1

Obres de Corella en el Tirant lo Blanc. Revisi de fonts i dates

Maria CONCA & Josep GUIA Universitat de Valncia maria.conca@valencia.edu & josep.guia@valencia.edu Rsum: Cet article apporte de nouveaux lments concernant la datation correcte d'uvres de Joan Ros de Corella, partir de donnes documentaires et d'analyses textuelles. Par ailleurs, au moyen d'une tude contrastive, on dmontre que le Tirant a repris des lments thmatiques et linguistiques significatifs de ces uvres, ce qui remet en cause la datation et l'attribution du Tirant. Mots-cls: documentation XVe sicle, Joan Ros de Corella, Tirant lo Blanc, units stylistiques, concordances phrasiques, terminus a quo. Introducci Alguns estudiosos de la literatura catalana del segle XV han tractat obres i autors amb una notable lleugeresa pel que fa a les dades contextuals, sense filar gaire prim a lhora de situar-los com cal en la realitat i el temps histric concret en qu van viure i es van produir. Aix ha provocat que shagin fet identificacions de persones i datacions dobres poc o gens justificades des del punt de vista del positivisme histric, sense fer les rectificacions pertinents a la vista de noves dades documentals. Aix, per exemple, atenent la concreta peripcia vital dels personatges implicats, resulta inversemblant i mancat totalment de base identificar el Gassull participant al certamen Obres o trobes en lahor de la verge Maria (1474) com Jaume Gassull, encara massa jove i menys conegut que son pare, o imaginar que el Berenguer Mercader de lobra de Joan Ros de Corella era el batle general del regne de Valncia, massa vell i important al costat del jove Corella, que trobem documentat amb un altre Berenguer Mercader de la seua edat. Aix mateix, no s correcte voler elevar tant s com no a la condici de cavaller lescriv de raci del prncep de Viana, de nom Joan Martorell, per tal de convertir-lo en lautor del Tirant. Tamb s increble postular que Corella, desprs del 1460, es va dedicar noms a lobra religiosa, quan es dna el cas que les obres que se li citen com a recents a la fi del segle, contempornies de les lectures del Psalmista i del Tirant (1490), sn les sues poesies, s a dir, les amoroses i escabroses faules ovidianes, llegides los ms dies per una de les senyores valencianes de la tertlia de la partera de Lo somni de Joan Joan (1496). I tampoc no s sostenible, a hores dara, continuar repetint que lEspill va ser escrit lany 1460, a Callosa, quan se sap, duna banda i de fa temps, que el senyor de Callosa, Guerau Bou que no Baltasar Bou, hi va morir el setembre de 1459, provocant la tornada a Valncia de Jaume Roig (que havia anat a Callosa al juliol, desprs de la mort de sa muller), i quan, daltra banda, lEspill depn, en tota la seva part teolgica, de la traducci de Lo Cartoix feta per Joan Ros de Corella (que tradua Lo primer del Cartoix en 1479). O proposar identificacions fantasioses i impossibles per a determinats personatges de la Valncia del segle XV que apareixen mencionats a lEspill. Per a moltes de les datacions errnies dobres de Joan Ros de Corella (1435-1497) hi ha un motiu fonamental de distorsi: linters a mantenir la ficci que aquest va escriure totes les obres que sn presents al Tirant abans del 1460, per tal que Martorell pogus conixer-les, memoritzar-les i reutilitzar-les a dojo al llarg de tot el Tirant.

Tanmateix, hi ha obres de Corella, usades al Tirant, que no resisteixen una dataci tan primerenca, alhora que nhi ha daltres, de dataci coneguda posterior a la mort de Martorell, que tamb presenten concordances estretes amb determinats fragments i passatges del Tirant. I totes aquestes datacions forades i errnies es fan per voler mantenir que el Tirant va ser escrit completament i nicament per Martorell, abans del 1465. Referncies documentals Entre el 29 de gener i el 28 de febrer de 1464, Joanot Martorell empenyora el seu Tirant a Mart Joan de Galba, segons el que es desprn de la declaraci daquest darrer en el plet plantejat per Galceran Martorell, en qu reclamava la possessi daquest Tirant per mor dels deutes que son germ Joanot havia contret amb ell. De fet, Galceran no volia el llibre sin limport que se nobtingus de la venda. En efecte, el 24 dabril de 1465, ja mort Joanot Martorell, el procurador de Galceran Martorell presenta la requesta segent:
A audincia, scincia e sabuderia del honorable mossn Galceran Martorell, cavaller, s novament pervengut que en poder del honorable en Mart Johan de Galba, donzell, habitador de la ciutat de Valncia, a mans de aquell s pervengut hun libre appellat Tiran lo Blanch, lo qual s continuat en XXVII sisterns de full ntregue, desligat, lo qual s de bona continent valor, lo qual s en bns de mossn Johanot Martorell, quondam, cavaller e jerm del dit mossn Galceran Martorell [] requer sser venut en pblich encant [].

El 26 dabril, respon el procurador de Mart Joan de Galba dient que el llibre el posseeix aquest en penyora de cent reals que li havia donat a Joanot Martorell, i el 27 dabril replica el procurador de Galceran que no hi ha constncia de tal possessi en penyora sin que Mart Joan de Galba el t per prstech e comanda. I el 29 dabril de 1465, el procurador de Mart Joan de Galba respon amb lal!legaci segent:
[] lo qual s de pocha valor e no val los dits cent reals que sn stats mutuats o prestats sobre aquell []. Maxime que sn passats pus de 14 o 15 messes que lo dit en Mart Johan ten lo dit libre, cum pacto et conditione que si dins hun any no pagava lo dit mossn Johan Martorell lo dit libre fos del dit en Mart Johan [] no s stat prestat ne acomanat, ans s stat penyorat per los dits cent reals, e tot hat sab que lo dit mossn Johanot passava moltes necessitats e lo dit en Mart Johan li prestava dins sovent.

El plet el degu guanyar Mart Joan de Galba perqu aquest Tirant continu probablement en el seu poder fins a la seva mort, que tingu lloc el 27 dabril de 1490. A linventari dels seus bns, fet el 28 dabril, el notari fa constar lexistncia de dos Tirants:
Item hun libre cubert de pergam appellat lo tiran. Item ni ha hun altre tot acabat, lo qual tenen per orichinal los stampadors e per lo qual ne tenen a donar X volums com sien stampats, segons consta ab carta rebuda per lo discret en Johan Cavaller, notari, sots sert callendari.

El manuscrit del Tirant tot acabat era ja a la impremta, on va servir per fer ledici prnceps de lobra, conclosa el 20 de novembre de 1490, segons el que diu el colof de limpressor. Aix doncs, aquesta anotaci presuposa que el Tirant que es trobava a casa de Mart Joan de Galba era no acabat i, per tant, deuria ser linicial, aquell que li va

empenyorar Joanot Martorell per cent reals. Qui, quan i com va transformar un Tirant en laltre? Qui, quan i com va (re)escriure el Tirant tot acabat que coneixem? Aquesta s la qesti. Per cloure aquest apartat, anotem que els 10 volums i el manuscrit tot acabat que pertanyien a lherncia de Mart Joan de Galba foren rebuts pel seu hereu i nebot, Guerau de Galba, senyor del castell de Montnegre, de mans del mercader Jaume de Vila, marmessor de leditor del Tirant Joan Rix de Cura, que havia mort el 24 de setembre de 1490. Aix consta en una diligncia afegida al final del protocol notarial del primer contracte dedici (del 7 dagost de 1489), datada el 30 dabril de 1491:
De voluntate Geraldi de Gualba, domiceli, habitatoris Barchinone, heredis Martini Johannis de Gualba [] confiteatur recepisse a Jacobo de Vila, manumissore Johannis Risch, decem volumina libri de Tirant et originale dicti libri [].

De la mateixa data s lpoca ms formal encara indita que va signar Guerau de Galba a Jaume de Vila, davant el notari Joan Casanova:
Sit omnibus notum quod ego Gueraldus de Gualba, domicellus, dominus castri de Montnegre in Principatii Cathalonie, siti habitator de presenti Valencie, tanquam heres universalis bonorum omnium magnifici Martinii Johan de Gualba, domicelli, habitatoris Valencie q, [] confiteor et in veritate recognosco vobis honorabili Jacobo de Vila, mercatori, habitatori civitatis Valencie, tanquam manumissori et administratori bonorum omnium honorabili Johannis Rix de Cura, q mercatoris, presenti et acceptanti et vestris, quod dedistis et tradidistis michi realiter decem volumina tractatus del Tiran in linga materna et etiam confiteor recepisse lo original quod dictus Martinus de Gualba acomodavit dicto Johanni Rix de Cura, que quidem volumina dictus Johannes Rix de Cura tradere ac dare debebat virtute cuiusdam contractus recepti per discretum Jacobi Salvador, notarium, sub die intitulata XXX septembris anni MCCCCLXXXVIIII et etiam virtute contractus recepti per discretum Johanne Cavaller, notarium, sub die intitulata XXVIIII octobris anni LXXXVIIII [].

Aix doncs, aquesta anotaci on subratllem ls del sintagma linga materna, que apareix en documents llatins baixmedievals per designar la llengua vulgar prpia del lloc ens informa de la data (29 doctubre de 1489) del contracte signat entre Mart Joan de Galba, propietari, i Joan Rix de Cura, editor, davant el notari Joan Cavaller, amb el comproms de lliurament dels 10 volums impresos i el manuscrit original fet servir en la impressi. Probablement, un comproms semblant degu existir, ja dinici, entre Mart Joan de Galba i els tres primers editors non nats del Tirant: Joan Cervell, escriv, Llus Bertran, mercader, i Pere Trinxer, llibreter. Tots tres havien signat un contracte dimpressi amb Nicolau Spindeler, mestre de fer libres d'estampa, el 7 dagost de 1489, per aviat el traspassaren a Joan Rix de Cura, el 30 de setembre de 1489, segons consta tamb com a diligncia afegida al text del contracte. No en sabem la causa, per els tres editors non nats renunciaren ben aviat a llur empresa editorial, que amb el nou editor prengu ms volada: els tres editors inicials havien acordat amb Spindeler que aquest imprimiria 400 volums del Tirant per, en fer-sen crrec Rix de Cura, aquest i Spindeler convingueren que se nimprimirien 715. Una autoria controvertida Entre el 27 dabril i el 20 de novembre de 1490, desprs de la mort de Mart Joan de Galba i abans de ledici del Tirant, alg va redactar el colof literari del llibre, on podem llegir:

4 [] lo qual fon tradut d'angls en llengua portuguesa, e aprs en vulgar llengua valenciana, per lo magnfic e virtus cavaller mossn Johanot Martorell lo qual, per mort sua, no en pogu acabar de traduir sin les tres parts. La quarta part, que s la fi del llibre, s estada traduda, a pregries de la noble senyora Dona Isabel de Lloris, per lo magnfic cavaller mossn Mart Johan de Galba [].

Es tracta dun paratext que, com sol ser habitual en aquesta mena de textos, cont elements de ficci (la doble traducci de lobra) i inexactituds (la condici de cavaller de Galba). Daltra banda, aquest colof enllaa amb un altre paratext la dedicatria, si ms no en dos aspectes: en la ficci de la doble traducci i, de forma contradictria, en lautoria de Martorell. Aix, en la dedicatria, que no sabem quan fou escrita ni si formava part del primer Tirant de 1464, podem llegir:
[] me atrevir expondre no solament de lengua anglesa en portoguesa, mas de portoguesa en vulgar valenciana [] si defalliments alguns hi sn, certament, senyor, ns en part causa la dita lengua anglesa, de la qual en algunes partides s impossible poder b girar los vocables []. E perqu en la present obra altri no puxa sser increpat si defalliment alg trobat hi ser, yo, Johanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo crrech e no altri ab mi, com per mi sols sia stada ventilada [].

Aquestes dues mencions a lautoria del Tirant en la dedicatria i en el colof sn les niques que es coneixen a lpoca desprs, no sen tornar a parlar fins a la fi del segle XVII, a la Bibliotheca Hispana Vetus, de Nicols Antonio, i totes dues existeixen en paratextos de la prpia obra que contenen elements de ficci. De fet, als documents del plet de 1465 no sen parla dautoria: noms de possessi del Tirant (s en bns de) per no descriptura o composici (*s escrit per, *s compost per...). Daltra banda, les dues mencions es contradiuen: mentre que, a la dedicatria, shi fa una afirmaci emftica dautoria nica (de Martorell), al colof lautoria apareix compartida (de Martorell i Galba). Entre els historiadors de la literatura catalana i tirantians en general, la diferent presa en consideraci daquests dos paratextos ha donat lloc a dos corrents, pel que fa a lautoria del Tirant. El primer s el dels qui creuen el que diu el colof (autoria compartida, doncs) i el segon el dels qui noms accepten el que diu la dedicatria, refusant el colof com a fictici (autoria nica, doncs), obviant el fet que la dedicatria tamb t elements de ficci. Aix, per als primers, una segona m (de Galba o daltri) va acabar el Tirant, entre 1465 i 1490, mentre que, per als segons, el Tirant ja estava acabat del tot (tret potser de les rbriques capitulars) abans que Martorell lempenyors a Galba, a comenament de 1464. Lgicament, ha aparegut, dun temps en, una tercera opci: la dels qui no ens creiem ben b ni el colof ni la dedicatria, perqu els dos sn paratextos amb elements de ficci i perqu la presncia, al Tirant, de textos de Corella que va nixer el 28 de setembre de 1435 i tenia entre 25 i 30 anys menys que Martorell s aclaparadora i constant. De fet, com ja va observar Curt Wittlin, si no existiren el colof i la dedicatria del Tirant, ja fa anys que lobra hauria estat atribuda a Corella, lnic escriptor de lpoca capa descriure-la. Cal fer notar i lamentar que, de les tres opcions dautoria susdites, els partidaris de la segona (lautoria nica de Martorell) la plantegen com a una veritat inqestionable, gaireb dogmtica, menystenint o ignorant recerques i dades que puguin posar-la en qesti. Vnen a dir que no hi ha res ms a investigar sobre aix. Aquesta actitud, no gaire acadmica per cert, sencomana ara i ads, fins i tot en portals informatius que haurien de ser-ne imparcials, com ara Parnaseo, en la Universitat de Valncia. Aix, en ressenyar la tesi dAlexandre Riba, Homogenetat destil en el Tirant lo Blanc (2002),

presentada en el departament de Matemtiques de la UPC, i fer menci al captol 3 (La qesti de lautoria del Tirant lo Blanc, subdividit en tres apartats: 3.1. Hiptesis a favor de la doble autoria de Martorell/Galba; 3.2. Hiptesis a favor de lautoria nica de Martorell; 3.3. Joan Ros de Corella i el Tirant), Parnaseo diu (http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.11/Tesis_Riba.htm):
En la tesi saborda el problema de lhomogenetat destil en el Tirant lo Blanc mitjanant ls de lestilometria. Les hiptesis al voltant de lautoria del Tirant lo Blanc van des de lautoria nica de Joanot Martorell a la intervenci dun segon autor, b a lltima part de la novel!la o b al llarg de tota ella, passant per altres teories ms heterodoxes [].

