, f
2
: R
3
R
2
, on f
1
(x, y, z, t) = (x +t, y +t, z +t), f
2
(x, y, z) = (x +z, y +z).
(b) f
1
: R
3
R
3
, f
2
: R
3
R
2
, on f
1
(x, y, z) = (x +y, z, x +y), f
2
(x, y, z) = (x +z, y +z).
(c) f
1
: R
2
R
3
, f
2
: R
3
R
4
, on f
1
(x, y) = (x, x+y, xy), f
2
(x, y, z) = (x, xy, x+y+z, xz).
(d) f
1
: C
2
C
3
, f
2
: C
3
C
3
, on f
1
(x, y) = (jy, jx, x +y), f
2
(x, y, z) = (x +z, jy +jz, y +z).
(e) f
1
: C
2
C
3
, f
2
: C
3
C
2
, on f
1
(x, y) = (x, jx +y, jy), f
2
(x, y, z) = (x +jy, y +jz).
(f) f
1
: C
2
C
3
, f
2
: C
3
C
2
, on f
1
(x, y) = (x + 3y, y, y), f
2
(x, y, z) = (x y z, y z).
4. Demostreu que f
2
= f, on f es lendomorsme de R
2
denit per f(x, y) = (x/2 +y, x/4 +y/2).
16 Tema 4 - Matrius i transformacions lineals. Diagonalitzacio
5. Siguin f
1
i f
2
els endomorsmes de R
3
denits per f
1
(x, y, z) = (x+y +2z, 2x+y +z, x+2y +z) i
f
2
(x, y, z) = (2y +z, x +3y +z, x +y). Donar bases del nucli i de la imatge de f
1
f
2
. Existeixen
vectors no nuls v R
3
tals que f
1
(v) = f
2
(v)? En cas armatiu, determineu-los.
6. Considerem, per a cada valor del par`ametre real a R, lendomorsme f
a
de R
3
denit per
f
a
(x, y, z) = ((a 2)x y + 2z, 2x + (1 a)y + (a + 1)z, ax 3y + 2az). Per a quins valors del
par`ametre a lendomormsme f
a
es un epimorsme, un monomorsme o un isomorsme?
7. Sigui a R. Considerem laplicacio lineal f
a
: R
3
R
3
, on f
a
(x, y, z) = (ax z, x +y +z, 2y).
(a) Trobeu la dimensio i una base del nucli i de la imatge de f
a
segons els valors de a. Per a quins
valors a R lendomorsme f
a
es un monomorsme, un epimorsme o un isomorsme?
(b) Siguin S, S

R
3
els subespais vectorials denits per S = (x, y, z) R
3
tals que 2x+y+z = 0
i S

= (1, 1, 2), (1, 1, 6)). Determineu els valors de a per als quals f
a
(S) = S

.
8. Es considera, en R
3
, lendomorsme f
a
denit per f
a
(x, y, z) = (x + az, ay + x, z + ay), on a es
un par`ametre real.
(a) Trobeu la dimensio i una base del nucli i de la imatge de f
a
segons els valors de a. Per a quins
valors a R lendomorsme f
a
es un monomorsme, un epimorsme o un isomorsme?
(b) Sigui F el subespai de R
3
denit per F = (x, y, z) R
3
tals que x + y + z = 0. Per a
quins valors de a es te que dimf
a
(F) = 1? Quan f
a
(F) = F? Quan f
a
(F) + F = R
3
? Quan
f
a
(F) F = R
3
?
9. Sigui f lendomorsme de R
3
donat per f(x, y, z) = (x y + z, 0, x z). Demostreu que els
vectors v
1
= (1, 1, 1), v
2
= (1, 2, 3), v
3
= (2, 0, 1) determinen una base de R
3
, i trobeu la matriu
associada a f en aquesta base. Determineu un vector w R
3
tal que f(w) = 14v
1
+ 7v
2
4v
3
.
10. Sigui f lendomorsme de C
3
donat per f(x, y, z) = (8x 9y + 25z, 2y 5z, 2x + 3y 8z).
Demostreu que els vectors v
1
= (1+3j, 5, 2j), v
2
= (13j, 5, 2+j), v
3
= (3, 2, 0) determinen
una base de C
3
, i trobeu la matriu associada a f en aquesta base. Calculeu f(jv
1
+jv
2
+
1
2
v
3
).
11. Sigui u
1
, u
2
, u
3
una base de R
3
. Sigui f lendomorsme de R
3
donat per f(u
1
) = u
1
+ u
2
+ u
3
,
f(u
2
) = 2u
1
u
3
, f(u
3
) = f(u
1
u
2
). Comproveu que els vectors v
1
= u
1
u
2
, v
2
= u
2
+ u
3
,
v
3
= 2u
1
u
3
determinen una base de R
3
, i doneu la matriu associada a f en aquesta base.
12. Sigui u
1
, u
2
, u
3
una base de C
3
. Sigui f un C-endomorsme de C
3
del qual sabem que f(u
1
) =
u
1
+ u
2
, que f(u
3
) = ju
1
, i que Ker f = u
1
+ u
2
). Comproveu que els vectors v
1
= u
1
+ u
3
,
v
2
= (1 + j)u
1
+ u
2
, v
3
= ju
1
+ ju
2
determinen una base de C
3
, i doneu la matriu associada a f
en aquesta base.
13. Sigui v
1
, v
2
, v
3
una base de K
3
, i sigui e
1
, e
2
, e
3
, e
4
una base de K
4
.
(a) Trobeu la dimensio i una base del nucli i de la imatge de laplicacio lineal f : K
4
K
3
denida
per f(e
1
) = v
1
+ 2v
2
+v
3
, f(e
2
) = v
2
+v
3
, f(e
3
) = v
1
+v
2
, f(e
4
) = v
1
v
2
.
(b) Comproveu que els vectors u
1
= e
1
+e
4
, u
2
= e
1
+e
3
, u
3
= e
1
+e
2
, u
4
= e
1
e
2
e
3
determinen
una base de K
4
, i que els vectors w
1
= f(u
1
), w
2
= f(u
2
), w
3
= f(u
3
) determinen una base
de K
3
. Doneu la matriu associada a f en aquestes bases.
14. Trobeu la matriu en base can`onica dun endomorsme de R
2
que a cada punt del pla li fa corre-
spondre el seu sim`etric respecte la recta y = ax. Per fer-ho frobeu primer dos punts dels quals
sigui f`acil trobar les seves imatges.
15. Trobeu els valors i vectors propis de les seg uents matrius. Digueu quines delles son diagonalitzables
i, si ho son, determineu una base on la matriu tingui forma diagonal.
Tema 4 - Matrius i transformacions lineals. Diagonalitzacio 17
(a)
_
1 1
0 2
_
(b)
_
1 1
1 1
_
(c)
_
_
2 0 0
3 1 3
3 3 1
_
_
(d)
_
_
2 4 5
3 5 5
0 0 1
_
_
(e)
_
_
2 20 4
0 3 0
1 7 2
_
_
(f)
_
_
2 2 1
1 3 1
0 1 2
_
_
(g)
_
_
0 2 0
1 0 1
0 2 0
_
_
(h)
_
_
16 +j 35 24
0 j 0
12 26 18 +j
_
_
(i)
_
_
_
_
0 4 0 1
0 2 0 0
0 0 0 0
4 8 12 4
_
_
_
_
16. Determineu els valors dels par`ametres per als quals les seg uents matrius son diagonalitzables i, en
aquest cas, doneu la seva forma diagonal.
(a)
_
cos a sina
sina cos a
_
(b)
_
_
1 0 0
a 1 0
b c 2
_
_
(c)
_
_
5 0 0
0 1 b
3 0 a
_
_
(d)
_
_
3 0 1
1 4 a
1 0 5
_
_
(e)
_
_
2a + 3 4a + 5 4a 9
0 1 0
a + 1 2a + 2 2a 3
_
_
(f)
_
_
2a + 3 3a 3 8a b + 10
2a + 2 3a 2 8a + 2b + 7
0 0 b
_
_
18 Tema 4 - Matrius i transformacions lineals. Diagonalitzacio
17. Trobeu una matriu A /
33
(R) que tingui vectors propis (1, 2, 1), (1, 0, 1) i (0, 1, 2) amb
valors propis 2, 1 i 2 respectivament.
18. Sabent que (1, 1, 0), (1, 0, 2) i (0, 1, 1) son vectors propis de la matriu
_
_
a 1 p
b 2 q
c 1 r
_
_
, deter-
mineu a, b, c, p, q, r i els valors propis de la matriu.
19. Considerem lendomorsme f
a,b
de R
3
denit per f
a,b
(x, y, z) = (x + ay + bz, 3y, bx + z). Deter-
mineu per a quins valors dels par`ametres reals a, b R lendomorsme f
a,b
es diagonalitzable i te,
exactament, dos valors propis diferents.
20. Sigui a C, i sigui f
a
End
C
(C
3
) lendomorsme denit per f
a
(x, y, z) = (2y, a
2
x + az, 2ay).
Per a quins valors del par`ametre a el subespai vectorial F = (x, y, z) C
3
tals que x +z = 0 es
un subespai invariant per f
a
?
21. Sigui a R, i sigui f
a
lendomorsme de R
3
denit per f
a
(x, y, z) = (x+ay+az, x+yz, x+2z).
(a) Determineu els valors de a per als quals lendomorsme f
a
es diagonalitzable. Per a aquests
valors del par`ametre a doneu una base respecte de la qual la matriu tingui forma diagonal.
(b) Siguin f i g els endomorsmes de R
3
denits per f(x, y, z) = (x+y+z, 2x+5y+2z, 2x5y
2z), i per g(x, y, z) = (2y 2z, 0, 2y + 2z). Determineu una base v
1
, v
2
, v
3
de R
3
respecte
de la qual les matrius associades als endomorsmes f i g siguin diagonalitzables.
(c) Sigui F = (x, y, z) R
3
tals que x + 2y + 3z = 0. Determineu els valors del par`ametre real
a per als quals el subespai F es invariant per lendomorsme f
a
.
22. Aplicant el teorema de Cayley-Hamilton calculeu A
1
, A
4
i p(A), on p = x
3
4x
2
+ 3x, i on A es
la matriu:
(a)
_
2 1
1 2
_
(b)
_
1 2
1 0
_
(c)
_
_
2 4 5
3 5 5
0 0 1
_
_
(d)
_
_
2 0 0
3 1 3
3 3 1
_
_
Solucions
1. (a) Lineal.
(b) No lineal.
Tema 4 - Matrius i transformacions lineals. Diagonalitzacio 19
(c) Lineal.
(d) No lineal.
(e) Lineal.
(f) Lineal.
(g) No lineal.
(h) No lineal.
(i) Lineal.
(j) No lineal.
2. (a) Matriu:
_
1 1
0 1
_
.

