LPICA

1. INTRODUCCI AL GNERE DE LPICA

La poesia pica (adjectiu que prov de , derivat de
paraula, narraci vers) s el gnere literari que narra fets heroics;
tot i el seu origen oral, hi ha testimonis literaris escrits en tots els
temps i en diversos indrets geogrfics: a lpica mesopotmica, Enuma
elis i el Poema de Gilgameix (1500 aC); a lpica ndia, Mahabhrata i
Ramaiana, i a lpica persa, Shah-nameh, de Firdawsi.
La poesia pica grega, la mostra ms antiga de literatura europea,
sinicia amb la Ilada i lOdissea, dhomer. La Ilada narra cinquanta-un
dies del nov any de la guerra de Troia i gira al voltant de la clera
dAquilles, mentre que lOdissea relata el retorn de lheroi Odisseu de
Troia a taca. Altres cicles pics en la literatura grega sn Edipdia,
Tebaida i Epgons sobre Tebes, i ants !ipris, Etipida, Iliupersis (o
destrucci de Troia), els "ostoi (o retorn dels herois), la Telegonia,
etc., sobre el mn homric. Hesode (!# 750 aC), representant de
lpica didctica, s autor de la Teogonia (intent de sistematitzar la
genealogia divina ab origine) i dels Treballs i dies (una visi de la
condici humana), tot i que tamb li atribueixen lEs!ut d$%&ra!les, els
Pre!eptes de 'uir( o el at)leg de les dones. Callmac, Tecrit i
Apolloni de Rodes (*es +rgon)uti,ues) sn els representants del
gnere a lpoca hellenstica.
Lpica grega va influir en lpica llatina que t la mxima
representaci en lEneida de Virgili.
El primer testimoni escrit de lepopeia germnica s el ant
d$%ildebrand, del segle VIII; cal destacar el ant dels "ibelungs, un
poema annim de 1200-1205.
Algunes obres piques de la literatura espanyola sn el antar de Mio
id (segle XII); *a +rau!ana (1569-1589); la Gatoma,uia, de Lope de
Vega (1634); el Pela-o, dEspronceda (1840).
2. HOMER
Des de lantigor la tradici atribueix a Homer lautoria de la Ilada i
lOdissea, aix com la paternitat daltres obres menors, com els trenta-
tres %imnes, dedicats a diverses divinitats, i la .atra!omiom),uia (o
*a lluita de les granotes amb les rates), probablement dpoca
clssica.
Tot el que sabem dHomer prov duna elaboraci llegendria, ja que
el poeta, segons requereix la poesia pica, no parla mai dell mateix en
la seua obra; la Musa li dna inspiraci i canta per la seua boca.
Ens han arribat nombroses versions, de lpoca romana, duna /ida
d$%omer i un ertamen d$%omer i %esode, en qu el Homer s un
rapsode cec, ambulant i pobre que va de ciutat en ciutat recitant
gestes dherois. El seu nom, qp, significa com a nom com
ostatge, i lintent dexplicar-lo a partir de pv el que no hi
veu noms s una explicaci per conciliar el seu nom amb la ceguesa
que la tradici li atribua; tots els escultors han representat lefgie
ideal dHomer com un home ced dedat avanada. Set ciutats de la
Jnia es disputaven el lloc de naixement del poeta: sel situa ja a
Esmirna, ja a Quios, on van viure, cap al segle VI aC, els Homrides,
una famlia de rapsodes professionals que es consideraven
descendents dHomer i reclamaven la prerrogativa de recitar els
poemes homrics per dret de successio. A ms, sidentifica Homer
amb el rapsode que va compondre l%imne a +pol0lo deli, on
sautodenomina el cec de Quios. A partir destudis de llengua, s
possible suposar que per aquestes regions hi hagus un poeta
anomenat Homer cap al segle VIII aC.
3. La !es"i# $o%&ica
Enfront de les dades que ofereix la tradici, hi hagu crtics que van
posar en dubte lexistncia dHomer, sobreto a partir dels treballs de
labat dAubignac (segle XVII) i del filleg alemany Wolf (segle XVIII).
Ja des de lantiguitat, els crtics alexandrins als segles III i II aC van
observar en la Ilada i en lOdissea diferncies destil, de temtica,
irregularitats i contradiccions.
