Vols conixer la diversitat ecolgica de Barcelona?

La biodiversitat a Barcelona
El parc de Collserola s un espai natural que sala enmig de lrea metropolitana de Barcelona. Predominen els espais forestals, per hi ha una gran varietat de formacions vegetals, que li confereixen una gran diversitat decosistemes. Coneixes el Parc de Collserola? Nhas sentit parlar? Saps on s?

http://www.parcnaturalcollserola.cat/

Coneixes el pant de Vallvidrera? Nhas sentit parlar? Saps on s?

Quins sn els conceptes relacionats amb lecologia que haurem de conixer per fer el que sens demana. Pots explicar que signifiquen? 1. 2. 3. 4. 5. Que s el que us demana el Centre de Documentaci i Recursos Educatius del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola?

Per grups, fareu un material divulgatiu en el format que ms us agradi: cmic, trptic, vdeo, pster, bloc, pgina web, elaboraci de fitxes... Entre tots els treballs que es presentin triareu el que creieu qure recull millor all que es demana des del Parc de Collserola. El treball escollit senviar al Centre de Documentaci i Recursos Educatius del Parc de Collserola. Quin format tagradaria per fer el teu material divulgatiu?

Amb quins/quines companys/companyes tagradaria fer-lo (trien 4)? 1. 2. 3. 4.

Valoraci del treball en grup i el dossier.

Qu es tindr en compte a lhora davaluar la vostra feina? Treball individual (dossier, 50%): o Completar tots els exercicis. o Fer els deures quan se us demanen. o Analitzar els deures fets a casa quan es demani (aquesta feina es fa a classe). o Fer el gui de prctiques.

Treball en grup (50%): o Elaborar el material divulgatiu sobre el pant de Vallvidrera. o Presentar el material divulgatiu a classe. o Completar el gui de la sortida. o Avaluar la feina feta pels companys (veure si shan complert les tasques determinades i com sha treballat en grup).

Espcie, poblaci i comunitat

Descriu les imatges que veus a continuaci. Podries dir quina representa una espcie, quina una poblaci i quina una comunitat?

Qu s una espcie?
Quines caracterstiques ens permeten saber si dos ssers vius sn de la mateixa espcie? Tenen caracterstiques morfolgiques semblants. Es poden reproduir entre ells. Els seus fills sn frtils.

Els organismes de la mateixa espcie tenen el mateix nom cientfic, per exemple el nom cientfic del porc senglar s Sus scrofa, el de lalzina s Quercus ilex.

Qu s una poblaci?
s el conjunt dindividus duna mateixa espcie que viuen en un lloc concret. Els individus que formen una poblaci poden o no estar en contacte, per sinfluencien mtuament. Recordeu! Per ser de la mateixa poblaci cal que els organismes: Siguin de la mateixa _________ Visquin a un lloc ___________, a la mateixa zona.

Qu s una comunitat?
En qualsevol lloc, mai no hi viu una sola espcie, sempre podem trobar diverses espcies. Anomenem comunitat al conjunt dorganismes de diferents espcies que viuen en un mateix lloc; s a dir, al conjunt de totes les poblacions dssers vius que es troben en un espai concret.

A continuaci et trobars uns exemples i cal que diguis si es tracta duna espcie, poblacions o comunitats i justificar el per qu: Els musclos que viuen enganxats a una mateixa roca.

El conjunt dssers vius que estan al pant de Vallvidrera.

Tots els peixos que viuen a un escull coral.

Un mosquit tigre.

Les gavines que venen al pati de lescola a les 11:30.

Els pins blancs que estan al parc del Garraf.

Exercici dautoavaluaci
He resps correctament als exemples de lexercici? Ho he justificat b? En cas de que no ho hagi fet b, qu hauria dhaver escrit?

Com puc millorar la resposta?

