Manual de Terminologia Sanitària Bàsica

Biblioteca de Catalunya.
Dades CIP:
Martn Comas, Olga Manual de terminologia sanitria bsica Bibliografia I. Martn Comas, Nria II. Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social III. Ttol 1. Medicina - Terminologia 2. Catal mdic 61:001.4
Autores: Olga Martn Comas i Nria Martn Comas Adaptaci i actualitzaci de continguts: Jordi Pere
daquesta edici: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social Edita: Secretaria General Primera edici: Barcelona, mar de 2004 Tiratge: 1.000 exemplars Dipsit legal: B-12.374-2004 Coordinaci editorial: Secci de Publicacions i Imatge Revisi lingstica: Secci de Normalitzaci Lingstica Disseny grfic: Josep Marn Impressi: emeyce associats
ndex
Presentaci 1. 2. Introducci ...................................... 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9
Introducci al llenguatge de les cincies de la salut . . 13 2.1. Caracterstiques lingstiques de la terminologia mdica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 2.2. Origen de la terminologia mdica . . . . . . . . . . . . . . . 17
3.
Estructura i construcci dels termes mdics . . . . . . . . . 21 3.1. La derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 3.1.1. Exercicis prctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
3.2. La composici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 3.2.1. Exercicis prctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
3.3. Labreviaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 3.3.1. 3.3.2. 3.3.3. 4. Les abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Els smbols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Les sigles i els acrnims . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Prefixos, sufixos i arrels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 4.1. Prefixos 4.1.1. 4.1.2. 4.1.3. 4.1.4. 4.1.5. 4.1.6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 De valor negatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 De nombre, quantitat i mesura . . . . . . . . . . . . . . 43 De posici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 De direcci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 De color . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Altres qualitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
ndex
4.2. Sufixos 4.2.1. 4.2.2. 4.2.3. 4.2.4. 4.2.5. 4.2.6. 4.2.7. 4.2.8. 4.2.9. 4.3. Arrels 4.3.1. 4.3.2. 4.3.3. 4.3.4. 4.3.5. 4.3.6. 4.3.7. 4.3.8. 4.3.9. 4.3.10. 4.3.11. 4.3.12.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 De relaci o pertinena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 De possibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 De condici o estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Dacci i efecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Despecialitat o especialista . . . . . . . . . . . . . . . . 48 De cirurgia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 De tcniques de diagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 De malalties i estats patolgics . . . . . . . . . . . . . 49 Altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 De parts anatmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Dossos, articulacions i msculs . . . . . . . . . . . . 52 De laparell digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 De laparell cardiovascular . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 De pulm, diafragma i melsa . . . . . . . . . . . . . . . 53 De laparell urogenital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Del sistema nervis i dels rgans dels sentits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 De pell i mucoses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 De cllules i teixits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Dhumors, secrecions i excrecions orgniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 De funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
ndex
4.3.13.
De malalties i estats patolgics . . . . . . . . . . . . . 56
4.4. Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 5. Recull dabreviacions de lmbit sanitari . . . . . . . . . . . . . . 69 5.1. Ordenades per la paraula o el sintagma complets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 5.2. Ordenades per labreviaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 5.3. Altres abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 6. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Presentaci
Diverses generacions de sanitaris catalans estigueren formats en una escola i una universitat en les quals els seus responsables volien ignorar que el nostre pas t una llengua prpia tan noble i til com qualsevol altra. Durant algunes dcades la nostra llengua estigu, a ms de prohibida en l'ensenyament, arraconada i ignorada en estaments oficials, en escoles i en la majoria d'entitats pbliques. Avui aix ja s histria per encara se n'arrosseguen les conseqncies, i aix com el deteriorament de la nostra llengua fou llarg, tamb ho s el redreament, ja que tot canvi en profunditat opera amb lentitud. I s per aquest redreament que tots hi hem de posar el nostre esfor, ja que la llengua s amb tota seguretat l'element ms important dels constituents d'una naci, i no sols com a element d'identitat, com a manera de ser i de viure, sin tamb com a forma especfica de comunicar idees i sentiments. Per la llengua ens comuniquem i per ella som el que som: un determinat poble. La nostra llengua, com qualsevol altra, s una realitat viva que incorpora constantment recursos lingstics nous que no s'han de fer ni contra l'estructura i el geni de la llengua, ni arraconant recursos de qu ja disposa. L'intercanvi de mots esdev ineludible a causa del venatge d'altres rees lingstiques i de la introducci de noves tcniques mdiques de diagnstic i de tractaments. Per tant, la llengua ha d'estar oberta als manlleus, per l'assumpci d'aquests ha d'estar sotmesa a unes normes i a l'autoritat competent, que en el nostre cas s l'Institut d'Estudis Catalans. s plenament justificada una incorporaci quan aquell mot no es posseeix en la llengua prpia, per no es pot admetre quan sen posseeix un en lidioma propi; ni tampoc s'han d'arraconar mots que, encara que arcatzants o de poc s, sn prou tils per emprar-los.
Al marge de la gran quantitat de mots mdics que tenen l'arrel o sn de procedncia grega o llatina, des del segle passat i a causa dels nous descobriments cientfics, han aparegut neologismes originaris d'altres pasos on s'han fet aquests avenos: aix a la fi del segle XIX la procedncia fou francesa, al comenament del segle XX fou alemanya i des de fa una cinquantena d'anys la invasi de mots anglesos s aclaparadora. Si b la llengua catalana s'ha anat introduint en l'mbit sanitari, el Departament de Sanitat i Seguretat Social consider adient la confecci d'aquest Manual per facilitar la comprensi de mots mdics, afavorir l's de la llengua prpia sense caure en la diglssia i aix aconseguir emprar el nostre idioma amb tota normalitat en l'mbit sanitari. Esperem que aquests desitjos puguin ser una realitat. I si el Manual que tenen a les mans ho facilita, les autores se sentiran recompensades.
Joaquim Ramis i Coris
Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears
Introducci 1
Introducci
L'any 1993, l'Institut d'Estudis de la Salut (IES), a proposta del grup assessor de l'rea de personal no sanitari, va posar en marxa diverses activitats formatives dirigides als professionals de les unitats d'admissi i atenci a l'usuari (UAAU). Una d'aquestes activitats va ser el Curs de terminologia sanitria bsica l'objectiu del qual era oferir eines a aquest collectiu perqu aprenguessin a comprendre i desxifrar els termes sanitaris emprats en la tasca diria. Per a la realitzaci del curs prviament es va haver de recollir el material, sen va estructurar el contingut i es van bastir les lnies d'actuaci pedaggica. La bona acollida que tingu entre els usuaris, la demanda creixent de cursos i la utilitat del material de consulta elaborat van fer pensar en la possibilitat de publicarlo. LIES va donar suport a aquesta iniciativa i es cre un comit pedaggic per tal de donar empenta al projecte i fer-ne el seguiment. Per posar ttol a aquesta publicaci sha tingut en compte el nom del curs que l'ha fet nixer, Manual de terminologia sanitria bsica , perqu creiem que reflecteix amb claredat el contingut i els objectius que persegueix. Aquest llibre vol ser una eina til per a totes aquelles persones que necessiten conixer el llenguatge de les cincies de la salut per al bon funcionament de la tasca professional. Tot i ser el collectiu de les UAAU el principal destinatari del Manual , tamb s'adrea a tots aquells professionals que, distributs en diferents sectors, treballen en l'rea de la salut, als estudiants que es preparen per incorporars'hi i a totes aquelles persones interessades en el coneixement i la normalitzaci de la terminologia catalana. La informaci s'estructura en quatre parts. En la primera part (apartat 2 de l'ndex) s'expliquen les caracterstiques de la terminologia cientfica i es descriu a grans trets la histria de la medicina. En la segona part (apartat 3) es donen a conixer els
1 1.
11
Introducci
1 1.
12
recursos de qu disposa la terminologia cientfica per construir nous termes i es dedica una atenci especial a la construcci dels mots mitjanant la derivaci, la composici i l'abreviaci. La tercera part presenta les arrels, els prefixos i els sufixos ms utilitzats classificats, duna banda, dacord amb el significat que afegeixen o el grup anatmic o funcional al qual pertanyen i, duna altra, per ordre alfabtic (apartat 4). Finalment, la quarta part, i ms extensa, ofereix un recull dabreviacions de lmbit sanitari, ja siguin abreviatures, smbols o sigles (apartat 5). Per a l'elaboraci del Manual s'han consultat fonts bibliogrfiques de procedncia diversa, especialment del camp de la terminologia i de la medicina. A ms a ms, cal destacar la tasca duta a terme pel TERMCAT, que ha donat assessorament durant la realitzaci daquest treball.
Introducci al llenguatge de les cincies de la salut 2
Caracterstiques lingstiques de la terminologia mdica
La terminologia mdica s'inclou en el grup dels llenguatges d'especialitat. Aquests neixen en el moment en qu les diverses disciplines cientfiques es desenvolupen i necessiten donar nom al conjunt d'elements (eines, conceptes, processos, experiments...) que fan servir per vehicular les activitats prpies de cada rea de coneixement (biologia, qumica, matemtiques, medicina...). Tots els llenguatges d'especialitat comparteixen unes caracterstiques comunes. Per exemple, la temtica s molt especialitzada , la finalitat de la comunicaci s objectiva (cal descriure la realitat de forma emprica), la precisi dels termes s important, la necessitat de relaci entre la comunitat cientfica internacional s fonamen-tal...Tots aquests fets fan que els llenguatges d'especialitat s'incloguin en el registre lingstic cientificotcnic i s'allunyin d'altres varietats de la llengua d's ms general que persegueixen funcions comunicatives diferents (llenguatge colloquial, estndard, argot...). Dues caracterstiques importants defineixen d'especialitat: la precisi i la universalitat . les llenges
2 1
15
La terminologia cientfica utilitza un lxic de gran exactitud. La precisi s fonamental a l'hora d'establir els termes. Cada significat, d'abast ben delimitat, s'ha de correspondre amb un nic terme i viceversa de tal manera que la relaci entre la noci i el mot que la representa ha de ser unvoca i no ha de donar lloc a l'ambigitat. Per exemple, mal de coll s una expressi que indica una afecci d'origen difs; s adequada en l's colloquial de la llengua per insuficient i poc precisa en un mbit d'especialitat. En aquest cas cal designar lafecci amb un terme especfic ( amigdalitis, faringitis, odinofgia... ) per poder-ne establir el tractament correcte. Una altra caracterstica d'aquest registre lingstic s la universalitat . La interrelaci entre cientfics de tot el mn i el flux constant d'informaci sn propis daquesta activitat i ultrapassen les fronteres poltiques, lingstiques i culturals. Aquest fet obliga les llenges d'especialitat a ser vehicles aptes d'expressi entre la comunitat
Caracterstiques lingstiques de la terminologia mdica
2 1
16
cientfica internacional i s una de les raons per les quals se segueix una tendncia universalment acceptada, que s la de formar els termes cientfics a partir darrels cultes. D'altra banda, el procs de construcci de nous termes s'ha d'adaptar als mecanismes de formaci de mots propis de cada llengua. Per exemple, el terme mdic hipertensi en castell s hipertensin, hypertension en francs, angls i alemany, i ipertensione en itali; tots provenen d'una mateixa arrel per s'han adequat al sistema propi de cada llengua.
Origen de la terminologia mdica
La terminologia mdica s el conjunt de termes utilitzats pels professionals de la salut. s el sediment de vint-i-cinc segles de medicina cientfica: inclou des de termes gestats en els segles VI i V a. de C. fins a termes creats en poques molt recents. Un breu reps de la histria de la medicina ens ajudar a entendre la constituci del vocabulari que s'usa actualment en l'mbit de la sanitat. La medicina com a cincia va nixer a Grcia cap als segles VI i V a. de C. En aquest primer perode coexistien diverses escoles mdiques que formaren el nucli originari de l'actual terminologia mdica. El Corpus Hipocraticum o collecci hipocrtica reuneix gaireb setanta llibres procedents d'escoles diferents (i fins i tot oposades) dels segles V i VI a. de C. En aquests llibres apareixen nombrosos termes que es continuen utilitzant en l'actualitat, com disria, trombe, coma, catarro, espasme, nefritis... En el segle II d. de C., Gal de Prgam, metge de gran prestigi, fund una escola de gran renom. Elabor una exposici sistemtica de la medicina clssica antiga dotada de gran autoritat cientfica que es mantingu al llarg de l'edat mitjana i bona part dels temps moderns. En aquest compendi tamb es troben molts termes que encara s'utilitzen, com aneurisma, artritis, asfxia, distole, sstole, etc. El grec fou l'idioma de la medicina cientfica durant tota l'antiguitat clssica (perode comprs entre el segle V a. de C. fins al segle VII d. de C.). Durant l'edat mitjana la utilitzaci del grec tan sols es va mantenir a Bizanci. El mn islmic fou l'escenari principal del conreu de la medicina i d'altres cincies. Tingu un paper rellevant en l'art de guarir, sobretot a partir de l'alqumia (doctrina que es basa en l'estudi experimental dels fenmens qumics). Els rabs van assimilar el saber mdic hellenstic i mitjanant un esfor extraordinari traduren a la seva llengua un gran nombre d'obres gregues. L'Europa occidental, per, no va tenir ple coneixement del saber mdic clssic
2 2
17
i rab fins als segles XI i XII. En aquest perode es torn a fer l'esfor de traduir, aquesta vegada de l'rab al llat, els textos grecs i les nombroses obres mdiques rabs ( Canon d'Avicena, Tractat de cirurgia d'Albucasis...). La importncia de l'rab com a llengua de conreu cientfic va fer que el llat mdic medieval nincorpors un gran nombre de termes.
2 2
18
Una de les caracterstiques del Renaixement fou el retorn a l'antiguitat clssica. Aquesta tendncia tamb afect el mn de la medicina: es menysprearen com a "brbares" les traduccions medievals provinents dels rabs i es revisaren els textos antics d'origen clssic. Les versions originals de les obres dels hipocrtics, de Gal i d'altres autors foren de nou tradudes, ara a un llat ms elegant. s per aquest motiu que van desaparixer un gran nombre de termes procedents de paraules rabs (arabismes). En l'actualitat, els arabismes que formen part de la terminologia mdica continuen sent casos molt comptats i estan relacionats amb la qumica i la teraputica com, per exemple, aldehid, mid, elixir, lcali, xarop, sucre i alcohol. Els metges renaixentistes utilitzaren el vocabulari mdic en llat, el qual es constitu com a base de la terminologia mdica actual. Aquest vocabulari es va ampliar extraordinriament en les etapes inicials de la medicina moderna (cap al comenament del segle XIX), durant les quals el llat va continuar sent el principal idioma de la medicina, encara que en convivncia amb la utilitzaci creixent de les llenges modernes o populars (abans anomenades vulgars). Val a dir que l's del catal dins l'expressi escrita de les cincies exactes i naturals comen el segle XIII. A ms, el catal fou la primera llengua moderna europea emprada en aquestes cincies, en filosofia i medicina. Ramon Llull i Arnau de Vilanova foren autors remarcables i contriburen a la creaci del vocabulari mdic catal. Les llenges modernes van substituir definitivament el llat durant el segle XIX, per el vocabulari d'origen grecollat s'ha mantingut
arreu. No solament s'ha conservat el patrimoni lxic tradicional, sin que es continuen utilitzant elements del grec i del llat per crear noves paraules (neologismes). A la terminologia mdica internacional de fonament grecollat s'han oposat algunes ideologies nacionalistes amb un xit escs. El ms radical dels nacionalismes, el vigent a l'Alemanya nazi, va arribar a eliminar les paraules d'origen grecollat de tots els mbits de l'activitat cultural i cientfica, entre els quals hi havia el de la medicina. Un procs molt diferent a l'esmentat s la incorporaci d'alguns mots de les llenges modernes a la terminologia mdica internacional. Aquests procedeixen principalment dels pasos que han estat els escenaris centrals de la medicina cientfica. El francs fou el primer que desenvolup aquesta funci i va ser desplaat per l'alemany i posteriorment per l'angls. Els termes provinents d'aquestes llenges s'han afegit al nostre vocabulari mitjanant la traducci literal (calcs) o b la incorporaci d'aquests directament (manlleus). De l'poca d'hegemonia francesa provenen termes com xancre, tic i tissular . En l'actualitat predominen els termes de procedncia anglesa (anglicismes) com estndard, estrs i molts altres. Aquests fets ajuden a explicar la constituci del vocabulari mdic que utilitzen els professionals de la salut. Actualment, est format per una gran majoria de termes d'origen grecollat i per una minoria de termes provinents de llenges que han dominat durant un determinat perode de temps el camp de la medicina, com ara l'rab, el francs, l'alemany... i sobretot l'angls.
2 2
19
Estructura i construcci dels termes mdics 3
Estructura i construcci dels termes mdics

