Normes Estil - Ramon Sangles

Ramon Sangles i Moles
COMPENDI
DE
NORMES DESTIL
manual per a redactors i correctors
Quinta edici
Edicions SPD
1a edici: novembre del 2008 2a edici: revisada i augmentada, abril del 2009 3a edici: revisada i augmentada, novembre del 2009 3a edici: reeditada, mar del 2010 4a edici: modificada, setembre del 2010
Ramon Sangles i Moles Edicions SPD C. Girona, 7, 3r 1a 08010 Barcelona A/e: edicions-spd@spdd.org Disseny de la coberta: Toni Donada ISBN: 978-84-614-1615-8 Dipsit Legal: L-930-2010
Imprs a Catalunya Impremta Barnola Ctra. de Trrega, 20 25210 Guissona
ndex
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 CONVENCIONS I DEFINICIONS Lalfabet fontic internacional . . . . . . . . . . . . . . . . Lalfabet catal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Signes de puntuaci i tipogrfics . . . . . . . . . . . . . . Afinem la pronncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Atenci en l'accentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Terminologia lingstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PAGINACI I REDACCI Paginaci i parts d'un llibre . . . . . . . . . . . . . . . . . Els elements d'un escrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Organitzaci dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les crides i les notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els exemples dins un article . . . . . . . . . . . . . . . . . Llistes bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PUNTUACI La coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El punt i coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La combinaci punt-parntesis . . . . . . . . . . . . . . . La combinaci punt-cometes . . . . . . . . . . . . . . . . L'asterisc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El signe dinterrogaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El signe dadmiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MARQUES TIPOGRFIQUES La cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les cometes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els parntesis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La barra inclinada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els claudtors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El gui i el guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 10 11 12 14 15 37 41 46 48 49 50 58 62 64 66 67 68 69 71 72 73 74 77 81 81 82 83
REGLAMENTACIONS DS Majscules-minscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Les abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Lapostrofaci de larticle . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 La frmula de la dataci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Els dies i els mesos abreujats . . . . . . . . . . . . . . . . 117 Lhora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Alguns adverbis i locucions de temps . . . . . . . . . . . . 119 Els nombres i les quantitats . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 Sobre els tractaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 Les adreces en una carta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 La manera descriure cartes . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 PRECISIONS LXIQUES I SINTCTIQUES La forma li i variants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Quan cal fer servir ser o estar . . . . . . . . . . . . . . . . 132 Les preposicions per i per a . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 Els pronoms adverbials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 Les preposicions a i en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 Usos impropis de la preposici a regida . . . . . . . . . . . 145 Que i qu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 Mentre i mentre que . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 Assecar i eixugar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 Cadascun i cadasc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 Els adjectius propi i mateix . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Els quantitatius indefinits gaire i molt . . . . . . . . . . . . 154 Fer temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156 Acabar amb: quan s bo i quan no ho s . . . . . . . . . . 157 Abs de noms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 QESTIONS CONTROVERTIDES Les normes sobre el guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 A internet s blog i no bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . 167 Duplicacions femenines innecessries . . . . . . . . . . . 168 TRMITS OFICIALS Trmits per a tenir el nom o els cognoms ben escrits . . . . 170 La preparaci dun currculum . . . . . . . . . . . . . . . 173 BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177
Presentaci
Fa una colla danys que van sortint llibres destil per a ajudar escriptors, redactors, correctors, etc., a lhora delaborar els textos. Tots tenen punts en com, per tots difereixen en qui-sap-los aspectes. Cadasc, en la prctica, es va fent el seu o segueix el que millor li va. Aleshores, tant en la confecci de la revista Llengua Nacional com en la llarga experincia de correcci i assessorament lingstic en Edicions SPD els hem anat tenint tots presents i, cercant-hi el bo i millor, podem publicar ara aquest que us presentem a fi que sigui ben til als nostres collaboradors i a altres persones o institucions. A ms de formular-hi els consells tpics dels llibres destil, hi recollim temes que shan publicat o reflectit en la revista esmentada i que considerem encara poc coneguts dels professionals i dels estudiosos de la llengua. Naturalment, en cada cas nesmentem la procedncia. Ara b, a ms de fonamentar-nos en obres editades en catal, hem tingut en compte manuals destil daltres llenges, com lalemany, langls, el castell, el francs, litali i el portugus. No cal dir que la finalitat que cerquem s la dajudar eficament els redactors i correctors a assolir uns textos genuns, bells, coherents...; en suma, propis duna llengua normativitzada i culta. Pel que fa a agraments, volem reconixer en primer lloc lajut dels coneguts gramtics i experts correctors Albert Jan i Josep Ruaix, que ens han perms dincloure material seu en aquest llibre i ens han assessorat pacientment en molts sentits. Tamb donem les grcies a altres persones que dalguna manera ens han orientat; les esmentem per ordre alfabtic: Llus Als, Jordi Ardvol, Montserrat Badia-Cards, Gabriel Bibiloni, Toni Donada, Merc Espuny, Francesc Esteve, Joan Ferrer, Merc Graell, Joan Perera, Josep Peres, Aleixandre Rib, Jaume Salvany, Marc Sangles i Joan Sol. Estarem contents que aquest Compendi de normes destil, confegit amb illusi, fes un bon servei amb vista a la finalitat proposada. Ramon Sangles i Moles,
director de Llengua Nacional i vice-director dEdicions SPD
Convencions i definicions
Lalfabet fontic internacional

Lalfabet fontic internacional (AFI) consta dun conjunt de signes grfics per a representar inequvocament els diferents sons de les llenges del mn. Va ser desenvolupat pels fonetistes britnics i francesos sota els auspicis de lAssociaci Fontica Internacional, creada a Pars en 1886. La revisi ms recent fou feta lany 1993 i posada al dia en 1996. Certs signes grfics de lAFI coincideixen amb algunes de les nostres lletres. Cal, per, no confondrels. Aix, per exemple, el signe [s] correspon a la essa sorda, que pot ser escrita s, ss, c o ; mentre que el signe [z] representa la essa sonora, que pot ser escrita z o s.
[a] pare, sof, mar, m [E] terra, pacincia, mel, pl [e] cantar, vent, festa, ms, b [@] cosa, riure, mare (cat. or.) [i] fsica, crisi, pit, cret [O] arrs, porta, cor, os [o] senyor, can, coma, s [u] fum, natural, dur, s [j] noia, iode, iot [w] creuar, couen, uadi [p] pa per, pas, cop, tu b, pop [b] bala, tom ba, m bit [] sa b, oblidar, obrir, alba [t] taula, pot, fre d, temps [d] dona, soldat, sonda, dos [D] se da, vidre, la dona, ca da [k] casa, sac, llarg, quin, coques [g] goma, engany, angoixa [] agafar, aglomeraci, agregat, foguera, colgar, la goma [f] foc, afeblir, baf, fusta, tuf, infern [v] a fg, vi, fava (valenci general, baleric, alguers) [s] bossa, can sar, cera, pe a, ve a, descendent, les ceres, el s savis [z] zero, zel, ama zona, cal ze, ca sa, na zi, zona, tran sici, els avis
[S] rau xa, xiular, ca ixa, fa ixa, gui x (i xocolata, pun xa... sols en cat. oriental) [Z] jard, ajudar, gel, jove, rgim [l] bo la, lquid, mel, a legria, pa la, pla, vela, fa lca, sol [] llamp, llibre, colla, castell, llar, pa lla, a ll, llebre, pell [Q] ca ra, preu, t ros, gran, pa re, cncer, cor, ba rca, amor [r] roca, a rran, con reu, r ic, pa rra, ferro, a rtmia, fol re, hon rat [m] mare, a mable, fa m, mim, pa m [] mfasi, e nfilar, i nfant, circu mflex, embafar, c mfora, confit [n] nen, nas, nec [] sang, ganga, roncar, fangar, cinc [] nyap, ca nya, ba nya, a ny [h] aspiraci de la vocal segent: ehem, he, he! o ha, ha! [y] en mots estrangers: fond ue (so de la u francesa) [X] en mots estrangers: khi, khmer, ehem (so de la j castellana) [T] en mots estrangers: thriller, zapateado (so de la z castellana) u
Lalfabet catal
Actualment labecedari catal es compon de vint-i-sis lletres: Lletres A B C D E F G H I J K L Noms de les lletres
a a (amb les modificacions ) b be o be alta c ce (tenim la , dita ce trencada, que s una modificaci de la c) d de e e (amb les modificacions ) f efa g ge h hac i i (amb les modificacions ) j jota k ca (noms emprada en paraules dorigen estranger) l ela (i la ll, dita ela geminada, que sn dues eles amb un punt volat al mig; no pot anar ni a principi ni a final de paraula) M m ema N n ena O o o (amb les modificacions ) P p pe Q q cu R r erra S s essa T t te U u u (amb les modificacions ) V v ve o ve baixa W w ve doble (noms emprada en paraules dorigen estranger) X x ics o xeix Y y i grega (noms emprada en el dgraf ny, en alguns cognoms, com Aym, o en paraules dorigen estranger) Z z zeta u
10
Signes de puntuaci i tipogrfics

{ } / \ < > [ ] ( ) . ; : ... , ! ? - claus (agrupen diversos elements sota un mateix concepte) barra inclinada contrabarra (o barra inclinada inversa) claus angulars (poden indicar menor que, major que) claudtors parntesis cometes baixes (o llatines. Vegeu p. 77) cometes altes (o angleses) cometes simples (la de tancament serveix per a lapstrof) punt punt i coma dos punts punts suspensius punt volat (generalment, el de la ela geminada. Vegeu p. 75) coma signe dadmiraci (o dexclamaci) signes dinterrogaci guionet (o gui curt) gui mitj (o gui n) gui llarg (o gui m)
ALTRES SIGNES
@ * | ~ _ # & arrova (signe que ve de la lligadura llatina ad cap a; en angls at) signe del copyright asterisc pleca simple (o barra vertical) titlla conjunt buit (en lingstica designa el morfema zero) barra baixa (o barra de subratllar) quadrat (o coixinet); en angls sen diu em space. bola (o topall) i relligada. s la partcula llatina et relligada. pargraf retorn (dit calder, quan, situat desprs de punt, indica nou pargraf) grau creu de difunt (en obres de geografia indica bisbat) u
11
Afinem la pronncia
ATENCI
a La PRONNCIa DE LES CONSONaNTS
C, , S I Z
Shan de pronunciar duna manera ben diferenciada les consonants que exigeixen un so sonor [z] (z [sempre] i s [si va entre vocals]) de les que nexigeixen un de sord [s] (ss [entre vocals], c [si va davant e, i] i ).
SN sONOREs (amb s entre vocals. Tamb la s [seguida de vocal] dels compostos

de -dins-, -fons- i -trans-). Exs.: anlisi, Anastasi, Andalusia, anestsia, apoteosi, sia, asil, baslica, casino, casos, catequesi, centsim, Csar, cesria, cohesi, collisi, concisi, conclusi, cosac, crisi, decisi, desfasar, dicesi, dosi, mfasi, endinsar, ensim, enfonsar, entusiasme, episodi, explosi, xtasi, fase, Freser, fusible, gasa, gasos, gnesi, hiptesi, infinitesimal, lesi, marquesa, matisar, medusa, metamorfosi, millsim, musa, musulm, nasal, oasi, obesitat, paisatge, pasos, parfrasi, parlisi, parntesi, persuasi, presumpte, prtesi, sntesi, Susanna, tesi, Tomasa, transatlntic, transent, transici, transitar, transvasament, vescula... A ms, per fontica sintctica tamb se sonoritza la s final dun mot en contacte amb la inicial dun altre que comenci amb vocal o amb consonat sonora (b, d, g i totes les altres sonores). Exs.: els avis, les oques, els indis, les bases, els dinars, les granotes, els llums... I encara, sn sonores (amb z, vagi on vagi). Exs.: analitzar, aranzel, zim, Bizanci, emfatitzar, nazisme, normalitzar, organitzar, oz, rizfag, salze, topazi, utilitzar, zebra, zfir, zombi, zona, zoolgic...
SN sORDEs (amb ss [entre vocals]). Exs.:

abadessa, accessori, agressi, baronessa, Bru sselles, comi ssari, comi ssi, comte ssa, discu ssi, di sseny, di ssertar, di ssident, di ssoldre, di ssuasori, duque ssa, Eivi ssa, emi ssi, excessiu, expressar, fi ssura, fronti ssa, gessam, glossa, impre ssi, me ssies, metge ssa, pota ssi, premi ssa, pre ssi, pro sseguir, Tran ssilvnia... A ms, per fontica sintctica tamb sha de pronunciar sorda la s final dun mot en contacte amb la inicial dun altre si comena amb s o amb consonant sorda (p, t, c i totes les altres sordes). Exs.: els savis, els sastres, els sous, les soques, els papes, els tomquets, les ceres... Tamb sn sordes (amb c o ). Exs.: acer, Aores, cabea, can, capa, discernir, etctera, precs, lli, velocitat...
12
La D
ES CONVERTEIX EN
Una d a final de paraula es pronuncia com una t. Per exemple, la d de Sudamrica sha de pronunciar sempre com si fos una t (ben clara), aix [sutamrica] i res de [*suda].
VIGILEM
EN La PRONNCIa DEL CONJUNT
EX
La grafia de laplec inicial ex seguit de vocal sha de pronunciar [gz]. Direm, doncs: [egzacte] (exacte), [egzamen] (examen), [egzemple] (exemple), [egzrcit] (exrcit), [egzercici] (exercici), [inegzacte] (inexacte), [egzigent] (exigent)...
La I
NO S Ha DE PRONUNCIaR
No sha de pronunciar la i del dgraf ix (excepte els qui ho fan per tradici del seu parlar) de mots com baix, caixa, coix, maduixa, moix, peix, reixa, vaixell...
La L S' Ha
DE PRONUNCIaR aMB UN SO BEN VELaRITzaT
Referent a la pronncia de la l, hem de mirar que sigui ben velaritzada (no com la ela seca castellana): altres, blau, bloc, cel, clar, fi l, lgic, mel, nul, sol...
GEMINEM
SENSE POR
Sha de geminar en el catal oriental, en certs casos, la grafia b del grup bl. Mots com cobla, poble, pblic shan de pronunciar aix: [cobbla], [pobble], [pbblic].
S ENSIBILITzaCI
DE La
FINaL DE MOT
Una t final de mot en contacte amb una vocal inicial del mot segent, se sensibilitza en certs casos. Cal dir [mercat de santantoni] (Mercat de Sant Antoni) sensibilitzant la t [santantoni] i no [*sanantoni].
La V
LaBIODENTaL FRICaTIVa SONORa
Loposici i distinci entre el fonema /b/ (labiodental oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor), que existeix en llenges com el francs, litali i moltes ms, malauradament sha perdut en una bona part del territori catal, cosa que crea el problema dortografia dubtosa en un bon nombre de mots i alguns casos dhomonmia: bell i vell, beure i veure, etc.
HIaTS,
SINaLEFES I ELISIONS
Haurem de parlar de hiats, de sinalefes (o diftong sintctic) i delisions. El tema ens allargaria massa la simple pinzellada que volem donar sobre la pronncia. Daltra banda, podeu trobar molt ben tractades per Montserrat Badia i Cards aquestes tres formes de pronncia sintctica dins les revistes Llengua Nacional nms. 66, 67 i 68. Tamb nosaltres definim el mot hiat en la pgina 23 i el mot sinalefa en la pgina 30. u
13
Atenci en laccentuaci
ATENCI
a NO DESPLaaR ERRNIaMENT L aCCENT
Sn mots aguts: beisbol, cautx, ciclop , elit , fluid , fluor , futbol, folclor, hoquei, hostil, ibers, interval, milligram, misantrop, picnic, policrom, poliglot, radar, subtil, tiquet, xasss, xofer, zenit... I encara: Els compostos de -gram (milligram, centigram, quilogram...) Els noms propis: Benars, Biarritz, els Carpats, Dakar, Efs, Munic, Nobel, Pakistan, Port-Sad, Rabat, Senaquerib, Tibet, Zuric... Sn mots plans: acne, alvol, antlop, atmosfera, bisbol, centgrad, cctel, conclave, dentifrici, exegesi, fotlit, guru, intrfon, karate, leuccit, libido, medulla, meglit, monlit, omplat, osmosi, policac, qutxup, rptil, sabana, sinergia, trmit, termstat, tetraplegia, txtil, torticoli, vertigen... I encara: Els compostos de -litre (millilitre, centilitre, quilolitre...) Els noms propis: Albi, Artemisa, neu, Ankara, Asdrbal, Birritz, Ddac, Efes, Eufrates, Karamzov, Kev, Ngueb, Parclit, Ravenna, Safira, Samaria, Ucrana... Sn mots esdrixols: aurola, currculum, demaggia, dode, diptria, elctrode, mrqueting, olimpada, perode, pneumnia, rubola, vlua, vdeo... I encara: Els compostos de -metre (millmetre, centmetre, quilmetre...) Els noms propis: Arstides , rtemis , Brcino , Bssora , Btulo , Etipia , Hlsinki, taca, Mgara, Pricles, mbria, Trraco, Tquio... u
14
Terminologia lingstica
aDJECTIU
Ladjectiu s una categoria gramatical que complementa el substantiu dient-ne alguna caracterstica. Si s qualificatiu ens explica com sn les coses, les persones, les idees o qualsevol entitat que pugui ser designada amb un nom substantiu, i si s determinatiu, simplement limita lextensi del substantiu que acompanya. s molt important, en un escrit, dencertar-hi ladjectivaci i fer que sigui adequada al contingut dels mots (podem dir un vestit net, per no un vestit immaculat) i no abusarem de la sinonmia (un cel clar, pur, net, difan...). En general, si colloquem ladjectiu davant el nom expressem subjectivitat, i si lhi posposem apuntem ms a lobjectivitat. Els determinatius solen anar-hi posposats i, dins la gamma dels qualificatius, solem anteposar-los al nom si hi fan una funci marcadament predicativa (frentica [predica] activitat diplomtica [determina]). Els anteposem tamb si els considerem com a essencials o inseparables (negra nit, fred hivern) o en funci de cortesia (benvolgut amic), o com a eptet (la blanca neu, lincansable sol) o fent de contraps a altres adjectius ja presents (la llarga i fecunda vida dun cientfic hum). A vegades fan que lexpressi adquireixi un sentit o un altre (un pobre home o un home pobre). Sovint, collocant-lo directament desprs del verb, podem fer que ladjectiu es converteixi en adverbi (parlar alt, picar fort, parlar millor).
aDVERBI
Ladverbi s una categoria gramatical que determina el significat dun verb, dun adjectiu o dun altre adverbi. Tenim, per altra banda, les locucions adverbials, que sn grups de paraules que compleixen funcions dadverbis (amb prou feines, com a mxim). En catal, la majoria dadverbis vnen de preposicions del llat o de la suma dun adjectiu qualificatiu en femen ms la desinncia -ment. Tal com podem veure en les gramtiques, hi ha diferents classes dadverbis (de lloc, de temps, de manera, de quantitat, dafirmaci...).
aFRESI
Lafresi s un fenomen fontic que consisteix en lelisi de fonemes o sllabes, generalment tons, a principi de paraula. Ex.: autobs > bus, telefax > fax. Com a exemple diacrnic, tenim: episcopus > bisbe (amb prdua de la vocal inicial). I, per tradici, formem per afresi alguns noms de pila. Exs.: Joaquima > Quima, Sebasti > Ti, Anton > Ton (nhi ha ms exemples en hipocorstics, p. 23).
15
aMBIGITaT
Fenomen pel qual algunes paraules o oracions poden ser interpretades de diferent manera (ambigitat lxica, morfolgica, semntica...), sia perqu en una oraci hi ha membres mal ordenats o mal puntuats, sia perqu es fa s de paraules no apropiades al text o b perqu el seu significat pot ser confs amb el dunes altres. Exs.: Ell aqu no hi pinta res. / La mare estima la filla perqu t molt bon cor. / Va donar un cop de bast al cirerer i el va trencar.
aNaCOLUT
Lanacolut s una fractura de lordre sintctic de la frase. Es produeix quan en un mateix enunciat ens trobem amb dues construccions en qu luna no lliga amb laltra. Ex.: Aquells que moren, cal pregar a Du per ells.
aNFORa
Lanfora (mot grec que significa repetici) s la represa duna paraula o dun element del discurs (dit antecedent), realitzada sovint mitjanant un pronom. s com un tornar enrere: Ex.: La Maria no la (pronom anafric) conec. El cas contrari, s a dir, la referncia a una cosa que diem ms endavant, sanomena catfora. En gramtica, es pot produir lanfora mitjanant diversos tipus de mots, com, per exemple, pronoms febles, demostratius, determinats adverbis, els pronoms relatius de les oracions relatives adjectives... Lanfora s tamb un recurs literari que es dna, sobretot en un poema, quan es repeteix el mateix terme a principi de cada vers per a donar mfasi a la idea o a la imatge. Ajuda al ritme del vers i a la memoritzaci, fent com de tornada.
aNaLOGIa
Lanalogia s un procs pel qual fem tornar regular una forma irregular, com anant a all que s ms freqent. Per exemple es transforma el present de subjuntiu del verb fer ( faci) en lerroni fagi per la semblana amb faig; o b es fa el plural llpissos en comptes del normatiu llapis. A vegades, per, lanalogia no mena a all ms freqent, sin a una soluci poc freqent; p.e., els participis passats de la 3a conjugaci que han canviat la desinncia -it per -ert (complit > complert, establit > establert, omplit > omplert... i derivats), car aquest acabament -ert sols el duen un nombre finit verbs de la 3a conjugaci per etimologia (cobert, obert... i derivats).
aNGLICISME
Un anglicisme s una paraula o una construcci dorigen angls introduda en una altra llengua. Ben sovint haurem de mirar de prescindir-ne i saber trobar (o inventar) en la nostra llengua el mot substitutori. Vegem-ne ja algunes formes catalanitzades i vigilem el seu significat, que no sempre conv usar:
16
a nivell de (on level): utilitzable sols quan ens referim efectivament a nivells. agncia (agency): organisme, instituci assistent (assistant): ajudant, auxiliar, substitut assumir (to assume): confessar, reconixer (una culpa), suposar, deduir balan (balance): equilibri contemplar (to contemplate): projectar, tenir en compte, preveure domstic (domestic): interior, nacional en breu (in short): en resum en ordre a (in order to): a fi de evidncia (evidence): prova, indicis, declaraci lectura (lecture): interpretaci literatura (literature): bibliografia passar (to pass): aprovar (un examen...) privacitat (privacy): intimitat reportar (to report): narrar, relatar sever (severe): greu (malaltia), intens (dolor) Tenim, a ms, anglicismes considerats sintctics quan en una construcci invertim lordre nostrat nom-adjectiu (EUMO Edicions, Catalunya Rdio, i un munt ms) o quan en textos o ttols informatius fem desaparixer olmpicament els connectors que hi haurien danar (Caixa Manlleu en comptes de Caixa de Manlleu).
aNTONOMSIa
Lantonomsia consisteix bsicament a usar un nom propi com a com, o viceversa. Dins la producci antonomstica podrem considerar (a) substituci dun apellatiu per un nom propi: un delinqent un Barrabs; un poeta un Virgili; un seductor un Don Juan; una penedida una Magdalena; una xafardera una Celestina; (b) substituir un topnim per una perfrasi: Barcelona Ciutat Comtal; Roma Ciutat Eterna; Pars Ciutat de la Llum; (c) fer servir el gentilici duna persona famosa en comptes del seu nom propi: Aristtil lEstagirita; (d) fer servir el nom duna caracterstica rellevant en comptes del nom propi: Pompeu Fabra el Mestre; (e) designar amb el nom duna persona una qualitat: ser valent ser un Sams; ser rpid ser un Fitipaldi...
aNTNIMS
Dos mots sn antnims quan el significat de lun s oposat al de laltre. Dos mots antnims vnen a ser el contrari de dos mots sinnims. Els antnims es poden formar afegint un prefix negatiu a la paraula (fer/desfer, per exemple) o canviant totalment el mot (bonic/lleig, per exemple). Segons el tipus de relaci que sestableix entre els antnims es parla de:
17
antnims prpiament dits: existeix una gradaci entre els termes, i lafirmaci de lun no implica pas la negaci de laltre; tamb shi poden introduir paraules que matisin loposici (exemples: gran/petit, perqu es pot dir mitj; blanc/negre, perqu es pot dir gris); complementaris: lafirmaci dun implica la negaci dun altre (exemples: mort/viu, ver/fals, obrir/tancar, anar/venir, home/dona); recprocs: lexistncia de lun implica la de laltre (exemples: comprar/vendre, dret/tort).
aPCOPE
Lapcope s un fenomen que consisteix en lelisi de fonemes o sllabes a final de paraula. Si lelisi la fem a comenament de paraula, tenim lafresi (veg. p. 15). Exemples dapcope: fotografia > foto, motocicleta > moto, a ca(sa) lAnna. Lescurament de noms de pila per apcope s ms usual en angls i en castell que no en catal (vegeu hipocorstics, p. 23).
aPDOSI
Lapdosi s la segona part duna oraci simple o la segona oraci duna de composta que completa el sentit de la primera part o prtasi (vegeu prtasi, p. 29).
aPOSICI
Laposici s la juxtaposici de dos substantius (o frases) el segon dels quals qualifica o determina el primer sense haver-hi entre ells cap partcula subordinant: carrer Balmes, riu Ter, notcia bomba, vag llit... Tamb podem marcar laposici entre comes (formada per un o dos noms, complements del primer, en aposici explicativa), com Pars, capital de Frana; el lle, rei de la selva. Cal dir que en els casos daposici no hi ha (ni en la nostra llengua ni en altres) unes regles ben determinades sobre si cau o no la preposici (que generalment s de; ara b, hi ha tendncia a no escriure-la-hi) o si entre un terme i laltre shi posa o no guionet (la millor soluci sembla que sigui la descriure els dos termes separats).
aRTICLE
Larticle s un determinant que, posat davant el nom, nexpressa el gnere, el nombre i la determinaci o la indeterminaci. En catal els articles deriven de pronoms i demostratius llatins (llengua que no tenia aquest element gramatical).
aSSIMILaCI
Lassimilaci s un procs pel qual un so canvia algun parmetre darticulaci per influncia dun so prxim, i aix dna lloc a una palatalitzaci, una velaritzaci...:
18
enviar (la n sona com una nasal bilabial [m], o labiodental [] en valenci). Hi ha canvi de punt darticulaci. cangur (la n sona com una nasal velar []). Hi ha canvi de punt darticulaci. atleta (la t sona com una lateral alveolar [l]). Hi ha canvi de mode darticulaci, de punt darticulaci i de sonoritat. ametlla (la t sona com una lateral palatal []). Hi ha canvi de mode i punt darticulaci.
BaRBaRISME
Si un parlant, inconscientment, en construir una frase usa un element impropi de la nostra estructura, comet un barbarisme. Es tracta dexpressions, paraules o construccions prpies duna altra llengua, considerades sempre un empobriment de la llengua a la qual sn importades. Si, per, usa, duna manera conscient, una expressi o estructura duna altra llengua (per a produir determinats efectes estilstics o, per exemple, per a citar textualment), aleshores es tracta dun canvi de codi. El terme ve de brbar (etimolgicament estranger) i t una connotaci negativa. Per aix els estudiosos han proposat parlar dinterferncia lingstica, terme que t lavantatge de poder-se referir a tots els nivells de la llengua (fontica, morfosintaxi o lxic), mentre que el barbarisme acostuma a referir-se sols al lxic.
BILINGISME
El bilingisme s la coexistncia de dos codis lingstics en un parlant o en una comunitat determinada de parlants. Quan un dels dos codis preval sobre laltre, hi sol haver diglssia, de manera que la llengua ms feble es va desintegrant. En pasos amb dues llenges en contacte, el foment del bilingisme sol ser molt til a una poltica assimilista, ja que, a la fi, tot bilingisme emmena a la prdua ds duna de les llenges, lgicament de la ms feble.
CaLC
Calcar s fer la traducci mot per mot duna llengua a una altra. Calcar seria, per exemple, parlar castell fent servir solament mots catalans, o parlar itali fent servir nicament mots francesos. I s que els sistemes duna llengua sn excloents dels sistemes duna altra, car la sistematitzaci de tota llengua s un muntatge molt complex, reforat i equilibrat per sediments culturals, per una determinada visi cosmogentica i per unes relacions que sentreteixeixen. s per aquesta ra que no hi pot haver pobles bilinges; en tot cas, hi ha persones bilinges o multilinges.
CaMP SEMNTIC
Un camp semntic s lagrupaci de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema. Aix, per exemple, dins el camp semntic de
19
lamor podrien anar-hi lafecte i lamistat, i tamb la confiana o el matrimoni, ja que sn termes que poden tenir relaci amb aquell mot. Els camps semntics tenen sempre un component subjectiu, perqu es basen en la connotaci i no sols en la sinonmia o en relacions lxiques, i estan subjectes a variar amb el pas del temps, perqu sol haver-hi canvis en les concepcions ideolgiques, en el desenvolupament de les coneixences i en les relacions socials, de manera que unes paraules desapareixen i unes altres es van afermant, cosa que comporta una reestructuraci del camp semntic.
CaPITULaR
(o
CaPLLETRa )
Anomenem lletra capitular o caplletra la lletra majscula grossa, sovint ornamentada, emprada com a inicial del primer mot dun text, dun captol, dun pargraf, etc.
CaTFORa
La catfora s una figura retrica que consisteix a collocar a final de frase una paraula (generalment el subjecte) que normalment aniria a linici (Va venir abans dhora la Rosa). Sovint els pronoms i els demostratius fan delement catafric en anticipar la paraula o tros de text que vindr (Li vaig donar una garrotada, al gos. / No li devem res, a en Joan. / I aquell fou el resultat: tots a fora!)
COMPETNCIa / EXECUCI
En la gramtica generativo-transformacional la competncia (de langls competence) s la capacitat que cada parlant posseeix de comprendre i produir potencialment totes les frases duna determinada llengua. No cal dir que tota persona nascuda i crescuda en un determinat pas ha de ser competent en la llengua que shi parla. I anomenem execuci (en angls, performance) les manifestacions reals de la competncia dels parlants, s a dir, de les frases que produeixen. Segons els estructuralistes, el conjunt competncia/execuci presenta moltes analogies amb el conjunt llengua/parla.
CULTISME
Anomenem cultisme o paraula culta el mot agafat directament duna llengua clssica (generalment el grec o el llat) i que no ha experimentat levoluci que sofreixen les paraules populars. Per exemple, la paraula ctedra seria un cultisme i la paraula cadira una paraula popular, totes dues del llat cathedra.
DIaCRONIa
El terme diacronia en lingstica s usat per a indicar levoluci duna llengua en el temps. Estudia, per tant, el desenvolupament de la llengua i en reconstrueix
20
la histria fent una confrontaci entre les diferents fases. Oposada a la diacronia hi ha la sincronia, que estudia el funcionament duna llengua en una determinada fase del seu desenvolupament, sense considerar la relaci entre aquella fase i les precedents o successives.
DIaLECTE
Dialecte s una varietat de llengua caracteritzada per una limitada extensi geogrfica. Molt sovint el dialecte es diferencia de la llengua estndard per tenir menys prestigi scio-cultural i per una freqncia menor en lescriptura. El conjunt de varietats, dialectals o no, amb qu sexpressa cada persona, incloent-hi els trets personals, formen el seu idiolecte.
DIRESI
La paraula diresi deriva del verb grec diairein, que significa dividir. s un signe diacrtic consistent en dos punts que es colloquen sobre una vocal per a indicar-ne una pronncia diferent de la que normalment es faria. Destrueix diftongs. En fontica s un sinnim de hiat. Exs.: possedor, excloa, pec...
DISSIMILaCI
La dissimilaci s el procs pel qual dos sons dun mot, iguals o semblants, tendeixen a diferenciar-se o a reduir-se per desaparici dun dells. Exemples: tosores > tesores > tisores; juliol > juriol; arbre > abre... El fenomen de la dissimilaci acostuma a esdevenir-se sobretot en formes populars: comuni > cumani; Santa Eullia > Santaulria; alcalde > arcalde; peregr > pelegr; vigila > vegila; bicicleta > becicleta; xocolata > xecolata...
EPNTESI
Lepntesi s la inserci dun fonema no etimolgic en una paraula per tal de facilitar-ne la pronunciaci. s el fenomen contrari de lelisi (prdua dun o ms sons). Exemples diacrnics depntesi serien la d de paraules com gendre (< llat generu), la b en mots com cambra (< llat camera), ho diu a nen Pep, etc.
EPTET
Dun adjectiu diem que s eptet quan atribueix al substantiu una propietat que ja li s inherent (la verda selva, la mansa ovella, la negra nit, lalta torre...).
ESTIL
Lestil s el conjunt de recursos lingstics i literaris peculiars dun escriptor o parlant duna llengua. Difcilment pot parlar-se destil si no hi ha hagut per part de lautor una exigncia pel que fa a exactitud i bellesa per a expressar el seu
21
pensament a travs de la paraula. Tampoc no hi pot haver estil si no es coneix b la llengua que es fa servir, aix com les seves lleis i el seu lxic.
FILOLOGIa
El terme filologia (del grec filo- i -logia) originalment significa amor a la paraula. Com a disciplina cientfica, la filologia estudia, a part de textos i llenges antigues, un idioma, agrupant rees com la fontica, la morfosintaxi, la dialectologia, la lingstica histrica, etc., en la part de llengua, i els diversos perodes de la literatura que corresponen a aquesta llengua. La filologia tamb inclou les anlisis de textos (lanomenada crtica textual), que intenten de reconstruir un text original perdut que serveix de model per a cpies manuscrites posteriors.
FONTICa
La fontica s la cincia que estudia els sons de la parla entesos com a allfons, s a dir, aquells sons que poden ser pronunciats de maneres lleugerament diferents, sense que per aix vari el significat de la paraula. Els representem entre claudtors; per exemple, una [m] s un so consonntic oclusiu, bilabial sonor, nasal; la [k] s un so consonntic oclusiu, velar sord. La fontica es pot subdividir en tres branques: Fontica articulatria (estudia els sons des del punt de vista articulatori, s a dir, descriu tots els rgans que intervenen en la seva producci). Fontica acstica (estudia els sons des del punt de vista fsic i transmissor). Fontica perceptiva (estudia la descodificaci de la parla).
FONOLOGIa
La fonologia s la cincia que estudia els sons distintius duna parla. Quan en una llengua un determinat so fa variar el significat duna paraula, en ser substitut per un altre, diem que aquest so s un fonema i el representem entre barres inclinades / /. Exs. dels fonemes /b/, /g/ i /ll/: bossa, gossa, llossa. Actualment, la fonologia s tamb considerada com una branca de la filologia que t relaci amb la sntesi de veu i la lingstica computacional.
FRaSE
La frase o oraci s el conjunt de paraules amb sentit complet que va marcat per dues pauses. En catal s imprescindible la presncia dun verb perqu hi hagi frase; si no, es parla denunciat o de sintagma. Les llenges sagrupen segons lordre cannic dels elements de la frase (subjecte, verb, objecte, en el cas de molts idiomes com el catal, langls...). Alguns elements poden ser elidits si se sobreentenen.
22
GENTILICIS
Els gentilicis sn els noms amb qu designem les persones i els objectes en relaci amb el lloc de procedncia (pas, regi, comarca, ciutat, poble...). Solen tenir valor tant dadjectiu com de substantiu. Bsicament equivalen a natural de, relatiu a, pertanyent a, habitant de. Els gentilicis solen formar-se per derivaci a partir del cornim o del topnim corresponent: Frana > francs, Barcelona > barcelon, etc. A vegades, per, succeeix que s el topnim el que procedeix del gentilici. Per exemple, grec > Grcia, rus > Rssia, turc > Turquia, etc.
GRaMTICa
La gramtica s la part de la lingstica que estudia les regles i els mecanismes que governen el funcionament duna llengua, generant mots i frases a partir dels elements fontics, fonolgics, morfolgics, sintctics, lxics i semntics que aquella llengua cont. Per a lestudi gramatical hom divideix la tira fnica en segments de diferent magnitud, la qual, considerada de menor a major, dna: so, sllaba, mot o paraula, sintagma, frase, oraci i pargraf. Tal com lhem descrita, tenim una gramtica normativa o prescriptiva, fundada en el model de llengua culta i en lescola. Per hi ha, a ms, la gramtica descriptiva, que explica qu passa en la llengua i dna un panorama del seu s en un moment determinat, sense emetren judici; i, per una altra banda, tenim la gramtica histrica, que estudia lorigen i la histria dels fets duna llengua.
HIaT
Un hiat s la combinaci de dues vocals successives sense formar diftong. Sn exemples de hiat: a-eri, co--a, dev-em, te-atre, t hora, ti-a, ve-hicle En catal pot haver-hi hiat en els casos segents: Dues vocals fortes seguides (po-eta). Una vocal feble i una de forta (famli-a, prdu-a). Dues vocals que formarien diftong, on la segona porta accent (ve-). Dues vocals que formarien diftong, on la segona porta diresi (ve-ns).
HIPOCORSTICS
Els hipocorstics sn noms que sobtenen deformant el nom de pila o prenom (i alguna vegada tamb el cognom) i nocupen el lloc en els usos ms informals, familiars o afectuosos. A vegades s el diminutiu (Carme > Carmeta, Maria > Mariona, Rosa > Roseta), i altres vegades consisteix en una forma escurada (Alexandre > Xandre, Antoni > Toni, Carolina > Lina, Eullia > Laia, Gabriel > Biel, Meritxell > Txell) o en alguna altra modificaci (Josep > Pep). Tamb pot
23
passar que es combini lescurament amb el diminutiu (en un o altre ordre: Jaume > Jaumet > Met, Josefina > Fina > Fineta, Narcs > Narciset > Ciset). La forma descurament tradicional en catal s la que es fa per afresi, s a dir, suprimint una o ms sllabes o sons inicials del mot (Agustina > Tina, Antoni > Toni, Concepci > Ci, Cristina > Tina, Elisabet > Bet, Isabel > Bel, Joaquim > Quim, Francesc > Cesc, Francesca > Xesca (o Cisca o Quica), Magdalena > Lena). Tamb s tradicional (si b poc freqent) lescurament per sncope, s a dir, suprimint alguns sons del mig (Magdalena > Malena, Maria Isabel > Maribel). En certs parlars (com ara els valencians) se sol afegir una o final quan el nom escurat s mascul i ha quedat redut a una sola sllaba (Jacint > Cinto, Manel > Nelo, Vicent > Cento). De vegades, a ms, shi fan altres modificacions, com podem veure en Ximo, derivat de la forma Xotxim (que correspon a Joaquim). Modernament, per influncia de langls o del castell, es van estenent cada vegada ms els hipocorstics obtinguts per apcope, s a dir, suprimint alguns sons finals del nom (Alexandre > lex, Eduard > Edu, Filomena > Filo, Immaculada > Imma, Magdalena > Magda, Montserrat > Montse...). Caldria frenar aquest s.
HOMONMIa
Quan diem que dues paraules sn homnimes entre elles volem dir que es pronuncien (depenent del dialecte) o sescriuen duna manera igual. En el primer cas, ens estarem referint a paraules homfones i en el segon a paraules homgrafes. No cal dir que els homnims pertanyen a camps semntics totalment diferents. Exemples: es i s (en dialectes occidentals); veure i beure; vaca i baca; coma (signe de puntuaci, femen) i coma (quadre clnic, [mot mascul]); clau (per a obrir panys, femen) i clau (tija de ferro, [mot mascul]); banda (cinta) i banda (grup dhomes armats); truita (peix) i truita (dous), etc.
LXIC (vegeu tamb VOCABULARI , p. 35)
Lxic s el repertori, el corpus de paraules de qu disposa una llengua o una especialitat determinada. La lexicografia, doncs, socupa dels mots que fan possibles una ortografia, una fontica, una sillabaci, unes categories gramaticals, etc. s la disciplina que sencarrega de determinar quines paraules sn vlides i nestudia la forma i el significat. Els seus problemes giren entorn de la definici de cada paraula, del seu s i de la relaci amb altres mots. Tamb socupa de determinar quins lemes o paraules a definir han de ser presents en un diccionari determinat. Lart de fer diccionaris sol ser una branca daplicaci prctica de la lingstica i va molt lligada a les normes de les respectives acadmies de cada llengua (institucions prescriptives sobre un idioma). Pel seu contingut, t relaci amb la semntica i la morfologia.
24
LLENGUaTGE , LLENGUa , PaRLa
LlENGUATGE: el llenguatge s la facultat humana que fa possible que ens puguem comunicar els pensaments, els sentiments i els desitjos mitjanant un codi lingstic compartit. Com que a part del mn hum nhi ha un de for, cal distingir tres menes de llenguatge, a saber: El llenguatge verbal (el de lhome, la llengua que fa servir) El llenguatge artificial (el de la programaci, el de la informtica) El llenguatge animal (el dels animals) LlENGUA: La llengua s la facultat del llenguatge dexpressar-se duna manera concreta i histrica, fent servir un conjunt de convencions necessries i un sistema de signes que els individus duna determinada societat adopten. Tota llengua natural cont uns valors histrico-naturals (no pas artificials), necessita un espai per a lintercanvi comunicatiu i demana una interacci semntica, s a dir, uns signes comunicatius. La llengua s cultura Cada llengua t la seva manera de construir i de lligar els significats dels mots, resultat de lesfor duna srie de generacions, i representa, descriu i interpreta el mn duna determinada fais. Cada un de nosaltres no elabora els seus pensaments en una llengua qualsevol, en una llengua abstracta, sin en una de sola, en la seva llengua concreta. Per tant, el pensament hum arrossega un passat i depn en gran manera de la llengua que ha aprs durant la infantesa. A mesura, doncs, que enriquim el vocabulari, la nostra mentalitat esdev ms potent i precisa pel fet de distingir, per exemple, dues coses que abans confonem, com posar i ficar, i a mesura que aprenem altres llenges eixamplem i enriquim el nostre horitz cultural i mental. Les llenges evolucionen Les llenges evolucionen, tant fonticament com morfolgicament i sintctica. Tal evoluci, per, cal que es faci des de dins, harmnicament. Si levoluci vingus per pressi forana, serem davant una suplantaci, no pas davant una evoluci. s per aix que hem de conixer b el nostre sistema lingstic, la nostra estructuraci gramatical i la nostra normativitzaci. La potncia del llenguatge hum Amb larticulaci de sons, podem parlar de tot, mentre que amb el llenguatge dels animals o lartificial es pot parlar sols dalguna cosa, igualment que amb el llenguatge matemtic o elaborat electrnicament.
25
PARlA: Amb la parla indiquem lacte que lindividu realitza, en quant membre duna comunitat lingstica determinada, per mitj daquella convenci social que s la llengua, dexpressar les seves facultats. La llengua (o llenguatge) s una convenci social, la parla s la realitzaci individual daquesta convenci.
METaLLENGUaTGE
El metallenguatge s ls del llenguatge per a parlar daspectes lingstics. Aix una frase com qu entens per anci? Entenc per anci una persona que ha superat setanta anys s un exemple de metallenguatge, s a dir, hi ha la finalitat daclarir el significat dun element lingstic: el de la paraula anci. El metallenguatge dun diccionari s el conjunt de termes i frmules usats per a descriure i definir els vocables.
METTESI
La mettesi s la inversi de dues sllabes o de dos fonemes, generalment contigus, en una cadena fnica. Vegem-ne alguns exemples:
aquila > guila > liga (totes dues formes sn acceptades) equa > egua > euga (totes dues formes sn acceptades) boreas > bria > boira (la forma no metattica bria es conserva a lAlguer i en alguns llocs del catal occidental) estis > (tu) est > (tu) ets (est susava a ledat mitjana) frumentum > froment > forment (= blat; froment susava a ledat mitjana) temperare > temprar > trempar (temprar susava a ledat mitjana)
METONMIa
La metonmia consisteix a designar una cosa amb el nom duna altra que pertany al mateix camp semntic i que t, per tant, amb la primera una relaci de contigitat lgica o material. Entre altres substitucions, hi pot haver (a) la causa per lefecte (tenir un Plat per tenir una obra de Plat); (b) lefecte per la causa (guanyar-se el pa amb la suor per la fatiga); (c) la matria per lobjecte (tenir molt or per tenir molts diners); (d) el continent pel contingut (beures un got de vi per beure el vi del got); (e) labstracte pel concret (confiar en lamistat per confiar en els amics), etc.
MORFOLOGIa
La morfologia s la branca de la lingstica que estudia les regles que regeixen la composici i lestructura interna dels mots (les desinncies, les conjugacions...). Les paraules es divideixen en agrupacions de fonemes amb sentit concret. Cada paraula t un lexema o arrel que aporta el significat lxic, el contingut del mot, i
26
una srie de morfemes que aporten informaci gramatical (els de plural, els de gnere, les desinncies del verb) o precisen el lexema (els diminutius). Per a formar noves paraules a partir de les ja existents podem usar tres mtodes bsics: la composici (unir dos lexemes), la derivaci (afegir morfemes anomenats afixos al lexema) i la parasntesi (combinaci dels dos que hem dit). Totes les paraules derivades formen la famlia duna paraula dita primitiva. La morfologia tamb socupa destudiar la categoria de les paraules (si sn noms, verbs, adjectius...), partint de la informaci aportada pels morfemes, siguin lxics o gramaticals. Lagrupaci dels diferents morfemes serveix per a dividir les llenges en aglutinants, flexives, etc., segons si un morfema canvia per un altre per a formar la nova paraula o safegeixen lun darrere laltre per a formar un nou sentit.
MORFOSINTaXI
La morfosintaxi comprn la totalitat de mecanismes que es poden fer servir per a expressar relacions gramaticals. Inclou lordre dels mots (sintaxi), i tamb tots els morfemes gramaticals duna llengua, tant partcules allades com morfologia lligada. Aquestes dues matries, sintaxi i morfologia, van tan interrelacionades que la lingstica moderna considera que cal estudiar-les conjuntament en una nica disciplina: la morfosintaxi.
NEOLOGISME
Un neologisme s una paraula o expressi creada en una llengua per les prpies regles de formaci de mots o b manllevada a una altra. Abans de crear o adoptar un neologisme, sempre cal abans tenir presents les segents preguntes: (a) quin significat li volem donar i si no tenim ja una paraula o expressi que ens serveixi?; (b) si ja tenim la paraula o expressi, quina novetat o avantatge aportaria el neologisme en relaci a lexistent?, i (c) si la paraula o frase no existeix, i el neologisme es fa necessari, el formarem b, segons les regles de la nostra llengua? Diem aix perqu, malauradament, hem vist en la nostra llengua a formar-se neologismes innecessaris i, a ms, mal formats.
ONOMSTICa
Lonomstica s la part de la lingstica que estudia els noms propis, s a dir, els no comuns. Sol fornir indicacions importants quan sestudia la histria lingstica i cultural. Lonomstica se subdivideix en toponmia, que estudia els noms propis delements geogrfics, i antroponmia, que estudia els noms propis de persona: el nom, o per als cristians nom de bateig (Joan, Maria...), els cognoms (Alzina, Carner...), els sobrenoms o lies (en Godall, la Llambregueres...). A aquestes dues grans dis27
ciplines se nhi afegeixen daltres que estudien els noms propis que queden fora daquestes dues branques principals, com ara lestudi dels noms propis danimals, lestudi dels noms propis de les obres dart, dels vents, dels vaixells, etc.
ORTOGRaFIa
El terme ortografia ve del grec orqoj recte i grafia lletra; es refereix a la manera considerada correcta descriure les paraules duna llengua. Lortografia s una convenci, des del moment que no sempre hi ha una correspondncia unvoca entre un so i la lletra que lhauria de representar. Les discrepncies poden ser ms grans en funci de si la tradici escrita duna llengua saparta ms de la llengua parlada realment, i de si el sistema ortogrfic s menys regular i previsible. A ms a ms, cal tenir en compte els diferents signes que shi afegeixen per a aclarir la pronunciaci, com els accents o signes de puntuaci. Per a assegurarnos de quina s la correcta ortografia duna paraula s bo de consultar sempre un diccionari normatiu. Lortografia s un aspecte clau de la normativitzaci duna llengua, sobretot quan t, com el catal, una gran dispersi dialectal o ha patit repressi histrica.
ORTOTIPOGRaFIa
Lortotipografia s el conjunt de normes i usos que regeixen lescriptura mitjanant carcters tipogrfics. Els elements de qu socupa lortotipografia sn els segents: Dels signes tipogrcs les lletres i altres signes les xifres els signes monetaris els signes lexicogrfics Dels ornaments En aquestes llistes, com que els filets no hi ha verb en les seqn les vinyetes cies i, a ms, poca relaci les lnies o ratlles entre elles, les comencem els pargrafs i apartats amb minscula i no hi posem puntuaci final, Vegeu tamb les columnes pp. 43 i 83. lalineaci dels elements els blancs lordenaci alfabtica les lletres capitulars la jerarquia tipogrfica dels captols, apartats i subapartats
28
Dels estils de lletra cursiva (o itlica), negreta, versaleta i altres la numeraci de pgines i els folis explicatius les notes al peu de pgina i les seves crides
PaRFRaSI
La parfrasi s aquella traducci que dna una versi clara i didctica del text original. Per traducci no hem dentendre necessriament el canvi dun idioma a un altre, sin la reescriptura dun text original. La parfrasi en fa una imitaci, sense reproduir-lo, i mostra, duna manera objectiva, que sha ents la informaci proporcionada. En sentit estricte, parfrasi s lexplicaci del contingut dun text, per a fer-lo entenedor en tots els seus aspectes i facilitar-ne la comprensi. De la mateixa manera sempra en la traducci entre idiomes i en la prosificaci de versos o la versificaci de la prosa. Tamb s un recurs didctic i una estratgia per a adquirir coneixements. Els estudiants fan un s inconscient de la parfrasi quan davant un tema, primerament, lassimilen i desprs lexpressen amb paraules diferents, intentant no ometre res essencial dall que han estudiat.
PREFIX
Els prefixos sn afixos que es colloquen davant una paraula per a formar derivats. La derivaci s un fenomen molt ric per a crear paraules noves i s present en tots els estadis evolutius dun idioma. Tant en el catal com entre les diverses llenges els prefixos sn menys freqents que els sufixos (afixos que es colloquen al final duna paraula). Molts dels prefixos que fem servir en catal vnen duna preposici o dun adverbi llatins. La majoria no canvien la categoria gramatical de la paraula, ans en modifiquen el significat; per exemple: fer/desfer, on des- significa el contrari.
PROSDIa
La prosdia s la disciplina que tracta de la correcta pronunciaci dels mots, tenint en compte el conjunt de caracterstiques duna llengua pel que fa a laccent, a lentonaci, al ritme i a la durada dels fonemes en el llenguatge parlat. Per exemple, la diferncia de significat entre lafirmaci dormo i la interrogaci dormo? es fa exclusivament mitjanant una entonaci diferent.
PRTaSI
Primera part duna oraci simple, o primera oraci duna oraci composta, el sentit de la qual s completat per la segona part o apdosi (vegeu apdosi, p. 18).
29
SEMNTICa
La semntica, en sentit ampli, s la part de la lingstica que estudia el significat de les paraules. El seu nom ve del grec sema, que vol dir signe. Analitza quins sn els components del significat i com es transmet la relaci entre mots, segons el que representen. Segons com sigui aquesta relaci es parla de mots sinnims (de significat idntic o semblant), antnims (oposats), homnims (mots diferents amb coincidncia de forma per evoluci histrica), polismics (amb ms dun significat)... La semntica s una disciplina propera a la filosofia, per lanlisi dels conceptes; a la psicologia, per lestudi de la ment humana i de la comunicaci; a la lexicologia, perqu ajuda a definir els mots; a la sintaxi, perqu assigna papers temtics a funcions dins la frase, i a moltes altres branques del saber.
SIGNIFICaT / SIGNIFICaNT
signicat: En semntica el significat s una manera dindicar una part de la realitat o de les idees per mitj duna expressi lingstica o ms (significant). En lescriptura el representem mitjanant unes cometes simples. signicant: El significant s la successi de sons o signes grfics que fan possible el signe. En lalfabet fontic internacional lescrivim entre barres inclinades o entre claudtors.
SINaLEFa
La sinalefa s la fusi en una sola sllaba, formant diftong, de dues vocals en contacte, luna de les quals es troba al final dun mot i laltra al comenament del segent.
SINCRETISME
En lingstica, sincretisme significa la fusi en un sol element de diversos trets gramaticals, de manera que adquirim un mot de nou significat. A vegades distingim sincretisme declecticisme, car els elements fusionats no han estat pas triats, com fent-ne una sntesi, sin que els elements barrejats sn encara distingibles.
SINONMIa
Dues paraules sn sinnimes quan tenen un significat igual o molt similar. Els sinnims sn objecte destudi de la semntica i sn molt usats en la retrica. De fet, la sinonmia total no existeix gaireb mai, perqu cada paraula aporta un mats nou o tendeix a usar-se en un context propi. Existeixen, doncs, varietats geogrfiques (es prefereix un mot propi de la zona a un altre), per formalitat del discurs (els cultismes sn ms freqents en la llengua formal), per grup social de
30
pertinena (no parlen igual els joves que els adults o membres de diferent classe social), per connotaci... Per aix la psico-semntica i certs corrents de la lingstica cognitiva defineixen la sinonmia no per la similitud de significats, sin justament com un fenomen de contrast, ja que hi ha cert sema de la paraula o certa convenci social sobre el seu s que fa que una paraula no sigui exactament igual que laltra de la qual s sinnima. Una perfrasi pot actuar com un sinnim, de manera que susa una expressi en comptes duna paraula, usualment per eufemisme o per a evitar repeticions. Exemples: casa: llar, domicili, residncia... cotxe: vehicle, autombil... costum: hbit, prctica, s... persona: individu, sser...
SINTaGMa
Sintagma s el conjunt de dues o ms paraules, les quals comparteixen un significat unitari i tenen una coherncia sintctica dins loraci. De fet, podrem definir loraci dient que s aquella unitat de sentit complet formada dun sintagma nominal i dun sintagma verbal.
SINTaXI
La sintaxi s la part de la gramtica que estudia quina funci fa cada paraula dins la frase. A ms, determina quines combinacions de paraules o de sintagmes sn permeses de fer en una llengua determinada, aix com quins nexes sutilitzen per a estructurar i unir frases entre elles.
SOCIOLINGSTICa
La sociolingstica s la disciplina que estudia la relaci entre la llengua i la societat, sia en el fet com aquesta societat fa s de la llengua sia respecte als trets culturals que es deriven daquest s. La sociolingstica, sia ocupant-se dels usos efectius sia prenent nota dels simblics (connotacions, valors i actituds), aborda tots els canvis estructurals, estudiats, de fet, per la lingstica histrica, i tracta dexplicar el perqu daquells canvis, mentre que la lingstica estricta es limita a la descripci de la forma.
SONORITzaCI
La sonoritzaci s el procs pel qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es torna sonor, per lacci del so o sons contigus. Sn sonors els sons laterals, els vibrants i els nasals. En catal tenim sonoritzaci:
31
Dins una paraula, quan una oclusiva sorda, una fricativa sorda o una africada sorda van seguides duna consonant sonora en una sllaba diferent. Exemples: capgrs (on la p sona [b]), modernisme (on la s sona [z]), migdia (on la g sona [d]). Per no pas en casos com ample, on el grup pl s dins la mateixa sllaba. Tamb, per fontica sintctica, quan una paraula acabada en una oclusiva sorda, en una fricativa sorda o en una africada sorda va seguida duna vocal o duna consonant sonora. Exemples: blanc i negre (on la c sona [g]), les altres (on la s de les sona [z]), ms dolent (on la s sona [z]), mig obert (on la g sona [d]).
SUBJECTE
La paraula subjecte t dos significats relacionats: en filosofia designa tot all oposat a objecte, s a dir, el conjunt dentitats capaces de realitzar o patir accions, dinteraccionar amb la realitat o de pensar. En el camp de la sintaxi tradicional t la funci doposar-se a predicat. Segons lordre del subjecte, el verb i els seus complements, es pot establir una classificaci de les diferents llenges del mn. En catal el subjecte pot aparixer com a tal o ser elidit. En els casos en qu el subjecte s elidit, es dedueix a partir de lanlisi de la persona i el nombre del verb de la frase. Per exemple, en loraci Juguem a futbol el subjecte elidit s nosaltres. Hi ha formes verbals, per, que sn no personals: linfinitiu, el gerundi i el participi. Determinades oracions no porten subjecte; sn les anomenades impersonals. Ho poden ser pel context (truquen a la porta), per la presncia delements gramaticals com els pronoms es o hom (es [hom] diu que la tempesta va ser molt forta) o pel carcter lxic del verb (plou).
SUBSTaNTIU
El substantiu s la part variable del discurs que indica una persona, un lloc, una cosa o, correntment, qualsevol entitat animada, inanimada o pensada. Dels substantius tamb podem dir-ne noms, si b en lmbit lingstic preval el primer terme, per tal com el seu significat s ms ple de sentit: significa provet de substncia prpia, duna realitat de la qual podem parlar, sia tangible (taula) sia mental (virtut). La majoria de substantius (o noms) poden ser substituts per pronoms, que realitzen idntiques funcions. Els substantius (o noms), juntament amb els verbs, sn els elements primaris duna llengua i formen el pilar on es construeix la frase. Poden ser comuns o propis, concrets o abstractes, individuals o collectius.
TIPOGRaFIa
La tipografia s un mode destampar per pressi directa la forma duns elements mbils i gravats, entintats, a un suport que sol ser de paper.
32
La tipografia abraa tamb el conjunt de normes i usos que es tenen en compte a lhora de collocar, amb proporci i harmonia i dacord amb una intenci comunicativa, els elements que shan dimprimir en algun suport fsic o visualitzar en alguna pantalla. Aquests elements poden ser text, illustracions o ornaments, i, a grans trets, socuparien de quatre mbits: del carcter (lletra) del pargraf de la pgina del document imprs
TOPONMIa
La toponmia (del grec topoj lloc i onoma nom) s la part de lonomstica que estudia els topnims, s a dir, els noms propis de lloc. Va ntimament lligada a la investigaci etimolgica i a levoluci daquesta mena de noms. Lestudi de la toponmia dun pas pot respondre a diversos interessos, com seria satisfer la curiositat dunes persones o dun poble per a saber lorigen del nom dels llocs on viuen o que els envolten. En geografia la toponmia pot donar informaci til sobre diversos aspectes duna zona, com ara el relleu, la flora, la fauna, etc., i pot ajudar a delimitar la separaci entre dues zones geogrfiques (per exemple, entre la Franja de Ponent i lArag de parla aragonesa o castellana). Per als historiadors s una font dinformaci sobre els pobles que han viscut anteriorment en un lloc. A Catalunya, per exemple, conviuen topnims dorigen celta, iber, llat, germnic, rab i catal. En lingstica, a ms de letimologia, la toponmia aporta dades sobre levoluci fontica duna llengua, etc.
VERB
El verb s una part variable del discurs que denota acci (llegir, portar), circumstncia (descompondres, espurnejar) o estat de lsser (estar, existir, viure). s lnica paraula imprescindible en una frase, i nhem de considerar els aspectes segents: a) la conjugaci (segons la qual pot haver-hi verbs regulars o irregulars) b) els complements i els adjunts c) tipus de verbs a) La conjugaci Els verbs poden conjugar-se segons diversos criteris: persona: primera, segona i tercera nombre: singular i plural mode: indicatiu, subjuntiu i imperatiu
33
temps verbal: present, passat i futur (amb variants) veu: activa i passiva aspecte: perfectiu i imperfectiu gnere (noms els participis): mascul i femen b) Els complements i els adjunts Els verbs van acompanyats de tot un seguit de sintagmes, que poden ser complements o adjunts. Els complements sn els sintagmes exigits pel verb, s a dir, sn els sintagmes que un verb necessita per a construir una frase gramatical i amb sentit. Els complements ms habituals sn: objecte directe objecte indirecte complement preposicional predicat secundari regit (dit tamb complement predicatiu) Els adjunts sn sintagmes que acompanyen el verb i aporten informaci addicional, per no sn imprescindibles perqu la frase tingui sentit i sigui gramatical. Els adjunts ms habituals sn: de lloc de temps de companyia dinstrument atributius c) Tipus de verb Segons el tipus de predicat, hi ha verbs copulatius i predicatius (encara que alguna gramtica admet tamb els semicopulatius o semipredicatius). Els verbs copulatius o atributius sn els que no aporten cap significat a loraci i funcionen com a simples nexes entre el subjecte i el predicat secundari. Els verbs que clssicament shan categoritzat com a copulatius sn ser (o sser) i estar, tot i que de vegades poden funcionar com a predicatius. A vegades, altres verbs funcionen tamb com a atributius. Els verbs que no exigeixen un subjecte sanomenen verbs impersonals. En les llenges romniques els verbs impersonals es conjuguen en tercera persona del singular, com: llampeguejar, nevar, pedregar, ploure, tronar... Els verbs que exigeixen un objecte directe sanomenen verbs transitius. Lagent del verb (s a dir, qui executa lacci expressada pel verb) est en el subjecte, i el pacient (aix s, qui rep lacci expressada pel verb) est en lobjecte directe. Exemples: cantar, menjar, mirar...
34
Els verbs que no poden anar acompanyats dun objecte directe sanomenen verbs intransitius. Nhi ha de dos tipus: Verbs intransitius inergatius. Exigeixen un subjecte amb funci dagent. Exemples: caminar, crrer, telefonar, treballar... Verbs intransitius inacusatius. Exigeixen un subjecte amb funci de pacient. Exemples: arribar, caure, esdevenir. Sn precisament els verbs que en itali, francs, alemany o holands utilitzen lequivalent al verb ser com a auxiliar de les formes verbals compostes en lloc de lequivalent al verb haver. En alguns casos el subjecte daquests verbs es pot pronominalitzar per en (Arriben tres vaixells. / Narriben tres.), cosa que no passa amb els intransitius inergatius. Els verbs que admeten un objecte directe (amb funci de pacient-objecte) i un objecte indirecte (amb funci de pacient-persona) sanomenen verbs ditran sitius. Exemple: donar. Els verbs que necessiten dos subjectes sanomenen recprocs . En catal, aquests dos subjectes poden coordinar-se amb la conjunci i o amb la preposici amb. Exemple: La Maria i jo vam ballar a la festa / Jo amb la Maria vam ballar a la festa (registre ms colloquial). Els verbs reflexius necessiten que el subjecte faci dagent i de pacient. El pacient sexpressa mitjanant un pronom feble adherit al verb, generalment categoritzat com a datiu possessiu. Ex.: rentar-se o rentar-se les mans. A lltim, hi ha verbs, anomenats pronominals, que necessiten laddici dun morfema per a ser conjugats: agenollar-se, ennuegar-se, penedir-se...
VOCaBULaRI (vegeu LXIC , p. 24)
El vocabulari (o lxic) s el conjunt de paraules dun idioma. Tamb pot designar el nombre de mots coneguts per una persona o per una comunitat o els que apareixen en un text concret. Dins la lingstica s objecte destudi de la lexicologia, de la semntica, de la pragmtica i de la lexicografia. Per com que les paraules sn el vehicle de comunicaci del pensament o, segons algunes teories, constitueixen fins i tot lestructura mateixa del pensament, sn estudiades per la filosofia (especialment la filosofia del llenguatge), per la psicologia i per altres disciplines similars. El lxic duna llengua El lxic duna llengua comprn totes les paraules i expressions prpies, siguin ja reconegudes oficialment (pels diccionaris normatius o acadmies representatives) o no. Han de ser, per, paraules poc o molt esteses.
35
Classicaci de les paraules Segons el seu origen: es fa la distinci entre paraules patrimonials i manlleus. Les paraules patrimonials han sorgit per la prpia evoluci de la llengua. Aix, en catal, el lxic patrimonial s el que t bsicament origen llat. Ara b, hem de convenir que t moltes aportacions, principalment, del substrat pre-rom, de les llenges germniques i de lrab, i amb manlleus, en poques ms recents, de moltes altres llenges (anglicismes, castellanismes, gallicismes, hellenismes, italianismes...). Segons el seu s en el temps: una paraula que sacaba de crear o manllevar es considera un neologisme fins que el seu s esdev corrent. Si, en canvi, ens referim a un mot que ja no susa o que ha perdut el sentit, es parla darcaisme. Segons el grau dextensi: la sociolingstica estudia si una determinada paraula pertany a una varietat determinada (social o dialectal) o a lestndard daquell idioma. El vocabulari personal Es pot mesurar el grau de riquesa lxica duna persona segons el nombre de paraules que coneix i pot usar correctament. La manca de riquesa lexical limita la possibilitat de comunicaci i empobreix la visi del mn; per aix lensenyament posa molt mfasi a millorar el vocabulari dels alumnes. Evidentment, el cabal lxic personal s un bon indicador de si hom t instrucci o no. No s el mateix entendre una paraula que usar-la habitualment. El nombre de paraules que una persona s capa de comprendre, per no dusar, sanomena vocabulari passiu, i soposa a lactiu, molt ms redut. Ls efectiu depn de la repetici en laparici de la paraula i la necessitat dinserir-la en el discurs. Lxic i conceptes La majoria de corrents filosfics admeten que el pensament sarticula a travs de les paraules. Per les paraules no tenen una relaci unvoca amb els conceptes, sin que depenen del sistema de cada llengua. Segons la hiptesi Sapir-Whorf, cada llengua t una manera nica de concebre el mn, que es plasma en el seu lxic i que no s totalment traduble a un altre idioma (fet que es veu fins i tot en noms simples com els dels colors). Per aix, s necessari conservar la diversitat lingstica del mn. Les paraules que un idioma necessita van ntimament relacionades amb la vida i la cultura de la comunitat nadiua i amb altres llenges en contacte. Per exemple, un grup que visqui a la selva tindr ms vocabulari relacionat amb el mn vegetal que no pas un altre que sigui eminentment urb. u
36
Paginaci i redacci
Paginaci i parts dun llibre