PART A) Ara que hem aprs que s lespcie, la poblaci i la comunitat descriu alguns exemples per tal que el teu company o companya encerti de quin dels tres conceptes ests donant lexemple. 1.2.3.4.-

PART B) Ara copia els exemples que ha posat el teu company o companya i descriu de quin concepte es tracta. 1.2.3.4.-

Exercici dautoavaluaci
He posat b els exemples de la part A? En cas de que no ho hagi fet, qu hauria dhaver escrit?

Com puc millorar la resposta?

He encertat els conceptes de la part B? En cas de que no ho hagi fet, qu hauria dhaver contestat?

Com puc millorar la resposta?

Hi ha algun concepte que no acabo dentendre? Quin s?

Intercanvieu-vos els dossiers amb un company o companya, per tal que revisi els exercicis de regulaci Nom del revisor/revisora: En el dossier, estan justificades correctament? Aquelles que no, per qu creus que no sha contestat b?

Com li explicaries al teu company o companya el concepte que no ha ents en cas de que nhi hagi algun?

Qu s un ecosistema?
Els ssers vius poden viure en un medi aqutic o en un medi terrestre/aeri. El conjunt format pel medi (aigua o terra/aire), les condicions ambientals (temperatura, humitat, sals dissoltes, tipus de sl, llum...) i tots els organismes (comunitat) dun lloc determinat rep el nom decosistema. O en altres paraules, lecosistema s el conjunt format per la comunitat (o biocenosi), els factors ambientals (bitop) i la relaci entre ells.

BIOCENOSI o COMUNITAT

ECOSISTEMA

BIOTOP

Hi ha molts tipus decosistemes. Nhi ha de terrestres/aeris (sabana,...) i daqutics (litoral rocs...).

Anomena tres tipus decosistemes terrestres/aeris i dos daqutics.

TERRESTRES/AERIS AQUTICS

10

Exemples de tipus decosistemes

Estepa Riu

Fons mar Desert

Bosc

Llac

Selva tropical

Polar

11

Factors dun ecosistema

Els factors que influeixen en lexistncia dels ecosistemes sn de dos tipus, abitics i bitics. Factors abitics: sn tots els factors ambientals dun ecosistema. En el medi aqutic els factors ambientals ms importants sn la llum, la salinitat i la pressi. En el medi terrestre els ms destacables sn el tipus de sl, la temperatura, la humitat i la illuminaci. Factors bitics: relacions que sestableixen entre els ssers vius dun ecosistema i que condicionen la seva existncia.

Quins sn els factors bitics que trobem en aquest ecosistema?

Quins sn els factors abitics que hi trobem?

12

Factors abitics dun ecosistema

MEDI TERRESTRE/AERI Factors climtics: El clima s el factor ambiental ms important per als organismes terrestres. La temperatura, les precipitacions, la humitat ambiental, la llum i el vent sn els factors que determinen el clima duna zona. La topografia: La forma de la superfcie terrestre, la inclinaci o no del terreny i la seva orientaci (nord/sud/est/oest) influeixen tamb en la distribuci dels organismes. El sl: El sl es una combinaci de matria orgnica i inorgnica i actua de suport dels ecosistemes terrestres.

MEDI AQUTIC La salinitat: la major part dels organismes estan tan condicionats per la quantitat de sals dissoltes a laigua, que o b sn daigua dola o daigua salada. Loxigen dissolt: el contingut doxigen a laigua s menor que a laire. Aquesta quantitat depn daltres factors com la temperatura, la quantitat de vegetaci o la fora del vent. La llum: s el factor limitant en la vida dels vegetals i dels auttrofs en general. La pressi hidrosttica: la pressi augmenta amb la profunditat. La temperatura: la temperatura de laigua va baixant a mesura que augmenta la profunditat fins a arribar a un punt on es torna estable. Una capa ms calenta sura damunt duna altra de ms freda. Aix condiciona la vida dels organismes. A ms a ms, a les aiges fredes hi ha ms oxigen dissolt.

13

Construint el nostre ecosistema

Poseu-vos en grups de 4 persones. Separeu-vos per nmeros (us els direm nosaltres) i ajunteu-vos en grup 1, grup 2, grup 3 i grup 4.