Totes les llenges disposen de recursos per crear noves paraules a partir d'altres ja conegudes. Aquest fet permet que els parlants, que de forma intutiva coneixen els mecanismes de formaci de termes, siguin capaos de generar, a partir d'un repertori limitat de mots, un nombre illimitat de noves paraules. Per exemple, sabent que el sufix -dor indica "lloc" i s'aplica a arrels verbals, podem formar un gran nombre de noves paraules adjuntant el sufix a arrels conegudes: menjador, rebedor, mirador. El procs de formaci de mots presenta les caracterstiques segents: s un procs econmic (permet crear noves paraules sense allargar innecessriament el nombre de mots de la llengua), obert (la possibilitat de creaci de nous mots s sempre a l'abast, no es tanca mai) i dinmic (s'ajusta a les necessitats del moment). Les llenges romniques disposen de recursos diversos per formar nous mots. Partint de la unitat bsica (l'arrel o lexema), es creen noves paraules a partir de mecanismes de combinaci, d'habilitaci, d'abreujament... La terminologia cientfica, tot i presentar alguna particularitat en els mecanismes de formaci de mots, participa dels processos generals de creaci de noves paraules (neologismes). Els principals recursos per formar noves paraules sn els segents:
Principals recursos Derivaci Definici Uni d'un prefix i/o d'un sufix a una arrel o lexema. Ex.: contraindicar manifestaci semicercle brutor Combinaci d'arrels o lexemes cardiovascular braquicfal fisioterapeuta Creaci d'una nova unitat canviant la categoria gramatical d'un mot ja existent en la llengua. Ex.: El pont (nom) de fusta El moviment pont (adjectiu) La clau (nom) de la porta Un exemple clau (adjectiu)
3 1.
23
Composici Conversi sintctica
Principals recursos Extensi semntica
Definici Formaci d'unitats incorporant nous significats a mots ja existents en la llengua. s molt habitual en el camp cientfic el pas de nom propi a nom com per designar patologies, aparells, tcniques quirrgiques, elements... Exemple: La malaltia d'Addison (per referir-nos a la insuficincia suprarenal crnica). El bacil de Koch (per referir-nos a Mycobacterium tuberculosis, agent causant de la tuberculosi) Procs pel qual un conjunt sintagmtic (combinaci de paraules) esdev una unitat lxica equivalent a un sol mot. Exemple: centre de gravetat vena porta cid gras ull de poll Escurament d'un mot o d'un grup de mots per estalviar repeticions innecessries i per guanyar espai en els documents. Exemple: m per metre pg. per pgina OMS per Organitzaci Mundial de la Salut TERMCAT per Centre de Terminologia Catalana Procs d'incorporaci de mots que provenen d'altres llenges. Exemple: escner (de l'angls scanner) feedback (anglicisme, retroacci) Manlleu que reflecteix l'estructura d'una forma estrangera. Exemple: banc de dades (de l'angls data bank)
3 1.
24
Lexicalitzaci
Abreviaci
Manlleu
Calc
Aquest Manual dedicar una atenci especial a la derivaci, la composici i l'abreviaci perqu sn els processos de formaci de nous mots ms utilitzats en la constituci del llenguatge de les cincies de la salut.
Dos processos de creaci de mots: la via culta i la via popular El procs de creaci dels termes cientfics i tcnics presenta uns trets especfics que se separen de l'evoluci que segueix el conjunt de mots generals de la llengua. Aix fa que en terminologia es distingeixin dues vies de creaci de mots: per creaci culta i per creaci popular. Ambdues classes de mots provenen d'una base lingstica comuna: el llat. Prova d'aix s el fet que d'una mateixa arrel podem trobar solucions d'un tipus i de laltre: ull (creaci popular) oculum: oculista (creaci culta) labium: llavi (creaci popular) labial (creaci culta)
3 1.
25
Ara b, els mots de creaci popular arrenquen del llat parlat i formen part del patrimoni com de la llengua des dels primers segles en qu s'originen i es gesten les llenges romniques (catal, castell, francs...). Sn paraules vives, dinmiques, documentades en els textos i que se sotmeten a les lleis de modificaci evolutiva prpies de cada llengua. s per aquesta ra que les solucions actuals difereixen tant de l'arrel llatina, perqu el pas del temps i les caracterstiques de cada sistema alteren profundament les formes etimolgiques. Per exemple, l'arrel llatina oculum ha sofert la modificaci evolutiva a ull en catal, a ojo en castell, a oeil en francs... Els mots de procedncia culta, en canvi, s'incorporen tardanament. L'entrada lenta de les llenges romniques en el mn de la cultura segle XVIII, l'establiment de noves disciplines cientfiques, la necessitat, en definitiva, de donar nom als avenos en el camp del coneixement, fan que els especialistes recorrin directament al llat i al grec escrit, n'extreguin les formes i les adaptin a les llenges d'especialitat. s per aquest motiu que els termes de procedncia culta presenten caracterstiques peculiars. D'una banda, no varien excessivament de les Conversi sintctica arrels llatines oculum/oculista; d'altra banda, es distancien de mots de creaci popular que provenen d'una mateixa arrel ull/oculista i, finalment, sn equiparables al conjunt de solucions que manifesten les altres llenges romniques oculista/oculiste/oculista.
En resum, els mots de creaci popular sn producte de l'evoluci natural de les llenges i els termes de procedncia culta sn adoptats tardanament per cobrir les necessitats lxiques que presenten algunes llenges d'especialitat. Ambds tipus de mots participen de mecanismes similars a l'hora de construir noves unitats (unitats lxiques/paraules): per derivaci: fill: fillada, fillol, fillolada, fillastre de filium fili-: filial, filiaci, afiliar, afiliament (vegeu la pg.27)
3 1.
26
per composici: rentaplats, portallapis, panxacontent, sordmut, cardiovascular, fisioterapeuta, cefallgia, embriologia (vegeu la pg.31) La major part dels termes medicosanitaris es construeixen a partir d'arrels, prefixos i sufixos fonamentalment de procedncia grecollatina i utilitzen la derivaci i la composici com a mecanismes de creaci de noves paraules.
La derivaci
La derivaci s un mecanisme de construcci de mots que consisteix a afegir un o ms afixos (prefixos i sufixos) a una arrel o lexema. arrel + afix = derivat Exemple: Si a l'arrel gastr(o) , que vol dir estmac, li afegim l'afix ic , que indica pertinena o relaci, obtenim el derivat gstric , que significa que "t relaci amb l'estmac". L'arrel s l'element que duu la idea bsica de la paraula: constitueix la base o el fonament del mot. L'afix s l'element que, unit a l'arrel, afegeix una idea modificant-ne el significat inicial. Si l'afix se situa al davant de l'arrel s'anomena prefix i si se situa al darrere de l'arrel s'anomena sufix. Els prefixos Els prefixos sn un tipus d'afix que, situats davant de l'arrel, incorporen un nou significat a la unitat derivada. Exemple: Si a l'arrel dermis afegim el prefix epi-, que vol dir sobre o damunt de, construm la paraula (unitat derivada) epidermis, que vol dir "damunt de la pell". Els prefixos s'adjunten directament a l'arrel sense sofrir modificacions (suprarenal, preanestsia, endoderma). En alguns casos manifesten alteraci, com s el cas del prefix a- (amorf), que davant de vocal o h presenta la forma an- (anestsia); o el prefix in-, que davant m, b o p presenta la forma im-, davant r presenta la forma ir- i davant l presenta la forma il-. El prefix hipo- pren la forma hipdavant de vocal (hipctasi). Els sufixos Els sufixos sn un tipus d'afix que, incorporats al darrere d'una arrel o radical, produeix noves unitats.
3 1
27
La derivaci
Els sufixos presenten les caracterstiques segents: Estan dotats de significat. La diferncia que s'estableix entre el significat de la paraula primitiva i la paraula derivada representa el valor que cont el sufix. Exemple: coagulaci: acci i efecte de coagular. -ci t el significat d"acci i efecte". coagulable: que facilita o provoca la coagulaci. -ble t el significat de "possibilitat". Tenen categoria gramatical que mana sobre el derivat.
3 1
28
Exemple: Els msculs (nom) sn els instruments immediats per produir moviments. T un dolor muscular (adjectiu). A partir del nom mscul hem format el derivat adjectiu muscular. Aquest canvi de categoria (de nom a adjectiu) ha estat possible perqu els sufixos presenten marca gramatical (nom, adjectiu, verb) que incorporen a la paraula derivada: mscul + ar = (nom) (adjectiu) coagular + ci = (verb) (nom) muscular (adjectiu) coagulaci (nom)
Els termes mdics derivats es construeixen de la mateixa forma que les paraules d's popular. Ara b, la terminologia d'especialitat utilitza fonamentalment arrels i afixos de procedncia grecollatina. El procediment per desxifrar-ne el significat es fonamenta en la consideraci segent: Si, d'una banda, sabem descompondre els termes mdics en prefixarrel-sufix i, duna altra, coneixem el significat de cadascun dels elements, deduirem fcilment el significat del terme. Exemple: Si a l'arrel grega cardi(o), que vol dir cor, afegim el prefix grec peri-, que vol dir al voltant de, obtenim el derivat pericardi, que significa lite-
La derivaci
ralment "al voltant del cor" i en aquest cas designa "la membrana que envolta el cor". Si al derivat pericardi li afegim el sufix grec -itis, que vol dir inflamaci, obtenim el derivat pericarditis, que significa "inflamaci del pericardi". La realitzaci d'uns exercicis ens permetr practicar-ho.
3 1 1 Exercicis prctics
Exercici 1 Explica el significat dels termes mdics que et presentem a continuaci. Segueix el procs segent: a) b) Descompon-los en prefix/arrel/sufix. Aplica el resultat que els correspon, tenint en compte el que volen dir les arrels, els prefixos i els sufixos indicats.
3 1
29
Exemple: Suprarenal: el terme suprarenal es pot descompondre en el prefix supra-, que significa situat damunt de, l'arrel ren(o), que vol dir rony, i el sufix -al, que indica pertinena. Aix doncs, el terme suprarenal significa que "pertany a quelcom situat al damunt del rony. Rinitis Intradrmic Supracranial Epidermis Lipoide Intracranial
Prefixos
intra-: epi-: supra-:
Significat
dintre de sobre de damunt de
Arrels
crani(o): derm(o): lip(o): ren(o): rin(o):
Significat
crani pell greix rony nas
Sufixos
-al: -itis: -oide: -ic:
Significat
que pertany a inflamaci semblant a que pertany a
Estructura La derivaci i construcci dels termes mdics
Exercici 2 A partir de les arrels, els prefixos i els sufixos que t'indiquem en el quadre de ms avall, construeix termes mdics que recullin el significat dels enunciats segents: Exemple: Inflamaci articular (de les articulacions): l'arrel artr(o) significa articulaci i el sufix -itis vol dir inflamaci. Si unim arrel i sufix obtenim el derivat artritis. Procs de degeneraci articular Que pertany a quelcom situat al davant de la trquea Que pertany a quelcom situat al darrere de la trquea Que t la qualitat d'actuar en contra de l'augment de la temperatura Estat patolgic caracteritzat per una manca de gana Procs d'inflamaci de la trquea
Prefixos
a-, an-: anti-: post-: pre-:
3 1. 1
000 30
Significat
manca de en contra de darrere de davant de
Arrels
artr(o): orex: term(o): traque(o):
Significat
articulaci gana, desig temperatura trquea
Sufixos
al: ic: itis: osi:
Significat
que pertany a que t la qualitat de inflamaci procs degeneratiu
La composici
La composici s un procediment de creaci de mots que consisteix a combinar dues o ms arrels amb els afixos corresponents. Diferenciem dos tipus de compostos: Compostos populars: els que provenen de la combinaci de dos mots que funcionen d'una forma independent. Exemple: sord i mut sordmut
Compostos cultes: els que provenen de la combinaci de dues o ms arrels, incorporades tardanament del llat o del grec, les quals no funcionen, en l'actualitat, de forma autnoma. Exemple: Si a l'arrel grega mio, que vol dir mscul, s'afegeix l'arrel grega cardi, que vol dir cor, obtenim el terme compost miocardi, que significa "part muscular del cor" o "mscul del cor". s habitual en la llengua d'especialitat afegir afixos al terme compost: Si al terme compost miocardi li afegim el sufix grec -itis, que vol dir in f l a m a c i , o btenim el terme compost miocarditis , que vol dir "inflamaci del miocardi". s important tenir en compte les modificacions que es produeixen a l'hora de relacionar-se els dos components en els casos segents: a) Si el segon component comena en consonant i es tracta d'una forma sufixada prpia del llat (-cida, -color, -cultor, -forma) la vocal d'enlla s i. Exemple: herbicida, centrfug, velocpede, caducifoli, piscicultor Sn poques les excepcions (autombil). s tamb una excepci el cas de -metria i -metre , que admeten les vocals i i o . Exemple: planimetria, craniometria; sacarmetre, pluvimetre b) Si el segon component comena en consonant i no es tracta del cas anterior, la vocal d'enlla s o. Exemple: heterosexual, oftalmoscopi
3 2
31
La composici
c) Si el segon component comena en vocal, hi ha una certa vacillaci pel que fa a la vocal d'enlla: Per regla general el primer formant no presenta vocal d'enlla. Exemple: colectomia (entre col i ectomia no s necessari incloure cap vocal d'enlla). Solament quan el segon element s un mot que t vida independent, s'observa la tendncia a mantenir la vocal o del primer formant. Exemple: psicoanlisi, osteoartropatia d) Si el segon component comena en r o s aquestes consonants no es dupliquen grficament, encara que el primer component acabi en vocal. Exemple: polirtmia, artmia Excepcionalment, els termes formats amb -rea, -rgia i -rfia per motius etimolgics no compleixen aquesta norma. Exemple: diarrea, hemorrgia, gastrorrgia En relaci amb la llengua de procedncia de les arrels que els componen, els termes compostos es classifiquen en: a) Compostos homogenis (quan els components procedeixen de la mateixa llengua dorigen). N'hi ha de dos tipus: grec-grec: mastopatia (terme constitut per l'arrel grega masto, que vol dir mama i l'arrel grega patia , que significa malaltia). llat-llat: ambidextre (terme constitut per l'arrel llatina ambi, que significa ambds , i l'arrel llatina dextro , que vol dir dreta). b) Compostos heterogenis (quan els components procedeixen de llenges diferents). N'hi ha de dos tipus: grec-llat: termoterpia (terme constitut per l'arrel grega termo, que expressa temperatura, i l'arrel llatina terapia, que significa tractament). llat-grec: varicectomia (terme constitut per l'arrel llatina varico, que vol dir varia, i l'arrel grega ectomia , que significa extirpaci o escissi).
3 2
32
La composici
Considerant el tipus de relaci que mantenen els dos components, els compostos es classifiquen en: a) Compostos subordinats (el segon element delimita i precisa l'abast del primer component del compost). Exemple: El terme cardiopatia s un compost constitut per les arrels gregues cardio (primer element, que vol dir cor) i patia (segon element, que vol dir malaltia). El segon element delimita i precisa l'abast del primer element i a l'hora de traduir-lo el llegim de dreta a esquerra ja que diem que cardiopatia vol dir malaltia del cor. b) Compostos coordinats (els dos o ms components presenten una relaci coordinada, s a dir, no hi ha criteri de dependncia entre si). Exemple: El terme otorinolaringologia s un compost constitut per les arrels gregues oto (que vol dir orella), rino (que vol dir nas), laringo (que vol dir laringe) i logia (que vol dir especialitat). Les tres primeres arrels presenten una relaci independent entre si i logia presenta una relaci que subordina les altres tres. El resultat s el terme otorinolaringologia, que vol dir especialitat o estudi del nas i de l'orella i de la laringe. Pel que fa a l's del guionet, cal fer les observacions segents: Abans de la publicaci lany 1996 de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans s'usava el guionet en els compostos que mantenien una relaci de coordinaci (per ex.: oto-rino-laringologia) i en la combinaci amb alguns prefixos (arxi-milionari). La Secci Filolgica, a fi de simplificar i sistematitzar-ne l'aplicaci, va reduir molt els mots que portaven guionet. Pel que fa al nostre camp de treball, no han de portar guionet: a) Els mots construts amb prefixos. Exemple: exfumador, pseudoembars S que en porten els compostos formats per no + substantiu. Exemple: no-insulinodependent b) Els mots construts amb arrels acabades en -o i de vegades en -i, com audio-, coxo-, denti-, fisico-.
3 2
33
La composici
Exemple: audiovisual, cardiovascular, coxofemoral, dentilabial, fisicoqumic Aquesta nova formulaci presenta canvis en el tractament de l'accent. Si abans compostos com crdio-vascular i scio-econmic mantenien l'accent en el primer terme, ara, sense guionet, el primer element perd l'accent perqu el compost es comporta com un sol terme: socioeconmic, cardiovascular.
3 2 1 Exercicis prctics
Exercici 1 Explica el significat dels termes mdics que et presentem a continuaci. Segueix el procs segent: a) Descompon-los en prefix/arrel/sufix. b) Aplica el significat que els correspon tenint en compte el sentit que presenten els prefixos, les arrels i els sufixos. Explica tamb si es tracta d'un compost coordinat o subordinat. Exemple: - Hepatomeglia: est constitut per les arrels hepato, que vol dir fetge, i meglia, que vol dir gran o augment de volum; per tant, hepatomeglia vol dir augment de volum del fetge o fetge ms gran. Es tracta d'un terme compost subordinat perqu el segon component (meglia) delimita i precisa l'abast del primer component ( hepato ). Hemorrgia Braquilgia Rinorrgia Traquelgia Audiometria Cardiohepatomeglia Rinotraquetis
3 2
34
La composici
Prefixos
lgia: audi(o): braqui(o): cardi(o): rin(o): meglia:
Significat
dolor audici bra cor nas gran
Arrels
hem(o): hepat(o): metria: rgia: traque(o):
Significat
sang fetge mesurar vessament trquea
Sufixos
itis:
Significat
inflamaci
Exercici 2 A partir de les arrels, els prefixos i els sufixos indicats en el quadre de ms avall, construeix termes mdics que recullin el significat dels enunciats segents: Explica tamb si es tracta d'un compost coordinat o subordinat. Exemple: Presncia de ferro a la sang: l'arrel grega sider(o) vol dir ferro i l'arrel mia vol dir sang; per tant, si ajuntem les dues arrels obtenim el compost sidermia. Compost subordinat. Examen ptic de l'ull Inflamaci de la pelvis renal i del rony Sutura de l'estmac Dolor del bra i de la m Extirpaci quirrgica de la bufeta biliar
Arrels
braqui(o): ectomia: mia: gastr(o): piel(o): rfia:
3 2
35
Significat
bra extirpaci sang estmac pelvis renal sutura
Arrels
lgia: colecist(o): nefr(o): oftalm(o): quir(o): scpia: sider(o):
Significat
dolor bufeta biliar rony ull m examen ptic ferro
Sufixos
itis:
Significat
inflamaci
L'abreviaci
La necessitat de donar la mxima informaci en el mnim espai i d'evitar repeticions ens porta sovint a emprar mots i expressions abreujats. Aquesta prctica no s fruit de la nostra poca, ha estat un fet habitual en tots els temps. Els hebreus ja coneixien les sigles, els grecs les van utilitzar i les van transmetre als romans (un exemple de tots conegut s la inscripci INRI que Pon Pilat va fer escriure sobre la creu de Jesucrist, per indicar Jess de Natzaret, rei dels jueus). La utilitzaci de les abreviacions en general i de les sigles en particular fou un fenomen restringit en el passat. Per al principi del segle XX el procs de formaci de sigles s'estengu, primer ms lentament abans de la Primera Guerra Mundial i desprs ms rpidament. En l'actualitat, les abreviacions s'utilitzen molt freqentment, fins i tot de forma excessiva. Habitualment s'abreugen els termes relacionats amb el domini poltic, cientfic, militar, comercial i de noms d'organismes. El mn cientfic utilitza gran quantitat de sigles i smbols, especialment en el camp de la medicina, on es van comenar a utilitzar en les prescripcions mdiques. La tendncia actual de les cincies de la salut s utilitzar cada cop ms les abreviacions i, sobretot, les sigles. L'especialitzaci (proliferen noms complicats tant per designar les malalties com les proves diagnstiques) i la utilitzaci d'aquests mots desenes de vegades durant el dia n'afavoreixen la creaci i utilitzaci. Les abreviacions sn mots escurats i es classifiquen en abreviatures, sigles i smbols. Hi ha termes o expressions que poden ser abreujats de dues maneres diferents: en forma d'abreviatura i en forma de sigla i acrnim (ex.: s. coop. i SCOOP per societat cooperativa ), o b en forma d'abreviatura i en forma de smbol (ex. angl. i en per angls [llengua]).
3 3
36
L'abreviaci
3 3 1 Les abreviatures
L'abreviatura s la representaci d'un mot al qual s'han suprimit algunes lletres a partir de la inicial. S'escriu amb minscula o majscula, d'acord amb la manera com s'escriu el mot sencer. Les abreviatures ja establertes duen un punt al final o b una barra obliqua (mai els dos signes alhora) del mot per diferenciar-les dels mots no abreujats.
Exemple: exc. per excepci, Excma. per Excellentssima, c/ per carrer

Les abreviatures que s'escriuen amb punt final es poden formar: a) Per suspensi, en qu s'omet la part final del mot.
Exemple: adm. per administraci, cap. per captol inject. per injectable, odont. per odontologia
b) Per contracci, en qu totes o algunes de les lletres interiors se suprimeixen.
3 3
37
pl. per plaa, pral. per principal
Exemple: Dr. per doctor, gral. per general
Noms es pot posar una marca de plural en les abreviatures formades per contracci, ja que conserven el final del mot.
Exemple: Sres. per senyores, ptes. per pessetes

Conserven l'accent si el mot sencer en du.
Exemple: pg. per pgina, nm. per nmero, mx. per mxim
Quan no estan establertes, es formen amb un punt situat davant la primera vocal de la sllaba a partir de la qual s'escura el mot. Les abreviatures es llegeixen desenvolupant els mots. Aix, escrivim p.o., per llegim per ordre.
L'abreviaci
3 3 2 Els smbols
Els smbols sn abreviacions de noms d'unitat de pes i mesura, d'elements qumics, de monedes, etc., acceptades internacionalment. Els smbols no porten punts ni espais entremig. Tampoc no presenten marques de plural. Exemple: g per gram, km per quilmetre S'escriuen amb minscula o amb majscula d'acord amb les normes ISO (International Organization for Standardization) i altres convencions internacionals. Exemple: MEUR per milions deuros, H per hotel, h per hora, pH per potncia d'hidrogen Entre un smbol i la xifra que el precedeix hi ha d'haver un espai. Exemple: 13 cm per 13 centmetres Els smbols es poden representar per mitj de lletres (rpm per revolucions per minut), de xifres (7, VII) o de pictogrames o ideogrames ( per dimetre, % per tant per cent).
3 3
38
L'abreviaci
3 3 3 Les sigles i els acrnims