CONSELLS
GENERaLS
Tota mena descrit (sigui fet a m, a mquina o amb ordinador) requereix un projecte previ de paginaci. Una bona presentaci, sobretot grfica, fa efica el missatge. No cal dir que sha de tenir present quin missatge volem oferir i a quin lector. Sabem que amb lordinador es poden fer moltes filigranes, per conv no abusar daquestes possibilitats i presentar els escrits amb poques variants. La presentaci ha de ser harmnica i neta, amb el text ben emmarcat dins el full (tenint en compte els marges) i plasmat amb carcters tipogrfics agradables de llegir. Tota pgina s com un mapa. A primer cop dull ja sens hi ha de fer tot clar, i all que s essencial ha datraure la nostra vista i ha de permetre de fer-nos una sntesi mental dall que llegirem. Generalment no es comena llegint, sin que es mira, es dna una ullada; i aquesta ullada ens ha dinduir a la lectura.
La
FaCILITaCI DE La LECTURa
La nostra lectura no s lineal sin que fa salts, cap endavant per tamb reculant, i latenci es concentra sempre a la part superior de les lletres. Per aix s molt important escriure en minscules. Un text en majscules es fa difcil de llegir i provoca un efecte de rebuig. Aix ho han de tenir molt en compte aquells qui, per tal de remarcar una cosa, lescriuen tota en majscules. A ms, textos amb frases massa llargues es fan pesats; les frases no haurien de superar una llargada de 20-25 paraules. Quant a la llargria de les lnies, no haurien de tenir ms de 70 carcters.
LaDEQUaDa
ELECCI DE La TIPOGRaFIa
Com que els humans ens movem per habituds, a lhora de determinar la tipografia s molt important de triar aquella que sigui ms usual i llegible. Ja hem dit que la lletra minscula s ms rica dinformaci que no pas la majscula, i hem de saber que els carcters serif (plens, amb petits acabaments als extrems de les arestes) sn ms rics que els sans-serif (de pal sec). Aquests sn ms apropiats per a encapalaments o text a destacar, i els altres, els serif, per a text corrent (si b els sans-serif solen ser molt usats per a text en pantalla). Tot i que la informtica ens ofereix una gran varietat de carcters, hem devitar els de disseny fantasis. Si volem un carcter semblant al duna mquina descriure (despaiat fix), farem servir la lletra Courier. Quant a les lletres serif, les que es fan servir ms sn la Times, la TimesNewRoman, la NewAster, la Sabon, la Palatino, les Garamond... i, pel que fa a les sans-serif, lArial, lHelvetica, lOptima, la Univers, la Utopia...
37
Paginaci i redacci
Sovint, en la nostra poca de la informtica, trobem en molts programes, per defecte, unes lletres de cos 12 punts. En general, per, s ms professional i convida ms a llegir un cos de 10-11 punts (o potser 11,5 punts).
L ENQUaDRaMENT
Una pgina ha de contenir totes les variants del text, sense que shi vegi desordre ni atapement. Els formats sn a convenir; un dels ms usats s el DIN A4. En la taula de sota podeu veure-hi altres mides estndard segons la norma ISO 216. Determinar b lengabiament del text dins la pgina s molt important; aix s, tenir en compte els marges i les columnes. Lnies massa llargues fan ms costs danar a cercar el comenament de laltra lnia. Sobretot, pel que fa a llibres, per a la caixa del text va molt b la dimensi normalitzada (de relaci 1:1,4) o la dimensi dita 3:4 (de relaci 1:1,3). Vegem-ho. Suposem que partim dun format de 160 230 i volem trobar les dimensions de la caixa de composici; per a aix dividirem cada dimensi per la proporci corresponent (agafem la dimensi 3:4, que s la que aprofita ms lespai de paper); dividirem 160 per 1,3 = 123; desprs dividirem 230 tamb per 1,3 = 177. I, doncs, les dimensions de la caixa seran 123 177. Aleshores, cal saber com situar aquesta caixa dins les dimensions abans dites; fent la resta, podem saber lespai en blanc (160 123 = 37 per a lamplada, 230 177 = 53 per a lalada); aleshores, aquest espai en blanc sha de distribuir duna manera diferent, tenint en compte la part del llom (17), la del tall (20), la de la capalera (20) i la del peu (33). De tota manera, avui dia hi ha certa tendncia a aprofitar ms lespai en blanc dels marges, talment que les quantitats ac mostrades entre parntesis queden una mica redudes. Si hi va ttol de capalera, sn usuals dues maneres de fer-ho: (a) el nom de lautor en la pgina parella i el ttol de lobra en la senar; (b) el ttol de lobra en la pgina parella i el del captol o secci en la senar (en aquest llibre posem el nom de la secci a banda i banda a fi que el lector spiga sempre en quina secci es troba).
codi A mides (mm) codi B mides (mm)
B2 ...................................... 500 707 B3 ...................................... 353 500 B4 ...................................... 250 353 B5 ...................................... 176 250 B6 ...................................... 125 176 B7 ...................................... 88 125 B8 ...................................... 62 88 B9 ...................................... 44 62
A2 ............................. 420 594 A3 ............................. 297 420 A4 ............................. 210 297 A5 ............................. 148 210 A6 ............................. 105 148 A7 ............................. 74 105 A8 ............................. 52 74 A9 ............................. 37 52
38
Paginaci i redacci
EL
TEXT I EL REMaRCaTGE
Tota obra sol tenir una srie de subdivisions (o seccions) destinades a exposar diferents temes, encapalats cada un per un ttol i seguits de subttols, si conv. No cal dir que hi ha dhaver una constncia en el manteniment de la forma de cada categoria dins un document (ttols, subttols, notes, taules...). Generalment, el cos del text sescriu en lletra rodona, que s la ms llegible i normal. La lletra cursiva t un significat precs i ens hem de limitar a fer-la servir sols en aquells casos que indiquem en les pgines 74-76. La negreta sha de restringir al mxim en un text de rodona, perqu fereix la vista. Podem usar-la com a capitular, en titulacions, en elements molt definits que vulguem remarcar, i en numeracions, per mai en substituci de la cursiva. Les majscules sn les lletres de la gran parsimnia, i no ens nhaurem de servir mai en text corrent; direm ms: ni en encapalaments, ni en ttols... (a excepci del carcter inicial o del primer de noms propis). Podem jugar amb les variacions del cos (mida del carcter), amb la negreta i amb carcters alternatius.
LaLINEaMENT, L ESPaIaMENT
I L INTERLINEaT
El text pot anar alineat a la dreta o a lesquerra o fer-se justificat. El que va alineat a lesquerra sanomena text en bandera; t lavantatge de mantenir lespai invariable entre lletres i entre paraules; s molt adequat per a columnes estretes. Lalineaci a la dreta s molt poc usada, ja que nosaltres llegim desquerra a dreta i la variabilitat del comenament de les ratlles fa fatigosa la lectura. El text justificat es fa molt agradable a la vista, per hi hem de vigilar molt lespaiament horitzontal, s a dir, procurar que en el text no hi hagi espais blancs massa llargs; conv matisar-los, sia partint les paraules o b augmentant el track (lespai) entre carcters. En linterlineat (espai entre lnia i lnia) s molt important de no estar per sota el 120 per cent de la mida del carcter que fem servir (ex.: un cos de 10 demana un interlineat de 12, que es representa aix: 10/12), i podrem dir que a ms llargria de lnia ms alt ha de ser el valor de linterlineat. Podrem parlar duna oscillaci dinterlineat dentre un 120 i 140 per cent. De tota manera, hi ha algun tipus de lletra que queda quasi millor sense interlineat, com la Garamond 3. La llargria dels pargrafs hauria doscillar entre les 10 i 20 ratlles (nhi pot haver tamb de menys de 10), i la lnia final dun pargraf ha de contenir un mnim de 5 a 7 lletres. Si un captol acaba en pgina senar (almenys nha docupar una quarta part), la pgina del darrere es deixa en blanc. Suposant que no es deixi aquesta pgina en blanc i vulguem comenar ja un altre captol o tema, aleshores deixarem al principi de la pgina un espai en blanc que ocupi entre tres i cinc ratlles de text. Cal fer atenci a no deixar mai lnies viudes (una sola lnia al final de pgina) o rfenes (una sola lnia a comenament de pgina).
39
Paginaci i redacci
L ES
PRINCIPaLS PaRTS D UN LLIBRE
En tot llibre tenim les cobertes, que solen ser dun paper amb ms gramatge que el de la tripa (recomanem un paper flexible i que no pugui presentar marques de doblegament). Desprs, almenys hi ha dhaver: Un primer full en blanc, de cortesia; un segon full (opcional), la portadella, solament amb el ttol del llibre; un tercer full (o segon), la portada, on a la part del davant sescriu el nom de lautor, el ttol del llibre i leditor de lescrit. La part del darrere daquest full s anomenada pgina de crdits i cont les indicacions obligatries establertes per la llei, el copyright (que s aquest signe ), a ms daltres indicacions que siguin necessries per al reconeixement de lobra. Hi sn obligatoris el nmero dedici (observis que per nova edici sentn una versi que respecte a la precedent t diferncies substancials pel que fa al contingut o al format de la presentaci; si sols es tracts dalgunes correccions i prou, aleshores parlarem de reedici), el nom i el domicili de leditor, el lloc i lany de la publicaci, i el nom i ladrea de la impremta i el dipsit legal (que el sol demanar limpressor i el diu a leditor). Tamb shi posa lISBN, que no hi s obligatori segons la llei, per que serveix per a la catalogaci del llibre. Tamb s aconsellable de consignar-hi les dades referides a lautor, les del traductor i les del dissenyador de la portada (si escau). A continuaci i abans de tota altra cosa, hi va lndex general (dit simplement ndex), el qual presenta els ttols i els nmeros de pgina de tots els elements que componen lobra. s molt important que cada ttol sigui citat exactament tal com aquell ttol apareix dins el text. A vegades es dna el nom de sumari a lndex, cosa que no s gaire encertada, ja que el sumari no s ms que un trosset de text que sintetitza el contingut dun captol i que sescriu abans daquest (i llavors, per coherncia, en tots els captols). En les pgines successives a lndex hi podem afegir un prleg fet per una persona diversa de lautor. A continuaci hi escriurem el prefaci (presentaci), fet per lautor, que seria una presentaci del llibre i nexplicaria loportunitat i la finalitat que es proposa, donant grcies a qui lha ajudat. Seguidament vindria ja tota la part el cos del text, que ha de comenar sempre en pgina senar. Al final del llibre hi sol haver un apndix o glossari (si escau), la bibliografia i, per acabar, un ndex analtic on hom pugui trobar rpidament en quina pgina s tractada una paraula o una frase. Com a cloenda, shi pot escriure un colof, compost de diverses formes: cul-de-llntia, festivitat, frase lapidria... Quant a autor-editor, direm que en una obra escrita, tradicionalment es distingeix entre autor i editor. Lautor s aquell qui crea lobra, ideant-la i realitzant-la; leditor s aquell qui la fa divulgable, produint un text adaptat a la publicaci. u
40
Paginaci i redacci
Els elements dun escrit

Havent parlat ja de com ordenar un text i de com fer-lo ms llegible, ara ens ocuparem de tot all que generalment lenriqueix, daquells elements que el fan ms clar, ms ordenat, ms atractiu, com s acompanyar-lo de ttols, de subttols, de llistes, de notes, de citacions, dillustracions... i de tot aix nanirem parlant a continuaci.
TTOLS
I SUBTTOLS
Cada nou tema, normalment, va encapalat per un ttol, el qual t essencialment la finalitat de dir en poques paraules de qu tractar lescrit en qesti. Per tant, un ttol ha de ser sobretot clar i tan curt com es pugui. A vegades va b de posar el ttol un cop sha escrit larticle; aix, mentalment hom pot anar a lessncia del missatge que sha ofert. Altres vegades hom cerca un ttol i a partir dac va descabdellant larticle i va trobant la necessria inspiraci. Els ttols o subttols no poden considerar-se mai com a part gramatical integrant de linici dun pargraf. En tot cas, el pargraf ha de reprendre, si cal, els termes del ttol o del subttol. Els ttols han de ser representats grficament duna manera suficientment contrastant a la del text o a la daltres subttols que hi pugui haver. Recomanarem de fer servir tipografia sens-serif i de procedir com diem a inici de la pgina segent. Sobretot, procurem de no usar la majscula ms que per a la lletra inicial del ttol o per a la inicial dels noms propis que hi pugui haver. Si s necessari, dins els ttols hi pot haver signes de puntuaci, com la coma (Llengua, pas, cultura), els dos punts (El Mercat del Ram: aneu a Vic). Al final de ttols o de subttols no hi ha danar mai punt, per s que hi pot anar punt dinterrogaci (Art o tcnica?) o dadmiraci (Endavant!)
COLLOCaCI-NUMERaCI
DE TTOLS I SUBTTOLS
Aconsellem de justificar sempre a lesquerra, tant els ttols com els subttols, sense fer-hi sagnat. En relaci als pargrafs, s important de deixar-hi espai tant a sobre com a sota, per ms a sobre. (Nosaltres, a sota, sobretot per raons de muntatge, en alguns llocs nhi hem deixat poc.) Si els ttols o subttols van numerats, cal separar-hi cada unitat numrica amb un punt. Desprs de lltima unitat (com podeu veure en la pgina segent) tamb nhi posarem, per no, si aquesta ltima unitat va seguida duna lletra. Tinguem en compte tamb que, si fem referncia dins el text de tal enumeraci, aleshores el punt de darrere lltima xifra sha dometre.
41
Paginaci i redacci
Cada nivell far servir una tipografia prpia (de cos ms gros a ms petit) a fi que es vegi b com sorganitza el text, per la mida del seu cos no pot ser mai inferior a la del cos del text. A part de jugar amb la mida del cos, podem marcar els epgrafs amb aquesta jerarquia tipogrfica decreixent: versaleta, negreta, rodona, cursiva. Vegem a continuaci exemples de diferents nivells. a) Si hi ha dos nivells: 1. Versaleta negreta rodona 1.1. Caixa baixa negreta rodona b) Si hi ha tres nivells: 1. Versaleta negreta rodona 1.1. Caixa baixa negreta rodona 1.1.1. Caixa baixa negreta cursiva c) Si hi ha quatre nivells: 1. Versaleta negreta rodona 1.1. VERsALETA NEGRETA CURsIvA 1.1.1. Caixa baixa negreta rodona 1.1.1.1. Caixa baixa negreta cursiva
Aconsellarem de no passar del nivell tres de subdivisions a fi de no fer una numeraci massa complexa. Aleshores, en aquest cas, a partir de la subdivisi tres, sols hi posarem subttols (sense numeraci), jugant, si cal, amb el cos, estil i variants de lletra.
d ) Si hi ha cinc nivells: 1. Versaleta negreta rodona 1.1. VERsALETA NEGRETA CURsIvA 1.1.1. Caixa baixa negreta rodona 1.1.1.1. Caixa baixa negreta cursiva 1.1.1.1.1. Caixa baixa cursiva
CONFECCI
DE L NDEX GENERaL
Lndex general ha de ser dissenyat de manera que el lector, amb un cop dull, pugui copsar lestructura del llibre. Aix es pot fer sia com es veu en la part esquerra de sota, seguint la tipografia dels ttols i subttols del cos de lobra, o b com es mostra en la part dreta, fent servir un sagnat que reflecteixi el nivell de cada subttol: 1. Introducci 1. Introducci 2. Resum 2. Resum 3. Comentari crtic 3. Comentari crtic 3.1. ORIENTACI EXPLICATIvA 3.1. Orientaci explicativa 3.2. ORIENTACI CRTICA 3.2. Orientaci crtica 3.2.1. Crtica convergent 3.2.1. Crtica convergent 3.2.2. Crtica discrepant 3.2.2. Crtica discrepant 3.2.2.1. Crtica edificant 3.2.2.1. Crtica edificant 3.2.2.2. Valoraci parcial 3.2.2.2. Valoraci parcial 3.3. Conclusions i conseqncies 3.3. CONCLUsIONs I CONsEQNCIEs
42
Paginaci i redacci
LLISTES
EN FORMa VERTICaL
Les llistes verticals normalment les introdum amb els dos punts. Com podem veure en el requadre gris de sota, hi ha quatre formes principals de fer la gradaci: amb lletres, amb nmeros o amb marques tipogrfiques. Quan presentem la llista en forma alfabtica, la lletra anir en cursiva i la tancarem amb un parntesi en rodona; ara b, quan shagin desmentar aquestes lletres dins un text, aleshores el parntesi no shi posa (veg. p. 75, al final). Si per a fer les llistes ens servim de nmeros, aquests aniran seguits dun punt ms espai; si fem servir marques tipogrfiques (en forma de gui llarg [vegeu p. 83] o de bot), no cal dir que les escriurem sense parntesi i separades del text per un espai. Exemples: a) Introducci b) Resum c) Comentari crtic 1. Introducci 2. Resum 3. Comentari crtic Introducci Resum Comentari crtic Introducci Resum Comentari crtic
En les llistes de forma vertical cada veu ser tractada com un element dinformaci diferent del text corrent i seguir, per tant, la convenci segent:
La lletra inicial anir amb majscula (com fem en el requadre gris), quan la veu s vista com un element informatiu autnom i diferenciat de laltre. Per lescriurem amb minscula quan la relaci entre els sintagmes es vegi homognia (veg. p. 64). Si un text constitueix una frase completa el tancarem amb punt, per sense punt en cas contrari, llevat que vulguem homogenetzar la llista (veg. p. 79).
ENUMERaCIONS
EN FORMa HORITzONTaL
Les enumeracions (o llistes estil text) ens permeten de distingir com a veus del discurs una srie de paraules o frases. Aleshores aniran integrades en el text corrent i davant cada veu hi posarem un carcter (nmero o lletra) en cursiva tancat entre parntesis. Llavors:
La lletra inicial (la que va desprs del parntesi que tanca el carcter dordre) anir en minscula, com si prossegus el perode gramatical de la frase introductria. El text de cada veu el tancarem amb la puntuaci que tindria dins la frase, i la darrera veu la tancarem amb punt. Vegeu-ho, per exemple, en les pp. 44 i 47. 43
Paginaci i redacci
Vigilem de no confondre aquest carcter indicador de llista estil text (que va entre parntesis) amb la simple menci, dins un text, de la lletra duna llista vertical (que aleshores va en cursiva i sense parntesis, com hem dit abans). Les enumeracions horitzontals estil text segueixen la mateixa puntuaci del text i mantenen lestructura gramatical deguda. Aix:
Una enumeraci horitzontal segueix (a) la puntuaci del text, (b) mant lestructura gramatical de la frase i (c) ocupa menys lnies que una llista vertical.
L ES ILLUSTRaCIONS
Un gran nombre de llibres, i sobretot de revistes, van acompanyats dillustra cions. Tota illustraci ha de tenir alguna relaci o altra amb el text que acompanya; tanmateix, les illustracions solen conservar sempre una independncia de significat i de funci informativa. Ara b, hi pot haver casos en qu la illustraci i el text formin un nic missatge informatiu, en el qual imatge i text sintegrin mtuament. Daltra banda, la grandria de la illustraci hauria danar en relaci amb la importncia que li volem donar pel que fa a la representaci del tema textual. Determinar b la illustraci que ha dacompanyar un text s una feina delicada. Obtinguda la illustraci, ve lhora dacotar-la, s a dir, dagafar-ne sols la part que aporti informaci al que ens interessa. Si una imatge no sadiu al text o si no t prou qualitat, s millor prescindir-ne i cercar una altra soluci. Sempre que vulguem donar les mides duna imatge, comenarem per fer esment de lamplada i a continuaci de lalada. Sapiguem tamb que si volem ampliar o reduir una imatge, simplement hem daplicar una regla de tres; per exemple, si tenim unes mides de 174 136 mm i volem reduir lamplada a 103 mm, hem de fer aix: 136 103 : 174 = 80,5. La nova mida ser, doncs, 103 80,5 mm. Les illustracions, per la forma que presentin, poden ser verticals, quadrades o apasades; tamb en podem trobar de rodones, dovalades o encara de totalment irregulars. I, doncs, a vegades, segons la seva forma, demanaran de ser col locades b en un lloc b en un altre; a sota us en donem ms detalls.
COLLOCaCI
DE LES IMaTGES EN UNa PGINa
Collocar una imatge en una pgina vol art i sentit de lharmonia; s important cercar lequilibri entre el text i les altres illustracions que hi pugui haver. Una illustraci no ha de dificultar mai la lectura del text; per anar b no hauria de partir mai pargrafs, o almenys no hauria de trobar-se entre paraules partides ni hauria de deixar cap lnia sola a sobre o a sota. Podrem dir que una bona collocaci de les imatges ha de tenir en compte, no una pgina sola, sin el conjunt de les dues pgines, la parella i la senar. Aleshores, com a regla general, si sn illustracions marginals, en les pgines parelles les situarem a la part esquerra, i en les pgines senars a la part dreta, s
44
Paginaci i redacci
a dir, a la part exterior de la pgina (preferiblement a dalt). Si en cada pgina hi van dues imatges, la primera se situa a la part exterior i la segona a la part interior, formant diagonal amb laltra imatge de la mateixa pgina. A la part lateral daquestes imatges marginals no saconsella de posar-hi text, sin lepgraf. No cal dir que les imatges situades en la pgina senar atrauen ms latenci. Un altre aspecte a tenir en compte s que la illustraci sha de poder veure quan es llegeix el text que hi fa referncia. Naturalment, les illustracions haurien danar acompanyades sempre de lanomenat peu de foto, on amb poques paraules es fa menci del seu contingut. I tampoc no hi hauria de mancar mai la font de la foto (lautor de la foto), que moltes vegades pot tenir dret de reproducci (copyright) i, per tant, lautoritzaci de la publicaci ha de ser concedida pel seu autor, sia pagant sia gratutament. u Algunes mostres de com shan de collocar les imatges El darrer plec va sagnat, que vol dir que la imatge arriba totalment fins als lmits de la pgina.
45
Paginaci i redacci
Organitzaci dun text