GRUP 1 Quines comunitats podrem trobar en aquest bitop per tal dobtenir un ecosistema? Feu una llista.

GRUP 2 Quins sn els factors de bitop que haurem de tenir en compte per a que aquesta comunitat visqus en un ecosistema? Feu un llistat.

14

Construint el nostre ecosistema

GRUP 3 Quines comunitats podrem trobar en aquest bitop per tal dobtenir un ecosistema? Feu una llista o dibuixeu-los.

GRUP 4 Quins sn els factors de bitop que haurem de tenir en compte per a que aquesta comunitat visqus en un ecosistema? Feu un llistat.

15

He aprs...
Omple aquest mapa conceptual:

16

1. Quina diferncia hi ha entre poblaci i comunitat? Posa algun exemple de cada cas.

2. En aquest dibuix es simbolitzen dues espcies darbres i dues de plantes herbcies, que representa que viuen al vessant duna muntanya determinada. Tamb hi ha les dades del tipus de sl, les precipitacions anuals i les temperatures mitjanes. 2.a. Omple la taula fent servir la informaci del grfic.

Vegetaci

Tipus de sl

Marges de precipitaci

Marges de temperatura

2.b. Creus que al dibuix hi ha alguna espcie que noms pot viure en unes condicions de sl determinades? Explica-ho.

17

Exercici dautoavaluaci del mapa

He completat correctament el mapa conceptual? En cas de que no, hi ha alguna paraula clau (dins del quadrat) que no entengui? Quines paraules no entenc? Busca-les al dossier i escriu el significat.

Ara entenc totes les paraules? En cas negatiu, li demanar a un company que mho expliqui. Ara ho he ents?

Si entenc totes les paraules per mhe confs: qu hauria dhaver posat?

Si no he posat alguna paraula... Quina paraula se mha oblidat? Entenc el que vol dir? S per qu est en aquesta posici del mapa?

18

Exercici dautoavaluaci
Exercici 1: He resps correctament a la pregunta? En qu mhe confs? Qu hauria dhaver posat?

Exercici 2.a: He completat la taula correctament? En qu mhe confs? Qu hauria dhaver posat? Ara ho podria tornar a fer b?

Exercici 2.b: He resps correctament a la pregunta? En qu mhe confs? Qu hauria dhaver posat?

Intercanvieu-vos els dossiers amb un company o companya, per tal que revisi els exercicis davaluaci. Nom del revisor/revisora: En el dossier, est justificat correctament el que hauria dhaver contestat? Aquelles que no, per qu creus que no shan contestat b? Com ho milloraries?

Com li explicaries al teu company o companya el concepte que no ha ents en cas de que nhi hagi algun? Com li explicaries el que passa amb la vegetaci en funci dels factors abitics (exercici 2)?

19

Si has contestat correctament els exercicis dabans, segueix amb aquests!

1. Posa exemples de tres condicions ambientals que siguin importants en un ecosistema aqutic. Fes el mateix amb un ecosistema terrestre.

2. Tipus de comunitats vegetals. El bosc s una comunitat vegetal en qu predominen els arbres respecte dels altes tipus de vegetals. Els arbustos, les herbes i les plantes enfiladisses que acompanyen els arbres constitueixen el sotabosc. La mquia s un conjunt vegetal amb predomini darbustos alts (1,5m-2m) i, prcticament, absncia darbres. A les brolles no hi ha arbres, o hi sn molt escassos, i hi abunden els arbustos baixos (0,5m-1m). Als prats noms hi ha plantes herbcies. Observa els dibuixos de quatre tipus de comunitats vegetals diferents. Estan fets a la mateixa escala perqu en puguis comparar la mida. Digues a quina comunitat vegetal correspon cada dibuix i justifica la teva resposta.

