COMENTARI: PLNOL DE PALMA DE MALLORCA

Analitza i comenta el plnol de Palma de Mallorca, seguint les pautes que et done a continuaci. Pots consultar informaci complementria, si ho necessites: 1.- Localitzaci geogrfica: Emplaament: s el lloc concret on hi ha una ciutat. Mallorca es troba en una illa Situaci: s la localitzaci que t una ciutat respecte d'uns altres llocs. Mallorca es troba a l'est de la Pennsula Ibrica.

.- !orma i estructura del plnol: Tipus de plnol: T un plnol de tipus radioconcntric, a que hi ha un punt central del qual partei!en una srie de carrers i "ies en sentit radial, tallats per uns altres que #or$en cercles concntrics. %ls a"antat&es d'aquest tipus de plnol s que #acilita la co$unicaci entre el centre i la peri#ria de la ciutat a tra"s dels ei!os radials i s'adapta a les di"erses #or$es de relleu. %ls desa"antat&es d'aquest tipus de plnol sn que els "ehicles sn obli&ats a passar pel centre de la ciutat, i ai!' en di#iculta la circulaci. Estructura urbana (assenyala al mapa): ()ones "erdes *en "erd al $apa+, sn rees no edi#icades en les quals predo$ina la "e&etaci. %s distribuei!en per tot l'espai urb, bene#icien el $edi a$bient i $illoren la i$at&e de la ciutat. (-rea suburbana *en roi& al $apa+, es tracta d'una zona que era rural i que s'ha con"ertit en urbana a causa del crei!e$ent de la ciutat. .i ha ser"eis i ind/stries, ai! co$ barris dor$itori. (-rees residencials , sn rees que es troben distribu0des per tota la ciutat. 1e&ons el ni"ell econ'$ic de qui els habiten, es poden classi#icar en, (2arris dels &rups socials benestants *en blau al $apa+, solen estar constitu0ts per cases uni#a$iliars i situats a les a#ores de les ciutats. .i ha ser"eis de qualitat i $it ans de transport. (2arris dels &rups socials $en3s benestants *en taron a al $apa+, estan #or$ats per blocs d'habitat&es4 so"int estan a#ectats pels proble$es de $assi#icaci. (-rees industrials *en ne&re al $apa+, sn zones en les que es troben les ind/stries i, nor$al$ent, es troben a la peri#ria, a que causen $olta conta$inaci. (5entre *en &roc al $apa+, s l'espai $s destacat de la ciutat. 1'hi desen"olupa una &ran acti"itat co$ercial i hi ha no$brosos establi$ents d'oci, ai! co$ les institucions #inanceres $s i$portants

Edificacions: (6l centre obser"e$ edi#icis antics. 1upose que tindran dues o tres plantes i estaran constru0ts a$b ra ola i #usta. 6quests edi#icis sn habitat&es, es&lsies, catedrals... (6ls ei!a$ples hi obser"e$ blocs d'edi#icis en bloc. 6quests edi#icis estan #or$ats per unes quantes plantes. 1upose que aquests seran els habitat&es de les classes $it ana(bai!a, a que tenen un preu $s bai! que el de cases de $a or qualitat, co$, per e!e$ple, els adossats o els !alets. %stan constru0ts a$b $aterials de qualitat $enor que els dels adossats, aquests $aterials poden ser ra ola, acer, #or$i&, pladur... (6 la zona suburbana hi trobe$ casses uni#a$iliars. 6questes cases poden ser a0llades o adossades, tenen una planta o dues, i tenen ardins. 6questes cases, nor$al$ent, estan habitades per &ent de classes $it anes o altes, i els $aterials sn de $a or qualitat que els dels edi#icis en bloc, &eneral$ent. (7es edi#icacions de crei!e$ent espontani o barraques se situen a les a#ores de les &rans ciutat, sobretot als pa0sos en "ia de desen"olupa$ent, on arriben a #or$ar barris e!tensos4 estan habitades per &ent de les classes socials bai!es. %n aquest $apa no se'n obser"en.

".- Possi#les pro#lemes de la ciutat $analitza els diferents pro#lemes i les seues possi#les solucions% 8n proble$a d'aquesta ciutat s la conta$inaci. Per tal de contrarestar(la, hi deurien pro$oure l'/s del transport p/blic, li$itar l'/s de la cale#acci i pro$oure l'/s d'altres #onts d'ener&ia $en3s conta$inants. 8n altre proble$a pot ser la conta$inaci ac/stica, sobretot al costat de les "ies principals de la ciutat. 6quest proble$a es pot solucionar posant pantalles ac/stiques al "oltant d'aquestes "ies i prohibint els sons ele"ats a partir d'unes hores deter$inades de la nit. Ta$b ens pode$ trobar a$b el proble$a de l'acu$ulaci de residus. Per tal d'e"itar(lo, s'establei! un horari de recollida de #e$ i es pro$ou la separaci de la $atria or&nica d'altres residus que poden ser reciclables.