TREBaLL
PREPaRaTORI
En la redacci dun text, a fi que sigui sobretot clar, complet i correcte, lautor ha de seguir unes etapes determinades: triar un tema, situar-lo correctament en un context, consultar els estudis que ja shan ocupat de tal matria, llegir i interpretar aquella informaci, criticar-la, desenvolupar les prpies idees, sistematitzar els resultats obtinguts i compaginar el text definitiu, tenint en compte les diverses convencions comunament acceptades: si posar amb majscula o minscula una paraula, si escriure amb lletres o xifres un nmero; com encertar en la puntuaci i quan fer s de la cursiva, de les cometes, de les abreviacions o de les sigles, i encara saber especificar i situar b les notes, les crides, la bibliografia, etc. En el nostre llibre ens ocupem, doncs, de tots aquests aspectes i, com ja hem dit, no pas exhaustivament. Tanmateix, qui vulgui escriure, far b de saber tot aix que diem. No respectar una srie de normes pot induir el lector a males interpretacions i a distreurel dun contingut interessant i profits.
PaUTES
PER a L ORGaNITzaCI D UN TEXT
Les pautes per a lorganitzaci dun text responen a uns pocs criteris generals: 1. Coherncia: en molts casos es pot optar per un criteri o un altre. Per, una vegada se nha triat un, sha de mantenir en tot el treball. 2. Uniformitat en els usos de la matria: en tota disciplina regeixen unes convencions particulars i habituals. s bo de respectar-les. 3. Exactitud: la informaci ha de ser precisa i justa en tots els nivells. Certament que si es fa, per exemple, una tesi sobre el pensament dun autor, ser necessari conixer-lo en els diferents vessants de la seva vida i en les seves manifestacions i indicar b de quins temes tract i en quin lloc, en quins ambients i en quines dates. 4. Comoditat: qui est ja una mica bregat en els llibres, sap molt b que els trets grfics ajuden molt a fer que una lectura sigui agradable i cmoda. Per tant, hom sha desforar a preparar el seu text perqu sigui am i atractiu.
I NTELLIGIBILITaT
Qui llegeix ha de poder entendre totes les paraules, les quals han de ser precises i concretes. Els verbs solen donar a la frase el sentit dimmediatesa, concretesa i precisi. Si en un text especialitzat hi ha paraules poc usuals o no prou
46
Paginaci i redacci
conegudes, aconsellem de fer-ne un glossari i explicar-les duna manera senzilla. Quan es tingui el text ja escrit, sha de revisar, controlant que shagin respectat les normes gramaticals. Si la redacci no s prou entenedora, sha de tornar a escriure, fent-la ms senzilla i clara, i encara sha de tornar a rellegir tot. Hem de saber que un text s clar si cont tota la informaci que el lector necessita, informaci que ha de ser donada aplicant metodologies especfiques a fi dobtenir ordre, precisi, coherncia, harmonia i simetria, tenint en compte, a ms, qu s primordial o b secundari, i presentar-ho jerrquicament.
BON
DESENVOLUPaMENT DE LES IDEES
Com que lescriptura no ha de ser una simple transcripci de les idees o de la informaci a donar, vigilarem molt el flux daquestes idees i les desenvoluparem per blocs homogenis, complets i ben lligats. Si dantuvi el lector sap quina finalitat t el text, aix lajudar en la seva comprensi. Una regla del periodisme anglosax diu que tota informaci ha de respondre a les cinc w (who?, what?, where?, when?, why?, s a dir: qui?, qu?, on?, quan?, per qu? / com?). Lgicament, la informaci principal ha de ser present en el text; en la jerarquia, la informaci principal ha de precedir la secundria. Pensem tamb que un text s coherent quan tot el bloc (pargraf) parla duna mateixa cosa i quan s ben construt lingsticament i gramaticalment (bon s dels adjectius, dels pronoms, de les conjuncions, dels adverbis, dels complements...). No cal dir que tamb s molt necessria una encertada puntuaci, aspecte, aquest, a vegades massa negligit.
EL
GENI DE La LLENGUa
o COMPETNCIa
LINGSTICa
No nhi ha prou de tenir unes idees ben clares i de saber-les presentar ordenadament. Qui es posa a escriure ha de tenir el geni de la llengua, s a dir, ha de tenir (a) capacitat de reconixer si una determinada frase pertany o no a la seva llengua saber si aquella frase s catalana o no; (b) capacitat de reconixer si una frase s gramatical o no, s a dir, si est ben construda: en Pere toca la guitarra / *guitarra en Pere la toca; (c) capacitat de produir i relacionar frases diverses i (d) capacitat de parafrasejar o de resumir una frase o de canviar-la en una altra dequivalent. Encara, per, hem danar ms enll en la bona construcci de les frases i en la bona presentaci dun text: hem de ser capaos de fer una connexi de frases, ben coherent i harmnica, i fer que tot el conjunt textual respongui al que hem dit en els quatre subttols anteriors (treball preparatori, acurada organitzaci del text, intelligibilitat i bon desenvolupament de les idees). La competncia lingstica desemboca, al cap i a la fi, en una bona comunicaci, en qu importa ms la qualitat que la quantitat. u
47
Paginaci i redacci
Les crides i les notes

La
CRIDa
(o
RECLaM ) EN EL TEXT
La crida (o reclam) s una xifra que escrivim en el text, en posici realada (superndex) respecte a la lnia textual, i que remet el lector a una nota. Aquestes crides les escriurem sempre abans dels signes de puntuaci. Josep Ruaix ho expressa molt b dins Observacions / 2, p. 145. Exs.: Caldr veure lobra daquest autor1. / Coincideixen lun i laltre, o b lun suposa i condiciona laltre?2. Originriament les crides anaven entre parntesis, com encara fan algunes obres com ara Il diritto di autore, Revue de lingistique romane. Algunes editorials de casa nostra escriuen la xifra-reclam desprs dels signes de puntuaci (diuen que aix queda ms bonic); a nosaltres, i a la major part del mn, ens agrada ms i ens sembla ms raonable tal com hem dit (ho hem comprovat obrint a tal fi milers de llibres tant a Frana com a Itlia). Vegeu tamb les pp. 70-71. Sol-Pujol, dins Ortotipografia, p. 71, posen tres exemples de crida segons es refereixi al perode sencer, a la citaci entre cometes o a una paraula: Nota referida al perode sencer:
En les actes del congrs es diu que la ponncia va versar sobre citologia.1
Nota referida al perode entre cometes:

En les actes del congrs es diu que la ponncia va versar sobre citologia1.
Nota referida a una paraula:

En les actes del congrs es diu que la ponncia va versar sobre citologia1.
L ES
NOTES , GENERaLITaTS
Les notes aporten informaci marginal al text i fan que aquest no safeixugui. Tanmateix, sha de vigilar de no farcir un text o una pgina de notes: ni massa notes ni massa llargues. Per la informaci que ofereixen, les notes poden ser de dues classes: Notes de contingut, que aporten aclariments, comentaris o ampliaci del text. Com acabem de dir, hem dassegurar que la lectura del text no es ressenti de lacompanyament de les notes; s a dir, prescindint de les notes, ha de poder ser clar i entenedor. Notes de referiment, que aporten informaci bibliogrfica pel fet que en el text hi ha una citaci o b hem de reforar un argument que hi tractem. Aquest referiment ha de conduir-nos a trobar lobra i lescrit al qual ens referim. En escriure-les ens pot guiar el que diem en La bibliografia: dins un text o en notes i en referiments (p. 53).
48
Paginaci i redacci
COLLOCaCI
DE LES NOTES
s molt aconsellable de posar les notes al final de la mateixa pgina on es troba el seu nmero de crida o reclam. Aix tenen lavantatge de poder ser consultades mentre es llegeix el text. Nosaltres fem el pargraf de la nota amb sagnat francs (la primera ratlla desplaada a lesquerra) a fi que cada nota sigui fcilment detectable. Lgicament, el nmero de la nota ha de coincidir amb el nmero de la crida. Tant la nota com la xifra que la determina, solen tenir una mida de lletra de dos punts per dessota de la del text. La xifra va seguida dun punt. Entre nota i nota hi va un petit espai, i entre les notes i el text lespai ha de ser encara ms gran, i entremig s corrent de posar-hi un filet, a la part esquerra, duna llargria de quatre o cinc centmetres. u
Els exemples dins un article

Quan un text gramatical ha danar acompanyat dexemples, hem experimentat que la manera ms harmnica i clara de presentar-los era la de tenir en compte aquestes consideracions: Escriure els exemples en rodona, amb el cos de la lletra un punt ms petit que el del text normal. Iniciar el pargraf amb sagnia francesa. Escriure els nmeros dordre entre claudtors; si dins el text shan de tornar a mencionar, van tamb entre claudtors. Quan lexemple s una citaci, va tancada amb cometes baixes. Les referncies van tancades entre parntesis al final de lexemple (abans del punt final) i escrites tal com diem en Notes de referiment, p. 48. Les entrades del diccionari, posades com a exemple, van en negreta. Exemples prctics
[1] La mort faria de la bella carn pastura sense que en tremols la imatge dins mon pit (Carles Riba, Estances). [2] Aquests recursos anaven a parar a rodes dunes mquines molt primfilades i en prosperaven pocs (Pere Calders, Zero a Malthus). [3] Proveir (una nau) dels documents que acrediten la seva bandera (Pompeu Fabra, DGLC, abanderar). [4] Daniel Buren ha arribat a escriure: Lart s objectivament reaccionari. No s, doncs, estrany que preconitzs la seva eliminaci (Mari Manent, Notcies dart). [5] Potser podrem destriar els seus dibuixos en tres grups (Mari Manent, o.c.). u 49
Paginaci i redacci
Llistes bibliogrfiques
CONSIDERaCIONS
GENERaLS
Una llista bibliogrfica s la presentaci dels llibres o revistes don hem tret informaci a lhora descriure una obra o una part daquesta. Gaireb sempre va collocada al final del treball o del llibre. Hi farem sagnat a la francesa i ordenaci alfabtica del primer element (el cognom de lautor), escrit en versaletes. Si esmentem diverses publicacions dun mateix autor, les disposarem per ordre cronolgic, precedides dun gui (veg. p. 51). Per a separar els diferents elements, farem servir sempre una coma, per entre el lloc dedici i lany no nhi posarem. Al final de tot hi va punt. Aquest sistema que us oferim per a citar un llibre, potser no coincideix amb el que alguns llibres destil propugnen, per s clssic i es fa servir molt, s fcil de recordar i s clar i senzill. Hi usem sempre una coma per a fer les separacions, i lesquema bsic s: autor, ttol del llibre, editorial, lloc i any. Ex.: Riera, Carles, Manual de redacci cientfica, Claret, Barcelona 2005.
E XEMplES
pRCTICS DE CITACI DE llIBRES
Cognom(s), Nom de fonts sencer, Ttol (i subttol, si escau, precedit de punt o dos punts), nmero dedici (si escau), nombre de volums (si escau), editorial, Collecci, nmero dins la collecci (si escau), lloc dedici i any.
Alberich, Joan, i Montserrat Ros, La transcripci dels noms propis grecs i llatins, Enciclopdia Catalana, Biblioteca Universitria, 13, Barcelona 1993. Alcover, Antoni M., i Francesc de B. Moll, Diccionari catal-valenci-balear, 10 vols., Editorial Moll, Palma de Mallorca 1993. Bells, Joan, Saber donar informaci, dins Rosa Artigas (coord.), Habilitats comunicatives: una reflexi sobre els usos lingstics, Eumo Editorial, Llengua i Text, 3, Vic 1999, pp. 71-147. Caralt, J.M. [et al.], Com sn les coses. Vocabulari dadjectius en imatges, Eumo Editorial, Vic 1987. Castany, Daniel; Marta Luna, i Glria Sanz, Ensenyar llengua, desena reimpressi, Editorial GRA, Barcelona 2009. Coromines, Joan, Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, 9 vols., Curial La Caixa, Barcelona 1980. Formaci del plural dels manlleus, Termcat Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Criteris Lingstics per a la Terminologia, 4, Barcelona 1992. 50
Paginaci i redacci
Majscules i minscules, 2a ed., Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1992. Mart i Castell, Joan, Els orgens de la llengua catalana, Prtic Universitat Oberta de Catalunya, gora. Biblioteca Oberta, Barcelona 2001. Piqu Vidal, Joan [et al.], Els procediments penals: formularis, comentaris i jurisprudncia, Bosch, Barcelona 1987. Pla, Josep, El que hem menjat, dins Obra completa, Destino, Barcelona 2004. Resina, Joan Ramon, La ciutat dividida i el jo dividit, dins La vocaci de modernitat de Barcelona, Galxia Cercle de Lectors, Barcelona 2008. Ruaix, Josep, Catal complet / 3, 1a ed., Josep Ruaix, Moi 1998. Punts conflictius de catal, Barcanova, Barcelona 1989. Diccionari auxiliar, 1a ed., Josep Ruaix, Moi 1996. Catal complet / 2, 1a ed., Josep Ruaix, Moi 2000. Sol, Joan (coord.) [i altres] (2002), Gramtica del catal contemporani, 2a ed., Empries, Barcelona 2002. Soldevila, Ferran, Histria de Catalunya, 3 vols., Alpha, Barcelona 1983. Strubell, Toni, El moment de dir prou, Pags, Lleida 2008.
L aUTORIa (o
RESPONSaBILITaT PRINCIPaL )
En una llista bibliogrfica, primer hi anir el cognom escrit en versaletes, separat del nom per una coma, cosa necessria per a fer lordenaci alfabtica. Si els cognoms sn dos, el segon tamb anir en versaletes. El nom lescriurem complet. Fins a tres coautors shi poden fer constar tots tres (amb els cognoms en versaletes). Separarem el segon coautor del primer amb un punt i coma, i lltim coautor, del precedent, amb coma i la preposici i. Per la inversi cognom-nom sols la farem en el primer autor. Si nhi ha ms de tres, escriurem sols el primer, seguit de lexpressi i altres entre claudtors [i altres] o b [et al.]. Si es tracta duna successi dobres del mateix autor, aleshores sols esmentem lautor en la primera entrada; en les restants, el substitum per un gui llarg (vegeu ms amunt en Ruaix). Exs.:
Badia, Dolors; Montserrat Martn, i Montserrat Rib, Parlar s clau / 1: curs de catal per a la policia local, Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, Centre de Normalitzaci Lingstica, Barcelona 1991. Batlle, Llus C. [et al.], Diccionari catal-alemany, 2a ed., Enciclopdia Catalana, Barcelona 2005. Ginebra, Jordi, i Anna Montserrat, Diccionari ds dels verbs catalans (amb la coll. de Xavier Rull i Anna Saperas), Edicions 62, Barcelona 1999.
Per a fer referncia a lautoria duna obra collectiva, sense esmentar els noms dels autors, shan fet servir molt les abreviatures DD. AA. (diversos autors) o
51
Paginaci i redacci
AA. VV. (de ltali autori varii). Nosaltres aconsellem de posar-hi, o b Diversos autors, o b danar ja directament el ttol de lobra. Exs.:
Diversos autors, Atles topogrfic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2003. Atles topogrfic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2003.
Si hi ha traductor, curador o collaboradors (considerats de responsabilitat secundria), escriurem el seu nom i cognom desprs del ttol de lobra, introduts per lexpressi tradut per / traducci de / a cura de / amb la coll. de. Ex.:
Busquets i Punset, Anton, Plantalamor, a cura de Josep Ruaix i Vinyet, Abadia, Maaners 2005.
Per si lobra s annima, aleshores al lloc de lautor hi escriurem el nom del traductor o del curador (tal com farem amb el de lautor) i a continuaci, entre parntesis, la paraula traductor o curador en cursiva. Ex.:
Gust, Marina (curadora), Curial e Gelfa, Ed. 62, Barcelona 1979.
Semblantment, quan lautor citat s leditor, compilador, coordinador, director, etc., de lobra, a continuaci del nom hi escriurem labreviatura que hi correspongui (daquella paraula), amb minscula i entre parntesis. Exs.:
Catal, Pere (ed.), Mn casteller, 2 vols., Dalmau, Barcelona 1980. Sol, Joan (dir.), Llibre destil de lAjuntament de BCN, Aj. de Barcelona, BCN 1995. Verger, Guillem, i Oriol Gil (coords.), Diccionari visual Duden, Enciclopdia Catalana, Barcelona 1994.
Si ha estat una entitat qui ha escrit el llibre, el nom daquesta anir en el lloc de lautor, sense alterar-ne lordre habitual, i en rodona. Ex.:
Termcat, Espais terminolgics 2007, Barcelona 2008.
Si la responsabilitat de lautoria s assumida per leditorial (i, per tant, no hi ha autor), se citen les obres directament pel ttol. Exs.:
Proposta dabreviatures, sigles i smbols, Universitat de Barcelona, Servei de Llengua Catalana, Barcelona 1990. Santoral catal, 5a ed., La Formiga dOr, Barcelona 1991.
L ES
PaRTCULES QUE aCOMPaNYEN EL COGNOM
En catal les partcules no fan part del cognom; consegentment, en lordenaci bibliogrfica les escriurem aix: Abadal, Ramon d; Blas, Marta de; Fluvi, Armand de; Ors, Eugeni d; Plandolit, Antoni de; Torre, Teresa de la. Ara b, en altres llenges lordenaci bibliogrfica es fa per la partcula, perqu aquesta s que forma part del cognom, com litali (DAnnunzio, Gabriele, De Andr, Fa52
Paginaci i redacci
brizio...), lholands (Van der Leeuw, Gerardus), lalemany (Von Ende, Erich; Zur Linde, Otto...), langls (De Morgan, Augustus; MacDonald, William...). Daltra banda, fixem-nos que en itali la partcula sescriu quasi sempre amb majscula; en canvi, en holands i en alemany la partcula va amb minscula sols quan el nom la precedeix (Gerardus van der Leeuw, Erich von Ende). I vegem encara aquests casos de noms clssics o antics que en una ordenaci bibliogrfica escriurem sense alteraci de nom-cognom (cognom = de tal lloc), i tot en versaleta: Eusebi de Cesarea, Toms dAquino, Tales de Milet.
La
BIBLIOGRaFIa : DINS UN TEXT O EN NOTES I EN REFERIMENTS
Tinguem en compte que dins un text, i tamb en les notes i en els referiments, s molt ms natural i elegant de no fer-hi la inversi abans esmentada i escriure el nom seguit del cognom; tamb s aconsellable de fer-ho aix quan la llista bibliogrfica es fa seguint un criteri que no s el de lordre alfabtic. Per exemple, dins certs documents sovint hi ha text amb anotacions que fan referncia a publicacions o a fonts de taules i grfics. Aleshores nhi ha prou indicant, entre parntesis (i en el lloc que els correspon i no en notes a peu de pgina), lautor, lany i la pgina corresponent. Ex.: (Xavier Rull, 2004, pp. 89-92).
ORDENaCI
PEL SISTEMa aUTOR- aNY
Si lordenaci es fa pel sistema autor-any, lany de ledici es colloca entre parntesis immediatament desprs del nom de lautor. Altrament, lany sescriu desprs del lloc, sense coma, com ja hem dit. Exs.:
Badia, Jordi; David Casellas, i Llus Marquet (1998), Resolguem dubtes, Eliseu Climent, Valncia. Bonet i Balt, Joan (1984), LEsglsia catalana. De la Illustraci a la Renaixena, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona. Kant, Immanuel (2004), Crtica de la ra prctica, Miquel Costa (trad.), Edicions 62, Barcelona. ISBN 978-84-297-5392-9.
CITaCI D UN
aRTICLE O D UN CaPTOL D UNa OBRa
Si en la bibliografia hem de fer referncia a un article o a un captol determinat duna obra, el posarem, precedit de coma, desprs del nom de lautor del llibre. Lescriurem en rodona i entre cometes; a continuaci, i desprs de coma, hi anir el mot dins o en precedint el ttol de lobra on aquell article es troba comprs. Representaci general Cognom(s), Nom de fonts sencer, Article, dins Ttol, nmero dedici (si escau), nombre de volums (si escau), editorial, Collecci, nmero dins la col lecci (si escau), lloc dedici i any. Ex.:
53
Paginaci i redacci
Bruguera, Jordi, Algunes qestions sobre la normativa del lxic, dins Problemtica de la normativa del catal, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona 1984, pp. 37-49.
EL
TTOL
El ttol duna obra va desprs del nom de lautor, separat amb una coma i escrit en cursiva. De vegades hi ha un subttol (complement o ampliaci del ttol), que separarem del ttol amb un punt si es considera independent daquest; per lescriurem precedit de dos punts (i comenat amb minscula) si shi subordina, fenthi una funci explicativa o aclaridora, o com un resum o aposici del ttol. Exs.:
Diversos autors, Llibre destil. Per a la redacci descrits de teologia i filosofia, Facultat de Teologia de Barcelona Facultat de Filosofia de Catalunya Associaci Bblica de Catalunya, Barcelona 2009. Diversos autors, Els Pasos Catalans i el Mediterrani: mites i realitats (Actes del segon colloqui de lAssociation Franaise des Catalanistes, Rennes 1999), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona 2001. Oliveras i Balls, Marc, Contraindicacions de la tcnica, Llengua Nacional, Barcelona 2010.
El ttol duna obra o document que no shagi publicat en catal sol anar seguit de la traducci corresponent, entre claudtors, cometes simples i en rodona. Ex.:
Die katholische Kirche [LEsglsia catlica]
L EDITORIaL
A continuaci del ttol hi escriurem, fent-hi la separaci amb una coma, leditorial. Shi solen ometre les indicacions SA, SL, Editorial, Edicions... si no constitueixen part integral del nom. Si hi ha ms duna editorial i les volem indicar totes, aniran separades per un gui mitj, i el seu nom no es pot traduir. Ex.:
Mestres, Josep M. [i altres], Manual destil. La redacci i ledici de textos, 3a ed., Eumo Editorial Universitat de Barcelona Universitat Pompeu Fabra Associaci de Mestres Rosa Sensat, Vic/Barcelona 2007.
La
COLLECCI
El nom de la collecci el farem constar desprs del nom de leditorial, entre cometes i amb majscula inicial, tant els substantius com els adjectius (A Tot Vent, de Proa). Si la collecci t nmero de volum, aquest anir a continuaci del nom de la collecci, separat per una coma. Exs.:
Palacios, Laura, Minerals i roques dels Pasos Catalans, Prtic, Natura, 19, Barcelona 2003. Rull, Xavier, La formaci dels mots: qestions de normativa, Eumo Editorial, Llengua i text, 7, Vic 2004. 54
Paginaci i redacci
EL
LLOC D EDICI
Desprs de leditorial (o de la collecci, si nhi ha), fent-hi la separaci amb una coma, hi escriurem el lloc dedici seguit de lany (sense coma entremig). Els noms dels llocs dedici shan de traduir i, quan nhi ha dos o ms, shan de separar amb una barra inclinada. Ex.: Londres / Nova York 2009.
EXEMplES
pRCTICS DE CITACI DE REVISTES
Ttol: subttol (si escau), editorial, lloc dedici, nmero (data).

El Temps, Edicions del Pas Valenci, Valncia, nm. 1032 (mar del 2004). Llengua i s: revista tcnica de normalitzaci lingstica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Direcci General de Poltica Lings tica, Barcelona, nm. 21 (2n quadrimestre del 2001). Llengua Nacional, Associaci Llengua Nacional, Barcelona, nm. 68 (setembre del 2009).
CITaCI D UN
aRTICLE DE REVISTa O DE DIaRI
Les citacions darticles de revistes o diaris les escriurem en rodona i entre cometes, com fem en la citaci darticles i captols dun llibre. Si sn articles dun diari, hi indicarem el dia, el mes i lany. Representaci general Cognom(s), Nom de fonts sencer, Ttol article, dins Ttol, lloc dedici, nm. (data), p. (o pp.). Exs.:
Garolera, Narcs, La llengua de Verdaguer, dins Serra dOr, nm. 506 (febrer del 2002), pp. 11-13. Gibert, Quim, Qui calla, consent, dins El Triangle, nm. 721 (27 de mar del 2006). Giner, Salvador, Misria multicultural, dins Avui, Barcelona (23 dabril del 2008), p. 41. Pla i Arx, Ramon, Ordenar i ornar les paraules, dins Avui, Suplement de Cultura, Barcelona (11 de gener del 2007), p. 5. Sol i Camardons, Jordi, Escampar la por de la llengua, dins Escola Catalana, nm. 428 (mar del 2006). Tudela, Joan, Una llengua genuna, dins Avui (7 dabril del 2008). 55
Paginaci i redacci
CITaCI
DE DOCUMENTS PRESENTaTS EN REUNIONS CIENTFIQUES
Els treballs presentats en reunions cientfiques (congressos, jornades, etc.) poden ser de diversos tipus; per tant, anir b dindicar de quina mena de document es tracta (article, comunicaci, estudi, etc.). Exs.:
Badia i Margarit, Antoni M., Risc i certesa de la neologia, dins Actes del I Seminari de Neologia, conferncia, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona (juliol del 2000), pp. 17-24. Martnez, Apollnia, Aspectes jurdics dels noms de domini, dins Jornades de Comer Electrnic, ponncia, Universitat de les Illes Balears, Mallorca (novembre del 2002).
CITaCI
DE DOCUMENTS aUDIOVISUaLS I GRFICS
Els vdeos i les pellcules se solen citar habitualment pel ttol, tret que es vulgui fer ressaltar alguna responsabilitat concreta. A continuaci del ttol, entre claudtors, hi indicarem en quin suport van i, al final, entre parntesis, hi especificarem la durada (si escau). Si esmentem vdeos que formen part duna srie, podem fer servir un sistema parallel al dels llibres: el captol concret entre cometes i el nom de la srie en cursiva. Exs.:
Victria dels ngels, Canons tradicionals catalanes [enregistrament sonor], Collins Classics, Londres 1992, 1 disc compacte (58 min.). Lilla de lholands [pellcula cinematogrfica], Sigfrid Monlen (director), Lauren Films, Barcelona 2002 (104 min.). Lor de Moscou [enregistrament de vdeo], M. Dolors Genovs (dir.), Televisi de Catalunya Enciclopdia Catalana, Barcelona 2004, 1 disc ptic (DVD) (65 min.). El cartell a Catalunya: 1888-1936 [material grfic], Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1995, 30 reproduccions dobres dart. Termcat, Centre de Terminologia, Telefonia mbil [trptic], Termcat, Centre de Terminologia, Barcelona 2004. Origen de lunivers i origen de lhome, en Convidat del segle (1999), Catalunya Cultura, 28 de maig de 1999.
CITaCI
DE LLEIS , SENTNCIES , RESOLUCIONS I aLTRES NORMES
Llei 1/2003 duniversitats de Catalunya. El nou marc legal del sistema universitari catal, 19 de febrer del 2003. Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica, 12 de juliol del 2002. En data 8 de gener del 2007 sha publicat la Resoluci EDU/4320/2006, de 29 de desembre, de convocatria a... (DOGC nm. 4794, de 8-1-2007). 56
Paginaci i redacci
Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 27 de juny del 2002, nm. 3.665, p. 43. Text refs de la Llei de contractes de les administracions pbliques, 16 de juny de lany 2002.
CITaCI
QUaN La FONT S INTERNET
Citaci de documents electrnics

Si tenim text en lnia, dautor desconegut, i en volem fer lesment bibliogrfic, en primer lloc escriurem el ttol de larticle o el nom de la pgina web i a continuaci, entre claus angulars, ladrea consultable (la URL [de langls, Uniform Resource Locator], cadena de carcters que el navegador necessita per a acomplir el seu servei). A vegades, amb aquesta adrea ja nhi haur prou. A lltim, hi escriurem la data de la consulta, especificada entre claudtors. Exs.:
<http://mondodomani.org/dialegesthai> [2 dabril del 2009]. Jornada sobre el mercat de revistes en catal, <http://www.appec.cat> [26 de febrer del 2009]. Criteris de citaci bibliogrfica, <http://www.termcat.cat/productes/documents/ citaciobiblio.pdf> [22 de mar del 2009]. Cercaterm. Servei de consultes en lnia , [en lnia], <http://www.termcat.cat> [consultes: 2008-2009].
Publicacions en lnia
Cognom(s), Nom complet (any), Ttol del treball [unitat de contingut + tipus de suport], editorial, [data de consulta]. <URL>. Ex.:
P rats Catal, Joan (2002), Institucions i desenvolupament a lAmrica Llatina. Un rol per a ltica? [article en lnia], UOC, [consulta: 7 de juny del 2002]. <http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/prats0502.html>
Articles procedents de revistes en lnia

Cognom(s), Nom complet (any), Ttol de la part de la publicaci, Ttol de la publicaci [unitat de contingut + tipus de suport], Secci (volum, nmero), editorial, [data de consulta]. <URL>, ISSN [opcional]. Ex.:
Tirado, Francisco Javier, i Anna Glvez (2002), Comunitats virtuals, ciborgs i xarxes sociotcniques: noves formes per a la interacci social, Digithum [article en lnia] (nm. 4), UOC, [consulta: 27 de febrer del 2003]. <http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/tiradogal0302.html>, ISSN 1575-2275 u 57
Puntuaci
La coma
La coma indica una pausa menor i t moltes funcions assignades, que no tocarem pas en la seva totalitat. Sescriu enganxada al carcter precedent i va seguida dun espai en blanc. Normalment no es posa entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incs o b que el text sigui molt llarg o que es vulgui focalitzar algun dels elements de la frase. Els incisos dins una oraci es marquen amb comes quan van molt vinculats amb la resta del text (relaci analgica). Si el lligam amb la resta del text no s gaire fort, sescriuen entre guions i, si encara s menys fort, entre parntesis.
D IFERENTS
USOS DE La COMa
Indica lelisi dun verb:

De primer plat hi ha escudella i de segon, vedella amb bolets. Puc prescindir de molts vicis; de pensar, no.
Indica duplicaci dun element que ha estat dit abans en forma de pronom:
Li han cantat les absoltes, al pobre Pau. (Vegeu tamb p. 60, ... dislocacions.)
Per, entre pronom personal fort i pronom personal feble, no es fa pausa i, doncs, no hi va coma:
A mi em sembla que... / a tu et van dir que... / a ell li van fer...
Marca mfasi:
A tu, tho va dir! (i no a mi)
Es pot escriure una coma abans de la conjunci quan es coordinen elements cadascun dels quals ja t una coordinaci interna. Daquesta manera es desfan les possibles ambigitats:
Podeu donar com a referncia el nom de lautor i lany, o el nom de lautor i el ttol de lobra. / Se nencarregaran les rees dArquitectura i Logstica, i dEconomia i Finances.
Es posa coma entre la part entera i la part decimal en les xifres:

Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros.
La COMa EN LES aPOSICIONS

Generalment, una paraula o una frase usades com a aposici van separades per una coma:
58
Puntuaci
La simptica dibuixant de Vic, Pilarn, s molt coneguda. Jacint Verdaguer, insigne poeta catal, nasqu a Folgueroles lany 1847.
Tanmateix, si laposici identifica el terme al qual es refereix o el determinarestringeix, aleshores no hi ha danar coma:
La vigatana Pilarn s una dibuixant excepcional. La seva germana Maria viu a Rupit. (Se suposa que t ms duna germana) El seu germ, Marc, estudia filologia. (Vol dir que t un sol germ)
La
COMa EN ELS MOTS I LOCUCIONS DE RELaCI INICIaLS
s aconsellable escriure una coma a continuaci de la majoria de mots o locucions de relaci quan encapalen la frase fent-hi una funci delimitadora. Exs.:
Aix, doncs, us quedeu a sopar? / Digueu-me, doncs, o s o no. Ara b, s possible dagrupar aquestes opcions... (seria un abs posar-hi dos punts) Duna banda, estudiarem el problema amb deteniment; de laltra, prendrem les mesures necessries. De fet, aix que defenses no s gaire distint del que diu Marcel Fit. En canvi, aquells altres sescaparen de la condemna. En definitiva, s la millor decisi que podem prendre. En efecte, aquestes qestions sn importantssimes. En primer lloc, farem els edificis; en segon lloc, les dependncies. En resum, hem avanat fora i shan assolit fites importants... s a dir, la llengua que fem servir... Francament, no crec que sigui possible... Malgrat tot, en aquests cursos vaig... Per acabar, sols em resta felicitar-vos. Per exemple, fixeu-vos en els casos segents: [...] Tanmateix, els alumnes que es matriculin al juliol...
Lelement emmarcador generalment no duu coma; en porta en casos dmfasi o per a facilitar la lectura: En aquests dies el mestre... / A lpoca medieval la dona... / Una vegada hi havia un rei que... / En aquests dies, Du ha manifestat... (Du no duu article) / En 1142, Hildengarda ja era deixebla... (ni verb ni article).
La
COMa EN aDVERBIS I LOCUCIONS DE RELaCI INTERCaLaTS
Quan hi ha adverbis (sobretot acabats en -ment) que modifiquen tota una oraci, duen coma al darrere si inicien frase; van entre dues comes si apareixen entremig, i van precedits duna coma si apareixen al final de tot. En canvi, si modifiquen directament un verb, van sense comes, com en lexemple entre parntesis. Exs.:
59
Puntuaci
Francament, no entenem la vostra actitud. No entenem, francament, la vostra actitud. No entenem la vostra actitud, francament. (Va parlar francament de si mateix.)
Exemples en locucions i mots intercalats (per tant, en canvi, s a dir, doncs, etc.):
Du t tot el poder (natural i sobrenatural) i s el creador de totes les coses i, per tant, s tamb el mxim exponent de la justcia i el dret. El prodigi sha fet sol, s a dir, ha estat per generaci espontnia. Voldria, doncs, comenar donant-vos a tots la benvinguda.
La
COMa EN LES DISLOCaCIONS
Quan un element del predicat s desplaat al comenament de la frase, al lloc del tema, i s representat, en el rema, per un pronom feble, tenim unes frases allargades on es produeix tematitzaci a lesquerra. Si el tema s llarg, o amb algun incs, o no va seguit de verb, o shi pot produir alguna confusi, shi sol fer pausa i, per tant, shi posa coma. Ara b, si s curt i va seguit de verb (que pot anar precedit dalgun adverbi modificador), aleshores no hi va coma. Exs.:
A ell, tothom li feia regals. A ell, que sho mereix tot, li far un regal. La lli ja la s. A ning no li agrada passar totalment desapercebut. El que ens has dit ho farem dem.
Tamb, en un ordre alterat, caracteritzat per haver-hi primer el rema, que se sol pronunciar amb un cert mfasi, fem una petita pausa desprs del rema, i en lescriptura hi va coma. En aquest cas, parlem de tematitzaci a la dreta. Exs.:
s una bona obra, ajudar els pobres. Ara ja no sen troben, de persones com tu.
La
COMa PER a DESFER aMBIGITaTS
La coma serveix per a evitar que dos termes independents puguin semblar correlatius i tamb per a desfer ambigitats o facilitar la lectura del text. Exs.:
Segons en Joan, Carles de Borb no tenia ra. A sota, els vens feien molt de soroll. / Ensenyant, sempre saprn. Es mirava el foc debastador, i impotent alava les mans al cel. Una hora fa, feia ms calor (la coma evita la cacofonia). Sha de canviar lantena del televisor, que no funciona. (Sense la coma interpretarem que all que no funciona s el televisor o b que hi ha ms duna antena i una no funciona.)
60
Puntuaci
El deg, Llus Requesens, aporta noves dades al debat. (Sense les comes interpretarem que hi ha ms dun deg present.) Sembla estrany que una cadena de televisi aconselli, no veure un programa propi, sin no veure un programa duna altra cadena. (Sense la primera coma interpretarem que hi ha una cadena que aconsella no veure un programa propi.) Si testima, poc et danyar. / Si testima poc, et danyar. Si vol, que vingui. / Si vol que vingui, que ho digui. A nosaltres ens sembla que s prou vlid tot, i que caldria distingir un cas de laltre. A nosaltres ens sembla que s prou vlid, tot i que caldria distingir un cas de laltre. Alguns mots de relaci han de dur una coma darrere, i una davant si escau. (Sense la coma desprs de darrere interpretarem que alguns mots de relaci han de dur la coma darrere i una davant, noms si escau.) La referncia abreujada dun article consta del segent: el primer cognom de lautor, el ttol de larticle abreujat i entre parntesis, i la pgina de la publicaci peridica en qu apareix. (Lltima coma facilita la lectura del text, ja que deixa clar que entre parntesis s, juntament amb abreujat, un complement de el ttol de larticle.)
La
COMa EN LES RELaCIONS aDVERSaTIVES
Les oracions introdudes amb per o sin sescriuen, en general, amb una coma davant (sovint, per, hi ha danar punt i coma, vegeu p. 63). Exs.:
Els va costar fora, per ho van aconseguir. El nou servei no solament ofereix comoditat, sin que tamb estalvia temps i diners als usuaris.
No hi sol haver coma quan el que va darrere de per o de sin s un fragment curt (fora homogeni al primer), que normalment no s una oraci. Ex.:
s un treball llarg per interessant. / No van ser tres sin quatre.
La COMa EN ORaCIONS DE PaRTICIPI I DE GERUNDI COMPOST, EN POSICI INICIaL

