Les agrupacions femenines republicanes. Formaci en drets i participaci ciutadana durant la Segona Repblica a Valncia.

1
Llum Sanfeliu Gimeno Universitat de Valncia

Resum En aquest treball sanalitza la tasca educativa duta a terme per les agrupacions femenines republicanes (AFR) a Valncia, que, amb larribada de la Segona Repblica, van organitzar una notable xarxa associativa amb la finalitat delevar el nivel cultural de las mujeres valencianas y capacitarlas para ejercer los derechos que la legislacin les conceda. Aix, entre el 1931 i el 1933, hi va haver 28 agrupacions femenines integrades en una Federaci, la tasca de la qual estava dirigida a la formaci cvica i poltica de les dones. A travs de les xarrades i conferncies que programaven, que portaven ttols tan significatius com La poltica, las mujeres y sus derechos o La cuestin social y la mujer, van desenvolupar una notable obra deducaci no formal en tots els barris i poblacions properes de la ciutat. El lideratge daquesta empresa va dependre majoritriament de dones republicanes cultes i professionals que van participar com a oradores en actes pblics i van animar amb els seus articles els intensos debats que en eixe moment es van produir en el peridic republic El Pueblo entorn de les atribucions de la feminitat. Daquesta manera, tamb van dur a terme una intensa activitat per cohesionar socialment lopini pblica republicana sobre els nous drets i llibertats que anaven conquistant les dones en una societat que aspirava a convertir-se en plenament democrtica. Paraules clau: Gnere, republicanisme, identitat, educaci popular, associacionisme femen. Resumen En este trabajo se analiza la tarea educativa llevada a trmino por las Agrupaciones Femeninas Republicanas (AFR) en Valencia, que, con la llegada de la Segunda Repblica, pusieron en pie una notable red asociativa cuya finalidad fue elevar el nivel cultural de las mujeres valencianas y capacitarlas para ejercer los derechos que la legislacin les conceda. As, entre 1931 y 1933 llegaron a existir 28 agrupaciones femeninas integradas en una Federacin cuya labor estaba dirigida a la formacin cvica y poltica de las mujeres. 1. Aquest treball participa en el projecte dinvestigaci I+D+I HAR 2011- 27559/ HIST

332

mbit 3

A travs de las charlas y conferencias que programaban, que llevaban ttulos tan significativos como La poltica, las mujeres y sus derechos o La cuestin social y la mujer, desarrollaron una notable obra de educacin no formal en todos los barrios y poblaciones cercanas a la ciudad. El liderazgo de esta empresa dependi mayoritariamente de mujeres republicanas cultas y profesionales que participaron como oradoras en actos pblicos y animaron con sus artculos los intensos debates que en ese momento se produjeron en el peridico republicano El Pueblo en torno a las atribuciones de la feminidad. De este modo, llevaron tambin a trmino una intensa actividad para cohesionar a la opinin pblica republicana sobre los nuevos derechos y libertades que iban conquistando las mujeres en una sociedad que aspiraba a convertirse en plenamente democrtica. Palabras clave: Gnero, republicanisme, identidad, educacin popular, associacionismo femenino. Abstract This paper analyses the educational work carried out by the Female Republican Groups (Spanish acronym, AFR), in Valencia, which, with the arrival of the II Republic, launched a considerable associative network, whose aim was: to increase the cultural level of Valencian women and empower them to exercise the rights granted to them by the legislation. Thus, between 1931 and 1933, a total of 28 female groups came into existence, integrated into a Federation whose work addressed the civic and political training of women. Through the talks and conferences that they programmed, which had such significant titles as: Politics, women and their rights or The social issue and women, they carried out a considerable job of non-formal education in all the neighbourhoods and towns near the city. The leadership of this enterprise depended mainly on educated and professional Republican women who participated as speakers in public events and who, with their articles, led the intense debates that took place at that time in the Republican newspaper El Pueblo about the attributions of femininity. Thus, they also carried out intensive work to reconcile the Republican public opinion about the new rights and freedoms that women were achieving in a society that aspired to become truly democratic. Key words: Gender, republicanismo, identity, popular education, womens association.

En les ltimes dcades del vuit-cents, el republicanisme blasquista, igual com la resta de cultures poltiques republicanes, partia de la base que el rgim poltic civilitzador i democrtic que proposaven havia dassentar-se en la reforma educativa, que es concebia com el fonament de la reforma dels individus i de la societat.2 El projecte educatiu
2. Sobre republicanisme i educaci pot veures de Puelles Bentez, Manuel. Modernidad, republicanismo y democracia: una historia de la educacin en Espaa