Es isomorsme amb inversa f
1
(x, y) = (x +y, y).
(b) Matriu:
_
_
1 1
2 3
3 2
_
_
.

Es monomorsme, per`o no es epimorsme. La imatge te dimensio 2 i una base
es |(1, 2, 3), (1, 3, 2).
(c) Matriu:
_
_
3 0 0
1 1 0
2 1 1
_
_
.

Es isomorsme amb inversa f
1
(x, y, z) = (x/3, x/3 y, x +y +z).
(d) Matriu:
_
1 +j 2
1 1 j
_
. No es monomorsme, ni epimorsme, ni isomorsme. El nucli te dimensio
1 i una base es |(1 +j, 1). La imatge te dimensio 1 i una base es |(1 +j, 1).
(e) Matriu:
_
1 j 1 +j
j 1 1 +j
_
. No es monomorsme, ni epimorsme, ni isomorsme. El nucli te
dimensio 2 i una base es |(j, 1, 0), (1 j, 0, 1). La imatge te dimensio 1 i una base es |(1, j).
(f) Matriu:
_
_
1 + 2j 0 0
0 j 0
0 0 1 2j
_
_
.

Es isomorsme i f
1
(x, y, z) = ((1 2j)x/5, jy, (1 + 2j)z/5).
3. (a) No es monomorsme.

Es epimorsme. No es isomorsme.
(b) No es monomorsme.

Es epimorsme. No es isomorsme.
(c)

Es monomorsme. No es epimorsme. No es isomorsme.
(d)

Es monomorsme. No es epimorsme. No es isomorsme.
(e)

Es monomorsme.

Es epimorsme.

Es isomorsme.
(f) No es monomorsme. No es epimorsme. No es isomorsme.
4.
5. |v R
3
tals que f
1
(v) = f
2
(v) = (2, 1, 1)).
6. Lendomorsme f
a
es bijectiu si i nomes si a ,= 1, 3. Si a = 1, 3, aleshores f
a
no es ni epimorsme ni
monomorsme.
7. (a) Si a ,= 1, aleshores f es un automorsme. Si a = 1, aleshores rang f
1
= 2. En aquest cas el nucli
es el subespai generat pel vector (1, 0, 1), i la imatge es el subespai generat pels vectors (0, 1, 2) i
(1, 1, 0).
(b) f
a
(S) ,= S

per a qualsevol valor de a.