Normalment es marquen amb comes les oracions de participi i les de gerundi compost, sobretot si sn llargues. Exs.:
Acabada la funci, els espectadors abandonaren el teatre. Illusionat amb el projecte, en Pere en ser el responsable principal. Havent-se adonat que no hi era, marx immediatament. Havent arribat a aquesta situaci, el govern en ple dimit.
Quan el gerundi actua com a verb i es refereix al subjecte (que s el mateix que el del verb conjugat), amb valor explicatiu, hi va coma. Exs.:
Coneixent b el terreny, no tenien por de perdres. Tot prometent-li collaboraci, li segaven lherba sota els peus. 61
Puntuaci
En el gerundi absolut (veritable frase independent amb subjecte propi i part subordinada duna oraci composta) tamb hi va coma. Ex.:
Garantint el banc la seva solvncia econmica, firmen el document.
En el participi passat absolut (equivalent a una frase independent amb subjecte propi i que funciona com una oraci subordinada dins una oraci composta que la comprn) tamb hi va coma. Exs.:
Jubilat el seu pare, ell es va encarregar del negoci. Feta la llei, feta la trampa.
O RaCIONS
SUBORDINaDES
Sovint sescriu una coma darrere les oracions subordinades quan van davant loraci principal, sobretot si sn llargues. Si ocupen una posici interior en loraci, solen separar-se amb una coma al davant i una altra al darrere. Exs.:
Quan va fer aquest discurs, el president encara no havia visitat la filial. Mentre no arribin els nous autobusos, no podrem millorar el servei. Com que el projecte generava moltes prdues, vam decidir dabandonar-lo. Si sobtenen els recursos necessaris, sampliar el servei. Suposo que, si desprs de tot tho concedeixen, ho aprofitars. u
El punt i coma
El punt i coma equival a fer, en la lectura, una pausa de valor intermedi entre la coma i el punt. Indica el final dun concepte dins una frase que, de fet, va englobada dins un perode on sexpressa ms mpliament una idea. El punt hi marcaria el final de la idea general, i la coma hi marcaria la continuaci dun concepte menor. El fem servir principalment per a separar perodes on ja apareixen alguns elements separats per comes. Exs.:
De dia canten les cigales; al vespre, els grills. Si volem rebre, primer hem de donar, amb generositat, sense traves; sols aix, de mica en mica, els nouvinguts veuran avantatjs didentificar-se com a catalans i daprendre la llengua catalana. 62
Puntuaci
Una gran majoria dindividus sn capaos dentendre totes dues llenges, dels quals una bona part sn tamb capaos de parlar-les; per, al costat daquests, tamb hi ha un contingent gens menyspreable dalumnes incapaos dexpressar-se en catal. Els components de la Comissi es repartiren daquesta manera: de Frana, 4; dAnglaterra, 3; del Jap, 5, i dAlemanya, 2.
Tamb posarem punt i coma quan, desprs de diversos elements separats per comes, hgim descriure una oraci que shi refereixi o que els englobi tots:
El trnsit, la gent, els cotxes, els sorolls del carrer, la msica; tot em fa pensar que avui s un dia especial. Latractiu que t no s pas el seu fsic o la seva personalitat, ni tampoc per lexquisida educaci rebuda; s un atractiu indefinible i misteris.
Fem servir tamb el punt i coma per a separar dues frases completes, la segona de les quals va introduda per una conjunci adversativa, concessiva, illativa, etc., sovint seguida duna coma: per, ara b, doncs, daltra banda, per exemple, per tant, s a dir, tanmateix, malgrat tot, etc. Si davant aquests mots hi escrivssim coma podria crear-se ambigitat, i si hi posssim punt, trencarem la proximitat de relaci que hi ha entre lenunciat anterior (prtasi) i lintrodut (apdosi) amb una de les esmentades partcules. Exs.:
Pel que fa al contingut daquests meus llibres destudi lingstic, he procurat que sempre fos obert a tota la realitat del seu domini; per, com va fer Pompeu Fabra i com es fa en totes les llenges de cultura, mhe hagut de basar en una variant determinada, la que literriament ha resultat paradigmtica i que s, com tothom sap, el catal central. Es fan estudis, selaboren projectes, satenen les sollicituds dajut que arriben al departament i un llarg etctera; s a dir, es treballa de valent, sense descans. En Pere s un home; doncs, en Pere s mortal. S perfectament qu voleu dir, i us comprenc molt b; tanmateix, de moment, no us puc atendre. Nosaltres som molt prctics; per exemple, diem: anar al gra, anar per feina.
En una llista o srie llarga separa grups delements que ja solen dur puntuaci interior, i on ens conv que cada nova entrada comenci amb minscula i mantingui certa relaci amb les precedents (vegeu, per exemple, p. 145). En informtica, en una llista dadreces de correu electrnic, senyala el final de cada instrucci (per tamb hi s usada la coma). Ex.:
botiga@llibrescat.com; llengua@llenguanacional.cat; botiga@grupdellibre. cat; serrador@pamsa.cat; adec@adec.cat u 63
Puntuaci
El punt
El punt indica una pausa major i conclusiva. En tenim de tres classes: el punt i seguit (en una unitat paragrfica indica que, parlant dun mateix tema, lexposem en oracions independents perqu els conceptes varien). Ex.:
Dem ve larquitecte. Li haurem de dir que es miri la paret del darrere.
el punt i a part (separa pargrafs diferents i, doncs, conceptes diferents sobre un mateix tema); el punt final (indica lacabament total dun text). Les frases que duen verb i que, per tant, tenen sentit complet han de dur punt al final. Si a continuaci del punt ve un altre perode, aquest haur de comenar lgicament amb lletra majscula. Ara b, com que el punt serveix tamb per a marcar el final duna abreviaci, si aquesta es troba a linterior duna frase, aleshores la primera lletra de la paraula segent no ha danar amb majscula. En ttols o en llistes numerades, el punt designa subapartats i marca separaci entre el nmero i el text que li ve a continuaci. Vegem-ho en les pp. 41-43.
E NUMERaCIONS
I LLISTES : PUNT FINaL ?
Si una enumeraci a ratlla seguida s feta, no de frases sin de sintagmes, cada element comena amb minscula i se separa de laltre amb una coma; el punt es posa sols al final de tot. En canvi, van sense punt si formen part duna llista. Ex.:
Escrivim amb minscula: (a) el romanticisme, (b) el darwinisme, (c) el realisme, (d ) limpressionisme. el romanticisme el darwinisme el realisme limpressionisme
L S
DEL PUNT EN LES HORES
Tal com expliquem en les pgines 118-119, quan ens cal molta precisi horria podem expressar grficament lhora amb el sistema internacional, separant lhora dels minuts amb un punt. Exs.:
El coet fou disparat a les 17.46 i senlair amb un gran espetec. Quan ell arrib a lestaci, el tren de les 12.15 acabava darrencar.
L S
DEL PUNT a INTERNET I EN FITXERS
El punt dins internet t uns usos molt especfics, a saber: separa les tres lletres www de ladrea, i aquesta del domini. Exs.:
64
Puntuaci
http://www.appec.cat / http://www.bibiloni.cat
Tamb, en informtica, separa lextensi del nom dels fitxers. Exs.:

Llenges clssiques.doc / Llenges modernes.indd
QUaN
NO HEM DE FER SERVIR EL PUNT
No posarem punt final en les frases sense verb (malgrat que comencin amb lletra majscula). De tota manera, a vegades hom ho unifica posant punt en les unes i en les altres, com en les frases de lapartat B de la p. 79. Tampoc no duen punt final aquelles oracions incloses en una altra, generalment escrites en cursiva. Ex.:
La contrasenya Qui menja sopes se les pensa totes s enginyosa.
No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre, s a dir, sense valor matemtic (vegeu Nombres ordinals, p. 120). Exs.:
Lany 2002 va entrar en vigor leuro. Consulteu la pgina 1253 de la nova Gramtica descriptiva.
Tampoc no es posa punt desprs dels signes dinterrogaci i exclamaci, ni al final dels ttols i subttols, ni al final de les datacions. Exs.:
Com te dius? / Hola a tothom! Arenys de Munt, 13 de setembre del 2009
EL
PUNT VOLaT
El punt volat () en catal el fem servir entremig de la dita ela geminada (ll), so lateral alveolar doble que es troba en moltes paraules provinents del llat que tenien laplec ll. Com veiem, s un punt escrit a mitja alada entre una ela i laltra, indicant aix que el so de la ela ha de ser pronunciat en dues sllabes diferents. Tenim necessitat daquest punt per a distingir la ela geminada del dgraf ll, que representa el so lateral alveolar. Hem de vigilar que aquest punt no sigui escrit a peu de lletra (l.l ) o que no sigui substitut pel guionet (l-l ). A ms, generalment el punt volat crea una separaci massa gran entre una ela i laltra, i, per a posar-hi soluci, cadasc ha de saber trobar la manera segons el programa informtic. Nosaltres aqu, fent servir InDesing, acostem a -75 (l), obtenint el resultat ll; altrament veurem la ela geminada aix ll. Quan una ela geminada hagi de ser tallada a final de ratlla, el punt ha de ser substitut per un guionet. Els programes ja ho solen fer duna manera automtica, per sempre sha de vigilar que ho hagin fet b. u
65
Puntuaci
Els dos punts

Els dos punts (abans dels quals no hem de deixar cap espai en blanc, per s un desprs) indiquen una certa subordinaci del segon element al primer. Dins una mateixa frase, hem devitar, si s possible, de posar-los ms duna vegada.
U TILITaT
DELS DOS PUNTS
Serveixen per a indicar causa, conseqncia, demostraci, exemples, enumeracions, etc. (no es comena amb majscula). Exs.:
Aquest apartat afavoreix la comunicaci entre tots els sectors que formen la comunitat universitria: estudiants, professors i personal de gesti. Hi ha els ingredients segents: ametlles, xocolata, mantega... Em quedo a casa: plou i estic cansat.
Els fem servir per a introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe:
Lautor diu: Tot el que he escrit en el llibre s experimentat per mi mateix.: Llus XIV va dir: LEstat sc jo!
I, encara, els dos punts (i tamb la barra inclinada) susen com a signe divisori de dos nombres (i aleshores s que duen espai abans) i per a indicar lescala dun mapa o plnol (i aleshores sense espai, ni abans ni desprs). Exs.:
1.600 : 36 = 44,444 (o 1.600 / 36 = 44,444) Aquest plnol s fet a escala 1:200
Q UaN
NO HEM DE FER SERVIR ELS DOS PUNTS
No posem el signe de dos punts quan introdum una srie delements, formant un incs, en una frase que continua desprs. Aleshores, aquest incs ha de dur guions o parntesis davant i darrere. Ex.:
Les ampliacions que es realitzen en els diferents nivells educatius dunes determinades matries matemtiques, cincies naturals, etc. sn exemples daquesta situaci.
Tampoc no escriurem els dos punts quan sha de mantenir la continutat de la frase (per exemple, darrere de la forma verbal sn o de la preposici de):
Els tres guanyadors sn en Joan, la Teresa i en Melcior. Es faran els estudis de filosofia, dret, econmiques i medicina. u
66
Puntuaci
Els punts suspensius

Els punts suspensius han de ser tres (ni dos, ni quatre, vagin on vagin). Tenen tres utilitats principals: a) Generalment, escrits entre claudtors [...] indiquen la mancana duna part del text original enmig duna citaci. Ara b, una altra manera dindicar que ometem text enmig duna citaci s posant-hi tres punts, precedits i seguits dun espai. Aquesta manera s menys clara que lanterior, per menys feixuga, i escau en casos sovintejats de mancana de text i es fa servir molt en el cas de citacions bbliques llargues. Si substitueixen text al comenament duna frase, els separarem de la primera lletra amb un espai en blanc. Ex.:
... lestudi deliberat i a fons de la biologia...
Tamb, posats entre claudtors, els colloquem entre pargraf i pargraf per a indicar que nhi hem oms algun. b) 1. Quan van al final duna frase, enganxats a la darrera paraula i sense coma davant (per nhi pot haver darrere), indiquen que shauria pogut continuar. Exs.:
No crec que ning mhagi de dir que els ases volen... Parleu-ne, discutiu tant com vulgueu..., per no us baralleu.
Hi ha qui abusa daquest procediment, deixant innecessriament les frases incompletes, penjades, a mig dir, cosa que fa molt mal efecte. 2. Posats al final duna enumeraci o duna llista no exhaustiva indiquen continuaci. Ara b, en aquest cas aconsellem descriure-hi el mot etctera [i tot all que pot venir desprs], generalment en la forma abreujada etc. No shi han descriure mai totes dues coses (etc. i els punts suspensius). Exs.:
Aleshores molts joves van abocar-se a la recerca de nous materials (canons, rondalles, endevinalles, dites populars, etc. pel pas) o (canons, rondalles, endevinalles, dites populars... pel pas). Noteu que davant els tres punts no hi va coma. Lespirall s una petita obertura feta a la paret, al sostre, etc., que es fa per a donar pas a laire o a la llum (o: ... al sostre..., que es fa...).
c) Sn un recurs literari que permet, en un dileg o en obres narratives, de marcar un dubte, o el fet que, per cortesia, un calli una paraula vulgar. Tamb poden expressar sorpresa o estupor. Exs.:
Diuen que acabaran les obres aquesta setmana... i van comenar ahir! En Titus va dir-me que eres un... u 67
Puntuaci
La combinaci punt-parntesis
PaRNTESIS
EN PERODES COMPLETS
Si els parntesis contenen un perode complet i independent (naturalment, comenat amb majscula), la puntuaci final daquest perode va abans del parntesi de tancament, i la del text extern precedeix el parntesi dobertura. Exs.:
En cas de necessitat, lhauria pogut localitzar. (Un com amic me nhavia donat ladrea.) Aix em donava una mica de seguretat. Disposen de mitjans i de tota mena de recursos per a assolir aquests objectius. (Els recursos del servei homnim de la nostra universitat, en canvi, sn del tot insuficients.) Aquest t dret de sobres destar ressentit de mi. (Epistolari Joan Coromines i Pere Coromines, Curial, Barcelona 2006, p. 267.) [vegeu Ortotipografia, p. 129] En la batalla dIsly va rebre una bala a la regi dels ronyons que el va doblegar per la meitat. (Aix, per, no li va impedir de fer petar algun tret contra els prussians, lany 70.) O, potser, parlava de la guerra dEspanya (Pere Gimferrer, Fortuny).
PaRNTESIS
EN SEQNCIES INSERIDES
Si els parntesis tanquen una seqncia (generalment comenada amb minscula) inserida dins el text duna frase, aleshores preval sempre la puntuaci del text general. Sapiguem, tanmateix, que la seqncia inserida pot dur un signe dinterrogaci, dadmiraci o tres punts (signes que no eliminen el punt de desprs del parntesi de tancament [punt que, com hem dit, correspon al text general]). Exs.:
Per b que he rellegit la carta (i he fet b tant la primera com la segona lectura), alguns trossos encara no els entenc. Guaiteu qu he sabut (de fonts molt fidedignes): en els ltims mesos... ... una gran quantitat destudiants universitaris (dades facilitades per la Secretaria Tcnica del Departament dEducaci). Sempre hem pensat el mateix (realment pensem?). No canviarem. Parlant dedat, direm, per exemple, a ledat de quinze anys (el numeral en lletres!). Corregiu-ho tot (text, ttols, notes...).
La
COMBINaCI GUIONS - PaRNTESIS
PaRNTESIS - CLaUDTORS
Eventualment, guions i parntesis, i parntesis i claudtors poden combinarse. Els parntesis es colloquen, si s possible, dins els guions, aix: ( ) , i els claudtors, dins els parntesis, aix: ( [ ] ). u
68
Puntuaci
La combinaci punt-cometes
QUaN
EL PUNT Ha D aNaR DINS LES COMETES DE TaNCaMENT
Escriurem el punt dins les cometes de tancament sempre que lexpressi entre cometes constitueixi un perode complet (com en el cas de citacions), perode que comena, per tant, amb lletra majscula. Fixem-nos que, llavors, desprs de les cometes de tancament no nhi va; i tampoc no se nhi posa si el perode, en comptes de punt, acaba amb signe dinterrogaci, dadmiraci o amb punts suspensius. Exemples on el punt va dins les cometes de tancament:
Lalcalde va dir: Les coses no han anat com ens espervem. Els joc sha acabat i has perdut. No thi atabalis ms. ... perqu han assumit de ser colonitzats (diguem-ho entre nosaltres: Queda lleig ser identitari, si identitari vol dir catal.). Aquests catalans del Rossell, deia Fabra, sn ms espanyols que catalans. Mentre explicava la lli, un alumne pregunt: Qu vol dir patus8. (La crida es refereix sols a la paraula patus.) Vegeu la pgina 48.
Exemples on el punt s substitut pel signe dinterrogaci, dadmiraci o els tres punts:
I ara us preguntareu: Ens calen tantes reformes? Oi que no? s veritat que has aprovat?, vaig preguntar-li incrdulament. Segurament encara devia recordar aquell: Doncs, jo no!, de tres anys enrere. Van exclamar: Visca Catalunya lliure!, com a cloenda de lacte. Abans danar-sen ens recoman: No us la perdeu, aquesta pellcula! Per no la vam arribar a veure. LAlbert li digu: Ets intelligent, hbil, enrgica... Per ella rest callada.
Exemples on el punt interior de les cometes de tancament cau perqu a continuaci hi va coma, o punt i coma, o dos punts o punt dinterrogaci o dadmiraci):
Es feren afirmacions com aquestes: Ha estat una decisi molt oportuna, No ho haurien pogut fer millor; tamb hi va haver opinions ms neutrals i prudents: Han actuat prou correctament... Va repetir: Escolteu-me, si us plau, per tothom xerrava. Temps de cireres, temps de corballs, diuen a Menorca. El mestre digu: Us castigar a tots; per desprs es repens i no ho fu. 69
Puntuaci
Alg va exclamar, desprs de sentir lafirmaci No crec en els ngels: Que Du el perdoni i empari! Com pots dir tan tranquil: Aix no s cosa meva?
Ms citacions on desapareix el punt de dins les cometes de tancament Ens podem trobar encara amb citacions on correspondria posar punt a dins les cometes de tancament, per, per alguna ra, cau. Per exemple, quan, desprs duna citaci bblica (tancada, s clar, entre cometes), hi va, entre parntesis, la indicaci del llibre, del captol i dels versets, entendrem que la frase encara no sha acabat i, per aix, llavors el punt anir desprs del parntesi final. Altres vegades ser perqu hi hauria massa acumulaci de punts, unes altres perqu la crida, referida a tota la citaci, el fa caure... (vegeu tamb les pp. 48 i 71). Exemples:
... es troba en el llibre de lxode: No et fars cap du de fosa (Ex 34,17). Segons la tradici judeo-cristiana, el cor s el lloc del qual Du diu: Vull estar all (on all s el pronom fort corresponent al pronom feble hi). I digu: Molta gent diu haver vist el serpent de la Devesa14. La idea de Pasos Catalans va ms enll del que tu raones8.
QUaN DINS LES COMETES DE TaNCaMENT NO HI Ha DaNaR PUNT (i v. pp. 77-79)

No escriurem punt dins les cometes de tancament quan la seqncia citada (que sol comenar amb minscula) va compresa dins una oraci o shi subordina. En casos aix, doncs, preval la puntuaci del text de la frase, i tant pot ser que desprs de les cometes de tancament de la seqncia hi hagi danar punt, com coma, o punt i coma, o dos punts, o tres punts o el signes dinterrogaci o dadmiraci. Exs.:
El president va manifestar que la cimera havia estat un xit. Sndor Mrai la va anomenar, referint-se a lestalinisme, estratgia de la teranyina. Segons les Nacions Unides, els bns culturals transmeten idees, smbols i formes de vida i sn una part intrnseca de la identitat de la comunitat que els produeix. Explic que la seva vida havia estat exemplar8. (vegeu tamb pp. 48 i 71) Daltra banda, no era escrit que els frares mostrin amb les seves obres lamor que es tenen entre ells8? (La crida es refereix al text de dins les cometes.) Digu que el pla shavia de revisar: no el considerava vlid, de fet. Si no hagus vingut el quefe... / Si ho haguessin dit al profe... Accepteu que us diguin que no feu la feina que us correspon? Us referiu als anomenats cagadubtes, que solen parlar sempre duna manera embarbussada? Lexcepci daquesta norma s... (no Lexcepci a aquesta norma s...). Em pregunto tot s aqu?. / Li hauria volgut respondre magnfic!. 70
Puntuaci
Noteu que si linterrogant o el punt dadmiraci (com en els dos exemples anteriors) o els tres punts formen part duna daquestes citacions (i que, per tant, van dins les cometes de tancament), desprs de les cometes hi ha danar punt final. Ms exemples de combinacions pel que fa a crida, puntuaci, cometes:
Digu: Plour molt3. Ja hi arriba. Du vs guard!6, obriu-me la porta. Murmur: Si thagus dit: Benet! Tu mhauries respost: Ms que tu, no4. Amb veu forta digu: Que no hi hagi corrupci!2. Li confess: En Joan tanomena el noi dels moniatos5. Mentre caminvem em promet que mestimaria durant tota la vida2. u
Lasterisc
Lasterisc s un signe grfic (*) que comen a usar-se en ledat mitjana per a indicar la data de naixement duna persona (mentre que la creu indica la mort). A vegades es fa servir com a referencial de notes bibliogrfiques o explicacions addicionals afegides fora del text, generalment posades a peu de pgina. De tota manera, si hi han danar ms de tres notes, aleshores no es fa servir lasterisc sin nmeros volats correlatius (superndexs), prctica cada vegada ms corrent, ni que sigui tractant-se duna sola nota. En nombre de tres, centrats horitzontalment, hi ha qui els fa servir entre dos pargrafs quan vol remarcar que hi ha un canvi a destacar en el tema. Solem fer-lo servir molt com a distintiu de paraules o frases incorrectes. En aquest cas, lescrivim, sense espai, davant la primera lletra de la paraula o frase a connotar com a anmala. En aquest llibre en podeu trobar exemples en les pgines 139, 140, 146 i altres. En informtica, a lhora de fer recerques, substitueix qualsevol lletra o paraula que desconeixem, i encara, en comandes de programa, escrivint, per exemple, *.doc, obtenim la llista de tots els documents amb lextensi .doc, sigui quin sigui el ttol de cada document. En determinats programes informtics i en calculadores equival al signe de la multiplicaci. s present en tots els teclats. En la majoria de formularis, indica que s obligat domplir tal camp. u
71
Puntuaci
El signe dinterrogaci
Linterrogant s un signe ortogrfic que simbolitza lentonaci duna frase interrogativa directa. Segons lautoritat acadmica, en catal linterrogant solament sha de posar a final de frase. Tanmateix, seguint altres autoritats, aconsellem de posar-lo tamb a comenament de frase quan aquesta s dentonaci complexa (contenint alguna coma entremig) i no comena amb partcula interrogativa. Exs.:
Qu vols? / Vols ballar? / Tha agradat la pellcula? Podries ajudar-me? (entonaci simple i sense comes; per tant, interrogant sols al final) Don ho treu, doncs, ell, tot aix? (amb partcula interrogativa al comenament; per tant, interrogant sols al final, tot i haver-hi comes) Creieu que ho puc fer, aix? (entonaci complexa, sense partcula interrogativa al comenament i una coma; per tant, interrogant al comenament) Aquell noi que va venir laltre dia a casa s una mica especial, oi que s?
P UNTUaCI
DE LES FRaSES INTERROGaTIVES
Com que el to interrogatiu t una durada limitada, conv separar amb una coma la part no interrogativa daquella que prpiament ho s. Exs.:
En aquest cas, hi anireu? I el personal, que hi voldr collaborar?
Si la interrogaci correspon sols a una part de loraci, per no s fcilment detectable on comena, aleshores recomanem de posar tamb el signe dobertura al lloc on cal. Ex.:
Aix que ests decidit a canviar de pis, per ja tho has pensat b?
De vegades una pregunta pot precedir-ne una altra. Llavors, el punt interrogatiu es posa sols en la pregunta final. Exs.:
On vols anar de vacances, a la platja o a la muntanya? Qu vols prendre, caf? Qu penses, que s massa tard?
Notes La presncia o no de la coma aporta alguns matisos. Exs.:

72 Aquesta frase, sha danalitzar? (to interrogatiu neutre) Aquesta frase sha danalitzar? (to de sorpresa, estranyesa o queixa) Que ha vingut lavi? (No espervem pas la seva vinguda.) Que ha vingut, lavi? (s lhora en qu sol venir cada dia.)
Puntuaci
Els punts suspensius sescriuen davant el signe dinterrogaci (o dadmiraci):

Que no ho saps...? / Vs-ten a...!
No sha descriure mai punt darrere un signe dinterrogaci o dadmiraci:

Quants exemplars es publiquen? Pocs, una vintena. / Vs-hi, Maria! Thi esperen. Sempre hem pensat el mateix (realment pensem?). No canviarem [...]
En general, no sha descriure ms dun signe dinterrogaci o dadmiraci, si no s que ens vulguem expressar duna manera exagerada:
Dius que ja han arribat tots??? Caram!!! Jo ho faig sovint!!!, vs, no????? u
El signe dadmiraci
El signe dadmiraci o dexclamaci serveix per a marcar la sorpresa, ladmiraci, les exclamacions i els crits. Exs.:
Quin fred que fa! / No enraoneu! / Ets un animal! / No em toquis! / Atenci! s bonssim! Nhaurem de fer un altre com aquest!, per Nadal. Quin disbarat!, renunciar a un viatge a Sucia de franc!
Es fa servir tamb per a indicar un comentari emftic o irnic. Exs.:

No sabien que shavia susps la reuni! / Ja nhe parlat, i prou! Ens heu ofert un espectacle fabuls!
Es fa servir entre parntesis i darrere dun espai en blanc quan es vol expressar ironia o admiraci respecte dels mots precedents, sense modificar-ne, per, el to enunciatiu. Exs.:
Va dir que li agradava molt (!) el regal. El nou (!) servei social atreu el jovent, segons les dades [...]
Susa darrere les interjeccions o en frases exclamatives curtes. Exs.:

Oh! / Ei! / Caram! / Corre! / Escolta! / Bon dia! / Adu! / I ara! / Obeeix i calla! / No li ho diguis!
Com hem dit ms amunt, hem de mirar de no escriure ms dun signe dadmiraci seguit, a no ser que vulguem obtenir un efecte especial. u
73
Marques tipogrfiques
La cursiva
La lletra cursiva (que remarca la presncia de frases o paraules en relaci al text, a diferncia de les cometes que hi remarquen el significat) s un tipus de lletra que t els traos inclinats cap a la dreta, a la manera de lescriptura manual. En les proves dels textos que shan deditar, els fragments de text que han danar en cursiva es marquen amb un subratllat o b encerclant-los i anotant al marge labreviatura curs. o cva. Els signes de puntuaci (punts, comes, parntesis, claudtors, etc.) que acompanyen les paraules escrites en cursiva, sescriuen en lletra rodona.
DE La LLETRa CURSIVa
La lletra cursiva t bsicament dues funcions: a) La funci diacrtica, s a dir, la de distingir la part marcada en cursiva de la resta del text; no indica, per tant, cap canvi de significat, sin que emfatitza o diferencia la lletra, la paraula o el fragment de text marcats. b) La funci de reproduir exactament els mots que designen una cosa.
A) La
LLETRa CURSIVa COM a FUNCI DIaCRTICa
En funci diacrtica la lletra cursiva susa com a signe dmfasi (neutre semnticament) i per a destacar per no connotar paraules o text. Duen cursiva les lletres, els prefixos, els sufixos, els mots o les frases que sn objecte de consideraci lexical, s a dir, metalingstica. Exs.:
En catal el dgraf ny no se separa mai a final de ratlla. / En lapartat b... / el prefix in- / el sufix -anta / aucell per ocell / Hem de saber aplicar b els verbs ser i estar. / El mot envers significa... / Copsar en el sentit de abastar / La denominaci arc de sant Mart... / Per qu dir cava del que sempre nhem dit xampany?
Les paraules o expressions escrites en una llengua altra que la del text, s a dir, els estrangerismes. Exs.:
Anir al lloc dels fets per informar-men in situ (a priori, a posteriori, etc.). No recordo si em va dir que tenia un snack-bar o un restaurant. Aquells joves es van acomiadar dient: Arrivederci!
Els mots o modismes estrangers no assimilats (agravio, paraula pronunciada a la castellana; trilero, argot o paraula no catalana).
74
Les paraules o fragments que es remarquen en el text perqu desprs sen fa una explicaci. Exs.:
El fauvisme s un moviment que... Llorens i Barba parl didealisme natural a partir dun cert retorn a Kant.
Els mots clau o els termes tcnics que shagin de destacar visualment per a major claredat (mfasi especial en una lletra, en un mot o en un fragment):
Es feia passar per liberal, per era un carca. El sistema operatiu s un programa informtic que actua dinterfcie... Un procediment alternatiu de processament del llenguatge natural s fer una anlisi morfolgica de cada terme per extreuren la forma base.
Els smbols de magnituds i els termes algebraics en els textos cientfics i les frmules en qu es fan servir (per les lletres gregues, els smbols dels elements qumics i les unitats de mesura sescriuen en rodona). Ex.:
x2 = R2 + R2 2R2 cos f
Els exemples dels diccionaris:

En lentrada redacci: La redacci duns estatuts. En lentrada memria: Aquest noi t una memria prodigiosa.
Els sobrenoms, els renoms i els pseudnims quan apareixen al costat de lautnim (van separats per coma). Per a ms detalls, vegeu pgina 89. Exs.:
Salvador Segu, el Noi del Sucre Francesc Maci, lAvi
Les notes, els advertiments i les remissions al final descrits. Exs.:

(Continua a la pgina segent.), (Ve de la pgina anterior.)
Les lletres que introdueixen els apartats duna enumeraci sescriuen en cursiva. Per el parntesi que les tanca va en rodona. Ex.:
Sestableixen els criteris de valoraci segents: a) prova escrita b) prctiques a la classe c) examen oral
Tamb van en cursiva les lletres duna enumeraci quan se citen dins un text; per, llavors sense parntesis, per a no ser confoses amb una altra enumeraci:
Feu atenci als apartats c i d del reglament de lescola. 75
B) La
LLETRa CURSIVa COM a FUNCI REPRODUCTIVa
En funci reproductiva, la lletra cursiva susa com a signe de reproducci exacta dels mots que designen una cosa. Van sempre en cursiva els ttols de llibres, publicacions peridiques, obres teatrals, obres musicals, peres, pellcules, programes de TV i rdio, pintures i escultures. Sense cap marca, per, les obres arquitectniques:
Gramtica catalana Cavall Fort Avui El Temps Els savis de Vilatrista La Traviata Les noces de Fgaro La Gioconda Els matins de Catalunya Rdio Ventdelpl
En cas que esmentem ttols estrangers, dels quals hi hagi ja la traducci al catal, aquesta la posarem entre parntesis, naturalment en cursiva. Ex.:
Catalonia infelix (Dissortada Catalunya)
Com a excepci, escriurem en rodona (i no en cursiva) els noms dels textos sagrats, com lAlcor i la Bblia i les parts daquesta ltima (Gnesi, Antic Testament, Cntic dels Cntics, Evangeli, etc.; vegeu pp. 92, 110 i 111). Observaci Quan els ttols de llibres, revistes o peridics sesmenten en el seu propi interior (en el prleg, en parlar dun article, etc.), aleshores van en versaletes. Ex.:
Per acabar el prleg, direm que, llegint LAtlntida, gaudireu de deb.
Van en cursiva els noms singulars de vaixells, aeronaus, trens, etc. Exs.:
El Nutilus, el petrolier Prestige, el Titnic, el Zppelin, etc.
Per no el nom de marques o models que, malgrat el nom propi, tenen un abast genric, com lOrient Express, el TGV, Citron, Boeing, Peugeot, Cadillac, etc. Tamb escrivim en cursiva (a vegades substituda per les cometes) els noms de ciclons, huracans, tornados i similars. Exs.:
Lhurac Mitch, Katrina, Kyle, etc.; el tornado Tri-State, etc.
Atenci!: No shan descriure en cursiva els noms propis dempreses o altres entitats (encara que siguin en una llengua estrangera; vegeu p. 93). Exs.:
Federaci de Treballadors de Catalunya / Club de Futbol de Ripollet / El Corte Ingls / Banca Nazionale del Lavoro / Volkswagen Zentrum Dresden, etc. u 76
Les cometes
Les cometes susen per parelles, unes per a obrir i unes altres per a tancar (com els parntesis, els guions i els claudtors), i no hi va espai blanc entre elles i el text que tanquen. Vegeu tamb la p. 83. Tenen dues funcions bsiques: a) ENCLOURe, duna manera literal, una transcripci textual, una expressi o una citaci. b) CONNOTAR el mot o expressi que tanquen, s a dir, fer adquirir un significat especial o un segon sentit a la part tancada.
TIPUS
DE COMETES
En catal existeixen tres tipus de cometes: (...) Cometes baixes, llatines, franceses, angulars o guillemets. Sn les tradicionals en la nostra tipografia i, per tant, les que generalment farem servir en els nostres llibres o revistes. (...) Cometes altes, angleses o saxones. Sn dues parelles de comes volades amb la primera parella capgirada. Sempren en substituci de les cometes baixes quan aquestes no es poden usar per raons dincompatibilitat. (...) Cometes simples. En cas de cometes dins altres cometes, la gradaci segueix lordre segent: ... ... ... ... .... Ex.:
Tot seguit va dir: Considero important que es tracti amb ms profunditat lapartat Els telecos i les empreses, per poder arribar a enriquir les conclusions.
A)
DE LES COMETES QUaN ENCLOUEN (nhi ha ms exs. en les pp. 69 i 70)
Indiquen transcripcions o citacions literals, les quals poden ser directes o indirectes. Vegem algun exemple de citacions directes:
... i linterrogat respongu: Vaig dir-me: Si no el mato jo em matar ell. Actualment, el progrs tecnolgic i cientfic, afirm J. Weber, s constant, imparable. Actualment, el progrs tecnolgic i cientfic afirm J. Weber s constant, imparable. No comprenia lacusaci que li feia (Qu s aix que mhas fet?). 77
Marques tipogrfiques En el parads lhome gaudia de tota mena de fruits (Gn 2,9: Senyor Du va fer nixer de la terra tota mena darbres, atractius a la vista i amb bons fruits per a menjar).
Vegem algun exemple de citacions indirectes:

En el segon llibre Antoni Canals tracta de la contemplaci dels rdens del cel e de la glria del parads. El professor efica s una persona que sap fer s [...] del seu talent.
En transcripcions o citacions literals de ms dun pargraf susen les dobertura noms en el primer pargraf, i les de tancament, a linici de cadascun dels segents i a lacabament del darrer. Llavors sanomenen cometes de seguiment:
Considerem que les propostes [...] Recomanem destablir mecanismes [...] I suggerim que les persones interessades han de poder [...]
Funcions de les citacions indirectes: Assenyalen lemes, eslgans i campanyes (i, com en els ttols, no hi ha danar punt a dins). Exs.:
La nostra divisa s Catal a latac / Plataforma Aturem la guerra
Indiquen captols o parts duna obra. Ex.:

El llibre XII de Lo cresti incorpora el captol Regiment de la cosa pblica.
Serveixen per a indicar ttols de captols, articles, poemes, canons... que formen part dun llibre, una revista, un diari, un lbum... Tamb per als ttols de les exposicions quan el mot exposici no forma part del nom propi. Exs.:
Com apostrofem, dins Escola Catalana, nm. 239. El millor poema del llibre Engrunes s Al vespre. Sinaugura a Lleida lexposici Ramon Llull i lencontre de les cultures.
Indiquen colleccions editorials. Exs.:

El Termcat ha publicat la collecci Criteris Lingstics per a la Terminologia. Aquest llibre que demaneu el trobareu dins la collecci Els Nostres Clssics, de leditorial Barcino.
Indiquen: conferncies, discursos, parlaments, ponncies, colloquis, debats, taules rodones, exposicions i mostres. Exs.:
La conferncia inaugural, La meva trajectria descriptor, de Joan Triad. La tradici administrativa avui s una ponncia de les Jornades sobre Tcniques i Mtodes dEstudi del Llenguatge Administratiu. 78
Advertiments Les citacions literals han de respectar al mxim el text original. Si en aquest shi fa una omissi, lassenyalarem escrivint-hi tres punts tancats amb claudtors, aix [...]. Si hi afegim alguna cosa, tamb la tancarem entre claudtors, com, per exemple: Va dir que [la vida] mereixia tot el respecte. Tanmateix, sn permeses (per avisant-ho) modificacions ortogrfiques: correcci derrors dimpremta, ortografia modernitzada o normativitzada. Ara b, si en comptes de retocar el text volem posar de manifest els errors, aleshores escriurem, entre claudtors, en cursiva lexpressi sic, aix [sic] o b el signe [!], que expressa ironia. Ex.: Segons ell, cal atendres [sic] a les circumstncies. Les citacions literals no haurien de sobrepassar mai la llargria de deu ratlles i han de dur una crida que emmeni a la bibliogafia corresponent a fi que el lector la pugui anar a consultar fcilment. Sempre que una citaci superi les tres ratlles o b el seu contingut es consideri important, la posarem com a bloc separat, amb marges entrats i carcters de dimensi menor. Naturalment, aleshores les cometes someten:
Perdona mi, si follament te parle: de passi parteixen mes paraules. Jo sent paor dinfern, al qual fa via: girar la vull e no hi disponc mos passos... (Ausis Marc)
B)
DE LES COMETES QUaN CONNOTEN
Susen per a assenyalar les paraules que apareixen amb un sentit distint de lhabitual, amb un mats dironia o mfasi. Exs.:
Lentrenador ha estat destitut per incapacitat. Sn solucions que els nostres magnnims opressors fan viables. Lencertadssima decisi de lAjuntament. La malaltia de les vaques boges. Labsncia del meu metge. Aquest cap de setmana mhan netejat el pis. Fan activitats per a joves enganxats. El full de ruta. La guerra santa. La guerra del xampany. Leix del mal. El triangle de la mort. 79
I encara: Atenuen el significat dun mot. Expressen renncia a reconixer com a nostra una expressi. Marquen barbarismes. Indiquen vulgarismes, rusticismes, etc. Susen per a fer pseudo-citacions o citacions sense atribuci especfica i que es poden considerar termes especfics. Ex.:
En la crtica actual es parla molt de teatre comercial.
L ES
COMETES SIMPLES
Les cometes simples o senzilles ( ) tenen una funci especialitzada, a saber: a) Indiquen, expliquen, el significat duna paraula o una frase, s a dir, delimiten la definici dun mot precedent. Exs.:
El mot mesa significa conjunt de persones que dirigeixen una assemblea. El mot sorrofoll soroll no s pas en tots els diccionaris. La filosofia, literalment amor a la saviesa, s la cincia que... En aquest vocabulari hi apareixen els mots segents: cardigassa planta de la famlia de les compostes: Cirsium ferox (Diccionari catal-valenci-balear), cossigolles pessigolles [...]
b) Tradueixen el ttol duna obra (encara no traduda al catal [vegeu p. 54]):

Konflikt und Handlungskontrolle [Conflicte i control de lacci].
c) Emmarquen glosses o traduccions dun mot o duna frase. Exs.:

Una bajoca s, en catal occidental, el que en catal oriental es coneix com a mongeta tendra. Les famlies sagrupen mitjanant grans unitats de parentiu, les qabil (tribus), que se situen en un pla o en un altre dun estricte sistema destrats.
d) Tamb hi podem recrrer, com mostrem en lexemple, per a indicar els ttols dobres inserits en un ttol (una alternativa, no del tot aconsellable, seria escriurels en rodona). Ex.:
Edici crtica i estudi de la Doctrina Pueril de Ramon Llull, tesi doctoral de Joan Santanach.
e) Marquen paraules que haurien danar en cursiva en un ttol que ja va en cursiva (una alternativa, no del tot aconsellable, seria escriure-les en rodona). Ex.:
Cultura material i economia a travs dels inventaris post mortem, de Xavier Lencina. u 80
Els parntesis
Hi ha el parntesi dobertura i el de tancament. Vegem-ne alguns usos: En clusules o frases intercalades en el text (i poc vinculades a aquest o accessries) amb un sentit incidental, explicatiu, independent o complementari:
La ciutat de Gandesa (capital de la Terra Alta) t tres mil habitants.
En dates de fets histrics i dates de naixement i mort. Exs.:

La guerra dels Segadors (1640) Antoni Clav i Sanmart (Barcelona, 1913 - Sant Trops [Occitnia], 2005) Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Barcelona, 1902) Joan Bastardas i Parera (Barcelona, 1919-2009)
En informacions sinttiques i dades tcniques. Ex.:

Es pot connectar al corrent (220 V, 50 Hz).
En abreviacions. Ex.:
International Organization for Standardization (ISO)
Per a tancar traduccions, sobretot de text (i per a ttols, vegeu p. 76). Ex.:
Alea iacta est (La sort est decidida). u
La barra inclinada
En lingstica, la barra inclinada es fa servir per a representar els fonemes i per a la transcripci fonolgica. Exs.:
Totes les llenges tenen els fonemes /a/, /i/ i /u/. La forma sud /sut/ [...]
La fem servir tamb per a indicar, duna manera sinttica: lalternativa, loposici, la separaci (en aquest cas, per a separar tamb exemples distints). Exs.:
Negre ms un color primari (vermell/groc/blau) Alt/baix, pot/put la Llei 17/1983 diu que... Un cabal de 150 metres cbics / segon 120 km/h 125/220 V
Tamb sen fa s per a separar versos de poesies o canons quan el seu text no es distribueix igual com loriginal. Ex.:
Viure linstant i obrir els ulls al dem, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig dorats i savis, raonar. (J.V. Foix) u 81
Els claudtors
Els claudtors (tamb anomenats parntesis quadrats o rectangulars) es fan servir en els casos segents: Tanquen els punts suspensius quan en una transcripci ometem quelcom:
Segons larticle 26 del ttol IV de la Llei 7/1983, de 18 dabril, de poltica lingstica a Catalunya, el Consell Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, ls i la divulgaci de la llengua catalana.
Tancant lexpressi sic, indiquen un error en loriginal, mostrant ensems la intervenci de la persona que la reprodueix. Exs.:
Deia que Macchiaveli [sic]... Tal com recull linforme presentat, lestudi es reprendr el 18 de decembre [sic] de 1992...
Tanquen interpolacions fetes per qui no s lautor del text. Ex.:

No obstant tot aix, [la vida] s bonica, molt bonica.
En la transcripci de cdexs o inscripcions, tanquen lletres o mots que manquen en loriginal o que hi sn illegibles. Exs.:
Deinde autem die sabbati XIII nove[m]bris denant los dits honorables jurats... Al[s] molt honorables universes e se[n]gles oficials e loch de senyoria tinents...
Tanquen els nmeros dordre en els exemples dun article (vegeu p. 49). Tanquen abreviatures com [et al.] (vegeu p. 51). Serveixen per a marcar els sons i les transcripcions fontiques. Exs.:
Aix, veiem que /b/ pot realitzar-se [b] o [] segons el context. / Hi trobem les formes cosir [kuz], diners [dins].
Dins de parntesis fan la mateixa funci que farien els parntesis en un altre lloc (vegeu el final de la p. 68). Exs.:
(com en la paraula sc [verb], soc [nom]). F. Casanoves parl molt de la Pasqua (vegeu el llibre La Pasqua cristiana, Edicions SPD, Barcelona 2010 [especialment, pp. 83ss]). u
82
El gui i el guionet
Hem de distingir entre el gui llarg (a vegades anomenat de llargria m), el gui mitj (o signe de la resta o de llargria n) i el guionet -. Del guionet, a ms del que en diem en la pgina segent, vegeu-ne larticle Les normes sobre el guionet del gramtic Josep Ruaix en les pgines 163ss.
EL
GUI EN ELS INCISOS
Nosaltres, quan hgim descriure una frase a manera dincs entre guions, farem servir, per ra dharmonia, els de llargria n i no m. S que farem servir el gui m en els dilegs (per a marcar lalternana dels interlocutors) i en les llistes verticals. Els guions suneixen a la primera i a lltima paraula dun incs, i duen un espai en blanc abans del primer gui i desprs de lltim (vegeu tamb p. 77). Dins un incs marcat amb guions no s possible de fer-hi servir el punt, per s la coma, el punt i coma i els dos punts.
EL
GUI I EL PUNT FINaL
No escriurem gui de tancament dun incs quan tenim ja un punt final de pargraf (fins i tot en el text dun dileg i en les acotacions duna obra teatral). Si es tracta, per, de punt i seguit, s que hi escriurem el gui, seguit del punt. Exs.:
Lempresa els anava dient que treballessin, que fessin la feina ben feta i que no els mancaria el sou si els clients pagaven els deutes. Lempresa els anava dient que treballessin, que fessin la feina ben feta i que no els mancaria el sou si els clients pagaven els deutes. Evidentment, aquestes paraules no agradaren als obrers i continuaren la vaga.
MaRQUES
a INICI DE PaRGRaF
El gui llarg el farem servir (deixant un espai en blanc al darrere) com a marca dinici de pargraf (o de ratlla) en una seqncia o srie delements duna enumeraci (vegeu tamb p. 43). Exs.:
La comissi t com a objectius prioritaris: organitzar activitats formatives, administrar el fons econmic que t assignat, gestionar ladmissi de nous membres [...], programar trobades internacionals, vetllar per la salut de tots els seus membres.
Com que hi ha molta relaci entre una seqncia i laltra, les comencem amb minscula i hi posem coma al final (i punt en lltima). Si en alguna seqncia hi hagus coma, aleshores convertirem les comes en punt i coma.
83
EL
GUI LLaRG EN DILEGS
El gui llarg (sense espai en blanc darrere!) s el signe de puntuaci amb qu es diferencien les diverses intervencions dels interlocutors dun dileg i les acotacions que calgui fer-hi. Els incisos o comentaris van, per, amb gui n. Exs.:
Sabeu tots la notcia? digu en Pau. La notcia murmur en Ral la sabem, per no ens en fiem. No siguis aix, home respongu la Neus. Tothom esperava aquest canvi. Per no s pas segur que els governants lacceptin fu en Quim, que encara no havia badat boca. Segura segura, tenim la xurriacada torn a mastegar en Pau.
EL
GUI MITJ
(o
SIGNE DE La RESTa )
El gui mitj (que ja hem dit que fiem servir tamb per als incisos) serveix per a indicar la subtracci o resta i les xifres negatives. En el cas de marcar subtracci, cal deixar un espai en blanc entre el gui i cadascuna de les quantitats:
300 24 = 324 48 (subtracci) El resultat obtingut s de 37.982 punts. La temperatura s de 14 C (o de 14).
Observaci
La C (Celsius) de centgrads, aix com la F (Fahrenheit), han danar, tant luna com laltra, sempre precedides del smbol de grau, separat de la xifra per un espai; si el smbol de grau va sol, aleshores el smbol va enganxat al numeral.
APLICaCI
DEL GUIONET
El guionet laplicarem tal com el gramtic Ruaix aconsella. Vegeu-ho en Les normes sobre el guionet, pp. 163-166 (i tamb en Observacions... / 2, pp. 89-99). Cal dir que dins la revista Llengua Nacional mai no hem aplicat les Noves normes sobre el guionet de lInstitut dEstudis Catalans, i, a ms a ms, hem anat dient que eren desencertades. Tamb molts gramtics i entesos en llengua les han criticades, i fins i tot persones molt distingides i de la mateixa acadmia ens han encoratjat a seguir la lnia que mantenim. Tinguem en compte que si el guionet relaciona sols dos mots, no escriurem cap espai entremig. En canvi, si algun dels termes relacionats s format per ms dun mot, es deixa un espai a cada costat del guionet. Exs.:
El trajecte Vic-Barcelona s de vuitanta quilmetres. / correu-e / 11-S La distncia Estats Units dAmrica - Mxic es va cobrir en 12 etapes. u 84
Reglamentacions ds
Majscules-minscules
Sobre ls de les majscules i les minscules hi ha, en alguns casos, diversitat de parers o de gustos personals. Per tant, no s possible de donar unes regles absolutes. Aqu solament oferim una srie de propostes que creiem raonables. De fet, ls de la majscula en la seva funci demarcativa, s a dir, segons la seva situaci dins el text (a comenament de frase, desprs de punt o dels signes dadmiraci o dinterrogaci o desprs de punts suspensius...), no presenta gaires problemes. En canvi, s que s ms complex o vacillant ls de la majscula en la seva funci distintiva, s a dir, segons el significat del mot. Sobre aquesta funci mirarem daportar unes solucions tan clares i lgiques com puguem. TERMES RELIGIOSOS A vegades, segons els textos, hi ha discrepncia en ls de la majscula en algun daquests mots, per en general van tal com els presentem. lngelus lAntiga Aliana (la Nova) els Apcrifs lAvemaria les Benaurances la bona nova el breviari (el llibre de les hores) el cntic de Zacaries (Benedictus) les completes el cos de Crist el Cos mstic el Credo (oraci) lEscriptura lEucaristia (sagrament) leucaristia (missa) levangeli (una part de la missa) lEvangeli segons Marc (llibre) els Evangelis (els quatre del NT) els (o les) laudes la Litrgia de la Paraula (de les H.) el Magisteri de lEsglsia el Magnficat el Maligne els manaments de la llei de Du lofici de lectura lofici div (la) Paraula (= la paraula de Du) el Parenostre el regne del cel el regne de Du la revelaci la Sagrada Escriptura el Sanctus el Sanedr la Santa Cena el Santssim Sagrament el Sant Sopar el Serm de la muntanya la (sagrada) Tradici el Tridu (o Trduum) pasqual la Veracreu (o Vera Creu) les vespres la vetlla pasqual el Viacrucis (o Via Crucis)
85
Reglamentacions ds
FESTES i CELEBRACIONS (religioses, cviques i poltiques) Amb majscula inicial els substantius i els adjectius La s de sant anir amb majscula quan formi part dun topnim (esglsia, lloc o carrer) o duna festivitat (Exs.: per Sant Esteve, el dia de Sant Jaume, per Santa Llcia...). el Baptisme del Senyor per Cap dAny (o Ninou) el Dimecres de Cendra el Dijous Gras (o Llarder) el Dijous Sant el Divendres Sant el Dissabte Sant el Diumenge de Rams el Diumenge de Resurrecci la Diada del Llibre lEpifania (el dia de Reis) lExaltaci de la Santa Creu FORMES de TRACTAMENT i DESIGNACI de CRRECS Amb minscula inicial, vagin o no seguides de nom propi labat de Poblet ladvocat Rius lalcaldessa de Ripoll larquebisbe de Tarragona el beat Ramon Llull el bisbe de Vic el cardenal Pellegrini el conseller Joan Puigcercs el doctor Josep Cura dom Cassi M. Just fra Ginebr el ministre de Cultura
86
la Festa Major de Moi la Festa de la Llum la Festa del Treball les Festes de la Merc la Fira de la Candelera la Immaculada Concepci la Mare de Du dAgost Nadal lOctava de Nadal lOctava de Pasqua Pasqua Pasqua Florida (i Dilluns de) Pasqua Granada (i Dilluns de) la Patum la Pentecosta la Primera Comuni el Primer de Maig la Purssima (o Immaculada) la Sagrada Famlia (festa) la Setmana Santa Tots Sants els Tres Tombs monsenyor Miserachs mossn Jacint Verdaguer el papa Benet XVI el pare Miquel Batllori el president Francesc Maci el rei Jaume I santa Clara sant Francesc la senyora M. ngels Anglada sor Caritat el vice-rector de Sant Cugat Per, en un context de tractament protocollari, hi escriurem majscula:
Excellentssim i Magnfic Senyor Molt Honorable President Illustre Senyora Vostra Santedat
Reglamentacions ds
Tamb, si el ttol indica un crrec oficial dun personatge important, podem escriure-hi la inicial amb majscula:
El Primer Ministre ha presentat la dimissi.
El primer ministre de la Repblica ha presentat la dimissi.
I encara, referint-nos a personatges nics, no seguits del seu nom propi, hi escriurem majscula:
el Dalai-lama / lEmperador el Papa / el Rei
Per, si hi va afegit el nom de lrgan, aleshores anir amb minscula: FORMES ABREUJADES de TRACTAMENT i de PROTOCOL Amb majscula inicial la Dra. Mart Mn. Manel Serradell Mons. Ramon Masnou DIVINITATS i DENOMINACIONS ANTONOMSTIQUES Amb majscula els substantius (i els altres elements) All lAltssim lAnticrist els Apstols (els Dotze) Buda el Creador el Crist ressuscitat Du Amor Du Fill Du Pare Du Salvador el Du U i Tri el Dimoni lEsperit Sant el Fill de Du (de lhome) Jahv Jess abandonat Leviatan
el P. Miquel dEsplugues el Sr. Jaume Cabr la Sra. Eullia Duran St. Miquel dels Sants Sta. Clara M. H. Sr. Heribert Barrera I. (o Illtre.) Sra. Marta Ferrussola Llucifer el Maligne la Mare de Du Maria desolada la Mare de Jess el Papa els Pares de lEsglsia el Pare Etern el Poble Sant de Du el Pobriss dAsss (sant Francesc) el Pontfex la Providncia (Du) el Redemptor (el Sacerdot, el Profeta... [atributs de Jess]) la Santa Trinitat el Sant dels Sants el Santssim Sagrament el Sant Pare el Senyor el Senyor Du el Totpoders la Verge (Maria) el Vicari de Crist
87
Reglamentacions ds
Catalanitzaci de determinats noms Es catalanitzen els noms de: papes (Calixt III, Pius XII, Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI) sants (santa Anna, sant Ignasi, sant Toms dAquino, sant Sadurn) reis, prnceps i emperadors (Beatriu dHolanda, Albert de PLURALITZACI El llenguatge popular admet sempre la pluralitzaci dels cognoms: els Vilacendres, els Pere-Bons, els Saures, els Cardones... El llenguatge culte demana la pluralitzaci en la denominaci de dinasties, de quadres de pintors famosos i de cognoms de personatges clebres: els Borbons, Cognoms precedits de partcula En cognoms precedits de partcula, tindrem present que, si aquesta va precedida del nom, lescriurem amb minscula; per, si sols hi ha el cognom, aleshores va amb majscula:
Eugeni dOrs (per: DOrs) Ramon de la Torre (per: De la Torre) Mart de Riquer (per: De Riquer) Henri de Lubac (per: De Lubac) Willem van Gogh (per: Van Gogh) 88
Mnaco, Carles dAnglaterra, Amadeu de Savoia, Pere dOrleans, Juli Csar, Carlemany) dinasties (la Casa dAlba, Borb, Plantagenet, Habsburg, Savoia, Dues Siclies) personatges clssics (Aristtil, Arquimedes, tila, Dmocles, Dant, dip, squil, Orfeu, Ulisses)
els Trastmares, els ustries, els Grimaldis, els Capets, els Rusiols, els Urgells, els Esprius, els Foixos, els Maragalls... El llenguatge culte sol evitar la pluralitzaci en cognoms ordinaris i cognoms precedits de nom de pila: els Sunyer de Tona, els Ribera de Palams, les Ginebreda de Valls, els Bernat Metge...
Roger van der Weyden (per: Van der Weyden) Otto von Braun (per: Von Braun) Ossama bin Laden (per: Bin Laden) Benjamin ben Eliezer (per: Ben Eliezer) Luca della Robbia (per: Della Robbia) Charles de Gaulle (per: De Gaulle)
Atenci!: Hi ha excepcions importants, com en el cas dels antropnims italians: Massimo DAlema, Antonio Di Pietro, Stefano De Luca, Fabrizio De Andr, etc.
Reglamentacions ds
SOBRENOMS, RENOMS i PSEUDNIMS Quan acompanyen el nom propi van en cursiva

Salvador Segu, el Noi del Sucre, fou vilment assassinat sant Francesc, el Pobriss dAsss, don la vida pels pobres Francesc Maci, lAvi, fou un gran president de Catalunya Avell Arts Gener, Tsner, va viure a Mxic
Joan Oliver, Pere Quart, era de Sabadell
Per, si apareixen sols, no porten cap marca:

el Beat Anglic Pere Quart era de Sabadell el Papa Bo Pip el Breu el Rector de Vallfogona el Rei Sol Tsner va viure a Mxic Plini el Vell Alfons el Magnnim
ESDEVENIMENTS HISTRICS (guerres, revolucions, fets importants i dates singulars) Amb majscula inicial tots els substantius i adjectius REMaRQUES SOBRE aQUEST ENUNCIaT
Hi ha substantius genrics o comuns que adquireixen la categoria de nom propi quan van ntimament units al mot considerat propi que acompanyen. Com ms singular veiem un esdeveniment, ms tendim a posar amb majscula tots els mots que el componen.
la Caputxinada el Cisma dOccident el Comproms de Casp el Concili de Trento el Concili Vatic II el Corpus de Sang la Diada Nacional de Catalunya lEdicte de Mil les Germanies la Gloriosa la Guerra del Francs
la Guerra dels Cent Anys el Maig del 68 lOnze de Setembre la Primavera de Praga la Primera Guerra Mundial el Primer de Maig la Reforma de lEsglsia la Revoluci Francesa la Revoluci Industrial la Revoluci Russa la Segona Repblica la Setmana Trgica el Sis dOctubre el Tercer Reich el Tractat de Lisboa el Tractat dels Pirineus el Tractat dUtrecht El substantiu genric dun episodi concret va amb minscula
Per si el genric guerra (batalla, edicte, concili...) forma part dun ordinal (Primera Guerra Mundial), aleshores lescrivim amb majscula.
la batalla de Lepant la batalla de Muret

89
Reglamentacions ds
el cop dEstat del 23 de febrer el desembarcament de Normandia la guerra dels Segadors la guerra de Successi la guerra de Troia la guerra del Golf la pau de Westflia la presa de la Bastilla el procs de Burgos DIVISIONS TEMPORALS Van amb minscula inicial els perodes histrics (ledat de pedra, ledat del bronze, el terciari, el quaternari, leoc, el paleoltic, el paleozoic, lera cristiana, ledat mitjana...); els mesos (gener, febrer, mar...); les estacions (primavera, estiu...); els dies (dilluns, dimarts...); els moviments artstics i culturals (el romnic, el gtic, el barroc, el cubisme, lhumanisme, el modernisme...). CONGRESSOS, SIMPOSIS, JORNADES, FIRES, MOSTRES, COMPETICIONS... Amb majscula inicial, tant els substantius com els adjectius lAny Internacional de la Famlia lAny Internacional de la Joventut el II Colloqui sobre Art Egipci el Primer Congrs de Metges de Catalunya Segon Congrs de Psiquiatres
90
el procs de Nuremberg el setge de Pars Va tot amb minscula quan lepisodi pren un sentit genric la guerra del 36 (espanyola) esclat... la guerra freda les guerres mdiques les guerres pniques Observaci: Aquestes denominacions solen usar-se sempre en forma adjectiva i precedides del substantiu art, estil, perode. Cal dir que les obres lexicogrfiques catalanes coincideixen fora en aquests tractaments de minscules. Van amb majscula inicial
el Renaixement la Renaixena la Illustraci
Observaci: Els escrivim amb majscula perqu sn considerats uns perodes o moviments molt concrets i importants i perqu aix ho abonen les nostres obres lexicogrfiques.
el Congrs de Cultura Catalana Congrs dEnergia Solar Congrs sobre lIndependentisme
el Dia Mundial de la Sida lExposici Universal de Viena el Festival Internacional de Cinema la Fira de Teatre al Carrer de Trrega la Fira del Llibre dOcasi Jocs Florals de Lo Rat Penat els Jocs Olmpics de 1992 II Jornades de Lingstica Aplicada V Jornades de Gerncia Universitria
Reglamentacions ds Jornades Fitosanitries de Bolonya el Mercat del Ram el Sal Nutic Intern. de Palma I Simposi de Tecnologia de les
Membranes II Trobada dAssessors Tcnics Si dins aquests congressos es fa una ponncia o un discurs, aleshores sols duu majscula la primera lletra del ttol i tot ell va entre cometes. Vegeu ac dessota. La tradici administrativa avui: mtodes i problemes s una ponncia de les Jornades sobre Tcniques de Llenguatge Administratiu. La modernitat del llenguatge La mare i els deixebles de Jess Noves tecnologies i antropologia Universitat i empresa la Creu de Sant Jordi la Copa dEuropa el Premi dHonor de les Lletres Catalanes el (premi) Nobel (de la Pau, etc.) un estudi sobre ecologia marina la formaci professional (lFP) la histria medieval la llicenciatura en filosofia i lletres s llicenciat en geografia s llicenciat en filologia catalana el postgrau el pre-escolar la primria la teologia de lencarnaci un treball de fsica
Observaci: El nom de les assignatures es troba encara bastant amb majscula.
el Sal Internacional del Cmic de Barcelona X Setm. del Llibre Tcnic i Cientfic el Des Simposi de Psiquiatria el Primer Simposi de Telegs
COMUNICACIONS, DISCURSOS, PONNCIES , CONFERNCIES, MANIFESTOS I ESLGANS Noms sescriu amb majscula la lletra inicial del ttol, el qual va entre cometes i en rodona, i la dels mots que ja shi escriuen normalment
PREMIS I DISTINCIONS Amb majscula els substantius i els adjectius
CURSOS I MATRIES Els cicles educatius, les assignatures, les carreres, els doctorats i les disciplines van amb minscula lassignatura de cincies de la com. el batxillerat la carrera de cincies poltiques un curs de redacci periodstica la diplomatura destadstica el disseny grfic el doctorat en psicologia leducaci sec. obligatria (lESO)
91
Reglamentacions ds
TTOLS de LLIBRES i OBRES en GENERAL (llibres, diccionaris, obres teatrals, canons, peres, pintures, escultures, pellcules, espais i programes de TV i rdio) Amb majscula inicial i en cursiva
Diccionari de la llengua catalana, Catal complet, Llenguatge
Telenotcies, La vida en un xip,
Vetes i fils, El cor de la ciutat, La ciutat cremada, Plats bruts (programes de TV) El Virolai, Els segadors, La flauta mgica, Gaudeamus igitur (msica) Important: Els noms de textos de la Sagrada Escriptura o de tot altre text sagrat duen majscula en els substantius i els adjectius, per no van en cursiva. la Bblia i tots els seus llibres (el Gnesi, el Cntic dels Cntics, els Salms, lAntic Testament, el Nou Testament, Carta a Titus, Primera carta a Filem...), la Vulgata, lAlcor, la Tor... Les parts duna publicaci (un article, un captol, una secci) van entre cometes i en rodona, i sols la inicial amb majscula:
Catalunya vista per un polons, dins Llengua Nacional El jovent i la llengua, dins Llengua Nacional Acords sobre la normalitzaci lingstica, dins Novetats Sociolingstiques Lorigen del llenguatge, dins La Recerca
i gramtica, La Pasqua cristiana (llibres) La Pietat, El pensador de Rodin, El desconsol (escultures) Terra baixa, El caf de la Marina (teatre) La vicaria, La Gioconda, Ball de tarda (pintures) PUBLICACIONS PERIDIQUES (premsa i revistes) Amb majscula la inicial del ttol i les inicials dels substantius i adjectius que el componen Llengua Nacional Serra dOr Enderrock Catalunya Cristiana Tretzevents Cavall Fort Escola Catalana Els Marges El Punt El Temps LAven Osona al Dia
92
Els ttols de les colleccions van entre cometes i en rodona, i amb majscula els noms i els adjectius:
El Balanc Manuals i Formularis Materials
Reglamentacions ds
NOMS OFICIALS DINSTITUCIONS, ORGANISMES, ENTITATS, AGRUPACIONS, EMPRESES I ESTABLIMENTS Amb majscula inicial tots els substantius i els adjectius que nintegrin el nom. Tamb larticle si forma part de la denominaci
lAjuntament de Sabadell
Amnistia Internacional lAssociaci de Vens del Poblenou lAteneu Barcelons lAudincia de Barcelona la Borsa de Barcelona la Caixa de Catalunya la Cambra dels Comuns el Centre Unesco de Catalunya La Claca (el grup) la Clnica del Remei el Collegi dAdvocats el Collegi de Periodistes la Comissi Europea la Comunitat Aut. de les Illes Balears el Congrs dels Diputats el Consell Comarcal del Ripolls les Corts Generals el Cos de Bombers la Creu Roja el Departament de Cultura la Diputaci de Girona lEditorial Casals lEscola Horitz lEscola Oficial dIdiomes la Federaci Catalana de Futbol el Fons Monetari Internacional La Fura dels Baus Gas Natural SDG, SA
la Generalitat (de Catalunya) la Generalitat Valenciana el Grup Parlamentari Popular la Gurdia Civil lHospital de Sant Pau lHospital General de Catalunya Hotel Catalunya lIES Pau Vila el Jutjat de Primera Instncia El Llantern (bar) la Mancomunitat el Ministeri de Defensa lmnium Cultural lOrde de Predicadors el Parlament de Catalunya el Parlament Europeu la Plataforma per la Llengua la Policia Municipal de Matar la Presidncia de la Generalitat La Provena (restaurant) la Regidoria de Cultura el Registre Civil de Vic el Restaurant Miramar la Sala Penal la Santa Seu la Secretaria de Cincies la Seguretat Social el Seminari del Poble de Du el Seminari Dioces de Vic el Senat (espanyol) els Supermercats Bon Preu el Teatre Lliure La Tralla (llibreria) El Trampol el Tribunal Constitucional el Trib. Eur. dels Drets Humans el Tribunal Superior de Justcia el Tribunal Suprem la Uni Europea la Universitat de Barcelona
93
Reglamentacions ds
NOMS dINSTITUCIONS JURDICO-PBLIQUES, MILITARS I RELIGIOSES Amb majscula inicial el substantiu, i amb minscula els adjectius lAdministraci pblica lAdministraci local (de justcia...) la Constituci NOMS DRGANS de gesti (oficials i no oficials) Com amb les institucions, amb majscula inicial tots els substantius i adjectius que nintegrin el nom e l Claustre de Professors de lInstitut Balmes la Comissi de Cultura de lAssociaci de... la Comissi dUrbanisme de Barcelona el Comit dEmpresa el Consell Pastoral Dioces el Consell de Direcci de lAvui DESIGNACIONS INCOMPLETES Sovint les institucions o entitats sn designades sols per un dels noms que les componen, el qual sha descriure, generalment, amb majscula, tal com va en el nom complet:
lAdministraci (per Administraci catalana) lAjuntament (per lAjuntament de Barcelona) el Consell (pel Consell de Direcci de Premsa Osona) les Corts (per Corts Generals) 94
la Corona britnica la Corona catalano-aragonesa les Corts espanyoles lEsglsia catlica lEsglsia catalana lEstat francs lExrcit espanyol el Govern catal (itali...) el Parlament el Consell Gral. de Poder Judicial la Direcci General de la Salut lEquip Directiu de La Sedeta la Junta Dir. de lAteneu Barcelons la Junta de Govern el Ple de lAjuntament de Reus la Secretaria de Poltica Lingstica la Secretaria Gral. del Departament el Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya el Servei de Professorat del Departament dEducaci la Vocalia de Muntanya de la Uni Excursionista de Catalunya
lEstat (per Estat espanyol) el Departament (pel Departament de Cultura) la Secretaria (per la Secretaria de Poltica Lingstica) la Generalitat (per Generalitat de Catalunya) la Junta (per la Junta de lAteneu Barcelons) el Parlament (per Parlament de Catalunya) el Seminari (pel Seminari Dioces de Tortosa) els Mossos (per els ... dEsquadra)
Reglamentacions ds
el Servei (pel Servei de Publicacions del Parlament)
A vegades aquestes denominacions incompletes poden ser considerades com a genriques i, per tant, seria adms descriure-les amb minscula. Tanmateix, com ms la denominaci tingui un carcter oficial, singular, etc., ms va amb majscula; i com ms tingui un carcter neutre, genric, etc., ms va amb minscula. En el cas de estat la majscula la hi solem posar amb valor diacrtic. Exemples: DESIGNACIONS COREFERENTS Quan per a designar una entitat o un organisme no es fan servir el nom o els noms que formen part de la seva designaci oficial i shi fa referncia per mitj duna denominaci coreferent o sinnima, aleshores escrivim amb minscula tots els substantius i adjectius de tal denominaci coreferent:
la cambra catalana (el Parlament de Catalunya) el nostre departament (Departament de Cultura)
la junta (per la Junta de lAteneu Barcelons) lajuntament (per lAjuntament de Barcelona) el servei (pel Servei de Publicacions) el seminari (pel Seminari Dioces de Vic) el consell (pel Consell de Direcci de Premsa Osona) el govern dun estat determina... els estats europeus aproven... el govern catal decreta... la cambra catalana... la corporaci municipal de Lleida (Ajuntament de Lleida) aquesta entitat (Ateneu Barcelons) el consistori giron (Ajuntament de Girona) la corporaci municipal de Terrassa (lAjuntament de Terrassa) el parlament espanyol (el Congrs dels Diputats) aquesta comunitat (el Seminari del Poble de Du) aquesta empresa (Trias) aquest ens cotitza a la seguretat social
DOCUMENTS OFICIALS, ADMINISTRATIUS i LLEIS FONAMENTALS Sols va amb majscula el primer mot que designa la classe de document; els altres noms o adjectius van amb minscula el Codi civil el Codi de dret cannic
el Codi militar el Codi penal la Constituci espanyola (europea, francesa, canadenca, belga, americana, italiana, etc.) la Declaraci universal el Decret relatiu a les relacions de treball el Dictamen de la Comissi de... lEstatut dels treballadors
95
Reglamentacions ds
lEstatut dautonomia de Catalunya lInforme de la Ponncia sobre... la Llei de normalitzaci lingstica la nova Llei davortament la Llei de Moiss la Llei orgnica deducaci la Llei sobre els accidents de treball lOrdre, de 20 de mar de 1985, del Departament de Justcia, per la qual... el Pla dioces de pastoral el Pla integral el Projecte de llei dordenaci dels ensenyaments la Proposta de resoluci subsegent a... la Proposici no de llei sobre...
el Reial decret legislatiu 2976/2004 pel qual es regula... la Resoluci 3/2009, de... el Tractat sobre les minories Quan, en aquests ttols de documents oficials, considerem que la designaci s incompleta, genrica, pluralitzada o b no es diu el nmero o la matria de qu tracten, aleshores la posarem amb minscula: els decrets emanats de lexecutiu es va aprovar per mitj dun reial decret els estatuts de les comunitats autnomes els informes de ponncia
NOMS de MONUMENTS, DEDIFICIS i de DEPENDNCIES SINGULARS Amb majscula tots els substantius i adjectius si formen un bloc lArc de Triomf lArxiu de la Corona dArag lAteneu la Biblioteca de Catalunya Ca1 lAmple / Ca lArdiaca Can Costa / Cal Rubi la Capella Sixtina la Casa Blanca la Casa de Caritat la Casa de Juntes de Gernika Casa Mil (la Pedrera)
1. Ca i Can quan integren el nom duna masia, un edifici singular o un barri van amb majscula: Can Comes, Ca lArdiaca, Can Tunis, etc.
el Consolat de Mar el Covent Garden les Drassanes lEmpire State Building lEdifici Coderch lEstadi Olmpic lEsttua de la Llibertat la Gran Muralla la Llotja de Mar Mas Mussons / Masia del Dolcet el Mur de les Lamentacions el Museu Dal el Museu Picasso la National Gallery el Palau de Sant Jordi el Palau de Congressos el Palau Reial el Palau Robert el Palau de la Msica Catalana el Palau de la Generalitat
96
Reglamentacions ds
el Pante de Roma el Pont del Diable la Porta dels Pasos Catalans la Porta de Versalles el Reial Monestir de Poblet la Sagrada Famlia la Sainte-Chapelle de Pars la Seu Vella de Lleida el Teatre Nacional de Catalunya el Temple Rom les Termes de Caracalla la Torre de Pisa la Torre Eiffel les Torres Bessones la Villa Joana Els substantius comuns que no formen part de la denominaci ocial o que sn considerats genrics van amb minscula labadia de Westminster (Londres) laqeducte de Segvia la cartoixa dEscaladei la casa Terrades (o de les Punxes) la catedral de Mil NOMS GEOGRFICS I DE DEMARCACIONS DE LLOC Amb minscula la designaci genrica la badia de Roses el bisbat de Vic el canal de la Mnega el cap de Creus les cascades del Nigara el castell de Balsareny la collada de Tosses (per: la Collada) la coma de Vaca
ledifici El Segle lermita del Puig lespai Sa Bassa lestaci de Frana la merceria La Puntual el monestir de Montserrat el monestir de Poblet (per, el Reial...) el monestir de Ripoll el palau de Buckingham la seu de LAmistat la seu de La Boatella el teatre La Fenice (Vencia) el temple de la Sagrada Famlia la torre del Big Ben Estances singulars, tamb amb majscula inicial lAula Cntic dels Cntics lAula Magna lAula Pi i Calleja la Galeria dels Miralls la Sala de la Columna el Sal de Sessions (del Parlament) el Sal de Sant Jordi el Sal de Cent la comarca dOsona el delta de lEbre (per: el Delta) el desert del Shara la dicesi de Girona lestany de Banyoles lhort de les Oliveres les illes Balears el mar Mediterrani el masss del Montseny el mol de les Heures loce Pacfic la pennsula Ibrica el pla de Beret
97
Reglamentacions ds
la plana de Vic el pol Nord el port de la Bonaigua els ports de Beseit el riu Ter la serra de Cad el trpic de Cncer la vall de Ribes Si el genric que acompanya els noms de lloc o els accidents geogrfics es concep com a aglutinat a aquests noms i, per tant, ha deixat de ser genric, aleshores sescriu amb majscula (majscula dantonomsia): el Mar Mort el Mar Roig (o la Mar Roja) els Mars del Sud el Mont Blanc les Muntanyes Rocoses el Pas de la Casa la Pica dEstats el Port del Comte (serra) el Tur de lHome NOMS DE PASOS I DE DEMARCACIONS POLTIQUES (administratives, histriques, geopoltiques i geoturstiques) Els punts cardinals (el nord, el sud, lest i loest) sescriuen amb majscula inicial quan formen part dun topnim (Catalunya del Nord, lOest americ, direcci N-O). lsia Menor lAlt Millars la Barceloneta el Barri Gtic / Barri Xino
98
el Baix Llobregat (comarca) el Cam dels Bons Homes el Camp de Tarragona la Catalunya del Nord la Costa Brava lEuropa de lEst la Franja de Gaza el Golf Prsic lIlla de Frana lImperi dOccident lImperi Rom Kenya lOest (americ) lOrient Mitj el Prxim Orient el Pas Basc els Pasos Catalans el Principat de Catalunya el Port de la Selva (municipi) el Regne Unit la Repblica Francesa el Riu de la Plata els Sants Llocs la Terra Ferma la Terra del Foc la Terra Santa el Tercer Mn les Terres de Ponent lmbria la Vall dAran (comarca) la Vall de Bo (nom del municipi) la Vall de Bianya (municipi) la Zona Franca Amb els noms compostos i separats per un guionet, el primer terme va amb majscula i el segon amb minscula Bell-lloc dUrgell Coma-ruga
Reglamentacions ds
Nord-amrica Palau-sator Puig-reig Sud-frica Vila-rodona NOMS de CIUTATS (singularitats) Formes catalanitzades segons la tradici: Ais de Provena Alger (capital dAlgria) Algesires Angulema Aquisgr Aviny Bellcaire Brgam Berln Bolonya Bordeus Brusselles Cadis Cller Carcassona la Ciutat Comtal (BCN) la Ciutat Eterna (Roma) Clarmont Coblena Coll de Narg Colnia Estrasburg Florena Gnova Ginebra Hamburg la Haia (v. Ruaix, DA, p. 311) lHavana Lausana
Li Llemotges Lle Lucerna Magncia Marsella Mil Montalb (no Montalban) Montpeller Moscou Munic Narbona Nia Nova York Nuremberg Osca Pdua Perusa Ratisbona Sant Sebasti Saragossa Tarasc Terol Tol Tolosa Tquio Tor Zuric Mantenen la forma del lloc Ciudad Real Huelva Montecarlo Els topnims catalans i els catalanitzats porten larticle amb minscula inicial. Si cal, larticle es contrau
amb la preposici que el precedeix sAgar lArgentera la Bisbal dEmpord el Caire la Cellera de Ter el Mol de Fus (poblet) la Pobla de Lillet el Pont de Suert el Prat de Llobregat la Roca del Valls la Seu dUrgell Larticle personal en/na tamb sescriu amb minscula:
Castellar de nHug els Omells de na Gaia
En els topnims que no tenen forma catalana, larticle sha de posar amb majscula i, per tant, no shi apliquen les normes de contracci Los ngeles [lozanles] de El Bierzo O Grove Le Havre LHermitage Le Mans La Rioja Las Vegas
Observaci
Dacord amb la pronncia catalana, tendim a dir: lEscorial (cast. El Escorial ), el Salvador (cast. El Salvador).
99
Reglamentacions ds
NOMS de VIES URBANES (carrers, places, jardins...) La part genrica amb minscula lavinguda de Sarri el cam de la Font de la Vila el carrer Major el carrer Gran el carrer Nou el carrer dels Argenters la carretera de Barcelona el parc Balmes el parc datraccions del Tibidabo el parc de la Ciutadella el parc zoolgic de Barcelona el passeig de Grcia el passeig de Francesc Maci el passeig de la Castellana la plaa de Sant Jaume la plaa Major el port de Barcelona la rambla de Catalunya el raval de Santa Anna la ronda de Sant Pere Amb minscula tamb labreviatura de la designaci genrica (si no
s que comenci lnia)
Per, quan la designaci genrica s usada absolutament o ha quedat fossilitzada o sescriu en un idioma diferent del catal, aleshores anir amb majscula el Camp de Mart Central Park (a Nova York) el Cintur Litoral el Cintur de Ronda la Diagonal la Gran Via Hyde Park (a Londres) el Moll de la Fusta el Parc Gell Picadilly Circus la Plaa Roja (a Moscou) el Pla de Palau el Pla de la Catedral el Pla del Remei la Rambla el Raval la Ronda Litoral la Rue de Rivoli (a Pars) Trafalgar Square la Travessera la Verneda la Via Augusta la Via Jlia la Via Laietana el Sol (estel) la Via Lctia Halley (cometa) Observaci: Dacord amb la convenci ms estesa, les paraules sol, lluna i terra noms les escriurem amb majscula quan els donem tractament de noms propis, com ara en textos dastronomia.
pl. del Rei / pg. de Maristany c. Consell de Cent / av. Diagonal NOMS de COSSOS CELESTES Els noms dastres, planetes, satllits, estrelles i constellacions van amb majscula inicial la Lluna lssa Major la Terra (planeta) Saturn
100
Reglamentacions ds
Les abreviacions
Les abreviacions sn escuraments de paraules amb la finalitat destalviar espai en els escrits i de guanyar temps a lhora descriure, per no se nha dabusar dins el cos del text. La paraula abreviaci engloba tres menes descuraments: les abreviatures (lg., bibl., etc., Ll.); les sigles (AGFA, CGB, UNESCO) i els acrnims (lser, mdem, Pimec); els smbols: Be (berilli), + (ms), & (lligadura de let llat = i), $ (dlar).
SOBRE
LES
ABREVIATURES (consideracions generals)
Duen sempre un punt final (no lhi posem si desprs de labreviatura hi ha punts suspensius o punt final). De fet, lnica abreviatura permesa a final de frase s etc. Tampoc no posem punt en els ordinals: 1r (1a), 2n (2a), 3r (3a), 4t (4a)... En comptes de punt poden dur barra i hi ometem les preposicions i els articles; aleshores sanomenen sinttiques: f/n (a favor nostre), c/e (correu electrnic). Pel que fa a la lletra inicial, segueixen les regles de les majscules-minscules. Les abreviatures dexpressions corresponents a altres llenges shan de compondre, preferiblement, en cursiva. Exs.: n.b. (nota bene), ibid. (ibidem). En labreujament dun nom de pila compost, escriurem cada inicial seguida de punt i sense espai, com ara A.M. Badia i Margarit, i deixarem un espai darrere el punt en la representaci de noms com Francesc de B. Moll o George W. Bush. El signe denlla entre dos noms o cognoms sha de mantenir. Exs.: Joan-Carles Mart > J.-C. Mart, Jean-Paul Sartre > J.-P. Sartre. Per ra de constituir un so nic o molt lligat les dues o tres primeres lletres, labreujament duna srie de noms el farem amb dos carcters: Ch. (Charles), Ll. (Lluc), Ll. (Llus), Tx. (Txomin), Cl. (Cludia), Gl. (Glria), Cr. (Cristina), Gr. (Gregori), Ph. (Philippe). Escriurem sense punt i sense espai: aC (abans de Crist), dC (desprs de Crist). Excepcionalment, aquesta abreviatura (que seria Cr.) no es fa seguint la norma. Llevat dalgunes excepcions que indiquem en la pgina 108, la inicial no es duplica per a expressar el plural.
TENIM
DUES CLaSSES D aBREVIaTURES
1) Per suspensi (dit tamb omissi o truncament), en qu, a partir de cert punt, somet la part final del mot. En aquest tipus dabreviatura, la paraula es talla, b desprs de la lletra inicial si s una vocal o una consonant simple, com
101
Reglamentacions ds
a. (abans), c. (carrer), s. (segent), a.c.s. (al cel sia), n.c. (nom com), s.d. (sense data); b desprs de lltima consonant (incloent-hi dgrafs) que hi ha abans de la primera vocal de cada sllaba, com: ass. com. (assignatures comunes), class. (classificaci), coll. (collecci o collaborador), corp. (corporaci), doc. (document), pl. (plaa), tel. (telfon), transf. (transferncia). Sobre la pluralitzaci de les abreviatures per truncament sembla que el criteri ms ests s el de no posar-hi marca de plural. Tanmateix, en algunes hi ha hagut la tendncia, segurament per voler marcar clarament la pluralitzaci, dafegir-hi la lletra s (i nosaltres ho fem en aquest llibre). Exs.: cols. (columnes), exs. (exemples), eds. (edicions), tels. (telfons), vols. (volums). 2) Per contracci quan someten algunes lletres, o totes, de linterior de la paraula. En pluralitzar duen marca de plural. Exs.: Sr. / Srs. (senyor -ors), dte. / dtes. (descompte -es), fra. / fres. (factura -es), gna. / gnes. (germana -es). En abreviatures fetes per contracci el francs no hi posa punt final. Litali, a part de fer-les com en catal, a vegades tamb en fa escrivint un punt on comena la contracci; aleshores, no hi posa punt final. Exs.: c.le (centrale), p.zza ( piazza), preg.mo ( pregiatissimo), reg.ti (regolamenti), sig.ra (signora). A ms de mots, podem abreujar sintagmes; aleshores parlem dabreviatures compostes. En aquests casos hem de mantenir totes les partcules (preposicions i articles), hem de marcar amb un punt tots els abreujaments i hem de deixar un espai entre mot i mot. Ex.: j. de 1a inst. (jutjat de primera instncia).
S OBRE
LES
SIGLES (consideracions generals)
Les sigles sn abreviacions formades per les inicials de dues o ms paraules (substantius i adjectius) que componen noms diversos, propis o comuns. Les escriurem sempre en lletres majscules i en rodona (malgrat que a vegades representin un text que convencionalment sescriu en cursiva). Entre les seves lletres no hi ha danar cap punt ni cap separaci. Excepcionalment poden dur alguna lletra en minscula, com CiU, el DECat, el DdB (el Diari de Barcelona), EUiA (Esquerra Unida i Alternativa), la UdG (la Universitat de Girona). En la seva composici hi poden intervenir altres carcters que no siguin lletres (xifres, smbols...): TV3, R+D (recerca i desenvolupament). Quan una sigla surti per primera vegada en un text, primer hi anir el nom desenvolupat (de lorganisme, entitat, empresa...) i a continuaci la sigla, escrita entre parntesis. Ara b, tamb es pot fer al revs: posar-hi la sigla primer:
La Universitat Catalana dEstiu (lUCE) va ser fundada lany 1969. LUCE (Universitat Catalana dEstiu) va ser fundada lany 1969. 102
Reglamentacions ds
Generalment, les sigles han de correspondre al nom en catal. Per tant, direm: el PNB (i no el PNV), els EUA (i no els USA). Les sigles de les cadenes nord-americanes i angleses tamb shan de pronunciar a la catalana. Exemple: lABC, la BBC, la CNN. Per tant, escriurem sols en versi original aquelles sigles ls general de les quals ho demani: els GAL, lFBI, la NASA... Les sigles conserven el gnere i el nombre del nom complet que representen, i quant a lapostrofaci, es t ms en compte la pronunciaci que no la grafia, com veurem en les que es pronuncien lletrejant (p. 104) o b sillabejant (p. 105):
els EUA (els Estats Units dAmrica), la UE (la Uni Europea); etc.
EL
PLURaL EN LES SIGLES
Algunes sigles, per a marcar la pluralitzaci, ho fan reduplicant les inicials (CCOO [Comissions Obreres], JJOO [Jocs Olmpics], PPCC [Pasos Catalans]), per aquesta manera de fer lhem de considerar excepcional. Ara nosaltres, desitjant de posar una mica dordre sobre la pluralitzaci, ens basarem en un estudi de Jaume Salvany (vegeu Llengua Nacional, 68, pp. 10-12) que els nostres gramtics han qualificat de ben encertat. Aix, doncs, distingirem entre: a) Sigles que no pluralitzen Hi ha sigles que susen sols en singular, com les que designen noms propis de marques, empreses, organismes, institucions, entitats, associacions, lleis, partits poltics, etc. (H&M, TV3, BBVA, FBI, ACB, OTAN, LAU, ESO, UB, PSC); nhi ha unes altres que, sense ser noms propis, tampoc no solen pluralitzar (HTML, PIB, TNT, IRPF, KO, XXL, etc). b) Sigles que conv de pluralitzar Hi ha moltes sigles, sobre les quals la majoria de llibres destil existents no admeten la pluralitzaci, que aquell aprofundit estudi ens demostra que s que han de poder dur afegida la lletra s (amb minscula) al final. I han de poder pluralitzar perqu, en el moment en qu les pronunciem com si fossin un nom (tant si s lletrejant-les com si no), tendim a donar-los forma de plural. Lgicament, si pronunciem els ce-des, escriurem els CDs; igualment farem: dos BMWs (dit dos be-ema-ves) / les BTTs (dit be-te-tes) / els CAPs (dit caps) / els CNLs (dit ce-ena-eles) / els CDROMs (dit ce-de-roms) / els DVDs (dit de-ve-des) / els EROs (dit eros) / les ETTs (dit e-te-tes) / els GPSs (dit ge-pe-esses) / els IVAs (dit ives) / les ONGs (dit o-enages) / les OPAs (dit opes) / els SMSs (dit essa-ema-esses) / les TACs (dit tacs) / els USBs (dit u-essa-bes), etc. Fer que sols pluralitzi larticle s poc natural perqu crea una divergncia incmoda amb la llengua oral, i tamb s incoherent amb la gramtica, que indica que larticle ha de concordar en nombre amb el nom. Aix, a part del fet que la sigla es pot fer servir sense article.
103
Reglamentacions ds
P RONUNCIaCI
DE LES SIGLES
Hi ha sigles que es pronuncien lletra per lletra (UGT) i sigles que es pronuncien com si fossin una sola paraula (OTAN). Vigilem de pronunciar amb s sorda la c, per exemple, de BBC, de CNT, de lIPC... Pel que fa al seu gnere i al seu nombre, pensem que el parlant les concep com un tot, i fa de la primera paraula de lenunciat el mot significatiu: la UOC (la Universitat Oberta de Catalunya), el MEC (el Ministeri dEducaci i Cincia), els CAPs (els centres datenci primria)... Hi ha casos, per, en qu el gnere es pren dun terme genric sobreents, que no s explcit en la denominaci. Aix passa sobretot amb termes com empresa, companyia, societat, etc.:
la IBM (la companyia), lIBM (lordinador)...
Sigles pronunciades lletra per lletra (i apostrofaci) En les sigles lletrejades, el gnere i el nombre de la paraula primria de lenunciat determinar la classe darticle. Si la primera lletra de la sigla comena per vocal o per una consonant el nom de la qual t vocal inicial (f, h, l, m, n, r, s, x), apostrofarem els articles el i la (o la preposici de, si escau). Larticle femen la no sapostrofa quan la vocal inicial sigui una i o una u tones (la uni, la unitat, la universitat, la inspecci, la internacional...). Aleshores, procedirem aix: lADSL (la-de-essa-la), lFPC (lefa-pe-c [la Fundaci Politcnica de Catalunya]), lIRPF (li-erra-pe-fa [lImpost sobre la Renda de les Persones Fsiques]), la UAB (la u-a-b [la Universitat Autnoma de Barcelona]), la UB (la u-b), la UCD (la u-ce-d [la Uni de Centre Democrtic]), la UGT (la u-ge-t [la Uni General de Treballadors]), la UIB (la u-i-b [la Universitat de les Illes Balears]), la UPC (la u-pe-c [la Uni de Pagesos de Catalunya]), lURL (lu-erra-la [el localitzador o identificador dusuaris]). Vegem ms exemples de com el gnere del mot principal de la sigla determina la classe darticle, el o la, que hi hem de posar: el BCD (el Banc Catal de Desenvolupament), la BBC (la Companyia Britnica de Radiodifusi), lFBI (lOficina Federal dInvestigaci), lFMI (el Fons Monetari Internacional), lFNC (el Front Nacional de Catalunya), lFP (la formaci professional), lHTML (el llenguatge de marcatge dhipertext), lIBM (el Comer Internacional de Mquines dOficina), la IBM (la Companyia Internacional de Mquines dOficina), la ICC (la Cambra Internacional de Comer), la ITV (la inspecci tcnica de vehicles), el KGB (el Comit de Seguretat de lEstat), lLSD (una droga [dietilamida dcid lisrgic]), lOIT (lOrganitzaci Internacional del Treball), lOJD (lOficina de Justificaci de la Distribuci), lMDT (el Moviment de Defensa de la Terra), lONG (lorganitzaci no governamental), el PNB (el Partit Nacionalista Basc), lRFA (la Repblica
104
Reglamentacions ds
Federal Alemanya), lSCI (el Servei Civil Internacional), lSCSI (la interfcie dentrada-sortida de dispositius perifrics), lSLD (el Seminari Laical Dioces), lSMI (el sistema monetari internacional), lSNCF (la Societat Nacional de Ferrocarrils Francesos), lSPD (el Seminari del Poble de Du), la TDT (la Televisi Digital Terrestre), la UCC (la Convenci Universal del Copyright), la UE (la Uni Europea), la UHF (la freqncia ultraalta), la UIEA (la Uni Internacional dEstudiants dArquitectura), la VHF (la freqncia molt alta), el VHS (el sistema de vdeo domstic). Sigles pronunciades com una paraula, sillabejant (i apostrofaci) En les sigles pronunciades com un mot hi aplicarem la norma general de lapostrofaci (veg. pp. 112-113): lAFI (lAssociaci Fontica Internacional), lAPI (lagent de la propietat immobiliria), el CADCI (el Centre Autonomista de Dependents del Comer i la Indstria), lEPIC (el disseny de circuits analgics integrats), la FAO (lOrganitzaci per a lAlimentaci i lAgricultura), la FNAC (la Federaci Nacional de Compres per Directius), lICE (lInstitut de Cincies de lEducaci), lISO (lOrganitzaci Internacional de Normalitzaci), lIVA (limpost sobre el valor afegit), lOIT (lOrganitzaci Internacional del Treball), lOPA (loferta pblica dadquisici), el PSI (el Partit Socialista Internacional), el PSUC (el Partit Socialista Unificat de Catalunya), el RACC (el Reial Autombil Club de Catalunya), la RAC (la Rdio Associaci de Catalunya), la SGAB (la Societat General dAiges de Barcelona), lSGEN (el Sindicat General dEducaci Nacional), la UAL (la Unitat dAssessorament Lingstic), lUCE (la Universitat Catalana dEstiu [la u s tnica]), lUCI (la unitat de cures intensives), la UEFA (la Uni dAssociacions Europees de Futbol), lURSS (la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques), lUSC (la Uni Socialista de Catalunya), la USEP (la Uni Esportiva dEscoles Primries), lUVI (la Unitat de Vigilncia Intensiva). En les sigles comenades per i seguida de vocal hi ha vacillaci entre pronunciar la i com si fos una consonant (tipus el iot) o com si fos una vocal (tipus li): la IA o lIA (la intelligncia artificial), la IATA (lAssociaci Internacional del Transport Aeri), la IEA (lAgncia Internacional de lEnergia), el IEC o lIEC (lInstitut dEstudis Catalans), lIES (lInstitut dEducaci Secundria), el IEU o lIEU (lInstitut dEstudis Urbanstics), el IOR o lIOR (lInstitut per a les Obres de Religi), el IUT o lIUT (lInstitut Universitari de Tecnologia), etc. Notes Davant essa lquida, dacord amb les normes generals, no apostrofem larticle femen la (ni la preposici de) com, per exemple, la SGAB. En la pgina 113 veiem que tampoc no sapostrofa la Scala. Si apostrofem lstaff, lscherzo o lstatu quo s perqu sn noms masculins (veg. p. 112). No apostrofarem mai la preposici de. Exs.: de HB, de SCSI (vegeu p. 113).
105
Reglamentacions ds
Les vocals tones de les sigles que es llegeixen com si fossin una paraula es poden neutralitzar o no. Passa el mateix amb els acrnims. Caldr valorar en cada cas el grau darrelament en la parla comuna. Nosaltres, tanmateix, aconsellem de no neutralitzar duna manera precipitada. Exemple: Renfe. Sigles que es pronuncien desenvolupades Hi ha sigles que no solen dir-se lletra per lletra ni com una paraula, sin desplegant-se: ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), CGPJ (Consell General del Poder Judicial), SPL (Secretaria de Poltica Lingstica), DGLC (Diccionari general de la llengua catalana).
S OBRE
ELS
ACRNIMS (consideracions generals)
Un acrnim (del grec akroj extrem i onoma nom) s un mot format de fragments, normalment sllabes inicials de les paraules que formen la denominaci a abreujar (i hi poden intervenir tant substantius com adjectius i preposicions o conjuncions). El pronunciem sempre com una paraula i sols nescrivim amb majscula la lletra inicial (encara que a vegades, volent imitar les sigles, hom hi escriu totes les lletres amb majscula). Per exemple: Eumo (Escola Universitria de Mestres dOsona), Termcat (Terminologia catalana), Incasol (Institut Catal del Sl), Pimec (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya). A vegades els acrnims es lexicalitzen i donen lloc a un nom com (bit, lser, ovni, pime, pxel, radar, sida, mdem...); aleshores els escrivim amb minscula.
S OBRE
ELS
SMBOLS (consideracions generals)
Els smbols (formats de lletres o signes) indiquen magnituds fsiques, monedes, elements qumics, etc., i sn establerts sovint per organismes internacionals. Sescriuen en lletra rodona, majscula o minscula, segons cada cas. Si provenen dun nom propi, la primera lletra anir amb majscula (per no quan s'escriu el mot sencer). Tamb escriurem amb majscula la primera lletra del smbol dels elements qumics: He (heli), S (sofre) i la lletra del smbol dels punts cardinals: N (nord), S (sud), E (est), O (oest), NO (nord-oest) SE (sud-est). No sapostrofen (ni els articles definits el i la ni la preposici de), ni duen espais entremig, ni punt final ni marques de plural. Es llegeixen desplegant-los. Sn ds freqent en grfics i sobreimpressions en pantalla per a reforar lexplicaci dels textos informatius. En canvi, no sn recomanables ni habituals enmig dun text convencional, on solament els farem servir si les formes desenvolupades no hi caben o si els hem de repetir moltes vegades.
106
Reglamentacions ds
VEGEM
aLGUNS EXEMPLES DE SMBOLS
Smbols matemtics
a + b a b a b, a b a b, a/b, a : b nombre infinit a ms b a menys b a per b a dividit per b
a b a ~ b a < b a > b a rpm
a no s igual a b a proporcional a b a menor que b a major que b arrel quadrada de a revoluci per minut
Smbols de mesures
A cm/s o C dB o F G g ha h Hz km/h ampere (dA-M Ampre) centmetres per segon grau Celsius decibel grau Fahrenheit giga (109 per giga) gram hectrea hora hertz (de H. Hertz) quilmetres per hora
kW l (o L) m m3 Mb mg min s mm V W Kr Mg P Pb Cu
quilowatt litre metre metre cbic megabit milligram minut (temps) minut (sexagesimal) segon (temps) segon (sexagesimal) millmetre volt (dA. Volta) watt (de J. Watt) crom magnesi fsfor plom coure
Smbols d'elements qumics

