TEMA 6: LA COHERNCIA TEXTUAL

1. LA COMUNICACI I LA COHERNCIA TEXTUAL

La coherncia s una propietat textual que socupa del significat global del text i del procs de selecci i dorganitzaci de la informaci. COHERNCIA EXTERNA COHERNCIA INTERNA Formada per elements paratextuals (ttol, subttol) i de Formada per elements semntics i organitzatius de la disposici formal de la informaci (el pargraf). informaci El text s una unitat de sentit construda per un emissor que codifica la informaci. Tria un tema selecciona la informaci la processa en una estructura interpretada per un receptor que descodifica la informaci, destria el tema processa lestructura comprn les idees que vehicula. El text assoleix la propietat textual de coherncia per mitj de:

UNIVERS DISCURSIU que consisteix en:

La selecci pertinent de la informaci Macroestructura Expressa el significat global. s un resum del contingut. El progrs adequat del tema Progressi temtica Tot text parteix de: Base temtica comuna Incorporaci de nova informaci Lorganitzaci de la informaci Superestructura Es classifica segons: El gnere textual (notcia, conte...) La tipologia textual

UNIVERS REFERENCIAL que consisteix en:

La relaci adequada amb el mn El text sha dajustar i ha de representar el mn com el coneixem. EX La terra s quadrada no s lgic tal com entenem el mn.

2. LESTRUCTURA DE LACTE COMUNICATIU

Estructura basada en tres components: INTRODUCCI DESENVOLUPAMENT TANCAMENT Primer punt de contacte amb el Cos central Desplegament de la Final del text sol ser breu. tema carcter general informaci.

3. COHERNCIA EXTERNA 1. EL TTOL:

s lelement que encapala el text. Es classifica en: TTOL TEMTIC TTOL REMTIC Expressa el tema del text. s aquell que no designa de manera explcita el tema. Pot ser una metfora, pardia...

2. EL PARGRAF
Unitat del discurs que fa visible lestructura de la informaci i posa de manifest la coherncia externa del text.

UNITAT VISUAL I FORMAL

Unitat amb una funci visual que facilita la lectura Conjunt de frases separades per punt i apart.

UNITAT SIGNIFICATIVA

Unitat amb contingut semntic propi desenvolupa una idea. Estructura que presenta una relaci entre les parts que el componen. Estructura amb una organitzaci del material Jerarquitzem segons la presncia doraci temtica frase que lingstic: relacions sintctiques, puntuaci... recull la informaci bsica i rellevant del pargraf i que es pot situar en qualsevol posici. UNITAT FUNCIONAL: Part del text que compleix una funci dependent de la posici en que es troba 3 FUNCIONS PARGRAFS INTRODUCTORIS PARGRAFS DE DESENVOLUPAMENT PARGRAFS DE TANCAMENT Resum Enumeraci Conclusi Citaci Causa/Efecte Resum Analogia Comparaci Interrogant final Ancdota Exemplificaci Interrogant final Seqncia

4. LA COHERNCIA INTERNA 1. LA MACROESTRUCTURA:

Fa referncia al contingut: es relaciona amb aspectes semntics i dna compte del sentit que transmet un text resumeix de manera global una informaci.

2. LA PROGRESSI TEMTICA:
TEMA REMA s all que en un missatge donem per sabut, que ja s all que saporta en el missatge com a nou, com a coneixem, que pertany al mn compartit pels informaci que cal desenvolupar perqu no s coneguda. interlocutors. En la selecci de les dades informativament rellevants prvies a la elaboraci del text:

INFORMACI CONEGUDA INFORMACI NOVA Totes aquelles dades que lautor considera que ja sabem Informaci que lautor considera necessria i rellevant i i que sn implcites en la comunicaci. No les explica que selecciona per transmetre-la al receptor REMA. TEMA. En el desplegament de lestructura de la informaci:

INFORMACI CONEGUDA INFORMACI NOVA Informaci que ja ha estat presentada en el text i que Informaci que es va generant. serveix de base. TIPUS DE PROGRESSI TEMTICA: PROGRESSI LINEAL PROGRESSI DE TEMA CONSTANT Tema que obre al pas a un rema que Un mateix tema actua sempre com a es constitueix com a tema per obrir informaci coneguda i va generant un altre rema que es constitueix diferents remes. Textos narratius. tema... Textos descriptius PROGRESSI DE TEMA DERIVAT Tema que es considera un hipertema, a partir del qual apareixen un seguit de temes relacionats que generen remes. Textos expositius i argumentatius.

3. LA SUPERESTRUCTURA
Fa referncia a lorganitzaci del text en relaci a la forma com est organitzat el discurs Constitueix la forma global que articula les idees dun text i es basa en lexistncia de diferents tipus de text, cadascun amb un patr dorganitzaci determinat que respon a certes convencions programtiques o culturals, caracterstiques que en condicionen la comprensi. Els patrons es classifiquen en: FORMAT EXTERN ESTRUCTURA INTERNA El tipus de document. Sn els gneres El conjunt delements lingstics (estructura, temps verbal, lxic...) que textuals. determinen la pertinena dun text a una tipologia o a una altra.

ELS GNERES TEXTUALS

Sn formes estereotipades que han estat fixades per ls i esta relacionades amb les funcio ns socials de la llengua. Cada mbit genera unes necessitats que es fan efectives a partir duns documents tipificats que es fan servir sempre que es produeix la mateixa situaci comunicativa.

Caracterstiques: Es defineixen a partir delements formals i externs al text: Sn estereotips: segueixen models convencionals. format, parts... Sn fcils de reconixer. Sn una llista oberta.

LES TIPOLOGIES TEXTUALS

TEXT DESCRIPTIU: Relacionat amb la percepci de lespai TEXT NARRATIU: Relacionat amb la dimensi del temps, de lacci, del moviment.

TEXT INSTRUCTIU: Relacionat amb ordres i consells.

TEXT PREDICTIU: Relacionat amb la hiptesi de futur

TEXT CONVERSACIONAL: Relacionat amb la interacci humana.

TEXT RETRIC: Relacionat amb la funci potica i largumentativa

TEXT EXPOSITIU: Relacionat amb la representaci de la realitat.

TEXT ARGUMENTATIU: Relacionat amb lopini i la polmica.

LORGANITZACI DE LA INFORMACI TEXT DESCRIPTIU TEXT NARRATIU TEXT INSTRUCTIU