1. EL TEATRE GREC 1.

1 Evoluci del teatre Al teatre, els grecs tenien ms conscincia que participaven en un ritu religis en honor de Dions que no pas que assistien a un espectacle. Les representacions teatrals, doncs, no eren una simple diversi profana, sin una ocasi de connectar amb la detat. embla que el teatre s!origin" a partir de les festes populars dedicades a Dions. A l!#l$lada, en les processons en honor del du de la fertilitat i de l!alegria, uns cors cantaven ditirambes %&'()*+,-./, o himnes de car"cter ma0estus, i coms %1+-./ , o himnes de caire satric i 0ovial, segons els testimonis literaris2 Havent consistit, doncs en un principi en simples improvisacions tant la tragdia comla comdia aquella realitzada pels qui duien a terme el ditirambe i laltra feta pels autors de cants fllics, que encara perviuen en moltes localitats a poc a poc la tragdia va madurar, en desenvolupar els poetes tots els elements que semblaven adients. Desprs de perimentar moltes transformacions, levoluci! de la tragdia satur un cop va aconseguir el seu carcter espec"fic. Arist3til, #otica, 4 embla que en un moment donat, en la realit5aci del ditirambe hi hagu un personatge diferent dels cantors que anunciava el tema abans de comen6ar i que contestava els coreutes entre les estrofes cantades. 7n aquest fet potser cal veure l!embri de la tragdia. embla que a l!8tica, el ditirambe esdevingu gaireb una tragdia en introduir parts recitades entremig de les cantades i eliminar tots els elements c3mics. 9amb el repertori de tems s!ampli" admetent llegendes que feien referncia a altres personatges mtics a ms del du Dions. De fet, s!e:plica que durant la tirania de ;isstrat, 9espis va crear la tragdia en transformar ele ditirambe en acci dialogada entre cor i corifeu, i cap al <4= a> va resultar vencedor de la primera representaci oficial d!una tragdia. Desprs d!ell i 0a en temps de >lstenes, ?uril, @rnic i ;r"tinas van fornir a la tragdia els trets que l!havien de definir durant el segle A a>. Arist3til e:plica sobre l!evoluci del teatre2 Daquesta manera $squil fou el primer que augment el nombre dactors, dun a dos. %amb aquest autor limit les parts dels cors i don preponderncia al dileg. &'focles augment el nombre dactors fins a tres i introud" lescenografia( Arist3tiol, #otica, =

1.2 Dates de les representacions teatrals a Atenes A Atenes, les grans Dionsies o Dionsies urbanes, celbrades entre final de mar6 i principi d!abril, foren els festivals ms importants a partir del segle AC a> al costat de les Diones rurals, desenvolupades amb menDs solemnitat el mes de desembre als dems de l!8tica, i les Lenees o Dionsies petites que tenien lloc entre gener i febrer. A poc a poc, aquests festivals es van estendre per totes les ciutats gregues importants. Les grans Dionsies d!Atenes duraven sis dies2 desprs de la presentaci dels poetes i dels artistes es portava en process l!est"tua de Dions des del seu temple al centre del recinte sagrat del teatreE els dos dies segFents es dedicaven a un concurs de ditirambesE i al final, durant tres dies se celebraven les representacions teatrals2 al mat, tres tragdies i un drama satric, una tetralogia escrita per cada poeta concursant i, a la tarda, una comdia. 