Una sigla est formada per la lletra o grup de lletres inicials de les paraules que formen el nom d'entitats, d'organismes, d'associacions, de patologies, d'instruments, de tcniques de diagnstic, etc. En canvi, els acrnims es formen a partir de les sllabes de la denominaci. Les sigles, habitualment, s'escriuen amb lletra majscula, i no s'han de posar punts al final de cada mot escurat ni s'han de deixar espais entremig. Exemple: PIB per producte interior brut CAP per centre d'atenci primria Cal mantenir, per, la forma de les sigles i dels acrnims ja establerts. Exemple: Hb c Ag per antigen del nucli (core) del virus de l'hepatitis B Les sigles no tenen accent grfic, ni forma de plural, per conserven el gnere i el nombre del primer nom sense abreujar. Exemple: la PAO per la prescripci darticle ortoprottic el DIU per dispositiu intrauter les HCAP per les histries clniques d'atenci primria els CAP pels centres d'atenci primria S'apostrofen d'acord amb les regles ortogrfiques i segons si es llegeixen: Per sllabes: s'apostrofen com qualsevol altra paraula. Exemple: la UNED per la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia l'ICS per I'Institut Catal de la Salut Lletra per lletra: s'apostrofen tenint en compte la paraula que resulta de lletrejarles. Exemple: lMTS per la malatia de transmissi sexual i es lletreja lemateessa la UP per la unitat productiva i es lletreja la up
3 3
39
L'abreviaci
Cal evitar, tant com sigui possible, de duplicar sigles per indicar que el terme s plural. Exemple: els EUA en comptes dels EEUU per indicar els Estats Units d'Amrica Hi ha sigles que esdevenen mots comuns, s a dir, que s'estableixen com a termes nous. Quan es produeix aquest fenomen, s'escriuen amb totes les lletres, en minscula, s'accentuen i poden tenir derivats i plurals. Exemple: la sigla SIDA (per sndrome d'immunodeficincia adquirida) ha esdevingut un mot nou amb significaci prpia, la sida
3 3
40
Una mateixa sigla pot representar denominacions diferents. Exemple: AV pot significar accident vascular o auriculoventricular DT pot significar vacuna contra la diftria i el ttanus, delrium trmens o disposici transitria Evidentment, podrem deduir fcilment quin significat representa segons el context on es troba la sigla en qesti. Cal evitar l's abusiu de les sigles quan tinguin un mbit redut o quan siguin del tot innecessries. El primer cop que apareix una sigla en un text va entre parntesi darrere la denominaci desplegada que representa, tret dels casos en qu ja sigui molt coneguda. Els acrnims estan formats per lletres o segments inicials o finals extrets dels mots que componen un sintagma*. Exemple: CatSalut per Servei Catal de la Salut IMSERSO per Institut de Migracions i Serveis Socials
* A la llista alfabtica dabreviacions shan classificat els acrnims dins de les sigles.
Prefixos, sufixos i arrels 4
Prefixos
En la classificaci que es presenta a continuaci shan agrupat els prefixos d'acord amb el significat que afegeixen a larrel. El valor que manifesten negaci, quantitat, posici, direcci... s el criteri que n'explica la distribuci.
4 1 1 De valor negatiu
Prefix a-, ananticontradesin- (im-: davant b, m, p) (il-: davant l) (ir-: davant r) Significat no, manca de en contra de, oposat a en contra de, oposat a invers a, absncia de, negaci no, manca de, Exemples anormal, anestsia antiasmtic contraindicaci desinfecci immadur, intolerant
privaci
illegal irregular
4 1 2 De nombre, quantitat i mesura

Prefix ambibraquidi-, bidipl-, diplo-, duplestenohemi-, semihiperhipomacro-, megamegalomicr-, micromono-, uniSignificat ambds, els dos curt dos doble estret meitat, mig per sobre, en excs per sota, en grau deficient gran, gros petit un Exemples ambidextre braquiesfag dizigtic, bilateral diplococ, duplicitat estenosi hemiplegia, semipermeable hipertrmia hipoglucmic macroceflia, megaclon, megalocfal microtrauma monozigtic, unicellular
4 1
43
Prefixos
Prefix nullioligopanpent-, penta-, quinquepoli-, multipollaciprimisupertetra-, quadritri-, terultra-
Significat cap poc, petit tot, enter, sencer cinc ms d'un, molt freqent, sovint primera en excs quatre tres, tres vegades ms que, en un grau excessiu
Exemples nullpara oligodpsia, oligoelement panartritis, pandmia pentadctil, quinquevalent polidpsia, multpara pollaciria primpara superinfecci tetraparsia, quadrceps trigemin, ternari ultras
4 1 3 De posici 4 1
44 Prefix acroante-, antero-, predextroect-, ecto-, exoepi-, suprahipo-, infra-, sublateromedi-, medio-, mes-, mesopar-, parapost-, posteroSignificat extrem, situat a l'extremitat, el ms alt davant de, anterior a la dreta de de fora, extern, fora de per sobre de, damunt de sota, per sota de costat al mig de, mitj al costat de, a prop de desprs de, darrere, posterior Exemples acroartritis antecardi, anterolateral, precordial dextrocrdia ectoderma, exognic epigastri, suprarenal hipogastri, subcutnia, infraclavicular laterocervical mediofrontal, mesocardi paranasal postoperatori, posterolateral
Prefixos
Prefix proretrosinistro-
Significat abans de darrere de, endarrere esquerre, a l'esquerra de
Exemples progenitor retrolingual sinistrocrdia
4 1 4 De direcci
Prefix abadcircum-, periend-, endo-, ent-, ento-, intraper-, transSignificat cap a fora, lluny de, separaci, allunyament cap a, vers al centre, proximitat al voltant de, a la vora cap a dins, dins, intern, a l'interior de a travs de Exemples abducci adducci circumcisi, periosti endometri, entcit, intravens percutani, transabdominal
4 1 5 De color
Prefix cian-, cianocirroclorocrom-, cromocromat-, cromatoeosinoeritr-, eritroglaucoicter-, ictero-, xant-, xanto-leuc-, leuco-, albmelan-, melanoSignificat blau fosc groc taronja / groc vermells verd clar color rosat vermell gris verds groc blanc negre Exemples cianosi cirrosi clorofilla cromosoma, cromatpsia, cromatografia eosinfil eritrcit glaucoma ictercia, xantodrmia leuccit, alb melanina, melancit
4 1
45
Prefixos
4 1 6 Altres qualitats
Prefix alloanisobasi-, basobradidisescler-, escleroeuferro-, ferri-, sider-, sideroheter-, heterohomeoSignificat altre, diferent, condici, diferent de l'habitual desigual carcter bsic lent difcil, mal enduriment, dur bo, normal, avantatjs ferro, presncia de ferro diferent, altre que l'habitual semblant igual, el mateix nou, recent, darrer ni cid, ni bsic dret, recte, correcte, regular Exemples allopatia anisocromtic basicitat, basfil bradicrdia dismrfia esclerosi, esclerotrquia eutonia ferropnia, ferritina, sidermia, sidercit heterosexual homeopatia homosexual, isotrmia neonatal neutrfil ortodncia poiquilocitosi, pecilocitosi pseudoparlisi taquicrdia
4 1
46
homo-, isoneoneutroorto-
poiquilo-, pecilo- variat, irregular, deformat pseudotaquifals rpid
Sufixos
En la classificaci que es presenta a continuaci shan agrupat els sufixos dacord amb el significat i la categoria gramatical que afegeixen a larrel.
4 2 1 De relaci o pertinena
Sufix - -ana -ac -aca -al -ant -ar -ari -ria -ic -ica -iu -iva -oide -s -osa -tori -ria Significat relatiu o pertanyent a relatiu o pertanyent a relatiu o pertanyent a relatiu o pertanyent a relatiu o pertanyent a relatiu o pertanyent a relatiu o pertanyent a relatiu o pertanyent a en forma de, semblant a relatiu o pertanyent a relatiu o pertanyent a Exemples la pelvis: pelvi el cor: cardac la saliva: salival l'estrs: estressant el mscul: muscular l'orina: urinari el fetge: heptic l'oda: auditiu el greix: lipoide un medicament: medicaments la respiraci: respiratori
4 2
47
4 2 2 De possibilitat
Sufix -able, -ible -iu -iva Significat capa de, possibilitat possibilitat de, que t el poder de Exemples responsable, reprimible auditiu, coagulatiu
4 2 3 De condici o estat
Sufix -asi -dor Significat condici de / estat patolgic aptitud o propensi, qualitat de Exemples virasi transportador
Sufixos
Sufix -ia -iasi -isme -osi
Significat condici de / estat patolgic condici de / estat condici de / estat patolgic condici anormal / afecci de
Exemples ictercia litiasi nerviosisme artrosi, neurosi
4 2 4 D'acci i efecte
Sufix -ci -ment Significat acci i efecte de acci i efecte Exemples coagulaci creixement
4 2 5 D'especialitat o especialista
Sufix Significat especialista en un camp d'estudi especialitat mdica especialista en un camp d'estudi especialista en un camp d'estudi especialitat mdica Exemples pediatre psiquiatria dentista psicloga odontologia
4 2
48
-iatre -a -iatria -ista -leg -loga -logia
4 2 6 De cirurgia
Sufix -centesi -clstic(a) -clisi -desi -ectomia -lisi -pxia Significat punci fracturar l'os rentar, netejar lligam extirpaci, escissi destrucci, dissoluci fixaci, coagulaci Exemples toracocentesi osteoclstica venclisi artrdesi amigdalectomia ostelisi mastopxia
Sufixos
Sufix -plstia -rfia -stomia -tom -tomia -trpsia
Significat operaci correctiva sutura obertura nova, obertura artificial instrument per tallar tall, incisi acci de triturar
Exemples rinoplstia gastrorrfia colostomia ostetom laringotomia litotrpsia (litotrcia)
4 2 7 De tcniques de diagnosi
Sufix -foresi -graf -grafia -grama -metre -metria -scopi -scpia Significat transmissi, acci de portar aparell per registrar registre d'imatges registre, grfic, escrit aparell de mesura mesurament / mesurar instrument per mirar examen ptic / observaci Exemples electroforesi electrocardigraf radiografia electrocardiograma termmetre audiometria laringoscopi gastroscpia
4 2
49
4 2 8 De malalties i estats patolgics

Sufix -lgia -cele -ctasi -flia -fob a, -fbia -gen -itis -malcia -meglia Significat dolor sense lesi quist, hrnia dilataci anormal atracci, tendncia, simpatia aversi, rebuig que genera, produeix, causa inflamaci de reblaniment augment de volum Exemples cefallgia meningocele bronquictasi hemoflia claustrofbia, hidrfob oncogen, carcinogen gastritis, apendicitis osteomalcia hepatomeglia
Sufixos Prefixos
Sufix -odnia -olistesi -oma -osi -parsia -patia -pnia -plegia -poesi -ptosi -rgia -rea -sclerosi -stenosi
Significat dolor relliscada, caiguda tumor augment de parlisi lleugera o incompleta malaltia de disminuci de, escassetat parlisi formaci de caiguda d'un rgan vessament, vessar prdua, vessament, flux tornar-se dur estretor patolgica
Exemples esofagodnia espondilolistesi hepatoma, carcinoma leucocitosi hemiparsia nefropatia, neuropatia leucocitopnia hemiplegia trombopoesi blefaroptosi hemorrgia rinorrea arteriosclerosi angiostenosi
4 2 1
000 50
4 2 9 Altres
Sufix -dpsia -mesi -mia -estsia -fgia -logia -orxia -pnea -prandial -stasi, -stsia -ria Significat tenir set, necessitat de beure vmit relatiu a la sang sentir, sensaci, sensibilitat menjar, consumir estudi, procediment, cincia, teoria apetit, gana respirar relatiu o pertanyent a l'pat, menjar aturada, immobilitat orina, en l'orina Exemples polidpsia hematmesi anmia, leucmia anestsia odinofgia cardiologia anorxia dispnea postprandial distasi, hemostsia hipertrfia glucosria
-trof -a, -trfia alimentaci, desenvolupament
Arrels
La classificaci segent segueix el criteri dordenaci de les arrels tenint en compte el grup anatmic o funcional al qual pertanyen.
4 3 1 Generals
Arrel andro antropo aracn(o) axi(o) bio dem eco eco etio farmaco filax fisio fit(o) fren(o) ger gin, gine, gino, gineco morf(o) nict(i)(o), noct(i) psic(o) soma(to) xen(o) Significat bar, home home, sser hum relaci amb aranya o membrana aracnoide eix vida poblaci ambient / medi / casa eco causa medicament, droga defensa natura / funci planta ment senil, vellesa dona forma nit nima cos estranger, estrany Exemples andrognic antropognesi aracnoditis axial biologia demografia ecologia ecografia etiologia farmacologia profilaxi fisioterpia, fisiologia fitloga frenopatia geriatria ginecologia dismorfisme, polimorfonuclear nictria, noctambulisme psicoanlisi, psicosomtic liposoma, somatologia xenofbia, xenoftlmia
4 3
51
Arrels
4 3 2 De parts anatmiques
Arrel braqui(o) cefal(o) cervic(o), traquel(o) cox(o) dactil(o) gon(i), genu lapar(o) pod(o) prosop(o) quir(o) top(o) torac(o), estet(o) Significat bra cap, testa, crani coll maluc, anca dit genoll abdomen peu cara m lloc, regi trax Exemples braquilgia cefalocentesi cervicobraquial, traquelocistitis coxartritis dactilodnia, dactillgia gonartrosi, genucubital laparoscpia, laparotomia podologia prosoplgia quiromeglia distpia toracoplstia, estetoscopi
4 3
52
4 3 3 Dossos, articulacions i msculs

Arrel artr(o) condr(o) cost(o)(i) espondil(o) miel(o) mio ost, oste(o) raqui(o), espin(o) Significat articulaci cartlag costella vrtebra medulla, moll de l'os mscul os columna vertebral Exemples artritis, artrlgia condromalcia costoclavicular espondiloartritis osteomielitis miocardi, miologia periostitis, osteologia raquiocentesi, espinocostal
4 3 4 De laparell digestiu
Arrel Significat colangi(o) (cole+angi) vies biliars colecist(o) (cole+cist) bufeta biliar Exemples colangictasi colecistografia
Arrels
Arrel colo, colon(o) enter(o) estomat(o) gastr(o) gingiv(o) gloss(o) hepat(o), hepar heptico odont(o)
Significat clon budell, especialment budell prim boca estmac geniva llengua fetge conducte heptic dent
Exemples coloscopi, colonoscopi enteritis estomatologia gastrorrgia gingivitis glossitis hepatitis, heparina hepaticorrfia odontlgia
4 3 5 De laparell cardiovascular
Arrel aden(o) angi(o) cardi(o), crdia cordi fleb(o), ven(o)(i) limfadeno Significat glndula, gangli vas del cor cor vena gangli limftic Exemples adenopatia angiotomia miocardi, taquicrdia, cardiologia precordial flebitis, venosclerosi limfadenocele
4 3
53
4 3 6 De pulm, diafragma i melsa

Arrel esplen(o) fren(o) pneum(o) Significat relatiu a la melsa membrana, diafragma pulm Exemples esplenomeglia frenocele pneumnia
4 3 7 De laparell urogenital
Arrel blast(o) Significat germen, embri Exemples blastognesi, eritroblast
Arrels
Arrel cist(o) colp(o), vagin(o) episio, vulv gamet hister(o), metr(o) mam(o), mast(o) nefr(o), ren(o) orqui(o) ov(o)(i) piel(o) salping(o) toco traquel(o)
Significat bufeta urinria vagina vulva cllula sexual matriu, ter mamella, mama rony testicle ou pelvis renal tub, trompa part, infantament coll de l'ter
Exemples cistitis colposcpia, vaginitis episiotomia, vulvitis gametognesi histerectomia, metrorrgia mamogen, mastografia nefrosi, renal orquitis ovognesi, ovicida pielonefritis salpingitis tocleg, tocloga traqueloplstia
4 3
54
4 3 8 Del sistema nervis i dels rgans dels sentits

Arrel blefar(o) miel(o) neur(o) oftalm(o), ocul(o) op(o), opt(o) ot(o) querat(o), cerat(o) rin(o) Significat parpella medulla espinal nervi ull orella, oda crnia nas Exemples blefaritis mieloma neurotoxina oftalmleg, oculista otomicosi queratitis, ceratitis rinitis
ull, relaci amb la vista diplopia, optotip
4 3 9 De pell i mucoses
Arrel dermat(o), derm(o) Significat pell Exemples dermatosi, dermoflebitis
Arrels
Arrel tel(i)(o) ungu(i)
Significat membrana de revestiment ungla
Exemples epiteli, endoteli periunguial
4 3 10 De cllules i teixits
Arrel cario cit(o), cellul(o) globina granul hist(o), histio Significat relacionat amb el nucli cellular cllula protena gra petit o partcula teixit Exemples megacaricit citologia, cellulicida hemoglobina granulcit histologia, histicit
4 3 11 Dhumors, secrecions i excrecions orgniques

Arrel adip(o), lip(o) col(e), bili copr(o), fecal(o) esperm(o), espermat(o) galact(o), lact(o) hem(o)(a), hemat(o) hidr(o) limf(o) sial(o), ptial(o) ur(o), uron(o) Significat greix bilis femta, excrement semen, espermatozoide llet sang suor, aigua, lquid limfa saliva orina, en l'orina Exemples adips, lipmia colecist, bilirubina coprocultiu, fecalria espermicida, espermatlisi galactorrea, lactorrea hemograma, hematria dishidrosi limfcit sialodenectomia, ptialognic urodnia, uronfil
4 3
55
4 3 12 De funcions
Arrel ambul Significat caminar Exemples somnambulisme
Arrels
Arrel audi(o) crin(o) fag(o) fas, log(o) fon(o) hipn(o) men(o) mnes orex pneo stalsi trof(o)
Significat audici secretar menjar parlar / relaci amb la parla so, veu son mes recordar tenir gana respirar contracci nodrir, desenvolupar
Exemples audiometria endocrinologia fagcit afsia, logopdia afonia hipntic amenorrea amnsia orexigen pnemetre peristltic trofopatia
4 3 13 De malalties i estats patolgics 4 3