Podem observar, doncs, que la primera opci que shi presenta s lautoria nica de Martorell, quan histricament no ha estat aix ni aix ho recull la tesi ressenyada, i que la referncia a la tercera opci sinscriu ms en lmbit de lopini desqualificadora altres teories ms heterodoxes que no en el de la informaci objectiva que li escau a la ressenya duna tesi. Sobre aquesta qesti, al voltant de la mateixa tesi doctoral, tamb es va manifestar la doctora Lola Badia; aix, en preguntar-li un redactor del diari Levante (el 27 doctubre de 1999) la seva opini sobre les notcies de premsa que informaven de la tesi dAlexandre Riba, segons la qual hi ha una frontera estilstica abans del captol 390 del Tirant (que en t 487, en ledici Riquer), va fer la declaraci segent:
Indic que el estudio estadstico no se puede aceptar como prueba desde el punto de vista filolgico porque no hay bastante cantidad de datos. Para Badia, el Tirant tiene un solo autor que redact el libro a partir de retales de muchas obras anteriores y de autores como Ramon Llull o Joan Ros de Corella []. Lo que ocurre es que al final del libro hay ms fragmentos recogidos y por eso la estadstica se equivoca.

I encara va aprofitar lavinentesa per afegir un comentari desfavorable sobre el filleg Joan Coromines per haver adms la doble autoria de Martorell i Galba:
Badia tambin cuestion las afirmaciones de Coromines, que tambin otorgaba dos autoras, y dijo que Coromines era una absoluta nulidad como para hacer este tipo de valoraciones.

Aix mateix, Stefano Maria Cingolani (1997), partidari ultrancer de lautoria nica, tamb sexpressava menystenint i no admetent les altres opcions:
Qualsevol hiptesi que consideri que el text del Tirant publicat al 1490 s el resultat duna llarga evoluci i que no es correspon amb all que Joanot va escriure inicialment entre 1460 i 1464 (per exemple Ferrando 1993 i Wittlin 1993b i deixant de banda altres interpretacions ms extravagants o de ficci cientfica) no es pot admetre.

I tanmateix, el fet que lobra fos acabada del tot a comenament de 1464 esdev, com ms va ms, insostenible. Tan insostenible com postular que Corella va escriure tota la seva obra profana abans de fer els 24 anys i que lin passava cpies puntuals a Martorell. Datacions correctes i incorrectes Ja hem dit ads que hom sol defensar, a convenincia de part, una dataci forada de les obres profanes de Corella, dient que foren escrites una mica abans de 1460, per a

deixar temps a Martorell d'estudiar-les i aprendre-les (CINGOLANI 1998) i encomanant aquesta opini a textos d'ensenyament mitj: els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc demostren que Joanot Martorell se sabia de memria algunes de les seues obres (RIBS FALC 2007). Comptat i debatut, si se les coneixia tant de memria com per a reutilitzar-les a fragments retallats ac i recomposats all, amb variants creatives, b devia disposar-ne de cpies, per poder llegir-les i rellegir-les. I qui pagava lescriv puntual que feia les cpies per a Martorell? El jove Corella o el vell i arrunat Martorell? I com es feia el lliurament: a m, per recader, per correu...? Els qui postulen una tal precocitat de Corella en lescriptura de totes les seves obres profanes i una tal puntualitat en el lliurament daquestes a Martorell, no es preocupen gaire daquests detalls contextuals ni desbrinar si tots dos es coneixien i tenien relaci, ni de saber si es trobaven a la mateixa ciutat o lluny lun de laltre durant el temps daquelles suposades operacions. Nosaltres creiem que cal estudiar la dataci de les obres de Corella sense el condicionament apriorstic dhaver-les de posar a disposici de Martorell, condicionament que distorsiona una anlisi imparcial del text i del context. A ms, cal tenir en compte que, per a les determinacions de dates i doficis i crrecs personals, els documents notarials i administratius sn unes fonts dinformaci fiables per no les obres literries, on aquestes dades poden ser fictcies. Sobre la condici de mestre en sacra teologia de Joan Ros de Corella, a partir dun document notarial (del 20 de novembre de 1468), on aquest figura nicament com a cavaller, i del testament de Joan de Rocafort (de l1 de mar de 1471), on ja s mencionat com a mestre en teologia, Riquer va concloure que aquests dos documents demostren que Joan Ros de Corella reb el ttol de mestre en Teologia entre el novembre del 1468 i el febrer del 1471 (RIQUER 1964, 256). El coneixement daltres documents permet afinar ms aquesta forquilla cronolgica, ja que el 28 de desembre de 1470 Corella ja era mestre en teologia (GUIA 2009) i tamb ho era el 13 de juny de 1470 (protocols de Llus Collar) i abans: el 16 de setembre de 1469 (ALMIANA 1985, II, 398 i 410). Aix doncs, en va rebre el ttol entre el 20 de novembre de 1468 i el 16 de setembre de 1469, als 33 anys dedat. Tanmateix, que Corella es presenti a si mateix, en obres literries, com a estudiant de teologia s un recurs estilstic del qual no es pot deduir que encara no en fos mestre, com va fer Riquer i com molts altres han repetit. Aix, per b que, a Lo ju de Paris, digui Corella: ab tot que l'estudi de la sacra teologia la major part de mon viure ocupe... i que, a La vida de la gloriosa santa Anna, es presenti com a jo Joan Ros de Corella, estudiant en sacra teologia, aix no autoritza a datar aquestes obres abans de la forquilla al!ludida ads (1468-69), ja que, a La sepultura de Franc Aguilar (del novembre de 1482), Corella afirma que lo temps tot de ma vida desps tenia en lo continuat estudi de la sacra teologia i, a ms, fa que una de les donzelles al!legriques linterpeli com a tu, estudiant en sacra teologia. Aix doncs, aquest contraexemple invalida totalment qualsevol especulaci cronolgica derivada de ls literari dels mots estudi i estudiant de teologia, en les obres de Corella. Els fragments reportats de La sepultura de Franc Aguilar deixen clar que s ocis i mancat de fonament extreure conclusions sobre terminus ad quem per a Lo jui de Paris i La vida de la gloriosa santa Anna, a partir dels fragments semblants presents en aquestes dues obres. Com tampoc hom no pot fer cap consideraci de dataci a partir de la resta de mencions a la sacra teologia que trobem en altres obres de Corella:
No dubtosa mas determenada sentncia la senyora de totes les cincia, sacra teologia, canta aquelles coses sser millors que per Du, infinit bo, ms sn amades. (Trimfo de les dones)

Per la celsitud transcendent de la senyora de les cincies, sacra teologia, davallant, ab delits estudi, en los florits e verds camps d'afable poesia []. (Parlament en casa de Berenguer Mercader) Lo primer fonament o notable s una certa regla en la sacra teologia, la qual promulg lo meu amat devot gloris Agost, que on l'Escriptura sacra res no determena, cercar du hom ab ra sentncia que a la veritat convinga. [] e que facen un decret e devot edicte que alg de la sacra teologia no puixa tenir la cadira si del pecat original no m'atorga exempta. (Visi a la porta de la senyora nostra de Grcia, 1488)

Altrament, fra correcte deduir que ja portava temps estudiant teologia abans del 23 de setembre de 1461 (data de la mort de Carles de Viana), ja que, al Debat epistolar amb el prncep de Viana, Corella shi presenta com a criat en los braos de la sacra teologia. En aquesta darrera obra, Corella apareix, de manera molt repetitiva (nou vegades), amb el tractament de mossn, talment com si fos lestrena dun ttol acabat de concedir. Precisament, sobre la data del seu accs al rang de cavaller, podem dir que, als protocols del notari Antoni Barreda, figura com a donzell l1 de desembre de 1456 i com a miles el 26 doctubre de 1457. Per tant, en aquest perode de temps fou armat cavaller, als 21 anys dedat o als 22 acabats de fer. Daltra banda, com que el 22 de desembre de 1455 havia fet donaci a sa mare de totes les seves pertinnces i drets com a hereu universal dels bns de son pare (CHINER 1993), talment com si ans a emprendre un viatge, i com que la seva presncia a Valncia no la tenim documentada des del 15 de gener de 1456 (quan s present al tercer testament de sa mare; protocols dAntoni Barreda) fins al 26 doctubre de 1458 (quan ell i sa mare venen un censal a Andreu Gassull; protocols de Jordi del Royo), podem conjecturar que probablement shi va absentar durant aquest temps. La conjectura pot continuar amb la hiptesi que va anar a Npols, a la cort del Magnnim, on el prncep de Viana arribava el 20 de mar del 1457 i on tingueren ocasi de fet, lnica ocasi de trobar-se i conixer-se tots dos, ja que el prncep, al Debat epistolar, li diu:
Mmbranos haveros dicho que []. E ns, ass de esta necesitat compelido, a vs, como el ms suficiente ante nuestra presencia, con nuestra turbacin deliberamos vos la agora comunicar.

Les expressions haveros dicho, ante nuestra presencia i agora presuposen una certa temporalitat en la relaci mtua. Per aix, afinant les dates proposades per Jordi Carbonell (1955-56), si el Debat epistolar es va fer aleshores, caldria datar-lo a Npols, entre el 20 de mar de 1457 i el 27 de juny de 1458 (data de la mort del Magnnim), o a Siclia, entre el 15 de juliol de 1458 (data de larribada a lilla de Carles de Viana, on sojorn un any) i loctubre daquell any, en qu Corella apareix documentat de nou a Valncia. Aquesta segona opci s ms improbable ja que no consta documentalment que Corella forms part de la casa del prncep i, doncs, el ms normal era si es trobava a Npols que torns a Valncia desprs de la mort del rei. Del fet que en un acte notarial (com el del 20 de novembre de 1468) sigui mencionat Corella nicament com a cavaller, sen pot deduir que no era encara mestre en teologia, per no podem treure la mateixa conclusi si aquesta omissi es troba en un text literari. Riquer (1964: 314) va esgrimir tamb, com a segona ra per datar Lo ju de Paris abans de lobtenci del ttol de mestre en teologia, que Corella hi era nomenat simplement

mossn Corella, per aquest argument no s vlid, a la vista de nombrosos contraexemples, en els quals apareix Corella mencionat noms com a mossn Corella quan ja era mestre en teologia: 1) Quan Fenollar escriu la Cobla de mossn Fenollar a mossn Corella, que llegintla tota diu mal i llegint la meitat diu b, que s posterior a 1472 per la menci que shi fa al fet que la guerra (de la Generalitat de Catalunya contra Joan II) ja sha acabat. 2) A Lo somni de Joan Joan, un any anterior a la mort de Corella, tamb sel nomena simplement com a mossn: Diga-us-ho ella / que del senyor mossn Corella / llig los ms dies / totes les sues poesies. 3) El compilador del manuscrit ms complet dobres corellianes, confeccionat amb posterioritat a 1482, escriu simplement en la coberta: Obres de mossn Corella. Lo ju de Paris Aquesta obra, lautor de la qual s Joan Ros de Corella, es planteja com un dileg entre dos personatges: Joan Escriv i Corella mateix. La segona part, quan respon mossn Corella a lexposici de Joan Escriv, sinicia aix:
Ni vull ni puc negar, mossn Joan Escriv, lo delit gran que la mia pensa, per continuat estudi fatigada, ateny llegint l'alt estil de vostre elegant poesia; que, ab tot diverses vegades e en llocs diversos jo haja llest de Paris la fingida judicatura, per no ab tal estil ni de tan riques profundes sentncies arreada. Estic no poc alegre los entenents manifesta experincia miren del que jo de vs, ab molta veritat testificant, parle. Al que afectadament voleu, que, seguint lo meu baix estil, l'allegoria o, ms propi, tropologia d'aquesta potica ficci pintant jo descriva; puix no us puc descomplaure, ab tot que l'estudi de la sacra teologia la major part de mon viure ocupe, ab lleugera fatiga, pensant per vs l'accepte, s content dels sermons girar la ploma, e en breu expondre vostra excelsa poesia.

Corella usa el recurs de presentar-se amb la pensa fatigada a causa del seu continuat estudi, un estudi que ocupa la major part de son viure, el de la sacra teologia, per b que no exclusivament, ja que confessa haver llegit la fingida judicatura de Paris diverses vegades e en llocs diversos. I resol la seva protesta retrica accedint a escriure la segona part de lobra dient una frase que cal subratllar: so content dels sermons girar la ploma. Aix vol dir que, segons la seva declaraci, ja feia sermons. Tanmateix, una primera cautela shi imposa: podria tractar-se duna ficci? Podria ser que un laic, jove estudiant de teologia, ja presums de fer sermons abans de fer-ne? No s probable. El ms raonable s que ja en feia i, per tant, caldria concloure que la frase apunta a datar la menci als sermons desprs de la forquilla cronolgica del 1468-69, quan Corella, mestre en teologia, ja en podia fer i ser contractat per fer-los. Potser un clergue faria sermons sense ser mestre en teologia, per no sembla que aquest fos el cas dun laic. I com a tal predicador el tracta Fuster (1967):
En Lo Ju de Paris, Corella profereix una severa declamaci, en la qual notriament ensenya l'orella de predicador rutinari, per que especifica quina s la frontera de l'amor autntic: Oh, benaventurats en reps tranquil.le, aquells qui, desdenyant a Venus, ab castedat matrimonial, o ab honesta vidutat, o ab excel.lent virginitat, de la mar tempestuosa de Venus delliures, en l'honest port segur de pudiccia han llanat ncores, prenent terra en l'alta ciutat de Parads!

