BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10475

Secci I - Comunitat Autnoma Illes Balears

1.- Disposicions generals
CONSELLERIA DEDUCACI I CULTURA
Nm. 12958 Decret 86/2002, de 14 de juny, pel qual sestableix el currculum de leducaci secundria obligatria a les Illes Balears LEstatut dautonomia de les Illes Balears, a larticle 15.1, determina que correspon a la comunitat autnoma la competncia de desenvolupament legislatiu i dexecuci en matria densenyament en tota la seva extensi, nivells i graus, modalitats i especialitats, dacord amb el que disposa larticle 27 de la Constituci i les lleis orgniques que, de conformitat amb lapartat 1 de larticle 81 daquesta, el desenvolupen, i sense perjudici de les facultats que larticle 149.1.30 a atribueix a lEstat i a lalta inspecci pel que fa al seu compliment i garantia. La Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, configura el procs de reforma del sistema educatiu vigent fins aleshores i dna resposta, fonamentalment, a lestat de les autonomies, configurat a la Constituci, i als interessos culturals i a les motivacions de la poblaci. Dacord amb el principi de leducaci permanent, al mateix temps que reordena el sistema educatiu, estableix un currculum obert i flexible. Mitjanant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el trasps de funcions i serveis de lAdministraci de lEstat a les Illes Balears en matria densenyament no universitari; dacord amb la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu i amb els decrets que la desenvolupen; dacord amb el Reial decret 1007/1991, que estableix els aspectes bsics del currculum que constitueixen els ensenyaments mnims corresponents a leducaci secundria obligatria per a tot el territori de lEstat, modificat pel RD 894/1995, de 2 de juny, i modificat pel Reial decret 3473/2000, de 29 de desembre, i dacord amb el Decret 125/2000, de 8 de setembre, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria, correspon al Govern de les Illes Balears dictar, en lmbit de les seves competncies, les disposicions que siguin necessries per establir el currculum de leducaci secundria obligatria. La Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica, reconeix la llengua catalana com a prpia de les Illes Balears, i com a tal, com a llengua vehicular en lmbit de lensenyament i oficial en tots els nivells educatius. El Decret 92/1997, de 4 de juliol, regula lensenyament de i en llengua catalana, prpia de les Illes Balears, en tots els nivells educatius i en tots els centres de lensenyament no universitari, i en regula ls com a llengua vehicular. El Govern de les Illes Balears planteja una educaci de qualitat amb lesperit de fer efectiva laspiraci dassolir un sistema educatiu per a tots els ciutadans i ciutadanes, integrador, arrelat al medi, preventiu i compensador de desigualtats, coherent amb la nostra realitat cultural i lingstica, amb voluntat dinserci en la comunitat europea i internacional i amb dimensi de futur. Leducaci secundria obligatria ha de possibilitar que tot lalumnat accedeixi als elements bsics de la cultura, mitjanant un procs de desenvolupament personal. Un cop definits els nous ensenyaments mnims corresponents a lESO per lesmentat RD 3473/2000, el present Decret i els currculums que shi inclouen han dimplicar una garantia densenyaments comuns per a tot lalumnat de les Illes Balears i, a la vegada, un projecte de futur per als ciutadans i ciutadanes daquesta comunitat. Lassoliment dautonomia personal, ladquisici de coneixements, el desenvolupament de capacitats i el domini destratgies de resoluci de problemes, sn les finalitats ms importants en aquesta darrera etapa densenyament obligatori. El centre educatiu com a mbit privilegiat daprenentatge i de consolidaci de la llengua, leducaci com a servei a la societat, la formaci integral, la lectura crtica de lentorn, els fonaments duna identitat collectiva, la diversitat entesa com a font denriquiment individual i collectiu i el foment de la convivncia, de la solidaritat, de lesperit democrtic i de la llibertat respectuosa amb tots els ssers humans, sn aspectes fonamentals que sempre shan de tenir present. El sistema educatiu que pretn el Govern de les Illes Balears s un sistema sensible a les necessitats de la societat i de les persones que la formen. Aix, la diversitat dinteressos culturals, de capacitats, motivacions, necessitats, esdev ara un repte fonamental del sistema educatiu, perqu tothom pugui tenir la seva resposta a lescola. Daquesta manera, ats que les necessitats educatives especials es defineixen dins el context educatiu en el qual es desenvolupen, que varien segons les condicions i oportunitats, segons el procs daprenentatge de lalumne i de la realitat sociofamiliar que lenvolta, s dins lmbit del currculum general i com all on sha de preveure la resposta a lalumnat amb necessitats educatives especials. Un currculum obert s un dels instruments ms importants per respondre a aquesta diversitat. El currculum que estableix aquest Decret comprn els principis essencials de la proposta educativa, i en concreta els objectius generals, els continguts, els

criteris davaluaci i les orientacions metodolgiques; s a dir, configura els components curriculars que shan de concretar posteriorment per part del professorat mitjanant els projectes curriculars, les programacions daula i la prpia prctica educativa. El currculum no es limita als conceptes i coneixements, sin que ha dincloure aquells altres aspectes que contribueixen al desenvolupament de les persones, com ara: els procediments, el saber fer, les actituds, els valors i les normes. Letapa de leducaci secundria obligatria t un valor propi, i no sols la funci de preparaci de lalumnat per accedir a etapes posteriors. Aix s, requereix un lligam fort amb letapa anterior de leducaci primria, completa el perode de lobligatorietat de lensenyament i t un carcter terminal pel que fa a la formaci general i comuna dels ciutadans que no optin a una formaci posterior, la qual cosa no pot fer oblidar en cap moment el carcter propedutic que tamb t aquesta etapa, com a base imprescindible de formaci per continuar els estudis, ja sigui la formaci professional o el batxillerat. Letapa de leducaci secundria obligatria, dividida en dos cicles de dos cursos cadascun, i el seu carcter comprensiu responen a aquesta necessitat de formaci individual, en un perode en qu augmenten les diferncies quant a motivacions i interessos i en qu lalumnat experimenta canvis importants de tipus fisiolgic, afectiu, cognitiu i de relaci social. La concreci imprescindible per a la prctica docent comporta la feina en equip, com a element bsic per donar coherncia a cada centre, a lhora de distribuir els continguts, seqenciar-los i organitzar-los i concretar els criteris davaluaci, les lnies generals daplicaci daquests criteris, la metodologia, les adaptacions curriculars i les activitats de carcter didctic i formatiu. Lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres queda assegurada mitjanant la concreci de projectes curriculars adaptats a les necessitats dels centres i a les caracterstiques de lalumnat. Finalment, els departaments i els equips docents, en el marc daquests projectes, han de realitzar la seva prpia programaci com a recull dels processos educatius que es proposen desenvolupar dins laula. Tamb el professorat t una tasca importantssima a lhora dexercir lacci tutorial, que condueix, orienta i assessora lalumne quan ha de prendre decisions adequades a les seves necessitats, interessos i capacitats. Tot i que els continguts dels currculums de les rees del present Decret estan agrupats en blocs i temes, no es poden interpretar com a unitats temtiques, ni tampoc shan dinterpretar com a unitats didctiques els apartats en qu es presenten: conceptes, procediments i actituds. Aquests continguts han de ser presents mitjanant les diferents unitats didctiques, en distints moments i diferents activitats que es concreten i contextualitzen en els projectes i les programacions que realitzin els centres i els equips docents. Els criteris davaluaci es fixen per rees i per nivells, amb carcter flexible. Han de ser aplicats en el marc global del currculum, dacord amb els objectius i continguts de lrea corresponent. Aquests criteris estableixen els tipus i graus daprenentatge, mitjanant un sistema davaluaci contnua, integradora i formativa. Dacord amb larticle 23 de la LOGSE i larticle 7 del Decret 125/2000, de 8 de setembre, el procs densenyament/aprenentatge preveu, desprs duna avaluaci psicopedaggica prvia, la diversificaci curricular, amb la finalitat que lalumnat pugui assolir els objectius generals de letapa mitjanant el desenvolupament i laplicaci de metodologies especfiques i, fins i tot, amb rees i organitzaci diferents a les establertes amb carcter general. Per a lalumnat amb necessitats educatives especials es preveuen adaptacions curriculars proposades a partir de lavaluaci psicopedaggica corresponent. La finalitat duna adaptaci curricular s facilitar a cada alumne la resposta ms adient per al seu desenvolupament. Aquestes adaptacions poden ser tant daccs com dels elements curriculars mateixos. Per a lalumnat que no arribi als objectius de leducaci secundria obligatria, lorganitzaci de programes diniciaci professional desprs de ledat descolaritzaci obligatria s la garantia social i el mitj per proporcionar a aquest alumnat la formaci bsica i professional necessria perqu es puguin incorporar a la vida activa i laboral o per prosseguir els estudis. Per acabar, cal esmentar que el centre educatiu no constitueix lnic mbit deducaci; altres agents socials i, especialment, la famlia tenen funcions educatives prpies i indelegables, que han de contribuir necessriament al desenvolupament integral de lalumnat. La famlia, lescola i la resta dagents educatius han de plantejar la seva actuaci de manera coordinada i complementria; noms aix saconseguir una societat que permeti i estimuli la integraci dels seus ciutadans. Per tot aix, dacord amb el Consell Consultiu i a proposta del conseller dEducaci i Cultura, desprs de la consulta prvia al Consell Escolar de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la reuni de 14 de juny de 2002

10476

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

DECRET Article 1 1. Aquest Decret desenvolupa, per a leducaci secundria obligatria, el que disposa lapartat tres de larticle 4 de la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, i integra el que preveu el RD 1007/1991, de 14 de juny, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims corresponents a leducaci secundria obligatria, modificat pel RD 894/1995, de 2 de juny i pel RD 3473/2000, de 29 de desembre, com tamb el Decret 125/2000, de 8 de setembre, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a les Illes Balears. 2. En atribuci de les competncies plenes en matria deducaci, assumides dacord amb lEstatut dautonomia, aquest Decret s daplicaci en els centres educatius de les Illes Balears. Article 2 Leducaci secundria obligatria abasta quatre cursos acadmics i sorganitza en dos cicles de dos cursos de durada cada un: primer cicle i segon cicle. Els alumnes cursaran aquesta etapa, normalment, entre els dotze i els setze anys. Article 3 Leducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenvolupar en lalumnat les diferents capacitats que es concreten en els objectius segents: a) Comprendre i produir missatges orals i escrits, en catal i castell, amb propietat, autonomia i creativitat, per comunicar-se i per organitzar els seus propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en ls del llenguatge. b) Comprendre i produir missatges orals i escrits, amb normalitat i correcci, en una llengua estrangera com a mnim. c) Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artstics, cientfics i tcnics, amb la finalitat denriquir les seves possibilitats de comunicaci i reflexionar sobre els processos implicats en el seu s. d) Obtenir i seleccionar informaci utilitzant les fonts en qu habitualment es troba disponible, tractar-la de forma autnoma i crtica amb una finalitat prviament establerta, i trametre-la als altres de manera organitzada i intelligible. e) Elaborar estratgies didentificaci i de resoluci de problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia, mitjanant procediments intutius i de raonament lgic, contrastar-les i reflexionar sobre el procediment seguit. f) Conixer i valorar el desenvolupament cientfic i tecnolgic, les seves aplicacions i la incidncia daquest en el medi fsic i social. g) Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci en els processos densenyament i aprenentatge. h) Conixer i comprendre els aspectes bsics del funcionament del propi cos i de les conseqncies per a la salut individual i collectiva dels actes i les decisions personals, i valorar els beneficis que comporten els hbits de lexercici fsic, de la higiene i duna alimentaci equilibrada, com tamb el fet de dur una vida sana. i) Formar-se una imatge ajustada de si mateix o si mateixa, de les prpies caracterstiques i possibilitats, i desenvolupar activitats de manera autnoma i equilibrada, valorant lesfor i la superaci de les dificultats. j) Analitzar els mecanismes bsics que regeixen el funcionament del medi fsic, valorar les repercussions que sobre aquest tenen les activitats humanes, i contribuir activament a la defensa, conservaci i millora del medi com a element determinant de la qualitat de vida. k) Participar en activitats de grup amb actituds solidries i de respecte, superant inhibicions i prejudicis, reconeixent i valorant crticament les diferncies de tipus social i rebutjant qualsevol discriminaci basada en diferncies dtnia, de sexe, classe social, creences i altres caracterstiques individuals i socials. Adquirir i desenvolupar hbits de respecte i disciplina com a condici necessria per a la realitzaci efica de les tasques educatives. l) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets i deures dels ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals envers aquests. m) Conixer i apreciar el patrimoni cultural propi de les Illes Balears i contribuir activament a la seva conservaci i millora; entendre la diversitat lingstica i cultural com un dret dels pobles i dels individus i desenvolupar una actitud dinters i respecte per lexercici daquest dret i pel procs de normalitzaci lingstica de la llengua catalana. Article 4 1. Leducaci secundria obligatria sha de basar en el principi de leducaci personalitzada i de lorientaci permanent, per garantir el desenvolupament de les diferents capacitats de tot lalumnat dacord amb les caracterstiques i els interessos de cadasc. 2. El procs densenyament aprenentatge sha de construir a partir dels coneixements i les experincies prvies de lalumnat, i ha de tenir com a objectiu capacitar-lo per aconseguir nous aprenentatges funcionals i coherents amb les necessitats derivades del seu procs de maduraci. Article 5 Als efectes del que disposa aquest Decret, sentn per currculum de leducaci secundria obligatria el conjunt dobjectius, continguts, orientacions metodolgiques i criteris davaluaci que han de guiar la prctica educativa en aquesta etapa. El present currculum configura el primer nivell de concreci prescriptiu a les Illes Balears. Article 6 El currculum de letapa deducaci secundria obligatria en els centres docents de les Illes Balears s el que fixa el present Decret i que figura a lannex. Article 7 1. En leducaci secundria obligatria, el primer cicle constitueix una unitat curricular temporal dorganitzaci i avaluaci, mentre que per al segon cicle aquestes unitats sn els cursos. 2. El professorat que interv en un mateix cicle, curs i/o grup forma lequip docent daquest i ha de desenvolupar el treball de manera que garanteixi la necessria unitat de programaci i davaluaci. 3. Les rees de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura han de ser impartides, sempre que sigui possible, per professorat distint. Article 8 1. s despecial inters per mantenir la identitat prpia de les Illes Balears el coneixement especfic de la seva histria, llengua, cultura i tradici. Des de les rees sha de preveure aquest context i, per aix, dins el currculum sen determinen els trets fonamentals que cal assegurar. 2. Al final del perode descolaritzaci obligatria, lalumnat, independentment de quina sigui la seva llengua habitual en iniciar lensenyament, ha de poder utilitzar normalment i correctament la llengua catalana i la llengua castellana. Article 9 1. El currculum de leducaci secundria obligatria sorganitza en rees de coneixement obligatries, comunes per a tot lalumnat, i en matries optatives. 2. Les rees de coneixement obligatries de leducaci secundria obligatria sn les segents: a) Cincies de la naturalesa b) Cincies socials, geografia i histria c) Educaci fsica d) Educaci plstica i visual e) Llengua catalana i literatura f) Llengua castellana i literatura g) Llenges estrangeres h) Matemtiques i) Msica j) Tecnologia 3. Lorganitzaci i el tractament de les rees en leducaci secundria obligatria t un carcter integrador i sha dadequar a les caracterstiques evolutives de lalumnat i al seu entorn sociocultural, com tamb a la diversitat daquest i a les necessitats educatives especials. 4. Els departaments de les rees lingstiques, en el marc del projecte curricular de letapa, hauran de coordinar les seves programacions didctiques. En relaci amb les rees de Llengua catalana i literatura i de Llengua castellana i literatura, aquesta coordinaci (a criteri de cada centre i tant per etapes, cicles o cursos) es pot fer a partir de lenfocament integrat del currculum o mantenint les dues programacions separades, per sempre amb la coordinaci dels dos departaments didctics. En el segon nivell, els centres han diniciar les concrecions que els corresponen establint la seqenciaci segons el model de lannex titulat Currculum integrat de les rees de Llengua catalana i literatura i de Llengua

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10477

castellana i literatura, b en una nica seqenciaci integrada o b coordinantlo per currculums separats, dacord amb el que sestableixi reglamentriament. 5. La programaci i lorganitzaci de lrea de Cincies de la naturalesa corresponen als departaments didctics de Cincies Naturals i de Fsica i Qumica, els quals han destablir de manera consensuada la collaboraci necessria per impartir-la. En el tercer curs de letapa, lrea de Cincies de la naturalesa es pot organitzar en dues matries: Biologia i geologia i Fsica i qumica. En aquest cas, lavaluaci dels aprenentatges dambdues matries sha de verificar per separat. Les programacions de les matries de Biologia i geologia i de Fsica i qumica sn responsabilitat dels respectius departaments didctics i es poden fer amb carcter quadrimestral. 6. En el quart curs de letapa, lrea de Cincies de la naturalesa sha dorganitzar en dues matries diferents, Biologia i geologia i Fsica i qumica. Lavaluaci dels aprenentatges dambdues matries sha de fer per separat. 7. Lrea de Matemtiques, al quart curs de letapa, sorganitza en dues opcions de contingut diferent, Matemtiques A i Matemtiques B. 8. En el quart curs deducaci secundria obligatria, els alumnes han delegir dues rees o matries dentre les opcions segents: Educaci plstica i visual Msica Tecnologia Biologia i geologia Fsica i qumica 9. El bloc de continguts La vida moral i la reflexi tica, que sinclou en els ensenyaments mnims de lrea de Cincies socials, geografia i histria (RD 3473/2000, de 29 de desembre) sorganitza com a matria especfica dtica en el quart curs de letapa i com a matria obligatria per a tot lalumnat. Article 10 1. A ms de les rees obligatries daquesta etapa i de les opcions esmentades per al quart curs, el currculum inclou matries optatives per a lalumnat, que, a partir dels interessos i motivacions daquest, tenen com a finalitat ampliar-ne la formaci mitjanant nous coneixements, facilitar la seva incorporaci a la vida activa mitjanant una millor orientaci i informaci, i desenvolupar les capacitats generals a les quals fan referncia els objectius de letapa. 2. A fi de garantir les finalitats exposades a lapartat anterior, loferta de matries optatives en cada un dels cursos i al llarg de letapa ha de ser suficient i equilibrada, en el sentit dabastar diferents mbits daprenentatge. 3. Loferta dels centres ha dincloure com a mnim les matries segents: una segona llengua estrangera, al llarg de tota letapa, i Cultura clssica en els dos cursos del segon cicle de letapa. 4. Cada centre ha de completar loferta per cobrir lespai opcional necessari en relaci amb la seva situaci i dacord amb el que estableix aquest Decret i amb les normes que dicti la Conselleria dEducaci i Cultura per desenvolupar-lo. 5. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de determinar reglamentriament el procediment daprovaci de les matries optatives dissenyades pels centres. 6. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de determinar loferta daltres matries optatives que consideri adients i ha delaborar-ne el currculum corresponent. Article 11 Tot i lorganitzaci del currculum en rees, els centres educatius poden treballar-ne algunes de manera globalitzada quan les caracterstiques de lalumnat ho facin aconsellable. La Conselleria dEducaci i Cultura ha destablir els mecanismes per autoritzar-ho. Article 12 1. La llengua catalana, prpia de les Illes Balears, s la llengua de lensenyament. El seu s com a llengua vehicular i daprenentatge de leducaci secundria obligatria sha dadequar al que es disposa a la normativa vigent. Des dels centres se nha de potenciar ls i des del Govern shan dadoptar les mesures encaminades a la seva plena normalitzaci. 2. En aquest sentit, les rees de leducaci secundria obligatria que sn ms properes a lalumnat i que conformen el seu entorn immediat: Cincies socials, geografia i histria, Cincies de la naturalesa i Llengua catalana i literatura, shan dimpartir necessriament en catal. Aix mateix, cada centre, en el seu projecte lingstic, ha de concretar la llengua en qu sha dimpartir cadascuna de les altres rees, assegurant-se que almenys la meitat del cmput horari de cada curs i grup simpartir en catal. 3. Per aconseguir els objectius assenyalats, els centres han de concretar i adaptar a les seves caracterstiques i necessitats els plantejaments curriculars

establerts a lannex daquest decret a partir del Projecte lingstic i del Projecte educatiu de centre, del qual forma part. Article 13 1. En totes les situacions educatives han destar implcits els valors que sustenten leducaci moral i cvica, leducaci per la igualtat doportunitats, leducaci per la pau, per la igualtat dels drets i deures de les persones, per la interculturalitat i per la construcci europea, leducaci per la democrcia, el coneixement i la prctica dels drets humans, leducaci ambiental i del consumidor, leducaci viria, com tamb leducaci per la salut i leducaci sexual. Aquests mbits no poden treballar-se de forma allada, ja que estan ntimament relacionats entre si i amb totes les rees curriculars. A partir de models rebuts i de les experincies viscudes, els joves i les joves incorporaran vivncies que seran la base de la construcci dun sistema de valors que permetr actuar de forma activa, crtica i solidria en la societat. 2. En les diferents rees i matries de letapa els alumnes, dins el context del currculum propi, han de rebre una formaci professional de base. Article 14 La Conselleria dEducaci i Cultura ha de determinar lhorari de leducaci secundria obligatria, dacord amb lannex II del RD 3473/2000, de 29 de desembre, pel qual es modifica el RD 1007/1991, de 14 de juny, que estableix els ensenyaments mnims corresponents a leducaci secundria obligatria, modificat pel RD 894/1995, de 2 de juny. Article 15 1. Els centres docents han de desenvolupar, adequar i completar en la prctica pedaggica el currculum de leducaci secundria obligatria mitjanant lelaboraci del projecte curricular detapa, que, ateses les caracterstiques de lalumnat i de lentorn, ha dincloure per a cada cicle ladequaci i la seqenciaci dels objectius generals i els continguts drea, les estratgies metodolgiques, els criteris, les estratgies i els procediments davaluaci, els criteris de promoci, lorientaci i la tutoria, les mesures datenci a la diversitat i els criteris per a ladaptaci del procs densenyament/aprenentatge. 2. Els projectes curriculars detapa han de garantir una acci coherent, coordinada i progressiva dels equips docents i han de permetre ladequaci a la realitat del centre, segons les caracterstiques i necessitats de lalumnat, en coherncia amb el projecte educatiu, per reafirmar aix lautonomia del centre. 3. Als centres on simparteixin diverses etapes educatives, els projectes curriculars respectius han destar coordinats. Aix mateix, lAdministraci educativa ha de facilitar la coordinaci dels projectes amb aquells centres de primria dels quals procedeix lalumnat. 4. Els projectes curriculars deducaci secundria obligatria han dincloure previsions per a la coordinaci pedaggica amb les famlies o amb els tutors legals. Article 16 1. Dacord amb el que disposa aquest Decret sentn per programaci un disseny orientatiu de la prctica docent que, a partir de la concreci dels elements del projecte curricular, inclou com a mnim els objectius, els continguts, les activitats daprenentatge i davaluaci, les estratgies metodolgiques i els criteris davaluaci del procs densenyament i aprenentatge, per a un perode de temps determinat. 2. El professorat, en lmbit dels departaments didctics, ha delaborar les programacions de la seva activitat dacord amb el currculum de leducaci secundria obligatria, a partir del projecte curricular de letapa, dacord amb les caracterstiques especfiques del seu alumnat. Les programacions han de permetre les adequacions necessries per atendre la diversitat de lalumnat i han dincloure les adaptacions curriculars dirigides a latenci de situacions de necessitat educativa especial i qualsevol altra mesura datenci a la diversitat. 3. Els documents que recullen els projectes institucionals del centre, com ara les programacions didctiques dels departaments, sn pblics i han destar a labast de la comunitat educativa i dels interessats. Els centres han de donar publicitat especial als criteris davaluaci i als objectius educatius. 4. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de fomentar lelaboraci de materials curriculars per afavorir el desenvolupament del currculum, i ha de dictar les disposicions que orienten el treball del professorat en aquest sentit i ha de regular-ne els procediments de supervisi. Article 17 1. La funci tutorial forma part de la funci docent i sha de desenvolupar al llarg de tota letapa per part de lequip docent.

10478

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

2. Un grup determinat dalumnes ha de tenir, almenys, un professor tutor o una professora tutora. 3. En el primer cicle, lorientaci educativa sha de referir de manera ms especial als aspectes personals i acadmics. En el segon cicle, shan de reforar aquells aspectes de lorientaci que ajudin lalumnat a assolir la preparaci necessria, perqu en arribar al final de letapa puguin decidir les opcions acadmiques o professionals ms adequades a les seves expectatives i caracterstiques. Article 18 1. Lavaluaci dels aprenentatges dels alumnes est integrada en el procs densenyament i aprenentatge. El professorat ha davaluar tant laprenentatge de lalumnat com els processos densenyament i la seva prpia prctica docent. Igualment, ha davaluar el projecte curricular elaborat, la programaci docent i el desenvolupament real del currculum en relaci amb la seva adequaci a les necessitats educatives i a les caracterstiques especfiques de lalumnat. 2. Lavaluaci del procs daprenentatge dels alumnes de leducaci secundria obligatria ha de ser contnua, formativa i integradora de les valoracions de totes les rees, amb una visi global, encara que diferenciada per rees. Lavaluaci del procs daprenentatge dels alumnes ha de tenir com a referent permanent els objectius generals detapa i de les rees i els criteris davaluaci establerts en el projecte curricular. 3. Per avaluar lalumnat sha de tenir en compte el seu progrs a partir de la situaci inicial, la diversitat de ritmes daprenentatge i el grau de satisfacci referit al desenvolupament de les seves capacitats cognitives, motrius, afectives, socials, dequilibri personal i de relaci interpersonal. 4. En lavaluaci del procs densenyament i aprenentatge ha de prendre part lequip docent que hi interv, coordinat pel professor tutor i, si escau, amb lassessorament del departament dorientaci. La presa de decisi ha destar dacord amb els criteris establerts en el projecte curricular. Lequip docent ha dactuar de manera collegiada al llarg del procs davaluaci i en ladopci de les decisions que es prenguin en aquest sentit. El tutor s lencarregat de coordinar i registrar informacions, actuacions i decisions relatives al procs davaluaci de lalumnat. 5. En el context del procs davaluaci continuada, quan el progrs dun alumne no respon globalment als objectius programats, lequip docent, amb el suport del departament dorientaci, ha de prendre les mesures adequades de refor educatiu ordinari o especfic, i, si ns el cas, ladaptaci curricular ms adient. 6. Al final de cada perode davaluaci lequip docent ha de recollir els resultats globals de lavaluaci i ha de proposar-ne les modificacions o mesures oportunes per reconduir-ne els processos. Els projectes curriculars i les programacions han de preveure la possibilitat dadopci de mesures de refor educatiu i dadequaci a la diversitat dels alumnes, com tamb modificacions i mesures organitzatives que millorin lensenyament i laprenentatge a partir de les dades aportades per lavaluaci. 7. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de regular les caracterstiques del procs i els documents davaluaci que shan de formalitzar i ha delaborar les instruccions necessries per orientar lavaluaci de la prpia prctica docent. Article 19 1. Els centres deducaci secundria han de cooperar amb les famlies o amb els tutors legals com a primers responsables fonamentals de leducaci de lalumnat, a fi dassegurar-ne el desenvolupament integral i harmnic. 2. Els centres escolars han dadoptar mesures de comunicaci peridiques amb les famlies o amb els tutors legals, per informar-los i orientar-los sobre els processos densenyament, aprenentatge i avaluaci de lalumnat, i aix aconseguir una millora en el procs educatiu. 3. Els centres deducaci secundria obligatria han dadoptar mesures dacolliment i adaptaci per a lalumnat que sincorpori en qualsevol moment de letapa. La Conselleria dEducaci i Cultura ha dadoptar les mesures necessries per fer una distribuci equilibrada daquests alumnes entre els centres sostinguts amb fons pblics. Article 20 1. Al final del primer cicle i del tercer curs, com a conseqncia del procs davaluaci, i dacord amb els criteris de promoci que fixa el projecte curricular detapa, sha de decidir si un alumne ha assolit o no, en termes globals, els objectius programats, i si promociona o no al curs segent. Per prendre aquesta decisi shan de tenir en compte, a ms del grau de satisfacci en relaci amb les seves capacitats, la maduresa de lalumne i les repercussions positives i negatives per a lalumne en la seva escolaritzaci futura. La promoci de primer cicle a tercer curs i de tercer curs a quart lha de decidir lequip docent i pot decidir la promoci encara que tengui avaluaci negativa en algunes rees del currculum.

2. La decisi que un alumne quedi un any ms en un cicle o curs es pot prendre una sola vegada en acabar el primer cicle o en acabar algun dels cursos del segon cicle. No obstant aix, aquesta decisi es pot adoptar tamb una segona vegada al final dun cicle o curs distints, un cop escoltats lalumne i els seus pares. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de determinar les circumstncies per a aquesta repetici amb carcter excepcional. 3. En el cas dels dos apartats anteriors, la junta davaluaci ha de prendre les decisions, un cop escoltats lalumne i els pares o tutors legals, i amb lassessorament del departament dorientaci. La decisi final adoptada ha danar acompanyada, si ns el cas, de les mesures educatives complementries encaminades perqu lalumnat arribi als objectius programats. Dins el context davaluaci contnua, quan els alumnes promocionin amb avaluaci negativa en alguna rea o matria, la superaci dels objectius corresponents ha de ser decidida pel professorat de lrea o matria del curs al qual promociona. En el cas de les res o matries que no es cursin en el curs al qual promociona lalumne, lavaluaci daquestes correspon al departament didctic al qual pertany lrea o matria. Article 21 1. Els programes de diversificaci curricular, com a mesura extraordinria datenci a la diversitat, elaborats pels centres i aprovats per la Conselleria dEducaci i Cultura han de formar part del projecte curricular de letapa. Aquests programes noms es poden fer al segon cicle de lESO. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de regular les caracterstiques dels programes i el perfil de lalumnat que shi pot integrar. 2. El programa de diversificaci ha dadaptar-se a les necessitats educatives de cada un dels alumnes. La configuraci final del programa per a cada alumne o alumna ha de respondre globalment als objectius de letapa. El currculum diversificat ha dimplicar la permanncia mxima possible de lalumnat en el seu grup classe. Article 22 1. Sentn per alumnat amb necessitats educatives especials aquell que requereix determinats suports personals i materials o atencions especfiques, en tota o en una part de la seva escolaritzaci. Aquestes necessitats sn associades a discapacitats fsiques, psquiques o sensorials, a trastorns greus de conducta, a histria educativa o escolar, a sobredotaci intellectual i a situacions socioculturals desfavorides. 2. La Conselleria dEducaci i Cultura ha descolaritzar els alumnes amb necessitats educatives especials fent una distribuci equilibrada entre els centres de cada zona sostinguts amb fons pblics. 3. Shan de realitzar avaluacions psicopedaggiques per identificar i valorar lalumnat que presenta necessitats educatives especials. Aquestes avaluacions han de ser coordinades pels departaments dorientaci o pels equips dorientaci educativa i psicopedaggica de la Conselleria dEducaci i Cultura. 4. Ladaptaci curricular s ladequaci del currculum a les necessitats de lalumne, amb la finalitat que pugui assolir, en la major mesura possible, les capacitats establertes en els objectius generals del cicle, participant dels entorns generals i comuns, escolars i extraescolars. Les adaptacions curriculars individualitzades han de formar part de la programaci drea del grup al qual pertany lalumne amb necessitats educatives especials. 5. Les adaptacions curriculars han de ser el resultat de lavaluaci contextualitzada de les necessitats de lalumne o alumna, en la qual ha de participar lequip docent i que ha dincloure una proposta curricular especfica. 6. La Conselleria dEducaci i Cultura pot definir i establir programes complementaris dintervenci educativa i regular-ne lorganitzaci, el funcionament, la durada i el perfil de lalumnat que shi pugui acollir. 7. Si un alumne presenta necessitats educatives especials associades a altes capacitats/sobredotaci, es pot flexibilitzar el seu perode descolaritzaci, amb lautoritzaci prvia de la Conselleria dEducaci i Cultura, fins a un mxim dun curs durant aquesta etapa. Article 23 1. Els alumnes que en acabar aquesta etapa han assolit els objectius generals rebran el ttol de Graduat en educaci secundria obligatria, que els faculta a efectes acadmics per accedir tant al batxillerat com a la formaci professional de grau mitj. 2. Els centres han de fer constar al Llibre descolaritat de cada alumne els anys acadmics cursats i les qualificacions obtingudes. 3. Tot lalumnat en acabar leducaci secundria obligatria rebr un consell orientador acadmic i professional confidencial i no vinculant. 4. Els alumnes tenen dret a cursar lensenyament obligatori en els centres ordinaris fins als 18 anys, si abans no han pogut accedir a la titulaci de letapa.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10479

Article 24 1. La Conselleria dEducaci i Cultura ha dorganitzar programes de garantia social, amb la denominaci diniciaci professional, per a aquells alumnes que al final de letapa no han obtingut la titulaci corresponent, per garantir-los el desenvolupament de les capacitats necessries per incorporar-se al mn laboral, a la vida activa, o per continuar els estudis, si sescau. 2. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de regular els programes especfics diniciaci professional, i ha de facilitar els recursos materials i personals que contribueixin a leficcia daquests programes. Article 25 1. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de possibilitar, planificar i organitzar, la participaci del professorat en activitats de formaci, i ha de promoure i orientar la reflexi i la investigaci educativa a partir de la prpia prctica docent. 2. A aquest efecte, la Conselleria ha delaborar totes les disposicions que siguin necessries per reglamentar la participaci del professorat en les activitats de formaci, dinvestigaci i dinnovaci pedaggica. Disposici addicional primera 1. Dacord amb el que disposa el Reial decret 2438/1994, de 16 de desembre, els centres estan obligats a oferir Religi, que s voluntria per als alumnes en aquesta etapa. Els centres han dorganitzar activitats alternatives a aquesta rea, que seran obligatries per als alumnes, els pares o tutors legals dels quals no manifestin la voluntat que els seus fills o filles cursin Religi. 2. En el moment de la inscripci en el centre, aquells pares o tutors que vulguin que els seus fills i les seves filles cursin Religi ho han de comunicar a la direcci del centre, sense perjudici que puguin modificar aquesta decisi a linici de cada cicle. No obstant aix, a linici del curs escolar, o durant aquest, per causes degudament justificades, els pares o tutors poden modificar lopci que hagin fet al principi entre Religi i activitats alternatives, desprs de laudincia prvia amb la direcci del centre. 3. La determinaci del currculum de Religi correspon a lautoritat respectiva de cada una de les esglsies o confessions en els termes que el Reial decret esmentat prescriu. 4. Correspon a la Conselleria dEducaci i Cultura el disseny i la determinaci de les activitats destudi alternatives. Disposici addicional segona 1. El professorat titular de la matria dtica ha de ser, preferentment, de lespecialitat de Filosofia. En aquells centres on no es disposi daquest professorat, aquesta matria ha de ser impartida pel professorat de Cincies socials i Geografia i histria. 2. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de regular les titulacions adients que ha de tenir el professorat per impartir lrea de Tecnologia. Disposici addicional tercera La Conselleria dEducaci i Cultura ha dadaptar el currculum a qu fa referncia aquest decret a les exigncies i necessitats dels centres especfics deducaci especial. Disposici addicional quarta La Conselleria dEducaci i Cultura ha de regular el currculum dels ensenyaments per a les persones adultes, en les seves diferents modalitats. Disposici transitria El que disposa aquest Decret sha dimplantar lany acadmic 2002-2003 en els cursos de primer i de tercer de leducaci secundria obligatria, i lany acadmic 2003-2004, en els cursos de segon i de quart. Disposici derogatria Queda derogat lapartat tres de larticle 26 del Decret 125/2000, de 8 de setembre, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a les Illes Balears. Disposici final primera Sautoritza la Conselleria dEducaci i Cultura a dictar totes les disposicions que siguin necessries per aplicar i desenvolupar el que disposa aquest Decret. Disposici final segona - Les cincies sn una forma organitzada de coneixement: un dels objectius de les cincies s donar una explicaci (explicaci i no tan sols descripci) coherent dels fenmens naturals, a travs de conceptes, lleis i teories, que constitueixen un cos organitzat de coneixement. - Les cincies inclouen estratgies dinvestigaci per donar resposta als problemes que es plantegen: la investigaci cientfica es basa en el tractament i en la resoluci de problemes. No hi ha investigaci cientfica sense problemes. Per tractar i resoldre problemes, els cientfics segueixen certes estratgies que en conjunt formen el mtode cientfic: formulaci dhiptesis, disseny i realitzaci dexperincies, confirmaci o rebuig dhiptesis. - Les cincies sn activitats collectives: lactivitat cientfica actual s una activitat realitzada per equips dinvestigaci sovint interdisciplinaris. - Les cincies sn activitats socialment i histricament condicionades: el treball cientfic, lluny de ser una activitat neutral i histrica, s una activitat relacionada amb la societat i amb el temps en qu es desenvolupa. - Les cincies sn processos oberts i en contnua revisi: les afirmacions cientfiques, teories i lleis no shan de considerar com un coneixement definitiu i acabat, sin com un coneixement pblic i en continu canvi i revisi, en contnua construcci. Un dels primers objectius de lensenyament de les cincies en leducaci secundria ha de ser presentar una cincia que arribi a tothom, una cincia per a tots. Una cincia per a tots implica la selecci i el tractament de continguts que facin especial referncia als aspectes de la cincia relacionats amb la prpia vida i realitat ms propera dels allots i les allotes daquesta etapa i que permetin a aquest alumnat descobrir latractiu i el valor del coneixement cientfic. Per aix caldr lelecci duna metodologia adient i dacord amb les lnies dinvestigaci ms acceptades en la didctica de les cincies (el reconeixement de lexistncia dunes idees prvies en lalumnat i la seva consideraci per a ladquisici de nous coneixements, la importncia de la construcci mental dels nous continguts, laplicaci a situacions noves dels coneixements cientfics apresos...) Per a lensenyament de les cincies es fa necessari tenir presents les caracterstiques que defineixen lactivitat cientfica, s a dir, la cincia com a cos organitzat de coneixements, la cincia com a mtode i la cincia com a procs socialment i histricament condicionat. Les cincies a lescola han de mostrar duna forma integrada aquesta imatge. Considerar la cincia com a cos organitzat de coneixements permet lelaboraci dun marc conceptual per explicar els fenmens naturals. Les cincies a lescola han dincloure, tamb, les estratgies, les tcniques i els procediments que utilitzen els cientfics a lhora dinvestigar (la cincia com a mtode). Finalment, i alhora, les activitats densenyament/aprenentatge han de reflectir una visi de la cincia com una activitat socialment til i relacionada amb el temps histric en qu es desenvolupa la cincia com a procs socialment i histricament condicionat. Per tant, lalumnat necessita veure una utilitat personal i social en els continguts cientfics; si no es fa aix, difcilment podr apropar-se al mn de la cincia. Per altra banda, aquesta forma densenyament/aprenentatge ha de permetre ladequaci de la resposta educativa a les caracterstiques particulars de cadascun dels alumnes en lentorn menys restrictiu possible i en el marc dun ensenyament comprensiu; s a dir, aquell que pretn garantir una formaci bsica comuna i a la qual han de tenir accs tots els ciutadans i ciutadanes, i ha de proporcionar respostes diferenciades per atendre les caracterstiques dels alumnes (atenci a la diversitat). El coneixement de les caracterstiques del medi insular en general i de les Aquest Decret entra en vigor lendem dhaver-se publicat en el Butllet Oficial de les Illes Balears. Palma, 14 de juny de 2002 EL PRESIDENT Francesc Antich Oliver El conseller dEducaci i Cultura Dami Pons i Pons

ANNEX CINCIES DE LA NATURALESA INTRODUCCI La cincia s un intent racional per explicar i entendre el mn i actuar-hi. s, per tant, una activitat amb lobjectiu principal de construir coneixement. Entre les caracterstiques que defineixen les cincies de la naturalesa actuals es compten:

10480

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

Balears en particular s necessari per a la contextualitzaci daquesta rea dins lentorn en el qual vivim. Les principals caracterstiques del medi de les Illes Balears sn: - La insularitat: aix fa que presenti un clima amb caracterstiques prpies a causa de la influncia de la mar. El relleu i el rgim dels vents dominants accentuen aquestes diferncies, i els ecosistemes reflecteixen aquests fets. - La natura illenca es caracteritza per la seva originalitat (espcies endmiques), per la seva diversitat, per tamb fragilitat. Totes aquestes caracterstiques fan que la natura de les Illes Balears constitueixi un patrimoni nic i irrepetible. - La pressi exercida pels humans a les Illes ha causat impactes profunds pel que fa als recursos naturals i als ssers vius. Lliures de depredadors naturals, les espcies insulars no temen els humans ni saben respondre a les seves agressions, de manera que poden ser caades amb facilitat fins a lextermini. - Les illes sn, tant des del punt de vista natural com cultural, mons en miniatura. Aix presenta el seu caire negatiu, ja que aquesta escala afecta igualment els problemes i les alteracions ambientals. Pertorbacions tolerables al continent poden tenir efectes catastrfics sobre els ecosistemes insulars. Noms el coneixement i la comprensi dels problemes ambientals ens pot permetre la possibilitat de trobar solucions o alternatives per tal de reduir-los. s per aix que s molt important que el professorat de cincies de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota la problemtica ambiental de les Illes Balears (problemes relacionats amb la utilitzaci de recursos com laigua, lenergia, els sls, locupaci de lespai, etc.), i que la spiga fer arribar a lalumnat amb la metodologia ms adequada, perqu aquest tamb contribueixi, dintre de les seves possibilitats, a la recerca i laplicaci dalternatives ms respectuoses amb lentorn. La llengua ens permet conixer i comprendre la nostra realitat. s per aix que la llengua catalana, amb la riquesa de les seves variants insulars, ha de ser la llengua vehicular per a lensenyament i aprenentatge de les cincies de la naturalesa dins el context de les nostres Illes i de lentorn geogrfic i cultural ms prxim. s imprescindible el coneixement de la terminologia cientfica, com tamb el de la toponmia i dels noms populars de la biota illenca en la nostra llengua. Els topnims i els noms dels endemismes no existeixen en cap altre idioma. Leducaci cientfica que rep lalumnat durant letapa secundria obligatria ha de contribuir, juntament amb les altres rees, al desenvolupament de les capacitats bsiques i a la formaci dels ciutadans i ciutadanes expressats en els objectius generals de leducaci secundria obligatria, perqu puguin participar amb drets i deures en els diversos mbits en qu hauran de viure: mbit poltic, econmic, social, natural, etc. Lensenyament de les cincies pot contribuir de forma molt important a ladquisici de valors racionalment fonamentats. En aquest sentit, resulta essencial el seu paper en el desenvolupament dels anomenats temes transversals del currculum, i de forma molt especial a leducaci ambiental i a leducaci per a la salut. Lrea de Cincies de la naturalesa en leducaci secundria obligatria ha denllaar, sense perdre continutat, amb lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural de leducaci primria. Ha de servir de consolidaci per a aquells objectius assolits, al mateix temps que ha deixamplar i aprofundir els objectius ms graduals. Ha daconseguir un avan qualitatiu en la visi de la naturalesa, en tres sentits: el pas duna visi globalitzadora a una visi tamb ms analtica; el canvi dun punt de vista que es fixa en all ms proper, a un altre que pretn copsar tamb el ms lluny; el desenvolupament duna visi fixada en aspectes molt concrets, per assolir-ne una de ms abstracta. OBJECTIUS GENERALS Lensenyament de les cincies de la naturalesa en letapa de leducaci secundria tendr com a objectiu desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats segents: 1. Comprendre i expressar missatges orals i escrits utilitzant la terminologia cientfica bsica, en catal i en castell, com tamb altres sistemes de notaci i representaci propis de la comunicaci cientfica. 2.Utilitzar els coneixements sobre les caracterstiques bsiques de la constituci general de lunivers en els seus distints nivells dorganitzaci per elaborar una interpretaci cientfica dels principals fenmens que hi tenen lloc. 3.Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de les cincies de la naturalesa per interpretar els principals fenmens naturals, i per analitzar i valorar algunes aplicacions tecnolgiques despecial rellevncia. 4. Aplicar les habilitats intellectuals i prctiques prpies de la metodologia cientfica per desenvolupar estratgies personals en la resoluci de problemes. 5. Participar en la planificaci i realitzaci en equip dactivitats cientfiques, valorant les aportacions prpies i alienes segons els objectius establerts, mostrant

una actitud flexible i de collaboraci i assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques. 6. Elaborar criteris personals i raonats sobre qestions cientfiques i tecnolgiques bsiques de la nostra poca, i en especial les que afecten de forma ms directa les Illes Balears, mitjanant el contrast i lavaluaci dinformacions obtingudes en distintes fonts. 7. Utilitzar els coneixements bsics sobre el funcionament del cos hum i sobre la salut en les seves dimensions individual, social i ambiental, per desenvolupar hbits dhigiene i salut correctes que contribueixin a millorar-lo. 8. Utilitzar els coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Balears i en altres mbits geogrfics de major abast, per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservaci dels recursos materials i energtics i de la biodiversitat, i a la millora de la qualitat ambiental. 9. Conixer i valorar les aportacions de la cincia i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels ssers humans; la seva presncia en la vida quotidiana; la seva utilitat i les seves limitacions en la resoluci dels problemes, i dalguns conflictes socials, ambientals i tics originats pel progrs cientfic i tecnolgic. 10. Valorar el coneixement cientfic com un procs obert de construcci, lligat a les caracterstiques i necessitats de la societat en cada moment histric i sotms a evoluci i revisi contnues. CONTINGUTS La distribuci de continguts al llarg de letapa sha fet seguint la Proposta de Currculum per a lEducaci Secundria Obligatria del MECD (BOE de 16 de gener de 2001) amb les ampliacions corresponents al currculum especfic de la nostra comunitat autnoma. Shan englobat en lrea de Cincies de la naturalesa les matries de biologia i geologia, i fsica i qumica en els tres primers cursos de letapa, creant una unitat curricular i mantenint aix un enfocament global dels fenmens naturals. En el quart curs del segon cicle, ats el nivell de maduresa dels alumnes i la seva diversitat dinteressos, se separaran les dues matries per tal de poder aprofundir de manera ms especfica en els continguts. La distribuci de continguts per cursos segueix un ordre creixent de complexitat en consonncia amb el grau maduratiu de lalumnat. Els blocs de continguts per a primer cicle shan seqenciat seguint un criteri de cincia integrada. El fil conductor per a primer curs s la Terra i les peculiaritats que la diferencien de la resta de planetes, i el nucli principal destructuraci dels continguts s la matria. En el segon curs s lenergia el nucli principal al voltant del qual sestructuren els continguts i sestudia el trnsit de lenergia a la Terra i en els ssers vius. En el tercer curs de leducaci secundria obligatria, amb la intenci daprofundir en lestudi dels aspectes concrets, lrea de Cincies de la naturalesa presenta continguts de fsica i qumica, i biologia i geologia, matries que shan dimpartir de forma globalitzada. Els blocs de continguts del segon cicle de la matria de fsica i qumica shan repartit en els dos cursos, tenint en compte els coneixements matemtics de lalumnat. A tercer curs predominen els continguts de qumica sobre els de fsica i a quart curs els de fsica sobre els de qumica. El tractament que es dna en aquestes matries al primer cicle s bsicament qualitatiu, en canvi al segon cicle, dacord amb les capacitats de lalumne, se cerca un major grau daprofundiment. A tercer sintrodueix de manera concreta el mtode i el treball cientfic. Tamb sestudia lestructura de la matria macro i microscpicament, com els principals elements de la radioactivitat qumica. La fsica daquest nivell tracta conceptes energtics, especialment relacionats amb lelectricitat, a causa de la seva senzillesa i de les mltiples aplicacions que sen troben a lentorn de lalumne. A quart curs es tracten, a la part de Fsica, els conceptes i aplicacions de forces i moviments, estudiant-shi a ms les energies mecnica, calorfica i ondulatria. A la part de Qumica sestudien especialment els canvis qumics, com tamb una introducci als compostos de carboni. La Biologia i Geologia en el tercer curs introdueix un nucli referent al coneixement teric i prctic de la matria mineral i un altre, ms ampli pel que fa a extensi de continguts, danatomia i fisiologia humanes, relacionant-lo amb hbits de vida saludable. A quart curs es dedica un bloc a la dinmica de la Terra, amb especial insistncia en la tectnica global. Es dedica un altre bloc a gentica i evoluci i un tercer bloc a ecologia i medi ambient. En cada bloc de cada curs figuren, a ms dels continguts, una relaci de procediment i actituds. No obstant aix, existeixen determinats procediments i actituds generals de tipus cientfic que es poden relacionar amb tots els blocs. Per evitar-ne la repetici, sexposen aqu de manera general. Procediments generals

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10481

1. Observaci i descripci acurada de la natura. 2. Plantejament de problemes. 3. Formulaci dhiptesis sobre els fenmens naturals. 4. Reconeixement de teories alternatives. 5. Generaci de prediccions lgiques. 6. Planificaci i desenvolupament dexperiments controlats per verificar hiptesis. 7. Maneig dinstruments, selecci i aplicaci de tcniques (de laboratori i de camp). 8. Recollecci, organitzaci i anlisi dexperiments rellevants i dades de correlaci. 9. Formulaci i aplicaci de conclusions raonables. 10. Realitzaci dinformes escrits, en suport vdeo o informtic, que reflecteixin, amb una estructura i presentaci adients, els resultats de la investigaci. 11. Maneig de diverses fonts dinformaci. 12. Utilitzaci de models. Actituds generals 1. Confiana en la prpia capacitat per adquirir coneixements i desenvolupar procediments cientfics. 2. Desig dampliar el coneixement sobre la natura i perseverana en el procs daprenentatge. 3. Disposici a valorar i criticar els punts de vista aliens i a acceptar les crtiques envers els punts de vista propis. 4. Desig de cooperar amb els altres en la realitzaci de tasques. 5. Apreciaci de la diversitat de perspectives amb qu es poden enfocar i resoldre els problemes cientfics i tcnics. 6. Apreciaci de la importncia de la creativitat en el treball cientfic. 7. Disposici per criticar les afirmacions mancades de fonament cientfic i la utilitzaci indeguda de la cincia. 8. Acceptaci de les limitacions de la cincia i la tcnica per resoldre els problemes i els conflictes. 9. Reconeixement de les aportacions de la cincia i la tecnologia en la millora de la qualitat de vida. 10. Disposici a aplicar el coneixement i la metodologia cientfics a les situacions de la vida quotidiana. 11. Adquisici dhbits que condueixin a un correcte maneig i cura dels instruments. 12. Disposici per tenir un comportament conforme a les normes de seguretat al laboratori i al camp. Primer curs I. LA TERRA A LUNIVERS Els continguts daquest bloc estan relacionats amb lestudi de lUnivers i especialment del Sistema Solar. La Terra sha de veure com un planeta amb unes determinades caracterstiques (forma, dimensions, moviments, capes, etc.), integrat en el Sistema Solar. La relaci entre el Sol, la Terra i la Lluna ens ha de permetre comprendre alguns fenmens cclics com la successi del dia i la nit, les estacions i les fases lunars. Aix mateix es contempla el concepte de matria. LUnivers est format de matria i energia. La matria es presenta en forma de substncies de composici molt diversa (elements i compostos), per totes elles tenen una estructura comuna (toms i molcules), que permet explicar-ne el comportament. Conceptes 1. LUnivers, la Via Lctia i el Sistema Solar 1.1. Lobservaci i lexploraci de lUnivers: tcniques i instruments. 1.2. Planetes, estrelles i galxies. 1.3. Principals explicacions histriques sobre lorigen, levoluci i les caracterstiques de lUnivers. 1.4. La Via Lctia i el Sistema Solar. 1.5. Caracterstiques fsiques de la Terra i dels altres components del Sistema Solar. 1.6. El sistema Sol-Terra-Lluna: estacions, dia/nit, fases lunars, eclipsis. El calendari i la mesura del temps. 1.7. LAstronomia a les illes Balears. Aspectes del firmament dirn i nocturn a les Balears. Aspectes astronmics i cultura popular. 1.8. Les capes de la Terra: nucli, mantell, escora, hidrosfera, atmosfera i biosfera. 2. La matria en lUnivers

2.1. Matria. Propietats generals i caracterstiques. Dimensions (superfcie i volum), massa i densitat (SI). 2.2. Estats dagregaci de la matria. 2.3. Classificaci dels sistemes materials. Sistemes homogenis i heterogenis. Dissolucions i substncies pures. Substncies simples i compostes. Elements. 2.4. Naturalesa discontnua de la matria: toms i molcules. 2.5. Lhidrogen i lheli: abundncia i propietats. Procediments 1. Resum de les principals visions histriques sobre lunivers 2. Utilitzaci del planisferi celeste. 3. Identificaci dalgunes estrelles i constellacions. 4. Observaci del firmament dirn i nocturn a simple vista i amb instruments senzills. 5. Resoluci de problemes relacionats amb els moviments al sistema Sol-Terra-Lluna. 6. Utilitzaci de models o representacions per descriure moviments al Sistema Solar. 7. Construcci daparells senzills relacionats amb els moviments astronmics (rellotges, calendaris, etc.). 8. Utilitzaci de tcniques dorientaci. 9. Utilitzaci de models o representacions per explicar les capes de la Terra. 10. Maneig dunitats del sistema internacional i dinstruments de mesura senzills (balana, proveta), tot estimant-hi lerror coms. 11. Resoluci dexercicis i problemes sobre les magnituds fsiques: longitud, superfcie, volum, massa i densitat. 12. Classificaci de distints sistemes en homogenis i heterogenis. 13. Classificaci de sistemes homogenis en substncies pures i dissolucions. 14. Classificaci de substncies pures en elements i compostos. 15. Reconeixement de substncies pures i mescles importants per la seva utilitzaci al laboratori, la indstria i la vida diria. 16. Classificaci de dissolucions segons lestat del solut i del dissolvent. 17. Preparaci duna dissoluci a distintes concentracions. 18. Utilitzaci al laboratori de tcniques senzilles de separaci dels components dun sistema (cristallitzaci, destillaci, filtraci, decantaci, cromatografia i extracci). 19. Construcci de models de molcules senzilles. 20. Representaci mitjanant smbols i frmules dalgunes substncies qumiques de la vida quotidiana. 21. Localitzaci de smbols a la taula peridica. Actituds 1. Estimaci de les dificultats en lavan en el coneixement de lUnivers. 2. Inters per lobservaci de lUnivers i la utilitzaci daparells per al seu estudi. 3. Valoraci de la transcendncia per a la vida dels fenmens astronmics. 4. Inters pels instruments de mesura del temps: rellotge i calendari. 5. Respecte envers les visions histriques sobre lUnivers. 6. Inters per conixer algunes de les unitats de mesura tradicionals de les Illes Balears i reconeixement de la importncia de ls universal dun sistema dunitats coherent. 7. Reconeixement de la importncia dels models en el desenvolupament de la cincia i de la seva utilitat per explicar fets emprics. 8. Valoraci de la provisionalitat dalguns models com a element diferenciador del coneixement cientfic i com a base del carcter no dogmtic i canviant de la cincia. 9. Valoraci de la utilitat i de laplicaci prctica de les tcniques de separaci de mescles i compostos en aplicacions industrials. 10. Inters per les tcniques destudi de linterior de la Terra. 11. Valorar positivament la cincia com un mitj de coneixement del nostre entorn. II. MATERIALS TERRESTRES En aquest bloc sestudia la Terra com a sistema format per una srie de materials que es troben en contnua interacci. Es tracten les interaccions entre laire (atmosfera), laigua (hidrosfera) i les roques i minerals (litosfera), de cadascun dels quals sestudia lorigen, la composici, lestructura, les caracterstiques, les propietats, i la importncia per a la vida, com tamb la problemtica referent als usos, explotaci i contaminaci. Conceptes 3. Latmosfera terrestre

10482

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

III. LA TERRA I ELS SSERS VIUS 1. 2. 3. 4. 5. 6. Caracterstiques, origen i composici de laire. Nitrogen i oxigen: abundncia i propietats. Dixid de carboni i oz: implicacions mediambientals. Variacions en la composici de laire. Contaminants. Laire i la salut. Principals agents de contaminaci atmosfrica a les illes Balears. La Terra s un planeta habitat per una gran diversitat dssers vius, per tots ells presenten caracterstiques comunes quant a lestructura (cllules) i al funcionament (funcions vitals). Ha estat i s preocupaci de la comunitat cientfica lestudi i la classificaci dels organismes vius presents al nostre planeta, com tamb prendre mesures per al manteniment de la biodiversitat. Conceptes 5. La Terra, un planeta habitat 1. Factors que fan possible la vida en un planeta. 2. Els elements bioqumics. El carboni: propietats. 3. Caracterstiques i funcions comunes dels ssers vius. 4. La teoria cellular. La cllula com a unitat destructura i funci. 5. Els diversos models dorganitzaci danimals i plantes. Relaci entre morfologia, funci i forma de vida (ambients, mesures, formes i maneres dalimentar-se). 6. Classificaci dels ssers vius 5. Lescora terrestre 1. Superfcie, composici qumica i elements geoqumics de lescora terrestre. 2. Silici i alumini: abundncia i propietats. 3. Magnesi, ferro i calci: abundncia i propietats. 4. Concepte de mineral i de roca. 5. Tipus de roques. 6. Les roques i els minerals com a recursos: explotaci, utilitzaci i esgotament. 7. Les roques i els minerals fonamentals de les illes Balears i dEspanya. 8. Les pedreres a les illes Balears. Explotaci, usos, impacte. 9. Els materials artificials. 10. Els materials com a residu. Tractament. El cas de les Balears. Procediments 1. Planificaci i realitzaci dexperincies senzilles dirigides a estudiar algunes propietats bsiques de laire i de laigua. 2. Recollida i representaci de dades meteorolgiques, tot utilitzant aparells de mesura. Interpretaci de taules, grfics i mapes relacionats amb els fenmens atmosfrics i amb els pronstics del temps. 3. Recerca bibliogrfica sobre problemes que afecten la contaminaci de latmosfera a les illes Balears. 4. Realitzaci de petites investigacions sobre les diverses qestions que afecten les aiges a les illes Balears: quantitat, qualitat, distribuci, tractament i consum. 5. Determinaci de les caracterstiques de diferents tipus daigua mineral. 6. Exemplificaci del cicle de laigua a les Balears. 7. Identificaci de roques i minerals a partir de les seves propietats, tot establint relacions entre aquestes i la seva aplicaci prctica. 8. Utilitzaci de claus molt senzilles per a la classificaci dalgunes roques. 9. Recerca bibliogrfica i elaboraci dun informe sobre extracci i transformaci de roques a les Balears. 10. Recerca sobre el procs de fabricaci dalguns materials manufacturats (p.ex.: ciment, rajoles, fibres, plstics...) Actituds 1. Descobriment i apreciaci de la singularitat del planeta Terra. 2. Valoraci de la importncia de laire i laigua, per als ssers vius, i rebuig cap a les activitats humanes que incideixen negativament en la seva conservaci. 3. Reconeixement de laigua com a b escs i valoraci de les mesures adreades al seu estalvi. 4. Reconeixement i valoraci de la importncia de les roques, els minerals i el sl per a les activitats humanes. 5. Valoraci de la necessitat dexplotar racionalment les primeres matries dorigen geolgic. 6. Valoraci de la recerca cientificotcnica envers una millor gesti dels recursos naturals. 7. Reconeixement de la necessitat duna legislaci coherent amb el desenvolupament sostenible. 8. Inters per lestudi de lestat del medi ambient a les illes Balears i determinaci de la problemtica actual. 9. Collaboraci en el reciclatge de materials al centre i a casa. 1. Els cinc regnes. Introducci a la taxonomia. Criteris de classificaci. 2. Els noms dels ssers vius. Concepte despcie. 3. Els virus. 4. Els bacteris i organismes unicellulars eucariotes. 5. Els fongs. Uns organismes molt especials: els lquens. 6. Els vegetals. Principals embrancaments. 7. Els animals. Principals embrancaments. 8. Lespcie humana. 9. La biodiversitat a les illes Balears. Exemples dels endemismes ms significatius de la fauna i flora balear. 10. Els naturalistes i el coneixement de la fauna i flora balear. Procediments 1. Anlisi de textos i realitzaci dexperincies relacionades amb la problemtica de la generaci espontnia dels ssers vius. 2. Elaboraci duna maqueta duna cllula. 3. Utilitzaci dimatges per explicar les relacions entre morfologia, funci i forma de vida dalguns animals i plantes. 4. Utilitzaci de claus dicotmiques senzilles. 5. Observaci i descripci dssers unicellulars i cllules vegetals i animals, mitjanant el microscopi ptic. 6. Observaci i descripci danimals i plantes mitjanant la lupa. 7. Estudi de la diversitat dssers vius que trobam en diferents ecosistemes propers. 8. Realitzaci de psters o investigacions de camp sobre algunes espcies endmiques de la flora i fauna de les illes Balears. 9. Identificaci dels animals i vegetals que podem trobar al mercat, a la peixateria, etc. 10. Realitzaci dun llistat de mesures individuals i collectives per a la conservaci de la biodiversitat. Actituds 1. Inters per recollir informaci histrica sobre la investigaci de lorigen de la vida. 2. Valoraci del treball dels taxnoms i naturalistes en el coneixement dels ssers vius i en particular dels naturalistes de les illes Balears. 3. Respecte per totes les formes de vida, especialment les que estan amenaades dextinci. 4. Valoraci de la biodiversitat com una de les caracterstiques prpies de la vida sobre la Terra. 5. Rebuig per les activitats humanes que atempten contra la biodiversitat. 6. Valoraci de lexplotaci racional de la vegetaci i dels animals. 7. Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i fauna de les Balears com a part del patrimoni natural. 8. Seguiment de les normes prviament establertes per a la recollecci de mostres dssers vius. 9. Actitud crtica davant lexplotaci irracional, el maltractament i la mort innecessria dssers vius. Segon curs I. MATRIA I ENERGIA

4. La hidrosfera terrestre 1. Lorigen de laigua a la Terra. Laigua als altres planetes. 2. Laigua: estructura, propietats i importncia per als ssers vius. 3. Laigua de la mar com a dissoluci. Sodi, potassi i clor: abundncia i propietats. 4. Laigua als continents. 5. El vapor daigua en latmosfera. 6. El cicle de laigua. 7. La contaminaci de laigua i la seva depuraci. Laigua i la salut. 8. Problemes que afecten laigua (continental i marina) a les Balears: esgotament, salinitzaci i contaminaci.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10483

Conceptes 1. Els sistemes materials i lenergia 1. Sistemes materials. Escales dobservaci macro i microscpica. 2. Lenergia com a propietat dels sistemes materials. 3. Variacions de lenergia en els sistemes materials: canvi de posici, forma i estat. 4. Tipus denergia. Fonts denergia. 5. La Terra: un sistema en continu canvi. 2. Els canvis de posici en els sistemes materials 1. Representaci grfica de moviments senzills. 2. Les forces com a causa del moviment i la deformaci. Massa i pes. 3. Lenergia mecnica. 3. Lenergia que percebem 1. Propagaci de la llum i el so. Diferncies entre aquests. 2. Altres tipus dones. 3. Percepci de la llum i del so: lull i lorella. 4. La calor: energia en trnsit. Efectes. 5. Calor i temperatura. Els termmetres. 6. Propagaci de la calor. Allants i conductors. 7. Percepci de la calor: la pell. Procediments 1. Correcta utilitzaci del material de laboratori ds ms corrent i maneig dinstruments de mesura senzills (balana, proveta, termmetre, dinammetre...) 2. Identificaci i anlisi de fets on tenguin lloc transformacions o intercanvis denergia. 3. Identificaci de fenmens relacionats amb la propagaci de la llum i el so. 4. Utilitzaci correcta de les unitats de les magnituds, fent-ne servir sobretot el Sistema Internacional. 5. Observaci de dibuixos, esquemes, fotografies, com a suport dinformaci cientfica. 6. Resoluci dexercicis i problemes senzills sobre els temes estudiats. Expressi dels resultats amb les corresponents unitats. 7. Realitzaci dexperincies senzilles de laboratori. Enregistrar de forma ordenada les dades obtingudes. 8. Lectura i comentari darticles de revistes, diaris, etc., relacionats amb els fets o conceptes que sestudien. Actituds 1. Sensibilitat per lordre i la neteja del lloc de treball i respecte al material que sutilitza. 2. Actitud de cercar lexplicaci cientfica als fenmens i experincies observades. 3. Valoraci de la importncia de lenergia en les activitats quotidianes i la seva repercussi sobre la qualitat de vida i el desenvolupament econmic. 4. Sensibilitzaci sobre la necessitat de fer un s moderat de lenergia i de controlar els recursos energtics a labast a les illes Balears. 5. Reconeixement i valoraci de la importncia dels fenmens ondulatoris per a les comunicacions en la societat actual. 6. Sensibilitzaci sobre la importncia per a la salut de fer-se peridicament revisions ptiques i auditives. II. TRNSIT DENERGIA A LA TERRA Aquest bloc est dedicat al trnsit denergia al nostre planeta. Es comena per estudiar lenergia externa, analitzant-ne la procedncia, el filtratge a travs de latmosfera i la circulaci pels distints compartiments terrestres. Es relaciona aquesta energia amb els agents geolgics externs i lacci de cadascun daquests sobre el modelat del paisatge, com tamb en la formaci de roques sedimentries. Es tracta tamb laprofitament de cadascuna daquestes formes denergia (solar, elica, hidrulica, mareomotriu) com a energies no contaminants i alternatives. A la darrera part del bloc es tracta lenergia interna del planeta, el seu origen, les seves manifestacions i els seus efectes, com tamb la seva implicaci en la formaci de roques magmtiques i metamrfiques. Conceptes 4. Lenergia externa del planeta 1. Rebuig de les activitats que afavoreixen lefecte hivernacle. 2. Valoraci de les iniciatives internacionals per minvar lefecte hivernacle. 3. Valoraci de lexplotaci racional de les fonts denergia tradicionals no renovables. 4. Valoraci de ls de formes denergia no contaminants i actitud crtica davant la no-promoci daquestes. 5. Actitud crtica davant les accions humanes que interfereixen en lefecte natural dels agents geolgics. 6. Valoraci de la feina dels gelegs en la prevenci de riscos geolgics i en especial en la previsi derupcions volcniques i terratrmols. 7. Actitud solidria davant els efectes destructors de volcans i terratrmols. III. LENERGIA I ELS SSERS VIUS Vist el trnsit denergia pels compartiments terrestres al bloc anterior, es 1. Agents atmosfrics. La meteoritzaci. Formaci de sls. Els sls de les Illes Balears. 2. El vent i la seva acci geolgica. Lenergia elica. Aprofitament de lenergia elica a les Illes Balears. 3. Les aiges salvatges i els torrents, la seva acci geolgica. Les aiges superficials a les illes Balears. Aprofitament tradicional denergia hidrulica a les illes Balears. 4. Els rius i la seva acci geolgica. Lenergia hidrulica. 5. Les glaceres i la seva acci geolgica. 6. Les aiges subterrnies i la seva acci geolgica. Les aiges subterrnies a les Balears. Lacci crstica. 7. El mar i la seva acci geolgica. El modelat de la costa balear. Energia mareomotriu. 8. La formaci de roques sedimentries. El carb i el petroli. El mars. 6. Lenergia interna del planeta 1. Origen de la calor interna terrestre. 2. Moviments dels continents. 3. Vulcanisme i terratrmols. 4. El relleu terrestre. Continents i fons marins. 5. La formaci de roques magmtiques i metamrfiques. Procediments 1. Elaboraci dun informe sobre lenergia solar i les seves possibilitats a les illes Balears. 2. Realitzaci de representacions de lestructura de latmosfera. 3. Simulaci de lefecte hivernacle. 4. Utilitzaci de simulacions per a lexplicaci de la formaci de corrents, marees i ones. 5. Interpretaci dels estats de la mar, segons lescala de Douglas i dels vents, segons lescala de Beaufort. 6. Realitzaci de maquetes senzilles sobre lefecte erosiu de determinats agents sobre el paisatge. 7. Interpretaci dimatges (fotografies, diapositives...), de paisatges, tot reconeixent lefecte dels agents geolgics que hi han intervingut. 8. Recerca dinformaci sobre els usos tradicionals de lenergia elica i hidrulica a les Balears. 9. Realitzaci de models per explicar la dinmica litoral i els seus possibles efectes sobre platges artificials. 10. Observaci a la lupa binocular darena de platja i de roques sedimentries (mars, etc.). 11. Observaci de corrents de convecci en un fluid. 12. Representaci de mapes de riscos de sismes i volcans. 13. Utilitzaci de models per a lexplicaci de fenmens relacionats amb el moviment dels continents, el vulcanisme i els terratrmols. Actituds 1. El Sol com a font denergia. Lenergia solar i seu aprofitament. 2. Latmosfera com a filtre de lenergia solar: la seva estructura. 3. La circulaci atmosfrica. 4. Lenergia reflectida: efecte hivernacle. Directrius internacionals. 5. La hidrosfera com a regulador trmic. Corrents, marees, ones. 6. La circulaci marina a la Mediterrnia i la mar balear. 7. Distribuci de lenergia solar que arriba a la superfcie del planeta: origen dels agents geolgics externs. 5. Agents geolgics externs

10484

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

tracta ara el paper de lenergia en el manteniment de la vida. Sanalitzen primer el trnsit de lenergia dins lsser viu, s a dir, els mecanismes de nutrici i laprofitament de lenergia per al desenvolupament de les funcions vitals de cada sser viu. La segona part del bloc es dedica a estudiar el trnsit de lenergia a nivell decosistema. Conceptes

les substncies. A la primera part del bloc sestudien les substncies pures i les mescles, fent especial incidncia en les dissolucions. Desprs sestudia lestructura atmica, utilitzant models intutius, i la uni entre els toms. Conceptes 1. La matria, elements i compostos

7. Les funcions dels ssers vius i el consum denergia 1. El manteniment de la vida. Nutrici auttrofa i hetertrofa. Fotosntesi, respiraci i nutrici cellular. 2. Lenergia consumida pels ssers vius: creixement, calor, moviment. 3. El manteniment de lespcie. La reproducci animal i vegetal: analogies i diferncies. 4. Coordinaci, relaci i adaptaci. 8. El trnsit denergia en els ecosistemes 1. Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema. 2. Productors, consumidors i descomponedors. 3. Cadenes, xarxes trfiques. La biomassa com a font denergia. 4. Exemplificaci del trnsit denergia en un ecosistema balear (p.ex., lalzinar). Procediments 1. Realitzaci dexperiments sobre fotosntesi i respiraci. 2. Realitzaci desquemes senzills sobre els processos de nutrici cellular. 3. Observaci de cicles vitals danimals a partir de terraris, aquaris, etc. 4. Realitzaci de cultius dun llegum i observaci del seu desenvolupament. 5. Representaci de cicles biolgics de diferents vegetals i animals. 6. Estudi de distints tipus de flors, fruits i llavors. 7. Interpretar imatges per tal dexplicar la funci de relaci en animals i plantes. 8. Descriure les adaptacions danimals i plantes a partir dimatges. 9. Realitzaci dinvestigacions i utilitzaci de models per contrastar hiptesis formulades sobre problemes relacionats amb processos de nutrici, reproducci o relaci. 10. Representaci de cadenes i xarxes trfiques dun ecosistema conegut. 11. Elaboraci dun informe (en suport grfic, audiovisual o informtic) sobre un ecosistema de les illes Balears. Actituds 1. Inters pels estudis ecolgics. 2. Valoraci de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la natura. 3. Reconeixement i valoraci de la funci que compleix una espcie determinada dins lecosistema i la contribuci que fa al seu equilibri. 4. Valoraci de la feina dels eclegs i els gestors ambientals. 5. Rebuig cap a les actituds humanes que provoquen alteracions greus o irreversibles en els ecosistemes. 6. Rebuig cap a la introducci despcies noves dins un ecosistema i valoraci de les seves repercussions. FSICA I QUMICA Tercer curs II. CANVIS QUMICS I LES SEVES APLICACIONS 1. Introducci al mtode cientfic 1. Mtode cientfic: les seves etapes. Linforme cientfic. 2. Mesura de magnituds. Sistema internacional dunitats. 3. Carcter aproximat de la mesura. Sensibilitat i precisi. Xifres significatives. 4. Notaci cientfica. 5. Anlisi de les dades en taules i grfics. 6. El treball en el laboratori. I. ESTRUCTURA I DIVERSITAT DE LA MATRIA Aqu samplia lestudi dels sistemes materials i de la naturalesa discontnua de la matria, que ja shavia iniciat en el primer curs. Una caracterstica important del mtode cientfic s la construcci de teories i en aquest bloc la teoria cineticocorpuscular ens permetr explicar els estats dagregaci i els canvis destat, i la teoria atomicomolecular ens explicar lestructura i la diversitat de En aquest bloc sestudien les transformacions qumiques en les quals desapareixen unes substncies i napareixen daltres com a conseqncia duna redistribuci dels toms. El concepte de mol s de gran utilitat per a la comprensi de les reaccions qumiques i dels clculs numrics relacionats. A la segona part es tracta de la importncia i de la influncia de la qumica en la vida de la humanitat, posant de manifest els aspectes positius (substncies qumiques de la vida, aliments, medicaments...), i els efectes negatius (problemes mediambientals...) Conceptes 4. Reactivitat qumica 1. Conservaci de la massa. 2. Concepte de mol. 3. Equacions qumiques i el seu ajustament. 1. Maneig dinstruments de mesura (balana, proveta, pipeta, bureta...), estimant lerror coms. 2. Expressi de la concentraci duna dissoluci (percentatge en massa, percentatge en volum, grams/litre, mols/litre). 3. Utilitzaci de procediments fsics basats en les propietats caracterstiques de les substncies pures, per separar-les duna mescla. 4. Resoldre problemes relacionats amb la composici i lestructura de la matria. 5. Realitzar esquemes de lestructura de ltom i de la configuraci electrnica dtoms delements senzills. 6. Utilitzaci de la taula peridica dels elements. 7. Representaci mitjanant frmules, de substncies qumiques presents en lentorn o despecial inters pels seus usos i aplicacions. 8. Utilitzaci del llenguatge qumic per anomenar i formular els compostos qumics ms senzills. 9. Interpretaci i representaci dequacions qumiques. 10. Reconeixement dcids i bases. 11. Treballar al laboratori tenint en compte les normes de seguretat en la utilitzaci de productes i en la realitzaci dexperincies. 12. Resoluci dexercicis sobre el nombre i la massa atmica. Actituds 1. Prendre inters per conixer els fenmens naturals i explicar-los cientficament. 2. Valorar positivament la cincia com a mitj de coneixement del nostre entorn. 3. Valorar el procs davan cientfic a travs de la formulaci dhiptesis i teories. 4. Prendre inters per conixer lestructura i la composici dels materials. 5. Inters per conixer la simbologia que regula la utilitzaci dels productes qumics. 1. 2. 3. 4. 5. Estats dagregaci: slid, lquid i gasos. Teoria cintica i canvis destat. Substncies pures i mescles. Mtodes de separaci de mescles. Dissolucions.

2. toms, molcules i cristalls 1. Estructura atmica: partcules constituents. Utilitzaci de models. 2. Nombre atmic i elements qumics. 3. Unions entre toms: molcules i cristalls. 4. Frmules i nomenclatura de les substncies ms corrents segons les normes de la IUPAC. 5. Masses atmiques i molcules. Istops. Procediments

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10485

4. Clculs de massa en reaccions qumiques senzilles. 5. La qumica en la societat 1. Elements qumics bsics en els ssers vius 2. La qumica i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja cida, destrucci de la capa doz. 3. Contaminaci daiges i terres. 4. Petroli i derivats. 5. Energia nuclear. 6. Medicaments. Procediments 1. Identificaci dels canvis fsics i qumics. 2. Realitzaci dexercicis de la llei de conservaci de la massa. 3. Representaci de reaccions qumiques senzilles. 4. Resoldre problemes i realitzar clculs amb equacions qumiques senzilles. 5. Resoluci dexercicis de clcul de masses moleculars i mols. 6. Adonar-se de la importncia de determinades reaccions qumiques en la vida diria i en la indstria. 7. Elaborar esquemes dalguns processos de la industria qumica. 8. Realitzar una ampliaci sobre algun procs qumic concret (p.ex.: fotografia, pirotcnia...) Actituds 1. Valoraci crtica de lefecte dels productes qumics presents a lentorn de la salut, la qualitat de vida, el patrimoni artstic, i el futur de la nostra civilitzaci, analitzant les mesures internacionals que sestableixen al respecte. 2. Valoraci de la capacitat de la cincia per donar resposta a necessitats de la humanitat mitjanant la producci de materials amb noves propietats i lincrement qualitatiu i quantitatiu en la producci daliments i medicines. 3. Reconeixement de les aportacions de la indstria qumica en el desenvolupament i fabricaci de nous materials (fibres, plstics, silicones, i els acers) per a lincrement en la producci daliments i a les investigacions en medicina. 4. Crtica dels efectes positius i negatius que produeixen els productes qumics presents en lentorn sobre la salut, la qualitat de vida i el medi ambient. 5. Valoraci de la possible perillositat dels productes qumics utilitzats a la llar, al lloc de feina, al laboratori, coneixent ls adequat de cada un daquests, i respectant-ne les normes de seguretat. 6. Inters per conixer el tractament i leliminaci dels residus generats a les reaccions qumiques. III. ENERGIA I ELECTRICITAT A la primera part del bloc es tracta de la producci denergia i dels diferents aspectes implicats en la seva explotaci; de la conservaci i degradaci de lenergia per interpretar el resultat dels processos de la seva transferncia; tamb dels problemes que es deriven de ls i el consum denergia en la societat. La segona part tracta dels fenmens elctrics, el seu fonament teric, abordant els aspectes energtics del corrent elctric, i lestudi del seu consum domstic. Conceptes 6. Energia 1. 2. 3. 4. Energies tradicionals. Les energies tradicionals a les illes Balears. Fonts denergia. Energies alternatives. Conservaci i degradaci de lenergia.

2. Realitzaci duna ampliaci sobre alguna de les energies alternatives. 3. Resoluci dexercicis sobre la llei de Coulomb. 4. Identificaci i explicaci de fenmens elctrics de la vida quotidiana. 5. Disseny, construcci, representaci grfica i interpretaci de circuits elctrics de corrent continu que responguin a un problema senzill. 6. Resoluci dexercicis sobre circuits elctrics senzills. 7. Utilitzaci correcta dinstruments de mesura en circuits elctrics elementals, expressant els resultats amb lordre de precisi adequat. 8. Manipulaci de materials i aparells elctrics. 9. Realitzaci dexperincies senzilles relacionades amb fenmens elctrics. 10. Utilitzaci de distintes fonts dinformaci: premsa diria, revistes, publicitat, vdeos, etc., sobre els problemes de consum delectricitat en la societat actual. 11. Interpretaci del rebut delectricitat. Actituds 1. Valoraci de la importncia de lenergia en les activitats quotidianes i la seva repercussi sobre la qualitat de vida i el desenvolupament econmic. 2. Prendre conscincia de la limitaci dels recursos energtics. 3. Respecte a les instruccions ds i a les normes de seguretat en la utilitzaci dels aparells elctrics a casa i al laboratori. 4. Reconeixement i valoraci de la importncia de lelectricitat per a la qualitat de vida i el desenvolupament industrial i tecnolgic. 5. Anlisi comparativa de les formes de producci denergia elctrica, tenint en compte diversos factors: econmics i dimpacte ambiental. 6. Identificaci de situacions perilloses relacionades amb lelectricitat. 7. Analitzar de forma crtica situacions reals relatives a ls de determinades formes denergia, segons els seus costos mediambientals, fent especial esment a les illes Balears. Quart curs I. FORCES I MOVIMENT Aquest bloc comena amb un estudi general del moviment; sanalitzen dos casos particulars de moviment rectilini (m.r.u. i m.r.u.a.) i els moviments quotidians, entre els que shaurien de considerar la caiguda dels cossos i el moviment circular uniforme. A la segona part sestudia la naturalesa de les forces, el seu efecte sobre el moviment dels cossos, les forces en situacions dequilibri, la fora gravitatria i el concepte de pressi, que es fa extensiu als fluids. Conceptes 1. Iniciaci a lestudi del moviment 1. 2. 3. 4. 5. 6. Moviment i sistema de referncia. Trajectria i posici. Desplaament i espai recorregut. Velocitat i acceleraci. Estudi del moviment rectilini i uniforme. Estudi del moviment rectilini i uniformement accelerat Anlisi dels moviments quotidians.

2. Les forces i el seu equilibri 1. Interaccions entre els cossos: forces. Els seus tipus. 2. Composici i descomposici de forces de la mateixa direcci i angulars. 3. Equilibri de forces. 4. Lleis de la Dinmica. 5. Tractament qualitatiu de la fora de fregament. 6. Fora gravitacional. Pes dels cossos. 7. Concepte de pressi. 8. Forces en linterior dels fluids. 9. Pressions hidrosttica i atmosfrica. Procediments 1. Observaci i anlisi dels moviments que es produeixen en situacions de la vida quotidiana, emetent possibles explicacions sobre la relaci existent entre forces i moviments. 2. Disseny i realitzaci dexperincies per a lanlisi dels distints moviments en les quals sobtenguin dades, es tabulin i sen treguin conclusions. 3. Realitzar exercicis i problemes relacionats amb el moviment rectilini uniforme, moviment rectilini uniformement accelerat i moviment circular uniforme. 4. Identificaci i representaci de les forces que actuen sobre un cos i les

7. Electricitat 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Crregues elctriques i la seva interacci. Camps elctrics Conductors i allants Flux de crregues, generadors i corrents elctrics. Circuits elctrics senzills Lelectricitat a casa. La producci denergia elctrica a les illes Balears.

Procediments 1. Elaboraci dun informe sobre les energies tradicionals a les illes Balears.

10486

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

seves interaccions. 5. Dissenyar i realitzar experincies, amb emissi dhiptesis i control de variables, per determinar els factors de qu depenen determinades magnituds, per exemple, la pressi, lempenta dels fluids, etc. 6. Resoldre problemes i interpretar grfiques relacionades amb el moviment i les forces. 7. Disseny i realitzaci dexperincies per determinar els factors dels quals depn la fora de fregament. 8. Comparaci de les lleis de Newton i de Coulomb. Similituds i diferncies. 9. Resoluci de problemes relacionats amb forces gravitatries (pes dels cossos, atracci de qualsevol objecte en la superfcie dels astres, etc.). 10. Resoluci de problemes relacionats amb la pressi exercida per slids i fluids. Actituds 1. Disposici a la crtica davant les interpretacions de la fsica del sentit com: principi dinrcia, caiguda dels cossos... 2. Inters per la precisi i exactitud en la presa i lectura de mesures. 3. Consideraci de la provisionalitat de models i teories al camp del coneixement cientfic: pas de la fsica aristotlica a la newtoniana. 4. Valorar la contribuci cientfica de Newton i reconixer la seva influncia en la fsica actual. 5. Actitud crtica en lestudi dels moviments, particularment en les implicacions per a la seguretat viria (per exemple, els efectes de la velocitat excessiva). 6. Valorar lavan intellectual que constitu lestabliment de la Llei de la Gravitaci Universal. 7. Reconixer i valorar la importncia dels hbits de claredat i ordre en lelaboraci dinformes. II ENERGIA, TREBALL I CALOR Comena aquest bloc amb el concepte de treball realitzat per una fora, el de potncia dels aparells que poden desenvolupar un treball i el principi de conservaci de lenergia mecnica aplicable a les forces conservatives. Segueix amb el concepte de calor com una forma de transferncia denergia, el seu efecte sobre els cossos i el principi de conservaci de lenergia. Desprs continua amb lestudi duna altra forma de transferncia denergia, les ones en general i els casos particulars de la llum i el so. Conceptes 3. Treball, potncia i energia mecnica 1. 2. 3. 4. Concepte de treball. Unitats. Treball mecnic. Aplicacions a mquines i eines. Concepte de potncia. Energia mecnica. Principi de conservaci.

10. Resoluci dexercicis relacionats amb el perode i/o la longitud dona. 11. Realitzaci dexperincies senzilles relacionades amb la descomposici de la llum, la mescla de colors i els fenmens de reflexi i refracci de la llum. Actituds 1. Valorar la importncia que les magnituds treball i potncia tenen en la indstria i la tecnologia. 2. Valoraci de la necessitat dexplotar racionalment les fonts denergia no renovables. 3. Reconixer i valorar la importncia del treball en equip en la planificaci i realitzaci dexperincies, assumint la responsabilitat que correspongui. 4. Mostrar inters i reflexionar sobre els problemes del mal s de lenergia i de la limitaci dels recursos naturals. 5. Inters per explicar des duna perspectiva cientfica els fenmens relacionats amb la calor i temperatura observables a lentorn. 6. Inters per explicar els fenmens naturals referits a la transmissi de la llum i del so, com les imatges que es formen als vidres i a laigua, leco, etc. 7. Valorar la importncia dels fenmens ondulatoris en la societat actual i la importncia de les seves aplicacions en distints mbits de lactivitat humana. 8. Disposici de collaboraci en la disminuci de la contaminaci acstica. III. LTOM I ELS CANVIS QUMICS El coneixement de lestructura de ltom permet una ordenaci racional dels elements qumics. El bloc comena amb lordenaci dels elements en el sistema peridic i amb lestudi de lenlla entre els elements segons la seva posici en la taula. Segueix amb una ampliaci de lestudi de les reaccions qumiques i incorpora els conceptes de calor i de velocitat duna reacci qumica. Desprs ve una iniciaci a lestudi de la qumica dels compostos del carboni amb la descripci dels compostos orgnics ms senzills i dels polmers sinttics. Conceptes 6. Les unions entre toms 1. Ordenaci dels elements qumics. 2. Lenlla qumic sobre la base de la posici dels elements en el Sistema Peridic. 3. Compostos amb enlla inic. 4. Compostos amb enlla covalent. 5. Compostos amb enlla metllic. 6. Formulaci qumica inorgnica segons les normes de la IUPAC. 7. Les reaccions qumiques 1. Tipus de reaccions qumiques. 2. Relacions estequiomtriques i volumtriques en les reaccions qumiques. 3. Calor de reacci, concepte dexotrmia i endotrmia. 4. Velocitat duna reacci qumica. Factors que hi influeixen. 8. La qumica dels compostos del carboni 1. El carboni com a component essencial dels ssers vius. 2. El carboni i la gran quantitat de compostos orgnics. Caracterstiques dels compostos de carboni. 3. Descripci dels compostos orgnics ms senzills: hidrocarburs, alcohols, cids orgnics. 4. Polmers sinttics. Fabricaci i reciclatge de materials plstics. Procediments 1. Conixer els grups ms importants de la taula peridica i relacionar-los amb lestructura electrnica i el tipus denlla que poden formar. 2. Conixer la relaci entre el tipus denlla i algunes de les propietats microscpiques de les substncies. 3. Formular els compostos inorgnics ms corrents seguint les normes de la IUPAC. 4. Escriure i ajustar reaccions qumiques corresponents a processos qumics senzills. 5. Resoldre problemes i realitzar clculs de massa i de volum amb equacions qumiques. 6. Conixer els aspectes energtics dels processos qumics i relacionar-los amb situacions quotidianes o de gran importncia industrial o biolgica. 7. Conixer com es pot modificar el desenvolupament duna reacci qumica: factors que influeixen en la velocitat de la reacci.

4. Intercanvis denergia 1. Calor i transferncia denergia 2. Principi de conservaci de lenergia 3. Efectes de la calor sobre els cossos. 5. Lenergia de les ones: llum i so 1. Concepte dona. Tipus i caracterstiques de les ones. 2. Transferncia denergia sense transport de massa. 3. La llum i el so. Propietats de la seva propagaci. 4. Espectre lumnic. Procediments 1. Resoldre problemes relacionats amb treball, potncia i energia mecnica. 2. Identificaci de distintes formes de transferncia denergia: treball, calor, so, llum... 3. Utilitzaci del principi de conservaci de lenergia aplicant-lo a aparells i mquines ds quotidi, identificant les energies transformades i comparant consums i rendiments. 4. Anlisi dalgunes mquines simples. 5. Resoluci de problemes relacionats amb la conservaci de lenergia. 6. Identificaci i anlisi de situacions relacionades amb calor i temperatura. 7. Interpretaci de grfics relacionats amb els canvis destat. 8. Resoluci de problemes relacionats amb els canvis destat. 9. Identificaci de fenmens de lentorn de propagaci de la llum i del so.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10487

8. Disseny i realitzaci dexperincies per comprovar la influncia de la temperatura, la concentraci i la presncia de catalitzadors. 9. Conixer les caracterstiques del carboni que permeten lexistncia duna gran quantitat de compostos orgnics. 10. Identificaci de compostos orgnics senzills en la vida ordinria i en el laboratori. 11. Formular els compostos orgnics ms senzills seguint les normes de la IUPAC. 12. Actuaci al laboratori, segons les normes de seguretat en la utilitzaci dels productes i en la realitzaci dexperincies. Actituds 1. Sensibilitat vers la realitzaci amb molta cura dexperincies, amb lelecci adequada del material a utilitzar i dels instruments de mesura. 2. Inters per lordre i la neteja del lloc de treball i respecte al material que sutilitza. 3. Inters per conixer el tipus denlla dels compostos inorgnics i orgnics del nostre entorn. 4. Valorar la importncia del carboni com a component essencial dels ssers vius. 5. Valorar la importncia de les reaccions qumiques en relaci amb aspectes energtics, biolgics i de fabricaci de materials. 6. Valoraci crtica de lefecte dels productes qumics presents en lentorn de la salut, la qualitat de vida, el patrimoni artstic, i el futur de la nostra civilitzaci, analitzant les mesures internacionals que sestableixen al respecte. BIOLOGIA I GEOLOGIA Tercer curs I. ROQUES I MINERALS En aquest bloc es pretn destacar la gran diversitat de materials que es troben a la natura. Es treballen aspectes relacionats amb lorigen daquests materials, la seva composici, lestructura, les caracterstiques, les propietats, els diferents tipus, ls que sen fa, i sen posen alguns exemples. Conceptes 1. La matria mineral

transformaci de roques a les Balears. 5. Reconeixement i valoraci de la importncia de les roques, els minerals i el sl per a les activitats humanes. 6. Valoraci de la necessitat dexplotar racionalment les primeres matries dorigen geolgic. 7. Valoraci de la recerca cientificotcnica cap a una millor gesti dels recursos naturals. II. ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES En aquest bloc es tracta destudiar els ssers humans com uns ssers vius de gran complexitat que presenten les caracterstiques tpiques de tots els ssers vius (nutrici, reproducci i relaci), per que a la vegada en presenten algunes de diferents, com per exemple la seva capacitat de processar informaci i el grau dindependncia del medi. Aquestes caracterstiques han de permetre entendre la salut des de tres punts de vista: individual, social i ambiental. Conceptes 3. Lhome com a animal pluricellular 1. La cllula, els teixits, els rgans i els aparells. 2. El concepte dorganisme pluricellular. 3. La salut i la malaltia. 4. Les malalties infeccioses: caracterstiques, principals agents causants. La lluita contra aquestes malalties, prevenci i tractament. 5. Les malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenci. 6. Consum de medicaments, la seva eficcia i els seus riscos. 7. Els hbits i la salut: els problemes del tabac, lalcohol i les altres drogues. Prevenci daccidents. 8. El trasplantament drgans. Implicacions tiques i socials. 9. El sistema sanitari a les Illes Balears. 4. Nutrici i salut 1. Concepte de nutrici. Dietes saludables i equilibrades. La dieta mediterrnia. Prevenci de les malalties provocades por la malnutrici. 2. La conservaci, manipulaci i comercialitzaci dels aliments. 3. Les persones i el consum daliments. 4. Els aliments transgnics. 5. Aparells que intervenen en la nutrici

1. Caracterstiques de la matria mineral. Matria cristallina i matria amorfa. 2. Concepte de cristall. Cristallitzaci. 3. Els minerals. Propietats fisicoqumiques i classificaci. Les seves aplicacions i el seu inters econmic. 4. Minerals fonamentals de les Balears i dEspanya. 2. Les roques 1. Classificaci gentica de les roques. 2. El cicle litolgic. 3. Les roques sedimentries i la seva classificaci. 4. Les roques metamrfiques i la seva classificaci. 5. Les roques magmtiques i la seva classificaci. 6. Aplicacions dinters industrial i econmic dels distints tipus de roques. 7. Les roques i els minerals fonamentals de les illes Balears i dEspanya. 8. Lextracci, la transformaci i els usos de les roques a les illes Balears. Les pedreres: necessitat i problemtica. Procediments 1. Fabricaci de cristalls i observaci a la lupa dels cristalls formats. 2. Estudi de les propietats (duresa, densitat...), dalguns minerals. 3. Utilitzaci de claus senzilles per a la classificaci de minerals i roques. 4. Descripci i identificaci dels minerals i roques ms significatius. 5. Representaci grfica del cicle litolgic. 6. Localitzaci de les principals pedreres de les Balears. Actituds

1. 2. 3. 4.