7n acabar, es proclamava el poeta vencedor entre els tres admesos a concurs. Desprs de la creaci de la confederaci martima de Delos, les grans Dionsies foren molt ms solemnes perqu en aqueslles dates els aliats arribaven a Atenes per aportar el tribut i tenien l!oportunitat d!assitir als magnfics concursos tr"gics. Durant cert temps, les comdies, el primer concurs de les quals tingu lloc el =GH a>, es representaven durant les LeneesE i les tragdies, durant les grans Dionsies. 9anmatei:, en temps de ;ricles, la tragdia fou reintroduda a les Lenees i la comdia a les grans Dionsies. 2. LA TRAG D!A Iaireb tots els temes de la tragdia estan inspirats en el mite, s a dir, fan referncia a episodis pertanDents a la hist3ria sagrada de l!#l$lada. ;er ai:3, l!argument d!una tragdia convida a l!an"lisi o a la discussi sobre un e:emple div o d!un heroi. 7ls temes de la tragdia i els de l!pica sn els matei:os, per3 amb la diferncia que una tragdia era representada en lloc de recitada, a ms de tenir una durada una e:tensi ms breu. La tragdia, creada al segle AC a>, trob" un clima molt propici en la societat de l!Atenes democr"tica del segle A, en la qual una comunitat d!homes lliures se sentia partcip del poder en el govern de la ciutat. 7n aquesta estructura poltica, cada representaci teatral constitua una manifestaci de la participaci del ciutad" en la vida col$lectiva, reflectit en els dos nivells en qu actuen l!heroi i el cor, s a dir, l!individu i la comunitat. La tragdia decau quan es produei: la davallada de la polis per motius econ3mics i poltics. Jn altre aspecte que cal assenDalar s l! esperit agonstic# competitiu, innat en la mentalitat grega, si recordem la import"ncia de les competicions esportives. 7s feia un concurs, en el qual deu 0utges elegits a sort de

cadascuna de les deu tribus clistniques triaven entre les obre presentades les que havien de ser representades i premiaven els seus autors. 7ls tres autors tr"gics seleccionats presentaven, un per dia, una tetralogia, s a dir, tres obres, interdependents pel que fa al tema o independents segons el moment hist3ric, i un drama satric que tractava un tema mtic sense gaire aprofundiment. 2.1 De$inici de trag%dia !ha dit que la tragdia volia oferir una e:perincia educativa, perqu el seu missatge estimulava la refle:i dels espectadors en identificarLse amb els personatges que en l!escena sn enduts per la passi o per la fatalitat. )a tragdia s, doncs, la imitaci duna acci seriosa i completa que t una certa e tensi!, feta amb un llenguate acurat, utilitzat separadament per a cadascun dels recursos en les diveses parts de lobra. *questa imitaci! s e ecutada per personatges i no mit+an,ant la narraci!, i per mit+ de la compassi! i de la por aconsegueix la catarsi de passions semblants. Arist3til, #otica, H 2.2 Estructura d&una trag%dia A causa dels seus orgens, una tragdia grega t parts cantades i parts recitades. A mesura que la tragdia evolucion", la import"ncia de les parts cantades a c"rrec del cor minv" a favor de les parts recitades. 7n la tragdia cl"ssica s!entrava en matria amb un pr'leg consistent en un di"leg o un mon3leg. 9ot seguit tenia lloc l! entrada del cor o p"rode. A continuaci se succeen els episodis dialogats entre el corifeu i un actor o els actors, normalment en nombre de tres, que actualment corresponen als nostres actes. La separaci dels episodis era duta a terme pels cants del cor o est"sims, anomenats ai: perqu els coreutes es quedaven drets a l!orquestra. @inalment, es produa l!%(ode o sortida del cor de l!orquestra. 