El primer serm de Corella de qu tenim notcia s el que va fer el 28 de desembre de 1470, dia dels Innocents, a lHosptal dels Folls i Innocents de Valncia (GUIA 2009). Observem, a ms, que Corella shi investeix reiteradament dautoritat i de saviesa, la qual cosa ja s ben palesa a linici de lobra, quan escriu Joan Escriva a mossn Corella:
Per l'experincia manifesta que tinc de vostra verdadera amistat e condici afable, mossn Joan Ros de Corella, he pres atreviment de demanar-vos, en singular grcia, vullau acceptar la ploma, seguint l'estil de vostres elegants poesies, de la fingida visi de Paris la verdadera allegoria declarant escriure. E, per abreujar part de vostre treball, atenent com sou breu ab enuig dels qui us escolten, en vostres rims e proses seguint l'estil que de vs no poc desig aprendre, he delliberat escriure la poesia que us demane; remetent a vs la correcci, ab l'allegoria.

En efecte, Corella ja shi presenta com a escriptor reconegut, que ha produt rims i proses i elegants poesies, mestre de Joan Escriv en la mesura que aquest diu que vol seguir-lo i que de vs no poc desig aprendre, protestant que sou breu ab enuig dels qui us escolten, la qual cosa pot referir-se tant a la lectura de les seves obres com als seus sermons, per b que concorda amb els compliments que li adrea mossn Fenollar: Quan vs sermonau / alegras lo temple. / Doir-vos en trona / lo poble s content, en una cobla coetnia de la Qesti moguda per mossn Fenollar (circa 1472-73), en la qual els notaris Verdanxa i Vilaspinosa tamb el lloen com a predicador. En qualsevol cas, tot el text apunta cap a un Corella ja madur, savi, experimentat, escarmentat de passades aventures amoroses, com ell mateix confessa a la fi de lobra:
E no us vull negar, magnfic senyor e germ, gran part de mon viure he desps navegant, no ab vent prsper, en aquesta mar tempestuosa de Venus, e sovint les sues entuixegades fleixes han travessat lo meu enamorat nimo, e en lo temps que ab ms lealtat he servit la sua iniqua senyoria, he trobat en la sua cort ingratitud ms desconeguda.

Les expressions gran part de mon viure he desps... i en lo temps que ab ms lealtat he servit... sn ben explcites que Corella ja no s jove. O que no shi presenta com a jove encara que ho sigui. Aquesta possibilitat no la considerem probable, per diverses raons internes i externes. Entre les internes, que llegint lobra sense prejudicis, atenent el que diu i com ho diu, es veu perfectament que s una obra de maduresa, no de joventut. I entre les externes, perqu la relaci documentada que coneixem entre Corella i Escriv comena en la dcada dels 80 del segle XV, per b que hi ha indicis documentals (de relacions de cadascun dells amb un tercer personatge conegut com) que ens permeten suposar que ja devien conixer-se i potser tenir relaci durant la dcada anterior. Encara hi ha una altra consideraci externa a tenir en compte per a la dataci de Lo ju de Paris: el tractament com a mossn que hi rep Joan Escriv, per b que aquest podria ser un altre cas de ficci enaltidora, com ja hem vist abans al colof literari del Tirant, on van fer cavaller Mart Joan de Galba, que no ho era. Lenaltiment de Joan Ram Escriv, donzell, a la condici de cavaller comena, en la documentaci, justament a partir que s anomenat pel nou rei Ferran, lany 1479, mestre racional del regne de Valncia. Tot plegat ens duu a datar Lo ju de Paris amb posterioritat al nomenament de Corella com a mestre en sacra teologia (1468-69) i, molt probablement, desprs del nomenament dEscriv com a mestre racional (1479), ja que lobra singularitza Escriv com a escriptor de ficcions potiques i enalteix literriament Corella per sobre

10

dEscriv, el qual apel!la a la verdadera amistat existent entre ells. Aix doncs, resulta totalment injustificat que es postuli que Lo ju de Paris va ser escrit abans de 1460, per un autor de vint-i-pocs anys. D'una banda, ho desmenteix lanlisi del text i la documentaci que hi t relaci, com acabem de veure; de l'altra, el fet que hom sol considerar aquesta obra com la ms tardana de la faules mitolgiques de Corella, per lacumulaci de fonts que utilitza, per la perspectiva cristiana que hi afegeix i per la tcnica narrativa que adopta, tot plegat resultat dun procs de formaci com a escriptor que difcilment es pot recrrer en dos o tres anys de joventut, entre els vint-i-un i els vint-i-tres. Lo ju de Paris en el Tirant En fragments ms o menys llargs i ms o menys modificats, la influncia de Lo ju de Paris s present als captols 3, 8, 54, 110, 445, 451, 482 i 483 del Tirant, com ja s conegut (GUIA 1996, 102-106). I encara hi ha tres altres manlleus, als captols 192, 448 i 450; el primer s pres dun apartat qualsevol de Lo ju de Paris i s reutilitzat com a ornament retric dinici de captol, talment una marca corelliana ms en el Tirant, sense inscriures en contextos discursius semblants en ambdues obres:
Lo ju de Paris Amor fa a lenteniment lo ju torre Oh, cosa no poc difcil, que la voluntat en lo regne de nostra nima, senyora del ver ju, a l'enteniment no fora los seus passos torre, e, no pensant fals jutjar, sovint sentncia pronuncia que manifestament als qui sens tal passi jutgen, per iniqua se descobre. Tirant lo Blanc Parla lo rei Arts L'estament real requir que indueixca los altres a virtut, per o com no s poc difcil que la voluntat en lo regne de nostra nima, senyora del ver ju, a l'enteniment no faa los seus passos torre, car la virtut s esperana de tot b, e del vici no se n'espera sin mal e temor de confusi []. (c. 192)

Altrament, el segon i tercer manlleus provenen de la descripci de la deessa Pal!las i sn usats per descriure la princesa Carmesina, la cara de la qual semblava que fos duna deessa, tal com shi diu (al captol 450) per fer ms palesa la dependncia textual:
Lo ju de Paris Resps la deessa Pallas, i ensems se despulla E, encara parlant, comen desnuar d'or la cordadura d'un brial de doms burell, del qual les obres estaven en alta musa perfilades de maragdes, que, ab safirs mesclats, la vista humana afalagant, d'aquest mn la transportaven; e estava del brial la cortapisa sembrada d'uns fullatges de verd olivera e frtil: les olives de negres e verds esmalts cobertes, que als miradors convidaven allargar la m per collir lo fruit del pintat arbre; e en los tapins, de set morat, estaven brodats florits espinosos abriojos, aix ab mostra de verdaderes espines, que no gosveu les mans estendre per collir de l'ampla cortapisa les sobrellevades olives; e un mot de lletres d'or, Tirant lo Blanc La qual s'era devisada en semblant forma: d'un brial de doms groc, les obres del qual eren perfilades per art de molt subtil artifici de robins, diamants, safirs e maragdes qui llanaven molt gran resplandor, e l'ampla cortapisa estava sembrada de perles orientals molt grosses, de fulles e flors de verds esmalts qui admirar feien als miradors; en lo seu cap no portava res sin los seus daurats cabells lligats detrs e solts e escampats per les espatles, ab un fermall al front, ab una taula de diam tan gran e de tanta resplandor que la sua cara se demostrava ms anglica que humana. E portava en los pits, l'excelsa Princesa, un relluent rob d'inestimable vlua, lo qual del seu

11 entre les espines, clarament deia: Obriu los ulls als dans que seguir poden. E portava en los pits, l'excelsa reina, un relluent carboncle, lo qual, del seu coll, una madeixa de fil d'or tirat sostenia; tan prims los fils, que sols la color, e no la quantitat, la vista humana atenyia. Lo ju de Paris Resps la deessa Pallas, i ensems se despulla E, encara parlant, comen desnuar d'or la cordadura d'un brial de doms burell, del qual les obres estaven en alta musa perfilades de maragdes, que, ab safirs mesclats, la vista humana afalagant, d'aquest mn la transportaven; e estava del brial la cortapisa sembrada d'uns fullatges de verd olivera e frtil: les olives de negres e verds esmalts cobertes, que als miradors convidaven allargar la m per collir lo fruit del pintat arbre; e en los tapins, de set morat, estaven brodats florits espinosos abriojos, aix ab mostra de verdaderes espines, que no gosveu les mans estendre per collir de l'ampla cortapisa les sobrellevades olives; e un mot de lletres d'or, entre les espines, clarament deia: Obriu los ulls als dans que seguir poden. E portava en los pits, l'excelsa reina, un relluent carboncle, lo qual, del seu coll, una madeixa de fil d'or tirat sostenia; tan prims los fils, que sols la color, e no la quantitat, la vista humana atenyia. coll un fil de molt grosses perles sostenia. E sobre lo devisat brial, una mantilla a travs llanada, de vellut negre, tota sembrada de perles molt grosses qui es mostraven en molt artificiosa obra. (c. 448) Tirant lo Blanc [] l'excelsa Princesa, qui s'era devisada en la segent forma, o s: de gonella de brocat carmes de fil d'or tirat, ab la cortapisa llavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses, mesclades ab robins, safirs e maragdes ab diversos esmalts qui es demostraven fulles e flors de gesmir; e sobre la gonella portava una roba francesa de set negre de molt resplandent lluor, oberta a quatre parts, e totes les obertures perfilades d'amples randes d'orfebreria ab diversos esmalts, ab mnega e mantellina de la dita roba, e per l'orde mateix perfilades de les dites randes e era tota forrada de set carmes; e sobre la roba portava la devisada senyora, cenyit, un cint de fil d'or tirat, tot sembrat de diamants, robins, balaixos, safirs e maragdes molt grossos, qui llanaven molt gran resplandor. En los seus pits portava un relluent carboncle, del qual del seu coll una madeixa d'or de fil tirat sostenia, e lligada a la francesa. Sobre los seus daurats cabells, una manyosa tota plena de batents d'or e esmaltats, que paria la sua cara que fos d'una deessa. (c. 450)

Lexpressi metafrica que barreja roses (o la variant violes) i lliris per descriure normalment la vergonya en una cara bonica s una unitat estilstica (CONCA & GUIA 2012) de Corella, usada dues vegades a Lo ju de Paris, una de les quals aplicada a la deessa Pal!las, i altres dues contingudes al Tirant, en referncia a la bellesa tmida de Carmesina. Corella en fa s altres dues vegades, a la Tragdia de Caldesa i a La sepultura de Franc Aguilar:
Estava, per, la sua delicada persona maculada, semblant a roses ab blancs lliris mesclades, si ab stzies mans se manegen; que la persona del galant que ab ella reposat havia, era en extrem no conforme al delicament de tan tendra donzella. (Tragdia de Caldesa) La fi de les paraules de la deessa Juno, fon principi al parlar de la deessa Pal!las; la qual del seu cap llev una celada que el du Vulcano ab mirable art havia obrada, e romania la sua cara de color que, partint-se de lliris, a roses s'acostava. (Lo ju de Paris) [] lo seu nas era prim e afilat e no massa gran ni poc segons la llindesa de la cara, que era d'extrema blancor de roses ab lliris mesclada; los llavis tenia vermells com a coral e les dents molt blanques, menudes e espesses que parien de crestall. (Tirant lo Blanc, c. 119)

12

[] e mon voler ms avant no passar, sin aix com si, entre blancs lliris, colorades roses, odorants violes, qual s ms bella flor determenava. (Lo ju de Paris) E en lo cap una alta corona de boscanes violes ab gesmirs e lliris mesclades. (La sepultura de Franc Aguilar)

[] e la color de la vostra cara paria, de vergonya, roses ab lliris mesclades, que d'aquell dia en la mia nima s estada cativa de vostra altesa. (Tirant lo Blanc, c. 161)

Podem ben b assegurar que es tracta dun estilema de Corella perqu enlloc ms no es troba cap fragment textual amb lliris i roses mesclades. No apareix al Corpus Informatitzat del Catal Antic (CICA) ni al Vocabulari de Llus Faraudo de SaintGermain, ni cercant per lliri ni cercant per rosa ni, encara menys, per la combinaci de tots dos mots. Encara hi ha altres unitats estilstiques concordants entre Lo ju de Paris i el Tirant per no s aquest el moment de fer-ne una relaci exhaustiva. Per ara, ja sabem que hi ha un nombre considerable de captols del Tirant afectats per la influncia de Lo ju de Paris i, en conseqncia, descriptura ms tardana que la data de confecci daquesta obra, ben posterior a la mort de Martorell. La Tragdia de Caldesa La Tragdia de Caldesa s un relat contat en primera persona, on un personatge protagonista pateix un desengany amors en veure la seva amada en braos dun altre. Cal fer notar que els estudiosos de lobra no han diferenciat entre lautor i el personatge, tot presuposant, sense aplicar els parmetres propis de la crtica literria, que l'autor (Corella) s el personatge narrador. Desprs de dos pargrafs de to declamatori, on el personatge es queixa retricament de la gran desgrcia que li ha sobrevingut, sense concretar-la ms enll desmentar-la com a un crim de tant sobreabundant lletgea, la part narrativa de la Tragdia de Caldesa comena al tercer pargraf, amb les segents determinacions de lloc i temps:
En la part del mn a la qual encara de present de la gentil filla d'Agenor propi nom li resta, en la feroce bellicosa provncia d'Espanya, en lo delits amenssim regne de Valncia, dins los murs de la sua major ciutat, regnant aquell que a l'anims troi ha succet en egual nimo, rei don Joan, una nclita donzella [] delliber, aprs que en son servir molt temps de mon adolorit viure dess tenia, los meus pensaments, ensems ab ma persona, en lo desitjat estrado de la sua falda descansassen.

