Cristina Iglesias Fernández

Berrido;

Va nèixer el 1956 a Sant

Sebastian. Es mou dins de
una família molt creativa,
cada un dels seus germans
són compositors, escriptors,
guionistes i cineasta.

Del 1977 fins al 1979 va

estar a Barcelona estudiant
la carrera de velles arts,
dedicant-se molt més a la
escultura y la gravació. Cal remarcar que va començar estudiant la carrera
de ciències Químiques.

Podem classificar a aquesta escultora com una dona que va canviar el

concepte de la escultura, sobretot en l’àmbit de las instal·lacions.

Les seves obres reflueixen un vocabulari estètic basat en l’ús de diferents

materials; utilitza el formigó, la resina, el ferro i sobretot molts elements
vegetals.

És una escultora que utilitza la tècnica del Baix relleu, el tapis i la serigrafia.

Té un gran interès per els espais i les relacions de aquets, l’arquitectura, la

literatura, la geografia i el contrast de textures i materials. De fet
textualment ella va dir que; “ Quiero buscarme un lugar alrededor del arte
desde el que poder hablar”.

Les seves obres estan influenciades i motivades per la cultura Británica,

especialment de la corrent “ nueva escultura Británica”. Els autors que la
representa’ns són: Tony Cragg i Anish Kapoor.

Cristina Iglesias és una escultora reconeguda a nivell internacional, la cual

va guanyar el Premi Nacional de les arts plàstiques.
Bob Verschueren;

Artista Belga va néixer el 23 de Octubre del 1945. que viu i treballa a

Brussel·les actualment.

Bob Verschueren es un artista autodidacta, amb un gran humor, amor i

respecte, s’ha convertit en un escultor << de la>> efímera i un constructor
de somnis.

Podem dir que va abandonar la pintura a l’any 1978 per dedicar-se a la

escultura i des de llavors realitza les seves obres, les seves escultures a
partir de elements de la naturalesa; el vent, les branques, les fulles, la
pinassa, la molsa, la sorra, les algues marines... .

Podem definir la visió del artista com una ment que a l’hora de treballar
amb un element de la naturalesa ho fa com si no la coneixes, com si mai els
seus ulls la avés captat. Aparti de aquí l’artista el que fa es observarles,
estudiar la seva forma, la seva textura per poder-la representar.
Eva Lootz;

Nascuda en Viena a l’any 1940, viu i treballa a Madrid des de el 1965. Va

començar estudiant Belles arts a Vienta a part de Musicología,
Cinematografía i Filosofía. Podem dir que la seva carrera artística se
desenvolupa principalment a la comunitat Espanyola. Al 1994 va rebre el
Premi Nacional de Belles arts plàstiques.

La podrem reconèixer molt mes per la elaboració escultòrica, sempre ha

treballat amb diferents llenguatges artístics com la instal·lació, el dibuix, el
gravat, la fotografia el soroll i el vídeo.

La obra de Eva Lootz se caracteritza per una preocupació central entre el

material i el llenguatge. Els materials que mes utilitza Lootz són: el cotó, la
terra, les llavors normalment recobertes, elements líquids. Amb la
utilització de tots aquets materials aquesta meravellosa escultora el que
pretén transmetre es una reflexió amplia i detallada pretenent remuntar-se
a l’ origen de la depreciació de la matèria respecte a la idea, una pèrdua
que en la majoria de les cultures va en relació a la degradació del valor que
li donen a la dona. Dins de aquesta reflexió el que fa es estudiar els
processos de extracció i tractament de minerals i matèries primeres, les
repercussions socioculturals, les petjades en el paisatge i l’ idioma.

Podem trobar les seves obres principalment al Museu d’art Contemporani de

Barcelona i al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Dentre d’altres.

Juan Muñoz;

Va néixer a Madrid a l’any 1953. Es el segon fill de una família de nou

membres. Juan Muñoz va realitzar els seus estudis a Anglaterra i a Estats
units on va conèixer a la seva dona, amb la qual va tenir dos fills.

Els seus treballs estan exposats normalment en tot el continent Europeu

però també els podem localitzar en diferents llocs del mon.

A l’any 2000 va guanyar el Premi Nacional de arts Plàstiques.

Juan Muñoz va morí de un parada cardíaca als 48 anys passant les seves
vacances d’estiu a Eivissa el 28 de agost de 2001.

Al començament de la seva trajectòria escultòrica podem dir que va

començar treballant produint obres de caràcter “narratiu”, trencant així els
límits de la escultura tradicional (petites escultures, situades en espais
oberts o tancats).

El que ell crea en les seves obres es la sensació de implicació, intenta que el
espectador ho deixi de ser i passi a formar part de la seva obra. Fent que
així l’espectador participi en l’espectacle.

Per a formar les seves estructures el que fa servir, el material que utilitza
són figures de tamany real, de un color gris plom o color cera. Amb
aquestes figures el que guanya es passar desapercebut , universalitat per la
seva falta de particulització. Algunes de les figures exposades ens poden
arribar a incomodar. Els materials utilitzats en les seves obres normalment
són el paper maché, la resina i el bronze.