prova coneixements orals

Nom 1r cognom 2n cognom NIF/NIE Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova. En este quadern dexamen es presenten: Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures lingstiques. Els textos corresponents a lrea de comprensi lectora. Lespai per a esborrany de lrea dexpressi escrita. Lescrit definitiu ser el de la plantilla de correcci.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus. La seua plantilla de respostes est personalitzada. Com que noms nhi ha una, s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla. Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen. Indique la resposta correcta marcant una X dins de la casella corresponent. Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada i marque amb una x la nova resposta.

Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la casella.

rea de comprensi
Comprensi oral
Ara, escoltar un dileg que t lloc en una estaci de trens. Relacionats amb este dileg, trobar cinc enunciats i ha de decidir si sn verdaders (V) o falsos (F). Pose una creu en la casella corresponent a cada afirmaci.
1 2 V V F F La passatgera acudix a lestaci ja informada dels horaris dels trens. Hi ha un tren a Xtiva cada mitja hora, per en les hores punta nix un cada quart dhora. La passatgera compra un bitllet per al tren de les 2:23 h. El dependent desitja a la passatgera que disfrute del viatge, encara que plou i fa mal dia. La passatgera vol un bitllet noms danada que li costa 5,10 , ja que pensa quedar-se alguns dies a Xtiva amb la seua filla.

3 4

V V

F F

A continuaci, escoltar un text sobre el mite grec de la teixidora Aracne i la deessa Atena. Relacionats amb este text, trobar cinc enunciats que ha de completar amb una de les tres opcions possibles. Marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.
6 Segons la mitologia grega, Aracne... a) b) c) 7 era una teixidora famosa perqu era molt hbil quan teixia. tenia anomenada perqu feia telers. era de famlia illustre i per aix tots admiraven el seu art.

Aracne tenia el defecte... a) b) c) de ser clara i massa sincera. de ser poc orgullosa. de tindre molt dorgull.

Atena, quan va sentir les paraules dAracne desafiant-la a competir amb ella, es va disgustar i... a) b) c) es va disfressar de vella perqu ja tenia els cabells blancs. disfressada de vella, va visitar Aracne per dir-li que fra ms humil. va amenaar Aracne amb un bast perqu havia ofs els dus.

En el taps de la deessa es veien... a) b) c) dotze dus de lOlimp de manera majestuosa. les infidelitats amoroses dels dotze dus principals de lOlimp. dotze dus en actituds indignes.

10

Aracne... a) b) c) va comprendre que no havia actuat b i es va sucidar. intent venjar-se dAtena penjant-la duna corda. va ser transformada en aranya, per els seus fills no ho van ser.

Comprensi lectora

Llija el text segent i pose una creu en la casella corresponent a cada enunciat segons que siga verdader (V) o fals (F).

La sal s un antidepressiu natural

Consumir sal ens posa de bon humor. s la conclusi a qu ha arribat un equip dinvestigadors duna universitat nord-americana. En una srie dexperiments amb rates de laboratori sha comprovat que, quan a estos animals els falta clorur sdic (la sal de taula comuna), eviten activitats que abans els divertien. Les coses que els produen plaer ja no els aporten el mateix grau de satisfacci, la qual cosa fa pensar que la falta de sal pot causar depressi. No debades un dels principals criteris per a diagnosticar la depressi s la desgana per fer activitats que abans ens resultaven agradables. Que la sal millora lestat dnim explica per qu tendim a consumir-ne ms del compte. De fet, la mitjana de consum de sal actualment en el mn s de 10 grams per persona i dia. No obstant aix, els experts recomanen no sobrepassar els 4 grams diaris, ja que un excs en el consum pot tindre conseqncies negatives per a la nostra salut. Este consum excessiu actual s un luxe que, fa alguns segles, els nostres avantpassats no podien permetres. Fa 4.000 anys, quan va comenar a usar-se la sal per a conservar aliments, era un producte escs i molt valus. Aix explica que als romans sels pagara amb esta pols blanca, una prctica de la qual prov la paraula salari. Daltra banda, tamb sha demostrat que la nostra afici per la sal podria tindre una explicaci evolutiva, ja que la majoria dels rgans del nostre cos necessiten sodi per a funcionar correctament. s per aix que tenim un sentit del gust preparat per a detectar la sal i el seu consum activa els circuits cerebrals del plaer.