Corella situa lepisodi a la ciutat de Valncia, durant el regnat de Joan II (1458-1479) i fa que el narrador sexpressi en passat imperfet: del!liber, deix, dix, romangu... Ara b, com s habitual, cal diferenciar el temps del relat del temps descriptura. Un temps s el de lepisodi de ficci i un altre el de lescriptura de lepisodi, tot i que la crtica no ha distingit entre tots dos, a lhora dinterpretar la frase regnant aquell que a lanims troi ha succet en egual nimo, rei don Joan, la qual es refereix clarament al moment en qu se situen els fets narrats, no a quan foren escrits. Quin s aquest moment, dintre del ventall dels 21 anys del regnat de Joan Sense Fe? Mentre que Jordi Carbonell (1955-56, 132) es va limitar a dir:
Joan II comena a regnar a la mort del Magnnim, ocorreguda el 27 de juny de 1458. La Tragdia ha dsser, doncs, necessriament posterior a aquesta data.

13

Mart de Riquer (1964, 292) va forar-ne la interpretaci identificant lanims troi amb el Magnnim i datant aix lobra poc desprs de la mort daquest:
Lacci se situa, doncs, a la ciutat de Valncia i en temps relativament prxims a la mort dAlfons el Magnnim (lanims troi) i a ladveniment de Joan II, o sia al 27 de juny de 1458.

Reduccionismes rutinaris posteriors han fixat, com a data descriptura de la Tragdia de Caldesa, lany 1458. Tanmateix, lanlisi de la prosa de Corella no permet interpretar que lanims troi sigui un altre que no Hctor, lheroi de la defensa de Troia. En efecte, al Plant dolors de la reina Hcuba, podem llegir com Hcuba, sa mare, apel!la lanimosa fora del seu fill:
Oh defunt e no sobrat, invenut fill meu Hctor. Oges dels profundes inferns la mia dolorosa veu, digna de moure los cruels infernats dus a misericrdia. Oh, si la ous, perqu venir tardes? Qui pot resistir a la tua animosa fora?

i com Hctor s anims sobre tots i, aix mateix, el fill dHctor:

les flames que l'anims, sobre tots estrenu cavaller, havia llanat a les ja cremants naus gregues [] Astianates, fill d'Hctor, lo qual, en nimo e benignitat no dessemblant al pare [] que en altres cartes la mort d'aquest fill de l'anims Hctor no consent ser escrita

i tot aix enmig de la trista sort de tots els animosos troians:

la msera adversa fortuna dels animosos troians

on cal subratllar ls de la mateixa unitat estilstica que a la Tragdia de Caldesa. I al Raonament de Telam i Ulixes, apareix de nou lanimosa fora i les grans forces del quasi immortal Hctor, vida e segura defensa dels troians, per ponderar les forces de Telam:
per l'estalvi de tota Grcia, jo sols contrasts a l'animosa fora d'Hctor, apagant lo foc de nostres ja cremants fustes [] aquell qui, no venut ni jams sobrat, havia sofert les grans forces d'Hctor

mentre que, a Lo ju de Paris, encara s mencionat Hctor com a invencible:

Alexandre Paris, fill del rei Priam e de la reina Hcuba, germ de l'invencible Hctor [].

A ms a ms, Corella sempre aplica ladjectiu anims, tret duna ocasi (a Franc Aguilar anims entre els altres [] afectat danims combatre, lany 1482), a personatges mitolgics. Aix, Aquil!les aquell qui ha sobrat les forces e nimo del gran Hctor (Lletres dAquilles i Policena) i fon valent e anims guerrer (Debat epistolar ab el prncep de Viana); Pirro, jove sens vergonya, vell en covardia, anims entre els morts (Plant dolors de la reina Hcuba); Ulixes, covard en les armes, anims en fraudulncia (Plant dolors de la reina Hcuba); lanims Palamides (Raonament de Telam i Ulixes); les animoses astcies dUlixes i lanimosa

14

continena de Telam (Raonament de Telam i Ulixes); animosa vella la dida de Mirra (Lamentaci de Mirra); pogueren les paraules d'Orfeu, a l'anims Ddice amollint... (Parlament en casa de Berenguer Mercader); les animoses batalles de Minos contra el rei Niso (Parlament en casa de Berenguer Mercader); Tereu l'anims rei inflamat en amor deshonesta (Parlament en casa de Berenguer Mercader); els navegants que acompanyen Jason, animosos estrenus joves de Grcia, entre els quals Hrcules, Orfeu, Cstor, Pllux, Linteu e altres (Histria de Jason e Medea); les animoses paraules de Jason, anims grec que fa animosos actes amb anims esfor (Histria de Jason e Medea); lanims Lender sense animosa por ni anims recel (Histria de Lender i Hero)... A la vista de tot aix, resulta mancat de fonament el fet de suposar que lanims troi de la Tragdia de Caldesa fa referncia al Magnnim. Altrament, en coherncia amb lobra de Corella, all ms raonable s pensar que, com sempre, lanims troi s Hctor i que, en conseqncia, la menci al rei Joan s de signe enaltidora envers aquest, a qui es compara en nim a Hctor. Aix doncs, direm: regnant aquell rei don Joan, que a Hctor ha succet en egual nimo. Establerta aquesta interpretaci com la ms plausible, caldr atendre el context on degu produir-se. Un vianista com Corella no faria aquesta menci en vida del prncep de Viana, tan perseguit i menystingut per son pare, Joan II, que li furt el regne de Navarra, lempreson i no li volia reconixer la primogenitura de la corona dArag. De fet, tota la crtica ha observat al!lusions antijoanistes de Corella en les epstoles adreades a Carles de Viana: Car de cada dia vem los senyors tirans acceptar coses, les quals no els sn donades. Per aix, la menci enaltidora del rei Joan continguda a la Tragdia de Caldesa noms t sentit desprs de la mort del prncep de Viana (23 de setembre de 1461). I potser no immediatament, atesa la brama popular que corria, segons la qual el prncep de Viana havia estat enverinat per la seva madrastra, Juana Enrquez, amb el consentiment del pare, Joan II, per donar pas com a hereu al germanastre, futur Ferran II. Aquesta actitud de Joan II envers el seu fill Carles de Viana va ser, precisament, una de les causes de la guerra entre el rei i la Generalitat de Catalunya, que va durar deu anys (1462-1472). De fet, a la batalla de Calaf, 28 de febrer de 1465, el conestable Pere de Portugal, proclamat rei dels catalans, va arengar els soldats, evocant les figures del comte dUrgell, el seu avi, i del prncep de Viana, la dissortada vida dels quals era encara latent al cor del poble (MARTNEZ FERRANDO 1936: 72) i els diputats de la Generalitat escrivien als jurats de Sant Feliu de Guxols, en referncia al rei Pere en aquella batalla, que Hctor no podie fer ms que ell ha fet. Lany 1472, per, no quedava altre remei que acceptar, amb totes les conseqncies, la victria total de Joan II. Potser lescrit de Corella s posterior a aquesta data o potser no, ja que les institucions valencianes donaren suport a Joan II durant la guerra i els vianistes valencians, de grat per fora, anirien acomodant-se a la situaci. En qualsevol cas, si la interpretaci de lanims troi com a Hctor s la correcta i, com a mnim, ho s molt ms que la del Magnnim, lepisodi de la Tragdia de Caldesa, que ve marcat temporalment per aquesta frase, cal situar-lo amb posterioritat a la mort del prncep de Viana. Daltra banda, entre les punyents composicions potiques del cicle de Caldesa, que no devien allunyar-se gaire, cronolgicament, de la Tragdia, Corella esmenta el nom de la persona del galant que ab ella reposat havia, [] en extrem no conforme al delicament de tan tendra donzella, adjudicant un cos lleig e diforme a aquell qui indignament l'havia tractada:
Calda cremant, que no sentiu hivern

15 ni menys sabeu en quin temps se hiverna; si en lo bordell nhi ha una qerna, una sou vos, senyora, en aquell qern; calda cremant, que no sentiu hivern ni menys sabeu en quin temps se hiverna; Ferux Bertran vos cal lo seu pern descapollat, la vista senlluerna.

Es dna la circumstncia que, efectivament, hi havia un Ferruix Bertran, ric mercader de Barcelona, dascendncia de conversos. En la seva galeassa van embarcar els ambaixadors que la ciutat de Barcelona trametia a Npols, a la cort del Magnnim, el 3 de mar de 1444, els quals escriuen als consellers de Barcelona, des de Mallorca, el 9 de mar:
Avisant vostres grans savieses com aprs som estats junts, havem sentit e vist que la galera s mal marinada, o s, de pochs mariners, e molt menys de companyons, com no sie en nombre sin de 13. Per aquesta rah a nosaltres s massa desplasent com dita galera no ha son degut. (MADURELL 1963, doc. 181)

i, desprs, des de Cller i des de Npols, el 9 dabril:

Nosaltres, senyors, vos scrivim de Cller com lo bo d'en Ferrs Bertran nos havie fetes algunes tecanyeries e atreviments stants en la galera, les quals dehem que en l'esdevenidor les vos farem a saber. Per ara, com stats ac en Npols, som stats tant pregats que non ne degussem pus scriure, que'ls ho havem hagut atorgar, e per tant que no's meravellssets com les dites coses no us havem fetes a saber, segons vos havem scrit, vos ne havem volguda donar aquesta rah. Com a Dus plaur siam aqu, ho sabrets tot bastant, que entre lo gran mal que'ns ha fet la mar a tots e los perlers e delits del dit Ferruix Bertran, nosaltres som ten cansats e hujats de entrar en mar que no podem pus. (MADURELL 1963, doc. 185)

Aquest Ferruix Bertran tenia una bona casa al moll de Barcelona, prop de la platja, on shostatj la vdua de linfant Enric dArag en arribar-hi de Npols, el 16 de maig de 1458. Desprs diniciada la guerra de 1462-1472, es va fer del bndol de Joan II, per la qual cosa les autoritats de la Generalitat li confiscaren els bns (qui valien passats 30 mlia florins) i Pere de Portugal els don al seu cambrer Guerau de Vallseca, abans que aquest tamb es passs a les files joanistes, el 25 dagost del 1464 (GELL 2011, 151, 171). Potser desprs daix Ferruix Bertran va passar a viure a Valncia, on el trobem present en casa del cavaller Joan Pags, vicecanceller i conseller del rei, el 22 de juliol de 1465 (notari Mateu Ivia) i on va fer testament el 10 de setembre de 1470 (notari Benet Salvador) i mor lendem (protocols de Llus Matoses, 19 de novembre de 1470). Cap la possibilitat, doncs, que Corella tris aquest personatge, nouvingut a Valncia i de trajectria trbola, per inclourel en un relat no gaire edificant, especialment poc honorable per a Caldesa, de la qual diu, en un altre dels poemes del mateix cicle:
[] en dubte estic que fosseu mai donzella; dot sens escreix demana la llei vostra, e tot lo mon de vostre cos te mostra: fels e infels, e los de la Llei vella.

16

on cal anotar que la menci als de la llei vella podria lligar b amb la nissaga de jueus conversos de Ferruix Bertran i, alhora, amb all del pern descapollat, que tant podria fer referncia noms a la circumstncia sexual descrita com al fet permanent dsser circumcs. En conseqncia, el cicle de Caldesa de l'obra de Corella s'hauria de datar desprs de l'arribada a Valncia de Ferruix Bertran, el 1465. La Tragdia de Caldesa en el Tirant Al Tirant, com ja va posar de manifest Carles Garriga (1991), la influncia de la Tragdia de Caldesa forma part del nucli estructural de lobra. Aix, la fictcia infidelitat de Carmesina, que la vdua Reposada fa veure a Tirant per una petita finestra, s plagiada de la infidelitat de Caldesa, que s vista pel narrador de la Tragdia per una poca finestra. El manlleu temtic t com a suport material tot un seguit de concordances lingstiques, entre la Tragdia de Caldesa i els captols 268305 del Tirant (que sallarguen ms enll de lepisodi estricte de la infidelitat), tal com ho va donar a conixer Garriga (1991, 18):
Fins on he pogut veure, el plagi de la Tragdia de Caldesa comena a la pgina 775 (cap. 268) del Tirant i acaba a la pgina 857 (cap. 305). Enmig, el captol on la Tragdia s ms plagiada s el 295, en la pgina 833; el captol on s narrada la ficci de la viuda (el 283) no en cont cap de plagi, sin noms una atmsfera semblant derivada de la situaci comparable que hi s explicada.

