DISSABTE, 4 DE MAIG DEL 2013

REVISTA S UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGI7

DIRECTOR: MARC MARC I CASAPONSA. EMPRESA EDITORA: EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

Revista
Entrevista
Antonio Elizalde. El creixement econmic obsessiona, per la pobresa s dafecte i identitat 6

Basar
Un bany dall ms psicodlic

10 Salut
El progrs i lautonomia del pacient 9

Reportatge
Relacions de parella. Com resistir lerosi del pas del temps 8

No es paga amb diners

LECOXARXA OFEREIX UNA ALTERNATIVA AL COMER CONVENCIONAL

ALAN RUIZ

2 DISSABTE, 4 DE MAIG DEL 2013

Regi7

REVISTA REPORTATGE
ARXIU PARTICULAR

Amlia Orive en un camp de la masia de Cal Feixas

Lecoxarxa t lobjectiu dincidir en la producci i el consum sostenibles

Els membres de lEcoxarxa del Bages estan denhorabona: la iniciativa compleix dos anys en plena forma. Parlem amb ells per conixer com funciona el sistema dintercanvi que, via Internet, utilitzen. Un sistema que busca unes relacions comercials ms sostenibles, prximes i humanes. Per Alan Ruiz Terol

Ecoxarxes

LESFOR S LA MONEDA DE CANVI

e gent que neda a contracorrent sempre nhi ha hagut. Per s quan les coses van mal dades que la resta sels mira i es pregunta si, potser, no sn ells mateixos els que han estat nedant en la direcci equivocada. A bona hora s el nom de lecoxarxa del Bages. La formen una comunitat de persones de la comarca i rodalia que han decidit replantejar-se el seu paper com a consumidors, en pro dunes relacions econmiques ms justes i sostenibles. Ho han fet grcies a un espai a Internet dintercanvi de bns i serveis que ofereix la plataforma virtual CES (Comunity Exchange System). Lnica cosa virtual, per, s la pgina web i la moneda social que gestionen, perqu els productes intercanviats sn del tot reals; els mateixos que comprem amb euros cada dia: una cistella de verdures, una sessi amb el psicleg, reparacions de vehicles i, fins i tot, una reforma al pis. El funcionament s senzill. Els intercanvis poden ser directes, per el ms freqent s utilitzar la moneda social: lhora (). Com el seu nom indica, una unitat de la moneda (1 ) equival a una hora de treball, per pot variar fora depenent de cada feina i, sobretot, del material emprat. Cada persona pot obtenir hores oferint un servei a altres membres de lecoxarxa, i gastar-les obtenint aquells que li interessin. Posem un exemple: lEsteve dna classes dinformtica a lAmlia, i guanya 1 . Aleshores, lEsteve gasta 0,6 hores comprant mig quilo de carn (1,2 hores al quilo) a la Sara. Encara li queden 0,4 hores, que pot seguir gastant o esperar a guanyar-ne de nou per comprar altres productes que li interessin. A part, les primeres 24 hores es poden obtenir comprant-les amb euros, a 10 lhora. Aquests euros queden a disposici de la xarxa per finanar inversions productives. Aquest abril, lEcoxarxa del Bages compleix dos anys. Tot va comenar amb els

Mercats de lEstraperlo, trobades que organitzava un grup de persones per comercialitzar productes ecolgics i de proximitat. Per aquestes trobades solien anar ms enll del simple esperit comercial, i era freqent organitzar xerrades. En una, es va parlar de la moneda social, i membres daltres ecoxarxes de Catalunya ja en funcionament van explicar la seva experincia. A algunes persones els va semblar una bona idea, i van comenar a reunir-se per tal dengegar una ecoxarxa al Bages i rodalia. Hi havia molt per discutir, per de mica en mica la idea va anar tirant endavant i avui encara continua creixent. A dia davui hi ha ms de 200 usuaris registrats a lecoxarxa. Les estadstiques, amb tot, mostren que poc ms de la meitat sn actius i han fet algun intercanvi. El volum dintercanvis, per, s considerable. Cada mes sintercanvien de mitjana 122 hores, tot i que s fora variable. El juliol de lany passat, per exemple, es van intercanviar 244 hores, i el mes segent noms 31. Si comptem des de labril del 2011, quan es va registrar lecoxarxa, el total dhores intercanviades est a punt darribar a les 3.000. ESPERIT I OBJECTIUS DE FUTUR Lactitud de les persones que formen part de lecoxarxa no s de rebuig a la modernitat, sin una oposici a alguns dels valors que shi ha associat: el centralisme, el desequilibri territorial, la verticalitat de les relacions entre consumidor i oferent, el creixement insostenible... El que plantegen no s un retrocs, sin el contrari: aposten per seguir avanant, per per un altre cam. No ens hem tornat bojos, assegura un dels membres fundadors, Esteve Badia, nosaltres volem seguir vivint b, per entenem que lnica manera que ho puguem fer tots s aquesta. La majoria dels membres actius de lecoxarxa es mostren molt satisfets amb el