11

Els investigadors duna universitat americana han concls que el consum de sal ens posa tristos. En la investigaci no shan usat animals per a experimentar. La mitjana de consum de sal mundial s de 4 grams diaris per persona. Els nostres avantpassats de fa 4.000 anys no consumien tanta sal com ara. En lantiga Roma era habitual pagar el sou amb sal.

12 13

V V

F F

14

15

Llija els textos segents i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat. UNA PRECIOSA NEVADA COBRIX MORELLA
Morella (dissabte, 11-04-09). Els morellans shan alat este mat amb una espessa capa blanca de 10 cm que cobrix tota la poblaci. Les mquines llevaneu han treballat des de primera hora del mat en la neteja de les carreteres, i les brigades municipals shan encarregat de mantindre els carrers en bones condicions per a la gran quantitat de turistes que sespera que visite la ciutat emmurallada. Durant tot el mat els vehicles han accedit a la ciutat sense problemes. La magnfica temperatura de vora 4 graus, labsncia de vent, laparici del sol i la proximitat de Morella a la costa, a poc ms de 40 minuts, fan que la ciutat, este dissabte de Setmana Santa, oferisca als visitants una de les seues millors imatges. A causa de la gran afluncia de turistes, lajuntament aconsella que es telefone abans a loficina de turisme per reservar el dinar o trobar allotjament.
16 A Morella, el dia 11 dabril... a) havia nevat durant tota la nit anterior. b) les mquines llevaneu van mantindre els carrers en bones condicions i les brigades municipals van netejar les carreteres. c) la gent de Morella es va alar perqu hi havia molts turistes. 17 El bon oratge de Setmana Santa va fer que... a) els morellans se nanaren a la platja. b) Morella estiguera encara ms bonica. c) els turistes preferiren fugir de la neu. 18 LAjuntament de Morella va aconsellar que... a) la gent no visitara esta poblaci perqu era perills transitar pels carrers. b) no es telefonara a loficina de turisme, perqu es collapsaria la centraleta. c) la gent telefonara a loficina de turisme i fera les reserves per als restaurants i hotels. En ARRELS oferim tots els vestits regionals de la Comunitat Valenciana. A ms, disposem de joies i complements especfics per a este tipus dindumentria. Restaurem vestits dpoca, i, per a recuperar les peces, teixim a m les teles amb les quals es van confeccionar al seu dia. Tots els nostres productes tenen el certificat dartesania de la Comunitat Valenciana des de fa ms de vint anys. A ms, investiguem les teles i dibuixos del segle XVIII per a crear, en els nostres tallers artesans, les millors indumentries valencianes. La tradici es transmet en ARRELS de pares a fills i, amb ms de mig segle dexperincia en la confecci de la indumentria valenciana, continuem al servici de les noves generacions.

19 ARRELS s el nom a) dun forn que hi ha a Valncia i que elabora productes artesans. b) dun establiment que confecciona roba tradicional. c) duna joieria especialitzada en dissenys del segle XVIII. 20 En ARRELS la tradici a) encara no t vint anys dexperincia. b) fa ms de cinquanta anys que es transmet familiarment. c) s la duna empresa familiar que t clients habituals i que no en busca de nous.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

Lxic i semntica
21. Estes ulleres pesen molt poc: sn molt __________. a) lleugeres b) molles c) gils 22. Han detingut el lladre i ara est en la __________. a) pressi b) pres c) pressa 23. s molt astut: s ms __________ que la fam. a) prim b) cert c) llest 24. De la mar, el que ms m'agrada s sentir el so de les _________. a) ones b) holes c) ondes 25. El professor no es __________ mai els cabells: sempre els porta desarreglats. a) pinta b) pentina c) penyora 26. El fill de la meua germana s el meu __________. a) nebot b) cos c) gendre 27. El gran __________ blanc s un dels peixos ms perillosos dels oceans. a) taure b) taur c) taul 28. El suc de llima t un sabor __________ caracterstic. a) aspre b) cid c) amarg 29. Es va deixar l'aixeta oberta i, quan va tornar al cap d'una setmana, hi havia un __________ d'aigua per tota casa. a) pessic b) grapat c) pam 30. La policia __________ que es tracta d'un crim, i no d'una mort accidental. a) sospita b) fica c) acosta 31. Per favor, ompli'm el got d'aigua, que el tinc __________. a) ple b) huit c) buit