56 Arrel alg(e)(o)(io), algesi anquilo cancer, carcin(o) cifo escolio lit(o) lord(o) malac(o) pat(o), nos(o) pio piret(o) tic pneuma, pneumat(o) semio seps, sept tox(o)(i), toxic(o) tromb(o) Significat relaci amb el dolor tort, corbat cncer, tumor maligne encorbat cap endavant torat clcul corbat reblaniment malaltia, sofriment pus febre aire, vent, gas signe, smptoma infecci ver cogul Exemples algiomuscular, algesmetre anquilodactlia cancerigen, carcinoma cifosi escoliosi colelitiasi lordtic malacopatia patologia, nosologia piohemotrax hiperpirxia, antipirpneumartrografia, pneumatocrdia semiologia aspsia, septicmia toxologia, toxicleg trombosi
Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels
A
a-, an- -ana ab-able acroadaden(o) adip(o) -al alloalbalg(e)(o)(io) algesi -lgia ambiambul andro angi(o) anisoanquilo -ant anteanteroantiantropo -ar aracn(o) -ari -ria artr(o) -asi audi(o) axi(o) no, manca de relatiu o pertanyent a cap a fora, lluny de, separaci, allunyament capa de, possibilitat extrem, situat a l'extremitat, el ms alt cap a, vers al centre, proximitat glndula, gangli greix relatiu o pertanyent a altre, diferent, condici, diferent de l'habitual blanc relaci amb el dolor relaci amb el dolor dolor sense lesi ambds, els dos caminar bar, home vas desigual tort, corbat relatiu o pertanyent a davant de, anterior davant de, anterior en contra de, oposat a home, sser hum relatiu o pertanyent a relaci amb aranya o membrana aracnoide relatiu o pertanyent a articulaci condici de / estat patolgic audici eix anormal, anestsia la pelvis: pelvi abducci responsable acroartritis adducci adenopatia adips la saliva: salival allopatia alb algiomuscular algesmetre cefallgia ambidextre somnambulisme andrognic angiotomia anisocromtic anquilodactlia l'estrs: estressant antecardi anterolateral antiasmtic antropognesi el mscul: muscular aracnoditis l'orina: urinari artritis, artrlgia virasi audiometria axial
4 4
57
B
basi-, basobibili bio blast(o) blefar(o) bradibraquibraqui(o) carcter bsic dos bilis vida germen, embri parpella lent curt bra basicitat, basfil bilateral bilirubina biologia blastognesi, eritroblast blefaritis bradicrdia braquiesfag braquilgia
C
cancer carcin(o) cardi(o), crdia cario cefal(o) cellul(o) -cele -centesi cerat(o) cervic(o) cian-, cianocifo -ci circumcirrocist(o) cit(o) -clstic(a) -clisi clorocncer, tumor maligne cncer, tumor maligne del cor relacionat amb el nucli cellular cap, testa, crani cllula quist, hrnia punci crnia coll blau fosc encorbat cap endavant acci i efecte de al voltant de, a la vora groc taronja / groc vermells bufeta urinria cllula fracturar l'os rentar, netejar verd clar cancerigen carcinoma miocardi, taquicrdia, cardiologia megacaricit cefalocentesi cellulicida meningocele toracocentesi ceratitis cervicobraquial cianosi cifosi coagulaci circumcisi cirrosi cistitis citologia osteoclstica venclisi clorofilla
4 4
58
col(e) colangi(o) (cole+angi) colecist(o) (cole+cist) colo, colon(o) colp(o) condr(o) contracopr(o) cordi cost(o)(i) cox(o) crin(o) crom-, cromocromat-, cromato-
bilis vies biliars bufeta biliar clon vagina cartlag en contra de, oposat a femta, excrement cor costella maluc, anca secretar color color
colecist colangictasi colecistografia coloscopi, colonoscopi colposcpia condromalcia contraindicaci coprocultiu precordial costoclavicular coxartritis endocrinologia cromosoma cromatpsia, cromatografia
D
dactil(o) dem derm(o), dermat(o) des-desi dextrodit poblaci pell invers a, absncia de, negaci lligam a la dreta de dactilodnia, dactillgia demografia dermoflebitis, dermatosi desinfecci artrdesi dextrocrdia dizigtic diplococ, duplicitat polidpsia dismrfia transportador
4 4
59
didos dipl-, diplo, dupl- doble -dpsia tenir set, necessitat de beure disdifcil, mal -dor aptitud o propensi, qualitat de
E
eco eco ect-, ecto-ctasi -ectomia -mesi -mia end-, endoent-, entoenter(o) eosinoepiepisio eritr-, eritroescler-, escleroescolio esperm(o), espermat(o espin(o) esplen(o) espondil(o) esteno-estsia estet(o) estomat(o) etio euexoambient / medi / casa eco de fora, extern, fora de dilataci anormal extirpaci, escissi vmit relatiu a la sang cap a dins, dins, intern, a l'interior de cap a dins, dins, intern, a l'interior de budell, especialment budell prim rosat per sobre de, damunt de vulva vermell enduriment, dur torat semen, espermatozoide columna vertebral relatiu a la melsa vrtebra estret sentir, sensaci, sensibilitat trax boca causa bo, normal, avantatjs de fora, extern, fora de ecologia ecografia ectoderma bronquictasi amigdalectomia hematmesi anmia, leucmia endometri entcit enteritis eosinfil epigastri episiotomia eritrcit esclerosi, esclerotrquia escoliosi espermicida, espermatlisi espinocostal esplenomeglia espondiloartritis estenosi anestsia estetoscopi estomatologia etiologia eutonia exognic
4 4
60
F
fag(o) -fgia farmaco fas fecal(o) ferro-, ferrifilax -flia fisio fit(o) fleb(o) -fob a, -fbia fon(o) -foresi fren(o) menjar menjar, consumir medicament, droga parlar / relaci amb la parla femta, excrement ferro, presncia de ferro defensa atracci, tendncia, simpatia natura / funci planta vena aversi, rebuig so, veu transmissi, acci de portar ment / membrana / relaci amb el diafragma o la ment fagcit odinofgia farmacologia afsia fecalria ferropnia, ferritina profilaxi hemoflia fisioterpia, fisiologia fitloga flebitis claustrofbia, hidrfob afonia electroforesi frenopatia, frenocele
4 4
61
G
galact(o) gamet gastr(o) -gen genu ger gin, gine, gino, gineco gingiv(o) glaucoglobina gloss(o) gon(i) llet cllula sexual estmac que genera, produeix, causa genoll senil, vellesa dona geniva gris verds protena llengua genoll galactorrea gametognesi gastrorrgia oncogen, carcinogen genucubital geriatria ginecologia gingivitis glaucoma hemoglobina glossitis gonartrosi
-graf -grafia -grama granul
aparell per registrar registre d'imatges registre, grfic, escrit gra petit o partcula
electrocardigraf radiografia electrocardiograma granulcit
H
hem(o) (a), hemat(o) hemi-, semihepar, hepat(o) heptico heter-, heterohidr(o) hiperhipn(o) hiposang meitat, mig fetge conducte heptic diferent, suor, aigua, lquid per sobre, en excs son per sota, en grau deficient teixit matriu, ter semblant igual, el mateix hemograma, hematria hemiplegia, semipermeable heparina, hepatitis, hepaticorrfia altre que l'habitual heterosexual dishidrosi hipertrmia hipntic hipoglucmic, hipogastri histologia, histicit histerectomia homeopatia homosexual
4 4
62
hist(o), histio hister(o) homeohomo-
I
-ia -ac -aca -iasi -iatre -a -iatria -ible -ic -ica icter-, icterocondici de / estat patolgic relatiu o pertanyent a condici de / estat especialista en un camp d'estudi especialitat mdica capa de, possibilitat relatiu o pertanyent a groc ictercia el cor: cardac litiasi pediatre psiquiatria reprimible el fetge: heptic ictercia
in- (im-: davant b, m, p) (il-: davant l) (ir-: davant r) infraintra-isme iso-ista -itis -iu -iva
no, manca de, privaci sota, per sota de cap a dins, dins, intern, a l'interior de condici de / estat patolgic igual, el mateix especialista en un camp d'estudi inflamaci de relatiu o pertanyent a / possibilitat de, que t el poder de
immadur, intolerant illegal irregular infraclavicular intravens nerviosisme isotrmia dentista gastritis, apendicitis auditiu, coagulatiu
L
lact(o) lapar(o) lateroleuc-, leucolimf(o) limfadeno lip(o) -lisi lit(o) log(o) -logia lord(o) llet abdomen costat blanc limfa gangli limftic greix destrucci, dissoluci clcul parlar / relaci amb la parla estudi, procediment, cincia, teoria corbat lactorrea laparoscpia, laparotomia laterocervical leuccit limfcit limfadenocele lipmia ostelisi colelitiasi logopdia cardiologia lordtic
4 4
63
M
macromalac(o) gran, gros reblaniment macroceflia malacopatia
4 4
64
-malcia mam(o) mast(o) medi-, mediomega-meglia megalomelan-, melanomen(o) -ment mes-, mesometr(o) -metre -metria micr-, micromiel(o) mio mnes monomorf(o) multi-
reblaniment mamella, mama mamella, mama al mig de, mitj gran, gros augment de volum gran, gros negre mes acci i efecte al mig de, mitj matriu, ter aparell de mesura mesurament / mesurar petit medulla, moll de l'os mscul recordar un forma ms d'un, molt
osteomalcia mamogen mastografia mediofrontal megaclon hepatomeglia megalocfal melanina, melancit amenorrea creixement mesocardi metrorrgia termmetre audiometria microtrauma osteomielitis, mieloma miocardi, miologia amnsia monozigtic dismorfisme, polimorfonuclear multpara
N
nefr(o) neoneur(o) neutronict(i)(o) noct(i) nos(o) nullirony nou, recent, darrer nervi ni cid, ni bsic nit nit malaltia, sofriment cap nefrosi neonatal neurotoxina neutrfil nictria noctambulisme nosologia nullpara
O
ocul(o) -odnia odont(o) oftalm(o) -oide -leg -loga oligo-olistesi -oma op(o) opt(o) orex -orxia orqui(o) orto-s -osa -osi ost, oste(o) ot(o) ov(o)(i) ull dolor dent ull en forma de, semblant a especialista en un camp d'estudi poc, petit relliscada, caiguda tumor ull, relaci amb la vista ull, relaci amb la vista tenir gana apetit, gana testicle dret, recte, correcte, regular relatiu o pertanyent a condici anormal / afecci de / augment de os orella, oda ou oculista esofagodnia odontlgia oftalmleg el greix: lipoide psicloga oligodpsia, oligoelement espondilolistesi hepatoma, carcinoma diplopia optotip orexigen anorxia orquitis ortodncia un medicament: medicaments artrosi, neurosi, leucocitosi periostitis, osteologia otomicosi ovognesi, ovicida
4 4
65
P
panpar-, para-parsia pat(o) -patia pecilo-pnia pent-, pentapertot, enter, sencer al costat de, a prop de parlisi lleugera o incompleta malaltia, sofriment malaltia de variat, irregular, deformat disminuci de, escassetat cinc a travs de panartritis, pandmia paranasal hemiparsia patologia nefropatia, neuropatia pecilocitosi leucocitopnia pentadctil percutani
4 4
66
peri-pxia piel(o) pio piret(o) -plstia -plegia -pnea pneo pneum(o) pneuma, pneumat(o) pod(o) -poesi poiquilopollacipoli-, post-, postero-prandial preprimiproprosop(o) pseudopsic(o) ptial(o) -ptosi
al voltant de, a la vora fixaci, coagulaci pelvis renal pus febre operaci correctiva parlisi respirar respirar pulm aire, vent, gas peu formaci de variat, irregular, deformat freqent, sovint ms d'un, molt desprs de, darrere, posterior relatiu o pertanyent a l'pat, menjar davant de, anterior primera abans de cara fals nima saliva caiguda d'un rgan
periosti mastopxia pielonefritis piohemotrax hiperpirxia, antipirtic rinoplstia hemiplegia dispnea pnemetre pneumnia pneumartrografia, pneumatocrdia podologia trombopoesi poiquilocitosi pollaciria polidpsia postoperatori, posterolateral postprandial precordial primpara progenitor prosoplgia pseudoparlisi psicoanlisi, psicosomtic ptialognic blefaroptosi
Q
quadriquerat(o) quinquequir(o) quatre crnia cinc m quadrceps queratitis quinquevalent quiromeglia
R
-rfia -rgia raqui(o) -rea ren(o) retrorin(o) sutura vessament, vessar columna vertebral prdua, vessament, flux rony darrere de, endarrere nas gastrorrfia hemorrgia raquiocentesi rinorrea renal retrolingual rinitis
S
salping(o) -sclerosi -scopi -scpia semio seps, sept sial(o) sider-, siderosinistrosoma(to) stalsi -stasi, -stsia -stenosi -stomia subsupersupratub, trompa tornar-se dur instrument per mirar examen ptic / observaci signe, smptoma infecci saliva ferro, presncia de ferro esquerre, a l'esquerra de cos contracci aturada, immobilitat estretor patolgica obertura nova, obertura artificial sota, per sota de en excs per sobre de, damunt de salpingitis arteriosclerosi laringoscopi gastroscpia semiologia aspsia, septicmia sialodenectomia sidermia, sidercit sinistrocrdia liposoma, somatologia peristltic distasi, hemostsia angiostenosi colostomia subcutnia superinfecci suprarenal
4 4
67
T
taquitel(i)(o) tertetrarpid membrana de revestiment tres, tres vegades quatre taquicrdia epiteli, endoteli ternari tetraparsia
toco -tom -tomia top(o) torac(o) -tori -ria tox(o)(i), toxic(o) transtraquel(o) tri-trpsia -trof -a, -trfia trof(o) tromb(o)
part, infantament instrument per tallar tall, incisi lloc, regi trax relatiu o pertanyent a ver a travs de coll, coll de lter tres, tres vegades acci de triturar alimentaci, desenvolupament nodrir, desenvolupar cogul
tocleg, tocloga ostetom laringotomia distpia toracoplstia la respiraci: respiratori toxologia, toxicleg transabdominal traquelocistitis, traqueloplstia trigemin litotrpsia (litotrcia) hipertrfia trofopatia trombosi
4 4
68
U
ultraungu(i) uniur(o), uron(o) -ria ms que, en un grau excessiu ungla un orina, en l'orina orina, en l'orina ultras periunguial unicellular urodnia, uronfil glucosria
V
vagin(o) ven(o)(i) vulv vagina vena vulva vaginitis venosclerosi vulvitis
X
xant-, xantoxen(o) groc estranger, estrany xantodrmia xenofbia, xenoftlmia
Recull dabreviacions de lmbit sanitari 5
Ordenades per la paraula o el sintagma complets*
A
per abonar en compte per absncia Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears acadmic -a accident vascular accident vascular cerebral cid acetilsaliclic cid desoxiribonucleic (deoxyribonucleic acid) cid paraaminobenzoic cid ribonucleic (ribonucleic acid) Acord de Formaci Contnua per a les Administracions Pbliques activitats de la vida diria addicional adjunt -a administraci Administraci d'Aliments i Medicaments (Food and Drug Administration, EUA) abans de ladministraci desprs de ladministraci administrar amb recepta exacta (detur cum formula) adrea electrnica advertiu-ho b (nota bene) Agncia d'Avaluaci de Tecnologia i Recerca Mdiques Agncia Europea del Medicament agost aix s (id est) aix s norma (Das ist Norm) ajuntament alemany alimentaci alimentari -ria
* AB: abreviatura. SG: sigla. SB: smbol.
p. a. en cte. p. abs. ACMCB acad. AV AVC AAS DNA | ADN PABA RNA AFCAP AVD add. adj. adm. FDA a. a. p. a. d. c. f. a/e n. b. | NB AATM AME ag. i. e. DIN aj. de | al. alim. alim.
AB AB SG AB SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB AB SG AB AB AB AB AB | SG SG SG AB AB SG AB SB | AB AB AB
5 1
71
Ordenades per la paraula o el sintagma complets