Labat dAubignac lany 1666 va fer resorgir aquesta qesti en
sostenir que els poemes, amb les seues imperfeccions i incongruncies
de tipus arqueolgic, lingstic, etc., no eren sin un conglomerat de
cants populars allats, sense valor literari i reunits per ordre del tir
Pisstrat. Aix destrua el mite dHomer i deixava la polmica sobre la
qesti homrica: tots dos poemes sn obra dun sol autor ("esi
'(i"a&is"a) o sn el resultat de la uni de cants pics independents
("esi a(a)*"ica).
F. August Wolf, en el prleg de la seua edici dHomer, Prolegomena
ad %omerum, del 1795, argumenta que aquest autor no va existir.
Partint de la base que en lpoca dHomer lescriptura no era
coneguda, dedua que els poemes, compostes el 950 aC, havien estat
transmesos oralment fins a arribar a ser escrits en temps de Pisstrat,
a Atenes, en el segle V aC. Durant aquests segles haurien
experimentat modificacions i corrupcions.
Les tesis analistes es van mantenir durant el segle XIX; en el segle XX,
per, han anat perdent fora iles posicions unitaristes i analistes shan
anat apropant. Avui tothom creu en lexistncia dun poeta anomenat
Homer que, partint dun material pic preexistent, hauria donat forma
a la Ilada. Ms difcil s acceptar que el mateix poeta fos tamb lautor
de lOdissea, per tampoc no hi ha proves suficients que demostrin el
contrari.
+. Ho%e&, a'"o& -e )Odissea.
Avui en dia, es creu poc probable que lautor de lOdissea sigui el
mateix que de la Ilada# Ho proven les diferncies que hi ha entre
ambds poemes:
Enfront de la monotonia de la Ilada, ms senzilla i rectilnia, lacci
de lOdissea s ms dinmica i variada, tant en lescenari (la plana
de Troia a la Ilada, davant dels nombrosos escenaris, tant reals
com fantstics, de lOdissea) com en les narracions.
A lOdissea, hi surten elements folklrics populars ( el ciclop
Polifem, versi del conte sobre un heroi que cau en mans dun
gegant) i altres elements fantstics (relatas fabulosos de navegants
-els episodis dol, els lestrgons, Circe, les Sirenes, Caribdis i
Escilla, i les vaques del Sol-) que no trobam a la Ilada#
El comportament dels dus s diferent: a lOdissea, els dus no sn
tan arbitraris com a la Ilada i sn ms propers als humans.
A l$Odissea, sens presenta un mn ms ample i variat que el
purament aristocrtic de la Ilada:
A lOdissea, ja shan esvat els antics valors aristocrtics de la Ilada
i hi figuren altres categories tiques sobre el b i el mal, la justcia i
la injustcia, i la conducta dels homes que els dus premien o
castiguen.
Els herois de la Ilada estan disposats a donar la vida pels seus
ideals, mentre que el inters dOdisseu s salvar la seua vida.
Tot aix ens porta a pensar que lOdissea pertanya a una poca diferent
a la de la Ilada i que correspon a un estadi de civilitzaci ms avanat.
Aix els poemes homrics haurien esta creats per autors diferents, i el
ms probable s que lOdissea agafs forma definitiva a la Grcia
peninsular a les acaballes del segle VII o a comenaments del VI aC.
Tanmateix, tamb hi ha crtics que consideren la Ilada una obra de
joventut i lOdissea una obra de maduresa dun mateix poeta, que seria
Homer segons la tradici.
/. Ho%e& e-'ca-o&
Des del segle VI aC, leducaci dels nens i els joves grecs es basava en
els poemes homrics, en la gimnstica i en la msica. Se sap que moltes
persones podien recitar de memria la Ilada i lOdissea1 Di Crisstom
conta que Alexandre el Gran se sabia de cor la Ilada; Plutarc narra que
Alcibades va castigar un pedagog perqu no tenia Homer a la seua
biblioteca; Plat (*a Rep2bli!a), X, 606) refereix que Homer va educar
Grcia: 33454 676457897: ;<;= 6;>?<=.