8. (a) Si a = 0, aleshores dimImf
a
= 2 i dimKer f
a
= 1, amb |(0, 1, 0) base del nucli i amb |(1, 1, 0),
(0, 0, 1) base de la imatge. Si a = 1, aleshores dimImf
a
= 2 i dimKer f
a
= 1, amb |(1, 1, 1)
base del nucli i amb |(1, 1, 0), (0, 1, 1) base de la imatge. En aquest cas no es monomorsme,
ni epimorsme, ni isomorsme. Si a ,= 0, 1, aleshores dimImf
a
= 3 i dimKer f
a
= 0. Per tant:
Ker f
a
= |0 no te base; Imf
a
= R
3
amb base la base can`onica de R
3
; i, en aquest cas, f
a
es
automorsme.
(b) Per a cap valor de a. Si i nomes si a = 1. Si i nomes si a ,= 1. Per a cap valor de a.
20 Tema 4 - Matrius i transformacions lineals. Diagonalitzacio
9.
1
13
_
_
2 4 14
1 2 7
5 36 4
_
_
, w = (26, 0, 13).
10.
_
_
j 0 0
0 j 0
0 0 2
_
_
, f(jv
1
+jv
2
+
1
2
v
3
) = (1, 12, 4).
11.
1
3
_
_
1 1 1
4 4 4
2 1 4
_
_
.
12.
_
_
0 0 0
1 0 0
0 1 0
_
_
.
13. (a) dimImf = 3, Imf = E
3
, dimKer f = 1, Ker f = e
1
e
2
e
3
).
(b)
_
_
1 0 0 0
0 1 0 0
0 0 1 0
_
_
.
14.
1
1+a
2
_
1 a
2
2a
2a a
2
1
_
15. (a) Els valors propis son 1 i 2. Els vectors propis de valor propi 1 son (1, 0)), i els de valor propi 2 son
(1, 1)). La matriu es R-diagonalitzable i C-diagonalitzable. Te forma diagonal Diag(1, 2) respecte
de la base |(1, 0), (1, 1).
(b) No te valors propis reals. No te vectors propis reals. No es R-diagonalitzable.
Sobre C els valors propis son 1 + j i 1 j. Els vectors propis de valor propi 1 + j son (1, j)), i els
de valor propi 1 j son (1, j)). La matriu es C-diagonalitzable. Te forma diagonal Diag(1 +j, 1 j)
respecte de la base |(1, j), (1, j).
(c) Els valors propis son 2 i 4. Els vectors propis de valor propi 2 son (1, 0, 1), (0, 1, 1)), i els de valor
propi 4 son (0, 1, 1)). La matriu es R-diagonalitzable i C-diagonalitzable. Te forma diagonal
Diag(2, 2, 4) respecte de la base |(1, 0, 1), (0, 1, 1), (0, 1, 1).
(d) Els valors propis son 1 i 2. Els vectors propis de valor propi 1 son (5, 0, 3), (0, 5, 4)), i els de
valor propi 2 son (1, 1, 0)). La matriu es R-diagonalitzable i C-diagonalitzable. Te forma diagonal
Diag(1, 1, 2) respecte de la base |(5, 0, 3), (0, 5, 4), (1, 1, 0).
(e) Els valors propis son 0 i 3. Els vectors propis de valor propi 0 son (2, 0, 1)), i els de valor propi 3
son (8, 1, 3)). La matriu no es ni R-diagonalitzable ni C-diagonalitzable.
(f) En R te un unic valor propi: 3. Els vectors propis de valor propi 3 son (1, 1, 1)). La matriu no es
R-diagonalitzable.
En C els valors propis son 3, 2 + j, 2 j. Els vectors propis de valor propi 3 son (1, 1, 1)), els
de valor propi 2 + j son (2 j, j, 1)), i els de valor propi 2 j s on (2 + j, j, 1)). La matriu
es C-diagonalitzable i te forma diagonal Diag(3, 2 + j, 2 j) respecte de la base |(1, 1, 1), (2
j, j, 1), (2 +j, j, 1).
(g) En R te un unic valor propi: 0. Els vectors propis de valor propi 0 son (1, 0, 1)). La matriu no es
R-diagonalitzable.
En C te valors propis 0, 2j, 2j. Els vectors propis de valor propi 0 son (1, 0, 1)), els de valor propi
2j son (1, j, 1)), i els de 2j s on (1, j, 1)). La matriu es C-diagonalitzable i te forma diagonal
Diag(0, 2j, 2j) respecte de la base |(1, 0, 1), (1, j, 1), (1, j, 1).
(h) Te dos valors propis i, 2 + j. Els vectors propis de valor propi i son (3, 0, 2)), i els de valor propi
2 +j s on (4, 0, 3)). La matriu no es C-diagonalitzable.
(i) Els valors propis son 0 i 2. Els vectors propis de valor propi 0 son (3, 0, 1, 0)), i els de valor propi 2
son (1, 0, 0, 2), (0, 1, 0, 4)). La matriu no es ni R-diagonalitzable ni C-diagonalitzable.
16. (a) En R diagonalitza si i nomes si a = k amb k Z. En aquest cas, te forma diagonal Diag(1, 1).
En C diagonalitza per a tot valor del par`ametre a R. Te forma diagonal Diag(cos a +j sin a, cos a
j sina).
Tema 4 - Matrius i transformacions lineals. Diagonalitzacio 21
(b) Si a = 0, aleshores la matriu es diagonalitzable per a tot valor de b i c. La seva forma diagonal es
Diag(1, 1, 2).
Si a ,= 0, aleshores la matriu no es diagonalitzable.
(c) Si a ,= 1, 5, aleshores la matriu es diagonalitzable per a tot valor de b. La seva forma diagonal es
Diag(1, 5, a).
Si a = 5, aleshores la matriu no es diagonalitzable.
Si a = 1 i b = 0, aleshores la matriu es diagonalitzable. La seva forma diagonal es Diag(1, 1, 5).
Si a = 1 i b ,= 0, aleshores la matriu no es diagonalitzable.
(d) Mai es diagonalitzable.
(e) Si a > 0, aleshores es R-diagonalitzable i C-diagonalitzable. En aquest cas te forma diagonal
Diag(1, +

a,

a).
Si a = 0, aleshores no es ni R-diagonalitzable ni C-diagonalitzable.
Si a < 0, aleshores es C-diagonalitzable pero no es R-diagonalitzable. Sobre C te forma diagonal
Diag(1, +j

a, j

a).
(f) Diagonalitza si i nomes si a ,= b. En aquest cas, te forma diagonal Diag(1, a, b).
17.

Es la matriu
_
_
5/2 3 3/2
4 6 4
7/2 5 9/2
_
_
.
18. a = 2, b = c = 1, p = 1, q = r = 1/2, i els valors propis de (1, 1, 0), (1, 0, 2), (0, 1, 1) son 3, 0, 3/2
respectivament.
19. Per a b = 0 i a R arbitrari. Per a b = 2 i a = 0. Per a b = 2 i a = 0.
20. a = 1.
21. (a) Lendomorsme es diagonalitzable si i nomes si a = 0. En aquest cas els valors propis son 1 i 2,
els vectors propis de valor propi 1 son (1, 0, 1), (0, 1, 0)), i els de valor propi 2 son (0, 1, 1)).
Lendomorsme te forma diagonal Diag(1, 1, 2) en la base (1, 0, 1), (0, 1, 0), (0, 1, 1).
(b) En la base v
1
= (1, 0, 1), v
2
= (1, 1, 1), v
3
= (0, 1, 1) els endomorsmes f i g son diagonalitzables.
En aquesta base f te forma diagonal Diag(0, 1, 3) i g te forma diagonal Diag(2, 0, 0).
(c) a = 2.
22. (a) A
1
=
1
3
(A 4 Id) =
_
2/3 1/3
1/3 2/3
_
.
A
4
= 40A 39 Id =
_
41 40
40 41
_
.
p(A) = 0.
(b) A
1
=
1
2
(A+ Id) =
_
0 1
1/2 1/2
_
.
A
4
= 3A+ 2 Id =
_
1 6
3 2
_
.
p(A) = 2A+ 6 Id =
_
4 4
2 6
_
.
(c) A
1
=
1
2
(A
2
4A+ 5 Id) =
_
_
5/2 2 5/2
3/2 1 5/2
0 0 1
_
_
.
A
4
= 11A
2
18A+ 8 Id =
_
_
44 60 75
45 61 75
0 0 1
_
_
.
p(A) = 2A+ 2 Id =
_
_
6 8 10
6 8 10
0 0 0
_
_
.
22 Tema 4 - Matrius i transformacions lineals. Diagonalitzacio
(d) A
1
=
1
16
(A
2
+ 12 Id) =
_
_
1/2 0 0
3/8 1/8 3/8
3/8 3/8 1/8
_
_
.
A
4
= 12A
2
16A =
_
_
16 0 0
120 136 120
120 120 136
_
_
.
p(A) = 4A
2
+ 15A 16 Id =
_
_
2 0 0
69 71 69
69 69 71
_
_
.
5 Espais euclidians
1. Donats dos vectors x = (x
1
, x
2
) i y = (y
1
, y
2
), de R
2
, determineu si deneix un producte escalar
loperacio x y = 2x
1
y
1
+x
1
y
2
+x
2
y
1
+ 4x
2
y
2
.
2. Si x = (x
1
, x
2
, . . . , x
n
) i y = (y
1
, y
2
, . . . , y
n
) R
n
, determineu quines de les seg uents aplicacions
f : R
n
R
n
R deneixen un producte escalar:
(a) f(x, y) =
_
n