altes hospitalries altitud i altres (et alii) altura ambulncia ambulatori anlisi analogia anatomia angiografia de sostracci digital (digital substraction angiography) angiografia digital intravenosa de sostracci (digital intravenous angiography) angiologia i cirurgia vascular angls antiestreptolisina anticonceptius orals antics antigen antigen de la membrana (envelope) del virus de l'hepatitis B antigen de superfcie (surface) del virus de l'hepatitis B antigen del nucli (core) del virus de l'hepatitis B antigen del virus de l'hepatitis A (hepatitis A antigen) antigen d'histocompatibilitat (human leukocyte antigen) antiinflamatori no esterodal any sense any (sine anno) anys potencials de vida perduts apartat apndix aproximadament rea AH alt. et al. alt. ambul. amb. anl. anal. anat. DSA DIVAS ACV en | angl. ASL AO Ac Ag Hbe Ag | AgHBe Hbs Ag | AgHBs HBc Ag | AgHBc HAAg | AgHA HLA AINE a. s. a. APVP apt. ap. aprox. a SG AB AB AB AB AB AB AB AB SG SG SG SB | AB SG SG SB SB SG SG SG SG SG SG AB AB SG AB AB AB SB
5 1
72
rea bsica de salut A rea de vigilncia intensiva artmia cardaca article articulaci temporomandibular arxiu arxivstica assessor -a assignatura assistncia pblica domiciliria associaci Associaci Catalana d'Ambulncies Associaci Catalana de Treball Unitari Antisida Associaci Espanyola contra el Cncer associat -ada atac isqumic transitori atenci a la salut sexual i reproductiva (abans PSAD, Programa sanitari datenci a la dona) a latenci de atenci domiciliria atenci especialitzada atenci primria atenci primria de salut aurcula dreta aurcula esquerra auriculoventricular auscultaci respiratria per autoritzaci auxiliar avinguda
ABS AVI AC art. ATM arx. arx. ass. assign. APD assoc. ACDA ACTUA AECC assoc. AIT ASSIR a/ ATDOM AE AP APS AD AE AV AR p. a. | p. aut. aux. av.
SG SG SG AB SG AB AB AB AB SG AB SG SG SG AB SG SG AB SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB AB
5 1
73
B
bacil de Calmette-Gurin bacil de Koch Badalona Gesti Assistencial, SL BCG BK BGA, SL SG SG SG
baixada baixos Barcelona batxillerat bibliografia biblioteca biologia bipsia torcica percutnia bioqumica Boletn Informativo de la Seguridad Social bon estat general botnica bronquitis pneumoptica crnica obstructiva butllet Butllet d'Informaci Farmacoteraputica Butllet d'Informaci Teraputica Butllet Epidemiolgic de Catalunya Butllet Estadstic de Defunci Butllet Estadstic de Naixement Butllet Oficial de la Provncia Butllet Oficial de les Comunitats Autnomes Butllet Oficial de l'Estat Butllet Oficial del Parlament de Catalunya
bda. bxs. Barna. | BCN batx. bibl. bibl. biol. BTP bioq. BISS BEG bot. BNCO butll. BIF BIT BEC BED BEN BOP BOCA BOE BOPC
AB AB AB | SB AB AB AB AB SG AB SG SG AB SG AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG
5 1
74
C
caloria cantonada capacitat de reserva funcional capacitat pulmonar total capacitat vital captol carcter per segon cardiotocografia al meu crrec carrer cal cant. CRF CPT CV cap. cps CTG m/c c. | c/ SB AB SG SG SG AB SB SG AB AB
carretera A castell catal Catalunya categoria major diagnstica categories de gesti de pacients (patients management categories) al cel sia centilitre cntim centmetre centmetre cbic centmetre quadrat centre coordinador durgncies i emergncies sanitries centre datenci continuada centre datenci primria on es presten les especialitats mdiques centre d'acolliment d'urgncies per a infants i adolescents centre d'acolliment d'urgncies per a vells centre d'atenci al disminut centre d'atenci i seguiment de drogodependncies centre d'atenci primria Centre de Reconeixements i Avaluaci Mdics centre de salut mental centre de salut mental d'adults centre de salut mental infantil i juvenil centre de serveis socials Centre de Terminologia [per a la Llengua Catalana] Centre d'Estudis Epidemiolgics sobre la Sida de Catalunya Centre dInformaci del Medicament de Catalunya Centre Informtic de la Generalitat de Catalunya, SA
ctra. es | cast. ca | cat. CAT CMD PMC a. c. s. cl ct. cm cc | cm3 cm2 CCURES CAC CAP II CAUI CAUV CAD CASD CAP CRAM CSM CSMA CSMIJ CSS TERMCAT CEESCAT CEDIMCAT CIGESA
AB SB | AB SB | AB SB SG SG AB SB AB SB SB SB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG
5 1
75
5 1
76
Centre Internacional de Recerca sobre el Cncer centre prescriptor Centres per al Control de les Malalties (Centers for Disease Control and Prevention, EUA) certificat -ada cicles per minut cicles per segon circulaci cirrosi biliar primria cirurgia cirurgia major ambulatria cirurgia sense ingrs citologia citomegalovirus classificaci internacional de lassistncia primria classificaci internacional de malalties (international classification of diseases, injuries and causes of death) classificaci internacional de problemes de salut a l'atenci primria classificaci internacional de processos en atenci primria clnica clorur de polivinil (polyvinylchloride) coagulaci intravascular disseminada codi civil codi d'identificaci fiscal codi d'identificaci personal codi penal codi postal coeficient de correlaci d'una mostra coeficient de variaci coeficient intellectual collaborador -a collecci collegi
CIRC CP CDC cert. cpm cps circul. CBP cir. CMA CSI cit. CMV CIAP CIM | ICD CIPSAP CIPAP cln. PVC CID CC CIF CIP CP CP r CV CI coll. coll. coll.
SG SG SG AB SB SB AB SG AB SG SG AB SG SG SG SG SG AB SG SG SG SG SG SG SG SB SG SG AB AB AB
columna A comarca comissaria comissi Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu Comissi de Formaci Postgraduada Comissi de Normalitzaci Lingstica en l'mbit de la Infermeria Comissi de Normalitzaci Lingstica en l'mbit Farmacutic Comissi de Normalitzaci Lingstica en l'mbit Mdic Comissi Europea Comissi Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica Comissi Interdisciplinria Mixta Sociosanitria comit directiu companyia complement personal transitori complementari -ria comptabilitat compte corrent per compte de al meu compte comunicaci interauricular comunicaci interventricular Comunitat Econmica Europea Comunitat Europea conjunt mnim bsic de dades conjunt mnim bsic de dades de l'alta hospitalria conjunt mnim bsic de dades dels centres de salut mental conjunt mnim bsic de dades sociosanitries consell
col. com. com. com. CALA CFP NORCAI NORCAFARM NORCAM CE CIRIT CIMSS CD cia. CPT compl. compt. c/c | cte. ct. p/c m/cte CIA CIV CEE CE CMBD CMBDAH CMBDSM CMBDSS cons.
AB AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB SG AB AB AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG AB
5 1
77
5 1
78
Consell Catal d'Especialitats en Cincies de la Salut consell de direcci consell de salut Consell d'Europa Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut Consorci Hospitalari de Catalunya Consorci Sanitari de Barcelona Consorci Sanitari de la Selva Constituci espanyola construcci consultes externes contractat -ada contracte de compra de serveis d'atenci primria convocatria coordinaci Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat corporaci Corporaci Sanitria Parc Taul de Sabadell correcci corrector -a correu electrnic correus Creu Roja Internacional (International Red Cross) abans de Crist desprs de Crist criteris comuns mnims cromatografia cures intensives peditriques cursiva cursos d'educaci maternal
CCECS CD CS CE CISNS CHC CSB CSS CE const. CE contr. CCSAP conv. coord. CUS corp. CSPTS corr. corr. c/e corr. IRC a. de C. | aC d. de C. | dC CCM CGP CIP cva. | curs. CEM
SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB SG AB SG AB AB SG AB SG AB AB AB AB SG AB | SG AB | SG SG SG SG AB SG
D A
sense data (sine data) data de l'ltima menstruaci data probable de part de cadascun [dels ingredients d'una recepta] (en grec an) decilitre decmetre decisi declaraci decret llei en dej (ieiunus) delegaci territorial del Departament de Sanitat per delegaci delrium trmens denominaci (farmacolgica) comuna internacional (international non-proprietary name) denominaci d'origen densitat mineral ssia dents permanents cariades, absents, i desvitalitzades departament Departament de Sanitat i Seguretat Social Departament d'Economia i Finances derogatori -ria descrrega descompte desembre desintegraci per segon despesa desviaci desviaci estndard (standard deviation) dia diabetis mellitus diabetis mellitus insulinodependent s/d DUM DPP aa. dl dm dec. decl. DL i. DTDS p. d. DT DCI | INN DO DMO CAOD dept. DSSS DEF derog. descrr. dte. des. dps desp. desv. DE | SD d DM DMID AB SG SG AB SB SB AB AB SG AB SG AB SG SG SG SG SG AB SG SG AB AB AB AB SB AB AB SG SB SG SG
5 1
79
5 1
80
diabetis mellitus no insulinodependent diagnosi diagnstic diagrama diagrama de flux de dades dilisi peritoneal dilisi peritoneal ambulatria contnua dilisi peritoneal cclica contnua dilisi peritoneal intermitent Diari Oficial de la Comunitat Europea Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya diccionari diclorodifeniltricloroet dies data dies factura dies vista dijous dilluns dimarts dimecres dixid de carboni diplomat -ada en infermeria dipsit legal direcci direcci d'atenci primria direcci general Direcci General de Recursos Sanitaris Direcci General de Salut Pblica direcci per objectius directiu -iva director -a director -a general disc compacte disc compacte de memria noms de lectura (compact disc read only memory) disc verstil digital (digital versatile disc) disminut -da
DMNID diagn. diagn. diagr. DFD DP DPAC DPCC DPI DOCE DOGC dicc. DDT d/d d/fra d/v dj. dl. dt. dc. CO2 DI dip. leg. dir. DAP DG DGRS DGSP DPO dir. dir. DG CD CD-ROM DVD dism.
SG AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG AB SG AB AB AB AB AB AB AB SB SG AB AB SG SG SG SG SG AB AB SG SG SG SG AB
dispensari A disposici disposici addicional disposici final disposici transitria dispositiu intrauter dissabte distncia districte districte postal diumenge divendres divisi doctor -a document document del consentiment informat document identificatiu provisional dona en edat frtil dosi diria definida dosi letal dosi per habitant diria dreta duplicat -ada
disp. disp. DA DF DT DIU ds. dist. distr. DP dg. dv. div. Dr. | Dra. doc. DCI DIP DEF DDD DL DHD dta. dupl.
AB AB SG SG SG SG AB AB AB SG AB AB AB AB AB SG SG SG SG SG SG AB AB
E
ecocardiografia (ultrasonic cardiography) ecocardiograma ecologia economia edici edifici editor -a editorial educaci primria educaci secundria obligatria UCG ECO ecol. econ. ed. ed. ed. ed. EP ESO SG SG AB AB AB AB AB AB SG SG
5 1
81
5 1
82
efecte efecte a cobrar efecte a pagar efectiu -iva electrocardiograma electroencefalograma electromiograma electronistagmografia electroretinograma Energtica dInstallacions Sanitries, SA Enquesta de salut de Catalunya entitat entitat de base associativa entitat provedora entrada entresol epleg equip d'assessorament laboral equip d'atenci a la dona equip d'atenci a la infncia i adolescncia en alt risc social equip d'atenci primria equip de salut escolar equip de salut municipal equip de terpia d'observaci directa ambulatria eritropoetina error estndard error estndard de la mitjana escala esclerosi lateral amiotrfica escola Escola d'Administraci Pblica de Catalunya escola universitria escola universitria d'infermeria desprs de lescrit (post scriptum)
e/ e/c e/p ef. ECG EEG EMG ENG ERG EISSA ESCA ent. EBA EP entr. entl. ep. EAL EAD EAIA EAP ESE ESM ETODA EPO EE EEM esc. ELA esc. EAPC EU EUI p. s. | PS
AB AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG AB SG SG AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB SG AB SG SG SG AB | SG
esglsia espanyol especialitat farmacutica genrica especialment esperana de vida esperana de vida sense incapacitats esquerra est estaci estacionament estada mitjana estatal Estats Units d'Amrica est-nord-est est-sud-est estudi de contacte etctera euro Excellncia Excellentssim -a excepci excipient exemple per exemple (verbi gratia) per exemple expedici expedidor -a expedient extensi exterior extremitats inferiors extremitats superiors
esgl. esp. EFG esp. EV EVSI esq. E est. estac. EM est. EUA ENE ESE EC etc. EUR E. | Exc. Excm. | Excma. exc. excp. ex. v. gr. p. ex. exped. exped. exp. ext. ext. EI ES
AB AB SG AB SG SG AB SB AB AB SG AB SG SB SB SG AB SB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB SG SG
5 1
83
F
factor XII de la coagulaci factura la meva factura facturaci de serveis sanitaris facultat farmacutic -a intern -a resident farmcia fascicle a favor de a favor meu al meu favor febre d'origen desconegut febrer femen -ina fertilitzaci in vitro festiu figura finca fsica fisiologia foli fons d'acci social Fons Monetari Internacional formaci professional frmula magistral fosfatasa alcalina fossa ilaca dreta fossa ilaca esquerra francs freqncia cardaca fetal freqncia modulada (frequency modulation) en funcions fundaci Fundaci Antisida d'Espanya FSF fra. m/fra FSS fac. FIR farm. fasc. f/ f/m m/f FOD febr. fem. FIV fest. fig. fca. fs. fisiol. F FAS FMI FP FM FA FID FIE fr. FCF FM e. f. fund. FASE SG AB AB SG AB SG AB AB AB AB AB SG AB AB SG AB AB AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG AB SG SG AB AB SG
5 1
84
G A
gener general Generalitat de Catalunya generalment gentica Gesti de Serveis Sanitaris Gesti de Serveis Sanitaris, SA Gesti i Prestaci de Serveis de Salut gesti integrada de personal gigabyte Girona gir postal gir telegrfic el meu gir govern gram grau de significaci estadstica, probabilitat de la mostra grau potencial d's graus de pertinena grup de programa grup teraputic grups d'atenci ambulatria (ambulatory care groups) grups relacionats amb el diagnstic (diagnosis related groups) Gurdia Civil Gurdia Urbana gen. gral. GC gen. gen. GSS SAGESSA GPSS GIP Gb GI GP GT m/g gov. g p GPU GP GP GT ACG GRD | DRG GC GU AB AB SG AB AB SG SG SG SG SB SG SG SG AB AB SB SB SG SG SG SG SG SG SG SG
5 1
85
H
habitaci habitant habitant per quilmetre quadrat hab. h. h/km2 AB AB SB
5 1
86
hectrea hectogram hectolitre hematcrit hemodilisi hemodilisi assistida hemodilisi domiciliria hemoglobina hemoglobina corpuscular mitjana hepatitis B hepatitis C hipertensi arterial histologia histria histria clnica histria clnica d'atenci a la dona histria clnica de l'atenci primria homeopatia Honorable hora hormona adrenocortictropa hormona antidirtica hormona de creixement o somatotropina hormona estimulant de la tiroide (thyroid-stimulating hormone) hormona folliculostimulant (follicle-stimulating hormone) hormona gonadtropa (de creixement) hormona luteostimulant (luteinizing hormone) hormona luteotrfica hospital hotel
ha hg hl HCT HD HDA HDD Hb HCM HB HC HTA histol. hist. HC HCAD HCAP homeop. H. | Hble. h ACTH ADH GH TSH FSH GTH LH LTH hosp. H
SB SB SB SG SG SG SG SB SG SG SG SG AB AB SG SG SG AB AB SB SG SG SG SG SG SG SG SG AB SB
I
dem Illustre d. I. | Illtre. AB AB
Illustrssim -a A immunoassaig enzimtic immunoglobulina (IgG, IgA, IgM, IgD, IgE) import impost sobre activitats econmiques impost sobre bns immobles impost sobre el valor afegit impost sobre la renda de les persones fsiques impremta incapacitat laboral transitria incapacitat temporal incorporat -ada ndex comparatiu dhospitalitzaci ndex de case mix ndex de massa corporal ndex de mortalitat estandarditzada (standardized mortality ratio) ndex de preus al consum ndex periodontal de necessitat de tractament de la comunitat indstria infart agut de miocardi infecci del tracte urinari infecci respiratria aguda inferior infermer -a informaci informtica informe informe mdic de lesionat inhibidor de la monoaminoxidasa injectable inseminaci artificial conjugal inseminaci artificial de donador inspecci institut Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials
Illm. | Illma. IAE Ig imp. IAE IBI IVA IRPF impr. ILT IT inc. ICH ICM IMC IME | SMR IPC IPNTC ind. IAM ITU IRA inf. inferm. inf. inform. inf. IML IMAO inject. IAC IAD insp. inst. ICASS
AB SG SB AB SG SG SG SG AB SG SG AB SG SG SG SG SG SG AB SG SG SG AB AB AB AB AB SG SG AB SG SG AB AB SG
5 1
87
5 1
88
Institut Catal de la Salut Institut Catal d'Oncologia Institut d'Assistncia Sanitria Institut de Crdit Oficial Institut de Diagnstic per la Imatge Institut de Medicina Legal de Catalunya Institut de Migracions i Serveis Socials Institut de Recerca Oncolgica Institut de Salut Pblica Institut d'Estadstica de Catalunya Institut d'Estudis Catalans Institut d'Estudis de la Salut Institut Municipal d'Assistncia Sanitria Institut Municipal de la Salut Institut Municipal de Prestacions dAssistncia Mdica al Personal Municipal Institut Municipal d'Investigaci Mdica Institut Nacional de Gesti Sanitria (estatal) Institut Nacional de Serveis Socials (estatal) Institut Nacional d'Estadstica (estatal) Institut Nacional d'Ocupaci (estatal) Institut per a la Promoci Social i de la Salut Institut Social de les Forces Armades insuficincia renal crnica insuficincia renal terminal tractada intensitat relativa de recursos (relative intensity scores) intercanvi electrnic de dades (electronic data interchange) inters interfer inter -ina interior internacional interrupci voluntria de l'embars interval de confiana intervenci
ICS ICO IAS ICO IDI IMLC IMSERSO IRO ISP IDESCAT IEC IES IMAS IMS PAMEM IMIM INGESA INSS INE INEM IPSS ISFAS IRC IRTT RIS EDI int. INF int. int. internac. IVE IC interv.
SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB SG AB AB AB SG SG AB
interventor -a A intraarterial Acadmia de intradrmic -aCincies Mdiques de Catalunya i de Balears intradermoreacci a la tuberculina acadmic -a (purified protein derivative of tuberculin) accident vascular intragstric -a accident vascular cerebral intramuscular cid acetilsaliclic intravens -osa cid desoxiribonucleic introducci (deoxyribonucleic acid) invalidesa permanent cid paraaminobenzoic isqumia aguda transitria cid ribonucleic (ribonucleic acid) isqumia cardaca crnica Acord de Formaci Contnua per a isqumia cerebral transitria les Administracions Pbliques itali activitats de la vida diria tem addicional adjunt -a administraci J Administraci d'Aliments i Medicaments (Food and Drug Administration, EUA) juliol de ladministraci abans junta de de govern desprs ladministraci junta directiva administrar amb recepta exacta jurdic cum formula) (detur jurisprudncia advertiu-ho b (nota bene) Agncia d'Avaluaci de Tecnologia i Recerca Mdiques Agncia Europea del Medicament L agost laborable aix s (id est) laboratori aix s norma (Das ist Norm) leucmia aguda limfoblstica ajuntament leucmia aguda no limfoblstica alimentaci leucmia mieloide crnica alimentari altes hospitalries limfadenopatia generalitzada persistent altitud limfoma no hodgkini i altres (et alii) del flux aeri limitaci crnica altura lipoprotena de densitat molt baixa ambulncia (very low density lipoprotein)
interv. i. a. i. d. ACMCB acad. PPD AV i. g. AVC i. m. | IM AAS i. v. intr. DNA IP PABA TIA RNA ICC ICT AFCAP it | it. AVD it. add. adj. adm. FDA jul. a. a. j. de p. a. gov. j. dir. jur. d. c. f. jurispr. n. b. | NB AATM AME ag. lab. i. e. lab. DIN LAL aj. LANL alim. LMC alim. AH LGP alt. LNH et al. LCFA alt. ambul. VLDL
AB AB AB SG AB SG SG AB SG AB | SG SG AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SB | AB SG AB AB AB AB SG AB AB AB AB AB AB AB AB| SG AB SG SG AB AB AB AB SG SG AB SG AB SG AB SG SG AB SG AB SG AB AB SG
5 1
89
lipoprotenes d'alta densitat (high density lipoprotein) lipoprotenes de baixa densitat (low density lipoprotein) lquid cefaloraquidi litre llei Lleida Llei de procediment administratiu Llei d'ordenaci farmacutica de Catalunya Llei d'ordenaci sanitria de Catalunya Llei general de sanitat Llei general de la Seguretat Social la meva lletra llibre llicenciat -ada sense lloc (sine loco)
HDL LDL LCR l, L L L LPA LOFC LOSC LEGSA LGSS m/l ll. llic. s. l.
SG SG SG SB SG SG SG SG SG SG SG AB AB AB AB
M
majscula malaltia cardiovascular malaltia de declaraci obligatria malaltia de transmissi sexual malaltia pulmonar obstructiva crnica malaltia renal primria marcador tumoral (cancer antigen) mascul -ina mxim -a medicina medicina de famlia i comunitria medicina general memria d'accs aleatori (random access memory) memria noms de lectura o memria morta (read only memory) maj. MCV MDO MTS MPOC MRP CA masc. mx. med. MFC MG RAM ROM AB SG SG SG SG SG SB AB AB AB SG SG SG SG
5 1
90
mercuri A mesos vista metge -essa especialista sense ttol oficial metge -essa intern -a resident metre metre cbic metre quadrat metres per segon microbiologia abans del migdia (ante meridiem) desprs del migdia (post meridiem) millsim -a milligram millilitre millmetre millmetre de mercuri millimol mili per mili de poblaci milions deuros milions de pessetes mnim -a Ministeri de Sanitat i Consum minscula minusvlid -a minut mol Molt Honorable Senyor -a Molt Illustre Senyor -a monoaminoxidasa monxid de carboni moviment ocular rpid (rapid eye movement) municipal
Hg m/v MESTO MIR m m3 m2 m/s microb. a. m. p. m. mill. mg ml mm mmHg mmol M pmp MEUR MPTA mn. MSC min. minusv. min mol M. Hble. Sr. | M. Hble. Sra. M. Illtre. Sr. | M. Illtre. Sra. MAO CO REM mpal.
SB AB SG SG SB SB SB SB AB AB AB AB SB SB SB SB SB SB SB SB SB AB SG AB AB SB SB AB AB SG SB SG AB
5 1
91
museu Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat Mutualitat Nacional de Previsi de lAdministraci Local
mus. MUFACE MUNPAL
AB SG SG
N
nacional negatiu -iva negociat negreta newton nitrogen no significatiu -iva sense nom (sine nomine) nombre nombre d'individus de la poblaci nomenclatura anatmica nominal nominatiu -iva nord nord-est nord-nord-est nord-nord-oest (north-north-west) nord-oest (north-west) nostre -a nota de l'editor -a nota del / de la traductor -a novembre nmero nmero d'afiliaci a la Seguretat Social nmero d'identificaci fiscal sense nmero nac. neg. neg. negr. N N n. s. s. n. nre. N NA nom. nom. N NE NNE NNO | NNW NO | NW ntre. | ntra. n. de l'e. n. del t. | n. de la t. nov. n. | nm. NASS NIF s/n AB AB AB AB SB SB AB AB AB SB SG AB AB SB SB SB SB SB AB AB AB AB AB SG SG AB
5 1
92
O A
obligatori -ria obra citada (opus citatum) obstetrcia octubre odontologia oest (west) oficial oficina de gesti unificada oficina de treball de la Generalitat oficina permanent d'atenci social Oficina Tcnica de Cribratge oftalmologia opuscle ordinador personal (personal computer) ordre de pagament a lordre de ordre ministerial a la meva ordre per ordre orella dreta orella esquerra rgan Tcnic de Drogodependncies Organitzaci Catalana de Trasplantaments Organitzaci de Consumidors i Usuaris (estatal) Organitzaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya Organitzaci de les Nacions Unides Organitzaci Internacional per a la Normalitzaci (International Organization for Standardization) Organitzaci Mdica Collegial (estatal) Organitzaci Mundial de la Salut (World Health Organization) Organitzaci Nacional de Trasplantaments (estatal) organitzaci no governamental oblig. op. cit. obst. oct. odont. O|W of. OGU OTG OPAS OTC oftalm. op. PC OP o/ OM m/o p. o. OD OE OTD OCATT OCU OCUC ONU ISO OMC OMS | WHO ONT ONG AB AB AB AB AB SB AB SG SG SG SG AB AB SG SG AB SG AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG
5 1
93
Organitzaci per a lAlimentaci i lAgricultura (Food and Agricultural Organization) ortopdia otorinolaringologia oxigenoterpia crnica domiciliria
FAO ort. ORL OCD
SG AB SG SG
P
pagament pagar pgina paquet parlisi general progressiva Parc Sanitari Pere Virgili particular partida parts o partcules per mili passatge passeig pavell pediatria pes molecular pesseta Pla de reordenaci hospitalria Pla de salut Pla de serveis sanitaris i sociosanitaris Pla integral durgncies de Catalunya plaa placeta planificaci familiar planta plural pneumnia per Pneumocystis carinii poblaci per poder polgon pomada popular porta pag. p/ p. | pg. paq. PGP PSPV part. part. ppm ptge. pg. pav. pediatr. Pm PTA | pta. PRH PS PSSS PIUC pl. | pa. plta. PF pl. pl. PPC pobl. p. p. pol. pda. pop. pta. AB AB AB AB SG SG AB AB SB AB AB AB AB SB SB | AB SG SG SG SG AB AB SG AB AB SG AB AB AB AB AB AB
5 1
94
portal A positiu -iva postdata postprandial potncia d'hidrogen (indica el grau cid / bsic) prefectura preferncia preguntes ms freqents (frequently asked questions) preliminar prescripci d'article ortoprottic prescripci d'oxigenoterpia domiciliria present president -a pressi venosa central pressupostos generals de l'estat prestaci ortopdica sanitria preu de venda al pblic principal principi prioritat procedncia procediment quirrgic producte interior brut producte nacional brut producte nacional net professor -a programa Programa dintercanvi de xeringues Programa d'activitats preventives i de promoci de la salut Programa d'atenci a la dona Programa d'atenci domiciliria per equips de suport Programa d'atenci sociosanitria Programa de control i prevenci de malalties crniques Programa de manteniment amb metadona Programa d'educaci per a la salut a l'escola Programa d'equipaments de centres d'atenci primria
ptal. pos. PD | p.d. pp | p. p. pH pref. prefer. PMF | FAQ prel. PAO POD pr. pres. PVC PGE POS PVP pral. princ. prior. proc. PQ PIB PNB PNN prof. progr. PIX PAPPS PAD PADES PASS CRONICAT PMM PESE PECAP
AB AB SG | AB SB | AB SB AB AB SG AB SG SG AB AB SG SG SG SG AB AB AB AB SG SG SG SG AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG
5 1
95
Programa d'identificaci visual Programa especial dels laboratoris d'anlisis clniques Programa per a la prevenci i l'assistncia de la sida Programa Vida als Anys prohibit -ida proppassat -ada propvinent protocol prova d'immunosorbncia enzimtica (enzyme-linked immunosorbent assay) prova reagnica per al diagnstic de la sfilis (Venereal Disease Research Laboratory) proves funcionals respiratries provncia prxim -a psicleg -loga intern -a resident psicologia psiquiatria publicaci publicitat puericultura pujada punci lumbar punt datenci continuada
PIV PELAC PPAS PVAA proh. ppt. | ppda. pvt. protoc. ELISA VDRL PFR prov. prx. PIR psic. psiq. publ. publ. puer. pda. PL PAC
SG SG SG SG AB AB AB AB SG SG SG AB AB SG AB AB AB AB AB AB SG SG
5 1
96
Q