Regi7

DISSABTE, 4 MAIG DEL 2013 3

REPORTATGE REVISTA
ARXIU PARTICULAR

Pere Bonveh
FUSTER I MEMBRE DE LECOXARXA

SEMPRE INTENTO FER DESCOMPTES A LA GENT QUE PAGA AMB HORES

A.R.T. | MANRESA
ARXIU PARTICULAR

Quan se li pregunten els motius pels quals alg shauria de sumar a lecoxarxa, a Bonveh no li falten arguments. El problema s resumir en poques lnies el que aquest santpedorenc intenta explicar en xerrades dhora i mitja. T 44 anys, i forma part de lecoxarxa des del principi. Deixa clar que, tot i que el nom de la moneda social sigui hora, lEcoxarxa del Bages no s un banc del temps. Pel que fa al futur, veu que t prou potencial per esdevenir una moneda complementria. De quina manera hi participa? Hi participo substituint tant com puc els euros per la nostra moneda, lhora, en les meves transaccions econmiques. Tant en la meva feina de fuster com en qualsevol b o servei que jo pugui obtenir dels membres de la xarxa. Tamb participo en les reunions de gesti de l'ecoxarxa, que sn obertes a tothom. P Quina mena de feines li han encarregat com a fuster? R Doncs feines de tota mena! Per exemple, he fet tancaments exteriors per a cases. Tamb em van encarregar de fer una taula per a una formatgeria, separadors per a una sala de massatges i un porxo. A part dels meus serveis com a fuster, per, tamb ofereixo altres coses. Llogo un apartament i accepto cobrar-lo 100% amb hores. P Lequivalent duna hora sn 10 euros. Quan ofereix un producte en hores es limita a convertir el preu? R Normalment no. Per poc que pugui sempre intento fer un petit descompte a favor de les persones que formen part de lecoxarxa. Per cadasc s lliure de posar els preus que cregui convenients, jo ho faig perqu crec que aix convido la gent a sumarshi. P Com sha beneficiat dels serveis i productes que shi ofereixen? R He fet molts intercanvis: des de productes d'alimentaci, classes d'angls, serveis informtics, etc. Per, per a mi, el benefici principal s veure que grcies a una moneda que gestionem els mateixos usuaris,
P R

funcionament i levoluci que ha tingut lorganitzaci i confien a continuar creixent. Badia, qui tamb administra la plataforma virtual de lecoxarxa, ho t clar: aquesta s una molt bona idea. Per tant, ha de tirar endavant. Es podria pensar que lecoxarxa pot ser un reclam per a gent que es trobi en una situaci econmica desesperada, per la possibilitat de tornar a treballar i consumir per una nova via reduint daquesta manera les despeses en euros. Per la majoria dels seus membres sn gent amb feina, gent que, a part de la utilitat que pugui trobar-hi, forma part de lecoxarxa per convicci i comproms amb uns valors. Encara no hi ha, doncs, una quantitat de gent considerable que, arran de la crisi, hagi trobat en lecoxarxa una alternativa. Badia conclou: la majoria dels que formem part de lecoxarxa ja vam fer el canvi de xip molt abans. Penso, per, que cada cop hi ha ms gent que demana canvis profunds i lecoxarxa pot ser-ne un. Aix que hem de preparar-nos per tenir un sistema polit i que no es pugui corrompre quan hi arribi la majoria.