i=1
x
i
__
n

i=1
y
i
_
(b) f(x, y) =
n

i=1
(x
i
+y
i
)
2

i=1
x
2
i

n

i=1
y
2
i
(c) f(x, y) =
n

i=1
[x
i
y
i
[ (d) f(x, y) = x
1
y
1
x
2
y
2
x, y R
2
3. (a) Determineu quines de les seg uents matrius son la matriu (respecte de la base can`onica) dalgun
producte escalar de R
3
:
_
_
3 1 2
1 0 1
2 1 2
_
_
;
_
_
1 1 1
1 1 1
1 1 1
_
_
;
_
_
6 3 5
3 2 2
5 2 6
_
_
.
(b) Determineu quines de les seg uents matrius son la matriu (respecte de la base can`onica) dalgun
producte escalar de C
3
:
_
_
1 i 1
i 1 1
1 1 i
_
_
;
_
_
1 i i
i 2 1
i 1 2
_
_
;
_
_
1 +i 1 i i
1 i 1 +i 1
i 1 1
_
_
.
4. (a) Calculeu la matriu del producte escalar habitual de R
3
en la base
(1, 2, 1), (2, 3, 2), (1, 1, 2).
(b) Calculeu la matriu del producte escalar habitual de C
3
en la base
(1, i, 1), (i, 1, i), (0, 1, i).
5. Considereu a R
3
el producte escalar tal que la seva matriu en la base can`onica es
G =
_
_
34 12 5
12 41 5
5 5 2
_
_
.
Trobeu la matriu daquest producte escalar en la base (2, 1, 1), (0, 1, 2), (3, 1, 0).
24 Tema 5 - Espais euclidians
6. Calculeu langle entre els vectors u = (2, 1, 0) i v = (2, 0, 1) en lespai euclidi`a R
3
amb el producte
escalar que en la base can`onica te matriu G =
_
_
5 2 2
2 5 2
2 2 5
_
_
.
7. Sigui (E, ) un espai euclidi`a, on representa un producte escalar. Siguin u, v, w vectors de E
tals que |u| = |v| = 1, |w| = 2, ang(u, w) = ang(v, w) = /3 i ang(u, v) = /2. Calculeu
(u +v) (v +w).
8. Sigui B = (1, 1), (0, 1) una base ortogonal de R
2
i (1, 0) i (0, 2) vectors unitaris. Determineu
la matriu de producte escalar en la base B i en la base can`onica. Calculeu langle entre (1, 0) i
(0, 2).
9. Trobeu una base ortonormal de lespai euclidi`a R
3
respecte del producte escalar que en la base
can`onica te matriu
G =
_
_
2 1 1
1 2 1
1 1 2
_
_
.
10. Considereu lespai euclidi`a R
4
amb el producte escalar habitual. Trobeu una base ortonormal del
subespai F = (1, 2, 1, 0), (2, 3, 2, 1), (1, 0, 1, 0)).
11. Sigui u
1
, u
2
, u
3
una base ortonormal dun espai euclidi`a de dimensio 3. Trobeu els valors de i
reals tals que els vectors v
1
= u
2
+ u
3
, v
2
= u
3
+ u
1
i v
3
= u
1
+ u
2
son unitaris i que
dos a dos formen un angle de /3.
12. (a) Existeix algun producte escalar a R
3
tal que (1, 2, 1), (1, 0, 2), (0, 1, 1) sigui una base
ortonormal?
(b) En cas armatiu, es unic?
(c)

Es aquesta l unica base ortonormal daquest espai euclidi`a?
(d) Trobeu la matriu daquest producte escalar en la base can`onica.
(e) Calculeu (0, 2, 3) (0, 3, 2).
13. Considereu lespai vectorial unitari C
3
:
(a) Trobeu una base ortonormal, respecte del producte escalar habitual de C
3
, del subespai W =
(1, i, 0), (1, 2, 1 i)).
(b) Trobeu tambe la projeccio i la component ortogonals del vector v = (i, i, i) respecte de W.
14. Donat el subespai vectorial de lespai euclidi`a R
5
, W = (1, 2, 3, 1, 2), (2, 4, 7, 2, 1)), trobeu una
base del seu complement ortogonal.
15. A lespai euclidi`a R
4
, amb el producte escalar habitual:
(a) Trobeu unes equacions que deneixin H

, on H el subespai denit per les equacions

2x
1
+x
2
+3x
3
x
4
= 0
3x
1
+2x
2
2x
4
= 0
_
.
(b) Trobeu una base de F

, on F es el subespai generat pels vectors (1, 0, 2, 1) i (0, 1, 2, 1).

16. A lespai euclidi`a R
4
, amb el producte escalar habitual, trobeu la projeccio ortogonal i la component
ortogonal del vector x respecte del subespai H, si:
(a) x = (4, 1, 3, 4) i H = (1, 1, 1, 1), (1, 2, 2, 1), (1, 0, 0, 3)).
Tema 5 - Espais euclidians 25
(b) x = (7, 4, 1, 2) i H es el subespai denit per les equacions
2x
1
+x
2
+x
3
+3x
4
= 0
2x
1
+2x
2
+2x
3
+x
4
= 0
x
1
+2x
2
+2x
3
9x
4
= 0
_
_
_
.
17. Donada laplicacio lineal de R
4
en R
4
que, en la base can`onica, te matriu
A =
_
_
_
_
1 1 0 1
1 0 1 0
1 3 2 3
2 2 1 3
_
_
_
_
,
trobeu una base ortogonal del seu nucli i projecteu ortogonalment el vector v = (1, 1, 1, 1) sobre
aquest nucli.
18. Sigui H = (x
1
, x
2
, x
3
, x
4
) C
4
[ x
1
x
2
+ ix
3
= 0. Consideris el producte escalar habitual de
C
4
.
(a) Doneu una base ortogonal de H.
(b) Determineu un suplementari ortogonal de H.