Laparell Laparell Laparell Laparell

digestiu. Hbits saludables. Malalties ms freqents. respiratori. Hbits saludables. Malalties ms freqents. circulatori. Hbits saludables. Malalties ms freqents. excretor. Hbits saludables. Malalties ms freqents.

6. Relaci i coordinaci 1. El sistema nervis. Conceptes bsics. Processos degeneratius del cervell. Malaltia dAlzheimer. 2. Els receptors sensitius. 3. Els distints nivells dintegraci nerviosa. 4. Els efectors motors. Laparell locomotor. 5. Els actes involuntaris. Els actes voluntaris. 6. Factors que repercuteixen en la salut mental en la societat actual. 7. El sistema endocr. El control intern de lorganisme. Glndules i principals hormones. Lequilibri hormonal. Malalties ms freqents. 8. La reproducci humana 1. La funci reproductora. Funcionament de laparell mascul i de laparell femen. 2. El cicle menstrual. Relaci amb la fecunditat. 3. Fecundaci, embars i part. 4. La sexualitat humana com a comunicaci afectiva i opci personal. Mtodes anticonceptius. Diferents pautes de conducta sexual. 5. Noves tcniques de reproducci i la seva valoraci tica i social 6. Hbits saludables dhigiene sexual. Les malalties de transmissi sexual. Procediments 1. Valoraci de la diversitat de materials que es poden trobar a la natura. 2. Identificaci de roques i minerals a partir de les seves propietats, tot establint relacions entre aquestes i la seva aplicaci prctica. 3. Utilitzaci de claus molt senzilles per a la classificaci dalgunes roques. 4. Recerca bibliogrfica i elaboraci dun informe sobre extracci i 1. Observaci al microscopi ptic de preparacions de cllules, teixits i rgans. 2. Realitzaci dinvestigacions i utilitzaci de models per contrastar hiptesis formulades sobre problemes relacionats amb processos de nutrici,

10488

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

reproducci o relaci. 3. Plantejament i resoluci de problemes relacionats amb la salut individual, escolar o de la comunitat. 4. Elaboraci de calendaris de vacunacions. 5. Elaborar monografies sobre determinades malalties infeccioses. 6. Construir i interpretar atles danatomia humana. 7. Estudiar la composici nutricional de determinats elements, relacionantlos amb la seva convenincia per a determinades malalties (diabtics...) 8. Elaborar quadres sobre processos (etiologia, prevenci...), de malalties. 9. Utilitzaci de tcniques amb lobjectiu delaborar dietes equilibrades, conservar aliments i detectar adulteracions. 10. Utilitzaci de procediments per mesurar les constants vitals en diferents situacions dactivitat corporal i interpretaci elemental danlisis de sang i orina. 11. Observaci de reproduccions drgans i aparells humans. 12. Anlisi i comparaci de diferents mtodes anticonceptius i de prevenci de malalties de transmissi sexual. 13. Interpretaci de prospectes de medicaments. 14. Prctica de normes elementals dhigiene i socorrisme. Actituds 1. Respecte per les diferncies individuals fsiques i psquiques. 2. Valoraci dels efectes que tenen sobre la salut els hbits dalimentaci, dhigiene, consultes preventives i de cura personal. 3. Inters per informar-se sobre qestions de sexualitat i disposici favorable per rebre informaci i consell de professionals i centres especialitzats. 4. Acceptaci i respecte de diferents pautes de conducta sexual. 5. Actitud responsable i crtica davant els suggeriments de consum de tabac, alcohol i altres drogues, i dactivitats que suposen un atemptat contra la salut personal o collectiva. 6. Reconeixement i acceptaci de lexistncia de conflictes interpersonals i de grup, i valoraci del dileg com a mesura de salut mental per fer-los front. 7. Valoraci de les noves tcniques de diagnstic. 8. Inters pel funcionament i utilitat de determinats aparells mdics. 9. Actitud solidria cap a la donaci de sang i drgans. 10. Actitud solidria davant les mancances sanitries en determinats pasos del mon. Quart curs I. LA DINMICA DE LA TERRA La Terra s un planeta en continu canvi, el dinamisme terrestre s leix conductor daquest bloc. Es comena per la geodinmica externa i el modelat del relleu, amb lestudi dels agents, processos i factors que intervenen en aquest modelat. Sestudien desprs els mecanismes de la geodinmica interna, des de la tectnica de plaques, i els fenmens geolgics a qu donen lloc (volcans, terratrmols, formaci de serralades...), per acabar donant una visi histria dels canvis esdevinguts a la Terra des del seu origen. Conceptes 1. El modelat del relleu terrestre 1. Concepte de relleu. 2. Agents i processos externs: meteoritzaci, erosi, transport i sedimentaci. 3. Factors externs del modelat del relleu: litolgics, estructurals, dinmics, climtics i antrpics. 4. El modelat litoral. La costa balear. Platges artificials i regeneraci de platges. 5. El modelat crstic. Aspectes ms significatius del carst a les Balears. 6. Els sistemes morfoclimtics. Classificaci. 7. Els sistemes morfoclimtics de zones temperades i de zones desrtiques. 2. Tectnica de plaques 1. Distribuci geogrfica de terratrmols i volcans. 2. Wegener i la deriva continental. 3. Proves de la tectnica de plaques 4. Lexpansi del fons ocenic. 5. Les plaques litosfriques. Vores de placa. 6. Les illes Balears en el context tectnic de la Mediterrnia. 3. Fenmens geolgics associats al moviment de les plaques 1. Els terratrmols. El pla de Bennioff. 2. Vulcanisme terrestre. Les dorsals oceniques.

3. Les fosses submarines. La subducci. 4. La formaci de serralades. 5. Les estructures tectniques: plegaments, falles i mantells de corriment. 6. El cas de la serra de Tramuntana. 4. La histria de la Terra 1. Origen de la Terra. 2. El temps geolgic. 3. Histria geolgica de la Terra: les eres geolgiques. 4. Els fssils com a indicadors. Fssils de les illes Balears. 5. Histria geolgica de les illes Balears. Procediments 1. Utilitzaci de models per explicar els processos derosi, transport i sedimentaci. 2. Utilitzaci de models i representacions per a lexplicaci de lacci erosiva dels diferents agents geolgics externs. 3. Interpretaci dimatges de paisatges, tot reconeixent lefecte dels agents geolgics que hi han intervingut. 4. Realitzaci de models per explicar la dinmica litoral i els seus possibles efectes sobre platges artificials. 5. Interpretar relacions entre els moviments de les plaques, els volcans i els terratrmols. 6. Representaci de mapes de riscos de sismes i volcans. 7. Utilitzaci de models per a lexplicaci de fenmens relacionats amb el moviment dels continents, el vulcanisme i els terratrmols. 8. Elaboraci de models per explicar les estructures tectniques. 9. Observaci i reconeixement dalguns fssils ms caracterstics. 10. Interpretaci de talls geolgics senzills. 11. Elaboraci desquemes o grfics sobre la histria geolgica de la Terra, tot relacionant-ho amb els esdeveniments geolgics de les Balears. Actituds 1. Inters per explicar el paisatge, les formacions geolgiques, el seu origen i evoluci. 2. Actitud crtica davant les accions humanes que interfereixen en lefecte natural dels agents geolgics. 3. Valoraci de la feina dels gelegs en la previsi derupcions volcniques i terratrmols. 4. Actitud solidria davant els efectes destructors de volcans i terratrmols. 5. Valorar la feina dels gelegs i paleontlegs en lestudi de la histria geolgica. Destacar particularment els gelegs que han treballat a les illes Balears. II. GENTICA I EVOLUCI Aquest bloc se centra en lestudi dels mecanismes de transmissi de les caracterstiques hereditries de pares a fills. Sentra tamb en les malalties hereditries, el seu diagnstic i prevenci, com tamb en les noves tcniques denginyeria gentica. La segona part del bloc es dedica a laparici de la vida sobre la Terra i els mecanismes que regeixen levoluci de les espcies. Conceptes 5. Gentica 1. Reproducci cellular. Mitosi i meiosi. 2. Reproducci i herncia. 3. Les lleis de Mendel. 4. Aproximaci al concepte de gen. 5. Estudi dalgunes malalties hereditries. Aspectes preventius: diagnstic prenatal. 6. Manipulaci gentica: aplicacions ms importants. 6. Evoluci 1. Lorigen de la vida. Principals teories. 2. Levoluci: mecanismes i proves. 3. Insularitat i evoluci. El cas de les Balears. Procediments 1. Representaci plstica de models de meiosi i mitosi. 2. Elaboraci de genealogies.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10489

3. Resoluci de problemes de gentica. 4. Lectura i anlisi de textos sobre els mecanismes de lherncia. 5. Elaborar monografies sobre malalties hereditries. 6. Comparar rgans homlegs i anlegs. 7. Analitzar lnies evolutives. Actituds 1. Inters per lavan de lenginyeria gentica. 2. Actitud solidria davant les persones amb malalties hereditries. 3. Valoraci del treball collectiu de la comunitat cientfica en la recerca del projecte Genoma i de la importncia per a la Humanitat daquest descobriment cientfic. 4. Inters pel desenvolupament histric de les teories cientfiques sobre lorigen de la vida i levoluci. 5. Inters per les tcniques de treball dels paleontlegs. 6. Simulaci de petites investigacions paleontolgiques. 7. Valorar la feina dels genetistes i paleontlegs 8. Inters pels problemes biotics que han sorgit amb els avanos de la gentica. 9. Respecte envers les particularitats gentiques de les diferents races humanes. III. ECOLOGIA I MEDI AMBIENT Els ecosistemes i la seva dinmica sn leix conductor daquest bloc. Sintrodueix en primer lloc la diversitat del medi ambient i la dels organismes que hi viuen, com tamb les estratgies adaptatives que presenten els organismes per poder viure en un determinat medi. Sestudien desprs els principals ecosistemes terrestres i aqutics. La segona part es dedica a la dinmica i el funcionament dels ecosistemes, els cicles de matria, flux denergia, els canvis, la successi i etapa clmax. Per acabar, es fa referncia als ecosistemes ms significatius de les illes Balears i a les mesures de protecci del medi adoptades a la nostra comunitat autnoma. Conceptes 7. Els ssers vius i el medi ambient 1. El medi ambient i els seus tipus. 2. Conceptes despcie, poblacions i comunitats. 3. Les adaptacions als diferents medis. 4. Ecosistemes terrestres. 5. Ecosistemes aqutics. 8. Dinmica decosistemes 1. El flux de lenergia en un ecosistema. 2. El cicle de la matria. Principals cicles biogeoqumics. 3. Relacions entre espcies. 4. Canvis naturals en els ecosistemes. 5. Canvis produts per lhome. Impactes ambientals. La seva prevenci. 6. Successi i clmax. 7. Els ecosistemes de les illes Balears. 8. La defensa del medi ambient a les illes Balears. Figures de protecci. Agents implicats. 9. Els espais naturals protegits de les illes Balears. Procediments 1. Interpretaci dimatges (fotografies, diapositives, etc.), sobre adaptacions dalguns ssers vius a viure en determinats ambients. 2. Elaboraci dun informe sobre un determinat ecosistema de les illes Balears. 3. Representaci grfica dels cicles biogeoqumics principals. 4. Representaci de cadenes i xarxes trfiques. 5. Elaboraci de mapamundis i mapes zonals sobre distribuci decosistemes. 6. Recerca dinformaci sobre alguna espcie invasora a les Balears (p.ex.: Caulerpa taxifolia). 7. Elaboraci duna llista dintervencions humanes que provoquen impactes ambientals greus, aplicada a les illes Balears. 8. Localitzaci dels principals espais naturals protegits de les illes Balears. Actituds 1. Actitud crtica davant els impactes humans sobre els ecosistemes.

2. Rebuig cap a la introducci despcies noves en un ecosistema. 3. Inters per la feina que desenvolupen els grups ecologistes en la protecci del medi ambient, i en concret en el cas de les illes Balears. 4. Valoraci de la necessitat de fer informes dimpacte ambiental abans de realitzar qualsevol acci que pugui produir canvis o danys en un ecosistema. 5. Valoraci de la importncia de desenvolupar actituds que tendeixin cap a un desenvolupament sostenible i especialment la seva aplicaci en el cas de les illes Balears. 6. Valoraci de la importncia que t per a les illes Balears lexistncia despais naturals protegits. CONTINGUTS TRANSVERSALS Com sabem, noms el coneixement i la comprensi dels problemes ambientals pot permetre la possibilitat de trobar-hi solucions, o alternatives per tal de reduir-los, i en conseqncia el contingut de leducaci ambiental entra de ple en gran part dels mbits i qestions prpies daquesta rea, com tamb ocorre amb leducaci per la salut. No obstant aix, els altres continguts transversals shan dimbricar tamb en el desenvolupament dactituds, conceptes i procediments daquells que senumeren al llarg dels diferents blocs de cada curs. s evident que continguts tals com: Educaci per la pau, educaci per la construcci europea, educaci per la democrcia i educaci intercultural signifiquen unes actituds constants en tots els moments de lensenyament-aprenentatge, com tamb la transposici de qestions vivencials que de forma puntual es poden estudiar des duna perspectiva cientfica, en el cas daquesta rea. Com a orientaci al professorat, sassenyalen de forma esquemtica conceptes, procediments i actituds dels distints blocs i cursos, que duna forma ms directa sadeqen a la proposta de transversalitat obligada. Educaci moral i cvica El treball del cientfic no pot deslliurar-se de la seva responsabilitat moral i cvica. s per aix que aquest contingut transversal podr treballar-se a partir de moltes de les actituds i els procediments que es presenten. De manera general es pot fer a travs de les actituds generals 3, 4, 5, 8 i 9. De manera ms especfica a: Cincies de la naturalesa de primer curs: bloc 1 (La Terra a lUnivers), actitud 5 i bloc 3 (La Terra i els ssers vius), actituds 3 i 9. Cincies de la naturalesa de segon curs: al bloc II (Trnsit denergia a la Terra), actitud 5, bloc III (Lenergia i els ssers vius), actituds 5 i 6. Biologia i geologia de tercer curs: al bloc II (Anatomia i fisiologia humanes), actituds 1 i 9. Biologia i geologia de quart curs: al bloc I (Dinmica de la Terra) actitud 2; al bloc II (Gentica i evoluci), actitud 2; al bloc III (Ecologia i medi ambient), actitud 2. Educaci per la salut La salut s un contingut transversal que entra mpliament en el currculum de les cincies de la naturalesa. Es pot treballar a cincies de la naturalesa de primer curs al bloc II (Materials terrestres) a partir dels continguts 3, 5, 3.6 i 4.7. Tanmateix on est especialment indicat per treballar-se a fons aquest tema transversal s a biologia i geologia de tercer curs, ja que en tot el bloc II, dedicat a anatomia i fisiologia humanes, hi ha contnues referncies als temes de salut, tant pel que fa als continguts com als procediments i actituds. A biologia i geologia de quart, al bloc II (Gentica i evoluci), es pot treballar, especialment amb els continguts 5.5 i 5.6. A Fsica i qumica de tercer, al bloc II (Canvis qumics i les seves aplicacions), amb les actituds 1, 4 i 5. Educaci per la igualtat doportunitats La cincia i els seus avanos han de servir tamb per aconseguir un mn amb menys diferncies i amb igualtat doportunitats per a tothom, sigui quin sigui el seu lloc o condici de naixement. Molt especialment es pot treballar a Biologia i geologia de tercer curs al bloc II (Anatomia i Fisiologia humanes) amb les actituds 1, 6 i 10. Educaci ambiental Com ja sha dit, leducaci ambiental s un dels temes transversals que ms de ple entren en la major part dmbits daquesta rea. s per aix que educar cap a la protecci del medi s una tasca que ha destar implcita en el mateix procs densenyana de les cincies naturals. Tanmateix sen podr fer especial referncia als punts segents: Cincies de la naturalesa de primer curs: al bloc II (Materials terrestres), els

10490

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

conceptes 3.5, 3.6, 4.7, 4.8, 5.8, 5.10; els procediments 3, 4 i les actituds 2, 3, 4, 5 i 9. Al bloc III (La Terra i els ssers vius), procediment 10 i actituds 3, 5, 6 i 7. Cincies de la naturalesa de segon curs: al bloc II (Trnsit denergia a la Terra), les actituds 1, 2, 3 i 4. Al bloc III (Lenergia i els ssers vius), lactitud 2. Fsica i qumica de tercer curs: als blocs III (Energia i electricitat), actituds 1, 2 i 7. Fsica i qumica de quart curs: al bloc II (Energia, treball i calor), actituds 2 i 8. Biologia i geologia de tercer curs: al bloc I (Roques i minerals), lactitud 6. Biologia i geologia de quart curs: al bloc III (Ecologia i medi ambient), el contingut 8.8 i 8.9, el procediment 7 i les actituds de tot el bloc. Educaci sexual

aplicar no tan sols als problemes cientfics, sin a altres tipus de problemes: identificaci de problemes, recerca dinformaci, formulaci dhiptesis, disseny dexperincies, anlisi de resultats, etc. Per altra banda, hi ha una srie dactituds relacionades amb els procediments abans esmentats: cooperaci, autonomia, respecte, rigor, curiositat, esperit crtic. Criteris davaluaci Els criteris davaluaci estableixen els tipus i grau daprenentatge que sespera que els alumnes hagin assolit respecte a les capacitats que expressen els objectius generals. CINCIES DE LA NATURALESA Primer cicle

Aquest tema transversal est especialment indicat per ser treballat a Biologia i geologia de tercer curs a travs dels continguts que es presenten a lapartat 8, referent a la reproducci humana, com tamb els procediments 11, 12 i actituds 3, 4 del mateix bloc. Educaci pel respecte i la igualtat dels drets i deures Aquest tema est especialment indicat per treballar-se en relaci amb la problemtica i legislaci ambiental, com per exemple el confrontament entre els drets dels ciutadans a gaudir dun medi ambient no contaminat i els drets i deures de determinades empreses contaminants. Es podria treballar a: Cincies de la naturalesa de primer curs al bloc II (Materials terrestres), actitud 7, bloc III (La Terra i els ssers vius), actitud 7. Biologia i geologia de quart curs: al bloc III (Ecologia i medi ambient), actitud 4. Educaci del consumidor La formaci de consumidors ben informats i amb capacitat crtica cap a la quantitat i qualitat dall que es consumeix s un aspecte que es pot treballar mpliament dins aquesta rea. Especialment es pot fer a: Cincies de la naturalesa de primer curs: al bloc II (Materials terrestres), els continguts 4.8, 5.8, 5.9 i 5.10; el procediment 5 i les actituds 3, 4, 5 i 9. Al bloc III (La Terra i els ssers vius), el procediment 9. Cincies de la naturalesa de segon curs: al bloc II (Trnsit denergia a la Terra), els procediments 1 i 8 i les actituds 1, 3 i 4. Fsica i Qumica de tercer curs: al bloc I (Estructura i diversitat de la matria), actitud 5; al bloc II (Canvis qumics i les seves aplicacions), actituds 2 i 3; al bloc III (Energia i electricitat), continguts 7.6 i 7.7, procediment 11 i actitud 3. Biologia i Geologia de tercer curs: al bloc I (Roques i minerals), els continguts 1.3, 1.6, 1.8; i les actituds 5 i 6. I molt especialment el bloc II (Anatomia i fisiologia humanes), mitjanant els continguts 3.6, 3.7, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4; i el procediment 9. Educaci intercultural Aquest tema transversal pot treballar-se ms aviat des dunes actituds constants en tots els moments de lensenyament-aprenentatge, com tamb mitjanant la transposici de qestions vivencials que de forma puntual shi puguin introduir Es pot fer especial referncia a Biologia i geologia de quart curs al bloc II (Gentica i evoluci) i especficament a lactitud 9. Formaci professional de base No es pot oblidar que amb lESO finalitza el tram educatiu que s com a tots els ciutadans i ciutadanes. Ara b, en el cas de lrea de Cincies de la naturalesa, sha de tenir en compte que aquesta noms s comuna fins a tercer dESO. Aix la connexi directa amb les etapes educatives postobligatries, en aquesta rea, correspon especficament al quart curs de letapa. Seria convenient que una adequada orientaci escolar fes observar als alumnes que pensen seguir estudis de cicles formatius de famlies professionals relacionades amb les cincies naturals (p.ex., electricitat-electrnica, sanitria, etc.), la convenincia de cursar a quart dESO les matries troncals ms adients. El currculum de lrea de Cincies de la naturalesa aporta una formaci adient per a lalumnat que seguir la formaci professional. Ara b, laportaci ms important que pot fer lrea a aquells alumnes i aquelles alumnes que vulguin seguir pel cam de la formaci professional es troba en els procediments lligats a la metodologia de resoluci de problemes i en les actituds que shi relacionen. La resoluci de problemes inclou un conjunt de procediments que es poden

1. Explicar lorganitzaci del Sistema Solar i les caracterstiques dels moviments de la Terra i la Lluna, com tamb les explicacions ms significatives que al llarg de la histria shan donat sobre lUnivers i el Sistema Solar. 2. Raonar el motiu pel qual els elements qumics ms abundants en lUnivers sn, en general, els que tenen un nombre de protons ms petit i explicar les propietats daquests elements. 3. Realitzar correctament clculs senzills que impliquin la utilitzaci de diferents unitats del SI. 4. Diferenciar entre substncies pures i mescles, relacionant aquests conceptes amb els de mineral, roca, aire, aigua marina. 5. Aplicar el coneixement de la composici universal de la matria per explicar fets com lexistncia delements qumics, tant en substncies inertes, com en ssers vius, i la diferncia entre elements i compostos. 6. Diferenciar els tres estats de la matria en funci de les propietats generals (dimensi, massa, densitat), relacionant-los amb la hidrosfera terrestre i les propietats de laigua. 7. Explicar les caracterstiques fsiques i qumiques de la Terra, fent notar la seva incidncia en lorigen, el desenvolupament i manteniment de la vida. 8. Establir els criteris que serveixen per classificar els ssers vius i identificar els principals models taxonmics als quals pertanyen els animals i plantes ms comuns, relacionant la presncia de determinades estructures amb la seva adaptaci al medi. 9. Descriure la importncia del manteniment de la biodiversitat, exemplificant-ho en la nostra comunitat autnoma, i reconixer els principals endemismes de la fauna i flora balear. 10. Explicar les funcions comunes a tots els ssers vius, tenint en compte la teoria cellular. 11. Descriure els trets que caracteritzen lespcie humana. 12. Interpretar els sistemes materials com a parts de lUnivers de molt distintes escales i als quals la cincia delimita per al seu estudi, destacant lenergia com a propietat inseparable de tots ells, capa de produir-los canvis. 13. Descriure algunes de les transformacions que es produeixen en els sistemes materials (moviment, deformacions, canvis destat i dordre intern), analitzar-ne algunes de les causes (actuaci de forces, calor, etc.), i aplicar aquests conceptes generals en lestudi de la Terra com a sistema material concret. 14. Definir el concepte de pes com una fora i diferenciar entre els conceptes denergia cintica i potencial i entre calor i temperatura. 15. Explicar fenmens senzills referits a la transmissi de la llum i el so, analitzant les seves caracterstiques, com tamb les estructures i el funcionament dels rgans que els detecten. 16. Relacionar la desigual distribuci de lenergia solar en la superfcie del planeta amb lorigen dels agents geolgics externs, explicant les conseqncies daquests en el modelat del relleu terrestre i en la formaci de les roques sedimentries. 17. Descriure lacci dels diferents agents geolgics en el modelat del paisatge balear. 18. Analitzar la incidncia dalgunes actuacions individuals i socials relacionades amb lenergia en el deteriorament i millora del medi ambient i en la qualitat de vida. 19. Relacionar el vulcanisme, els terratrmols, la formaci del relleu i la gnesi de les roques magmtiques i metamrfiques amb lenergia interna del planeta, arribant a situar en un mapa les zones on aquestes manifestacions sn ms intenses i freqents. 20. Definir els conceptes de nutrici cellular i respiraci, aplicant els coneixements sobre lobtenci denergia. 21. Diferenciar els mecanismes que empren els ssers vius per realitzar les seves funcions, distingir entre els processos que produeixen energia i els que en consumeixen, arribant a distingir entre nutrici auttrofa i hetertrofa i entre reproducci animal i vegetal. 22. Distingir entre els conceptes de biosfera i ecosfera, explicant, mitjanant exemples senzills, el flux denergia en els ecosistemes, fent exemplificacions en

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10491

ecosistemes de les illes Balears. FSICA I QUMICA Tercer curs 1. Descriure les caracterstiques dels estats slid, lquid i gass. Descriure en qu consisteixen els canvis destat, emprant la teoria cintica, incloent-hi la comprensi de grfiques i el concepte de calor latent. 2. Diferenciar entre elements, compostos i mescles, com tamb explicar els procediments qumics bsics per al seu estudi. Descriure les dissolucions. Efectuar correctament clculs numrics senzills sobre la seva composici. Explicar i emprar les tcniques de separaci i purificaci. 3. Diferenciar entre tom i molcula. Indicar les caracterstiques de les partcules components dels toms. Diferenciar els elements. Calcular les partcules components dtoms, ions i istops. 4. Formular i anomenar algunes substncies importants. Indicar les seves propietats. Calcular les seves masses moleculars. 5. Discernir entre canvi fsic i qumic. Comprovar que la conservaci de la massa es compleix en tota reacci qumica. Escriure i ajustar correctament equacions qumiques senzilles. Resoldre exercicis numrics en els quals intervenguin mols. 6. Enumerar els elements bsics de la vida. Explicar quins sn els principals problemes mediambientals de la nostra poca i les seves mesures preventives. 7. Explicar les caracterstiques bsiques de compostos qumics dinters social: petroli i derivats, i frmacs. Explicar els perills de ls inadequat dels medicaments. Explicar en qu consisteix lenergia nuclear i els problemes que en deriven. 8. Raonar avantatges i inconvenients de les fonts energtiques. Enumerar mesures que contribueixin a lestalvi collectiu o individual denergia. Explicar per qu lenergia no pot reutilitzar-se sense lmits. 9. Descriure els diferents processos de crrega de la matria. Classificar materials segons la seva conductivitat. Realitzar exercicis utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les diferents magnituds elctriques i els components bsics dun circuit. Resoldre exercicis numrics de circuits senzills. Saber calcular el consum elctric en lmbit domstic. 10. Dissenyar i muntar circuits de corrent contnua respectant les normes de seguretat, en els quals es poden dur a terme mesures de la intensitat de corrent i de diferncia de potencial, indicant les quantitats dacord amb la precisi de laparell emprat. 11. Realitzar correctament experincies al laboratori, proposades al llarg del curs. 12. Descriure les interrelacions existents en lactualitat entre societat, cincia i tecnologia. Quart curs 1. Aplicar correctament les principals equacions, explicant les diferncies fonamentals dels moviments m.r.u., m.r.u.a. i m.c.u. Diferenciar les unitats de velocitat i acceleraci, com tamb entre magnituds lineals i angulars. 2. Identificar les forces que actuen sobre un cos, generen o no moviment, i explicar-les segons les lleis de la Dinmica. Determinar la importncia de la fora de fregament en la vida real. Dibuixar les forces que actuen sobre un cos en moviment, justificant lorigen de cadascuna, i indicant les possibles interaccions del cos en relaci amb altres cossos. 3. Explicar el carcter universal de la fora de gravitaci. 4. Diferenciar entre treball mecnic i treball fisiolgic. Explicar que el treball consisteix en la transmissi denergia dun cos a un altre mitjanant una fora. Identificar la potncia amb la rapidesa amb qu es realitza un treball i explicar la importncia que aquesta magnitud t en la indstria i la tecnologia. 5. Relacionar la variaci denergia mecnica que sha produt en un determinat procs amb el treball que sha realitzat. Aplicar de forma correcta el principi de conservaci de lenergia. 6. Identificar la calor com a energia en trnsit entre els cossos i descriure casos reals on es posa de manifest. Aplicar el principi de conservaci de lenergia a transformacions energtiques relacionades amb la vida real. 7. Descriure el funcionament teric duna mquina trmica i calcular-ne el rendiment. Identificar les transformacions energtiques que es produeixen en aparells ds com (mecnics, elctrics i trmics). 8. Explicar les caracterstiques fonamentals dels moviments ondulatoris. Identificar fets reals en els quals es posi de manifest un moviment ondulatori. Relacionar la formaci duna ona amb la propagaci de la pertorbaci que lorigina. Distingir les ones longitudinals de les transversals i realitzar clculs numrics en els quals intervenguin el perode, la freqncia i la longitud dones sonores i electromagntiques. 9. Indicar les caracterstiques que han de tenir els sons, perqu es puguin percebre per loda. Descriure la naturalesa de lemissi sonora.

10. Utilitzar la teoria atmica per explicar la formaci de noves substncies a partir daltres de preexistents. Expressar mitjanant equacions la representaci daquestes transformacions, observant-hi el principi de conservaci de la matria. 11. Diferenciar entre processos fsics i processos qumics. Escriure i ajustar correctament les equacions qumiques corresponents a enunciats i descripcions de processos qumics senzills i analitzar les reaccions qumiques que intervenen en processos energtics fonamentals. 12. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i insaturats. BIOLOGIA I GEOLOGIA Tercer curs 1. Definir els conceptes de matria amorfa, matria cristallina, matria mineral i cristall. 2. Identificar les principals roques sedimentries, magmtiques i metamrfiques, relacionant en cada cas origen, estructura i textura. 3. Reconixer les roques ms significatives de les illes Balears i descriuren el procs dextracci i els usos tradicionals i actuals. 4. Descriure la morfologia cellular i explicar el funcionament dels orgnuls ms importants. 5. Descriure els rgans i aparells humans implicats en les funcions vitals i establir relacions entre aquestes i els hbits dhigiene i salut. 6. Explicar els processos fonamentals de la digesti i assimilaci dels aliments i justificar, a partir daquells, els hbits alimentaris saludables, independentment de prctiques consumistes inadequades. 7. Explicar la missi integradora del sistema nervis davant diferents estmuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns factors que lalteren i reflexionar sobre la importncia dels hbits de vida saludable. 8. Explicar la importncia integradora del sistema endocr, coneixent les causes de les seves alteracions ms freqents, i valorar la importncia de lequilibri entre tots els rgans del cos hum. 9. Localitzar els principals ossos i msculs que integren laparell locomotor. 10. Descriure els aspectes bsics de laparell reproductor, diferenciant entre sexualitat i reproducci. Conixer els mtodes de control de la reproducci i els mtodes de prevenci de les malalties de transmissi sexual. 11. Elaborar informes senzills de les activitats prctiques realitzades. Quart curs 1. Reconixer en la naturalesa, o mitjanant fotos i diapositives, indicadors de processos derosi, transport i sedimentaci en el relleu, indicant-ne lagent causant. Realitzar exemplificacions concretes en paisatges de les illes Balears. 2. Explicar les principals manifestacions de la dinmica interna de la Terra (sismes, volcans, serralades, plegaments i falles) segons la tectnica global. 3. Realitzar mapes mundials i zonals, i en concret de les illes Balears en el context de la Mediterrnia, en els quals sindiqui la situaci de les plaques litosfriques i els fenmens ms importants associats al seu moviment. 4. Indicar les diverses unitats temporals de la histria de la Terra, i explicar la importncia dels fssils com a testimonis estratigrfics i paleobitics. 5. Descriure els esdeveniments ms significatius de la histria geolgica de les illes Balears, reconeixent-ne els fssils ms caracterstics. 6. Descriure la reproducci cellular, assenyalant les diferncies principals entre meiosi i mitosi, com tamb la finalitat dambdues. 7. Resoldre problemes senzills de transmissi de carcters hereditaris, incloent els relacionats amb malalties en lhome, aplicant els coneixements de les lleis de Mendel. 8. Exposar raonadament algunes dades sobre les quals es fonamenta la teoria de levoluci, com tamb les controvrsies cientfiques i religioses que suscit aquesta teoria. 9. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratgies per restablir-ne lequilibri. 10. Descriure els ecosistemes terrestres i marins ms importants de les illes Balears. 11. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes i exposar les actuacions individuals, collectives i administratives per evitar el deteriorament del medi ambient. 12. Localitzar els principals espais naturals protegits de les illes Balears i exposar raonadament la convenincia destablir mesures de protecci adients per a la conservaci del patrimoni natural. ORIENTACIONS METODOLGIQUES Aprenentatge significatiu i funcional

10492

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

La diversitat de procedncia de lalumnat de leducaci secundria obligatria, provinent de diferents contextos socials, econmics i culturals, juntament amb la seva diversitat dexpectatives, ha de compaginar-se a lhora densenyar cincies, amb dos aspectes importants: les cincies formen part del bagatge cultural bsic de qualsevol ciutad o ciutadana i, per a alguns daquests, els coneixements cientfics els seran tils en les seves posteriors activitats professionals. La investigaci en el camp de la didctica de les cincies ha posat de manifest una srie de problemes tpics. Aix, hom constata que lalumnat sinteressa ms pels aspectes ms prctics de la cincia, deixant-ne altres de banda; sovint presenta una visi deformada i descontextualitzada de la cincia; t dificultats per traslladar a la vida quotidiana els coneixements cientfics adquirits en lmbit escolar; no modifica les seves idees prvies, etc. En aquesta etapa, per tant, la formaci ha de ser integral i funcional, s a dir, ha de consistir en ladquisici de capacitats de tot tipus: cognitives, psicomotrius, dautonomia i equilibri personal, afectives, dinterrelaci personal i dinserci social. Aix vol dir que no es pot limitar, noms, als conceptes. La funcionalitat dels aprenentatges sha dentendre en el sentit que han de ser assimilats de tal manera que hom els pugui fer servir per resoldre problemes en contextos diferents daquells en qu shan adquirit. Perqu els continguts siguin apresos de forma significativa, shan de donar dues condicions: que els continguts sadaptin al nivell de comprensi de lalumnat i que hi provoquin una actitud favorable per aprendre. Per altra banda, la quantitat de coneixements que lalumnat pot adquirir en un temps determinat s limitat i, per tant, s molt important intentar no incrementar-los innecessriament. Per aix, ser important la selecci dels continguts i la seva seqenciaci. La visi de lensenyament de les cincies ha experimentat importants transformacions, que es deuen, en part, a ladopci de models didctics basats en lassumpci que les persones construeixen els seus coneixements a partir dall que ja saben. Laprenentatge significatiu, a diferncia de laprenentatge estrictament memorstic, comporta la necessitat del canvi que es produeix quan lalumnat modifica i transforma els seus esquemes de coneixement i els substitueix per altres, reestructurant i actualitzant aix el seu saber. A ms, cal que laprenentatge, a ms de significatiu, sigui funcional: si lalumnat ha incorporat realment els fets, els principis, les estratgies, les normes, etc., que ha aprs, podr disposar-ne i utilitzar-los quan les circumstncies aix ho requereixin. Els aprenentatges seran ms o menys significatius i funcionals segons el grau dincorporaci a lestructura cognitiva dels alumnes. Laprenentatge de les cincies a leducaci secundria obligatria ha de fer-se partir de les idees prvies de la persona que aprn, i a partir del seu propi context. Els continguts cientfics shaurien de tractar a partir de les situacions prpies de la vida quotidiana de lalumnat i, a partir del seu estudi i interpretaci, promouren la formalitzaci. Una conseqncia daquests requeriments s la necessitat que els continguts incloguin els conceptes, els procediments, les actituds, els valors i les normes. I aix, en lmbit de les cincies de la naturalesa, passa per formar un individu crtic i amb capacitat de decidir de forma autnoma, tot valorant les opinions dels altres i reconeixent les relacions de la cincia amb la tcnica i la societat, tant actualment com al llarg de la histria. s, precisament, en tot aquest procs on el paper del professor resulta imprescindible per facilitar lesmentada connexi i assegurar significativitat i funcionalitat als nous aprenentatges, proposant les activitats i utilitzant els recursos ms adients per tal de posar lalumnat en situaci de conflicte cognitiu, motivant-lo i orientant-lo perqu vulgui i pugui reestructurar els seus coneixements, i afavorir la utilitzaci i laplicaci daquests en noves situacions, mbits i contextos. Aquest model, anomenat de canvi conceptual, metodolgic i actitudinal, es basa en una concepci hipoteticodeductiva de la cincia, lluny de la idea dun cos de coneixements tancat i de la idea que la construcci del coneixement cientfic sigui resultat de la inducci a partir dun conjunt de dades obtingudes empricament. Les anteriors consideracions sobre el treball cientfic i el model didctic de canvi conceptual, metodolgic i actitudinal permeten, de forma conjunta, establir alguns trets bsics del que pot ser la prctica de lensenyament de les cincies dins laula per a aquesta etapa educativa, com ara: - Necessitat de partir dels coneixements i les idees prvies de lalumnat vers un determinat contingut, com tamb dels seus interessos i motivacions. - Consideraci de la relaci que existeix entre levoluci histrica de la cincia i ladquisici gradual del coneixement cientfic en lindividu. - Importncia de dur a terme una didctica concordant amb la metodologia cientfica per afavorir laprenentatge significatiu i transmetre una imatge real de la cincia. Un criteri adient pot ser partir del fet que, a leducaci secundria obligatria, els continguts cientfics sintrodueixen amb un enfocament on

destaca el paper funcional de la cincia, on es fan paleses algunes de les connexions de la cincia amb la tecnologia, i on es mostra el paper que la cincia pot fer en la intervenci sobre els problemes i qestions dactualitat social. Per treballar amb aquest enfocament cal fer servir, per organitzar els continguts, aquells temes i/o problemes dinters especial que lalumnat ha identificat, amb els seus components cientfics i tecnolgics; utilitzar el context social, cultural i natural com a font dinformaci cientfica i tcnica, la qual ser necessria per a la resoluci dels problemes; implicar lalumnat en la recerca dinformaci cientfica o tcnica necessria per a la resoluci dels problemes; mostrar els continguts cientfics com quelcom til per a lindividu i la societat; fer comprendre a cada estudiant que aprendre els procediments cientfics t molta ms utilitat que la simple imitaci de la prctica cientfica; fer mfasi en el progrs del coneixement cientfic i tecnolgic; proporcionar oportunitats de simular els papers propis dels ciutadans i ciutadanes en relaci amb la resposta a problemes ambientals i, finalment, tractar amb els problemes que ells mateixos hagin identificat. Per acabar, conv fer esment que caldr en tot moment utilitzar i avaluar les estratgies metodolgiques ms adients per tenir en compte les diferncies individuals dins el grup classe i el context sociocultural en el qual es duu a terme la prctica educativa. Hi ha un nombre considerable daspectes sobre els quals shan de prendre decisions: quin ha de ser el paper del professorat, quin ha de ser el paper de lalumnat, com organitzar laula, com agrupar els alumnes, i quins tipus de recursos shan demprar. Orientacions sobre el procs densenyament i aprenentatge Segons el que sha exposat a lapartat anterior, els alumnes i les alumnes sn els vertaders protagonistes del procs densenyament/aprenentatge, ja que sn ells els que construeixen els coneixements. Ara b, aquesta construcci de coneixements, en aquest cas de coneixements cientfics, noms es produir en determinades condicions, que inclouen tant les estratgies i tcniques que sutilitzen per desenvolupar el procs densenyament-aprenentatge dels continguts concrets com la forma dorganitzaci dels alumnes. Clarament es parla de dos nivells metodolgics: el didctic i lorganitzatiu. Les decisions relacionades tant amb lun com amb laltre han de partir de: - El carcter constructiu de laprenentatge, i la necessitat que sigui significatiu i adequat a lestadi devoluci cognitiva de lalumnat. - Lexigncia de funcionalitat de laprenentatge, tant per la seva utilitat prctica com per la seva funci daccs a altres nivells daprenentatge i a ladquisici daltres coneixements. - La realitat del coneixement com a format per aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals. - La necessitat de transmetre una imatge epistemolgicament vlida de la cincia. La metodologia en el nivell didctic Lelecci de lestratgia metodolgica ms adequada sha de basar en els criteris segents: - Necessitat de conixer les estructures cognitives ja existents en lalumne/ a (conceptes previs, relacions entre aquests, atributs o propietats que shi associen, etc.). - Necessitat per part del docent de provocar una situaci crtica que qestioni la funcionalitat dun determinat esquema cognitiu. - Necessitat daprendre a aprendre. - Convenincia de considerar les caracterstiques motivadores i afectives dels i les alumnes. - Algunes tcniques tils per materialitzar laprenentatge. Dacord amb aquests criteris sembla que lestratgia ms adequada perqu els alumnes i les alumnes construeixin el coneixement cientfic s la que es basa en la realitzaci dactivitats. Per realitzar un aprenentatge efectiu lalumnat ha de resoldre diferents tipus dactivitats, les quals aniran encaminades a assolir i exercitar les diferents capacitats. Cal dir, emper, que la manera darribar a assolir aquestes capacitats no passa per un nic cam. I s per aix que a una diversitat dalumnes ha de correspondre una diversitat dactivitats, les quals han de satisfer tamb els seus diversos interessos i capacitats.En aquest sentit s molt important la selecci de les activitats. A continuaci se citen alguns tipus dactivitats en relaci amb lobjectiu que persegueixen: - Activitats diniciaci al tema destudi, que suposen: sensibilitzaci sobre el seu contingut, explicaci i valoraci de les idees que lestudiant t, comprensi del fil conductor pel qual sopta en desenvolupar el tema, etc. - Activitats de desenvolupament, que suposen: treballar les idees prvies;

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10493

aplicar mtodes de comprovaci; introducci, construcci i maneig significatiu de conceptes, amb la intervenci de definicions operatives; maneig reiterat de conceptes en diferents situacions per contrastar-ne la validesa; familiaritzaci amb els aspectes claus de les metodologies cientfiques; estudi de les relacions cincia-tecnologia-societat. - Activitats destructuraci del coneixement, que suposen: consolidaci, recapitulaci i sntesi del tractat, proposta de mapes conceptuals, etc... - Activitats dampliaci: sn les que permeten construir nous coneixements als alumnes amb un bon nivell de coneixements. - Activitats de reforament: dirigides a aquells alumnes que presenten certs problemes daprenentatge. En lensenyament/aprenentatge de les cincies shan de citar els treballs prctics com a tipus dactivitat de gran rellevncia. En realitat aquest terme inclou diversos tipus dactivitats prctiques que, segons els seus objectius, es divideixen en: experincies (familiaritzaci amb els fenmens), experiments illustratius (exemplificaci, comprovaci de lleis, principis), exercicis prctics (desenvolupament dhabilitats com mesura, estratgies dinvestigaci, etc.), experiments per contrastar hiptesis (establertes pels alumnes o per les alumnes o pel professor/a) i, finalment, investigacions (permeten que els alumnes i les alumnes treballin com a cientfics). La metodologia en el nivell organitzatiu

tcniques de dinamitzaci de grups per realitzar de forma adequada la seva tasca. Cada professor o professora, a travs de la seva experincia, s un investigador que reflexiona constantment sobre la seva prctica docent i, per tant, ser necessari lintercanvi dinformaci i dexperincies entre el professorat. El professor o professora ha de tenir accs als recursos representats per les noves tecnologies, i especialment a les que pot aportar ls de la informtica i/ o dels mitjans audiovisuals, ja que en multitud docasions poden mostrar-nos aquells fenmens difcilment observables, per multitud de raons, al laboratori o a la realitat del carrer. Latenci a la diversitat ha de ser present en tot el procs densenyamentaprenentatge, la qual cosa suposa la necessitat doferir respostes diferenciades a diferents alumnes. Aix passa per ajustar lactuaci del professor o professora a les caracterstiques de cada grup dalumnes, sense que de manera general es renunci als objectius de lrea. Es poden fer adaptacions curriculars a partir del projecte curricular i la programaci. Aquestes adaptacions poden consistir a fixar objectius i criteris diferenciats, a organitzar/seqenciar els continguts duna altra manera, en un canvi de material didctic, en la metodologia, en la proposta dactivitats diferenciades de la resta del grup, o en canvis en les formes i els instruments davaluaci. Tamb s possible organitzar grups de treball flexible que treballin altres continguts, o els mateixos amb una altra seqenciaci, o una altra prioritzaci. Orientacions sobre lavaluaci

Aquest aspecte t una doble vessant: lorganitzaci dels alumnes i les alumnes dins el grup classe, i lorganitzaci de lalumnat a lhora dagrupar-los en diferents grups classe. Pel que fa a lorganitzaci dins els grups, lelecci de lestratgia ms adequada sha de basar en els criteris segents: - La necessitat de treballar de forma cooperativa. - La distribuci espacial de lalumnat dins laula i el laboratori, segons les activitats. - La necessitat datendre la diversitat dins el grup classe: com adequar les activitats concretes a les motivacions, els interessos i les capacitats de cadasc. La necessitat dassumir les diferncies en linterior del grup classe com a cosa prpia de la tasca pedaggica. - La necessitat davaluar laprenentatge de cada alumne/a de forma individualitzada, a partir de la seva prpia situaci inicial. En relaci amb aquests criteris s convenient alternar el treball individual i el treball en grup. Lorganitzaci dels alumnes i de les alumnes en grups classe sha de basar en factors com els itineraris formatius, loptativitat i el tractament de la diversitat. Paper del professorat Dins lenfocament que es proposa, sha de plantejar quin s el paper que ha de fer el professor o professora de cincies. Pareix lgic que el professorat no sigui tan sols un transmissor de coneixements ja elaborats i que part important del seu paper sigui plantejar interrogants a lalumnat, situant-lo enfront de situacions problemtiques, ajudant-lo a adquirir nous continguts cientfics i orientant-lo en la resoluci daquestes situacions problemtiques. El professorat ha dactuar com a motivador, sempre que sigui possible escollir problemes, qestions o activitats que interessin lalumnat, o b que aquest els pugui relacionar amb aspectes del seu entorn. Tamb ha danimar els alumnes i les alumnes a assumir la responsabilitat del seu aprenentatge, valorant els xits aconseguits per petits que semblin, i ha de tenir cura de no fomentar la competitivitat i, en canvi, fomentar el treball cooperatiu juntament amb lindividual. Un bon domini conceptual i procedimental de la cincia i dels continguts de disciplines relacionades s condici necessria perqu el professor pugui ajudar a transformar les preconcepcions de lalumnat en idees cientfiques. Per tal daconseguir aquest canvi conceptual s necessari que lalumnat expliciti les seves idees prvies, realitzi activitats que les qestionin i permetin arribar a noves idees reelaborades que formaran part del seu cos de coneixements. Aix el professor ha dactuar com a diagnosticador del pensament dels alumnes, negociar significats i suggerir activitats apropiades. El professor ha de planificar estratgies en relaci amb els continguts, a la metodologia i a lavaluaci. Ha de seleccionar els continguts que consideri imprescindibles per a la formaci bsica o per a aprenentatges posteriors. Ha de destacar la funcionalitat dels continguts apresos i les repercussions socials que poden tenir. Un adequat coneixement dhistria de la cincia i de les relacions cincia-tecnologia-societat li ser de gran utilitat. El professorat ha de conixer les caracterstiques psicolgiques, i lentorn sociocultural dels alumnes i les alumnes per comprendre els aprenentatges i afavorir-los. Tamb conv que conegui les metodologies didctiques i les

Lavaluaci s una fase clau en el desenvolupament del procs densenyament-aprenentatge, perqu ens permet conixer el grau dassoliment dels objectius i si lestratgia didctica elegida ha estat ladequada. Sent una activitat pedaggica tan important, es fa necessari aconseguir una avaluaci til al professorat en la seva actuaci docent, til i gratificant per a lalumnat en el seu treball escolar i que orienti ambds dins el procs densenyament-aprenentatge. La principal funci de lavaluaci dels aprenentatges s pedaggica, de regulaci del procs densenyament-aprenentatge, s a dir, de reconeixement dels canvis que shaurien dintroduir en aquest procs a fi que tots i cada un dels alumnes adquireixin unes determinades capacitats. Objectius de lavaluaci A ms de recollir informaci respecte als progressos i dificultats dels alumnes quant als aprenentatges de conceptes, procediments i actituds, la finalitat de lavaluaci ser valorar tots els aspectes relacionats amb aquest procs: actuaci del professor, activitats realitzades, utilitzaci del material, ambient de treball, etc., per orientar els alumnes i professors/es sobre cadascun dels aspectes del procs educatiu. Lavaluaci, per tant, ha de ser un element que ens permeti saber qu passa a laula a fi que el procs es pugui reorientar i reformular, generant informaci amb dues finalitats bsiques: - Orientar lalumnat sobre el seu propi procs daprenentatge. - Orientar el professorat sobre el grau dassoliment dels objectius proposats i sobre la qualitat de la intervenci educativa. Segons el moment en qu es realitza i lobjectiu que persegueix, en podem diferenciar dos tipus: lavaluaci formativa i lavaluaci sumativa. En lavaluaci formativa es pot diferenciar lavaluaci inicial i lavaluaci processual. Per dur a terme lavaluaci inicial s convenient: - Entendre els cursos habituals com a seqncies daprenentatge que garanteixin als alumnes el domini dels continguts, dels objectius i dels criteris davaluaci. - Convertir els errors en elements positius dins la dinmica de laprenentatge. - Ressaltar i valorar el ms positiu per motivar millor lalumnat. - Assignar un rol protagonista a lalumnat, actuant el professor com a dinamitzador i regulador del seu procs daprenentatge. - Facilitar el treball en grup. Dins lavaluaci processual lalumnat ha daprendre a avaluar els seus treballs i les seves actuacions. Les activitats dautoavaluaci (cada un/a de si mateix), davaluaci mtua (alumne/alumne) i de coavaluaci (alumne/professor) sn necessries per aconseguir informaci de les dificultats trobades i dels progressos realitzats. Igualment lavaluaci de la prpia intervenci per part del professorat s un element clau per dur a terme aquest tipus davaluaci. Avaluaci sumativa T com a objectiu conixer els resultats obtinguts per cada alumne/a en

10494

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

relaci amb ell mateix i a lassoliment dels objectius plantejats. Es podr realitzar al final duna o de ms unitats didctiques, en finalitzar un curs o cicle, i en alguns casos servir per qualificar i promocionar. No s possible utilitzar noms aquest tipus davaluaci, perqu aquesta t poca incidncia en el procs didctic. Si shan emprat les anteriors, se sabr si lalumnat ha adquirit els objectius i comportaments finals previstos pel professor, i si t els prerequisits necessaris per als aprenentatges posteriors. Lavaluaci sumativa ha de ser integradora i tenir en compte les diferncies individuals. Continguts de lavaluaci Sobre el que cal avaluar dins lrea de les Cincies, caldr diferenciar entre aspectes relacionats amb lensenyament i aspectes relacionats amb laprenentatge. Procs densenyament Caldr avaluar aspectes relacionats amb: - Tots els aspectes del disseny curricular: objectius, selecci de continguts, seqenciaci daquests, temporitzaci, activitats, materials i recursos, organitzaci... - Lactuaci del professor. El seu paper com a animador, assessor i regulador del procs: lorganitzaci a laula, latenci a la diversitat, la creaci dun ambient saludable i de feina, el foment de la igualtat, etc. - Lactuaci dels alumnes. El seu treball individual i la seva participaci dins el grup. El progrs individual en relaci amb els objectius generals, considerant les seves capacitats i els coneixements inicials. La seva implicaci dins el procs i el seu grau de satisfacci. Procs daprenentatge Quan es tracta de saber qu sha davaluar, sha dacudir als objectius generals drea i ms particularment als blocs de continguts, avaluant el grau assolit dels objectius, mesurats en capacitats, considerant lavaluaci inicial i les possibilitats de cada alumna/e. Daquests, es podran avaluar, dins els nivells de complexitat adient i dacord amb els apartats corresponents del currculum: - Continguts conceptuals, o la comprensi de les idees de la cincia. - Continguts procedimentals, o laprenentatge del treball dels cientfics. - Continguts actitudinals, o ladquisici dactituds, valors i normes. Per comprovar en quin grau shan assolit aquestes capacitats dels objectius generals mitjanant els continguts, uns indicadors adequats sn els criteris davaluaci que figuren al present document. Els criteris davaluaci es trobaran dins el projecte curricular del centre, en la programaci de lrea de Cincies de la natura, especificant els mnims a assolir per lalumnat del centre. Es trobaran redactats de tal manera que permetin el disseny de tasques educatives que puguin ser avaluades, i si s possible, amb diferents nivells de complexitat, per poder aplicar-se a la diversitat de lalumnat. Mtodes i instruments davaluaci Aquest aspecte fa referncia a la forma dobtenci dinformaci. s necessari utilitzar els mtodes i instruments ms adequats en cada moment, perqu la informaci recollida sigui el ms fiable i objectiva possible. Alguns dels ms importants sn: - Mtodes dobservaci directa: diari del professor o professora, graelles dobservaci, etc. Sn adequats per recollir informaci del comportament dins laula especialment per a procediments i actituds. - Entrevistes: gui dentrevista, etc. Sn adequades per conixer fora de laula les valoracions, creences, expectatives, etc., relacionades amb el procs educatiu o algun dels seus components. - Enregistrament de dades: qestionaris, etc. El qestionari s adequat per conixer les opinions dels alumnes. Permet obtenir informaci sobre aspectes molt variats del procs densenyament. La limitaci en lexpressi de les respostes s un dels inconvenients ms importants daquest instrument. - Anlisi de documents: unitat didctica, quadern de lalumne/a, etc. s adequat per conixer ladquisici de continguts conceptuals i procedimentals, les opinions dels alumnes sobre diversos aspectes, etc. - Proves escrites (proves de llapis i paper): proves delaboraci de resposta, de selecci de resposta, dordenaci de contextos, multitem de base comuna, proves de selecci, de grfics, de columnes, escales dactituds, etc. Especialment adequades per avaluar ladquisici de continguts conceptuals. Algunes poden resultar ms o menys fiables per a lavaluaci de procediments i actituds.

Organitzaci de laula i recursos La major part de lensenyament/aprenentatge es realitza a laula. Per tant, lespai aula ha de complir unes determinades condicions, algunes de les quals sn generals (mobiliari en bon estat, superfcie adequada...), i daltres especfiques de cada rea. En relaci amb aquestes, una de les possibilitats que sha de tenir en compte s la de laula matria, en aquest cas laula de cincies de la naturalesa. Lexistncia daules matria crea alguns problemes dorganitzaci, per presenta tamb avantatges evidents. Segons el tipus dequipament que tengui, laula de cincies podria fins i tot substituir en molts de casos el laboratori. Poder impartir classes a laula de cincies suposa poder utilitzar determinats recursos en el moment ms adequat: televisi, vdeo, biblioteca de cincies, models... Per altra banda, tant si hi ha aula matria com si no nhi ha, s necessari comptar amb el mobiliari adequat per permetre poder treballar de forma individual i en grup. Les Illes Balears sn una comunitat autnoma amb el catal com a llengua prpia i aquesta ha de ser, per tant, la llengua vehicular de lensenyament. En conseqncia, un dels criteris bsics per a la selecci de materials curriculars i de tots els recursos didctics haur de ser necessriament que estiguin elaborats en catal. A lhora de seleccionar un recurs o material curricular conv reflexionar sobre les seves caracterstiques: - Els recursos didctics sn duna gran importncia en el procs densenyament-aprenentatge, per no poden en cap moment substituir el professor o professora. La utilitzaci dun determinat recurs requereix una planificaci adequada, uns objectius determinats, i sha demprar en activitats organitzades en una determinada seqncia didctica. - Els recursos han de ser diversos, alhora que adequats al nivell de maduraci de lalumnat que nha de fer s. Aix mateix no han de ser necessriament sofisticats: sovint poden resultar ms tils materials que resultin propers a lalumnat i de baix cost. - Els materials i recursos didctics han de donar la possibilitat que lalumnat esdevengui el vertader protagonista del seu aprenentatge. Sn molt millors els recursos que afavoreixen la participaci activa de lalumnat i que lestimulen a emprar la seva imaginaci. - Els recursos utilitzats haurien dafavorir la connexi entre els continguts cientfics i situacions, observacions i experincies que resultaria difcil aconseguir duna altra manera. Els recursos i els materials curriculars poden ser bibliogrfics, audiovisuals i informtics. A lrea de Cincies de la naturalesa sha dincloure tamb el laboratori. El llibre de text s el recurs bibliogrfic ms utilitzat. Tot i lesfor que sha realitzat per millorar els llibres, no hi ha dubte que presenten inconvenients, sobretot si sutilitzen com un recurs rgid al qual shan dadaptar professor/a i alumnes, i no a linrevs. Per tant, la selecci del llibre sha de basar en el fet si sadapta o no a la programaci elaborada pel departament. Per altra banda, actualment es poden trobar materials que presenten enfocaments innovadors. Es tracta dutilitzar-los de manera flexible i en relaci amb les necessitats del professor/a i alumnat. Els recursos audiovisuals sn dels ms importants que hi ha, ja que en general sn motivadors i dinters per als alumnes i per a les alumnes. Dins aquest apartat sinclouen les colleccions de diapositives i els vdeos. En lmbit de les cincies de la naturalesa, nhi ha una gran oferta, tot i que no tota es troba a labast dels centres. De tota manera, encara que la utilitzaci daquests recursos s recomanable, se nha devitar un excessiu s, ja que aquest no garanteix la comprensi dels continguts. Els recursos informtics aporten noves possibilitats per a lensenyament de les cincies. Dins aquest apartat sinclouen programes de simulaci, jocs, programes de preguntes i respostes, etc. A lrea de les Cincies de la naturalesa, el laboratori s un dels recursos ms importants. La realitzaci dalguns tipus de treballs prctics fa necessria lexistncia dun espai especial equipat adequadament, tot i que en alguns casos la mateixa aula el pot substituir. CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA INTRODUCCI El currculum prescriptiu de Cincies socials, geografia i histria, de les Illes Balears, sadapta a all que estableix el RD 3437/2000, sobre els ensenyaments mnims a lensenyament secundari obligatori, i el Decret 125/2000, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a les Illes Balears. s el document marc a partir del qual el professorat ha de decidir la programaci de cicle o de curs. Els blocs temtics que senumeren en aquest currculum en cap

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10495

cas sn els enunciats de les unitats didctiques i abans darribar a les aules necessiten un tractament didctic especfic. Es tracta dun currculum vertebrat cientficament a partir de la geografia i la histria, de lanlisi dels espais i de lesdevenir dels humans. Es parla, doncs, dun coneixement cientfic i social que vol comprendre el mn, un mn que, perqu lalumnat lentengui necessita la transposici didctica. Per aix, el coneixement sorganitza en tres tipus de continguts: els conceptuals, els procedimentals i els actitudinals. Els temes que senumeren per a cada curs en formen el cos conceptual. De fet, els conceptes sn la lnia conductora que dna cohesi al coneixement cientificosocial, per per construir-lo es recorre als continguts procedimentals. Aquest tractament procedimental es refereix a: - Com tractar la informaci. - Com discernir la multiplicitat de causes que modelen les societats histriques i les contempornies. - Com copsar el temps, la simultanetat, el canvi, la permanncia com a modeladors de les societats. - Com organitzar-se individualment i en grup per treballar algun tema que sigui proper a lalumnat. Per una altra banda, a la geografia i a la histria, sels reconeix un paper de moduladores del civisme. Les cincies socials, a ms de voler ser un instrument danlisi de les realitats socials, sn socialitzadores, com ho s tot el currculum escolar. En el cas particular daquesta rea la socialitzaci sexpressa especialment per mitj dels continguts actitudinals. El fet de tractar-se, doncs, dun contingut especfic ha de ser present en lacci daula i, conseqentment, ha de ser programat. La formaci integral dels alumnes, objectiu de lensenyament obligatori, vol que lalumnat adopti actituds i judicis personals compromesos amb el respecte i lajut mutu, la valoraci i conservaci del patrimoni, i amb la curiositat cientfica i el rigor crtic. Aquestes actituds, diguem-ne cviques, han de tenir especial rellevncia en el treball daula, perqu sn valors fonamentals duna societat democrtica i de leducaci per al futur. A ms, all on primer es far evident aquest conjunt de normes i valors s en lentorn ms proper de lalumnat, en el seu primer mbit dactuaci, i daqu la seva transcendncia, la seva presncia dins laula, una presncia que sadiu perfectament amb la preocupaci pel futur que mostra lrea de Cincies socials, la geografia i la histria. s precisament aquesta educaci en valors all que ha de guiar la tria del coneixement, perqu saber-ho tot i treballar-ho tot s impossible, simplement perqu el coneixement s infinit. Per aix, el currculum propi de les Illes Balears, un currculum comproms amb la llengua, la cultura, la histria i la geografia de les Illes Balears, t continguts que persegueixen el contacte de lalumnat amb el mn real, amb el coneixement directe i immediat de la terra de les Illes Balears i dels problemes dels seus habitants. Des del moment que es facilita el coneixement de la societat on es viu, els escolars han dadquirir i desenvolupar actituds participatives que persegueixin una societat ms cohesionada socialment, escrupolosament respectuosa amb la pluralitat didees i amb la diversitat lingstica i cultural dEuropa, dEspanya i del mn; una societat europeista que vol dir conscient de la responsabilitat que t Europa davant el mn en la defensa dels valors de la democrcia i la humanitzaci del mercat i una societat mediterranista, que vol dir preocupada en la recerca de solucions per apaivagar la tensi histrica i geogrfica Nord/Sud. OBJECTIUS DE LREA

humans i distingir-hi les grans rees socioeconmiques, culturals i poltiques. Comprendre els trets fsics i humans dEspanya i la diversitat de la seva geografia i cultura. 7. Conixer i valorar les caracterstiques especfiques del territori i de la identitat lingstica i cultural de les Illes Balears, com tamb de la seva evoluci histrica, considerant les especificitats insulars i les seves relacions amb els territoris de parla catalana i amb la resta de les comunitats de lEstat espanyol. 8. Valorar i respectar el patrimoni cultural, lingstic, historicoartstic i mediambiental, assumint les responsabilitats que implica la seva conservaci. Prendre conscincia de la significaci especial que t aquest patrimoni com a manifestaci de la memria collectiva i expressi de la identitat prpia i genuna del poble de les Illes Balears. 9. Conixer les transformacions recents que ha sofert el medi natural de les Illes Balears i ser conscient de limpacte mediambiental que planteja locupaci del territori, la utilitzaci massiva dels recursos naturals i les seves implicacions econmiques, com tamb les conseqncies sobre la qualitat de vida de la ciutadania. 10. Identificar i localitzar en el temps i en lespai els processos i els esdeveniments rellevants, a fi dadquirir una perspectiva global de levoluci histrica de la humanitat, dins dun marc cronolgic precs i dun esquema de dates clau, distingint dins levoluci histrica les nocions de canvi i permanncia. 11. Comprendre la interrelaci dels factors multicausals que expliquen levoluci de les societats humanes, com tamb el paper exercit en lesmentat procs per collectivitats i grans personalitats, a fi devitar una visi reduccionista de la histria. 12. Adquirir una memria histrica que permeti elaborar una interpretaci personal del mn, per mitj duns coneixements bsics tant dhistria universal, com dhistria de les Illes Balears, com dhistria dEspanya, respectant i valorant els aspectes comuns i els de carcter divers, a fi de facilitar la comprensi de la possible pertinena simultnia a ms duna identitat collectiva. CONTINGUTS Generals de letapa Procediments Planificaci i elaboraci dinvestigacions senzilles, treballs de sntesi i dampliaci. Presentaci correcta dels resultats de la investigaci. Correcci i precisi en les definicions conceptuals i terminolgiques. Identificaci i formulaci i confrontaci dhiptesis explicatives dels fets i dels fenmens socials. Formulaci i aplicaci de conclusions raonades. Elaboraci i interpretaci dels diferents codis de representaci del temps histric. Actituds 1. Curiositat per ampliar els coneixements sobre els fets i els fenmens humans i socials. 2. Participaci responsable i acceptaci de les normes de convivncia democrtica. 3. Apreciaci de la diversitat de perspectives amb qu es poden analitzar els fets humans i els fenmens socials. Primer curs

Lrea de Cincies socials, geografia i histria en letapa de leducaci secundria obligatria t com a objectiu general el desenvolupament de les actituds i capacitats segents: 1. Conixer els processos i mecanismes bsics que regeixen els fets socials, i utilitzar aquest coneixement per comprendre el passat i lorganitzaci de les societats. 2. Adquirir i emprar amb precisi i rigor el vocabulari especfic de lrea. Seleccionar informaci amb els mtodes i les tcniques prpies de la geografia i de la histria, per explicar les causes i conseqncies dels problemes i per comprendre el passat histric i lespai geogrfic. 3. Utilitzar les imatges i les representacions cartogrfiques per identificar i localitzar objectes i fets geogrfics i explicar la seva distribuci en diferents escales. Utilitzar, aix mateix, altres fonts geogrfiques dinformaci: textos escrits, sries estadstiques, grfics i imatges, i elaborar croquis i grfics senzills. 4. Identificar els elements del medi fsic, i descriure i caracteritzar els principals medis naturals i la seva distribuci. Analitzar la utilitzaci dels recursos que fan els grups socials, i valorar-ne les conseqncies ambientals. 5. Descriure un espai geogrfic i assenyalar-ne les caracterstiques. Identificar els espais rurals, industrials, de serveis i urbans. 6. Conixer la diversitat geogrfica del mn, els seus trets bsics fsics i

LA TERRA I ELS MEDIS NATURALS Conceptes 1. El planeta Terra. 1.1. La Terra, planeta del sistema solar. 1.2. Els moviments de la Terra i les seves conseqncies. La representaci de la Terra. Mapes i imatges. 2. Els elements del medi natural. 2.1. La composici de la Terra. Les plaques terrestres i la distribuci que presenten. Continents i oceans. 2.2. El relleu terrestre. Les grans unitats del relleu dels continents. La distribuci daquestes. El relleu dels fons ocenics. 2.3. Latmosfera i els fenmens atmosfrics. Els climes i el repartiment geogrfic daquests. Els ssers vius: la vegetaci, el sl i els animals. Les aiges continentals. 3. Els medis naturals i els recursos. La distribuci geogrfica daquests. 3.1. Els medis naturals en relaci amb ls que en fan els grups humans.

10496

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

3.2. Els medis humits, les regions polars, les tundres, el bosc boreal, les muntanyes alpines i els deserts. 3.3. Els boscos tropicals i les sabanes. Els medis temperats, amb especial referncia als medis temperats dEuropa i dEspanya. 4. Els riscos naturals. 4.1. Els riscos climtics: sequeres, pluges torrencials i ciclons tropicals. 4.2. Els terratrmols i les erupcions volcniques. 5. El medi fsic a les Illes Balears. 5.1. Les Illes Balears: un arxiplag dins la Mediterrnia. Situaci i extensi. 5.2. Els trets fsics fonamentals: relleu, costes, clima, hidrografia i biodiversitat. 5.3. La insularitat. Unitat i diversitat del medi fsic balear. 5.4. El fet insular en el context de la Uni Europea. 5.5. Degradaci, conservaci i reversibilitat. Procediments Tractament de la informaci 1. Interpretaci i anlisi dinformacions diverses de contingut geogrfic. 2. Lectura, interpretaci i confecci de plnols i mapes de distintes caracterstiques i escales. 3. Identificaci i causalitat de diferents tipus de projeccions i de smbols cartogrfics. 4. Lectura, identificaci, anlisi i interpretaci dels diferents paisatges geogrfics i dels elements que els configuren. Explicaci multicausal 5. Explicaci de les interaccions entre el medi i lacci humana que es donen en les manifestacions i els processos geogrfics, com ara: la configuraci dun paisatge determinat, la localitzaci i la distribuci dels fets geogrfics, la degradaci o la contaminaci ambiental, etc. Indagaci/investigaci 6. Realitzaci de treballs de sntesi o petites investigacions de carcter preferentment descriptiu sobre algun fet local, comarcal o insular dinters geogrfic. Actituds Rigor crtic i curiositat cientfica 1. Valoraci i rigor crtic envers ls i la interpretaci de les diverses fonts dinformaci geogrfica. 2. Curiositat per descobrir i conixer territoris i paisatges de diferent tipologia i caracterstiques. 3. Inters per conixer els elements del medi fsic de les Illes Balears, la seva diversitat i presa de conscincia de la fragilitat mediambiental del territori illenc. Valoraci i conservaci del patrimoni 4. Valoraci del medi natural com a recurs limitat i frgil. 5. Valoraci de la diversitat del paisatge natural com una riquesa que sha de respectar. 6. Conscienciaci dels grans problemes derivats de limpacte de les activitats humanes en diferents territoris, mbits i escales. 7. Defensa del patrimoni natural davant qualsevol agressi derivada de limpacte de les activitats humanes. PREHISTRIA I HISTRIA ANTIGA Conceptes 6. El procs dhominitzaci. La prehistria. 6.1. El paleoltic. La revoluci neoltica i ledat dels metalls. 6.2. La prehistria balear. 6.3. Fenicis i pnics a les Pitises. 7. Les primeres civilitzacions histriques. 7.1. Egipte i Mesopotmia. 7.2. Art i cultura. 8. Grcia: fonaments de la cultura europea. 8.1. La polis. La democrcia grega. 8.2. Lhellenisme. Art i cultura.

9. La civilitzaci romana: la unitat del mn mediterrani. 9.1. La repblica i limperi. Els pobles germnics. 9.2 El cristianisme. 9.3 Art i cultura. 10. La Hispnia romana. 10.1 La romanitzaci. 10.2. La integraci de les Illes Balears al mn rom. 10.3. La crisi de lImperi rom i les invasions germniques. Procediments Tractament de la informaci 1. Obtenci, selecci i registre dinformaci explcita o implcita a partir de restes arqueolgiques, mapes, obres dart, etc. 2. Elaboraci de notes, resums, esquemes, etc., a partir dinformaci escrita i oral. 3. Realitzaci de treballs de sntesi a partir de fonts secundries. Explicaci multicausal 4. Anlisi i interpretaci dobres dart des de diferents perspectives (sociolgiques, iconogrfiques, etc.) i en poques diferents. 5. Anlisi i contextualitzaci dels elements bsics de lexpressi plstica i visual en diferents poques i artistes. 6. Interpretaci dels processos de canvi histric mitjanant la utilitzaci dels diferents codis de representaci del temps histric (eixos cronolgics, diagrames temporals, mapes, etc.) 7. Identificaci de les categories temporals. Actituds Rigor crtic i curiositat cientfica 1. Inters per conixer els trets principals que identifiquen lesdevenir histric de les Illes Balears. Respecte i valoraci de la riquesa del nostre patrimoni histric, artstic i cultural i disposici favorable per actuar en defensa de la seva conservaci. 2. Predisposici a cercar una part de lexplicaci de situacions i esdeveniments actuals en els antecedents histrics. Respecte i ajut mutu 3. Respecte i valoraci positiva daltres cultures, i molt especialment de la diversitat cultural dEspanya. Valoraci i conservaci del patrimoni 4. Valoraci i conservaci de les restes i dels vestigis arqueolgics, monumentals i paisatgstics com a manifestaci de la memria collectiva. Segon curs LES SOCIETATS HUMANES Conceptes 1. La poblaci. 1.1. La distribuci geogrfica de la poblaci mundial. 1.2. La dinmica de la poblaci. Moviment natural i moviments migratoris. 1.3. Les estructures demogrfiques. 1.4. El creixement de la poblaci. 1.5. Lespecificitat demogrfica de les Illes Balears. 2. Lactivitat econmica de les societats. 2.1. El funcionament de lactivitat econmica. Producci, intercanvi i consum. 2.2. Els agents econmics. 2.3. Els factors productius. Recursos naturals, treball i capital. 2.4. Caracterstiques de lactivitat econmica. Leconomia europea, leconomia espanyola i leconomia de les Illes Balears. 2.5. Societat i economia de la informaci. 3. Lorganitzaci de les societats. 3.1. Lestructura de la societat. Estratificaci social. La divisi tcnica i social del treball. 3.2. La dinmica de la societat. Els processos de canvi i conflicte social. Principals caracterstiques de la societat europea i de la societat espanyola. 3.3. La diversitat cultural i lingstica dels grups humans. 4. Lorganitzaci poltica de les societats.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10497

4.1. LEstat com a entitat poltica i geogrfica. Organitzacions subestatals i supraestatals. 4.2. Els rgims poltics. Estats democrtics i dictadures i altres estats no democrtics. 4.3. El mapa poltic del mn. Lorganitzaci de les Nacions Unides. La Uni Europea. El mapa poltic dEspanya. 4.4. El mapa territorial de les Illes Balears: illa, comarca, mancomunitat i municipi. Lorganitzaci poltica de les Illes Balears: Parlament, Presidncia i Govern. Els Consells Insulars. El municipi. Procediments Tractament de la informaci 1. Obtenci, selecci i registre dinformacions demogrfiques a partir de documentacions diverses de fcil accs (enciclopdies, atles, anuaris...) 2. Lectura i interpretaci de grfics i diagrames de diferents tipus i elaboraci daquests a partir de taules i quadres estadstics dinformaci demogrfica. 3. Obtenci i registre de dades referides als sectors de lactivitat econmica a partir de diferents fonts (des de lobservaci directa fins a informacions escrites i grfiques). 4. Elaboraci dinformes sobre el fenomen migratori, especialment sobre els que afecten les Illes Balears. Explicaci multicausal 5. Anlisi comparativa de les semblances i les diferncies que es donen entre territoris diferents envers un mateix fenomen demogrfic (dinmica i tendncies de poblaci). 6. Preparaci i realitzaci de debats en relaci amb problemes derivats de les tendncies demogrfiques actuals en diferents escales i mbits territorials, amb especial referncia a les que es donen a les Illes Balears. 7.Anlisi de les interdependncies descala en lexplicaci dels fets geogrfics (influncia dels fenmens mundials sobre els locals i viceversa). 8. Integraci en una perspectiva global destudi geogrfic de les distintes anlisis sectorials, realitzades sobre un determinat territori o en diferents mbits. 9. Preparaci i realitzaci de debats entorn dels problemes derivats de limpacte de les activitats econmiques sobre el territori, amb especial referncia a lmbit de les Illes Balears. Investigaci/ indagaci 10. Realitzaci de treballs de sntesi o petites investigacions sobre alguns processos i fets demogrfics dmbit local, comarcal o illenc. 11. Utilitzaci de fonts quantitatives i qualitatives per a lestudi del fenomen migratori amb exemplificacions concretes referides a les Illes Balears. Actituds Rigor crtic i curiositat cientfica 1. Conscienciaci envers els problemes relacionats amb els desequilibris demogrfics i les grans desigualtats econmiques que es donen entre les diferents regions i pasos de la Terra. 2. Reconeixement de la fragilitat del medi natural, del carcter finit dels recursos naturals i de la necessitat de racionalitzar la seva explotaci. 3. Conscienciaci dels grans problemes derivats de limpacte de les activitats humanes en diferents territoris, mbits i escales. 4. Inters per conixer i interpretar els elements que configuren lorganitzaci poltica i administrativa del territori. Valoraci i conservaci del patrimoni 5. Conscienciaci de la importncia del sector turstic en leconomia de les Illes Balears i de la necessitat del seu desenvolupament harmnic amb el medi ambient. 6. Valoraci de lespai politicoadministratiu de les Illes Balears com a ms proper al ciutad i com a resultat del procs de recuperaci de la seva identitat i autonomia. Respecte i ajut mutu 7. Rebuig de les situacions dintolerncia i marginaci derivades de les desigualtats socials, econmiques, culturals o de lloc dorigen. EDAT MITJANA Conceptes 5. La ruptura de la unitat de la Mediterrnia. 5.1. Bizanci i lIslam. 5.2. Limperi de Carlemany. El naixement dEuropa. La Marca Hispnica.

5.3. Art i cultura. 6. LEuropa feudal. 6.1. El feudalisme. Senyors, clergues i camperols. 6.2. Ressorgir de les ciutats. Burgesia i organitzaci gremial. 7. Europa del segle XI al XV. 7.1. Expansi i crisi. 7.2. Lart romnic i lart gtic. 8. Al-ndalus. 8.1. Evoluci poltica, econmica i social: emirat, califat i regnes de taifes. 8.2. Les illes orientals dAl-ndalus. 8.3. Cultura i art. 9. La pennsula Ibrica en ledat mitjana: els regnes cristians. 9.1. Conquista i repoblaci. Les institucions poltiques. 9.2. Espanya, punt de trobada i conflicte de cultures: cristians, musulmans i jueus. 9.3. Lexpansi mediterrnia de la corona dArag. 10. El regne de Mallorca. 10.1. Conquista i repoblaci. La formaci duna nova identitat social, econmica, cultural i lingstica. 10.2. Les institucions. Els estaments. La conflictivitat medieval i tardomedieval. 10.3. El comer. La cartografia. 10.4. Art i cultura. Procediments Tractament de la informaci 1. Distinci entre fonts primries i fonts secundries o historicogrfiques i anlisi comparativa de la utilitat i el valor dambds tipus de fonts per al coneixement del passat. 2. Obtenci, selecci i registre dinformaci explcita o implcita a partir de restes arqueolgiques, mapes, obres dart, etc. 3. Elaboraci de notes, resums, esquemes, etc., a partir dinformaci escrita i oral. Explicaci multicausal 4. Anlisi i interpretaci dobres dart des de diferents perspectives (sociolgiques, iconogrfiques, etc.) i en poques diferents. 5. Anlisi i contextualitzaci dels elements bsics de lexpressi plstica i visual en diferents poques i artistes. 6. Interpretaci dels processos de canvi histric mitjanant la utilitzaci dels diferents codis de representaci del temps histric (eixos cronolgics, diagrames temporals, mapes, etc.). 7. Identificaci de categories temporals (successi, simultanetat, durada, etc.). Actituds Rigor crtic i curiositat cientfica 1. Inters per conixer els trets principals que identifiquen lesdevenir histric de les Illes Balears. Respecte i valoraci de la riquesa del nostre patrimoni histric, artstic i cultural i disposici favorable per actuar en defensa de la seva conservaci. 2. Predisposici per cercar una part de lexplicaci de situacions i esdeveniments actuals en els antecedents histrics. 3. Valoraci crtica dels prejudicis sexistes presents en els nostres costums i les nostres tradicions i recuperaci i integraci del patrimoni cultural de les dones. Respecte i ajut mutu 4. Respecte i valoraci crtica dactituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la prpia. 5. Respecte i valoraci positiva daltres cultures, i molt especialment de la diversitat cultural dEspanya. Valoraci i conservaci del patrimoni 6. Valoraci i conservaci de les restes i dels vestigis arqueolgics, monumentals i paisatgstics com a manifestaci de la memria collectiva. Tercer curs ELS ESPAIS GEOGRFICS

10498

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

Conceptes 1. Les actuacions de la societat sobre els medis naturals. Espais geogrfics i activitats econmiques. 1.1. Les relacions entre naturalesa i societat. La formaci dels espais geogrfics. 1.2. Les activitats agrries. Tipus principals. Lactivitat pesquera. Els paisatges agraris i el seu repartiment geogrfic. 1.3. Les fonts denergia, les matries primeres i la indstria. La seva distribuci geogrfica. Els espais industrials. 1.4. Els serveis. El comer, els transports i les comunicacions. Els espais comercials. Les xarxes de transport i comunicacions al mn. Els espais de lleure. 1.5. El turisme. 1.6. Els problemes derivats de la sobreexplotaci del medi natural. Les conseqncies mediambientals de les activitats humanes. Les crisis mediambientals. 2. La ciutat com a espai geogrfic. 2.1. El poblament hum. Poblament rural i poblament urb. La rururbanitzaci. Lordenaci del territori. 2.2. La ciutat. Les activitats urbanes. Lespai interior de les ciutats. La diversitat de les estructures urbanes. 2.3. El creixement espacial de les ciutats. Conurbacions i megalpolis. La urbanitzaci del territori. Les capitals insulars de les Illes Balears. 2.4. Els problemes urbans. 3. Lespai geogrfic espanyol. 3.1. Les grans unitats fsiques. Les regions naturals. Els problemes ambientals a Espanya. 3.2. La poblaci espanyola. 3.3. Les activitats econmiques. La modernitzaci de les activitats agrries i la reestructuraci de la indstria. El desenvolupament dels serveis. Les ciutats espanyoles i el procs durbanitzaci. 3.4. Lorganitzaci territorial de lEstat en la Constituci de 1978. Lorganitzaci autonmica de lEstat. 3.5. El paper dels recursos fsics i humans, de levoluci histrica i del desenvolupament econmic contemporani en larticulaci del territori. 3.6. La diversitat geogrfica dEspanya: estudi geogrfic de les comunitats autnomes. 4. La terciaritzaci de les Illes Balears. 4.1. Evoluci i situaci dels sectors primari i secundari. 4.2. El turisme: tipus, evoluci i noves formes. 4.3. Repercussions socials, culturals, econmiques i ambientals del turisme. 4.4. Les activitats comercials i les vies de transport i comunicacions. 5. Lespai del mn i els seus problemes. 5.1. Un mn progressivament interrelacionat. Els efectes de la mundialitzaci. La formaci dun espai geogrfic mundial. Els problemes del mn actual vists des duna perspectiva geogrfica. 5.2. El creixement de la poblaci i levoluci dels recursos. 5.3. Les desigualtats socioeconmiques i ambientals. Les relacions Nord/ Sud. 5.4. Els conflictes poltics al mn actual. 5.5. La diversitat geogrfica del mn. Estudis de grans conjunts regionals i dalguns estats, amb especial atenci a Europa i Iberoamrica. Procediments Tractament de la informaci 1. Lectura i interpretaci de plnols, mapes i fotografies aries de caracterstiques i escales diferents, i elaboraci de plnols i mapes a partir dinformacions obtingudes a partir de mitjans diversos (observaci directa, dades estadstiques, bases de dades, etc.) 2. Identificaci i causalitat de diferents tipus de projeccions i de smbols cartogrfics. 3. Lectura, identificaci, anlisi i interpretaci dels diferents paisatges geogrfics i dels elements que els configuren. 4. Obtenci i registre de dades referides als sectors de lactivitat econmica a partir de diferents fonts (des de lobservaci directa fins a informacions escrites i grfiques). 5. Lectura i interpretaci de grfics i diagrames de diferent tipus i elaboraci daquests a partir de taules i quadres estadstics. 6. Anlisi de paisatges industrials i agraris per mitj de la lectura dimatges. 7. Recerca, selecci i registre dinformacions actuals relatives a qestions dactualitat a partir dels mitjans de comunicaci.

8. Lectura, interpretaci i elaboraci de quadres estadstics, mapes i grfics sobre qestions actuals. 9. Anlisi comparativa i avaluaci crtica de dues o ms informacions proporcionades pels mitjans de comunicaci de masses, sobre un fet o qesti dactualitat. 10. Presentaci clara i ordenada dels treballs, utilitzant i combinant formes diferents dexpressi (exposici oral, articles periodstics, audiovisuals, etc.) Explicaci multicausal 11. Anlisi de les interdependncies descala en lexplicaci dels fets geogrfics (influncia dels fenmens mundials sobre els locals i viceversa). 12. Integraci en una perspectiva global destudi geogrfic de les distintes anlisis sectorials (fsiques, demogrfiques, econmiques, culturals, etc.), realitzades sobre un determinat territori o en diferents mbits. 13. Preparaci i realitzaci de debats entorn dels problemes derivats de les repercussions de les activitats econmiques sobre el territori, amb especial referncia a lmbit de les Illes Balears. Indagaci/ investigaci 14. Realitzaci de treballs de sntesi o petites investigacions sobre processos i fenmens de geografia econmica, preferentment de carcter local, comarcal o insular. Actituds Rigor crtic i curiositat cientfica 1. Conscienciaci dels grans problemes derivats de limpacte de les activitats humanes en diferents territoris, mbits i escales. 2. Reconeixement de la fragilitat del medi natural, del carcter finit dels recursos naturals i de la necessitat de racionalitzar-ne lexplotaci. Respecte i ajut mutu 3. Rebuig del repartiment desigual dels recursos entre els pobles del planeta i solidaritat amb els que sofreixen per la falta de recursos i aliments. 4. Presa de conscincia de la responsabilitat collectiva en la consecuci de la pau. 5. Rebuig de qualsevol tipus de discriminaci per ra de sexe, edat, raa, nacionalitat, religi, etc. Valoraci i conservaci del patrimoni 6. Defensa del patrimoni natural i cultural davant qualsevol agressi derivada de limpacte de les activitats humanes. 7. Conscienciaci de la importncia del sector turstic en leconomia de les Illes Balears i de la necessitat del seu desenvolupament harmnic amb el medi ambient. Quart curs LEDAT MODERNA Conceptes 1. La monarquia dels Reis Catlics. 1.1. Les institucions. 1.2. Lexpansi europea: el descobriment dAmrica. 2. Renaixement i Reforma. 2.1. Lhumanisme i crisi religiosa. La impremta. 2.2. LEuropa de Carles V i la monarquia hispnica de Felip II. 2.3. La Mediterrnia de lpoca: bandolerisme, corsarisme i pirateria. 3. Les Illes Balears a lpoca moderna. 3.1. Conflictes interns i tensi social: les Germanies. 3.2. Economia i societat. 4. LEuropa del Barroc i la Illustraci. 4.1. Les transformacions poltiques i econmiques. LEuropa de Westflia. 4.2. El segle dor espanyol. 4.3. El despotisme illustrat i el parlamentarisme angls. 5. El segle XVIII a Espanya. 5.1. La guerra de Successi a la corona espanyola. La pau dUtrecht: Menorca. El centralisme poltic: els decrets de Nova Planta. 5.2. La monarquia borbnica a Espanya i Amrica. Les Societats Econmiques dAmics del Pas. 5.3. Economia i societat.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10499

EDAT CONTEMPORNIA 6. Crisi de lantic rgim. El liberalisme. 6.1 La Revoluci Francesa. Restauraci i revolucions liberals. 6.2 La independncia dels EUA i de lAmrica espanyola. 7. La Revoluci Industrial. 7.1. Les transformacions econmiques i socials: Lapogeu de la burgesia. 7.2. La industrialitzaci espanyola. 7.3. El moviment obrer. 8. Espanya en el segle XIX. 8.1. La crisi de lantic rgim: guerra i revoluci. 8.3. La construcci de lestat liberal. La Restauraci. 8.4. Art i cultura del segle XIX. 9. Lpoca de limperialisme. 9.1. El nacionalisme i lexpansi colonial. 9.2. La Primera Guerra Mundial. La pau de Pars. 9.3. La cultura europea del segle XIX. 10. El perode dentreguerres. 10.1. La Revoluci Russa. 10.2. La gran depressi i lascens dels totalitarismes. 10.3. Art i cultura en el segle XX. 11. Espanya al primer ter del segle XX. 11.1. El regnat dAlfons XIII. 11.2. Les Illes Balears del centralisme liberal a la Guerra Civil. 11.3. La II Repblica i la Guerra Civil. EL MN ACTUAL 12. La Segona Guerra Mundial i les seves conseqncies. 12.1. El nou ordre internacional. LONU. 12.2. La guerra freda i la descolonitzaci. 13. El mn occidental. 13.1 Lhegemonia dels EUA. 13.2. La construcci de la unitat europea. 14. El mn comunista. 14.1. LURSS i les democrcies populars. Situaci actual de lEuropa de lEst. 14.2. La Xina. 15. Espanya durant el franquisme. 15.1. El rgim poltic i les relacions internacionals. 15.2. La repressi i el control social. 15.3. Levoluci econmica i social. 15.4. Loposici poltica i sindical. 16. LEspanya democrtica. 16.1. La transici. La Constituci de 1978 i lEstat de les autonomies. LEstatut dautonomia de les Illes Balears. 16.2. Els governs democrtics i la integraci a Europa. 16.3. El desenvolupament legislatiu de lautonomia de les Illes Balears. Procediments Tractament de la informaci 1. Distinci entre fonts primries i fonts secundries o historicogrfiques i anlisi comparativa de la utilitat i el valor dambds tipus de fonts per al coneixement del passat. 2. Obtenci, selecci i registre dinformaci explcita o implcita a partir de mapes, obres dart, etc. 3. Elaboraci de notes, resums, esquemes, etc., a partir dinformaci escrita i oral. 4. Distinci a partir de lanlisi de les informacions que proporcionen les fonts histriques entre dades objectives i judicis dopini. 5. Realitzaci de treballs de sntesi a partir de distints tipus de fonts primries i secundries. 6. Anlisi i interpretaci de documents audiovisuals, identificant els elements expressius utilitzats i avaluant lobjectivitat del missatge. 7. Anlisi i contextualitzaci dels elements bsics del llenguatge plstic i visual en les manifestacions i expressions artstiques contempornies.