Tanmateix, nhi ha ms concordances lingstiques que il!lustren noves dependncies del Tirant envers la Tragdia, algunes dintre de la temtica comuna apuntada i altres al marge daquesta. Aquest darrer cas s el del captol 319, al bell mig de les aventures africanes de Tirant, on trobem els manlleus segents:
Tragdia de Caldesa Oh piadosos oints. Transportant vostres misericordes penses en mi, diga casc si semblant dolor a la mia jams ha sofert, e ab adolorit pensament mirau la tristor que a tal hora ma trista pensa combatia, esperant quina seria la fi que de tan dolors principi esdevendria. [] perqu la fi de la present sol esguarda en fer pals quant la granea de ma desaventura les altres totes avana. E, per cas de ms adversa fortuna mia, lo darrer comiat al terme de ma oida arrib, en estil de semblants paraules: Adu sies, manyeta []. Tirant lo Blanc Oh piadosos onts, contemplau en vostres penses los meus cabells calats en lo coll i en les espatles escampats, segons s costuma de persona molt dolorosa! [] E per lo merit vos prec que no em sia dada llonga pena, car la granea de ma desaventura a totes les altres dones del mn avana, e per cas de ma adversa fortuna lo darrer comiat que pervenc al terme de ma oda fon un dolors ai!. (c. 319)

Observem que, en la incorporaci al Tirant del fragment de la Tragdia, shi fa una modificaci creativa, conservant la presncia duna expressi final de discurs directe per amb el canvi duna frmula de comiat (Adu sies, manyeta) per una exclamaci (ai!). Daltra banda, anotem que les tres niques recurrncies conegudes de la unitat estilstica Oh piadosos onts! sn la de la Tragdia i les del Tirant (caps. 291 i 319). Al captol 295, dintre de la temtica de laparent engany de Carmesina, hi ha unes altres concordances amb la Tragdia que no havien estat assenyalades; una, al voltant de la unitat estilstica deshonest besar, no anotada al Vocabulari de Faraudo ni al CICA:
Adu sies, manyeta, tancant la darrera Primerament viu un deshonest besar, lo qual

17 sllaba un deshonest besar, lo so del qual les mies orelles ofen []. los meus ulls e los sentiments ofen []. (c. 295)

Una altra, al voltant de la unitat estilstica feixuga crrega, en un fragment que prov tot ell de la Lamentaci de Mirra, amb concordances lxiques satel!litzades (sol, cambra, acompanyar, enutjosa...):
Ab esperana de tan discretes noves, romangu jo sol en la cambra, la porta de la qual ella no s'oblid ab fel tancadura segellar. No s si fretura de finestra feia la casa tenebrosa, que a mi paregu, dos hores aprs migjorn, la nit ab ses escures ales ocupava la terra, o si Apollo amagava la sua lluminosa cara, estimant cosa no raonable aquesta casa fos per ell illuminada a l'hora que tan celerssim crim se cometia. Aix pass la major part d'aquest egipcac dia, sol e acompanyat de molts e dubtosos pensaments. Lo cos, carregat per feixuga crrega de mortals enuigs, llanant sobre el llit, esperava la fi de tan enutjosa tarda; per, ma pensa tribulada no consentint la mia persona estar segura, fn-me forat, passejant, seguir la varietat de mos trists e sollcits pensaments. Aix en tal temps ma dolor tant augmentava que quasi fora de seny entr en mia cambra, fengint que terrible son fatigava la mia pensa, perqu em deixassen estar sol, car tota companyia me fra enujosa, puix no podia atnyer lo que tant desijava, e llanant lo meu cos per feixuga crrega de deseguals pensaments e enuigs sobre lo meu llit, no sabia qual part millor que mort elegs, mas pens que lleixarme de viure feia ma culpa palesa per aconseguir-ne perptua infmia. (c. 295)

De fet, les freqents reutilitzacions de materials entre les obres de Corella sn del mateix estil que les que hi ha entre aquestes i el Tirant. La tcnica s la mateixa. Una altra concordana menor, tamb al captol 295, s la segent:
[] e lo meu cos, del prim cabell fins l'ungla, mirant-ho vs, sia partit en peces, e, tornat pols, no prenga sepultura, []. [] e lo meu cos no soterrat ans sobre les ones []. (c. 295)

la qual hauria passat inadvertida o hauria estat descartada si no fos pel gruix de manlleus (provinents de la Tragdia) que hi ha en aquest captol. I encara, una altra, al voltant de la unitat estilstica dolorosa pensa, la qual varia al Tirant en dolorosa nima:
Si follia s comenar lo que s impossible fi atenyga, folla cosa seria assajar escriure los contrasts que ma dolorosa pensa combatien, aprs d'haver oit resposta de tan humils paraules: volguera, ab preu de ma vida, la sua tan gran erra se pogus rembre. Los dolorosos pensaments e tristes sospites que a la mia dolorosa nima combatien per haver vist com aquell tan indignament l'havia tractada! (c. 295)

per b que la corelliana dolorosa pensa tamb apareix en un altre captol del Tirant (c. 189), i no es troba enlloc ms. Aix mateix, hi ha altres unitats estilstiques corellianes que nicament figuren a la Tragdia de Caldesa i al Tirant, com ara: delitosa batalla, amb una recurrncia a la Tragdia i tres al Tirant (captols 434, 437 i 445); reposat estament, una vegada a la Tragdia i una altra al Tirant (captol 374); enamorades raons, tamb una vegada en cada obra per, en aquest cas, amb una aplicaci pragmtica semblant dintre del tema com dels amors de Caldesa, en una obra, i de Carmesina, en laltra, amb algunes concordances lxiques al voltant:
Llarga histria seria tenyir lo paper de les La mia germana, mira quant per sa

18 enamorades raons que entre nosaltres, ab mostra d'extrema benvolena, passaven. Fingia la bella senyora tant contentament de mos passats servirs e presents paraules, que lo seu sser en mi transportava; tot lo que a sa persona e viure s'esguardava, abandonadament deix en discreci de ma coneixena. Mas, perqu de mi no fos ver paras en aquest mn haver ats, aprs poc espai de tan reposat estament, tocant a la porta de la casa, dix l'avisada senyora que, per aquella hora esperava una persona, ab la qual sens tarda desempatxant de molta necessitat breus faenes, a mi tornaria, perqu ab ms reps tot aquell jorn alg no tingus poder partir dos persones a les quals extrema benvolena en tan alta e delitosa concrdia acordava. majestat jo tribule, mira quantes voltes la cruel mort s ja estada davant los meus ulls, mira si tant mal havia la mia fe meritat quan jo sostinc per sser verdader amador, no coneixent la gran perfecci d'amor de ma senyora; car so estat ab sa altesa e havem passades moltes raons enamorades de pau e bona confederaci, prometent-me ab juraments de fer tot lo que la tua gentilea e jo concordarem, e que et recits totes les mies passades dolors, presents e esdevenidores, e que en aquesta reposada nit jo puga parlar ab la majestat sua []. (c. 276)

Quadre de concordances:
enamorades raons passaven, passats senyora tant presents reps concrdia raons enamorades passades senyora tant presents reposada concordarem

Quant al captol 283, el ms central en lepisodi de laparent infidelitat de Carmesina, cal matisar lafirmaci de Garriga, ja que, si b no hi ha manlleus de fragments textuals duna certa extensi, si que hi ha concordances lxiques i frsiques que ajuden a reforar la relaci temtica i lingstica entre les dues obres. Aix, hi ha la coaparici desdevenidor temps, en la cambra, una poca finestra / una petita finestra, un home, calor, delicada persona, gonella, espatles, aigua... Fora de lmbit temtic com dels dos episodis afins, encara podem anotar una altra possible influncia de la Tragdia de Caldesa sobre el Tirant, a partir de la unitat estilstica de Corella bellea sens par, aplicada per aquest a Hisifila, en la Histria de Jason e Medea, i a Caldesa. Podrem especular sobre si la Bella Sens Par, filla del duc dAnjou, que apareix i desapareix al captol 71b del Tirant, en depn, per el que sembla ms clar, a la vista dels agrupaments d'unitats lingstiques coincidents, s el fet de la relaci existent entre aquests dos pargrafs de la Tragdia i del Tirant:
[] una nclita donzella, en bellea sens par, en avisament passant totes les altres, ab grcia e singularitat tan extrema que []. Oh tu, qui avances del mn a totes de bellea, e tens poder de regirar les penses humanes per ta graciositat e per la tua gran singularitat! Crestians, moros e tot lo mn has posat en devs, aix com aquella qui de virtuts est sola sens par. (c. 307)

Quadre de concordances:
bellea sens par passant totes les altres grcia e singularitat bellea, sens par avances del mn a totes graciositat e [] singularitat

Aquesta concordana, per ella sola, potser no lhaurem advertida ni anotada, per creiem que s pertinent afegir-la, en el context de lexhaustiu i ja conegut aprofitament

19

que el Tirant fa de la Tragdia de Caldesa. Quan se sap positivament que una segona obra depn duna primera o, fins i tot, quan coneixem del cert que lautor de la segona ha llegit la primera, cal no limitar les dependncies a la presncia doblada, en una i altra obra, de fragments textuals duna certa llargria. Tamb cal cercar i anotar, com a possibles mostres indicatives de la dependncia, les concordances entre uns mateixos agrupaments frsics o lxics, especialment si es troben usats en contextos discursius de motius temtics semblants per tamb quan no es dna aquesta circumstncia. En diverses obres de Corella trobem expressions apocalptiques com a mostra de dolor, on els elements fsics es barregen i es confonen, deixant de fer llur funci natural. La Tragdia de Caldesa cont dos fragments daquestes caracterstiques, lun en prosa i laltre en vers. Respecte al segon, Francisco Rico (1991) ja va observar que La lamentaci que fu l'Emperador per la mort de Tirant (captol 472 del Tirant) podia presentar alguna posible reminiscencia de los versos que cierran la Tragdia de Caldesa (Moura's corrent la tremuntana ferma, etc.). I si comparem l'esmentat fragment en prosa de la Tragdia amb el susdit captol 472 del Tirant, la relaci de dependncia sembla ms clara, tenint en compte lexistncia provada de tantes altres dependncies del Tirant envers l'obra de Corella; de fet, shi enumeren els mateixos elements naturals (en negreta) amb els mateixos efectes (o semblants: en un text corren les muntanyes i, en l'altre, els rius...):
Obra's l'infern, esperits immundes sobreixca; tornen los elements en la confusi primera; mostren-se clar dels damnats les penes, perqu lo mn, en terror convertit, alegria no celebre. Estiguen los rius segurs e los monts cuitats crreguen; bullint la mar, los peixos a la riba llance; repose lo sol davall l'habitable terra, e nunca jams en nostra vista los seus daurats cabells estenga; no es compten pus de l'any los dotze mesos, e sola una nit l'esdevenidor temps comprenga. Sol jo, desert Emperador, dec celebrar les exquies de tanta tristcia: doncs perda's lo sol de nostra vista, cobrint aquella espessa boira i nvols, perqu la clara lluna d'aquell claror no puga pendre, perqu lo mn restant tot en tenebres sia cobert de negra sobrevesta. Moguen los vents aquesta ferma terra, i les muntanyes altes caiguen al baix, i els rius corrents s'aturen, i les clares fonts mesclant-se ab l'arena, tals les beur la terra de gent grega, com a trista tortra desemparada de l'esps Tirant, per senyalar la dolor del qual les sobredites coses se segueixquen, i la gran mar als peixos desempare. (c. 472)

Hi ha encara ms concordances entre la Tragdia de Caldesa i el Tirant per les ja estudiades sn suficients per mostrar la importncia del gruix de prstecs i manlleus de la primera obra en la segona. I tots els captols del Tirant afectats, doncs, sn posteriors a la Tragdia de Caldesa. Obres religioses de Joan Ros de Corella en el Tirant Tal com ja hem vist en algun cas de les obres abans analitzades, on es dna l'existncia de concordances lxiques i frsiques sense manlleus de fragments textuals duna certa extensi, tamb entre les obres religioses de Corella i el Tirant observem la coaparici d'unes mateixes associacions d'unitats lxiques i frsiques en contextos semblants. Aquest tipus de concordances lingstiques i temtiques (entre obres d'un primer autor A i una obra d'un segon autor B) no s'haurien de conceptuar com a fortutes ni com a fruit de l'atzar, quan sabem del cert (per altres concordances textuals ms extenses entre A i B o per declaraci del propi autor B) que les obres de A han estat preses en consideraci per a la redacci de l'obra de B. Aix, per exemple, vegem el cas del Tirant i el Quijote, on l'autor de la segona obra confessa conixer i admirar la

20

primera i, per tant, no s estrany que s'hi inspirs en algun passatge, com el de l'inici narratiu d'ambdues obres:
Tirant lo Blanc En la frtil, rica e delitosa illa dAnglaterra, habitava un cavaller valentssim, noble de llinatge e molt ms de virtuts, lo qual per la sua gran saviesa e alt enginy havia servit per llong temps lart de cavalleria ab grandssima honor, la fama del qual en lo mn molt triumfava, nomenat lo comte Gillem de Varoic. Aquest era un cavaller fortssim [] E trobant-se lo venturs comte en edat avanada de cinquanta-cinc anys []. (c. 2) El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivia un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocn flaco y galgo corredor []. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta aos: era de complexin recia []. Quieren decir que tena el sobrenombre de Quijada [] se daba a leer libros de caballera [].

Quadre de concordances:
En la frtil, rica e delitosa illa dAnglaterra habitava un cavaller alt enginy havia servit per llong temps lart de cavalleria nomenat era un cavaller fortssim E trobant-se lo venturs comte en edat avanada de cinquanta-cinc anys En un lugar de la Mancha viva un hidalgo ingenioso se daba a leer libros de caballera tena el sobrenombre era de complexin recia Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta aos

Heus ac, doncs, una influncia interessant del Tirant sobre el Quijote, que fins i tot afecta el ttol de la segona obra. Aix doncs, aplicant el mateix mtode, que hem anomenat mtode de concordances frsiques (CONCA & GUIA, 2012), posarem de manifest moltes concordances existents entre les obres religioses de Corella i el Tirant. La major part de les obres religioses de Corella foren escrites desprs que esdevingu mestre en sacra teologia. En particular, la Histria de la gloriosa santa Magdalena, que Corella dedica a la molt magnfica, virtuosa, honestssima senyora, la senyora vdua Flors de Vallterra, s posterior a 1475, ja que Lionor de Flors, casada amb el cavaller Francesc de Vallterra l'agost del 1474, va enviudar el setembre de 1475. Per a l'escriptura de l'obra, Corella segueix, fonamentalment, la Legenda Aurea de Jaume de Varazze, text llat de la segona meitat del segle XIII que fou tradut al catal per un autor rossellons del mateix segle. En diversos passatges de la Histria de la gloriosa santa Magdalena i del Tirant lo Blanc, hom pot observar l'existncia d'una estreta relaci temtica i lingstica entre ambdues obres, la qual cosa ens duu a concloure que la primera ha estat utilitzada com a font de la segona. Vegem algunes daquestes dependncies. En la dedicatria suara reportada, hi ha un triplet lxic, d'adjectius enaltidors de la destinatria Lionor de Flors (virtuosa, honesta i devotssima), que es reprodueix al darrer captol del Tirant, en descriure l'emperadriu de Costantinoble que fou segona muller d'Hiplit:
Histria de la gloriosa santa Magdalena A la magnfica, virtuosa, honestssima senyora, la senyora vdua Flors de Vallterra. Devotssima senyora: per obeir a les honestes pregries []. Tirant lo Blanc Aquesta Emperadriu fon de grandssima bellea, honesta, humil e molt virtuosa e devotssima crestiana []. (c. 487)