2.) s*uil %7leusis <K< M Iela =<H a>/ Aa lluitar en les batalles de Narat i alamina a les Iuerres NdiquesE ai: conegu les penalitats de la guerra i el dol6or de la vict3ria. ;er ai:3, en les seues obres hi ha un al latent d!optimisme, i els conflictes tr"gics troben una soluci positiva mit0an6ant la reconciliaci dels antagonistes. egons Osquil, el dolor i la pena gaireb+ porten cap a un triom$ apote'sic. 9ota la seua obra conservada, set peces en total, +s un cant de lloan,a a la -ustcia de la divinitat a la qual l!hom s!ha d!adaptar. 7n el seu teatre, racionalit5a la fe, 0ustificada pels mites antics. Aa introduir un segon actor en la representaci dram"tica i, ms tard, seguint 3focles, un tercer. L!anD =P4 triomfa a Atenes amb -ls perses, que recorda la vict3ria recent a alamina als seus conciutadans. 7n aquesta obra, atribuei: la desfeta persa

al pecat de desmesura %,)'./ que es castigat per la c3lera dels dus %Q+RS'./. L!anD =HP triomfa amb la trilogia tebana de la qual noms ens ha arribat -ls set contra %ebes. 7n ella es tracta la lluita fratricida a les portes de 9ebes entre 7tocles i ;olinices, fills malets d!Odip, i de la decisi de dei:ar sense enterrar ;olinices, contra la qual es rebel$la Antgona. )es suplicants s una obra que iniciava una trilogia, seguida de dues obres perdudes. 9racta del culte a la virginitat mit0an6ant l!arribada a Argos de les filles de D"nau on demanen acollida al rei mostrant la seua aversi a contraure matrimoni amb els seus cosins, els fills d!7gipte, llevat d!una. L&.restea s l!Tnica trilogia, formada per *gammnon, )es cofores i )es eumnides, que s!ha conservat sencera. 7l final feli6 d!Urestes, e:culpat per l!Are3pag d!Atenes amb la intervenci d!Atena per haver matat la seua mare en ven0an6a per la mort del pare, demostra que l!home no est" sol i que gaudei: de la protecci de la polis, afavorida per la divinitat. 7n el seu #rometeu encadenat escenifica la personalitat del tit" com a heroi individual. ;rometeu s un protector dels febles mal comprs, sobretot pel dictador, interessat en el fet que ningT no li retregui els seus defectes. 2.) .'$ocles %>olonos =VH M =WH a>/ Xei: en el si d!una famlia benestant, reb una educacimolt acurada2 poesia, gimn"stica i mTsica. De car"cter simp"tic i amable, tingu amistat amb #er3dot, en honor del qual va escriure una oda. Aisqu l!poca esplndida de ;ricles. @ou atleta de 0ove, com a ciutad" particip" en la vida pTblica ostentant el c"rrec d!estrateg. >om a dramaturg fou un innovador en l!art escnicE 0a que, en les seues tragdies, el di"leg es produei: entre tres personatges gr"cies a la introducci d&un tercer actor i a la reducci de la import"ncia del cor tot i augmentar de dot5e a quin5e el nombre dels seus membres. 9amb abandon" el sistema de les trilogies pel de tragdies soltes. Jn aspecte important de la personalitat de 3focles va ser la seua profunda religiositatE enfront dels corrents de la sofstica que preconit5aven que l!home era la mesura de totes les coses, 3focles creu que la divinitat s el centre del mn i la mesura de totes les coses. L&/ome /a d&acceptar la -ustcia implacable dels d+us i ha de resignarLse a esbrinar els misteris del govern de la detat. 9ot i no tenir ambici poltica, l!amor envers Atenes i el desig de servir la seua ciutat el van portar a acceptar diversos c"rrecs en el govern de la ciutat2 en els anDs ==4L==K a> va ser tresorer de la lliga aticodlica %/ellenotamias/ i el ==W a>, durant la guerra de amos, va ser estrateg al costat de ;riclesE potser va tornar a ser estrateg el =KG a> i, desprs del desastre de l!e:pedici a iclia, va ser nomenat proboulos, un dels deu magistrats creats a Atenes per proposar les mesures adequades per a la salvaci de l!7stat. 3focles va ser pare de cinc fillsE el seu primognit, Cofont, tamb es va dedicar a la dramatTrgiaE ai: com un nt, 3focles, dit el Yove, nascut d!un altre fill seu anomenat Aristi. 3focles va morir l!anD =WH o =W< a>, quan encara no havia acabat la guerra del