Explicaci multicausal 8. Anlisi i interpretaci dobres dart des de diferents perspectives (sociolgiques, iconogrfiques, etc.), i en poques diferents. 9. Identificaci i distinci entre les circumstncies causals i els motius personals que intervenen en una situaci o un fet histrics. 10. Identificaci i distinci entre transformacions estructurals i conjunturals en les anlisis dels processos de canvi histric. 11. Anlisi i contextualitzaci dels elements bsics de lexpressi plstica i visual en diferents poques i artistes. 12. Interpretaci dels processos de canvi histric mitjanant la utilitzaci dels diferents codis de representaci del temps histric (eixos cronolgics, diagrames temporals, mapes, etc.) 13. Identificaci de categories temporals (ritmes, successi, simultanetat, durada, etc.) 14. Anlisi de les influncies de les obres i formes dexpressi artstiques actuals en el disseny dobjectes i ambients quotidians. Actituds Rigor crtic i curiositat cientfica 1. Inters per conixer els trets principals que identifiquen lesdevenir histric de les illes Balears. Respecte i valoraci de la diversitat i riquesa del nostre patrimoni histric, artstic i cultural i disposici favorable per actuar en defensa de la seva conservaci. 2. Predisposici a cercar una part de lexplicaci de situacions i esdeveniments actuals en els antecedents histrics. 3. Valoraci crtica dels prejudicis sexistes presents en els nostres costums i tradicions i recuperaci i integraci del patrimoni cultural de les dones. 4. Valoraci de la lluita histrica de lsser hum en la consecuci i defensa dels seus drets socials i individuals: la defensa de la igualtat, la llibertat, la justcia, la pau, etc. 5. Inters per estar ben informats i actitud crtica davant la informaci i els missatges procedents de les xarxes i els mitjans de comunicaci. 6. Actitud oberta davant les noves tendncies que es reflecteixen en les manifestacions artstiques i culturals, inters per conixer-les i disposici a formar-se un criteri personal en aquest sentit. Respecte i ajut mutu 7. Respecte i valoraci crtica dactituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la prpia. 8. Respecte i valoraci positiva daltres cultures, i molt especialment de la diversitat cultural dEspanya. 9. Respecte i valoraci positiva de la diversitat dopinions poltiques, ideolgiques, religioses, etc., que sorgeixen en relaci amb les qestions del mn actual. Valoraci i conservaci del patrimoni 10. Valoraci i conservaci de les restes i dels vestigis arqueolgics, monumentals i paisatgstics com a manifestaci de la memria collectiva. 11. Valoraci crtica de les transformacions que ha experimentat la societat de les Illes Balears com a conseqncia dels canvis econmics, demogrfics i culturals ms recents. CONTINGUTS TRANSVERSALS Els temes transversals sn el resultat de la integraci en el currculum daspectes de rellevncia especial de la societat que no poden ser monopolitzats per una sola rea. Tots aquests tenen una vessant actitudinal important i comporten, alhora, uns continguts conceptuals i procedimentals necessaris per al seu desenvolupament. El Decret 125/2000, pel qual sordenen els ensenyaments en les etapes infantil, primria i secundria, estableix a larticle 5.2 els continguts transversals segents: educaci moral i cvica, educaci per la pau, educaci per la salut, educaci per la igualtat doportunitats, educaci pel respecte i la igualtat de drets i deures de les persones, educaci ambiental, educaci sexual, educaci del consumidor, educaci viria, educaci intercultural, educaci per la construcci europea, educaci per la democrcia, coneixement i prctica dels drets humans. Aquests temes sn presents en totes les rees i, de forma recproca, les rees sn presents en els temes transversals. Consegentment, el seu tractament no implica la introducci de continguts nous que no estiguin inclosos, implcitament o explcitament, en el currculum de les grans rees de coneixement. Lanlisi dels continguts de la majoria dels temes transversals constata les connexions evidents que es donen entre aquests i els continguts propis de lrea de Cincies socials que, per aix mateix, est especialment implicada en el seu desenvolupament. Lrea de Cincies socials, geografia i histria es relaciona directament amb leducaci moral i cvica i s lmbit privilegiat per al tractament de les

10500

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

actituds referides a les normes de convivncia i per a la seva valoraci crtica. Al marge dels continguts estrictament actitudinals, els coneixements conceptuals i procedimentals sobre qestions tan importants com les institucions poltiques, les normes jurdiques, les pautes socials, etc., inherents a leducaci cvica, conformen tamb un punt de referncia obligat en els continguts ms especfics de les disciplines socials. Leducaci per la pau es pot treballar mpliament a partir dels continguts de lrea que tracten sobre lorganitzaci poltica i social de les societats i daquells altres que aporten elements de reflexi sobre la necessitat de la convivncia pacfica i democrtica, en contraposici als totalitarismes i models dintolerncia presents en totes les poques histriques i que, dissortadament, encara continuen vigents en el mn actual. Cal considerar que el coneixement i la valoraci del passat no es pot basar nicament en els referents dels grans conflictes bllics i la destrucci material i moral que generen. Les devastadores guerres del passat han de servir perqu les noves generacions prenguin conscincia del valor de la pau per al futur de la humanitat. Tamb shaur de tenir present el concepte de pau positiva ntimament lligat a la consecuci dels drets humans. Leducaci per la igualtat doportunitats es tractar de forma implcita i sevitaran aquelles referncies socialment acceptades (en el tractament de la informaci, en els exemples, en les illustracions, etc.), que puguin ser motiu de discriminaci entre lhome i la dona. Cal assenyalar que la historiografia ha consagrat tradicionalment un paper secundari a la situaci i a lactuaci de la dona, que es fa necessari reconsiderar seriosament. Explcitament, leducaci basada en la igualtat entre els sexes es pot desenvolupar a partir dels continguts de lrea que tracten del paper de la dona en el mn actual i en les diferents poques i societats histriques, duna manera objectiva i rigorosa. Leducaci sexual guarda una estreta relaci amb el que sha esmentat abans. Les exemplificacions histriques proporcionen elements suficients per comprendre els comportaments sexuals del passat i, sobretot, lanlisi dels problemes demogrfics actuals (superpoblaci, estancament demogrfic, acceptaci social i aplicaci de mtodes anticonceptius, etc.), permeten analitzar aspectes importants relacionats amb leducaci sexual. Tot i ser ms especfica de lrea de Cincies de la naturalesa, leducaci per la salut entesa com un dret universal de totes les persones pot utilitzar els continguts concrets de lrea de Cincies socials que tracten dels serveis sanitaris, dels hbits dalimentaci i dels desequilibris socials i econmics del mn actual. Alhora, la perspectiva histrica permet comprendre determinats aspectes condicionants de la salut i la supervivncia en altres societats del passat. Leducaci per al consum connecta amb els continguts especfics de lrea des del moment en qu les disciplines socials contribueixen al fet que lalumnat adquireixi una visi crtica del mn consumista que lenvolta, del qual s protagonista. La recepci constant de missatges incitadors al consum pot ser neutralitzada mitjanant el plantejament duna valoraci crtica i la presentaci dalternatives delecci, tot creant hbits de consum ms racionals i dactituds dexigncia de productes poc perillosos, ecolgics i menys contaminants. Altrament, tant per la informaci que proporcionen, com pels procediments que es treballen, les cincies socials permeten fomentar actituds solidries amb els grups ms marginats de la societat i amb la pobresa del tercer mn, en contraposici al consumisme abusiu dels pasos ms rics i desenvolupats. Ateses les caracterstiques socials, econmiques i culturals de la societat de les Illes Balears, leducaci ambiental i leducaci viria, adquireixen una rellevncia especial. Els continguts relacionats amb lorganitzaci del territori, el planejament urbanstic, la problemtica energtica, entre daltres, proporcionen elements suficients per tractar aspectes importants relacionats amb leducaci ambiental. De fet, el currculum de lrea de Cincies socials concedeix un paper significatiu al tractament especfic dels problemes mediambientals en general i, sobretot, a lanlisi de limpacte ambiental de les activitats turstiques en el context illenc. La intensa i complexa degradaci del medi que han patit les Illes Balears al llarg de les ltimes dcades, pot ser el punt de partida i un bon exemple per fomentar els valors tics que permetin a lalumnat, mitjanant el procs densenyament i daprenentatge, adquirir una resposta participativa i responsable en la seva relaci, individual i collectiva, amb el medi. Malgrat que leducaci viria es tracta de forma especfica en leducaci primria, aquest tema i la problemtica que lenvolta t a les Illes Balears una notable importncia. Els greus i creixents problemes de trnsit que genera la utilitzaci massiva de vehicles particulars davant una escassa i deficient xarxa de transport pblic, entre daltres, juntament amb els canvis dhbits pel que fa a les activitats doci, han elevat el nombre daccidents de trnsit de forma alarmant. Per aix, sembla imprescindible una correcta educaci viria a la qual lescola ha de contribuir activament. Des de lrea de Cincies socials, sens dubte s possible abordar els elements daquest mbit educatiu que presenten una connexi temtica evident amb aspectes caracterstics de la geografia i leconomia, com ara: el trnsit de persones, la circulaci de vehicles de transport i el trfic de mercaderies.

Leducaci per la construcci europea de cada cop ha de ser ms present a lescola per encarar un futur on la dimensi poltica i econmica sanir obrint a altres pasos i estats. Aquest nou espai de convivncia ha fet necessries noves institucions, nous smbols i una nova moneda. Aquest conjunt de noves realitats han de ser tractades, sens dubte, des de lrea de Cincies socials, geografia i histria, i no ha de ser sols un tractament de perspectiva histrica, ja que Europa s el nostre referent de futur. Leducaci per la democrcia, el coneixement i la prctica dels drets humans forma una part essencial de lrea des del moment que els segles XIX i XX sn, en bona part, un temps de conquistes en matria de drets poltics i civils. Tanmateix les conquistes shan de mantenir i conv que les noves generacions, per mitj del coneixement histric, sadonin de les dificultats que, encara avui en dia, t lextensi daquests drets en tot el planeta. Molt relacionat amb aquest tema i el de la igualtat doportunitats tenim tamb leducaci pel respecte i la igualtat de drets i deures de les persones. Daqu tamb la seva relaci amb leducaci intercultural. El fenomen migratori s despecial rellevncia a les Illes Balears, i per aix, es fa necessari fomentar valors com el respecte i la superaci de prejudicis. Els continguts ms apropiats per treballar aquest tema es troben en el fenomen urb, la poblaci i el mn actual. Criteris davaluaci Els criteris davaluaci estableixen els tipus i grau daprenentatge que sespera que els alumnes hagin assolit respecte a les capacitats que expressen els objectius generals. Primer cicle 1. Conixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que fan possible la vida. 2. Utilitzar els diferents tipus dimatges i altres representacions de lespai terrestre. Localitzar en mapes llocs i espais concrets. Conixer la distribuci de les plaques continentals, oceans i estats. Orientar-se i calcular distncies. Elaborar croquis i grfics. 3. Identificar i localitzar els trets fsics ms destacats: relleu, clima, aiges i elements biogeogrfics que configuren els grans medis naturals del planeta, amb especial referncia als dEuropa, als dEspanya i als de les Illes Balears. 4. Distingir els diferents tipus de medis, segons les seves possibilitats de transformaci per lacci humana. 5. Comprendre el procs dhominitzaci i levoluci cultural de la humanitat fins a laparici de lescriptura, i analitzar els canvis radicals que acompanyen la revoluci neoltica i la cultura talaitica. 6. Conixer els trets essencials de les primeres civilitzacions histriques i identificar els aspectes originals de la civilitzaci grega, com tamb llurs aportacions a la civilitzaci occidental. 7. Caracteritzar els trets de la civilitzaci romana. Distingir i situar en el temps i lespai les cultures que es varen desenvolupar a la pennsula Ibrica i a les Illes Balears durant lantiguitat i valorar la transcendncia de la romanitzaci i les pervivncies del seu llegat en el nostre pas. 8. Formar un esquema de comprensi bsica sobre el perode visigot com a pont entre la Hispnia romana i ledat mitjana. 9. Conixer la distribuci de la poblaci al mn, diferenciant regions i estats per la densitat de poblaci, la seva dinmica i la seva estructura. Aplicar els conceptes de superpoblaci, migraci i envelliment a diferents escales. Interpretar mapes temtics sobre poblaci. Interpretar i elaborar grfics referents a fets demogrfics referits a les Illes Balears. 10. Conixer i diferenciar per mitj de lanlisi dexemples concrets el funcionament de lactivitat econmica, els seus mecanismes bsics i els seus agents. Caracteritzar els principals sistemes econmics, amb especial referncia als aspectes geogrfics de lactivitat econmica dEspanya i de les Illes Balears. Interpretar i elaborar grfics i mapes temtics, especialment els referits a lespecificitat de les Illes Balears. 11. Conixer i diferenciar mitjanant lanlisi dexemples concrets com el cas de les Illes Balears el funcionament dels sectors de lactivitat econmica, els seus mecanismes bsics i els seus agents. Caracteritzar els principals sistemes econmics, amb especial referncia als aspectes geogrfics de lactivitat econmica dEspanya. Interpretar i elaborar grfics i mapes temtics. 12. Identificar, analitzar i valorar la divisi tcnica i social del treball i les seves conseqncies socioeconmiques. Conixer la dinmica de la societat i de lorganitzaci del mn laboral, amb especial referncia a Europa, a Espanya i a les Illes Balears. 13. Identificar i localitzar els estats del mn. Conixer lorganitzaci politicoadministrativa de lEstat espanyol, el mapa poltic dEspanya, el de la Uni Europea i el territorial de les Illes Balears. 14. Identificar les caracterstiques del fet geogrfic de la insularitat i analitzar amb relaci al context territorial de les Illes Balears, les seves implicacions

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10501

en la consideraci i percepci de lespai fsic i en els diferents mbits de lactivitat humana, valorant les diferncies insulars de caire geogrfic, cultural, socioeconmic, etc. 15. Destacar la transcendncia de la ruptura de la unitat del mn mediterrani i la configuraci de tres models diferents de civilitzaci: Bizanci, Islam i la cristiandat llatina. 16. Identificar i descriure els aspectes socioeconmics, poltics i ideolgics de lEuropa feudal, amb especial esment al feudalisme de conquista de les Illes Balears, i la seva evoluci fins a laparici de lestat modern. 17. Conixer les diferents etapes histriques dAl-ndalus i valorar el seu llegat cultural, artstic, tcnic i toponmic. 18. Distingir i situar en el temps i en lespai les diverses unitats poltiques que es varen succeir o varen coexistir durant ledat mitjana, molt especialment lantic regne de Mallorca, i analitzar-ne els aspectes comuns i les peculiaritats. 19. Percebre la transcendncia dels aspectes culturals de ledat mitjana, i la seva contribuci a la riquesa del nostre patrimoni historicoartstic. 20. Destacar la transcendncia poltica, econmica, cultural, religiosa i lingstica que va tenir la incorporaci de les Balears al mn occidental. Tercer curs 1. Obtenir i utilitzar informacions rellevants sobre temes histrics i geogrfics de fonts variades, cada vegada ms complexes, encara que sempre amb pautes guiades. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per explicar fets socials. Adquirir autonomia per prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades senzilles aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informaci. 2. Elaborar individualment o en grup treballs senzills i exposicions orals sobre temes de lrea, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcci formal adequada. 3. Manejar, interpretar i elaborar correctament diferents tipus de mapes, croquis, grfics i taules estadstiques, utilitzant-los com a fonts dinformaci i mitjans per a lanlisi i la sntesi. 4. Conixer, identificar i valorar els aspectes geogrfics de lentorn com el resultat de les interaccions entre el medi natural i lactivitat humana. 5. Explicar les interaccions que es produeixen entre les societats i el medi en la gnesi i organitzaci dels espais geogrfics. Diferenciar-ne els diferents tipus, segons el grau i la naturalesa de la intervenci humana i valorar-ne les conseqncies ambientals. 6. Conixer els principals tipus de recursos naturals i la seva distribuci al mn. Valorar-ne la importncia social i comprendre la necessitat dexplotar-los racionalment. Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes, particularment a Europa, a Espanya i a les Illes Balears. Conixer els plantejaments en defensa del medi ambient i manifestar inters i respecte pel medi. 7. Conixer els espais rurals, industrials, comercials i turstics i llur distribuci. Localitzar els principals eixos de transports i comunicacions i els fluxos dintercanvi. 8. Explicar lestructura de la ciutat. Conixer com les ciutats articulen el territori. Valorar els avantatges i els problemes de la vida urbana, tot referint-se a exemples que siguin propers a lalumnat. 9. Comparar els trets geogrfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya i les Illes Balears. Identificar i explicar lorganitzaci politicoadministrativa de lEstat espanyol. Caracteritzar i valorar lestructura autonmica de lEstat i la diversitat de les comunitats autnomes. Analitzar-ne els desequilibris territorials. 10. Conixer, interpretar i valorar el procs de terciaritzaci que sha donat a les Illes Balears al llarg de la segona meitat del segle XX. 11. Identificar i localitzar les rees geopoltiques, econmiques i culturals del mn. Analitzar els carcters geogrfics dalguns estats representatius. Conixer els carcters geogrfics de la Uni Europea i la seva diversitat. Analitzar els efectes de la integraci dEspanya en la Uni Europea. Explicar la situaci dEspanya en el sistema mn. 12. Identificar i analitzar geogrficament els principals problemes del mn actual. 13. Identificar la diversitat de manifestacions culturals en lactualitat a fi de constatar que hi ha societats diverses, i situar en lespai la gran diversitat tnica, lingstica, cultural i religiosa que es dna en el planeta. Analitzar algun dels problemes de la humanitat davui provocat pel racisme i les ideologies excloents o contrries a lentesa de les persones i dels pobles. Quart curs 1. Analitzar els canvis de mentalitats que caracteritzen la modernitat i, en concret, descriure els trets bsics del Renaixement i la Reforma. 2. Distingir els principals moments a la formaci i evoluci de lestat modern, i destacar els fets ms rellevants de la monarquia hispnica.

3. Valorar la importncia de lampliaci del mn conegut, subratllant el protagonisme dels pobles ibrics. 4. Enumerar les transformacions del segle XVIII, incidint en les prpies del reformisme borbnic a Espanya i Amrica. Posar esment en les transformacions institucionals, legislatives, fiscals i lingstiques que supos a les Illes Balears el reformisme borbnic. 5. Distingir els canvis poltics que condueixen a la crisi de lantic rgim i a les revolucions liberals, com tamb la repercussi daquests a Espanya, posant esment en els diferents ritmes que aix va tenir. 6. Comprendre les transformacions socioeconmiques que acompanyen la Revoluci Industrial, com tamb els esdeveniments ms rellevants que expliquen el protagonisme dEuropa durant lpoca de limperialisme, les seves conseqncies i el seu declivi. 7. Comprendre, pel que fa a les Illes Balears, el procs modernitzador que afect lagricultura, la indstria i els transports. Aix mateix, analitzar les transformacions de tot tipus que aix comport. 8. Assenyalar les connexions entre els conflictes de la primera meitat del segle XX, relacionant-los amb la histria del nostre pas. 9. Caracteritzar el franquisme, les seves fases i els mecanismes dictatorials que va fer servir, com tamb els trets del desenvolupament econmic, posant esment en els desequilibris regionals que aix comport. 10. Caracteritzar els profunds canvis i els esdeveniments ms rellevants posteriors a la II Guerra Mundial, i de manera especfica els que afecten Espanya. 11. Subratllar la transcendncia de la construcci europea i la participaci dEspanya en aquest procs. 12. Reconixer en la Constituci espanyola i en lEstatut dautonomia de les Illes Balears les institucions poltiques bsiques actuals, especialment els organismes de representaci democrtica, valorant la significaci histrica que representa la recuperaci de les institucions dautogovern. Reconixer i valorar els principals smbols i trets culturals de les Illes Balears, identificant les referncies patrimonials ms importants de la seva histria. ORIENTACIONS METODOLGIQUES Letapa deducaci secundria obligatria es caracteritza pel fet de tenir una doble funcionalitat: terminal i propedutica. Pel que fa al carcter terminal de letapa, lrea de Cincies socials, geografia i histria, ha destablir els mecanismes perqu la selecci dels continguts i la seva aplicaci prctica afavoreixin la connexi amb la realitat social en qu viu lalumne fora de lmbit estrictament escolar i proporcionin, alhora, els elements per al coneixement i la comprensi dels trets ms rellevants i caracterstics daquesta societat i daltres societats del present o del passat. Des de la perspectiva propedutica, lrea de Cincies socials i les disciplines que la integren, participen en la funci preparatria dels alumnes que vulguin accedir als estudis superiors, especialment daquells que elegeixen les modalitats del batxillerat dhumanitats i cincies socials o les professions relacionades amb aquesta rea de coneixements. La introducci, lassimilaci i la comprensi dels fets i els conceptes propis de les cincies socials, ladquisici i laprenentatge de procediments tan importants com la indagaci i la investigaci, lanlisi i la interpretaci de fonts documentals diverses, o ladquisici dactituds relatives al rigor crtic i la curiositat cientfica sn elements indispensables per aconseguir la necessria disciplina intellectual que sexigeix en els nivells educatius de lensenyament no obligatori. Laprenentatge s un procs complex mitjanant el qual lalumne construeix i assimila nous coneixements i significats, modificant i reordenant els seus coneixements previs. Aquest procs s impulsat i mediatitzat per lescola i les estratgies dintervenci didctica aplicades pels equips educatius i el professorat de cada una de les matries. Daqu la importncia que cal atribuir al disseny i selecci daquestes estratgies per obtenir la mxima rendibilitat en la seva aplicaci prctica. s en les estratgies daprenentatge on es relacionen i sorganitzen els materials i les activitats que sadopten per fer ms accessible, ms comprensible, una disciplina. Dentre les mltiples possibilitats, interessa destacar, sobretot: a) Les estratgies de carcter expositiu. Sn aquelles en qu el professor/ a presenta, mitjanant lexposici oral o escrita, una srie de coneixements elaborats prviament que els alumnes han dassimilar. Les estratgies per a lexposici sn compatibles amb laprenentatge significatiu sempre que compleixin una srie de requeriments (considerar les idees i els coneixements previs dels alumnes, incentivar la motivaci i tenir cura de la claredat expositiva) i que vagin acompanyades amb activitats complementries, dindagaci, que permetin a lalumnat relacionar els nous coneixements amb els que ja t adquirits. b) Les estratgies basades en laprenentatge significatiu per recepci semblen especialment indicades quan es tracten els continguts factuals i conceptuals de lrea, sobretot aquells ms terics i abstractes, que lalumnat difcilment podria assolir per si mateix, i sn recomanables quan shan de realitzar els plantejaments introductoris, o quan sha destablir el marc de

10502

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

referncia general daquests continguts. En aquest cas el professor facilita laprenentatge de lalumne i lajuda en lassimilaci de lestructura lgica de les disciplines socials. El plantejament que conv adoptar en aquest cas s un que qestioni tot all que fins ara era considerat com a evident en el camp social. Aquest carcter qestionador dna a laprenentatge una dimensi interrogativa que fa que la sessi lectiva o el treball de casa consisteixi a anar resolent petits problemes de forma individual, en petit grup o grup classe. Quan aquesta resoluci es fa de forma collectiva sigui petit o gran grup es fomenta la integraci i la participaci de lalumnat. Orientacions sobre el procs densenyament/aprenentatge El procs densenyament/aprenentatge sorganitza per mitj de les activitats. Aix, doncs, shan de proposar activitats que permetin la presentaci del tema, el debat, la indagaci i la reelaboraci de la informaci per fer possible la seva incorporaci al coneixement de lalumnat. Per a la presentaci shan de programar activitats de coneixements previs i dintroducci/motivaci, per al debat, activitats de conflicte cognitiu i de construcci de significats, per a la indagaci, activitats dampliaci i dexercitaci/memoritzaci i per a la reelaboraci, activitats de consolidaci i de sntesi/resum. Durant i al final del procs, algunes daquestes activitats han de servir per a lavaluaci. Els materials daprenentatge que sortiran daquesta organitzaci dactivitats han de ser potencialment significatius i aix vol dir que han de ser presentats de forma lgica, dacord amb la lgica de les cincies socials i assequibles, que vol dir dacord amb ledat i les caracterstiques de lalumnat. Les estratgies dindagaci sn aquelles que van associades ms directament amb activitats de contingut procedimental i, alhora, persegueixen tant laprenentatge i lassimilaci dels fets i dels conceptes, com el domini del mtode i, de les tcniques bsiques, del treball cientfic de lhistoriador i del gegraf. Tamb sn especialment indicades per al desenvolupament i ladquisici dels hbits i dels continguts actitudinals. Aquestes estratgies dintervenci didctica permeten que lalumne reflexioni sobre la complexitat dels problemes humans i socials i adquireixi lhbit dafrontar-ne la resoluci amb relativa autonomia, mitjanant el tractament, la consulta i la recerca dinformacions documentals, grfiques, estadstiques, etc. Es tracta, en definitiva, de dotar lalumne duna metodologia adient perqu pugui afrontar lanlisi crtica de situacions diverses en el temps i en lespai. Per aix, en les estratgies per indagaci, cobren especial importncia els treballs o projectes dinvestigaci i lanlisi exhaustiva de fets i casos concrets, sobretot pel que fa a laprenentatge daquells procediments directament relacionats amb la causalitat mltiple dels fets i dels fenmens socials. Ladopci destratgies didctiques dindagaci, el treball intensiu centrat en determinats objectes destudi i laprofundiment en casos concrets i especfics no pressuposa haver de renunciar al recurs de la memoritzaci dinformacions o de continguts. Perqu el coneixement memoritzat esdev imprescindible en les cincies socials sempre que es realitzi de manera comprensiva i no exclusivament verbalista o repetitiva. Des daquesta perspectiva, laprenentatge memorstic representa una activitat cognitiva de primer ordre i es converteix en un instrument essencial per a lassimilaci dinformacions extensives. En aquest cas, i pel fet de tractar-se dun currculum de les Illes Balears, conv orientar sobre com casar all universal i all particular. Si les activitats daprenentatge es presenten com a problemes sobre els quals cal interrogar-se, aleshores es presenten problemes particulars, locals, insulars, balears, siguin problemes del passat o del present. A continuaci, sorienta, sinterroga, es dirigeix la lgica del pensament social i, un cop reelaborada la informaci, aquella qesti local, insular o balear podr ser comparada per analogies i/o diferncies amb qualsevol altra qesti similar dun altre mbit territorial o cronolgic. Daquesta manera, no sols es passa del pensament particular a luniversal, sin que es veu la multiplicitat de respostes que pot tenir el mateix problema i saprofita per estendre el relativisme cultural, una de les caracterstiques de lrea de Cincies socials, la geografia i la histria. Paper del professorat Ateses les estratgies didctiques que shan exposat, el professorat s qui t la responsabilitat de dirigir-ne els processos. Ho fa quan dirigeix els recursos expositius, ja que dirigeix latenci de lalumnat sobre aquells aspectes del coneixement que interessa destacar, per sobretot dirigeix el procs quan proposa les activitats. Una acurada selecci dels materials i, sobretot, un escrupols esglaonament de les activitats resulten imprescindibles per garantir lxit de qualsevol procs. Daquesta feina del professorat depn que lalumnat pugui anar construint el seu propi coneixement cientificosocial. Dins la programaci sha de preveure, tamb, latenci a la diversitat. Aix no vol dir pensar estratgies diferenciades, sin pensar estratgies didctiques integradores que puguin permetre que tothom aprengui. El problema de la diversitat no es resol multiplicant els materials, sin disposant duns materials que permetin diferents ritmes ds, que facin possible un aprenentatge autnom

sota la mirada del professorat, que s qui exerceix lalta responsabilitat de lensenyament. s per aix que lelaboraci de materials curriculars haur desglaonar les diferents modalitats dactivitats que abans shan assenyalat. Orientacions sobre lavaluaci Lavaluaci constitueix un element fonamental en la prctica educativa i, per aix mateix, conforma una part substancial del procs densenyament i aprenentatge. El sistema davaluaci s lelement que ms fidelment reflecteix el currculum real, s a dir, leficcia de les programacions de cada una de les rees i matries i la viabilitat dels projectes curriculars dels centres educatius. Els tres referents bsics de lavaluaci dels aprenentatges en lrea de Cincies socials, geografia i histria, sn: els objectius generals de lrea, els continguts i els criteris davaluaci. Els objectius generals de lrea de Cincies socials, geografia i histria, expressats en termes de capacitats (identificar, valorar, conixer...), tenen una vinculaci directa amb els grans mbits de contingut de lrea, i formulen de manera genrica el que els alumnes han dadquirir, han de saber fer, al llarg de letapa de la secundria obligatria. Els objectius generals conformen el referent primer de lavaluaci, ja que estableixen les prioritats principals de lrea. Els continguts concreten les intencions educatives dels objectius generals. Lavaluaci ha de tenir en compte laprenentatge que els alumnes han assolit en relaci amb els tres tipus de continguts, s a dir, a ms dels fets i dels conceptes propis de les disciplines socials, cal centrar latenci en lavaluaci dels aspectes procedimentals i actitudinals, que sn fonamentals en lrea de Cincies socials. En el camp procedimental s on shaurien dinvertir, precisament, actuacions prioritries. El dficit que tradicionalment han presentat aquests continguts en lensenyament de la geografia i la histria requereix un esfor preferent en el treball i la consegent avaluaci daspectes procedimentals de tanta rellevncia com ara: obtenir, seleccionar, interpretar i contrastar informacions de diferent carcter (mapes, grfics, dades estadstiques, fonts documentals, bibliogrfiques...), analitzar les interdependncies que es donen en lexplicaci dels fets geogrfics i histrics, elaborar seqncies temporals, identificar i distingir entre transformacions estructurals i conjunturals aplicades a lanlisi dels processos de canvi, realitzar informes i petits estudis monogrfics que requereixen laplicaci de les tcniques bsiques del treball cientfic de lhistoriador i del gegraf, participar en el debat i la discussi, etc. Pel que fa als continguts actitudinals, no cal posar en dubte que les cincies socials possibiliten un tractament especfic de determinades actituds i valors de gran transcendncia per al desenvolupament harmnic de la societat. En aquest sentit lavaluaci daquelles actituds relacionades amb la solidaritat, el respecte, la responsabilitat, linters, lesperit crtic i els valors de la pau, el rebuig al racisme, etc., cobra tamb una especial significaci en letapa de la secundria obligatria. Els criteris davaluaci, finalment, sn el component del currculum on es concreten de manera precisa els aprenentatges dels alumnes que, en relaci amb lrea, cal avaluar. Cada un dels criteris davaluaci delimita aquelles capacitats dun mbit determinat de continguts que, especficament, shaurien dassolir, amb quin grau i a quin nivell daprenentatge. Per tot aix, els criteris davaluaci sn un instrument de primer ordre per orientar la prctica educativa i un dels elements del currculum ms adequats per abordar de manera efectiva el tractament de la diversitat dels alumnes i la progressi individual que, de forma gradual, realitzen. En resum, lavaluaci ha de ser: - Diversa pel que fa als procediments davaluaci: treball diari, de grup, proves escrites, intervencions... - Diversa pel que fa a les tcniques: observaci, valoraci, autoavaluaci, autocorrecci. - Funcional, perqu ha de corregir. - Dispersa al llarg del procs daprenentatge, ja que ha de realitzar-se en tres moments: al principi, durant i al final del procs. En el millor dels casos lavaluaci inicial, que segurament s la ms difcil de plantejar i valorar, hauria de poder-se reduir a un recordatori del que ja se sap dunitats, cursos o etapes anteriors. Perqu aix sigui possible, shaur de tenir especial esment en la seqenciaci dels continguts, ja que una acurada seqenciaci permetr, en iniciar una nova unitat o un nou curs, fer servir els coneixements de lanterior. De la mateixa manera, shaur de procurar finalitzar cada unitat didctica amb activitats de sntesi i/o consolidaci que reforcin coneixements que necessriament es faran servir en properes unitats. Lavaluaci dels processos densenyament consisteix a determinar si la prctica educativa utilitzada per assolir els esmentats objectius s o no la ms efica i adequada. Les informacions que proporciona lavaluaci de laprenentatge dels alumnes constitueix, alhora, un dels criteris ms rellevants per a lavaluaci dels processos densenyament i de les estratgies educatives dissenyades pel professorat.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10503

Aquesta avaluaci la valorarem a partir de - Els resultats de lavaluaci de laprenentatge de lalumnat. - Lavaluaci dels materials i les tcniques que faran els alumnes. - El debat entre els membres que integren el departament. - La resoluci dels problemes educatius a laula que haur formulat el professorat individualment o en grup. Organitzaci de laula. Materials i recursos Convendria poder comptar, almenys, amb una aula per a les Cincies socials, geografia i histria. Aix permetr poder tenir fcilment a la vista els materials grfics propis de lrea. A ms, estaria b disposar el mobiliari de tal manera que facilits la interacci professor/ alumne i entre lalumnat mateix. Sha de preveure que, en moltes ocasions, el treball daula s un treball cooperatiu en qu la interacci esdev imprescindible per anar construint el coneixement individual i social. Per acabar, s necessari posar a labast del professorat i de lalumnat una mplia diversitat de materials i de recursos didctics. De tots aquests interessen especialment: - Els materials escrits. Els materials escrits (llibres de consulta i de lectura, atles, enciclopdies, premsa, etc.) conformen una mltiple gamma de recursos que permeten, alhora, nombroses aplicacions. - Els materials audiovisuals (televisi, vdeo, projector de diapositives, de transparncies...), la utilitat pedaggica dels quals s de sobres coneguda. - Els materials informtics. Lordinador i la tecnologia informtica ofereixen noves perspectives per a lensenyament i sn un recurs denorme potencial didctic i educatiu. Laplicaci dels mitjans informtics a lrea de Cincies socials s particularment indicada en el tractament i processament de la informaci (estadstica, grfica i documental). - Les sortides i visites escolars. Les sortides i les visites organitzades sn un complement ineludible per a lensenyament i la comprensi dels continguts de les disciplines socials i, sobretot, sn imprescindibles per a lestudi de lentorn, preferentment des de la perspectiva de facilitar el contacte i lexperincia directa amb la realitat ms prxima als alumnes i el desenvolupament de les actituds de valoraci, respecte i conservaci del patrimoni natural, histric, artstic i cultural. Aquest tipus dactivitats sn generalment atractives i motivadores per als alumnes i quasi b sn les niques que possibiliten el coneixement directe de fonts materials tan importants per a les cincies socials com sn els monuments i les restes arqueolgiques, els estris i utensilis de les societats passades i les que proporcionen informacions de primera m sobre limpacte de les activitats humanes sobre el medi natural. EDUCACI FSICA INTRODUCCI Leducaci no s un procs esttic ali a les necessitats de la societat, ben al contrari, les necessitats educatives que aquesta va generant, ats el seu dinamisme, han de ser afrontades pel sistema educatiu i sha de fer un esfor constant dactualitzaci i de versatilitat, dotant el sistema educatiu amb els recursos humans, materials i legals, per tal de fer front a les situacions que es van plantejant. El present currculum vol donar les respostes que, en educaci fsica, la societat del segle XXI reclama i que estan ntimament relacionades amb la necessitat dincorporar-la a la cultura i a leducaci pel que fa a la seva contribuci al desenvolupament personal i a la millora de la qualitat de vida. Qualsevol plantejament dactualitzaci en lmbit de leducaci fa necessria una ubicaci en lespai i en el temps. No es pot oblidar que les Illes Balears sn una comunitat amb unes caracterstiques determinades, com tampoc no pot oblidar-se la seva ubicaci dins una societat occidental, altament tecnificada, immersa dins el que sanomena revoluci tecnolgica. El model familiar ha de ser tamb una referncia per als educadors, ja que qualsevol canvi en aquest model crea unes noves circumstncies, a les quals el sistema educatiu haur de fer front. Leducaci ha de ser, per tant, verstil i donar les respostes adients a les necessitats educatives de lalumnat en cada moment. Dins lmbit de leducaci fsica potser s el moment de fer aquest esfor dadaptaci a les circumstncies actuals, apropant-hi tots els elements del procs educatiu, comenant per una actualitzaci dels objectius educatius, fins a arribar als criteris i activitats davaluaci, passant per un procs educatiu sobre el qual, tot i que hi ha consens general que constitueix el nucli central de leducaci, shan prioritzat sovint, en la prctica, altres factors. Actualment hi ha conscincia dins la societat que la nostra corporetat s una font daprenentatge, de benestar, de salut, de plaer, desbarjo i per aix cal fer-li un especial esment al llarg de lacci educativa. A ms, leducaci fsica pot ser un procs vital de mxim inters, ats que afecta tot all que el cos, ents com a eina educativa, pot aportar al llarg de la vida. El joc i lactivitat fsica esportiva

en general sn utilitzats com a eina dintegraci social i de reeducaci de problemtiques socials greus. Cal citar tamb el lligam que lactivitat fsica t amb la prpia imatge corporal i lautoestima, tan importants avui per a tots. Les virtuts que, en definitiva, van associades al treball corporal sn prou transcendents, i s per aix que cal dedicar-hi cada cop ms atenci i recursos. Lrea dEducaci fsica ha danar dirigida envers la millora de les possibilitats de moviment dels i les alumnes, tant quantitativament com qualitativament, envers lexperimentaci del moviment, tant en laspecte individual com collectiu, i a reflexionar sobre tot aquest procs, sobre la seva importncia, assumint els valors en tots els aspectes abans esmentats que li sn propis. Cal considerar les aportacions que leducaci fsica fa en lmbit cognitiu i afectiu i les seves possibilitats dinteracci amb altres rees, lanomenada educaci interdisciplinria, que es basa en lobservaci de la persona globalment, la qual ha dafrontar amb perspectiva i fent les interrelacions pertinents tot el que la vida i, per tant, leducaci li aporta. No es pot passar per alt el carcter social que t el moviment, a part del seu valor funcional. Mitjanant les tasques collectives, el professorat pot incidir de forma molt directa en mbits que afectaran la socialitzaci de lalumnat. Per tant, tot i considerant les millores en altres aspectes que lactivitat fsica esportiva aporta, sha de prendre amb una consideraci especial aquesta faceta social que afecta aspectes tan transcendentals com la capacitat de cooperaci, de treball en equip, dassumpci de tasques encomanades, de respecte als adversaris, dacceptaci de normes, etc. Lactivitat fsica com a expressi de la corporetat aporta a les persones millores funcionals importants. Quan es converteix en un hbit, la salut i la qualitat de vida es veuen afavorides duna forma permanent. Des daquest punt de vista, sha dintentar que lalumnat integri lactivitat fsica com a hbit dins la seva vida. Daltra banda, ls del cos com a eina dexpressi ha de ser tamb un dels eixos dactuaci de lrea, ja que les possibilitats de comunicaci del cos sn infinites i la seva exploraci i prctica constituiran centres dinters per als educadors i educadores. Tot aix fa que en aquesta proposta sadmeti la validesa de les distintes funcions assignades a leducaci fsica pels diferents corrents que actualment coexisteixen (funci de coneixement, de comunicaci, de comprensi, esttica i expressiva, catrtica i plaent, higinica, agonstica i anatomicofuncional). Aix doncs, a travs daquesta multiplicitat de funcions, leducaci fsica contribueix a lassoliment dels objectius generals de lensenyament obligatori. Per tot aix, les accions educatives shan dorientar envers la cura i millora del cos i la salut, de la forma fsica, i la utilitzaci constructiva de loci i el temps lliure. s obvi que la vida actual afavoreix el sedentarisme: les millores en els transports, la mecanitzaci, la televisi, la telemtica, les xarxes dinformaci, els videojocs, etc., fan que lactivitat fsica sigui un factor compensatori, tant pel que fa a lequilibri psicofsic, com al manteniment i locupaci del temps lliure i que, per tant, es converteixi en una necessitat. Leducaci fsica, ats aquest fet, basar els aprenentatges en el moviment i la prctica corporal. Lestrs, potser, s la font dels principals problemes sanitaris de la societat actual. Hi ha consens en el mn cientfic que lactivitat fsica s un dels millors mtodes per compensar aquest fenomen. Sha dafavorir que lalumnat entengui aquest fet i integri dins la seva vida la prctica dactivitat fsica com a mtode per restablir lequilibri fsic i psquic. Per aix, el desenvolupament harmnic i integral dels ssers humans exigeix la inclusi de leducaci fsica en la formaci dels joves. Tenir una bona condici fsica s un valor que dota lsser hum duna major autonomia, i li obre el ventall de possibilitat dactivitats que enriquiran la seva vida. Ms enll de valors en altres aspectes abans esmentats (salut, reequilibri psquic), la reflexi sobre aquest aspecte, que incideix de forma directa en el mode i la qualitat de vida, s un dels puntals en la motivaci per una tasca que implica un esfor i un cert sacrifici personal. La prctica esportiva tal com sentn socialment correspon a plantejaments competitius, selectius, restrictius, que no sempre sn compatibles amb la intenci educativa del currculum. Per poder compatibilitzar-ho, s necessari donar-li un carcter obert a tothom, desvinculat de diferncies de gnere, nivell dhabilitat i daltres factors, i entendre que s un mitj per assolir uns valors diferents dels que li sn atributs al carrer. Cal tamb relativitzar els resultats obtinguts: marcadors, puntuacions etc., de forma que constitueixin un factor de motivaci i no una finalitat en si mateixos. Des del punt de vista de lrea dEducaci fsica i pel que fa referncia a laprenentatge de les habilitats especfiques esportives, dotar lalumnat dunes habilitats bsiques (entre daltres, tamb prpies duna variada mostra despecialitats esportives) prou consolidades pot ser suficient enfront de plantejaments que puguin entendre leducaci fsica escolar com una mena descola esportiva. Cal tamb entendre que, tot i que interessa que els alumnes i les alumnes coneguin activitats, jocs i esports nous, shan de prioritzar aquells que tenen una forta implantaci social, ja que seran els que podran practicar ms fcilment.

10504

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

Cal tamb fer un esfor important en la investigaci, prctica i difusi daquelles prctiques corporals tradicionals de les nostres illes, ja que formen part dun patrimoni cultural que cal recuperar i preservar. Consolidar els hbits deducaci corporal constitueix una de les prioritats de lrea dEducaci fsica. Per aconseguir-ho, cal responsabilitzar-se del propi cos creant un cert nivell dautoexigncia. Parallelament, sha de dotar lalumnat dun esperit crtic davant factors com la competitivitat i daltres, que poden crear confusi o desvirtuar lautntic esperit a partir del qual lalumnat haur de decidir en el futur sobre la seva activitat fsica. Factors sociolgics o econmics i daltres de ms frvols com lanomenat culte al cos han de ser analitzats crticament de forma que no influeixin negativament en la presa de decisions, i no puguin induir implcitament a actituds properes a disfuncions dissortadament tan actuals com lanorxia, etc. Latenci a la diversitat ha destar sempre en el punt de vista del professorat. Les diferncies individuals han de ser el punt de partida del procs educatiu i la referncia a lhora de fer qualsevol valoraci. El nivell de prestacions fsiques i dhabilitats motrius s heterogeni i cada alumne o alumna progressar en certa mesura. El professorat ha dafavorir aquest progrs individual mitjanant tasques adaptades a les caracterstiques individuals, tant per als ms dotats com per als que no ho sn tant, i els processos davaluaci han de reflectir el progrs individual per possibilitar el tractament igualitari de tots els individus independentment del nivell assolit. Lrea dEducaci fsica implica, com hem vist, molt diversos processos i pot enfocar-se des dangles molt diversos. s molt fcil, per tant, establir correlacions directes amb el tronc com i fonamental que constitueixen els continguts transversals: educaci per la salut, educaci ambiental, etc., tenen les seves respectives correspondncies en totes les activitats que es desenvolupen dins aquesta rea, fet que, per si mateix i, ateses les transcendentals caracterstiques daquests temes, tamb justificaria, si calgus, lexistncia de leducaci fsica dins del currculum. Amb tot el que hem dit fins aqu, queda clara la contribuci de lrea dEducaci fsica pel que fa a lassoliment dels objectius generals detapa de leducaci secundria obligatria. Aix doncs, es tracta no tan sols de desenvolupar les capacitats instrumentals i habituar-se a la prctica continuada dactivitats fsiques, sin que, a ms, sha de vincular aquesta prctica a una escala de valors, actituds i normes, i al coneixement dels efectes que aquesta prctica implica sobre el desenvolupament personal. Aix mateix, cal insistir en el fet que lrea ha de contribuir a la consolidaci dhbits, actituds i valors que afavoreixin la salut i un millor nivell de la qualitat de vida. OBJECTIUS GENERALS

installacions) per a la prctica dactivitat fsica esportiva. 12. Conixer i utilitzar tcniques bsiques de relaxaci com a mitj per reduir desequilibris i alleujar tensions produdes durant lactivitat quotidiana i/ o en la prctica dactivitats fsiques esportives. 13. Conixer i practicar activitats i modalitats esportives individuals, collectives i dadversari, aplicant els fonaments reglamentaris, tcnics i tctics en situacions de joc. CONTINGUTS Primer curs I. CONDICI FSICA I SALUT Conceptes 1. Lescalfament. Concepte. Fases. 2. Condici Fsica. Concepte. Capacitats fsiques relacionades amb la salut. 3. Efectes de lactivitat fsica sobre lorganisme i la salut: beneficis i riscos. Procediments 1. Execuci dexercicis daplicaci a lescalfament general. 2. Condicionament general de les capacitats fsiques relacionades amb la salut. Prctica de carrera contnua, jocs, exercicis dinmics de fora general i estiraments. 3. Prctica dexercicis de manteniment de les posicions corporals en situacions dassegut (estudi) i en laixecament i el transport de crregues feixugues (carteres, motxilles). 4. Enfortiment de la musculatura de suport mitjanant la realitzaci dexercicis de mobilitat articular, enfortiment muscular i relaxaci. Actituds 1. Valoraci de lescalfament general com a mitj de prevenci de lesions en qualsevol activitat fsica. 2. Dins del marc de lautoestima, discriminar els hbits i conductes positius (entre els quals es troba lactivitat fsica) dels negatius (sedentarisme, drogodependncies...), i fer-ne la corresponent valoraci. II. HABILITATS ESPECFIQUES

Leducaci fsica en letapa deducaci secundria obligatria t com a objectius generals el desenvolupament de les segents actituds i capacitats: 1. Participar i collaborar de forma activa, amb regularitat i eficincia, en les activitats programades, amb independncia del nivell dhabilitat i capacitat personal i valorant els aspectes de relaci que fomenten; mostrant una actitud de respecte i tolerncia cap a tots els membres de la comunitat educativa. 2. Conixer i valorar els efectes beneficiosos, riscos i contradiccions que presenta la prctica habitual i sistemtica dactivitat fsica al llarg de la vida, en el desenvolupament personal i en la millora de les condicions de qualitat de vida i salut, individual i collectiva. 3. Planificar i dur a terme activitats corporals que satisfacin les necessitats personals, desprs duna valoraci prvia de les prpies capacitats. 4. Augmentar les prpies possibilitats de rendiment motor mitjanant la millora de les capacitats, tant fsiques com motrius, desenvolupant actituds dautoexigncia i superaci personal. 5. Millorar les capacitats dadaptaci motriu a les exigncies de lentorn i a la seva variabilitat. 6. Realitzar activitats fsiques esportives i recreatives i collaborar-hi, amb un nivell dautonomia acceptable, assolint el paper encomanat i respectant les normes. 7. Conixer el cos i les seves necessitats, adoptant una actitud crtica i conseqent enfront de les activitats dirigides a la millora de la condici fsica, la salut i la qualitat de vida, fent un tractament diferenciat de cada capacitat. 8. Reconixer, valorar i utilitzar el cos com a mitj de comunicaci i expressi creativa, dissenyant i practicant activitats rtmiques amb una base musical adient. 9. Reconixer el medi natural com a espai idoni per a lactivitat fsica, i discriminar aquelles prctiques que poden causar-li qualsevol tipus de deteriorament. 10. Recuperar i comprendre el valor cultural dels jocs i esports populars i recreatius, com a elements caracterstics de la nostra cultura que cal preservar; practicar-los amb independncia del nivell dhabilitat personal i collaborar amb lorganitzaci de campionats i activitats de divulgaci. 11. Conixer les possibilitats que lentorn ofereix (espais, equipaments i

1. Jocs i esports. Qualitats motrius personals. Conceptes 1. Leducaci fsica i laprenentatge motor. 2. El moviment coordinat: equilibri i agilitat. 3. Classificaci dels jocs esportius: convencionals, tradicionals i recreatius. 4. Justificaci de la necessitat de regles i normes en la prctica de jocs i esports. Procediments 1. Habilitats gimnstiques globals: salts, equilibris, exercicis denfilar-se, etc. 2. Prctica de jocs regulats i adaptats que facilitin laprenentatge dels fonaments tcnics / tctics i les estratgies datac i defensa comunes als esports collectius. 3. Realitzaci dactivitats cooperatives i competitives encaminades a laprenentatge dels fonaments tcnics i tctics dun esport collectiu. 4. Participaci de forma activa en els diferents jocs i daltres activitats esportives. Actituds 1. Valoraci de la importncia del desenvolupament motor personal i disposici favorable a laprenentatge en aquest mbit. 2. Acceptaci de les tasques assignades dins duna labor dequip. 3. Acceptaci del repte que suposa competir amb els altres sense que aix impliqui actituds de rivalitat, entenent loposici com una estratgia del joc i no com una actitud enfront dels altres. 2. El medi natural Conceptes

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10505

Procediments 1. Possibilitats que ofereix el medi natural per realitzar-hi activitats fsiques esportives: terra, aire, aigua. Procediments 1. Adquisici de tcniques bsiques de manipulaci: els nusos. 2. Identificaci de senyals de rastreig i realitzaci dun recorregut pel centre i els seus voltants, prviament marcat. Actituds 1. Acceptaci i respecte de les normes per la conservaci i millora del medi urb i natural. 3. Ritme i expressi. Conceptes 2. El medi natural 1. El cos com a instrument dexpressi i comunicaci. 2. El temps i el ritme. Procediments 1. Prctica dactivitats expressives encaminades a aconseguir la cohesi del grup. 2. Experimentaci dactivitats encaminades a trencar els bloqueigs i inhibicions personals. 3. Experimentaci dactivitats en les quals es combinen distints ritmes i es manegen diversos objectes. Actituds 1. Disposici favorable a la desinhibici. Segon curs I. CONDICI FSICA I SALUT Conceptes 1. Lescalfament general. Objectius. Pautes per a la seva elaboraci. 2. Capacitats fsiques relacionades amb la salut: resistncia aerbica i elasticitat. Control de la intensitat de lesfor mitjanant la freqncia cardaca: presa de pulsacions i clcul de la zona dactivitat. Procediments 1. Recopilaci i prctica dexercicis aplicats a lescalfament general. 2. Condicionament de la resistncia aerbica: carrera contnua, entrenament total i jocs. 3. Condicionament de la flexibilitat: exercicis esttics i dinmics. 4. Prctica dels diferents tipus de respiraci: clavicular, torcica i abdominal. Actituds 1. Presa de conscincia de la prpia condici fsica i predisposici a millorar-la amb un treball adequat. 2. Valorar positivament el fet de tenir una bona condici fsica com a mitj per assolir un major nivell de qualitat de vida i salut. 3. Reconeixement i valoraci de la relaci existent entre ladopci duna postura correcta al treball diari de classe i la realitzaci dactivitats fsiques com a mitj de prevenci. II. HABILITATS ESPECFIQUES 1. Jocs i esports. Qualitats motrius personals. Conceptes 1. El joc com a marc daprenentatge i desenvolupament personal, implicacions en els mbits fsic, psquic i socioafectiu. 2. Les habilitats bsiques i especfiques 3. Caracterstiques bsiques i comunes de les habilitats esportives: normes, regles, aspectes tcnics i tctics. 1. Experimentaci dactivitats encaminades al domini, al control corporal i a la comunicaci amb els altres: els gestos i les postures. 2. Combinaci de moviments de distints segments corporals amb desplaaments seguint una seqncia rtmica. 3. Execuci de passos senzills de danses collectives. Actituds 1. Acceptaci de les diferncies individuals i respecte enfront de les execucions dels altres. Tercer curs I. CONDICI FSICA I SALUT Conceptes 1. Lescalfament general. Efectes. 2. Capacitats fsiques relacionades amb la salut: resistncia i flexibilitat. Classificaci i mtodes dentrenament. 3. Efectes del treball de resistncia aerbica i flexibilitat sobre lestat de salut. 4. Els processos dadaptaci a lesfor. Procediments 1. Elaboraci i posada en prctica descalfaments generals. 2. Aplicaci de sistemes especfics dentrenament de la resistncia orgnica: carrera contnua uniforme, entrenament total, carrera variable. 3. Aplicaci del mtode esttic i dinmic en el treball delasticitat. Conceptes 1. Nocions sobre supervivncia i acampada: normes de seguretat, elecci del terreny i precaucions a tenir en compte per muntar-hi tendes. 2. El senderisme: en qu consisteix? Tipus de camins, material i vestimenta necessaris. Procediments 1. Adquisici i posada en prctica de tcniques bsiques per al muntatge de tendes de campanya. 2. Realitzaci dun recorregut per un cam. Actituds 1. Presa de conscincia dels usos i abusos que es fan del medi urb i natural. 2. Tenir una actitud autnoma per desenvolupar-se dins dun medi no habitual. 3. Ritme i expressi Conceptes 1. El cos i el ritme. Procediments 1. Respecte i acceptaci de les normes i els reglaments. 2. Valoraci dels jocs i esports tradicionals de les Illes Balears com a part dun patrimoni cultural que cal preservar. 3. Tarann equnime i conciliador enfront de decisions arbitrals en la soluci de possibles conflictes i en lacceptaci de resultats, siguin o no favorables. 1. Execuci de distintes combinacions dhabilitats gimnstiques i acrobtiques. 2. Realitzaci de tasques encaminades a laprenentatge dels fonaments tcnics bsics, principis tctics bsics i reglamentaris dun esport collectiu. 3. Prctica de jocs i esports populars i tradicionals de les Illes Balears. 4. Prctica dactivitats esportives individuals i collectives, doci i recreaci. Actituds

10506

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

I. CONDICI FSICA I SALUT Actituds Conceptes 1. Reconeixement de lefecte positiu que la prctica dactivitat fsica t sobre lorganisme. 2. Valorar positivament les repercussions que lactivitat fsica t sobre la prpia imatge corporal. II. HABILITATS ESPECFIQUES 1. Habilitats Esportives Conceptes 1. El factor qualitatiu del moviment: els mecanismes de percepci, decisi i execuci. 2. Aspectes tcnics, tctics i reglamentaris dels esports a practicar. 3. Els jocs i esports tradicionals a les Illes Balears. Procediments 1. Realitzaci dactivitats cooperatives i competitives adreades a laprenentatge dels fonaments tcnics i tctics dun esport collectiu. 2. Prctica dactivitats encaminades a laprenentatge dun esport individual o dadversari. 3. Recerca i prctica dels jocs i esports tradicionals a les Illes Balears. Actituds 1. Tolerncia i esportivitat per sobre de la recerca desmesurada de resultats. 2. Valoraci del joc i lesport com a marc de relaci amb els altres i de foment de lamistat i companyonia. 3. Disposici favorable envers lautoexigncia i la superaci de les prpies limitacions. 2. El medi natural Conceptes 1. Nocions bsiques sobre orientaci. Normes de seguretat a tenir en compte per a la realitzaci de recorreguts dorientaci en el medi urb i natural. 2. Impacte de lactivitat fsica dins del medi natural: activitats que causen deteriorament o contaminaci i les que no en causen. Procediments 1. Adquisici de tcniques bsiques dorientaci: lectura de mapes i realitzaci de recorreguts dorientaci. Actituds 1. Acceptaci de les normes de seguretat i protecci en la realitzaci dactivitats dorientaci. 3. Ritme i Expressi Conceptes 1. Coneixement de diferents manifestacions expressives: balls, danses, dramatitzacions. Procediments 1. Prctica dirigida a la presa de conscincia dels diferents espais utilitzats en expressi corporal: espai interior, espai fsic, espai parcial o propi i espai social. 2. Realitzaci de moviments globals i segmentaris amb una base rtmica. 3. La relaxaci. Prctica del mtode de relaxaci de Jacobson. 4. Realitzaci dactivitats rtmiques, destacant-ne el valor expressiu. Actituds 1. Actitud oberta, desinhibida i comunicativa en les relacions amb els altres. Quart curs 1. Presa de conscincia de la importncia devitar actituds posturals inadequades. 2. Prendre conscincia del propi nivell de condici fsica per tal destablir quines sn les prpies necessitats i possibilitats de desenvolupament. 3. Vigilncia entorn dels riscos que t lactivitat fsica, prevenci i seguretat. II. HABILITATS ESPECFIQUES 1. Habilitats esportives Conceptes 1. Els esports dins la societat actual: aspectes sociolgics, culturals i econmics. 2. El joc i lesport al temps de lleure. 3. Importncia de la competici dins la prctica esportiva: el valor recreatiu afegit. Procediments 1. Realitzaci dactivitats encaminades a laprenentatge i el perfeccionament de lesport collectiu. 2. Planificaci de propostes dactivitats aplicables als esports que es practiquen, duent-les a la prctica de manera autnoma. 3. Prctica dactivitats individuals i collectives doci i recreaci. 4. Planificaci i organitzaci de campionats esportius. Actituds 1. Cooperaci i acceptaci de les funcions atribudes dins duna tasca dequip. 2. Valoraci del joc i lesport com a mitjans daprenentatge i desenvolupament de qualitats fsiques, psicomotrius i socioafectives. 3. Apreciaci de les repercussions que la prctica habitual dactivitats fsiques esportives t sobre la salut i qualitat de vida. 2. El medi natural Conceptes 1. Aspectes generals a considerar en lorganitzaci dactivitats en el medi natural. 2. Relaci entre lactivitat fsica, la salut i el medi natural. 3. La seguretat com a premissa en la prctica dactivitats en el medi natural: materials i elements tcnics. Procediments 1. Lescalfament especfic. Caracterstiques. Pautes per a la seva elaboraci. 2. Capacitats fsiques relacionades amb la salut: fora i resistncia muscular. Concepte. Manifestacions bsiques. Tipus dexercicis. 3. La postura corporal en les activitats quotidianes. Anlisi dels mals hbits i manera de corregir-los. 4. Efectes del treball de fora sobre lestat de salut. 5. Els espais per a la prctica dactivitat fsica: la meva comunitat, el meu poble, espais, equipaments i installacions. 6. Cap a un pla de preparaci autgena: Els principis generals de lentrenament, nocions bsiques sobre els principals sistemes dentrenament. Procediments 1. Realitzaci i posada en prctica descalfaments, prvia anlisi de lactivitat fsica que es realitza. 2. Condicionament de la fora/resistncia mitjanant la prctica dexercicis localitzats i en parelles. Elaboraci dun repertori dexercicis de fora. 3. Elaboraci i posada en prctica dun pla de treball de la resistncia i la flexibilitat. 4. Investigaci dels espais, equipaments i installacions de lentorn. 5. Planificaci dun programa dentrenament autogen. Actituds

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10507

1. Perfeccionament i aplicaci en les tcniques dorientaci. Localitzaci de controls seguint la simbologia internacional. Actituds 1. Presa de conscincia de limpacte que tenen algunes activitats fsiques esportives sobre el medi natural. 3. Ritme i expressi Conceptes 1. Directrius a seguir per a lelaboraci de dissenys coreogrfics. Procediments 1. Prctica dactivitats rtmiques amb una base musical. 2. Creaci duna composici coreogrfica collectiva amb suport duna estructura musical, incloent-hi els diferents elements: espai, temps, intensitat. 3. La relaxaci. Prctica del mtode de relaxaci de Shultz. Actituds 1. Participaci i aportaci al treball en grups. CONTINGUTS TRANSVERSALS Educaci moral i cvica Resulta molt fcil trobar continguts en qu el professorat pugui dur a terme leducaci daquests valors tan importants dins la societat. En concret cal centrarse en les activitats collectives que es desenvolupen, jocs i esports, on es trobaran continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals que hi fan clara referncia: - El joc com a marc daprenentatge i desenvolupament personal. - Prctica dactivitats individuals i collectives doci i recreaci. - Acceptaci de les tasques assignades dins duna labor dequip. Educaci per la pau Es poden aplicar els mateixos criteris abans esmentats i tamb es trobar en les activitats collectives el marc idoni per desenvolupar aquest tema. Sen pot citar: - Els esports dins la societat actual: aspectes sociolgics, culturals i econmics. Tarann equnime i conciliador davant decisions arbitrals en la soluci de possibles conflictes i en lacceptaci de resultats, siguin o no favorables. - Acceptaci del repte que suposa competir amb els altres sense que aix impliqui actituds de rivalitat, entenent loposici com una estratgia del joc i no com una actitud enfront dels altres. Educaci per la igualtat doportunitats Dins els continguts que fan referncia a jocs i esports es troba la forma dincidir sobre aquest tema transversal. La mateixa atenci a la diversitat que sha de desenvolupar dins les classes servir de bon exemple perqu lalumnat comprengui que leducaci s un dret igual per a tots, independentment de les diferncies de gnere, raa etc. Per posar-ne algun exemple dins els continguts, sen fan les segents referncies: - Acceptaci del repte que comporta competir amb la resta sense que aix impliqui actituds de rivalitat. - Acceptaci de les diferncies individuals i respecte enfront de les execucions dels altres. Educaci pel respecte i la igualtat dels drets i deures de les persones Es troba igualment en els continguts que fan referncia als jocs i esports. Com a exemple: - Acceptaci de les tasques assignades dins una labor dequip. Educaci ambiental Dins de lapartat El medi natural, es troben molts continguts que fan referncia a aquest tema tan actual, com a exemples: - Acceptaci i respecte de les normes per a la conservaci i millora del medi urb i natural. - Presa de conscincia de limpacte que tenen algunes activitats fisicoesportives sobre el medi natural.

Educaci sexual Dins de lapartat La condici fsica i la salut, es troben continguts que fan referncia a leducaci sexual i en especial els que fan referncia als hbits dhigiene i salut: - Dins del marc de lautoestima discriminar els hbits i conductes positius [...] dels negatius... Educaci del consumidor Dins els diferents apartats es troben continguts que fan referncia a lesperit crtic que cal desenvolupar en lalumnat enfront dels productes de consum que estan al seu abast i en especial pel que fa referncia a material per a la prctica dactivitat fsica en les seves vessants de seguretat, idonetat, etc. - La seguretat com a premissa en la prctica dactivitat fsica en el medi natural: materials i elements tcnics. Educaci viria Mltiples continguts fan referncia o b tenen una gran transferncia a aquest contingut transversal, com a exemple sen cita: - Adquisici de tcniques bsiques dorientaci: lectura de mapes i realitzaci de recorreguts dorientaci. - Respecte i acceptaci de les normes i els reglaments. Educaci intercultural Tots els continguts que fan referncia a activitats collectives que impliquen una acceptaci dels altres i de les seves diferncies fan referncia a aquest tema. Serveixen com a exemples: - Acceptaci de les diferncies individuals i respecte enfront de les execucions dels altres. - El cos com a instrument dexpressi i comunicaci. Educaci per la democrcia, el coneixement i la prctica dels drets humans Aquest tema est molt relacionat amb tots aquells que impliquen lacceptaci dels altres, la seva integraci en activitats collectives, acceptaci de normes etc., que sn consubstancials a la democrcia, com tamb amb el coneixement i la prctica dels drets humans, entre els quals, per exemple, cal esmentar el dret a la llibertat dexpressi. La referncia implcita daix es troba en lapartat dexpressi corporal. Formaci professional de base La LOGSE, a larticle 30 diu: La formaci professional en lmbit del sistema educatiu, t com a finalitat la preparaci dels alumnes per a lactivitat en un camp professional, proporcionant-los una formaci polivalent que els permeti adaptar-se a les modificacions laborals que es puguin produir al llarg de la seva vida. Ha dincloure tant la formaci professional de base com lespecfica de grau mitj i superior. A continuaci, a lapartat 3 del mateix article diu: En leducaci secundria i en el batxillerat tots els alumnes han de rebre una formaci bsica de carcter professional. Aix doncs, la formaci professional de base sha de treballar al llarg dels diferents blocs de continguts en lESO i, fonamentalment, mitjanant els procedimentals i alguns dels actitudinals (autonomia, confiana, iniciativa, hbit, responsabilitat, solidaritat, etc.). Continguts de Formaci professional de base: - Professions i oficis entorn de lesport (professors, mestres, monitors, entrenadors, personal laboral, periodisme, psicologia, medicina...) - Lesport com a professi. Mites, realitats i conseqncies dels esportistes professionals. - Linters econmic de lesport. La indstria al voltant de lactivitat fsica i lesportiva. - Lactivitat fisicoesportiva com a negoci. Gimnasos, empreses dorganitzaci dactivitats (competicions, activitats doci i al medi natural...) - Lesport com a producte de consum. Criteris davaluaci Els criteris davaluaci serveixen a leducador/a per comprovar en quina mesura shan assolit els objectius generals plantejats en aquest currculum. Per tal daplicar-los correctament, cal tenir en compte les orientacions metodolgiques que sindiquen en lapartat pertinent, referents a lavaluaci. En aquest sentit,

10508

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

leducador/a ha de comprovar en quina mesura shan assolit les segents capacitats: Primer cicle 1. Confeccionar autnomament un catleg dexercicis que es puguin utilitzar en lelaboraci descalfaments de carcter general. Es pretn avaluar la capacitat de lalumne per confeccionar un repertori dexercicis que permetin elaborar escalfaments de carcter general. 2. Incrementar les capacitats fsiques relacionades amb la salut, dacord amb les peculiaritats individuals que shan treballat durant el curs, millorant-les respecte del nivell de partida. Partint duna avaluaci inicial, es tracta de constatar les millores que es produeixin en el plnol de les capacitats fsiques, sempre tenint en compte les caracterstiques de lalumnat, la seva evoluci i les incidncies personals durant el procs educatiu. 3. Aplicar les tcniques bsiques de respiraci com a recurs que afavoreix lautocontrol. Es tracta davaluar el coneixement de les tcniques bsiques de respiraci i la seva aplicaci en diferents situacions que requereixin autocontrol: ansietat, capacitat de recuperaci desprs dun esfor... 4. Capacitat de lalumne/a per afrontar diferents situacions localitzades en el medi natural, utilitzant tcniques bsiques i adoptant una actitud crtica davant la manca de conservaci i sensibilitzaci a qu es veu sotms. Es tracta de comprovar lautonomia i eficincia de lalumnat en les esmentades situacions, mostrant en tot moment la seva capacitat dadaptaci, com tamb el respecte envers lentorn i el coneixement dels perjudicis que determinades accions hi causen o hi poden causar. 5. Millorar, en lmbit del desenvolupament motor, el grau deficincia en les habilitats bsiques i el dadquisici de noves habilitats especfiques, parant esment als elements de percepci i execuci. Partint duna avaluaci inicial, shan de constatar les millores de lalumne/ a pel que fa al seu desenvolupament motor, les millores en el seu nivell de destresa, tant pel que fa al perfeccionament dhabilitats bsiques com a la incorporaci dhabilitats especfiques. 6. Practicar jocs i esports en situacions reals, aplicant les regles i la tcnica, i elaborar estratgies datac i defensa cooperativa. Savaluar la participaci eficient, dacord amb les caracterstiques individuals, en diferents jocs i esports, coneixent i respectant els aspectes especfics de cada un daquells. 7. Participaci activa, amb regularitat i eficincia, en la realitzaci dactivitats fsiques esportives, respectant les normes establertes i responsabilitzant-se de ladequada utilitzaci dels materials i installacions. Es tracta de comprovar que lalumnat assisteix a les sessions i participa amb normalitat en aquestes, realitzant les tasques encomanades amb correcci, en el temps apropiat i amb lesfor que shi escau. 8. Mostrar una actitud de tolerncia i esportivitat, tant en el rol de practicant com en el despectador, i una actitud respectuosa envers tots els membres de la comunitat educativa. Es tracta de comprovar que lalumnat collabora eficientment en les tasques collectives i adequa el seu comportament a aquest fet, mantenint una actitud solidria i respectuosa amb tots els membres de la comunitat educativa. 9. Utilitzar el cos duna manera eficient com a eina de comunicaci i expressi, emprant (entre daltres recursos) danses senzilles en petits grups i adaptant lexecuci a la dels companys. Sha davaluar la capacitat de lalumnat dadaptar-se al grup en la utilitzaci del cos com a recurs expressiu i de comunicaci en diferents tipus dactivitats tant individuals com en petits grups. 10. Mostrar individualment i collectiva, estats dnim i idees, emprant tcniques de dinmica de grup i dexpressi gestual. Sha de comprovar fins a quin punt lalumnat ha millorat la seva expressivitat gestual per mostrar estats dnim i idees de forma individual i collectiva aplicant les tcniques treballades durant el curs. Tercer curs 1. Elaborar autnomament un catleg dexercicis que es puguin utilitzar per realitzar escalfaments de carcter general. Es pretn avaluar la capacitat de lalumne per elaborar escalfaments de carcter general i de justificar-ne la necessitat: activaci, motivaci, prevenci de lesions, etc. 2. Incrementar les capacitats fsiques de resistncia i flexibilitat tenint en compte els propis nivells de partida i la seva evoluci. Partint duna avaluaci inicial, es tracta de constatar les millores que es produeixin en el plnol de la condici fsica, sempre tenint en compte les caracterstiques de lalumnat, la seva evoluci i les incidncies personals durant el procs educatiu.

3. Conixer el funcionament bsic del propi cos i dels processos dadaptaci a lesfor i utilitzar les modificacions de la freqncia cardaca i respiratria com a indicadors per a lautoregulaci de lactivitat fsica. Mitjanant aquest criteri, es tracta de comprovar si lalumnat t coneixements bsics sobre el seu cos des del punt de vista anatmic i fisiolgic i si utilitza aquests coneixements en la programaci i regulaci de la prpia activitat fsica. 4. Analitzar, conixer i valorar les prctiques de llarga durada en el treball de resistncia aerbica i flexibilitat que sn positives per a la salut, el benestar i el rendiment i discriminar-les de les que no ho sn. Es pretn comprovar quin s el grau de coneixement de lalumnat de les prctiques o els hbits saludables, pel que fa al treball de resistncia aerbica i flexibilitat, i les que poden posar en perill la seva salut i qualitat de vida. 5. Realitzar activitats en el medi natural que mostrin la capacitat de lalumne per desenvolupar-shi en diferents situacions i comprometres en la seva cura i conservaci. Es tracta de comprovar lautonomia i eficincia de lalumnat en les esmentades situacions, mostrant en tot moment la seva capacitat dadaptaci, com tamb el respecte envers lentorn i el coneixement dels perjudicis que determinades accions hi poden causar. 6. Coordinar les accions prpies amb les de lequip, participant en lesport seleccionat de forma cooperativa i mostrant una actitud respectuosa envers tots els membres de la comunitat educativa. Es tracta de comprovar que lalumnat collabora eficientment en les tasques collectives i adequa el seu comportament a aquest fet, mantenint una actitud solidria i respectuosa tamb amb la resta dels membres de la comunitat educativa. 7. Resoldre problemes de decisi sorgits en la realitzaci dactivitats esportives, utilitzant habilitats especfiques i avaluant ladequaci de lexecuci a lobjecte previst. Sha davaluar la capacitat de lalumnat per solucionar amb eficincia i de forma adequada, situacions sorgides durant la realitzaci dactivitats esportives. 8. Practicar danses collectives donant-hi un caire expressiu, adaptant lexecuci a la dels companys. Sha de comprovar fins a quin punt lalumnat ha millorat la seva expressivitat i la capacitat dadaptar-se a lexecuci de la resta de companys durant la realitzaci de danses collectives. Quart curs 1. Realitzar escalfaments generals i especfics adequats a cada activitat fsica que es practiqui. Es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per elaborar escalfaments especfics i adequats a les activitats fsiques treballades al llarg del curs i de justificar la seva necessitat i el seu carcter especfic. 2. Incrementar les capacitats fsiques de resistncia, flexibilitat, fora i resistncia muscular respecte dun mateix i lentorn de referncia, tenint en compte els propis nivells de partida i la seva evoluci. Partint duna avaluaci inicial, es tracta de constatar les millores que es produeixin en el plnol de les capacitats fsiques, sempre tenint en compte les caracterstiques de lalumnat, la seva evoluci i les incidncies personals durant el procs educatiu. 3. Conixer el procs evolutiu de les diferents qualitats fsiques, els principals sistemes per a la seva millora i els principis bsics que regeixen aquest procs, per tal de poder dissenyar un pla dentrenament autogen a mitjan i llarg termini. Al final del procs educatiu lalumnat ha de demostrar uns coneixements bsics per tal de poder dur a terme un disseny de la prpia activitat fsica adaptat a ell mateix, s a dir, a les seves caracterstiques i els seus interessos. 4. Conixer, analitzar i valorar els efectes perdurables beneficiosos per a la salut i el rendiment que sn conseqncia del treball de fora i resistncia muscular, discriminant aquelles prctiques que no ho sn. Es pretn comprovar quins sn els coneixements de lalumnat respecte de les prctiques o els hbits saludables, pel que fa al treball de fora i de resistncia muscular, i respecte de les que poden posar en perill la seva salut i qualitat de vida. 5. Afrontar diferents situacions en el medi natural, utilitzant les tcniques adients, comportant-se de forma respectuosa amb la natura i sent sensible envers la seva conservaci. Es tracta de comprovar lautonomia i eficincia de lalumnat en les esmentades situacions, mostrant en tot moment la seva capacitat dadaptaci mitjanant la utilitzaci de les tcniques correctes, com tamb el respecte envers lentorn i el coneixement dels perjudicis que determinades accions hi poden causar. 6. Coordinar les accions prpies amb les de lequip, participant en lesport seleccionat de forma cooperativa i mostrant una actitud respectuosa envers tots els membres de la comunitat educativa. Es tracta de comprovar que lalumnat collabora eficientment en les tasques collectives i adequa el seu comportament a aquest fet, mantenint una

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10509

actitud solidria i respectuosa tamb amb la resta dels membres de la comunitat educativa. 7. Practicar esports collectius, doci i recreaci, aplicant-ne les regles i la tcnica, i elaborant estratgies datac i defensa. Sha davaluar la capacitat de lalumnat pel que fa a lelaboraci destratgies datac i defensa utilitzant la tcnica adequada i respectant les regles dels diferents esports collectius practicats durant el curs. 8. Participar de forma activa, amb regularitat i eficincia, en la realitzaci dactivitats fsiques esportives. Es tracta de comprovar que lalumnat assisteix a les sessions i participa amb normalitat en aquestes, realitzant les tasques encomanades amb correcci, en el temps apropiat i amb lesfor que shi escau. 9. Acceptar les diferncies dhabilitat sense que sigui objecte de discriminaci per raons de gnere, raa, capacitat fsica, etc. Comprovar si lalumnat mant una actitud socialment acceptable respectuosa amb tots els membres de la comunitat educativa, solidria, etc. 10. Coneixement del seu entorn i les possibilitats que li ofereix per a la prctica dactivitat fsica. Comprovar que lalumnat coneix els espais, equipaments i installacions que hi ha al seu entorn, la seva ciutat o el seu poble i el conjunt de la comunitat autnoma per a la prctica dactivitat fsica. 11. Utilitzar tcniques de relaxaci per recobrar lequilibri psicofsic i com a preparaci per al desenvolupament daltres activitats. Es pretn avaluar el coneixement de les tcniques de relaxaci treballades durant el curs i la capacitat daplicar-les en diferents situacions: activaci, recuperaci, concentraci, etc. 12. Realitzar, mitjanant laplicaci de tcniques bsiques, produccions artstiques senzilles, cooperant amb els companys i donant-hi un caire expressiu. Sha de comprovar la capacitat de realitzar, amb un caire expressiu, produccions artstiques senzilles, amb cooperaci amb els companys, mostrant la capacitat dadaptar-se a lexecuci del grup. ORIENTACIONS METODOLGIQUES Les presents orientacions pretenen ser un marc on es puguin desenvolupar els objectius expressats al currculum, impregnats duna renovada manera dentendre lrea, ms dacord amb les circumstncies socials actuals, les caracterstiques de lalumnat, i el marc sociocultural de les Illes Balears. Els departaments de cada centre educatiu han destablir dins de les seves programacions drea els criteris didctics propis, dacord amb els respectius projectes curriculars i tenint en consideraci les segents orientacions. Aprenentatge significatiu i funcional A lhora de centrar els plantejaments sobre la importncia de lrea, s important fer la consideraci que leducaci fsica s un procs vital de la persona que transcendeix ms enll de lmbit escolar, i que no s un patrimoni exclusiu del sistema educatiu. Les formes dintervenci educativa han de partir del nivell de desenvolupament de cada alumne/a, shan de construir aprenentatges significatius, aconseguir una formaci autnoma, s a dir, que lactivitat estigui realment protagonitzada per lalumnat. Aquestes formes dintervenci han de permetre el desenvolupament de les capacitats que linfant tengui en aquestes edats. Els objectius que shan de plantejar han de ser realistes, coherents amb el projecte curricular del centre i els objectius generals de lrea i letapa educativa, i han de potenciar els mecanismes de participaci oportuns de lalumnat en el seu plantejament. Els continguts han destar plantejats de forma que hi hagi una correlaci clara de conceptes, procediments i actituds per tal dafavorir laprenentatge conscient. La metodologia que sha dutilitzar ha datorgar a lalumnat el protagonisme que li s propi i afavorir les estratgies didctiques que facilitin la seva autonomia en els mecanismes de processament de la informaci i presa de decisions. Sha dafavorir que lalumne/a aprengui de forma conscient, que pugui reflexionar sobre el significat de la seva activitat corporal i formar-se un criteri propi, la qual cosa constitueix un element clar de motivaci molt til per al professorat i per a lalumnat. Orientacions sobre el procs densenyament-aprenentatge Les sessions han de ser eminentment prctiques. El cos, el moviment i loptimitzaci dels mecanismes dadaptaci a les situacions plantejades han de ser leix entorn del qual giri el contingut de les sessions. La comunicaci afavoreix el desenvolupament socioafectiu de lalumne/ a, possibilita ladquisici dactituds de respecte i tracte social, alhora que contribueix a la creaci de la seva identitat personal; per aix, es consideraran de mxima importncia totes les activitats de grup on lalumne/a pugui desenvolupar

i polir tots aquests hbits de convivncia. Cal fer especial esment a totes les situacions de conflicte, violncia implcita o explcita que puguin plantejar-se, i resoldre-les sempre tractant dobtenir-ne la vessant educativa. Aspectes com el respecte, la solidaritat, el tracte igualitari i en general tic, el respecte a les installacions i el material com etc., han de ser eixos fonamentals que no poden ser obviats segons el desenvolupament de la sessi. Cal aturar-la i fer-hi les correccions i reflexions que calguin. Paper del professorat. Mesures per afavorir laprenentatge i la participaci de lalumnat El professor o professora ha de valorar de forma fonamental el procs daprenentatge, reflexionant constantment sobre les seves actuacions i considerant el progrs de lalumne/a en relaci amb el treball realitzat i la seva evoluci i no nicament segons els resultats obtinguts. Loptativitat constitueix un factor clar de motivaci, per tant, sempre dins unes coordenades de coherncia, sha dafavorir el fet que lalumne/a pugui, sempre que sigui possible, escollir litinerari pedaggic que lha de dur cap a la consecuci dels objectius amb activitats diversificades que cobreixin els seus interessos en determinades habilitats i especialitats. Cal donar a lalumnat el mxim protagonisme, procurant afavorir que es responsabilitzi de la seva actuaci i no sigui un subjecte passiu. Mesures datenci a la diversitat Cada departament ha destablir en les seves programacions drea les mesures datenci a la diversitat que consideri ms adients, sempre amb la finalitat que tot lalumnat, partint del seu propi nivell de destresa, pugui assolir millores substancials. Dins laula i en la programaci diria sha de procurar utilitzar recursos didctics que facilitin latenci a la diversitat, que han dafectar tot el procs daprenentatge, partint del plantejament dels objectius fins a lavaluaci. El paper del professorat s fonamental a lhora deliminar estereotips, potenciant la igualtat de rols i la participaci mixta en les activitats. Latenci a la diversitat t una doble vessant: per una part, afavoreix una educaci ms individualitzada i, per laltra, lacceptaci per part de tot lalumnat del fet que tothom no s igual i que cal acceptar i respectar aquestes diferncies. Letapa educativa que es tracta t com una de les caracterstiques definitries lexistncia de grans diferncies morfolgiques i funcionals entre lalumnat, en especial en el primer i segon cicle. Aquestes diferncies han de ser determinants a lhora de programar objectius i continguts i dur-los a terme. Orientacions per a la seqenciaci La distribuci de forma coherent dels continguts pretn organitzar els que shan densenyar abans i amb quins criteris. La progressi en les activitats ha danar en consonncia amb les dificultats dassimilaci i comprensi que trobi lalumnat. Els diferents continguts que pretenen que els allots i les allotes aprenguin, shan de distribuir segons criteris daprenentatge motor; tasques senzilles, de poca intensitat i perceptives a linici, conductes preceptives, cooperatives, situacions densenyament-aprenentatge variades de curta durada i globals, criteris psicolgics; motivaci intrnseca i criteris filosfics (capacitats fsiques, iniciar amb flexibilitat i velocitat, intensitat baixa amb poques repeticions). Els continguts han destar plantejats de forma que hi hagi una correlaci clara de conceptes, procediments i actituds per tal dafavorir laprenentatge conscient. Ats que lestudi del cos no s patrimoni exclusiu de leducaci fsica, s important tenir en compte les aportacions de les altres rees i afrontar de forma interdisciplinria el tema, reflectint aquest fet en les respectives programacions i els projectes curriculars. s convenient a lhora de programar els continguts tenir en compte les variacions climtiques al llarg del curs i adaptar-los per tal de no sotmetre lalumnat a sensacions desagradables que puguin associar-se a lactivitat fsica. Orientacions per a lavaluaci Lavaluaci ha de ser un procs que sha de dur a terme de forma contnua. Sn objecte davaluaci: duna part, el procs daprenentatge individual de lalumne/a, i, de laltra, els aprenentatges que com a conseqncia daquest procs lalumnat assoleixi. Lavaluaci sha de dur a terme tenint en compte la diversitat de lalumnat i per aquest motiu les valoracions que el procs davaluaci implica shan de fer dacord amb el nivell inicial individual, s a dir, amb les diferncies entre abans i desprs del procs daprenentatge de cada alumne/a. Lavaluaci s linstrument que serveix tant al professorat com a lalumnat per comprovar la bona marxa del procs daprenentatge mitjanant mecanismes de retroalimentaci o feed-back i per establir en el seu cas les correccions que calguin.