20

3. Tipus de bosc a Catalunya

A vista docell, els boscos sestenen per les planes, senfilen per les muntanyes i ressegueixen els cursos de rius i torrents. A mesura que ocupen nous ambients, on canvia el tipus de sl, la humitat i la temperatura, apareixen noves plantes i animals i en desapareixen daltres, perqu no hi estan adaptats. A mesura que ens enlairem, hi ha canvis pel que fa a la temperatura i les precipitacions. Per aix, la vegetaci prpia dels ambients muntanyencs no es troba a la terra baixa. Si comparem els boscos de muntanya amb els boscos del litoral o de la plana interior de Catalunya, observem diverses espcies darbres: - A lalta muntanya, per sobre dels 1.600m, hi trobem avetoses o boscos de pi negre, que salternen amb els prats. - A la muntanya mitjana, entre els 800m i els 1.600m daltitud, hi trobem fagedes, rouderes i pinedes de pi roig. El faig, el roure, el pi roig i la majoria darbustos i herbes que comparteixen lhbitat no poden suportar les temperatures que hi ha a lhivern als cims de les muntanyes, i tampoc no poden ocupar hbitats massa eixuts. - A la terra baixa, per sota dels 800m daltitud, hi ha el bosc mediterrani i tamb pinedes de pi blanc i pi pinyer, que sn capaos daguantar el sec estiu daquestes zones. Els animals, en un grau diferent tamb es distribueixen en funci de les condicions ambientals. Hi ha animals, com lisard, lermini o el trencals, que sn propis dels Pirineus. En canvi, a la muntanya s difcil trobar animals com el ratol de camp, leri o la reineta. Els vessants de les valls que presenten diferent orientaci mostren lleugeres variacions en la composici de les seves comunitats vegetals. Al nostre pas, els vessants que miren al sud, els solells, reben ms radiaci solar que els que estan orientats cap al nord, els obacs. Els obacs, que sn ms frescos i ms humits, permeten la presncia dalguna espcie que seria incapa de viure en els solells, com ara els roures, perqu la insolaci provoca temperatures ms altes i un ambient ms sec.

21

 Les comunitats vegetals i lambient Observa el dibuix. Shi poden apreciar comunitats vegetals diferents.

3.a. Escriu el nom de les diferents comunitats que hi ha. 3.b. Al fons de la vall hi ha un tipus de bosc fora diferent del que sestn pels vessants. Explican la causa. 3.c. Explica per qu creus que hi ha diferents comunitats als dos vessants de la vall.

22

Factors bitics dun ecosistema Recordem!

Els factors bitics dun ecosistema defineixen les relacions que sestableixen entre els ssers vius que hi habiten i que condicionen la seva existncia.

Les relacions que sestableixen entre les espcies dun ecosistema poden ser intraespecfiques, quan es donen dins la mateixa espcie o interespecfiques, quan sn entre diferents espcies. A continuaci tens vuit imatges amb diferents espcies. Podries dir quines mostren relacions intraespecfiques (dins la mateixa espcies) i quines interespecfiques (entre espcie)? Podries dir si les relacions que sestableixen entre elles sn beneficioses/positives o perjudicials/negatives? Omple la taula que tens a sota.

23

8 relaci relaci intraespecfica interespecfica foto 1 foto 2 foto 3 foto 4 foto 5 foto 6 foto 7 foto 8 foto 9 relaci positiva (+) o negativa (-)

nom de la relaci

gregarisme depredaci famlia social mutualisme parasitisme competncia competncia simbiosi

24

Tipus de relacions intraespecfiques (dins la mateixa espcie)

Relacions beneficioses / positives: - Gregarisme: els individus de la mateixa espcie viuen junts de manera permanent o temporal. - Famlia: es tracta d'individus duna mateixa espcie que s'uneixen per tal de reproduir-se i criar la descendncia. - Social: individus duna mateixa espcie tenen diferents funcions dins la poblaci.

Relacions perjudicials / negatives: - Competncia: els individus d'una mateixa espcie poden competir per lluitar per reproduir-se o per ocupar un mateix territori.