quadriculat -ada quadruplicat -ada qualitat quantitat quilobyte quilocaloria quilogram quilmetre quilmetre per hora quintuplicat-ada quadr. quadrupl. qual. quant. kb kcal kg km km/h quint. AB AB AB AB SG SB SB SB SB AB
R A
rambla ra de riscos ra estndard dhospitalitzaci reacci en cadena de la polimerasa (polymerase chain reaction) reanimaci cardiopulmonar recepta recerca i desenvolupament reconeixement ptic de carcters (optical character recognition) recopilador -a redactor -a referncia referncia meva reforma de l'atenci primria regi regi sanitria Regi Sanitria Barcelona Ciutat Regi Sanitria Barcelons Nord i Maresme Regi Sanitria Centre Regi Sanitria Costa de Ponent Regi Sanitria Girona Regi Sanitria Lleida Regi Sanitria Tarragona Regi Sanitria Terres de lEbre registre registre central d'assegurats registre dunitats provedores registre de malalts renals de Catalunya registre d'informaci territorial Registre Espanyol de Donants de Medulla ssia reglament reial decret reial decret legislatiu reial decret llei rbla. RR REH PCR RCP rec. R+D ROC | OCR recop. red. ref. r/m RAP reg. RS RSBC RSBNM RSC RSCP RSG RSL RST RSTE reg. RCA RUP RMRC RIT REDMO regl. RD RDLEG RDL AB SG SG SG SG AB SG SG AB AB AB AB SG AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB SG SG SG SG SG AB SG SG SG
5 1
97
reordenaci de l'atenci especialitzada reproducci reservat -ada respectivament ressonncia magntica (magnetic resonance) ressonncia magntica nuclear revisador -a revista revoluci revolucions per minut risc atribuble risc relatiu rodona ronda
RAE reprod. rvat. | rvada. resp. RM | MR RMN rev. rev. r rpm RA RR rod. rda.
SG AB AB AB SG SG AB AB SB SB SG SG AB AB
S
sagrat -ada salut mental salut pblica sanitat sant -a secci secretari -ria secretari -ria general secretaria secretaria general sector sanitari segle segon (temps) segent seguiment de la prestaci farmacutica seguretat social selecci seleccionador -a sentncia del Tribunal Constitucional sentncia del Tribunal Suprem senyor -a sgt. | sgda. SM SP san. St. | Sta. secc. secr. SG secr. SG SS s. s seg. SPF SS sel. sel. STC STS Sr. | Sra. AB SG SG AB AB AB AB SG AB SG SG AB SB AB SG SG AB AB SG SG AB
5 1
98
srie A servei Servei Catal de la Salut Servei Coordinador d'Urgncies de Barcelona, SA Servei d'Ambulncies Municipals d'Urgncies (estatal) servei d'atenci a domicili servei d'atenci preco servei d'atenci primria Servei d'Autoaprenentatge de Llengua Catalana servei de farmcia hospitalria servei de nefrologia servei d'emergncies mdiques Servei dOcupaci de Catalunya servei especial d'urgncies servei farmacutic d'atenci primria servei ordinari d'urgncies servei pblic Serveis Sanitaris de RefernciaCentre de Transfusi i Banc de Teixits sessi interna de treball setembre si us plau signatura sindicalisme sndrome de dependncia alcohlica sndrome d'immunodeficincia adquirida sndrome respiratria aguda greu (severe acute respiratory syndrome) singular sinnim -a sistema datenci ciutadana sistema de classificaci de grups sanguinis sistema de classificaci de grups sanguinis (rhesus) sistema de classificaci de pacients Sistema d'Emergncies Mdiques, SA
sr. serv. CatSalut SCUBSA SAMUR SAD SAP SAP SALC SFH SN SEM SOC SEU SFAP SOU SP CTBT SIT set. s. u. p. sign. sind. SDA SIDA SRAG | SARS sing. sin. SAC AB0 Rh SCP SEMSA
AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB AB AB SG SG SG AB AB SG SB SB SG SG
5 1
99
5 1
100
sistema d'informaci sistema d'informaci corporatiu sistema d'informaci de l'atenci hospitalria sistema d'informaci de l'atenci primria sistema d'informaci de salut mental sistema d'informaci hospitalari sistema d'informaci per a la direcci sistema d'informaci per a la direcci (executive information systems) Sistema integrat de vigilncia epidemiolgica sobre lHIV/sida sistema internacional [d'unitats] Sistema Nacional de Salut (estatal) sistema nervis central sistema operatiu de disc per a microprocessadors (micro software disk operating system) sistema reticuloendotelial sistemes de control cardac (cardiac control systems) sobretic societat societat annima Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitria societat civil privada societat cooperativa societat cooperativa catalana limitada societat de garanties recproques Societat Espanyola de Salut Pblica i Administraci Sanitria societat limitada soluci sortida subcutani -nia subttol sud sud-est sud-oest (south-west) sud-sud-est
SI SIC SIAH SIAP SISM SIH SID EIS SIVES SI SNS SNC MS-DOS SRE CCS s/t. soc. s. a. | SA SCMFiC s. c. p. | SCP s. coop. | SCOOP s. c. c. l. SGR SESPAS s.l. | SL sol. sort. s. c. subt. S SE SO | SW SSE
SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB AB | SG SG AB | SG AB | SG AB SG SG AB | SG AB AB AB AB SB SB SB SB
sud-sud-oest (south-south-west) sumari superior suplement suplent supositori suspensi
SSO | SSW sum. sup. suplem. supl. sup. susp.
SB AB AB AB AB AB AB
T
tal targeta sanitria individual tarifa tarifa corrent tarifa especial tarifa general Tarragona taxa de mortalitat infantil tcnic -a tecnologia tecnologies de la informaci i la comunicaci telecomunicacions telfon telegrama temps de protrombina temps de tromboplastina parcial tensi arterial teraputica terpia dobservaci directa terpia electroconvulsiva (electroconvulsive therapy) terpia hormonal substitutiva terme municipal terminaci test de tolerncia oral a la glucosa ttanus tipografia tiroxina t/ TSI t. t. c. t. e. t. g. T TMI tcn. tecnol. TIC telec. tel. telegr. TP TTP TA terap. TOD TEC | ECT THS t. m. | TM t. TTOG Te tipogr. T4 AB SG AB AB AB AB SG SG AB AB SG AB AB AB SG SG SG AB SG SG SG AB | SG AB SG SB AB SB
5 1
101
5 1
102
ttol titular tom tomografia axial computada tomografia computada tomografia computada de fot nic (single photon emission computed tomography) tomografia per emissi de positrons (positron emission tomography) total toxicologia toxiinfecci alimentria tractament tractament de llarga durada tradicional traducci traductor -a transaminasa glutamicooxalactica transaminasa glutamicopirvica transcripci transcriptor -a transferncia trnsit esofagogastroduodenal transitori -ria transmission control protocol / Internet protocol transport trasplantament trasplantament de medulla ssia trasplantament de progenitors hemopotics trasplantament substitutiu renal trastorn mental greu trastorns relacionats amb l'alcohol traumatisme cranioenceflic traumatologia traumatologia i cirurgia ortopdica travessera travessia tribunal
tt. tit. t. TAC TC
AB AB AB SG SG
TOCFU | SPECT SG TEP | PET tot. toxic. TIA tract. TLD trad. trad. trad. GOT GPT transcr. transcr. transf. TEGD trans. TCP/IP transp. traspl. TMO TPH TSR TMG TRA TCE traum. COT trav. trv. trib. SG AB AB SG AB SG AB AB AB SG SG AB AB AB SG AB SG AB AB SG SG SG SG SG SG AB SG AB AB AB
Tribunal Superior de Justcia de Catalunya trifosfaneurina triiodotironina triplicat -ada tuberculina tuberculosi tuberculosi pulmonar tumor, ndul, metstasi
TSJC ATP T3 tripl. TB TBC TP TNM
SG SG SB AB SG SB SG SG
U
ull dret ull esquerre ltim -a ultraviolat -ada Uni Catalana d'Hospitals Uni Europea Uni Internacional contra el Cncer Uni Internacional de Fsica Pura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Chemistry) unitat unitat assistencial bsica unitat bsica assistencial unitat bsica d'atenci social primria unitat central unitat central (central processing unit) unitat d'admissi i atenci a l'usuari unitat d'assistncia nefrolgica unitat de cures intensives unitat de cures intensives neonatals unitat de cures palliatives Unitat de Diagnstic per la Imatge d'Alta Tecnologia unitat de dispensaci de medicaments estrangers unitat de malalties de transmissi sexual Unitat de Malalties Tropicals i Importades UD UE lt. UV UCH UE UICC IUPAC u. UAB UBA UBASP UC CPU UAAU UAN UCI UCIN UCP UDIAT UDME UMTS UMTI SG SG AB SG SG SG SG SG AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG
5 1
103
5 1
104
unitat de referncia en psiquiatria infantil i juvenil unitat de salut laboral unitat de salut mental unitat de trasplantament renal unitat de vigilncia intensiva unitat d'hospitalitzaci psiquitrica infantil i juvenil unitat d'informaci representada per les xifres 0 o 1 (binary digit) unitat funcional interdisciplinria sociosanitria unitat internacional unitat productiva universal universitari -ria universitat Universitat Autnoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (estatal) Universitat Oberta de Catalunya Universitat Politcnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat Rovira i Virgili uperitzaci (ultra high temperature) urbanitzaci urgncia urgent usuari -ria de drogues per via parenteral
URPI USL USM UTR UVI UHPIJ bit UFISS UI UP univ. univ. univ. UAB UB UdG UdL UNED UOC UPC UPF URV UHT urb. urg. urg. UDVP
SG SG SG SG SG SG SB SG SB SG AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB AB SG
V
vacuna antigripal vacuna antitetnica vacuna contra el ttanus i la diftria (adults) VAG VAT Td SG SG SG
vacuna contra la diftria i el ttanus A vacuna contra la diftria, el ttanus i la tos ferina (pertussis) vacuna triple vrica valor valor farmacolgic intrnsec valor intrnsec elevat vectocardiograma vegeu vegeu tamb vehicle velocitat velocitat de sedimentaci globular venciment venedor -a vens -osa ventricle dret ventricle esquerre versaleta veterinria via per via oral (per os) per via rectal (per rectum) per via vaginal (per vaginam) vianant viceversa vigilncia virus de la immunodeficincia humana (human immunodeficiency virus) virus de l'hepatitis: VHA, VHB, VHC, VHD, VHE (hepatitis virus: HAV, HBV, HCV, HDV, HEV) visibilitat vist i plau vitamina vocabulari volt volum
DT DTP TV v/ VFI VIE VCG veg. | v. v. t. veh. vel. VSG venc. ven. v. VD VE vers. veter. v. po | p. o. p. r. p. v. vian. vv. vig. HIV | VIH VH | HV visib. v. i p. | VP vit. vocab. V vol.
SG SG SG AB SG SG SG AB AB AB AB SG AB AB AB SG SG AB AB AB SB | AB AB AB AB AB AB SG SG AB AB | SG AB AB SB AB
5 1
105
volum corpuscular mitj volum corrent volum de reserva expiratori volum de reserva inspiratori volum expirat mxim en el primer segon, desprs d'una inspiraci mxima volum inspiratori volum residual
VCM VC VRE VRI VEMS VI VR
SG SG SG SG SG SG SG
W
watt world wide web W WWW SB SG
X
xarxa xarxa xarxa xarxa xarxa xec d'atenci a les drogodependncies hospitalria d'utilitzaci pblica no reformada d'atenci primria reformada d'atenci primria sanitria d'utilitzaci pblica XAD XHUP XNR XR XSUP x. SG SG SG SG SG AB
5 1
106
Z
zidovudina zoologia AZT zool. SG AB
Ordenades per labreviaci
A
a a. a. de C. a. a. a. c. s. a. m. a/ a/e aa. AAS AATM AB0 ABS aC Ac AC acad. ACDA ACG ACMCB ACTH ACTUA ACV AD add. ADH adj. adm. ADN AE AECC AFCAP Ag ag. SB AB AB AB AB AB AB AB AB SG SG SB SG SG SB SG AB SG SG SG SG SG SG SG AB SG AB AB SG SG SG SG SB AB rea any abans de Crist abans de l'administraci al cel sia abans del migdia (ante meridiem) a l'atenci de adrea electrnica de cadascun [dels ingredients d'una recepta] (en grec an) cid acetilsaliclic Agncia d'Avaluaci de Tecnologia i Recerca Mdiques sistema de classificaci de grups sanguinis rea bsica de salut abans de Crist antics artmia cardaca acadmic -a Associaci Catalana d'Ambulncies grups d'atenci ambulatria (ambulatory care groups) Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears hormona adrenocortictropa Associaci Catalana de Treball Unitari Antisida angiologia i cirurgia vascular aurcula dreta addicional hormona antidirtica adjunt -a administraci cid desoxiribonucleic (desoxyribonucleic acid) atenci especialitzada | aurcula esquerra Associaci Espanyola contra el Cncer Acord de Formaci Contnua per a les Administracions Pbliques antigen agost
5 2
107
5 2
108
AgHA AgHBc AgHBe AgHBs AH AINE AIT aj. al. alim. alt. amb. ambul. AME anal. anl. anat. angl. AO AP ap. APD aprox. APS apt. APVP AR ARN art. arx. ASL ass. assign. ASSIR assoc. ATDOM ATM
SG SG SG SG SG SG SG AB AB AB AB AB AB SG AB AB AB AB SG SG AB SG AB SG AB SG SG SG AB AB SG AB AB SG AB SG SG
antigen del virus de l'hepatitis A antigen del nucli del virus de l'hepatitis B antigen de la membrana del virus de l'hepatitis B antigen de superfcie del virus de l'hepatitis B altes hospitalries antiinflamatori no esterodal atac isqumic transitori ajuntament alemany alimentaci | alimentari-ria altitud | altura ambulatori ambulncia Agncia Europea del Medicament analogia anlisi anatomia angls anticonceptius orals atenci primria apndix assistncia pblica domiciliria aproximadament atenci primria de salut apartat anys potencials de vida perduts auscultaci respiratria vegeu RNA article arxiu | arxivstica antiestreptolisina assessor -a assignatura atenci a la salut sexual i reproductiva (abans PSAD, Programa sanitari datenci a la dona) associaci | associat -ada atenci domiciliria articulaci temporomandibular
ATP aux. AV av. AVC AVD AVI AZT
SG AB SG AB SG SG SG SG
trifosfaneurina auxiliar accident vascular | auriculoventricular avinguda accident vascular cerebral activitats de la vida diria rea de vigilncia intensiva zidovudina
B
Barna. batx. BCG BCN bda. BEC BED BEG BEN BGA, SL bibl. BIF biol. bioq. BISS bit BIT BK BNCO BOCA BOE BOP BOPC bot. BTP butll. bxs. AB AB SG SB AB SG SG SG SG SG AB SG AB AB SG SB SG SG SG SG SG SG SG AB SG AB AB Barcelona batxillerat bacil de Calmette-Gurin Barcelona baixada Butllet Epidemiolgic de Catalunya Butllet Estadstic de Defunci bon estat general Butllet Estadstic de Naixement Badalona Gesti Assistencial, SL bibliografia | biblioteca Butllet d'Informaci Farmacoteraputica biologia bioqumica Boletn Informativo de la Seguridad Social unitat d'informaci representada per les xifres 0 o 1 (binary digit) Butllet d'Informaci Teraputica bacil de Koch bronquitis pneumoptica crnica obstructiva Butllet Oficial de les Comunitats Autnomes Butllet Oficial de l'Estat Butllet Oficial de la Provncia Butllet Oficial del Parlament de Catalunya botnica bipsia torcica percutnia butllet baixos
5 2
109
C
c. c/ c/c c/e CA ca CAC CAD cal CALA cant. CAOD CAP CAP II cap. CASD cast. CAT cat. CatSalut CAUI CAUV CBP CC cc CCECS CCM CCS CCSAP CCURES CD CDC CD-ROM AB AB AB AB SB SB SG SG SB SG AB SG SG SG AB SG SB SB AB SG SG SG SG SG SB SG SG SG SG SG SG SG SG carrer carrer compte corrent correu electrnic marcador tumoral (cancer antigen) catal centre datenci continuada centre d'atenci al disminut caloria Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu cantonada dents permanents cariades, absents, obturades i desvitalitzades centre d'atenci primria centre datenci primria on es presten les especialitats mdiques captol centre d'atenci i seguiment de drogodependncies castell Catalunya catal Servei Catal de la Salut centre d'acolliment d'urgncies per a infants i adolescents centre d'acolliment d'urgncies per a vells cirrosi biliar primria codi civil centmetre cbic Consell Catal d'Especialitats en Cincies de la Salut criteris comuns mnims sistemes de control cardac (cardiac control systems) contracte de compra de serveis d'atenci primria centre coordinador durgncies i emergncies sanitries comit directiu | consell de direcci | disc compacte Centres per al Control de les Malalties (Centers for Disease Control and Prevention, EUA) disc compacte de memria noms de lectura (compact disc read only memory)
5 2
110
CE
SG Comissi Europea | Comunitat Europea | Consell d'Europa | Constituci espanyola | consultes externes CEDIMCAT SG Centre dInformaci del Medicament de Catalunya CEE SG Comunitat Econmica Europea CEESCAT SG Centre d'Estudis Epidemiolgics sobre la Sida de Catalunya CEM SG cursos d'educaci maternal cert. AB certificat -ada CFP SG Comissi de Formaci Postgraduada CGP SG cromatografia CHC SG Consorci Hospitalari de Catalunya CI SG coeficient intellectual CIA SG comunicaci interauricular cia. AB companyia CIAP SG classificaci internacional de lassistncia primria CID SG coagulaci intravascular disseminada CIF SG codi didentificaci fiscal CIGESA SG Centre Informtic de la Generalitat de Catalunya, SA CIM SG classificaci internacional de malalties CIMSS SG Comissi Interdisciplinria Mixta Sociosanitria CIP SG codi d'identificaci personal | cures intensives peditriques CIPAP SG classificaci internacional de processos en atenci primria CIPSAP SG classificaci internacional de problemes de salut a l'atenci primria cir. AB cirurgia CIRC SG Centre Internacional de Recerca sobre el Cncer circul. AB circulaci CIRIT SG Comissi Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica CISNS SG Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut cit. AB citologia CIV SG comunicaci interventricular cl SB centilitre cln. AB clnica cm SB centmetre 2 cm SB centmetre quadrat cm3 SB centmetre cbic CMA SG cirurgia major ambulatria CMBD SG conjunt mnim bsic de dades
5 2
111
5 2
112
CMBDAH CMBDSM CMBDSS CMD CMV CO CO2 col. coll. com. compl. compt. cons. const. contr. conv. coord. corp. corr. COT CP cpm cps CPT CPU CRAM CRF CRONICAT CS CSB CSI CSM CSMA CSMIJ CSPTS CSS ct.
SG SG SG SG SG SB SB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB SG SG SB SB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB
conjunt mnim bsic de dades de l'alta hospitalria conjunt mnim bsic de dades dels centres de salut mental conjunt mnim bsic de dades sociosanitries categoria major diagnstica citomegalovirus monxid de carboni dixid de carboni columna collaborador -a | collecci | collegi comarca | comissaria | comissi complementari -ria comptabilitat consell construcci contractat -ada convocatria coordinaci corporaci correcci | corrector -a | correus traumatologia i cirurgia ortopdica centre prescriptor | codi penal | codi postal cicles per minut cicles per segon | carcter per segon capacitat pulmonar total | complement personal transitori unitat central (central processing unit) Centre de Reconeixements i Avaluaci Mdics capacitat de reserva funcional Programa de control i prevenci de malalties crniques consell de salut Consorci Sanitari de Barcelona cirurgia sense ingrs centre de salut mental centre de salut mental d'adults centre de salut mental infantil i juvenil Corporaci Sanitria Parc Taul de Sabadell centre de serveis socials | Consorci Sanitari de la Selva cntim
CTBT cte. ct. CTG ctra. curs. CUS CV cva.
SG AB SG AB AB SG SG AB
Serveis Sanitaris de Referncia-Centre de Transfusi i Banc de Teixits compte corrent cardiotocografia carretera cursiva Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat capacitat vital | coeficient de variaci cursiva
D
d d. c. f. d/d d/fra d/v DA DAP dC dc. DCI DDD DDT de DE dec. decl. DEF dept. derog. des. descrr. desp. desv. DF DFD SB AB AB AB AB SG SG SG AB SG SG SG SB SG AB AB SG AB AB AB AB AB AB SG SG dia administrar amb recepta exacta (detur cum formula) dies data dies factura dies vista disposici addicional direcci d'atenci primria desprs de Crist dimecres document del consentiment informat | denominaci (farmacolgica) comuna internacional dosi diria definida diclorodifeniltricloroet alemany desviaci estndard decisi declaraci Departament d'Economia i Finances | dona en edat frtil departament derogatori -ria desembre descrrega despesa desviaci disposici final diagrama de flux de dades
5 2
113
DG dg. DGRS DGSP DHD DI diagn. diagr. dicc. DIN DIP dip. leg. dir. dism. disp. dist. distr. DIU div. DIVAS dj. dl DL dl. dm DM DMID DMNID DMO DNA DO doc. DOCE DOGC DP DPAC DPCC
SG AB SG SG SG SG AB AB AB SG SG AB AB AB AB AB AB SG AB SG AB SB SG AB SB SG SG SG SG SG SG AB SG SG SG SG SG
5 2
114
direcci general | director -a general diumenge Direcci General de Recursos Sanitaris Direcci General de Salut Pblica dosi per habitant diria diplomat -ada en infermeria diagnosi | diagnstic diagrama diccionari aix s norma (Das ist Norm) document identificatiu provisional dipsit legal director -a | directiu -iva | direcci disminut -da dispensari | disposici distncia districte dispositiu intrauter divisi angiografia digital intravenosa de sostracci (digital intravenous angiography) dijous decilitre dosi letal | decret llei dilluns decmetre diabetis mellitus diabetis mellitus insulinodependent diabetis mellitus no insulinodependent densitat mineral ssia cid desoxiribonucleic (deoxyribonucleic acid) denominaci d'origen document Diari Oficial de la Comunitat Europea Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dilisi peritoneal | districte postal dilisi peritoneal ambulatria contnua dilisi peritoneal cclica contnua
DPI DPO DPP dps Dr. | Dra. DRG ds. DSA DSSS DT dt. dta. DTDS dte. DTP DUM dupl. dv. DVD
SG SG SG SB AB SG AB SG SG SG AB AB SG AB SG SG AB AB SG
dilisi peritoneal intermitent direcci per objectius data probable de part desintegraci per segon doctor -a grups relacionats amb el diagnstic (diagnosis related groups) dissabte angiografia de sostracci digital (digital substraction angiography) Departament de Sanitat i Seguretat Social vacuna contra la diftria i el ttanus | delrium trmens | disposici transitria dimarts dreta delegaci territorial del Departament de Sanitat descompte vacuna contra la diftria, el ttanus i la tos ferina (pertussis) data de l'ltima menstruaci duplicat -ada divendres disc verstil digital (digital versatile disc)
E
E E. e. f. e/ e/c e/p EAD EAIA social EAL EAP EAPC EBA EC SB AB AB AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG est Excellncia en funcions efecte efecte a cobrar efecte a pagar equip d'atenci a la dona equip d'atenci a la infncia i adolescncia en alt risc equip d'assessorament laboral equip d'atenci primria Escola d'Administraci Pblica de Catalunya entitat de base associativa estudi de contacte
5 2
115
ECG ECO ecol. econ. ECT ed. EDI EE EEG EEM ef. EFG EI EIS EISSA ELA ELISA EM EMG en ENE ENG ent. entl. entr. EP ep. EPO EPOC ERG es ES esc. ESCA ESE ESE
SG SG AB AB SG AB SG SG SG SG AB SG SG SG SG SG SG SG SG SB SB SG AB AB AB SG AB SG SG SG SB SG AB SG SG SB
5 2
116
electrocardiograma ecocardiograma ecologia economia terpia electroconvulsiva (electroconvulsive therapy) edici | edifici | editor -a | editorial intercanvi electrnic de dades (electronic data interchange) error estndard electroencefalograma error estndard de la mitjana efectiu -iva especialitat farmacutica genrica extremitats inferiors sistema d'informaci per a la direcci (executive information systems) Energtica dInstallacions Sanitries, SA esclerosi lateral amiotrfica prova d'immunosorbncia enzimtica (enzyme-linked immunosorbent assay) estada mitjana electromiograma angls est-nord-est electronistagmografia entitat entresol entrada educaci primria | entitat provedora epleg eritropoetina vegeu MPOC electroretinograma castell extremitats superiors escala | escola Enquesta de salut de Catalunya equip de salut escolar est-sud-est
esgl. ESM ESO esp. esq. est. estac. et al. etc. ETODA EU EUA EUI EUR EV EVSI ex. exc. Exc. Excm. | Excma. excp. exp. exped. ext.
AB SG SG AB AB AB AB AB AB SG SG SG SG SB SG SG AB AB AB AB AB AB AB AB
esglsia equip de salut municipal educaci secundria obligatria espanyol | especialment esquerra estaci | estatal estacionament i altres (et alii) etctera equip de terpia d'observaci directa ambulatria escola universitria Estats Units d'Amrica escola universitria d'infermeria euro esperana de vida esperana de vida sense incapacitats exemple excepci Excellncia Excellentssim -a excipient expedient expedici | expedidor -a extensi | exterior
F
F f/ f/m FA fac. FAO FAQ farm. FAS SG AB AB SG AB SG SG AB SG foli a favor de a favor meu fosfatasa alcalina facultat Organitzaci per a lAlimentaci i lAgricultura (Food and Agricultural Organization) preguntes ms freqents (frequently asked questions) farmcia fons d'acci social
5 2
117
fasc. FASE fca. FCF FDA febr. fem. fest. FID FIE fig. FIR fs. fisiol. FIV FM FMI FOD FP fr. fra. FSF FSH FSS fund.
AB SG AB SG SG AB AB AB SG SG AB SG AB AB SG SG SG SG SG AB AB SG SG SG AB
5 2
118
fascicle Fundaci Antisida d'Espanya finca freqncia cardaca fetal Administraci d'Aliments i Medicaments (Food and Drug Administration, EUA) febrer femen -ina festiu fossa ilaca dreta fossa ilaca esquerra figura farmacutic -a intern -a resident fsica fisiologia fertilitzaci in vitro frmula magistral | freqncia modulada (frequency modulation) Fons Monetari Internacional febre d'origen desconegut formaci professional francs factura factor XII de la coagulaci hormona folliculostimulant (follicle-stimulating hormone) facturaci de serveis sanitaris fundaci
G
g Gb GC gen. GH GI GIP SB SB SG AB SG SG SG gram gigabyte Generalitat de Catalunya | Gurdia Civil gener | generalment | gentica hormona de creixement o somatotropina Girona gesti integrada de personal
GOT gov. GP GPSS GPT GPU gral. GRD GSS GT GTH GU
SG AB SG SG SG SG AB SG SG SG SG SG
transaminasa glutamicooxalactica govern gir postal | graus de pertinena | grup de programa Gesti i Prestaci de Serveis de Salut transaminasa glutamicopirvica grau potencial d's general grups relacionats amb el diagnstic Gesti de Serveis Sanitaris grup teraputic | gir telegrfic hormona gonadtropa (de creixement) Gurdia Urbana
H
h H H. h. h/km2 ha HAAg hab. Hb HB HBc Ag Hbe Ag Hble. Hbs Ag HC HCAD HCAP HCM HCT HD HDA SB SB AB AB SB SB SG AB SB SG SG SG AB SG SG SG SG SG SG SG SG hora hotel Honorable habitant habitant per quilmetre quadrat hectrea antigen del virus de l'hepatitis A (hepatitis A antigen) habitaci hemoglobina hepatitis B antigen del nucli (core) del virus de l'hepatitis B antigen de la membrana (envelope) del virus de l'hepatitis B Honorable antigen de superfcie (surface) del virus de l'hepatitis B hepatitis C | histria clnica histria clnica d'atenci a la dona histria clnica de l'atenci primria hemoglobina corpuscular mitjana hematcrit hemodilisi hemodilisi assistida
5 2
119
HDD HDL hg Hg hist. histol. HIV hl HLA homeop. hosp. HTA HV
SG SG SB SB AB AB SG SB SG AB AB SG SG
hemodilisi domiciliria lipoprotenes d'alta densitat (high density lipoprotein) hectogram mercuri histria histologia virus de la immunodeficincia humana (human immunodeficiency virus) hectolitre antigen d'histocompatibilitat (human leukocyte antigen) homeopatia hospital hipertensi arterial virus de l'hepatitis (hepatitis virus: HAV, HBV, HCV, HDV, HEV)