Llum Sanfeliu Gimeno

333

del blasquisme es projectava, per aquesta ra, duna manera integral. Instrument bsic, previ i imprescindible de la regeneraci nacional, leducaci era a ms leina per obrir un cam doportunitats a les classes obreres i populars que, a travs diniciatives pedaggiques com les escoles nocturnes, la Universitat Popular o la Biblioteca Popular,3 podrien emancipar-se de la incultura, millorar les seues condicions de vida i accedir a una major anivellaci social.4 Per, per al republicanisme valenci, leducaci era tamb la clau per iniciar una reforma social que a curt termini podria incrementar la seua influncia poltica. Es tractava de desarrelar la societat de la ignorncia i atenuar el poder que els sectors conservadors, a travs de leducaci, els costums i la religi catlica, havien mantingut tradicionalment a Espanya. Lobjectiu era, per tant, fomentar la illustraci popular en les idees, valors i formes de comportament prpies de la cultura republicana, com la secularitzaci de la societat, la fe en el progrs, la defensa de lescola laica o la promoci de la igualtat i la llibertat.5 Cultura i educaci eren, des daquesta perspectiva, principis cohesionadors i emancipadors que havien dalliberar les millors energies del poble i potenciar laprenentatge, sobretot dels homes, en la participaci democrtica en un context favorable per a lassociacionisme popular desprs de laprovaci en 1890 del sufragi universal mascul. La competncia amb la Liga Catlica, constituda en la ciutat amb el propsit destendre els principis doctrinals de lEsglsia catlica, va ser tamb una ra de pes perqu impulsaren la formaci civicopoltica entre la poblaci masculina.6
(1898-2008). Valencia: Tirant lo Blanch, 2008. 3. Vegeu sobre aquest tema Esteban Mateo, Len; Lzaro Lorente, Luis Miguel. La Universidad Popular de Valencia. Valencia: Cuadernos del Departamento ECHE, 1985; Palacio, Irene; Ruz, Cndido. Cultura y educacin obrera en Valencia: V. Blasco Ibez. A: Actes de les VIII Jornades dHistria de lEducaci als Pasos Catalans. Moviment obrer i educaci popular. Menorca: ICE; Universitat de les Illes Balears, 1986. 4. Educacin Industrial. El Pueblo (27 doctubre de 1902). 5. Respecte al blasquisme vegeu Reig, Ramir. Obrers i ciutadans. Valncia: Alfons el Magnnim, 1982; Blasquistas y clericales. Valncia: Alfons el Magnnim, 1986; Sanfeliu, Luz. Republicanas. Identidades de gnero en el blasquismo (1895-1910). Valncia: Universitat de Valncia, 2005. 6. Els objectius de la Lliga Catlica a Las Provincias (14 de maig de 1901).

334

mbit 3

Aix doncs, el blasquisme va aglutinar en el seu entorn un formidable teixit associatiu que, a travs duna educaci no formal i informal impartida en un bon nombre de casinos, centres instructius obrers i altres associacions, va instruir els homes en lexercici duna ciutadania activa, participativa i democrtica. Grcies a aquest procs de formaci, el partit Unin Republicana es va convertir en un dels primers a fer factible que les masses entraren en la poltica. La seua forma dorganitzaci democrtica i oberta als militants va possibilitar que en 1901 aconseguira lhegemonia del govern municipal, i amb el suport daltres forces poltiques, es mantinguera al capdavant de lAjuntament de Valncia fins al 1936 superant, malgrat el seu progressiu anquilosament, les forces poltiques dinstiques i conservadores locals. En aquest procs de cohesi sociopoltica que va tenir com a base leducaci popular, els blasquistes van construir tamb una identitat per als homes ms desfavorits basada en la defensa dels seus drets i llibertats. Una identitat en la qual van poder reconixer-se com a ciutadans i subjectes polticament responsables duna comunitat de persones lliures i iguals.7 Com assenyala Antoni J. Colom, sols sentn el republicanisme mitjanant la participaci activa i poltica de la ciutadania, que [...] sallunya de la passivitat permesa i acomodatcia del liberalisme. Cosa que significa que la cultura poltica republicana s per essncia un model deducaci cvica, participativa i disseminativa que es multiplica per la societat i sajusta als seus interessos. La teoria educativa del republicanisme no es limita per tant al temps escolar, sin que sadequa a les diverses edats del subjecte, ja que repblica i educaci, civilitat i escola, conformen una mateixa dualitat en el context de lideal poltic de la repblica.8
7. Habermas assenyala tamb que per al republicanisme no es tracta de gaudir de drets subjectius enfront de lEstat o els altres ciutadans, sin de tenir dret a la participaci i a la comunicaci poltica. A s el que garanteix la llibertat enfront de les coaccions externes i permet als ciutadans convertir-se en all que volen ser en una societat democrtica, s a dir, en subjectes lliures i iguals. Habermas, Jrgen. Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una poltica deliberativa. Debats (1992), nm. 39, pg. 18-21. Cita en la pg.19. 8. Colom Caellas, Antoni J. Lactualitat del pensament educatiu republic. Educaci i Histria. Revista dHistria de lEducaci (2008), nm. 11, pg. 32-49. Cita a la pg. 34.

Llum Sanfeliu Gimeno

335

2. La construcci dun nou model didentitat femenina A lagost del 1931, desprs de proclamar-se la Segona Repblica, es creaven a Valncia les agrupacions femenines republicanes (AFR) vinculades al blasquisme, ats que la poblaci femenina era la fora emergent que devia organitzar-se, aconseguir rellevncia en lesfera pblica i construir i conquistar el seu estatus de ciutadanes de ple dret. El clima social era propici ja que comenava un perode de democrcia i llibertat en qu els grups feministes, alguns segments de les classes mitjanes i determinats partits poltics eren partidaris dincorporar les dones en mbits de ms responsabilitat sociopoltica. A ms, desprs dels debats del text constitucional i amb les mesures legislatives promulgades en els primers anys del nou rgim, les dones van obtenir finalment el vot i es va reconixer formalment la seua igualtat jurdica.9 En aquest context, el procs de formaci cvica de les blasquistes va estar orientat a promoure una ciutadania femenina dinmica, activa i igualitria, ja que laccs de les dones als nous drets requeria arbitrar mecanismes cohesionadors per instruir-les com ja havia succet amb els homes en els valors, idees i principis propis de la cultura republicana. El seu accs al sufragi feia tamb necessari atreure aquest nou electorat femen perqu el blasquisme mantingus el seu poder a les urnes. Al costat daquesta empremta tendent a formar les dones en els principis igualitaris, la identitat de les blasquistes es va concebre, alhora, de manera diferencial, ja que els discursos i prctiques organitzatives que hi feien referncia van continuar arrelats a molts dels trets tradicionals de la feminitat que els atribuen funcions importants com a mares i executores duna filantropia humanista i laica. En aquesta paradoxa en la qual continutats i ruptures van conviure, les AFR van ser realment escoles deducaci cvica, el repte pedaggic de la qual consisteix, segons Alejandro Mayordomo, a facilitar els mitjans duna ciutadania protagonista, autora de la construcci comunitria, reflexiva, crtica i creadora, que elabore, propose i impulse la seua prpia definici del sentit i la prctica cvica.10
9. Aguado, Ana. Entre lo pblico y lo privado: sufragismo y divorcio en la Segunda Repblica. Ayer (2005), nm. 60, pg. 105-134. 10. Mayordomo, Alejandro. El sentido poltico de la educacin cvica: libertad, participacin y ciudadana. Revista Ibero-americana de Educacin (maig-agost