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

Lxic i semntica
32. De primer plat menjar paella i, de segon, una cuixa de __________ rostit. a) poll b) pollancre c) pollastre 33. Cal tallar __________ del pi que molesta quan passes pel carrer. a) l'escata b) la randa c) la branca 34. Estic constipat i necessite comprar _________ de paper. a) mocadors b) panys c) mocassins

Morfologia i sintaxi
35. Nosaltres __________ dos hores cada dia. a) passegen b) passegem c) passegeu 36. No vos he sentit. Qu __________ dit? a) m'heu b) meu c) m'ho 37. El plat costava __________ (16) euros? a) deu i sis b) dsset c) setze 38. La sopa estava molt __________ i massa __________. a) dola / calenta b) dol / calent c) dola / calent 39. Ho han fet __________ amigues, les de vost. a) vostres b) les vostres c) les seues 40. El transportista s'ha comprat un parell de __________. a) camios b) camions c) camis 41. Et recorde que ho ha fet __________. a) mala ment b) mal c) malament

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

Morfologia i sintaxi
42. La meua filla __________ molt b ahir. a) ha cantat b) va cantar c) va a cantar

Normativa ortogrfica
43. Aquell producte no tenia inters __________ consumidors. a) per als b) per a els c) pals 44. He vist __________! a) l'home del americana b) el home de la americana c) l'home de l'americana 45. El meu germ __________ esta nit a l'hotel. a) dormira b) dormir c) d'ormir 46. En quina sllaba de la paraula "hospital" recau l'accent? a) hos b) pi c) tal 47. Quin sentit t fer la __________? a) gerra b) guerra c) guera 48. Durant el sopar ens vam __________ tres botelles de vi. a) vore b) veure c) beure 49. Hui el __________ est ben __________. a) zel / nbol b) cel / nvol c) sel / nvol 50. La camisa no tenia cap __________. a) bolxaca b) bujaca c) butxaca

rea dexpressi escrita

Redacci
Vost s tutor duna classe de xiquets de 12 anys. Escriga una nota, per a penjar-la en el tauler danuncis, amb les normes de convivncia en laula (mnim de 50 paraules).

rea dexpressi escrita

Redacci
Vost s tutor duna classe de xiquets de 12 anys. Escriga una nota, per a penjar-la en el tauler danuncis, amb les normes de convivncia en laula (mnim de 50 paraules).

Prova de coneixements orals

Convocatria 2009 / maig 9:30 h

CONVOCATRIA 2009 / MAIG

CONEIXEMENTS ORALS

CONVOCATRIA 2009 / MAIG

CONEIXEMENTS ORALS

Una persona ha posat un anunci en internet perqu vol compartir el seu pis i llogar una habitaci. Una altra persona li telefona perqu est interessada en loferta.

Dos amics o amigues planegen fer un viatge lestiu que ve. Han dacordar tots els detalls necessaris: tipus de viatge, preu, destinaci, dates, gestions prvies, etc.

Persona A Vost ha penjat lanunci. T molt dinters per saber com s laltra persona, ja que no vol llogar lhabitaci a una persona incompatible amb el seu carcter.

Persona A Vost no t temps per a fer les gestions per disposa de ms llibertat i disponibilitat per a fixar les dates del viatge.

Persona B Vost vol llogar lhabitaci. T molt dinters per saber com sn la casa i lhabitaci, quines altres habitacions de la casa podr compartir, si hi viu alg ms, quin preu t, etc.

Persona B Vost t unes obligacions laborals que no li permeten tindre les vacacions quan vol.