Barques de paper

Barques de paper varva en la llarga quietud del vent.

[XXX] Diversos sn els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor. La vella i frgil plata esdev tarda

L'or assedegat d'abelles i tarda beu l'aigua del mar.

parada en la claror damunt els camps. La terra, amb paran s de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les can!ons de l'aire. "#, compr$n%la i fes%la teva, tamb, des de les oliveres, l'alta i sen&illa veritat de la presa veu del vent' (Diverses sn les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor.(

Quan se'n vagi a fons mirar la barca del soldat de plom

La pell de brau

[XXXVIII] )o conv que diguem el nom del qui ens pensa enll de la nostra por. "i topem a les palpentes amb aquest estran cec, on sin en el buit i en el no%res fonamentarem la nostra vida* +rovarem d'al!ar en la sorra el palau perills dels nostres somnis i aprendrem aquesta lli! humil al llarg de tot el temps del cansament, car sols ai,# som lliures de combatre per l'-ltima vict.ria damunt l'esglai. /scolta, "epharad' els homes no poden ser si no sn lliures. Que spiga "epharad que no podrem mai ser si no som lliures. 0 cridi la veu de tot el poble' (1mn.( [XLVI] 1 vegades s necessari i for!s que un home mori per un poble, per. mai no ha de morir tot un poble per un home sol' recorda sempre ai,., "epharad. 2es que siguin segurs els ponts del dileg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la plu3a caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa m suau i molt benigna damunt els amples camps. Que "epharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la dif#cil i merescuda llibertat.

LES ROSES RECORDADES 4ecordes com ens duien aquelles mans les roses de "ant 5ordi, la vella claror d'abril * +lovia a poc a poc. )osaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, mirvem, potser malalts, la vida del carrer. 1leshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, llun , la sofren!a del pobre drac, i deia molt suament els nostres petits noms, i ens somreia.

EL MEU POBLE I JO A la memria de Pompeu Fabra, Mestre de tots. Bevem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lli hem hagut d'entendre el meu poble i jo. La matei a sort ens un per sempre! el meu poble i jo. "en#or$ servidor% "om indestriables el meu poble i jo. &enim la ra contra bords i lladres el meu poble i jo. "alvvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. ' bai ar graons de dol aprenem el meu poble i jo. (avallats al pou$ esguardem enlaire el meu poble i jo. Ens alcem tots dos en encesa espera$ el meu poble i jo.

Cementiri de Sinera
[II] )uina petita ptria encercla el cementiri* '+uesta mar$ "inera$ turons de pins i vin#a$ pols de rials. ,o estimo res m-s$ e cepte l'ombra viatgera d'un n.vol. El lent record dels dies +ue sn passats per sempre. .
XXI

Lliures cavalls$ a l/alba$ per la deserta platja. 0eus i tambors proclamen la primavera. (espr-s$ fet nou silenci damunt el mar$ les hores encadenades besen la sorra molla.

CAN DEL PAS DE LA TARDA

Entra la tran+uil1la tarda pel fosc cam de la mirada. Enll del mar ben treballat pels bous del sol$ endins del blat$ +uan m-s perfecta mor la flor a l/aire lleu$ pel gran dolor d/a+uest cam de la mirada$

se/n va tran+uil1la la tarda.