336

mbit 3

Desprs de proclamar-se la Segona Repblica, la iniciativa de creaci de les AFR va partir duna Junta Central Femenina que, en col laboraci amb els dirigents del Partit dUni Republicana Autonomista (PURA), va prendre la decisi dimpulsar un programa dactivitats feministes amb la finalitat de dinamitzar lassociacionisme entre les dones. En eixe moment, el diari El Pueblo feia crides constants a les veteranes coreligionries i a totes les republicanes de Valncia i les convidava a inscriure-shi per la importncia que revestia la seua participaci sociopoltica.11 La resposta de les dones va ser massiva i en el bienni republic-socialista hi va arribar a haver en la ciutat i en les comarques valencianes 63 agrupacions femenines integrades en una Federaci.12 Aquestes agrupacions portaven habitualment el nom de novelles de Blasco Ibez, com per exemple La Barraca, Entre naranjos, Flor de mayo, o la denominaci del barri al qual pertanyien. En la majoria dels casos, les AFR estaven situades en els mateixos locals dels casinos, encara que mantenien una certa autonomia respecte al partit, ja que la constituci i lorganitzaci de les seues juntes directives o dels seus actes pblics depenien exclusivament de les associades.13 A ms, aquesta poderosa xarxa organitzativa tenia per objectiu oposar-se a lAccin Cvica de la Mujer (ACM), organitzaci femenina vinculada a la Derecha Regional Valenciana que disputava el poder electoral als blasquistes.14 Per aquesta ra, davant la defensa que les dones de lACM van fer dels valors de la ptria, la famlia tradicional i la religi catlica, i davant les campanyes que van emprendre contra
de 2008), nm. 47, pg. 1-9. Cita a la pg. 5. Disponible a: http://www.rieoei.org/ rie47a10.htm. (Traducci prpia del castell.) 11.El Pueblo (14 dagost de 1931). 12.El Pueblo (9 dabril de 1933). 13. Aquesta autonomia es constata al llarg del temps i es fa explcita en les notcies del peridic en les quals cridaven les seues afiliades a reunir-se per discutir qestions internes. Tamb en les convocatries que feien per a la lectura del acta anterior, dacin de cuentas, nombramiento de cargos y ruegos y preguntas. Agrupacin Femenina de la Casa del Pueblo Radical. El Pueblo (3 de maig de 1933); Agrupacin Femenina Los Argonautas. Partida de Zafraner. El Pueblo (7 dabril de 1933). 14.Das Asensi, Rosa. Procs de Polititzaci de les dones en la Segona Repblica 1931-36. Ideco (1989-1991), nm. 6, pg. 157-195. Cita a la pg. 167-168.

Llum Sanfeliu Gimeno

337

la llei del divorci i el lacisme de leducaci,15 les AFR van respondre posicionant-se a favor de la secularitzaci de la societat i de lescola, del divorci o dels matrimonis civils.16 Amb la qual cosa, aquesta educaci informal i no formal impartida en les agrupacions va actuar tamb dinstrument cohesionador a travs del qual es va difondre un nou model didentitat que relacionava les dones amb les seues noves responsabilitats davant la Repblica, que mantenia uns valors laics i igualitaris, smbol de progrs i llibertat femenina. En contraposici hi havia, des del seu punt de vista, les fantiques senyores catliques que compartien els principis antidemocrtics de la dreta i amb la complicitat de lEsglsia catlica tractaven de perpetuar la poblaci femenina en la submissi.17 Per aquesta ra en alguns actes de les AFR es recomanava a les assistentes perdurar siempre en su entusiasmo por la Repblica y sus ideales emancipadores de la propia mujer.18 En darrera instncia, les blasquistes, com a noves ciutadanes compromeses polticament, havien daprendre a defensar els drets conquistats i les prctiques de vida democrtica que instaurava el nou rgim. El model deducaci cvica que va promoure el blasquisme, com afirma M. del Mar del Pozo quan analitza les experincies escolars en aquest mateix perode, cercava construir una nova identitat nacional basada en la definici de la mateixa Repblica, els seus senyals didentitat i els seus principis de sobirania popular, llibertat, igualtat, justcia o democrcia.19 Les paraules dAmalia Carvia corroboren tamb
15. Amalia Carvia. Clamando por la enseanza. El Pueblo (11 de maig de 1934). Carmen Agull arreplega tamb els enfrontaments discursius entre les agrupacions femenines republicanes i lAccin Cvica de la Mujer entorn del lacisme en lescola. Agull Daz, M. Carmen. Entre lentusiasme i lobstruccionisme: la realitat de lescola valenciana durant la Segona Repblica (1931-1939). Educaci i Histria. Revista dHistria de lEducaci (gener-juny de 2008), nm.11, pg. 102-132. Cita a la pg. 120- 121. 16. En aquest sentit sexpressa Rosala Figueras en En la Casa de la Democracia. Homenaje a doa Elena Just. El Pueblo (21 de febrer de 1932). 17. M. G. La mujer. El Pueblo (15 de maig de 1932). 18. Agrupacin Femenina de Benimodo. El Pueblo (3 de maig de 1933). 19. del Pozo Andrs, Mara del Mar. Educacin para la ciudadana democrtica en la Segunda Repblica: un intento de construccin de una identidad nacional desde la escuela. Historia de la Educacin. Revista interuniversitaria (2008), nm. 27, pg. 105-135.