Tipus de relacions interespecfiques (entre diferents espcies)

Relacions beneficioses / positives: - Mutualisme: els dos individus de diferents espcies surten beneficiats. Aquesta relaci no s permanent. No han de cooperar obligatriament per sobreviure. - Simbiosi: en aquest cas els dos organismes tamb es veuen beneficiats per, a diferncia del mutualisme, la relaci s tan forta que els dos individus no poden viure per separat.

Relacions perjudicials/negatives: - Depredaci: en aquesta relaci un depredador captura, mata i s'alimenta d'una presa duna altra espcie. - Parasitisme: en aquest cas lindividu beneficiat es diu parsit i el perjudicat hoste. A diferncia de la depredaci, on la presa mor, el parsit no mata l'hoste sin que obt part dels nutrients que t lhoste per sobreviure. - Competncia: els individus de diferents espcies lluiten per obtenir un mateix espai per viure o un mateix aliment.

25

Escriu el nom de la relaci especfica sota cadascuna daquestes imatges. Per fer-ho correctament, fixat si es tracta de relacions dins la mateixa espcie o entre espcies i si les relacions sn positives o negatives:

_________________________________

__________________________________

__________________________________

_________________________________

_____________________________________

__________________________________

26

________________________________

________________________________

______________________________

________________________________

______________________________________

____________________________

27

Quines sn les relacions que than costat ms de diferenciar? Per qu?

entre _________________________ perqu....

i ___________________________

entre _________________________ perqu....

i ___________________________

entre _________________________ perqu....

i ___________________________

entre _________________________ perqu....

i ___________________________

28

Les relacions alimentries entre espcies

Les relacions alimentries que sestableixen entre espcies dun ecosistema reben el nom de relacions trfiques (trofos en grec significa aliment)

Per qu els ssers vius necessitem menjar? Per obtenir matria que fa servir per elaborar noves substncies del seu organisme (noves molcules, noves cllules...) Tamb per obtenir energia que sutilitza per realitzar les seves funcions

Quines relacions alimentries sestableixen entre espcies?

29

Quines relacions de competncia i de depredaci existeixen? Descriu quines relacions trfiques (alimentaris) hi ha en aquest ecosistema?

Qu passaria si les carpes sextingissin?

I si desapareixs el fitoplncton?

I si sextingssin el fitoplncton i les algues alhora?

30

En base a aquestes definicions, podries classificar les espcies de lanterior xarxa trfica en productors, consumidors primaris i secundaris?

- Productors: sn organismes auttrofs; s a dir que es proveeixen alimentaci per ells mateixos a partir de lenergia llumnica (de la llum del Sol), laigua (H2O) i el dixid de carboni (CO2), mitjanant el procs de la fotosntesi. Fabriquen laliment que servir de base per a lalimentaci de tots els organismes de lecosistema. ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________

-Consumidors primaris: sn organismes hetertrofs; s a dir, no poden fabricar aliment i shan dalimentar daltres organismes. Els consumidors primaris salimenten dorganismes productors. Per tant, sn herbvors. ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________

- Consumidors secundaris: sn organismes hetertrofs que salimenten de consumidors primaris. Sn carnvors. ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________

31

Cadena trfica Les relacions trfiques o alimentries es poden representar en forma de cadenes daliments, en qu cada baula (aqu representada amb una fletxa) serveix daliment a la segent.

Xarxa trfica Per representar duna manera ms completa les relacions alimentries fem servir diverses cadenes interelacionades, que configuren una xarxa alimentria o xarxa trfica. En base a aquestes definicions, quantes cadenes trfiques se tacudeixen que hi podria haver en aquesta xarxa trfica?

32

El paper dels descomponedors

Els descomponedors sn organismes fonamentals en un ecosistema, ja que, descomposen la matria orgnica i la transformen en inorgnica. Daquesta manera permeten que la matria inorgnica pugui tornar a ser utilitzada pels productors, tancant aix el cicle de la matria.