I
i. I. i. a. i. d. i. e. i. g. i. m. i. v. IAC IAD IAE IAM IAS IBI IC ICASS ICC ICD ICH AB AB AB AB AB AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG en dej (ieiunus) Illustre intraarterial intradrmic -a aix s (id est) intragstric -a intramuscular intravens -a inseminaci artificial conjugal inseminaci artificial de donador immunoassaig enzimtic | impost sobre activitats econmiques infart agut de miocardi Institut d'Assistncia Sanitria impost sobre bns immobles interval de confiana Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials isqumia cardaca crnica classificaci internacional de malalties (international classification of diseases, injuries and causes of death) ndex comparatiu dhospitalitzaci
5 2
120
ICM ICO ICS ICT d. IDESCAT IDI IEC IES Ig Illm. | Illma. Illtre. ILT IM IMAO IMAS IMC IME IMIM IML IMLC imp. impr. IMS IMSERSO inc. ind. INE INEM INF inf. inferm. inform. INGESA inject. INN insp.
SG SG SG SG AB SG SG SG SG SB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB SG SG AB AB SG SG SG AB AB AB SG AB SG AB
ndex de case mix Institut Catal d'Oncologia | Institut de Crdit Oficial Institut Catal de la Salut isqumia cerebral transitria dem Institut dEstadstica de Catalunya Institut de Diagnstic per la Imatge Institut d'Estudis Catalans Institut d'Estudis de la Salut immunoglobulina (IgG, IgA, IgM, IgD, IgE) Illustrssim -a Illustre incapacitat laboral transitria intramuscular inhibidor de la monoaminoxidasa Institut Municipal d'Assistncia Sanitria ndex de massa corporal ndex de mortalitat estandarditzada Institut Municipal d'Investigaci Mdica informe mdic de lesionat Institut de Medicina Legal de Catalunya import impremta Institut Municipal de la Salut Institut de Migracions i Serveis Socials incorporat -ada indstria Institut Nacional d'Estadstica (estatal) Institut Nacional d'Ocupaci (estatal) interfer inferior | informaci | informe infermer -a informtica Institut Nacional de Gesti Sanitria (estatal) injectable denominaci (farmacolgica) comuna internacional (international non-proprietary name) inspecci
5 2
121
INSS inst. int. internac. interv. intr. IP IPC IPNTC IPSS IRA IRC IRO IRPF IRTT ISFAS ISO ISP it. it IT ITU IUPAC IVA IVE
SG AB AB AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB SB SG SG SG SG SG
5 2
122
Institut Nacional de Serveis Socials (estatal) institut inters | inter -ina | interior internacional intervenci | interventor -a introducci invalidesa permanent ndex de preus al consum ndex periodontal de necessitat de tractament de la comunitat Institut per a la Promoci Social i de la Salut infecci respiratria aguda insuficincia renal crnica | Creu Roja Internacional (International Red Cross) Institut de Recerca Oncolgica impost sobre la renda de les persones fsiques insuficincia renal terminal tractada Institut Social de les Forces Armades Organitzaci Internacional per a la Normalitzaci (International Organization for Standardization) Institut de Salut Pblica tem | itali itali incapacitat temporal infecci del tracte urinari Uni Internacional de Fsica Pura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Chemistry) impost sobre el valor afegit interrupci voluntria de l'embars
J
j. de gov. j. dir. jul. jur. jurispr. AB AB AB AB AB junta de govern junta directiva juliol jurdic jurisprudncia
K
kb kcal kg km km/h SB SB SB SB SB quilobyte quilocaloria quilogram quilmetre quilmetre per hora
L
l, L L lab. LAL LANL LCFA LCR LDL LEGSA LGP LGSS LH ll. llic. LMC LNH LOFC LOSC LPA LTH SB SG AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB SG SG SG SG SG SG litre llei | Lleida laborable | laboratori leucmia aguda limfoblstica leucmia aguda no limfoblstica limitaci crnica del flux aeri lquid cefaloraquidi lipoprotenes de baixa densitat (low density lipoprotein) Llei general de sanitat limfadenopatia generalitzada persistent Llei general de la seguretat social hormona luteostimulant (luteinizing hormone) llibre llicenciat -ada leucmia mieloide crnica limfoma no hodgkini Llei d'ordenaci farmacutica de Catalunya Llei d'ordenaci sanitria de Catalunya Llei de procediment administratiu hormona luteotrfica
5 2
123
M
m M M. M. M. M. SB SB Hble. Sr. | Hble. Sra. Illtre. Sr. | Illtre. Sra. AB AB metre mili Molt Honorable Senyor -a Molt Illustre Senyor -a
5 2
124
m/c m/cte m/f m/fra m/g m/l m/o m/s m/v m2 m3 maj. MAO masc. mx. MCV MDO med. MESTO MEUR MFC mg MG microb. mill. min min. mn. minusv. MIR ml mm mmHg mmol mol mpal. MPOC MPTA MR MRP
AB AB AB AB AB AB AB SB AB SB SB AB SG AB AB SG SG AB SG SB SG SB SG AB AB SB AB AB AB SG SB SB SB SB SB AB SG SB SG SG
al meu crrec al meu compte al meu favor la meva factura el meu gir la meva lletra a la meva ordre metres per segon mesos vista metre quadrat metre cbic majscula monoaminoxidasa mascul -ina mxim -a malaltia cardiovascular malaltia de declaraci obligatria medicina metge-essa especialista sense ttol oficial milions deuros medicina de famlia i comunitria milligram medicina general microbiologia millsim -a minut minscula mnim -a minusvlid -a metge -essa intern -a resident millilitre millmetre millmetre de mercuri millimol mol municipal malaltia pulmonar obstructiva crnica milions de pessetes ressonncia magntica (magnetic resonance) malaltia renal primria
MSC MS-DOS MTS MUFACE MUNPAL mus.
SG SG SG SG SG AB
Ministeri de Sanitat i Consum sistema operatiu de disc per a microprocessadors (micro software disk operating system) malaltia de transmissi sexual Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat Mutualitat Nacional de Previsi de lAdministraci Local (estatal) museu
N
N n. n. b. n. de l'e. n. del t. | n. de la t. n. s. NA nac. NASS NB NE neg. negr. NIF NNE NNO NNW NO nom. NORCAFARM NORCAI NORCAM nov. nre. SB AB AB AB AB AB SG AB SG SG SB AB AB SG SB SB SB SB AB SG SG SG AB AB newton | nitrogen | nombre d'individus de la poblaci | nord nmero advertiu-ho b (nota bene) nota de l'editor -a nota del / de la traductor -a no significatiu -iva nomenclatura anatmica nacional nmero d'afiliaci a la Seguretat Social advertiu-ho b (nota bene) nord-est negatiu -iva | negociat negreta nmero d'identificaci fiscal nord-nord-est nord-nord-oest nord-nord-oest (north-north-west) nord-oest nominal | nominatiu -iva Comissi de Normalitzaci Lingstica en l'mbit Farmacutic Comissi de Normalitzaci Lingstica en l'mbit de la Infermeria Comissi de Normalitzaci Lingstica en l'mbit Mdic novembre nombre
5 2
125
ntre. | ntra. nm. NW
AB AB SB
nostre -a nmero nord-oest (north-west)
O
O o/ oblig. obst. OCATT OCD OCR oct. OCU OCUC Catalunya OD odont. OE of. oftalm. OGU OM OMC OMS ONG ONT ONU OP op. op. cit. OPAS ORL ort. OTC OTD OTG SB AB AB AB SG SG SG AB SG SG SG AB SG AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB SG SG AB SG SG SG oest a l'ordre de obligatori -ria obstetrcia Organitzaci Catalana de Trasplantaments oxigenoterpia crnica domiciliria reconeixement ptic de carcters (optical character recognition) octubre Organitzaci de Consumidors i Usuaris (estatal) Organitzaci de Consumidors i Usuaris de orella dreta odontologia orella esquerra oficial oftalmologia oficina de gesti unificada ordre ministerial Organitzaci Mdica Collegial (estatal) Organitzaci Mundial de la Salut organitzaci no governamental Organitzaci Nacional de Trasplantaments (estatal) Organitzaci de les Nacions Unides ordre de pagament opuscle obra citada (opus citatum) oficina permanent d'atenci social otorinolaringologia ortopdia Oficina Tcnica de Cribratge rgan Tcnic de Drogodependncies oficina de treball de la Generalitat
5 2
126
P
p p. p. abs. p. aut. p. m. p. a. p. a. en cte. p. d. p. e. | p. ex. p. o. p. p. p. r. p. s. p. v. p/ p/c PABA PAC PAD PADES pag. pg. PAMEM PAO PAPPS paq. part. PASS pav. PC pa. PCR PD SB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB SG SG SG SG AB AB SG SG SG AB AB SG AB SG AB SG SG grau de significaci estadstica, probabilitat de la mostra pgina per absncia per autoritzaci desprs del migdia (post meridiem) desprs de ladministraci | per autoritzaci per abonar en compte per delegaci | postdata per exemple per ordre | per via oral (per os) per poder | postprandial per via rectal (per rectum) desprs de l'escrit (post scriptum) per via vaginal (per vaginam) pagar per compte de cid paraaminobenzoic punt datenci continuada Programa d'atenci a la dona Programa d'atenci domiciliria per equips de suport pagament pgina Institut Municipal de Prestacions dAssistncia Mdica al Personal Municipal prescripci d'article ortoprottic Programa d'activitats preventives i de promoci de la salut paquet particular | partida Programa d'atenci sociosanitria pavell ordinador personal (personal computer) plaa reacci en cadena de la polimerasa (polymerase chain reaction) postdata
5 2
127
pda. PECAP pediatr. PELAC PESE PET PF PFR pg. PGE PGP pH PIB PIR PIUC PIV PIX PL pl. plta. Pm PMC PMF PMM pmp PNB PNN po pobl. POD pol. pop. POS pos. pp PPAS PPC
AB SG AB SG SG SG SG SG AB SG SG SB SG SG SG SG SG SG AB AB SB SG SG SG SB SG SG SB AB SG AB AB SG AB SB SG SG
5 2
128
pomada | pujada Programa d'equipaments de centres d'atenci primria pediatria Programa especial dels laboratoris d'anlisis clniques Programa d'educaci per a la salut a l'escola tomografia per emissi de positrons (positron emission tomography) planificaci familiar proves funcionals respiratries passeig pressupostos generals de l'estat parlisi general progressiva potncia d'hidrogen (indica el grau cid / bsic) producte interior brut psicleg -loga intern -a resident Pla integral durgncies de Catalunya Programa d'identificaci visual Programa dintercanvi de xeringues punci lumbar plaa | planta | plural placeta pes molecular categories de gesti de pacients (patients management categories) preguntes ms freqents Programa de manteniment amb metadona per mili de poblaci producte nacional brut producte nacional net per via oral poblaci prescripci d'oxigenoterpia domiciliria polgon popular prestaci ortopdica sanitria positiu -iva postprandial Programa per a la prevenci i l'assistncia de la sida pneumnia per Pneumocystis carinii
PPD ppm ppt. | ppda. PQ pr. pral. pref. prefer. prel. pres. PRH princ. prior. proc. prof. progr. proh. protoc. prov. prx. PS PSAD psic. psiq. PSPV PSSS PTA pta. ptal. ptge. publ. puer. PVAA PVC PVP pvt.
SG SB AB SG AB AB AB AB AB AB SG AB AB AB AB AB AB AB AB AB SG SG AB AB SG SG SB AB AB AB AB AB SG SG SG AB
intradermoreacci a la tuberculina (purified protein derivative of tuberculin) parts o partcules per mili proppassat -ada procediment quirrgic present principal prefectura preferncia preliminar president -a Pla de reordenaci hospitalria principi prioritat procedncia professor -a programa prohibit -ida protocol provncia prxim -a desprs de l'escrit (post scriptum) | Pla de salut vegeu ASSIR psicologia psiquiatria Parc Sanitari Pere Virgili Pla de serveis sanitaris i sociosanitaris pesseta pesseta (i el plural ptes.) | porta portal passatge publicaci | publicitat puericultura Programa Vida als Anys pressi venosa central | clorur de polivinil (polyvinylchloride) preu de venda al pblic propvinent
5 2
129
Q
quadr. quadrupl. qual. quant. quint. AB AB AB AB AB quadriculat -ada quadruplicat -ada qualitat quantitat quintuplicat -ada
R
r r/m R+D RA RAE RAM RAP rbla. RCA RCP RD rda. RDL RDLEG rec. recop. red. REDMO ref. reg. regl. REH REM reprod. resp. rev. Rh SB AB SG SG SG SG SG AB SG SG SG AB SG SG AB AB AB SG AB AB AB SG SG AB AB AB SB coeficient de correlaci d'una mostra | revoluci referncia meva recerca i desenvolupament risc atribuble reordenaci de l'atenci especialitzada memria d'accs aleatori (random access memory) reforma de l'atenci primria rambla registre central d'assegurats reanimaci cardiopulmonar reial decret ronda reial decret llei reial decret legislatiu recepta recopilador -a redactor -a Registre Espanyol de Donants de Medulla ssia referncia regi | registre reglament ra estndard dhospitalitzaci moviment ocular rpid (rapid eye movement) reproducci respectivament revisador -a | revista sistema de classificaci de grups sanguinis (rhesus)
5 2
130
RIS RIT RM RMN RMRC RNA ROC rod. ROM rpm RR RS RSBC RSBNM RSC RSCP RSG RSL RST RSTE RUP rvat. | rvada.
SG SG SG SG SG SG SG AB SG SB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG AB
intensitat relativa de recursos (relative intensity scores) registre d'informaci territorial ressonncia magntica ressonncia magntica nuclear registre de malalts renals de Catalunya cid ribonucleic (ribonucleic acid) reconeixement ptic de carcters rodona memria noms de lectura o memria morta (read only memory) revolucions per minut risc relatiu | ra de riscos regi sanitria Regi Sanitria Barcelona Ciutat Regi Sanitria Barcelons Nord i Maresme Regi Sanitria Centre Regi Sanitria Costa de Ponent Regi Sanitria Girona Regi Sanitria Lleida Regi Sanitria Tarragona Regi Sanitria Terres de lEbre registre dunitats provedores reservat -ada
S
s S s. s. s. s. s. s. s. s. s. SB SB AB AB AB AB AB AB AB AB AB segon (temps) sud segle societat cooperativa sense any (sine anno) | societat annima subcutani -nia societat cooperativa catalana limitada societat civil privada sense lloc (sine loco) | societat limitada sense nom (sine nomine) si us plau
5 2
131
coop. a. c. c. c. l. c. p. l. n. u. p.
s/t. s/d s/n SA SAC SAD SAGESSA SALC SAMUR san. SAP SARS SCMFiC SCOOP SCP SCUBSA SD SDA SE secc. secr. seg. sel. SEM SEMSA sr. serv. SESPAS set. SEU SFAP SFH SG SGR sgt. | sgda. SI
AB AB AB SG SG SG SG SG SG AB SG SG SG SG SG SG SG SG SB AB AB AB AB SG SG AB AB SG AB SG SG SG SG SG AB SG
5 2
132
sobretic sense data (sine data) sense nmero societat annima sistema datenci ciutadana servei d'atenci a domicili Gesti de Serveis Sanitaris, SA Servei d'Autoaprenentatge de Llengua Catalana Servei d'Ambulncies Municipals d'Urgncies (estatal) sanitat servei d'atenci primria | servei d'atenci preco sndrome respirtria aguda greu (severe acute respiratory syndrome) Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitria societat cooperativa sistema de classificaci de pacients | societat civil privada Servei Coordinador d'Urgncies de Barcelona, SA desviaci estndard (standard deviation) sndrome de dependncia alcohlica sud-est secci secretari -ria | secretaria segent selecci | seleccionador -a servei d'emergncies mdiques Sistema d'Emergncies Mdiques, SA srie servei Societat Espanyola de Salut Pblica i Administraci Sanitria setembre servei especial d'urgncies servei farmacutic d'atenci primria servei de farmcia hospitalria secretaria general | secretari -ria general societat de garanties recproques sagrat -ada sistema internacional [d'unitats] | sistema d'informaci
SIAH SIAP SIC SID SIDA sign. SIH sin. sind. sing. SISM SIT SIVES SL SM SMR SN SNC SNS SO soc. SOC sol. sort. SOU SP SPECT SPF Sr. | Sra. SRAG SRE SS SSE SSO SSW
SG SG SG SG SG AB SG AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SB AB SG AB AB SG SG SG SG AB SG SG SG SB SB SB
sistema d'informaci de l'atenci hospitalria sistema d'informaci de l'atenci primria sistema d'informaci corporatiu sistema d'informaci per a la direcci sndrome d'immunodeficincia adquirida signatura sistema d'informaci hospitalari sinnim -a sindicalisme singular sistema d'informaci de salut mental sessi interna de treball Sistema integrat de vigilncia epidemiolgica sobre lHIV/sida societat limitada salut mental ndex de mortalitat estandarditzada (standardized mortality ratio) servei de nefrologia sistema nervis central Sistema Nacional de Salut (estatal) sud-oest societat Servei dOcupaci de Catalunya soluci sortida servei ordinari d'urgncies salut pblica | servei pblic tomografia computada de fot nic (single photon emission computed tomography) seguiment de la prestaci farmacutica senyor -a sndrome respiratria aguda greu (severe acute respiratory syndrome) sistema reticuloendotelial sector sanitari | seguretat social sud-sud-est sud-sud-oest sud-sud-oest (south-south-west)
5 2
133
St. | Sta. STC STS subt. sum. sup. supl. suplem. susp. SW
AB SG SG AB AB AB AB AB AB SB
sant -a sentncia del Tribunal Constitucional sentncia del Tribunal Suprem subttol sumari superior | supositori suplent suplement suspensi sud-oest (south-west)
T
T t. t. c. t. e. t. g. t. m. t/ T3 T4 TA TAC TB TBC TC TCE TCP/IP Td Te TEC tcn. tecnol. TEGD tel. telec. telegr. TEP SG AB AB AB AB AB AB SB SB SG SG SG SB SG SG SG SG SB SG AB AB SG AB AB AB SG Tarragona tarifa | terminaci | tom tarifa corrent tarifa especial tarifa general terme municipal tal triiodotironina tiroxina tensi arterial tomografia axial computada tuberculina tuberculosi tomografia computada traumatisme cranioenceflic transmission control protocol / Internet protocol vacuna contra el ttanus i la diftria (adults) ttanus terpia electroconvulsiva tcnic -a tecnologia trnsit esofagogastroduodenal telfon telecomunicacions telegrama tomografia per emissi de positrons
5 2
134
terap. TERMCAT THS TIA TIC tipogr. tit. tt. TLD TM TMI TMO TMG TNM TOCFU TOD tot. toxic. TP TPH TRA tract. trad. trans. transcr. transf. transp. traspl. traum. trav. trib. tripl. trv. TSH TSI TSJC TSR TTOG
AB SG SG SG SG AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB SG SG SG AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB SG SG SG SG SG
teraputica Centre de Terminologia [per a la Llengua Catalana] terpia hormonal substitutiva isqumia aguda transitria | toxiinfecci alimentria tecnologies de la informaci i la comunicaci tipografia titular ttol tractament de llarga durada terme municipal taxa de mortalitat infantil trasplantament de medulla ssia trastorn mental greu tumor, ndul, metstasi tomografia computada de fot nic terpia dobservaci directa total toxicologia tuberculosi pulmonar | temps de protrombina trasplantament de progenitors hemopotics trastorns relacionats amb l'alcohol tractament tradicional | traducci | traductor -a transitori -ria transcripci | transcriptor -a transferncia transport trasplantament traumatologia travessera tribunal triplicat -ada travessia hormona estimulant de la tiroide (thyroid-stimulating hormone) targeta sanitria individual Tribunal Superior de Justcia de Catalunya trasplantament substitutiu renal test de tolerncia oral a la glucosa
5 2
135
TTP TV
SG SG
temps de tromboplastina parcial vacuna triple vrica
U
u. UAAU UAB UAN UB UBA UBASP UC UCG UCH UCI UCIN UCP UD UdG UDIAT UdL UDME UDVP UE UFISS UHPIJ UHT UI UICC lt. UMTI UMTS UNED univ. UOC UP UPC AB SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SG SB SG AB SG SG SG AB SG SG SG unitat unitat d'admissi i atenci a l'usuari unitat assistencial bsica | Universitat Autnoma de Barcelona unitat d'assistncia nefrolgica Universitat de Barcelona unitat bsica assistencial unitat bsica d'atenci social primria unitat central ecocardiografia (ultrasonic cardiography) Uni Catalana d'Hospitals unitat de cures intensives unitat de cures intensives neonatals unitat de cures palliatives ull dret Universitat de Girona Unitat de Diagnstic per la Imatge d'Alta Tecnologia Universitat de Lleida unitat de dispensaci de medicaments estrangers usuari -ria de drogues per via parenteral ull esquerre | Uni Europea unitat funcional interdisciplinria sociosanitria unitat d'hospitalitzaci psiquitrica infantil i juvenil uperitzaci (ultra high temperature) unitat internacional Uni Internacional contra el Cncer ltim -a Unitat de Malalties Tropicals i Importades unitat de malalties de transmissi sexual Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (estatal) universal | universitari -ria | universitat Universitat Oberta de Catalunya unitat productiva Universitat Politcnica de Catalunya
5 2
136
UPF urb. urg. URPI URV USL USM UTR UV UVI
SG AB AB SG SG SG SG SG SG SG
Universitat Pompeu Fabra urbanitzaci urgncia | urgent unitat de referncia en psiquiatria infantil i juvenil Universitat Rovira i Virgili unitat de salut laboral unitat de salut mental unitat de trasplantament renal ultraviolat -ada unitat de vigilncia intensiva
V
V v. v. gr. v. i p. v. t. v/ VAG VAT VC VCG VCM VD VDRL VE veg. veh. vel. VEMS ven. venc. vers. veter. VFI VH SB AB AB AB AB AB SG SG SG SG SG SG SG SG AB AB AB SG AB AB AB AB SG SG volt vegeu | vens -osa | via per exemple (verbi gratia) vist i plau vegeu tamb valor vacuna antigripal vacuna antitetnica volum corrent vectocardiograma volum corpuscular mitj ventricle dret prova reagnica per al diagnstic de la sfilis (Venereal Disease Research Laboratory) ventricle esquerre vegeu vehicle velocitat volum expirat mxim en el primer segon, desprs d'una inspiraci mxima venedor -a venciment versaleta veterinria valor farmacolgic intrnsec virus de l'hepatitis: VHA, VHB, VHC, VHD, VHE
5 2
137
VI vian. VIE vig. VIH visib. vit. VLDL vocab. vol. VP VR VRE VRI VSG vv.
SG AB SG AB SG AB AB SG AB AB SG SG SG SG SG AB
volum inspiratori vianant valor intrnsec elevat vigilncia virus de la immunodeficincia humana (human immunodeficiency virus) visibilitat vitamina lipoprotena de densitat molt baixa (very low density lipoprotein) vocabulari volum vist i plau volum residual volum de reserva expiratori volum de reserva inspiratori velocitat de sedimentaci globular viceversa
W
W WHO WWW SB SG SG watt | oest (west) Organitzaci Mundial de la Salut (World Health Organization) world wide web
5 2
138
X
x. XAD XHUP XNR XR XSUP AB SG SG SG SG SG xec xarxa d'atenci a les drogodependncies xarxa hospitalria d'utilitzaci pblica xarxa no reformada d'atenci primria xarxa reformada d'atenci primria xarxa sanitria d'utilitzaci pblica
Z
zool. AB zoologia
Altres abreviacions
= @ d $ M C &
SB SB SB SB B SB SB SB SB SB SB SB SB SB SB SB SB
aproximadament igual que arrova, rova dimetre | conjunt buit diferent de diptria dlar nord-americ dona, sexe femen dret de reproducci (co pyright) epgraf | pargraf euro mili deuros grau alcohlic | grau sexagesimal grau Celsius (grau centgrad) home, sexe mascul i | etctera increment infinit lliura esterlina marca registrada (t rademark) ms gran o igual que ms gran que ms petit o igual que ms petit que micro- (10 -6 ) minut sexagesimal mitjana aritmtica de la mostra mitjana aritmtica de la poblaci ohm pargraf per cent per mil registrat
> < '
SB SB SB SB SB SB SB SB SB SB SB
5 3
139
SB SB SB SB
Altres abreviacions
" 1r , 1r., 1.r 1a, 1a., 1. a 1rs, 1rs., 1es, 1es., 1. rs 1. es
SB SB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB AB
segon sexagesimal sumatori primer primera primers primeres segon segona segons segones tercer tercera tercers terceres quart quarta quarts quartes cinqu cinquena cinquens cinquenes
2n, 2n., 2. n 2a, 2a., 2. a 2ns, 2ns., 2es, 2es., 3r, 3r., 3. r 3a, 3a., 3. a 3rs, 3rs., 3es, 3es., 4t, 4t., 4 . t 4a, 4a., 4. a 4ts, 4ts., 4es, 4es., 4. ts 4. es 3. rs 3. es 2. ns 2. es
5, 5., 5. 5a, 5a., 5. a 5ns, 5ns., 5 . ns 5. es
5 3
140
5es, 5es.,
Bibliografia 6.
Bibliografia
B ERNABEU , J.; P ERUJO , J.M.; F ORCADELL , J. [et al.]. El llenguatge de les cincies de la salut: introducci a la formaci de termes mdics. Valncia: Conselleria de Sanitat i Consum. Generalitat Valenciana, 1995. (Srie M, 21) C ABR , M.T. A l'entorn de la paraula II . Valncia: Biblioteca i lingstica catalana, 1994. C ASASSAS , O.; R AMIS I C ORIS , J . Els mots de la dermatologia, a flor de pell. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1994. (Reculls Lexicogrfics Berenguer Sarriera; 5) C ASASSAS , O.; R AMIS I C ORIS , J. La neurologia demana la paraula. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1994. (Reculls Lexicogrfics Berenguer Sarriera; 6) C ASASSAS , O.; R AMIS I C ORIS , J. Bo i parlant d'ortopdia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1994. (Reculls Lexicogrfics Berenguer Sarriera; 8) C ASASSAS , O.; R AMIS I C ORIS , J. La pneumologia al peu de la lletra. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1995. (Reculls Lexicogrfics Berenguer Sarriera; 9) C ASASSAS , O.; R AMIS I C ORIS , J. L'aparell digestiu, de paraula i per escrit. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1995. (Reculls Lexicogrfics Berenguer Sarriera; 10) C HEVALLIER , J. Prcis de terminologie mdicale: Introduction au domaine et au langage mdical. Pars: Libraire Maloine S.A. diteur, 1983. C OLOMINES , J.; B ARDINA , J.M.; H IERRO , J. El laboratori clnic d'assistncia primria: Situaci i perspectives. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1991. D iccionari enciclopdic de medicina . 2 ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000.
6 1.
143
Bibliografia
G ARCA B ALLESTER , L. Los moriscos y la medicina: un captulo de la medicina y la ciencia marginadas en la Espaa del siglo XVI. Barcelona: Editorial Labor, S.A., 1984. G ENERALITAT DE C ATALUNYA . S ERVEI C ATAL DE LA S ALUT . Abreviacions. Barcelona: fitxa 4 d'assessorament lingstic, 1996. G ENERALITAT DE C ATALUNYA . I NSTITUT C ATAL comunicaci escrita. Barcelona, 1996.
DE LA
S ALUT . Guia de
G UIRAUD , P . Les mots savants . Pars: Presses Universitaires de France, 1968. (Que sais-je?) L PEZ P IERO , J.M.; T ERRADA F ERRANDIS , M.L. Introduccin a la terminologa mdica. Barcelona: Salvat, 1990. M ARQUET , L L . El llenguatge cientfic i tcnic. Barcelona: Cultura, Tcnica i Societat, 1993. P OINSOTTE , J.P. Dictionnaire des sigles mdicaux. Pars: Centre National de la Recherche Scientifique. Publications de l'Institut de la Langue Franaise, 1981. R IERA , C. Manual de catal cientfic. Barcelona: Claret, 1992. S ANTACANA I G ASSULL , A. Lxic bsic de la visita mdica. Barcelona: Associaci Professional d'Informadors Tcnics Sanitaris, 1990. S ANZ , R.; R UIZ , F. Les varietats diafsiques o registres lingstics. Valncia: Tndem edicions, 1990. T ERMCAT . Formaci de termes amb elements cultes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. T ERMCAT . Manlleus i calcs lingstics en els treballs de terminologia catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990.
6 1.
144