338

mbit 3

aquestes idees quan afirmava: Desearamos que las republicanas de Valencia, tomaran gran empeo por adquirir los necesarios conocimientos cvicos para saber luchar conscientemente por el bien de nuestra Espaa.20 3. Formaci cvica i poltica de les ciutadanes republicanes Sens dubte, la prctica duna sociabilitat femenina independent va propiciar el reordenament de les relacions de gnere i va fer possible un repartiment ms equitatiu del protagonisme dhomes i dones en les files blasquistes. Aix, i des del moment de la constituci de les AFR, van comenar a convocar un gran nombre dactes i van rebre en les seues seus la resta dassociacions vinculades al PURA. Entre aquests actes destaca la programaci de conferncies que cercaven despertar linters de les dones per les qestions socials i poltiques, formar-les en drets i deures i integrar-les en la visi del mn republic. Per a, portaven ttols tan significatius com La poltica, las mujeres y sus derechos, Galantera y derechos para la mujer, Deberes de la Repblica con la mujer y de la mujer para con la Repblica, La cuestin social y la mujer, La mujer en la historia, La mujer ante la vida actual, El eterno femenino, La mujer espaola ante la Segunda Repblica, etc.21 Aquestes dissertacions eren en la majoria dels casos impartides per homes: mestres racionalistes, metges, poltics, lletrats, i noms nhem localitzada una que va ser a crrec dEnriqueta Gallinat, integrant de la Secci Femenina dEsquerra Republicana de Catalunya, que va fer la seua xarrada sobre el tema La mujer en la vida actual.22 Encara que eren els homes els qui impartien les conferncies, majoritriament eren les presidentes de les agrupacions les que tamb ocupaven lestrada i presentaven els esdeveniments.
20. Amalia Carvia. A nuestras correligionarias. El Pueblo (30 de mar de 1932) 21. Agrupacin Femenina de Fraternidad Republicana Socialista del distrito del Puerto. El Pueblo (8 de desembre de 1931); Agrupacin republicana la Barraca. El Pueblo (29 de desembre de 1931); Agrupacin Republicana Autonomista. El Pueblo (14 de desembre de 1931); Agrupacin Femenina la Barraca. El Pueblo (30 de gener de 1932). 22. Enriqueta Gallinat va ser posteriorment fundadora de la Uni de Dones de Catalunya. La xarrada es va fer en el casino del districte Universitat. El Pueblo (4 de desembre de 1932).

Llum Sanfeliu Gimeno

339

A travs daquestes actuacions, les AFR van aconseguir que gradualment la poltica, gestionada per homes i entesa tradicionalment com una atribuci masculina, estiguera parcialment a la disposici dun ampli nombre de dones, amb la qual cosa sanivellaven les diferncies de formaci que tenien en aquest camp en relaci amb els homes. Probablement, aquesta finalitat de [...] organizar a la mujer para ejercer con conocimiento de causa todos sus derechos de ciudadana,23 es vera reforada pel tractament en les reunions peridiques de les AFR de temes relacionats amb la Constituci, la nova legislaci en drets laborals, la llei del divorci o leducaci laica. Aix ho posa de manifest Amalia Carvia quan sollicitava al partit que es distriburen entre les agrupacions alguns exemplars de la Constituci para que las mujeres la conocieran y se afanasen a divulgar su contenido [...].24 Aquesta educaci en drets i deures es va implementar tamb a travs dels debats que es van produir en el diari El Pueblo amb motiu de laprovaci en les Corts del vot femen i durant la campanya electoral del 1933. La notable polititzaci daquest perode, sens dubte, convertia la premsa en un important agent educador que feia arribar a un considerable pblic lector nous models didentitats personals i de representacions collectives.25 Per aquest motiu, quan es discutia la capacitat de les dones per ser electores es discutien tamb els lmits de la feminitat respecte a la poltica i sinstrua el pblic lector en els nous valors identitaris que havien de caracteritzar la nova ciutadana republicana. Daquesta manera, quan es tractava el tema del vot femen, escriptors i periodistes, com el pedagog Luis Bell, manifestaven els seus dubtes afirmant: Ni un solo momento dudo de que aqu el voto de la mujer ser contrario a su liberacin. Per a demanava un petit ajornament del sufragi de les dones.26 Per contra, Amalia Carvia desauto . Agrupacin Femenina del casino Instruccin de Unin Republicana El Avance. El Pueblo (6 de mar de 1932). 24. Amalia Carvia. A nuestras correligionarias. El Pueblo (30 de mar de 1932). 25. Trobem aquestes idees en Rebollo Espinosa, Mara Jos; Nuez Gil, Marina. Tradicionales, rebeldes, precursoras: instruccin y educacin de las mujeres espaolas a travs de la prensa femenina (1900-1970). Historia de la educacin. Revista interuniversitaria (2007), nm. 26, pg. 181-219. Cita a la pg. 182-183. 26. Luis Bello. Las Constituyentes. Una incgnita. El Pueblo (10 de desembre de 1931).