Per, qu veien els grecs en Homer? Trobem la resposta en la seua obra:
@AB: <7 ?<C$@7:4> <C?9<C <7 CDB: (Ilada, IX, 443) ser un bon
orador i un bon realitzador de gestes, i 4 : C>E<77>: 94 67C;F;:
@@7:4> 33B: (Ilada, XI, 784), ser sempre el millor i estar per sobre els
altres. Aquest s, sens dubte, lideal que busquen els herois homrics,
que estan embolcallats de C7<, digna dimitaci. A ms, els poemes
exposen uns fets dels quals es poden extreure uns ensenyaments; s a
dir, transmeten una saviesa prctica, no solament en lart de loratria,
sin tamb en el coneixement de la psicologia de les persones, de les
formes socials, i del comportament hum. Altrament, tot i que estaven
escrits en una barreja dialectal artificial, tenien un carcter supraregional.
Ara b, malgrat tot, els dus dHomer i la religiositat dels seus herois no
van poder satisfer amb el pas del temps les necessitats religioses i
lmorals dels grecs posteriors i, per aix, Plat va considerar que els
poemes homrics no eren aptes per educar la joventut de la seua ciutat
ideal (*a Rep2bli!a, II, 377).
0. Ca&ac"e&*s"i'es p&i(cipa)s -e )a poesia -Ho%e&
L)e(1'a a&"i2icia). s una llengua per ser cantada o recitada. No s
una llengua homognia, ja que hi coexisteixen diverses variants
dialectals: eliques, jniques i tiques.
Dicci# 2o&%')a&. La repetici deptet o de grups de paraules
que poden adequar-se a contextos diferents es coneix amb el nom de
G(rmules. Els eptets fan referncia a les divinitats, els herois, les naus,
el mar i les armes:
Repe"ici# -e 3e&sos se(ce&s. Tamb es repeteixen versos sencers
per descriure escenes tpiques, com la preparaci dun sacrifici, dun
pat, linici duna conversa o la resposta a un interlocutor.
- Al seu torn, li va respondre Atena, la dea dulls dliba
- Quan aparegu la filla del mat, lAurora de dits rosats
4e&s. Lhexmetre s el vers de la poesia pica. Consta de sis peus o
metres. Cada peu pot estar format per una sllaba llarga i dues de
breus i sanomena dctil ( ). Les dues sllabes breus poden ser
substitudes per una de llarga i aleshores sanomena espondeu ( ).
Lesquema del vers s el segent:
o
5*%i)s. El smil o comparaci s un recurs molt emprat en la litertura
oral per abandonar per un moment el fil de la narraci i apropar lacci
al mn que els envolta.
7. ARGUMENT DELS POEMES HOMRICS
La Ilada cont relats corresponents al darrer any de la guerra de Troia.
No s, doncs, la narraci de la guerra de Troia, no en conta ni el principi
ni el final. Tot se centra en un nic episodi de tot el material mtic.
La Ilada gira al voltant de lepisodi anomenat la clera dAquilles en ser
desposset de la captiva Briseida per Agammnon, cabdill dels grecs que
assetjaven Troia per rescatar Hlena, esposa de Menelau. Aquilles,
lheroi ms valers, humiliat, renuncia a la lluita i es retira al seu
Zeus: que porta lgida; laplegador de nvols; el dalt tron
Hera: la venerable Hera, la de blancs braos
Atena: la dea dulls dliba.
Aquilles: el de peus lleugers, lirreprotable !lida, se"blant als d#us.
Hctor: el de casc tre"ol$s; lillustre %ill de !r&a".
!r&a": el de la llana de %reie.
'lisses: el so%ert; el pacient i div&; lengin($s.
)ris: la de peus r*pids co" el vent
+etis: la deessa de peus dargent.
Helena: la de llarg peple, divina entre les dones.
Aqueus: el de belles ga"beres.
,aus: r*pides; negres; cncaves.