Es unic?
(c) Calculeu la projeccio ortogonal de (i, 0, 0, 0) sobre H i sobre H

.
19. Donats u, v R
3
es deneix el producte vectorial de u i v, u v, com l unic vector de R
3
que
verica que (u v), x = det(u, v, x) per a tot x R
3
. Proveu que:
(a) u v = (u
2
v
3
u
3
v
2
, u
3
v
1
u
1
v
3
, u
1
v
2
u
2
v
1
).
(b) u v = 0 u, v son linealment dependents.
(c) u v u, v)

.
20. En un Cespai vectorial de dimensio 3, es considera certa base e
1
, e
2
, e
3
. Trobeu la matriu
asssociada al producte escalar en aquesta base si es coneix que [[e
1
[[ =

2, [[e
2
[[ =

3, [[e
3
[[ >

11,
que U = xe
1
+ ye
2
+ ze
3
[x + y + iz = 0 es ortogonal a e
1
) i que la projeccio ortogonal de
e
1
+e
2
+ie
3
sobre e
2
) es (1 +i)e
2
21. Sigui E un espai euclidi`a i sigui B = e
1
, e
2
, e
3
una base ortonormal. Trobeu la dist`ancia mnima
de v = (6, 0, 4)
B
i F = (1, 1, 1)
B
, (1, 0, 3)
B
)
22. Sigui lespai euclidi`a R
3
amb el producte escalar que a la base can`onica te matriu G =
_
_
5 2 0
2 1 0
0 0 1
_
_
,
F = (1, 1, 0)) i v = (2, 1, 1). Trobeu el vector v
1
F que fa mnima la dist`ancia d(v, F). Doneu
tambe aquesta dist`ancia.
23. Trobeu els valors de x, y, z que fan mnim lerror en el sistema sobredeterminat donat per:
x + y + z = 10
2x + 3y + z = 5
x + 2y + 2z = 1
x + 5y + 2z = 6
4x y 2z = 1
24. Les mesures preses en un laboratori duna certa magnitud m al llarg del temps venen donades per
la taula seg uent:
26 Tema 5 - Espais euclidians
temps m
1 -5
2 -3
3 1
4 10
5 25
6 40
Se sap que la magnitud m(t) segueix una llei quadr`atica, es a dir, m(t) = at
2
+bt +c. Trobeu els
valors de a, b, c que suposa el mnim error de mesura.
Solucions
1. S, es un producte escalar.
2.

Es producte escalar laplicacio de lapartat (b).
3. (a) Nomes la tercera matriu correspon a un producte escalar.
(b) Nomes la segona matriu correspon a un producte escalar.
4. (a) (a)
_
_
6 6 1
6 17 3
1 3 6
_
_
(b)
_
_
3 i 2i
i 3 0
2i 0 2
_
_
(b)
_
_
237 46 195
46 69 45
195 45 275
_
_
5.
_
_
237 46 195
46 69 45
195 45 275
_
_
.
6. Langle entre u i v es aproximadament 0.707 radians.
7. 3
8. G
B
=
_
3/4 0
0 1/4
_
, G
B
0
=
_
1 1/4
1/4 1/4
_
on B
0
representa la base can`onica. Langle es /3.
9. Una base ortonormal es u
1
=
1

2
(1, 0, 0), u
2
=
1

6
(1, 2, 0), u
3
=
1

12
(1, 1, 3).
10.
_
1

6
(1, 2, 1, 0),
1

12
(1, 1, 3, 1),
1

6
(2, 1, 0, 1)
_
11. = =
1

2
12. (a) S.
(b) S, es unic.
(c) No es l unica base ortonormal per aquest producte.
(d) La matriu del producte escalar en la base canonica es
1
25
_
_
29 13 7
13 11 4
7 4 6
_
_
.
Tema 5 - Espais euclidians 27
(e) 2
13. (a)
1

2
(1, i, 0),
1

18
(1 + 2i, 2 i, 2 2i).
(b) La projeccio ortogonal es
_
1
9
+
2i
3
,
1
3
+
10i
9
,
4
9
+
2i
3
_
; i la component ortogonal es
_
1
9
+
i
3
,
1
3

i
9
,
4
9
+
i
3
_
.
14. (2, 1, 0, 0, 0), (13, 0, 4, 1, 0), (17, 0, 5, 0, 1).
15. (a) Unes equacions que deneixen H

s on
6x
1
9x
2
x
3
= 0
x
2
+x
4
= 0
_
.
(b) El vectors (2, 2, 1, 0) i (1, 1, 0, 1) son una base de F

.
16. (a) La projeccio ortogonal de x sobre H es (1, 1, 1, 5), i la seva component ortogonal es (3, 0, 2, 1).
(b) La projeccio ortogonal de x sobre H es (0, 3/2, 3/2, 0), i la seva component ortogonal es (7, 5/2, 5/2, 2).
17. Una base del nucli es |(1, 0, 1, 1) i la projeccio dona (1/3)(1, 0, 1, 1).
18. (a) Per exemple |(1, 1, 0), (i/2, i/2, 1, 0), (0, 0, 1).
(c) La projecio ortogonal sobre H es
1
3
(2i, i, 1, 0) i la component ortogonal es
1
3
(i, i, 1, 0).
19. (a)
(b)
(c)
20.
_
_
2 2 2i
2 3 3 2i
2i 3 + 2i a
_
_
6 Altres espais vectorials
1. Digueu quines de les seg uents proposicions son certes, (per K entenem R o C):
(a) El conjunt
__
a b a +b
b c b + 2
_
amb a, b, c C
_
es un subespai vectorial de /
23
(C).
(b) El conjunt A /
nn
(K) amb Tr(A) = 0 es un subespai vectorial de /
nn
(K).
(c) El conjunt A /
nn
(K) amb det(A) = 0 es un subespai vectorial de /
nn
(K).
(d) El conjunt A /
nn
(K) tals que AM = MA, on M /
nn
(K) es una matriu xada, es
un subespai vectorial de /
nn
(K).
(e) El conjunt dels polinomis reals de grau mes gran que 4 es un subespai vectorial de R[x].
(f) El conjunt p C[x] tals que p(1 +j) = 0 es un subespai vectorial de C[x].
2. Trobeu a, b R de manera que les matrius A =
_
3 2
4 1
_
, B =
_
2 3
1 5
_
i C =
_
9 a
3 b
_
siguin linealment dependents. Trobeu la relacio de depend`encia.
3. Sigui E = /
22
(R). Trobeu una base i la dimensio del subespai vectorial F de E denit per
F =
__
a b
b a
_
amb a, b R
_
, i determineu un subespai G E de manera que E = F G.
4. Sigui E el R-espai vectorial de les funcions reals de variable real. Trobeu la dimensio i una base
dels subespais vectorials de E generats per les funcions:
(a) e
ax
, xe
ax
.
(b) e
x
, e
x
, coshx.
(c) 1, cos 2x, sin
2
x.
(d) e
ax
, xe
ax
, x
2
e
ax
.
(e) cos x, sinx.
(f) e
x
cos x, e
x
sinx.
5. Demostreu que 1 +x
3
, 2x + 3x
2
, 1 x
2
, x + 2x
2
es una base de R
3
[x] i trobeu les coordenades
de 1 + 5x + 10x
2
+ 2x
3
en aquesta base.
6. Determineu si lespai vectorial de les funcions reals contnues a linterval unitat admet estructura
despai euclidi`a amb el producte f g =
_
1
0
e
t
f(t)g(t)dt.
7. Considereu lespai euclidi`a format per les funcions reals de variable real contnues a linterval [0, 1].
Sigui el producte escalar denit per
f(x) g(x) =
_
1
0
f(x)g(x) dx
Tema 6 - Altres espais vectorials 29
Si f
1
i f
2
venen donades per
f
1
(x) = a
0
+a
1
x +. . . +a
r
x
r
f
2
(x) = b
0
+b
1
x +. . . +b
s
x
s
Proveu que
f
1
f
2
=
r