340

mbit 3

ritzava els qui continuaven qestionant aquest vot. Des de la seua perspectiva, havia arribat lhora de la dona i als homes republicans els corresponia allanar los obstculos y preparar a la ciudadana de forma que comprend[iera] lo que se [iba] a poner en sus manos.27 En altres casos, els articulistes mostraven la seua confiana en la poblaci femenina i en el seu republicanisme pronosticant que [] la mujer votar con nosotros en las prximas elecciones [...].28 Aquesta mateixa tendncia mantenia Trinidad Prez, que expressava el convenciment que les blasquistes actuarien com a mares de la Repblica que sabrien cuidar i formarien un front nic per defensar els seus purs ideals.29 Daquesta manera, i tamb a travs dels articles de premsa, es va anar instruint les republicanes i definint la ciutadania femenina com un procs que, malgrat les diferents atribucions socials dels gneres, es fonamentava en lexercici duna sobirania popular veritablement universal basada en la comunitat dinteressos i ideals que tots dos sexes compartien i, tamb, en la capacitat de les dones per desenvolupar-se amb responsabilitat i llibertat.30 Una vegada que es va iniciar la campanya electoral, van ser tamb algunes de les presidentes de les agrupacions les qui es van dirigir a les noves ciutadanes. Diferents dones republicanes van escriure articles en qu ressaltaven la importncia que revestia el vot femen en la consolidaci de la Repblica i els seus valors, i recordaven que les valencianes devien no defraudar les esperances posades en elles. Aquests discursos conferien a la poblaci femenina un nou valor per a la poltica, ja que duna manera unnime tots els articles femenins feien referncia al poder decisiu de les dones a lhora de decantar els resultats de les urnes.31 Malgrat aix, noms tres dones blasquistes, una xifra
27. Amalia Carvia. Sobre el voto de la mujer. El Pueblo (30 de mar de 1932). 28. Sn les paraules del Sr. Altabas recollides en El Pueblo (3 de desembre de 1931). 29. Trinidad Prez P. de Ribelles, farmacutica. En torno al voto femenino. Para la mujer. El Pueblo (1 de gener de 1932). 30. Una vegada ms es fa patent que el model de ciutadania que es va tractar de construir en lescola durant la Segona Repblica coincideix amb el de ciutadania femenina que va promoure el blasquisme. Vegeu del Pozo Andrs, Mara del Mar. Educacin para la ciudadana democrtica en la Segunda Repblica..., pg. 105-135. 31. Amalia Carvia. Odios, no. El Pueblo (10 de novembre de 1933); Paula de la Cal y Lerroux, presidenta de la Agrupacin Femenina Mara Blasco. A votar,

Llum Sanfeliu Gimeno

341

insignificant atesa la notable afiliaci de les agrupacions, van participar en els mtings de propaganda electoral. Van ser Josefina Lorente, Vicenta Borreda i Carmen Snchez, i el partit no va incloure cap representaci femenina entre els seus candidats.32 No obstant aix, un bon nombre de presidentes dagrupacions i altres blasquistes, algunes delles dones professionals, es van constituir en aqueixos anys en lders femenines a travs de les seues intervencions en actes pblics o dels seus escrits en els peridics. Aquest va ser el cas de la farmacutica Trinidad Prez, dAsuncin Chirivella, primera advocada collegiada a Espanya lany 1922, de la propagandista i mestra laica Amalia Carvia o de la mestra municipal Vicenta Borreda, entre daltres.33 Emergia aix una nova feminitat autnoma, reflexiva i creadora que construa i difonia el seu propi pensament en temes sociopoltics, i rebatia en alguns casos els arguments masculins. Aquesta propaganda oral i escrita de les blasquistes ms rellevants va ser per a forja de lideratges i ensinistraments de les dones en la poltica de masses, la qual cosa els va permetre desenvolupar pblicament idees, judicis i argumentacions sobre la vida comunitria i, tamb, sobre les problemtiques socials que afectaven les mateixes dones. 4. Educaci informal de les dones a travs de les accions benfiques i culturals A les eleccions, el PURA va obtenir un resultat excellent i va conservar la majoria en la capital i en la provncia.34 El projecte de formaci cvica i poltica de les dones blasquistes havia donat els seus
mujeres, a votar!. El Pueblo (13 de gener de 1932); Concha Brau. A las mujeres liberales del distrito del Puerto; Vicenta Borreda, mestra municipal. Presidenta de lAgrupaci Femenina Nostra Senyera. Un artculo de la Constitucin Espaola. El Pueblo (16 de novembre de 1933). 32. Actos de propaganda electoral. El Pueblo (14 de novembre de 1933). 33. Unes altres dones influents en el blasquisme van ser Pilar Tortosa, Rosala Figueras, Carmen Snchez, Carmen Portoles, Concha Brau, Paquita Almarche o Magdalena Marza. 34. El PURA va obtenir al voltant de 10.000 vots per sobre de la Dreta Regional Valenciana. Vegeu Als Ferrando, Vicente. Reorganizacin suprema y crisis final del blasquismo (1929-1936). Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1992.

342

mbit 3

fruits electorals. Aix ho reconeixia Clara Campoamor en el seu llibre El voto femenino y yo, en el qual lautora es defensava de les acusacions abocades pels partits republicans i desquerres, que acusaven el vot femen de la seua derrota. Campoamor responia llavors als seus detractors acusant-los de la seua falta dinters per formar polticament la poblaci femenina i afegia, a ms, esmentant els nombrosos vots obtinguts pel PURA: Hay una leccin a retener: Valencia es casi el nico ncleo republicano que ha cuidado de atraer y organizar a la mujer.35 No obstant aix, les activitats de les AFR van tenir tamb un carcter ambivalent i diferencial en el qual la ciutadania femenina sentenia centrada igualment en lmbit de lajuda i la cura dels altres. Aix, les tasques de les agrupacions van estar relacionades tamb amb la beneficncia i van consistir a fer el b, per sense parenceries, ni fanatismes religiosos.36 En 1932, shavia creat el Ropero Republicano Autonomista, gestionat per algunes dones de les agrupacions. Al llarg del temps aquesta instituci desenvoluparia una activitat notable.37 Lacte ms emblemtic dut a terme pel Ropero va tenir lloc coincidint amb els festejos celebrats per larribada a Valncia de les restes mortals de Vicente Blasco Ibez, on es van repartir a los necesitados 3.000 mantas y 20.000 pesetas en bonos de dos pesetas, en la plaa de Bous.38 La tasca daquesta organitzaci es duia a terme, segons les seues gestores, des dun enfocament proper a lhumanisme lacista, que entenien allunyat de la caritat prpia de les dames catliques. Un enfocament que es justificava, per contraposici, com un deure hum i una qesti de justcia social.39
35. Campoamor, Clara. El voto femenino y yo. Barcelona: La Sal, 1981, pg. 261. 36. Agrupacin Femenina Republicana Blasco Ibez. El Pueblo (2 dabril de 1933). La mujer republicana en accin (entrevista amb Paquita Almarche, presidenta de lAgrupaci Femenina La Barraca). El Pueblo (22 de desembre de 1931). 37. El Ropero Republicano Autonomista verificar un reparto de cinco mil sbanas a los necesitados. El Pueblo (13 dabril de 1934); El Ropero Republicano Autonomista reparti el domingo 5.000 cocidos a los pobres. El Pueblo (24 de desembre de 1933). 38. El Ropero Autonomista a Blasco Ibez. La fiesta ms simptica. El Pueblo (2 i 3 de novembre de 1933). 39. Casa de la Democracia Central. Velada necrolgica a beneficio de Rosala Figueras. El Pueblo (19 dabril de 1933).