Matria orgnica (organismes)

Descomponedors

Materia inorgnica (sals mineral)

En un bosc hi ha molts fongs que creixen sobre matria orgnica i la descomponen en substncies inorgniques. El mateix fan els milions de bacteris hetertrofs que viuen al sl.

33

Visualitzaci del vdeo de la poma

Qu creus que passar al video?

Qui interv en el procs?

http://www.youtube.com/watch?v=LLvAK_vfUuw

Desprs de veure el video... Ha passat el que esperaves?

Quin s el canvi que es genera?

Creus que s necessari que es descomposin els aliments? per qu?

34

He aprs...
Omple aquest mapa conceptual de les relacions bitiques dun ecosistema

35

1. Les espcies que tens a continuaci es poden trobar al Parc Natural de Collserola on hem danar a fer el treball divulgatiu sobre el Pant de Vallvidrera. Anomena tres productors, tres consumidors primaris i tres consumidors secundaris daquest ecosistema.

liga

liga guineu

gripau puput

eri

llebre

rata

escarbat

cuc

alzina fullaraca flors esbarzer

Productors: 1. 2. 3. Consumidors primaris: 1. 2. 3. Consumidors secundaris: 1. 2. 3.

36

2. Construeix una cadena trfica de tres nivells i una altra cadena trfica de quatre nivells amb les espcies que tens a la pregunta anterior.

3. A sota tens algunes de les espcies que han pogut identificar els tcnics del Parc de Collserola al pant de Vallvidrera. Construeix una possible xarxa trfica el ms complerta possible del Bernat pescaire (Ardea cinerea).

37

Escarbat daigua
Hidrous pistaceus

G Grill domstic
Acheta domesticus

fitoplncton

Alga verda
Chlorophyta

zooplncton

Bacteris

Porc senglar Sus scrofa

38

Exercici dautoavaluaci del mapa

He completat correctament el mapa conceptual? En cas de que no, hi ha alguna paraula clau (dins del quadrat) que no entengui? Quines paraules no entenc? Busca-les al dossier i escriu el significat.

Ara entenc totes les paraules? En cas negatiu, li demanar a un company que mho expliqui. Ara ho he ents?

Si entenc totes les paraules per mhe confs: qu hauria dhaver posat?

Si no he posat alguna paraula... Quina paraula se mha oblidat? Entenc el que vol dir? S per qu est en aquesta posici del mapa?

39

Exercici dautoavaluaci
Exercici 1: He resps correctament a la pregunta? En qu mhe confs? Qu hauria dhaver posat?

Exercici 2: He completat la taula correctament? En qu mhe confs? Qu hauria dhaver posat? Ara ho podria tornar a fer b?

Exercici 3: He resps correctament a la pregunta? En qu mhe confs? Qu hauria dhaver posat?

Intercanvieu-vos els dossiers amb un company o companya, per tal que revisi els exercicis davaluaci. Nom del revisor/revisora: En el dossier, est justificat correctament el que hauria dhaver contestat? Aquelles que no, per qu creus que no shan contestat b? Com ho milloraries?

Com li explicaries al teu company o companya el concepte que no ha ents en cas de que nhi hagi algun?

40

Si has contestat correctament els exercicis dabans, segueix amb aquests!

1. Observa el grfic que tens al costat. Representa levoluci del nombre dindividus duna poblaci depredadora i el nombre dels que constitueixen la presa corresponent. 1.a. Explica la informaci que et proporciona el grfic. 1.b. Explica per quina ra el nombre dindividus depredadors no augmenta ms. 1.c. Si a causa duna malaltia disminus sobtadament el nombre dindividus que constitueixen la presa, creus que sextingiria la poblaci depredadora? Justifica la resposta. 1.a.

1.b.

1.c.