21

Aquest singular agrupament d'unitats lxiques no apareix ni al Vocabulari de Faraudo ni al CICA ni l'hem trobat en cap altra obra anterior o coetnia a les dues que contrastem. La Histria de la gloriosa santa Magdalena i el Tirant coincideixen en el fet d'oferir una certa justificaci o explicaci dels llinatges, de Maria Magdalena (de Magdalo) i de Tirant lo Blanc (de Roca Salada), i ambdues ho fan de manera semblant, recorrent a un topnim que substitueix el nom anterior i fent servir unes mateixes unitats lingstiques:
Histria de la gloriosa santa Magdalena Partiren-se per eguals parts los bns, en gran quantitat e riquea, les germanes ab l'estrenu cavaller Lltzer, en gran amor e concrdia, aprs obte del noble pare; lo nom del qual fon Sirus, la mare Eucria. E pres la senyora Magdalena, entre les altres heretats, ab la part sua un castell qui es nomenava Magdalo, d'on se pogu fer se nomens Magdalena sobre lo propi nom, lo qual, del temps de la sua naixena, fon Maria. Tirant lo Blanc E per o se nomenaven ells de Roca Salada, per o com, en aquell temps que conquistaren la petita Bretanya, eren dos germans, e l'u era capit e parent del rei d'Anglaterra, lo qual era nomenat Uterpandrag, qui fon pare del rei Arts. E aquest capit ab lo germ seu ensems prengueren un fort castell, lo qual estava sobre una gran roca qui era tota de bona sal e lo castell fon edificat sobre aquesta roca. E per o com fon lo primer castell que ells per fora d'armes prengueren ab gran treball e perdiment de molta sang, deixaren lo nom propi d'ells e prengueren lo nom de la conquesta. (c. 222)

Quadre de concordances:
germanes noble pare lo nom del qual fon ab la part sua pres [] un castell qui es nomenava Magdalo don se pogu fer se nomens Magdalena sobre lo propi nom germans parent del rei pare lo qual era nomenat ab lo germ seu prengueren un [] castell sobre una gran roca qui era tota de bona sal E per o deixaren lo nom propi dells e prengueren lo nom de la conquesta

s molt improbable que aquestes concordances siguin fruit d'una coincidncia fortuta, ni que fos nica entre ambdues obres, per menys encara pel fet que n'hi ha moltes altres d'aquesta mena. A l'episodi en qu la Magdalena es troba amb Jess, a casa del fariseu Sim, apareix la unitat estilstica tremolar los ossos, que es repeteix ms endavant i que coapareix al captol 107 del Tirant. No se'n coneix cap altra recurrncia anterior ni coetnia. En les tres ocasions, la unitat s'hi usa per intensificar la sensaci de temor, de manera que aquest mot (temor) i d'altres derivats o sinnims (temerosa, espantat) es satel!litzen al seu voltant:
Histria de la gloriosa santa Magdalena Qual llengua no ser muda, qual m no tornar paraltica, per a parlar o descriure quin recel, quina temor, la mansueta nima de la vera penident comprenia, que el rei Du Jess, mostrant la sua justcia, no li digus que es llunys dels peus que ab tan gran devoci besant llavava, e que ella, immunda pecadora, no Tirant lo Blanc Qui ser nostre protector e segura defensa, si altra vegada los malignes e inics infels ac tornen, com los perills

22 presums acostar-se a la puritat immensa? Tremolaven los ossos humiliats de la mansueta Maria, e les medulles de la sua contrita nima se fregien en foc de caritat temerosa []. [] E, acostant-se ms prop per millor escoltar la msica de tan entonada melodia, comenaren a tremolar los ossos tots de la sua persona, la qual ms avant no pogu moure. Crid ab veu alta l'espantat ermit []. sien molts e les amargues dolors que passades havem, perqu d'ansiosa temor tremolen los nostres ossos, e les entramenes dins nosaltres no es poden assegurar? (c. 107)

Quadre de concordances:
Qual... ser..., quin..., quina...? temor, temerosa, espantat tremolaven / tremolar los ossos Qui ser...? temor tremolen los nostres ossos

A ms, cal observar que el primer d'aquests dos fragments de la Histria de la gloriosa santa Magdalena i el del captol 107 del Tirant s'estructuren a partir d'una semblant interrogaci retrica. Seguint la cronologia dels fets narrats a l'obra, al captol sobre la resurrecci de Lltzer trobem la col!locaci poder infinit (o infinit poder), aplicada a Du. Tal com s anotat al CICA, aquesta unitat ja apareix usada en diversos textos des del segle XIV, don sinfereix que trobar-la tamb a la Histria de la gloriosa santa Magdalena i al Tirant lo Blanc no demostra lexistncia de cap relaci directa entre aquestes dues obres. Tanmateix, el fet que la coaparici al!ludida vagi acompanyada duns mateixos agrupaments d'unitats lxiques i frsiques, que es produeixin en ambdues obres al voltant del mateix tema de la resurrecci de Lltzer (dues recurrncies en la primera obra i altres dues al Tirant: al cap. 477 i, sense referncia a Lltzer, al cap. 400), ja s molt ms significatiu, en el sentit dimplicar-hi una dependncia:
Histria de la gloriosa santa Magdalena Acostava's l'hora que el rescat e deute de la msera natura humana se devia pagar en la dura aspra taula del pal de la santa creu, e lo redemptor universal, perqu els inics jueus no tinguessen excusa de llur infidelitat e perfdia, volia acabar en persones de gran estima un transcendent miracle, disponent la sua infinida sapincia l'estrenu noble Lltzer, germ de les santes devotes Marta e Magdalena, emmalalts de gran malaltia en la vila de Betnia, en lo temps que lo nostre mestre e senyor, declinant la fria dels jueus perqu no era venguda l'hora de la sua mort, habitava dell lo flum Jord, distant b sis lleges de la vila de Betnia. Atenent les devotes germanes que de Lltzer la malaltia tostemps augmentava, desempatxaren un correu al metge de poder infinit, Du Jess, ab una lletra de semblant estil e paraules: En la grcia e merc de la tua infinida misericrdia, les tues serventes Marta e Magdalena humilment se comanen, notificant a tu, fill de Du, metge totpoders, com aquell germ, a qui per la tua immensa bondat molt ames, s de gran malaltia malalt, de la qual no esperam per naturals remeis guarir puga. No anam a tu per l'experincia que tenim de la tua profunda humilitat, e encara perqu no siam represes que, deixant lo servei Tirant lo Blanc E a tu, Senyor, ab tota veritat creador e redemptor d'humana natura, los genolls en terra, los ulls e mans als cels dreant, humilment invoque lo teu eternal e infinit poder detinga los enemics de la tua glria, fins a tant que disponent la tua majestat, jo, servent teu, guiat per la tua acostumada misericrdia, socorregut de ta contnua potncia, lo teu nom invocant, puga socrrer l'emperial estat e la crestiana uni, a fi que, indigne, no mereixedor de tanta grcia, ensems ab los remuts per ta clemncia, puga regraciar i, per obres, perfetament donar a la tua santa paternitat lo fruit que esperes de nostres despullades nimes. (c. 400) Emper, tu, Senyor, qui est Du

23 del malalt germ, som promptes a discrrer fora de nostres cases. [] Ensems ab les vostres santes germanes, venim a vs, font de pietat e misericrdia, confessant nostres culpes, regoneixent lo defalt de nostra poca fe; que, sens dubte alg, creure devem en lo seu propi cos ell, poder infinit, podia lo que havia pogut en lo cos, de quatre jorns mort, de mon germ Lltzer. de natura e pots obrar sobre natura, voldria que, mijanant la tua misericrdia, fesses en Tirant lo miracle gran que fist a Llzer: mostra ac lo teu gran e infinit poder, e jo ser guarida de continent si aquest ateny salut e vida. (c. 477)

Quadre de concordances:
natura humana santa, santes redemptor gran miracle Lltzer senyor poder infinit Du grcia la tua misericrida serventes humilment totpoders per la tua a tu naturals guarir nostres ensems ab humana natura santa redemptor gran miracle Lltzer senyor infinit poder Du grcia la tua misericrdia servent humilment contnua potncia per ta a tu natura guarida nostres ensems ab

A ms, per a deixar ms clara la dependncia, fem notar que la unitat estilstica acostumada misericrdia, del captol 400 del Tirant, nicament es troba documentada en les corellianes Histria de Josef i Histria de la gloriosa santa Magdalena, sense que aparegui al Vocabulari de Faraudo, mentre que el CICA noms anota la recurrncia del Tirant:
[] e aprs, la vostra acostumada misericrdia vnia e perd atorga a aquells qui de tals males obres se peniden. (Histria de Josef) [] prenent los peus de la sua acostumada misericrdia, quan lo portaven a la venerable sepultura []. (Histria de la gloriosa santa Magdalena) [] jo, servent teu, guiat per la tua acostumada misericrdia, socorregut de ta contnua potncia []. (Tirant lo Blanc, c. 400)

Seguint el relat, desprs de la mort i resurrecci de Jesucrist ve el passatge en qu la Magdalena, Lltzer i Marta, i Celedoni, Maxim, Marcel!la i altres devots crestians foren posats pels jueus dins una fusta, sens veles, rems, tim ni altres aparells de navegar per tal que s'ofegaren en la mar. Per la Magdalena fou la tramuntana salvadora... Aquesta mateixa figura retrica, la retrobem al captol 291 del Tirant, aplicada a la Princesa Carmesina:

24

Histria de la gloriosa santa Magdalena Aix es partiren de la terra de Judea aquests sants gloriosos, mirant e aguardant tots a l'excelsa Magdalena, com a tramuntana, carta, brixola de son viatge; la qual ab estil de tals veritats los confortava que a persona humana sn impossibles. Guiats per la divina providncia, navegaren ab vent tan prsper en mar tranquille, que en poc espai en los ports de Massella prengueren segura posta. Davall en terra la devota companyia; acompanyant tots santa Magdalena, arribaren en un porxe, que altra posada no trobaren, a la porta d'un diablic temple [].

Tirant lo Blanc E a vs, senyora Princesa, que del mn sou la tremuntana on tots los mariners prenen govern, tant com la vida m'hagus acompanyat tostemps fra estat en ajuda vostra contra aquells qui ofensa vos volguessen fer, mas ja no puc altra cosa fer ne dir sin dolre'm del que he vist. (c. 291) Los dos lo prengueren en braos e tragueren-lo de l'hort e tancaren la porta, e portaren-lo prop de la sua posada e posaren-lo dejs un porxe que hi havia. (c. 234)

Quadre de concordances:
excelsa Magdalena tots en mar tramuntana prengueren carta, brixola acompanyant un porxe altra posada la porta senyora Princesa tots mariners tremuntana prenen, prengueren govern acompanyat un porxe altra posada la porta

Reforant la relaci bilateral de les dues obres, es dna la circumstncia que l'emparellament lxic porxe-posada es repeteix en el captol 234 del Tirant, amb unes mateixes unitats lxiques al voltant (prengueren, porta), sense que figuri en cap altre text. Arribada la devota companyia a Marsella, la Magdalena aconsegueix la conversi al cristianisme del prncep d'aquella ciutat, per la seva predicaci i perqu, grcies a la seva intercessi, la muller del prncep s'havia quedat prenyada. En l'episodi segent, segons el relat de Corella, el prncep decideix anar en peregrinaci a Judea (tal com far el comte Guillem de Varoic en el Tirant), a diferncia del que diu la Legenda aurea de Jaume de Varazze, on el romiatge es feia a Roma. Precisament, la controvrsia que es produeix entre el prncep i la seva muller prenyada en estat avanat, que tamb vol anar a la peregrinaci (Legenda aurea, Histria de la gloriosa santa Magdalena), s concordant amb la que sostenen el comte i la comtessa de Varoic, que tenen un fill de tres mesos (Tirant lo Blanc), fins al punt que el text de Corella ha de ser considerat, com veurem, font d'inspiraci i de prstecs lingstics dels captols 2, 3 i part del 4 del Tirant. De fet, tot l'episodi de la discussi entre el comte i la comtessa, prvia a la peregrinaci, present en aquests primers captols del Tirant, no existeix en el text catal del Guillem de Varoic, subjacent als 39 primers captols del Tirant, malgrat que en el Gui de Warewic francs s que hi ha un passatge en qu Gui s'acomiada de la seva muller, encinta, que es dol de la seva partida. Tot ben sospesat i contrastat, conclourem que el relat contingut al Tirant s una amplificaci del Guillem de Varoic catal, deutora de la Histria de la gloriosa santa Magdalena:

25

Histria de la gloriosa santa Magdalena Pres lo sant baptisme, oint la gloriosa Magdalena, lo prncep, ensems ab los vassalls de son regne, destruint de les doles los abominables temples; prometent la devota santa a la reina estril que li procuraria un fill, lo qual, aprs de llarga vida del pare, los regnes heretaria. Delliber lo prncep de Massella anar en romiatge. Desitjava lo convertit e devot prncep visitar e veure la terra de Judea, la qual de la sua preciosa sang havia santificada aquell Du redemptor, que la santa Magdalena pricant demostrava. Desitjava encara oir, conversar e veure aquell general vicari que nostre senyor Du havia deixat en la terra, lo gloris sant Pere. Ab devota sollicitud fu aparellar una nau perqu, navegant en secret hbit de pobre romero, pogus visitar les santes romeries.