Llum Sanfeliu Gimeno

343

En lnies generals, tant les activitats assistencials de les AFR com les del Ropero estaven dedicades a beneficiar els sectors socials ms desfavorits. Els fons econmics sobtenien, sobretot, de la programaci dactes festius o culturals. Aix, era com que el Ropero organitzara vetllades cinematogrfiques, com la celebrada en el Cinema Versalles. La programaci va consistir en un dibuix sonor, un noticiari, un documental, La Bodega i La fiesta del Diablo. En lintermedi es va impartir una breu xarrada sobre Las novelas de Blasco Ibez en la pantalla.40 En altres casos, les agrupacions organitzaven una vetllada teatral a beneficio de los pobres programant, per exemple, una comdia de Muoz Seca, cants de tango o lectures de poesies allusives a lacte.41 En els festivals dedicats al lliurament de les noves banderes smbol de cada agrupaci o en els homenatges que van dedicar a les veteranes republicanes o a altres dones destacades,42 a voltes es programaven tamb concerts interpretats por una excelente banda de msica i berenars per als xiquets de la barriada o de lescola.43 Sense que faltaren en aquests actes els mtings, en els quals intervenien les presidentes de les agrupacions respectives, lalcalde, algun regidor o els diputats de la circumscripci.44 La nmina daquest tipus de celebracions abastava un ampli espectre dactivitats entre les quals destacava, aix mateix, lorganitzaci de balls con el fin de recaudar fondos para un fin benfico.45 Xiquets i xiquetes van ser un altre dels sectors necessitats dassistncia al qual el Ropero i les agrupacions van dedicar la seua atenci. Era habitual que els organitzadors de les Colnies Escolars Blasco Ibez es dirigiren a elles perqu contriburen amb els seus donatius a beneficiar els 300 colonos nios hijos de nuestros correligionarios. Habitualment, les agrupacions responien a aquestes convoca40. Gran velada a beneficio del Ropero Republicano Autonomista, en el cine Versalles, para maana viernes. El Pueblo (6 dabril de 1933). 41. Ateneo Instructivo Escalante. El Pueblo (7 dabril de 1933). 42. Agrupacin Femenina Entre Naranjos. El Pueblo (7 de juny de 1933). 43. Agrupacin Femenina Mariana Pineda. El Pueblo (29 dabril de 1933). 44. Els homenatges de les AFR a veteranes republicanes van ser molt freqents. 45. Agrupacin Femenina Republicana Blasco Ibez. El Pueblo (2 dabril de 1933); Agrupacin Femenina Entre Naranjos. El Pueblo (7 dabril de 1933).

344

mbit 3

tries i el diari publicava la llista amb els seus noms i les aportacions econmiques que feien.46 Igualment, el febrer del 1936, la directiva del Ropero anunciava [...] la ampliacin de su radio de accin, con la proteccin econmica a la cantina que sostiene la Casa de la Democracia. El propsit era [...] dotar a los nios de la cantina de todas las prendas de ropa, con lo que los pequeuelos all acogidos recibirn la completa asistencia de educacin, comida y vestido.47 En el camp cultural, una altra dada significativa era que la major part de les agrupacions disposaven duna petita biblioteca en la qual les novelles de Blasco Ibez es consideraven quasi de lectura obligatria.48 La importncia atorgada a la cultura dels llibres es destacava, tamb, en alguns articles en qu es recomanava a les blasquistes que saficionaren a la lectura, la qual, a ms dobrir-los horitzons vitals, els facilitaria la presa de conscincia sobre la seua prpia emancipaci, i, com a exemple, es feia esment de les dones del passat dient: [...] con Plutarco aprendi madame Roland a dar su vida por los derechos humanos y por la Nueva Eloisa, se sinti la mujer fuerte para crear una nueva sociedad.49 Aquest mltiple i complex procs deducaci informal50 a travs de la sociabilitat, que cohesionava les blasquistes a travs de tot un seguit de principis i valors compartits, i mitjanant una intensa vida cultural
46. Colonias Blasco Ibez. A las agrupaciones femeninas. El Pueblo (29 de juliol de 1934). La colnia estava situada en la localitat de Bunyol i, segons els seus promotors, disposava dun magnfic edifici que era el millor dEspanya. All acudien durant el mes de juliol xiquets i xiquetes els pares dels quals, en molts casos, travessaven una situaci econmica difcil. 47. El Ropero Republicano Autonomista ampla su accin social. El Pueblo (10 de febrer de 1936). 48. En alguns casos el crrec de bibliotecria figurava entre la junta directiva. Aquest va ser el cas dEncarnita Sanchis Arnau de lAgrupacin Femenina del Pueblo. El Pueblo (12 de desembre de 1933). 49. Amalia Carvia. La mujer y el libro. El Pueblo (28 dabril de 1933). 50. Segons la definici de Jaime Trilla i uns altres, leducaci informal t lloc quan el procs educatiu esdev indiferenciat i subordinat a altres processos socials i est barrejat inseparablement amb altres realitats culturals. Trilla, Jaime; Cros, Begoa; Lpez, Fernando; Martn, M. Jess. La educacin fuera de la escuela. mbitos no formales y educacin social. Madrid: Ariel Educacin, 2003, pg. 26.