41

2. Relaciona amb fletxes dels mateixos colors cada terme de la primera columna amb els que li corresponen de la segona. hetertrofs

PRODUCTORS

consumeixen matria inorgnica digesti

CONSUMIDORS

produeixen matria orgnica fotosntesi consumeixen matria orgnica

DESCOMPONEDORS

auttrofs produeixen matria inorgnica

3. Observa la imatge que tens a sota. Correspon a lecosistema duna bassa duna riera on laigua sha estancat. A les aiges estancades shi desenvolupa una comunitat molt diversa formada per un gran nombre danimals i plantes.

42

3.a. De les espcies que es troben dins la bassa podries dir quines sn productores, consumidores i descomponedores? Justifica la resposta. A s _____________________ perqu __________________________________________ B s _____________________ perqu __________________________________________ C s _____________________ perqu __________________________________________ D s _____________________ perqu __________________________________________ E s _____________________ perqu __________________________________________ F s _____________________ perqu __________________________________________ G s _____________________ perqu __________________________________________ H s _____________________ perqu __________________________________________ I s _____________________ perqu __________________________________________ J s _____________________ perqu __________________________________________ K s _____________________ perqu __________________________________________ L s _____________________ perqu __________________________________________

3.b. Estableix una cadena trfica el ms llarga possible

3.c. Podries construir una xarxa trfica en qu es tanqus el cicle de la matria? Justifica la resposta

43

Coavaluaci de la feina feta per la resta de companys/es Grup avaluador: Grup avaluat:
no Respon a la demanda del Parc de Collserola? a mitges si

El material explica b lecosistema del pant de Vallvidrera?

Convida a apreciar lentorn del pant i voler-lo conservar?

Convida a voler conixer el pant de Vallvidrera?

Sentn b el que es proposa? Podria explicar-ho a un/a company/a?

Est ben fet, s original, creatiu i entretingut?

Observacions per millorar el treball

44

Coavaluaci de la feina feta per la resta de companys/es

Respon a la demanda del Parc de Collserola? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

El material explica b lecosistema del pant de Vallvidrera? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Convida a apreciar lentorn del pant i voler-lo conservar? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Convida a voler conixer el pant de Vallvidrera? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Sentn b el que es proposa? Podria explicar-ho a un/a company/a? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Est ben fet, s original, creatiu i entretingut? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Comentaris / suggeriments

Grup 1

Grup 2

Grup 3

Grup 4

45

Coavaluaci de la feina feta per la resta de companys/es

Respon a la demanda del Parc de Collserola? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

El material explica b lecosistema del pant de Vallvidrera? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Convida a apreciar lentorn del pant i voler-lo conservar? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Convida a voler conixer el pant de Vallvidrera? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Sentn b el que es proposa? Podria explicar-ho a un/a company/a? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Est ben fet, s original, creatiu i entretingut? (1: no / 2: a mitges / 3: si)

Comentaris / suggeriments

Grup 5

Grup 6

Grup 7

Grup 8

46

Avaluaci de la feina de la resta de companys/es de grup

Alumne/a que avalua: Alumne/a Avaluat/da:

tems davaluaci

Correcte (1 punt)

B (2 punts)

Excellent (3 punts) Ha participat molt activament aportant idees, fent observacions molt interessants per aconseguir uns resultats ptims.

Valoraci

Cooperaci

Ha participat poc, no ha aportat gaire idees.

Ha participat aportant idees i ha fet observacions oportunes.

Responsabilitat individual

Cal recordar-li sovint que ha de fer la feina. Molt poques vegades la fa de manera autnoma. Escolta i accepta el que diuen els /les altres companys/es.

Normalment fa la feina que li pertoca. Poques vegades cal recordar-li.

Sempre fa la part de la feina que t assignada. Mai cal recordar-li.

Presa de decisions

Escolta els /les companys/es i proposa alternatives.

Escolta els /les companys/es, argumenta les seves opinions i valora la dels altres. Ha ajudat a planificar adequadament la temporalitzaci del treball i ha complert amb els terminis.

Planificaci del temps

Ha hagut de crrer per lliurar les parts del treball en el termini estipulat.

Ha procurat acomplir amb els terminis, tot i les dificultats.

47