;eloponns. 7ls seus conciutadans li van dedicar un /eroon %santuari dedicat a un heroi o personatge important, moltes vegades erigit sobre la matei:a tomba/ i cada anD li oferien un sacrifici. 3focles no va ser ni un poltic ni un religis te3ricE en canvi, en el teatre es va mostrar innovador. abem que va escriure un tractat titulat &obre el cor en qu presentava i 0ustificava les seues teories dram"tiques i totes les seues innovacions. Les innovacions van consistir a augmentar el nombre de coreutes %membres del cor/ de dot5e a quin5e, augmentar el nombre elnombre d!actors de dos a tres, i en l!Ts de decorats pintats. i en Osquil el cor ocupava una part molt important en el desenvolupament de la tragdia i en 7urpides 0a ha perdut tot el significat, en 3focles gaireb pot ser considerat com un altre actor. Ya no organit5a les seues obres en 9rilogies, com Osquil, sin en forma d!obres allades, encara que tenim notcies que una de les obres que se li atribuei:, %elefea, podria ser una trilogia. A ms de la tcnica tr"gica, 3focles va fer Ts de la ironia tr"gica, ambigFitat sem"ntica per la qual el personatge que es troba a l!escena desconei: part de la veritatE en canvi, l!espectador conei: tota la veritat i ai: participa ms intensament del conflicte tr"gic. 9amb va utilitar l!etopeia dels personatges %la descripci del car"cter de cada un per mit0" de la seua participaci en el di"leg/ i la t%cnica del contrast %en qu un personatge contrasta amb la situaci/. Dels ms de cent trenta drames que escrigu, s!han conservat set tragdies i un drama satric, -ls stirs rastre+adors. embla que 0ia %*iant, si seguim l!etimologia grega, que els historiadors situen entre el =<< i =<W a>, s l!obra ms antiga de les conservades. 7n ella tracta de l!enuig del protagonista pel repartiment de les armes d!Aquil$les entre els seus companDs a 9roia. Atena el fa tornar boig de manera que empaita un ramat confonentLo amb un e:rcit. 7n recobrar la ra, no tolera aquest deshonor i se sucida. Aquesta tragdia 0untament amb -lectra i 1iloctetes s!inclou en el cicle troi". -lectra ens mostra la dona forta per ven0ar la mort del seu pare AgammnonE en el 1iloctetes, el protagonista, que posseei: les armes invencibles d!#racles i roman desterrat en una illa salvatge, s enganDat per l!astTcia d!Udisseu, el qual aconseguei: endurLse!l amb les armes cap a 9roia. *nt"gona, $dip 2ei i $dip a 3olonos fomen part del cicle teb". A -dip rei, el protagonista s la vctima de la fatalitat que mata el seu pare inconscientment i es casa amb la seua mare. abedor que ell s l!assass del seu pare Laios, desesperat, s!arrenca els ulls. A $dip a 3olonos %representada el =WB a>, p3stumament/, Odip, desterrat de la seua p"tria 9ebes, arriba cec i miserable a >olonos, on desaparei: miraculosament en un bosc sagrat, obrirLse la terra per tal de guardarLlo en el seu si. A *nt"gona, l!herona s presentada enfrontada a >reont, que t prohibida la inhumaci del seu germ" ;olinices. Antgona no obeei: les lleis escrites i s condemnada a mort. La seguei: el seu proms #mon, fill de >reont, i se sucida.