10510

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

Tots els elements del procs densenyament-aprenentatge sn susceptibles de ser avaluats: objectius, continguts, propostes dintervenci didctica, materials i recursos didctics, els mateixos sistemes davaluaci o el funcionament del procs, considerat com una globalitat, s a dir, una avaluaci del procs entorn de lalumne o alumna i la seva diversitat, entorn del professor o professora, i una avaluaci dels mateixos dissenys curriculars i projectes del centre. Les formes dintervenci educativa han de partir del nivell de desenvolupament de lalumnat en atenci a lheterogenetat que lESO implica; per tant, cada departament ha destablir els mecanismes davaluaci prvia que consideri oportuns per tal de delimitar les necessitats educatives de tot lalumnat i, consegentment, les estratgies didctiques pertinents, tot atenent el mxim nivell possible datenci a la diversitat. En aquesta etapa educativa cal posar un especial esment en el procs educatiu i en les actituds que lalumne/a posa de manifest. Aquestes han de ser observables i avaluables de forma contnua, ats que els aprenentatges i millores en tots els mbits sn una conseqncia del procs esmentat, atenent factors com participaci, motivaci, eficincia en lexecuci de les tasques, etc. A lhora davaluar, el professorat ha de tenir com a principal referncia el nivell inicial de cada alumne/a i ha de valorar el progrs individual enfront destereotips o referncies a la norma, com a conseqncia, tots els alumnes i les alumnes poden assolir qualsevol nivell a lescala de qualificaci independentment del seu rendiment plantejat en termes absoluts. Els aspectes quantitatius sn, a lhora davaluar, secundaris i sempre es ponderaran segons les caracterstiques i el nivell inicial de lalumne/a. Les taules de barem en proves objectives constituiran una referncia que cal tenir en compte per tal dinformar lalumne/a respecte del seu nivell objectiu en una o altra qualitat i com a factor de motivaci, per no com a factor definitori per assolir una o altra puntuaci. Per tal de poder avaluar de forma contnua el procs daprenentatge en atenci a les presents orientacions, se suggereix la utilitzaci de fulls dobservaci, en els quals el professor/a ha de registrar les conductes observables que li facilitaran informaci sobre lesmentat procs de tot lalumnat. Lavaluaci ha de constituir un procs continu i ha de reflectir les actuacions de lalumne/a en tots els mbits abans esmentats i no tan sols el seu rendiment. Organitzaci de laula A lhora de programar, els departaments han davaluar de forma prvia els recursos didctics i materials, i optar per aquells que es considerin ms rendibles des del punt de vista pedaggic. El professor o la professora ha dactuar, aix mateix, suggerint, controlant els riscos, proposant solucions. Les sessions han de ser eminentment prctiques. El cos, el moviment i loptimitzaci dels mecanismes dadaptaci a les situacions plantejades han de ser leix entorn del qual giri el contingut de les sessions. Recursos materials i curriculars Els materials, juntament amb lelement hum, sn molt importants en les sessions deducaci fsica. Els materials shan convertit en un element necessari i gaireb imprescindible per aconseguir els objectius i continguts plantejats. El material ha de captar latenci de lalumnat (formes, colors, textures, etc.), ha de permetre la congruncia entre lactuaci i els objectius, i ha de facilitar els aprenentatges, que no serien possibles sense lexistncia de determinats materials. Les caracterstiques dels materials poden ser: entre daltres, que sigui fcil i senzill de manipular; que no sigui pesat, sin lleuger, fcil de transportar, motivant, i que el fet dusar-lo serveixi com a element de suport per aconseguir lobjectiu desitjat. Es recomana lelaboraci de diferents materials per part de lalumnat per a la seva posterior utilitzaci en les sessions deducaci fsica (fones, pilotes, pales, etc.). El professorat pot fer servir com a material de suport, entre daltres, material bibliogrfic. Actualment sn molt tils diferents adreces dInternet dedicades a leducaci fsica i lesport, on es poden consultar articles, unitats didctiques, experincies, etc., dels professionals de leducaci fsica. Educaci interdisciplinria Ats que lestudi del cos no s patrimoni exclusiu de leducaci fsica, s important tenir en compte les aportacions de les altres rees i afrontar de forma interdisciplinria el tema, reflectint aquest fet en les respectives programacions i els projectes curriculars. EDUCACI PLSTICA I VISUAL INTRODUCCI

Leducaci plstica i visual es fa imprescindible en leducaci secundria a partir de la necessitat de lalumnat de desenvolupar les capacitats dexpressi, anlisi, crtica, apreciaci i creaci dimatges. Aquest desenvolupament es fa ms necessari a mesura que augmenta la seva relaci amb tot lentorn social i cultural que lenvolta, un entorn sobresaturat dinformaci visual, fins al punt que aquest fet ja caracteritza la nostra poca. Aquesta rea de coneixement ha experimentat durant els darrers vint anys uns canvis espectaculars, no tant en la quantitat de nous continguts, com en levoluci de noves tcniques i nous mitjans, a travs dels quals aquesta es desenvolupa. Laccs al mn de les imatges, les seves possibilitats de manipulaci a travs de mitjans informtics, la facilitat en la creaci de noves formes, la popularitzaci de nous instruments per a la creaci artstica, com sn lordinador, la fotografia digital, la cmera de vdeo, etc., fa que tant els objectius i els continguts, com tamb les metodologies de treball, siguin susceptibles de canvis continus. s indispensable prendre conscincia de la necessitat de treballar a partir de lentorn de lalumnat, el mn quotidi dimatges que li proporciona la naturalesa i lactivitat i creaci humanes per mitj de la pintura, la publicitat, larquitectura, el disseny grfic i industrial, lescultura, etc., com tamb les imatges visuals cada vegada ms absorbents transmeses pels distints mitjans: cinema, vdeo, fotografia i, evidentment, la televisi. La referncia bsica sobre la qual shauria de treballar hauria de ser que els nostres alumnes assimilin tot aquest entorn amb una actitud reflexiva i crtica, i que tenguin la capacitat, a partir daqu, per elaborar noves propostes de treball, per crear i experimentar. En definitiva, el que es pretn s que el nostre alumnat pugui entrar dins lextens mn de la comunicaci visual, tant des del punt de vista de lemissor com del receptor de missatges. Es desprenen, doncs, dues accions o dos conceptes bsics que cal tenir en compte: el de saber comprendre/saber veure i el de saber expressar-se/saber fer. El concepte del saber veure fa referncia, primer, a la necessitat deducar la percepci visual de lalumnat, una educaci activa, discriminadora, que representa un procs cognitiu en qu ja intervenen processos danlisi formal; segon, a la seva comprensi conceptual, s a dir, a la capacitat danalitzar-les objectivament, exercint la seva capacitat crtica, comparant-les i categoritzantles segons els elements que les componen, per fer, finalment, una valoraci de les seves qualitats plstiques, funcionals i de totes aquelles relacionades amb el fet artstic. Ladquisici daquests coneixements ha de servir perqu es cren mecanismes analtics que facin de filtre a tot all que abans era assimilat de manera irreflexiva i inconscient. En un segon nivell, permetr afavorir el desenvolupament de la seva sensibilitat esttica i gaudir de tot all que li ofereix lentorn visual i plstic. s precisament la capacitat de gaudir de tot aix el que hem de cercar com a objectiu per als nostres alumnes, ja que ens permetr poder estimular lalumnat envers ladquisici de conceptes senzills o altres de ms complexos. El concepte del saber fer pretn que tots els alumnes desenvolupin les seves capacitats expressives dins el seu entorn familiar i social. Per aquesta ra, es fa necessari tamb donar-los els coneixements mnims necessaris, no tan sols conceptuals, sin tamb procedimentals i instrumentals, que els permetin transmetre no exclusivament la capacitat de representar, sin tamb de crear i dexpressar-se. Totes aquestes consideracions generals shaurien de lligar, sempre que fos possible, amb el substrat cultural de la nostra comunitat, amb les manifestacions de lart popular i de lartesania prpia del nostre poble. A ms dels continguts propis de lrea, el nostre currculum inclou els continguts transversals, com a plantejament interdisciplinari, en la lnia duna educaci integral i ms globalitzada. Tant en el desenvolupament dels continguts propis de lrea com en aquells de caire transversal shaur de tenir en compte, necessriament, el procs evolutiu dels alumnes en aquesta etapa de ladolescncia, dels dotze als setze anys, collectiu amb capacitats, nivells, situacions sociofamiliars, actituds i expectatives ben diferents. Perode tamb de transici entre la infncia i la joventut, entre la dependncia i lautonomia, entre la realitat i la utopia, entre el pensament concret i labstracte. Des de lrea de plstica, i conseqents amb tots els canvis que aniran forjant la nova identitat de ladolescent, sintentar oferir al mateix temps una formaci comuna a tothom, per garantir la necessria integraci i la igualtat doportunitats, i una formaci diversificada que respongui als interessos, a les capacitats i als diferents ritmes daprenentatge de lalumnat. En letapa anterior, la nostra rea sha treballat de forma intutiva, i ha donat resposta a propsits de caire explorador com aprendre a veure, descobrir lentorn o lexpressi personal. Enllaant amb aquella etapa, i duna forma progressiva, en letapa de lESO es consideren fonamentals dos tipus daccions: les que instrumentalitzen els continguts de lrea com a llenguatge i atenen situacions especfiques de comunicaci i expressi, i aquelles altres accions que dinamitzen una part del coneixement, tot desenvolupant aptituds creatives,

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10511

enginy, imaginaci, intuci, actituds de reflexi i dautonomia. Finalment, el desenvolupament dels continguts de lrea, en les seves dues lnies del saber veure i del saber fer, no t com a objectiu final la formaci dartistes, ni una formaci acadmica gaire especialitzada, objectiu destudis posteriors, per s que contribuir al desenvolupament daquelles capacitats dels alumnes que els permetin una formaci professional de base dins el camp de lexpressi plstica i visual i en tot el seu ventall de possibilitats: publicitat, cmic, televisi, cinema, fotografia, disseny, dibuix, pintura, escultura, arquitectura. Leducaci plstica i visual connecta lalumnat amb lextens mbit de la cultura de la imatge, lart, els mitjans de comunicaci i les tecnologies audiovisuals. El llenguatge visual i plstic ha de constituir un mitj de comunicaci que lalumnat ha dutilitzar des de qualsevol rea de treball, tant a lescola com, posteriorment, en actuacions laborals. OBJECTIUS GENERALS Lrea dEducaci plstica i visual en letapa deducaci secundria obligatria t per objecte contribuir a desenvolupar en lalumnat les capacitats i actituds segents: 1. Percebre i interpretar crticament les imatges i les formes del seu entorn, i ser sensibles a les seves qualitats evocadores, plstiques, esttiques i funcionals. 2. Apreciar el fet artstic en general com a font de gaudi esttic i com a part integrant dun patrimoni cultural, i contribuir activament al respecte, la conservaci, divulgaci i millora daquest. 3. Conixer, apreciar i valorar el patrimoni artstic i cultural de les Illes Balears, com a base de la nostra identitat i idiosincrsia i contribuir-ne activament a la defensa, la conservaci i el desenvolupament, acceptant la convivncia amb valors artstics propis daltres cultures que coexisteixen amb la nostra, per fer de la diversitat un valor enriquidor i integrador. 4. Desenvolupar la creativitat i expressar-la, preferentment, amb la subjectivitat del seu llenguatge personal, utilitzant els codis, la terminologia i els procediments del llenguatge visual i plstic, amb la finalitat denriquir les seves possibilitats de comunicaci. 5. Interpretar les relacions del llenguatge visual i plstic amb altres llenguatges i cercar la manera personal i expressiva ms adequada per comunicar les troballes obtingudes. 6. Respectar, apreciar i aprendre a interpretar altres maneres dexpressi visual i plstica distintes de la prpia i de les formes dominants a lentorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar judicis o adquirir criteris personals que permetin a lalumnat actuar amb iniciativa. 7. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, inters i tolerncia, superant inhibicions i prejudicis i rebutjant discriminacions o caracterstiques personals o socials. 8. Valorar la importncia del llenguatge visual i plstic com a mitj dexpressi i comunicaci, per tant, de vivncies, sentiments i idees, per superar inhibicions i apreciar-ne la contribuci a lequilibri i el benestar personals. 9. Apreciar les possibilitats expressives que ofereix la investigaci amb diverses tcniques plstiques i visuals, valorant lesfor de superaci que comporta el procs creatiu. 10. Planificar, individualment o conjuntament, les fases del procs de realitzaci duna obra, analitzar-ne els components per adequar-los als objectius que es pretenen aconseguir, i revisar, en acabar, cadascuna de les fases. 11. Conixer els continguts transversals comuns a totes les rees i assumirlos com a integrants de leducaci global, com tamb des del punt de vista particular que es pugui donar des de lrea dEducaci plstica i visual. CONTINGUTS El llenguatge visual, ms universal que el verbal, s avui crucial com a mitj de comunicaci en la nostra cultura de la imatge. Els nous sistemes de comunicaci multidimensional requereixen una imaginaci visual que fa necessari i imprescindible laprenentatge daquest llenguatge. Aquest coneixement ha de permetre assimilar lentorn visual i plstic amb una actitud crtica i reflexiva. Laccs ms profund a la realitat i la capacitat de distanciament crtic respecte daquella possibilitaran en darrer terme interpretar i elaborar missatges de caire subjectiu i objectiu. Lapreciaci i el gaudi dels valors esttics del patrimoni natural i cultural podr assolir-se des del desenvolupament daptituds creatives, enginy, imaginaci, intuci i actituds de reflexi i autonomia. Aquestes aptituds no tan sols shan de dur a terme dins el camp de lart tradicional, sin tamb dins els entorns laborals diversos (arquitectures, disseny industrial, modes, publicitat, informtica grfica, etc.), a manera de formaci professional de base. La percepci visual i la creaci dimatges, la lectura de formes i imatges i la producci dobres de creaci, el saber comprendre/saber veure i el saber expressar-se/saber fer, sn les dues lnies que configuren la nostra rea. El

saber veure implica dos processos: la percepci visual immediata i la comprensi conceptual o interioritzaci dall percebut. Mentre que el saber fer implica igualment altres dos processos: la representaci i lexpressi, els quals necessiten la instrumentaci, la lectura, lanlisi, la interpretaci i lelaboraci dimatges. Aquests quatre processos permeten sistematitzar els continguts de lrea, segons tres eixos interrelacionats: la sintaxi dels llenguatges visuals i plstics; lexploraci, anlisi i apreciaci de lentorn visual i plstic, i la utilitzaci i lanlisi de tcniques i procediments expressius. La sintaxi dels llenguatges visuals i plstics fa referncia bsicament al coneixement dels elements del codi visual. Conv comenar per lestudi i la comprensi dels elements que configuren el llenguatge visual i plstic per arribar desprs a larticulaci daquest en distintes composicions amb una finalitat expressiva o descriptiva, i arribar tamb a lanlisi estructural dels distints missatges visuals transmesos per diferents mitjans dexpressi i de comunicaci. Quant a lexploraci, anlisi i apreciaci de lentorn visual i plstic, conv partir de lexploraci i anlisi de determinats aspectes de lentorn natural i cultural de lalumnat, perqu pugui anar millorant gradualment la prpia percepci de la realitat fins a arribar a una anlisi i apreciaci, de carcter ms general, dels valors emotius i funcionals de les imatges i les formes. La utilitzaci i lanlisi de tcniques i procediments expressius comenaran amb lexperimentaci manual amb materials, que anir unida a procediments danlisi de les distintes tcniques i els distints materials de lexpressi plstica i visual. Per establir una srie didees centrals que proporcionin continutat en el tractament dels continguts de lrea, aquests tres eixos estructurals, juntament amb els processos cognitius abans esmentats, se sistematitzen i es presenten organitzats en blocs. Els continguts se seqencien segons els diferents moments evolutius de la persona, mentre que els blocs de continguts es mantenen al llarg de tota letapa, de manera que lalumne pugui relacionar i progressar, i reprendre cada nou procs all on es qued anteriorment, per assolir majors nivells de complexitat. En el primer cicle, siniciar el procs de sensibilitzaci envers el contingut plstic de lentorn de lalumne, i lacostament al significat dels missatges visuals es far des del que s concret, determinant els elements constitutius mitjanant un reconeixement i diferenciaci daquests, per augmentar aix les capacitats perceptives. Es tractar, al mateix temps, que lalumne descobreixi les possibilitats expressives de les formes reals i la seva interpretaci, i aix estimular la seva capacitat creativa. Tamb, en aquesta primera etapa, lalumne anir adquirint algunes habilitats en ls dels distints mitjans expressius o destreses del llenguatge plstic. En el segon cicle, en el tercer curs de secundria, lalumne aprofundir en la percepci, analitzant lentorn natural i cultural, sintetitzant els elements constitutius en un procs creatiu personal. Els continguts es presenten segons conceptes, procediments i actituds, valors i normes. No obstant aix, pel fet de ser una rea procedimental, el desenvolupament i laprenentatge dels conceptes es far per mitj dels procediments (instrumentaci i tcniques) i dels aspectes actitudinals. Els continguts de lrea permetran connectar lalumne amb la cultura de la imatge, lart, els mitjans de comunicaci i les tecnologies audiovisuals. En el cas que sopti per impartir aquesta rea sols en un curs del primer cicle, i reduir aix el nombre del professorat, els continguts que shan dimpartir en aquest nic curs seran els de tot el cicle. Primer curs ELEMENTS CONFIGURATIUS DELS LLENGUATGES VISUALS Conceptes 1. La lnia com a element configurador de formes. 2. La textura: identificaci de la forma per mitj de la textura. Textures naturals i artificials. 3. El color. Colors primaris i secundaris. 4. El color com a mitj dexpressi. Procediments 1. s dels distints instruments utilitzats en la representaci graficoplstica. 2. Utilitzaci de la lnia i el pla com a element expressiu en la representaci de formes. 3. Observaci i interpretaci plstica de distintes formes naturals i artificials mitjanant grafismes. 4. Observaci i representaci de formes per mitj de la textura. 5. Iniciaci al simbolisme del color: el color en la natura i en els objectes. 6. Obtenci de matisos de color: mescles. 7. Utilitzaci de grafismes, textures i color en la representaci de lentorn natural prxim.

10512

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

3. Utilitzaci i maneig dinstruments adequats a cada tcnica. Actituds, valors i normes Actituds, valors i normes 1. Curiositat i inters per descobrir el valor subjectiu del color en alguns missatges graficoplstics. 2. Tendncia a explorar en lobtenci de matisos en el color i en textures naturals i artificials. 3. Cura per elaborar representacions grfiques i plstiques que denotin ordre i netedat. 4. Inters per descobrir aspectes visuals significatius de lentorn natural prxim. REPRESENTACI DE FORMES. FORMES PLANES Conceptes Conceptes 1. La bidimensionalitat: formes i figures planes. Classificaci de les formes. 2. Estructura de la forma. Direccions: vertical, horitzontal, obliqua. 3. Concepte de mesura. Transport de mesures: fonament de ls del comps. 4. La circumferncia. Divisi de la circumferncia. 5. Formes poligonals. Triangles. Quadrilters. Procediments 1. Representaci en el pla de figures simples: triangles, quadrilters. 2. Observaci de formes i de les direccions implcites. 3. Observaci i representaci de formes: formes naturals i formes artificials. 4. Traat correcte de formes geomtriques senzilles. 5. Traat i divisi de la circumferncia. 6. s dels distints instruments utilitzats en la representaci graficoplstica. Actituds, valors i normes 1. Valoraci de la precisi, del rigor i de la netedat en les representacions que aix ho requereixin. ESPAI I VOLUM Conceptes 1. Concepte espacial. Relacions a prop/lluny entre formes planes: per canvi de mida, per superposici i per contrast. Procediments 1. Anlisi de la distribuci de les formes en lespai. 2. Planificaci dexperincies en la variaci de les mides relatives en relaci amb la forma. 3. Representaci en un suport bidimensional de sensacions de volum i distncia utilitzant relacions espacials. 4. Representaci de lespai a partir dagrupacions per contrast o analogia de formes, diferncies de dimensi, superposicions i transparncies de plans. Actituds, valors i normes 1. Confiana en les prpies possibilitats. 2. Curiositat davant illusions visuals de formes, colors i dimensions observats en distints contextos. 3. Disposici favorable per realitzar representacions de manera precisa, ordenada i neta. PROCEDIMENTS I LLENGUATGES VISUALS Conceptes 1. Apropament al lxic propi de lrea. 2. Apropament experimental a distints mitjans dexpressi graficoplstics: llapis de grafit, de color, retoladors. Procediments Actituds, valors i normes 1. Introducci a la diversitat de tcniques i instruments en la representaci graficoplstica. 2. Organitzaci del treball plstic i dels materials necessaris. 1. Curiositat i inters per descobrir el valor del color i les textures en les obres dart. TCNIQUES UTILITZATS EN ELS 1. Identificaci dels distints llenguatges visuals: canals de comunicaci de masses: premsa, TV, disseny grfic, arts plstiques i noves tecnologies. 2. Finalitats dels llenguatges visuals: informativa, comunicativa, expressiva i esttica. 3. La percepci visual. Relaci forma/entorn. Relacions de formes entre si. Procediments 1. Reconeixement dels elements bsics del codi visual. 2. Utilitzaci de forma comprensiva del valor semntic dels elements bsics del codi visual. 3. Anlisi dels elements comuns als llenguatges visuals especfics. 4. Interpretaci de missatges presents a lentorn prxim. 5. Estudi i interpretaci de representacions plstiques de lentorn natural prxim. 6. Elaboraci de formes visuals i plstiques a partir dels propis mitjans. 7. Exploraci de possibles significats de la imatge, segons el seu context: expressiu/emotiu i referencial. 8. Anlisi de les relacions entre formes i daquestes amb lentorn. Actituds, valors i normes 1. Apreciaci de la contribuci dels llenguatges visuals per augmentar les possibilitats de comunicaci. 2. Inters per fer un s personal i creatiu dels llenguatges visuals. 3. Rebuig davant la utilitzaci que es fa en la publicitat de formes i continguts que mostrin discriminacions sexuals, racials o socials. ELEMENTS CONFIGURATIUS DELS LLENGUATGES VISUALS Conceptes 1. La lnia com a element configurador de formes. 2. Textures visuals i tctils. 3. El color. El cercle cromtic. Gammes cromtiques. 4. El color com a representaci i el color com a sistema codificat. Procediments 1. s de distints instruments utilitzats en la representaci graficoplstica. 2. Utilitzaci de la lnia i el pla com a element expressiu de la representaci de formes. 3. Observaci i representaci de formes. 4. Diferenciaci de textures visuals i tctils i el seu perfil o contorn visual. Qualitats expressives. 5. Obtenci de textures tctils: materials del modelatge i qualitats expressives. 6. Observaci i anlisi de gammes de color i textures en obres dart. 7. Estudi i observaci de la utilitzaci de la lnia, la textura i el color en la representaci de paisatges i entorns naturals prxims. 8. Investigaci experimental de mescles de color com tamb de textures. 9. Anlisi i aplicaci de la simbologia del color i lestudi del color com a sistema codificat. 10. Alteraci en la saturaci del color mitjanant mescles per aconseguir diferents tons. 11. Coneixement dels colors fonamentals, de les gammes fredes i clides i dels tons alts i baixos a partir de mescles. 1. Participaci en processos de producci collectiva. 2. Gaudi en el procs de realitzaci artstica. 3. Respecte per les normes de conservaci dinstruments, materials i espais. Segon curs EL LLENGUATGE VISUAL

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10513

2. Inters per explorar en lobtenci de matisos, en el color i en les textures. 3. Inters per la utilitzaci de la textura i el color en la representaci de lentorn prxim amb finalitats expressives. REPRESENTACI DE FORMES. FORMES PLANES

2. Utilitzaci de distints mitjans dexpressi graficoplstics: llapis de grafit, de color, retoladors, pastels, tinta, ceres, pintures al tremp, collage. 3. Apropament experimental a distints tipus de suports graficoplstics: paper, fusta, cart, etc. Procediments

Conceptes 1. La bidimensionalitat: representaci de formes i figures planes. 2. Estructura de la forma. Direccions. Relaci entre direccions: parallelisme, angles, bisectriu, perpendicularitat, mediatriu. 3. Concepte de mesura. Divisi dun segment: teorema de Tales. Equidistncies. 4. Formes poligonals. Construcci de polgons regulars inscrits. 5. Igualtat i semblana. Procediments 1. Traats geomtrics elementals: paralleles, angles, bisectrius, perpendiculars, mediatrius. 2. Coneixement i aplicaci del teorema de Tales en els problemes de segments. 3. Transport de mesures i aplicaci del concepte de proporcionalitat. 4. Construcci de polgons regulars inscrits. 5. Aplicaci dels conceptes digualtat i de semblana en la creaci de formes geomtriques senzilles. 6. Traat correcte de formes geomtriques planes. Actituds, valors i normes 1. Valoraci de la precisi, rigor i netedat en la realitzaci de representacions que aix ho requereixin. ESPAI I VOLUM Conceptes 1. Concepte despai: percepci i representaci. 2. Perspectiva cnica. Punt de vista i punts de fuga. 3. Incidncia de la llum en la percepci. Valor expressiu i representatiu de la llum en formes i ambients. Procediments 1. Representaci de sensacions de volum en un suport bidimensional. 2. Utilitzaci del clarobscur per suggerir espai i volum. 3. Observaci de la llum: natural i artificial. Posici i incidncia en els objectes. 4. Estudi dombres i del clarobscur. 5. Estudi del clarobscur en lart. 6. Realitzaci de variacions en ambients i formes manipulant la llum. 7. Representaci de lespai natural prxim a partir de lestudi de la llum i de la seva incidncia en les modulacions de lambient. 8. Representaci de lespai a partir de la perspectiva cnica: aplicaci en la representaci delements arquitectnics prxims senzills. 9. Aplicaci en configuracions bidimensionals de lespai ple i lespai buit. 10. Observaci de lespai i realitzaci dapunts del natural de paisatges i dobjectes utilitzant la perspectiva cnica. Actituds, valors i normes 1. Disposici favorable per realitzar representacions de manera precisa, ordenada i neta. 2. Curiositat per descobrir el valor configurador i expressiu del clarobscur. 3. Sensibilitzaci davant les variacions visuals produdes per canvis lumnics. 4. Valoraci de la repercussi dels canvis de distncia, orientaci, etc., en els valors emotius i daparena en volums i ambients. 5. Esfor per desenvolupar les capacitats espacials per visualitzar formes tridimensionals. TCNIQUES I PROCEDIMENTS LLENGUATGES VISUALS Conceptes 1. Coneixement del lxic propi de lrea. UTILITZATS EN ELS 1. La lnia. La lnia com a element expressiu. 2. La textura: qualitats expressives. Textures orgniques i geomtriques. 3. El color. El color com a fenomen fsic i visual: mescles additives i subtractives. Colors complementaris. Valor expressiu, representatiu i codificat. 1. Organitzaci del treball plstic i elaboraci dun pla amb el procs que sha de seguir. 2. s i maneig dels instruments adequats a cada tcnica. 3. Exploraci de les possibilitats dels nous mitjans tecnolgics. Actituds, valors i normes 1. Participaci en processos de producci collectiva. 2. Gaudi en el procs de producci artstica. 3. Respecte per les normes ds i conservaci dinstruments, materials i espais. Tercer curs EL LLENGUATGE VISUAL Conceptes 1. La imatge com a mitj dexpressi, comunicaci i coneixement. 2. Lectura dimatges. Estructura formal. Maneres dexpressi. 3. Smbols i signes en els llenguatges visuals. Anagrames, logotips, marques i pictogrames. Signes convencionals: senyals. Significants i significats. Procediments 1. Aprofundiment en la percepci visual: observaci analtica i funcional, observaci defectes visuals. 2. Aprofundiment en la comprensi del llenguatge i en la comunicaci visual. 3. Estudi de lexpressi plstica: el dibuix, tipus de tra, lesbs, lapunt del natural, estils. 4. Estudi de lestructura, qualitats i classificaci de la forma. 5. Estudi de la intencionalitat i significat de les imatges: missatge visual analgic, simblic, abstracte. 6. Estudi de la funci de les imatges: descriptiva, informativa, esttica. 7. Elaboraci de signes i smbols. 8. Anlisi de les informacions visuals presents en la realitat prxima. 9. Anlisi dels missatges esttics de lentorn, amb la intenci de diferenciar elements propis daltres provinents daltres cultures. 10. Distinci entre imatge i realitat per mitj de la comprensi de conceptes. 11. Diferenciaci dels distints estils i tendncies de les arts visuals. 12. Anlisi i interpretaci dillusions ptiques en la relaci reversible figura/fons i en la representaci de figures impossibles. Actituds, valors i normes 1. Valoraci crtica de la publicitat davant laugment dalgunes necessitats de consum i la utilitzaci que fa de continguts i formes que denoten una discriminaci sexual, social o racial. 2. Valoraci dels llenguatges visuals per augmentar les possibilitats de comunicaci. 3. Curiositat davant les noves tendncies de disseny que milloren la qualitat de vida. 4. Inters per conixer qualsevol manifestaci artstica. 5. Valoraci de les influncies artstiques i culturals daltres cultures que coexisteixen amb la nostra en la configuraci de la prpia cultura, especialment pel que fa als valors artstics i esttics. 6. Valoraci de lesfor que requereix lelaboraci. 7. Inters per trobar, observar i analitzar illusions visuals en diferents contexts. ELEMENTS CONFIGURATIUS DELS LLENGUATGES VISUALS Conceptes

10514

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

Procediments 1. Estudi de les qualitats emotives i expressives de la lnia i la textura i les aplicacions daquestes en lart. 2. Investigaci experimental a partir de lobtenci de matisos de color mescles additives i subtractives, i de lobtenci de textures naturals i artificials. 3. Percepci visual del color: dinmica i visibilitat dels colors. 4. Estudi de les qualitats del color: to, valor, saturaci. 5. Estudi del color en lart. 6. Elaboraci de mescles ternries: harmonies i contrasts. 7. Exploraci dels grisos cromtics i valors emotius del color i de la llum. 8. Identificaci de la forma per mitj de lexpressivitat de la textura. 9. s de tcniques visuals complexes. 10. Experimentaci amb gammes de colors. 11. Utilitzaci dels matisos de color en la representaci de paisatges i entorns naturals prxims. 12. Experimentaci grfica a partir dels elements bsics dexpressi. Actituds, valors i normes

ascendent, descendent. 2. Realitzaci de composicions tenint en compte la proporci, lescala i el ritme. 3. Estudi de criteris bsics per compondre: simetria, equilibri, pes visual de massa i color. 4. Anlisi de diverses propostes compositives dobres dart. 5. Descripci i identificaci dels elements compositius de diferents tipus i comentari personal sobre aquests. Actituds, valors i normes 1. Inters per conixer els criteris bsics de composici. 2. Disposici oberta per a la realitzaci dexperincies de composici. 3. Participaci en situacions dintercanvi dopinions sobre elements bsics de la composici dobres dart. 4. Inters per identificar lorganitzaci interna de missatges graficoplstics o visuals. 5. Valoraci de la importncia de la mesura de les formes en les composicions. ESPAI I VOLUM

1. Sensibilitat davant les manifestacions del color i la llum en objectes, en la natura i en ambients urbans prxims. 2. Reconeixement del valor expressiu de la textura. 3. Recerca de solucions personals en enfrontar-se a representacions grfiques i plstiques. REPRESENTACI DE FORMES. ANLISI I REPRESENTACI DE FORMES Conceptes 1. Formes geomtriques i formes orgniques. 2. Estructura de la forma. Formes poligonals. Formes corbes en la natura i en lart. 3. Proporci. 4. Repetici i ritme: concepte de mdul. Estructures modulars. Xarxes poligonals: formes modulars bidimensionals bsiques. Procediments 1. Utilitzaci de formes geomtriques poligonals en la realitzaci de motius decoratius. 2. Relaci de conceptes geomtrics senzills amb les seves aplicacions en objectes simples, en lornamentaci, en elements urbanstics o en la natura. 3. Observaci de la natura i realitzaci dapunts del natural de formes orgniques. 4. Estudi de formes corbes en lart. 5. Estudi de la proporci en les formes: percepci de mesures i escales, igualtat, semblana, simetria. 6. Aplicaci de la proporci en lestudi de la figura humana. 7. Anlisi de la proporci dun objecte. 8. Establiment de les relacions de proporci entre les distintes parts duna mateixa forma. 9. Realitzaci de composicions plstiques aplicant conceptes de ritme. 10. Estudi del mdul com a unitat de mesura i aplicaci en xarxes poligonals bsiques. 11. Organitzaci geomtrica del pla a partir destructures modulars bsiques. 12. Realitzaci de composicions modulars a partir dun mdul. 13. Aplicaci de ritmes en estructures decoratives. Actituds, valors i normes 1. Reconeixement de la importncia dordenar formes de diferents camps visuals. 2. Esfor per presentar els treballs de manera rigorosa, ordenada i precisa. 3. Esfor per superar estereotips i convencionalismes en la representaci de la figura humana. LA COMPOSICI Conceptes 1. Organitzaci de la forma i el seu entorn en el pla. Procediments 1. Estudi dels diferents tipus de ritmes visuals: continu, discontinu, altern,

Conceptes 1. Representaci objectiva de formes tridimensionals. Sistema didric: vistes de slids senzills. 2. Perspectiva cnica. Fonaments del sistema. Procediments 1. Anlisi dels fonaments del sistema didric i les seves aplicacions. 2. Realitzaci de dibuixos analtics de planta, alat i vistes laterals. 3. Anlisi dels fonaments del sistema cnic i les seves aplicacions. 4. s de la perspectiva cnica en la representaci de formes geomtriques simples, de la sensaci despai. 5. s de la perspectiva cnica en la representaci delements arquitectnics de lentorn prxim. 6. Estudi de les aplicacions de la representaci objectiva de la forma. Actituds, valors i normes 1. Inters per descobrir els valors daparena i emotivitat en ambients, quan es modifica lorientaci, la distncia i el punt de vista. 2. Esfor per desenvolupar les capacitats espacials per visualitzar formes tridimensionals. 3. Valoraci de la representaci objectiva de la forma. TCNIQUES I PROCEDIMENTS LLENGUATGES VISUALS Conceptes 1. Coneixement i utilitzaci de les tcniques graficoplstiques: tcniques seques i humides. 2. Identificaci i utilitzaci de distints suports, segons les intencions expressives i descriptives de la representaci. Procediments 1. Planificaci del treball segons la tcnica seleccionada. 2. Realitzaci dexperincies utilitzant materials diversos. 3. Identificaci en obres grfiques i plstiques del suport sobre el qual estan realitzades i el tipus de material. 4. Experimentaci amb diversos materials combinant-los amb finalitats expressives. Actituds, valors i normes 1. Tendncia a classificar els treballs seleccionant, segons les seves caracterstiques, les tcniques, els instruments i els materials necessaris. 2. Gust per la realitzaci dexperincies dinvestigaci amb materials diversos. 3. Valoraci de les possibilitats expressives que aporta la realitzaci de treballs en equip. APRECIACI DEL PROCS DE CREACI DE LES ARTS VISUALS Conceptes UTILITZATS EN ELS

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10515

Actituds, valors i normes 1. Diferenciaci dels processos expressius de les tcniques graficoplstiques. Procediments 1. Determinaci dels valors plstics i esttics que destaquen en una obra. 2. Exploraci i anlisi de realitats visuals i plstiques. 3. Observaci i valoraci dobres artstiques de lentorn prxim, del patrimoni artstic i cultural, com tamb dexpressions contempornies. 4. s del lxic propi de lrea per transmetre informacions i missatges sobre diferents obres artstiques. Actituds, valors i normes 1. Reconeixement de lesfor que exigeix lelaboraci dalgunes obres artstiques. 2. Inters per descobrir dimensions esttiques i qualitats expressives en lentorn habitual. 3. Apreciar i valorar el nostre patrimoni artstic i cultural, per contribuirne a la defensa, la conservaci i el desenvolupament. 4. Acceptaci i valoraci de les influncies que exerceixen els valors artstics propis daltres cultures que coexisteixen amb la nostra. 5. Respecte per les obres dels companys i per maneres dexpressi diferents de la nostra. Quart curs EL LLENGUATGE VISUAL Conceptes 1. Lectura dimatges. La imatge representativa i simblica: funci sociocultural de la imatge en la histria. Apropament als mitjans de comunicaci i a les noves tecnologies. Interacci entre els distints llenguatges: plstic, musical, verbal, gestual. El dibuix tcnic en la comunicaci visual: mbit ds dels distints sistemes. Procediments 1. Anlisi de la sintaxi dels llenguatges visuals especfics: mitjans de comunicaci de masses. 2. Anlisi dels trets particulars dels llenguatges i suports en fotografia, vdeo, cinema, televisi, cmic, fotonovella. 3. Estudi dels elements de la comunicaci visual: relaci entre realitat i imatges, codis i contextos, formaci sociocultural de les imatges, percepci visual i efectes visuals. 4. Estudi de lexpressi plstica: recursos grfics expressius, transformaci i manipulaci dimatges. 5. Interpretaci plstica dobres dart. 6. Estudi dels elements de lart seqencial: imatge i seqncia; llenguatge i elements del cmic; narraci en vinyetes: enquadrament, punt de vista, elements cintics, gests, postures, muntatge, gui, art final. 7. Realitzaci de narracions grfiques aplicant els conceptes de seqncia, enquadrament i punt de vista. 8. Estudi i experimentaci de les possibilitats expressives de la fotografia: registre dimatges, illuminaci, enquadrament, aplicacions tcniques. 9. Estudi de les estructures del llenguatge del cinema i dels gneres. 10. Estudi de la imatge de vdeo i la gravaci magntica. 11. Estudi de la imatge televisiva: tipus de televisi. 12. Estudi dels fonaments del disseny: tipus de disseny. 13. Estudi de la imatge digital. 14. Realitzaci dun projecte audiovisual en grup. 15. Anlisi dels elements ms complexos en alguns llenguatges visuals especfics. 16. Interpretaci de signes convencionals del codi visual presents a lentorn. 17. Anlisi duna imatge tenint en compte alguns elements bsics constitutius de la sintaxi visual. 18. Establiment de relacions entre la imatge i el seu contingut. 19. Utilitzaci de recursos grfics per a la creaci dimatges. 20. Creaci i manipulaci dimatges amb ordinador. 21. Utilitzaci dInternet per a la recerca dimatges: bases dimatges. 22. Exercitaci de la retentiva visual tenint en compte la capacitat perceptiva. 23. Experimentaci amb efectes visuals cintics. 24. Interpretaci de plnols tcnics: arquitectura, mapes, disseny. 25. Anlisi dels factors que incideixen en un producte artstic. 1. Esfor per reconixer, utilitzar i respectar adequadament els signes de comunicaci visual presents a lentorn. 2. Esfor per desenvolupar la creativitat en lmbit de lexpressi artstica i en el joc amb les imatges. 3. Constncia en els treballs i en el reconeixement de la importncia del procs de creaci en una obra plstica. 4. Valoraci dels llenguatges visuals per augmentar les possibilitats de comunicaci. 5. Inters per conixer qualsevol manifestaci artstica. ELEMENTS CONFIGURATIUS DELS LLENGUATGES VISUALS. ELS ELEMENTS GRAFICOPLSTICS COM A VEHICLE PER A LANLISI I LA CREACI DIMATGES Conceptes 1. La lnia. La lnia com a element estructurador de la forma: encaix. La lnia com a abstracci de la forma. Carcter expressiu del tra i el grafisme en la utilitzaci de la lnia. 2. La textura. Utilitzaci de tcniques especfiques (trames, plantilles). 3. El color. Simbolisme i psicologia del color: aplicaci del color segons cada camp: industrial, artstic, senyals. Incidncia del color en la composici: relativitat i apreciacions objectives i subjectives. El color com a configurador dambients. Procediments 1. Exploraci del signe grfic amb distints procediments. 2. s del llenguatge visual amb fins expressius i descriptius. 3. Aprofundiment en lexploraci del color per mitj de diferents tcniques i procediments. 4. Elaboraci de textures artificials i geomtriques amb fins expressius. 5. Utilitzaci de tcniques apropiades per a la representaci de formes naturals diferents i experimentaci amb diversos materials. 6. Establiment de les diferncies dels distints matisos de color per mitj dassociacions cromtiques. 7. Realitzaci de variacions en ambients i formes manipulant el color, per canviar el significat de les imatges. 8. Estudi de la relaci color i disseny. Actituds, valors i normes 1. Disposici per investigar amb materials i textures. 2. Esfor per superar estereotips i convencionalismes referits a ls del color. 3. Curiositat per descobrir el valor objectiu i subjectiu del color en els missatges graficoplstics i visuals. REPRESENTACI DE FORMES. ANLISI I REPRESENTACI DE FORMES Conceptes 1. Estructura de la forma. Estructura de formes naturals complexes: ramificaci, translaci, expansi. 2. Comparaci de la forma. Concepte de cnon, mesura o mdul. Proporcionalitat i escales. Estudi de proporcionalitat en lart. Possibilitats expressives: desproporcions i deformacions. 3. Representaci de la forma. Representaci icnica. Configuraci abstracta. 4. Representaci tcnica de formes planes, polgons regulars i corbes. Procediments 1. Estudi de la forma en la natura: estructures vegetals i minerals. 2. Aplicaci de la proporcionalitat a la representaci dobjectes, la figura humana, animals, paisatges. 3. Anlisi de la proporci en diverses obres dart. 4. Realitzaci de modificacions de proporci en la representaci de diferents formes amb finalitats expressives. 5. Exploraci en la representaci icnica i abstracta de la realitat. 6. Utilitzaci de la lnia com a element descriptiu per mitj del dibuix cientfic. 7. Estudi de lequilibri i el moviment en la representaci de la figura humana: encaix i ritmes, retrat i caricatura.

10516

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

8. Estudi de la figura humana en les obres dart. Actituds, valors i normes 1. 2. 3. 4. Inters per la representaci objectiva de la forma. Presentaci dels treballs de manera ordenada, precisa i rigorosa. Curiositat i inters pel dibuix cientfic. Rigor en la utilitzaci descales. 1. Tcniques i materials graficoplstics (bidimensionals i tridimensionals). Els pigments. Els aglutinants. Els dissolvents. La matria en la forma volumtrica. Procediments 1. Organitzaci del treball plstic, de lespai de treball i dels materials necessaris. 2. Realitzaci dexperincies amb diversos materials. 3. Utilitzaci i maneig dinstruments adequats a cada tcnica. 4. Construcci de volums i formes expressives volumtriques amb materials diversos: amb paper, amb materials de modelatge, de rebuig, etc. 5. Aproximaci al volum realitzat tridimensionalment: construcci de maquetes. 6. Estudi i anlisi de suports qumics, magntics i tcniques de la imatge fixa i en moviment. 7. Estudi dels trets particulars dels llenguatges i suports ds ms freqent en el cmic, la fotografia, el cinema, la televisi, la publicitat. 8. Realitzaci desbossos necessaris per a la realitzaci dart final. 9. Invenci i experimentaci amb materials audiovisuals. Actituds, valors i normes 1. Tendncia a classificar els treballs seleccionant, segons les seves caracterstiques, les tcniques, els instruments i materials pertinents. 2. Gust per la realitzaci dexperincies dinvestigaci amb materials diversos. 3. Reconeixement de les possibilitats expressives dels diferents materials i processos artstics. 4. Valoraci de les possibilitats expressives que aporta la realitzaci de treballs en equip. APRECIACI DEL PROCS DE CREACI DE LES ARTS VISUALS. PROCS DE CREACI Conceptes 1. Fases duna obra. Esbs, gui, maqueta. Realitzaci. Acabat. 2. Fases dun projecte tcnic. Croquis. Projecte. Presentaci final. Procediments 1. Realitzaci desbossos i maquetes en el procs de creaci duna obra. 2. Observaci i reflexi sobre els elements duna obra. 3. Planificaci de les distintes fases que shan de seguir per a la realitzaci duna obra. 4. Realitzaci de croquis, dibuixos acotats, plnols finals dun projecte tcnic. 5. Aprofundiment en distints camps del disseny: arquitectnic, grfic, industrial. 6. Anlisi dels factors que incideixen en un producte artstic. 7. Anlisi del procediment expressiu ms adequat a les finalitats. 8. Diferenciaci dels distints estils i tendncies de les arts visuals. 9. Observaci i valoraci dobres artstiques de lentorn prxim, del patrimoni artstic i cultural com tamb dexpressions contempornies. Actituds, valors i normes 1. Inters per conixer qualsevol manifestaci artstica. 2. Valoraci de lesfor que requereix lelaboraci dalguns productes artstics. 3. Perseverana en la recerca de dimensions esttiques i les qualitats expressives dambients urbans i naturals. 4. Apreciaci, gaudi i respecte del patrimoni histric, cultural i artstic. 5. Apreciar i valorar el nostre patrimoni artstic i cultural, i contribuir a la seva defensa, conservaci i desenvolupament. 6. Acceptaci i valoraci de les influncies que exerceixen els valors artstics propis daltres cultures que coexisteixen amb la nostra. 7. Respecte per les obres dels companys i per maneres dexpressi diferents de la nostra. 8. Valoraci crtica de les distintes manifestacions artstiques. 9. Constncia en els treballs i reconeixement de la importncia del procs de planificaci per resoldre problemes satisfactriament. CONTINGUTS TRANSVERSALS Els temes transversals sentenen com un conjunt de continguts que

LA COMPOSICI Conceptes 1. Criteris de composici. Elements que cal tenir en compte: pla bsic, centre visual, lleis de composici. Procediments 1. Estudi delements que intervenen en la composici: format, esquemes compositius, forma i fons, moviment, ritme, influncia de la llum. 2. Anlisi de la composici de diferents obres dart. 3. Estudi de lequilibri simtric i asimtric. 4. Aplicaci del concepte de simetria en els dibuixos analtics de formes naturals: simetria radial i axial. 5. Aplicaci del concepte dequilibri asimtric en la representaci de paisatges i moviments de la figura humana. 6. Aplicaci del concepte dequilibri en la realitzaci de composicions. 7. Creaci de ritmes dinmics: seqncies lineals per associaci o contrast delements formals. 8. Estudi destructures seqencials de muntatge. Actituds, valors i normes 1. Inters per identificar lorganitzaci interna de missatges graficoplstics o visuals. 2. Reconeixement de la importncia dordenar formes de diferents camps visuals. 3. Superaci de conceptes esttics i estereotips en la realitzaci de composicions. ESPAI I VOLUM. PERCEPCI I REPRESENTACI. EL VOLUM Conceptes 1. Volum. Formes tridimensionals. Sistemes de representaci. Sistema didric. Sistema axonomtric. Sistema cnic. Formes modulars tridimensionals. Procediments 1. Representaci dimatges a partir de la planta, lalat i les vistes laterals. 2. Utilitzaci de xarxes modulars bidimensionals i tridimensionals aplicades al disseny. 3. Exploraci de ritmes modulars tridimensionals i destructures derivades dels mduls. 4. Representaci tridimensional del volum a partir de tot tipus de materials volumtrics, amb finalitats expressives. 5. Realitzaci de construccions espacials o maquetes a partir de plnols tcnics. 6. Aplicaci dels diferents sistemes projectius en la representaci de figures volumtriques senzilles. 7. Aplicaci de la perspectiva prctica i la composici en lestudi del paisatge urb. Actituds, valors i normes 1. Valoraci dels diferents sistemes projectius per a la representaci objectiva i tcnica de la forma. 2. Valoraci i reconeixement del mdul en els distints camps del disseny. 3. Valoraci de la capacitat espacial per visualitzar formes tridimensionals. 4. Representaci de lespai arquitectnic prxim mitjanant la perspectiva cnica prctica. 5. Presentaci dels treballs de forma ordenada, precisa i rigorosa. TCNIQUES I PROCEDIMENTS LLENGUATGES VISUALS Conceptes UTILITZATS EN ELS

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10517

impregnen lactuaci educativa en general, ja que a causa del seu fort component actitudinal han de tractar-se des de totes les rees que formen el currculum. Es pretn proporcionar la comprensi dels diferents continguts transversals que impregnen tota leducaci i que sn comuns a totes les rees, per que poden presentar-se des de les diferents perspectives prpies de les diverses rees que configuren el currculum global de la secundria obligatria. Des de lptica artstica i esttica de lrea de plstica i des del desenvolupament de la sensibilitat i lesperit crtic, que ns lobjectiu fonamental, sintenta que lalumnat entengui, apreci i respecti tot el que s inherent als diferents continguts transversals, com a eines bsiques de socialitzaci i maduraci personal. En la formaci plstica i visual dels alumnes alguns dels continguts transversals adquireixen una major rellevncia: - Leducaci moral i cvica ha de ser la base i el punt de referncia entorn del qual girin els temes transversals. En la nostra rea, ats que una de les seves finalitats s la socialitzaci de lalumnat en el seu medi, assimilant lentorn visual i plstic en qu viu amb una actitud reflexiva i crtica, poden considerar-se estretament relacionades amb aquest tema totes aquelles actituds dirigides a la valoraci, el respecte i la conservaci del patrimoni cultural i a linters per relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, per prendre conscincia de lenriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres. - Quant a leducaci per la igualtat doportunitats, des daquesta rea sha de procurar valorar per igual, atenent els mateixos criteris, les aportacions dels alumnes i de les alumnes. Es perseguir leliminaci de qualsevol tipus de discriminaci i dintolerncia, no tan sols en el pla de les idees, sin sobretot en el de les conductes personals i socials, reflectides en la vida diria, en els mitjans de comunicaci, als centres de treball, als llocs doci, etc. s important fomentar en lalumnat linters per lanlisi crtica daquells continguts que denotin discriminaci sexual en el llenguatge per mitj de la imatge, com tamb dels estereotips que de forma inconscient es reflecteixen en els seus treballs, a fi de dur a terme una progressiva transformaci de les actituds. - Leducaci pel respecte i la igualtat dels drets i deures de les persones sha de treballar des de lrea de plstica fomentant la valoraci i el respecte de les aportacions de tots els alumnes, sigui quina sigui la seva formaci prvia i les seves circumstncies personals, socials i culturals. Sentendr el dret a lexpressi de les idees i els sentiments com un dret de tota persona, sense discriminacions, i es procurar inculcar pautes perqu els alumnes assumeixin com a deures la comprensi del llenguatge plstic com a eina bsica de comunicaci i la interpretaci crtica del que es transmet en els mitjans de comunicaci quant al respecte a idees i sentiments de tothom, rebutjant actituds contrries als drets i deures de les persones. - Leducaci intercultural sha dentendre en la nostra rea com el cam envers la universalitat del llenguatge visual i plstic, respectant les particularitats de les diferents cultures i subcultures. Laccs a travs dels potents mitjans de comunicaci com la televisi o lInternet a la informaci multicultural es produir amb una actitud crtica i activa, i no passiva ni indiferent, i sentendr com un factor denriquiment personal alhora que com a comprensi de maneres dexpressi, especialment artstiques i esttiques, distintes de la prpia. - Leducaci ambiental s un dels mbits on lrea pot fer un major mfasi i no sha de referir a lmbit de la natura en general, sin que ha de tenir en compte els mbits ms propers i concrets en qu es mou lalumnat: la localitat, el barri, la casa, el collegi, etc. s fonamental inculcar pautes dactuaci i comportament dirigides a respectar el medi ambient, alhora que ampliar i millorar, per mitj del llenguatge plstic, les possibilitats de comunicaci amb lentorn; pautes que permetin valorar tant les obres visuals creades en relaci amb lambient com lambient mateix sobre el qual lhome hagi intervingut (larquitectura, lurbanisme, els ornaments, etc.), dacord amb criteris dharmonia, esttics, de protecci i conservaci del medi, etc. - Leducaci del consumidor ha de tenir en compte el fet histric del consum, per se circumscriur ms en la societat actual, que no solament fabrica productes, sin tamb consumidors, fenomen que genera necessitats sense fonament, sense cap discriminaci dedat o de condici, ni diferenciaci entre all que s necessari i all que s superflu. s fonamental dotar lalumnat de procediments que li permetin analitzar crticament les necessitats de consum creades per mitj de la publicitat. Aquells continguts relacionats amb lestudi dels elements integrants dun missatge i la seva intencionalitat afavoriran una recepci activa i crtica daquests missatges i una selecci daquests missatges, segons els interessos particulars de lalumnat. En relaci amb el consum relacionat amb loci, lrea ofereix excellents oportunitats per orientar lalumnat sobre diferents activitats que contribueixen al desenvolupament de la capacitat creativa i, a la vegada, poden dur a terme en el seu temps lliure, per exemple, la pintura, el cinema, el teatre, la fotografia, lobra grfica comercial, etc. Tamb ser important atendre aquells continguts relacionats amb laprofitament dels materials i recursos de qu es disposa, experimentant amb materials de rebuig, creant els seus propis instruments i compartint amb els companys els materials de qu es disposa. Des daquesta rea sha de contribuir al desenvolupament de la resta de

temes transversals afavorint la cooperaci entre els alumnes, el respecte per les opinions i solucions distintes de la prpia, i collaborant en el desenvolupament de lestabilitat emocional i psquica, de lautoestima, independncia i autonomia de lalumnat per mitj del desenvolupament de les capacitats creatives i expressives. - Leducaci per la pau ser considerada com una conseqncia de la justcia. No es tracta dun pacifisme neutre, ni irat, sin actiu i responsable, en el qual est implicada la prpia llibertat, limitada per la llibertat dels altres. - Leducaci per la salut sha dorientar en el sentit de la salut fsica, biolgica, mental i social, sense oblidar les prctiques que incideixen negativament en la salut. - Leducaci sexual ha dajudar a descobrir la dimensi afectiva de la relaci sexual i a rebutjar conductes sexistes tant en els mitjans de comunicaci com en el medi familiar, escolar i social, com tamb a assumir pautes de conductes integradores i respectuoses de la diversitat per ra de sexe. - Leducaci viria sha dabordar des de les normes de circulaci i les conseqncies que es deriven de lincompliment daquestes, com tamb des dels coneixements terics que aporta la cincia. - Leducaci per la construcci europea sentendr com la integraci dins una entitat major, bsicament econmica i poltica, per tamb social i cultural, dels diferents pasos i estats que configuren la Comunitat Europea, valorant i respectant totes les nacionalitats i diferncies culturals de les diverses comunitats que la integren. Es proposar no una globalitzaci cultural homognia, sin promoure uns valors socials, morals i cvics comuns, i a partir del coneixement de les diferents cultures que conviuen dins aquesta comunitat, ensenyar a valorarles i respectar-les. - Leducaci per la democrcia, el coneixement i la prctica dels drets humans far referncia al coneixement i a la comprensi del funcionament de les societats democrtiques, des del marc ms prxim del nostre entorn, passant pel marc europeu, fins a arribar al marc mundial, per promoure una actitud respectuosa i participativa envers el sistema democrtic. Aquest comportament democrtic sanalitzar i observar especialment a travs dels mitjans de comunicaci, i amb esperit crtic es rebutjaran aquelles actituds que siguin contrries a aquest. Formaci professional de base Lrea dEducaci plstica desenvolupa les capacitats segents relacionades amb la formaci professional de base, tant a partir del tractament de continguts propis com de continguts transversals: 1. Capacitats dexpressi i comunicaci necessries en treballs propis i de presa diniciatives creatives en el mn laboral, amb enginy, intuci, especialitzaci. La capacitat de reflexi sobre els processos implicats en ls de llenguatges artstics, cientfics o tcnics, com tamb de planificaci del procs de creaci, ajuda a la presa de decisions amb responsabilitat, alhora que facilita ladaptaci a les situacions de treball, sobretot a les dels mbits nous. 2. Capacitats de formar-se una imatge ajustada de si mateix, desenvolupant un adequat nivell dautoestima, que permeti encaminar de manera autnoma i equilibrada les diverses situacions laborals, valorant lesfor i la superaci de les dificultats en el moment que sorgeixin. Propicia, tamb, la relaci amb el treball duna manera ms segura i saludable. 3. Capacitats derivades del coneixement del medi fsic natural, del patrimoni cultural, per ser sensible a les seves qualitats plstiques, esttiques i funcionals i contribuir-ne a la defensa, conservaci i millora, com a elements determinants de la qualitat de vida. Permeten valorar les condicions de treball en relaci amb la qualitat i amb la salut. 4. Capacitats de relacionar-se amb altres persones, amb actituds solidries i tolerants. Permeten millorar el nivell de comunicaci interpersonal, latenci al pblic, etc., mantenint un tarann solidari i tolerant en la relaci amb els altres. El fet dapreciar les diferncies com a valor enriquidor permet actuar amb iniciativa adoptant actituds de flexibilitat i respecte. Tamb desenvolupen la capacitat dorganitzar el treball, necessria en totes les feines. 5. Capacitats derivades del coneixement de lentorn de la nostra comunitat (caracterstiques geogrfiques, histriques, socials i culturals) que possibiliten la inserci en el mercat de treball ms proper. 6. Capacitats derivades del coneixement i la utilitzaci dels avenos cientfics i tecnolgics, especialment pel que fa als mitjans de comunicaci audiovisuals i informtics. Permeten resoldre problemes, augmentar les possibilitats dinserci en el mn laboral i ajudar a adaptar-se a noves situacions de treball. Criteris davaluaci Els criteris davaluaci sentenen com a eines flexibles de valoraci sobre el grau daprenentatge que els alumnes hagin assolit respecte a les capacitats indicades en els objectius daquesta matria. Aquesta flexibilitat sindica com a element que sha de tenir en compte en relaci amb les caracterstiques i possibilitats de lalumnat.

10518

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

Aquests criteris tamb sentenen com a funci formativa perqu ofereixen al professorat indicadors de levoluci en els successius nivells daprenentatge dels seus alumnes, amb la consegent possibilitat daplicar mecanismes correctors sobre les insuficincies advertides. Amb tot aix, aquests criteris davaluaci cerquen ser un referent fonamental de tot el procs interactiu densenyana i aprenentatge. Per mitj daquestes eines valorarem la utilitat de tots els elements que incideixen en lesmentat procs. Per tot aix, sindica la convenincia de preveure una primera fase de diagnstic que tendeixi a identificar la situaci inicial de lalumnat en relaci amb les capacitats que es pretenen desenvolupar. A partir daquest punt inicial es procedeix a estudiar, sota un carcter qualitatiu i explicatiu, i interpretar totes aquelles altres dades i informacions que permetin entendre i valorar levoluci experimentada en els esquemes de coneixement daquest alumnat. Primer cicle 1. Reconixer els distints llenguatges visuals en les imatges de lentorn i classificar-los segons la seva finalitat. 2. Descriure grficament i plsticament una forma donada, identificant-ne els elements constitutius: la configuraci estructural, les textures, el color. 3. Diferenciar la varietat de textures visuals i tctils que es poden produir mitjanant la manipulaci de tcniques i materials diversos. 4. Descriure grficament formes identificant-ne lorientaci espacial i la relaci entre les seves direccions. 5. Dibuixar formes geomtriques simples. 6. Representar amb formes planes sensacions espacials, utilitzant canvis de magnitud, superposicions i contrasts. 7. Representar un espai de lentorn, utilitzant com a recurs expressiu els contrasts lumnics. 8. Conixer distints mitjans dexpressi graficoplstics. 9. Valorar les qualitats esttiques dentorns, objectes i imatges de la vida quotidiana. 10. Apreciar i valorar les qualitats esttiques del patrimoni natural de les Illes Balears. Tercer curs 1. Analitzar imatges tenint en compte elements bsics constitutius de la sintaxi visual. 2. Seleccionar els elements configuratius de lnia i textura i adequar-los a la descripci analtica de la forma. 3. Diferenciar i representar els matisos de color en la natura i en lentorn. 4. Representar geomtricament formes naturals i artificials. 5. Dissenyar composicions modulars damunt xarxes poligonals. 6. Interpretar composicions cercant distintes alternatives en lorganitzaci de la forma. 7. Descriure una forma tridimensional simple mitjanant la representaci de les seves vistes fonamentals. 8. Representar la sensaci espacial en un pla, utilitzant com a recurs grfic la perspectiva cnica. 9. Reconixer distints suports i tcniques dexpressi graficoplstics. 10. Utilitzar adequadament les tcniques grfiques segons les intencions comunicatives. 11. Apreciar i valorar el patrimoni artstic i cultural de les Illes Balears. Quart curs 1. Analitzar els elements representatius i simblics duna imatge. 2. Seleccionar el tipus de lnia i textura, i adequar-lo a la finalitat expressiva de la representaci grfica. 3. Canviar el significat duna imatge mitjanant el color. 4. Analitzar lestructura de formes de la natura, i determinar-hi eixos, direccions i proporcions. 5. Cercar distintes variables compositives en un determinat camp visual, tenint en compte els conceptes denquadrament i equilibri entre tots els elements constitutius. 6. Descriure grficament o plsticament objectes tridimensionals identificant-ne els elements essencials. 7. Descriure, mitjanant els distints sistemes de representaci, formes tridimensionals elementals. 8. Realitzar un projecte, seleccionant, entre els distints llenguatges grfics, plstics i visuals, el ms adequat a les necessitats dexpressi. 9. Saber manejar els distints materials i instruments adequats a les diverses tcniques grfiques, plstiques i visuals. 10. Apreciar i valorar el patrimoni artstic i cultural de les Illes Balears. ORIENTACIONS METODOLGIQUES

Un cop determinats quins han de ser els objectius, i emmarcats els continguts i els criteris davaluaci, caldria tenir en compte una srie dorientacions per aplicar-hi posteriorment una metodologia adient. Les orientacions metodolgiques pretenen ser, per tant, tan sols un punt de partida per als diferents equips de professorat dels centres, que seran els encarregats destablir els criteris didctics dels respectius projectes curriculars, segons les caracterstiques de lentorn del centre i dels tipus dalumnat. Aprenentatge significatiu i funcional El professorat orientar lalumnat i li facilitar tot tipus de recursos per aconseguir un aprenentatge significatiu i comprensiu, ms competent i operatiu, optimitzant al mxim les seves capacitats. Aquest ajut sajustar en tot moment a lalumnat per evitar dficits o excessos. Partint dels coneixements inicials i de les idees prvies de lalumnat, el professorat lajudar en lampliaci, modificaci, reorganitzaci i reconstrucci daquests; modificaci que no tan sols afectar els conceptes, sin tamb la manera dadquirir-los i de treballar-los (procediments) i la manera dimplicarshi (actituds). Linters de lalumnat en lrea s un element motivador de laprenentatge. Per afavorir aquest inters caldr treballar aspectes actitudinals de lalumnat, respecte a la consideraci de les seves prpies capacitats artstiques. Sha de potenciar lassignatura com a eina expressiva, amb la possibilitat de desenvolupar la personalitat i la visi del mn de lalumnat. Seria necessari tamb treballar idees que regenerin la importncia dels elements plstics i visuals, no tan sols dins el camp de lart tradicional, sin tamb dins els entorns laborals diversos (arquitectures, disseny industrial, modes, publicitat, informtica grfica, etc.). Aquesta ser una manera de motivar aquells alumnes amb un pragmatisme exagerat respecte a les assignatures, aquells que sempre ens demanen per a qu serveix aix. Dalguna manera totes aquestes motivacions haurien danar lligades, sempre que fos possible, a les vivncies dels alumnes. Si b tots sabem que aix moltes vegades s difcil, s que tal vegada seria interessant intentar trobar-ne noves possibilitats. Les activitats permetran interrelacionar ms estretament la cultura del centre amb lextraescolar: es treballar en les fonts dinformaci ms diverses (els mitjans de comunicaci de masses, les noves tecnologies de la informaci, les subcultures juvenils, lart i la cultura, les relacions socials i simbliques, la vida familiar i la vida social, i les manifestacions i llenguatges ms diversos de la tradici i la modernitat. Laprenentatge significatiu i la comprensi activa (memria comprensiva) permetr ls o aplicaci dels coneixements en moments o situacions diferents, tant en el marc escolar com en el de la vida quotidiana. Shauria de preveure tamb la necessitat de la interrelaci entre continguts dun tema dins la nostra rea i en les altres. Moltes vegades podem aprofitar els distints enfocaments que es fan i fer veure als nostres alumnes com tota una srie de continguts obeeixen a una lgica determinada, i que es poden treballar aspectes semblants amb finalitats distintes. Ladaptaci dels distints elements curriculars a la situaci concreta de laula, sha dorientar a crear un ambient que afavoreixi les relacions de comunicaci entre els protagonistes del procs daprenentatge i el medi per mitj dels recursos ms adients. El fet de fomentar el treball en equip en aquelles activitats que ho permetin, com podrien ser totes aquelles que necessiten un procs de recerca i disseny, a fi de poder, desprs, el grup arribar a una srie de conclusions, producte duna posada en com dels diferents mbits destudi sobre la mateixa idea, ajudaria molt a afavorir les relacions de comunicaci dins el propi procs daprenentatge. Les hores de lrea sn limitades i s necessari, per tant, tenir previstes les possibles variacions tant en els continguts com en les metodologies de treball. Cal tenir present aqu que el procs daprenentatge de lrea de plstica no s lineal ni constant. Els alumnes no aprenen una quantitat determinada de matria, sin que precisament caldr, moltes vegades, treballar dacord amb la resposta dels alumnes, i aquesta resposta ha de tenir-se en compte a lhora de fer aquestes possibles variacions. s important indicar quins haurien de ser els recorreguts dels diferents continguts dins cada curs, no tan sols per tenir una seqncia lgica daprenentatge, sin tamb per evitar que en cursos posteriors es repeteixin continguts. Aix, per exemple, el tema del color es pot anar desenvolupant i avanant al llarg dels diferents cursos sense la necessitat dhaver de realitzar (i que serveixi aix noms com a exemple) una roda cromtica cada any. Cal tenir en compte tamb les coincidncies amb els continguts del caire que sigui que es donen en el currculum de la nostra rea amb els daltres rees (tecnologia, principalment). Si no ens hi posam dacord, podem caure fcilment en una repetici de continguts i de vegades, fins i tot, de treballs, que no tenen cap ra de ser. Per aix tal vegada seria recomanable posar-se dacord amb els altres departaments per unificar criteris i treballar aquests temes de manera coordinada i que satisfaci les visions particulars de cada una de les rees.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10519

Lensenyament actiu, proposat com a base del procs daprenentatge, seria especialment important si lalumnat no fos tan sols el creador dels seus treballs, sin tamb si dalguna manera trobs per ell mateix una lnia de treball coherent per arribar a uns resultats. Encara que aix no es pot fer sempre, s que resulta especialment indicat en treballs que impliquin un determinat procs de disseny, en qu s quasi ms important el procs que els resultats mateixos. s necessari en aquests casos deixar clar que els resultats sempre obeeixen a uns condicionants i a una idea originria, i no al revs. Sha de procurar no caure en dogmatismes excessivament rgids a lhora de donar els continguts, amb aix es vol dir que sha de mirar dadaptar, sempre que sigui possible i convenient, els continguts als perfils dels alumnes, sempre cercant millorar les seves mancances i intentant obrir-los a noves experincies. La consideraci de la representaci visual com a eina expressiva t evidents implicacions metodolgiques en lensenyament de lrea. Es tracta dutilitzar estratgies i dissenyar activitats orientades a millorar la capacitat dobservaci i elaboraci de les imatges de lentorn com a requisit previ al fet mateix de lexpressi creativa. Com ja sha dit, ensenyar a fer i a veure constitueixen dos referents bsics a lhora de prendre decisions de carcter metodolgic. Tradicionalment sha treballat i donat ms valor a laprenentatge de procediments i destreses a partir de la realitzaci dactivitats manuals que al desenvolupament de la capacitat dobservaci i elaboraci vinculada al saber veure. No cal recordar que la tasca del professor de plstica no s la de crear artistes, sin la de fomentar lobservaci com a eina per ensenyar a crear inquietuds i illusions. Possiblement aquests aspectes ms prctics i tcnics de lrea han estat ms incentivats per part dels professors pel seu carcter motivador i per la mateixa concepci de les arts plstiques, per en lactualitat ladquisici de procediments i tcniques s una condici necessria per no suficient i, per tant, es fa necessari utilitzar estratgies que desenvolupin la capacitat dobservaci de les imatges i els estmuls de lentorn. Mesures datenci a la diversitat Els alumnes enfronten els aprenentatges de manera diferent, i la motivaci i la implicaci de cada un en el seu procs daprenentatge obeeix a factors molt diversos. Davant el fet que moltes vegades hi ha una clara diferncia entre all que els alumnes volen fer i all que poden fer, hem de saber configurar itineraris formatius diversos que articulin mesures diferenciades. s segur que ens trobarem, al final de letapa de primria, que els alumnes arriben amb experincies diverses i que han treballat continguts diferents o amb distints graus daprofundiment. Hem de ser sensibles a aquesta diversitat, si volem que laprenentatge sigui realment significatiu. s per aix que tal vegada una manera de valorar-la seria per mitj dalgun tipus de prova o sondeig que ens permeti avaluar quin pot ser el punt de partida millor. En aquestes proves inicials haurem danar en compte amb els conceptes que utilitzam, ja que de vegades els alumnes en coneixen el contingut per no el relacionen amb el concepte o la terminologia utilitzada. Shan de preveure les adaptacions curriculars atenent les necessitats, les capacitats i les possibilitats daprenentatge de cadasc. s necessari oferir, per tant, programes o intervencions densenyament ms individualitzades, que prioritzin alguns objectius i continguts, que treballin ms especialment algunes habilitats, o alguns procediments, que utilitzin altres estratgies metodolgiques i altres activitats, que es modifiquin els ritmes i els temps habituals per assolir els objectius i assimilar els continguts, i tamb els criteris davaluaci. Dins la mateixa aula es podrien fer les adaptacions per mitj de lagrupament dalumnes a partir de les capacitats o dels nivells de coneixement; sempre, aix s, utilitzant una estratgia integradora i de treball en grup. El professor ha de tenir en compte aquestes peculiaritats individuals a lhora de plantejar nous continguts i proposar activitats en qu lalumnat, amb la collaboraci del professor o dels companys, pugui desenvolupar-se i localitzarhi els continguts apresos en els esquemes de coneixement. Si lactivitat sembla accessible a lalumnat, aquest intentar demostrar la seva capacitat, encara que desprs surtin dificultats en les quals se lhaur dajudar. El professor ha de conixer i explorar la diversitat de lalumnat i ha de saber organitzar tot el procs densenyament i aprenentatge dacord amb la varietat de demandes educatives. Per poder fer aix ser necessari fer un sondeig i preveure de manera especial tot el que fa referncia a les habilitats manuals i a ls dels materials. En definitiva, es tracta de planificar un conjunt dactuacions viables que permetin respondre a les diverses situacions que els alumnes del grup presentin. Aix implica reflexionar sobre els continguts, les estratgies didctiques i lavaluaci que es dur a terme. Orientacions sobre lavaluaci

En el projecte curricular de lrea dEducaci plstica Shan de prendre les decisions pertinents sobre qu, quan i com ensenyar, juntament amb les decisions sobre qu, quan i com avaluar. Lavaluaci ha de ser ms qualitativa que no quantitativa: incideix en el conjunt del procs daprenentatge de lalumnat i no tan sols en els resultats; i tamb afecta el procs densenyament del professorat. Les qualificacions trimestrals han de detectar els progressos i els objectius aconseguits per lalumnat, han dassenyalar les dificultats que hi ha hagut en el procs daprenentatge i han de suggerir orientacions per superar-les. Savaluar el procs global de desenvolupament de lalumnat, mitjanant lavaluaci contnua o formativa, que pretn conixer i mesurar de manera permanent, i no puntual, quantitativa ni allada, la qualitat de laprenentatge de lalumnat, com tamb de les estratgies densenyament emprades pel professorat. Lavaluaci de lalumnat es graduar en tres fases successives i interrelacionades que concreten les tres funcions de lavaluaci del procs daprenentatge: inicial, formativa i sumativa. 1. Lavaluaci inicial intentar oferir una informaci qualitativa sobre els coneixements previs de lalumnat a lhora dintroduir un tema o concepte, i proporcionar al professorat informaci til per decidir el nivell daprofundiment amb qu shan de treballar els nous coneixements i per conixer els tipus dajut ms adequats. Avaluarem els esquemes de coneixement pertinents per a la nova situaci daprenentatge, al comenament de la nova fase daprenentatge. Es far consultant i interpretant la histria escolar de lalumnat i registrant i interpretant les respostes i els comportaments daquest davant preguntes o situacions que facin referncia al nou material daprenentatge. 2. Lavaluaci formativa intenta ajustar progressivament lajut pedaggic al procs de desenvolupament i aprenentatge de lalumnat desprs de lobservaci sistemtica del procs. Avaluarem els progressos, les dificultats, els bloquejos, etc., que caracteritzen el procs daprenentatge, durant el procs. Es far observant sistemticament i regularment el procs daprenentatge, registrant les observacions en fulls de seguiment per interpretar-les posteriorment. 3. Lavaluaci sumativa intentar fer una valoraci final dels resultats del procs daprenentatge per comprovar que sha arribat al nivell exigit. Avaluarem els tipus i graus daprenentatge que fixen els objectius respecte als continguts seleccionats, en acabar la fase daprenentatge. Es far observant, registrant i interpretant les respostes i els comportaments de lalumnat pel que fa a les preguntes, als treballs i a les situacions que exigeixen la utilitzaci dels continguts apresos. Des duna perspectiva de les caracterstiques de lrea de plstica, lavaluaci sha dentendre com un instrument efica de seguiment del procs daprenentatge de tots i cadascun dels alumnes, que permeti fer els reajustaments necessaris mitjanant mltiples adaptacions curriculars i activitats de refor, de recuperaci i daprofundiment. Savaluar el procs educatiu en conjunt, no tan sols el grau dxit o fracs de lalumnat. La revisi de les estratgies educatives permetr una permanent adequaci a les necessitats per assolir-ne els objectius. Organitzaci de laula A part de les hores de qu disposam i de les estratgies i activitats densenyament/aprenentatge que utilitzam, hi ha uns altres elements importantssims dins lelaboraci de les programacions que afecten directament la consecuci dels objectius; aquests elements sn lespai i els materials. s indispensable tenir una aula taller adequada, ats el carcter fonamentalment experimental de lrea i la diversitat de tcniques que lalumnat ha de conixer i de materials que ha de manipular. Seria tamb molt convenient disposar duna habitaci annexa per treballar amb grups reduts activitats concretes del mn de la fotografia, la informtica, el muntatge audiovisual, etc. s aconsellable deixar a labast dels alumnes mostraris molt complets de material, amb la finalitat que tenguin una informaci directa de tots els materials possibles. Es pretn, daquesta manera, facilitar les experincies dinvestigaci tant amb nous materials com amb altres que ja estan en dess (diaris, revistes, fotografies, cartons, teles, filferros, plstics, caixes i, fins i tot, materials recollits de la natura com fulles, pinyes, branques, arenes, etc.) 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Material de producci i reproducci. Biblioteca daula. Arxiu dimatges, de reproduccions artstiques i de diapositives. Mitjans audiovisuals i videoteca. Projector de diapositives. Equip de vdeo i televisi. Equip fotogrfic i cmera digital. Ordinador.

s aconsellable tamb laprenentatge de la navegaci en documents word

10520

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

wide web, com tamb la millora de la formaci sobre sistemes de recerca que permetin localitzar documents sobre els quals es pugui aprendre ms sobre la matria. Observam aquest punt en lmbit docent en un primer estadi per desprs expandir-lo a lalumnat com a manera de recerca i localitzaci de material bibliogrfic a travs dInternet. Voldrem aqu donar una especial importncia a la biblioteca daula, quasi sempre inexistent a les aules de dibuix. Es fa necessari fer consultes moltes vegades quan sest immers dins el propi treball i s, per tant, aconsellable deixar a labast dels alumnes mostraris (bibliografia, revistes, diaris, cmics, llibres de fotografia, objectes, etc.) molt complets de material, amb la finalitat que tenguin una informaci directa de tot el que els envolta dins el camp de la comunicaci visual. Materials i recursos Saconsella observar la possibilitat de comptar amb materials propis de la matria. Amb aix sapunta vers aquells que puguin ser adquirits en botigues del sector i, sobretot, aquells que trobam en el nostre entorn de manera gratuta o de cost ms econmic. Ateses les caracterstiques de lrea i el valor dalt nivell que t quant a interrelaci amb altres matries impartides en lESO, com tamb amb aspectes de la vida quotidiana, saconsella captar elements del mn exterior, com ara: 1. Fulles vegetals que puguem assecar per desprs tallar i utilitzar aplicanthi tcniques (collage com a base, per exemple) amb les quals realitzem exercicis que reflecteixin els continguts proposats. 2. Pedres planes i de no gaire gruixa com a suport per a tcniques suggerides. 3. Papers de colors (des de revistes a papers comprats especficament). 4. Diaris i revistes com a fonts dinformaci grfica referida a estils i formes artstiques que han anat creant lesttica plstica de la nostra poca. Aquesta eina material pot ser utilitzada com a element de comparaci entre aspectes esttics globals enfront de les particularitats de la nostra comunitat autnoma. 5. Elements txtils com a base per a exercicis sobre textures. Sobre llibres saconsella observar matries com les reflectides en la llista segent: 1. Textures. 2. Dibuix tcnic i geometria. 3. Color. 4. Forma. 5. Composici. 6. Noves tecnologies (aplicades a ledat a la qual ens dirigim). 7. Anuaris de disseny (com a font didees). 8. Llibres de bancs dimatges (com a font didees). Sempre que sigui possible, saconsella laprenentatge de la navegaci en documents world wide web, com tamb la millora de la formaci sobre sistemes de recerques que permetin localitzar documents aliens en els quals es pugui aprendre ms sobre la matria que ens ocupa. Observam aquest punt en lmbit docent en un primer estadi per desprs expandir-lo vers lalumnat com a manera de recerca i localitzaci de material bibliogrfic a travs dInternet. CURRCULUM INTEGRAT DE LES REES DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA I DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA INTRODUCCI La llengua s un instrument de comunicaci i dactuaci sobre el mn i dinteracci social. Per altra banda, la llengua s tamb un instrument daprenentatge i dinteracci amb nosaltres mateixos. Lensenyament i aprenentatge de la llengua ha de tenir com a objectiu bsic el de formar persones competents en les dues llenges oficials, usuaris que spiguen usar la llengua en situacions i amb finalitats diverses i que spiguen usar-la amb adequaci i coherncia i duna manera estratgica i reflexiva. Per tant, el llenguatge s present a les rees com a sistema de comunicaci, com a mitj daprenentatge i com a objecte daprenentatge. Cal destacar la importncia de la intervenci del llenguatge i de la llengua en el procs daprenentatge: la denominaci dels elements del medi, lexpressi de les necessitats prpies, la reflexi, el raonament i la relaci amb els altres se sustenten en gran part sobre el domini dels recursos lingstics. Per altra banda, la llengua dun grup hum s part indestriable del patrimoni histric i cultural daquest grup, que lha desenvolupada com a instrument de comunicaci interna i, per tant, de cohesi social, i lha assumida com a senyal distintiu davant daltres grups i com a vehicle de certes manifestacions artstiques que se sumen, per un costat, a altres mostres didentitat daquell grup

i, per un altre, al bagatge de la literatura universal. En aquest sentit, la llengua tamb s vehicle dexpressi artstica. La llengua catalana s la llengua de lensenyament i la llengua ds del centre i, tal com recull la normativa vigent, el seu abast va ms enll de lestricta rea de llengua i t un paper vertebrador de la vida del centre. Pel que fa a la normativa estatal cal considerar la Llei 1/1990 dOrdenaci general del sistema educatiu (LOGSE) i, ms especficament, el Reial Decret 3473/2000, de 29 de desembre, que estableix els ensenyaments mnims corresponents a leducaci secundria obligatria, i concretament els aspectes bsics del currculum de la llengua castellana i literatura. Pel que fa a la normativa emanada des de la nostra Comunitat cal ressenyar la Llei Orgnica 2/1983, de 25 de febrer, per la qual saprova lEstatut dAutonomia de les Illes Balears, que assegura lensenyament del catal; la Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica a les Illes Balears, que formalitza el coneixement i ls del catal com a llengua vehicular en lmbit de lensenyament; el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula ls de lensenyament de i en llengua catalana, prpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, que desenvolupa la progressivitat en la normalitzaci lingstica dels centres a travs dels Projectes Lingstics de Centre (PLC) i que determina ls del catal a lESO; lOrdre del conseller dEducaci, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, prpia de les Illes Balears, com a llengua densenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears; i el Decret 125/2000, de 8 de setembre, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria, i leducaci secundria obligatria a les Illes Balears i que estableix que els centres han de disposar del seu PLC, el qual inclou la planificaci lingstica del centre i la consideraci de la llengua catalana com a llengua vehicular de lensenyament. El model que desenvolupa aquesta legislaci s el de conjunci lingstica o bilingisme integral, segons el qual lAdministraci ha de garantir que, en finalitzar el perode descolaritzaci obligatria, lalumnat ha de poder usar amb normalitat i correcci totes dues llenges oficials. La realitat sociolingstica de les Illes obliga lAdministraci a articular mesures compensatries de la desigualtat social en ls i el coneixement de la llengua catalana, conseqncia de factors diversos. En aquesta situaci hi ha sectors de la poblaci que noms sn capaos dusar una nica llengua, la castellana, mentre que altres sn capaos dusar-les totes dues. Lescola, evidentment, no pot redrear per si sola el fenomen de ls desigual de les dues llenges oficials, per s que constitueix un element bsic en la normalitzaci lingstica de la societat, en la mesura que pot assegurar el coneixement per part de tothom de totes dues llenges oficials. Aquest plantejament es veu modulat, a ms, per la creixent presncia dalumnat de procedncia exterior que t com a llengua primera una que s distinta a les habituals a les Illes Balears i fins i tot poc o molt allunyada lingsticament. Aquests fets sn alguns dels elements que, entre daltres, recomanen un enfocament integrador que neix de lexistncia duna competncia subjacent de base, comuna a tots els parlants, susceptible de ser transferida a laprenentatge daltres llenges. En aquest currculum integrat de les rees de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura per a lEducaci Secundria Obligatria es fa un enfocament integrador de lensenyament de llenges, amb una proposta curricular del primer nivell de concreci nica que es refereix al desenvolupament de les capacitats comunicatives dels alumnes en les dues llenges. Aquest enfocament integrador s el resultat de la convergncia dobjectius, de plantejaments didctics similars, dmbits de reflexi comuns, i pretn, entre daltres objectius, devitar repeticions innecessries de continguts i fer servir una mateixa terminologia. La necessitat daquest plantejament integrador es justifica per lexistncia dun mateix subjecte de laprenentatge i per la convenincia de facilitar la transferncia dels aprenentatges lingstics realitzats en diferents llenges, especialment daquells relacionats amb la competncia comunicativa, que possibilitin una prctica enriquidora i afavoridora de la competncia plurilinge que la societat actual requereix. Lenfocament integrador ha dafavorir la planificaci conjunta de les matries: el professorat haur de prendre decisions conjuntes sobre totes aquelles qestions que permetin assegurar una bona coordinaci de les programacions i les activitats didctiques i una bona transferncia dels aprenentatges de lalumnat. Les consideracions sobre la llengua i sobre el que s ensenyar-la han de portar a adoptar un enfocament comunicatiu i funcional, caracteritzat pel treball de les habilitats lingstiques duna manera integrada tot partint de les necessitats comunicatives de lalumnat i de la diversitat discursiva en situacions reals ds. Es tracta de treballar ls i la reflexi sobre aquest s per tal de desenvolupar tots els coneixements i habilitats inclosos en la competncia comunicativa. En aquest sentit sha de destacar la importncia de la interacci oral, perqu s bsica per a la comunicaci, per a la configuraci del pensament, la conceptualitzaci de lexperincia i com a punt de partida de lescrit. El domini de la llengua escrita ha de permetre a lalumnat desenvolupar les capacitats comunicatives i, alhora, descobrir les possibilitats que ofereixen la lectura i lescriptura com a font de plaer i de fantasia. Lensenyament de la

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10521

Literatura ha de tendir, doncs, a desenvolupar el coneixement i el gaudi del fet literari, ents com hem dit com un producte cultural o social duna societat determinada. Els blocs de continguts sestructuren de manera que nhi ha un que fa referncia a les actituds de les persones respecte de les llenges i a les relacions entre aquestes i la societat (La llengua i la societat), un altre que fa referncia als sabers que les persones han de tenir sobre les llenges per comunicar-se amb major eficcia, o sigui els continguts que corresponen a la reflexi sobre ls de les llenges (El text i la reflexi lingstica) i quatre ms que pertoquen al saber fer amb les llenges en diferents mbits i amb diverses funcions. Aix, els que tenen relaci amb ls de les llenges amb funci documental (La llengua com a mitj de nous aprenentatges), amb ls de les llenges per a la comunicaci literria (La comunicaci literria), amb la comunicaci en els mitjans de comunicaci (La llengua en els mitjans de comunicaci) i amb la comunicaci entre persones i institucions (La comunicaci interpersonal: usos i formes de la comunicaci oral i escrita). OBJECTIUS GENERALS Lensenyament de les rees de Llengua Catalana i Literatura i Llengua Castellana i Literatura en letapa dEducaci Secundria Obligatria tendr com a objectiu genric lenfortiment de les competncies lingstiques de base que facin possible la competncia plena en totes dues llenges i la transferncia de coneixements tot desenvolupant en els alumnes les capacitats segents en cadascuna de les dues llenges: 1. Comprendre discursos orals i escrits i interpretar-los amb una actitud crtica, reconeixent-ne les diferents finalitats i les situacions de comunicaci en qu es produeixen. 2. Comprendre i produir amb correcci diversos tipus de missatges orals i escrits aplicant-hi tcniques danlisi i de sntesi. 3. Construir i expressar discursos orals i escrits amb coherncia, cohesi i correcci, i amb adequaci a les finalitats i situacions comunicatives. 4. Llegir amb fludesa, comprensi i actitud crtica, i valorar la lectura i lescriptura com a formes de comunicaci que constitueixen fonts denriquiment cultural i de plaer personal. 5. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de les dues llenges en els nivells fonolgic, ortogrfic, morfolgic, morfosintctic, lexicosemntic i textual i valorar les condicions de producci i recepci a fi de desenvolupar la capacitat de regular les prpies produccions lingstiques. 6. Accedir amb autonomia creixent a les obres literries, com a mostres destacades del patrimoni cultural. 7. Reconixer els principals gneres i formes de la tradici literria i els principals corrents, autors i obres de les literatures catalana i castellana. 8. Comprendre i valorar la realitat sociolingstica de les Illes Balears i de lEstat espanyol. 9. Reconixer el fet que la relaci de pertinena a les Illes Balears implica laprenentatge i la capacitat ds de la llengua catalana. 10. Reconixer i analitzar els elements i les caracterstiques dels mitjans de comunicaci i valorar la seva importncia en les manifestacions culturals contempornies, amb la finalitat dampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crtiques en relaci amb els missatges que contenen. 11. Utilitzar les llenges com a instruments per a ladquisici de nous aprenentatges, per a la comprensi i lanlisi de la realitat, per a la fixaci i el desenvolupament del pensament, i per a la regulaci de la prpia activitat, fent s de tcniques de maneig de la informaci i de les tecnologies de la comunicaci. CONTINGUTS BLOC I: LA COMUNICACI INTERPERSONAL. USOS I FORMES DE LA COMUNICACI ORAL I ESCRITA. Conceptes Primer curs 1. La comunicaci: elements 2. Tipus de textos orals i escrits: textos espontanis i planificats Segon curs 1. La comunicaci: funcions 2. Tipus de textos orals i escrits: textos espontanis i planificats Tercer curs

2. La comunicaci oral: peculiaritats i trets. 3. La comunicaci escrita: peculiaritats i trets. 4. Tipus de textos segons lestructura seqencial dominant Quart curs 1. 2. 3. 4. La comunicaci oral: tcniques La comunicaci escrita: tcniques La comunicaci no verbal Tipus de textos segons lestructura seqencial dominant

Procediments 1. Reconeixement dels elements de la comunicaci en un text oral i escrit en una situaci comunicativa concreta. - Reconeixement dels interlocutors que apareixen en un text o de les relacions que shi estableixen (nivell de formalitat). - Reconeixement dels principals elements modalitzadors dun text oral i escrit. - Determinaci de les funcions comunicatives presents en un text mitjanant lanlisi de les marques caracterstiques. 2. Comprensi i producci de textos orals. - Comprensi i classificaci de missatges orals de tot tipus. - Identificaci del tema dun text. Idees principals i secundries. - Reconeixement dels principals trets de loralitat en els textos. - Preparaci i producci de textos orals espontanis i planificats. - Lectura expressiva en veu alta. - Dramatitzaci. - Memoritzaci. - Anlisi i aplicaci de les normes de lintercanvi comunicatiu oral. - Resum oral de textos. - Maneig de mitjans audiovisuals per elaborar missatges orals. - Anlisi i s de la llengua dacord al registre requerit a cada situaci comunicativa. 3. Comprensi i producci de textos escrits. - Comprensi i classificaci de missatges escrits de tot tipus. - Identificaci de la intencionalitat i reconeixement del contingut ideolgic dels textos escrits. - Reconeixement de fets, opinions i interpretacions en un text escrit. - Identificaci del tema dun text. Idees principals i secundries. - Reconeixement dels trets distintius i de les peculiaritats formals dels textos escrits. - Producci i revisi de textos escrits. - Utilitzaci de textos escrits amb finalitats diverses. - Conversi de textos orals en escrits. - Resum de textos escrits. - Transformaci de textos dun registre a un altre. - Anlisi i s de la llengua dacord al registre requerit a cada situaci comunicativa. Actituds 1. Valoraci de les llenges com a instruments per satisfer una gamma mplia de necessitats de comunicaci. 2. Valoraci positiva de les normes que regulen lintercanvi comunicatiu. 3. Valoraci de la llengua oral i escrita com una forma de coneixement, plaer, persuasi, informaci, manipulaci, etc. 4. Respecte per les convencions que regulen lexpressi oral i escrita. 5. Inters, esfor i autoexigncia en lelaboraci rigorosa i sistemtica de les produccions prpies, reconeixent lerror com a part integrant del procs daprenentatge. 6. Respecte per les opinions alienes expressades mitjanant la llengua oral i la llengua escrita. 7. Valoraci de lesfor daltri per millorar lexpressi oral i escrita. 8. Valoraci de les modalitats de la llengua estndard oral. BLOC II: EL TEXT I LA REFLEXI LINGSTICA Conceptes Primer curs

1. La comunicaci: procediments de modalitzaci

10522

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

1. Norma fontica i ortogrfica: del so a la paraula 2. Gramtica - El mot: morfologia - Loraci simple 3. Lxic: estructura del mot Segon curs 1. Norma fontica i ortogrfica: sons i grafies de la llengua 2. Gramtica - Sintagmes, complements i relacionants - Loraci simple: classes doracions 3. Lxic: relaci entre mots per la forma i el significat 4. El text: caracterstiques textuals Tercer curs 1. Norma fontica i ortogrfica. Interferncies fontiques 2. Gramtica: - Categories i funcions - Loraci composta 3. Lxic: mecanismes de formaci de paraules. Locucions, modismes i frases fetes 4. Interferncies lxiques 5. El text: - Els textos segons els registres lingstics: ladequaci La presentaci oral i escrita dels textos Lestil Quart curs 1. Norma fontica i ortogrfica. s de correctors ortogrfics 2. Gramtica. Text i discurs 3. Lxic: formaci lxica de la llengua 4. Interferncies morfolgiques i sintctiques 5. El text - Caracterstiques: coherncia i cohesi Procediments 1. Identificaci i aplicaci de normes ortogrfiques i morfosintctiques en la producci de textos. 2. Reconeixement i classificaci de les unitats lingstiques als textos. 3. Maneig de diferents tipus de diccionari. 4. Utilitzaci dels mecanismes de formaci de paraules. 5. Aplicaci de mecanismes per usar lxic precs. 6. Reconeixement i correcci de les interferncies fontiques, lxiques, morfolgiques i sintctiques. 7. Reconeixement i aplicaci dels mecanismes dadequaci dun text al context. 8. Reconeixement de les relacions entre situaci, context i registre ds. 9. Identificaci de lestructura dels textos. 10. Reconeixement i utilitzaci dels procediments de cohesi textual. 11. Correcci de textos orals i escrits. 12. Utilitzaci de les convencions de la presentaci oral i escrita. 13. Transformaci de textos, seqncies i oracions amb procediments de substituci, ampliaci i reducci. 14. Anlisi, planificaci i producci de diferents tipus de text segons lestructura seqencial dominant. Actituds 1. Valoraci de la importncia de la reflexi lingstica sobre les llenges per regular les produccions lingstiques prpies i per comprendre les alienes. 2. Valoraci de la planificaci textual i de la revisi dacord amb els criteris dadequaci, cohesi, coherncia i correcci. 3. Valoraci de la precisi semntica en ls de les llenges. 4. Respecte per les convencions lingstiques i per les normes de correcci, coherncia, cohesi i adequaci. 5. Inters i esfor en lelaboraci de les produccions prpies. 6. Sensibilitat crtica davant la incoherncia textual prpia i aliena. BLOC III: LA COMUNICACI LITERRIA Conceptes Primer curs

1. La literatura com a fenomen comunicatiu 2. La transmissi de la literatura 3. Els gneres literaris: classificaci i caracterstiques 4. Caracterstiques i recursos expressius del llenguatge literari Segon curs 1. Els gneres literaris: narraci, lrica i teatre. Elements i formes 2. Caracterstiques i recursos expressius del llenguatge literari Tercer curs 1. El registre literari 2. El context historicosocial fins el segle XVIII 3. Obres i autors ms representatius de les literatures catalana i castellana 4.Caracterstiques i recursos expressius del llenguatge literari Quart curs 1. El context historicosocial a partir del segle XIX. 2. Obres i autors ms representatius de les literatures catalana i castellana (a partir del segle XIX) 3. Caracterstiques i recursos expressius del llenguatge literari Procediments 1. Reflexi oral i escrita sobre les caracterstiques de lobra literria com a acte comunicatiu i com a producte esttic i lingstic. 2. Lectura i anlisi de textos literaris de diferent forma de transmissi. 3. Identificaci dels recursos expressius, valorant-ne laportaci a textos literaris i no literaris. 4. Lectura comprensiva i expressiva de textos literaris en prosa i vers. 5. Reconeixement de les caracterstiques bsiques del registre literari. 6. Identificaci i anlisi de les caracterstiques formals, temtiques i expressives de textos literaris. 7. Lectura i interpretaci de fragments de les obres ms importants de les literatures catalana i castellana. 8. Contextualitzaci dels textos literaris treballats. 9. Producci de textos dintenci literria. 10. Elaboraci dopinions prpies a partir de la lectura i comprensi de textos literaris. Actituds 1. Inters per la lectura com a font denriquiment cultural, de plaer personal i dobtenci de competncia comunicativa. 2. Adquisici progressiva de lhbit de lectura. 3. Valoraci positiva de les obres de la tradici literria com a mostres del patrimoni cultural. 4. Inters i gust per transmetre les idees i els sentiments propis mitjanant textos amb intenci esttica i ldica. 5. Sensibilitzaci envers els aspectes ldics i creatius del llenguatge. 6. Valoraci de les produccions literries en llengua catalana i llengua castellana tendint a desenvolupar criteris propis de selecci. BLOC IV: LA LLENGUA I LA SOCIETAT Conceptes Primer curs 1. Les llenges com elements configuradors de la identitat personal i collectiva 2. La diversitat lingstica en el mn actual - Principals famlies lingstiques - Les llenges romniques - Les llenges de lEstat espanyol 3. La variaci lingstica. La variaci geogrfica Segon curs 1. La diversitat lingstica en el mn actual - Procs de formaci i transformaci de les llenges - La realitat plurilinge de lEstat espanyol - Lestatut jurdic de les llenges a les Illes Balears 2. La variaci lingstica: la variaci social i estilstica

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10523

3. Les llenges en contacte. El conflicte lingstic Tercer curs 1. La diversitat lingstica en el mn actual - Formaci i evoluci del catal i del castell - Lrea lingstica del catal i del castell 2. La variaci lingstica. La variaci funcional i els registres de la llengua 3. Les llenges en contacte. El conflicte lingstic Quart curs 1. La variaci lingstica - Variaci geogrfica, social, funcional i histrica - La llengua estndard i el registre formal - El procs destandarditzaci 2. Les llenges en contacte - LEstatut jurdic de les llenges a les Illes Balears - Procs de normalitzaci i substituci lingstiques - Situaci sociolingstica actual Procediments

Quart curs 1. Els gneres dels mitjans de comunicaci - Gneres de la rdio i de la TV: gneres dopini 2. Les tecnologies de la informaci i de la comunicaci Procediments 1. Anlisi dels elements verbals i no verbals en la interpretaci de missatges dels distints mitjans de comunicaci social. 2. Reconeixement dels gneres periodstics dinformaci i dopini. 3. Anlisi dels procediments de presentaci i selecci de la informaci i de lopini. 4. Anlisi crtica dels procediments retrics verbals i no verbals en els missatges publicitaris. 5. Anlisi crtica dels procediments de persuasi segons els mitjans de comunicaci. 6. Distinci dels procediments narratius utilitzats en el cinema i la televisi. 7. Producci de textos amb combinaci de codis verbals i no verbals. 8. Utilitzaci dels recursos informtics i de les telecomunicacions per a la comunicaci. Actituds

1. Utilitzaci i elaboraci de mapes per localitzar-hi les rees lingstiques de les llenges romniques i del catal i del castell. 2. Identificaci, localitzaci i anlisi de les varietats geogrfiques del catal i del castell. 3. Reconeixement de la varietat estndard de la llengua catalana i de la castellana. 4. Anlisi i interpretaci dels diferents registres ds de la llengua. 5. Estudi de fenmens derivats del contacte de llenges. 6. Reconeixement de fenmens dinterferncia lingstica. 7. Anlisi de situacions de contacte de llenges. 8. Comparaci dels estatus legals del catal i del castell. 9. Reconeixement dels aspectes bsics de la formaci i expansi del catal i del castell. 10. Comentari crtic de la situaci sociolingstica actual. Actituds

1. Reconeixement de la importncia dels mitjans de comunicaci en la configuraci de creences i valors. 2. Actitud crtica envers els mecanismes de manipulaci ideolgica i informativa. 3. Valoraci dels mitjans de comunicaci com a fonts dinformaci, formaci i diversi. 4. Inters pels codis dels mitjans de comunicaci i pel seu s. 5. Inters per les tecnologies de la informaci i la telecomunicaci i actitud crtica envers el seu s. BLOC VI: LA LLENGUA COM A MITJ DADQUISICI DE NOUS APRENENTATGES Conceptes Primer curs

1. Valoraci positiva del plurilingisme i de ladquisici de la competncia comunicativa en ms duna llengua. 2. Valoraci de la varietat estndard com ladequada per a determinats mbits ds i com a mitj dunitat de la llengua. 3. Valoraci de les llenges com a elements configuradors de la identitat personal i collectiva i com a garantidores de la pervivncia duna comunitat lingstica. 4. Valoraci de la riquesa que comporta la diversitat interna de les llenges. 5. Sensibilitzaci envers la situaci sociolingstica de les Illes Balears. BLOC V: LA LLENGUA I ELS MITJANS DE COMUNICACI Conceptes Primer curs 1. La interacci de codis verbals i no verbals en la comunicaci humana 2. Els gneres dels mitjans de comunicaci - Gneres de la premsa: notcia i entrevista 3. El llenguatge del cmic Segon curs