i=0
s

j=0
a
i
b
j
i +j + 1
8. (a) Trobeu una base ortonormal de R
2
[x] respecte de la m`etrica f g =
_
1
0
f(x)g(x)dx.
(b) Donats f(x) = x+2 i g(x) = x
2
2x3, calculeu f g i la norma de f, respecte de la m`etrica
anterior.
9. Sigui E un espai euclidi`a i siguin x, y E tals que d(x, y) = 3, d(x, 2y) = 5 i |x| = |y|. Trobeu
x y
10. Considereu lespai vectorial de les matrius /
22
(R), amb el producte escalar denit per A B =
Tra ca (B
t
A).
(a) Comproveu que B =
__
1 0
0 0
_
,
_
0 1
0 0
_
,
_
0 0
1 0
_
,
_
0 0
0 1
__
es una base ortonormal
daquest espai.
(b) Si S es el subespai de les matrius sim`etriques, trobeu S

.
(c) Si D es el subespai de les matrius diagonals, trobeu tambe D

.
11. Considerem a lespai vectorial de matrius 2 2 el producte escalar denit per A B = tr(A
t
B).
Amb aquesta m`etrica, trobeu les matrius que equidisten dels v`ertexs del triangle format per
p
1
=
_
1 0
0 1
_
, p
2
=
_
1 1
0 0
_
, p
3
=
_
1 0
1 1
_
12. Considereu lespai euclidi`a format per les funcions integrables a linterval (1, 1). Sigui el producte
escalar denit per
f g =
_
1
1
x
2
f(x)g(x) dx
Es demana:
(a) Tot aplicant el m`etode de Gramm-Schmidt al conjunt de polinomis 1, x, x
2
, trobeu una base
ortonormal del subespai de polinomis de grau mes petit o igual a 2.
(b) Sigui f(x) denida per:
f(x) =
_
2 0 x < 1
1 1 < x < 0
Aproximeu f(x) a linterval (1, 1) amb una combinacio lineal de la base trobada a lapartat
anterior.
13. A lespai vectorial de funcions contnues a linterval [1, 1] considerem el producte escalar denit
per f g =
_
1
1
f(x)g(x) dx i el conjunt de funcions B = sinx, sin2x, sin3x. Sigui F el
subespai generat per B. Es demana:
(a) Proveu que els elements de B son ortogonals respecte el producte escalar donat
(b) Trobeu la funcio de F que millor aproxima la funcio f(x) = x respecte la m`etrica donada.
30 Tema 6 - Altres espais vectorials
Solucions
1. (a) Falsa
(b) Certa
(c) Falsa
(d) Certa
(e) Falsa
(f) Certa
2. A, B i C s on linealment dependents si i nomes si a = 33 i b = 48. Aleshores: 3A+ 9B C = 0.
3. Els vectors
_
1 0
0 1
_
i
_
0 1
1 0
_
formen una base de F que te, doncs, dimensio 2. Podem considerar
G =
__
0 0
1 0
_
,
_
0 0
0 1
__
.
4. (a) La dimensio es 2. El conjunt |e
ax
, xe
ax
es una base.
(b) La dimensio es 2. El conjunt |e
x
, e
x
es una base.
(c) La dimensio es 2. El conjunt |1, cos 2x es una base.
(d) La dimensio es 3. El sistema de generadors donat es una base.
(e) La dimensio es 2. El sistema de generadors donat es una base.
(f) La dimensio es 2. El sistema de generadors donat es una base.
5. Les coordenades son (2, 1, 1, 3).
6. S, es un espai euclidi`a.
7.
8. (a) |1,

3(1 + 2x),

5(1 6x + 6x
2
)
(b) -37/4;
_
19/3
9.
5
2
10. (a)
(b) S

es el subespai generat per

__
0 1
1 0
__
.
(c) D

es el subespai generat per

__
0 1
0 0
_
,
_
0 0
1 0
__
.
12. (a) |
_
3
2
,
_
5
2
x,

14
2
(5x
2
3)
(b) f(x)
1
2
+
5
8
x
7 Equacions diferencials lineals
Equacions de primer ordre
1. Resoleu les seg uents equacions diferencials:
(a) y

y tant = cos t.
(b)
dy
dx

2
x + 1
y = (x + 1)
3
.
(c) L
dI
dt
+RI = E sint.
2. Resoleu les seg uents equacions mitjancant el canvi dependent y = ux:
(a) 2xy

(x
2
+x
2
) = y(y
2
+ 2x
2
).
(b) (y xy

)
2
= x
2
+y
2
.
3. Resoleu lequacio diferencial y

+xy
2
(2x
2
+1)y = 1 xx
3
fent el canvi de variable dependent
y = x + 1/v.
4. Proveu que lequacio diferencial y

= f(ax+by) es pot resoldre fent el canvi de variable z = ax+by.

5. Obteniu lequacio diferencial de les seg uents famlies de corbes:
(a) x
2
+y
2
= R
2
.
(b) xy = c.
(c)
x
2
a
2
+
y
2
4a
2
= 1.
6. En la cova de Las Caus, a Occit`ania, hi trobem pintures de braus, cavalls, cervols i bisons amb
un estil dels mes perfectes del paleoltic. El carbo vegetal trobat dins la cova va donar lany 1950
una mesura mitjana de 0, 97 desintegracions de carboni-14 per minut i gram. La fusta viva dona
6, 68 desintegracions. Sabent que el perode de semidesintegracio del
14
C es T = 5568 anys, feu
una estimacio de la data docupacio i, per tant, de ledat probable de les pintures. (Recordeu que
la velocitat de desintegracio duna subst`ancia radioactiva es proporcional a la quantitat daquesta
subst`ancia.)
7. La poblacio dun cert pas en un moment donat es de 10 milions dhabitants, i la seva velocitat de
creixement es tal que, en la hip`otesi de ser sempre proporcional a la poblacio existent, la poblacio
del pas es doblaria en 50 anys. Calculeu quants anys trigar`a a doblar-se la poblacio en el sup`osit
mes realista que aquesta velocitat de creixement es en cada moment proporcional al producte de la
poblacio existent per la difer`encia entre una poblacio lmit de 30 milions de persones i la poblacio
existent.
32 Tema 7 - Equacions diferencials lineals
8. En un ambient a 20