<

@inalment, a )es dones de %raquis o )es traqu"nies, del cicle d!#racles, #racles mor pels sofriments produts per una tTnica, amarada de sang de Xesos, que li ha enviat l!esposa Deianira, temorosa de perdre l!amor de l!heroi. 2.0 Eurpides % alamina, =GW M =WH a>/ ;ertanD a una generaci ms 0ove que la de 3focles i fou un dei:eble distingit dels sofistes. ;er ai:3 en les seues obres presenta tota mena de problemes sense pretendre aportar solucions coherents i definitives. 7n moltes de les seues tragdies, 7urpides va tenir la gosadia de fer actuar com a protagonistes herones que discutien i refle:ionaven ms crticament que no pas els homes, la qual cosa provocava la ira de molts dels seus conciutadans que assistien a les seues representacions. 7urpides tenia fama d!home solitari i llegidor. ;ossea una biblioteca privada pel que sembla molt bona. Z el tr"gic de les passions, de l!amor i de la gelosia, com a forces irresistibles. #a estat considerat com un precursor de l!poca hel$lenstica, ats que trobava ms satisfacci en la felicitat individual que en la participaci directa en la poltica de la ciutat. 7ls seus personatges sn ssers turmentats que respiren un aire ms aviat pessimista, propi d!un /ome *ue posa en dubte els valors tradicionals. Amb tot, cal dir que l!an"lisi psicol'gica dels /erois i /ero1nes que posa en escena s rigorosa i aprofundida, la qual cosa li dna una actualitat i una modernitat que no fou gaire compresa en el seu temps. >om a innovacions tcniques cal assenDalar que crea un tipus de pr3leg en qu dna a coni:er els antecendents i, de vegades, anticipa el desenlla6. 9amb rebai:a la import"ncia del cor i introduei: el (R . [ +\]*Q ., conegut en llat deus e mac/ina, o aparici d!una detat sobretot per resoldre els conflictes de difcil soluci. 7urpides es diferencia dels altres poetes tr"gics Osquil i 3focles perqu no accepta els mites segons l!esperit tradicional sin que els aprofita per posar en relleu les misries i els defectes humans. D!ai:3, 0a se n!adon" 3focles, quan, segons la #otica d!Arist3til, afirmava que ell representava els homes tal com haurien de ser, mentre que 7urpides els caracterit5ava tal com sn. La seua primera intervenci en un concurs dram"tic va ser l!anD =<< amb quatre obres, una de les quals era les #el"ades. 7scriv norantaLdues obres, de les quals se!n conserven senceres divuit. Del cicle d&2%racles s!han conservat *lcestis %en qu la protagonsita mor per salvar el seu marit i #racles, com a recompensa, li retorna la vida/, Hrcles foll i els Heraclides. A 4edea, l!herona mata els seus fills per ven0arLse del seu marit, l!infidel Y"son, el principal heroi dels argonautes, que pensa casarLse amb la princesa de >orint. A Hip'lit, el fill de 9eseu refusa la passi amorosa de la

seua madrastra @edra. 9eseu, en coni:er el conflicte d!una manera falsa, desit0a l!infortuni al seu fill, que mor en un accident. @edra, al final se sucida. A 5!, trobem una glorificaci de la ra6a 03nica mit0an6ant el protagonista fill d!Apol$lo. A 5fignia a l0ulida, la filla d!Agammnon, abans que els gecs mar:in cap a 9roia, s a punt de ser immolada, per3 la dea 8rtemis la salva. A 5fignia entre els taures, l!herona que s sacerdotessa en un pas estranD, ha de sacrificar dos 0oves grecs. ^efusa de ferLho i fuig amb ells, un dels quals s el seu germ" Urestes. Dues obres ms que escenifiquen temes del casal d!Argos sn .restes i -lectra. 7ls drames conservats del cicle teb" sn )es fen"cies, al voltant dels fills d!Odip, i )es suplicants, sobre les lluites dels epgons o dels fills dels set que participaren en la guerra de 9ebes. )es bacants, obra representada p3stumament, presenta el rei ;enteu de 9ebes, d!una generaci anterior a Laios, que per no permetre el culte a Dions, s devorat per la seua mare, posseda pel du, en una festa orgi"stica. 9amb un nombre considerable d!obres conservades tracten temes pertanDents al cicle troi"2 Hcabe, *ndr'maca, )es troianes i Hlena. 7s creu que la tragdia 2esos, que pos" en escena un tema del cant _ de la 5l"ada, s ap3crifa. L!Tnic drama satric que ens ha pervingut s el 3iclop, on escenifica un episodi de l!.dissea.