TROBADA DELS DOS ANYS AL BAGES

Lecoxarxa convoca els seus usuaris per debatre com seguir avanant Per celebrar els 2 anys den que lEcoxarxa del Bages va comenar a fer les primeres passes, avui se celebra una jornada assembleria per fer-ne balan i discutir quina s la millor via per seguir creixent. Els membres de lorganitzaci es mostren satisfets de levoluci que ha tingut, per tot i aix admeten que cal seguir avanant perqu hi ha moltes coses a millorar. Una delles s veure com es pot facilitar la participaci de tothom a lecoxarxa. s per aix que es convoca tots els usuaris a fer caliu, pensar quines sn les properes metes, revisar el sistema dorganitzaci i trobar maneres que facilitin la participaci. La trobada tindr lloc a la masia de Cal Feixas, a Camps (Fonollosa). Lhora darribada est programada per a les 10 del mat, i durant tot el dia se celebraran actvitats dinamitzadores. La jornada acabar amb un sopar popular.

podem relacionar-nos econmicament de manera ms neta i transparent que amb l'euro. P Quins creu que sn els punts forts? R Els punts ms positius sn: la relocalitzaci de l'economia, la transparncia del sistema i, sobretot, el fet que puguem decidir entre tots com es gestiona la nostra moneda i no haver de deixar-ho en mans d'organismes tan poc democrtics com el Banc Central Europeu o la Reserva Federal nord-americana. P Quin creu que s el perfil de la gent que forma part de lecoxarxa? R Doncs gent molt conscienciada socialment. Gent amb ganes de promoure canvis en diferents mbits. Per aix hi trobem persones vinculades tamb a altres projectes, principalment de caire cooperatiu, com Som Energia (cooperativa denergia verda), cooperatives dhabitatge amb model de cessi ds, cooperatives de consum responsable, etc. P Creu que cal fer un canvi de xip per sumar-se a lecoxarxa i participar-hi activament? R I tant, ja no podem esperar que els canvis vinguin sols, nhem de ser part!

Aquest estiu no et quedis sense vacances!

Carrer Casanova, 11

93 875 24 00
www.viatgesvinolas.com

Viatja amb nosaltres al millor preu!

4 DISSABTE, 4 DE MAIG DEL 2013

Regi7

REVISTA REPORTATGE

Esteve Gimferrer
PAGS, ENGINYER I MEMBRE DE LECOXARXA

IMPLANTACI

VAM ANAR A VIURE A UNA MASIA PERQU JA ENS VIEM A VENIR LA CRISI ECONMICA
ARXIU PARTICULAR

ESPANYA S EL PAS AMB MS ECOXARXES DEL MN

A dia davui, ms de 25.000 persones formen part de la xarxa internacional dusuaris del CES, distributs en ms de 56 pasos i ms de 500 comunitats locals. Espanya s, amb diferncia, el pas amb ms ecoxarxes: un total de 151, el 28% del total mundial. Passa al davant de pasos amb tanta poblaci com els Estats Units (87), Austrlia (35) i Sudfrica (36), on van tenir lloc les primeres experincies de comunitats dintercanvi via Internet. En una entrevista publicada al llibre People Money, the promise of regional currencies, el creador del CES, Tim Jerkins, es confessa: mai haurem predit tal creixement, per ha esdevingut tan popular perqu el model s simple i pots accedir-hi en pocs minuts, com Facebook. Sempre estem atents als comentaris i suggeriments que rebem, o sigui, que en certa manera podem dir que el web est dissenyat pels mateixos usuaris. En els temps de lapartheid, ser blanc i de famlia benestant no va impedir a Jerkins ser un activista en pro dels drets de les persones negres, i es va unir al Congrs Nacional Afric (ANC). Les activitats clandestines van fer que el condemnessin a 12 anys de pres, pena que va esquivar fugint de la pres dalta seguretat de Pretria i es va exiliar al Regne Unit. A principi dels anys noranta, amb labolici de lapartheid i lelecci de Nelson Mandela com a president, Jerkins va tornar a Sud-frica, per, segons diu, tot i que lapartheid es va acabar en un sentit legal, les estructures econmiques (on estaEls participants a lecoxarxa ofereixen un ventall de productes molt ampli

va lautntic poder) continuaven sent les mateixes. Jerkins coneixia lexperincia dintercanvi LETS (Local Exchange Trade System) a Austrlia, i va intentar implementar un sistema similar a Johannesburg, on latur era del 25%. Lexperincia va durar tan sols un any, lorganitzaci era encara rudimentria i el registre dels intercanvis es feien amb paper i boli, per va ser lembri del que Jerkins va crear anys ms tard. Ja a la dcada del 2000, Jerkins desenvolupa un sistema informtic per registrar els intercanvis, i a fora dorganitzar mercats locals per donar a conixer la iniciativa la gent shi va anar sumant. De mica en mica van anar sorgint diverses comunitats que utilitzaven el software de Jerkins, i ell les va allotjar en un mateix servidor, de manera que van onar lloc, ara s, al CES.