Llum Sanfeliu Gimeno

345

i de relaci, feia factible a ms en la prctica lanivellaci de classe. Com assenyalava Paula de la Cal i Lerroux: Esta cordial corriente de relaciones entre mujeres de distintas educaciones, podra ser motivo para hacer desaparecer ciertas barreras que por tradicin o por justa incompatibilidad se manifiesta todava hoy.51 En darrera instncia, la duplicitat de funcions entre leducaci poltica i les activitats benfiques i culturals que, efectivament, van mantenir les AFR, malgrat la limitaci de les seues actuacions, va possibilitar a un gran nombre de dones de tendncia republicana iniciar-se en els aprenentatges de la participaci cvica, integrar-se en una sociabilitat respectable i superar els estrets lmits de la domesticitat que, en gran manera i amb la passivitat dels partits republicans i desquerres, havia imposat la moral catlica en les dcades anteriors.52 5. Epleg El triomf electoral del PURA en les eleccions del 1933 va ser tamb linici del seu declivi. El suport del partit al Govern radical de Lerroux que posteriorment pactaria amb la CEDA va comportar que els sectors blasquistes ms esquerrans abandonaren el partit. La reordenaci de lequilibri de les forces republicanes a Valncia, finalment, va propiciar que el PURA es trobara dividit i allat, i no aconseguira que se lincloguera en la coalici del Front Popular. Alhora que el partit blasquista shavia anat situant en lespai poltic de centre-dreta, la base dels seus votants i, per tant, tamb les dones, havia seguit sent majoritriament desquerres i havia anat cercant nous camins per dur a terme iniciatives de tall ms radical. En 1931, les AFR van nixer tamb com a instrument poltic electoral, per a mesura que les dones van anar adquirint conscincia poltica prpia, van prendre les seues prpies decisions i van donar
51. Paula de la Cal Lerroux. Conciencia Cvica Femenina. El Pueblo (23 de juny de 1934). 52. M. Pilar Salomn mant aquesta mateixa idea respecte a lorganitzaci Uni de Dones Republicanes fundada per Clara Campoamor. Salomn Chliz, Pilar. Las mujeres en la cultura poltica republicana: Religin y anticlericalismo. Historia Social (2005), nm. 53, pg. 103-118. Cita a la pg.115.

346

mbit 3

lesquena al PURA, que en les eleccions del 1936 va tenir una derrota estrepitosa. La idea deducar les dones amb el seu propi sentit social, en certa manera, havia aconseguit el seu objectiu. Des del 1933 les actuacions de les agrupacions shavien tornat ms crtiques i autnomes, i mentre alguna presidenta reclamava consens per solucionar els conflictes desencadenats en el partit,53 alguna altra exigia disparidad de criterios y aun de accin, per no estar dirigida la seua tasca [...] por una federacin compuesta de seores [...].54 Aquesta independncia ms gran, en altres casos, sexpressava desvetllant les prerrogatives masculines que impedien a les dones accedir, per exemple, als crrecs pblics.55 Enmig de la crisi interna que vivia el blasquisme, a principi del 1934 dues delegades de lAgrupaci de Dones Antifeixistes (AMA)56 van arribar a Valncia per expandir lorganitzaci i van connectar amb Agustina Snchez i Pilar Soler, simpatitzants del partit comunista. Segons relata Pilar Soler, per lluitar contra les expectatives de la guerra i el feixisme es necessitaven dones amb formaci i inquietuds poltiques, i per aquesta ra, les militants comunistes van entrar en contacte amb les agrupacions femenines republicanes a travs de Carmen Manzana,57 cercant el suport de les agrupacions per estendre la nova organitzaci.58 Tenint com a base aquesta xarxa dagrupacions blasquistes, la implantaci de lAMA a Valncia va ser enormement rpida entre els anys 1934 i 1936, i es van constituir comits representatius en la majoria dels pobles valencians.59 Molt de pressa, i ja en la Guerra Civil,
53. Amalia Carvia. Al 14 de Abril. El Pueblo (12 dabril de 1934). 54. Paula de la Cal Lerroux. Conciencia Cvica Femenina. El Pueblo (23 de juny de 1934). 55. Paula de la Cal Lerroux. Conciencia Cvica Femenina. El Pueblo (8 dagost de 1934). 56. Sobre lAgrupaci de Dones Antifeixistes, vegeu nash, Mary. Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil. Madrid: Taurus, 1999, pg. 111-127. 57. Carmen Manzana es va integrar posteriorment en el Partit Comunista, des don va seguir impulsant lacci femenina antifeixista. Conferencia de Carmen Manzana. El Pueblo. Diario de izquierdas (21 de maig de 1937). 58.Aguado, Ana. Identidades de gnero y culturas polticas en la Segunda Repblica. Pasado y Memoria. Revista de Historia Contempornea (2008), nm. 7, pg. 123-141. Cita a la pg. 137. 59. Tant Carmen Manzana com Asuncin Chirivella, antigues militants de les AFR, van ser delegades, en diferents perodes temporals, del Comit Provincial de lAMA a Valncia.