1. Reculls lxics: tipus de diccionaris 2. Tcniques de treball intellectual: lectura comprensiva, presa dapunts, subratllat, esquema, resum Segon curs 1. Reculls lxics: diccionaris especialitzats 2. Tcniques de treball intellectual: resum, esquema Tercer curs 1. Tcniques de treball intellectual - Les fonts dinformaci de la vida quotidiana - Lajut de la informtica en ladquisici de nous aprenentatges Quart curs 1. Tcniques de treball intellectual - Recerca dinformaci - Nous suports i canals de la informaci: CD-ROM, Internet Procediments

1. Els gneres dels mitjans de comunicaci - Gneres de la premsa: reportatge i editorial - Gneres de la rdio i de la TV: caracterstiques especfiques 2. El llenguatge del cinema 3. Les tecnologies de la informaci i de la comunicaci Tercer curs 1. Els gneres dels mitjans de comunicaci - Gneres de la premsa: article dopini i crtica - Gneres de la rdio i de la TV: gneres informatius 2. La publicitat. Caracterstiques lingstiques especfiques 3. Les tecnologies de la informaci i de la comunicaci

1. s i interpretaci de les fonts dinformaci de la vida quotidiana. 2. Recerca, selecci i utilitzaci dinformaci de documents relacionats amb els processos daprenentatge. 3. Reelaboraci de la informaci obtinguda documentalment. 4. Desenvolupament i prctica de les tcniques ms habituals de treball intellectual. 5. Tcniques de reescriptura i manipulaci de textos escrits. 6. Maneig de diferents tipus de diccionari. 7. Elaboraci i s de procediments de recollida de la informaci. 8. s dels recursos informtics com a ajut a la manipulaci i elaboraci de la informaci. Actituds

10524

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

1. Valoraci de la llengua com a suport documental i com a font dinformaci i de coneixement. 2. Reconeixement de la importncia de ls de les diverses fonts dinformaci. 3. Precisi i rigor en la recerca i en la reelaboraci de la informaci. 4. Inters per lhbit de consulta dels recursos que faciliten laccs a la informaci. 5. Presa de conscincia de la importncia personal, social, cultural i acadmica de ls adequat dels hbits de treball. 6. Inters per ls dels recursos informtics i de les telecomunicacions com a facilitadors de la tasca de recerca i manipulaci de la informaci. CONTINGUTS TRANSVERSALS

Partint de lanlisi de textos de la vida actual relacionats amb hbits de consum dalcohol i altres drogues, de conducci temerria, dinfraccions i daccidents, es treballaran aspectes que indueixen al reconeixement i respecte per les normes que regulen la seguretat viria. Formaci professional de base Lanlisi, la comprensi i la producci de textos orals i escrits de caire administratiu (instncies, currculums, reclamacions, contractes, entrevistes...), la utilitzaci de mitjans informtics, el tractament del mn del treball a travs de la premsa, lanlisi dels estils de llenguatge i, en definitiva, el domini de les dues llenges asseguraran una formaci professional de base que permetr que lalumne sinsereixi en la vida laboral i adulta. Criteris davaluaci

La LOGSE estableix que lobjectiu primer i fonamental de leducaci s proporcionar als alumnes una formaci plena que els permeti conformar la seva prpia identitat i construir una concepci de la realitat que integri coneixement del mn i valoraci tica i moral. Aquesta formaci ha de pretendre el desenvolupament de la capacitat dexercir, de manera crtica i en una societat plural, la llibertat, la tolerncia i la solidaritat. Els temes transversals sn les ensenyances que han de permetre que els alumnes rebin una educaci integral i madurin com a persones responsables en una societat democrtica. No constitueixen ensenyaments allats; sn temes que impregnen tota la tasca educativa i shan de desenvolupar en els currculums de totes les rees de lEducaci Secundria Obligatria. Aquests temes, que sexpliciten a continuaci, es tracten bsicament a travs dels continguts actitudinals que formen part dels sis blocs generals. Educaci moral i cvica Amb el desenvolupament de la capacitat comunicativa els alumnes valoraran la llengua com a instrument que els permet relacionar-se amb els altres, integrar-se en el grup social al qual pertanyen, adquirir actituds de respecte i tolerncia vers diferents opinions i valorar el patrimoni cultural propi i ali. Educaci per a la pau Mitjanant el llenguatge els alumnes expressaran les prpies opinions, comprendran les dels altres i sinformaran dels esdeveniments i problemes que afecten el mn actual. Han dadquirir actituds de tolerncia i respecte envers les diferents maneres dentendre la realitat i han de reconixer el valor del dileg per resoldre discrepncies i confrontacions. Amb aix es faran persones solidries que valoraran la pau com a condici essencial per a la convivncia de la humanitat. Educaci per a la salut. Educaci sexual A travs de la lectura i la comprensi de textos, els alumnes han dadquirir coneixements i actituds que els permetin viure de manera saludable i relacionarse amb els altres amb respecte i autoestima. Aquestes actituds es fomentaran amb dilegs, exposicions, treballs dinvestigaci i altres activitats. Educaci per a la igualtat Aquest tema sha dentendre com a igualtat entre sexes i entre persones de diferents races i/o cultures. Amb activitats de lectura, comprensi de textos, exposicions i debats els alumnes han de desenvolupar actituds crtiques que els permetin identificar i rebutjar els prejudicis de tipus sexista, racista o ideolgic i inserir-se en la societat amb una actitud oberta i tolerant. Educaci ambiental La lectura, la comprensi i lanlisi de textos de procedncia diversa relacionats amb aquest tema permetran que els alumnes se sensibilitzin per la necessria conservaci del medi ambient i simpliquin de manera activa en la seva defensa. Educaci del consumidor Lanlisi de textos procedents sobretot dels mitjans de comunicaci permetr que els alumnes desenvolupin la capacitat crtica amb els missatges publicitaris i periodstics que poden incitar un consumisme desmesurat i nociu per a la persona. Educaci viria

Els criteris davaluaci estableixen els tipus i grau daprenentatge que sespera que els alumnes hagin assolit respecte a les capacitats que expressen els objectius generals. Primer Cicle 1. Copsar les idees essencials i la intenci de textos orals i escrits, de diferent tipus i distint nivell de formalitat, reconeixent possibles incoherncies o ambigitats de contingut, i expressar el seu contingut de forma oral i escrita aportant tamb una opini personal. 2. Resumir una exposici i una argumentaci oral o escrita sobre un tema especfic i conegut i reflectir-hi els principals arguments i els punts de vista dels participants. 3. Exposar i debatre oralment un tema de forma ordenada i fluida dacord amb un gui previ, amb recerca i selecci prvia de la informaci, amb un ordre lgic en la presentaci daquesta i dels arguments i emprant un registre adequat. 4. Produir textos escrits de diferent tipus, adequant-los a la situaci de comunicaci, utilitzant una estructura organitzativa apropiada i respectant els criteris de correcci. 5. Valorar la lectura i lescriptura com a formes denriquiment i de plaer personal i com a formes daccs al patrimoni cultural, accedint amb autonomia creixent al seu s, especialment a lhbit lector. 6. Utilitzar la reflexi sobre els mecanismes de les llenges i el coneixement dels elements formals (fontics, gramtics, lxics i textuals) per millorar la comprensi de textos aliens i la producci dels propis, fent s dels instruments dajut pertinents. 7. Identificar el gnere dun text literari, reconeixent-ne els elements estructurals bsics i els principals elements i recursos retrics que hi sn emprats i saber-ne emetre una valoraci personal. 8. Identificar, localitzar i relacionar les grans rees lingstiques de lEstat espanyol i les varietats geogrfiques ms importants. 9. Diferenciar i interpretar els fenmens dinterferncia lingstica i ds de les llenges. 10. Distingir els principals recursos verbals i no verbals utilitzats pels mitjans de comunicaci per a lelaboraci i la difusi dinformacions i dopinions i actuar crticament davant aquests missatges. 11. Produir missatges que integrin el llenguatge verbal i no verbal tenint en compte la situaci de comunicaci i comparar els procediments expressius daquests llenguatges. 12. Integrar informacions procedents de distints textos sobre un mateix tema, amb la finalitat delaborar un text de sntesi en qu es reflecteixin els aspectes ms importants, els punts de vista diversos i lopini prpia. 13. Planificar i dur a terme la consulta de diverses fonts dinformaci, aplicant mitjans tradicionals o les tecnologies de la informaci i la telecomunicaci, per elaborar treballs senzills dinformaci amb lajut dels mitjans tecnolgics adequats. Tercer curs 1. Copsar les idees essencials i la intenci de textos orals i escrits, de diferent tipus i distint nivell de formalitat, reconeixent possibles incoherncies o ambigitats de contingut, i expressar el seu contingut de forma oral i escrita aportant tamb una opini personal. 2. Resumir una exposici i una argumentaci oral o escrita sobre un tema especfic i conegut i reflectir-hi els principals arguments i els punts de vista dels participants. 3. Exposar i debatre oralment un tema de forma ordenada i fluida dacord amb un gui previ, amb recerca i selecci prvia de la informaci, amb un ordre lgic en la presentaci daquesta i dels arguments i emprant un registre adequat. 4. Produir textos escrits de diferent tipus, adequant-los a la situaci de comunicaci, utilitzant una estructura organitzativa apropiada i respectant els

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10525

criteris de correcci. 5. Valorar la lectura i lescriptura com a formes denriquiment i de plaer personal i com a formes daccs al patrimoni cultural, accedint amb autonomia creixent al seu s, especialment a lhbit lector. 6. Utilitzar la reflexi sobre els mecanismes de les llenges i el coneixement dels elements formals (fontics, gramtics, lxics i textuals) per millorar la comprensi de textos aliens i la producci dels propis, fent s dels instruments dajut pertinents. 7. Identificar el gnere dun text literari, reconeixent-ne els elements estructurals bsics i els principals elements i recursos retrics que hi sn emprats i saber-ne emetre una valoraci personal. 8. Establir relacions entre les obres, els autors i els moviments literaris fonamentals de la histria de les literatures catalana i castellana, interpretant-les a partir de les relacions contextuals. 9. Reconstruir els principals aspectes de la formaci i evoluci del catal i del castell i assenyalar-ne les principals rees lingstiques. 10. Diferenciar i interpretar els fenmens lingstics que produeix el contacte de llenges. 11. Distingir els principals recursos verbals i no verbals utilitzats pels mitjans de comunicaci per a lelaboraci i la difusi dinformacions i dopinions i actuar crticament davant aquests missatges. 12. Produir missatges que integrin el llenguatge verbal i no verbal tenint en compte la situaci de comunicaci i comparar els procediments expressius daquests llenguatges. 13. Integrar informacions procedents de distints textos sobre un mateix tema, amb la finalitat delaborar un text de sntesi en qu es reflecteixin els aspectes ms importants, els punts de vista diversos i lopini prpia. 14. Planificar i dur a terme la consulta de diverses fonts dinformaci, aplicant mitjans tradicionals o les tecnologies de la informaci i la telecomunicaci, per elaborar treballs senzills dinformaci amb lajut dels mitjans tecnolgics adequats. Quart curs 1. Copsar les idees essencials i la intenci de textos orals i escrits, de diferent tipus i distint nivell de formalitat, reconeixent possibles incoherncies o ambigitats de contingut, i expressar el seu contingut de forma oral i escrita aportant tamb una opini personal. 2. Resumir una exposici i una argumentaci oral o escrita sobre un tema especfic i conegut i reflectir-hi els principals arguments i els punts de vista dels participants. 3. Exposar i debatre oralment un tema de forma ordenada i fluida dacord amb un gui previ, amb recerca i selecci prvia de la informaci, amb un ordre lgic en la presentaci daquesta i dels arguments i emprant un registre adequat. 4. Produir textos escrits de diferent tipus, adequant-los a la situaci de comunicaci, utilitzant una estructura organitzativa apropiada i respectant els criteris de correcci. 5. Valorar la lectura i lescriptura com a formes denriquiment i de plaer personal i com a formes daccs al patrimoni cultural, accedint amb autonomia creixent al seu s, especialment a lhbit lector. 6. Utilitzar la reflexi sobre els mecanismes de les llenges i el coneixement dels elements formals (fontics, gramtics, lxics i textuals) per millorar la comprensi de textos aliens i la producci dels propis, fent s dels instruments dajut pertinents. 7. Identificar el gnere dun text literari, reconeixent-ne els elements estructurals bsics i els principals elements i recursos retrics que hi sn emprats i saber-ne emetre una valoraci personal. 8. Establir relacions entre les obres, els autors i els moviments literaris fonamentals de la histria de les literatures catalana i castellana, interpretant-les a partir de les relacions contextuals. 9. Distingir i classificar la variaci lingstica de les llenges, valorant la funcionalitat de lestndard com a element unificador de la variaci geogrfica, social i funcional. 10. Diferenciar i interpretar els fenmens lingstics que produeix el contacte de llenges i valorar la situaci sociolingstica actual de les Illes Balears per tal devitar prejudicis lingstics. 11. Distingir els principals recursos verbals i no verbals utilitzats pels mitjans de comunicaci per a lelaboraci i la difusi dinformacions i dopinions i actuar crticament davant aquests missatges. 12. Produir missatges que integrin el llenguatge verbal i no verbal tenint en compte la situaci de comunicaci i comparar els procediments expressius daquests llenguatges. 13. Integrar informacions procedents de distints textos sobre un mateix tema, amb la finalitat delaborar un text de sntesi en qu es reflecteixin els aspectes ms importants, els punts de vista diversos i lopini prpia. 14. Planificar i dur a terme la consulta de diverses fonts dinformaci, aplicant mitjans tradicionals o les tecnologies de la informaci i la telecomunicaci,

per elaborar treballs senzills dinformaci amb lajut dels mitjans tecnolgics adequats. ORIENTACIONS METODOLGIQUES El plantejament general per a lensenyament de llenges ha denllaar amb les tendncies actuals desenvolupades per les descripcions funcionals de la llengua i per les teories de laprenentatge de llenges, entre les quals les aportacions ms recents de la psicolingstica, que han modificat la concepci sobre el que s una llengua i sobre la manera densenyar-la. Algunes de les aportacions daquestes tendncies sn la concepci de laprenentatge significatiu i la concepci que la funci primria del llenguatge s la comunicaci i lintercanvi social. De la primera, cal destacar laspecte prctic de laprenentatge i lautonomia de laprenent. Sha de partir del nivell comunicatiu que els alumnes han adquirit en letapa anterior, dels seus coneixements previs, a fi que puguin ser ampliats i aprofundits. Alhora per, lexperincia ens demostra que saprn ms aviat i amb eficcia all que interessa, i que sn ms susceptibles dinteressar aquelles coses sobre qu es pot actuar i, a partir de lactuaci, teoritzar. A ms, laprenentatge significatiu ser ms i ms intens en la mesura que laprenent esdevengui autnom. De la segona es destaca el carcter social del llenguatge. Aquest currculum s de les rees de Llengua Catalana i Literatura i de Llengua Castellana i Literatura. Per tant, sha de desplegar mitjanant la planificaci conjunta de les matries per tal daconseguir lassoliment, per part de lalumnat, dels objectius comuns. Aix doncs, tots els continguts de les rees shan de programar conjuntament i el professorat haur de prendre decisions conjuntes sobre totes aquelles qestions que permetin assegurar una bona coordinaci de les programacions i les activitats didctiques i una bona transferncia dels aprenentatges de lalumnat. Les actuacions fonamentades en les competncies de base comunes i transferibles han de permetre que el procs densenyament-aprenentatge guanyi en qualitat, elimini distorsions que molt sovint es donen si lorganitzaci es fa aplicant dos currculums en parallel i capaciti els alumnes no tan sols en les dues llenges objecte daquest currculum integrat, sin que sincrementi la seva predisposici a laprenentatge daltres llenges, dins o fora del currculum. Aquesta competncia lingstica de base s la que pot permetre, si lactuaci docent derivada del currculum integrat shi fonamenta totalment o parcial, que els elements especfics o comuns de la llengua presents en el currculum o en lindividu sintegrin com a elements de contrast, i per tant de refor diversificat, del conjunt de les capacitats lingstiques que t i aprn lalumnat de les Illes Balears. Aquesta constataci, a ms de ser un punt de partida operatiu per a la concreci posterior, pot esdevenir una via per a la motivaci de lalumnat si se lajuda a entendre que lenfocament integrat de les llenges ha dafavorir lassoliment de les competncies que se li requeriran i, a ms, lhan de situar en condicions ms adequades per a un aprenentatge daltres llenges, dins o fora de lescola. Aix implicar establir una organitzaci prou flexible tant pel que fa a la distribuci dels continguts entre les dues llenges com a la temporitzaci daquests al llarg de letapa. Les necessitats comunicatives de lalumnat (tant les que li planteja la societat com les mancances individuals) i els objectius a assolir seran el punt de partida a lhora de dissenyar la programaci, que haur de tenir en compte de manera principal els continguts de procediments i els dactituds. Lenfocament comunicatiu s una proposta o plantejament didctic que basa les seves actuacions en el fet que aprendre una llengua s aconseguir-ne el domini. Lobjectiu fonamental de lensenyament i aprenentatge de llenges ha de ser ladquisici dun instrument til per comunicar-se i per realitzar altres aprenentatges. Lalumnat ha dassolir una competncia comunicativa plena que els permeti manejar-se duna manera adequada, tant a nivell oral com escrit, en el doble procs dexpressi i comprensi, en qualsevol situaci social de comunicaci. Els principis fonamentals daquest enfocament ens recomanen daconseguir la integraci i ladquisici de tots els coneixements inclosos en la competncia comunicativa i de treballar les quatre habilitats lingstiques duna manera integrada partint de les necessitats comunicatives, escolars i socials, de lalumnat i de la diversitat discursiva en situacions reals ds. Es tracta de treballar ls i la reflexi sobre aquest s. Cal fer de lalumnat usuaris competents que spiguen usar les dues llenges en situacions i amb finalitats diverses i que spiguen usarles de manera estratgica. Per aix, cal convertir laula en un lloc on escoltar, parlar, llegir i escriure sigui necessari i cal ensenyar a autocontrolar ls daquestes habilitats. Lalumnat necessita raons per usar les dues llenges i ajudes per millorar en el seu s. Aquestes quatre habilitats lingstiques no sn iguals ni en importncia ni en avaluaci. Certament, les capacitats passives dentendre o de llegir sn sempre ms fcils dadquirir i consolidar que les actives de parlar o escriure. I segons el context i les necessitats personals es pot donar prioritat a algunes daquestes habilitats.

10526

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

Aix doncs, shaur de continuar el treball de la comprensi oral i escrita iniciat a letapa anterior. Lensenyament daquestes dues habilitats ha de ser una tasca general de tot el currculum escolar que ha dabastar tots els nivells densenyament i totes les rees. Pel que fa al treball de lexpressi oral, caldr dedicar-shi sistemticament. La llengua oral no pot ser considerada com un fet que ja t lloc espontniament, sin que ha de ser rigorosament plantejada i programada, treballant tant aspectes de correcci com de fludesa. Lalumnat haur de prendre conscincia de les seves necessitats orals i haur daprendre les pautes de conducta inherents a les situacions de treball daquesta habilitat. Caldr partir, per treballar-la, de situacions reals i textos autntics de diferent nivell, funci i tipologia, privilegiant la reflexi i lelaboraci daquells missatges ms acostats a les necessitats de lalumnat. El treball requerir ls dels mitjans tcnics adequats. Per contribuir a la millora de lexpressi escrita caldr tenir presents els textos ms necessaris per a la situaci de lalumnat i treballar-los fent atenci a les microhabilitats implicades, al procs de composici de lescriptura i a la relaci que t lexpressi escrita amb la comprensi lectora. Els objectius relacionats amb el llenguatge escrit tamb hauran de ser assumits per lequip de professorat. Els textos que provenen dels mitjans de comunicaci seran objecte de treball especial tant per la freqncia amb qu els podem trobar com per la necessitat de llegir-los crticament. La correcci de lexpressi escrita no ha de ser nicament gramatical i ortogrfica sin que ha datendre els aspectes de la gramtica textual (propietats del text). Sha fet referncia a les quatre habilitats bsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure i cal entendre-les dins de lenfocament integrador. Shan de treballar cada una en cada una de les dues llenges i sha de potenciar en lalumnat (i el professorat se nha de servir) all que s competncia comuna per tal devitar repeticions, avanaments o retards, o metodologies diferenciades per a uns mateixos continguts. Shan de treballar aquells continguts especfics o diferencials en cada una de les dues llenges: marcar el contrast i extreuren beneficis en el coneixement divergent. La literatura ha de ser tractada com un sistema dexpressi i de comunicaci que pot desenvolupar el sentit esttic, crtic i ldic dels lectors. La seva importncia com a discurs amb unes caracterstiques prpies s que contribueix al desenvolupament dels coneixements lingstics de lalumnat. La literatura pot proporcionar una varietat de registres i pot donar una dimensi histrica a les llenges que saprenen. Sha de potenciar en lalumne la visi que la literatura s dabast universal, i que els productes literaris en llenges distintes participen duns continguts esttics i culturals compartits a altres mbits i en altres llenges. En aquest sentit, el contacte de lalumne amb les principals obres de les literatures catalana i castellana, o de la literatura universal en edicions tradudes, ha de suposar fer-lo partcip daquests continguts compartits que formen part de la tradici literria universal, concretats en aquest cas en les tradicions culturals especfiques en aquestes dues llenges. La literatura ha de potenciar la lectura com a font de cultura i com a font ldica que proporciona plaer. Aix, el professorat haur dassessorar en lelecci de les lectures i nhaur doferir mostres de diverses literatures. La finalitat ms important daquestes lectures s formar lectors atents, millorar el gust per la lectura. Per tant, tot i que es puguin proposar treballs concrets shaur devitar ofegar la lectura amb un rigor excessiu. Lactivitat de comentari de text shaur de relacionar amb all que sestudia als altres apartats del llenguatge. El treball daprofundiment gramatical (ortografia, morfologia i sintaxi) ha de tenir lloc a partir de contextos significatius i ha destar al servei dun s cada cop ms ric i correcte de les habilitats expressives i comprensives. Ha de permetre la introducci de la terminologia gramatical, que no haur desdevenir, per, una finalitat en si mateixa. El treball de lortografia sha daplicar en la mesura de les necessitats de cada alumne i ha de partir de la detecci de les dificultats ms habituals en cada cas i en cada llengua. Tamb lanlisi morfolgica i sintctica sha de realitzar sobre els usos dels alumnes, de manera que lexpressi intutiva esdevengui domini ple i reflexiu. Tamb laprenentatge del lxic sha dinserir en el marc de la millora de la comprensi i lexpressi de lalumne i shaur de treballar, per tant, lampliaci quantitativa i qualitativa del vocabulari de totes les rees. Una eina bsica de treball procedimental s el diccionari. La dimensi histrica i social de les llenges i la diversitat de registres i varietats tamb shaur de tenir en compte a lhora de la programaci i seqenciaci dels continguts. Convendr tenir esment al treball dels aspectes histrics a la resta de matries i a la mateixa Literatura. Els objectius plantejats en aquest apartat shan de tenir presents en la resta dels aspectes del llenguatge i, especialment, quan es plantegi el treball dels nivells ms cultes de les llenges. La tasca didctica haur de transmetre una visi real de les llenges i la seva diversitat com a fet social i com a fenomen enriquidor de la realitat i de les experincies. La comprensi daquesta realitat lingstica no ha de reproduir cap mena de prejudici i shaur daprofitar la presncia de dues llenges oficials per facilitar lanlisi de la situaci sociolingstica. Els temes transversals no shan de tractar separadament i sense coherncia amb la resta dels continguts. Shaur de treballar a partir dels referents propers

als alumnes mitjanant lanlisi crtica de textos de diferents tipus, especialment dels mitjans de comunicaci. Shauran de fer reflexions encaminades a millorar lautoestima de lalumnat i a assolir valors de tolerncia, respecte i solidaritat. El treball bsicament dels continguts de procediments i dactituds haur danar acompanyat duna avaluaci que sigui part integrant del procs didctic, que sigui un instrument dajuda i orientaci de lalumnat sobre el seu progrs en laprenentatge. Lavaluaci ha de tenir com a funci constatar ladquisici del nou aprenentatge i la gesti dels errors per part de lalumnat i lorientaci del professorat sobre ladequaci de la programaci daula i la metodologia aplicada. Lavaluaci, que ha de mesurar la consecuci dels objectius, ha de tenir en compte tots els components de la llengua que sn presents en el disseny curricular de les rees. Lavaluaci haur de ser contnua, global, coherent i diversificada. Shaur de fer a partir de lobservaci sistemtica del procs daprenentatge de lalumne, donant prioritat als procediments i actituds, haur destar dacord amb les activitats realitzades i els objectius fixats prviament i haur destar adaptada a les possibilitats i peculiaritats de cada alumne. Lavaluaci formativa, la funci de la qual s regular el procs densenyament i aprenentatge, constituir un dels mecanismes bsics de latenci a la diversitat. Tamb shauran de tenir en compte, com a principis bsics de la gesti social de laula i de latenci a la diversitat, la cooperaci i la interacci de lalumnat, la participaci daquest en la definici dels objectius i la concreci dels continguts i lautonomia i autoregulaci del seu propi procs daprenentatge. Latenci a la diversitat (alumnat de necessitats educatives temporals que de forma tardana sincorporen a les llenges curriculars, amb dificultats especfiques en algun aspecte lingstic, amb retard escolar provocat per causes diverses, amb motivacions i interessos diferents...) shaur de basar en ladquisici duna competncia comunicativa que els permeti desenvolupar-se dins laula i avanar en els aprenentatges. Per aix, en aquestes situacions de desequilibri shauran de preveure mesures dorganitzaci, atenci i compensaci (agrupaments flexibles, desdoblaments, suports datenci individualitzada, estratgia metodolgica adequada i elaboraci de material diversificat i especfic per a cada tipus de dificultat). Ser molt important que els equips docents promoguin la valoraci del funcionament daquesta atenci i el revisin de forma regular recollint les propostes de millora. El professorat, en aquest tipus de prctica, ha dassumir ms aviat les funcions de coordinador, ha de donar les pautes a seguir, per tamb ha danimar a discutir i a decidir, potenciant la capacitat dadquisici de nous aprenentatges per part de lalumnat. El professorat no s lnic subministrador dinformaci i de direcci: haur de facilitar una autonomia progressiva de lalumnat en la responsabilitat de seu aprenentatge. Per millorar la qualitat de lacci educativa el professorat haur de ser crtic amb ell mateix i haur de disposar deines danlisi i de reflexi sobre la seva prpia prctica. Per tant, haur de replantejar el seu estatus a laula i passar de ser lnic possedor del saber que sha de transmetre a ser els organitzadors de lactivitat amb collaboraci amb lalumnat. LLENGUA ESTRANGERA. ANGLS INTRODUCCI Laprenentatge duna llengua estrangera contribueix a la formaci integral de lalumnat i facilita ladquisici de les capacitats expressades en els objectius generals de letapa. Aquesta aportaci no s tan sols de caire educatiu, sin tamb psicolgic i social: la capacitat de comunicar-se en una llengua estrangera i el coneixement daquesta contribueixen a una millor comprensi de les llenges que sempren. El fet de viure en una comunitat amb llengua prpia fa que laprenentatge duna llengua estrangera afavoreixi de forma efectiva el desenvolupament de les estratgies lingstiques perqu possibilita lestabliment de contrasts entre aquestes i promou la reflexi sobre la seva adquisici. Com ja sha expressat anteriorment, lrea de Llengua estrangera facilita el desenvolupament de les capacitats recollides en els objectius generals de letapa, de la manera segent: La idiosincrsia prpia de lrea s el desenvolupament de la capacitat de comunicaci, tant amb el domini del llenguatge com amb ls daltres sistemes de representaci i/o comunicaci. Daltra banda, es desenvolupa la capacitat dun s autnom i crtic de la informaci, com tamb la reflexi sobre la llengua per a la resoluci dels problemes que sorgeixen en la construcci dun coneixement propi i en el domini de la llengua estrangera. Laprenentatge de la llengua estrangera tamb contribueix a la reflexi sobre el propi aprenentatge i ajuda a reflexionar sobre la capacitat de superar les dificultats. La llengua estrangera permet accedir a altres cultures, conixer-ne els valors i el funcionament i comparar-los amb els de la prpia; tamb permet la comunicaci amb les persones que la parlen, i contribueix aix a lacceptaci dels altres, desenvolupant actituds de solidaritat.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10527

A ms, el coneixement daltres llenges europees s una pea clau per poder gaudir dels drets que comporta ser ciutad dEuropa i s un element fonamental en la construcci europea. Aix mateix, el desenvolupament important dels mitjans i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i les possibilitats que aquestes ens ofereixen, tant per accedir a la informaci com per comunicar-se amb parlants daltres llenges, fan palesa, duna banda, la important contribuci que poden fer per a ladquisici de la llengua estrangera, i daltra banda, la necessitat de conixer altres llenges per poder gaudir plenament dels beneficis daquests mitjans. La contribuci a la resta dobjectius de letapa es dur a terme, bsicament, mitjanant els temes que es tractin a la classe de llengua estrangera. Sen pot facilitar el desenvolupament, fonamentalment, a partir dels continguts transversals. Des del punt de vista psicolgic, laprenentatge de la llengua estrangera afavoreix lautonomia de lalumnat, amb ladquisici destratgies daprenentatge prpies, que li permeten desenvolupar aix la seva capacitat de comunicaci. Finalment, el valor social i instrumental de laprenentatge de la llengua estrangera es fa ms pals en aquesta comunitat per la necessitat de comunicarse amb parlants daltres llenges, a causa de les caracterstiques del nostre context socioeconmic, per satisfer aix les necessitats que presumiblement sels presentaran en un futur prxim, per proporcionar una millor incorporaci al mn laboral, i per ampliar la seva possibilitat daccedir a la informaci en la llengua estrangera i de gaudir-ne. Funcionalment podem considerar la llengua com un instrument del qual ens servim els humans per realitzar dues funcions bsiques: la comunicaci i la representaci de la realitat. s de destacar el fet que el llenguatge s un instrument privilegiat de comunicaci que permet a les persones fer una representaci de la realitat compartida pels membres duna mateixa comunitat de parlants, de manera que, quan saprn una llengua, no sadquireix nicament un sistema de signes, sin tamb els significats culturals que aquests impliquen. La finalitat daquesta rea curricular no ha de ser ensenyar una llengua estrangera, sin ensenyar a comunicar-se amb aquesta, la qual cosa ens duu necessriament a haver dadoptar un enfocament de caire comunicatiu que faciliti als alumnes ladquisici de competncia comunicativa en la llengua estrangera. Aquesta competncia comunicativa comporta una srie de subcompetncies: - Gramatical: ser capa de posar en prctica les regles de funcionament del sistema lingstic. - Sociolingstica: ser capa dutilitzar de forma adequada al context els diferents tipus de discurs. - Estratgica: ser capa dutilitzar estratgies que permetin realitzar ajustaments que ajudin a resoldre els problemes de comunicaci. - Sociocultural: ser capa dutilitzar els referents del context social i cultural inherents a tot sistema lingstic. La competncia comunicativa sha dentendre com la capacitat de produir un discurs en el marc duna interacci en la qual els participants negocien significats. En aquest sentit, ladquisici de competncia comunicativa en la llengua estrangera es manifesta quan es posa en prctica, quan lactuaci de lalumnat esdev leix principal del disseny curricular de lrea, el qual hauria de recollir les necessitats de comunicaci i expressi personal daquest. Laprenentatge de la llengua comporta la interacci de tres fenmens que cal tenir en compte: lexposici a la llengua objecte daprenentatge, la interioritzaci de les regles de funcionament del sistema lingstic i la producci de missatges en la llengua objecte daprenentatge. Aquest procs implica una construcci creativa per part de lalumnat, en la qual aquest, a partir dels exemples de llengua als quals ha estat exposat, formula hiptesis sobre les regles que en configuren el funcionament. En la fase dexposici i interioritzaci es poden produir perodes de silenci que no han de ser interpretats com a manca dactivitat o daprenentatge, sin com una etapa prvia a la de producci, en la qual lalumnat construeix el seu sistema lingstic propi, que s el que far servir per satisfer les seves necessitats dexpressi en la llengua estrangera. En la fase de producci caldr tenir en compte que laparici derrors no implica necessriament lexistncia dinterferncies amb la llengua prpia, o duna simplificaci de la qual s objecte daprenentatge, sin que aquestes sn la manifestaci del progressiu domini del nou sistema de comunicaci. Sempre sha de considerar positiu el fet que es produeixi comunicaci en la llengua estrangera, malgrat que el domini daquesta sigui escs. A partir dels principis abans esmentats, el desenvolupament del currculum en lrea de Llengua estrangera haur de tenir en compte els punts segents: - Les activitats densenyament/aprenentatge shan de contextualitzar en situacions properes a lalumnat, dacord amb la seva edat i els seus interessos, i han de poder satisfer les necessitats de comunicaci que se li puguin presentar en el futur.

- s necessari crear un ambient que motivi lalumnat a participar en interaccions comunicatives amb creativitat i espontanetat. Els aspectes formals de la llengua fontics i estructurals no sn lobjecte ltim de laprenentatge de la llengua estrangera, sin que sn tan sols els mitjans per aconseguir una comunicaci ms rica i fluida. - Lalumnat no s tan sols el receptor de lactivitat de laula, sin que ha de poder participar en la construcci del seu currculum propi mitjanant la negociaci dels objectius, dels continguts, de les activitats i de lavaluaci, de manera que pugui prendre conscincia del seu propi procs daprenentatge i actuar sobre aquest, per desenvolupar aix la seva autonomia personal. - La llengua estrangera ha de ser la llengua vehicular a laula, ja que aquesta s un autntic marc de comunicaci dins lescola. La llengua estrangera ha de servir per satisfer les necessitats de comunicaci que sorgeixen en les situacions reals de laula. En aquest sentit, el professor ha danar perdent progressivament el seu protagonisme, per afavorir la interacci en la llengua estrangera entre els alumnes. - En la vida real, en les interaccions comunicatives, intervenen diferents destreses lingstiques, de manera que el tractament que aquestes hauran de tenir a laula ser necessriament integrador. - Tot i que laprenentatge de la llengua estrangera pugui afavorir prioritriament les destreses receptives, ser necessari crear i consolidar les destreses expressives, per cercar la fludesa i la correcci en la comunicaci. - A ms de possibilitar la comunicaci en la llengua estrangera, aquesta rea ha de ser el punt de partida per a un aprofundiment posterior i especialitzat en la mateixa llengua. OBJECTIUS GENERALS Els objectius de lrea de Llengua estrangera a lESO shan dentendre com una aportaci per aconseguir els objectius detapa. Lensenyament de les llenges estrangeres en leducaci secundria obligatria t com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les capacitats segents: 1. Comprendre la informaci global i/o especfica de missatges orals i escrits en llengua estrangera, en diverses situacions habituals de comunicaci, emesos directament per parlants o mitjans de comunicaci. 2. Utilitzar la llengua estrangera en les situacions habituals de comunicaci de forma creativa, emprant els recursos lingstics i no lingstics per aconseguir que aquesta sigui fluida i satisfactria. 3. Llegir, de forma comprensiva i autnoma, textos adequats a les capacitats i els interessos de lalumnat, amb finalitats diverses, valorant la seva importncia com a font dinformaci i de gaudi, i com a mitj daccs a altres cultures i formes de vida distintes de la prpia. 4. Reflexionar sobre el funcionament del sistema lingstic i comunicatiu, tant de la llengua prpia com de la llengua estrangera, com a element facilitador i regulador de laprenentatge de la llengua estrangera, i per millorar les produccions prpies. 5. Reconixer la importncia que t el coneixement de la llengua estrangera com a mitj per accedir a altres cultures, a altres persones i poder contribuir a una millor entesa internacional en un mn multicultural. 6. Adoptar una actitud receptiva i crtica envers la informaci procedent de la cultura que la llengua estrangera transmet, per eliminar els prejudicis i els estereotips sexistes, racistes, classistes, etc. 7. Relacionar-se amb altres persones, tenint en compte les regles prpies de lintercanvi comunicatiu i adoptant actituds de cooperaci i solidaritat. 8. Desenvolupar estratgies daprenentatge autnom a partir de lexperincia prvia en la llengua prpia i les altres llenges del currculum, fent s de fonts dinformaci de caire divers (diccionaris, materials multimdia...) que afavoreixin lautonomia de laprenentatge. 9. Assolir un control gradual del propi procs daprenentatge a partir de lanlisi i lautoobservaci, amb la intenci dincorporar millores que contribueixin a lxit en les tasques que es duguin a terme. CONTINGUTS Els continguts shan agrupat en tres blocs dacord amb les diferents funcions de la llengua, s a dir: - Les habilitats comunicatives (la llengua com a instrument de comunicaci). - Reflexions sobre la llengua i el seu aprenentatge. - Els aspectes socioculturals (la llengua i la seva dimensi sociocultural). La definici de continguts en llengua estrangera implica delimitar quins sn els mbits de coneixement que seran determinats en aquesta etapa. Es consideren procediments tot all que fa possible un aprenentatge actiu: s a dir, per un costat, les destreses comunicatives: la comprensi i expressi orals

10528

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

i escrites; per laltre, la capacitat reflexiva de lalumnat i les tcniques de treball que fomenten una progressiva autonomia de laprenentatge. BLOC 1. LES HABILITATS COMUNICATIVES Les destreses comunicatives bsiques permeten emmarcar laprenentatge i fan comprensibles els objectius i el sentit de les activitats didctiques. Sn els segents: Procediments A) GENERALS PER A TOTA LETAPA 1. Comprensi oral i escrita mitjanant activitats amb un objectiu especfic (extreure la informaci global i/o especfica, localitzar i interpretar dades, etc.). 2. Inferir informacions, que no sempre sn explicitades en els textos orals i escrits, que reflecteixen les opinions i lactitud de lautor. 3. Producci de missatges orals i escrits amb la finalitat de satisfer necessitats personals de comunicaci (invitacions, felicitacions, peticions, avisos, encrrecs, enquestes...). 4. Participaci activa en intercanvis orals lingstics per expressar gusts, necessitats, cercar informaci, donar opinions, relatar experincies, etc., fent s de les estratgies que asseguren una comunicaci fluida i efica. 5. Producci de textos escrits de diferents tipologies, senzills i comprensibles, amb una adequada estructura lgica (introducci, desenvolupament i conclusi), atenent diferents necessitats (descripci, narraci, comparaci...) i distintes intencions comunicatives. B) ESPECFICS PER A CADA CURS Primer curs 1. Activaci del coneixement previ i s del context per interpretar informaci global i especfica en textos orals i escrits. 2. Identificaci de tipologies textuals diferents: descripcions, narracions, converses, etc. 3. Escolta i lectura atenta de textos per copsar informacions generals o avaluar dades que es demanen. 4. Identificaci de la informaci irrellevant per no centrar-shi, segons la tasca que es realitzi. 5. Interacci amb interlocutors en situacions de comunicaci controlades. 6. Adopci i representaci de rols diferents en situacions simulades. 7. Desenvolupament de destreses comunicatives que permetin superar interrupcions en la comunicaci i lacceptaci dels errors propis com a part integrant del procs daprenentatge de la llengua estrangera. 8. Desenvolupament de lexpressi escrita mitjanat lampliaci de frases o pargrafs predeterminats. Segon curs 1. Anticipaci successiva didees mentre sescolta o es llegeix. 2. Identificaci de lestructura prpia de tipologies textuals diferents: cartes, narracions 3. Distinci entre informaci rellevant i irrellevant dacord amb la tasca que es realitza. 4. Interacci amb interlocutors en situacions de comunicaci semicontrolades o lliures. 5. Narraci dhistries, tant oralment com per escrit. 6. Iniciativa per llegir de forma autnoma. 7. s de models de diferents tipus de textos com a referents de les produccions prpies. 8. Revisi desborranys en la producci escrita abans de redactar el text definitiu. Tercer curs 1. Comprensi de les idees principals i secundries dels textos orals i escrits. 2. Inferncia dels significats de les informacions desconegudes mitjanant la interpretaci de diferents elements contextuals. 3. Identificaci dels trets que diferencien el codi oral i lescrit. 4. Transmissi dinformaci essencial a altres persones sobre all que sha escoltat o llegit. 5. Planificaci en lemissi de missatges, dacord amb la intenci comunicativa, la situaci de comunicaci i els interlocutors. 6. Negociaci dels significats en la comunicaci, amb el desenvolupament destratgies que faciliten la comunicaci amb xit, mantenint lequilibri entre

la correcci formal i la fludesa. 7. Realitzaci de tasques de comprensi lectora dacord amb el tipus de text i la finalitat de la lectura, b sigui intensiva o extensiva. 8. Producci de textos orals i escrits que contenguin elements de coordinaci i subordinaci. Quart curs 1. Comprensi de la intenci de lemissor tant en textos orals com escrits. 2. Inferncia dels significats dinformacions desconegudes en textos mitjanant la interpretaci delements lingstics. 3. s de les convencions prpies de la comunicaci oral natural en tasques de simulaci. 4. Reflexi sobre les formes de millorar les produccions prpies tant orals com escrites. 5. Transferncia dinformacions dun codi a laltre. 6. Valoraci de la correcci formal en la producci de missatges orals i escrits. 7. Producci de textos orals i escrits que contenguin elements de cohesi i coherncia. 8. Estructuraci i organitzaci en pargrafs de les idees que es volen transmetre. Conceptes i principis generals per a tota letapa 1. Situacions de comunicaci oral i escrita en la llengua estrangera. 2. Intencions comunicatives ms usuals: establir relacions, donar i demanar informaci, resoldre les dificultats de la interacci, descriure, exposar, narrar, influir en la conducta dels altres, argumentar. 3. Elements que configuren la situaci de comunicaci: nombre i tipus dinterlocutors, moment i lloc de la comunicaci, tema. 4. Vocabulari, tant actiu com passiu, relatiu als temes ms habituals: leducaci, el treball, relacions de parentesc i amistat, vida quotidiana, viatges, temps de lleure, ecologia, els mitjans de comunicaci, noves tecnologies, cincia-ficci, s a dir tot all que t relaci amb els temes transversals i els interessos de lalumnat. 5. Regles que regeixen la comprensi i la producci dun discurs coherent i cohesionat. 6. Adaptaci del discurs als canvis que es produeixen com a conseqncia de la interacci (gests, maneres de demanar, interrupcions, etc.). 7. Estructura i elements formals dels textos escrits (tipus de text, presentaci, ortografia i signes de puntuaci). 8. Elements que donen cohesi al discurs: referncia a lanterior i al posterior, concordana, reacci adequada als missatges. 9. Tenir en compte els coneixements del receptor i preveuren les reaccions. 10. Considerar el significat del discurs com a resultat de la interacci entre lemissor i el receptor. 11. Rutines (expressions ds freqent, expressions idiomtiques) i frmules bsiques dinteracci social (mostrar acord o desacord, demanar aclariments, comprovar que alguna cosa sha ents). Actituds generals per a tota letapa 1. Reconeixement de la importncia de ser capa de comunicar-se en la llengua estrangera, tant oralment com per escrit, per satisfer necessitats de comunicaci, com a mitj de comprensi entre les persones. 2. Inters per realitzar intercanvis comunicatius orals i escrits en llengua estrangera amb diferents persones (professors/es, companys/es, nadius/es). 3. Participaci reflexiva, creativa i crtica en les diferents situacions de comunicaci en qu interv. 4. Reconeixement de lerror com a part integrant del procs daprenentatge i tendncia a superar les dificultats que sorgeixen en la comunicaci, per manca de recursos lingstics, explotant al mxim els coneixements i estratgies de comunicaci disponibles. 5. Rigor en la interpretaci i producci de textos orals i escrits. 6. Presa de conscincia de la capacitat per comprendre globalment un missatge oral i un text escrit, sense necessitat dentendre tots els elements que el componen. 7. Inters per llegir textos escrits en llengua estrangera de forma autnoma, amb la finalitat dobtenir informaci, ampliar coneixements, i afavorir el propi creixement intellectual. 8. Superaci de les limitacions prpies, i treure el mxim partit possible dels recursos lingstics disponibles. 9. Adquisici dhbits i desenvolupament dactituds, relacionats amb els temes transversals propis del currculum, adequats a la realitat de lalumnat i als seus interessos i motivacions.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10529

BLOC 2. REFLEXIONS SOBRE LA LLENGUA I EL SEU APRENENTATGE Assolir el domini de la competncia comunicativa en una llengua implica el coneixement de les regles que organitzen el funcionament del sistema lingstic; ara b, el coneixement daquestes ha de partir de la reflexi conscient, assimilable a un procs de resoluci de problemes. Lalumnat tamb ha de reflexionar sobre com desenvolupa el seu propi procs daprenentatge, per poder aconseguir-ne un millor control. Procediments generals per a tota letapa 1. Reflexi sobre la comunicaci. - Utilitzaci dels coneixements adquirits sobre el nou sistema lingstic com a instrument de control i autocorrecci per millorar leficcia comunicativa de les produccions prpies i per comprendre millor les produccions daltres. 2. Reflexi sobre laprenentatge. - Utilitzaci conscient de les diferents estratgies daprenentatge de la llengua estrangera que millor sadapten a les caracterstiques prpies. - Acceptaci de lerror com a part integrant del procs daprenentatge. 3. Reflexi sobre la llengua. - Anlisi de forma conscient daquells aspectes semntics i morfolgics que posen de manifest formes dorganitzar la nostra prpia realitat: relacions temporals, de possessi, el gnere, el nombre, etc. Conceptes A) GENERALS PER A TOTA LETAPA 1. Estratgies que fan que la comunicaci sigui fluida i efica (gesticular, demanar aclariments). 2. Elements bsics de la llengua estrangera i el seu funcionament dins el discurs. 3. Funcions comunicatives de la llengua. 4. Donar i demanar informaci, suggerir, persuadir, narrar, comparar, etc. 5. Aspectes semanticoformals de la llengua. 6. Fonologia: sons diferents en relaci amb els de la llengua materna, entonaci, etc. 7. Ortografia i puntuaci. 8. Elements morfolgics: substantius, adjectius, verbs, etc. 9. Elements sintctics: estructura de loraci, ordre dels elements dins loraci, frases simples, frases compostes... 10. Marcadors del discurs: connectors i altres recursos de cohesi. 11. Lxic referit a les situacions de comunicaci ms habituals i als interessos especfics dels alumnes. 12. Principals mecanismes implicats en laprenentatge de la llengua estrangera: la importncia descoltar, de participar en lactivitat comunicativa, de mantenir una actitud positiva envers la llengua estrangera, etc. B) ESPECFICS PER A CADA CURS Primer curs A. Elements funcionals i gramaticals de la llengua 1. Saludar. Donar, demanar i comprendre informaci de carcter personal. 2. Frmules. 3. Verbs be i have got. 4. Els pronoms personals, demostratius i interrogatius. 5. Els articles. 6. El nombre del substantiu. 7. Els adjectius en posici predicativa 8. Els possessius, el genitiu sax. 9. Les preposicions: on, in, from, at, etc. 10. Els numerals cardinals. 11. La formaci de mots. 12. Donar, demanar i comprendre instruccions i direccions 13. Limperatiu. 14. Verb can. 15. Frases adverbials. 16. Frmules. 17. Descriure i comparar persones, llocs i coses, demanant i donant informaci sobre aquestes. 18. El present dindicatiu. 19. There is / There are. 20. Els adjectius qualificatius. 21. Les preposicions de lloc.

22. Els substantius comptables i incomptables. 23. Expressar hbits, gusts, habilitats, coneixements i estat fsic i anmic. 24. El present dindicatiu amb els adverbis de freqncia. 25. Els numerals ordinals. 26. Les preposicions de lloc i de temps. 27. Els connectors. 28. Les expressions que denoten hora, dia i data. 29. Donar, demanar i comprendre informaci sobre les accions en curs, i contrastar-les amb les habituals. 30. El present continu. 31. Les expressions temporals: now, today, etc. 32. Els indefinits. 33. Descriure i narrar esdeveniments del passat. 34. El pretrit simple dels verbs regulars i irregulars. 35. There was / There were. 36. Els adverbis i les frases adverbials: yesterday, last week, etc. 37. Expressar els plans i les intencions de futur. 38. El present continu amb valor de futur. 39. Going to + verb. 40. Els adverbis i les frases adverbials: tomorrow, next week, etc. 41. Fer suggeriments, acceptar-los i rebutjar-los. 42. Lets. 43. Why dont we? 44. Shall we + infinitiu. 45. Expressar obligaci. 46. Must / Musnt B. Lxic 1. El lxic relacionat amb els temes tractats: la famlia, els aliments, el temps, la roba, els llocs, etc. 2. Frmules i expressions. C. Fontica 1. La pronunciaci de la terminaci /s/, /z/, /iz/ en el present dindicatiu. 2. La pronunciaci de la terminaci - ing. 3. La pronunciaci de la terminaci -ed en el pretrit simple. 4. Les formes dbils. 5. Laccentuaci de mots i frases. 6. Lentonaci de les frases. 7. El ritme. Segon curs A. Elements funcionals i gramaticals de la llengua. 1. Saludar, fer presentacions formals i informals, demanar i proporcionar informaci personal. 2. El verb be. 3. El present dindicatiu i les expressions de freqncia. 4. Frmules. 5. Descriure coses, llocs i persones. Expressar les obligacions i les rutines associades amb aquestes. 6. Formes verbals: have got, there is / there are, can, must, should, etc. 7. Ladjectiu: el comparatiu. 8. Les expressions de quantitat. 9. Expressar esdeveniments del passat. 10. El pretrit simple i continu. 11. Could. 12. Descriure habilitats. Demanar i concedir perms. 13. Can / Could. 14. Donar consell. 15. Should / Shouldnt. 16. Expressar gusts. Expressar i demanar opinions. 17. Likes / Dislikes. 18. I think 19. Expressar esdeveniments futurs, decisions i fer prediccions. 20. Will / Going to + infinitiu / el present continu. 21. Expressions temporals: this weekend, next year, etc. 22. Expressar condicions. 23. Frases condicionals amb will. B. Lxic 1. El lxic relacionat amb els temes tractats; les professions, loci, els estudis, la llar, els llocs, etc.

10530

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

2. Frmules i expressions. C. Fontica 1. La pronunciaci de fonemes amb especial dificultat: vocal neutra, vocals curtes i llargues, etc. 2. La pronunciaci de contraccions. 3. La pronunciaci de les terminacions de les diferents formes verbals. 4. Les formes dbils. 5. Laccentuaci de mots i frases. 6. Lentonaci de frases. 7. El ritme. Tercer curs A. Elements funcionals i gramaticals de la llengua 1. Saludar, presentar-se un mateix i presentar els altres. Expressar hbits, habilitats, descripcions fsiques i de personalitat, el que agrada i el que no. 2. Frmules. 3. El present dindicatiu i el verb can. 4. Love / Like / Dislike/ Hate. 5. Els adjectius: posici atributiva i predicativa. Els graus de la comparaci. 6. Expressi de quantitat. 7. Much / Many / A lot of / Too / Not enough. 8. Narrar esdeveniments del passat i biografies. 9. El pretrit simple i continu. 10. Could. 11. Expressions temporals: ago / since / for / later / when / after / before / then, etc. 12. Els marcadors del discurs: connectors i altres recursos de cohesi. 13. Lortografia i la puntuaci. 14. Demanar i respondre preguntes sobre esdeveniments acabats i en execuci, recents i sobre experincies. 15. El present perfet i el pretrit simple. 16. Ever / Never / Just. 17. When. 18. Fer suggeriments i respondrels. 19. How / What about + -ing form. 20. Donar consells. 21. Should / Shouldnt. 22. Expressar els plans i les intencions, fer prediccions, expressar la probabilitat i la possibilitat i fer promeses. 23. Present continu. 24. Will / Will not / Going to + infinitiu. 25. Frases condicionals de tipus I. 26. Expressar lobligaci i labsncia daquesta. 27. Have to / Dont have to / Must / Mustnt / Should. 28. Els adverbis. 29. Descriure llocs, donar i demanar informaci sobre els productes que exigeixen un procs delaboraci: msica, cotxes, llibres, etc. 30. La veu passiva. 31. Frases adverbials. B. Lxic 1. El lxic relacionat amb els temes tractats: les relacions personals i socials, loci, els aliments, els llocs, etc. 2. Frmules i expressions. C. Fontica 1. La pronunciaci dels fonemes amb especial dificultat. 2. La pronunciaci de les contraccions. 3. La pronunciaci de les terminacions de les diferents formes verbals. 4. Les formes dbils. 5. Laccentuaci de mots i frases. 6. Lentonaci de frases. 7. El ritme. Quart curs A. Elements funcionals i gramaticals de la llengua. 1. Descriure i comparar hbits i estils de vida. Expressar gusts i preferncies. 2. El present simple i el continu. 3. Used to + infinitiu.

4. Expressar esdeveniments passats relacionats amb el present o amb un passat anterior. 5. El pretrit simple i el continu. 6. El pretrit perfet simple: for, since, already, yet, etc. 7. Els marcadors del discurs. 8. Fer prediccions i manifestar intencions. Expressar la certesa i la probabilitat. 9. Will. 10. Be going to + infinitiu / el present continu. 11. Les frases temporals i les frases condicionals del tipus I. 12. May / Might / Can / Cant, etc. 13. Expressar les preferncies i les opinions. Acceptar i rebutjar invitacions. 14. Els pronoms interrogatius. 15. I like / enjoy / hate+ ing form / Its too, etc. 16. Els connectors: and, but, because, so, such, both, etc. 17. El comparatiu i el superlatiu. 18. Expressar hiptesis i fer recomanacions. 19. Les oracions condicionals de tipus II. 20. Should. 21. Transmetre les opinions i les idees dels altres. 22. Lestil indirecte. 23. Les expressions temporals. 24. Expressar els processos i els canvis. 25. La veu passiva. 26. Descriure i identificar els objectes, els llocs i les persones. 27. Els pronoms relatius. 28. Les frases de relatiu especificatives. B. Lxic 1. El lxic relacionat amb els temes tractats: les relacions personals i socials, loci, els sentiments, els llocs, etc. 2. Frmules i expressions. C. Fontica 1. La pronunciaci dels fonemes amb especial dificultat. 2. La pronunciaci de les contraccions. 3. La pronunciaci de les terminacions de les diferents formes verbals. 4. Les formes dbils. 5. Laccentuaci de mots i frases. 6. Lentonaci de frases. 7. El ritme. Actituds generals per a tota letapa 1. Curiositat per conixer el funcionament de la llengua estrangera i inters per expressar-shi amb correcci. 2. Inters per conixer i analitzar tant les formes expressives prpies com les dels companys/es. 3. Actitud positiva envers les activitats de classe ms idnies per desenvolupar al mxim la competncia comunicativa i per superar els problemes que puguin sorgir en el procs de laprenentatge. 4. Actitud positiva per adquirir autonomia en laprenentatge. 5. Confiana en la capacitat personal per progressar i assolir un bon nivell ds de la llengua estrangera. BLOC 3. ELS ASPECTES SOCIOCULTURALS Tot sistema lingstic s fruit de la seva histria i de la societat que lha creat. Aix, doncs, la llengua cont tota una srie de referents culturals, socials i histrics que han de permetre adequar el propi discurs al context i a linterlocutor. Procediments A) GENERALS PER A TOTA LETAPA 1. Anlisi dels aspectes socioculturals ms rellevants dels pasos on es parla la llengua estrangera. 2. Utilitzaci contextualizada de les normes i dels hbits de conducta daquests pasos en les relacions amb els nadius i en situacions de representaci i simulaci. 3. Comparaci de determinats aspectes de les formes de vida dels pasos on es parla la llengua estrangera amb la nostra forma de vida. 4. Utilitzaci dels coneixements adquirits de la llengua i cultura estrangeres per interpretar els missatges presents al medi (anuncis en diaris, en establiments pblics, etc.).

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10531

5. Aprofitament de materials orals, escrits i icnics autntics, procedents de distintes fonts, amb la finalitat dobtenir les informacions desitjades. 6. Adquisici duna perspectiva ms mplia envers altres realitats que li permetin una anlisi crtica dels comportaments socioculturals que impliquen una discriminaci o un rebuig. B) ESPECFICS PER A CADA CURS Primer curs 1. Identificaci i interpretaci de trets socioculturals relacionats amb els textos i les situacions de comunicaci que es treballin. 2. Comparaci entre els elements socials i culturals transmesos per la llengua estrangera i pels propis. 3. Adequaci dels usos socioculturals de la llengua estrangera quan aquesta s el mitj de comunicaci entre interlocutors amb llengua prpia diferent de lestrangera. 4. Diferenciaci dels usos formals i informals de la llengua estrangera. 5. s de les frmules apropiades en les relacions socials. Segon curs 1. Identificaci i interpretaci dels elements semitics (gestuals, dentonaci, proxmics, etc.) que usen els parlants de la llengua estrangera. 2. Comparaci entre els elements culturals i socials de la llengua estrangera transmesos per parlants de pasos diferents. 3. Desenvolupament dhabilitats interculturals en ls de la llengua estrangera. 4. Identificaci dels aspectes socioculturals que sutilitzarien amb parlants nadius de la llengua estrangera i els daltres procedncies. 5. Familiaritat amb els diferents registres i varietats de la llengua estrangera. Tercer curs 1. s apropiat de frmules lingstiques (cortesia, acord, discrepncia, etc.) associades a situacions concretes de comunicaci. 2. Identificaci de les normes i els comportaments propis dels pobles i cultures on es parla la llengua estrangera. 3. Coneixement i valoraci dels elements culturals propis dels pasos on es parla la llengua estrangera. 4. Reconeixement de la presncia de la llengua estrangera en els nous sistemes de comunicaci tecnolgica i la seva utilitat per comunicar-se amb persones de procedncies diverses. Quart curs 1. Adequaci dels elements semitics, com per exemple, els patrons gestuals o els proxmics dacord amb linterlocutor, tot respectant la seva idiosincrsia. 2. s del registre ms adient per a cada situaci de comunicaci. 3. Reconeixement dels aspectes socioculturals implcits en els textos que es treballen. 4. s de la llengua estrangera amb la finalitat dafavorir trobades interculturals. 5. Aprofundiment en el coneixement dels trets culturals i de comportament social que manifesten grups diferents duna mateixa comunitat lingstica. Conceptes GENERALS PER A TOTA LETAPA 1. Aspectes de la cultura i de la societat dels pasos de llengua estrangera propers als interessos i motivacions dels alumnes. 2. Normes i hbits de la vida quotidiana, el medi en qu es viu en algun altre pas, les relacions humanes, el mn dels joves i els mitjans de comunicaci. 3. Hbits cvics i de conservaci del medi ambient i del patrimoni de ciutadans daltres pasos. 4. Presncia de la llengua i de la cultura estrangera a la nostra comunitat: el turisme, els mitjans de comunicaci, els residents estrangers, la immigraci, les manifestacions culturals, artstiques, esportives, etc. 5. Presncia de la llengua estrangera en organitzacions internacionals com a vehicle de comprensi i cooperaci entre les diferents cultures i institucions que treballen pel progrs i la pau entre els pobles. Actituds A) GENERALS PER A TOTA LETAPA

1. Curiositat, respecte i valoraci crtica de les formes de vida i altres aspectes socioculturals dels pasos on es parla la llengua estrangera. 2. Valoraci dels comportaments sociolingstics que faciliten les relacions de convivncia. 3. Valoraci de lenriquiment personal que implica la relaci amb persones que pertanyen a altres cultures. 4. Actitud receptiva envers les informacions disponibles en la llengua estrangera. B) ESPECFIQUES PER A CADA CURS Primer curs 1. Respecte envers costums i tradicions diferents a les prpies. 2. Obertura envers altres formes de pensar, veure i organitzar la realitat. 3. Valoraci de la llengua i la cultura prpies en relaci amb la llengua estrangera i la cultura que aquesta transmet. Segon curs 1. Inters per conixer informacions culturals diverses de tipus histric, geogrfic, literari, etc. 2. Respecte envers els parlants de la llengua estrangera superant les visions estereotipades. 3. Valoraci de la llengua estrangera com a mitj de comunicaci internacional. Tercer curs 1. Inters per afavorir trobades i intercanvis comunicatius reals amb parlants de la llengua estrangera. 2. Desenvolupament dactituds que ajudin a valorar la cultura prpia en comparaci amb altres. 3. Respecte envers els parlants de la llengua estrangera, amb independncia del seu origen, raa, o llengua prpia, per afavorir lapropament i leliminaci de les barreres de comunicaci. 4. Valoraci de la importncia de la llengua estrangera com a manera daccedir a la comunicaci amb altres persones que tamb aprenen la mateixa llengua. Quart curs 1. Inters per identificar les perspectives socioculturals en les notcies o temes dactualitat que transmeten els diferents mitjans de comunicaci. 2. Respecte envers les diferncies dopini sobre temes dinters i comprendre les diferents perspectives socioculturals. 3. Disposici favorable per entendre i fer-se entendre en la llengua estrangera, tot respectant els estils formals i informals dacord amb els diferents interlocutors. CONTINGUTS TRANSVERSALS Tot procs educatiu transmet uns determinats valors culturals i/o socials, els quals es posen de manifest en les finalitats formatives que es persegueixen. La formaci integral de la personalitat de lalumnat comporta atendren el desenvolupament, no tan sols dels aspectes intellectuals, sin tamb dels corporals, els socials, els afectius i els tics i morals. Aix implica que el currculum no es pot centrar exclusivament en els continguts conceptuals, ja que aix no es podria afavorir el desenvolupament global de lalumnat. Es fa necessari, doncs, dissenyar un currculum que es relacioni amb experincies de la vida real que els alumnes puguin experimentar en el seu entorn i amb els altres, en el qual els continguts procedimentals i actitudinals no se subordinin als conceptuals. Els continguts transversals es refereixen precisament a continguts fonamentalment de carcter actitudinal que han de formar part integral de les diferents rees del currculum. Els continguts transversals que formin part del currculum propi del centre escolar han de ser fruit de la reflexi de la comunitat escolar quant al sistema de valors que es vol transmetre en coherncia amb la seva prpia identitat. A ms, aquests no es poden treballar de forma espordica, sin que han de ser un element essencial de lactivitat educativa, i shan de concretar en els continguts actitudinals en cada una de les rees. Ats que lenfocament dels processos densenyament/aprenentatge en lrea de Llengua estrangera s fonamentalment comunicatiu, sens ofereixen moltes possibilitats de tractar els temes transversals, contextualitzant en el marc de la realitat i dels problemes socials els textos tant orals com escrits que els alumnes han de treballar.

10532

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

Es poden distingir dos processos fonamentals en ladquisici de la competncia comunicativa, que es relacionen amb els diferents continguts transversals: la comprensi i lexpressi. A) La comprensi Aquesta sorientar envers la interpretaci crtica de textos referents a situacions i problemes del mn actual. A continuaci, de forma orientativa, descriurem els diferents tipus de textos que es poden treballar de forma comprensiva, referits a cada un dels continguts transversals: Educaci moral i cvica Notcies relacionades amb conflictes socials, canons i poemes que tractin situacions de conflicte i les seves solucions, pellcules i textos literaris adaptats sobre la resoluci de conflictes socials, normes essencials que asseguren la convivncia als centres escolars. Educaci per la pau Textos narratius o potics que contribueixin al desenvolupament dactituds de solidaritat envers els altres, informacions dels mitjans de comunicaci que promoguin la reflexi sobre la injustcia, la violncia i el subdesenvolupament, materials publicats per diferents organismes compromesos amb la lluita contra la injustcia i la pobresa en el mn. Educaci per la salut Textos que descriguin conductes o situacions que puguin comportar perills o riscos per a la salut, juntament amb altres que promoguin uns hbits de vida sana, documentaci dinstitucions o campanyes que promouen lexercici fsic i la vida saludable. Educaci per la igualtat doportunitats Manifestacions dels mitjans de comunicaci on es descriguin les aportacions socials i culturals tant de les dones com dels homes identificar en els diferents mitjans de comunicaci les situacions de caire sexista o discriminatori, poemes i canons que promoguin el valor de lamor, la sensibilitat i lafectivitat, independentment del gnere. Educaci pel respecte i la igualtat dels drets i deures de les persones Notcies relacionades amb situacions on no es respectin els drets humans, documents i materials dinstitucions que lluiten per la defensa dels drets humans arreu del mn. Educaci ambiental Notcies dactualitat sobre el medi ambient i la problemtica que presenta, com tamb lacci humana sobre aquest, campanyes promogudes per institucions pbliques o privades sobre la defensa i la conservaci de la natura i de lentorn. Educaci sexual Poemes i canons que tractin de lafecte interpersonal com a part integral de la vida sexual de les persones, campanyes dinformaci adreades als adolescents sobre conductes sexuals saludables, evitant els estereotips de caire sexista. Educaci del consumidor Material publicitari per conixer i descodificar els mecanismes de compra i venda en la societat de consum, promovent una actitud crtica envers els hbits de consum, campanyes que intenten conscienciar sobre la utilitzaci abusiva dels recursos naturals. Educaci viria Notcies procedents dels mitjans de comunicaci sobre problemes viaris i els riscos i perills que comporten: accidents de trnsit, comportaments incvics, actitud crtica envers la publicitat agressiva a lhora dadquirir vehicles, campanyes que intentin evitar situacions de risc o perill en la conducci. Educaci intercultural Textos que informin i promoguin el respecte per altres tipus de realitats socials i culturals diferents a la prpia, promoci dintercanvis culturals mitjanant cartes, participaci en xats multinacionals. Educaci per la construcci europea Notcies relacionades amb el funcionament de les institucions europees, textos que descriguin la realitat daltres pasos europeus. Educaci per la democrcia Notcies relacionades amb la forma de govern de diferents pasos, textos

que descriguin el funcionament de les institucions democrtiques, tant en lmbit estatal com supranacional, programes dels diferents partits poltics nacionals i internacionals en les seves campanyes electorals, normes que regulen el funcionament democrtic de la vida escolar. Coneixement i prctica dels drets humans El text de la declaraci universal dels drets humans, el text de la declaraci universal dels drets del nin, notcies que descriuen situacions en les quals es neguen els drets de la persona. B) Lexpressi Pel que fa a lexpressi escrita, els alumnes poden analitzar crticament les diferents situacions i problemtiques que hagin descobert per mitj dels continguts transversals, tamb els poden denunciar projectant les seves aspiracions personals i finalment els poden recrear proposant iniciatives que contribueixin a un futur ms positiu i harmnic entre tots els ssers humans i el seu entorn. Els tipus dactivitats dels quals es parla sn, per exemple: - Textos escrits: resums, notcies, reportatges periodstics, psters, murals, cartes de denncia... - Textos orals: exposicions, dilegs, colloquis, muntatges audiovisuals, enquestes i qestionaris, debats, conferncies, dramatitzacions... Formaci professional de base Ladquisici de competncies professionals bsiques, que han de permetre que lalumnat sincorpori al mn del treball, ha de ser un dels elements fonamentals de leducaci obligatria. La descripci dels continguts de lrea de Llengua estrangera feta ms amunt permet assenyalar quines sn les competncies clau que sassoliran en aquesta rea: - El domini de la capacitat comunicativa, sobretot en la llengua estrangera, per tamb reforant capacitats lingstiques generals. - La resoluci de problemes en els processos de reflexi sobre el funcionament del sistema lingstic i en la realitzaci de tasques daprenentatge. - El domini del seu procs daprenentatge ha de permetre assolir competncies de planificaci, organitzaci i avaluaci de feines. - Lorganitzaci dels processos densenyament/aprenentatge ha de fomentar la recerca dinformaci significativa i el seu processament. - Sha de promoure el treball en grups, facilitant la sociabilitat i el desenvolupament destratgies de coordinaci i collaboraci amb els altres. - El coneixement de ls dels ordinadors s una exigncia de la societat actual i se nha de fomentar i facilitar el domini. - Finalment sha de promoure la capacitat destar obert als nous coneixements que es van generant, desenvolupant la curiositat i les ganes daprendre dels alumnes. Criteris davaluaci GLOBALS PER A TOTA LETAPA 1. Extreure les idees globals o especfiques ms rellevants dels missatges orals de carcter interpersonal o procedents dels diferents mitjans de comunicaci. Es tracta davaluar, mitjanant respostes verbals o no verbals, la comprensi de missatges orals, captats en situacions de comunicaci habitual o a travs dalgun mitj de comunicaci, sobre temes familiars per a lalumnat o relacionats amb aspectes quotidians de la cultura i societat dels pasos on es parla la llengua estrangera i que desperten inters entre els alumnes i les alumnes i que ajuden a la comprensi global. 2. Extreure la informaci especfica de textos escrits autntics, senzills i dextensi limitada de diferents tipus (descriptius, narratius, argumentatius, explicatius), identificar, segons els textos, seqncies descriptives, fets, opinions, arguments. Es pretn avaluar la capacitat per llegir textos amb sentit complet de lmbit de la premsa i de la vida quotidiana, relacionats amb els interessos i les capacitats de lalumnat, com tamb amb la cultura i la societat dels pasos on es parla la llengua estrangera. 3. Participar en intercanvis comunicatius habituals orals i escrits, atenent les normes implcites que els regeixen (situaci, registre, intenci, coherncia i cohesi, ordre lgic...), respectant tant les opinions com els trets culturals diferents de linterlocutor. Aquest criteri pretn verificar si els alumnes i les alumnes sn capaos de desenvolupar-se oralment i per escrit utilitzant les normes, les estratgies i els recursos ms apropiats, que assegurin la comunicaci amb linterlocutor per cobrir diferents necessitats (expressar opinions, donar i obtenir informaci, relatar experincies...)

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10533

En la producci de textos escrits reals de diferent grau de formalitat es constatar ladequaci de lexpressi escrita al codi lingstic i estilstic de la llengua estrangera, tot i que pugui presentar algunes incorreccions morfosintctiques que no afectin el que s essencial del missatge. 4. Redactar textos senzills, atenent diferents intencions comunicatives, respectant les convencions de la comunicaci escrita i emprant els elements que asseguren la cohesi i la coherncia del text, de manera que aquest sigui fcilment comprensible pel lector. Es tracta davaluar la capacitat de lalumnat per comunicar-se per escrit de forma ordenada i concisa, tot i que el text pugui presentar determinades incorreccions morfosintctiques que no afectin la part essencial del missatge. 5. Utilitzar de forma conscient els coneixements adquirits sobre el nou sistema lingstic com a instrument de control i dautocorrecci de les produccions prpies i com a recurs per comprendre millor les produccions dels altres. Aquest criteri pretn avaluar la capacitat de lalumnat per distingir i reconixer la correcci formal, la coherncia de les idees expressades i ladequaci del discurs a la situaci de comunicaci en textos, orals i escrits, senzills i per aplicar les regles i les estratgies necessries que garanteixin una millor comprensi en les produccions prpies. 6. Identificar i interpretar, amb lajuda delements lingstics i no lingstics, els implcits socioculturals que apareixen als textos per a una millor comprensi daltres cultures i de la prpia. Es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per identificar i valorar crticament els trets socioculturals que sn necessaris per a la correcta interpretaci dels missatges en la llengua estrangera. 7. Identificar i valorar de forma crtica els estereotips i prejudicis que puguin aparixer en els textos en llengua estrangera i per a una millor anlisi dels propis. Es tracta davaluar la capacitat de lalumnat per identificar i valorar crticament els estereotips i prejudicis que puguin aparixer en els textos de la llengua estrangera per arribar a respectar i valorar de forma positiva les diferncies entre les persones. 8. Organitzar el treball propi fent s del material daprenentatge que es troba al seu abast, adaptar-se al treball en grup, collaborant amb els companys/ es, i avaluar el propi procs daprenentatge de la llengua estrangera. Es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per autoregular el seu procs daprenentatge de la llengua estrangera, partint de lexperincia en la llengua prpia i daltres. ESPECFICS PER ALS CICLES I CURSOS Primer cicle 1. Identificar la informaci global i especfica de textos orals (converses, breus exposicions i dilegs) sobre temes familiars per a lalumnat i de textos escrits autntics, senzills i dextensi limitada (descriptius i narratius), i ser capa de predir el significat dalguns elements per mitj del context. 2. Participar en intercanvis orals breus, que es refereixin a situacions conegudes, fent servir un llenguatge senzill que incorpori expressions usuals en les relacions socials. 3. Llegir individualment, fent s del diccionari de forma efica, textos amb imatges i llibres senzills per als joves, i demostrar-ne la comprensi amb la realitzaci duna tasca especfica. 4. Redactar missatges curts i senzills sobre temes quotidians, fent servir els connectors i el lxic apropiats, i que puguin ser comprensibles per al lector. Es far esment de les passes seguides per millorar la producci escrita. 5. Manifestar en la prctica el coneixement dels aspectes formals del codi de la llengua estrangera (morfologia, sintaxi i fonologia), tant per mitj dactivitats contextualitzades sobre punts concrets com per la correcta utilitzaci daquests aspectes en les tasques dexpressi oral i escrita. 6. Arribar de manera inductiva al coneixement de les regles de funcionament de la llengua estrangera a partir de lobservaci de les regularitats i aplicar els processos inductius i deductius de forma alternativa. 7. Establir relacions entre les funcions del llenguatge, els conceptes gramaticals i els exponents lingstics. 8. Utilitzar els termes lingstics bsics per referir-se als elements gramaticals tant en ls com en la reflexi sobre aquests. 9. Reconixer els elements socioculturals que es presenten de forma explcita o implcita en els textos amb qu es treballa i identificar les informacions culturals de caire geogrfic, histric, literari... 10. Utilitzar els registres, les varietats, les frmules i els estils ms adients en cada situaci de comunicaci, dacord amb qui s linterlocutor i quina la intencionalitat comunicativa. 11. Mostrar respecte per les visions culturals diferents a la prpia, com tamb actituds de respecte envers els valors i els comportaments daltres pobles. 12. Utilitzar el coneixement dels aspectes socioculturals que transmet la llengua estrangera per contrastar-los amb els propis.

Tercer curs 1. Extreure la informaci global i especfica, la idea principal i els detalls ms rellevants en els missatges orals (emesos en situacions de comunicaci cara a cara o per mitjans de comunicaci mecnica) i en textos escrits autntics, i ser capaos de realitzar inferncies a partir del context. 2. Participar en converses breus i utilitzar les estratgies de comunicaci ms adients per comprendre i fer-se comprendre i transmetre als altres la informaci que es coneix. 3. Llegir textos de forma extensiva amb finalitats diverses i demostrar-ne la comprensi mitjanant una tasca especfica. 4. Redactar textos senzills i utilitzar la gramtica i el lxic adients, com tamb els recursos de cohesi que els facin comprensibles per al lector. 5. Mostrar habilitats per posar en prctica el coneixement dels aspectes formals del codi de la llengua estrangera (morfologia, sintaxi i fonologia) i valorar-ne la importncia per assolir lxit en la comunicaci. 6. Observar les regularitats en el sistema de la llengua estrangera, analitzarles i arribar a conclusions que permetin establir regles. 7. Reformular, de manera progressiva, aquelles normes o regles que sidentifiquin com errnies. 8. Identificar i utilitzar les diferents formes lingstiques associades a la mateixa funci del llenguatge. 9. Interpretar correctament ls de frmules, normes i comportaments que es transmeten per mitj dels textos i tenir inters per ampliar el coneixement de les dades culturals. 10. Valorar la cultura prpia a partir del coneixement daltres cultures i contrastar-les amb aquella. 11. Adaptar els missatges que es desitgen transmetre a les caracterstiques particulars de linterlocutor i respectar les diferncies de pronunciaci, accent o grau de coneixement de la llengua estrangera. 12. Valorar ls de la llengua estrangera com a mitj per establir relacions amb altres persones de diferents procedncies, prendre la iniciativa per comunicar-se i mostrar respecte envers la diversitat cultural i social. Quart curs 1. Extreure la informaci global i especfica, les idees principals i secundries en missatges orals sobre temes familiars per a lalumne, o b relacionats amb aspectes de la vida quotidiana de la cultura i de la societat dels pasos on es parla la llengua estrangera i en missatges escrits autntics de diferents tipus (descriptius, narratius, argumentatius, explicatius), diferenciant els fets de les opinions i identificant els arguments principals exposats per lautor. 2. Participar en converses i utilitzar les estratgies adients per iniciar, mantenir i fer progressar la comunicaci, fent s dun discurs comprensible i adaptat a les caracterstiques de la situaci i la intenci de comunicaci. 3. Llegir de manera autnoma diferents tipus de materials dacord amb la intenci del lector (consulta, recerca dinformaci, lectura intensiva, gaudi...). 4. Produir textos escrits dacord amb diferents intencions comunicatives i respectar els elements que asseguren la cohesi i la coherncia del text i que faciliten que el lector els comprengui. 5. Utilitzar de forma conscient els coneixements adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera com a instrument de control i dautocorrecci de les produccions prpies i com a recurs per comprendre les alienes. 6. Reflexionar sobre les regularitats i les excepcions prpies del sistema lingstic de la llengua estrangera. 7. Mostrar un grau suficient de coneixement dels conceptes relacionats amb les funcions del llenguatge, els elements lingstics, els formats i les caracterstiques dels textos, la cohesi i la coherncia del discurs. 8. Incorporar de manera conscient els mecanismes daprenentatge utilitzats anteriorment (fer deduccions, induccions, classificar, categoritzar, formar paraules) en noves situacions daprenentatge. 9. Identificar i interpretar les referncies culturals amb lajuda de les claus lingstiques i no lingstiques que en facilitin la comprensi. 10. Reconixer els elements socioculturals en les informacions que es transmeten en els mitjans de comunicaci sobre esdeveniments de lactualitat. 11. Mostrar sentit crtic, reflexiu i respectus envers les diferncies dopini basades en diferncies socioculturals. 12. Valorar positivament lenriquiment que altres cultures aporten a la nostra, i a la inversa, i els avantatges que ofereixen els intercanvis interculturals. ORIENTACIONS METODOLGIQUES Aprenentatge significatiu Lenfocament que ha dinspirar les orientacions didctiques per a aquesta etapa s de carcter comunicatiu. La meta ha de ser aconseguir que els alumnes

10534

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

es comuniquin en la llengua estrangera. Aix fa necessari facilitar a lalumnat dades i informacions que li resultin comprensibles. Sha de partir del bagatge que els alumnes porten a laula quant al seu coneixement de lentorn, el mn, la cultura, com tamb de la llengua, per aprofitar-lo dins laula, de manera que laprenentatge sigui significatiu per a ells. s important oferir oportunitats daprenentatge en les quals els alumnes posin en prctica la seva competncia comunicativa i que es donin situacions daprenentatge que activin els coneixements adquirits i especificats en el currculum. Les situacions de comunicaci a laula han de representar situacions de la vida quotidiana que siguin familiars per a lalumnat, on es recullin els aspectes socioculturals associats, de manera que requereixin un s constant i real de la llengua estrangera. Lenfocament metodolgic de lrea consisteix en la consideraci de laprenentatge de la llengua com un procs de negociaci de significats i de comunicaci interpersonal. Des del punt de vista de lenfocament comunicatiu de lensenyament/ aprenentatge de la llengua, la metodologia que far servir cada professor ser la ms adient a la seva situaci. No obstant aix, les caracterstiques daquesta shauran dajustar a una srie de principis: - Ha destar centrada en lalumnat, nha de promoure lautonomia i ha de tenir en compte la diversitat daquest. - Els continguts han destar integrats en situacions de comunicaci oral o escrita. - Lalumnat ha destar exposat al mxim a la llengua objecte daprenentatge. - Els materials han de ser com ms autntics millor i dinters per als alumnes. - Sha de fomentar el treball en grup i laprenentatge cooperatiu. Els mtodes de treball ms adients sn els segents: -Laprenentatge per tasques

aquest paper era la transmissi de coneixements, ara el seu rol ser diferenciat dacord amb lactivitat que es desenvolupi a laula. En primer lloc, ha de ser capa de crear un clima de confiana i de relaci respectuosa, ats el fet de la importncia dels factors emocionals en tot procs daprenentatge, i de manera destacada quan es tracta dun enfocament comunicatiu. El seu paper ha de ser el de coordinar i facilitar la realitzaci de les tasques comunicatives que es proposen als alumnes, sense monopolitzar les interaccions, evitant ser-ne el centre. El professorat s tamb un subministrador dinformaci lingstica de primer ordre. En aquest sentit haur de planificar activitats comunicatives de carcter integrador, per promoure ls de la llengua estrangera a laula. Per aix, s fonamental que la llengua de comunicaci habitual a laula sigui la llengua estrangera. La tasca del professor ha de ser intervenir quan els alumnes requereixin la seva ajuda. Ha dassessorar i avaluar els alumnes en la construcci del seu model lingstic, i ha de decidir quina s la quantitat densenyament formal que necessiten per dur a terme una activitat determinada. s important que el professor actu com a promotor del desenvolupament de la personalitat de lalumnat, per assegurar-ne el creixement intellectual i emocional. El professorat ha de promoure el desenvolupament de lautonomia de lalumnat. Aquesta sha dentendre en dues vessants: latenci a la diversitat i el desenvolupament de lalumnat com a aprenent. Lenfocament de lensenyament de la llengua estrangera no pot ser estandarditzat, i no sen poden esperar resultats uniformes. Es tracta daprofitar les diferncies que manifesten els alumnes en la planificaci de les activitats a laula. Per promoure lautonomia de lalumnat, hem de fomentar la reflexi daquest sobre el seu procs daprenentatge i la seva participaci en la presa de decisions. Finalment, el professorat fa un paper fonamental com a avaluador, determinant en quina mesura els alumnes sn capaos dutilitzar la llengua estrangera en situacions reals de comunicaci. Paper de lalumnat

Una tasca s una unitat de treball que implica activitat concreta de lalumnat, que centra la seva atenci en el significat ms que en la forma. Aquestes sn simulacions dinteraccions de la vida real, de manera que representen situacions de comunicaci de carcter complex. La unitat didctica es programa a partir duna tasca final, de la qual en sorgeixen unes dintermdies, de carcter facilitador, els objectius, els continguts i lavaluaci. Cal diferenciar entre tasques de comunicaci i tasques daprenentatge. Tasques de comunicaci sn les que se centren en els aspectes dinteracci en la llengua estrangera. Per una altra banda, les tasques daprenentatge sn les que faciliten la tasca comunicativa, i doten lalumnat daquells elements de la llengua vocabulari, funcions, aspectes morfosintctics..., que necessitar per desenvolupar-la. Caracterstiques de les tasques comunicatives: a) Sha de partir dels coneixements previs dels alumnes. b) Els alumnes han de conixer quina s la tasca final que es pretn aconseguir. c) Han de proporcionar a lalumnat la necessitat de comunicar-se. d) Han dimplicar directament lalumnat en la identificaci i formulaci dels seus problemes, a fi que hi cerqui solucions possibles i que arribi a una soluci alternativa. e) Han dintegrar les diferents destreses, tant receptives com productives. - Laprenentatge per projectes Es tracta duna metodologia molt similar a lanterior. Les activitats que es desenvolupen a laula van encaminades a la consecuci dun producte final. El projecte s un treball cooperatiu que sinicia amb una presa de decisions referents al tema que es treballar, els materials, lorganitzaci del treball dins lequip i la forma i els continguts del producte final. La realitzaci del projecte ha de contribuir al desenvolupament de les diferents capacitats dels alumnes dacord amb els objectius generals de letapa. Daquesta manera, sofereix una oportunitat a lalumnat daprendre a aprendre. Aquesta metodologia s especialment adequada per atendre la diversitat de laula, ja que ofereix la possibilitat de treballar a la mateixa aula amb alumnes que manifesten diferents nivells de competncia, com tamb diversitat dinteressos. Aix mateix, es facilita el tractament dels continguts transversals, com tamb la interdisciplinarietat. Paper del professorat El paper de professorat ha sofert modificacions significatives. Abans

Aquest tamb ha sofert modificacions fonamentals. Lalumnat no pot continuar sent un simple receptor dels coneixements que se li transmeten a laula, sin que shaur daprofitar el seu bagatge de coneixements, perqu faci un paper actiu i central en el seu procs densenyament/aprenentatge. Cal procurar que lalumnat participi en la planificaci del seu propi procs daprenentatge. Les activitats shan de poder adaptar a les circumstncies personals de lalumnat, flexibilitzant el currculum i donant resposta a la diversitat que manifesten els alumnes quant a nivell de competncia, estil daprenentatge, interessos, motivacions; assegurant sempre lassoliment dobjectius comuns. Cal aconseguir una independncia progressiva de lalumnat respecte al professorat, de manera que desenvolupi la seva autonomia personal en la mesura que sigui possible. Amb aix, el que es pretn s que lalumnat aprengui a controlar el seu procs daprenentatge, ents com la reflexi que aquest fa sobre el mateix procs, i la seva capacitat dautoavaluaci. Organitzaci de laula Lorganitzaci dels espais i del mobiliari de laula ha de respondre a les necessitats de les diferents activitats que es proposin als alumnes. Les interaccions comunicatives poden requerir diferents organitzacions daula i agrupaments de lalumnat, el que fa necessari que els mobles es puguin moure amb facilitat, i que permetin una dinmica gil, rpida i flexible que ajudi el professorat a formar distints agrupaments dalumnes sense que es produeixin desajustaments importants. Sn nombrosos els arguments pedaggics i psicolingstics que postulen els beneficis del treball en grup: incrementa les oportunitats de fer s de la llengua estrangera, contribueix a millorar la competncia lingstica de lalumnat pel que fa a llengua oral, promou un clima afectiu de caire positiu que incrementa la motivaci i fomenta el treball cooperatiu entre els alumnes. Les maneres dorganitzar els agrupaments dalumnes poden obeir a diferents criteris: a latzar, per interessos comuns, per un nivell de competncia lingstica semblant... El criteri que es triar dependr dels requeriments de lactivitat i els objectius que es proposin. Un dels grans avantatges del treball en grup s la possibilitat dorganitzar grups cooperatius, que faciliten al professor latenci a la diversitat de lalumnat dins laula. Sentn el treball cooperatiu com aquell que permet que els alumnes treballin junts per aprendre alguna cosa com a equip. El grup ha de garantir que tots els seus membres aprenguin alguna cosa, de manera que sasseguri la participaci i collaboraci de tots, independentment del nivell de competncia lingstica, i respectant els diferents ritmes i estils daprenentatge. Els materials bsics amb els quals haurien de comptar els professors/es de

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10535

llengua estrangera sn, entre daltres: pissarres, magnetfons suficients, reproductor de vdeo, retroprojector, ordinador, materials impresos llibres temtics, diccionaris, gramtiques, revistes, lectures graduades, banc dactivitats de tipus divers jocs, dramatitzacions, activitats comunicatives, lxic. El desenvolupament tecnolgic actual fa que tamb shagin daprofitar les tecnologies de la informaci i la comunicaci a laula de llengua estrangera. El mn actual, i molt especialment el dels alumnes, est dominat pels mitjans de comunicaci de masses. Els adolescents estan molt familiaritzats amb els missatges audiovisuals, procedents de la televisi. El missatge audiovisual com el que arriba via satllit s una font dinformaci i educaci de primer ordre de la qual cal aprofitar-se a laula de llengua estrangera, en la mesura que ens introdueix en el context sociocultural de la llengua objecte daprenentatge, descobrint nous comportaments, gests, expressions, etc., que obrin a lalumnat altres formes dentendre la realitat. La utilitzaci del vdeo didctic o de documents autntics en vdeo ens permet laccs a informacions que puguin ser dinters de lalumnat i el moguin a lacci. Lordinador s una eina familiar per a molts dels alumnes. Caldria fer-ne un s apropiat per afavorir laprenentatge de la llengua estrangera. Existeixen un gran nombre de programes informtics per a laprenentatge de la llengua estrangera que ofereixen a lalumnat la possibilitat de treballar al seu propi ritme i dacord amb el seu coneixement lingstic. Per altra banda, laparici i el creixement de les xarxes dinformaci com s ara Internet fa possible un accs a tot tipus dinformaci de manera immediata, com tamb la possibilitat de comunicar-se amb altres parlants de la llengua estrangera en temps real (xats, videoconferncies) o diferit (correu electrnic, webfrum, missatgeria). No cal esmentar els avantatges que el seu s pot comportar per a laprenentatge de la llengua estrangera, sobretot pel que fa a la motivaci. Orientacions per a lavaluaci Lavaluaci ha de ser un procs continuat, que ha de permetre al professorat comprovar el grau dassoliment dels objectius de lrea per cada un dels alumnes i no sols el nivell relatiu del grup classe. Lavaluaci s una part integral del procs densenyament/aprenentatge, la qual cosa implica que no es pot limitar al final del procs. En un primer moment caldr conixer quin s el nivell de coneixement lingstic de lalumnat, com tamb les seves expectatives i actituds envers laprenentatge de la llengua estrangera. Aquesta anlisi de necessitats s el que sanomena avaluaci inicial, que ens ha de facilitar ladequaci de la programaci per atendre la diversitat dels alumnes i fer-ne un seguiment individualitzat. Durant el procs sha de comprovar quin s lestadi daprenentatge de cada un dels alumnes per valorar els efectes de lacci del professorat i per introduirhi aquells ajustaments que calgui en relaci amb les necessitats que els alumnes manifestin. s el que sanomena avaluaci formativa. Per tancar el procs, cal conixer quin ha estat el grau dassoliment de les capacitats descrites en els objectius establerts. Es tracta de lavaluaci sumativa o final. s fonamental que els alumnes coneguin des del comenament quines sn les capacitats que es pretenen desenvolupar els objectius com tamb de quina forma es dur a terme lavaluaci. Cal tenir en compte que els instruments davaluaci no es poden limitar a la qualificaci dunes proves, sin que caldr fer-ne servir daltres dacord amb all que es pretengui avaluar, com per exemple: diaris dels alumnes, qestionaris, enregistraments, observacions daula, discussions. Lalumnat ha de prendre part activa en el procs davaluaci. La reflexi que aquest fa sobre la seva prpia actuaci i el seu progrs, mitjanant lautoavaluaci, far que es responsabilitzi del seu procs daprenentatge i prengui conscincia que all que importa s el que ell aprn, i no tant el que el professor li ensenya. Els objectius generals de lrea de Llengua estrangera savaluen mitjanant els criteris abans exposats de la manera segent: Obj. Gen.1 - Criteri: 1 i 2 Obj. Gen.2 - Criteri: 2, 3 i 4 Obj. Gen.3 - Criteri: 2 i 3 Obj. Gen.4 - Criteri: 5 Obj. Gen.5 - Criteri: 6 Obj. Gen.6 - Criteri: 7 Obj. Gen.7 - Criteri: 3 Obj. Gen.8 - Criteri: 8 Obj. Gen.9 - Criteri: 8 MATEMTIQUES INTRODUCCI

Les matemtiques dins leducaci secundaria obligatria han de traduir i precisar, en un conjunt dobjectius i continguts concrets, les intencions globals expressades pels objectius generals de letapa. Lanlisi de la cultura, de la naturalesa humana i de la societat dna criteris que permeten concretar els grans objectius o finalitats de leducaci. Una lectura atenta dels objectius generals de letapa ens permet inferir quins sn els trets fonamentals que haur de tenir leducaci matemtica, quin s el paper que lrea de Matemtiques t en el desenvolupament de les capacitats generals que els/les alumnes han de treballar al llarg de letapa. Des de lrea de Matemtiques shaur de treballar fonamentalment per tal de desenvolupar les capacitats generals segents: - Interpretar i produir, amb propietat, autonomia i creativitat, missatges, utilitzant codis cientfics i tcnics, a fi denriquir les prpies possibilitats de comunicaci i de reflexionar sobre els processos implicats en el seu s. - Elaborar estratgies didentificaci i resoluci de problemes mitjanant procediments intutius i de raonament lgic, a fi de contrastar-los i reflexionar sobre el procs seguit i el resultat obtingut. - Obtenir i relacionar informaci i tractar-la de forma autnoma i crtica, a travs de metodologies i instruments tecnolgics apropiats i transmetre-la als altres de forma organitzada i intelligible. - Formar-se una imatge ajustada de si mateix, de les prpies caracterstiques i possibilitats, per desenvolupar un nivell dautoestima que permeti encaminar de manera autnoma i equilibrada les activitats, valorant lesfor i la superaci de dificultats. - Esbrinar i valorar el desenvolupament cientfic i tecnolgic, les seves aplicacions i repercussions sobre el medi fsic, la societat i les persones, tenint en compte els reptes del futur, i utilitzar les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci en els processos densenyament-aprenentatge. - Adquirir i desenvolupar hbits de respecte i disciplina com a condici necessria per a una realitzaci efica de les tasques educatives. Lanlisi de la disciplina, de la naturalesa del coneixement matemtic i de les seves caracterstiques, proporciona criteris per a la selecci de continguts i per a la concreci dobjectius. No hi ha una nica definici de les matemtiques, nhi ha moltes: un llenguatge; una estructura lgica; un conjunt de coneixements sobre els nombres i lespai; una srie de mtodes per extreure conclusions; una eina que permet el coneixement del mn material; una activitat intellectual. Depenent de la visi o definici que shagi adoptat, han sorgit histricament molts diferents enfocaments en les matemtiques escolars. Com a cincia constituda, les matemtiques es caracteritzen per la seva precisi, pel seu rigor, formalisme i carcter deductiu i axiomtic. Tanmateix, la revisi epistemolgica de la disciplina ens obliga a reconixer que aquest s el punt darribada i que el procs de construcci del coneixement matemtic est lligat sovint a altres capacitats dels humans, com sn la capacitat per establir relacions entre objectes o situacions, les dobservar, classificar o inferir. La presentaci de les matemtiques com a cincies purament deductives implica una concepci de les matemtiques com un producte ja elaborat, cosa que sha de compaginar amb la consideraci del procs inductiu i constructiu que tamb les caracteritza. Lespecial transcendncia que t el procs, tant histric com personal, de construcci emprica del coneixement matemtic invita a ressaltar-ho. s pretn aix que la matemtica sigui entesa com una cincia en permanent evoluci, s a dir, com un conjunt de coneixements que han anat canviant des de la seva gnesi per adaptar-se a les caracterstiques de les situacions i a les necessitats de cada poca. Les matemtiques constitueixen avui un conjunt ampli de models i procediments danlisi, de clcul, mesura i estimaci, respecte de les relacions necessries entre molts daspectes de la realitat, no solament espacials i quantitatius. Lexactitud, tradicionalment considerada la qualitat ms rellevant de les matemtiques, ha de ser compartida amb altres potencialitats com ara la probabilitat, lestimaci de resultats i laproximaci. Les matemtiques escolars han de potenciar aquest doble enfocament i no insistir nicament en una de les cares de la moneda. En el desenvolupament de laprenentatge matemtic en linfant i ladolescent, tenen una gran importncia lexperincia i la inducci. A travs doperacions concretes com ara comptar, comparar, classificar, relacionar, representar, es van adquirint representacions lgiques i matemtiques que, ms endavant, valdran per si mateixes i seran susceptibles de formalitzaci en un sistema deductiu. Daltra banda, la perspectiva histrica posa de manifest que les matemtiques han evolucionat en interdependncia amb altres coneixements i amb la necessitat de resoldre determinats problemes prctics. Les capacitats ms intrnsecament relacionades amb lactivitat prpia de la matemtica fan referncia a ls dels diversos llenguatges. Nombres, lletres, taules, grfics, etc., sn tils per representar de forma precisa informacions de naturalesa molt diversa, per posar de manifest determinades caracterstiques i

10536

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

relacions no directament observables i permeten fer previsions. Per altra banda, la sistematitzaci de les observacions, la classificaci i lordenaci de les dades obtingudes i la detecci i lestabliment de les relacions que puguin existir en conjunts de dades, proporcionaran a lalumnat uns instruments que li permetran un grau de precisi i de rigor ms elevat, tant en lanlisi que faci de la realitat com en la seva prpia expressi. A leducaci secundria obligatria, els alumnes continuen un procs de construcci del coneixement matemtic que ja ha assolit nivells considerables de desenvolupament al final de leducaci primria. Daltra banda, el desenvolupament de la capacitat cognitiva general dels alumnes i les alumnes, en aquests anys, i, en concret, la possibilitat de realitzar raonaments de tipus formal, obre noves possibilitats per avanar de manera significativa en aquell procs, assegurant nivells intermedis dabstracci, simbolitzaci i formalitzaci. En primer lloc, la capacitat que ladolescent t dabstreure relacions i realitzar inferncies, no tan sols a partir doperacions concretes amb objectes fsics, com a letapa educativa anterior, sin tamb a partir doperacions sobre representacions simbliques daquests objectes, permet de fer avanos substancials en el coneixement matemtic. En segon lloc, la capacitat de ladolescent de transcendir les informacions concretes sobre la realitat i les dades de lexperincia immediata, donant entrada a conjectures i hiptesis com a forma de pensament i de raonament, fa possible la introducci del raonament hipoteticodeductiu i obre una via daccs als components ms formals del coneixement matemtic. No obstant aix, s necessari reconixer que els continguts ms complexos, formals i deductius de les matemtiques segueixen estant fora de labast de les possibilitats de la comprensi dels alumnes, fins i tot al final de leducaci obligatria. En aquesta etapa continuen mantenint la seva vigncia els principis generals de concedir prioritat al treball prctic i intutiu, de potenciar el clcul mental i la capacitat destimaci de resultats i magnituds, dintroduir les notacions simbliques i les formalitzacions a partir de linters pels conceptes en contextos significatius i la necessitat dacudir als procediments matemtics, dutilitzar activitats de grup que afavoreixin la discussi, la confrontaci i la reflexi sobre les experincies matemtiques, de prestar atenci al desenvolupament destratgies personals de resoluci de problemes i dutilitzar diferents mbits dactivitat dels alumnes, dins i fora de lescola, com a font dexperincies matemtiques. Daquesta manera laprenentatge de les matemtiques contribuir a desenvolupar les capacitats cognitives que caracteritzen el pensament formal. Aix no obstant, la capacitat daplicar coneixements matemtics no depn noms dels continguts considerats, sin de la manera com han estat construts i utilitzats a lescola. Es considera important que es valori duna manera especial el carcter instrumental de la matemtica, no tan sols altres trets que tamb la caracteritzen, com sn el potencial logicodeductiu, la capacitat dabstracci formal, etc. El tractament i desenvolupament daltres disciplines cientfiques i de les mateixes matemtiques necessita una mnima eina matemtica. No basta presentar als alumnes una quantitat important deines matemtiques, sin que s imprescindible el seu s adient en diverses situacions. Lactivitat matemtica tamb contribueix al desenvolupament de diferents capacitats de tipus actitudinal i dequilibri personal. Els coneixements matemtics han de ser aplicats de manera creativa, s a dir, no mimtica ni repetitiva, a fi que siguin tils per afrontar situacions noves i no tan sols aquelles que sn prcticament idntiques a les que ja shan treballat amb anterioritat. Tamb els coneixements matemtics han de ser tils per interpretar raonadament i amb esperit crtic aquells aspectes de la informaci rebuda de lentorn que sn analitzables des dun punt de vista matemtic. Es remarca la necessitat de tenir constncia per perseverar en la recerca de solucions quan la situaci ho exigeixi, com tamb tenir la suficient flexibilitat per canviar destratgia quan la que se seguia hagi esdevingut estril. Juntament amb la finalitat formativa, les matemtiques escolars tenen una clara finalitat utilitria i prctica. Sha de destacar el valor funcional que posseeixen com a conjunt de procediments per resoldre problemes en camps molt diferents. Aquest carcter funcional s indissociable i complementari del formatiu. s necessari relacionar els continguts de laprenentatge de les matemtiques amb lexperincia dels alumnes, com tamb presentar-los i ensenyar-los en un context de resoluci de problemes. Actualment, les innovacions tecnolgiques, duna banda la calculadora, i daltra, les possibilitats dels ordinadors referents al clcul, les grfiques i la rapidesa per simular situacions reals, han de ser considerades tant a lhora de la selecci de continguts com a la metodologia de lensenyament. Sense necessitat dun gran esfor suplementari, lensenyament de les matemtiques pot participar en el tractament de continguts transversals del currculum escolar, com leducaci viria, leducaci per la pau, leducaci ambiental, leducaci del consum, leducaci moral i cvica, o leducaci per la salut, ja que tots aquests continguts ofereixen aspectes quantificables, o dinterpretaci de dades, grfics o taules, o dorganitzaci dinformaci, resoluci de problemes reals, etc.