A.R.T. | MANRESA

Un dels tpics literaris del Renaixement va ser lanomenat Beatus Ille (benet aquell). Feia referncia a lanhel duna vida plcida al camp, lluny de maldecaps, com els negocis i la poltica, que tant freqents eren a les ciutats. Passen els segles, per hi ha anhels que persisteixen en el temps. Amlia Orive i Esteve Gimferrer han complert el desig que la majoria de gent ha jurat tenir alguna vegada: deixar-ho tot i fer-se pags. Els trobem a Camps (Fonollosa). Junts han creat lempresa Menjar Sa (www.menjarsa.com) i sn usuaris molt actius de lecoxarxa.
P De quina manera participa a lEcoxarxa del Bages? R A les assemblees, fent intercanvis i als mercats de lestraperlo. La meva dona, lAmlia, i jo vam crear una empresa amb la qual distribum menjar a un redut nombre de persones. No tenim segells de qualitat, per molts dels nostres clients sn metges. Aquesta s la millor garantia de qualitat que podem tenir! P Com est evolucionant el nombre de persones que formen part de lecoxarxa? R Fa poc que hem comenat, i de mica en mica va sumant-shi gent. Esperem que cada vegada creixi ms. Els enginyers sabem que els canvis no sn lineals, sin exponencials. Al principi es va lent, pero de mica en mica saccelera. Per aix creiem que com ms persones shi sumin, ms rpid creixerem. P Quan decideix anar a viure a la masia amb la seva dona? R Fa 8 anys. Nosaltres tenem una vida c-

moda, som enginyers, per criem que les coses no seguirien aix per gaire temps. P Per aleshores encara no havia esclatat la crisi econmica. R Ja ens la viem a venir. Hem basat el nostre creixement en lexplotaci de prcticament una nica font denergia: el petroli. Est demostrat que lextracci arribar a un punt que no podr augmentar, cosa que s seguir fent la demanda. El creixement, per tant, s insostenible. Vam tenir sort, i ara podem dir que hem canviat completament de vida. P Com s la vida a la masia? R Treballem 12 hores al dia. De fet, en una masia no tens jornada laboral. Has de dedicar-thi a temps complet. Ens llevem a quarts de vuit, i fem el tomb de rigor per cuidar els animals. Ara b, no ens avorrim perqu cada dia s diferent. La feina depn del temps, de les estacions. Hi ha un temps de poda, de fer la collita, de plantar... Un dia pots dedicar-te a preparar iogurts, i un altre a preparar pa. P Hi ha hagut moments durs? R S. Sobretot al principi. Veies que la famlia, els amics, duien una vida molt bona, i nosaltres no tant. Ells viatjaven, i nosaltres havem de cuidar-nos de la masia. Per creiem que el temps ens ha donat la ra, i tamb ho han fet alguns daquests familiars i amics. Som conscients que fem cam, per de moment no hem arribat al lloc. P Pot semblar que el que han fet s ser poc ambiciosos a la vida. R s una manera de veure-ho. Per creiem que el que hem fet tamb s ser ambiciosos, per duna altra manera. No s lambici de tenir cada vegada ms i ms, una ambici acaparadora, sin de trobar la felicitat en lestabilitat que ens dna la masia. Tenim prou per sobreviure i gaudim de la companyia de la gent.