Tirant lo Blanc E trobant-se lo virtus Comte en edat avanada de cinquanta-cinc anys, mogut per divinal inspiraci, propos de retraure's de les armes e d'anar en peregrinaci e de passar a la casa santa de Jerusalem, on tot cristi deu anar, si li s possible, per fer penitncia e esmena de sos defalliments. E aquest virtus comte hi volgu anar havent dolor e contricci de moltes morts que en la joventut sua havia fetes, seguint les guerres e batalles on s'era trobat. E feta la deliberaci, en la nit manifest a la Comtessa, muller sua, la sua breu partida, la qual ho pres ab molta impacincia, per b que fs molt virtuosa e discreta, per la molta amor que li portava; la feminil condici promptament no pogu resistir que no demostrs sser molt agreujada. Al mat, lo Comte se fu venir davant tots sos servidors, aix hmens com dones e dix-los semblants paraules: -Mos fills e fidelssims servidors, a la majestat divina plau que jo m'he a partir de vosaltres, e la mia tornada m's incerta, si a Jesucrist ser plasent, e lo viatge s de grandssim perill, per qu ara de present vull satisfer a casc de vosaltres lo bon servir que fet m'haveu. E fu-se traure una gran caixa de moneda e a casc de sos servidors don molt ms que no devia, que tots ne restaren molt contents. Aprs fu donaci a la Comtessa de tot lo comdat, a totes ses voluntats, si b es tenia un fill de molta poca edat. E havia fet fer un anell d'or ab les armes sues e de la Comtessa, lo qual anell era fet ab tal artifici, que es departia pel mig restant cascuna part anell sancer, e, ab la meitat de les armes de casc, com era ajustat, se mostraven totes les armes. E complit tot lo desss dit, gir's a la virtuosa Comtessa e ab cara molt afable fu-li principi ab paraules de semblant estil. Com lo Comte manifest a la Comtessa sa muller la sua partida; e les raons que li fa, e lo que ella replica. -Experincia manifesta que tinc de vostra verdadera amor e condici afable, muller senyora, me fa sentir major dolor que no sentira, car per la vostra molta virtut jo us ame de sobirana amor, e grandssima s la pena e dolor que la mia nima sent com pens en la vostra absncia; per la gran esperana que tinc me fa aconhortar, havent notcia de vostres virtuoses obres, que s cert que ab amor e pacincia pendreu la mia partida, e, Du volent, lo meu viatge, mijanant les vostres justes pregries, prestament ser complit e s'augmentar la vostra alegria. Jo us deixe senyora de tot quant he, e us prec que tingau per recomanats lo fill, los servidors, vassalls e la casa; e veu's ac una part de l'anell que jo he fet fer; prec-vos carament que el tingau en lloc de la mia persona e que el guardeu fins a la mia tornada. -Oh trista de mi! -dix l'adolorida Comtessa-. E ser veritat, senyor, la vostra partida que faau sens mi? Almenys feu-me grcia que jo vaja ab vs perqu us puga servir, car ms estime la mort que viure sens vostra senyoria; e si lo contrari feu, lo jorn que finar los meus darrers dies no sentir major dolor de la que ara sent; e a tot mon seny desige sentsseu l'extrema pena que lo meu adolorit cor sost, com pens en l'absncia vostra. Digau-me, senyor, s aquest lo goig e consolaci que jo esperava de vostra senyoria? Aquest s lo conhort d'amor e fe conjugal que jo tenia en vs? Oh msera de mi! On s la mia grandssima esperana, que jo tenia, que lo restant de ma vida aturs la

26 Era l'honesta reina prenyada de temps que del part desitjat gran espai no distava; la qual, ab femenil importunitat de moltes llgrimes acompanyada, al rei marit instant requeria ensems ab ell acabs la peregrinaci devota, e, sospirant, ab plorosa veu a tals paraules fu principi: Si pogus pensar ni creure, estimat rei, senyor e marit, que ma vida sens vs sol un punt se pogus sostenir, no suplicaria ab tan gran insistncia acompanyar-vos en aquest tan llarg viatge. Per jo s ms que certa que, vs absent de la mia vista, la mia nima s'absentar del meu cos, e ensems perdreu a mi e lo fruit del meu ventre, lo qual esperau per les devotes pregries de la santa Magdalena. Doncs, puix la mort, no anant ab vs tinc certa, anant ab vs dieu que ma vida s perillosa, deixaume elegir per millor ans lo perill de mon viure que no certitud de la mort miserable. senyoria vostra ab mi? E no havia prou durat lo meu adolorit viduatge? Oh trista de mi, que tota la mia esperana veig perduda! Vinga la mort, puix res no em pot valer, vinguen trons e llamps e gran tempesta, per o que lo meu senyor ature que no es puga partir de mi! -Oh Comtessa e senyora!, de mi jo b conec que la vostra extrema amor vos fa passar los lmits de la vostra gran discreci -dix lo Comte; e deveu considerar que com Nostre Senyor Du fa la grcia al pecador, que el fa venir a notcia de sos pecats e defalliments, e vol fer penitncia d'aquells, que la muller qui ama tant lo seu cos, deu amar molt ms l'nima, e no li deu contrastar, ans deu fer grcies a Nostre Senyor Du com l'ha volgut il!luminar; e majorment jo, que s tan gran pecador, que en lo temps de les guerres he fets molts mals e dans a moltes gents. E no val ms, puix me s apartat de les grans guerres e batalles, que em d tot al servei de Du e faa penitncia de mos pecats, que no viure en los mundanals negocis? -Bona cosa seria aqueixa -dix la Comtessa-, emper veig que aquest clzer de dolor a beure s'ha, e tan amarg s per a mi, qui s estada tant de temps, que no es poria recitar, orfe de pare e de mare e viuda de marit e senyor viu, e ara que pensava que la mia fortuna fos passada, e tots los passats mals haguessen remei, e veig que les mies tristes dolors augmenten; per qu por dir que no em resta sin aquest miserable de fill en penyora de son pare, e la trista de mare s'haur a conhortar ab ell. Pres lo petit fill per los cabells e tir'ls-hi, e ab la m li don en la cara dient-li: -Mon fill, plora la dolorosa partida de ton pare, e fars companyia a la trista de ta mare. E lo petit infant no havia sin tres mesos que era nat, e pres-se a plorar. Lo Comte, qui veu plorar la mare e lo fill, pres en si molt gran congoixa, e volent-la aconhortar no pogu retenir les llgrimes de la sua natural amor, manifestant la dolor e compassi que tenia de la mare e del fill, e per bon espai estigu que no pogu parlar, sin que tots tres ploraven. Com les dones e donzelles de la Comtessa veren fer tan extrem plor als tres, mogudes de gran compassi se prengueren totes a plorar e fer grans lamentacions, per la molta amor que li portaven a la Comtessa. Les dones d'honor de la ciutat, sabent que lo Comte devia partir, anaren totes al castell per pendre son comiat; com foren dins en la cambra, trabaren que lo Comte estava aconhortat la Comtessa. Com la Comtessa vu entrar les honrades dones, esper que es fossen assegudes; aprs dix semblants paraules: -Mitigant los treballosos assalts que en lo feminil coratge desesperades eleccions e molts greus enuigs procurant infonen, gran s l'aturmentat esperit meu, per on les mies injustes afliccions poden sser per vosaltres, dones d'honor, conegudes. E acompanyant les mies doloroses llgrimes e aspres sospirs, venuts per la mia justa querella, presenten l'aflicci e obra per l'execuci que tal sentiment los manifesta. A vosaltres, doncs, dones casades, endrece los meus plors, e les mies greus passions signifique, per on los meus mals, faent-los vostres, ab mi us dolgau, com semblant cas com lo meu seguir vos puga, e dolent-vos del vostre, qui us pot venir, haureu compassi del meu, qui m's present, e les orelles dels llegints la mia dolor tal senyal facen, per on dels mals qui m'esperen me planguen, puix fermetat en los hmens no es troba. Oh mort cruel! Per qu vns a qui no et vol e

27 No podia lo piads prncep tenir les llgrimes dins los retrets dels ulls tancades, oint de sencera amor paraules tan doloroses. Pres delliber ab la muller honesta, si la santa Magdalena ho consellava, era content ensems acabassen lo sant romiatge. Il!luminada e plena de l'Esperit sant, la gloriosa Magdalena, havent pietat de les llgrimes castes de l'honesta reina, amonest al piads prncep ports a la devota muller en sa companyia; e que ella, de continu al rei del cel suplicant, en singular grcia demanaria los endres en la peregrinaci santa. Com a peregrins mendicants, mansuets e pobres, lo prncep e la muller prenyada del port de Massella se partiren, estenent als prspers vents les blanques veles. fuigs als qui et desitgen? Totes aquelles dones d'honor se llevaren e suplicaren a la Comtessa que fos de sa merc que dons espai a la sua dolor, e, ab lo Comte ensems, aconhortaven-la en la millor manera que podien, e ella pres-se a dir: -No s novella cosa a mi abundar en llgrimes, com aquest sia mon costum, car en diversos temps e anys que lo meu senyor era en les guerres de Frana, a mi no s estat dia freturs de llgrimes; e, segons veig, lo restant de ma vida haur de passar ab noves lamentacions, e millor fra per a mi passs ma trista vida en dorment, perqu no sents les cruels penes qui em turmenten, e com a lacerada de tal viure, fora de tota esperana de consolaci dir: los Sants gloriosos prengueren martiri per Jesucrist e jo el vull pendre per vostra senyoria, qui sou mon senyor, e d'ac avant feu tot lo que plasent vos sia, puix fortuna alre no em consent per sser-me vs marit e senyor. Emper, vull que vostra senyoria spia tant de mi que absenta de vs estic en infern, e prop de vs en parads. Acabant la Comtessa les sues doloroses lamentacions, parl lo Comte en la segent forma. Raons de consolaci que lo Comte fa a la Comtessa e lo que ella replica en lo comiat; e com lo Comte an en Jerusalem. -Gran s la contentaci que la mia nima t de vs, Comtessa, del so de les darreres paraules que m'haveu ara dites, e, si a la majestat divina ser plasent, la mia tornada ser molt presta en augment de vostra alegria a salut de la mia nima. E onsevulla que jo sia, la mia nima ser ab vs contnuament. -Quina consolaci puc jo haver de la vostra nima sens lo cos? -dix la Comtessa-. Mas b s certa que per amor del fill sereu en record alguna volta de mi, car amor de lluny e fum d'estopa tot s u. Voleu que us diga, senyor?: ms s la mia dolor que no s la vostra amor, car si fos aix com la senyoria vostra diu, crec restareu per l'amor mia. Mas, qu val al moro la crisma si no coneix la sua error? Qu val a mi amor de marit sens res valer? -Comtessa senyora -dix lo Comte-, voleu que donem fi a parules? Que a mi s forat de partir, e l'anar e lo restar est en la vostra m. -Puix ms no puc fer -dix la Comtessa-, entrar-me'n he en la mia cambra, plorant la mia trista desaventura. Lo Comte pres dolors comiat d'ella, besant-la moltes voltes, llanant dels seus ulls vives llgrimes, e de totes les altres dames pres comiat ab dolor inefable. E com se'n part no se'n volgu portar sin un sol escuder. E partint de la sua ciutat de Varoic recoll's en una nau, e navegant ab prsper vent [].

Quadre de concordances:
pres gloriosa (Magdalena), gloris (sant Pere) santa (Magdalena), sant (Pere) ensems pres gloriosos (sants) sants (gloriosos) ensems

28 vassalls fill aprs pare delliber, deliber anar en (romiatge) la sua santificada (Judea) nostre senyor Du deixat, deixau-me una nau espai femenil (importunitat) de moltes llgrimes acompanyada marit peregrinaci sospirant plorosa a tals paraules fu principi pensar senyor e marit ma vida sens vs viatge s certa vs absent la mia nima cos perdreu pregries la mort anant perillosa, perill viure no podia tenir les llgrimes ulls amor doloroses (paraules) muller content il!luminada grcia partiren prspers vents vassalls fill aprs pare deliberaci anar en (peregrinaci) la sua santa (casa de Jerusalem) nostre senyor Du deixe una nau espai femenil (condici, coratge) acompanyant les mies doloroses llgrimes marit peregrinaci sospirs plorar, ploraven, plor, plorant fu-li principi ab paraules de semblant estil pens, pensava marit e senyor ma vida sens vostra senyoria viatge s certa vostra absncia, absenta de vs la mia nima cos perduda pregries la mort anar, anaren, an perill viure no pogu retenir les llgrimes ulls amor dolorosa (partida), doloroses (llgrimes) muller contents, contentaci il!luminar grcia, grcies partida, partir, part, partint prsper vent

En tot aquest gruix de concordances, n'hi ha de banals (aprs, la sua...) al costat d'altres de molt significatives. Entre aquestes, cal destacar les existents entre unitats lxiques i frsiques que responen al tema com d'un text i altre, com ara que tamb hi ha un fill en la segona obra, i uns vassalls, o peregrinaci, senyor e marit, muller, plorosa / plorar, ulls, sens vs / sens vostra senyoria, una nau, partir, prsper vent... i, especialment, la referncia comuna a la femenil importunitat / femenil condici de les senyores (que volen acompanyar els marits) i al fet de no poder retenir les llgrimes

29

dels marits. Al capdavall, un episodi, el del Tirant, que s una adaptaci amplificada del corresponent episodi de la Histria de la gloriosa santa Magdalena, per b que la resoluci de la controvrsia s diferent: en un cas, la dona prenyada se'n va amb el marit; en l'altre, la dona es queda amb el fill petit i el marit se'n va sense ella. L'episodi que segueix en la Histria de la gloriosa santa Magdalena, amb la tempesta, el part, la mort de la muller, l'aband d'aquesta i del fill en un escull o roca, i el miracle de trobar-los vius en tornar, grcies a la intervenci de la Magdalena, tot aix en les ribes de Proena, concorda amb la contarella del naufragi del mercader Gaubed en les mars del Roine, en estavellar-se la nau contra un escull de roca, continguda en el captol 265 del Tirant.
Histria de la gloriosa santa Magdalena Com a peregrins mendicants, mansuets e pobres, lo prncep e la muller prenyada del port de Massella se partiren, estenent als prspers vents les blanques veles. Les ribes de Proena de llur vista ja es cobrien, quan l'enemic de natura humana, que als bons prepsits tostemps contrasta, torbant les aiges mogu de la mar les profundes ones e, corrent mal temps en vlida fortuna, les dolors del part de la fatigada reina se cuitaren; e, reclamant de la gloriosa Magdalena, ensems l'nima e un elegant fill del seu fatigat cos se partiren. Qual trgic excellent poeta tan intensa dolor poria descriure? Tenia lo miserable marit e pare en los braos la muller partera morta, e lo fill viu, sens esperana de poder viure. Aix prova la divina bondat los seus elets, per apurar lo fi de llurs mrits en lo foc de profunda penitncia. Besava lo desert marit la muller morta e aprs, lo fill orfe a les mortes mamelles acostava; e, ensems l'infant e lo cos de la mare defunta abraant, deia paraules que les forts pedrenyeres bastaven rompre. La fria de la mar ja s'amansava, que paria demanava lloc per escoltar lo plant de la lamentaci trista. Ab clamor modesta, lo rei miserable donava de la santa Magdalena tristes querelles e, dins los lmits de religi cristiana, semblant al sant Job extrema dolor planyia. Aix lamentant deplorava l'adolorit rei sobre la mort de la reina morta e sobre la vida del fill, qui de fam se moria. Los mariners molt fort instaven lo cos mort no tingus en la nau sepultura, protestant, segons llurs opinions e fantasies, que en altra manera la fusta perillant se perdria. Llarga e adolorada tragdia seria descriure les doloroses paraules, les lamentacions tristes, que l'entristit peregr e tots los de la nau planyien. E mirant, ab plorosa vista, si alguna terra se deixava veure, orden la divina clemncia un escull o roca miraren, que llarg espai de la fusta no distava. E varant de la nau la barca, portaren la trista mercaderia del cos de la reina morta, ab l'infant, que de la mort poc se llunyava. Aix colloc, lo miserable marit e pare, la muller en trista deserta sepultura; e davall lo mantell de la mare morta, cobrint don mortalla al fill que encara vivia, cridant veus que en la pedra cavaren per al cos mort la trista sepultura. Tirant lo Blanc E si la fortuna m'era prspera en fer-me atnyer tant de b quant de vs ma vida espera, e l'atreviment vull me sia llevat e de no voler pus ab vs contendre, mas a la bona voluntat que us tinc satisfar recitant-vos d'un mercader un exemple, qui era nomenat Gaubed, anant per mar, lo qual era partit d'aquella gran e magnfica ciutat de Pisa, e navegant per les mars d'Espanya, tot lo seu cabal e sustncia havia posat en un barril de jocs de naips, pensant que ab aquell arribaria a port salvador, e que la sua mercaderia vendria en gran augment de la sua sustncia; e aplegat en les mars del Roine prop lo port d'Aiges-Mortes, en l'escura nit la nau toc en un escull de roca, que tota sobr. Tots los mariners ab l'esperana perduda, se llanaran en mar per restaurar la vida. Aquest pobre mercader, pensant en restaurar ms lo barril que la vida, davall sots la coberta e vu la nau mija d'aigua que se n'entrava a fons; ab gran fatiga e major perill, tragu lo barril de la sua mercaderia, llan'l en mar i ell aprs d'ell, e aferr's ab lo barrill per poderlo traure en terra; e tant esfor no fu, que dos o tres voltes perdent e cobrant lo barril, pens perdre la vida. A la fi, a mal grat seu, l'hagu de

