Comparaci llibertat i estat MIll-PLAT

Plat estableix una clara correlaci entre lanima i lestat i dependent del tipus dnima, lindividu ser governant, guardi, artes o pags. Mill no fa partici de lanima i deix a lliure elecci de cadasc la professi que vol fer, i no els assigna treballs segons el tipus dnimes, des daquest punt de vista, Plat s determinista i Mill no. Mill vol lobligatorietat de lensenyament, mentre que Plat segons el tipus dnima assigna un tipus ensenyament o un altre. Mill creu que el govern a de ser elegit per democrcia i creia en la democrcia representativa, mentre que Plat diu que el govern pertany a laristocrcia de la virtut, als savis !fil"sofs#. $ ms a ms creu que el devenir de lestat condueix a la seva degradaci sent la forma destat ms perfecta de govern laristocrcia del saber, seguida de la timocrcia, loligarquia, la democrcia i la tirania. Mentre que Mill pensa que la millor forma s la democrcia representativa. %n part Plat i Mill coincideixen, &a que diuen que la ma&oria no sempre t la ra i tamb en la cr'tica als perills de la democrcia, per" divergeixen en la cr'tica perqu Plat pensa que les masses sn manipulables, i t por de les manipulacions, per" Mill centra la cr'tica en les pressions que reben les minories. Poc abans de la seva mort, Plat va intentar fundar un estat que defugis de la temporalitat, en el qual i auria un estricte sistema de vigilncia, i estaria regit per un consell nocturn i r'gidament legislat, fins i tot els &ocs dels nens. Mill est en contra daquest tipus destat per la gran intervenci que fan en la vida de les persones i el no respecte a la llibertat de no interferncia daquestes. Mill creu que a d aver industria de forma legislada per evitar abusos, mentre que Plat noms parla duna aristocrcia agrria, res dindstria. (estat plat"nic pretn no avan)ar, estar sempre igual, mentre que Mill, influ*t pels ideals de la +l,lustraci, busca un estat en constant progrs.

La proposta tica de Plat i de -tuart Mill divergeixen en diversos punts. Per a Plat ltica i la pol'tica sn inseparables, i no es pot concebre el b o la felicitat dels individus al marge del b o la &ust'cia de la ciutat. Plat subordina els interessos de les persones i el b individual al de la ciutat, mentre que Mill no el subordina i creu que una persona pot ser feli) sense que la ciutat sigui &usta o tots feli)os, per" noms aconseguir la felicitat completa si tot om s feli). (a teoria pol'tica de Plat va lligada a la seva teoria de les +dees, noms el que agi conegut les +dees sap, que s el ., la /ust'cia, etc. 0oms el que les agi contemplat podr governar, &a que podr arribar al coneixement vertader. Per Mill el concepte de b es relatiu,

&a que dependr de si ocasiona ma&or o menor quantitat de benestar. (1tica de Plat com la de Mill, s1ocupa de la felicitat. -egons Mill, la felicitat s el mxim b um2 s eudemonista. Per", l1tica de Plat es basa en la virtut que no s un concepte estable, sin uns conceptes diversos que no s1exclouen !virtut com a saviesa, virtut com a purificaci i virtut com armonia#, per a Mill la millor virtut rau en el fet de sacrificar3se d1alguna manera per a reportar felicitat al col,lectiu. Plat basa la virtut en el coneixement. $questa virtut pot ser entesa com a purificaci, segons Plat, en diu que l ome virtus s el que purifica la seva nima de les passions i la desprn del con perqu pugui tenir accs al mn de les +dees. %ncara que posteriorment Plat va admetr que la 4bona5 i virtuosa s una vida 4mixta5, en la qual s a de saber acceptar el plaer amb moderaci. Mentre que Mill pensa que el sacrifici dun individu pel col,lectiu a de considerar3 se la ma&or virtut. Per a Plat la felicitat s la fi del sser um, sent la virtut un element molt vinculat a la felicitat. 6ebut&a la identificaci de la felicitat amb el plaer. %nfront de l1 edonisme, diu Plat que una vida centrada en el plaer acaba per no ser plaent. %n canvi, Mill pensa exactament al revs, creu que s el plaer el que ens reporta felicitat, per" no un plaer individual, sin un plaer col,lectiu2 ell s un edonista universalista. 7ot i que, Plat al tenir l1nima una dimensi concupiscible no rebut&a els plaers com complement de felicitat sempre que es visquin d1una manera moderada. %n canvi, Mill advoca per la cerca de plaers, sobretot els col,lectius.

Seminari de filosofa