DIFUSI

MERCATS DE LESTRAPERLO
Alguns membres de lecoxarxa (i daltres persones que no en formen part) organitzen peridicament trobades per intercanviar productes en una jornada alegre i distesa, i aix donar a conixer lecoxarxa. De fet, els mercats sn anteriors a la formaci de lecoxarxa, i va ser en una xerrada sobre moneda social celebrada a Arts que es va decidir emprendre el projecte. Moi, Castellgal, Arts... sn alguns dels darrers pobles de la comarca que han acollit un Mercat de lEstraperlo. Lltim de la llista, Sallent. Lefemride va tenir lloc el dissabte 20 dabril, el dia que tamb se celebrava la Setmana Sultural al poble. El mercat es va situar a la plaa de Sant Antoni Maria Claret, on tamb es va installar la rdio municipal i un escenari amb msics tocant en directe. Els vens curiosos van poder conixer els productes que soferien al mercat: cistelles dhortalisses, ratafia casolana, samarretes... I en acabar, tothom va poder gaudir duna deliciosa i econmica paella vegetariana.

Regi7

DISSABTE, 4 DE MAIG DEL 2013 5

REPORTATGE REVISTA

Queralt Jorba
PSICLOGA I MEMBRE DE LECOXARXA

MAGRADARIA QUE LES BOTIGUES DEL MEU BARRI SE SUMESSIN A LECOXARXA

ARXIU PARTICULAR

A.R.T. | MANRESA

Membres de lecoxarxa al Mercat de lEstraperlo celebrat a Sallent

Queralt Jorba s una usuria entusiasta de lEcoxarxa del Bages. Quan un sassabenta que amb la moneda social ha pagat visites al metge, un disseny grfic o, fins i tot, una reforma al seu habitatge, s possible adonar-se de fins a quin punt t potencial el sistema dintercanvi de lecoxarxa. Ella, a canvi, es dedica a oferir els seus serveis com a psicloga. Lexperincia daquesta manresana de 26 anys s lexemple perfecte que mostra fins a quin punt sn diversos els beneficis que un pot obtenir a lecoxarxa. I tamb s la prova que un intercanvi, a dia davui, no ha de consistir necessriament en el clssic jo et dono ous i tu em dones llet, sin que es pot adaptar als nous temps. Qu ofereix a lecoxarxa? Com a usuria ofereixo orientaci i terpia psicolgica, aix com psicoterpia a travs de la dansa. Tamb faig un grup setmanal d'expressi corporal en qu les persones que hi participen tenen loportunitat de pagar amb moneda social a un preu ms econmic. Espordicament ofereixo objectes que ja no utilitzo per que potser poden tenir un valor per a altres persones de la xarxa. P I a canvi, de quins productes i serveis sha beneficiat? R La meva principal inversi va ser una reforma al menjador de casa, i ara he tornat a estalviar hores per fer ms reformes, amb un molt bon paleta, tot un manetes, que hi ha a l'ecoxarxa. Tamb he pagat amb hores alguna visita mdica, el fisioterapeuta, alguna pea de roba i algun treball de disseny grfic.
P R

Quins punts negatius creu que hi ha? Costa que les persones que s'hi inscriuen comencin a participar en l'ecoxarxa. Cal voluntat per fer un canvi de xip. Sembla un gran esfor, per s simplement adequarte a unes regles de joc una mica diferents. Nosaltres estem molt obertes a ajudar les persones a fer el primer pas, fent els primers intercanvis conjuntament per tal que els nouvinguts shi acostumin i entenguin com funciona tot plegat. De fet, tot sovint, quan ve una persona nova mirem de fer intercanvis conjuntament amb ella, i aix li serveix per familiaritzar-se amb la pgina web. P Un cop a dins hi pot haver altres problemes? R B, una altra qesti s que el funcionament de lecoxarxa no s tan prctic com pot ser anar a comprar a les botigues del barri, perqu no formen part de lecoxarxa. El dia que les botigues del meu barri, i les persones del meu entorn, vegin les potencialitats que t aquesta iniciativa, entenguin els beneficis que els reporta a canvi del petit esfor que requereix i s'hi sumin, encara que sigui en productes seleccionats que ofereixen de la comarca o en un tant per cent dels seus productes... aquest dia ser un dia feli per a mi! P Quins creu que sn els punts forts? R Daspectes positius nhi ha moltssims! Dentrada tens fora garanties que aconseguirs productes o serveis de qualitat i proximitat. S que els meus diners es quedaran a la xarxa, a la zona i que no aniran a grans multinacionals. s una forma de consumir diferent que et fa valorar ms el producte i gaudir de la mateixa acci de comprar. L'acci de comprar com a quelcom especial, divertit, un acte de socialitzaci i de conixer gent del teu entorn en contra d'una acci compulsiva i annima.
P R