30 Torn a la nau l'adolorit peregr e, ab esfor de la santa fe que en la sua nima esculpida portava, no revoc del sant viatge lo devot prepsit, portant ab gran mansuetud e pacincia ensems la dolor e lo treball de l'adolorada romeria. Dos anys acabaven quan el rei peregr acab les santes visites e, presa benedicci del clauer de paras, sant Pere, desplegaren les veles en la mar alta, endreant llur navegar a la ciutat de Massella. Aparellava l'adolorit prncep doloroses paraules, ab les quals pogus tan grans infortunis a la Magdalena contar e plnyer. Aix navegaren ab vents tranquilles, fins que la divina providncia los port en aquell lloc on havien lleixat lo cos de la reina morta. Salt lo rei en aquella mateixa barca en la qual havia portat la muller tan plorada, e, acostant-se a la riba de la trista sepultura, mir un petit infant que, al tall de les salades aiges, en l'arena jugava; lo qual, no acostumat de semblant vista, fug de la humana figura. Ab gran cuita desembarc lo meravellat prncep, seguint del xic infant en la terra los petits vestigis; lo qual trob davall lo mantell de la mare morta, semblant a persona que dormia. Als plors de l'infant se despert la defunta reina e, abraant lo fill, al marit, que fora de si per inefable alegria estava, endre tals paraules: No estigau dubts, rei, senyor e marit, que els mrits de la gloriosa santa a tan alta excellncia atenyen que, en lo meu part, ella s estada la madrina, e lo seu ngel custodi ha guiat la mia nima en totes les vostres santes visites; e en aquesta deserta roca ha criat aquest infant, fill nostre, nodrint-lo de celestial vianda. Anem, doncs, a donar llaors e grcies a la divina misericrdia, que tan excellent santa ha trams en nostre regne, e ofiram-li, en servei del rei Du Jess, tots nostres bns e vida. Aix torn a la nau lo sobre tots los del mn ms alegre devot peregr, portant en aquella mateixa barca la muller viva, en la qual, com a tomba miserable, havia portada a la deserta sepultura. E, llevades les ncores, dins poc espai plegaren les veles en lo desitjat port de Massella, recitant e regraciant a la gloriosa Magdalena les grcies excellents que, per los seus mrits, de la divina misericrdia havien ats, endreant tot lo restant de sa vida en servei de nostre senyor Du e de la sua sacratssima mare. desemparar; e anant per aconseguir a terra, ab tota l'esperana perduda de recobrar son barril, encontr's ab una gran caixa; e per lo gran treball aix de la mar com del perdut barril, li fon forat de sostenir la sua persona en la caixa, e a poc instant la mar los llan en terra. L'aflegit mercader, assegut sobre la caixa, fu aqu grans lamentacions, dolent-se de la perduda mercaderia dels naips; e trobant-se nu, sens camisa, desijava ms la mort que la vida. Com per bon espai se fon lamentat, part's de la caixa com a home desesperat e an dos tirs de ballesta, e pensant en lo menys dan, torn a la caixa per veure si hi hauria alguna cosa de qu es pogus vestir; e rompent aquella, trob moltes robes de brocat e de seda, e molts gipons e calces, e tot lo sl de la caixa cobert de ducats e de fermalls e de moltes pedres precioses, que valia tot un infinit tresor. Si b, senyora, a sia poca glria a l'estima del vostre valer, e dicvos ab pura veritat que, en semblant lloc, me vull sotsescriure jo sser la caixa, e perdent vs lo barril sereu prspera e benaventurada en aquest mn. E ans que de vs haja resposta, vos prec porteu aquesta cadena per l'amor mia, perqu mirant aquella siau en record de mi, qui desige fer molt per vs. (c. 265)

Quadre de concordances:
com a pobres (peregrins) del port de Massella se partiren prspers les ribes de Proena cobrien, cobrint aiges la mar com a pobre (mercader) partit daquella [] ciutat de Pisa prspera les mars del Roine prop lo port dAiges-Mortes cobert Aiges-Mortes, aigua la mar

31 fortuna descriure fatigada, fatigat esperana poder aprs mortes rompre semblant lamentaci, lamentant ladolorit, lentristit (rei, peregr) la mort la vida los mariners la nau perillant perdria tots (los de la nau) mirant, miraren si alguna [] veure terra un escull o roca espai portaren, portava, portant, port davall pedra torn a esfor treball navegar, navegaren ciutat de pogus trob persona atenyen, ats mn llevades desitjat recitant tot lo fortuna escriure fatiga esperana poder aprs Aiges-Mortes rompent semblant lamentaci, lamentat laflegit (mercader) la mort la vida los mariners la nau perill perduda, perdent, perdre, perdut tots (los mariners) mirant veure si [] alguna terra un escull de roca espai porteu davall pedres torn a esfor treball navegant ciutat de pogus trobant, trob persona atnyer mn llevat desijava, desige recitant tot lo

La presncia comuna, en ambdues obres, de la unitat estilstica escull o roca / escull de roca (amb un singular emparellament lxic que no apareix en cap altre text), ens va fer alertar sobre la possibilitat de trobar altres concordances en els fragments textuals respectius. Potser alg podria pensar que totes elles sn fruit de latzar i no de la impostura, per aniria errat. Perqu, malgrat la diferncia de motius, resulta palesa la relaci lingstica entre aquests dos episodis, situats en la mateixa mar de Provena, al voltant dun semblant escull, lun en clau de tragdia i laltre en clau de comdia, per tots dos amb final feli. Si es tracts del mateix autor, podria donar-se com a explicaci un cert automatisme que no ens atrevirem a qualificar de totalment inconscient en ls de recursos propis, estilstics i de llenguatge, a l'hora de situar i descriure una peripcia en el mateix indret on ja tenia escrit un altre relat. Per si es tracta de dos

32

autors diferents, s clar que el segon ha usat, de forma conscient i alhora sorprenent, el relat corelli del prncep de Marsella per a la histria tirantiana del mercader de Pisa. Hi ha moltes altres concordances entre unitats estilstiques de la Histria de la gloriosa santa Magdalena i el Tirant lo Blanc, que no afecten episodis complets per que van acompanyades sovint d'altres unitats lingstiques satel!litzades al voltant i igualment concordants. Aix: ab gran devoci, acostumada misericrdia, afligit cos, benignitat afable, celestials jerarquies, cobert de pomposos..., cos glorificat, cremants flames, dbil cos, Du immens i incomprensible, dignitat i excellncia, distar una llegua (la vila de la ciutat), ferma fe, goig infinit, iniquament tirant, mundanes misries, oh espill..., preciosa sang, siau certs, temers recel... Daltra banda, raons de temps i despai aconsellen acabar ja aquest treball i deixar per a una altra ocasi lanlisi contrastiva daltres obres religioses de Corella i el Tirant, que posar de manifest nous casos de dependncia i, per tant, una dataci ms tardana dels passatges implicats del Tirant. Conclusi En aquest article, per a la dataci correcta d'obres literries, hem posat de manifest la importncia de les dades contextuals, obtingudes a travs de la recerca documental d'arxiu, aix com la relativitat de les dades incloses en la ficci literria sense el suport de les primeres. Fruit d'aquesta recerca, aportem dades i documents indits relatius a la vida de Joan Ros de Corella, Joan Escriv, Ferruix Bertran i sobre l'edici del Tirant. D'altra banda, per a l'estudi contrastiu d'obres, s'ha demostrat molt til, una vegada ms, el mtode de concordances frsiques, dintre de les quals considerem tamb les existents entre agrupaments d'unitats lxiques, que coapareixen normalment en passatges temticament afins o al voltant d'una unitat lingstica nuclear que en satel!litza d'altres. En aquest sentit, l'elaboraci prvia del corpus de les unitats frsiques i estilstiques que hem fet de les obres analitzades s fonamental. En aplicaci de tot aix, aportem nova informaci per a la dataci correcta d'obres de Joan Ros de Corella, de les quals el Tirant ha pres elements temtics i lingstics ben significatius. I com que aquestes fonts del Tirant han estat escrites amb posterioritat a la mort de Martorell (1465), la qesti de l'autoria del Tirant demana una revisi en profunditat, sense apriorismes ni prejudicis. Centre d'tudes catalanes de l'universit Paris-Sorbonne 05 03 2012

Bibliografia ALMIANA, Josep, ed. Obres de Joan Roi de Corella. Valncia: Del Cenia al Segura, 1985, vol. II, p. 398 & 410. CARBONELL, Jordi. Sobre la correspondncia literria entre Ros de Corella i el Prncep de Viana. Estudis romnics, 5, 1955-56, p. 127-139. CHINER, Jaume J. Aportaci a la biografia de Joan Ros de Corella: noves dades sobre el seu naixement i la seua mort. Caplletra, 15, 1993, p. 49-61. CINGOLANI, Stefano Maria. D'Aquil!les a Jess. Reflexions sobre la cronologia de les obres de Joan Ros de Corella. Anuari de l'Agrupaci Borrianenca de Cultura, 8, 1997, p. 67-85.

33

CINGOLANI, Stefano Maria. Joan Ros de Corella. La importncia de dir-se honest. Valncia: Tres i Quatre, 1998. CONCA, Maria & GUIA, Josep. Propuestas tericas y metodolgicas para el estudio de las unidades frsicas en contexto. In PMIES, Antonio, PAZOS, Jos Manuel, LUQUE, Luca, ed., Phraseology and Discourse: Cross Linguistic and Corpus-based Approaches. Baltmannsweiler: Schneider Verlag Hohengehren, 2012, p. 31-41. FUSTER, Joan. Lectura de Ros de Corella. Obres completes. Barcelona: Edicions 62, 1968, vol. I, p. 294-305. GARRIGA, Carles. Caldesa i Carmesina: Ros de Corella plagiat en el Tirant lo Blanc. In Miscellnia Jordi Carbonell. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, , vol. 2, p. 17-27. GELL, Manel. Els Margarit de Castell dEmpord. Famlia, noblesa i patrimoni a lpoca moderna. Barcelona: Fundaci Noguera, 2011. GUIA, Josep. De Martorell a Corella. Descobrint l'autor del Tirant lo Blanc. Catarroja-Barcelona: Afers, 1996. GUIA, Josep. Anotacions de Jaume Roig sobre Roderic de Borja, Joan Ros de Corella i ell mateix. Afers, 61, 2009, p. 625-636. MADURELL, Josep Maria. Mensajeros barceloneses en la corte de Npoles de Alfonso V de Aragn (1435-1458). Barcelona: CSIC, 1963. MARTNEZ FERRANDO, Jess Ernesto. Pere de Portugal, rei dels catalans. Barcelona: IEC, 1936. MARTNEZ I MARTNEZ, Francisco. Martn Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch. Valncia: Vives Mora, 1916. MIQUEL I PLANAS, Ramon, ed. Obres de J. Roi de Corella. Barcelona: Biblioteca Catalana, 1913. RIBA, Alexandre. Homogenetat d'estil en el Tirant lo Blanc. Tesi doctoral, Universitat Politcnica de Catalunya, 2005. RIBS FALC, Carmina. Histria de la llengua i la literatura: segle XV, Segle d'Or de la literatura clssica catalana. http://blocs.mesvilaweb.cat/media/U2VnbGUgWFYuIFNlZ2xlIGRcJ09y_78292_3_660 8_2.pdf, 2007. RIQUER, Mart de. Histria de la Literatura Catalana. Barcelona: Ariel, 1964, vol. 3. RIQUER, Mart de, ed. Joanot Martorell i Mart Joan de Galba, Tirant lo Blanc. Barcelona: Seix Barral, 1969, 2 vol. RICO, Francisco. Texto y contextos: estudios sobre la poesa espaola del siglo XV. Barcelona: Crtica, 1991. SOLERVICENS, Josep. Dilogos renacentistas escritos por autores de Catalua y del Pas Valenciano durante el Renacimiento (1471-1592). In FRIEDLEIN, Roger, ed., El dilogo renacentista en la Pennsula Ibrica. Stuttgart: Franz Steiner Verlag, 2005, p. 46-50. VILLALMANZO, Jess & CHINER, Jaume J. La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483). Valncia: Ajuntament de Valncia, 1992.