Els continguts de les matemtiques en aquesta etapa no han destar regits tan sols pel seu valor de preparaci pels coneixements que hagin dadquirir-se en trams posteriors, no obligatoris, de lensenyament, sin pel valor intrnsec de la formaci aportada per les matemtiques i de la seva necessitat per viure en una societat que cada dia incorpora ms conceptes i procediments matemtics. Es fa difcil precisar quines sn i, sobretot, quines seran en el futur les necessitats matemtiques dun ciutad adult a la societat actual i futura. La rapidesa amb qu es produeixen els canvis tecnolgics i cientfics, com tamb la seva imprevisibilitat, fa impossible tal predicci. Noms sembla possible preveure que es tractar dunes necessitats canviants, la qual cosa tamb es pot afirmar pel que fa a la preparaci necessria per a lensenyament superior. En conseqncia, en el currculum bsic de lensenyament obligatori els continguts han de ser els ms generals del coneixement matemtic, per donant un lloc de prioritat als procediments o maneres de saber fer matemtiques, ja que presumiblement aquesta ser la preparaci que lestudiant podr fer servir al llarg de la seva vida a mesura que es vagi enfrontant amb els canvis. Dins lmbit de les actituds una part important daquesta formaci la constitueix el fet dadquirir i desenvolupar una actitud adequada relacionada amb els hbits de treball, la curiositat i linters per investigar i resoldre problemes, amb la creativitat en la formulaci de conjectures, amb la flexibilitat per canviar el propi punt de vista, amb la confiana en la prpia capacitat daprendre i denfrontar situacions desconegudes. Daltra banda lalumne ha daprendre a apreciar la utilitat dels diferents continguts matemtics per resoldre problemes en molts dmbits distints, en altres branques del coneixement i fins i tot la prpia bellesa i potncia dels mtodes apresos. Shan pres els continguts treballats i els objectius fixats a lrea de Matemtiques de lensenyament primari com a punt de referncia daquest disseny. No ha destranyar el fet de constatar que hi ha continguts que ja sn presents en lensenyament primari. En totes les rees, per especialment en les matemtiques, cal que al llarg del procs daprenentatge un mateix contingut es vagi reprenent en diverses ocasions, amb graus de dificultat i generalitzaci cada vegada creixent, per tal que es vagi assimilant i afermant de manera slida i funcional en el bagatge cognitiu de cada alumne. El darrer curs de letapa En el darrer curs, els alumnes i les alumnes podran elegir entre dues opcions a lrea de Matemtiques. Aix far possible que es pugui atendre simultniament dues necessitats, la dorientaci i la de diversificaci, que ha de tenir leducaci secundria obligatria. Aquestes opcions comparteixen la major part dels continguts i es diferencien principalment en el seu enfocament. Les particularitats de cada opci es manifestaran sobretot en els diferents nivells de concreci, en els que les diferncies dorientaci poden ser majors. Sha de tenir en compte que en la caracteritzaci de les opcions es fa referncia nicament a all que serveix per establir la diferenciaci, i no ha de suposar labandonament daltres aspectes. Opci A Aquesta opci, de carcter ms terminal, ha dorientar-se, en primer lloc, a afavorir el desenvolupament de capacitats relacionades amb laplicaci de les Matemtiques: per a obtenir i transmetre informaci, per resoldre problemes relacionats amb lentorn i per prendre decisions les quals requereixin la seva utilitzaci. Sha de donar a lalumnat la possibilitat de desenvolupar formes prpies denfrontar-se a situacions i al clcul, aix com posar en prctica formes personals danalitzar i resoldre problemes. Haur de tenir especial importncia la capacitat de poder incorporar al llenguatge habitual els elements matemtics que permeten analitzar i interpretar la realitat. Shaur de limitar la representaci de representacions simbliques i, en general, de formalismes no estrictament necessaris. Hi ha uns determinats continguts que tenen ms relaci amb aquesta opci. Per exemple, els referits a la lectura i interpretaci de grfics (mapes i plnols, grfiques estadstiques i funcionals, etc.). En el tractament de la proporcionalitat, shaur de treballar aspectes com els nombres ndexs o linters. En la resoluci de problemes treballar estratgies ms properes al significat del que sest fent. Un contingut transversal com s el de lEducaci del consumidor pot tenir una incidncia important en aquest curs. Per exemple, la publicitat, els aspectes econmics presents en el consum, la mesura, o latzar sn alguns dels aspectes que es poden tractar. Opci B Aquesta opci est adreada als alumnes que tenen un inters elevat per les Matemtiques en funci dun futur professional en el qual els hi seran necessries. Tamb haur de ser per aquells alumnes i aquelles alumnes que manifestin un cert gust per lactivitat matemtica en ella mateixa. En aquesta opci es pot donar una orientaci ms disciplinar, i shaur de donar ms pes als aspectes formals. Hi ha determinats continguts que es poden considerar propis daquesta

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10537

opci. La capacitat de manejar amb major fludesa els smbols i les expressions algebraiques possibilita la inclusi de determinades destreses com ara sn la soluci algebraica dequacions de segon grau i fins i tot el concepte de soluci duna equaci general por altres mtodes, lestudi de les relacions funcionals es pot ampliar a un rang ms ampli delles. La taxa de variaci mitjana s un contingut propi daquesta opci. Dins lmbit de la mesura estan lestudi de les raons trigonomtriques i les seves relacions entre elles, aix com els procediments lligats a elles els quals permeten lobtenci indirecta dangles i longituds. La iniciaci a la geometria analtica estar lligada en aquesta opci als conceptes bsics dels vectors i les operacions de suma de vectors i producte per un escalar. OBJECTIUS GENERALS Lensenyament de les matemtiques en letapa de leducaci secundria obligatria t com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats segents: 1. Emprar les distintes formes de pensament lgic en els distints mbits de lactivitat humana. 2. Emprar, quan convengui, diferents llenguatges matemtics (algebraic, estadstic, geomtric, grfic, etc.), perqu les seves possibilitats expressives i de raonament millorin en rigor i precisi. 3. Quantificar aquells aspectes de la realitat que permetin interpretar-la millor, utilitzant tcniques de recollida de dades, procediments de mesura, distintes classes de nombres i mitjanant la realitzaci dels clculs adients a cada situaci. 4. Conixer i utilitzar les distintes formes dargumentaci prpies de lexpressi matemtica (numrica, grfica, lgica, probabilstica) amb la finalitat de comunicar i comprendre missatges de contingut matemtic o cientfic. 5. Identificar les formes i relacions espacials que es presenten en la realitat, analitzant les propietats i relacions geomtriques implicades i valorant la bellesa que generen. 6. Utilitzar tcniques matemtiques senzilles de recollida de dades per obtenir informaci sobre fenmens diversos, per representar-les de forma grfica i numrica i per formar-sen un judici. 7. Identificar els elements matemtics (dades estadstiques, grfics, plnols, clculs...), presents a les notcies, opinions, publicitat, etc., i analitzar crticament la seva funci. 8. Emprar amb fludesa i familiaritat els mitjans tecnolgics (calculadores i ordinadors) que faciliten les tasques de clcul i de representaci, amb actitud crtica i de manera adequada a la complexitat de la situaci. 9. Actuar en la resoluci de problemes, dacord amb els mtodes propis de lactivitat matemtica, tal com ara lexploraci sistemtica dalternatives, la precisi en el llenguatge, la flexibilitat per modificar els punts de vista o la perseverana a lhora de cercar solucions. 10. Identificar i resoldre problemes emprant diferents estratgies des de la intuci fins als algorismes per a lanlisi de situacions concretes, utilitzant distints recursos i procediments i valorant la convenincia de les estratgies utilitzades, segons lanlisi dels resultats. 11. Conixer i valorar les prpies habilitats matemtiques per afrontar les situacions que en requereixen la utilitzaci o que permeten gaudir dels aspectes creatius, manipulatius o esttics de les matemtiques. 12. Valorar especialment el carcter instrumental de la matemtica en altres camps del coneixement. CONTINGUTS Els continguts tenen com a caracterstica ms important estar classificats en tres tipus, conceptes, procediments i actituds, que com a tals han de ser programats per ensenyar i aprendre. No s estrany, per exemple, trobar un mateix contingut com a procediment i com a concepte, la qual cosa significa que hi ha dhaver activitats preparades amb totes dues finalitats. Lensenyament de les matemtiques ha estat tradicionalment lligat a lensenyament dels conceptes i procediments, les actituds han format part del currculum ocult. Es pretn que siguin explcites i que com a tals formin part de les programacions de laula. Hi ha actituds que sn de tipus general i nhi ha que sn ms especfiques de cada un dels blocs. Actituds generals 1. Disposici favorable a la realitzaci de diferents tasques dexercitaci sistemtica destinades a consolidar la utilitzaci de les diferents tcniques. 2. Autoestima i confiana en la seva prpia capacitat dusar els coneixements matemtics adquirits per a la resoluci de situacions i problemes. 3. Perseverana i flexibilitat en la recerca de la soluci dels problemes. 4. Disposici favorable a la revisi de qualsevol resultat.

5. Inters i respecte per les estratgies i solucions distintes de les prpies. 6. Sensibilitat i gust per la presentaci clara i ordenada del procs seguit i dels resultats obtinguts en problemes i clculs numrics. 7. Curiositat per la histria i el desenvolupament del coneixement matemtic. Actituds especfiques de cada bloc de contingut 1. Valoraci positiva de la simplicitat, precisi i utilitat del llenguatge numric i algebraic per representar, comunicar o resoldre diferents situacions. 2. Incorporaci del llenguatge numric, del clcul i de lestimaci de quantitats a la forma de procedir habitual. 3. Curiositat i inters per enfrontar-se a situacions de tipus numric i a la investigaci de regularitats i relacions que apareixen dins un determinat conjunt numric. 4. Inters per utilitzar el llenguatge geomtric en les descripcions verbals de les formes geomtriques. 5. Curiositat i inters per la recerca sobre formes, configuracions i relacions geomtriques. 6. Sensibilitat enfront de les qualitats esttiques de les formes geomtriques. 7. Valoraci de la utilitat de la mesura per transmetre informacions relatives a lentorn. 8. Valoraci de les tcniques de mesura indirecta com a mitj senzill per mesurar algunes magnituds. 9. Incorporaci al llenguatge quotidi dels termes de la mesura per descriure objectes, distncies i temps. 10. Revisi sistemtica dels resultats de les mesures directes o indirectes, i acceptar-les o rebutjar-les, segons sadeqin o no al resultat esperat. 11. Hbit dexpressar els resultats numrics obtinguts de les mesures, manifestant les unitats de mesura emprades. 12. Reconeixement i valoraci de la utilitat dels llenguatges grfic i estadstic per representar i resoldre problemes de la vida quotidiana i del coneixement cientfic. 13. Inters i valoraci crtica de ls del llenguatge grfic i estadstic en informacions i argumentacions. 14. Curiositat per investigar relacions entre les magnituds o els fenmens. 15. Sensibilitat i gust per la precisi, lordre i la claredat en el tractament i presentaci de dades i resultats relatius a observacions, experincies i enquestes. 16. Reconeixement i valoraci de les matemtiques per predir, descriure i interpretar situacions no deterministes. 17. Sentit crtic enfront de les creences i informacions sobre fenmens aleatoris i la probabilitat. Primer curs 1. ARITMTICA I LGEBRA Conceptes 1. Nombres naturals, fraccionaris i decimals. - Significat, s i notaci: comptar, calcular i mesurar, expressar quantitats i magnituds. - Nombres fraccionaris. Identificaci dels nombres decimals, fraccions i percentatges. - Notacions numriques. - Codificar. - Sistema de numeraci decimal. - Leuro. 2. Operacions. - Significat i aplicaci de les operacions: suma, resta, multiplicaci i divisi, en els conjunts numrics treballats. - Jerarquia de les operacions. Parntesis. - Significat i s de les potncies dexponent natural, arrel quadrada exacta. 3. Relacions entre nombres. - Ordenaci i representaci dels nombres naturals i fraccionaris senzills sobre la recta. - La relaci mltiple/divisor. 4. Magnituds directament proporcionals. - Proporcionalitat numrica en diferents contextos. - Expressions usuals de la proporcionalitat: Tants per un, percentatges, tant per mil, factors de proporcionalitat. 5. Aproximaci i estimaci de quantitats. - Aproximaci dun nombre per un altre de ms senzill. - Estimacions, aproximacions i errors. 6. Mesura de magnituds. - La mesura com a informaci quantitativa de dimensi i de temps. - Unitats de mesura. - Unitats de mesura tradicionals prpies de la zona.

10538

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

7. Sistema mtric decimal. 8. Instruments de mesura. Precisi. - Instruments de mesura ds com i tradicionals a la zona. 9. Algoritmes bsics i instruments de clcul. - Algoritmes per operar amb nombres naturals, decimals i fraccionaris senzills i per al clcul amb percentatges. - Aplicacions de la calculadora i altres tecnologies al clcul numric. - Algoritmes per al clcul mental. Procediments

1. Interpretaci i elaboraci de taules numriques a partir de dades o grfics, tenint en compte el fenomen al qual es refereixen. 2. Interpretaci i lectura de grfics relacionades amb fenmens naturals, la vida quotidiana i el mn de la informaci. 3. Detecci derrors i fallcies en el llenguatge grfic. Segon curs 1. ARITMTICA I LGEBRA Conceptes

1. Interpretaci i utilitzaci dels nombres, les operacions, les aproximacions, en diferents contextos. 2. Interpretaci i elaboraci de codis i taules, numrics i alfanumrics, per generar i transmetre informaci. 3. Representaci sobre la recta, o amb figures i diagrames, dels diferents nombres, naturals, decimals i fraccionaris senzills. 4. Utilitzaci dels diagrames i les figures geomtriques per a la comprovaci de propietats numriques. 5. Utilitzaci de la calculadora i altres mitjans tecnolgics per a la comprovaci de conjectures i lavaluaci dexpressions numriques. 6. Plantejament oral i escrit de problemes numrics. Resoluci de problemes emprant els nombres i les diferents operacions. 7. Interpretaci i utilitzaci del signe = en diferents expressions numriques. 8. s de lequivalncia entre les diferents expressions numriques per utilitzar la millor aproximaci en cada cas. 9. Utilitzaci dels algoritmes suma, resta, multiplicaci i divisi amb naturals, decimals i fraccionaris senzills. 10. Utilitzaci dels diferents procediments (tant per *, regla de tres, factors de conversi, taules i grfics) per fer clculs de proporcionalitat. 11. s de la calculadora per estudiar les propietats dels nombres i de les operacions entre aquests. 12. Utilitzaci de la calculadora, segons la complexitat del clcul numric i la precisi demanada. 13. Utilitzaci de diferents estratgies per efectuar clculs mentalment i per escrit de manera senzilla i per fer estimacions. 14. Aplicaci de la jerarquia de les operacions i de les seves propietats, com tamb dels parntesis, per efectuar clculs senzills 15. Resoluci de problemes numrics, identificant les dades, i triant la forma de clcul ms adequada i lexpressi dels resultats amb la precisi apropiada a cada cas. 2. GEOMETRIA Conceptes 1. Elements i organitzaci del pla. - Elements bsics: punts, rectes. - Relacions dincidncia i parallelisme. - Sistemes de referncia: coordenades cartesianes. 2. Figures planes. - Diversos criteris de classificaci de figures planes. - Elements caracterstics dels polgons. 3. Frmules per al clcul de longitud, permetres i rees de les figures planes elementals. Procediments 1. Utilitzaci de smbols i vocabulari geomtric per descriure situacions, formes o propietats. 2. Classificaci de figures atenent diferents criteris. 3. Classificaci de figures i cossos atenent diferents criteris. 4. Utilitzaci destra dels instruments habituals de dibuix. 5. Descomposici de figures en altres de ms senzilles per al clcul drees i permetres. 6. Utilitzaci del sistema de referncia per situar i localitzar objectes. 7. Construcci de models geomtrics utilitzant diferents materials. 8. Descripci verbal de problemes geomtrics, esquemes, plnols i maquetes en el pla. 9. Utilitzaci de programes dordinador per generar figures geomtriques, comprovar relacions i propietats. 3. TAULES I GRFIQUES Procediments

1. Nombres naturals. - Relaci de divisibilitat. - m.c.d i m.c.m. 2. Nombres enters. - Significat, s i notaci. 3. Operacions. - Significat i aplicaci de les operacions: suma, resta, multiplicaci i divisi, en el conjunt dels nombres enters, les fraccions, i els decimals. - Ordenaci i representaci dels nombres enters sobre la recta. - Jerarquia de les operacions. Parntesis. 4. Aproximaci i estimaci de quantitats. - Aproximaci dun nombre per un altre de ms senzill. - Estimacions, aproximacions i errors. 5. Significat i s de les potncies, arrel quadrada aproximada. 6. Algoritmes bsics i instruments de clcul. - Algoritmes per operar amb nombres enters, decimals i fraccionaris i per al clcul amb percentatges. - Aplicacions de la calculadora i altres tecnologies al clcul numric. - Algoritmes per al clcul mental. 7. Sistemes de mesura. - Ampliaci del sistema mtric decimal: unitats de longitud, de capacitat, de volum, de superfcie, de masses. 8. Mesura dangles. - Sistema sexagesimal. - Mesura dangles plans. 9. Mesura del temps. 10. Magnituds directament i inversament proporcionals. 11. Percentatges. 12. Significat i s del llenguatge algebraic. - Expressions algebraiques: s de les lletres per representar nombres i relacions. - Regles per desenvolupar i simplificar expressions literals: propietats de les operacions. - Significat del signe = entre expressions algebraiques. - Valor numric duna expressi algebraica; soluci duna equaci. - Regles per desenvolupar expressions algebraiques senzilles. 13. Soluci duna equaci. Equaci de primer grau. Procediments 1. Representaci sobre la recta, o amb figures i diagrames, dels diferents nombres: enters, decimals i fraccionaris senzills. 2. Utilitzaci dels diagrames i les figures geomtriques per a la comprovaci de propietats numriques i expressions algebraiques. 3. Interpretaci i utilitzaci del signe = en diferents expressions numriques i algebraiques. 4.Comparaci, ordenaci i classificaci dels nombres, per diferents procediments i segons diferents criteris. 5. Utilitzaci dels algoritmes: suma, resta, multiplicaci i divisi amb enters, decimals i fraccionaris senzills. 6. s de la calculadora per estudiar les propietats dels nombres i de les operacions entre aquests. 7. Utilitzaci de la calculadora, segons la complexitat del clcul numric i la precisi demanada. 8. Aplicaci de la jerarquia de les operacions i de les seves propietats, com tamb dels parntesis, per efectuar clculs senzills i simplificar expressions algebraiques senzilles. 9. Resoluci dequacions de primer grau per diferents mtodes. 2. GEOMETRIA Conceptes 1. Elements bsics de la geometria de lespai. - Elements bsics: punts, rectes i plans.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10539

- Relacions dincidncia i parallelisme. - Sistemes de referncia: coordenades cartesianes i sobre la superfcie esfrica (longitud i latitud). 2. Figures i cossos geomtrics. - Diversos criteris de classificaci de figures i cossos. - Elements caracterstics de polgons i cniques. - Regularitats i simetries en figures i cossos. - Frmules per al clcul de longituds, permetres, rees, volums de figures i cossos geomtrics. 3. Relaci entre les figures lineals i les drea i volum. 4. Triangles rectangles. - Teorema de Pitgores. 5. Semblana en el pla: Caracterstiques de dues figures semblants. - El teorema de Tales. Aplicacions. - Ra de semblana. Representaci de la realitat: plnols, mapes i maquetes. - Escales. - Relaci entre lrea i el volum de figures semblants. Procediments 1. Classificaci de figures i cossos atenent diferents criteris. 2. Representaci plana de figures espacials i, recprocament, lectura i interpretaci de representacions planes de figures espacials. 3. Descomposici de les figures i els cossos geomtrics elementals en figures ms senzilles per al clcul de permetres, rees i volums. 4. Identificaci de figures semblants i, sempre que sigui possible, trobar el factor descala. 5. Utilitzaci del teorema de Pitgores per a lobtenci de mesures indirectes. 6. Utilitzaci del teorema de Tales per obtenir o comprovar relacions mtriques. 7. Recerca de propietats, regularitats i relacions en cossos i figures geomtriques. 8. Identificaci de problemes geomtrics, diferenciant el que s conegut del que no ho s. 9. Elecci de les formes geomtriques que sadaptin millor a lestudi de configuracions reals. 10. Descripci verbal de problemes geomtrics, esquemes, plnols i maquetes en el pla i lespai. 3. FUNCIONS I GRFIQUES Conceptes 1. Sistema de coordenades cartesianes. 2. Taules de valors: dependncia entre variables. 3. Grfics cartesians. - Fenmens que donen lloc a grfics lineals. 4. Magnituds directament proporcionals. Funci de proporcionalitat directa. - Significat dels grfics lineals en termes de proporcionalitat. Procediments 1. Utilitzaci i interpretaci dels llenguatges verbal i grfic per expressar situacions amb el vocabulari i smbols adequats. - Representaci en un sistema de coordenades cartesianes, de relacions de dependncia entre variables. - Descripci de fenmens de proporcionalitat o dependncia af, donats pels seus grfics. 2. Interpretaci i elaboraci de taules numriques a partir de dades o grfics o expressions funcionals de primer grau, tenint en compte el fenomen al qual es refereixen. 3. Resoluci de problemes que comportin relacions de dependncia funcional del tipus treballat. 4. Utilitzaci de la calculadora i altres mitjans informtics per a la construcci i modificaci de grfics. 4. ESTADSTICA Conceptes 1. Obtenci dinformaci sobre fenmens aleatoris i estadstics. - Les mostres i la seva representativitat - Les taules de freqncies: absolutes, relatives i percentuals. 2. Representacions grfiques de dades estadstiques. Diagrames cartesians, de barres, per sectors, pictogrames...

3. Tractament de dades estadstiques: parmetres centrals. - Moda i mitjana aritmtica. Procediments 1. Utilitzaci, relaci i interpretaci dels llenguatges verbal i grfic adequats per descriure i quantificar situacions referides a fenmens estadstics. 2. Obtenci de dades utilitzant diversos recursos i fonts. 3. Tractament de dades estadstiques: parmetres centrals. 4. Interpretaci de parmetres de centralitzaci. 5. Utilitzaci de la calculadora per a lobtenci dels parmetres de centralitzaci. Tercer curs 1. ARITMTICA I LGEBRA Conceptes 1. Nombres racionals. - Significat i s. - Existncia dels irracionals. 2. Operacions. - Significat i aplicaci de les operacions: suma, resta, multiplicaci i divisi, en el conjunt dels nombres racionals. - Ordenaci i representaci dels nombres racionals sobre la recta. - Jerarquia de les operacions. Parntesis. - Significat i s de les potncies dexponent enter. 3. Aproximaci i estimaci de quantitats. - Aproximaci dun nombre per un altre de ms senzill. - Estimacions, aproximacions i errors. 4. Successions numriques. - Progressions aritmtiques. - Progressions geomtriques. 5. Iniciaci als polinomis. - Monomis. Grau dun monomi. - Polinomi amb una indeterminada. Grau dun polinomi. - s dels polinomis. Valor numric dun polinomi. 6. Operacions elementals entre polinomis. - Significat i s de la suma, resta i multiplicaci de polinomis. - Identitats notables. 7. Equaci de primer grau. - Soluci duna equaci de primer grau. 8. Sistema dequacions lineals amb dues incgnites. 9. Equaci de segon grau. Procediments 1. Identificaci dels nombres racionals amb els decimals peridics. 2. Representaci sobre la recta dels nombres racionals. 3. Comparaci, ordenaci i classificaci dels nombres racionals, per diferents procediments i segons diferents criteris. 4. Utilitzaci dels algoritmes: suma, resta, multiplicaci i divisi amb nombres racionals. 5. s de la calculadora per estudiar les propietats dels nombres i de les operacions entre aquests. 6. Utilitzaci de la calculadora segons la complexitat del clcul numric i la precisi demanada. 7. Aplicaci de la jerarquia de les operacions i de les seves propietats, com tamb dels parntesis per efectuar clculs entre polinomis. 8. Formulaci i construcci de sries numriques segons una regla donada. Formulaci i comprovaci de conjectures sobre una srie dada. 9. Aplicaci de les expressions algebraiques notables per a la simplificaci dexpressions algebraiques. 10. Resoluci dequacions de primer grau per transformacions algebraiques. 11. Tcniques de resoluci dequacions de segon grau. 12. Tcniques de resoluci de sistemes de dues equacions lineals amb dues incgnites. 13. Resoluci de problemes per a la resoluci dels quals sigui necessari plantejar equacions de primer grau i sistemes amb dues incgnites, i donant la soluci dins el context del problema plantejat. 2. GEOMETRIA Conceptes 1. Figures planes i cossos geomtrics elementals.

10540

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

- Diversos criteris de classificaci de figures i cossos. - Propietats elementals de les figures planes i dels cossos geomtrics elementals. 2. rees i volums de figures i cossos geomtrics. 3. Elements caracterstics de poledres regulars i cossos rodons. - Lesfera - El globus terraqi. 4. Translacions, girs i simetries en el pla. - Propietats que es conserven amb les transformacions. - Composici de transformacions en casos senzills. Procediments 1. Classificaci de figures i cossos atenent diferents criteris. 2. Representaci plana de figures espacials i, recprocament, lectura i interpretaci de representacions planes de figures espacials. 3. Utilitzaci de les coordenades geogrfiques. 4. Generaci de figures per transformacions geomtriques. 5. Utilitzaci destra dels instruments habituals de dibuix. 6. Utilitzaci del sistema de referncia per situar i localitzar objectes. 7. Utilitzaci de programes dordinador per generar figures geomtriques, comprovar relacions i propietats. 8. Recerca de propietats, regularitats i relacions en cossos i figures geomtrics. 9. Identificaci de problemes geomtrics, diferenciant el que s conegut del que no ho s. 10. Reducci de problemes complexos a altres de ms senzills. 11. Elecci de les formes geomtriques que sadaptin millor a lestudi de configuracions reals. 3. FUNCIONS I GRFICS Conceptes 1. Anlisis de grfics. - Variables que es relacionen. - Diferents expressions de la relaci funcional entre variables: descripci verbal, taula, grfica, frmula. - Caracterstiques de les grfiques de funcions: continutat, creixement/ decreixement, valors extrems, curvatura, periodicitat, tendncies. 2. Fenmens que donen grfics constants, afins o lineals. 3. Significat dels grfics afins i lineals en termes de proporcionalitat. 4. Expressi algebraica associada a un grfic. Procediments 1. Utilitzaci i interpretaci dels llenguatges verbal i grfic per expressar situacions amb el vocabulari i els smbols adequats. 2. Representaci en un sistema de coordenades cartesianes, de relacions de dependncia entre variables. 3. Lectura i interpretaci de grfics funcionals, fent s intutiu de les nocions de continutat, creixement, valors extrems, periodicitat i tendncies. 4. Descripci de fenmens de proporcionalitat o dependncia af o quadrtica, donats pels seus grfics. 5. Interpretaci i elaboraci de taules numriques a partir de dades o grfics o expressions funcionals tenint en compte el fenomen al qual es refereixen. 6. Resoluci de problemes que comportin relacions de dependncia funcional del tipus constant, af o lineal. 7. Utilitzaci de la calculadora i altres mitjans informtics per a la construcci i modificaci de grfics. 8. Utilitzaci dexpressions algebraiques per a la descripci de grfics senzills. 4. ESTADSTICA I PROBABILITAT Conceptes 1. Tractament de dades estadstiques: terminologia per a la seva descripci. 2. Parmetres estadstics: - Parmetres de centralitzaci. - Parmetres de dispersi. 3. Moda, mediana, mitjana aritmtica. 4. Recorregut, desviaci tpica. 5. Fenmens i experiments aleatoris: terminologia per a la seva descripci. 6. Regularitats en fenmens i experiments aleatoris. 7. Freqncia relativa i probabilitat dun succs. Llei de Laplace.

Procediments 1. Utilitzaci, relaci i interpretaci dels llenguatges verbal i grfic adequats per descriure i quantificar situacions referides a fenmens estadstics. 2. Obtenci de dades utilitzant diversos recursos i fonts. 3. Elecci de parmetres i clcul ms adequats per descriure una distribuci, segons el context i el tipus de dades que representen. 4. Interpretaci de parmetres de centralitzaci i dispersi. 5. Confecci de taules estadstiques, escollint en cada cas les ms adequades. - Tractament individual. - Agrupament en classes. 6. Construcci de grfics estadstics a partir de taules i escollint en cada cas el tipus de grfic ms adequat. 7. Utilitzaci daplicacions informtiques i de la calculadora per a lobtenci de grfics. 8. Utilitzaci de la calculadora cientfica en mode estadstic. 9. Detecci derrors en la utilitzaci del llenguatge estadstic. 10. Utilitzaci del vocabulari adequat per descriure i quantificar situacions i experincies relatives a latzar. 11. Detecci dels errors habituals en la interpretaci de latzar. 12. Utilitzaci de diferents informacions i tcniques per a lassignaci de probabilitats. 13. Confecci de taules de freqncies i grfics per representar el comportament de fenmens aleatoris. 14. Experimentaci de fenmens aleatoris senzills, fent un recompte de resultats i confeccionant la corresponent taula de freqncies. 15. Simulaci dexperiments aleatoris usant calculadora, ordinador, taula de nombres aleatoris... 16. Assignaci de probabilitats a partir dinformacions diverses (freqncies, simetries, observacions prvies...) 17. Clcul de probabilitat en casos senzills per la llei de Laplace. Quart curs: OPCI A 1. ARITMTICA I LGEBRA Conceptes 1. Nombres reals - Significat i s - La recta real. Representaci dels nombres sobre la recta. - Notaci cientfica. - Radicals 2. Operacions. - Jerarquia de les operacions. Parntesis. - Significat i aplicaci de les operacions, suma, resta, multiplicaci i divisi, en el distints conjunts numrics. - Significat i s de les potncies dexponent fraccionari i els radicals. - Significat i s de les operacions en notaci cientfica. 3. Aproximaci i estimaci de quantitats. - Aproximaci dun nombre per un altre de ms senzill. - Estimacions, aproximacions i errors 4. Polinomis. - Suma, resta i multiplicaci amb polinomis. - Descomposici en factors. 5. Equacions de primer grau. 6. Equacions de segon grau. 7. Sistemes dequacions lineals. Procediments 1. Identificaci dels nombres irracionals com a decimals no peridics. 2. Representaci sobre la recta dels diferents nombres. 3. Comparaci, ordenaci i classificaci dels nombres, per diferents procediments i segons diferents criteris. 4. Utilitzaci dels algoritmes suma, resta, multiplicaci i divisi amb nombres reals. 5. Aplicaci de la jerarquia de les operacions i de les seves propietats, aix com dels parntesis per a efectuar clculs senzills i simplificar expressions numriques. 6. s de la calculadora per estudiar les propietats dels nombres i de les operacions entre ells. 7. Utilitzaci de la calculadora segons la complexitat del clcul numric i en funci de la precisi demanada. 8. Utilitzaci dels diagrames i les figures geomtriques per a la comprovaci de propietats numriques i expressions algebraiques. 9. Interpretaci i utilitzaci del signe = en diferents expressions

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10541

numriques i algebraiques. 10. Aplicaci de la jerarquia de les operacions suma , resta i multiplicaci de polinomis i de les seves propietats, aix com dels parntesis per a efectuar clculs entre polinomis. 11. Descomposici de polinomis emprant les igualtats notables i lextracci de factor com. 12. Resoluci dequacions de primer grau per transformacions algebraiques. 13. Tcniques de resoluci dequacions de segon grau. 14. Tcniques de resoluci de sistemes de dos equacions lineals amb dues incgnites. 15. Resoluci de problemes per la resoluci dels quals sigui necessari plantejar equacions de primer o segon grau i sistemes lineals de dues equacions amb dues incgnites, i donant la soluci dins el context del problema plantejat. 2. GEOMETRIA Conceptes 1. Semblana - Figures semblants - Ra de semblana. Escala. - Teorema de Tales. Aplicacions 2. Triangles rectangles. - Teorema de Pitgores. - Raons trigonomtriques. 3. Mesura dangles plans. - Sistema sexagesimal - Unitats angulars. 4. Geometria analtica plana. - Sistema de referncia. - Coordenades cartesianes: Coordenades dun punt. - Distncia entre dos punts. - Ra simple de tres punts alineats: Punt mitj dun segment. - Equaci de la recta: coeficient angular i ordenada a lorigen. - Incidncia de punts i rectes. Procediments 1. Reconeixement i classificaci de figures semblants. 2. Interpretaci de mapes i plnols. 3. Utilitzaci del Teorema de Tales per a obtenir o comprovar relacions mtriques. 4. Representaci a escala de figures semblants. 5. Resoluci de triangles rectangles emprant la representaci a escala. 6. Resoluci de triangles rectangles emprant les raons trigonomtriques. 7. Utilitzaci del T. de Pitgores per lobtenci de mesures indirectes. 8. Utilitzaci de la calculadora cientfica pel clcul de raons trigonomtriques i angles. 9. Identificaci de problemes geomtrics, diferenciant el que s conegut del que no ho s. 10. Utilitzaci de les coordenades cartesianes per la identificaci de punts en el pla. 11. Utilitzaci del T. de Pitgores pel clcul de distncies entre punts donats per les seves coordenades. 12. Representaci grfica de rectes donades per les seves equacions. 13. Interpretaci del coeficient angular i de lordenada a lorigen de lequaci duna recta. 14. Resoluci grfica de sistemes de dues equacions lineals amb dues incgnites. 3. FUNCIONS I GRFICS

5. Expressi algebraica associada a un grfic. Procediments 1. Utilitzaci i interpretaci dels llenguatges verbal i grfic per a expressar situacions amb el vocabulari i smbols adequats. 2. Representaci en un sistema de coordenades cartesianes, de relacions de dependncia entre variables de tipus constant, lineal, af o quadrtica. 3. Reconeixement i interpretaci dels elements caracterstics de lequaci duna recta. 4. Reconeixement i interpretaci dels elements caracterstics de lequaci duna funci quadrtica. 5. Construcci de grfics que representin la relaci funcional exponencial o hiperblica en casos senzills. 6. Utilitzaci de la calculadora per la construcci de taules de valors en el cas de les funcions exponencials i hiperbliques a partir de lexpressi algebraica. 7. Utilitzaci de la calculadora i altres mitjans informtics per a la construcci, i modificaci de grfics. 8. Resoluci de problemes que comportin relacions de dependncia funcional del tipus treballat i que estiguin relacionats amb els fenmens naturals, la vida quotidiana i el mon de la informaci. 4. ESTADSTICA I PROBABILITAT Conceptes 1. Dependncia aleatria entre dues variables. 2. Variables discretes i continues. 3. Intervals i marques de classe. 4. Taules i grfics estadstics. 5. Parmetres - De centralitzaci. - De dispersi. 6. Experiments aleatoris - Espai mostral. - Successos. 7. Experiments aleatoris simples i compostos. 8. Probabilitat. - Probabilitat simple. - Probabilitat composta. 9. Experiments dependents i independents. Probabilitat condicionada. Procediments 1. Interpretaci de les dades relatives a una mostra estadstica tenint en compte la seva representativitat. 2. Formulaci i comprovaci de conjectures sobre el comportament duna poblaci dacord amb els resultats relatius a una mostra della mateixa en casos senzills. 3. Elaboraci i interpretaci de taules de freqncies, grfics de barres i de sectors. 4. Elaboraci i interpretaci dhistogrames i polgons de freqncies. 5. Clcul i interpretaci de parmetres estadstics. 6. Utilitzaci de la calculadora cientfica en mode estadstic. 7. Utilitzaci de distintes tcniques combinatries per lassignaci de probabilitats simples i compostes. 8. Utilitzaci de diferents procediments (recompte, diagrames en arbre, taules de contingncia,..) per clcul de probabilitats de successos compostos. 9. Utilitzaci dels diagrames en arbre i les taules de contingncia per a lobtenci de probabilitats condicionades. Quart Curs: OPCI B

Conceptes 1. ARITMTICA I LGEBRA 1. Funcions - Conceptes bsics. - Domini i recorregut. - Variacions, tendncies, continutat. - Diferents expressions de la relaci funcional entre variables: descripci verbal, taula, grfica, frmula. 2. Anlisis de grfics de funcions. - Variables que es relacionen. - Caracterstiques de les grfiques de funcions: continutat, creixement/ decreixement, valors extrems, curvatura, periodicitat, tendncies. 3. Fenmens que donen lloc a grfics lineals, quadrtics, hiperblics, exponencials i peridics. Estudi daquests grfics. 4. Significat dels grfics lineals i hiperblics en termes de proporcionalitat. Conceptes 1. El nombre real - Significat i s - La recta real: Valor absolut. Intervals. - Notaci cientfica. - Radicals. 2. Operacions. - Jerarquia de les operacions. Parntesis. - Significat i aplicaci de les operacions, suma, resta, multiplicaci i divisi, en el distints conjunts numrics. - Significat i s de les potncies dexponent fraccionari i els radicals.

10542

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

- Significat i s de les operacions en notaci cientfica. 3. Aproximaci i estimaci de quantitats. - Aproximaci dun nombre per un altre de ms senzill. - Estimacions, aproximacions i errors 4. Polinomis - Operacions amb polinomis - Divisibilitat de polinomis: Descomposici en factors. - Arrels dun polinomi. 5. Equacions de primer grau. 6. Equacions de segon grau: Equacions biquadrades. 7. Inequacions. 8. Sistemes dequacions lineals. 9. Sistemes de Inequacions lineals. Procediments 1. Identificaci dels nombres irracionals com a decimals no peridics. 2. Representaci sobre la recta dels diferents nombres. 3. Representaci de intervals sobre la recta real. 4. Comparaci, ordenaci i classificaci dels nombres, per diferents procediments i segons diferents criteris. 5. Utilitzaci dels algoritmes suma, resta, multiplicaci i divisi amb nombres reals. 6. Aplicaci de la jerarquia de les operacions i de les seves propietats, aix com dels parntesis per a efectuar clculs senzills i simplificar expressions numriques. 7. Aplicaci de les propietats de les operacions amb radicals per efectuar clculs i simplificar expressions amb radicals. 8. s de la calculadora per estudiar les propietats dels nombres i de les operacions entre ells. 9. Utilitzaci de la calculadora segons la complexitat del clcul numric i en funci de la precisi demanada. 10. Interpretaci i utilitzaci del signe = en diferents expressions numriques i algebraiques. 11. Interpretaci i utilitzaci del signe < > en diferents expressions numriques i algebraiques. 12. Aplicaci de la jerarquia de les operacions de polinomis i de les seves propietats, aix com dels parntesis per a efectuar clculs entre polinomis. 13. Descomposici de polinomis emprant les igualtats notables i lextracci de factor com. 14. Descomposici de polinomis emprant la regla de Ruffini. 15. Resoluci dequacions de primer grau per transformacions algebraiques. 16. Resoluci dequacions de segon grau i biquadrades. 17. Tcniques de resoluci de sistemes de dos equacions lineals amb dues incgnites. 18. Resoluci de inequacions de primer grau. 19. Tcniques de resoluci de sistemes de dues inequacions lineals amb una i dues incgnites. 20. Resoluci de problemes per la resoluci dels quals sigui necessari plantejar equacions de primer o segon grau i sistemes lineals de dues equacions amb dues incgnites, i donant la soluci dins el context del problema plantejat. 2. GEOMETRIA Conceptes 1. Semblana - Figures semblants - Ra de semblana. Escala - Teorema de Tales. Aplicacions 2. Triangles rectangles. - Teorema de Pitgores. - Raons trigonomtriques: Relacions entre elles . 3. Mesura dangles plans. - Sistema sexagesimal - Unitats angulars. 4. Geometria analtica plana. - Vector: Mdul i coordenades. - Operacions entre vectors: Suma i multiplicaci per un escalar. - Sistema de referncia. - Coordenades cartesianes: Coordenades dun punt. - Distncia entre dos punts. - Ra simple de tres punts alineats: Punt mitj dun segment. - Equaci de la recta: coeficient angular i ordenada a lorigen. - Incidncia de punts i rectes. 5. Parallelisme de rectes.

Procediments 1. Reconeixement i classificaci de figures semblants. 2. Utilitzaci del Teorema de Tales per a obtenir o comprovar relacions mtriques. 3. Representaci a escala de figures semblants. 4. Resoluci de triangles rectangles emprant la representaci a escala. 5. Resoluci de triangles rectangles emprant les raons trigonomtriques. 6. Utilitzaci de lestratgia de laltura per la resoluci de triangles qualssevol. 7. Utilitzaci dels vectors i les seves coordenades per la identificaci de punts en el pla. 8. Utilitzaci del mdul dun vector pel clcul de distncies entre punts donats per les seves coordenades. 9. Representaci grfica de rectes donades per les seves equacions. 10. Interpretaci del coeficient angular i de lordenada a lorigen de lequaci duna recta.. 11. Resoluci grfica de sistemes de dues equacions lineals amb dues incgnites. 3. FUNCIONS I GRFICS Conceptes 1. Funcions - Conceptes bsics. - Domini i recorregut. - Variacions, tendncies, continutat. - Diferents expressions de la relaci funcional entre variables: descripci verbal, taula, grfica, frmula. 2. Anlisis de grfics de funcions. - Variables que es relacionen. - Caracterstiques de les grfiques de funcions: continutat, creixement/ decreixement, valors extrems, curvatura, periodicitat, tendncies, taxa de variaci mitjana. 3. Funcions polinmiques de primer i segon grau. 4. Fenmens que donen lloc a grfics lineals, quadrtics, hiperblics, exponencials i peridics. Estudi daquests grfics. 5. Significat dels grfics lineals i hiperblics en termes de proporcionalitat. 6. Expressi algebraica associada a un grfic. Procediments 1. Utilitzaci i interpretaci dels llenguatges verbal i grfic per a expressar situacions amb el vocabulari i smbols adequats. 2. Utilitzaci de lexpressi algebraica duna funci per obtenir el seu domini i el seu recorregut en casos senzills. 3. Representaci en un sistema de coordenades cartesianes, de relacions de dependncia entre variables de tipus constant, lineal, af o quadrtica. 4. Reconeixement i interpretaci dels elements caracterstics de lequaci duna recta. 5. Reconeixement i interpretaci dels elements caracterstics de lequaci duna funci quadrtica. 6. Construcci de grfics que representin la relaci funcional exponencial o hiperblica a partir de taules de valors. 7. Utilitzaci de la calculadora per la construcci de taules de valors en el cas de les funcions exponencials i hiperbliques a partir de lexpressi algebraica. 8. Utilitzaci dexpressions algebraiques per a la descripci de grfics senzills. 9. Utilitzaci de la calculadora i altres mitjans informtics per a la construcci, i modificaci de grfics. 10. Resoluci de problemes que comportin relacions de dependncia funcional del tipus treballat i que estiguin relacionats amb els fenmens naturals, la vida quotidiana i el mon de la informaci. 4. ESTADSTICA I PROBABILITAT 1. Dependncia aleatria entre dues variables. 2. Variables discretes i continues. 3. Intervals i marques de classe. 4. Taules i grfics estadstics. 5. Parmetres - De centralitzaci. - De dispersi. 6. Experiments aleatoris - Espai mostral. - Successos.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10543

- Freqncia absoluta i relativa. 7. Experiments aleatoris simples i compostos. 8. Probabilitat. - Probabilitat simple. - Probabilitat composta. 9. Experiments dependents i independents. Probabilitat condicionada. Procediments 1. Interpretaci de les dades relatives a una mostra estadstica tenint en compte la seva representativitat. 2. Formulaci i comprovaci de conjectures sobre el comportament duna poblaci dacord amb els resultats relatius a una mostra della mateixa en casos senzills. 3. Elaboraci i interpretaci de taules de freqncies, grfics de barres i de sectors. 4. Elaboraci i interpretaci dhistogrames i polgons de freqncies. 5. Clcul i interpretaci de parmetres estadstics. 6. Utilitzaci de la calculadora cientfica en mode estadstic. 7. Assignaci de probabilitat a partir del concepte de freqncia relativa. 8. Utilitzaci de la Llei de Laplace pel clcul de probabilitats. 9. Utilitzaci de diferents procediments (recompte, diagrames en arbre, taules de contingncia,..) per clcul de probabilitats de successos compostos. 10. Utilitzaci dels diagrames en arbre i les taules de contingncia per a lobtenci de probabilitats condicionades. CONTINGUTS TRANSVERSALS En leducaci secundria obligatria i per mitj de totes les rees shan datendre determinades lnies educatives i de contingut ja iniciades en leducaci infantil i en leducaci primria, com sn leducaci viria, leducaci per la pau, leducaci ambiental, leducaci del consum, leducaci moral i cvica, o leducaci per la salut, ja que tots aquests continguts ofereixen aspectes quantificables, o dinterpretaci de dades, grfics o taules, o dorganitzaci dinformaci, resoluci de problemes reals, etc. Determinades rees estan molt relacionades amb alguns daquests continguts, les matemtiques no en sn una excepci. La majoria de les actituds que shan densenyar a lrea de Matemtiques contribueixen a desenvolupar en lalumnat el respecte i lacceptaci de diferents punts de vista, a ser flexibles i perseverants a la vegada, o han de contribuir a millorar lautoestima i lequilibri personal, per tant, sn actituds bsiques en leducaci dels ciutadans per la convivncia. Tamb hi ha uns determinats continguts conceptuals i procedimentals que tenen relaci amb aquests temes. Per exemple, els referits als nombres, a la lectura i interpretaci de grfics (mapes i plnols, grfiques estadstiques i funcionals, etc.), dins determinats contextos, per exemple, el publicitari, el sanitari, els aspectes econmics presents en el consum, la mesura, o latzar sn alguns dels aspectes que es poden tractar. El mn del treball, dins dels temes transversals per exemple, pot tenir ms protagonisme dins el mn escolar i pot ser un bon recurs pedaggic. Al mateix temps el treball en grup, que s una de les orientacions metodolgiques que es proposen, afavoreix el respecte mutu i la no-discriminaci. En un altre sentit els temes transversals poden servir de nexe entre lrea de Matemtiques i les diferents rees, com tamb entre el mn escolar i el seu entorn. No es tracta de fer dels temes transversals un nou objecte destudi dins les matemtiques, sin dabordar lensenyament-aprenentatge de les matemtiques tenint-los presents. Educaci per la democrcia, pel coneixement i prctica dels drets humans Actituds: totes les que contribueixen a millorar lautoestima i lequilibri personal, la flexibilitat a lhora de prendre decisions. Conceptes i procediments: referits als nombres i a lestadstica Estudi del comportament cvic dun grup de ciutadans davant una situaci, la seva classificaci per grups dedats, per sexe i la seva representaci grfica. Utilitzaci dels nombres i les seves operacions per analitzar i treure conclusions de fenmens socials. Educaci del consum Conceptes i procediments: referits als nombres i a lestadstica i la probabilitat. Estudi dels anuncis publicitaris des del punt de vista matemtic i amb actitud crtica davant la informaci que presenten. Estudi de factures i pressupostos des del punt de vista matemtic per afavorir les actituds responsables i no consumistes. Estudis dels jocs datzar des del punt de vista probabilstic. Educaci ambiental Conceptes i procediments: referits als nombres, lestadstica i la probabilitat, i les funcions.

Estudis estadstics de desastres ecolgics i la seva incidncia sobre les espcies afectades. Estudi del creixement duna determinada poblaci durant un cert temps. Educaci per la salut Conceptes i procediments: referits als nombres, lestadstica i la probabilitat, i les funcions. Estudis estadstics sobre els hbits dhigiene. Representaci grfica. Estudis sobre determinades malalties i la seva comparaci amb els hbits dels pacients, o la zona a la qual viuen. Formaci professional de base En una poca en la qual sembla que el ms important s lespecialitzaci, el carcter formatiu de leducaci secundria obligatria ha de garantir ladquisici dun nombre ample de coneixements, habilitats, actituds i destreses comuns a un nombre ample de tcniques o perfils professionals. Si sintenta que els coneixements matemtics siguin aplicats no de manera exclusivament repetitiva, sin tamb de manera creativa, la resoluci de problemes s un bon context, seran tils per afrontar situacions noves i no tan sols aquelles que sn prcticament idntiques a les que ja shan treballat anteriorment. Tamb seran tils per interpretar amb esperit crtic i raonadament aquella informaci que es rep de lentorn i que permet ser analitzada des dun punt de vista matemtic. Les innovacions tecnolgiques, duna banda la calculadora i daltra les possibilitats dels ordinadors referents al clcul, grfiques i rapidesa per simular situacions reals, han de ser considerades, tant a lhora de la selecci de continguts com a la metodologia de lensenyament, com una eina de gran importncia per posar lalumnat en contacte amb el mn tecnolgic en qu presumiblement li tocar viure. Tenir constncia per perseverar en la recerca de solucions quan la situaci ho exigeixi, com tamb tenir la suficient flexibilitat per canviar destratgia quan la que se seguia hagi esdevingut estril, sembla que podria formar part del conjunt dhabilitats, actituds i destreses que constitueixen la formaci professional de base a lESO. Criteris davaluaci Els criteris davaluaci estableixen el tipus i el grau daprenentatge que sespera que els alumnes assoleixin respecte a les capacitats que expressen els objectius generals. Primer Cicle 1. Emprar de forma adequada els nombres enters, les fraccions i els decimals per rebre i produir informaci en activitats relacionades amb la vida quotidiana. 2. Resoldre problemes elegint el tipus de clcul adequat (mental, escrit o calculadora) i donant significat a les operacions i els clculs obtinguts, dacord amb lenunciat. 3. Estimar i calcular expressions numriques senzilles de nombres enters i fraccionaris (basades en les quatre operacions elementals i les potncies dexponent natural que involucrin com a mxim dues operacions encadenades i un parntesi). 4. Utilitzar les aproximacions numriques per defecte i per excs, triant-les i valorant-les de manera convenient en la resoluci de problemes, des de la presa de dades fins a la soluci. 5. Resoldre problemes senzills mitjanant mtodes numrics, grfics o la simbolitzaci de relacions que shi puguin distingir i, en el seu cas, la resoluci dequacions de primer grau. 6. Emprar les unitats angulars, temporals, monetries i del sistema mtric decimal per estimar i efectuar mesures, directes i indirectes, en activitats relacionades amb la vida quotidiana o en la resoluci de problemes, i valorar-ne convenientment el grau de precisi. 7. Utilitzar els procediments bsics de la proporcionalitat numrica (com la regla de tres o el clcul de percentatges) per obtenir quantitats proporcionals a daltres, en un context de resoluci de problemes relacionats amb la vida quotidiana. 8. Reconixer i descriure els elements i les propietats caracterstiques de les figures planes, els cossos geomtrics elementals i les seves configuracions geomtriques per mitj dillustracions, dexemples presos de la vida real o en un context de resoluci de problemes geomtrics. 9. Emprar el teorema de Pitgores i les frmules adequades per obtenir longituds, rees i volums de les figures planes i dels cossos elementals, en un context de resoluci de problemes geomtrics. 10. Emprar el teorema de Tales i els criteris de semblana per interpretar relacions de proporcionalitat geomtrica entre segments i figures planes i per

10544

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

construir triangles o quadrilters semblants a daltres, en una ra donada. 11. Interpretar les dimensions reals de figures representades en mapes o plnols, fent un s adequat de les escales, numriques o grfiques. 12. Representar i interpretar punts i grfics cartesians de relacions funcionals senzilles, basades en la proporcionalitat directa, que siguin donades a travs de taules de valors, i intercanviar informaci entre taules i grfics. 13. Obtenir informaci de taules i grfics senzills (de tra continu) en un context de resoluci de problemes relacionat amb la vida quotidiana i amb els fenmens naturals. 14. Obtenir i interpretar les taules de freqncia i els diagrames de barres, com tamb la moda i la mitjana aritmtica en una distribuci discreta, senzilla, amb poques dades, emprant la calculadora, segons la complexitat del clcul dels parmetres. Tercer curs 1. Identificar i emprar de forma adequada els nombres racionals per rebre i produir informaci en activitats relacionades amb la vida quotidiana. 2. Resoldre problemes elegint el tipus de clcul adequat (mental, escrit o amb calculadora) i donant significat a les operacions i els clculs obtinguts, dacord amb lenunciat. 3. Estimar i calcular expressions numriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potncies dexponent enter que involucrin com a mxim dues operacions encadenades i un parntesi). 4. Aplicar correctament les regles de prioritat entre les operacions i fer un s adequat dels signes i parntesis. 5. Utilitzar les aproximacions decimals per defecte i per excs, triant-les i valorant-les de manera convenient en la resoluci de problemes, des de la presa de dades fins a la soluci, juntament amb la valoraci dels errors comesos. 6. Utilitzar convenientment les unitats de mesura usuals i les relacions de proporcionalitat numrica per resoldre problemes de la vida quotidiana. 7. Construir expressions algebraiques i equacions senzilles a partir de successions numriques, taules o enunciats i interpretar les relacions numriques que es donen implcitament, en una frmula coneguda o en una equaci. 8. Utilitzar les tcniques i els procediments bsics del clcul algebraic per sumar, restar o multiplicar polinomis amb una indeterminada que no tenguin ms de tres termes. 9. Resoldre equacions de primer grau o equacions de segon grau i sistemes dequacions lineals amb dues incgnites amb coeficients enters per procediments grfics o algebraics. 10. Resoldre problemes senzills mitjanant mtodes numrics, grfics o la simbolitzaci de relacions que shi puguin distingir, quan es tracti de frmules conegudes, o en el plantejament i resoluci dequacions de primer grau o de sistemes de dues equacions lineals amb dues incgnites. 11. Reconixer i descriure els elements i les propietats caracterstiques de les figures planes, els cossos geomtrics elementals i les seves configuracions geomtriques, per mitj dillustracions, dexemples presos de la vida real o en un context de resoluci de problemes geomtrics. 12. Emprar el teorema de Pitgores i les frmules adequades per obtenir longituds, rees i volums de les figures planes i dels cossos elementals, en un context de resoluci de problemes geomtrics. 13. Aplicar translacions, girs i simetries a figures planes senzilles emprant els instruments de dibuix habituals, reconixer el tipus de moviment que relaciona dues figures iguals del pla que ocupen diferents posicions i determinar els elements invariants i els centres i eixos de simetria en formes i configuracions geomtriques senzilles. 14. Reconixer les caracterstiques bsiques de les funcions constants, lineals i afins en forma grfica o algebraica i representar-les grficament quan siguin expressades per un enunciat, una taula o una expressi algebraica. 15. Determinar i interpretar les caracterstiques bsiques (punts de tall amb els eixos, intervals de creixement, punts extrems, continutat, simetria i periodicitat) que permeten avaluar el comportament dun grfic senzill (de tra continu o discontinu). 16. Identificar relacions funcionals, a partir de les diferents expressions, grfic, enunciat, taula o expressi algebraica, i obtenir informaci en un context de resoluci de problemes relacionats amb fenmens naturals o prctics relacionats amb la vida quotidiana. 17. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics (diagrames de barres o de sectors, histogrames, etc.), com tamb els parmetres estadstics ms usuals (moda, mitjana, mediana i desviaci tpica) corresponents a una distribuci estadstica senzilla. 18. Determinar i interpretar lespai mostral i els successos associats a un experiment aleatori senzill i assignar probabilitats a partir de freqncies relatives, simetries, regla de Laplace i propietats de la probabilitat; saber emprar diagrames en arbre, taules de contingncia o qualsevol altra estratgia per fer recomptes i assignar probabilitats.

Quart curs OPCI A 1. Identificar i emprar de forma adequada els nombres reals per rebre i produir informaci en activitats relacionades en la vida quotidiana. 2. Resoldre problemes elegint, el tipus de clcul adequat ( mental , escrit o calculadora) i donant significat a les operacions procediments i clculs obtinguts, dacord amb lenunciat. 3. Estimar i calcular expressions numriques senzilles de nombres racionals ( basades en les quatre operacions elementals i les potencies dexponent enter que involucrin, com a mxim, tres operacions encadenades i un parntesis). 4. Aplicar correctament les regles de prioritat entre les operacions i fer un s adequat dels signes i parntesis. 5. Simplificar expressions numriques irracionals senzilles ( que contenguin una o dues arrels quadrades). 6. Utilitzar adequadament la calculadora cientfica en les operacions amb nombres reals, expressats en forma decimal o en notaci cientfica. 7. Aplicar les tcniques i regles daproximaci, estriant-les i valorant-les de manera convenient en la resoluci de problemes, des de la presa de dades fins a la soluci, juntament amb la valoraci dels errors comesos. 8. Emprar el factor de conversi, la regla de tres, i els percentatges, taxes i inters per resoldre situacions i problemes relacionats amb el seu entorn. 9. Construir expressions algebraiques i equacions descriptives de successions numriques , taules o enunciats , propietats, codis, recomptes, etc., i interpretar les relacions numriques que es donen implcitament, en una frmula coneguda o en una equaci. 10. Utilitzar les tcniques i procediments bsics del clcul algebraic per sumar, restar o multiplicar polinomis amb una indeterminada , amb no ms de tres termes que incloguin, com a mxim, dues operacions encadenades. 11. Utilitzar les tcniques del clcul algebraic per resoldre equacions de primer i segon grau i sistemes senzills dequacions lineals amb dues incgnites. 12. Utilitzar les igualtats notables i lextracci de factor com per factoritzar polinomis senzills de segon grau amb coeficients i arrels enteres. 13. Resoldre problemes senzills mitjanant mtodes numrics, grfics o la simbolitzaci de relacions que shi puguin distingir en ells quan es tracti de frmules conegudes o en el plantejament i resoluci dequacions de primer grau o de segon grau o de sistemes senzills de dues equacions lineals amb dues incgnites. 14. Utilitzar convenientment la proporcionalitat geomtrica per obtenir figures semblants a altres i interpretar les dimensions reals de figures representades en mapes o plnols, fent un s adequat de les escales, numriques i grfiques. 15. Emprar les unitats angulars del sistema mtric sexagesimal aix com les relacions i les raons trigonomtriques de la trigonometria elemental, per resoldre problemes de context real , amb lajuda de la calculadora cientfica. 16. Utilitzar convenientment les coordenades dels punts per representarlos, per a calcular la distncia entre ells i reconixer lequaci general i explcita de la recta. 17. Representar grficament i interpretar les funcions constants, lineals, afins o quadrtiques a travs dels seus elements caracterstics ( pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vrtex i eix de simetria de la parbola). 18. Representar grficament i interpretar les funcions exponencial i hiperbliques senzilles a travs de taules de valors, construdes amb lajuda de la calculadora cientfica. 19. Determinar i interpretar les caracterstiques bsiques ( punts de tall amb els eixos, intervals de creixement, punts extrems, continutat. simetria i periodicitat) que permeten avaluar el comportament dun grfic senzill ( de tra continu o discontinu). 20. Identificar relacions funcionals, a partir de les diferents expressions, grfic, enunciat, taula o expressi algebraica i obtenir informaci en un context de resoluci de problemes relacionats amb fenmens naturals o prctics relacionats amb la vida quotidiana. 21. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics, aix com els parmetres estadstics ms usuals, corresponents a distribucions discretes i continues, amb lajuda de la calculadora. 22. Determinar i interpretar lespai mostral i els successos associats a un experiment aleatori simple o compost senzill. 23. Calcular probabilitats, simples o compostes, utilitzant els diagrames en arbre, les taules de contingncia o altres tcniques combinatries. OPCI B 1. Identificar, relacionar, i representar grficament els nombres reals per rebre i produir informaci en activitats relacionades en la vida quotidiana. 2. Reconixer les diferents formes dexpressar i representar un interval en la recta real. 3. Resoldre problemes elegint, el tipus de clcul adequat i les notacions

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10545

adequades i donant significat a les operacions procediments i clculs obtinguts, dacord amb lenunciat. 4. Estimar i calcular expressions numriques combinades emprant les regles i propietats de la potenciaci i radicaci per multiplicar, dividir, simplificar i relacionar potncies dexponent fraccionari i els radicals. 5. Aplicar correctament les regles de prioritat entre les operacions i fer un s adequat dels signes i parntesis. 6. Simplificar expressions algebraiques formades per sumes, restes, multiplicacions i potencies. 7. Dividir polinomis i emprar la regla de Ruffini i les identitats notables, aix com lextracci de factor com per la factoritzaci de polinomis senzills. 8. Utilitzar adequadament la calculadora cientfica en les operacions amb nombres reals, expressats en forma decimal o en notaci cientfica. 9. Aplicar les tcniques i regles daproximaci, estriant-les i valorant-les de manera convenient en la resoluci de problemes, des de la presa de dades fins la soluci, juntament amb la valoraci dels errors comesos. 10. Resoldre equacions i inequacions i interpretar grficament els resultats. 11. Plantejar i resoldre problemes algebraics que precisin dequacions de primer grau, de segon grau o de sistemes de dues equacions lineals amb dues incgnites i comprovar ladequaci de les solucions al problema . 12. Emprar les unitats angulars del sistema mtric sexagesimal aix com les relacions i les raons trigonomtriques de la trigonometria elemental, per resoldre problemes de context real. 13. Establir relacions entre coordenades de punts i vectors i emprar-les per a calcular la distncia entre dos punts o el mdul dun vector i reconixer i obtenir lequaci general i explcita de la recta i emprar-les per lestudi de les condicions de incidncia i parallelisme. 14. Obtenir lequaci de la circumferncia com a lloc geomtric . 15. Representar grficament i interpretar les funcions constants, lineals, afins o quadrtiques a travs dels seus elements caracterstics ( pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vrtex i eix de simetria de la parbola) obtinguts a partir dun enunciat, duna taula o de la seva expressi algebraica. 16. Representar grficament i interpretar les funcions exponencial i hiperbliques senzilles a travs de taules de valors, enunciats o expressions algebraiques construdes amb lajuda de la calculadora cientfica. 17. Determinar i interpretar les caracterstiques bsiques (domini, recorregut, punts de tall amb els eixos, intervals de creixement, punts extrems, continutat. simetria i periodicitat) que permeten avaluar el comportament dun grfic senzill ( de tra continu o discontinu). 18. Identificar relacions funcionals, a partir de les diferents expressions, grfic, enunciat, taula o expressi algebraica i obtenir informaci en un context de resoluci de problemes relacionats amb fenmens naturals o prctics relacionats amb la vida quotidiana. 19. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics, aix com els parmetres estadstics ms usuals, corresponents a distribucions discretes i continues, amb lajuda de la calculadora. 20. Determinar i interpretar lespai mostral i els successos associats a un experiment aleatori simple o compost senzill. 21. Utilitzar de manera adequada la Llei de Laplace per a calcular la probabilitat dun succs. 22. Calcular probabilitats, simples o compostes, utilitzant els diagrames en arbre, les taules de contingncia o altres tcniques combinatries. ORIENTACIONS METODOLGIQUES Aprenentatge significatiu A linici de letapa i de cada cicle, com tamb en el moment dabordar un nou contingut, caldr determinar quin s el grau daprofundiment dels coneixements assolits per lalumnat, perqu, per exemple, s diferent saber operar amb nombres que conixer el significat de les operacions. Si no es determinen aquestes situacions de partida, existeix el risc de treballar sobre bases errnies, que anirem accentuant, perqu no les hem corregides des dun principi. Aix sentronca, molt especialment en lrea de Matemtiques, amb un comportament daprenentatge en el qual els alumnes i les alumnes accepten noves idees quan les que posseeixen no els serveixen o sn ineficaces. Tots els esquemes de coneixement que lalumnat sha anat formant, s clar que no sn correctes o vlids en la seva totalitat. Les errades indiquen un nivell de coneixement de lalumnat i sn coherents amb el seu nivell cognitiu. Aquestes errades poden ser, per una altra part, utilitzades com a font daprenentatge a laula. Laprenentatge, concebut com a construcci del propi coneixement, s fruit de la intensa activitat intellectual que desenvolupa lalumne quan observa, es fa preguntes, formula i contrasta hiptesis, relaciona el que ha aprs amb els coneixements anteriors, debat les seves idees amb els seus companys, etc. Linters de lalumnat en lrea s un element motivador de laprenentatge. Per afavorir aquest inters caldr treballar aspectes actitudinals de lalumnat, respec-

te a la consideraci de les prpies capacitats matemtiques, respecte a la valoraci de la utilitat de les matemtiques per a les seves aplicacions en la vida quotidiana i en altres rees, respecte al seu paper com a forjadors del pensament, com tamb respecte a una valoraci del treball ordenat i ben presentat, i del treball en com com a font daprenentatge. Orientacions sobre el procs densenyament-aprenentatge Lautovaloraci de lalumnat va molt unida al fet que, en el procs densenyament-aprenentatge, se lorienti a crear i a millorar el propi pensament, no tractant de transferir el del professor duna manera exclusiva. Daquesta manera, veur que s capa de crear noves formes de pensament, i augmentar la seva autoestima. Quan sutilitzin les matemtiques com a camp de formaci daquest pensament, aquesta estima tamb es traslladar a lrea, i ser major com ms adequats i engrescadors siguin els continguts treballats. Lensenyament actiu, proposat com a base del procs daprenentatge, implica, fonamentalment, desplaar el punt de suport de lensenyamentaprenentatge des del professorat a lalumnat. Bsicament es tracta que sigui el mateix alumne o mateixa alumna el creador dels seus propis esquemes de pensament, a partir, aix s, dactivitats adequades dissenyades pel professorat, i que no sigui simplement un receptor dun pensament ali, que pot xocar amb les seves prpies estructures internes de pensament. Aquesta idea, que s aplicable a qualsevol rea, t, si cap, ms importncia a lrea de Matemtiques, perqu determinades estratgies de pensament, que sapliquen en moltes situacions de la vida, sn adquirides, o es poden adquirir, per mitj de continguts associats a les matemtiques. Comptar, classificar, mesurar, etc., sn alguns exemples que sen poden esmentar. Perqu aquests processos siguin possibles, les activitats no han de ser tancades sin, per contra, suficientment obertes, perqu lalumnat pugui expressar-hi els seus pensaments i actuar amb eines prpies. Qualsevol activitat que es plantegi ha destar suficientment prop dels coneixements dels alumnes i les alumnes, perqu puguin emmarcar-la-hi. En aquest sentit sha de tenir en compte lentorn de les Illes Balears. Aix, ser ms oport parlar de caracterstiques geogrfiques, socials o histriques balears que daltres que no es puguin trobar a la nostra comunitat. Qualsevol activitat de comptar, mesurar, classificar, estudiar aspectes geomtrics o estadstics tendr major significaci per a lalumnat si es refereix a la realitat que lenvolta. Lensenyament actiu t una de les seves bases en la utilitzaci de les tcniques de grup. s, per tant, necessari fomentar les activitats en qu el treball cooperatiu sigui un element important, b a la mateixa aula o b defora, com en la realitzaci de treballs dinvestigaci, recollida de dades, treball en biblioteca, en altres rees, etc., de manera que lalumne vegi la necessitat del grup com a element com de treball i el valori adequadament. Aix mateix caldr valorar la influncia daquest treball collectiu com a element del seu aprenentatge, ja que, segons les teories actualment acceptades, la interactivitat de lalumnat s una de les bases de construcci del seu pensament, sempre que es respectin unes normes de relaci entre ells dins el grup. Paper del professorat El paper del professorat s molt important com a motor del procs densenyament-aprenentatge. Per optimitzar lesmentat procs, el professorat ha de mantenir una actitud oberta a la classe, cedir el protagonisme als i les alumnes, ser un vehicle de transmissi de pensament, motivar lalumne i lalumna a les seves activitats, no crear diferncies segons el rendiment acadmic, el sexe o les diferncies fsiques o socials, adaptar-se als seus coneixements, especialment a linici de letapa, del cicle o del curs. En definitiva, el professorat ha de guiar el procs explorador, ajudar lalumne a pensar i a construir el seu propi pensament. El professorat haur de valorar per igual tots els continguts i no establir criteris de simpaties personals que el duguin a desplaar-ne o eliminar-ne alguns. Respecte a la presentaci de lrea, caldr fer-la de forma oberta i no tancada. Ladequaci de continguts a cada cicle i/o curs s fonamental per desprs dissenyar activitats que sadaptin als alumnes. El professorat ha de tenir presents els distints nivells i ritmes daprenentatge dels alumnes amb vista a ajustar el grau de dificultat de la feina, de manera que no sigui tan fcil que resulti bvia i sense inters ni tan difcil que origini continus fracassos que aboquin a la frustraci i al distanciament consegents. Mesures per facilitar laprenentatge i la participaci de lalumnat Lensenyament i aprenentatge de les matemtiques sha de basar, per tant, en la realitzaci dactivitats variades que han dincloure: - Exposici del professor per introduir un nou concepte, situar les activitats en un context determinat, organitzar la feina, formular preguntes, sintetitzar aportacions dels alumnes, etc. - Discussi entre el professor i els alumnes, i entre aquests darrers, en la qual lalumnat ha de fer un esfor per explicar les seves prpies idees i la manera com

10546

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

sha resolt un problema. Aquesta activitat, a ms dobligar lalumnat a ordenar i revisar els seus pensaments, proporciona al professor molta informaci sobre les errades conceptuals i el nivell de comprensi real dels seus alumnes, i, per tant, sobre el tipus dajuda que necessiten. - Treball prctic, incloent-hi ls dinstruments de mesura i dibuix, la construcci de models matemtics, la realitzaci dexperincies, etc. Consolidaci i prctica de les destreses i rutines bsiques, tant algorsmiques com referides a clcul mental, estimaci, s de la calculadora - Resoluci de problemes, incloent-hi laplicaci de les matemtiques a situacions de la vida quotidiana i a altres situacions menys familiars. Quan parlam de problemes ens referim a situacions per a les quals no coneixem a priori cap cam que ens dugui a solucionar-les, sin que requereixen un treball dinvestigaci. La resoluci de problemes s un dels objectius generals de lrea i ha de ser un dels eixos al voltant dels quals sha destructurar. La seva activitat per resoldre situacions problemtiques, tant referides a situacions de la vida quotidiana com a situacions menys familiars, s el que dota les matemtiques del seu significat ple. A ms, la resoluci de problemes en diferents contextos (numrics, geomtrics, datzar), s un excellent instrument metodolgic que ajudar els alumnes a construir i relacionar conceptes matemtics. Els problemes han de referir-se preferentment a situacions connectades amb la realitat i han de resultar interessants per a lalumnat. Han de presentar-se de diverses formes: numrica, grfica, etc., amb dades completes, incompletes, redundants, inconsistents, etc., i se nexclouran aquells que reprodueixen enunciats discriminadors o sexistes. s important que els alumnes adquireixin certa experincia en la resoluci de problemes, que no siguin simples repeticions dels exercicis ja realitzats i que es familiaritzin amb les estratgies i els processos habituals en aquest tipus de treball: resoldre alguns supsits senzills, fer un diagrama adequat de la situaci, organitzar sistemticament la informaci, fer una taula, cercar pautes, formular conjectures, esbrinar si aquestes conjectures sn o no correctes i per qu, realitzar un experiment, cercar-ne analogies, resoldre cap enrere, etc. Sha danimar a persistir en lexploraci dun problema, anotar els camins seguits i reflexionar sobre les diferents estratgies utilitzades per distints alumnes per resoldre un mateix problema. Aix plantejat, lensenyament de les matemtiques inclour duna forma natural continguts propis dels temes transversals, tractant-los en els seus aspectes matemtics, des de lobservaci directa de la utilitat de les figures geomtriques per senyalitzar el trnsit amb un llenguatge universal fins a analitzar estadsticament informacions relatives a la salut, al medi ambient, a la pau, etc., o la programaci dactivitats directament relacionades amb leducaci del consum. Estratgies per atendre la diversitat Les grans diferncies de comprensi i destreses matemtiques existents entre alumnes duna mateixa edat i la necessitat que cada un desenvolupi al mxim les seves capacitats suposen un difcil repte per al professorat. Ms que fer distintes assignatures dins de la mateixa classe, es tracta davanar sent conscients que no tots els alumnes arribaran al mateix nivell daprofundiment ni de formalitzaci en tots els temes. En aquest sentit, el diagnstic de la situaci de partida de lalumnat fa un paper fonamental. Si sintenten construir nous coneixements matemtics sobre unes bases que no existeixen, augmentar el fracs, es generar una gran inseguretat que bloquejar lalumne per emprar els seus coneixements i es provocar una aversi cap a les matemtiques que limpedir seguir avanant. Cal fer un esfor per evitar que, qualsevol que sigui el seu nivell de rendiment, lalumne experimenti continus fracassos. Una lnia de treball recomanada s la creaci dactivitats obertes que tenguin com a base la resoluci de problemes. Aquestes activitats hauran de ser variades per treballar individualment, en petit o en gran grup. Aix mateix, hauran de tenir en compte la utilitzaci de diversos mitjans de treball, com poden ser: material didctic (tant escrit com manipulable), llapis i paper, calculadores, ordinadors, etc., i, sempre, el nivell de coneixements de lalumne. Perqu els alumnes i les alumnes sinvolucrin efectivament en el procs s necessari que es vegin immersos en un ambient de treball adequat i que el trobin atractiu i interessant. El joc, lexperimentaci, la formulaci de conjectures sobre el resultat dun problema, la manipulaci i lexploraci de diverses formes geomtriques, poden ser mtodes tils per atreuren latenci i linters. Hi ha la possibilitat de plantejar activitats diferents a diferents tipus dalumnat o grups dalumnes. En aquest cas el paper del professorat s ms difcil i, per tant, sha de procurar no mantenir un nombre excessiu dactivitats simultniament. Shan de triar materials escrits, si el grup s heterogeni, que no siguin excessivament tancats o que no es puguin utilitzar ms que duna manera per part de lalumne o alumna. El refor sha dentendre com una recuperaci dels continguts ms bsics, que permeti apropar-se tant com sigui possible al gran grup. Lampliaci, si s necessria, pot prendre diferents formes: ampliaci de continguts que no estaven

previstos per la resta de companys i companyes, avan de continguts que shan de veure posteriorment, aplicaci dels procediments apresos a situacions ms complexes, amb nombres ms complicats, que exigeixin establir altres relacions, etc. En el cas dalumnat amb greus dificultats, shaur de determinar quines sn aquestes i garantir ladquisici de determinats continguts, donar prioritat als procedimentals i actitudinals enfront dels conceptuals. El desenvolupament dhbits de treball adequats pot ajudar a superar algunes de les dificultats daprenentatge. Els plans de treball individual, una organitzaci flexible de laula que tengui en compte la possibilitat de realitzar activitats diversificades, el plantejament de problemes oberts que admetin diferents nivells de tractament i aprofundiment, poden ser una ajuda per treballar amb grups dalumnat de capacitats dispars. El suport mutu entre els mateixos i mateixes alumnes pot ser igualment beneficis per a tots, independentment del seu nivell de capacitat matemtica. No sha doblidar, finalment, la gran diversitat dinteressos i nivells de maduresa entre lalumnat daquesta etapa a lhora de dissenyar les activitats que es proposin a laula. Sha de posar especial inters en el fet que aquesta diversitat estigui adequadament recollida en els contextos que es presenten i en les orientacions de treball. Relaci amb altres rees Les matemtiques no sn un compartiment estanc respecte a la resta de lactivitat humana; sha de transmetre aquesta idea a lalumnat i reforar-la amb una varietat de situacions. La relaci de les matemtiques amb altres rees pot donar-se de diferents maneres: organitzant la realitat mitjanant la construcci dun model matemtic que lexpliqui i en faciliti la comprensi; servint com a llenguatge per expressar dades de la realitat: frmules, representacions grfiques, etc.; o resolent problemes aliens a les matemtiques, per amb eines prpies. Orientacions per a lavaluaci Referent a lavaluaci, cal distingir lavaluaci de lalumnat del procs densenyament i aprenentatge. Lavaluaci de lalumnat t tres moments importants: una avaluaci inicial, que diagnosticar el punt de partida en qu es troba, una avaluaci al llarg del procs de carcter formatiu, orientada a seguir laprenentatge de lalumne, i una avaluaci final de carcter decisori i on sha de determinar el nivell que ha assolit en la consecuci dels objectius prefixats. Lavaluaci al llarg del procs es planteja com una avaluaci formativa, per tant, ha de tenir en compte aspectes actitudinals, dorientaci i de formes de recuperaci. Ser un procs que es far de forma contnua i dacord amb els cursos i cicles, en els quals sestabliran els criteris de pas dun a laltre. Els criteris davaluaci sn el referent per avaluar els objectius drea durant el procs, per tamb al final del procs. Estan referits a aprenentatges i ens diuen quin tipus daprenentatge i en quin grau sha daconseguir respecte a les capacitats considerades bsiques. Constitueixen el grup dindicadors sobre qu s el que lalumnat ha dassolir en un aspecte bsic de lrea que li permeti seguir progressant en els seus estudis o b, en el seu cas, el capacitin per accedir al mn laboral. s quan es realitzaran les programacions daula, i per cada unitat didctica, que sestabliran els objectius didctics corresponents, en els quals sindicaran les capacitats que es pretenen desenvolupar pels continguts que es treballen en la unitat i se nestablir el grau dels aprenentatges. Arribar a saber el grau de progrs en aquests objectius didctics exigeix que el professorat tengui uns indicadors observables de la unitat didctica en particular. Aspectes generals que shan de tenir en compte a lhora de realitzar lavaluaci sn: sutilitzaran mltiples mtodes de mesura, les matemtiques han de ser avaluades en si mateixes i en connexi amb altres rees, satendran ms els coneixements que posseeix lalumnat que les seves carncies, sutilitzaran instruments tecnolgics, material manipulable divers, les proves escrites objectives sn un mitj davaluaci, per no lnic; la resoluci de problemes pot ser un element bsic per a lelaboraci dinstruments davaluaci. Quant al procs densenyament-aprenentatge, shauran danalitzar: el tractament donat als continguts, ladequaci de les activitats als objectius proposats, la disponibilitat i ls dels recursos didctics, la implicaci dels alumnes, el paper del professorat i la distribuci de temps dedicat a les distintes parts del currculum. Recursos i materials Els materials manipulables sn un recurs didctic important a lensenyament secundari, que permetr en molts de casos, a lalumnat, relacionar conceptes matemtics abstractes amb situacions reals. Lobservaci, la manipulaci, lexperimentaci i lexploraci amb materials facilita lapropament a certs conceptes matemtics, i adquireix especial importncia en els blocs de mesura, geometria i atzar.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10547