C, un cos es refreda de 100

C a 60

C en un quart dhora. Calculeu quant de

temps trigar`a a refredar-se ns als 25

C suposant que, dacord amb la llei de Newton, la variacio

de temperatura per unitat de temps es proporcional a la difer`encia de temperatura entre el cos i
el medi.
9. Un objecte de massa m es llenca verticalment i cap amunt amb una velocitat inicial v
0
.A banda
de la gravetat, el cos es sotm`es a una forca de fregament proporcional a la seva velocitat. Calculeu
lalcada m`axima obtinguda i el temps en qu`e sassoleix.
Equacions dordre superior
10. Resoleu les seg uents equacions diferencials:
(a) y

+ 2y

3y = 0.
(b) y

+ 4y

+ 4y = 0.
(c) y

+ 4y = 0.
(d) y

2y

+ 5y = 0.
11. Resoleu les seg uents equacions diferencials:
(a) y

6y

+ 9y = e
x
.
(b) y

8y

+ 7y = 14.
(c) y

+y

= cos x.
(d) y

+ 3y

+ 2y = 4x
2
.
12. Resoleu les seg uents equacions diferencials:
(a) y

+y = cos x.
(b) y

2y

+ 5y = e
x
cos 2x.
(c) y

+y

y = xe
x
.
(d) y
v
+ 2y

+y

= 2x.
13. Trobeu la solucio general de les equacions seg uents:
(a) y

9y = e
x
+x + sin2x.
(b) y

+y

= sin
2
x.
(c) y

3y

+ 2y = sinhx.
(d) y
v
+y

= cos
2
x.
14. Calculeu la solucio general de les seg uents equacions:
(a) y

6y

+ 9y = e
3x
/x
2
.
(b) y

+y = tanx.
15. Trobeu la solucio dels seg uents problemes de valors inicials:
(a) y

= x, amb y(0) = 1, y

(0) = 0.
(b) y

+y

y + 1 = 0, amb y(0) = 0, y

(0) = y

(0) = 1.
16. Trobeu la solucio del problema de valors inicials y

+ a
2
y = cos t, y(0) = y

(0) = 0, per als

diferents valors de . Compareu la solucio en el cas = a i el lmit de les solucions quan tendeix
a a.
Tema 7 - Equacions diferencials lineals 33
17. Sanomena equacio dEuler (homog`enia) una equacio de la forma
t
n
y
(n)
+a
n1
t
n1
y
(n1)
+. . . +a
1
ty

+a
0
y = 0,
on a
n1
, . . . , a
0
son constants reals.
(a) Proveu que el canvi de variable independent t = e
s
la converteix en una equacio lineal amb
coecients constants.
(b) Utilitzant lapartat anterior, resoleu t
2
y

ty

+y = 0.
18. Un cos de densitat > 1 i massa m es deixa caure des de la superfcie de laigua (
0
= 1) duna
bassa. Sabent que laigua produeix una resist`encia al moviment del cos proporcional a la seva
velocitat per un factor k, trobeu la velocitat lmit del cos i lespai recorregut quan la velocitat es
la meitat de la velocitat lmit.
(Utilitzeu el principi dArquimedes: F = mg
0
V g)
19. Una corda de 12 m de llargada rellisca sobre una taula amb un fregament proporcional a la llargada
de cadena que est`a en contacte amb la superfcie de la taula. La cadena nomes pot relliscar si la
part que penja sobrepassa els 2 m de llargada. Si deixem comencar el moviment amb 4 m de cadena
penjant, quant trigar`a a relliscar tota la cadena?
Solucions
1. (a) y =
k
cos t
+
2t+sin 2t
4 cos t
(b) y = k(x + 1)
2
+
1
2
(x + 1)
4
(c) I = ke

R
L
t
+
E

R
2
+(Lw)
2
sin(wt ), on tan =
Lw
R
2. (a) y
2
= kte
t
2
y
2
(b) 4ky
2
= (kx
2
1)
2
, k > 0
3. y = x +
1
x1+ke
x
4.
5. (a) y

=
x
y
(b) y

=
y
x
(c) y

=
4x
y
6. Fa 15500 anys.
7. t = 2/310
2
66, 6 anys.
8. t = 60

9. h =
v
0
k

g
k
2
ln(
kv
0
g
+ 1)
t =
1
k
ln(
kv
0
g
+ 1), on k :=
K
m
per K constant de proporcionalitat del fregament.
10. (a) y = C
1
e
3x
+C
2
e
x
(b) y = C
1
e
2x
+C
2
e
2x
34 Tema 7 - Equacions diferencials lineals
(c) y = C
1
cos 2x +C
2
sin2x
(d) y = e
x
(C
1
cos 2x + sin 2x)
11. (a) y = C
1
e
3x
+C
2
xe
3x
+
1
4
e
x
(b) y = C
1
e
7x
+C
2
ex + 2
(c) y = C
1
+C
2
e
x
+
1
2
sin x
1
2
cos x
(d) y = C
1
e
x
+C
2
e
2x
+ 2x
2
6x + 7
12. (a) y = Acos x +Bsin x +
x
2
sin x
(b) y = e
x
(Acos 2x +Bsin2x) +
x
4
e
x
sin2x
(c) y = Acos x +Bsin x +Ce
x
+x
x2
4
e
x
(d) y = x
2
+A+Bcos x +C sin x +x(Dcos x +E sin x)
13. (a) y = Ae
3x
+Be
3x

1
8
e
x

1
9
x
1
13
sin2x
(b) y = A+Be
x
+
1
2
x +
1
10
cos 2x
1
20
sin2x
(c) y = Ae
x
+Bxe
x
+Ce
2x
+
x
2
e
x
12

e
x
8
(d) y = Ax +B +C sin x +Dcos x +
1
4
x
2
+
1
24
cos 2x
14. (a) y = Ae
3x
+Bxe
3x
ln [x[e
3x
(b) y = Acos x +Bsin x cos xln [
1+sin x
cos x
[
15. (a) y = e
x

1
2
x
2
x
(b) y = cos x + sin x + 1
16. cas = a: y(t) =
1
2a
t sin(at)
altre cas: y(t) =
1
a
2