Manual de Terminologia Sanitària Bàsica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual de Terminologia Sanitària Bàsica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Biblioteca de Catalunya.

3.2. La composici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 3.2.1. Exercicis prctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

De malalties i estats patolgics . . . . . . . . . . . . . 56

Joaquim Ramis i Coris

Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears

Introducci al llenguatge de les cincies de la salut 2

Caracterstiques lingstiques de la terminologia mdica

Caracterstiques lingstiques de la terminologia mdica

Origen de la terminologia mdica

Origen de la terminologia mdica

Origen de la terminologia mdica

Estructura i construcci dels termes mdics 3

Estructura i construcci dels termes mdics

Composici Conversi sintctica

Estructura i construcci dels termes mdics

Principals recursos Extensi semntica

Estructura i construcci dels termes mdics

Estructura i construcci dels termes mdics

Estructura La derivaci i construcci dels termes mdics

Exemple: exc. per excepci, Excma. per Excellentssima, c/ per carrer

pl. per plaa, pral. per principal

Exemple: Dr. per doctor, gral. per general

Exemple: Sres. per senyores, ptes. per pessetes

3 3 3 Les sigles i els acrnims

Prefixos, sufixos i arrels 4

4 1 2 De nombre, quantitat i mesura

Prefix nullioligopanpent-, penta-, quinquepoli-, multipollaciprimisupertetra-, quadritri-, terultra-

Significat abans de darrere de, endarrere esquerre, a l'esquerra de

Exemples progenitor retrolingual sinistrocrdia

poiquilo-, pecilo- variat, irregular, deformat pseudotaquifals rpid

Sufix -ia -iasi -isme -osi

Exemples ictercia litiasi nerviosisme artrosi, neurosi

-iatre -a -iatria -ista -leg -loga -logia

Sufix -plstia -rfia -stomia -tom -tomia -trpsia

Exemples rinoplstia gastrorrfia colostomia ostetom laringotomia litotrpsia (litotrcia)

4 2 8 De malalties i estats patolgics

-trof -a, -trfia alimentaci, desenvolupament

4 3 3 Dossos, articulacions i msculs

4 3 6 De pulm, diafragma i melsa

4 3 8 Del sistema nervis i dels rgans dels sentits

ull, relaci amb la vista diplopia, optotip

Arrel tel(i)(o) ungu(i)

Significat membrana de revestiment ungla

Exemples epiteli, endoteli periunguial

4 3 11 Dhumors, secrecions i excrecions orgniques

4 3 13 De malalties i estats patolgics 4 3

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

-graf -grafia -grama granul

electrocardigraf radiografia electrocardiograma granulcit

hist(o), histio hister(o) homeohomo-

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Llista alfabtica dels prefixos, els sufixos i les arrels

Recull dabreviacions de lmbit sanitari 5

Ordenades per la paraula o el sintagma complets*