La construcci de models geomtrics amb diversos materials (cartolina, escuradents, cubs encastables, etc.), ls de distints instruments de dibuix i mesura, de miralls per generar i estudiar configuracions simtriques, la simulaci de fenmens aleatoris mitjanant dades, ruletes, boles de colors, constitueixen una excellent aproximaci a aquests temes que, a ms dajudar en la comprensi i relaci de conceptes matemtics, permetr abordar en molts de casos petits treballs dinvestigaci i treballar gran quantitat de problemes de difcil resoluci terica. La generalitzaci de ls de les calculadores en el mn del treball i la vida diria, com tamb el seu s creixent en altres rees curriculars, obliga a redefinir el concepte de capacitat numrica bsica i els objectius en lensenyament del clcul. Malgrat que els algorismes clssics de les operacions siguin necessaris, no t sentit dedicar una gran part del temps de classe a realitzar clculs llargs i repetitius que poden ser realitzats amb calculadora. Conv dedicar aquest temps a desenvolupar una millor comprensi del significat i les propietats de les operacions, a lelaboraci dalgorismes alternatius, a la resoluci de problemes, etc. A ms, i a causa del creixent s que sen fa, s necessari que els alumnes i les alumnes aprenguin a emprar adequadament la calculadora, cosa que no tan sols suposa saber com funcionen les tecles, sin que exigeix analitzar crticament els resultats, comprendre la grandria aproximada dels nombres, desenvolupar les capacitats destimaci i clcul mental, arrodonir els resultats amb lexactitud que requereixi el context Per una altra part, la calculadora constitueix per a molts dalumnes un element motivador i s un poders instrument didctic que facilita lexploraci i la recerca dopinions i regularitats, la investigaci sobre relacions numriques, la introducci de nous conceptes, ls de la notaci cientfica, etc. La generalitzaci i la comoditat de ls de les calculadores cientfiques han fet que el paper de les taules trigonomtriques sigui cada vegada ms marginal i, per tant, no cal dedicar-los especial atenci. Ms que emprar un llibre de text nic, s necessari disposar de material variat, que pot incloure fitxes, llibres de consulta, unitats didctiques, mapes, colleccions de jocs, de problemes. Ha de potenciar-se lautonomia de lalumnat per consultar la biblioteca, cercar els materials que ha de menester, llegir textos matemtics, etc. El quadern de lalumnat s important com a material per a lestudi del mateix alumne i com a element de referncia del professorat per a lavaluaci. Els ordinadors i els mitjans audiovisuals han obert ja nous camps en el mn de leducaci i s previsible que es desenvolupin ms en els propers anys. Lordinador ofereix grans possibilitats didctiques per la seva capacitat demmagatzematge i representaci grfica de la informaci, de simulaci dexperincies aleatries, elaboraci de grfiques a partir duna frmula algebraica, treball amb algoritmes de clcul complicats, etc. A lhora demprar-los, cal tenir en compte, en qualsevol supsit, la qualitat didctica del programa i molt especialment les possibilitats dinteraccions amb la mquina que ofereix a lalumne. La histria de les matemtiques proporciona contextos adequats per introduir alguns conceptes matemtics i entendre les matemtiques com una cosa no tancada que ha anat evolucionant al llarg del temps. No es tracta de reconstruir totes les passes que han anat fent els matemtics, sin de ser-ne conscients i daprofitar determinats problemes i contextos histrics. MSICA INTRODUCCI La vivncia i presa de conscincia dels elements que constitueixen la msica desenvolupen en els alumnes possibilitats que afavoreixen camins per gaudir-ne i entendre-la, i tamb expressar-se mitjanant els codis musicals establerts. Aix, doncs, la finalitat que pretn lrea de Msica en leducaci secundria obligatria est ben imbricada amb els objectius generals de letapa. La msica s llenguatge i per aix el seu aprenentatge sha de programar dacord amb els parmetres que conformen els sistemes de comunicaci en el seu doble vessant, receptiu i emissor. Leducaci musical vol, per una part, afinar la sensibilitat de lalumnat amb lapreciaci esttica i cultural envers les distintes produccions i manifestacions musicals, prioritzant-ne els aspectes ms creatius. Ultra els seus objectius especfics, leducaci musical incideix a fomentar capacitats de percepci, motricitat, sociabilitat, afectivitat, respecte i disciplina, de gran importncia en el desenvolupament integral de la personalitat. Lestreta relaci entre els objectius generals de letapa i els de lrea de Msica propicia establir amb facilitat lligams adients amb les altres rees del currculum. Cal destacar els que fan referncia a llenguatge/llenguatge musical; educaci fsica/ritme i dansa; fsica / el so i les seves qualitats, matria primera per a la msica; matemtiques / mtrica musical. Igualment interessants sn les concomitncies que relacionen la msica amb les formes artstiques plstiques i visuals. Produir, interpretar i expressar amb el llenguatge de la msica missatges

amb propietat i autonomia, amb la finalitat denriquir les prpies possibilitats de comunicaci, s una mostra de la manera com la msica propicia formes de comunicaci que complementen el llenguatge convencional. La comunicaci musical permet relacionar-se amb altres persones, superant les fronteres, llengua, races, sexe, cultura... La relaci derivada de lanlisi dobres dmbit propi i universal, culte i popular, ajuda a desenvolupar actituds solidries, tolerants i no discriminatries. Conixer i comprendre aspectes del propi cos (veu, moviment, audici...), ajuden a valorar la necessitat de dur una vida sana i equilibrada. Tamb ens sensibilitzen enfront de situacions de risc i contaminaci sonora del medi fsic. Conixer i valorar el patrimoni musical de les Illes ens permet apreciar-ne les caracterstiques culturals dins el context dEuropa i del mn; entendre la diversitat musical com un dret dels pobles i dels individus a tenir la seva prpia identitat. Analitzar obres musicals ens porta a comprendre millor el funcionament de les societats, la qual cosa fa que actuem amb major autonomia i iniciativa personals. Lanlisi del medi fsic sonor actual i els usos que sen fan han de contribuir a la millora del medi ambient com a element determinant de qualitat de vida. El desenvolupament cientfic i tecnolgic enriqueix en general lactivitat musical i les seves repercussions sobre el medi, les persones i la societat en general. Cal valorar tamb tots els aspectes derivats de la tecnologia i seleccionar-ne els ms positius, que contribueixin a millorar la percepci musical, expressi i comunicaci. Es formulen tres blocs de continguts per tal de cobrir tots els aspectes esmentats: expressi musical, llenguatge musical i msica i societat. Dins lmbit cultural que ens s propi, la msica ha tengut des de sempre un paper destacadssim com a fenomen artstic i com a component essencial de molts desdeveniments socials. Actualment a la nostra comunitat, com passa als pasos de cultura occidental, la msica va tenint ms protagonisme dins la vida dels ciutadans/nes: naugmenten els centres densenyament, cada vegada sn ms nombroses les manifestacions musicals de diferents signes, creix el nombre dagrupacions que fan msica, etc. A les Balears, la can tradicional ens acosta a la llengua prpia i a les seves variants dialectals ms pregones, al que s nuclear de les nostres arrels musicals. Arrels que sendinsen fins a lantic sistema modal dels grecs, amb caracterstiques aportacions de cultures posteriors, com ha estudiat la musicologia. Sha de dir el mateix per referir-nos als balls i als instruments musicals autctons. s a comenaments del segle XX quan des de la psicologia i la pedagogia retornant a principis que ja havia destacat la cultura grega es posen de relleu els valors educatius de la msica. Al mateix temps, pedagogs i alhora msics illustres Dalcroze, Ward, Kodly, Orff, Susuky troben, per distintes vies, models didctics adients per acostar de manera rigorosa i atractiva la msica als infants i adolescents. El component ms analtic que satorga a la msica dins leducaci secundria obligatria, en relaci amb etapes anteriors on el tractament ha de ser ms globalitzat, queda justificat per levoluci de la capacitat dabstracci dels alumnes. Laproximaci a la qesti artstica es desenvolupar de forma ms analtica, utilitzant esquemes ms elaborats i diferenciats. Per tal de propiciar la capacitat analtica i el procs creatiu, leducaci musical sha de fonamentar en el desenvolupament de les capacitats perceptives i expressives. Els elements bsics del desenvolupament perceptiu sn: - Audici activa per tal de diferenciar els elements musicals i les seves caracterstiques. - Relacionar els coneixements terics amb la prctica musical per tal de descobrir el sentit de lobra en el seu conjunt. - Memria comprensiva per associar uns elements amb altres, evocar experincies personals prpies i millorar la capacitat dassimilar fragments ms llargs. Els elements expressius: - Ls de la veu amb tcnica per cantar i parlar. - El desenvolupament de les habilitats motrius, auditives, visuals, de tacte amb la prctica instrumental. - El moviment i la dansa per potenciar la coordinaci corporal i dimensionar en un sentit ample lexpressivitat. En lestructuraci daquesta rea s important partir de lexperincia i les afeccions dels adolescents davui, que, per obra dels mitjans de reproducci i difusi de la msica, estan immersos, de manera quasi ininterrompuda en un ambient sonor no sempre recomanable i, de vegades, nociu. Els continguts transversals, s important que es tractin en tots els blocs de continguts musicals, mostrant a lalumne que gaireb sempre sn previs als temes musicals. El bloc dexpressi musical s lidoni per treballar i fomentar les activitats en grup. Les situacions de treball han de mostrar una bona relaci de respecte

10548

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

entre els membres del grup. El bloc de msica i societat ens posar en contacte amb altres cultures i, juntament amb el dexpressi musical, s lidoni per contribuir a una millor educaci moral i cvica. Lanlisi del medi sonor i la incidncia de lhome en aquest dintre de la nostra societat han de motivar en lalumne una millor educaci ambiental. Leducaci per la salut trobar en el bloc dexpressi musical (veu i moviment) el millor recurs per valorar la qualitat fsica individual. Leducaci per la igualtat de sexes podr treballar-se en el bloc dexpressi musical, intercanviant els diferents rols dinterpretaci per eliminar aix les actituds estereotipades en relaci amb ls duns instruments i la veu per part dun sexe o laltre. Lanlisi del consum en la societat actual permetr en el bloc de msica i societat orientar lalumne en la diversificaci de gusts musicals personals i en la formaci dun esperit crtic. Ser obra de leducador/a oferir al seu alumnat elements i eines de crtica per distingir el que s art del que s simplement un producte comercial. OBJECTIUS GENERALS Els objectius generals delimiten les capacitats musicals que els alumnes hauran dhaver assolit en finalitzar leducaci secundria obligatria com a resultat dels aprenentatges realitzats en lrea de Msica. Ats que aquestes capacitats responen a les capacitats cognoscitives o intellectuals, motrius, dequilibri personal o afectives, dactuaci i inserci social, es tendr com a objectiu de lrea desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats segents: 1. Expressar amb el llenguatge de la msica all que hom pensa o sent, tot interpretant i/o improvisant amb la veu, el moviment o els instruments, per tal dafavorir les prpies capacitats dexpressi i comunicaci. Aquest aspecte de leducaci musical, s, tot just, el que els models educatius actuals reivindiquen com a ms cabdal. 2. Desenvolupar la percepci musical. Laudici activa i conscient s el mitj idoni per tal de poder accedir a les obres musicals en tant que formes de comunicaci que, alhora, enriqueixen culturalment i permeten deixamplar i seleccionar les preferncies musicals. 3. Analitzar, utilitzant les fonts dinformaci musical (partitures, etc.), obres com a model de producci artstica i llegat cultural universal, reconeixentne la funcionalitat i les funcions expressives, sabent formular opinions i criteris propis. 4. Conixer i valorar el patrimoni cultural present i passat, culte i popular, propi de les Illes Balears, i fruir-ne. 5. Aprofundir en els coneixements bsics del llenguatge musical i el seu vocabulari per entendrels, aplicar-los, valorar-los i expressar-shi mitjanant les habilitats i els coneixements adquirits. 6. Conixer i servir-se de la dansa com a mitj dexpressi, dedicant especial atenci als balls tradicionals de les Balears. 7. Participar en activitats musicals en grup, tant a dins com a fora de lmbit escolar, amb actitud oberta, interessada i respectuosa. 8. Valorar la importncia del silenci com a condici prvia per a lexistncia de la msica i com a element dharmonia en relaci amb un mateix i amb els altres, prenent conscincia de lagressi que suposa ls indiscriminat del so. 9. Conixer les diferents manifestacions musicals al llarg de la histria, relacionant-les amb lmbit artstic i sociocultural. 10. Fer s dels mitjans tecnolgics per desenvolupar la percepci i lexpressi musicals. CONTINGUTS Primer curs EXPRESSI MUSICAL Conceptes 1. Expressi vocal i cant. - Anatomia i fisiologia de laparell fonador. - Cura de la veu. - La veu impostada. - Classificaci de les veus. - El cant. Aspectes interpretatius: afinaci, precisi, fraseig, dicci i expressi. 2. Expressi instrumental. - Tcnica instrumental bsica dels instruments escolars. - Els instruments musicals. Classificaci. 3. Moviment i dansa. - Elements de la dansa: passos, figures, coreografies i acompanyament

musical. - Danses i balls propis de les Illes Balears. Balls de sal. Procediments 1. Prctica de la relaxaci, respiraci i articulaci, impostaci i entonaci. 2. Experimentaci dels recursos vocals com a mitjans dexpressi. 3. Composici de canons. 4. Prctica de repertori vocal, fent especial incidncia en el repertori popular de les Illes Balears. 5. Audici de diferents tipus de veu, agrupacions i formes vocals. 6. Prctica de les pautes bsiques de la interpretaci en grup: silenci, atenci contnua al director i als companys, escoltar-se a un mateix i als altres i intervenir en el moment precs. 7. Utilitzaci dels increments per acompanyar la veu, el moviment i la dansa. 8. Improvisaci, amb la veu, de ritmes, recolzats o no en un text. 9. Improvisaci amb instruments de ritmes o melodies senzilles seguint una pauta donada (rtmica, harmnica, meldica, etc.). 10. Utilitzaci dun repertori instrumental variat que acosti lalumnat als distints estils, poques i cultures. 11. Utilitzaci de materials i objectes diversos per investigar i descobrir fenmens propis de la producci sonora. 12. Utilitzaci dels recursos que ofereix la tecnologia per a la interpretaci musical. 13. Prctica de les activitats bsiques del moviment (gests, elevacions, rotacions, posicions, etc.). Variacions, combinacions i improvisacions sobre les dites activitats. 14. Utilitzaci dun repertori variat de danses: histriques, didctiques, de sal i tradicionals de les Balears. Actituds 1. Valoraci de lactivitat vocal, instrumental i del moviment i la dansa en les seves diferents manifestacions, com a font dinformaci, aprenentatge i diversi. 2. Valorar la importncia de tenir cura de la veu. 3. Tenir cura dels instruments musicals de laula. 4. Acceptaci i compliment de les normes que regeixen la interpretaci. 5. Sensibilitzaci i capacitat crtica davant les interpretacions individuals i en grup. LLENGUATGE MUSICAL Conceptes 1. El so: so i silenci. Fonaments fsics del so. Qualitats del so: durada, intensitat, alada i timbre. 2. Elements de la msica: ritme, melodia, harmonia, timbre, textura i dinmica. 3. Grafies musicals: convencional i no convencionals. Procediments 1. Exploraci, captaci i producci del so i del silenci. 2. Anlisi i identificaci de les qualitats del so. 3. Audici, improvisaci, experimentaci, lectura i escriptura dels elements de la msica. 4. Audici i anlisi de les diferents formes musicals. 5. Utilitzaci de diferents partitures i musicogrames com a recolzament de laudici i la interpretaci. 6. Utilitzaci dels mitjans informtics i electrnics per treballar els elements de la msica i els diferents procediments compositius. 7. Utilitzaci del llenguatge oral i escrit per expressar determinats aspectes de lobra musical treballada. Actituds 1. Valoraci del silenci com a premissa de la correcta manifestaci del discurs musical. 2. Inters per la lectura i escriptura musicals. 3. Obertura a les possibilitats de les noves grafies. 4. Valoraci de les possibilitats del llenguatge musical com a element dexpressi, coneixement i gaudi. MSICA I SOCIETAT

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10549

Conceptes 1. Msica occidental i daltres cultures. Msica tradicional. 2. La msica dels compositors ms representatius de les Illes Balears de tots els perodes de la histria. 3. Msica tradicional de les Illes Balears, present i passat. 4. Msica popular actual urbana i tradicional: orgens i evoluci. 5. Consum de la msica en la societat actual. Sistemes denregistrament i reproducci sonora. Procediments 1. Audici de msica de diferents estils, poques, gneres, formes, etc. 2. Investigaci de lobra musical, autor i estil. 3. Relacions entre la msica i la societat al llarg de la histria a les Illes. 4. Utilitzaci de recursos grfics, corporals, vocals i instrumentals per a la comprensi de lobra musical. 5. Reconeixement dels elements extramusicals que acompanyen el fet musical. 6. Anlisi de la msica gravada als mitjans de comunicaci: rdio, cinema i televisi. 7. Observaci sobre els usos que, amb finalitats publicitries, es fan de la msica als mitjans de comunicaci. 8. Preparaci, audici i debat de la interpretaci de la msica en directe. 9. Investigaci i debat sobre ls indiscriminat de la msica i de la contaminaci sonora. Actituds 1. Actitud atenta i conscient en laudici. 2. Inters per conixer distints estils musicals. 3. Valoraci del patrimoni musical de les Illes Balears. 4. Gaudir de laudici dobres i espectacles musicals en directe. 5. Valoraci dels mitjans de comunicaci i de les aportacions de les noves tecnologies com a instruments de coneixement, gaudi i relaci amb els altres. 6. Sensibilitat davant lexcs de producci de renou i contribuci a la creaci dambients agradosos i tranquils. Segon curs EXPRESSI MUSICAL Conceptes 1. Expressi vocal i cant. - El canvi de la veu en ladolescncia. Fisiologia i problemes. - La veu cantada i la veu parlada. - La veu impostada. - Tipus dagrupacions vocals. - El cant. Aspectes interpretatius: afinaci, precisi, fraseig, dicci i expressi. - Formes musicals vocals. 2. Expressi instrumental. - Tcnica instrumental bsica dels instruments escolars. - Tipus dagrupacions instrumentals. - Instruments propis de les Illes Balears. 3. Moviment i dansa. - Danses i balls propis de les Illes Balears. Balls de sal. Procediments 1. Prctica de la relaxaci, respiraci i articulaci, impostaci i entonaci. 2. Experimentaci dels recursos vocals com a mitjans dexpressi. 3. Composici de canons. 4. Prctica de repertori vocal, fent especial incidncia en el repertori popular de les Illes Balears. 5. Audici de diferents tipus de veu, agrupacions i formes vocals. 6. Prctica de les pautes bsiques de la interpretaci en grup: silenci, atenci contnua al director i als companys, escoltar-se a un mateix i als altres i intervenir en el moment precs. 7. Utilitzaci dels increments per acompanyar la veu, el moviment i la dansa. 8. Improvisaci, amb la veu, de ritmes, recolzats o no en un text. 9. Improvisaci amb instruments de ritmes o melodies senzilles seguint una pauta donada (rtmica, harmnica, meldica, etc.). 10. Utilitzaci dun repertori instrumental variat que acosti lalumnat als distints estils, poques i cultures.

11. Utilitzaci de materials i objectes diversos per investigar i descobrir fenmens propis de la producci sonora. 12. Utilitzaci dels recursos que ofereix la tecnologia per a la interpretaci musical. 13. Prctica de les activitats bsiques del moviment (gests, elevacions, rotacions, posicions, etc.). Variacions, combinacions i improvisacions sobre les dites activitats. 14. Utilitzaci dun repertori variat de danses: histriques, didctiques, de sal i tradicionals de les Balears. Actituds 1. Valoraci de lactivitat vocal, instrumental i del moviment i la dansa en les seves diferents manifestacions, com a font dinformaci, aprenentatge i diversi. 2. Valorar la importncia de tenir cura de la veu. 3. Tenir cura dels instruments musicals de laula. 4. Acceptaci i compliment de les normes que regeixen la interpretaci. 5. Sensibilitzaci i capacitat crtica davant les interpretacions individuals i en grup. LLENGUATGE MUSICAL Conceptes 1. Elements de la msica: ritme, melodia, harmonia, timbre, textura i dinmica. 2. La frase com a generadora de la forma musical. 3. Procediments compositius: repetici, imitaci, variaci, improvisaci... 4. Grafies musicals: convencional i no convencionals. Procediments 1. Exploraci, captaci i producci del so i del silenci. 2. Anlisi i identificaci de les qualitats del so. 3. Audici, improvisaci, experimentaci, lectura i escriptura dels elements de la msica. 4. Audici i anlisi de les diferents formes musicals. 5. Utilitzaci de diferents partitures i musicogrames com a recolzament de laudici i la interpretaci. 6. Utilitzaci dels mitjans informtics i electrnics per treballar els elements de la msica i els diferents procediments compositius. 7. Utilitzaci del llenguatge oral i escrit per expressar determinats aspectes de lobra musical treballada. Actituds 1. Valoraci del silenci com a premissa de la correcta manifestaci del discurs musical. 2. Inters per la lectura i escriptura musicals. 3. Obertura a les possibilitats de les noves grafies. 4. Valoraci de les possibilitats del llenguatge musical com a element dexpressi, coneixement i gaudi. MSICA I SOCIETAT Conceptes 1. Msica occidental i daltres cultures. Msica tradicional. 2. Classificaci dels grans perodes de la histria de la msica occidental. 3. La msica dels compositors ms representatius de les Illes Balears de tots els perodes de la histria. Histria del moviment coral i simfnic. 4. Msica tradicional de les Illes Balears. 5. Msica popular actual urbana i tradicional: orgens i evoluci. Procediments 1. Audici de msica de diferents estils, poques, gneres, formes, etc. 2. Investigaci de lobra musical, autor i estil. 3. Relacions entre la msica i la societat al llarg de la histria a les Illes. 4. Utilitzaci de recursos grfics, corporals, vocals i instrumentals per a la comprensi de lobra musical. 5. Reconeixement dels elements extramusicals que acompanyen el fet musical. 6. Anlisi de la msica gravada als mitjans de comunicaci: rdio, cinema i televisi. 7. Observaci sobre els usos que, amb finalitats publicitries, es fan de la

10550

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

msica als mitjans de comunicaci. 8. Preparaci, audici i debat de la interpretaci de la msica en directe. 9. Investigaci i debat sobre ls indiscriminat de la msica i de la contaminaci sonora. Actituds 1. Actitud atenta i conscient en laudici. 2. Inters per conixer distints estils musicals. 3. Valoraci del patrimoni musical de les Illes Balears. 4. Gaudir de laudici dobres i espectacles musicals en directe. 5. Valoraci dels mitjans de comunicaci i de les aportacions de les noves tecnologies com a instruments de coneixement, gaudi i relaci amb els altres. 6. Sensibilitat davant lexcs de producci de renou i contribuci a la creaci dambients agradosos i tranquils. Tercer curs EXPRESSI MUSICAL Conceptes 1. Expressi vocal i cant. - El cant. Aspectes interpretatius: afinaci, precisi, fraseig, dicci i expressi. 2. Expressi instrumental. - Tcnica instrumental bsica dels instruments escolars. 3. Moviment i dansa. - La dansa com a manifestaci cultural. Context social i histric. - Msica i moviment. Procediments 1. Prctica de la relaxaci, respiraci i articulaci, impostaci i entonaci. 2. Experimentaci dels recursos vocals com a mitjans dexpressi. 3. Composici de canons. 4. Prctica de repertori vocal, fent especial incidncia en el repertori popular de les Illes Balears. 5. Audici de diferents tipus de veu, agrupacions i formes vocals. 6. Prctica de les pautes bsiques de la interpretaci en grup: silenci, atenci contnua al director i als companys, escoltar-se a un mateix i als altres i intervenir en el moment precs. 7. Utilitzaci dels increments per acompanyar la veu, el moviment i la dansa. 8. Improvisaci, amb la veu, de ritmes, recolzats o no en un text. 9. Improvisaci amb instruments de ritmes o melodies senzilles seguint una pauta donada (rtmica, harmnica, meldica, etc.). 10. Utilitzaci dun repertori instrumental variat que acosti lalumnat als distints estils, poques i cultures. 11. Utilitzaci de materials i objectes diversos per investigar i descobrir fenmens propis de la producci sonora. 12. Utilitzaci dels recursos que ofereix la tecnologia per a la interpretaci musical. 13. Prctica de les activitats bsiques del moviment (gests, elevacions, rotacions, posicions, etc.). Variacions, combinacions i improvisacions sobre les dites activitats. 14. Utilitzaci dun repertori variat de danses: histriques, didctiques, de sal i tradicionals de les Balears. Actituds 1. Valoraci de lactivitat vocal, instrumental i del moviment i la dansa en les seves diferents manifestacions, com a font dinformaci, aprenentatge i diversi. 2. Valorar la importncia de tenir cura de la veu. 3. Tenir cura dels instruments musicals de laula. 4. Acceptaci i compliment de les normes que regeixen la interpretaci. 5. Sensibilitzaci i capacitat crtica davant les interpretacions individuals i en grup. LLENGUATGE MUSICAL Conceptes 1. Elements de la msica: ritme, melodia, harmonia, timbre, textura i dinmica. 2. Formes musicals.

Procediments 1. Exploraci, captaci i producci del so i del silenci. 2. Anlisi i identificaci de les qualitats del so. 3. Audici, improvisaci, experimentaci, lectura i escriptura dels elements de la msica. 4. Audici i anlisi de les diferents formes musicals. 5. Utilitzaci de diferents partitures i musicogrames com a recolzament de laudici i la interpretaci. 6. Utilitzaci dels mitjans informtics i electrnics per treballar els elements de la msica i els diferents procediments compositius. 7. Utilitzaci del llenguatge oral i escrit per expressar determinats aspectes de lobra musical treballada. Actituds 1. Valoraci del silenci com a premissa de la correcta manifestaci del discurs musical. 2. Inters per la lectura i escriptura musicals. 3. Obertura a les possibilitats de les noves grafies. 4. Valoraci de les possibilitats del llenguatge musical com a element dexpressi, coneixement i gaudi. MSICA I SOCIETAT Conceptes 1. Els grans perodes de la histria de la msica occidental: formes, gneres, estils, textures, s social i relaci amb la tecnologia prpia de cada poca. Compositors ms representatius. 2. La msica dels compositors de les Illes Balears de tots els perodes de la histria. 3. Msica popular actual urbana i tradicional: orgens i evoluci. 4. El jazz i la seva histria fins a lactualitat. 5. Msica i comunicaci: la msica als mitjans de comunicaci, informtics i electrnics. Msica al cinema, teatre, als musicals i publicitat. Procediments 1. Audici de msica de diferents estils, poques, gneres, formes, etc. 2. Investigaci de lobra musical, autor i estil. 3. Relacions entre la msica i la societat al llarg de la histria a les Illes. 4. Utilitzaci de recursos grfics, corporals, vocals i instrumentals per a la comprensi de lobra musical. 5. Reconeixement dels elements extramusicals que acompanyen el fet musical 6. Anlisi de la msica gravada als mitjans de comunicaci: rdio, cinema i televisi. 7. Observaci sobre els usos que, amb finalitats publicitries, es fan de la msica als mitjans de comunicaci. 8. Preparaci, audici i debat de la interpretaci de la msica en directe. 9. Investigaci i debat sobre ls indiscriminat de la msica i de la contaminaci sonora. Actituds 1. Actitud atenta i conscient en laudici. 2. Inters per conixer distints estils musicals. 3. Valoraci del patrimoni musical de les Illes Balears. 4. Gaudir de laudici dobres i espectacles musicals en directe. 5. Valoraci dels mitjans de comunicaci i de les aportacions de les noves tecnologies com a instruments de coneixement, gaudi i relaci amb els altres. 6. Sensibilitat davant lexcs de producci de renou i contribuci a la creaci dambients agradosos i tranquils. Quart curs EXPRESSI MUSICAL Conceptes 1. Expressi vocal i cant. - La can. Aspectes interpretatius: afinaci, precisi, fraseig, dicci i expressi. 2. Expressi instrumental. - Tcnica instrumental bsica dels instruments escolars.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10551

3. Moviment i dansa. - La dansa com a manifestaci cultural. Context social i histric. - Musica i moviment. Procediments 1. Prctica de la relaxaci, respiraci i articulaci, impostaci i entonaci. 2. Experimentaci dels recursos vocals com a mitjans dexpressi. 3. Composici de canons. 4. Prctica de repertori vocal, fent especial incidncia en el repertori popular de les Illes Balears. 5. Audici de diferents tipus de veu, agrupacions i formes vocals. 6. Prctica de les pautes bsiques de la interpretaci en grup: silenci, atenci contnua al director i als companys, escoltar-se a un mateix i als altres i intervenir en el moment precs. 7. Utilitzaci dels increments per acompanyar la veu, el moviment i la dansa. 8. Improvisaci, amb la veu, de ritmes, recolzats o no en un text. 9. Improvisaci amb instruments de ritmes o melodies senzilles seguint una pauta donada (rtmica, harmnica, meldica, etc.). 10. Utilitzaci dun repertori instrumental variat que acosti lalumnat als distints estils, poques i cultures. 11. Utilitzaci de materials i objectes diversos per investigar i descobrir fenmens propis de la producci sonora. 12. Utilitzaci dels recursos que ofereix la tecnologia per a la interpretaci musical. 13. Prctica de les activitats bsiques del moviment (gests, elevacions, rotacions, posicions, etc.). Variacions, combinacions i improvisacions sobre les dites activitats. 14. Utilitzaci dun repertori variat de danses: histriques, didctiques, de sal i tradicionals de les Balears. Actituds 1. Valoraci de lactivitat vocal, instrumental i del moviment i la dansa en les seves diferents manifestacions, com a font dinformaci, aprenentatge i diversi. 2. Valorar la importncia de tenir cura de la veu. 3. Tenir cura dels instruments musicals de laula. 4. Acceptaci i compliment de les normes que regeixen la interpretaci. 5. Sensibilitzaci i capacitat crtica davant les interpretacions individuals i en grup. LLENGUATGE MUSICAL Conceptes 1. Elements de la msica: ritme, melodia, harmonia, timbre, textura i dinmica. 2. Formes musicals. Procediments 1. Exploraci, captaci i producci del so i del silenci. 2. Anlisi i identificaci de les qualitats del so. 3. Audici, improvisaci, experimentaci, lectura i escriptura dels elements de la msica. 4. Audici i anlisi de les diferents formes musicals. 5. Utilitzaci de diferents partitures i musicogrames com a recolzament de laudici i la interpretaci. 6. Utilitzaci dels mitjans informtics i electrnics per treballar els elements de la msica i els diferents procediments compositius. 7. Utilitzaci del llenguatge oral i escrit per expressar determinats aspectes de lobra musical treballada. Actituds 1. Valoraci del silenci com a premissa de la correcta manifestaci del discurs musical. 2. Inters per la lectura i escriptura musicals. 3. Obertura a les possibilitats de les noves grafies. 4. Valoraci de les possibilitats del llenguatge musical com a element dexpressi, coneixement i gaudi. MSICA I SOCIETAT Conceptes

1. Els grans perodes de la histria de la msica occidental: formes, gneres, estils, textures, s social i relaci amb la tecnologia prpia de cada poca. Compositors ms representatius. 2. La msica dels compositors de les Illes Balears de tots els perodes de la histria. 3. Msica popular actual urbana i tradicional: orgens i evoluci. 4. El jazz i la seva histria fins a lactualitat. 5. Msica i comunicaci: la msica als mitjans de comunicaci, informtics i electrnics. Msica al cinema, teatre, als musicals i publicitat. 6. La msica tradicional a les diferents comunitats autnomes de lEstat Espanyol, frica, Amrica Llatina i Orient: el cant, organologia, danses, etnomusicologia i antropologia. 7. Evoluci histrica de la msica culta a lEstat espanyol. Procediments 1. Audici de msica de diferents estils, poques, gneres, formes, etc. 2. Investigaci de lobra musical, autor i estil. 3. Relacions entre la msica i la societat al llarg de la histria a les Illes. 4. Utilitzaci de recursos grfics, corporals, vocals i instrumentals per a la comprensi de lobra musical. 5. Reconeixement dels elements extramusicals que acompanyen el fet musical 6. Anlisi de la msica gravada als mitjans de comunicaci: rdio, cinema i televisi. 7. Observaci sobre els usos que, amb finalitats publicitries, es fan de la msica als mitjans de comunicaci. 8. Preparaci, audici i debat de la interpretaci de la msica en directe. 9. Investigaci i debat sobre ls indiscriminat de la msica i de la contaminaci sonora. Actituds 1. Actitud atenta i conscient en laudici. 2. Inters per conixer distints estils musicals. 3. Valoraci del patrimoni musical de les Illes Balears. 4. Gaudir de laudici dobres i espectacles musicals en directe. 5. Valoraci dels mitjans de comunicaci i de les aportacions de les noves tecnologies com a instruments de coneixement, gaudi i relaci amb els altres. 6. Sensibilitat davant lexcs de producci de renou i contribuci a la creaci dambients agradosos i tranquils. Especificacions per a quart curs Al llarg del primer cicle i del tercer curs de leducaci secundria obligatria, lrea de Msica ha desenvolupat els continguts que es recullen en els tres blocs proposats. Al quart curs, en qu lrea de Msica s optativa, sinclouran aprofundiments en els continguts segents: - Execuci vocal, instrumental i corporal. - Aprofundiment en el llenguatge musical. - Audici dobres musicals. - Anlisi de la msica en la societat actual i la seva histria. Execuci vocal, instrumental i corporal La prctica musical ha de partir duna adequada selecci del repertori i ha de tenir cura dels aspectes tcnics dexecuci vocal, instrumental i corporal. Tamb sha de completar amb lexercici de la creaci a crrec dels propis alumnes, ja que es troben en una situaci estimulant per a la composici de melodies i canons, com tamb dharmonitzacions, instrumentacions i coreografies prpies. La creaci de grups vocals i instrumentals als mateixos centres s un dels aspectes ms motivadors per als alumnes. Aprofundiment en el llenguatge musical Laprofundiment dels fonaments del llenguatge musical ha de tenir com a objectiu la millor comprensi del fet musical. Es considera fonamental la lectura i lanlisi de partitures mitjanant la veu i els instruments musicals i tamb lajuda daparells mecnics i electrnics. Aix mateix, shauria daprofundir en lestudi i lanlisi de procediments harmnics i de creaci. Daquesta manera, la globalitat del llenguatge musical pot treballar-se a travs dexercicis de creaci per part dels alumnes, com la composici de canons, instrumentacions, harmonitzacions, etc. Audici dobres musicals

10552

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

La prctica de laudici tractar a quart curs de cercar un repertori ms complex. Per aix, se seleccionaran els temes no treballats suficientment en els cursos anteriors i les obres ms acostades en el temps i als interessos dels alumnes. Sha de procurar que, mitjanant laudici, saugmenti la capacitat de percepci de tots els elements que configuren les formes, les poques i els estils, caracterstiques que han de quedar definides. Anlisi de la msica en la societat actual i la seva histria Sha destudiar la repercussi dels diferents moviments en la societat actual i intentar entendre les seves aportacions i possibilitats expressives, incls tot el que fa referncia a les noves tecnologies de reproducci i creaci i als instruments dels quals se serveixen. Aix no ha dexcloure la perspectiva de la msica als diferents pasos i cultures. CONTINGUTS TRANSVERSALS

msica als mitjans dinformaci (rdio, televisi...), aportar a lalumnat els criteris bsics per analitzar i valorar el que veu i sent. Educaci per la construcci europea Conixer el patrimoni musical dels pasos europeus, els seus instruments, cants, ritmes i balls tradicionals, suposa per a lalumne apropar-se a lentorn europeu i descobrir-hi semblances i diferncies. El bloc de msica i societat s lidoni per conixer el patrimoni cultural europeu i la seva evoluci. Educaci per la democrcia La participaci de tots en la construcci dun b com s una realitat dins el treball en grup que es duu a terme dins lrea de Msica. En el bloc dexpressi musical lalumne participa activament en lelaboraci i el muntatge de peces musicals o en lorganitzaci de concerts i audicions, amb la qual cosa es fonamenta la implicaci en la tasca i les actituds de respecte i tolerncia dels altres. Formaci professional de base

Relacionats amb els continguts de lrea de Msica, els temes transversals shi incorporen de la manera segent: Educaci moral i cvica El bloc idoni per treballar i fomentar la participaci en activitats de grup s el bloc dexpressi musical. Mitjanant la interpretaci vocal, instrumental i la dansa, es fomentar la relaci entre els companys/es, com tamb el respecte envers les distintes formes dexpressi daquests/es o els distints gneres i estils musicals que sinterpreten. El bloc de msica i societat, mitjanant laudici de manifestacions musicals daltres societats, cultures i poques, tamb afavoreix el respecte i obertura de lalumnat a altres tipus dexpressions. Educaci per la pau s un dels temes transversals on lrea de Msica pot contribuir duna manera ms destacada. Aix des del bloc dexpressi musical (vocal, instrumental i moviment i dansa) lalumnat pot formar-se una idea ajustada dun mateix i de les seves possibilitats i a partir daquestes valorar el seu esfor de superaci. De la mateixa manera, les activitats dexpressi permeten relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup amb actituds solidries i tolerants envers els companys, reconeixent i valorant les diferncies i rebutjant discriminacions. El bloc de msica i societat permet a lalumnat conixer el patrimoni musical i la diversitat de manifestacions com un dret dels pobles que cal respectar i conixer. Educaci ambiental Un dels aspectes ms importants per a la msica s valorar i comprendre la necessitat de silenci com a condici prvia a la msica. Aquest aspecte es treballar dins el bloc de llenguatge musical i ser sempre condici prvia sense la qual no es podran entendre ni laudici ni la prctica musicals. Per el silenci s tamb un element de qualitat de vida, per la qual cosa sanalitzaran les situacions ds indiscriminat de la msica i de contaminaci sonora dels nostres espais, dins el bloc de msica i societat. Educaci per la salut El fet que lalumnat conegui el funcionament del seu propi cos i en concret de laparell fonador, aix com pot fer-ne un s correcte per tal de prevenir malalties greus, s un dels aspectes bsics deducaci per la salut que es treballen dins el bloc dexpressi musical. Daltra banda, semprar el treball en grup per afavorir les relacions interpersonals de lalumnat i augmentar aix el seu nivell dautoestima. Aquests aspectes es treballen ms idniament mitjanant la prctica vocal, instrumental o de moviment i dansa, i la interpretaci en grup s el millor mbit de relaci. Educaci per la igualtat de sexes Evitar actituds estereotipades enfront de distints instruments musicals (instruments grans i greus per als allots i petits i aguts per a les allotes) o afavorir lintercanvi de rols de lalumne en lexecuci instrumental, sn els procediments que recull el bloc dexpressi musical i que contribueixen a educar lalumnat per a la igualtat de sexes. Per altra part, dins el recorregut histric pels compositors i obres de la histria de la msica (bloc de msica i societat), es donar relleu al paper de la dona, destacant les principals compositores i intrprets en relaci amb la seva contribuci a la msica. Educaci del consumidor Aquest aspecte s potser el ms important i a la vegada difcil de fomentar en lalumne. Obrir el ventall destils i gneres musicals dels alumnes i potenciar lesperit crtic cap a la msica comercial, explicant-los els interessos comercials que conflueixen actualment en aquest mn, sn dos aspectes que es poden treballar dins el bloc de msica i societat. A ms, lanlisi de la utilitzaci de la

Lrea de Msica a secundria desenvolupa les capacitats segents relacionades amb la formaci professional de base: Capacitats dexpressi i comunicaci necessries en els treballs propis de relacionar-se interpersonalment, atenci al pblic, guia, monitor... Capacitats deixamplar i seleccionar les preferncies musicals relacionades amb treballs dins lmbit del consum artstic i cultural. Possibilitat de prendre iniciatives ms creatives en el mn laboral i mantenir un tarann solidari i tolerant a lhora de relacionar-se amb els altres. La capacitat danlisi historicoartstica facilita ladaptaci a les situacions de treball, sobretot en les dels mbits nous. Tamb ajuda a prendre decisions amb ms responsabilitat. Els treballs en mitjans de comunicaci, produccions daudiovisuals... La capacitat de conixer lentorn propi, tant fsic com cultural, de la nostra comunitat possibilita la inserci en el mercat de treball ms proper. Les activitats en grup de manera continuada permeten adoptar estratgies per relacionar-se i treballar de manera natural en equip. Tamb desenvolupen la capacitat dorganitzar el treball necessari en totes les feines. Les activitats de coneixement del propi cos permeten el desenvolupament de lautonomia personal i ajuden a treballar de forma autnoma i equilibrada. Tamb propicien la relaci amb el treball duna manera ms segura i saludable. Les capacitats derivades del coneixement del medi natural: contaminaci acstica, respecte de lambient sonor agradable..., permeten valorar les condicions de treball en relaci amb la salut i la seguretat (cura de la veu, de loda...) Les capacitats derivades de conixer i utilitzar els avanos tecnolgics permeten resoldre problemes, augmentar les possibilitats dinserci en el mercat laboral i ajudar a adaptar-se a noves situacions de treball (informtica...) Criteris davaluaci Els criteris davaluaci estableixen els tipus i el grau daprenentatge que sespera que els alumnes hagin assolit respecte a les capacitats que expressen els objectius generals. Primer cicle 1. Reconixer els diferents parmetres del so que sn presents en la interpretaci i lanlisi duna estructura musical. 2. Intervenir en les activitats de cant collectiu, adaptant la seva expressi i entonaci al nivell sonor del conjunt. 3. Respectar el marc dactuaci desquemes ritmicomeldics en situacions dimprovisaci i interpretaci. 4. Coordinar el moviment en grup, atenent la relaci espai/temps en resposta a estmuls rtmics binaris i ternaris. 5. Utilitzar les situacions de silenci com a marc per a la improvisaci amb els parmetres sonors daltura, intensitat, durada i timbre. 6. Llegir msica en el context de les activitats musicals de laula com a recolzament en les tasques dinterpretaci i audici, diferenciant els elements propis del llenguatge musical. 7. Saber interpretar la msica i identificar les actituds necessries per a la seva producci: el marc del silenci, atenci al director i als companys, escoltarse a un mateix i als altres, actuaci en el moment precs, assumint qualsevol dels papers que la situaci musical demani. 8. Utilitzar la terminologia musical adequada per comunicar a la resta judicis personals daquelles peces que tenguin una especial significaci. 9. Acompanyar melodies aplicant els coneixements bsics de llenguatge musical adquirits. 10. Percebre i identificar el silenci, ents com a element estructurador del so, incorporant-lo a lanlisi de les produccions musicals, tant les que ha fet com

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10553

les que ha escoltat. 11. Identificar en lmbit quotidi situacions en qu es produeix un s indiscriminat del so, analitzant-ne les causes i proposant-hi solucions possibles. 12. Reconixer i situar en el seu context (histric, filosfic, belles arts, etc.), manifestacions musicals de diferents perodes de la histria de la msica, i en particular les prpies de les Illes Balears. 13. Establir les pautes per a la improvisaci i interpretaci que permeten expressar musicalment idees extretes de lanlisi daltres rees artstiques. 14. Valorar els mitjans tecnolgics a labast com a eina de treball per potenciar el llenguatge, lexpressi i la percepci musical. 15. Deduir, a partir de lanlisi duna partitura, els trets estilstics ms representatius i comparar-los amb els altres estils. 16. Diferenciar les funcions i els mitjans de difusi de la msica en la nostra societat. 17. Analitzar els processos de producci musical: edici de partitures, enregistraments... Tercer curs 1. Reconixer els diferents elements sonors que hi ha presents en una obra musical (veus, instruments, textures, trets estilstics...), mitjanant laudici i anlisi de partitures. 2. Intervenir en les activitats de cant collectiu adaptant la seva expressi i entonaci al nivell sonor del conjunt. 3. Respectar el marc dactuaci desquemes ritmicomeldics en situacions dimprovisaci. 4. Coordinar el moviment en grup, atenent la relaci espai/temps en resposta a estmuls rtmics binaris i ternaris. 5. Utilitzar les situacions de silenci com a marc per a la improvisaci amb els parmetres sonors daltura, intensitat, durada i timbre. 6. Llegir msica en el context de les activitats musicals de laula com a recolzament en les tasques dinterpretaci i audici, diferenciant els elements propis del llenguatge musical. 7. Saber interpretar la msica i diferenciar les actituds necessries per a la seva producci: el marc del silenci, atenci al director i als companys, escoltarse a un mateix i als altres, actuaci en el moment precs..., assumint qualsevol dels papers que la situaci musical demani. 8. Utilitzar la terminologia musical adequada per realitzar lanlisi daudicions i partitures i poder comunicar a la resta judicis personals daquelles peces que tenguin una especial significaci. 9. Acompanyar melodies aplicant els coneixements bsics de llenguatge musical adquirits. 10. Percebre i identificar el silenci, ents com a element estructurador del so, incorporant-lo a lanlisi de les produccions musicals, tant les que ha fet com les que ha escoltat. 11. Identificar en lmbit quotidi situacions en qu es produeix un s indiscriminat del so, analitzant-ne les causes i proposant-hi solucions possibles. 12. Reconixer i situar en el seu context (histric, filosfic, estilstic...), manifestacions musicals de diferents perodes de la histria de la msica i en particular les prpies de les Illes Balears. 13. Establir les pautes per a la improvisaci i interpretaci que permeten expressar musicalment idees extretes de lanlisi daltres rees artstiques. 14. Valorar els mitjans tecnolgics a labast com a eina de treball per potenciar el llenguatge, lexpressi i la percepci musicals. 15. Caracteritzar la funci dels mitjans de comunicaci com a elements de difusi de la msica. 16. Reconixer les diferents manifestacions de la dansa i la seva evoluci en el temps. Quart curs 1. Reconixer, llegir, escriure i reproduir els elements del llenguatge relacionats amb lorganitzaci del discurs musical. 2. Saber interpretar msica (adequada a les possibilitats de lalumne) de diferents poques i estils, amb els instruments i la veu. 3. Diferenciar les funcions de la msica en la nostra societat: intenci ds, estructura formal i mitj de difusi utilitzat. 4. Analitzar els processos de producci musical (partitures, enregistraments...), valorant-hi la intervenci dels diferents professionals. 5. Caracteritzar la funci de la msica en els diferents mitjans de comunicaci: rdio, televisi, cinema i publicitat. 6. Reconixer i situar en el seu context (histric, filosfic, artstic...), manifestacions musicals de diferents perodes de la histria de la msica i en particular les prpies de les Illes Balears. 7. Saber analitzar msica per tal dextreuren les principals caracterstiques formals i estilstiques, tot situant-les en el seu context cultural. 8. Utilitzar la terminologia i les fonts documentals adequades en relaci

amb lanlisi dobres musicals. 9. Valorar el paper de les noves tecnologies en la creaci i reproducci de la msica. 10. Reconixer les mostres ms importants del patrimoni musical de les diferents comunitats i regions de lEstat espanyol. 11. Reconixer les diferents manifestacions de la dansa i la seva evoluci en el temps. ORIENTACIONS METODOLGIQUES Aprenentatge significatiu i funcional El conjunt dobjectius, continguts i criteris davaluaci esmentats, donen a lrea de Msica una visi mplia, de carcter eminentment prctic i que propicia laprenentatge significatiu. Tots els coneixements adquirits per lalumnat en etapes anteriors i els hbits i bagatge cultural de lentorn familiar i social seran el punt de partida dels nous aprenentatges. No obstant aix, perqu laprenentatge sigui realment significatiu per a lalumnat, tot el procs de conceptualitzaci ha de partir de la realitzaci immediata de la msica (prctica vocal, instrumental) Daquesta manera, el procs densenyament i aprenentatge es far des de la msica que els alumnes sn capaos de fer. Orientacions per a lensenyament/aprenentatge Les activitats que es proposin han de tenir un tractament global i abraaran el major nombre de capacitats. Aix, duna mateixa activitat es poden derivar diversos objectius: a la vegada que contribueix a la formaci auditiva, pot tamb formar part de la prctica instrumental, vocal o de moviment, recollir la terminologia que afecta el llenguatge musical i els conceptes culturals implicats en la histria de la msica. Sha de tenir en compte que els objectius relacionats amb els aspectes culturals i socials de la msica han danar relacionats estretament amb els aspectes perceptius i expressius. Daquesta manera sevitar caure en una educaci musical sense msica, la qual cosa suposaria un tractament exclusivament teric de lestudi de la msica. Tamb sestabliran les relacions fonamentals de la msica amb altres manifestacions culturals i socials de les poques que sestudien, donant aix una perspectiva dinterdisciplinarietat a lrea. Laudici, recurs bsic per a la formaci musical, ha de ser activa i, per tant, participativa. La preparaci en com, el reconeixement posterior dels elements que hi han aparegut, la utilitzaci de partitures per al seu seguiment, etc., permetran afermar i aclarir conceptes de llenguatge musical i valorar amb coneixement de causa els aspectes socials, histrics i culturals. Paper del professor o professora El professorat t un paper decisiu en laprenentatge dels alumnes. En msica s un model imitable en les actituds que adopti davant qualsevol aspecte. En primer lloc lactitud i el clima que spiga crear a laula condicionaran tant la metodologia com leficcia de lensenyament. Per altra banda, mitjanant la seva veu o la interpretaci instrumental que faci, transmet el missatge musical que es demana sense necessitat dintermediaris. Sincorpora aix la msica a laprenentatge per audici, en el qual la repetici del model exposat pel professorat constitueix la base de lactivitat prctica. Mesures datenci a la diversitat Els processos daprenentatge sn diferents per a cada alumne/a i obliguen el professorat a elaborar activitats variades que atenguin les necessitats del grup i tamb les necessitats individuals. Si aix s general en totes les rees, s en lassignatura de msica on les distintes habilitats, les capacitats i els interessos adquireixen major importncia. Entre les vies especfiques que permeten afrontar la diversitat, es preveuen loptativitat, la diversitat curricular i les adaptacions curriculars. Loptativitat s una de les vies ms adequades a lalumnat de secundria, ja que permet prioritzar aquells aspectes de lrea pels quals lalumnat sent un inters major. Aix seria convenient ampliar el ventall doptatives, les quals preveuen no tan sols la prctica de cant coral, sin tamb la interpretaci instrumental, els moviments i la dansa, etc. No obstant aix, latenci a la diversitat ha de comenar dins laula, on el professorat ha de donar resposta diferenciada a les necessitats de lalumnat. Aix comporta problemes de programaci i dorganitzaci de laula. Per contrarestarlos, shaurien de distingir clarament i en primer lloc els continguts que siguin bsics per a aprenentatges posteriors als complementaris. Dentre els primers, cal destacar els hbits i procediments descolta i actuaci en grup, com tamb algunes capacitats corporals o motores. Per altra banda, s important oferir a lalumnat activitats de distinta dificultat. Aquestes poden anar des dexercicis escrits variats a lassignaci de veus o acompanyaments de distinta dificultat,

10554

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

dins la interpretaci en grup, o a un agrupament dels alumnes que contribueixi a facilitar el seu aprenentatge. Orientacions per a lavaluaci

Discografia, bibliografia i partituroteca bsiques. TECNOLOGIA INTRODUCCI

Lavaluaci ha de tenir com a referent els objectius i continguts de lrea, com tamb els criteris davaluaci. A ms, lavaluaci ha dintentar descobrir la mesura en qu es van aconseguint els objectius, per tamb ha de permetre ajustar lajuda pedaggica a les caracterstiques dels alumnes en cada moment del desenvolupament del currculum. Aquestes exigncies generals adquireixen trets particulars en el cas de la formaci musical en leducaci secundria obligatria. Aqu, a ms davaluar el grau dassoliment dels objectius proposats al currculum, shan de tenir en compte tamb les actituds de respecte, escolta activa, participaci en concerts, les habilitats musicals quant a precisi rtmica, afinaci, qualitat sonora, o les capacitats de discriminaci i captaci a partir de laudici. La primera de les accions del professorat a lhora davaluar ser la de conixer el grau dexperincia i inters musical dels alumnes, com tamb les diferncies que es puguin apreciar dins el grup classe. Per aix, el professor o professora haur de fer una avaluaci inicial, on es posar el punt de partida del grup i tamb de cada alumne. El fort carcter instrumental o prctic de lrea de Msica, on adquireix gran importncia ladquisici dhbits i destreses, fa que el procs davaluaci formativa sigui un dels principals recursos per al professorat. Lobservaci diria i directa de lalumne, el seu quadern de classe, els treballs individuals o en grup, la participaci en activitats de grup i els diferents controls o proves que es realitzin, seran els mitjans que utilitzar el professorat per fer el seguiment del procs daprenentatge de lalumne i els instruments per avaluar-lo. Un paper important ha de tenir lobservaci directa de la participaci i el treball de lalumne en activitats dexpressi (individuals o en grup), tant vocals com instrumentals o de moviment, com tamb les capacitats i actitud davant les activitats daudici. s important que lalumnat conegui levoluci del seu procs de formaci, per a la qual cosa se li facilitaran instruments com pautes dobservaci, fulls de seguiment, autoaudici Aquests elements faran que lalumne pugui autoavaluarse i sigui ell qui nextregui les seves prpies conseqncies. Desprs de la recollida sistemtica de dades sobre el procs daprenentatge dels alumnes, el professor haur davaluar tamb el procs densenyament realitzat. Revisar la programaci i els objectius didctics, la selecci i seqenciaci de continguts, les activitats proposades, els recursos i materials emprats, etc., ser una tasca important per ajustar lensenyament a les necessitats de lalumnat. Una font bsica dinformaci de lensenyament sn els mateixos alumnes, als quals sha de ser receptiu. Organitzaci de laula Per a un correcte desenvolupament de les activitats musicals, s important comptar amb una aula especfica per a msica, espaiosa i allada dels renous exteriors. Ats que els grups que intervenen en les activitats sn variables en la quantitat de components i en la seva disposici, laula ha de comptar amb espai suficient i habituar els alumnes a ocupar lespai de forma diversa. s important que des del principi sacostumi els alumnes a la collocaci estratgica dels instruments de laula i de les veus. Daltra banda, els instruments musicals, aparells tcnics, llibres i material audiovisual seran bsics per emprendre la tasca formativa. Cal destacar la importncia cada vegada major de disposar dun ordinador a laula que incorpori els principals programes descriptura musical, jocs auditius, reconeixement dinstruments, compositors, poques histriques, etc. Tots aquests suports afavoreixen linters de lalumne i fan lassignatura ms dinmica i imbricada en lentorn de lalumne. Laula ideal de msica ha de tenir: Una zona on els alumnes puguin seure i escriure, escoltar el professor, etc. Una zona on linstrumental escolar pugui estar convenientment installat. Una zona per a rtmica i dansa. Una zona per al professor. Aquesta aula estar dotada dels materials segents: Un equip de so complet (reproductor de disc compacte, casset, etc.). Una pissarra pautada i una de convencional. Un teclat electrnic sintetitzador. Un ordinador amb el software musical adequat. Un piano acstic. Una taula mescladora de vuit canals. Instrumental de petita percussi suficient per a una classe de trenta alumnes. Famlia de xilfons, metallfons i carillons. Altres instruments: flautes de bec, guitarra, etc.

Lsser hum realitza determinades activitats amb la finalitat de crear instruments, objectes o sistemes de diversa naturalesa amb els quals tracta de resoldre els seus problemes, donar resposta a les seves necessitats o apropar-se a les seves aspiracions, tant individuals com collectives. Amb aquestes activitats, conegudes com a activitats tcniques, modifica el medi natural i viu en interrelaci amb un entorn que, amb el decurs del temps, va prenent forma com a conseqncia, desitjada o no, de les esmentades activitats. Lactivitat tcnica sestableix en dues fases: una de concepci dun pla dactuaci i una altra dexecuci daquest pla, la qual cosa pot implicar la realitzaci dun instrument, objecte o sistema i la seva adequada utilitzaci. En ambdues intervenen diferents tipus de coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals. El plantejament curricular de lrea persegueix una formaci tecnolgica polivalent i no especialitzadora, general per a tot lalumnat, que tengui en compte la seva diversitat quant a gnere, capacitat i interessos, que en la seva aplicaci sadeqi al seu nivell de desenvolupament evolutiu, que prengui com a principal punt de referncia els mtodes i procediments inherents al procs que va des de la identificaci i anlisi dels problemes presos de lentorn real fins a lelaboraci i avaluaci de lobjecte, la mquina o el sistema capa de resoldrels. Aquest plantejament, ats el carcter terminal de letapa, ha de desenvolupar les capacitats intellectuals i manuals necessries que possibilitin opcions posteriors tant de caire acadmic com laboral, com tamb apropar tot lalumnat al coneixement i la utilitzaci de les noves tecnologies de la informaci, la comunicaci i el control. Components educatius de la tecnologia El sentit i valor educatiu daquesta rea prov dels diferents components que la integren i que sn comuns a qualsevol mbit tecnolgic especfic. Aquests components sn: 1. Un component metodolgic, amb el qual tractam el procs de resoluci tcnica de problemes. En lrea de Tecnologia aquest component no tan sols t un plantejament didctic, sin que, per la mateixa naturalesa de lrea, es considera el component fonamental que condiciona la resta de components i s objecte daprenentatge en si mateix. Est constitut per procediments i estratgies creatives necessries per resoldre problemes i necessitats reals i per analitzar i comprendre les caracterstiques, el funcionament i les funcions de lactivitat tcnica. 2. Un component social i histric, que posa en relleu les relacions entre els objectes inventats per lsser hum i els canvis que es produeixen en les seves condicions de vida. Existeix una relaci dinterdependncia entre les societats, amb els seus problemes i necessitats, i lactivitat tecnolgica, per la qual cosa no es pot tractar la tecnologia alladament, sense tenir en compte el context cultural en qu es desenvolupa. Cal tendir a protegir el patrimoni tecnolgic de la comunitat, fer que el desenvolupament sigui sostenible, i eliminar els riscos duna utilitzaci inadequada de la tecnologia. 3. Un component comunicatiu, ja que la tecnologia posseeix unes formes prpies de comunicaci i representaci didees, tant verbalment com grficament. El coneixement i la utilitzaci de lxics especfics, simbologies i tcniques de representaci grfica afavoreixen els procediments emprats en lactivitat tecnolgica. 4. Un component cientificotcnic, perqu en la interrelaci de la cincia i la tecnologia ambdues es complementen, i sn origen i conseqncia una de laltra. Lactivitat tecnolgica desemboca en activitats tcniques de caire molt divers. En cada cas inclouen coneixements i formes de fer especfiques, en contnua evoluci, que converteixen en realitat les solucions a problemes de lmbit en qu es proposen. Elegir acuradament algunes daquestes tcniques aporta al coneixement tecnolgic un caire prctic i funcional. Contribuci a ladquisici de capacitats generals de letapa Als components anteriors, propis de la tecnologia com a tal, safegeix en lensenyament de lrea el seu carcter educatiu i didctic. Lrea de Tecnologia ha de contribuir de manera significativa a ladquisici i el desenvolupament dalgunes de les capacitats incloses en les finalitats educatives de letapa. Dentre aquestes capacitats destacarem: 1. Capacitats cognoscitives, que contribueixen al domini de procediments de resoluci de problemes, al desenvolupament de capacitats complexes, a lincrement de la funcionalitat de sabers adquirits i a la seva integraci positiva,

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10555

a la valoraci de lactivitat creativa, al desenvolupament de la capacitat de decisi sobre la base de les possibilitats i limitacions de cada situaci particular, com tamb a una millor comprensi de les relacions entre el coneixement cientfic i tecnolgic i els valors, formes i condicions de vida dels ssers humans. Aquestes capacitats promouen el desenvolupament daprenentatges permanents que asseguren laccs a la cultura bsica cientfica i tecnolgica i estimulen aprenentatges autnoms que possibiliten ladquisici dhbits i estratgies propis de lexercici dactivitats professionals, tot respectant lentorn pel que fa als usos dels recursos naturals, la protecci del medi ambient i el desenvolupament sostenible. 2. Capacitats dequilibri personal i de relaci interpersonal, pel fet que la coordinaci dhabilitats intellectuals i manuals, com tamb la interacci en grup a qu obliga lactivitat tecnolgica, sn factors bsics del desenvolupament equilibrat de lindividu, que proporciona satisfacci a partir de lobtenci de resultats reals, incrementa la confiana i seguretat en la prpia capacitat, i contribueix tamb a donar valor al treball coordinat en grup. Safavoreix el procs de desenvolupament integral, autnom, reflexiu i crtic de lalumnat com a persones pel que fa a les capacitats fsiques i socials i simpulsen els valors bsics que regeixen la convivncia democrtica, el respecte mutu i la cooperaci amb actitud solidria i no discriminatria, valorant el patrimoni cultural daquesta comunitat autnoma. 3. Capacitats dinserci en la vida activa, perqu la tecnologia ajuda a desenvolupar una actitud positiva cap al treball manual, a superar la tradicional dicotomia entre activitat intellectual i activitat manual o tcnica, aportant capacitats que afavoreixen el trnsit a la vida laboral i desenvolupant mecanismes dadaptaci a les noves situacions amb qu lalumnat es trobar en el mn del treball. Amb aix es possibiliten lactualitzaci i la capacitat dadaptaci envers els reptes del futur, estimulant ladequaci de les capacitats personals a les noves expectatives generades per la versatilitat professional i per lexercici de loci i afavorint la conformaci duna conscincia cvica integradora i constructiva, a ms de desenvolupar lassumpci de les responsabilitats personals i collectives. Relaci amb altres rees del currculum Per les seves caracterstiques lactivitat tecnolgica constitueix una aplicaci interdisciplinria de sabers que de fet, en el currculum de secundria, es presenten distributs en diferents rees de coneixement. Les cincies socials aporten instruments dinterpretaci social, les llenges aporten els fonaments bsics per a lactivitat comunicativa, les matemtiques la base per al tractament lgic i numric dels problemes, lexpressi visual i plstica hi afegeix la sensibilitat tcnica i esttica i les cincies de la naturalesa ofereixen una gran nombre dinterpretacions essencials per ajudar a entendre lactivitat tecnolgica. Cal no oblidar, per altra banda, que a primria els continguts de tecnologia apareixen integrats en lrea de coneixement del medi, com a element important de la representaci i interacci que els escolars tenen amb el seu entorn. OBJECTIUS GENERALS Lensenyament de la tecnologia en letapa de leducaci secundria obligatria tendr com a objectiu desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats segents: 1. Analitzar objectes i sistemes tcnics per comprendre el seu funcionament, conixer els seus elements, els materials que els constitueixen i les funcions que realitzen, aprendre la millor forma dusar-los i controlar-los, entendre les raons que en condicionen el disseny i construcci i valorar les repercussions que ha generat la seva existncia. 2. Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnolgics senzills, treballant de forma ordenada i metdica, anticipant els recursos necessaris i elaborant la documentaci pertinent. 3. Projectar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema estudiat, i avaluar-ne la idonetat. 4. Expressar i comunicar idees i solucions tcniques i explorar-ne la viabilitat, utilitzant la terminologia, la simbologia i els recursos grfics adequats, organitzant la informaci recollida en les diverses cerques i elaborant documents per presentar-la correctament. 5. Desenvolupar habilitats necessries per manipular adequadament eines, objectes i sistemes tecnolgics, constatant que el treball intellectual i el manual, realitzat tant individualment com en equip, constitueixen un tot integrat. 6. Desenvolupar actituds flexibles, responsables i de perseverana en el treball en equip, en la presa de decisions, execuci de tasques i cerca de solucions. 7. Assumir de forma activa lavan i laparici de noves tecnologies, incorporant-les al seu quefer quotidi. 8. Utilitzar les diverses possibilitats aportades per les tecnologies de la informaci i la comunicaci per trobar informaci en diversos suports, continguda en diferents fonts.

9. Intercanviar i comunicar idees utilitzant les possibilitats de les tecnologies de la comunicaci. 10. Desenvolupar inters i curiositat envers lactivitat tecnolgica, generant iniciatives dinvestigaci, com tamb de recerca i elaboraci de noves realitzacions tecnolgiques. 11. Relacionar elements bsics de cultura tecnolgica que permetin comprendre els canvis que es produeixen en les formes de vida: relacions persona/natura, relacions socials i amb els sistemes productius. 12. Valorar els avantatges i els inconvenients de ls dobjectes, processos tecnolgics i recursos naturals. 13. Conixer les necessitats individuals i socials ms properes i les solucions tecnolgiques ms escaients que requereix lentorn, analitzar i valorar la importncia de la tecnologia associada al sector turstic de les Illes Balears, pel que fa a la creaci de riquesa, com tamb la incidncia en el medi ambient. CONTINGUTS En el cas que sopti per impartir aquesta rea sols en un curs del primer cicle i reduir aix el nombre del professorat, els continguts a impartir en aquest nic curs seran els de tot el cicle. Primer curs 1. MATERIALS DS TCNIC Conceptes 1. Materials ds habitual. Criteris de classificaci: propietats caracterstiques. Materials naturals i transformats. 2. Fusta: constituci. Propietats i caracterstiques. Fustes ds habitual. Taulers artificials. Presentacions comercials. 3. Tcniques bsiques i industrials per al treball amb fusta. Eines, mquines i estris per al treball amb fusta. 4. El sector productiu de la fusta a les Illes Balears. 5. Normes relatives a ls, la prevenci de riscos i el manteniment deines, mquines i estris per al treball amb fusta. Procediments 1. Identificaci de diferents tipus de fusta naturals o artificials en un objecte o estructura senzilla i justificaci de la seva utilitzaci dacord amb les seves propietats caracterstiques i el seu cost. 2. Utilitzaci de tcniques bsiques de mesura, traat, conformaci, uni i acabat en el treball amb fusta. 3. Utilitzaci correcta deines, mquines i estris en el treball amb fusta, quant a la prevenci de riscos, ladequaci a la tasca i el seu manteniment. Actituds 1. Predisposici a considerar de forma equilibrada els valors tcnics funcionals, esttics i econmics de les fustes. 2. Sensibilitat davant de limpacte social i ambiental produt per lexplotaci, la transformaci, la utilitzaci i desfeta i el possible esgotament dels recursos naturals. 3. Respecte a les condicions de treball i les normes de prevenci de riscos al taller. 2. TCNIQUES DEXPRESSI I COMUNICACI GRFIQUES Conceptes 1. Tcniques de representaci: esbs, croquis i delineat. 2. Instruments de dibuix: de traat i auxiliars. Suports. 3. Vocabulari bsic associat al treball tcnic. Procediments 1. Representaci i exploraci grfica didees i objectes utilitzant les tcniques i els recursos ms adients en cada cas. 2. Utilitzaci del vocabulari tcnic especfic requerit en la comunicaci i lelaboraci de documents tcnics. Actituds 1. Ordre i neteja en lelaboraci i la presentaci de documents tcnics. 2. Valoraci de la importncia del vocabulari i les convencions de representaci per a una comunicaci efica.

10556

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

3. ESTRUCTURES I MECANISMES Conceptes 1. Estructures resistents: estructures de barres. Triangulaci. Esforos bsics. Elements resistents i reforos. Aplicacions. Procediments

7. TECNOLOGIA I SOCIETAT Conceptes 1. La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes: fonamentaci del quefer tecnolgic. 2. El procs inventiu i de disseny. Procediments

1. Identificaci delements resistents i la seva funci dins duna estructura complexa, com tamb el tipus desfor a qu poden estar sotmesos. 2. Elecci i disposici adequades dels elements necessaris en el disseny duna estructura resistent. Actituds 1. Inters per conixer i experimentar els principis cientfics que expliquen el funcionament de les estructures resistents. 4. ELECTRICITAT I ELECTRNICA

1. Identificaci i anlisi de necessitats prctiques i problemes susceptibles de ser satisfets mitjanant lactivitat tecnolgica. Actituds 1. Valoraci de la importncia de la tecnologia com a factor per a la millora de les condicions de vida dels ssers humans 2. Inters per conixer lactivitat productiva corresponent al sector de la fusta a les Illes Balears. 8. RESOLUCI TCNICA DE PROBLEMES

Conceptes Conceptes 1. Circuit elctric: funcionament. Elements. Connexi en srie i connexi en parallel. 2. Efectes del corrent elctric: calor i llum. Aplicacions. Procediments 1. Identificaci dels elements fonamentals dun circuit elctric, la forma en qu estan connectats, la funci que desenvolupen i el funcionament del conjunt. 2. Elecci i disposici adequada dels elements necessaris en el disseny i realitzaci de circuits elctrics senzills. Actituds 1. Inters per conixer i experimentar els principis cientfics que expliquen les transformacions denergia elctrica en altres tipus denergia. 2. Conscienciaci dels riscos que suposa la utilitzaci de lenergia elctrica. 5. TECNOLOGIES DE LA INFORMACI 9. ORGANITZACI I GESTI Conceptes Conceptes 1. Lordinador: funcionament i maneig bsics. 2. Processadors de text. Edici darxius. Taules i grfics en un text. Introducci a altres aplicacions ofimtiques. 3. Recerca dinformaci: enciclopdies virtuals i daltres suports. Procediments 1. Utilitzaci de programari general o especfic, per a la recerca dinformaci i lelaboraci de documents. Actituds 1. Valoraci de la importncia de la utilitzaci de mitjans informtics com a eina de recerca dinformaci i ajut a la confecci de documents. 6. INTERNET I COMUNITATS VIRTUALS 1. MATERIALS DS TCNIC Conceptes Conceptes 1. Internet com a font dinformaci: conceptes elementals. 2. Els navegadors. Els motors de recerca. Procediments 1. Connexi i desconnexi a la xarxa. 2. Utilitzaci dels motors de recerca per a la selecci prvia de la informaci a Internet. Actituds 1. Actitud crtica davant de la informaci, quant a la seva pertinncia i al seu valor tic. 1. El ferro: extracci. Fundicions i acers. Obtenci i propietats caracterstiques. Aplicacions. Metalls no frrics. Coure i alumini. Aliatges: obtenci i propietats. Aplicacions. 2. Tcniques bsiques i industrials per al treball amb metalls. Eines, mquines i estris per al treball amb metalls. 3. Normes relatives a ls, la prevenci de riscos i el manteniment deines, mquines i estris per al treball amb materials metllics. Procediments 1. Identificaci de diferents tipus de materials metllics en un objecte o estructura senzills i justificaci de la seva utilitzaci dacord amb les seves 1. Respecte a les normes i els criteris establerts per a ls i el control dels recursos existents a laula taller. Segon curs 1. Utilitzaci de tcniques senzilles i gils dorganitzaci i gesti del treball i dels recursos existents a laula taller. Actituds 1. Tcniques dorganitzaci i gesti de les activitats i els recursos propis de laula taller. Procediments 1. Elaboraci didees que donin resposta tcnica viable a una proposta especfica i selecci, mitjanant lavaluaci, de les ms adequades. 2. Realitzaci i presentaci de la soluci adoptada. 3. Elaboraci dinformes sobre el desenvolupament i els resultats del procs seguit. Actituds 1. Actitud creativa, oberta i flexible davant els problemes prctics a lhora dexplorar i desenvolupar les idees. 2. Valoraci de la capacitat, intuci i experincia prpies per assolir resultats palpables i tils en la resoluci de problemes prctics. 1. El procs de resoluci tcnica de problemes. Procediments

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10557

caracterstiques i el seu cost. 2. Utilitzaci de tcniques bsiques de mesura, tall, conformaci i acabat en el treball amb materials metllics. 3. Utilitzaci correcta deines, mquines i estris en el treball amb materials metllics, quant a la prevenci de riscos, ladequaci a la tasca i el seu manteniment. Actituds 1. Predisposici a considerar de forma equilibrada els valors tcnics, funcionals, esttics i econmics dels materials metllics. 2. Sensibilitat davant de limpacte social i ambiental produt per lexplotaci, la transformaci, la utilitzaci i desfeta i el possible esgotament dels recursos naturals. 3. Valoraci de la importncia de la reutilitzaci i el reciclatge dobjectes metllics 4. Respecte a les condicions de treball i les normes de prevenci de riscos al taller. 2. TCNIQUES DEXPRESSI I COMUNICACI GRFIQUES Conceptes 1. Normalitzaci en lexpressi grfica: el dibuix tcnic. 2. Sistemes de representaci: perspectiva i projecci didrica (alat, planta i perfil). 3. Proporcionalitat i escales. 4. Acotaci. Procediments 1. Representaci dobjectes senzills utilitzant sistemes de representaci normalitzats. 2. Interpretaci i realitzaci de documents tcnics senzills utilitzant simbologia especfica i lacotaci. Actituds 1. Ordre i neteja en lelaboraci i la presentaci de documents tcnics. 2. Valoraci de la importncia del vocabulari i la normalitzaci per a una comunicaci efica. 3. ESTRUCTURES I MECANISMES Conceptes 1. Mquines simples. Mecanismes de transmissi i transformaci de moviments i auxiliars. Relaci de transmissi. Aplicacions. Procediments 1. Identificaci dels elements principals que constitueixen una mquina o un sistema, de la funci que desenvolupen i estimaci de les magnituds que hi intervenen. 2. Elecci i disposici adequada dels elements mecnics, en el context del disseny i realitzaci dun projecte tcnic, tenint en compte el seu cost, la seva funci i les seves caracterstiques. Actituds 1. Inters per conixer i experimentar els principis cientfics que expliquen el funcionament de mquines i sistemes. 4. ELECTRICITAT I ELECTRNICA

representaci delements que integren els circuits elctrics. 3. Elecci i disposici adequada dels elements necessaris en el disseny i la realitzaci de dispositius electromagntics senzills. Actituds 1. Inters per conixer i experimentar els principis cientfics que expliquen les transformacions denergia elctrica en altres tipus denergia. 2. Conscienciaci dels riscos que suposa la utilitzaci de lenergia elctrica. 5. LENERGIA I LA SEVA TRANSFORMACI Conceptes 1. Fonts denergia. 2. Combustibles fssils: petroli i carb. 3. Transformaci denergia trmica en mecnica: la mquina de vapor, motors de combusti interna, la turbina i el reactor. Descripci i funcionament. Procediments 1. Identificaci de les etapes de transformaci de lenergia trmica en mecnica, des de la seva font fins a laplicaci. Actituds 1. Inters per conixer levoluci de les aplicacions tecnolgiques de lenergia en el decurs del temps. 2. Sensibilitat davant limpacte mediambiental produt per lexplotaci, la utilitzaci i el possible esgotament dels recursos naturals. 6. TECNOLOGIES DE LA INFORMACI Conceptes 1. Maquinari: unitat central de processament i perifrics. Programari. 2. Eines bsiques per al dibuix vectorial i el grafisme artstic. 3. Iniciaci al full de clcul. Frmules. Elaboraci de grfiques. Procediments 1. Identificaci en un sistema informtic dels components del maquinari. 2. Realitzaci de dibuixos geomtrics i artstics utilitzant programari senzill de disseny grfic. 3. Utilitzaci del full de clcul per obtenir dades numriques i elaboraci de grfiques. Actituds 1. Valoraci de la importncia de la utilitzaci de mitjans informtics com a ajut a la confecci de documents grfics i per al processament de dades numriques. 7. INTERNET I COMUNITATS VIRTUALS Conceptes 1. Lordinador com a mitj de comunicaci: Internet. Pgines web. Correu electrnic. Procediments 1. Utilitzaci del correu electrnic com a eina de comunicaci. Actituds

Conceptes 1. Valoraci dels avantatges del correu electrnic com a eina de comunicaci. 1. Circuit elctric: magnituds elctriques bsiques. Simbologia. 2. Efectes del corrent elctric: electromagnetisme. Aplicacions: electroimants i rels i mquines elctriques bsiques. Generador i motor de corrent continu. Procediments 1. Identificaci de les magnituds que intervenen en un circuit elctric i clcul dels seus valors. 2. Identificaci i utilitzaci de la simbologia internacional per a la 8. RESOLUCI TCNICA DE PROBLEMES Conceptes 1. Fases del procs de resoluci tcnica de problemes. 2. Aspectes funcionals i esttics a considerar en el disseny de solucions. Procediments

10558

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

1. Especificaci de les caracterstiques que haur de complir la soluci quant als seus aspectes funcionals i esttics. 2. Estudi de la viabilitat de les solucions i selecci de la soluci tcnica ms adequada. 3. Recopilaci, estudi, valoraci i resum dinformacions que siguin tils per a la resoluci del problema, obtingudes de diverses fonts. Actituds 1. Actitud creativa, oberta i flexible davant els problemes prctics a lhora dexplorar i desenvolupar les idees. 2. Actitud ordenada en el desenvolupament de les tasques i perseverana davant les dificultats i els obstacles trobats. 3. Valoraci de la capacitat, intuci i experincia prpies per assolir resultats palpables i tils en la resoluci de problemes prctics. 9. ORGANITZACI I GESTI Conceptes 1. Tcniques per a lemmagatzematge i la localitzaci de la informaci, dels materials i eines, propis i collectius. Procediments 1. Utilitzaci de tcniques senzilles i gils dorganitzaci i control del treball i per a ls de llibres, eines, materials i altres recursos existents a laula taller. Actituds 1. Respecte a les normes i els criteris establerts per a ls i el control dels recursos de laula taller. 2. Valoraci positiva del treball en equip, amb el desenvolupament i assumpci de responsabilitats en lorganitzaci i la distribuci de les tasques. Tercer curs 1. MATERIALS DS TCNIC

2. Electrnica: components. El transmissor com a interruptor. Muntatges bsics. El circuit integrat. Procediments 1. Identificaci de les caracterstiques generals de funcionament de dispositius o mquines elctriques, mitjanant lestudi de documentaci o plaques de caracterstiques. 2. Elecci i disposici adequada dels elements necessaris en el disseny i la realitzaci de circuits i installacions elctriques en habitatges. 3. Identificaci dels components electrnics i de les magnituds elctriques que intervenen en un circuit. 4. Identificaci i utilitzaci de la simbologia internacional per a la representaci delements elctrics i electrnics. Actituds 1. Respecte a les normes de prevenci de riscos daplicaci al muntatge dinstallacions elctriques i la utilitzaci de lelectricitat. 3. LENERGIA I LA SEVA TRANSFORMACI Conceptes 1. Energia elctrica: generaci, transport i distribuci. Centrals. 2. Energies renovables: sistemes tcnics per a laprofitament de les energies elica i solar. Procediments 1. Identificaci de les etapes de generaci, transport i distribuci de lenergia elctrica, des de la font energtica fins a la seva aplicaci. Actituds 1. Valoraci de la utilitzaci de fonts energtiques renovables per a la producci denergia elctrica i laplicaci de sistemes i conductes destalvi energtic. 4. TECNOLOGIES DE LA INFORMACI

Conceptes Conceptes 1. Els plstics: tipus. Obtenci. Propietats caracterstiques. 2. Tcniques bsiques i industrials per al treball amb plstics. Eines, mquines i estris per al treball amb plstics. 3. Normes relatives a ls, la prevenci de riscos i el manteniment deines, mquines i estris per al treball amb plstics. Procediments 1. Identificaci de diferents tipus de materials plstics en un objecte, estructura o installaci i justificaci de la seva utilitzaci dacord amb les seves caracterstiques i el seu cost. 2. Utilitzaci de tcniques bsiques de mesura, tall, conformaci i acabat en el treball amb materials metllics plstics. 3. Utilitzaci correcta deines, mquines i estris en el treball amb materials metllics, quant a la prevenci de riscos, ladequaci a la tasca i el seu manteniment. Actituds 1. Predisposici a considerar de forma equilibrada els valors tcnics funcionals, esttics i econmics dels materials plstics. 2. Sensibilitat davant de limpacte social i ambiental produt per lobtenci, la transformaci, la utilitzaci i desfeta i el possible esgotament de les matries primeres. 3. Valoraci de la importncia de la reutilitzaci i el reciclatge dels materials plstics. 4. Respecte a les condicions de treball i les normes de prevenci de riscos al taller. 2. ELECTRICITAT I ELECTRNICA Actituds Conceptes 1. Circuit elctric: corrent continu i corrent altern. Aplicacions especfiques. Installacions elctriques. 1. Valoraci de la necessitat de disposar de sistemes de comunicaci fiables que contribueixin al desenvolupament econmic i social. 2. Valoraci dels efectes negatius que pot provocar ls inadequat de 1. Identificaci dels components dun ordinador quant a la seva funci. 2. Utilitzaci dels gestors de bases de dades per al registre de dades relatives als treballs plantejats. 3. Creaci i actualitzaci duna base de dades. Actituds 1. Valoraci de la importncia de la utilitzaci de mitjans informtics com a ajut a la gesti de dades. 5. TECNOLOGIES DE LA COMUNICACI Conceptes 1. Comunicaci amb fil i sense: telefonia, rdio i televisi. Lespai radioelctric. Procediments 1. Identificaci dels elements bsics dels sistemes de comunicaci. 2. Diferenciaci de diferents tipus de senyals radioelctrics i identificar la seva utilitzaci en aparells o sistemes. 1. Arquitectura i funcionament de lordinador. Sistema operatiu. Llenguatges de programaci i desenvolupament daplicacions. 2. Gestors de bases de dades. Procediments

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10559

senyals radioelctrics. 6. CONTROL I ROBTICA Conceptes 1. Control automtic i programable: automatismes. Mquines i sistemes automtics programables. 2. Robtica: arquitectura i funcionament del robot. 3. Elements necessaris per al funcionament electromecnic dun robot. Altres tipus dactuacions. Procediments

quant als seus aspectes ergonmic, tcnic, econmic i sociocultural. 2. Estudi daltres solucions a problemes semblants i propostes de millora o adaptacions. 3. Realitzaci i presentaci dinformes sobre la gnesi, el desenvolupament i els resultats del projecte, inclosa lavaluaci del procs seguit i del producte obtingut quant a la seva efectivitat. Actituds 1. Actitud ordenada i metdica en el treball: planificar amb antelaci el desenvolupament de les tasques i perseverar davant les dificultats i els obstacles trobats. 10. ORGANITZACI I GESTI

1. Diferenciaci de sistemes automatitzats i sistemes robotitzats segons les seves caracterstiques de funcionament. 2. Identificaci dels blocs de funcionament dun robot. Actituds 1. Valoraci de la utilitzaci dels automatismes i els robots en la realitzaci de tasques repetitives, perilloses, o no realitzables per lsser hum. 7. INTERNET I COMUNITATS VIRTUALS Conceptes

Conceptes 1. Documents administratius ms comuns i elementals emprats en lorganitzaci i la gesti. Anticipaci de recursos: fulls de procs i pressupostos. Procediments 1. Confecci i utilitzaci de documents administratius bsics en contextos concrets com a resposta a necessitats sorgides en el disseny, la planificaci i la realitzaci de tasques de tipus tcnic Actituds

1. Lordinador com a mitj de comunicaci. Xats i videoconferncies. Internet. Pgines web. Correu electrnic. Procediments 1. Utilitzaci de les possibilitats de la xarxa Internet per a les comunicacions interpersonals o grupals. 2. Elaboraci de pgines web. Actituds 1. Valoraci crtica de les eines de comunicaci utilitzades a la xarxa Internet. 8. TECNOLOGIA I SOCIETAT

1. Reconeixement i valoraci de la necessitat i la importncia de les tcniques i els sistemes dorganitzaci, gesti i control dels recursos a labast, a laula taller i lentorn proper. Quart curs 1. TCNIQUES DEXPRESSI I COMUNICACI GRFIQUES Conceptes 1. Introducci al dibuix assistit per ordinador: dibuix en dues dimensions. Procediments 1. Realitzaci de dibuixos geomtrics senzills utilitzant programari senzill.

Conceptes Actituds 1. Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenvolupament tecnolgic. Contaminaci. Esgotament dels recursos energtics i de les matries primeres. Tecnologies correctores. Desenvolupament sostenible. 2. La indstria turstica a les Illes Balears. Tecnologies i indstries associades. mbits professionals relacionats. Turisme i medi ambient. Procediments 1. Avaluaci de les aportacions, els riscos i costos socials i mediambientals del desenvolupament tecnolgic a partir de la recopilaci i anlisi dinformacions pertinents. Actituds 1. Actitud crtica cap als usos discutibles de la tecnologia i preocupaci per les conseqncies negatives en els mbits de la salut, la qualitat de vida, la dignitat moral i lequilibri ecolgic. 2. Inters per conixer el paper que fa el coneixement tecnolgic en diferents treballs i professions, i per estudiar i elaborar lorientaci vocacional i professional prpia. 9. RESOLUCI TCNICA DE PROBLEMES Actituds Conceptes 1. Inters per laplicaci de sistemes automtics a la soluci de problemes 1. El procs de resoluci de problemes tcnics. Fases. El projecte tcnic. 2. Aspectes ergonmics, anatmics, tcnics, funcionals, econmics i socioculturals a considerar en el disseny de solucions, adaptacions o millores. Procediments 1. Especificaci de les caracterstiques que haur de complir la soluci reals. 3. TECNOLOGIES DE LA INFORMACI Conceptes 1. Lordinador com a dispositiu de control: senyals analgics i digitals. 1. Valoraci dels recursos informtics com a eines que faciliten les tasques dexpressi grfica. 2. ELECTRICITAT I ELECTRNICA Conceptes 1. Sistemes electrnics aplicats a lautomatitzaci. Blocs dentrada, de sortida i de procs. 2. Dispositius dentrada: elements de comandament i sensors. 3. Dispositius de sortida: visualitzadors, senyalitzadors i actuadors. Elements dacoblaments: rels. 4. Dispositius de procs: circuits integrats. Procediments 1. Identificaci dels components i la funci que desenvolupen els elements que constitueixen els automatismes electrnics. 2. Elecci de sensors, processadors i acoblaments per als elements de sortida en automatismes electrnics.

10560

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

2. Adquisici de dades. Programes de control. 3. Fulls de clcul. 4. Comunicaci entre ordinadors: xarxes informtiques. Procediments 1. Utilitzaci de lordinador com a dispositiu de control de sistemes tcnics, dacord amb valors de variables fsiques. 2. Creaci i utilitzaci dels fulls de clcul per processar dades numriques i elaborar grfiques, en el context de la resoluci de problemes tcnics. Actituds 1. Valoraci de la importncia de laplicaci de la informtica en el control de sistemes tcnics. 2. Valoraci de lajut de les aplicacions informtiques de clcul en la resoluci de problemes tcnics. 4. TECNOLOGIES DE LA COMUNICACI Conceptes 1. Comunicaci sense fil: grans xarxes de comunicaci. 2. Comunicaci via satllit, telefonia mbil. Descripci i principis tcnics. Procediments 1. Identificaci dels elements bsics que componen els sistemes de comunicaci sense fil. Actituds 1. Valoraci de la necessitat de disposar de sistemes de comunicaci fiables que contribueixin al desenvolupament econmic i social. 5. CONTROL I ROBTICA Conceptes 1. Sensors emprats per a la percepci de lentorn en tecnologia de control. 2. Llenguatges de control per a la programaci de sistemes automtics i robots. Sistemes oberts i sistemes realimentats. Interfcies de control. Procediments 1. Utilitzaci de programes de control de sistemes robotitzats, aplicats a una utilitat prctica concreta. Actituds 1. Valoraci de la correcta programaci dun sistema robotitzat per tal dassolir la flexibilitat, agilitat i autonomia en lexecuci de tasques. 6. INTERNET I COMUNITATS VIRTUALS Conceptes 1. Internet. Descripci. Principis tcnics del seu funcionament. 2. Comunitats i aules virtuals. Procediments 1. Identificaci dels components fonamentals duna xarxa informtica i utilitzaci efica. Actituds 1. Valoraci de la potencialitat de les eines de comunicaci utilitzades a la xarxa Internet per als mbits de leducaci i el treball a distncia. 7. TECNOLOGIA I SOCIETAT Conceptes 1. Tecnologia i el seu desenvolupament histric. Fites fonamentals: revoluci neoltica, revoluci industrial, acceleraci tecnolgica del segle XX. 2. Interrelaci entre tecnologia i canvis socials i laborals. Evoluci dels

objectes tcnics amb el desenvolupament dels coneixements cientfics i tecnolgics, les estructures socioeconmiques i la disponibilitat de distintes energies. Procediments 1. Anlisi de solucions tcniques procedents de societats i moments histrics diferents, per tal destablir relacions entre recursos i tcniques disponibles i les seves formes de viure. 2. Anlisi del paper de la tecnologia en diferents processos productius, en la seva organitzaci tcnica i social i en la complexitat i el grau de destresa requerits en el treball. Actituds 1. Valoraci de la capacitat de treball de les persones dacord amb la seva competncia professional, sense fer discriminacions per raons de sexe, edat, tnia, religi, llengua, pas, cultura i daltres trets fsics, psquics i socials. 2. Sensibilitat i respecte per les diverses formes de coneixement tcnic i activitat manual i inters per la conservaci del patrimoni cultural tcnic. 3. Conscienciaci del desenvolupament accelerat a qu est sotmesa la nostra comunitat i de la importncia de tota contribuci que el faci sostenible. 4. Valoraci de lamplificaci que implica la insularitat dels efectes, tant positius com negatius, dels usos de la tecnologia. CONTINGUTS TRANSVERSALS Lobjectiu primer i fonamental de leducaci s proporcionar a lalumnat una formaci plena que li permeti conformar la seva prpia identitat i construir una concepci de la realitat que integri el coneixement del mn amb valoracions tiques i morals. Aquesta formaci ha de pretendre el desenvolupament de la capacitat dexercir, de manera crtica i en una societat plural, la llibertat, el respecte i la solidaritat. Els temes transversals sn les ensenyances que han de permetre que els alumnes rebin una educaci integral i madurin com a persones responsables en una societat democrtica. No constitueixen ensenyaments allats; sn temes que impregnen tota la tasca educativa i shan de desenvolupar en els currculums de totes les rees de leducaci secundria obligatria. Aquests temes, que sexpliciten a continuaci, es tracten bsicament a travs dels continguts actitudinals definits en els continguts. Educaci moral i cvica. No es pot concebre cap activitat ni moment educatiu sense la presncia i el guiatge constant de les normes morals i tiques, indispensables per regular la convivncia de qualsevol grup dhumans. A ms, les activitats de lrea proporcionen contnuament oportunitats de reflexi i anlisi daquests continguts, que possibiliten consideracions de tipus moral que aconsellen una alternativa per damunt de les altres. Educaci per la pau. s conegut que tota tecnologia t implicacions positives i negatives, tot i que hi ha tecnologies clarament orientades cap als usos positius com tamb daltres clarament destinades a usos destructius i/o agressius per a les persones. Shan de fomentar aquelles tecnologies del primer grup, reforant-ne els usos positius i avisant dels negatius. Les del segon tipus han de ser rebutjades. Educaci per la salut. s clar que de cada dia hi ha una major sensibilitzaci respecte de les implicacions que per a la salut tenen algunes tecnologies i, per consegent, les solucions tecnolgiques shan danalitzar tamb des del punt de vista de les seves implicacions per a la salut. Per altra banda, i ms en concret, sha dinsistir en lobservaci de normes de prevenci de riscos que poden afectar la salut tant individual com collectiva. Educaci per la igualtat doportunitats. En les propostes de treball shan dincloure condicionants que promoguin una distribuci de tasques igualitria i adaptada a les caracterstiques individuals de cada alumne. Educaci pel respecte dels drets i deures de les persones. Tampoc no es pot concebre cap activitat ni moment educatiu sense la presncia i el guiatge constant del respecte dels drets i el compliment dels deures, necessaris per a la convivncia de qualsevol grup dhumans. A ms, les activitats de lrea requereixen lobservaci duna normativa especfica, afegida a la general del centre. El compliment daquesta normativa ha dillustrar lestreta interrelaci que hi ha entre drets i deures.

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10561

Educaci ambiental. Totes les propostes han dincloure les consideracions escaients que fan referncia als condicionants mediambientals que les activitats derivades de la proposta puguin generar. Educaci del consumidor. Sha de tenir en compte la incidncia de les solucions tecnolgiques, com a consumidors actuals o futurs, pel que fa als diferents materials emprats i els processos de producci i distribuci dels productes que constitueixen la soluci. Educaci viria. Atesa la proximitat daquests continguts a les vivncies de lalumnat, es pot plantejar directament la resoluci de problemes relacionats amb ls de vehicles i amb la regulaci racional del trnsit. Educaci intercultural. Ha de ser tractada mitjanant lanlisi de diferents solucions que diferents civilitzacions i cultures han adoptat per resoldre el mateix problema, com per exemple la recollida, lemmagatzematge i ls de laigua. Educaci per la construcci europea. Sha de tenir en compte que lmbit de moltes solucions tecnolgiques i activitats professionals s, pel cap baix, la Uni Europea. Per consegent, aquestes solucions han de satisfer els requisits mnims dhomologaci i portabilitat dins daquest mbit. Educaci per la democrcia. Les activitats en equip proporcionen magnfiques oportunitats de contrastar opinions que mostren la necessitat i exigncia de consens en la presa de decisions que produeixin possibles discussions o enfrontaments entre visions diferents. Coneixement i prctica dels drets humans. Igual que la resta de continguts transversals resulta molt difcil plantejar les activitats de lrea sense tenir constantment present que la tecnologia, com la resta dactivitats humanes, ha de garantir el ms estricte respecte dels drets humans. Formaci professional de base La formaci professional de base s el conjunt de coneixements, actituds, destreses i habilitats bsiques per a lexercici dun ampli ventall de professions. Per aix s la garantia duna formaci polivalent, perqu est constituda per teories generals i habilitats comunes a un conjunt de tcniques i professions. A ms a ms, facilita lorientaci professional. Tal com sestableix a la LOGSE, totes les matries de lESO i el batxillerat han de tenir una dimensi prctica i potencialment professionalitzadora en tots els nivells. Lrea de Tecnologia de leducaci secundria obligatria no especialitza ni qualifica professionalment (ni tan sols pretn una preparaci preprofessional en cap mbit laboral). En tot cas, s la primera introducci sistemtica que lalumnat fa en el mn dels processos tcnics, la primera oportunitat dexperimentar sistemes organitzatius per a la fabricaci de productes, el primer apropament al fet tcnic com a fenomen social, la primera constataci de la utilitat del coneixement matemtic, cientfic, plstic o comunicatiu dins del procs de resoluci de problemes prctics. s a dir, la primera aproximaci al mn real dels processos productius i organitzatius: des de la concepci de la idea fins a la seva execuci prctica en un ambient adequat. Aix, per la seva prpia naturalesa, lrea de Tecnologia ha de proporcionar situacions daprenentatge molt properes a les activitats productives del mn del treball. En el conjunt dobjectius, continguts i criteris davaluaci que es presenten en aquest currculum estan presents aspectes que afavoreixen el contacte de lalumnat amb aquest mn, que s considerat un objecte destudi i un recurs pedaggic i didctic, i que aporta activitats i experincies preprofessionals. Dels continguts proposats, sn especialment rellevants per a la formaci professional de base les actituds que es defineixen dins dels continguts, les quals sn totes importants per al desenvolupament de futures activitats professionals, com tamb els continguts relacionats amb: - Identificaci de problemes prctics i anlisi de la viabilitat per resoldrels. - Equilibri entre bones idees i la seva realitzaci prctica. - Recerca dinformaci en diferents contexts: llibres, revistes, objectes, mecanismes, dibuixos, espais, edificis, installacions, xarxes de comunicaci... - Inters i perseverana en la resoluci dun problema, la detecci duna avaria o les exigncies de qualitat esttica i funcional dun producte.