Llum Sanfeliu Gimeno

347

lAMA es va convertir en una organitzaci femenina unitria i multipartidista que va tenir 50.000 afiliades sota lhegemonia comunista. La seua finalitat va ser crear una aliana nacional de dones que derrotara el feixisme i defensara la Repblica democrtica, intensificant el paper de la poblaci femenina en lorganitzaci dels subministraments per als fronts i en el suport auxiliar als ferits i familiars dels soldats.60 Amb a, els aprenentatges femenins en el camp de la participaci cvica, del protagonisme plural i de la collaboraci social constructiva61 van seguir avanant, a pesar que lAMA va haver dexercir tasques tradicionalment femenines en el context bllic i no va aconseguir consolidar la seua posici en la poltica ni en els organismes oficials.62 Malgrat aquestes limitacions, els llaos i afinitats de les dones desquerres, a travs de lAMA, es van reforar notablement. Aix ho reconeixia Amalia Carvia en la crnica dedicada a la II Conferncia Nacional de Dones Antifeixistes celebrada a Valncia en 1937, quan explicava en El Pueblo63 la manera en qu les dones lleials a la Repblica campesinas, obreras, intelectuales treballaven juntes i simplicaven en fbricas, talleres, escuelas y hospitales, desprs de [...] ha[ber] comprendido lo que significaba el civismo y el amor a la libertad.64 6. Bibliografia Aguado, Ana. Entre lo pblico y lo privado: sufragismo y divorcio en la Segunda Repblica. Ayer (2005), nm. 60, pg. 105-134. Aguado, Ana. Identidades de gnero y culturas polticas en la Segunda Repblica. Pasado y Memoria. Revista de Historia Contempornea (2008), nm. 7, pg. 123-141.
60. En el seu programa sincloa tamb la defensa del dret a la llibertat i lautodeterminaci, a la justcia, a la cultura i leducaci, aix com la reivindicaci de la democrcia poltica. Nash, Mary. Rojas. Las mujeres republicanas..., pg. 121. 61. Segons Mayordomo, aquests serien alguns punts per exigir el significat poltic de leducaci cvica. Mayordomo, Alejandro. El sentido poltico de la educacin cvica..., pg. 5. 62.Nash, Mary. Rojas. Las mujeres republicanas..., pg. 119. 63. El diari blasquista havia passat a denominar-se El Pueblo. Diario de izquierdas, i era lrgan del Partit Sindicalista presidit per ngel Pestaa. 64. Amalia Carvia. La sorprendente actitud de nuestras mujeres. El Pueblo (14 de desembre de 1934).

348

mbit 3

Agull Daz, M. Carmen. Entre lentusiasme i lobstruccionisme: la realitat de lescola valenciana durant la Segona Repblica (19311939). Educaci i Histria. Revista dHistria de lEducaci (gener-juny de 2008), nm. 11, pg. 102-132. Als Ferrando, Vicente. Reorganizacin suprema y crisis final del blasquismo (1929-1936). Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1992. Campoamor, Clara. El voto femenino y yo. Barcelona: La Sal, 1981. Colom Caellas, Antoni J. Lactualitat del pensament educatiu republic. Educaci i Histria. Revista dHistria de lEducaci (2008), nm. 11, pg. 32-49. Das Asensi, Rosa.Procs de Polititzaci de les dones en la Segona Repblica 1931-36. Ideco (1989-1991), nm. 6, pg. 157-195. de Puelles Bentez, Manuel. Modernidad, republicanismo y democracia: una historia de la educacin en Espaa (1898-2008). Valencia: Tirant lo Blanch, 2008. del Pozo Andrs, Mara del Mar. Educacin para la ciudadana democrtica en la Segunda Repblica: un intento de construccin de una identidad nacional desde la escuela. Historia de la Educacin. Revista interuniversitaria (2008), nm. 27, pg. 105-135. Esteban Mateo, Len; Lzaro Lorente, Luis Miguel. La Universidad Popular de Valencia. Valencia: Cuadernos del Departamento ECHE, 1985. Habermas, Jrgen. Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una poltica deliberativa. Debats (1992), nm. 39, pg. 18-21. Mayordomo, Alejandro. El sentido poltico de la educacin cvica: libertad, participacin y ciudadana. Revista Ibero-americana de Educacin (maig-agost de 2008), nm. 47, pg. 1-9. Disponible a: http://www.rieoei.org/rie47a10.htm. Nash, Mary. Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil. Madrid: Taurus, 1999. Palacio, Irene; Ruz, Cndido. Cultura y educacin obrera en Valencia: V. Blasco Ibez. A: Actes de les VIII Jornades dHistria de lEducaci als Pasos Catalans. Moviment obrer i educaci popular. Menorca: ICE; Universitat de les Illes Balears, 1986.

Llum Sanfeliu Gimeno

349

Rebollo Espinosa, Mara Jos; Nuez Gil, Marina. Tradicionales, rebeldes, precursoras: instruccin y educacin de las mujeres espaolas a travs de la prensa femenina (1900-1970). Historia de la educacin. Revista interuniversitaria (2007), nm. 26, pg. 181219. Reig, Ramir. Obrers i ciutadans. Valncia: Alfons el Magnnim, 1982. Reig, Ramir. Blasquistas y clericales. Valncia: Alfons el Magnnim, 1986. Salomn Chliz, Pilar. Las mujeres en la cultura poltica republicana: Religin y anticlericalismo. Historia Social (2005), nm. 53, pg. 103-118. Sanfeliu, Luz. Republicanas. Identidades de gnero en el blasquismo (1895-1910). Valncia: Universitat de Valncia, 2005. Trilla, Jaime; Cros, Begoa; Lpez, Fernando; Martn, M. Jess. La educacin fuera de la escuela. mbitos no formales y educacin social. Madrid: Ariel Educacin, 2003.