+roia: la sagrada -lion.
campament. La seva mare, Tetis, dea marina, aconsegueix de Zeus la
promesa que els grecs patiran tant que hauran de reclamar lajuda
dAquilles, li hauran de tornar lhonor. Aix succeeix, per Aquilles es
nega a tornar-hi, noms accedeix a qu el seu amic ntim Patrocle shi
incorpori portant la seva prpia armadura. Patrocle provoca una gran
matana al bndol troi, per finalment mor a mans dHctor. Aquilles
plora el seu amic, jura venjana, i amb noves armes fabricades pel du
Hefest torna a la lluita i mata a Hctor. Ho fa, tot i que sap que amb all
segella el seu dest. Desprs dels funerals per Patrocle, ve lescena en qu
Pram, rei de Troia, aconsegueix el cadver del seu fill per oferir-li tamb
honors fnebres.
L Odissea cont relats de viatges i contes fantstics, repartits en vint-i-
quatre cants o rapsdies, igual que la Ilada.
Odisseu, tal com diu el comenament del poema, est retingut a Oggia,
lilla de la nimfa Calipso. En un altre plnol, a taca, els pretendents han
pres possessi del palau de lheroi i volen casar-se amb la seva esposa
Penlope. En una assemblea de dus, Atena, protectora constant
dOdisseu, aprofitant que Posid, enemic declarat de lheroi, est absent,
posa en moviment una doble acci: el viatge de Telmac per obtenir
notcies de son pare, i el retorn dOdisseu. En anar-sen Telmac, els
pretendents preparen una emboscada per matar-lo tan bon punt torni.
Hermes ordena a Calipso que deixi marxar el seu hoste, retingut durant
set anys. Mentre va per la mar, una tempesta, provocada per Posid, el
fa arribar a lilla dels feacis. Nausica, la filla del rei Alcnous, el troba i el
condueix al palau del seu pare, on s molt ben acollit. Odisseu participa
en uns jocs atltics i pot escoltar durant un sopar laede Demdoc cantant
la destrucci de Troia grcies a lestratagema del cavall. Alcnous sadona
que el seu hoste plora i li pregunta qui s i don ve.
Odisseu sidentifica i explica en primera persona les seves aventures al
pas dels cicons, a la terra dels lotfags, amb el ciclop Polifem, a lilla
dol i al palau de Circe. Relata la baixada al mn dHades, on t
loportunitat de parlar amb la seva mare i amb altres herois companys
seus que ja han mort. Continua explicant el retorn al palau de Circe, el
pas per lilla de les Sirenes, les dificultats entre Escilla i Caribdis,
lexperincia a lilla dHlios, la posterior desaparici de tots els seus
companys i larribada a lilla dOggia.
Els feacis el condueixen a taca i el deixen adormit a la platja. Quan es
desperta, sassabenta per Atena, disfressada de pastor, que ja s al seu
reialme, el fidel porquerol Eumeu lacull a la seva cabana, ignorant de la
seva identitat. Atena incita a Telmac que retorni. T lloc el
reconeixement entre Odisseu i el seu fill, i tots dos ordeixen la manera
com eliminaran els pretendents.
Odisseu, disfressat de pidolaire, juntament amb Eumeu va al seu palau a
demanar almoina als pretendents. Troba el gos Argos, que mor
immediatament desprs de reconixer el seu amo. Diverses escenes
mostren la insolncia dels pretendents. Sense donar-se a conixer, lheroi
parla amb la seva esposa sobre el seu retorn. Penlope li ofereix bany i
lloc per dormir. Quan la serventa ms vella, Euriclea, li renta els peus
reconeix el seu amo per una cicatriu. Odisseu li ordena que no digui res a
ning. En un banquet, els pretendents exigeixin que Telmac lliuri la seva
mare a un dels pretendents. Ella, inspirada per Atena, els proposa una
prova consistent a tensar larc dOdisseu i a fer passar una fletxa per lull
de dotze destrals posades en fila. Odisseu, malgrat les amenaces dels
pretendents, pren part en el concurs i guanya la prova. Ajudat per
Eumeu, pel bover i per Telmac, lheroi lleva la vida a tots els pretendents
i a les serventes infidels. Penlope reconeix el seu esps desprs que
Odisseu li descriu la manera com va construir el llit matrimonial. Lheroi li
explica les seves aventures. Mentrestant les nimes dels pretendents
baixen a lHades. Quan els seus familiar sassabenten de la carnisseria,
sentaula un combat que s aturat per la dea Atena.