2
(cos(t) cos(at))
17. (a)
(b) y = At +Bt ln t
18. v
limit
= g
1

m
K
y = g
1

m
2
K
2
(ln2
1
2
)
19.
_
10
g
arccosh5 2, 3 segons
8 Sistemes dequacions diferencials lineals
1. Considerem la matriu A(t) =
_
0 1
2/t
2
2/t
_
.
(a) Comproveu que (t) =
_
t
2
t
2t 1
_
es una matriu fonamental del sistema x = A(t)x.
(b) Resoleu el problema de valors inicials x = A(t)x + b(t) amb condicio inicial x(2) =
_
1
4
_
,
essent b(t) =
_
t
4
t
2
_
.
2. Considerem el sistema
_
x
1
= x
1
x
2
= x
1
sint x
2
(a) Trobeu-ne una matriu fonamental (t) tal que (0) = I. (Podeu comencar resolent la primera
equacio.)
(b) Trobeu-ne la solucio que satisf`a la condicio inicial x(0) = (2, 2).
3. Del sistema
dx
dt
= a
11
(t)x +a
12
(t)y +b
1
(t)
dy
dt
= a
21
(t)x +a
22
(t)y +b
2
(t)
sen coneixen tres solucions particulars:
u
1
(t) =
_
e
t
cos t
0
_
, u
2
(t) =
_
0
e
t
sint
_
, u
3
(t) =
_
sint +e
t
cos t
cos t
_
.
Determineu-ne la solucio particular que satisf`a x(0) = 0, y(0) = 3.
4. Sigui U(t) =
_
_
2e
2t
e
t
e
2t
e
t
e
t
e
2t
e
2t
e
t
2e
2t
e
t
e
t
e
2t
3e
2t
3e
t
3e
2t
3e
t
3e
t
2e
2t
_
_
una matriu fonamental del sistema x = Ax.
Trobeu A sabent que es constant.
5. Considereu la matriu V (t) =
_
_
e
t
e
t
e
t
+ 2e
t
e
t
e
t
e
t
2e
t
2e
t
e
t
2(e
t
+e
t
)
_
_
. Pot ser matriu fonamental dalgun
sistema lineal?
6. Determineu la solucio general dels sistemes:
36 Tema 8 - Sistemes dequacions diferencials lineals
(a)
_
x

_
=
_
x +y
y
_
.
(b)
_
x

_
=
_
x + 2y
2x y
_
.
7. Per a les matrius seg uents, resoleu lequacio x = Ax:
(a)
_
_
1 1 4
3 2 1
2 1 1
_
_
.
(b)
_
_
1 1 0
0 1 1
0 1 1
_
_
.
(c)
_
_
3/2 1 1/2
0 1 0
1/2 1 3/2
_
_
.
(d)
_
_
4 12 0
1 3 0
4 8 1
_
_
.
(e)
_
_
_
_
0 1 0 0
0 0 1 0
0 0 0 1
1 0 2 0
_
_
_
_
.
8. Resoleu lequacio x = Ax amb la condicio inicial x(0) = (1, 2, 1), on
A =
_
_
2 1 3
0 2 1
0 0 2
_
_
.
9. Determineu la solucio particular del sistema
_
_
_
x

= 3x y +z
y

= x + 5y z
z

= x y + 3z
que satisf`a x(0) = 1, y(0) = 3, z(0) = 1.
10. Trobeu la solucio general dels sistemes seg uents:
(a)
_
x
y
_
=
_
2x +y 5
x + 2y
_
.
(b)
_
x
y
_
=
_
2 1
3 2
__
x
y
_
+e
3t
_
1
1
_
.
(c)
_
x
y
_
=
_
1 1
1 3
__
x
y
_
+
_
t
2
2t
_
.
11. Resoleu el seg uent sistema, amb la condicio inicial x(0) = (0, 1, 1):
_
_
x
y
z
_
_
=
_
_
1 0 0
2 1 2
3 2 1
_
_
_
_
x
y
z
_
_
+
_
_
0
0
e
t
cos 2t
_
_
.
Tema 8 - Sistemes dequacions diferencials lineals 37
12. El moviment duna partcula de massa m i c`arrega e en un cert camp electromagn`etic (E, B) en el
buit ve donat per lequacio diferencial m v = e(E+v B), on v = r es la seva velocitat. Suposem
que E = EE
1
i B = BE
3
, on E i B son constants.
(a) Escriviu les equacions del moviment en components.
(b) Determineu la traject`oria de la partcula sabent que en linstant inicial es troba en rep`os a
lorigen.
13. Un punt material es atret cap a un centre O per una forca proporcional a la dist`ancia. Determineu
la traject`oria seguida pel punt si en linstant inicial es troba en el punt A, a dist`ancia |OA| = r
0
del centre i es mou amb velocitat v
0
, perpendicular a OA.
Solucions
1. (a)
(b) x(t) =
_
t
2
t
2t 1
__
29/12
25/3
_
+
_
1
6
t
5
+
t
4
6

t
4
6
+
2
3
t
3
_
2. (a) (t) =
_
e
t
0
e
t
(1 cos t) e
t
_
(b) x(t) =
_
2e
t
, 2e
t
cos t
_
3. x(t) = 3 sin t y(t) = 3 cos t +e
t
sin t
4. A =
_
_
3 1 1
1 3 1
3 3 1
_
_
5. No.
6. (a) x(t) = e
t
_
1 t
0 1
__
c
1
c
2
_
(b) x(t) = e
t
_
sin2t cos 2t
cos 2t sin2t
__
c
1
c
2
_
7. (a) x(t) =
_
_
e
t
e
2t
e
3t
4e
t
e
2t
2e
3t
e
t
e
2t
e
3t
_
_
_
_
c
1
c
2
c
3
_
_
(b) x(t) = e
t
_
_
1 cos t sin t
0 sint cos t
0 cos t sin t
_
_
_
_
c
1
c
2
c
3
_
_
(c) x(t) =
_
_
e
2t
e
t
te
t
0 0 e
t
e
2t
e
t
te
t
_
_
_
_
c
1
c
2
c
3
_
_
(d) x(t) =
_
_
3 4e
t
0
1 e
t
0
4 8te
t
e
t
_
_
_
_
c
1
c
2
c
3
_
_
38 Tema 8 - Sistemes dequacions diferencials lineals
(e) x(t) =
_
_
_
_
cos t sin t t cos t t sin t
sin t cos t cos t t sin t sin t +t cos t
cos t sin t 2 sin t t cos t 2 cos t t sin t
sin t cos t 3 cos t +t sin t 3 sin t t cos t
_
_
_
_
_
_
_
_
c
1
c
2
c
3
c
4
_
_
_
_
8. x(t) = e
2t
_
1 + 5t
t
2
2
, 2 t, 1
_
9. x(t) = e
2t
+e
3t
e
6t
; y(t) = e
3t
+ 2e
6t
; z(t) = e
2t
+e
3t
e
6t
10. (a)
_
x
y
_
=
_
e
t
e
3t
e
t
e
3t
__
c
1
c
2
_
+
_
10/3
5/3
_
(b)
_
x
y
_
= c
1
e

7t
_
2+

7
3
1
_
+c
2
e

7t
_
2

7
3
1
_
+
_
e
3t
2e
3t
_
(c)
_
x
y
_
= e
2t
_
1 t 1
t 1
__
c
1
c
2
_
+
_
3t
2
4
+
3
16

t
2
4

3t
4
+
3
16
_
11. x(t) = e
t
(1 +
1
2
t +
1
8
sin(4t))
_
_
0
sin(2t)
cos(2t)
_
_
+
1
8
e
t
(9 cos(4t))
_
_
0
cos(2t)
sin(2t)
_
_
12. (a)
(b) x(t) =
Em
eB
2
(cos(
eB
m
t) + 1; y(t) =
E
B
t +
Em
eB
2
sin(
eB
m
t); z(t) = 0
13. La traject`oria es una el
.
lipse en el pla OA i v
0
, deixos els propis vectors i de semieixos v
0
i |
v
0

|; on
2
=
k
m
essent m la massa i k la constant de proporcionalitat.