- Hbits dorganitzaci i planificaci del treball: pensar abans de fer. - Elaboraci dinformes i memries referits a projectes i problemes concrets. - Utilitzaci del llenguatge grfic. - Aprofitament, reciclatge i reutilitzaci de materials. - Seguretat i prevenci de riscos en el treball a laula taller. - Collaboraci i distribuci de tasques per a la realitzaci dels projectes en equip. - Acceptaci dels companys i les companyes de treball sense actituds discriminatries de cap tipus. - Aplicaci de coneixements i habilitats procedents daltres mbits. - Valoraci del treball manual i conscincia de lenriquiment que aporta el component intellectual. Criteris davaluaci La tecnologia es planteja com una rea integrada, com a mostrari daplicacions en situacions properes a lentorn de lalumnat, de manera que en cada cas es pugui fer referncia a necessitats immediates o conegudes, la qual cosa facilita les tasques davaluaci. Els criteris davaluaci adoptats per a aquesta rea han de complir una doble funci. Duna banda, matisen el grau daprofundiment amb qu shan de treballar els diversos continguts, i daltra, concreten les intencions mostrades en els objectius generals. Lanlisi daquests criteris permetr saber com shan danar treballant els diversos continguts per arribar a assolir els objectius generals de lrea. Lavaluaci dels continguts conceptuals pot fer-se utilitzant diverses tcniques, com qestions de resposta mltiple, explicaci dun procs, comentari sobre una informaci donada, resoluci dun problema numric, resoluci dun problema tecnolgic des del punt de vista teric i/o prctic, comprovaci de la veracitat de determinades afirmacions... Els continguts procedimentals poden avaluar-se fent incidncia en operacions o accions concretes o b de manera global. En el primer cas es tracta de mesurar, fer un dibuix, analitzar una taula de dades, realitzar una operaci, dissenyar un objecte, seleccionar un material, escollir les eines adequades, utilitzar-les de manera correcta, etc. Aquesta avaluaci no sha de plantejar especficament en un moment determinat del curs, sin que ha de reflectir lactuaci diria de lalumnat a laula. El segon aspecte es podr avaluar quan lalumnat realitzi un projecte complet. En aquest cas sha de valorar: el compliment de les condicions bsiques del procs delaboraci, laplicaci relacionada dels coneixements apresos, lacabat, la creativitat, el disseny i tot all que shagi establert com a condicions prvies. Aquest conjunt de continguts s especialment important en aquesta rea, perqu els procediments es treballen extensament al llarg de letapa. El conjunt de continguts actitudinals sha de reflectir en la participaci en el treball en equip, la polidesa en el treball individual, la cura envers la seguretat, el bon s de les eines i els materials i el respecte a lentorn. Lavaluaci daquests aspectes consisteix en el seguiment dels hbits de comportament i de treball de lalumnat: no es pot avaluar, per tant, a travs de proves especfiques. Criteris a utilitzar Primer cicle 1. Conixer les propietats bsiques de la fusta i dels metalls com a materials tcnics, les seves varietats i els seus transformats ms emprats, identificar-los en les aplicacions tcniques ms usuals. 2. Utilitzar les tcniques bsiques de mesura, traat, conformaci, uni i acabat de forma correcta, observant les normes de prevenci de riscos adequades. 3. Aplicar criteris destalvi en la reutilitzaci i el reciclatge de materials. 4. Representar, proporcionadament o a escala, objectes senzills fent servir la projecci didrica o la perspectiva. 5. Utilitzar el vocabulari especfic, la simbologia internacional i la normalitzaci tecnolgica. 6. Identificar, en sistemes senzills, elements resistents i els esforos a qu estan sotmesos. 7. Assenyalar en mquines complexes els mecanismes simples de transformaci i transmissi de moviments que les componen, explicant el seu funcionament en el conjunt, i calcular la relaci de transmissi en els casos en qu procedeixi. 8. Identificar els elements fonamentals dun circuit elctric, real o esquematitzat, i la seva funci en aquell. 9. Esquematitzar un circuit elctric senzill fent s de simbologies convencionals. 10. Realitzar muntatges de circuits elctrics senzills en corrent continu, utilitzant piles, interruptors, resistncies, bombetes, motors, electroimants i rels, com a resposta a un fi predeterminat i observant les normes de prevenci

10562

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

de riscos adequades. 11. Identificar i determinar el valor de magnituds elctriques, mitjanant el clcul i utilitzant instruments de mesura. 12. Distingir les parts dun conversor denergia trmica en mecnica i descriure el seu funcionament. 13. Identificar els components fonamentals de lordinador i els seus perifrics, explicant la seva missi en el conjunt. 14. Emprar lordinador com a eina de treball, per processar textos i utilitzar informaci de diversos suports. 15. Realitzar dibuixos geomtrics i artstics, utilitzant qualque programa de disseny grfic senzill. 16. Emprar full de clcul, introduint-hi frmules i elaborant-hi grfiques. 17. Realitzar recerques dinformaci a la xarxa Internet. 18. Gestionar la tramesa i la recepci de missatges mitjanant correu electrnic. 19. Identificar necessitats i problemes propers satisfets per lactivitat tecnolgica. 20. Dissenyar i fer realitat la soluci a un problema tecnolgic seguint una seqncia lgica de les fases necessries per a la seva resoluci. 21. Confeccionar la documentaci necessria per al desenvolupament de projectes senzills i la presentaci del treball realitzat. 22. Actuar amb perseverana i creativitat en les tasques de disseny i construcci, aplicant criteris de funcionalitat i esttics 23. Collaborar a mantenir en condicions adequades laula taller, el material propi i el ds com, complint les normes i els criteris establerts. 24. Assumir les responsabilitats individuals i respectar les aportacions dels companys i companyes. Tercer curs 1. Conixer les propietats bsiques dels plstics com a materials tcnics, identificar-los en objectes ds habitual i usar les tcniques bsiques de conformaci i uni de forma correcta i amb seguretat. 2. Identificar smbols dels elements bsics daparells, circuits i installacions senzilles i en particular els elements que componen la installaci elctrica dun habitatge. 3. Esquematitzar o muntar un circuit senzill amb components electrnics, emprant almenys dodes, transmissors i resistncies, a partir dun esquema predeterminat. 4. Descriure els components dun sistema de producci denergia elctrica a partir de diverses fonts. 5. Identificar els elements que constitueixen larquitectura fsica de lordinador, i els processos lgics que expliquen el seu funcionament. 6. Localitzar informaci utilitzant un gestor de bases de dades, actualitzar i modificar una base de dades ja creada. 7. Descriure esquemticament els sistemes de telefonia amb fil, rdio i televisi, i els principis bsics del seu funcionament. 8. Identificar automatismes en sistemes tcnics quotidians i descriure la funci que realitzen. 9. Muntar, utilitzant sistemes mecnics i elctrics, un robot senzill amb capacitat de moviment dirigit. 10. Emprar lordinador per cercar informaci a Internet i comunicar-se mitjanant correu electrnic, xat i videoconferncia. 11. Reconixer limpacte que sobre el medi produeix lactivitat tecnolgica, i comparar els beneficis daquesta activitat amb els costos mediambientals que suposa. 12. Assenyalar els principals sectors productius a les Illes Balears i analitzar les condicions naturals, econmiques, tcniques i socials que afavoreixen la implantaci duna determinada indstria en una zona. 13. Indicar les diferents magnituds, els smbols que les representen, les unitats corresponents i els instruments que les mesuren, i relacionar-los amb les operacions que constitueixen un procs tecnolgic. 14. Fer acuradament el treball, tant intellectual com manipulatiu, amb ordre, polidesa i rigor escaients. 15. Explicar i transmetre a altres persones les prpies realitzacions en lmbit de la tecnologia, tant oralment com grficament i per escrit. 16. Actuar amb perseverana i creativitat en les tasques de disseny i construcci, aplicant criteris dergonomia, tcnics, econmics i socioculturals. 17. Realitzar, en el context del desenvolupament dun projecte tcnic, fulls del procs i pressupostos, totals o parcials. Quart curs 1. Emprar lordinador com a sistema de disseny assistit, per representar grficament objectes senzills. 2. Identificar els blocs dentrada, sortida i procs en un sistema electrnic real.

3. Muntar un sistema electrnic senzill que automatitzi la soluci a un problema real, usant blocs dentrada, sortida i procs i triant adequadament els components segons la funci que han de desenvolupar. 4. Utilitzar el full de clcul per al tractament de la informaci numrica i analitzar pautes de comportament. 5. Utilitzar lordinador com a eina dadquisici i interpretaci de dades, i com a realimentaci daltres processos amb les dades obtingudes. 6. Descriure un sistema de comunicacions via satllit i un altre de telefonia mbil i els seus principis de funcionament. 7. Muntar un robot que incorpori diversos sensors per adquirir informaci en lentorn en qu actua. 8. Desenvolupar un programa que permeti controlar un robot i el seu funcionament de forma autnoma dacord amb la realimentaci que rebi. 9. Descriure bsicament una xarxa dordinadors drea local i la xarxa Internet, i utilitzar-les amb fludesa. 10. Descriure levoluci dun objecte al llarg de la histria, tant pel que fa als materials que el constitueixen com a la millora del seu funcionament. 11. Conixer les fites fonamentals del desenvolupament tecnolgic i levoluci dalguns objectes tcnics, valorant la seva implicaci en els canvis socials i laborals. ORIENTACIONS METODOLGIQUES Orientacions sobre el procs densenyament-aprenentatge. Aprenentatge significatiu i funcional. La construcci progressiva del coneixement tecnolgic noms es pot fer a partir dels coneixements que ja t lalumnat i que constitueixen el punt de partida per a lacci educativa. Aquests coneixements inclouen els aprenentatges i destreses tcnics i els associats amb el conjunt de les disciplines que hi estan relacionades. A ms, s particularment important en aquesta rea tenir en compte aquells coneixements que han estat adquirits al marge dels ensenyaments reglats, atesa la massiva presncia de la tecnologia en el seu entorn immediat. Aquest currculum organitza lensenyament de la tecnologia mitjanant la proposta dactivitats orientades a la soluci creativa de problemes o a la millora daspectes de lentorn quotidi. Aquestes activitats habitualment es materialitzen en la construcci, manipulaci o modificaci dobjectes, installacions i sistemes. Les activitats que el professorat proposi, a partir daquest disseny, han de tenir la finalitat de situar lalumnat en la necessitat de ladquisici i elaboraci sistemtica de conceptes, com tamb exercitar-lo en ladquisici i execuci de destreses tecnolgiques. Cal que les activitats i els problemes proposats pel professorat despertin linters i afavoreixin la construcci dels coneixements. Paper del professor o professora El professorat ha de ser un mediador, un guia i model de valors per a lalumnat. El seu paper principal ha de ser el de conduir i graduar el procs densenyament-aprenentatge. - Mesures per facilitar laprenentatge i la participaci de lalumnat Un dels trets essencials de lensenyament de la tecnologia rau en el conflicte que planteja la necessitat de deixar que lalumnat desenvolupi les seves idees en un marc de llibertat creativa i, per altra banda, la necessitat de proporcionar amb aquests ensenyaments experincies educatives estructurades que li donin seguretat i possibilitin abastar els objectius previstos en laprenentatge. El desenvolupament de les capacitats que es descriuen en els objectius es veur afavorit si lalumnat, treballant en equip, s el que exerceix el mxim control possible sobre laprenentatge. s particularment important que el professor o professora participi com a observador o de forma activa, segons les circumstncies i el moment, en les discussions que es produeixen en els moments de presa de decisions dels grups. Daquesta manera podr proporcionar lajut escaient, tant pel que fa al problema especficament com pel que fa a les estratgies de treball en equip. El professor o professora ha dajustar el suport pedaggic a les necessitats de cada alumne en particular, per cal que trobi lequilibri entre donar la informaci necessria per iniciar els processos, la qual cosa vol dir no abusar de lexposici com a recurs, i el respecte als ritmes i ambient de treball que afavoreixen lexercici de la creativitat i laprenentatge funcional de procediments. - Mesures datenci a la diversitat Les tasques que genera el procs de resoluci de problemes poden ser graduades de tal forma que pugui ser atesa la diversitat dinteressos, de motivacions i de capacitats que coexisteix a les aules deducaci obligatria, de tal manera que cada alumne o alumna experimenti un desenvolupament real de les seves capacitats. Una primera forma dadequaci de capacitats i interessos pot venir de la distribuci de les tasques entre els membres de lequip, per evitar que al llarg de

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10563

tota letapa els mateixos alumnes socupin del mateix tipus de tasques, i que es descuidin altres tasques importants per al seu desenvolupament personal. Interessa tamb, la possibilitat de graduar la dificultat de les tasques mitjanant la major o menor concreci de la seva finalitat. El fet de disposar de models de propostes que incloguin instruccions en quantitat i complexitat decreixent, que exigeixen una major autonomia per part de lalumne, fa que es trobi el punt adequat a les seves caracterstiques personals, i es possibiliti que tothom pugui assolir resultats positius. Qualsevol grup s divers per definici. Des de la tecnologia, mitjanant propostes adequades, es tractar de tenir en compte els aspectes daquesta diversitat, amb especial atenci al fet que les propostes no fomentin cap tipus de discriminaci de gnere o tnica. Tractament dels continguts transversals El professorat de tecnologia ha dincloure, en la seva programaci dactivitats i tasques, situacions i intervencions dirigides al tractament dels continguts transversals. Per tal de facilitar aquesta tasca, caldr que elabori un discurs i judicis de valor sobre les relacions existents entre lactivitat tecnolgica i cada un daquests continguts. La tecnologia pot i ha dacostar els joves i les joves, en un pla digualtat i en un ambient de cooperaci, a encarar problemes prctics. La capacitat per resoldre problemes, tant en lmbit domstic com en el productiu, els permet de satisfer necessitats prctiques prpies i de les persones amb les quals conviuen, per generar activitats econmiques i productives i obrir noves perspectives a la seva orientaci professional. Per consegent, tal com ja sha fet constar en el desenvolupament dels continguts especfics, la tecnologia s un terreny de joc molt escaient per promoure un canvi real dactituds socials respecte dels continguts transversals. Orientacions per a la concreci de continguts En els inicis de letapa pot ser convenient mantenir un enfocament globalitzat en el tractament dels continguts per tal que existeixi una certa continutat amb letapa de primria. Cap al final de letapa saccentuar el carcter disciplinari de lrea amb un nivell dexigncia ms elevat que permet plantejar activitats ms llargues i complexes. Lalumnat t una major capacitat per organitzar les tasques, amb un disseny previ en grup del treball, un repartiment de funcions i temps que permeti refermar les capacitats de planificaci i autonomia personal, al mateix temps que es fomenta el rigor en ls del llenguatge, en lelaboraci de conclusions escaients i en la reflexi sobre la projecci social dels continguts tractats. Les unitats didctiques de la programaci, formades per activitats de diferents tipus, shan dorganitzar entorn del projecte de resoluci dun problema, que fa de fil conductor de la unitat. La resoluci de problemes vertebra els aprenentatges i facilita lestabliment de relacions entre els diferents continguts. Quan es relacionen continguts en el context dun projecte concret, es fan significatius els aprenentatges. Tant els problemes plantejats en les diferents unitats didctiques com els projectes escomesos i, naturalment, els continguts destudi, han dexperimentar una evoluci creixent en complexitat, generalitat i abstracci. Al llarg de la progressi per letapa cal tendir cap a una major formalitzaci del procs de resoluci de problemes. Aix vol dir que naugmenta la complexitat; aix es diferencien noves fases en el procs, que estan compostes per tasques ms ben delimitades. La fase de disseny passar de ser una activitat que es fa gaireb al mateix temps que la construcci a ser una activitat essencial en el procs, que amb mtodes propis anticipa en molts daspectes la soluci al problema plantejat. Les tasques de la fase de construcci han danar incorporant hbits dorganitzaci del treball amb lauxili de documents organitzatius especfics ms ben elaborats. Els objectes construts han dexperimentar una evoluci al llarg de letapa. A linici, han de tenir sentit per si mateixos i han de ser fabricats amb tcniques ingnues, materials econmics, fcils dadquirir o que provenguin del reciclatge. Cap al final, aquests objectes han de servir per a una funci i en la seva major part han destar construts amb materials comercials. Cada procs de disseny implica aconseguir un comproms entre els materials disponibles, la forma i el funcionament de lobjecte que es pretn construir. Ls de materials comuns en el mercat, amb les formes i dimensions comercials, obliga a noves consideracions en el disseny dels objectes i mecanismes que es construeixen i en el clcul del seu cost, a un dileg entre el disseny de les formes de lobjecte i loferta comercial delements i materials semielaborats. Shan danar introduint noves eines i shan densenyar les corresponents tcniques ds, a mesura que la capacitat i actitud de lalumnat permeti controlar-ne el risc. Daquesta forma lalumnat pot abordar processos ms complexos i amb majors exigncies sobre els mecanismes construts. Sha de passar dobjectes que es moguin, eventualment, segons el que es preveu, a objectes robusts i fiables de funcionament amb mesures precises i una millora general en laspecte i acabat. Sha de passar del disseny i construcci dartefactes explcitament tcnics, a la resoluci de problemes mitjanant el disseny i construcci dobjectes i

sistemes en els quals la tecnologia s implcita i menys evident. Els primers dissenys han de produir efectes sensorialment evidents: llums que sencenen, mbils que es desplacen, motors que giren, etc. La vista s el sentit privilegiat i loda i el tacte hi fan tamb un paper important, la qual cosa no vol dir que no shagin dincloure elements magntics o elctrics, per el que s essencial s all que s evident. Progressivament shan danar incorporant al disseny components esttics, criteris de distribuci i s delements, dispositius de control i criteris de qualitat i de funcionalitat, entre daltres. En finalitzar letapa, el producte del raonament tecnolgic no s tan evident per als sentits, ja que est contingut de manera molt ms implcita que explcita en lobjecte o el sistema i, per consegent, requereix una major capacitat dabstracci. Orientacions per a lavaluaci En lrea de Tecnologia el bagatge de lalumnat s molt divers. Molts dels coneixements que t han estat adquirits en altres rees, per una quantitat important sha adquirit al marge de lescola, a travs de la vida quotidiana. A ms, sovint els conceptes assimilats sn construccions conceptuals que no necessriament responen a la realitat. Per aix s especialment important fer una avaluaci inicial daquestes idees que els alumnes i les alumnes aporten. Aquesta avaluaci no pot plantejarse com una mesura de continguts conceptuals, sin com el grau dassoliment de capacitats tils per treballar en tecnologia. Aquestes capacitats poden resumirse en: - Predicci: es tracta de comprovar si determinats continguts, que en general es creuen adquirits sobretot pels mateixos alumnes realment ho sn, i en cas de ser-ho, saber si estan ben assolits. Per exemple, seria bo conixer si lalumnat s capa de decidir si determinats muntatges elctrics funcionaran o no, o b fer un clcul estimatiu duna mesura: longitud, temps... - Autocorrecci o comprovaci de la predicci: es pretn, a partir dunes prediccions fetes amb anterioritat, que lalumne/a comprovi si es compleixen o no, i que en cas negatiu analitzi el seu error per tal de corregir-lo. Pot ser til tamb plantejar lautocorrecci com una funci ms de lequip, en termes dun debat entre iguals. - Observaci: cal detectar la capacitat dobservaci que lalumnat t davant de situacions i objectes habituals. Sovint, lexcs de familiaritat pot fer que no hagin reparat en algun tret fonamental del seu funcionament, aspecte, color, material, etc. Lavaluaci daquestes capacitats no sha de concentrar noms i exclusivament en els primers dies del curs, sin que s bo fer-la en iniciar nous continguts. Sha de procurar no plantejar-la com a prova de control, sin que la informaci sha dextreure per mitj de les activitats normals de la classe. Al llarg de letapa shan danar plantejant estratgies per avaluar levoluci dels alumnes i les alumnes i lefectivitat duna determinada tcnica daprenentatge plantejada pel professorat. s lavaluaci formativa, que ha de considerar laspecte conceptual, procedimental i actitudinal reflectit en els criteris davaluaci. Conv tenir present, que, dins lrea de Tecnologia, qualsevol activitat daprenentatge pot servir com a activitat davaluaci. En qualsevol cas, s important que lalumne/a sautoavalu i corregeixi els seus treballs i rectifiqui respostes, o b que se senti valorat tamb per la resta de companys i companyes. Lrea de Tecnologia permet que lalumne/a comprovi en tot moment quin s el seu grau dassoliment dels continguts, ja que els pot aplicar en la vida quotidiana, i rectifiqui les seves respostes i interpretacions. Daquesta manera pot aprendre dels propis errors i limitacions. Avaluar lalumnat no ha de ser sinnim de posar trampes per agafar-lo en fals. Savalua per obtenir informaci sobre el grau daprenentatge de lalumne/ a per tal de fer-li conixer la seva situaci respecte als continguts que sespera que assoleixi. Per aix, s important informar-los dels criteris que en cada cas sestableixen per a lavaluaci. La informaci obtinguda serveix tamb per modificar la programaci, si cal, i adequar-la a aquell alumne/a o grup dalumnes que aix ho requereixin. Pel que fa a lavaluaci sumativa, aquesta proporciona informaci del grau dassoliment dels objectius a partir del registre sistemtic dobservacions del procs daprenentatge, dels treballs realitzats per lalumnat i de les proves especfiques que shagin planificat. Organitzaci de laula taller El plantejament curricular de lrea i el tipus dactivitat en qu es deriva requereix un espai fsic i uns mitjans materials de caracterstiques especials que permetin assolir lobjectiu dintegrar teoria i prctica, treball intellectual i treball manual. s, per tant, necessari disposar dun espai diferenciat per a aquesta rea: laula taller, que permeti el desenvolupament continu i, en ocasions, simultani,

10564

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

de la gran varietat dactivitats prpies de lrea. Laula taller de tecnologia es caracteritza per un espai nic i integrat que, per raons prctiques, sorganitza en tres zones: aula, taller i magatzem. A laula, es desenvolupen les activitats netes, com sn les relatives a: exposicions teriques, estudi de problemes i solucions, debats, planificaci, redacci de documents i informes, dibuixos, consultes bibliogrfiques i utilitzaci dels mitjans informtics. Pot ser tamb un espai adequat per a algunes tasques tcniques (anlisi dobjectes o construcci de models) que no impliquin renou, brutcia o puguin causar desperfectes al mobiliari de laula. El taller s la zona destinada a la realitzaci de treballs tcnics que requereixen ls de mquines i eines, algunes daquestes dinstallaci fixa. Com que molts daquests treballs sn sorollosos o polsosos, poden resultar molests per a lactivitat que es pugui estar desenvolupant simultniament a laula. Aix s convenient que els dos espais estiguin separats per un parament insonoritzat i a la vegada transparent, per tal de facilitar el seguiment, per part del professorat, de lactivitat que es realitzi simultniament a les dues zones. El magatzem serveix per guardar els materials i components fungibles, linstrumental delicat i/o perills. Les activitats relacionades amb el manteniment i gesti dels recursos ofereixen possibilitats dinters didctic relacionades amb lordre, la planificaci i lorganitzaci. Ubicaci El tipus dactivitat que es desenvolupa a laula taller comporta un cert nivell de renou, aix s convenient ubicar-la en una zona del centre on les molsties quedin minimitzades i, en qualsevol cas, separades de les aules de msica, audiovisuals i biblioteca. Resulta especialment til laccs a laula des dun espai ampli, sense escalons ni altres impediments arquitectnics, que hi faciliti laccs de materials i maquinria. Es tendr tamb en compte per a la seva ubicaci la necessitat de canalitzacions per a lentrada i la sortida daigua. Equipament Els recursos materials duna aula taller de tecnologia han de respondre als criteris establerts al projecte curricular i a la programaci didctica. Per aix lequipament pot variar duns centres a uns altres. En tot cas, el mobiliari, els recursos didctics i tcnics i les installacions mnimes necessries han de ser les segents. Mobiliari - A la zona daula: * Taules i seients que permetin el treball, individual, en petit i en gran grup, de lalumnat. Les taules poden ser de tipus modular, que permetin diferents agrupacions. * Armaris i/o prestatgeries per a la biblioteca daula. * Es preveur un espai per a les exposicions en gran grup, tant per part del professorat com de lalumnat, que disposi de: taula, pissarra, equipament de projecci, i equipament audiovisual per a lenregistrament i la reproducci dudio i vdeo. * Llocs de treball per a la utilitzaci de lequipament informtic per treballar els continguts relatius a les tecnologies de la informaci, la comunicaci i el control. - A la zona de taller: * Bancs de treball resistents per a operacions de muntatge, desmuntatge, fabricaci i manipulaci en general. Es procurar que la seva superfcie sigui dun material que absorbeixi renous i vibracions i fcilment renovable. * Prestatgeries o armaris per guardar els treballs en perode de realitzaci. * Armaris per guardar mquines porttils, eines i estris delicats. * Plafons per a les eines ds ms com. * Bancades per a la installaci fixa de determinades mquines o equips. * Plafons per a la collocaci dinformacions tcniques dutilitat, tant a laula com al taller: esquemes de procediment, instruccions ds dinstruments o mquines, informaci sobre objectes tecnolgics... - Al magatzem: * Prestatgeries, armaris i conjunts de calaixos classificadors per a lemmagatzematge de materials i components fungibles, delicats o perillosos. Recursos didctics - Fonts dinformaci: * Llibres de text de diferents editorials. * Llibres de contingut tcnic i cientfic adequats a les edats de lalumnat. * Diccionaris tcnics en catal, castell i angls.

* * * * *

Fitxes dinformaci tcnica condensada o resumida. Catlegs comercials. Directoris de subministradors de materials i serveis. Material grfic i audiovisual relacionat amb els continguts programats. Programari informtic relacionat amb els continguts programats.

- Objectes tecnolgics: * Objectes o mquines didctiques que reprodueixen els reals o objectes reals (petits electrodomstics o estris domstics) per facilitar la comprensi de principis cientfics, el funcionament de mquines, mecanismes i sistemes, com tamb les seves aplicacions a situacions reals. * Equips de construcci modular per a la construcci de models o prototipus per dur a la prctica idees de disseny. - Recursos tcnics: * Instruments de mesura de les magnituds ms rellevants: longitud, fora, temperatura i magnituds elctriques bsiques. * Materials ds tcnic de qualitats i dimensions comercials: metalls, fustes, plstics, robes, cartons, adhesius, pintures, perns i claus, components elctrics, electrnics i mecnics, etc. Aquests materials, de tipus fungible, hauran de ser peridicament reposats, segons les necessitats que estableixen les programacions didctiques. * Mquines, equips i eines que permetin treballar amb materials de fusta, metllics i plstics. * Equipament especfic per al desenvolupament dels continguts delectricitat, electrnica, control, robtica i tecnologies de la informaci i la comunicaci. Installacions - Installaci elctrica de corrent altern distribuda per totes les parets de laula, amb preses daccs des de les superfcies de feina. A la zona de taller hi haur dhaver preses de corrent en cada banc de treball i per a cada una de les mquines o els equips de posici fixa. - Lnia o repartidor de corrent continu de baixa tensi (fins a 24 volts) als bancs de treball. - Installaci daigua corrent amb pica i preses daigua freda i calenta. - Installaci de xarxa informtica drea local amb accs telefnic a xarxes. Elements de prevenci de riscos - Elements de protecci personal o collectiva: ulleres, guants, mscares, preses de terra, interruptors magnetotrmics i diferencials, extintors, sortides demergncia i senyalitzaci adient. - Instruccions clares i situades en lloc ben visible sobre laccs i la utilitzaci de determinades mquines i eines, de les quals algunes requeriran la supervisi directa del professorat. - Sistema de renovaci daire, en el cas de no disposar dun espai molt ventilat per a la utilitzaci de dissolvents, pintures i altres activitats que puguin produir gasos txics. - Farmaciola adaptada als riscos ms freqents associats a ls de laula taller (petits talls, cremades lleus, etc.). TICA INTRODUCCI Leducaci moral s una de les finalitats bsiques del sistema educatiu al llarg de totes les etapes, la qual cosa en justifica la dimensi transversal i la consegent inclusi de referncies explcites a actituds i valors morals en cada un dels blocs de continguts de totes les rees de coneixement. La mateixa organitzaci del centre escolar ha de contribuir a crear les condicions i lambient propicis per a la formaci moral mitjanant el foment dhbits de comportament i participaci democrtica en qu domini lexercici efectiu del respecte als drets i llibertats fonamentals i el rebuig de tot tipus de discriminaci. Aquesta omnipresncia de leducaci moral en el sistema educatiu ha provocat que en els debats sobre les reformes curriculars shagi qestionat eventualment lexistncia duna matria especfica que tengui com a objecte lestudi de la vida moral i la reflexi tica. La controvrsia es pot considerar cancellada a partir de la distinci ntida entre els dos significats del mot tica, que, com en qualsevol homnim, es presten a confusi. Aquesta paraula designa, per una banda, la moral entesa com el conjunt de normes, costums, creences i valors que tenen la funci de regular la conducta humana i que sassimilen per mitj de la prctica quotidiana de la convivncia, la imitaci, lexemple, laprovaci i la censura verbals i no verbals. Per altra banda, tica s el terme amb qu es designa la branca de la filosofia que t com a objecte la reflexi crtica

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10565

i sistemtica sobre les normes morals, lanlisi dels valors que donen sentit a la conducta humana i lestudi dels criteris, les raons i les teories que permeten fonamentar racionalment els judicis morals. Ltica s una part de la filosofia prctica que, des dels comenaments de la cultura occidental, sha configurat com un tipus de discurs reflexiu especfic sobre la validesa dels judicis morals referits a les actituds, els sentiments, les normes i els valors que intervenen en lorientaci de lacci humana. En aquest sentit, pressuposa el coneixement de la dimensi moral humana i de les doctrines morals des del punt de vista histric, sociolgic, antropolgic i psicolgic, per els seus continguts no es poden reduir als de les altres disciplines de lrea de les cincies socials que tenen un carcter eminentment descriptiu i explicatiu de les causes del comportament. La reflexi tica, que gira entorn de les qestions sobre el que s una vida bona i dels conceptes de valor, b i deure, sha constitut precisament com a discurs propi quan la validesa de les normes i les actituds, de les quals socupen les cincies socials, sha posat en qesti o ha deixat de ser evident. Lestudi de les diverses concepcions de ltica i dels trets ms generals de la seva histria s aix un poders instrument per a la formaci de la personalitat, en el vessant individual i social, dels alumnes i les alumnes adolescents en un moment cabdal de la maduraci intellectual i moral en qu consoliden la prpia identitat personal. El tractament de ltica com a matria especfica respon a la idea que practicar lenfocament del discurs filosfic sobre els conceptes, els sentiments, les actituds, les normes i els valors morals, pot contribuir al desenvolupament integral dels individus, i s el complement necessari de tota educaci moral que persegueixi la formaci de persones autnomes i crtiques en una societat democrtica. Ltica pot afavorir duna manera decisiva la consecuci dels objectius generals que els alumnes i les alumnes han daconseguir en letapa de leducaci secundria obligatria, com sn la capacitat danlisi dels valors que regeixen el funcionament de les societats, el discerniment dels deures i drets dels ciutadans, el coneixement i la valoraci crtica de les creences, les actituds i els valors del patrimoni cultural propi i ladopci dactituds de respecte i solidaritat. La reflexi tica, ms enll de fer saber quina s la conducta que la societat espera dels/de les alumnes, els estimula a pensar pel seu compte i a adoptar judicis i actituds personals perqu siguin conscientment responsables i autnoms en la seva acci individual, i persones creatives i solidries en la construcci duna societat ms justa. Lexistncia de ltica com una matria independent en el currculum est justificada per la necessitat que en una societat que pretn, com la nostra, consolidar la democrcia, lensenyament no sigui una simple transmissi de normes i valors, sin que proporcioni a lalumnat els instruments conceptuals i metodolgics per reflexionar crticament i sistemtica sobre els valors i les normes bsiques del patrimoni cultural llegat per la histria, perqu siguin capaos de pensar per ells mateixos i decidir de manera responsable sobre la mena de persona que volen ser i el tipus de societat que volen contribuir a construir. Les Illes Balears tenen una tradici cultural que es pot remuntar a les petjades que hi deixaren els primitius pobladors talaitics i a les reminiscncies dels conqueridors romans o araboberbers, per que entronca directament a partir de les conquestes de Mallorca (1229), dEivissa i Formentera (1235) i de Menorca (1287), amb les arrels catalanes dels seus repobladors i la seva tradici de respecte. No sha doblidar que, un segle i mig abans de lexistncia de la Carta Magna anglesa, els Usatges catalans de 1060 posen els fonaments dun edifici que, quan s completat al segle XII, constitueix la primera ordenaci democrtica dEuropa; ni que la instituci el 1283 de les Corts Catalanes, on hi ha representaci de tots els estaments socials, s anterior en uns quants anys a la creaci del primer parlament angls. Catal de Mallorca s Ramon Llull, el primer pensador de la civilitzaci europea que escriu obres filosfiques en llengua no llatina; pensador de frontera, en un territori, llavors com avui, de frontera, pretenia convncer no per arguments dautoritat, sin per raons necessries. La decisi destablir ltica com a matria especfica en el quart curs de leducaci secundria obligatria no pot obviar la connexi evident amb lrea de Cincies socials, en el currculum de la qual figura, a ms dels apartats referits a les societats i als processos histrics, altres de dedicats a la consideraci de les creences, les religions i els valors morals en les societats del mn i a les transformacions socials ms recents en la societat de les Illes Balears, com sn el trencament de la societat tradicional illenca i la formaci de nous models socials. Les transformacions suscitades pel creixement econmic basat en el turisme de masses han comportat la prdua dels valors culturals propis i lagreujament o aparici de nous problemes com laccelerada destrucci del territori, el retrocs de la llengua prpia, els canvis en el mercat de treball, la integraci dels immigrants, laugment de les desigualtats econmiques, la marginaci, la drogoaddicci, etc. Aquesta situaci complexa s el marc social que ha de servir de punt de referncia en la concreci del currculum dtica, que, com sha apuntat ms amunt, no pot negligir que la societat de les Illes Balears sha constitut histricament, malgrat lintent dassimilaci centralista que comena en el segle XVIII amb els decrets de Nova Planta, com una comunitat homogenetzada per la cultura i la llengua catalanes, on es troben tamb elements poltics, econmics, socials i culturals diversos que han condicionat la convivncia,

no sempre del tot pacfica, entre persones de diferent origen, creences i costums. El desenvolupament histric de les ideologies ha anat sedimentant en la nostra cultura diversos estrats de creences que han passat a constituir la complexa personalitat moral dels individus illencs en el context de la cultura europea occidental, que, a ms a ms, est actualment en procs de globalitzaci. Els problemes i conflictes resultants daquesta situaci, tant els actuals com els que formen part de la memria histrica, haurien de ser temes preferents de la reflexi tica per fer efectiva leducaci per a la llibertat, el respecte, la solidaritat, la convivncia i la pau, que demana el sistema educatiu duna societat democrtica i axiolgicament plural. Lalumnat del final daquesta etapa, format per adolescents de 15 i 16 anys, viu un moment especialment crtic quant a la formaci de la prpia identitat, que incidir poderosament en el posterior desenvolupament com a estudiants i com a persones. Experimenta en el propi cos les novetats biolgiques de la pubertat i els corresponents canvis psquics caracterstics de ladolescncia. Per altra banda, es troba amb la necessitat de situar-se respecte de les normes i dels valors transmesos per la famlia, lescola, el grup diguals i els mitjans de comunicaci. Durant aquests anys la seva definici social s confusa i, sovint en una mar de dubtes, dincertesa i exaltaci emocional, ladolescent lluita per assumir un nou rol que ja no s infantil i no s encara dadult. En aquest procs de transici, hi juga un paper decisiu el fet de descobrir que el respecte als codis de conducta dels adults pot ser una causa de frustracions i sofriments que es podrien evitar fent canvis concrets en la prctica individual o social. Aix sorgeix lactitud inconformista i rebel que porta a qestionar tota autoritat, cosa que, en principi, s un fet vital i saludable per al desenvolupament personal. La reflexi sobre els aspectes socials, morals i poltics no s prou valorada i estimulada socialment tal volta perqu es considera perillosa per a lordre social existent, i la major part dels adults t dificultats per comprendre i acceptar aquesta actitud contestatria dels adolescents i tampoc no t clar all que cal esperar-ne. Aquesta situaci vital, acompanyada de perplexitats i inquietuds, s tan propcia a la reflexi tica que no debades es diu de ladolescncia que s ledat de la filosofia. La preocupaci pel problema del sentit de la vida i lacci humanes, el major domini del raonament lgic i linters ms gran per les relacions personals i els aspectes socials de la conducta, sn aspectes psicolgics que fan possible i desitjable una reflexi acurada sobre els problemes morals. Aix, lexistncia duna matria especfica que no tan sols parteixi del reconeixement del dret de tots els membres de la comunitat a criticar les normes i les prctiques existents i de proposar-ne de noves, sin que estimuli aquesta crtica des del rigor del raonament lgic i per mitj de la discussi i el dileg, sembla ms que justificada. Des del punt de vista de levoluci cognitiva, el que caracteritza ladolescncia s laparici del pensament formal, que capacita per a labstracci i el maneig dhiptesis i, pel que fa a la formaci de la conscincia i la construcci del judici moral, la superaci del nivell preconvencional, en qu domina lobedincia incondicional a les normes orientada a evitar simplement el cstig i el rebuig social. La majoria dels/de les adolescents assoleixen el nivell convencional, que culmina en lacceptaci de regles, normes o convencions que sentenen com a resultat de lelaboraci conjunta de la societat i que, consegentment, garanteixen el b com. El judici moral es deslliga cada vegada ms de lorientaci heternoma en situacions concretes i passa a fonamentar-se en principis generals que permeten resoldre, duna manera autnoma, problemes ms complexos sobre la base de criteris morals i filosfics. No tots els adolescents, ni tampoc totes les persones adultes, arriben al nivell postconvencional propi de lautonomia moral, i en molts casos sobserven algunes tendncies prpies destadis anteriors, com sn la consideraci de les normes com una constricci de la llibertat, la creena en lexistncia duna naturalesa humana que impossibilita la modificaci del comportament, com tamb la ignorncia de la socialitzaci com a funci conformadora de la moral individual, la confusi entre relativisme cultural i axiolgic, la tendncia a donar explicacions simplistes a problemes complexos, ignorant la multicausalitat tpica dels fets socials, la confusi entre tica i moral, etc. Per aix la principal contribuci de la matria ha de consistir a facilitar i consolidar un major grau de desenvolupament moral de lalumnat. Lluny de voler ofegar linconformisme i de pretendre, simplement, corregir com a errors les confusions i contradiccions prpies de ladolescncia, lacci pedaggica a les aules dtica hauria destar orientada a estimular lalumnat a pensar per si mateix oferint-li un espai on les experincies compartides daprenentatge lajudin a construir judicis morals duna manera autnoma i argumentada. Els temes de reflexi tica, per altra banda, si sha daconseguir un aprenentatge significatiu, no poden estar allunyats de les experincies viscudes pels alumnes i les alumnes. En aquest sentit, shan de privilegiar els aspectes caracterstics que conformen la identitat del poble de cada una de les Illes i del conjunt de les Balears i de la seva rea cultural com el necessari marc de referncia per al coneixement daltres pobles i cultures. En tot cas, laplicaci destratgies daprenentatge centrades en el dileg, on lalumnat s el protagonista, poden ser especialment efectives per accedir als problemes complexos derivats de lactual procs de globalitzaci, la irrupci de la multiculturalitat com a fet quotidi, el creixent problema mediambiental, el poder dels grans sistemes

10566

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

de difusi de la informaci, els canvis en el mercat de treball i en el mateix carcter del treball, en les relacions sexuals i familiars, el drama de la pobresa i lexclusi social, etc. En aquestes qestions els alumnes i les alumnes necessiten ms educadors/es que els acompanyin en les seves reflexions, i no guies o tuteles que els dirigeixin i adoctrinin sobre les noves realitats que els adults mateixos han de repensar. Sn evidents les connexions de lrea dtica amb la majoria dels continguts transversals, per la qual cosa la seva contribuci al desenvolupament daquests s especialment significativa. El que s especfic daquesta matria s precisament la reflexi crtica sobre els principis i criteris que fonamenten leducaci moral i cvica, democrtica, dels drets humans, intercultural, per la pau, per la igualtat doportunitats, leducaci sexual, leducaci per la salut, pel consum, leducaci viria i leducaci ambiental i per la construcci europea. No hi ha cap daquests temes, per tant, que no hagi estat considerat en alguna secci del bloc de continguts. El currculum de lrea dtica per al quart curs de leducaci secundria obligatria ha estat concebut dacord amb aquests criteris i es concreta en la formulaci dels objectius, continguts i criteris davaluaci. Els objectius expressen les capacitats que lalumnat ha dhaver assolit en finalitzar letapa a travs del procs densenyament i aprenentatge dels continguts formatius. Els continguts desenvolupen les capacitats indicades en els objectius i es presenten estructurats en tres apartats (conceptes, procediments i actituds), tot i que aquesta separaci, i lordre en qu es presenten, responen ms a la claredat de lexposici que no a criteris pedaggics. Els continguts conceptuals es refereixen als fets i als conceptes bsics que sn pertinents per al coneixement i la comprensi intellectual de les qestions morals. Els continguts procedimentals suposen la prctica duna metodologia activa que facilita el procs de laprenentatge significatiu i permet a lalumnat elaborar o reelaborar la seva prpia visi dels problemes. Especialment significatius sn els procediments destinats a la construcci compartida de judicis morals autnoms i argumentats en dileg, discussi o debat en una classe constituda en comunitat de recerca. Els continguts actitudinals inclouen els sentiments, normes i disposicions, segons els quals es valoren objectes, accions, individus, collectivitats, grups o institucions, i orienten de manera permanent la conducta vers la consecuci duns determinats objectius o ideals. En el camp de ltica shan de destacar les actituds que afavoreixen la sensibilitat envers els problemes morals, el respecte per les creences, valoracions i normes daltres persones, societats o cultures, la solidaritat i el respecte pels drets humans, i la disposici al dileg com a forma racional de resoldre els problemes i conflictes interpersonals, socials, poltics i morals. Els criteris davaluaci permeten definir el grau daprenentatge de les capacitats determinades en els objectius i concretades en els continguts que lalumnat ha dhaver assolit en acabar letapa. OBJECTIUS Lensenyament de ltica en letapa de leducaci secundria ha de tenir com a objectiu desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats segents: 1. Conixer i comprendre els trets especfics de la moralitat humana en la seva prctica individual i social, valorant el significat de la dignitat personal, la llibertat i lautonomia moral en tots els ssers humans. 2. Reconixer i analitzar problemes morals i interessar-se tant en els que afecten la prpia situaci individual o collectiva, en lmbit local, com els que tenen abast universal, a partir de la utilitzaci crtica de la informaci i de laplicaci dels conceptes i procediments propis de la reflexi tica. 3. Conixer la gnesi i la historicitat dels valors i les normes morals, situarlos en el corresponent context poltic i social, i entendre el procs de formaci del subjecte moral en el marc de les pautes i institucions de les societats, perqu es valorin els esforos realitzats al llarg del temps per la consecuci dels ideals de la justcia, la llibertat, la pau i la felicitat. 4. Identificar i apreciar els valors morals que es poden considerar universalment com a desitjables i la seva plasmaci en els principals projectes tics contemporanis i, especialment en els drets humans com a conquesta irrenunciable de la humanitat i condici necessria per a la pau, de manera que denuncin les situacions discriminatries o injustes i es mostrin solidaris amb els pobles, grups socials i persones privades dels seus drets o dels recursos econmics necessaris per a una vida digna. 5. Comprendre el pluralisme de les societats contempornies, especialment de les que semmarquen dins de lespai cultural europeu, identificant les raons en qu es basen els distints plantejaments que hi conviuen, tot adoptant una actitud de respecte per les opcions tiques i els projectes morals diferents dels propis a la vegada que sassumeix de manera responsable el rebuig dels intents de justificaci de les discriminacions per ra de naixement, sexe, raa, llengua, creences o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. 6. Identificar i analitzar les diferents formes dorganitzaci poltica de les societats actuals, sobretot el sistema democrtic i lestat social de dret, valorant-

ne crticament les realitzacions, les deficincies i lhoritz tic de recerca insistent de la justcia, i reconeixent la vinculaci entre el gaudi dels drets personals i el respecte pels drets de les altres persones. 7. Conixer els trets bsics dalgunes teories tiques i aplicar-les a la fonamentaci dels judicis morals, utilitzant els procediments especfics de la reflexi filosfica i entenent que en largumentaci moral sn possibles fonamentacions diferents i eventualment contraposades. 8. Desenvolupar les actituds i els hbits propis del treball en grup valorant el dileg com a mitj per superar prejudicis i posicions dogmtiques i com a procediment privilegiat per a una recerca tica que afavoreixi el respecte mutu i la cooperaci, donant raons que justifiquin les afirmacions prpies i demanant als altres que justifiquin les seves. 9. Ser conscient del procs de creaci dels propis principis i valors morals i aconseguir un major grau dautonomia, adoptant progressivament hbits de conducta moral dacord amb aquests principis, com tamb estimular una autoimatge positiva i una autoestima adequada a les capacitats i actituds de cada alumne/a. 10. Participar de manera racional i constructiva en les activitats de classe, individualment o en grup, tractant de comprendre i assumir les tesis i les actituds tiques dels altres en un clima de dileg i tolerncia positiva. CONTINGUTS Els continguts sorganitzen en quatre blocs cada un dels quals es presenta desenvolupat en tres apartats (conceptes, procediments i actituds), que poden servir de referncia per al desenvolupament de les programacions per part del professorat. En cada un dels blocs shan de desenvolupar un mnim de dues unitats didctiques. En cada cas sindica quin s el mnim dels continguts que shan de treballar preceptivament. Aquesta organitzaci dels continguts respon al propsit de concretar el que sha densenyar per assolir els objectius esmentats a la secci anterior. Les finalitats generals de letapa educativa i les caracterstiques especfiques de ltica delimiten lmbit de continguts pel que fa als conceptes, procediments i actituds. A causa de consideracions relacionades amb la propedutica i a linters que poden suscitar en lalumnat, sha considerat convenient que el currculum de lrea dtica parteixi de la discussi dalguns dels principals problemes morals del nostre temps. PROBLEMES MORALS DEL NOSTRE TEMPS La reflexi tica, si es vol que condueixi a un aprenentatge significatiu, ha de versar sobre aspectes concrets de problemes morals contemporanis a labast de la comprensi de lalumnat adolescent. En aquest bloc de continguts es presenta una selecci dels que se solen considerar els principals problemes, per excepte en el cas dels inclosos al primer apartat, que shan de tractar necessriament i que han de constituir una unitat didctica, no sha dentendre que en el procs densenyament shagi de seguir lordre en qu es presenten, ja que no respon a criteris pedaggics o valoratius, i no s imprescindible, ni sembla raonable, abordar tots els continguts amb pretensions dexhaustivitat, sin que ms aviat s aconsellable que sincorporin a la programaci de la matria aquells aspectes que interessen i afecten ms directament lalumnat. s del context social de les Illes Balears que shauria de partir per estudiar les situacions dinjustcia i desigualtat econmica, de marginaci i discriminaci basada en diferncies culturals, econmiques, sexuals, religioses, etc. Conceptes 1. Desigualtats, marginalitat, exclusi social i discriminacions per ra de raa, creences, religi o aconfesionalitat, llengua, cultura, sexe o altres condicions personals. 2. El fonamentalisme i les seves manifestacions. 3. Violncia social, domstica i estructural. Guerra i armamentisme. 4. El conflicte nord/sud. 5. Consumisme i manipulaci per part de la publicitat i la propaganda. 6. Les relacions sser hum / naturalesa: Destrucci del medi ambient. Drets dels animals. 7. La vida quotidiana: treball i atur, transformacions de la intimitat, relacions personals amor i amistat, relacions sexuals, addicions, mort a la carretera. 8. Reptes derivats dels avenos cientfics i tcnics. Manipulaci gentica: la biotica. Procediments 1. Registre i anlisi dinformacions de premsa o documents audiovisuals sobre els diversos tipus de discriminacions. 2. Entrevistes a persones que treballin en organitzacions no governamentals o en organismes oficials que es dediquen a palliar la marginalitat o lexclusi

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10567

social a les Illes Balears. 3. Comentari dalguna can que denunci la guerra o enalteixi la pau. 4. Elaboraci dinformes sobre algun conflicte que ha originat violncia i exposici oral de les conclusions que se nhan extret. 5. Anlisi i resoluci de dilemes morals i conflictes de valors presents en la vida pblica i privada. 6. Debat sobre el problema moral del nostre temps que lalumnat consideri ms important. 7. Dramatitzaci de situacions conflictives i realitzaci dexercicis de roleplaying per facilitar la comprensi de lexistncia de distintes perspectives i la seva relaci amb un context social. 8. Preparaci de murals per fer una exposici sobre la destrucci del medi ambient i les mesures que es proposen per aconseguir un desenvolupament sostenible. Actituds

2. Curiositat per conixer els fonaments de lestat de dret, lestat social i lestat del benestar. 3. Convicci que les lleis sn necessries per a la convivncia. 4. Sensibilitat envers les implicacions morals de lecologisme, del pacifisme i valoraci dels projectes per lemancipaci de la dona. 5. Curiositat per conixer les creences, les actituds i els valors subjacents en tota cultura. 6. Apreciaci de la multiculturalitat com a forma denriquiment cultural. Respecte pels principis i valors morals de cultures distintes de la prpia. 7. Rebuig de tota forma dopressi social, poltica i econmica. 8. Apreciaci dels drets i les llibertats com una conquesta que ha suposat a les generacions anteriors lluites llargues i costoses. 9. Solidaritat amb les persones i els pobles que sofreixen una persecuci injusta. Participaci en accions solidries dalguna organitzaci que propugni un projecte tic. LA RACIONALITAT I LESTRUCTURA DE LA VIDA MORAL

1. Sensibilitat davant els problemes generats per la injustcia, la desigualtat, la marginaci o la discriminaci negativa. 2. Actitud crtica davant landrocentrisme, letnocentrisme, el racisme i la xenofbia. 3. Respecte per les opcions morals, poltiques o religioses distintes de les prpies emmarcades dins el respecte pels drets humans. 4. Valoraci de la solidaritat i el dileg com a actituds propiciadores de la pau i la no-violncia. 5. Inters per conixer i aplicar les mesures per fer una Terra ms habitable. 6. Comprensi i reconeixement del dret a la intimitat. 7. Apreciaci del valor intrnsec del dileg com a manifestaci i prova de racionalitat. LA DEMOCRCIA COM A MBIT DELS PROJECTES TICS CONTEMPORANIS Lestudi dels problemes morals contemporanis ms importants shauria de relacionar amb els projectes tics que en lactualitat proposen solucions respectuoses amb la dignitat i la felicitat de totes les persones i especialment els drets humans. El tractament dels drets humans ha de constituir el nucli duna unitat didctica que sha de treballar necessriament. Sn especialment valuosos per al tractament dels continguts daquest bloc els estudis realitzats per organismes i institucions diversos que donen informaci sobre els factors determinants dels principals problemes morals del temps actual, a la vegada que promouen projectes per solucionar-los. Tant o ms aprofitables sn les aportacions de programes dinvestigaci pedaggica dins lmbit de leducaci per la pau, leducaci intercultural, leducaci pel consum, per la conservaci del medi ambient, per la igualtat entre els sexes, dels quals hi ha interessants exemples daplicaci a les Illes Balears. Conceptes 1. Els drets humans. 2. Democratitzaci i emancipaci econmica, social i poltica. 3. Lautoritat. 4. La justcia. Legalitat i legitimitat. La desobedincia legtima. 5. El pacifisme, lecologisme, el feminisme. 6. Multiculturalitat, interculturalisme i construcci europea. 7.Les ONG i el voluntariat. Procediments 1. Lectura comprensiva de larticulat de la Declaraci dels Drets Humans i classificaci dels drets segons diversos criteris. 2. Recerca dinformaci a la premsa o a Internet sobre projectes tics com els de la UNESCO, Amnistia Internacional, Greenpeace o SOS racisme i altres ONG. 3. Comparaci de diverses iniciatives a favor de la pau. 4. Debat sobre els principis en qu es basa ltica ambiental. 5. Anlisi del feminisme i de la conquesta del nou paper social de les dones. 6. Preparaci de murals on figurin aspectes multiculturals o interculturals en la societat de les Illes Balears. 7. Resum i comentari dalguna pellcula o document audiovisual que exposi la lluita dun poble per les llibertats democrtiques i per lemancipaci econmica, social o poltica. Actituds 1. Inters per conixer accions a favor de la pau, la no-violncia i el respecte als drets humans.

Aquest bloc presenta el carcter dintroducci a la problemtica especfica de la reflexi filosfica sobre la vida moral. A ms dincloure els conceptes bsics necessaris per a lulterior desenvolupament dels altres blocs de continguts, indica els procediments ms elementals que lalumnat ha dassimilar, a la vegada que assenyala actituds adients per adquirir o potenciar lesperit crtic, la sensibilitat envers els problemes morals i el rigor en el raonament. El bloc incorpora el problema de la pluralitat dels valors i codis morals a partir de lanlisi dels contexts histrics i socials en qu tenen o tenien vigncia. Amb aquest enfocament, la reflexi sobre la gnesi i la historicitat de la moral inclou la consideraci dels fets religiosos i la connexi daquests amb creences, valors i conductes adquirits socialment. Lexamen de la formaci de la personalitat moral de lindividu, a ms de tenir la funci de facilitar la capacitat de posar-se en el lloc daltres persones per comprendre i respectar els diferents punts de vista sobre els valors, pot conduir a ladquisici duna major autonomia. En qualsevol cas se cerca superar el dogmatisme i el relativisme ingenus i fer compatibles el respecte envers els principis i valors morals no compartits amb la defensa dels valors propis duna societat democrtica i el consegent rebuig de les situacions de violncia, coacci i abs de la fora fsica o psquica per a la subjecci a normes morals. Conceptes 1. Acci, hbit, costum, valor i norma. 2. Normes socials, jurdiques i morals. 3. Caracterstiques del fet moral. 4. Moral, immoral i amoral com a adjectius. 5. Heteronomia i autonomia moral: la formaci de la personalitat moral de lindividu en el context social. 6. Judici i argumentaci moral. 7. Pluralisme moral i relativisme. 8. tica com a filosofia moral. Racionalitat i tica. Procediments 1. Anlisi del procs de realitzaci duna acci conscient, voluntria i lliure. 2. Recopilaci i classificaci de normes, segons que siguin socials, jurdiques o morals. 3. Utilitzaci dinformacions de premsa per a la identificaci i caracteritzaci dels fets morals per detectar els valors implcits o explcits que contenen aquestes informacions. 4. Recerca dels significats dels termes moral i tica en diccionaris, enciclopdies, llibres de text o altres fonts de consulta. 5. Identificaci de valors en documents periodstics, literaris, grfics, artstics, etc. 6. Indagaci de les diverses formes lingstiques en qu sexpressen els judicis morals. 7. Construcci dargumentacions morals i debat sobre la seva validesa. Discussi de dilemes morals amb la finalitat de posar de relleu els diversos graus dautonomia. 8. Comparaci entre el punt de vista moral i el punt de vista tic. Actituds 1. Atenci als aspectes afectius de lacci moral. 2. Inters per comprendre el sentit de les instncies normatives. 3. Sensibilitat envers la complexitat de les situacions morals. 4. Reconeixement del fet que les normes sn necessries, fins i tot per jugar i divertir-se. 5. Convicci que les lleis sn necessries per a la convivncia.

10568

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

6. Rigor en lexpressi de judicis i argumentacions morals. 7. Valoraci de la reflexi tica. TEORIES TIQUES Un currculum de lrea dtica seria incomplet si no inclogus en els seus continguts les tesis fonamentals de les principals teories que al llarg del temps han donat una resposta lcida i coherent als problemes morals i que, per aix mateix, han esdevingut clssiques. El repertori daquestes teories no sha dentendre com una relaci de temes, sin com un conjunt de conceptes operatius que dalguna manera haurien destar presents en lorganitzaci i seqenciaci dunitats didctiques que el professorat ha de fer en la programaci de la matria, per ser necessari construir una unitat didctica dedicada a aclarir el paper de ltica com a teoria de la vida moral. En aquest bloc, ms que en cap dels altres, hi ha el perill de privilegiar els continguts conceptuals en detriment dels procedimentals i actitudinals, per la qual cosa s pertinent observar que, ms que dur a terme un estudi histric de les diverses teories, ser convenient posar de manifest els diferents models de raonament i de propostes morals que shan donat en relaci amb lelecci i la justificaci daccions. Conceptes 1. La fonamentaci de la vida moral. 2. tiques dels fins: hedonisme, utilitarisme i eudemonisme. 3. tica del deure. 4. Nihilisme. 5. tica comunicativa. Procediments 1. Lectura, interpretaci i comentari de textos on sexposi alguna teoria tica. 2. Plantejament de preguntes sobre els principals conceptes dalguna teoria tica i planificaci destratgies per trobar una resposta adequada. 3. Mapa conceptual on es relacionin les principals nocions dalguna teoria tica. 4. Preparaci i realitzaci de frums o debats sobre alguna de les teories tiques. 5. Dramatitzaci de dilegs entre posicions tiques contraposades a fi dextreuren les conclusions pertinents. 6. Integraci en una sntesi global de carcter tic de diverses posicions morals enfront de qestions problemtiques dactualitat. Actituds 1. Inters per lanlisi dels diversos punts de vista de diferents teories tiques. 2. Adopci duna actitud oberta i receptiva envers perspectives diferents en el plantejament, lanlisi i la resoluci de problemes morals. 3. Valoraci de largumentaci racional com a criteri de validesa dels judicis morals. 4. Actitud crtica enfront de teories tiques contraposades o incompatibles entre si. 5. Comproms en la defensa argumentada dalgun principi moral. 6. Rigor en lexposici de judicis o arguments morals. CONTINGUTS TRANSVERSALS Els continguts transversals que, com ja sha assenyalat, han de ser tractats obligatriament en totes les rees, tenen en lmbit de ltica un espai per a la reflexi sistemtica. Leducaci moral s objecte de reflexi crtica al tercer bloc, dedicat a lestudi de la racionalitat i de lestructura de la vida moral, a lapartat que fa referncia a la formaci de la personalitat moral de lindividu en el context social. Leducaci cvica, entesa com a instrucci del ciutad en el coneixement dels seus drets i deures i en els rudiments del funcionament del sistema poltic i de les seves alternatives, est vinculada a leducaci moral, ja que a partir daquests coneixements sha de predisposar lalumnat a extreuren les conseqncies que sen deriven per a la vida prctica. La distinci entre normes socials, jurdiques i morals, recollida al tercer bloc, la referncia als principals problemes morals del nostre temps i als principals projectes tics contemporanis que es desenvolupen als blocs 1 i 2, han de ser utilitzats amb vista a la instrucci que sha esmentat, que ha dincloure el coneixement prctic dels procediments de participaci social i poltica, per sobretot han de procurar el desenvolupament dactituds cviques. Leducaci viria Sha de considerar una part ms de leducaci cvica, duna educaci per

la convivncia. A ms dexigir el coneixement de les normes de trnsit, necessries tant per als vianants i per als usuaris dels transports pblics com per als conductors de bicicletes i ciclomotors, papers que freqentment duu a terme lalumnat, implica desenvolupar actituds de responsabilitat, respecte als altres i prudncia. Al bloc 1, sota lepgraf Mort a la carretera, sha previst el tractament del trnsit viari com una situaci generadora de riscos que cal aprendre a evitar. Educaci per la construcci europea: Leducaci cvica sha dentendre avui necessriament lligada al procs dassumpci progressiva de la ciutadania europea amb els valors, drets i obligacions que comporta. Sha previst al bloc 2, dedicat a la democrcia com a mbit dels projectes tics contemporanis, tractar explcitament la qesti del projecte europeu. Pel fet de no limitar-se als aspectes informatius, ja que necessriament ha dintegrar continguts conceptuals procedimentals i actitudinals, leducaci pels drets humans, que ha dimpregnar tota la prctica educativa, trobar en aquesta matria lmbit adequat per al treball sistemtic entorn de les declaracions fonamentals, del coneixement de les diverses generacions dels drets, la situaci actual respecte al seu compliment, etc., tal com sha previst dins el bloc 2, corresponent als projectes tics contemporanis. Leducaci intercultural Pretn fomentar el pluralisme cultural, s a dir, el respecte i lestima mtua entre grups de diferents tnies o cultures. Es basa en els valors democrtics de lantiracisme i el pluralisme cultural. Les actituds racistes solen estar latents en el si dels grups tnicament homogenis, i s en les situacions multiculturals on es posen de manifest. Per educar en lantiracisme cal fer comprendre les arrels histriques i psicolgiques del racisme i la xenofbia, per ensenyar, sobretot, a oposar-shi, desenvolupant actituds antiracistes. Per desenvolupar una educaci intercultural s necessari, en primer lloc, fer entendre els propis orgens, perqu es tengui clara la prpia identitat; per conixer i entendre la prpia cultura no basta, s necessari tamb conixer i comprendre les cultures dels altres i els valors que comporten, descobrint aquells valors universals que ens sn comuns i respectant els que no es comparteixen. Si la realitat multicultural de la nostra societat no pot ser una coartada per dur a terme lassimilaci de la cultura tradicional de les Illes Balears per cultures foranes, ni una excusa per tractar darraconar la prpia llengua, el manteniment de la nostra identitat sha de dur a terme fent-lo compatible amb el respecte daltres arrels culturals minoritries. Tant lestudi daquests problemes com el dels projectes que es proposen com a alternativa, han estat recollits dins dels continguts, tant conceptuals com actitudinals, dels blocs 1 i 2 en plantejar la qesti de les discriminacions com a problema moral i en fer referncia directa a linterculturalisme com a projecte tic. Leducaci per la pau Suposa no sols el desenvolupament dactituds de rebuig de la guerra (pau negativa), sin el reconeixement de lexistncia de diferncies, injustcies, abusos de poder i conflictes. Suposa laprenentatge de procediments per a la soluci pacfica daquestes situacions. Sha de centrar en els valors de justcia, respecte, i pau (positiva). Igual que en el cas de leducaci moral i cvica, leducaci per la pau, a ms dun tractament transversal, planteja la necessitat dun ambient cmode que no saconsegueix sin transformant lescola en una comunitat justa. Al bloc 1, dedicat als problemes morals del nostre temps es preveu tractar la qesti de la violncia, larmamentisme i la guerra, com tamb situacions dinjustcia que sn generadores de conflictes que poden desembocar en enfrontaments violents, i es pretn que entorn daquestes qestions es generin actituds de predisposici pel dileg i de valoraci del respecte i la solidaritat. Dins del bloc dedicat als principals problemes contemporanis hi ha lloc per a una reflexi sobre el pacifisme, ocasi immillorable per fer veure que aquest moviment condueix no sols a una presa de posici i un comproms respecte als grans conflictes internacionals, sin que s una guia per a la prctica quotidiana. Amb leducaci per la salut Entesa aquesta com un estat de benestar fsic, psquic i social, es relaciona la referncia a les addicions, inclosa dins del bloc dedicat als problemes morals del nostre temps, que ha de ser una ocasi perqu lalumnat cobri conscincia de conductes que poden implicar riscos per a la salut i perqu valori la importncia devitar-les. Aix mateix la idea de salut com quelcom ms que labsncia de malalties es pot desenvolupar amb la referncia a la salut com un dels drets humans. Lapartat dedicat a la biotica en relaci amb els problemes que plantegen els avenos cientfics i tcnics ser til per desenvolupar aspectes que transcendeixen els individuals i apunten a responsabilitats socials i collectives. Lapartat dedicat a les relacions sexuals dins del bloc de problemes morals contemporanis est pensat per contribuir a leducaci sexual, que no es pot entendre com a mera informaci sobre els aspectes biolgics ni anar nicament enfocada a la prevenci de les conductes de risc, sin que ha de partir de la vivncia del sexe com una vessant bsica de la persona, que ha de ser cultivada

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10569

i desenvolupada tamb en els seus aspectes afectius, emocionals, comunicatius i socials. Leducaci per la igualtat doportunitats consisteix en un enfocament de lensenyament encaminat a corregir les desigualtats encara presents socialment, que ha dimpregnar tota la prctica docent, per que en aquesta matria pot trobar un espai privilegiat, perqu lalumnat identifiqui situacions en les quals es produeixen discriminacions per ra de sexe, tnia o altres motius, com es planteja de manera directa dins el bloc 1, corresponent als problemes morals. Lestudi de les teories tiques que donen prioritat al valor de ser abans que al valor de tenir, plantejat al bloc 4, com tamb els procediments danlisi dels processos de decisi racional vinculats a la realitzaci dels actes humans que es proposen al bloc 1, poden constituir una bona base per abordar leducaci del consumidor. Al bloc 1, sha previst abordar directament la qesti a lapartat dedicat al consumisme i a la manipulaci per la publicitat. Leducaci ambiental Pretn fer prendre conscincia de lentorn global i dels seus problemes, proporcionar coneixements sobre el medi ambient com un sistema complex dinteraccions mltiples en frgil equilibri, ajudar a adquirir, a ms dun inters profund pel medi ambient, nous valors que substitueixin els que justifiquen una explotaci insostenible del medi, aptituds per a la resoluci de problemes ambientals i una actitud de responsabilitat i de participaci. Sha previst dedicar, dins del bloc 1, un apartat dedicat al problema de les relacions de lsser hum amb la naturalesa i de la destrucci del medi ambient, com tamb es planteja tractar lecologisme com un projecte tic contemporani. Per com la resta de continguts transversals, leducaci ambiental s susceptible dun tractament de transversalitat interdisciplinari, s a dir, que s possible construir una programaci que abordi els conceptes i tracti de desenvolupar procediments com s ara el de la resoluci de problemes i actituds o valors propis de leducaci ambiental en moments molt diversos del curs. Formaci professional de base Com que ltica s una part de la filosofia, s clar que lensenyament daquesta ha de pretendre ensenyar a pensar autnomament sobre els problemes morals, per a ms de la funci propedutica que aix suposa, sha de considerar necessriament el paper important que aquesta matria pot fer en la perspectiva duna formaci professional de base. Una part de lalumnat, en finalitzar lESO, sincorpora al mn laboral, avui en contnua mobilitat, per a la inserci en el qual s necessari, a ms dhaver desenvolupat la capacitat daprendre a aprendre, tamb haver adquirit competncies per al treball en equip eventualment en situacions multitniques, la capacitat de comprensi de laltre, la percepci de les interdependncies, la preparaci per resoldre conflictes de convivncia i la disposici favorable a respectar les normes deontolgiques prpies de cada professi. Criteris davaluaci 1. Descriure, expressant amb claredat els trets propis de la moralitat humana i els conceptes bsics de lestructura moral dels ssers humans, com sn la dignitat personal, la norma, la conscincia, el valor, el deure i la responsabilitat moral. Aquest criteri pretn determinar que lalumnat s conscient del punt de vista propi de la moral i capa de comprendre els conceptes que fonamenten lestructura de la moralitat humana. 2. Confeccionar informes i participar en debats sobre qestions moralment problemtiques, especialment aquelles en qu es manifesten posicions culturals i tiques diferents o contraposades, utilitzant amb rigor i esperit crtic la informaci obtinguda de diverses fonts i expressant les prpies conclusions duna manera organitzada, intelligible i raonada. Aquest criteri t lobjectiu de garantir que els alumnes i les alumnes siguin sensibles als problemes morals i comprovar si els enfoquen amb rigor i amb actituds tolerants i solidries. 3. Cercar, seleccionar, descriure i avaluar alguns aspectes del procs de formaci de la moralitat al llarg de diferents poques histriques, tot analitzant les condicions i els contextos socials i poltics que en possibilitaren els canvis ms significatius. Amb aquest criteri es pretn verificar si sha comprs el carcter historicosocial dels valors i normes morals, la seva relaci amb les institucions poltiques i socials, i la connexi amb les idees ms generals sobre la naturalesa humana. 4. Explicar la Declaraci universal dels drets humans i altres documents que amplien laplicaci daquests drets, valorant-los com a sntesi dels valors morals que, basant-se en la dignitat humana, promouen la llibertat, la pau, la solidaritat i la justcia, i descriure situacions de persones, grups socials o pobles que sofreixen a causa de la conculcaci dels drets humans. Aquest criteri tracta davaluar, per una banda, el coneixement dels drets humans i la comprensi que la violaci daquests drets no invalida la seva

significaci com a instncia moral, i per altra banda, la capacitat de detectar i denunciar amb esperit solidari les transgressions als drets i a les llibertats fonamentals. 5. Descriure i explicar costums, formes de vida, normes o projectes morals diferents i apreciar la importncia datendre diversos punts de vista en lanlisi dels problemes morals que es plantegen en el mn actual. Amb aquest criteri es pretn comprovar la capacitat de posar-se en el lloc daltri mostrant respecte i inters per la forma de pensar, de ser i dactuar de les persones que tenen opcions morals, poltiques o religioses que no coincideixen amb les prpies, sense renunciar, per aix, a fer-ne un judici crtic. 6. Expressar i descriure de manera correcta i raonada les nocions destat democrtic de dret i destat social i democrtic de dret com a organitzaci poltica formal de lEstat espanyol i daltres estats del mn. Amb aquest criteri sintenta establir que lalumnat comprengui i valori les garanties que suposa lorganitzaci democrtica de la convivncia i els avantatges dordre prctic que reporta a la ciutadania lestat del benestar. 7. Elaborar judicis i argumentacions morals raonant amb el major rigor possible, amb autonomia i independncia de criteri, a fi que es reconegui la necessitat de justificaci racional de les normes i els valors implcits o explcits en els discursos que donen sentit a lacci humana. Aquest criteri t per objecte constatar la comprensi i valoraci de les aportacions de distintes teories tiques a laclariment i anlisi dels problemes de valors per mitj dels procediments racionals que permeten discernir la qualitat i la validesa dels judicis i del raonament moral. 8. Collaborar en la realitzaci de treballs en grup i participar en discussions o debats sobre qestions morals amb una postura constructiva i crtica, fonamentant raonadament les prpies opinions i escoltant i respectant les alienes. Amb aquest criteri sintenta valorar la disposici a cooperar en el plantejament i lanlisi dels problemes morals per mitj del debat didees, laclariment de valors, la discussi de dilemes morals o el tractament de qestions socialment controvertides. 9. Expressar judicis adduint arguments i raons que justifiquin lopini personal enfront de conflictes o dilemes ja siguin reals o imaginaris, i ser capaos dassumir diferents perspectives entorn duna mateixa situaci. Amb aquest criteri es vol mesurar lavan dels alumnes i les alumnes en el seu estadi de desenvolupament moral. 10 Participar de manera democrtica i cooperativa en totes les activitats programades tant en laula com fora daquesta. Amb aquest criteri s pretn observar el grau en qu lalumnat desenvolupa actituds favorables envers lordre i el rigor del treball individual, en qu es preocupa per la correcta execuci i presentaci del treball, com tamb el grau de desenvolupament dactituds dinters i participaci en les tasques collectives. ORIENTACIONS METODOLGIQUES Aprenentatge significatiu i funcional Ltica ha de contribuir, com qualsevol altra matria especfica, a leducaci moral, per el seu objectiu no ha de ser mai adoctrinar o transmetre valors, sin que, justament perqu vol ser una reflexi crtica sobre els sistemes morals, ha de trobar la distncia, la neutralitat i lespai de llibertat necessaris per facilitar lestudi i laclariment dels valors morals. Per aconseguir aquest objectiu no funcionen massa b les llions magistrals, les explicacions i els arguments terics que el professorat exposa a un alumnat que escolta passivament. Sembla ms adient recrrer a narracions, textos, imatges, notcies, casos o exemples de situacions viscudes o imaginries que estimulin el pensament i convidin al dileg i al debat sobre els aspectes morals de la conducta humana. Aquesta metodologia, basada en el dileg com a activitat bsica, no implica renunciar a ladquisici dels conceptes principals de ltica, sin que s una altra manera, potser ms eficient, daccedir-hi a partir dun aprenentatge significatiu i funcional. Orientacions sobre el procs densenyament i aprenentatge Si sadopta el principi de facilitar aquest tipus daprenentatge, ser convenient en tots els casos partir dactivitats que permetin construir i assimilar els nous coneixements, i relacionar-los amb lexperincia i els coneixements previs de lalumnat. Lassumpci daquest principi hauria dorientar no sols la seqenciaci dels continguts, sin tamb la planificaci de totes les activitats densenyament i aprenentatge. En aquest sentit, la incorporaci de temes dactualitat o de qestions properes a lalumnat permet realitzar diverses activitats, com lanlisi i la discussi de problemes morals o la confecci de mapes conceptuals, que afavoreixen la connexi entre les idees prvies i els nous continguts que shan daprendre. Els refranys, les rondalles, el canoner tradicional, els jocs populars, els documents histrics i els textos literaris de carcter potic o narratiu que formen part del patrimoni cultural de les Illes Balears, haurien de ser aprofitats per estimular la reflexi i servir de base per a la realitzaci dactivitats com les que

10570

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

comporta laclariment de valors, el role-playing, la discussi de dilemes morals, el dileg en comunitat de recerca, el debat sobre qestions moralment controvertides, etc. Naturalment, latenci preferent al patrimoni cultural de les Illes Balears com a centre de la reflexi tica no s incompatible amb ls daltres fonts de tipus filosfic, artstic o literari dmbit universal. En aquest sentit, la utilitzaci de fonts periodstiques, radiofniques o televisives, el recurs a Internet, el cinema, el teatre, la can, la poesia, el conte i la novella, les obres artstiques, els exemples extrets de la publicitat i la propaganda poltica, sn instruments que, a ms de poder ser motivadors per a lalumnat, resulten valuosos per facilitar el plantejament de problemes morals, conflictes i dilemes, per dur a terme la detecci de valors per a la seva posterior anlisi o per conixer determinats aspectes dels projectes tics del nostre temps. En qualsevol cas, sigui quin sigui el material emprat, shauria de tenir en compte que, en lenfocament de ltica, all ms decisiu s la distinci entre els bons i mals raonaments i laclariment de quin tipus darguments i de criteris sn pertinents en les decisions morals. Paper del professorat El paper del professor o professora dtica, com a guia i mediador/a que afavoreix la construcci daprenentatges significatius, s de gran importncia per a leducaci moral i tica. La seva funci no pot ser en cap cas la de criticar o soscavar les creences religioses o les conviccions morals o poltiques dels alumnes i de les alumnes, sin ajudar-los a aclarir les prpies creences i conviccions i a trobar-ne uns fonaments racionalment ms consistents. Tot condueix a pensar que la seva principal intervenci en el procs densenyament/ aprenentatge ha de ser la prpia dun expert que facilita el dileg i encoratja a la discussi en la comunitat que forma amb els alumnes i les alumnes. La psicologia gentica, en efecte, mostra que la interacci dintre el grup diguals genera laparici de conflictes cognitius que propicien el pas a estadis superiors de desenvolupament moral. Ltica, per altra banda, no es pot aprendre sense recrrer a les estratgies de la interrogaci i el dileg, que es fonamenten en la mateixa naturalesa de la filosofia. En les discussions tiques el professor o professora no tan sols fa el paper de moderador/a o rbitre, sin que tamb, i sobretot, t com a funci facilitar laprenentatge i la participaci de lalumnat, proposant-li textos, situacions, preguntes, activitats o exercicis per estimular la reflexi crtica i el dileg productiu sobre problemes morals. Mesures per facilitar laprenentatge i la participaci Entre les mesures aconsellables, la primera i ms decisiva s la creaci dun clima de confiana en qu domini el respecte ms absolut per les opinions expressades per qualsevol membre de la classe. Potser un dels millors sistemes s la negociaci de les normes que han de regir la comunitat de recerca que formen els alumnes, les alumnes i el professor o la professora, i lestabliment dins laula dun sistema de disciplina mtua que controli el compliment de les normes. En qualsevol cas sha destar atent i vigilar que la discussi no esdevengui una mala tertlia de caf, sin que es mantengui com un treball collectiu per aconseguir lanlisi acurada i laclariment de significats de conceptes morals, lobertura envers noves idees o perspectives en el tractament dels problemes i el rigor en el raonament. Aconseguir que els estudiants participin en un dileg filosfic s un art per al qual no hi ha receptes, per per exercir-lo semblen oportunes les mesures segents: - Proposar textos o presentar situacions daprenentatge que responguin als interessos de lalumnat, perqu aquest pugui engegar i mantenir un dileg productiu i perqu serveixin destmul a pensar per si mateix. - Reforar positivament les intervencions a fi dencoratjar tothom a exposar les seves opinions. - Ajudar-los a expressar les prpies idees i que ells mateixos ajudin els companys a expressar-se correctament. - Exigir rigor en les argumentacions, i demanar que donin raons i que diguin com saben que s cert all que saben. - Demanar que facin inferncies i que investiguin les conseqncies que t per a la vida humana el fet de sostenir unes idees i no unes altres. - Insistir en la consideraci de la validesa dels processos de raonament i instar-los que cerquin la consistncia en les seves opinions. - Assenyalar les fallcies o els errors conceptuals i animar-los a examinar els pressupsits implcits en algunes de les proposicions que es defensen. - La consideraci de la discussi filosfica com a mtode privilegiat per a laprenentatge de ltica no s incompatible amb altres formes dintervenci educativa que es puguin concretar en els projectes curriculars de cada centre. - La comunicaci per Internet o les videoconferncies amb grups dalumnes de centres diversos i en particular de les altres illes, daltres indrets dels Pasos Catalans, si fos possible de lestranger, i fins i tot de pasos del tercer mn, sn

recursos que ahir eren de cincia ficci, per que ara ja sn factibles, i que poden no sols motivar lalumnat, sin facilitar el coneixement i lassumpci de noves perspectives socials i morals. - La utilitzaci dels recursos que determinades ONG poden proporcionar, en molts casos tamb per Internet, a ms de ser tils per al desenvolupament de les activitats didctiques poden facilitar canals que serviran per garantir la funcionalitat dels aprenentatges adquirits. Mesures datenci a la diversitat Lestructura i lordenaci dels quatre blocs de continguts formen el primer nivell de concreci del currculum preceptiu, que ha de permetre el desplegament ditineraris mltiples per fer efectiva latenci a la diversitat. La formaci de petits grups de treball dins la mateixa aula on es distribueixi el treball per preparar els debats o realitzar altres activitats s una de les mesures ms recomanables. Una bona mesura s tamb la realitzaci dun diari on cada alumne, segons els interessos i capacitats, reflecteixi el que ha pensat o sentit en el desenvolupament de la classe i ho relacioni amb altres informacions o experincies. Orientacions per a la selecci de continguts La relaci de continguts que es proposa i la seva ordenaci no pretn excloure la possibilitat daltres articulacions, i en cap cas ha de ser interpretada com una proposta de seqenciaci. Els continguts dtica abasten un camp temtic molt ampli que pot concretar-se en programacions molt distintes segons les caracterstiques del grup classe, del context del centre docent i de les decisions adoptades en el seu projecte curricular. Tampoc no s imprescindible, ni sembla raonable, atendre tots els continguts de tots els blocs, ans al contrari s aconsellable que se seleccionin i concretin els que sadaptin millor als interessos i capacitats de lalumnat que shagin detectat en una avaluaci inicial. Orientacions per a lavaluaci En lavaluaci cal distingir tres fases: la diagnstica (obtenci dinformaci inicial personalitzada), la formativa (per poder intervenir ms eficament en el procs daprenentatge) i la sumativa (valoraci global del grau dassoliment dels objectius). Pel que fa a la primera fase, alguns procediments, com els mapes conceptuals, els debats o lanlisi de problemes morals, a ms dafavorir les habilitats dialgiques, tan estimables en leducaci moral, resulten especialment tils per dur a terme una avaluaci inicial de les idees, les actituds prvies, els interessos i el grau de desenvolupament moral de lalumnat. Lavaluaci formativa consisteix en la recollida de dades sobre el procs daprenentatge amb la finalitat de conixer la progressi en lassoliment dels objectius i detectar-ne les dificultats per adaptar les estratgies densenyament a les necessitats de lalumnat. Quant a les pautes per a aquest tipus davaluaci, cal tenir en compte que ha de ser: - Contnua, s a dir, que sha de basar en lobservaci sistemtica obtinguda al llarg de tot el procs daprenentatge. - Global, la qual cosa vol dir que ha de considerar les actituds i els valors, els procediments i els conceptes. - Integradora, de manera que es relacionin els objectius de la matria amb els objectius de letapa. - Coherent amb les activitats realitzades a laula i amb els criteris davaluaci. - Personalitzada, s a dir, adequada a la diversitat i atenta a levoluci individual de cada un i cada una dels/de les alumnes. Pel que fa a les tcniques davaluaci en lrea dtica, shauria de tenir en compte lobservaci sistemtica del treball a laula i, principalment, de les actituds i de la correcci en el dileg. Per dur-la a terme resulta til la utilitzaci de llistes de control o descales estimatives de valoraci. En la realitzaci dels diferents treballs individuals o en grup que es realitzin al llarg del curs i, a ms dels resultats aconseguits, ser recomanable valorar el procs de realitzaci del treball i la creativitat a lhora dexposar-lo oralment o per escrit. Lavaluaci es veur facilitada si sestableix una guia dels diferents aspectes que shan de valorar (presentaci, exposici ordenada, estructura, redacci, contingut, etc.), que s necessari donar a conixer prviament a lalumnat com a pauta per dur a terme el treball. Les proves basades en lanlisi, el comentari o la interpretaci dinformacions documentals escrites o videogrfiques poden ser especialment tils per aconseguir una informaci fiable, i tan objectiva com sigui possible, sobre aspectes concrets del procs daprenentatge. El quadern i, eventualment, el diari de classe de lalumnat, al marge del seu valor formatiu, s un instrument de recollida dinformaci molt til per a lavaluaci contnua. Si un dels objectius que es pretn s la consecuci de lautonomia de lalumnat, ser necessari incorporar procediments dautoavaluaci i coavaluaci del mateix alumnat com a mitj per estimular la seva capacitat demetre judicis

BOIB

Nm. 7 8

29-06-2002

10571

equilibrats sobre els aprenentatges que realitza. Lavaluaci sumativa del grau dassoliment dels objectius haur de considerar no tan sols els objectius de lrea dtica, sin tamb els criteris generals davaluaci per a tot el cicle de leducaci secundria obligatria que el projecte educatiu de centre haur concretat, respectant els criteris generals del sistema educatiu. En tot cas, s pertinent recomanar, dacord amb les orientacions anteriors, que es doni prioritat a lavaluaci dels procediments i de les actituds, aspectes tradicionalment negligits en la prctica educativa, tot i ser duna gran transcendncia per a la formaci intellectual i moral dels alumnes i de les alumnes. Organitzaci de laula, espais i recursos Sha de tenir en compte la possibilitat de crear a laula situacions diverses daprenentatge i la convenincia que laula permeti disposicions que facilitin no sols la interacci professorat/ alumnat, sin tamb entre lalumnat. Ser til, doncs, que el mobiliari es pugui disposar de manera flexible, per tal que, a ms de fer possible el treball en gran grup o individual, permeti tamb el treball en petits grups per aplicar tcniques com la de Philips 66 o el treball cooperatiu. Caldr tamb preveure la possibilitat de comptar amb materials de consulta al marge del que pugui aportar el mateix alumnat procedent de la biblioteca daula, de departament, del centre o b de biblioteques pbliques a labast de lalumnat, els catlegs de les quals seria bo conixer. Laplicaci de mtodes de cooperaci respecte al material escolar, a ms de complir una finalitat de tipus prctic, servir per al desenvolupament dactituds de solidaritat i responsabilitat. Els llibres de text seran tils sempre que vagin enfocats a ensenyar a aprendre ms que a la simple transmissi dinformaci i que tenguin, a ms dun contingut rigors i bona presentaci, una forma dexpressi que en faciliti la comprensi. Tamb ser necessari preveure la dotaci de mitjans audiovisuals (retroprojector, projector de diapositives, de vdeo, ja siguin fixos o porttils, i disposar de facilitats per poder enfosquir laula, a ms de tenir accs a una mediateca que pot procedir igualment del departament, del centre de recursos del mateix institut o de fora, com tamb, en ocasions, daportacions de lalumnat). Aix mateix, mentre no es pugui disposar de terminals a la mateixa aula, shaur de facilitar poder accedir en ocasions a laula dinformtica del centre. o -

Normes generals 1. Les actuacions de ms de 50 hores de durada han dincloure obligatriament un mdul de prevenci de riscs laborals, amb una durada mnima de 6 hores. En les actuacions de ms de 150 hores, el mdul de prevenci ha de tenir una durada mnima de 12 hores. Els mduls han de ser els establerts per la Direcci General de Treball i Salut Laboral o b els homologats per aquest rgan. 2. Les entitats que sollicitin impartir formaci de prevenci de riscs laborals dels nivells mitj i superior (300 i 600 hores, respectivament) han destar acreditades per la Direcci General de Treball i Salut Laboral, dacord amb el Reglament de Serveis de prevenci, aprovat pel RD 39/1997, de 17 de gener (BOE nm. 27, de 31 de gener), i lOrdre de 27 de juny de 1997 (BOE nm. 159 de 4 de juliol), i han dimpartir els continguts especificats en els annexos V i VI daquest Reglament. 3. La formaci de prevenci de riscs de nivell bsic (30 i 50 hores) noms es pot programar dins leix 3 i els projectes shan dadaptar al continguts especificats en lannex IV i als criteris prevists en lannex III del Reglament esmentat en el punt anterior. 4. La programaci sollicitada ha danar dirigida a un mnim de 14 alumnes, exceptuant-ne les accions que per les seves caracterstiques o contingut, amb lautoritzaci prvia de la Direcci General de Formaci, sadrecin a un nombre inferior dalumnes. 5. Les accions per executar a lilla de Formentera han de tenir un mnim de 8 alumnes.

Article 3 Poden presentar sollicitud de programaci Poden presentar sollicitud de programaci: 1. Els centres collaboradors del Pla FIP inscrits en el cens de centres collaboradors. 2. Els centres acreditats com a centres collaboradors, dacord amb les formes de collaboraci que estableix el ttol III, captol II, del Decret 11/2000, de 4 de febrer, (BOIB nm. 21, de 17 de febrer).

3.- Daltres disposicions

CONSELLERIA DE TREBALL I FORMACI
Nm. 12390 Ordre del conseller de Treball i Formaci de dia 12 de juny de 2002, per la qual sobre la convocatria anual per a lany 2002 per presentar sollicituds dactuacions emmarcades dins lobjectiu 3 del Fons Social Europeu El Decret 11/2000, de 4 de febrer (BOIB nm. 21, de 17 de febrer), pel qual es regulen els programes de formaci professional ocupacional a lmbit de la comunitat autnoma de les Illes Balears, regula en la secci 1a del captol I del ttol V els programes inclosos dins lobjectiu 3 del Fons Social Europeu. Larticle 39 del Decret esmentat estableix que la convocatria o les convocatries per presentar sollicituds per executar les actuacions incloses dins lobjectiu 3 del Fons Social Europeu corresponen al conseller de Treball i Formaci i shan de realitzar mitjanant lordre corresponent. Ats aix, dict la segent ORDRE Article 1 Objecte Aquesta Ordre t per objecte convocar per a lany 2002 les actuacions emmarcades dins lobjectiu 3 del Fons Social Europeu (perode 2000-2006) i cofinanades per aquest Fons, segons disposa el captol I del ttol V del Decret 11/2000, de 4 de febrer, pel qual es regulen els programes de formaci professional ocupacional a lmbit de la comunitat autnoma de les Illes Balears. Queden excloses daquesta convocatria les sollicituds de programaci presentades per lagrupaci de diferents centres collaboradors, als quals fa referncia larticle 22 del Decret 11/2000, de 4 de febrer. Article 2

Article 4 Presentaci de sollicituds 1. Les sollicituds de programaci shan de formalitzar en el model facilitat per la Direcci General de Formaci. Shan de presentar al Registre General de la Conselleria de Treball i Formaci, aix com en qualsevol de les formes previstes en larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. 2. Si se sollicita ms duna acci formativa, sha de presentar, a ms del que sestableix en lapartat anterior, una relaci de les accions, especificant-hi els eixos i mesures en els quals semmarquen. 3. Les entitats que no tinguin subscrit un contracte-programa noms poden presentar programaci per realitzar a les installacions homologades o acreditades amb titularitat prpia. 4. El nombre de sollicituds presentades ha destar en concordana amb la disponibilitat del centre per poder-les executar. El nombre mxim dhores de formaci que es poden sollicitar dins aquesta programaci queda establert en 2.500 hores per aula acreditada. Aquesta limitaci no s daplicaci per a les entitats que tinguin subscrit un contracte-programa. 5. En el supsit que les entitats signants de contractes-programa subcontractin un centre collaborador per executar determinades actuacions formatives, es valorar lavaluaci daquest centre en anteriors programacions. Article 5 Termini de presentaci El termini per presentar sollicituds de programaci s de trenta dies naturals, comptadors des de lendem de la publicaci daquesta Ordre en el Butllet Oficial de les Illes Balears.