Al Au Hg K alumini or mercuri potassi
Smbols de llenges
ar ca el en eu rab catal grec angls euskera
fr iw la oc sp zh
francs hebreu llat occit espanyol xins franc ien lliura 107
Smbols de monedes
$ dlar euro
Reglamentacions ds
ALGUNES aBREVIaTURES ESPECIaLS

Seguint la tradici, escriurem amb doble lletra aquests plurals abreujats: Singular c. n. p. s. s v. captol nota pgina segle segent vers, verset Plural cc. nn. pp. ss. ss vv. captols notes pgines segles segents versos, versets
Les abreviatures amb barra sn les ms sinttiques de totes a/e c/t a/c cte/c cte/t c/e adrea electrnica a crrec teu a compte compte corrent a compte teu correu electrnic a/f f/m f/n s/d s/n s/t a favor a favor meu a favor nostre sense data sense nmero sobretic
ABREVIATURES USUALS
aC a.c.s. adm. adv. ajud. aj. apmt. apt. aprox. art. t. av. bda. bxs. bibl. cap. cat.
108
abans de Crist al cel sia administraci advocat ajudant/a ajuntament apartament apartat aproximadament article tic avinguda baixada baixos biblioteca captol catal
ca. col. coll. cia. cf. (o cfr.) constr. coord. corr. cr. ctra. dept. dte. desp. dC dir. Dra. doc.
circa (aprox.) columna collecci/collegi companyia confer (compareu) construcci coordinador/a correcci carrer carretera departament descompte despatx desprs de Crist direcci/director doctora document
Reglamentacions ds
dta. econ. ed. id. ibid. | ib. entl. esc. esq. et al. exc. ext. fra. gral. gov. h. impr. inst. kg km ltda. lit. loc. cit. ll. mm nre. nm.
dreta economia edici el mateix en aquell lloc entresl escala esquerra et alii (i altres) excepte extensi factura general govern habitants impremta institut quilogram/s quilmetre/s limitada literalment loco citato (lloc citat) llibre millmetre/s nombre nmero/s
op. cit. ptge. pg. p. ex. | p.e. p.o. pl. pol. pta. pvre. pral. ppt. pvt. pda. rbla. ref. reg. rnt. rev. rda. trad. trav. urb. v. | veg. v. i p. vocab. vol.
opus citatum (obra cit.) passatge passeig per exemple per ordre plaa polgon porta prevere principal proppassat propvinent pujada rambla referncia registre remitent revista/reverend ronda traducci travessera urbanitzaci vegeu vist i plau vocabulari volum
Formes protocollries de tractament

I. Sr. Illtre. Sr. I. Sra. Illtre. Sra. Illm. Sr. Im. Sr. Illma. Sra. Ima. Sra. M.H. Sr. M.H. Sra. Illustre Senyor Illustre Senyor Illustre Senyora Illustre Senyora Illustrssim Senyor Illustrssim Senyor Illustrssima Senyora Illustrssima Senyora Molt Honorable Senyor Molt Honorable Senyora
Excm.
Magn. Sr. Magn. Sra. Mons. Mn. S.A.R. S.E. S.M. S.S. S.S.
Excellentssim
Magnfic Senyor Magnfica Senyora monsenyor mossn Sa Altesa Reial Sa Excellncia Sa Majestat Sa Santedat Sa Senyoria 109
Reglamentacions ds
ABREVIATURES DELS LLIBRES DE LA BBLIA PER ORDRE DE COLLOCACI ADVERTIMENTS

PER a LES NOTES I LES REFERNCIES
Quan vulguem fer referncia a un text dalgun llibre bblic, ens servirem daquest procediment: Ttol del llibre (abreujat dacord amb la llista de ms avall). Nmero indicador del captol, separat del ttol del llibre per un espai. Els captols aniran separats lun de laltre per una coma i espai; si volem esmentar de tal captol a tal altre, hi posarem guionet entremig, per si sols es tracta de dos captols aniran separats per la conjunci i (3, 5, 7 i 10 / 12-15 / 5 i 6). El nmero del verset (o versets). Aquest nmero anir separat del captol per una coma i sense espai. Si ens referim a dos o ms versets seguits, posarem un guionet entre el primer i lltim. Si volem indicar versets no seguits, escriurem un punt entre un verset i laltre, sense espai. Per a separar citacions de captols diferents, farem servir punt i coma.
E XEMPLES
Gn 3,21-29; 14,19-20 (es llegeix: Gn, cap. 3, vv. 21-29; cap. 14, vv. 19-20) Jn 3,12.14.16-18.24 (es llegeix: Jn, cap. 3, vv. 12, 14, 16-18 i 24) Lv 7 i 9; Ex 6, 7 i 10 (es llegeix: Lv, caps. 7 i 9; Ex, caps. 6, 7 i 10) Nm 3,8.11; Dt 4,6 (es llegeix: Nm, cap. 3, vv. 8 i 11; Dt, cap. 4, v. 6) Sa 3,15.20ss (es llegeix: Sa, cap. 3, vv. 15, 20 i segents) Mt 6,8 - 9,14 (es llegeix: Mt, del cap. 6, v. 8 al cap. 9, v. 14)
Les abreviacions dels llibres de la Bblia sescriuen en rodona, sense punt ni accent (vegeu-los per ordre de collocaci)
ANTIC TESTAMENT
Pentateuc
Gn Ex Lv Nm Dt Gnesi xode Levtic Nombres Deuteronomi
Llibres proftics
Js Jt 1Sa 2Sa 1Re 2Re Josu Jutges Primer llibre de Samuel Segon llibre de Samuel Primer llibre dels Reis Segon llibre dels Reis
110
Reglamentacions ds
Is Jr Ez Os Jl Am Ab Jo Mi Na Ha So Ag Za Ml
Isaes Jeremies Ezequiel Osees Joel Ams Abdies Jons Miquees Nahum Habacuc Sofonies Ageu Zacaries Malaquies
Ct Coh Lm Est Dn Esd Ne 1Cr 2Cr
Cntic dels Cntics Cohlet (Eclesiasts) Lamentacions Ester Daniel Esdres Nehemies Primer llibre de les Crniques Segon llibre de les Crniques
Llibres deuterocannics
Est gr Jdt Tb 1Ma 2Ma Sv Sir Ba EpJr Dn gr Ester (versi grega) Judit Tobit Primer llibre dels Macabeus Segon llibre dels Macabeus Saviesa Sircida (Eclesistic) Baruc Epstola de Jeremies Daniel (fragments grecs)
Altres escrits
Sl Jb Pr Rt Salms Job Proverbis Rut
NOU TESTAMENT
Mt Mc Lc Jn Ac Rm 1Co 2Co Ga Ef Fl Col 1Te 2Te Evangeli segons Mateu Evangeli segons Marc Evangeli segons Lluc Evangeli segons Joan Fets (o Actes) dels Apstols Carta als Romans Primera carta als Corintis Segona carta als Corintis Carta als Glates Carta als Efesis Carta als Filipencs Carta als Colossencs Primera carta als Tessalonicencs Segona carta als Tessalonicencs 1Tm 2Tm Tt Flm He Jm 1Pe 2Pe 1Jn 2Jn 3Jn Jud Ap Primera carta a Timoteu Segona carta a Timoteu Carta a Titus Carta a Filem Carta als Hebreus Carta de Jaume Primera carta de Pere Segona carta de Pere Primera carta de Joan Segona carta de Joan Tercera carta de Joan Carta de Judes Apocalipsi
111
Reglamentacions ds
Lapostrofaci de larticle
Larticle (el [l], la [l], els, les) precedeix el nom substantiu o altres mots substantivats indicant-nos-en el nombre i, en molts casos, el gnere. Com que les formes de plural no sapostrofen, sols en posarem algun petit exemple.
APOSTROFaREM
Apostrofarem les formes del singular de larticle (mascul el i femen la), de manera que es reduiran a l davant un mot que comenci amb vocal o h. Atenci, per, que larticle femen la, si va davant les vocals i o u, sols sapostrofa si aquestes sn tniques. Exs.:
lhivern, lhome, lIVA (impost), el KGB (comit), el tipus, lullal, lUruguai, etc. lamiga, la CIA (agncia), la crisi, lhora, loportunitat, lnica, lnfula, lntima, lndia, lungla, lurpa, lurna, lnica, lrsula, etc. els tipus, els homes, els pantalons blaus, etc. les crisis, les amigues, les niques, les tisoretes, etc.
Hem dapostrofar larticle (o la preposici de) quan va davant paraules estrangeres catalanitzades que duen una hac no aspirada (muda). Exs.:
lhaixix, lhmster, lhandbol, lhoquei, lharakiri... i dhandbol, dhoquei, etc.
Apostrofarem larticle mascul en paraules comenades per s lquida (que gene ralment solen ser daltres idiomes). Exs.:
lscherzo, lsnack-bar, lSpiegel, lSputnik, lstaff, lstatu quo, lstatus, etc.
Cal dir que una bona part de paraules masculines estrangeres comenades en s lquida han estat adaptades al catal afegint-hi una e inicial. Llavors, la preposici de tamb sapostrofa. Exs.:
lescner, lesllom, lesmquing, lesquaix, lestndard, lestic, lestop, lestrs, desprai, desquaix, etc.
Els numerals segueixen les normes generals dapostrofaci. Exs.:

lu, l1, lonze, l11, lXI Simposi dInformtica, etc.
NO
aPOSTROFaREM
Tornant a larticle femen la, no sapostrofa davant els mots femenins que comencen amb i o u tones (precedides o no de h), per tal com hi podem fer sinalefa. Exs.:
la humanitat, la hiptesi, la hisenda, la idea, la informaci, la intelligncia, la intimitat, la Isabel, la ITV (Inspecci Tcnica de Vehicles), la UDC (la Uni Democrtica de Catalunya), la unitat, etc. 112
Reglamentacions ds
Tampoc no apostrofarem larticle la davant les paraules segents: la ira, la una (hora), la anormalitat (altrament es confondria amb la normalitat). I encara, no sapostrofa larticle la davant el nom de les lletres, de manera que direm, per exemple, la e, la u, la efa, la ema, la erra, la essa... Tals lletres, per, s que sapostrofen quan formen part de la inicial duna sigla dita lletra per lletra (veg. pp. 104-105). No sapostrofen denominacions com la AP-2, la A-7, la A-19... per tal com el nom de les lletres lescrivim sempre sense apostrofar (lletres que en aquests casos han danar separades de la xifra amb un guionet). Noteu que tampoc no apostrofem els compostos segents, perqu laccent del primer element s secundari: la Indo-xina, la infraestructura, la infravaloraci, la intercontinental, la Interpol, la intravasaci, la ultracorrecci. No apostrofarem larticle femen (ni la preposici de) davant una essa lquida (paraules on la s va seguida de consonant). Exs.:
la Scarlett, la script, la Scala de Mil, la Schola Cantrum, el pont de la Staten Island, un vals de Strauss, la ciutat de Stuttgart, el rgim de Stalin, etc.
No apostrofarem, per raons de citaci, ni larticle femen la ni la preposici de (per larticle mascul s que sapostrofa en aquests casos). Exs.:
Tinc una edici de la Enciclopdia illustrada. / Desprs ve un captol sobre la Originalitat de la literatura. / Lautora de Aloma. / El va titllar de impotent. LAvui va publicar ahir la notcia. / lAra i laqu de Llus Llach.
Si la primera paraula del conjunt a citar s un article, dins el text corrent ladaptarem a la construcci de la frase. Exs.:
Els clients del Corte Ingls. / La lectura del Petit prncep sempre es fa agradable.
Tampoc no farem lapostrofaci (ni de larticle ni de la preposici de) quan el mot sigui una paraula de consideraci lexical, s a dir, de sentit metalingstic:
El gerundi de escriure s escrivint.
No sapostrofen ni la i ni la u inicials dun mot (vagin precedides o no de h) quan es consideren consonants. Exs.:
el iode, el iogurt, el iugoslau, el Iemen, el hiat, el ien, el uadi, etc. (per, li).
Tampoc no apostrofem l'article mascul quan va davant les paraules que mantenen la hac aspirada (la preposici de, tampoc no s'hi apostrofa). Exs.:
el hall, el hawai, el hegelianisme, el Hilton, el hobby, de Hitler, etc. u 113
Reglamentacions ds
La frmula de dataci
[...] Amb motiu de larribada de lany 2000 hom es va plantejar quina frmula calia adoptar per a la dataci de cartes, documents, etc.; concretament, si shavia de dir i escriure de o del davant el numeral indicador de lany. Exemple: Cervera, 1 de gener de 2000 o b Cervera, 1 de gener del 2000. Desprs de repassar uns treballs de Rovira i Virgili, Joan Coromines, Josep M. Mestres (als quals ja fiem referncia dins els nostres Punts conflictius de catal, Barcelona 1989, pp. 104-106), com tamb tenint en compte dos articles de Joan Sol (Avui, 30-12-1999 i 6-1-2000), exposarem la nostra opini. De fet, la qesti ja shavia plantejat anteriorment desprs de la guerra del 36 i en els anys de la transici a la democrcia i shavia aconseguit un cert consens en el sentit dadoptar la frmula amb la preposici simple, de (no la contracta, del). Aquesta opci (defensada per Coromines i divulgada pels tractadistes de llenguatge administratiu) havia triomfat perqu shavia demostrat que era la ms tradicional. Ara b, era una tradici que reflectia un valor sintctic primitiu que ha anat canviant i que sha mantingut, no sense dificultats, mentre ha anat lligada amb un context numric diguem homogeni. Per, en el moment en qu el context numric ha canviat flagrantment, levoluci del valor sintctic de la preposici ha reclamat, diguem-ho aix, els seus drets. I sha produt novament el dubte, la vacillaci. Alguns (concretament, la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu, CALA) han aconsellat (seguint tamb la recomanaci de la Real Academia Espaola per al castell) de seguir mecnicament la tradici; altres (com Sol) shan decantat pel sentit lingstic popular actual. Abans de dir per quina de les dues opcions sinclina la nostra opini, farem una succinta panormica de levoluci de la frmula. [...] Com diem, per, aquesta frmula amb la preposici contracta va quedar frenada, a finals del segle xx, per la pressi normativa, basada en la tradici. Ara b, tamb com diem, si la frmula amb la preposici simple sha pogut aguantar s perqu anava acompanyada dun context homogeni: mil tres-cents..., mil quatrecents..., mil nou-cents... En el moment en qu el context varia substancialment a partir de lany dos mil, anant endavant, per tamb des de lany mil noranta-nou anant endarrere, el sentit lingstic actual, havent perdut ja la noci de la partcula de com a introductora duna aposici (pel fet dhaver-shi elidit el substantiu any) o com a introductora dun complement determinatiu tamb elidit (de nostre Senyor o de la nativitat de nostre Senyor), interpreta que, desprs de la menci del mes (gener, febrer, etc.), ha de venir la menci de lany, introduda per la preposici contracta del, equivalent a de lany, i seguida del numeral.
114
Reglamentacions ds
La nostra conclusi, doncs, s la segent: en les datacions de cartes i altres documents, bo i mantenint la simple preposici de abans de la menci de lany per als numerals que van de 1100 a 1999, creiem que val ms usar, seguint el sentit lingstic popular, la preposici contracta del per als anys 2000 i posteriors i tamb per als anys 1099 i anteriors. u
Josep Ruaix i Vinyet, dins Llengua Nacional, nm. 30, p. 28
Com sha descriure la dataci

La dataci sha descriure sempre separada del text i amb aquest ordre: ..............................................., ................ de/d ............................... del .................. (poblaci) (dia) (mes) (any) Exemple: Vic, 19 de mar del 2010 Per tant, els aspectes que hem de tenir en compte a lhora descriure la dataci sn els segents: La poblaci se separa de la data amb una coma. A ms, no va mai precedida de la preposici a. El dia i lany sescriuen amb xifres; lany, sense punt en els milers. El mes sescriu amb lletres; la inicial va amb minscula. De lany 2000 endavant, els anys han danar precedits de la preposici de i de larticle el (l), fent la contracci del. No es posa cap punt al final de la dataci ni zeros abans del nmero 10. Observaci: Quan vulguem expressar duna manera ben reduda la dataci, procedirem segons els exemples de sota. Atenci en ls dels guionets o de la barra o de la coma i dels espais (en algun lloc nhi van). Els anys han de ser complets. Exs.: 12-9-2006 26-11-2008 3-5-1995 20-3-2009 / 7-4-2009 12-23, 6-2009 25-1-2010 24-28, 12-2010 27-6 / 3-7, 2010 4-2 / 25-3
Hi ha una convenci general (que no es fa servir a linterior de textos) de normativa ISO, usada sobretot per a la classificaci-ordenaci de material, segons la qual lordre s: any, mes i dia. Exs.: 1995-04-15, 2006-09-13, 2008-11-08
115
Reglamentacions ds
La
DESIGNaCI DELS aNYS
Dantuvi cal dir que la forma originria i sempre ms clara dusar s: en lany tal... (on tal representa lany concret). Sobretot a comenament de text. Ex.: Quan, en lany 1938, refu el seu llibre... (J. Coromines). Avui dia, per, tendim a lescurament i solem fer servir aquestes altres formes: en el tal... Havent-hi la preposici marca que s un compl. circumstancial (recomanable en seqncies que no siguin mil + numeral). Exs.: Leconomia millor en el 96. / Els rabs, en el 711... / Segons les previsions, en el 2011... en tal... (forma breu i que marca clarament que es tracta dun compl. circumstancial; s adient en textos de nivell culte [aplicable sols entre 1101 i 1999]). La recomanem si abans ja sha parlat danys o de dates. Exs.: Van posar la primera pedra en 1248. / Caterina de Siena fou canonitzada pel papa Pius II en 1461. / Les colnies es confederaren en 1781. / En 1846 vaig... lany tal... (adient sobretot el primer cop que es posa una dataci en un pargraf; tamb desprs de verb i a final de frase). Ex.: Jaume I va morir lany 1276. el tal... (colloquial; adient per a expressions dany escurades). Ex.: Jo vaig nixer el quaranta-set; t linconvenient de no distingir entre subjecte i complement circumstancial de temps o complement directe; tampoc no es pot fer servir quan els anys sn ms dun (*El 1936-1939 hi hagu la guerra civil).
MS
aFINaMENTS EN EXPRESSIONS TEMPORaLS ( vegeu tamb p. 144 )
A ledat de quinze anys... (el numeral en lletres!), i no *Als quinze anys... Ex.:
Va morir a vuitanta anys, i no *Als vuitanta anys...
En principi, en aquests casos no sha de recrrer a la preposici amb: *Va morir amb vint anys. / *Vaig anar a Pars amb trenta anys. En anys, metres, graus... es prescindeix de larticle si no s que es tracti duna cosa singular i coneguda. Exs.: A set anys va fer la primera comuni. / Et pots jubilar als seixanta anys. / Va allargar la corda fins a tres metres. / Va recrrer els vuit-cents metres de permetre de lestadi . / Avui la temperatura ha pujat fins a trenta-quatre graus. / Laigua comena a bullir als cent graus. Si desprs de dies hi va determinant, no cal escriure quants o alguns. Ex.: Uns dies abans de la seva mort... Pel que fa als segles, la forma millor s anteposar-hi la preposici en. Ex.: Aix pass en el segle XV (la xifra que indica els segles va sempre en versaletes). u
116
Reglamentacions ds
Els dies i els mesos abreujats

RECOMaNaCIONS
BSIQUES
Quan escrivim en lletres els noms dels dies de la setmana o dels mesos de lany, hem de saber que porten sempre la inicial amb minscula, llevat que encapalin una frase. Recordem que desembre sescriu amb s i no amb c.
ELS
DIES
Sempre que vulguem abreujar els noms dels dies de la setmana, cosa que sovint hem de fer quan confeccionem taules, calendaris o estadstiques (a dins dun text no shan dabreujar mai), sapiguem que hem dagafar la primera lletra del nom del dia (que s sempre la d), amb minscula, seguida de la consonant distintiva del dia. Vegem-ho: dilluns = ll, dgraf que reduirem a l; dimarts = t; dimecres = c; dijous = j; divendres = v; dissabte = s, i diumenge = g. En principi, aquestes lletres distintives haurien danar seguides de punt, per hi ha una forta tendncia a no posar-nhi, amb la qual cosa aquestes grafies passen al camp dels smbols (que van sense punt). Els smbols recomanats, doncs, sn aquests: dl dt dc dj dv ds dg
ELS
MESOS
Els noms dels mesos de lany, poques vegades s necessari abreujar-los; per, si alguna vegada ho hem de fer, sapiguem que mar, maig i juny (perqu sols consten de quatre lletres) no sabreugen. Labreviaci dels altres acaba sempre amb consonant seguida de punt (si la sllaba on fem labreujament t dues consonants inicials seguides, hem descriure-les totes dues). Procedim, doncs, aix: gen. febr. mar abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. Per, si a lhora descriure els mesos disposssim de molt poc espai, podrem reduir labreviaci a dues lletres i sense punt, de manera que aquesta passaria a la categoria de smbol, aix: gn fb m ab mg jn jl ag st oc nv ds Com a smbol, tamb es podrien escriure amb la inicial amb majscula, aix: G F M Ab Mg Jy Jl Ag S O N D u
117
Reglamentacions ds
Lhora
L ES
PARTS DEL DIA
Com que en les nostres latituds les parts del dia depenen del Sol, la durada varia al llarg de lany. Ara b, podem expressar lhora dins unes determinades estones que reben els segents noms: matinada (1, 2, 3, 4 i 5), mat (6, 7, 8, 9, 10 i 11), migdia (12, 13 i 14), tarda (15, 16, 17 i 18), vespre (19, 20, 21 i 22) i nit (23 i 24).
EL
SISTEMA DE QUARTS I HORES
Almenys en catal central, fem servir el sistema de quarts i hores, les fraccions del qual sexpressen sempre en relaci amb lhora segent. Si pel context no queda prou clar a quina estona horria ens referim, direm del mat, de la tarda, del vespre; tamb podem dir vindr al punt de les deu.
les cinc les cinc i cinc mig quart de sis les cinc i deu un quart de sis un quart i cinc de sis un quart i mig de sis un quart i deu de sis (dos) quarts de sis dos quarts i cinc de sis dos quarts i mig de sis dos quarts i deu de sis tres quarts de sis tres quarts i cinc de sis tres quarts i mig de sis tres quarts i deu de sis les sis
Aquest sistema prov de quan ens guivem amb els rellotges de sol. Aleshores, altres expressions per a precisar uns minuts abans o desprs dels quarts sn: vora un quart de sis, gaireb dos quarts de sis, tres quarts tocats de sis, les sis tocades. Dues expressions ms a tenir en compte sn migdia (les dotze) i mitjanit (lhora zero). En lescriptura expressarem sempre les hores amb lletres (naturalment, si s que escrivim duna manera discursiva) i amb el sistema tradicional catal de les dotze hores i els quarts. Ara b, per motius despai, podem tamb expressar els quarts i les hores amb valors numrics, aix:
1/4 d1, 3/4 de 5 de la tarda, 2/4 de 9 del vespre, 2/4 d11 del vespre
Per a indicacions ms precises (i sobretot per economia despai i perqu sol tractar-se de notcies dagenda, invitacions, etc.) podem expressar lhora amb el sistema sexagesimal (sistema que s internacional). Hem de pensar que aquest sistema va lligat a lhorari de les vint-i-quatre hores. Per tant, direm: comena a
118
Reglamentacions ds
les 09.00 h i plega a les 18.00 h (sense dir del mat o del vespre). En aquests casos, separarem lhora dels minuts amb un punt i procurarem que hi hagi dues xifres a cada banda. Al final hi podem escriure el smbol h, que anir separat amb un espai i sense punt al final (a vegades, per, podem suprimir aquest smbol). Exs.:
les 8.15 h les 8.15 les 20.30 h les 20.30 L a reuni ser a les 17.30 h a lAula Magna.
Tamb, sobretot quan mesurem el temps en un context tcnic, podem expressarlo dient, per exemple: 7 h 43 min 4,7 s I encara, s molt com que en taules i horaris lhora sespecifiqui en xifres i que se separin les hores, els minuts i els segons amb dos punts, sense espais, aix:
06:00 08:22 10:42:06 12:22:58,4 16:00 19:34 23:12:06 23:27:06,4
Alguns adverbis i locucions de temps

Alguns adverbis i locucions adverbials de temps sn: quan (del llat quando, no quantum) ara, en aquest moment a hores dara, en aquests moments ara com ara, ara per ara, de moment dara endavant sempre, tothora ara mateix, encontinent, tot seguit suara, fa un moment, no fa gaire tantost, immediatament aviat, de seguida aleshores, des daleshores, llavors alhora, a la vegada, ensems com ms aviat millor, al ms aviat mentrestant [possible al cap de poc ja / encara no sovint, molt sovint de tant en tant a vegades, de vegades, una vegada sempre / mai, mai ms enguany abans / desprs dhora / tard a deshora a la llarga, ms tard o ms dhora ahir, abans-dahir, abans-dahir laltre avui dem, dem passat, dem passat aquesta nit [laltre lendem (daquell dia) de nit / de dia davui en vuit, davui en quinze al mat, al migdia, a la tarda, al ves- [pre, a la nit de mat, de bon mat (el DIEC [accepta demat) a punta de dia, de jorn, a mig mat, a mitja tarda, cap al tard, en fer-se fosc, a entrada de fosc, al capvespre entre dos llustres (moments [crepusculars) havent dinat, havent sopat u
119
Reglamentacions ds
Els nombres i les quantitats

N OMBRE/NMERO
El mot nombre susa sempre quan ens referim a una quantitat o xifra. Exs.:
El nombre de visitants de la web s de... (la quantitat de...). El nombre dassistents al Congrs s de... (la quantitat de...). El nombre zero no hi pot aparixer mai (la xifra zero...).
El mot nmero fa sols referncia a la xifra amb qu es designa una persona o cosa o pea dins una srie, un llibre, una llista, una collecci, etc. Exs.:
el nmero de srie, la pgina nmero quatre, el meu nmero de telfon
No sha dusar, doncs, nmero quan signifiqui quantitat o suma. Nombres cardinals Nombres cardinals sn aquells que expressen una quantitat numrica precisa (tres, cinc-cents, dos mil... o 37, 438, 1.634, 45.200...). Quan els escrivim en xifres, duen separaci de milers, posant-hi un punt o, encara millor, espaiant. Nombres ordinals Nombres ordinals sn els que indiquen una posici dordre (tercer, cinquant). Escrits en xifres, no duen punt ni separaci en els milers i solen concordar en gnere i nombre amb el nom al qual es refereixen.
P RELIMINaR
SOBRE L ESCRIPTURa DELS NOMBRES EN LLETRES
Sovint, quan sha descriure una xifra en lletres, no sempre es t clar si hi ha danar guionet i on ha danar. Una bona manera de fer-ho b, s recordar el mot DUC, el qual ens indica que solament sha descriure el guionet quan ens trobem davant desena-unitat / unitat-centena. Quant a desenes-unitat, hem de tenir present, doncs, que de trenta-un a norantanou hi va guionet, i que de vint-i-un a vint-i-nou hi va, a ms, una i intercalada. Pel que fa a unitats-centena sols cal recordar que de dos-cents a nou-cents hi va guionet davant la centena. I ja no sha de fer ms s del guionet. A part daix, cal anar amb compte a escriure b la xifra un, ja que sempre que expressi quantitat (o quan comptem) dur la lletra n, i no la dur quan sigui ordinal. Per tant, en quantitats (o comptant) direm:
Un (una), vint-i-un, seixanta-un, cinc per un s cinc, han guanyat de tres a un... 120
Reglamentacions ds
I, si es tracta de nombres ordinals, direm u en comptes de un (i mai no prenen la forma femenina). Exs.:
el nombre u, el quilmetre u, lu de maig, el cent u, la pgina dos...
PREFERENT DE LES LLETRES
Dentrada, cal dir que, pel que fa a quantitats, en contextos humanstics i literaris es fa servir ms lescriptura en lletres; en canvi, en contextos tcnics s ms difosa lescriptura en xifres. Vegem les segents recomanacions. Lescriptura ser feta sobretot en lletres en quantitats que van del zero al nou, en les quantitats arrodonides (no superiors a tres mots), en nombres al comenament de frase, en lespecificaci de les hores, en indicacions de durada i en escriure ledat i els decennis. Comencem per veuren alguns exemples:
Va fer vuit passes endavant i dues endarrere. / Portam nou bombetes i dos endolls. En aquella aula rem vint-i-cinc persones. / (per: Hi van assistir 253 persones). Cinquanta-set gallines era el total / (per: En total hi havia 57 gallines).
Per coherncia, si en quantitats inferiors a deu nhi ha dues o ms de superiors, aleshores sescriuen totes en xifres arbigues. Exs.:
Hem demanat 4 tovalles, 6 cadires, 12 porrons i 27 culleres. Hi ha 5 vedells, 11 vaques, 3 cavalls, 2 xais i 14 oques.
Les quantitats aproximades tamb sescriuen en lletres. Exs.:

Shi van aplegar unes dues-centes trenta-set mil persones. Una olivera duns mil dos-cents cinquanta anys.
s incorrecte escriure correlacions de quantitats incompletes, ja que aix es presta a confusi. Ex.:
Hi van assistir de tres mil a quatre mil persones (i no pas *Hi van assistir de 3 a 4.000 persones, ni *Hi van assistir de tres a quatre mil persones).
El nom de les dcades ha danar en singular (no en plural) i en lletres. Exs.:

Els anys vint. / Aquest fet s de la dcada dels noranta.
Els mots mili, bili, trili i quadrili en les quantitats rodones, en lletres:
Tenien un pressupost de 2 milions deuros (per, si s singular: un mili). (per: Tenien un pressupost d1.265.250 euros.)
Aqu cal fer notar que els numerals mili, bili, trili i quadrili senllacen amb el substantiu que determinen mitjanant la preposici de. Quan un nombre expressa la durada, s emprat sense smbol i va en lletres:
Lexamen dura tres hores. 121
Reglamentacions ds
Doneu-li un termini de vint-i-quatre hores.
Per:
El despatx s obert de 8 a 12 h (amb smbol).
El tant per cent i el tant per mil quan la quantitat sescriu en lletres. Ex.:
El sis per cent dels habitants (per es pot fer en xifres, aix: El 6% dels habitants).
A inici de perode o de capalera, sempre escriurem el nmero en lletres, encara que la quantitat sigui superior a deu. Exs.:
Dos-cents homes i trenta gossos rastregen la zona. Sis de vosaltres vindran a la fira. Vint-i-tres!, en van matar, i no pas nou.
Per:
Laeroport encara est tancat; 12 avions esperen aterrar-hi. El resultat del sondatge s: 6 s i 74 no.
PREFERENT DELS NMEROS
Els milers i els milions es poden escriure aix:

15 milions deuros (no sescriu pas 15.000.000) Hi havia 70 mil espectadors. La producci ha superat els 3 milions de peces. La producci ha superat els 3 milions 400 mil peces. La producci ha superat els 3,4 milions de peces.
Els nmeros que individualitzen elements van en xifres. Exs.:

pgina 6 / article 3 / fase 4 / nivell 1
Per funci identificativa, van en xifres els dos nmeros daquest exemple:
Hi ha hagut dos 6 i quinze 4.
En xifres altes, cada grup de tres xifres, comenant per la dreta, es marca amb un punt (prctica europea continental molt comuna), per b que s universalment correcte marcar-lo amb una separaci. Nosaltres ens estimem ms el punt. Exs.:
26.312.600 / 4.532.853 / 647.000 / 32.000
No sabreugen els nombres compostos de moltes xifres. Ex.:

de 7.000 a 8.000 persones (i no de 7 a 8.000)
Tampoc no sabreugen els milers en perodes cronolgics. Exs.:

El curs 2008-2009 (i no el 08-09) / La temporada 2009-2010 122
Reglamentacions ds
Les quantitats formades per ms de tres mots van en xifres. Ex.:

Al magatzem hi ha un estoc de 3.897 llibres.
El nom dels anys, els quals han danar, com hem dit, sense el punt dels milers:
Sha tancat el pressupost de lany 2008 (i no pas de lany 2.008).
Ls de lapstrof per a abreujar lany no s gaire usual en catal, per s que es fa servir en itali, angls, etc. Ex.:
Recomanable: Campus Virtual 96 (acceptable: Campus Virtual 96).
Els nombres seguits del nom o del smbol duna unitat fsica o monetria van sempre en xifres i es deixa un espai entre la xifra i el smbol. Exs.:
Vaig rebre 800 euros. / Vaig rebre 3.000 francs. Pesava 50 kg. / Hi ha una distncia de 6 m. 18 h 30 min 10 s / una velocitat de 125 km/h una temperatura de 9 oC / En trigonometria: 10 30 40
Els nombres que es fan servir en les enumeracions dobjectes, ingredients, etc., van sempre en xifres. Exs.:
5 llapis, 20 bolgrafs, 12 gomes, 3 blocs i 8 llibretes
Els ordinals abreujats, tamb van en xifres (fins a vint poden anar en lletres):
1r (primer) / 2n (segon) / 4t (quart) / 5es (cinquenes) / 53 (cinquanta-tres)
Els decimals, que van escrits en xifres, sexpressen amb una coma. Exs.:
0,8 / 485,37 / 348.433,845
Escriurem:
4 i no 4,00 o 6,7 i no 6,70 (per si sn euros = 6,70) o 0,25 kg i no 0,250 kg
Per en una columna, per coherncia, escriurem:

12,42 / 0,32 / 8,00 / 24,50 / 6,25 / etc. o b 12,420 / 0,323 / 8,000 / 24,500 / etc.
EL
TaNT PER CENT
El smbol del tant per cent (%), que sols susa quan la quantitat va en xifres, ladjuntarem al nmero (sense espai). Exs.:
50%, 39%, 17%, 25,4%
En textos no tcnics s millor fer servir lexpressi per cent. Ex.:

La poblaci va augmentar el 8 per cent (l1 per cent, l11 per cent...). 123
Reglamentacions ds
L EDaT
Ledat de les persones, dels animals i de les coses lexpressarem en lletres, ja que s en lletres que habitualment expressem la duraci. Exs.:
Una nena de sis anys. / A ledat de vint-i-cinc anys. Aquell cavall es va morir a vint-i-set anys. Un cotxe de sis mesos. Va ploure durant dotze dies.
Ara b, en contextos de tipus estadstic, telegrfic i similars expressarem ledat en xifres.
L ES
XIFRES ROMaNES
Les xifres romanes representen els numerals ordinals i s tradicional de fer-les servir en lexpressi de noms demperadors, de faraons, de reis i de papes. Tamb les solem usar quan formen part dels noms oficials de congressos, fires, simposis, jornades, campionats, premis, etc. (en aquests casos, per, a vegades shi posen indistintament xifres arbigues). I encara ens serveixen per a indicar els segles (anys, mesos i volums) i algunes denominacions de carreteres. Les escriurem en majscules quan acompanyen un nom iniciat amb majscula. Per en versaletes quan es tracta de segles (i tamb danys, de mesos i de volums). Com que les xifres romanes ja sn ordinals de per si, no hi posarem mai la lletra final de lordinal corresponent (encara que en francs s que lhi escriuen). Exs.:
Jaume I, Carles V Pius XII, Joan XXIII XIX Congrs Nacional de Pediatria (no XIX Congrs Nacional de Pediatria) el segle xxi, lany mcmvi, el volum iv (en versaletes!) la Nacional II (o la N-II)
En el cas de les carreteres nacionals (s a dir, estatals), llegirem sempre les xifres romanes com a nombre cardinal: la Nacional dos. Els ordinals superiors a deu, escrits en xifres romanes, els llegirem com si fossin cardinals. Exs.:
Jaume I (primer) / Pere IV (quart) / Pius XII (dotze) / Benet XVI (setze)
En el cas dels numerals de les dinasties (la VIII dinastia faranica, per exemple), quan linterval va de lu al deu, optem per llegir lordinal anteposat (primera/quarta/desena dinastia), i indistintament (lordinal anteposat o el cardinal posposat) a partir de lonze: onzena dinastia o dinastia onze / divuitena dinastia o dinastia divuit / vint-i-unena dinastia o dinastia vint-i-u. u
124
Reglamentacions ds
Sobre els tractaments

Sobre ls dels diversos tractaments del catal, especialment sobre lalternativa entre el tractament de vs, el ms genu i tradicional, i el de vost, que s una innovaci relativa, val la pena dinsistir sobre diverses inconseqncies, cada cop ms freqents i usuals, que es poden observar fcilment en el nostre llenguatge epistolar, incloent-hi el de les cartes, comunicacions i invitacions que provenen de les nostres principals institucions. I diem diverses inconseqncies perqu no es tracta solament de la ms tradicional, la que consisteix a alternar el tractament de vs i el de vost en una mateixa comunicaci, de qu ja ens havem ocupat fa uns quants lustres, i que podem exemplificar amb els segents encapalaments o inicis de dos pargrafs consecutius duna mateixa carta: Tenim el goig de posar en el seu coneixement... i Us preguem que tingueu la bondat de... Havent-se generalitzat, en els darrers anys, ls del tractament de tu, fins i tot adreant-nos a destinataris que el remitent no coneix, com en el cas de les circulars, les inconseqncies a qu ens referim sestenen als casos en qu el tractament de tu alterna amb el de vs o el de vost. I, encara, cal afegir-hi aquells altres en qu, sigui quin sigui el tractament adoptat, tant pel que fa al remitent com al destinatari, les formes del singular alternen amb les del plural. Aix, en una invitaci, de fa tres o quatre anys, per a assistir a lacte de lliurament de la Creu de Sant Jordi, desprs de tractar de vs, com s de rigor, la persona a qui sadrea la invitaci, hi havia una nota que comenava dient s indispensable confirmin la seva assistncia... Deixant ara de banda lomissi indeguda de la conjunci completiva (s indispensable que confirmin...), hom es podria preguntar a qui anava adreada aquesta indicaci. En principi, s evident que no podia anar adreada a una sola persona, que acabaven de tractar de vs, sin a diverses persones que tractaven de vost, ja que sembla poc probable que es refereixin a ells, s a dir, a un conjunt de terceres persones. En tot cas, s evident que s un exemple de doble inconseqncia. Les frases que reprodum a continuaci sn duna comunicaci de la Instituci de les Lletres Catalanes, enviada ara fa cosa dun any: Ens posem en contacte amb tu..., Et saluda cordialment i Trobareu a continuaci... s ben clar que hi ha una inconseqncia entre ens posem i et saluda, i nhi ha una altra entre les dues frases amb tu i et saluda, duna part, i la frase trobareu a continuaci, de laltra. Efectivament: en una comunicaci o carta tramesa per una instituci es pot optar, per part del remitent, per la forma del singular, que correspon a la persona que la signa (el president, el secretari, el director, etc.), o b per la forma del plural, en qu sha prescindit daquesta personalitzaci. Per, sigui quina sigui la forma
125
Reglamentacions ds
decidida, sha de mantenir rigorosament al llarg de tot lescrit. I, evidentment, el mateix cal dir pel que fa al destinatari, en singular o en plural, i que hom pot tractar de tu, de vs o de vost, com es vulgui, per amb una nica forma mantinguda en tota la comunicaci. De fet, qui inicia la redacci duna carta o qualsevol altra comunicaci sha de plantejar, en primer lloc si adopta la forma del singular (considerant que la carta lenvia el president, el director, etc.) o b la del plural (la carta, signada per qui sigui, lenvia una instituci), i, s clar, pren una decisi. I, en segon lloc, decideix, ben conscientment, el tractament que donar al destinatari, tu, vs o vost. Sense aquesta idea prvia, ben establerta, s ms que probable que desprs dun pargraf que comena dient Us fem saber que a partir del mes... no triguem a trobar-ne un altre amb linici segent: Li agrairem que ens vulgui comunicar... Sobre ls del tractament de vs cal dir encara una altra cosa que potser no sha dit mai, perqu s tan elemental que a ning no se li deu haver acudit de dir-la, per escau de posar-la en relleu perqu ms dun cop hem tingut locasi de comprovar que no sha tingut en compte. Ens referim a escrits i comunicacions que provenen de persones o institucions qualificades. I s que el tractament de vs comporta, com s sabut, ls de les formes verbals, pronominals i possessius de segona persona del plural (Us preguem que ens envieu la vostra conformitat), per no el dels mots que no tenen marca de persona gramatical, com els adjectius i els participis passats, els quals, doncs, han de revestir la forma del singular. Cal dir, per tant, Us preguem, benvolgut amic, que vingueu acompanyat per... i no ... que vingueu acompanyats per... tal com alg ja escriu. Anlogament, Vs sou perfectament conscient... i no Vs sou perfectament conscients... s, sens dubte, la falta daptitud en ls del tractament de vs que origina aquestes construccions aberrants. Hi ha, encara, una altra observaci a fer que afecta els saludes. Segons el DIEC, un saluda s una comunicaci escrita breu i cerimoniosa feta per un alt crrec. Aquestes comunicacions sinicien, amb lletra impresa, amb el nom del crrec que lenvia i la paraula saluda, molt destacada i, ja duna manera individualitzada, el nom de la persona a qui sadrea la comunicaci i el seu contingut. s en aquestes comunicacions que s daplicaci el que nosaltres anomenem el quart tractament, el qual demana, segons el contingut de la comunicaci, ls dels pronoms febles de tercera persona, el, la i amb les formes del plural corresponents, i exclou, rigorosament, la intervenci de qualsevol pronom fort, tu (ja no caldria ni dir-ho), vs i vost. Encara que hi hagi la mxima franquesa entre qui envia la comunicaci i el destinatari, cal no oblidar que es tracta duna comunicaci cerimoniosa. Una redacci com Lalcalde de Vilacastell SALUDA el senyor Josep Puig i us comunica que en el darrer ple del nostre consistori vs heu estat... s una manifestaci ms de la nostra lamentable falta de cultura epistolar. u
Article dAlbert Jan, dins Llengua Nacional, nm. 59, pp. 23-24
126
Reglamentacions ds
Les adreces en una carta

Remarques El carter, a lhora de distribuir una carta, llegeix ladrea de baix a dalt, anant del significat ms extens al ms concret; s com si construs una pirmide. Generalment hi haurem despecificar: nom i cognoms del destinatari / domicili / codi postal i municipi. A vegades el procs de destinaci pot ser ms complex, i shaur de tenir en compte quines dades hi sn realment necessries. El genric de la via pblica (carrer, plaa..., que sol anar abreujat) va amb majscula inicial si la frase comena ratlla. Entre el nom de la via pblica i el nmero de ledifici hi va coma, i entre aquest i el pis tamb; entre pis i porta, no. Desprs del codi postal, hi va el nom del municipi, en majscules. No cal especificar-hi el nom de la comarca (perqu les nostres poblacions ja tenen codi postal); de tota manera, si alg lhi vol escriure, aquest pot anar entre parntesis desprs de la poblaci o a sota. Si la carta va a lestranger, a sota la poblaci, entre parntesis, hi va el nom del pas (en la llengua del pas des don sescriu). Si el destinatari s una persona Nom del destinatari Domicili: carrer, nmero, pis porta Codi postal i poblaci
Manuel Gorchs Serra C. del Rossinyol, 35, esc. B, 6 4a 08570 TORELL
Davant el nom del crrec aconsellem de posar-hi (en forma abreujada) el tractament protocollari degut (Sr., Sra., Mn., Mons., Hble., Ill.)
Si el destinatari s una entitat Nom de lentitat Domicili: carrer, nmero, pis porta Codi postal i poblaci
Associaci Llengua Nacional C. de Sant Pere ms Alt, 25 08003 BARCELONA
Si el destinatari s una persona que t un crrec en una entitat Nom de la persona Crrec Nom de lentitat, instituci o empr. Domicili: carrer, nmero, pis porta Codi postal i poblaci
Esteve Cols i Pedret Responsable bibliotecari Biblioteca Can Ciur C. del Pinetell, 12 08225 TERRASSA
Si el destinatari viu a lestranger

Ho escriurem en la llengua de la localitat de destinaci, tenint en compte despecificar-hi el nom del pas (en la llengua don sescriu).
Arturo Mondelli Via Virzaglia, 24 10129 TORINO (Itlia)
127
Reglamentacions ds
La manera descriure cartes

En la comunicaci per carta tenim qui lescriu i envia (anomenat remitent) i la persona a qui va destinada (anomenada destinatari).
O BSERVaCIONS
GRaMaTICaLS PRVIES
1. Els demostratius aquest i aqueix Aquest designa la persona propera a qui escriu (remitent o emissor). Aqueix, es refereix a la persona propera al destinatari. Ex.:
Des daquesta petita habitaci (on jo escric) mimagino aqueixa gran ciutat (la del destinatari).
2. Els adverbis de lloc ac i aqu Ladverbi ac indica el lloc prxim a la persona que escriu (remitent) i ladverbi aqu indica el lloc prxim a la persona a qui va dirigida la carta (destinatari). Per exemple, una persona de Camprodon que escrigui a una de Vic, dir:
Ac fa molt de fred i hi ha neu, per aqu teniu la boira baixa tot el dia.
Referint-nos a una tercera persona o lloc, farem servir aquell, o all o all. 3. La conjunci que no cau, per demana caiguda de preposicions La conjunci que, introductria duna subordinada, sha de conservar sempre:
Us demano que no crideu tant. Us agraeixo que hgiu vingut.
Davant la conjunci que cauen les preposicions a, de, en. A vegades, per, shi posa un mot falca per a evitar que la construcci quedi massa forada. Exs.:
El van informar que (o del fet que, de la suposici que i no pas *de qu). Els poltics coincideixen a dir que no sn culpables (i no pas *en qu).
4. Diferncia entre amb data i en data Amb lexpressi amb data ens referim a la data que hi ha escrita en una carta o document, mentre que amb en data ens referim al dia en qu senvia o es rep una carta o es fa una cosa. 5. Cal respectar lonomstica Respectem la manera com el destinatari t el nom i els cognoms escrits. Igualment, els noms de carrers i ciutats han de seguir les normes del nomencltor. 6. El tractament personal a) El remitent (si s un de sol) sha de servir de la primera persona del singular (Agraeixo... / Demano... / Em plau... / Ms grat...).
128
Reglamentacions ds
b) El destinatari pot ser tractat de tu, si hi ha familiaritat o amistat (Sollicites... / Tinformo...); de vs, si hi ha consideraci, admiraci (Us dic... / Us faig a mans... / La vostra carta...); de vost, si hi ha un to distant. Quan un crrec dna laprovaci dun document i el signa, aleshores sescriu la locuci vist i plau; en canvi, quan aquesta locuci s considerada un substantiu va amb guionets vist-i-plau (El vist-i-plau del director ha tranquillitzat el personal ). La informaci hi ha de ser ben ordenada, dient el motiu pel qual senvia la carta, exposici dels fets, arguments o consideracions i una conclusi-comiat.
L ESTRUCTURa D UNa
CaRTa
A dalt, a lesquerra del full (que sol ser de DIN A4), sol haver-hi una capalera ja impresa on consten el nom i ladrea del remitent. Sota aquesta capalera shi escriuen les dades del destinatari seguint aquest ordre:
Nom i cognoms (amb el tractament corresponent) Crrec (si escau) Organisme (si escau) Adrea (via pblica, nmero, pis i porta; per, segons en quin pas, aquest ordre pot canviar) Codi postal i poblaci Pas (si escau)
1. Salutaci
Senyor -a (to formal, que tradicionalment sols es donava al Rei) Distingit -ida (to solemne) Benvolgut -uda (to amists) Estimat -ada (to familiar o ntim)
Desprs de cada una daquestes salutacions hi ha danar un substantiu i a continuaci hi recomanem els dos punts (vegeu Josep Ruaix, Observacions / 1, pp. 103-104). 2. Contingut del text El contingut del text hauria de tenir aquest ordre:
1) Motiu de la carta (Ens plau anunciar-vos... / Ens s grat dinformar-vos... / Us comuniquem... / Com ja deveu saber...) 2) Argument sobre la qesti que volem tractar (No cal dir que... / Us preguem que... / Us fem avinent... / Amb motiu de... / Si s possible...) 3) Conclusi i expressi de bons desigs (amb punt final si hi ha verb) (Fins ben aviat, / Amb una atenta salutaci, / Atentament, / Us saludo cordialment. / Us desitjo salut i benestar.)
A sota, a lesquerra, hi va la signatura, desprs el nom i els cognoms. 3. Dataci Sescriu al final, justificada a la dreta: Barcelona, 19 de maig del 2010 u
129
Precisions lxiques i sintctiques
La forma li i variants
La forma pronominal li de la llengua oral amaga algunes vegades, o fora sovint, una segona forma pronominal, representant dun complement directe o acusatiu: el, la o ho. Dit duna altra manera: es pot esdevenir que pronunciant li calgui escriure lhi, la hi o li ho. El conjunt lhi s la combinaci del pronom el, mascul singular, que representa un complement directe o acusatiu, i el pronom li, que s el datiu singular de tercera persona (mascul o femen), esdevingut hi en contacte amb un pronom acusatiu de tercera persona, o b el pronom adverbial hi, que representa tamb complements dobjecte introduts per preposicions altres que de (especialment a, en i amb). El conjunt la hi s la combinaci del pronom la, lacusatiu de la tercera persona del femen singular, i de la forma pronominal hi, en els mateixos casos esmentats en el pargraf anterior. I el conjunt li ho s la combinaci del pronom li, el datiu de la tercera persona del singular, mascul o femen, i el pronom neutre ho, que fa sempre la funci de complement directe o acusatiu. El conjunt lhi sha de pronunciar necessriament li, exactament igual que el simple pronom datiu. Els conjunts la hi o li ho shaurien de dir, prpiament, en un discurs subjecte al rigor formal de les normes gramaticals, sense fer cap contracci. Una anlisi correcta de cada proposici revela clarament si cal escriure sim plement li o b lhi, la hi o li ho. Aquesta anlisi, per, en alguns casos, no deixa de presentar alguns paranys. Ara b, hi ha una guia tan segura com senzilla i efica que ens permet de veure, al marge de lanlisi que en puguem fer, o complementant-la, si cal escriure li o b algun dels tres conjunts esmentats. Aquesta guia consisteix, ben simplement, a canviar la forma de pronom personal (datiu o acusatiu) de tercera persona del singular per una forma, per exemple, de primera persona del singular (tamb podria ser de segona persona del singular o, encara, de primera o segona del plural). Dit altrament: a fer una frase parlant de mi en lloc de parlar dell (o della). Aquesta guia no falla mai (si no ens demostren el contrari). Comparem, aix, les parelles dexemples segents:
[1] Li van regalar un rellotge per lhi van prendre. [2] Em van regalar un rellotge per mel van prendre. [3] No s si li concediran la beca o no la hi (pronunciat, usualment, li) concediran. 130
[4] No s si em concediran la beca o no me la concediran. [5] Li van dir que ho fes i li ho (pronunciat, usualment, li) van tornar a dir una colla de vegades. [6] Em van dir que ho fes i mho van tornar a dir una colla de vegades.
Considerem, ara, les tres parelles dexemples segents:

[7] Li van regalar un rellotge per no li va agradar. [8] Em van regalar un rellotge per no em va agradar. [9] Ha perdut el rellotge que li van regalar. [10] He perdut el rellotge que em van regalar. [11] Ell volia aquell rellotge i van decidir que lhi regalarien. [12] Jo volia aquell rellotge i van decidir que mel regalarien.
Qui sap si, en els exemples segents, la guia que proposem seria encara ms til:
[13] Li ho (pronunciat, usualment, li) van dir i no en va fer cas. [14] Mho van dir i no en vaig fer cas. [15] Se li va dir i no en va fer cas. [16] Sem va dir i no en vaig fer cas. [17] En un concert de msica moderna? No s pas fcil que lhi vegin. [18] En un concert de msica moderna? No s pas fcil que mhi vegin. [19] Crec que s un error i no la hi (pronunciat, usualment, li) vull induir. [20] Creuen que s un error i no mhi volen induir.
s clar que tant el conjunt pronominal de lexemple [17] com el de lexemple [19] sn generalment pronunciats li. En el primer cas, certament, li s no solament la pronncia usual sin lnica possible. De nou, mhi vegin [18] ens faria escriure lhi vegin [17] i no mhi volen induir [20] ens faria escriure no la hi volen induir (parlant duna dona) [19]. Perqu no sigui dit, arrodonim aquest comentari amb dos parells dexemples ms:
[21] No li agradava el luxe, per la seva muller lhi va fer acostumar. [22] No magradava el luxe, per la meva muller mhi va fer acostumar. [23] Si vieu el perill, no s per qu la hi exposveu, pobra noia! [24] Si vieu el perill, no s per qu mhi exposveu, pobre de mi! u
Resum dun article dAlbert Jan dins Llengua Nacional, nm. 32, pp. 21-22
131
Quan cal fer servir ser o estar

SER
Ser expressa, genricament, presncia, localitzaci. Marca fets puntuals, com larribada, el lloc (on?), la dataci (quan?). Podem parafrasejar-lo per haver-hi, trobar-se, existir. Exs.: Ja sc aqu. / La mare no hi era (en aquell moment). / On s lAnna? (en quin lloc es troba?) / Ara sc al despatx (hi ha un adverbi de temps, sense quantificar). / Dijous serem a Vic (hi ha una data, expressant temps no quantificable). duratius (quant?), sovint acompanyats de quantitatius de temps, i de posici en un lloc (com?). s un verb lineal, dimmobilitat o inactivitat. Exs.: Estigueren treballant tot el dia. / Amb trenta anys destar a la botiga, tothom el coneixia. Amb la variant estar-se, significa tamb permanncia, la manera destar situat. Exs.: Ara (durant aquest temps) sest a Ripoll. / Est segut. / Maria estava dreta davant la creu.
ESTAR Estar expressa, genricament, permanncia, posici. Marca estats
AMB
COMPLEMENTS DE LLOC O DE TEMPS
SER (La variant clssica i etimolgica sser s millor de reservar-la per al valor de substantiu.) Designa la presncia en un lloc o lestada circumstancial vista duna manera puntual sense connotar posici (haver-hi, trobar-se, anar). Exs.:
Sc al balc (ara). / El gerro era damunt la taula. / Sn de vacances. / Els mossos sn al camp. / Sabeu on s? / Que hi s, en Pere? / La Carme s a la cuina.
ESTAR (o en forma pronominal ESTAR-SE) Designa lestada o la permanncia seguida o habitual duna persona en un lloc. Shi expressa la durada (com en a) o hi s implcita (com en b) (residir, habitar, viure, treballar, aturar-se, romandre, passar, restar, etc.). Exs.:
a) b) Estar tota la tarda a casa. / Mestar dues hores a loficina. / Els mossos sestan vuit hores al camp cada dia. / Es va estar mig any a la pres. / Ara sest a Pars. Sc de lEsquirol, per mestic a Manlleu. / Estic a dispesa. / El meu amic est dencarregat a Can Serra. / Estic al CIC de professor. LEsquirol est a 693 m daltitud. / Estar a 5 sota zero. / Coses que estan luna sobre laltra. / El menjador estava al mig de la casa. / Estant-te aqu, barrars el pas.
Marca la situaci amb relaci a un punt (trobar-se situat, drear-se):
Indica una posici dimmobilitat (esperar, fer gurdia). Exs.:

Mentre estava all, van passar dos homes. / Els gurdies estan all, armats, drets. 132
Marca la intensitat (constar, consistir, dependre, etc.). Exs.:

Aqu est el problema. / Aix est a les vostres mans (= depn).
AMB
PREDICaT O COMPLEMENT PREDICaTIU
SER Indica el mer estat dun subjecte animat, sense cap marca de durada dins un temps, ni vist com un fet transitori ni ocupant un lloc. Exs.:
Sc alt, batejat, solter, casat, jubilat, etc. / Sc gras, prim, faltat de salut, tocat del bolet, etc. / Locell s mort. / Sc afiliat a un partit, subscrit a una revista, etc.
Es refereix a les qualitats accidentals, variables, duna cosa, generalment expressades amb adjectiu o participi. Exs.:
La neu s bruta. / El caf s calent. / La sopa s salada. / El cel s ennuvolat.
Forma la passiva (ser ms participi), que en catal marca sempre un estat, resultat duna acci o dun agent (expressat o no). Exs.:
El projecte ja s aprovat. / El quadre ja s venut. / Laire s format per... / El Jurat s constitut pels senyors... / El llum s encs. / Lactual situaci s caracteritzada per la ms absoluta indiferncia. / Aviat s dit! / No s previst que...
ESTAR Quan les qualitats o els estats dun subjecte animat sn transitoris, limitats pel temps i producte duna passi o afecci (sentir-se, trobar-se). Exs.:
Estic content, feli, trist, irritat, cansat, malalt, etc. / Est ennuvolat, ser (imaginant el temps com a animat). / LAlbert fa una setmana que est constipat, etc.
Quan hi ha permanncia temporal en un estat fsic, psquic o moral, el qual es podria parafrasejar amb romandre, mantenir-se, restar, etc. En el text sempre sol haver-hi (potser implcitament) un terme que expressa la durada. Exs.:
La botiga estar tancada tot el mes dagost. / La taula sempre est bruta. / En Jordi encara est malalt. / Vaig estar al poble unes quantes setmanes.
Quan lestat (pacient) s causat o mantingut explcitament per un agent o per a una finalitat (parafrasejable per aguantar-se, ser tingut, etc.). Exs.:
Laigua est embassada (perqu una resclosa la ret). / Les finestres estan obertes (perqu lhabitaci sairegi). / Larbre est apuntalat (un suport laguanta).
Quan lestat hi s vist com a dependent dun fet (trobar-se, mantenir-se). Exs.:
Hi estarem estrets (perqu hi ha poc espai). / Estic feli entre vosaltres.
Observaci: Hi ha les perfrasis estar + gerundi / anar + gerundi. Totes dues construccions marquen laspecte duratiu de lacci. Per estar marca que el subjecte est aturat, i anar, que el subjecte est en moviment. Exs.:
Est pentinant-se. / Estan escrivint. / Ho va dient a tothom. u 133
Les preposicions per i per a

La distribuci de les preposicions per i per a davant infinitiu, malgrat ser un punt conflictiu de la normativa de la llengua catalana, s una qesti que fou ben establerta per Pompeu Fabra, que s a qui Llengua Nacional segueix, per ms que la proposta Joan Coromines, apareguda lany 1971 amb afany simplificador, tingui fora seguidors. A parer nostre, tanmateix, s desencertada des de diversos punts de vista. Nosaltres, doncs, seguim Fabra, partint dun estudi molt aprofundit dambdues preposicions, fet pel gramtic Josep Ruaix dins Punts conflictius de catal (pp. 109-160), dins Catal complet / 2 (pp. 260-273) i dins Observacions / 2 (pp. 5-9), llocs, tots aquests, don prov el resum segent. causa eficient (que duu sempre per) Partim de causa final motiu, mbil (que duu per) destinaci (que duu per a)
DE
PER
A) Causa ecient (all que produeix un canvi). Es refereix sempre a temps passat o present (la causa s anterior o simultnia a lefecte). Abraa: Linfinitiu causal, equivalent a pel fet de, per ra de, a causa de. Parafraseja ble tamb per perqu s (o havia, etc.), per ser (o haver de ser), per tal com (verb en indicatiu). Exs.:
Per ser massa bo lhan ficat a la pres. / Ho diu per haver-ho sentit. / Multes per aparcar malament. / Lhan condecorat per haver salvat tantes vides. / Detenen en Joan per robar en un despatx.
Linfinitiu de caracterstica, equivalent a pel fet de fer-ho aix, perqu ho fa aix. Ex.:
Es caracteritza per fer-ho aix.
Linfinitiu dexpectativa (acci que sespera per que encara no sha realitzat) equivalent a esperant de, que espera ser, encara sense. Exs.:
Pis per llogar. / Resta molt de cam per fer. / Parets per pintar. / Tinc tres noies per casar. 134
Altres valors com substituci (Ex.: Ho far jo per tu.), temps durant (Exs.: Pel gener fa ms fred. / Ens veiem per Nadal.), delimitaci (Ex.: Per comenar parlarem de...). B) Causa nal (indicadora de finalitat: all amb vista a qu es fa una cosa). Es refereix sempre a temps futur i presenta dos matisos:
n Mats I: Motiu o mbil (hom dna un carcter motivat o intencional a linfi-
nitiu = amb la intenci de). Hi ha implicat un subjecte personal i els infinitius sn regits per verbs (o substantius postverbals equivalents) que expressen una acci voluntria. Linfinitiu fa de complement del verb principal. Aleshores per es parafraseja per amb la intenci de, per tal de, a fi de, perqu vull, per aquest motiu...
DEMaNEN
aQUEST
PER
Els infinitius dependents de verbs o noms que expressen esfor, lluita (estudiar, treballar, esforar-se, sacrificar-se, lluitar, combatre, morir...). Exs.:
Lluitem per defensar la ptria. / Ens sacrifiquem per salvar els amics. / Treballa per mantenir la famlia.
Els infinitius dependents de verbs de moviment (crrer, anar, entrar, portar, dur, tornar, acostar-se...). Exs.:
Sajagu al sof per dormir. / Sortirem de mat per no fer tard. / Remena la cua per veure qu li donen.
Els infinitius dependents de verbs dacci voluntria = moguts pel desig de... (aconsellar, comprar, construir, decidir, dir, fer, enviar, intentar, oferir, proposar, resoldre...). Exs.:
Mesperen per dir-mho. / El busquen per agafar-lo. / Canten per guanyar diners. / No vaig voler dir res per no haver de discutir. / Ballen per divertir-se.
Els infinitius dependents de verbs de rgim preposicional (apostar per, delir-se per, demanar per, decidir-se per, estar per, interessar-se per...). Exs.:
Maldaven per escapar. / Tenia pressa per sortir. / Estic impacient per saber qu...
Sempre que hi hagi implicada la idea de favor, consideraci, respecte o dependncia. Exs.:
Ho faig per tu (= a favor teu, en consideraci a tu). Demano respecte per ell (= envers ell). Per mi, ja ten pots anar (= pel que fa a mi, si depn de mi...). Per nosaltres no quedar (si depn de nosaltres...). 135
DE
PER A
n Mats II: Destinaci (hom dna carcter objectiu a la finalitat, sense mar-
car-hi motivaci o intencionalitat = de cara a, amb vista a). A vegades la finalitat pot tenir un mats condicional o consecutiu, indicant, per tant, un fet posterior al del verb principal. Per altra banda, a vegades linfinitiu no depn directament del verb principal sin del nom o de ladjectiu que el complementen. Ls de per a equival a de cara a, amb vista a, amb destinaci a, pel que fa a, a fi que (verb en subjuntiu). Exs.:
LAjuntament rep cinc milions per a ocupar aturats. / Demanar ajut per a alg.
E SCRIVIM PER A
QUaN HI Ha :
Infinitius dependents de verbs objectius, s a dir, que indiquen necessitat o convenincia, existncia, suficincia o mancana (caldre, necessitar, convenir, ser, estar, haver, bastar, guanyar, tenir, faltar...). Exs.:
Calen arguments de pes per a convncer-lo. / Falta una setmana per a comenar les vacances. / Som prou per a fer una reuni.
Infinitius dependents de verbs de servei, s, profit, preparaci (servir, usar, utilitzar, aprofitar, preparar, emprar, valer-se...). Malgrat que poden semblar verbs dacci voluntria, shi remarca ms la destinaci o objecte que no pas el motiu o intencionalitat. Exs.:
Ara faig servir les ulleres per a llegir. / Aprofitar lavinentesa per a dir-li all altre. / Estudia per a ser metge.
Infinitius dependents de verbs impersonals, passius o que no marquin el subjecte. Exs.:

Festes per a comenar el centenari. / Li ha estat posat un nom per a facilitar-ne la distinci.
Infinitius que, ms que pel verb principal, van regits per substantius, adjectius, participis, adverbis. Exs.:
No tinc temps per a pensar. / Remei bo per a curar la migranya. / Persones congregades per a tractar dun afer. / Se situa en aquell lloc per a espiar. / Ha escrit un manual perfecte per a estudiar filosofia.
Linfinitiu final-condicional. La preposici sol anar a comenament de frase. Parafrasejable per si hom vol... Exs.:
Per a ser director duna escola, cal estar ben preparat (si vol ser director, de cara a ser director, perqu pugui ser director). / Per a guanyar, sha de fer un esfor. / Per a jugar a classe, quedat a casa. 136
Linfinitiu final-consecutiu (a la primera part sol haver-hi un terme quantitatiu: massa, fora, prou, molt, bastant, insuficient). Exs.:
s molt dhora per a telefonar-li. / Nhi ha per a llogar-hi cadires. / s prou boig per a intentar-ho.
Linfinitiu de posterioritat, intercanviable per i desprs... Ex.:

Va anar-sen un dia per a no tornar.
TaMB
USEM
PER A
QUaN HI Ha :
Canvi de subjecte (entre verb principal i verb en infinitiu). Exs.:

Busquem una noia per a fer de dependenta. / Li va donar una carta per a tirar-la a la bstia.
Termini fix referit al futur. Exs.:

Ho deixarem per a ms tard. / Ha destar llest per a dem.
Opini. Parafrasejable per segons el meu parer... Ex.:

Per a mi, sequivoca.
Idea de benefici. Ex.:

Per a mi, que aparegui en catal s una alegria.
Observaci: Un Per... a comenament de frase, sol entendres com a causal. A fi de marcar que s final, aconsellem descriure Per tal de... u Per acabar aquest captol reprodum unes afirmacions de Gabriel Bibiloni (Diari de Balears, gener del 2010): La proposta Coromines no sols s dolenta perqu ha dividit els catalanoparlants en dos bndols, sin perqu s perversa en si. La proposta Coromines fa que les preposicions per i per a, que haurien de ser instruments precisos per a expressar el pensament, esdevinguin en bona mesura un destorb complicador de lexistncia. Les preposicions sn elements que tenen un significat, no sn meres partcules denlla. Amb les preposicions diem una cosa o una altra. Lexistncia en catal de les dues preposicions, per i per a, noms t sentit si els parlants sabem qu volem dir quan empram una preposici o laltra, si sentim la preposici. [...] Cal, doncs, reforar en les nostres ments les idees associades a cada una de les dues preposicions. I aix s el que la proposta Coromines dinamita: mentre vegem cada dia escrit als diaris 5 milions per a lagricultura i 10 milions per millorar escoles, o diners per construir hospitals i diners per a la construcci dhospitals no entendrem mai per qu tenim un per i un per a.
137
Els pronoms adverbials

En la sintaxi de la llengua catalana tenen una gran importncia dos pronoms febles, en i hi, dits adverbials a causa de les seves funcions originals, avui molt ms extenses. La inexistncia dunes formes anlogues en el castell actual, el qual, per tant, per a expressar les mateixes funcions, recorre a altres elements gramaticals, fa que les frases en qu intervenen aquests dos pronoms tinguin una fesomia molt caracterstica, prpia i diferenciada. Malauradament, en lactualitat, especialment en el llenguatge oral, hi ha una tendncia a prescindir daquests pronoms, cosa que es resol en una fraseologia catalana calcada de la del castell. Daltra banda, segurament com a reacci contra aquesta tendncia, en la llengua culta es percep, algunes vegades, un s abusiu daquests dos pronoms.
FORMES
I PRINCIPaLS USOS DEL PRONOM EN
El pronom en revesteix tamb, segons quina sigui la seva collocaci, les formes n, n i ne. Exemples:
No en tinc tantes com tu. No sen recorda ning. Agafan tantes com vulguis. No nhas de fer res. Colliu-ne unes quantes. No vam poder-ne treure laigua clara.
Van sortir a caar conills per no en van caar cap. Si voleu prssecs agafeu-ne tants com vulgueu. Em van regalar quatre llibres per noms nhe llegit dos. Hi havia tot un cistell de pomes per ja noms en queden tres. Avui han vingut tres forasters i dem en vindran cinc ms. Aquesta ermita cau a trossos: laltre dia en va caure un altre tros.
Les seves funcions principals sn les segents: a ) Substitueix un substantiu en sentit partitiu en el complement directe i tamb en el subjecte complementari. Exemples:
Ja tinc tres rellotges i no en necessito cap ms. Em demanen conyac per no en tinc. Mocadors? Quants en voleu? 138
Anlogament, sigui quina sigui lan lisi que es faci del sintagma que acompanya el verb haver-hi, aquest sintagma es representa, partitivament, pel pronom en. Exemples:
Abans noms hi havia una cadira i ara ja nhi ha sis. Cervesa, voleu? No nhi ha. Ja nhi ha prou, daquesta comdia!
b) Substitueix un substantiu que fa de complement del nom del complement directe i del subjecte comple-
mentari i, quan va desprs del verb, del subjecte de sser. Exemples:

Tinc una idea del cas per no en conec els detalls. Abreugen els mots suprimint-ne la terminaci. El segell que porta cada producte nindica la qualitat. Posen aigua al vi per disminuir-ne el grau. s un animal molt perseguit per tal dobtenir-ne la pell. Si ja heu rebut lordre no en retardeu lexecuci. Ja han muntat la mquina encara que no nhan rebut els accessoris. Sen va anar i noms en queda el record. s un llibre interessant per noms nha aparegut el primer volum. Ens va parlar de la revista i de quan nera director.
complement verbal regit per una preposici:

*Es va introduir a la cort del tsar i sen convert en un dels homes ms influents. *Es un acte molt interessant i nhem de contribuir a les despeses. *Van prendre aquella decisi sense adonar-sen de les conseqncies.
En aquests casos s millor de recrrer al terme possessiu o a un altre terme determinatiu:

Es va introduir a la cort del tsar i es convert en un dels seus homes ms influents. s un acte molt interessant i hem de contribuir a les seves despeses. Van prendre aquella decisi sense adonar-se de les conseqncies que comportava.
En alguns casos, el complement del nom pot ser un infinitiu. Exemples:

No llegeix perqu no en t ganes. Volen escriure una carta al president per jo no en veig la necessitat.
c) Representa complements circumstancials que indiquen procedncia, generalment introduts per la preposici de. Exemples:
Quan tu hi vas ell ja en torna. Era una situaci perillosa i sen va allunyar aviat. Hi entraran molt cofois per en sortiran amb la cua entre cames. Daquella terra no en pot venir res de bo. Va parlar del carb i dels productes que en deriven.
Es considera inacceptable de recrrer, en aquests casos, a el mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes:
*Tinc una idea del cas per no conec els detalls del mateix. *Ja han muntat la mquina encara que no han rebut els accessoris de la mateixa.
No s admissible, tampoc, de recrrer al pronom en per a la representaci anafrica del complement de nom dun
d) Representa complements dobjecte quan van introduts per la preposici de. Exemples:
s un tema molt delicat i no en vol parlar ning. 139
Van caure quatre gotes per no ens en vam adonar. s un autntic abs i sen queixa tothom. S com es diu per ara no men recordo. Si feu aquest disbarat, tard o dhora us en penedireu.
f ) Substitueix el complement (per la preposici. de) dun adjectiu. Exem ples:

Em diuen que cobrar per no nestic gaire segur. De malagrats, linfern ns ple.
Lhabitualitat dusar el pronom en com a complement de verbs com recordar-se, burlar-se, riures i penedir-se ha acabat per fer considerar el pronom com un prefix verbal, amb escriptura aglutinada, i desprovet de la seva funci original, per aquestes formes verbals, *enrecordar-se, *emburlar-se, *enriures i *empenedir-se no es consideren admissibles i han de ser evitades, especialment en el llenguatge escrit. Un cas diferent s el de laglutinaci del pronom en als verbs portar i dur, que ha originat els nous verbs emportar-se i endur-se, certament ben legtims, i de valor diferent. En el cas dels verbs amb un complement dobjecte introdut per la preposici de, el pronom en pot representar la totalitat del complement, per no nicament el seu determinatiu o un element partitiu. Aix, doncs, al costat duna construcci com No sen van adonar, tenim No es van adonar de cap en lloc de *No sen van adonar de cap. e) Representa el complement dun verb factitiu. Exemple:
Esperava que el nomenessin president de lAteneu, per no len van nomenar. 140
g) Figura com a component lexicalitzat dalguns verbs, cas en qu, per tant, ja no s el representant de cap complement. Exemples:
Sen van anar corrents. Sen van tornar aviat. Me nhe sortit bastant b.
P RINCIPaLS
USOS DEL PRONOM
HI
a ) Designa el lloc on s, cap on va o per on passa (alg o alguna cosa). Exemples:

Volia anar a lAteneu per no hi vaig poder anar: hi anir dem. Ens reunem sempre en un bar de la plaa: algun cop hi venia lalcalde i tot. Era un arbre molt dret per aquell vailet shi va enfilar com si res. Si ens afanyem, a les deu ja hi serem. Ahir jo era a Vic: hi vaig estar sis hores. Era tan ple que no hi cabia ning ms. Havia danar al jutjat per ja mhi arribar dem. s una casa deshabitada: no hi viu ning. Viu a Sant Cugat per no hi treballa.
Si els nens volen sortir al balc, que hi surtin. s un lloc molt fred per hi neva molt poc. Era un lloc tan fosc que feia por dentrar-hi. Van arribar en una terra desconeguda i shi van establir. Vaig abandonar el local jurant que no hi posaria mai ms els peus. A les vuit la sala era plena de gom a gom per a les nou ja no hi quedava ning. El vi era massa fort i hi van afegir aigua. Volem pujar fins al cim per no hi vam poder arribar. s un llibre molt interessant: hi surts tu i tot. Obre aquell calaix i desa-hi les eines. No van arribar fins al final per shi van acostar. Abans passava pel carrer de dalt per ara no hi passo mai. Si voleu mirar per la finestra ja hi podeu mirar.
Van exposar el cas i les circumstncies que hi concorren. Els agrada molt parlar de bruixes per no hi creuen pas. No la veig mai per hi penso sovint. Com que no conec el cas, no hi vull intervenir. Semblava un bon negoci per no hi va voler exposar ni cinc. Va conixer una empordanesa molt maca i shi va casar. La seva ajuda s molt insegura: no hi podem comptar. Encara que tingui mania al secretari no shi barallar.
c) En alguns casos, per no duna manera sistemtica, representa complements verbals introduts per la preposici per. Exemples:
No shi encaparri, per les seves manies! Sempre shi interessa, per la seva salut! Diu que ell treballa pel pas: tamb hi treballem nosaltres.
b) Representa els complements del verb introduts per les preposicions a, en i amb. Exemples:
Els ho vam demanar per no hi van accedir. s una bona obra i cal contribuir-hi. s una situaci molt estranya i no mhi acabo dacostumar. El reglament s molt sever per ens hi hem datenir. Li hauria de telefonar per no hi penso mai.
d) Substitueix complements circumstancials de natura diversa, especial ment els de manera, de companyia i dinstrument. Exemples:
Abans sempre anava amb corbata per ara no hi va mai. Si volen treballar malament, que hi treballin. Hi parla perqu vol, a cau dorella. No cal que hi caminin, a les palpentes, que hi ha prou claror. Avui ha dinat amb el director, dem hi dinar jo. 141
Presumeix dhaver anat amb la Nria a Sitges; jo hi vaig anar a Pars. Ja no hi treballo, amb lAgust. Amb aquesta gent, val ms no collaborar-hi. Hi imprimeixen la revista, amb aquesta mquina. Ara hi treballa tothom, amb ordinador.
complement verbal. Els casos principals sn el que ha originat el conjunt haver-hi i el dels verbs de percepci, com veure-hi (o veure-shi), sentir-hi, clissar-hi, tocar-hi, etc. Exemples:
En aquella casa hi havia molta gent. En aquest mn hi ha dhaver de tot. Dins del calaix no hi havia res. Amb aquestes ulleres hi veig molt b. Sense llum no thi veurs. No hi sento tant com abans. Hi clisso ms que tu. s molt vell i ja no hi toca gaire.
Cal fer observar que les locucions i frases adverbials, especialment de manera, tamb es redueixen al pronom hi encara que comencin per la preposici de. Exemples:
Si volen obrir les portes de bat a bat que les hi obrin. Quan volen anar de pressa, b hi van. Abans sempre anava de bracet amb la dona, per ara no hi va mai.
En la fraseologia popular trobem un gran nombre dexemples en qu el pronom hi ha sofert un grau variable de lexicalitzaci:
Nhi ha per a llogar-hi cadires. Hi posaria la m al foc. Qu thi vols jugar? Abans de prendre una decisi val ms que hi dormiu. Ara hi corro! Ja hi som! Correu-hi tots. Du nhi do. Du hi faci ms que nosaltres. Qu hi farem! No shi val.
e) Representa termes predicatius, espe cialment amb verbs altres que ser , estar i semblar. Exemples:
Duia un barret negre: tamb hi duia la corbata. Si vol portar la camisa descordada, que la hi porti. Nosaltres hem deixat el menjador net i endreat i ells hi han deixat la cuina. Diuen que t el geni molt fort per lhi t ms del que es pensen.
No thi cansis. No hi caic. Per a sucar-hi pa. Ballar-hi faldilles. Ja hi firmaria. Ni pensar-hi. Tornem-hi que no ha estat res. Posa-thi fulles. u
Article redactat per Albert Jan
f) En un cert nombre de casos el pronom hi sha lexicalitzat i, havent-se integrat en la significaci del verb, ha deixat de ser el representant dun
142
Les preposicions a i en
La distribuci de les preposicions a i en s complexa pel fet que hi intervenen tres factors: letimolgic, el sintctic i el fontic. El cas ms controvertit es dna en complements de lloc. Per aix, en aquests casos, cal distingir entre lloc fsic i lloc figurat i entre moviment i reps. Lloc fsic: en un lloc fsic hi podem estar, entrar, sortir, posar o fer quelcom; tamb sn llocs fsics les parts del cos i similars. Lloc figurat: entenem per llocs figurats les nocions abstractes, institucions, realitats del mn moral, jurdic, social i altres conceptes usuals del llenguatge culte, de les cincies, de les lletres, de ladministraci...
EN
COMPLEMENTS CIRCUMSTaNCIaLS DE LLOC
A EN
indica: moviment o direcci, aproximaci, contacte (anar, venir, tornar, pujar, baixar, arribar, acostar-se, tocar i anlegs). indica: reps o situaci, entrada, interioritat, presncia (entrar, viure, estar, romandre, ser, trobar-se, posar i anlegs).
Tant si el lloc s fsic com si s figurat (i en aquest sense excepcions) tindrem sempre en compte la distinci moviment-reps davant: substantius (Dormen en cambres diferents. / Anem a sales diferents.) adjectius qualificatius (Viuen en grans edificis. / Viatgen a llunyans pasos.) possessius simples (El guardem en nostres cors. / Retornen a llurs cases.) numerals (He estudiat en tres universitats. / Anem a quatre o cinc pobles.) quantitatius, indefinits i adverbis (Aix passa en molts llocs. / Hem anat a pocs llocs. / Es troben en tot lloc. / Van a cada casa.) Ara b, si es tracta de llocs fsics, expressem tamb amb A el reps: Davant topnims no precedits darticle: Ha plogut a Arenys. / Fabricat a Sussa. Per: En la Barcelona antiga... / En la Grcia clssica... (conceptes culturals). En locucions com a casa, a pags, a passeig, a muntanya, a classe, a taula, a mercat, a missa, a palau, etc. I encara: al mateix lloc, a lpoca..., a linterior... Tamb en topnims precedits darticle determinat, sobretot si abans hi ha el verb: Sn al Masnou, a lesglsia, al cementiri, a la biblioteca, a la plaa, a les Balears, als EUA. En expressions usuals, precedides darticle determinat: al carrer, a lexili, a lestranger, mal als ronyons, al dit... Per, en expressions menys habituals (so143
bretot si es troben davant el verb, o perqu van en plural o per a desfer ambigitats), solem escriure: En les places hi ha poca llum. / En el dit, mha sortit mal. / En quins pobles ha passat, aix? / Ven les accions que tenia en el banc. En noms daccions relacionades amb un lloc podem escriure: Sn al ball. / Aix va passar a la batalla... / Al setge de... Per s millor escriure EN: En el ball de diumenge passat... / Hi hagu molts morts en la batalla, en el setge. Davant els mots quin, quina: A quins baixos, a quines golfes fan obres? / A quina plaa, a quin carrer juguen? / A quina hora arribar el tren? En expressions equivalents a topnims, com: a TV3, a EGB, a cinqu curs, a primera divisi... Per si duen article, segueixen la regla general: en el telenotcies, en el batxillerat, en el COU, en el cinqu curs, en la pgina... Davant noms de publicacions peridiques quan la preposici va seguida de consonant: Ho he llegit a Serra dOr, a lAvui, a La Publicitat... Per, davant vocal o en un estil elevat, s recomanable de posar EN: en El Mn, en el Butllet, en lAvui, en la revista tal... En llocs fsics podem expressar amb EN el moviment: Davant un, algun, aquest, aquell: Vam traslladar-nos en (o a) una sala ms gran. / Visc en una ciutat moderna. / Fugiren en (o a) algun indret. / Desprs dentrar en aquella fbrica. / Pujarem en (o a) aquesta muntanya.
COMPLEMENT
A EN
CIRCUMSTaNCIaL DE TEMPS
t sentit puntual (quan?) t sentit duratiu (en el terme de, durant)
La preposici en, indicadora de durada, sol anar davant de: substantius i adjectius qualificatius: En dies aix tothom est content. / Anar-hi en ple hivern. Adjectius determinatius (demostratius, numerals, quantitatius, indefinits): En aquell temps, Jess... / Fer una cosa en quinze dies. / Va morir en poques hores. / Ho va fer en un moment. / Pompeu Fabra va nixer en 1868. davant articles, si formen expressions cultes com: En lactualitat... / En lpoca... / En lany 1868... / En el 1868... / En el segle XV... / En els nostres temps... / En la postguerra... / En un moment en qu... u
Resum fet per Ramon Sangles basant-se en les segents obres de Josep Ruaix: Punts conflictius de catal. Deu estudis sobre normativa lingstica, Barcanova, Barcelona 1989, pp. 91-107 Catal complet / 2, ed. Ruaix, Moi 1998, pp. 250ss
144
Usos impropis de la preposici a regida

Exemples de preposici regida que en catal shan escrit sempre tradicionalment amb de: contradictori de: unes tesis contradictries dunes altres (no unes tesis contradictries a unes altres); diferent de: unes circumstncies molt diferents de les actuals (no molt diferents a les actuals); escapar de: escapar de tot control (no escapar a tot control); fer cas de: ells no fan cas del seu pare; no fan cas del calendari (no pas ells no fan cas al seu pare; no fan cas al calendari). Consegentment, la pronominalitzaci s amb el pronom feble adverbial en, que pot anar, aix s, acompanyat dun li o un els com a datius possessius: ells no lin fan cas (dialectalment, ells no nhi fan cas; no ells no li fan cas); ells no en fan cas; fer esment de: tamb es pot fer esment de tal altra circumstncia (no tamb es pot fer esment a tal altra circumstncia); olor de: olor de gas (no olor a gas; en aquest cas, la prep. a constitueix prpiament un gallicisme, denunciat tamb per la normativa castellana); por de (especialment, tenir por de): tenir por dels enemics (no tenir por als enemics); creix entre la poblaci la por dun bany de sang (no la por a un bany de sang). Ara b, sha de reconixer que pot haver-hi contextos en qu la prep. de generi ambigitat (p.e., la por dels enemics: la que hom t envers els enemics, o la que els enemics tenen?; en el primer cas, el valor del de sanomena de genitiu objectiu, i en el segon, de genitiu subjectiu), cosa que hi justifica ls de la prep. a: la por als enemics. Parallelament, tamb es pot admetre la pronominalitzaci amb els datius. rebuig de: es va acordar el rebuig de la seva proposta (no el rebuig a la seva proposta); reps de: cada dia faig un reps de la premsa (no cada dia faig un reps a la premsa; per s que s correcta una frase com Donarem una repassada al menjador, que hi ha molta pols); simtric de (o amb): una figura simtrica duna altra, o amb una altra (no una figura simtrica a una altra); treure profit de: treure profit dels anys (no treure profit als anys). u
Ho trobareu molt ampliat en un article de Josep Ruaix dins Llengua Nacional, nm 67, pp. 33-35
145
Que i qu
Vet ac un esquema distributiu dels valors dels mots que (ton o feble) i qu (tnic o fort). Ara b, es considera totalment incorrecte ls dels conjunts el que, la que, els que i les que quan fan de complement preposicional duna oraci relativa adjectiva:
*La reuni en la que vaig participar era clandestina. *Lordenana al que em vaig adrear no em va fer cap cas. *La subvenci de la que et vaig parlar no s gens segura. *No es fia de les persones amb les que collabora.
Que
El mot ton que, escrit sense accent, fa, essencialment, de pronom relatiu i de conjunci. En qualitat de pronom relatiu representa el subjecte, el complement directe o el complement de temps de les oracions relatives adjectives:
Lautor que ms llibres va signar era una dona. La casa que van comprar amenaa runa. Aix va passar el dia que em vaig casar.
Tamb forma part del conjunt cosa que, dit relatiu neutre, usat quan lantecedent s tota una oraci:
Encara no mha telefonat, cosa que em t molt preocupat.
En aquests casos sha dusar el relatiu compost, el qual, la qual, els quals i les quals, o b els relatius forts, qui per a les persones i qu per a les coses. Per tant, les oracions anteriors shaurien de redactar aix:
La reuni en la qual (o en qu) vaig participar era clandestina. Lordenana al qual (o a qui) em vaig adrear no em va fer cap cas. La subvenci de la qual (o de qu) et vaig parlar no s gens segura. No es fia de les persones amb les quals (o amb qui) collabora.
En les oracions relatives adjectives, anomenades aix perqu fan de complement del nom, el relatiu ton que noms pot anar precedit de larticle definit (el que, la que, els que i les que) quan entre les dues partcules hi ha un substantiu sobreents:
Aquesta noia i la (noia) que va venir ahir sn germanes. Aquesta factura i les (factures) que vindran, carregueu-les al meu compte. 146
El conjunt el que (invariable) s tamb normal en les oracions dites relatives substantives, que no tenen antecedent, fent de subjecte o de qualsevol complement del verb. Aquest conjunt s equivalent a all que (o, en alguns casos, aix que):
El que (o all que) va passar era molt estrany. El que (o all que) vam veure no estava previst. Noms faig cas del que (o dall que) s del cert. Sempre es fiquen en el que (o en all que) no els importa. El que (o aix que) macabes de dir no sho creu ning.
Encara que alguns tractadistes ho consideren poc recomanable, el conjunt el que tamb susa, en les oracions relatives substantives, com a equivalent de qui o el qui , s a dir, com a designaci personal:
Ho poden demanar tots els que (o, millor, els qui) tinguin la documentaci en regla. Les que (o, millor, les qui) ho feien ms b eren les nenes de poble.
Em sembla que plour. Conv que ho spiga tothom. La veritat s que no men recordo. No corris que caurs. Doneu-lin, que satipi de valent. Ho va explicar amb tanta grcia que tothom reia. Arribaran que encara no haurem acabat. Es far suposant que el president digui que s.
La conjunci que susa tamb en les oracions comparatives:

El meu abric abriga ms que el teu.
Tamb forma part de nombroses locucions conjuntives de valor divers: encara que, malgrat que, tot i que, b que, ja que, com que, per tal que, a fi que, segons que, abans que, desprs que, sin que, etc. Es considera incorrecte fer precedir la conjunci que per larticle definit el o per una preposici tona. Vet ac un exemple del primer cas:
*El que ell ho digui no significa que sigui veritat.
Amb un valor anleg, shan de considerar tamb vlids els conjunts aquell que, aquest que, tothom que, qualsevol que, etc., en qu el mot que pot ser substitut generalment per qui:
Aquelles que (o Aquelles qui) protestaven tant van ser les primeres a dir que s. Qualsevol que (o Qualsevol qui) ho vegi dir que ens hem begut lenteniment.
Cal dir, simplement:

Que ell ho digui no significa que sigui veritat.
Laltra funci principal del mot feble que s la de conjunci de subordinaci. Aleshores introdueix oracions subordinades completives, subjectives, predicatives, causals, finals, consecutives, temporals i condicionals:
Aquestes oracions, per, duna manera general es poden emfatitzar introdudes amb el conjunt el fet:
El fet que ell ho digui no significa que sigui veritat.
147
La coincidncia duna preposici i la conjunci que es produeix quan loraci subordinada, introduda per aquesta conjunci, depn dun verb que demana un complement regit per una preposici:
*Van accedir a que ho fes jo. *No es recordava de que ja ho havien dit. *Sentossudeixen en que hi anem nosaltres.
El mot ton que t tamb uns altres usos secundaris, com a terme quantitatiu i com a mer introductiu de les oracions interrogatives:
Que bonic! Que corren! Que haveu vingut abans?
Fora sovint, en aquests casos hom escriu qu en comptes de que, cosa to talment inadmissible.
Com hem dit, aquestes construccions es consideren incorrectes. Molt sovint, en aquestes construccions es pronuncia (i fins i tot sescriu) qu en lloc de que. La soluci correcta consisteix a eliminar la preposici i, s clar, fer s del mot que sense accent:
Van accedir que ho fes jo. No es recordava que ja ho havien dit. Sentossudeixen que hi anem nosaltres.
Qu
El mot fort qu fa de pronom relatiu i de pronom interrogatiu. Com a pronom relatiu representa el complement preposicional referit a coses en les oracions relatives adjectives (en qu, com ja hem vist, pot alternar amb el relatiu compost el qual, la qual, etc.):
El llibre en qu ho vaig llegir era francs. El martell amb qu ho volia clavar era de nyigui-nyogui. La plaa a qu aspirava encara no era vacant. Lexpressi per qu van traduir aquella frase no t el mateix sentit.
Si leliminaci de la preposici origina una construcci massa forada, es recomana de fer precedir la conjunci pel grup el fet:
Ho va aconseguir grcies al fet que tenia molta influncia.
Tamb hem de considerar incorrecta la construcci, dita telegrfica, que consisteix a eliminar la conjunci:
*Els agrairem ens contestin com ms aviat millor (en lloc de Els agrairem que ens contestin com ms aviat millor). 148
Notem que ls del relatiu fort qu precedit per la preposici per no s gaire usual per podem considerar-lo perfectament correcte. Precedit de certes preposicions, prin cipalment de, amb i per, el relatiu fort t tamb valor de relatiu neutre. Val a dir, s lequivalent de la qual cosa o cosa que:
Ens han concedit la subvenci, de qu estem la mar de contents. Vol presentar la dimissi, amb qu se li acabarien els problemes. Tenien molta necessitat de diners, per qu no miraven gaire prim.
No s qu li van dir dun document. Cal mirar qu passa en aquests casos.
s fcil que en el darrer exemple hom interpreti errniament la subordinada relativa com una subordinada causal, i sescrigui, per tant, perqu en lloc de per qu. Notem que en el nostre exemple per qu s lequivalent de per la qual cosa o cosa per la qual . Tamb fra possible de coordinar les dues oracions amb el conjunt i per aix, en qu la copulativa i exerceix la seva funci prpia denlla i la idea de causa va expressada per per aix. Les oracions interrogatives, en les quals pot intervenir el mot fort qu, dit aleshores pronom interrogatiu, poden ser directes i indirectes. Les primeres van marcades amb el signe dinterrogaci i les indirectes sn sempre oracions subordinades que depenen de principals amb verbs com explicar, demanar, preguntar, comprendre, entendre, veure, mirar, (no) saber, ignorar i altres amb un cert valor interrogatiu:
Qu volen, aquesta gent? Qu sen sap, de lAntnia? Mentens, qu vull dir? Qu em diran, si arribo tard? Que ens expliquin qu pensen fer. Em pregunto qu deuen pensar de mi. No s pas qu es proposen. Li vaig explicar qu havia passat.
El pronom interrogatiu qu pot anar precedit de qualsevol preposici, que s normalment exigida pel verb del qual s complement:
De qu es queixen? Contra qu lluiten? No s pas de qu es refien. Ignorem amb qu compten. Que ens expliquin en qu consisteix el seu projecte. No simaginen a qu sexposen. Li vaig demanar de qu em volia parlar. Intenten dimaginar-se de qu es tracta. No entenc per qu actuen daquesta manera.
A vegades es confon el conjunt per qu del darrer exemple indicat amb la conjunci perqu, causal o final. Comparem els dos exemples segents:
No entenc per qu ho han fet. No els entenc perqu no sexpliquen prou b.
En el primer exemple, per qu ho han fet s una oraci subordinada interrogativa indirecta, que representa el complement directe del verb de la principal i que seria substituble pel pronom neutre ho: No ho entenc. En el segon exemple, perqu no sexpliquen prou b s una subordinada causal, substituble per ja que no sexpliquen prou b, i el complement (directe) del verb de
149
la principal s el pronom feble els. Vegem-ne uns altres exemples:

No s per qu no estudio (per quina ra no estudio). No s res perqu no estudio (com que no estudio no s res). Em van explicar per qu ho havien fet (per quina ra ho havien fet). Mho van explicar perqu ho sabs (a fi que ho sabs).
Tericament, en la primera hi ha una idea dinterrogaci o dubte (potser en realitat no passava res) que no existeix en la segona (qui surt al balc t la creena que passa alguna cosa). Ms exemples:
No vol explicar qu li van dir. No vol explicar el que li van dir. A hores dara encara ignorem qu van decidir. A hores dara encara ignorem el que van decidir.
Vulguem considerar, encara, la frase segent com a ttol dun article periodstic:
Per qu/perqu sc nacionalista.
Totes dues solucions, per qu i perqu , podrien ser correctes, segons el sentit. La primera, interrogativa indirecta, dependria duna principal sobreentesa com ara En el text daquest article explico... per qu (per quines raons) sc nacionalista. La segona, no tan usual, hauria de dependre duna principal sobreentesa com Vaig actuar tal com explico en el text daquest article... perqu sc nacionalista (com que sc nacionalista vaig actuar daquella manera). La frontera entre les subordinades interrogatives indirectes i les subordinades relatives substantives no sempre s prou precisa. Aix vol dir que en alguns casos qu i el que sn, en la prctica, intercanviables. Comparem els dos exemples segents:
Vaig sortir al balc a veure qu passava. Vaig sortir al balc a veure el que passava. 150
Notem que el que , contrriament a qu, pot admetre diversos determinatius (quantificador, etc.):
Que ens expliqui tot el que sap. No s pas res del que havien explicat.
Com ja hem dit, el que s substitu ble per all que (i o que, soluci arcaica per encara usada per algun escriptor):
Noms escric el que (all que, o que) em ve de gust escriure. Va repetir el que (all que, o que) li havia dit el president.
Observem que el conjunt el que s a vegades pronunciat, incorrectament, el qu, pronncia que t tamb el seu reflex en lescriptura. El conjunt el qu noms s correcte quan el mot qu sha substantivat:
Quan puguis ja em dirs el qu. u
Article dAlbert Jan, dins Llengua Nacional, nm. 66, pp. 17-18
Mentre i mentre que

MENTRE (SUBORDINA)
Mentre s conjunci que t valor temporal (de simultanetat) o condicional. Equival a en tant que, alhora que, al mateix temps que, si. Exs.:
Mentre tu plomes el pollastre, jo encendr el foc. Mentre ell canta, ella toca el piano. Mentre digui la veritat, no el castigarem.
Seria un castellanisme usar mentre si aquesta partcula fa la funci dadverbi de temps o de lloc, ja que aleshores cal dir: mentrestant, entretant, en lendemig, en endemig. Ex.:
Tu pela les patates, mentrestant jo parar taula.
MENTRE
QUE ( COORDINA )
Mentre que s una locuci conjuntiva adversativa limitativa (indica contraposici entre dues accions). Equival a per i sols pot anar en la segona part de la clusula:
El teu germ s molt obedient, mentre que tu no creus gaireb mai. En Miquel sempre collaborava a la cuina, mentre que tu sols pensaves a menjar. u
Assecar i eixugar
En catal tenim aquests dos verbs que susen a vegades errniament com a sinnims, per que, de fet, no ho sn. Assecar s simplement fer que una cosa esdevingui seca, perdi la humitat. En canvi, eixugar t un significat molt concret que s llevar la humitat, laigua (duna cosa molla). De fet, usem assecar quan la humitat s inherent a la substncia, mentre que emprem eixugar quan aquesta humitat li ha estat afegida. Aix, diem eixugar-se les mans, la cara, etc.; tamb estenem la roba al sol perqu seixugui. Un eixugam (o eixugamans) s un estri per a eixugar-se les mans. Hi ha tamb altres usos anlegs de eixugar com eixugar-se la suor, les llgrimes, etc.; fins i tot diem eixugar-se la boca. Diferentment diem que una font sasseca o que certs productes alimentaris es deixen assecar per a aplicacions posteriors. No hem de confondre, doncs, un assecador amb un eixugador. Hi ha eixugadors de mans, de cabells, etc., casos en qu no s propi anomenar-los assecadors, ja que aquests sn sobretot aparells industrials destinats a assecar diferents productes. u Eugeni Reig, dins Llengua Nacional, 52, p. 28
151
Cadascun i cadasc
Malgrat la semblana de forma, cadascun i cadasc sn dues paraules ben diferents luna de laltra:
CaDaSCUN
Cadascun (o cada un) s un adjectiu o pronom. Fa referncia a un element que forma part duna collectivitat, dun grup o dun conjunt (explcit o implcit), determinat quantitativament en la ment del parlant. T una forma per al mascul, cadascun, i una per al femen, cadascuna o cada una, per no t forma de plural:
Donarem un premi a cadascun dels concursants. Cadascuna val 18 . Sha de lliurar una fitxa a cadascun dels professors. Cadascuna de les solucions sha de justificar. Han enviat una carta a cadascun dels meus companys de classe. O sn galileus, tots aquests qui parlen? Doncs, com s que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra prpia llengua?
Si el nom que acompanya cadascun ja ha estat esmentat anteriorment, la seva aparici s opcional, perqu es pot deduir del context:
s una reuni daspirants a rector. Cadascun defensa el seu programa. s una reuni daspirants a rector. Cadascun dels aspirants defensa el seu programa.
CaDaSC
Cadasc (o cada u, ms corrent en el parlar espontani) s un pronom invariable, distributiu, referit noms a persones, i que, aproximadament, significa tota persona, tothom sense cap mena de limitaci pel que fa al seu abast:
Cadasc fa el que li conv. Cadasc pensa el que vol. Cadasc duia el seu barret.
Per tant, no sha de fer servir cadasc acompanyant un nom:

*Sha de lliurar una fitxa a cadasc dels professors. u
152
Els adjectius propi i mateix

PROPI
s un adjectiu possessiu relacionat sempre amb la idea de possessi, dexclusiva, de pertinena natural o adequada; no amb la didentitat. Refora el possessiu (vegeu mateix): Ell va contra els seus propis (mateixos) interessos. / Ho he vist amb els meus propis (mateixos) ulls. Pot substituir el possessiu: Cerca la prpia felicitat. / Vetlla pels propis negocis. / Sha venut la prpia casa / lalegria prpia de la joventut. Substitueix sovint el possessiu en oracions amb un subjecte indefinit: Tothom pensa en els propis interessos. / Cadasc treballa per la prpia butxaca. Substitueix obligatriament el possessiu en oracions amb un subjecte indeterminat: Shan de pagar els propis deutes. / Caldr donar compte de les prpies accions.
MaTEIX
s un adjectiu que indica identitat o que serveix per a emfatitzar. Davant el nom Diferent situaci, mateix subjecte: s el mateix home que vaig trobar ahir. Indica identitat o igualtat: T el mateix gust. s emftic (aquella cosa i no una altra): Ho far aquesta mateixa tarda. / Fins el mateix cantant va quedar sorprs de lxit. Refora el possessiu (veg. propi): Ell va contra els seus mateixos (propis) interessos. / Ho he vist amb els meus mateixos (propis) ulls. Darrere un substantiu (amb un sentit adverbial): El van agafar a la frontera mateix. / Ho trobars als Encants mateix (fins i tot, precisament). Darrere un pronom o certs adverbis o un substantiu equival a per exemple: Si vols, jo mateix tajudar. / Podem fer la reuni a casa mateix. / Ho podeu donar a la secretria mateix (a ella o a un altre). / Ho ha de resoldre ell mateix (ell i no un altre). Atenci!: mateix no t mai valor pronominal: *Us diran el preu del mateix. Cal dir: Us en diran el preu (cf. pp. 138-140). Amb valor pronominal, com a mxim el podrem utilitzar indicant identitat o igualtat: A ell li passa el mateix que a mi. u
153
Els quantitatius indefinits gaire i molt

UN
CaLC DEL CaSTELL
Un dels fenmens ms curiosos destudiar s el de les traduccions danada i tornada. En qu consisteixen? Ens referim al procs en qu ens veiem sovint els catalans de traduir al castell una frase que cont algun mot de significat especficament catal, i, tenint-la ja traduda al castell, tornar-la a girar al catal. Per exemple: Shaurien darribar a aclarir les veritables causes de laccident. Caldria arribar a esbrinar-les. No ens fem gaires illusions, per. Limitem-nos a la darrera frase. Traduda al castell direm: No nos hacemos demasiadas ilusiones, de todas maneras. Deixant estar algun detall, si ens cal tornar a passar aquella darrera frase al catal ens esdevindr la segent: No ens fem massa illusions. Observem que, en aquest tornar enrere, hem perdut el gaires, que sha transformat en massa. Alguna cosa ha fallat. A fi de no caure en aquesta trampa aconsellarem daplicar la regla segent: en una oraci negativa, sempre que puguem substituir massa per gaire (o gaires), fem-ho.
EL
QUaNTIFICaDOR INDEFINIT GAIRE
En catal hi ha una major varietat dindefinits quantitatius que en castell. Hi ha, posem per cas, fora i gaire, que no tenen una traducci immediata. s a dir, que els valors no es corresponen amb el castell. Aix, entre les diverses sries de quantitatius possibles podrem constituir-ne una amb gens, poc, gaire, fora, bastant, molt, massa; quan passem al castell haurem de repartir, per exemple, aquells significats entre cinc elements en comptes de set: nada, poco, bastante, mucho, demasiado. Aix comporta que, en les frases negatives, fem correspondre gaire amb demasiado; per, en les afirmatives, amb mucho: Que fa gaire que mesperes? = Hace mucho rato que me esperas? Tanmateix ja hi ha qui quan torna a traduir diu: *Que fa molt que mesperes? en comptes de fa gaire. Qu passa amb aquestes transformacions errnies de gaire en massa (en les frases negatives) o en molt (en les afirmatives)? Doncs que destrum no solament el valor de gaire sin de tot el sistema de qu forma part. El primer pas daquest desgavell s no fer servir gaire quan correspon dir: La qualitat de la foto no s massa bona en comptes de no s gaire bona. No nhi ha
154
massa vol dir no nhi ha ms que no cal; no nhi sobra, que s ben diferent de no nhi ha gaire, que significa no nhi ha en quantitat notable. Semblantment passa amb fora. Una cosa fora agradable no s tan agradable com una cosa molt agradable. O sigui que molt s ms intensiu que fora. Si tradum aquella frase al castell tendim a dir una cosa bastante agradable. Bastant i molt sn tamb mots catalans. Aix fa que fora, passat a bastante, quan el retornem al catal el transformem ads en bastant, ads en molt, i perdem fora.
Jaume Vallcorba, dins Punts essencials de catal en llions breus, pp. 52-53
GAIRE
I MOlT
Una oraci com s ara No tenim molta gana, no pot considerar-se, potser, rigorosament incorrecta, per, sens dubte, resulta netament preferible de formular-la tal com segueix: No tenia gaire gana. Efectivament, cal tenir present, entre els mots quantitatius adjectius o adverbis, lexistncia de gaire, que s usat en les oracions negatives, interrogatives i condicionals, i desprs del mot sense. Exs.:
No plou gaire. No em fa gaire grcia. No tenen gaires illusions. Em sembla que no tenen gaires escrpols. Que teniu gaire pressa? Que treballen gaire? Si ho fan gaire sovint, els descobriran. Si sn gaire colla, no hi cabran. Ho vam fer sense gaires contemplacions.
Ls del quantitatiu gaire s tan viu com genu; per, malgrat tot, no s pas gens infreqent que, sobretot en el llenguatge escrit, sia en traduccions del castell, sia perqu es tenen presents i se segueixen models daquesta llengua, hom el deixi de banda i opti inconscientment, s clar per molt, que s la forma prpia de les oracions afirmatives. Creiem, doncs, que cal combatre aquesta tendncia a formular oracions com ara No plou molt o Ha vingut molta gent?, que podria accentuar-se perillosament, a fi de contribuir al manteniment de la forma gaire, tot i que, tal com hem indicat, sol sorgir espontniament en lexpressi habitual. No pretenem pas afirmar que calgui rebutjar categricament ls del quantitatiu molt en les oracions dels tipus a qu ens hem referit negatives, interrogatives i condicionals, car raons de diversa ndole com podrien sser certs matisos dmfasi o dintenci el podrien justificar en algunes ocasions, per, en tot cas, com a nor155
ma general, cal evitar la influncia del castell que ens pot conduir a leliminaci de gaire i a la seva substituci sistemtica per molt. Notem que, davant ladverbi de manera b, el quantitatiu gaire origina el conjunt gaire b, que no ha dsser confs amb la forma, tamb adverbial, gaireb, que escrivim amb grafia aglutinada. Heus ac uns exemples comparatius. Exs.:
No canten gaire b. No ens han ats gaire b. Gaireb sho han acabat. Ja s gaireb ple. u
Albert Jan, dins Aclariments lingstics, pp. 8-10
Fer temps
Sap greu veure com lexpressi portar (o dur) + temps, cpia del castell llevar + tiempo, sha infiltrat en la nostra llengua, tenint com tenim la nostra genuna locuci fer + expressi temporal + que, equivalent a haver transcorregut (tant de temps) des dalguna cosa: Fa quatre anys que est malalt. Una mostra del que mai no hem de fer (per que hem vist escrit), seria:
*Sn vuit anys que porto en el club. *Quan va arribar ja portava tres hores esperant-la. *En Joan porta sis anys vivint a Barcelona. *Ja porto vuit anys de casat.
Totes aquetes frases, de total estructura castellana, en catal les hem de formular amb el verb fer, aix:
Fa vuit anys que sc del club. Quan va arribar ja feia tres hores que lesperava. En Joan fa sis anys que viu a Barcelona. Fa vint-i-sis anys que sc casat. u
156
Acabar amb: quan s bo i quan no ho s

Lexpressi acabar amb s prpia del catal o li s imprpia segons quin significat li donem. La interferncia del castell (i del francs, llengua de la qual prov aquesta expressi) ens fa usar una construcci no genuna, font dambigitats i que desnaturalitza el discurs propi. s bona quan susa en sentit literal i, per tant, significa quin s o com s lacabament que fa alguna cosa. Aix, doncs, s ben usada en els exemples segents:
[1] La discussi acab amb un joc de bufetades i bastonades. [2] La novella acaba amb un captol espaterrant. / La missa acaba amb el rosari. [3] El partit ha acabat amb un empat a tres gols. / La festa acaba amb un gran ball. [4] Cal lluitar perqu sacabi la guerra (en lloc de *per acabar amb la guerra). [5] Vol contribuir-hi perqu sacabi (en comptes de *contribuir a acabar amb) aquest clima de tensi entre mitjans de comunicaci i govern. [6] Aquesta sentncia ha dajudar que sacabin els conflictes lingstics (no pas *ajudar a acabar amb els conflictes lingstics).
La necessitat dusar nicament acabar amb en sentit propi es pot illustrar encara amb aquest exemple: Que la maledicci acabi amb mi! (S. Espriu, Antgona), on una cosa s que signifiqui fineixi amb mi, no passi ms enll de mi (que s el sentit que hi dna lautor, encertadament), i una altra, molt diferent, em destrueixi. Contrriament, no s catal fer servir el conjunt acabar amb significant donar fi a una cosa, com s el cas de:
[7] *La penicillina va acabar amb moltes infeccions.
En catal, la frase anterior significa:

[7 bis] La penicillina va deixar dexistir produint moltes infeccions.
s a dir, aquesta frase en llengua catalana significa tot el contrari del que significa en llengua castellana, ja que per a ells s que vol dir que la penicillina va eliminar moltes infeccions. Ha estat repetidament denunciat que el mal s que acabem dexposar de la locuci acabar amb s un gallicisme, alhora que un castellanisme, si la fem servir en els significats de anihilar, aniquilar, anorrear, anullar, desfer, desmuntar, destruir, eliminar, enderrocar, eradicar, esguerrar, evitar, exterminar, extingir, fer acabar, fer caure, fer cessar, fer desaparixer, impedir, matar, posar fi a, resoldre, sufocar, suprimir, etc. u
157
Resum dun article de Jaume Vallcorba dins Llengua
Abs de noms
El mot noms constitueix un cas curis. Es tracta dun terme de creaci relativament recent en la histria de la nostra llengua i que, podrem dir, ha caigut en grcia, de manera que, afavorit per lanalogia i per altres factors, ha anat incrementant el seu s, fins al punt que a hores dara envaeix el camp propi daltres mots o construccions. Dedicarem, doncs, la nostra atenci a aquest fenomen, considerant tres aspectes: 1) el mot noms com a adverbi; 2) el mot noms com a integrant de locucions distributives; 3) usos impropis del mot noms.
1) EL
MOT NOMS COM a aDVERBI
Ls de noms amb valor adverbial s, com diem, dintroducci relativament recent. En efecte, els adverbis per a significar sens altre (que aix defineix solament el diccionari Fabra) que trobem en catal des del comenament sn solament i sol, provinents del llat sola mente i solum respectivament, en parallelisme amb el castell solamente i slo, el francs seulement i litali solamente, solo, soltanto. La forma sol prengu desprs una -s anomenada adverbial, resultant sols, la qual pot reforar-se amb tan (tan sols). En el seu Segle dOr literari, el castell comen a fer servir la combinaci analgica no ms (amb el significat de solamente o nada ms), que ha anat pervivint, sobretot a Amrica, per sense prendre carta de naturalesa com a adverbi usual, almenys en el castell peninsular. s possible que, parallelament, el catal tamb comencs a fer servir la combinaci no ms (amb el significat de solament, sols), ja que s fcil aquest procs analgic, com es pot veure en aquest exemple: En tinc deu, no ms (= no pas ms de deu) > En tinc deu, noms (= solament deu) > Noms en tinc deu. Ara b, el primer exemple daquest s que nosaltres hem trobat s dun autor valenci del segle xviii, encara amb la grafia separada. I hem desperar a finals del segle xix per a trobar aquest s (ja amb la grafia aglutinada) en escriptors de les Balears i del Principat. Doncs b, durant el segle xx, el nou adverbi noms va prendre gran embranzida: en uns parlants, potser pel gust de la novetat; en altres, potser perqu el creien un mot ms catal, ja que diferia dels adverbis castellans habituals solamente i slo (si b, com hem vist, s possible que es tracti duna analogia copiada del castell); en tots, perqu es va anar popularitzant. El fet s que avui dia susa massa, amb el resultat darraconar els altres sinnims, ms nobles per llur antiguitat i carcter etimolgic, empobrint la llengua i provocant, si no es vigila, cacofonies, ja que els seus components (no, ms, com tamb el grup s, que coincideix amb una forma verbal freqentssima) apareixen molt sovint en les frases.
158
2) EL
MOT NOMS COM a INTEGRaNT DE LOCUCIONS DISTRIBUTIVES
Com era de preveure, la fora analgica ha menat a usar ladverbi noms, ja acceptat com a mot normal, en les locucions distributives que, fins fa poc, es construen exclusivament amb els altres sinnims. El bon gust hauria dhaver frenat aquesta tendncia, ja que, com veurem, es produeixen unes combinacions cacofniques (s a dir, que sonen malament, que fan lleig), per es veu que lallau analgica no t aturador, malauradament. Concretem: fins ara, gramtiques i diccionaris reconeixen les locucions no solament... sin (tamb)..., no sols... sin (tamb)..., i encara no tan sols..., no nicament..., mentre que no reconeixen la locuci no noms... sin (tamb).... Aquesta manca de reconeixena obeeix a dues raons: primerament, perqu fins fa poc aquesta combinaci no shavia encara usat; segonament, perqu s una combinaci cacofnica. Expliquem-ho una mica. En quant s una innovaci innecessria (perqu ja tenim locucions equivalents, consagrades per un s secular), la normativa ha de tendir a no admetre-la, en virtut daquell principi segons el qual les llenges sanes tenen ms tradici que analogia. En quant s una combinaci cacofnica, que sona malament, fixem-nos que ho s doblement: per la fontica i per la morfologia. En efecte, shi repeteixen uns sons (el de la ena i el de la o, encara que alguns ja pronuncien la segona o com a u) i shi repeteix un mot (no, primer com a adverbi de negaci, desprs com a integrant dun compost). Ms encara: com que aquestes locucions van sovint acompanyades, tal com diem abans, daltres negacions (a saber, de ladverbi no o de la conjunci ni), del mot sin o de la forma verbal s, el risc de les cacofonies augmenta. Exemples (trets de diverses publicacions recents), per ordre creixent de sons desagradables:
Examinarem, doncs, no noms fets poltics i sociolgics, sin els resultats que alguns daquests fets han originat dins un camp lingstic concret (dun llibre publicat en 1985). Lawrence dArbia no noms s, en aquests moments, un plaer luxs per a loci estiuenc, sin tamb una font dinformaci que ens renova oportunament la memria histrica (collaboraci en un diari, 10-8-1990). ... el cop dEstat no noms no s la soluci a cap problema no ho ha estat mai en cap cas, sin que esdev un problema nou per afegir a la llista (ib., 9-4-1992; notem que tamb s incorrecta la preposici a desprs de soluci, que hauria de ser de). Malgrat la posici presa al Concili de Trento, a lEsglsia prosperava el castell. Eren cada cop ms les autoritats eclesistiques i els religiosos en general dorigen no catal, els quals no noms no sabien la nostra llengua, sin que tampoc no tenien cap inters a aprendre-la perqu consideraven que era de poques possibilitats per a loratria (dun llibre publ. en 1986; notem que tamb s incorrecta la prep. a abans de lEsglsia, que hauria de ser en). 159
De fet, la combinaci analgica i cacofnica no noms, que es dna sobretot en les locucions distributives exemplificades, ha estat condemnada per diversos tractadistes. En primer lloc, per Albert Jan (articles dorientaci lingstica en el diari Avui, 30-7-1976, 14-2-1978 i 29-5-1981); desprs, per Manuel Miquel i Planas (Escola Catalana, juny 1985, p. 7), per Francesc Vallverd (Serra dOr, des. 1989, p. 5), per Jordi Alberich (ib., gen. 1990, p. 4), per Josep Lacreu (Manual ds..., p. 310); tamb, verbalment, per experts en la llengua, com Bartomeu Bardag. Nosaltres vam afegir-nos al cor crtic de bona hora (cf. Catal fcil, Moi 1983, 1a ed., p. 88, i EI catal / 2, Moi 1985, 1a ed., pp. 150, 196 i 202). Els arguments exposats entre tots sn els que hem esbossat: sha de mantenir la tradici i frenar lanalogia, cal evitar cacofonies sistemtiques i conv de no separar-se de les altres llenges romniques amb les quals hem heretat determinades construccions del llat. Per tant, haurem devitar la locuci no noms... sin... i canviar-la per NO sOLAMENT... sIN..., o b NO sOLs... sIN..., o b NO TAN sOLs... sIN..., o encara NO NICAMENT... sIN...
3) USOS
IMPROPIS DEL MOT NOMS
s tal lempenta daquest neologisme, com ja comentvem abans, que no sha limitat a suplantar els adverbis homnims (solament, sols), ans intenta de suplantar altres mots i construccions. Vegeu els casos que fins ara nosaltres hem detectat, classificats segons el tipus dimpropietat: a) s impropi de noms en comptes dun adjectiu (sOL, NIC, EXCLUsIU, sIMPLE). Exemples:
(dun comentari bblic abans de corregir-lo nosaltres) El text hebreu, si b noms parla dun fill de Pall, usa el plural (fills), en lloc de El text hebreu, si b parla dun sol fill de Pall, usa el plural (fills). (duna entrevista abans de corregir-la) La massiva afluncia de joves cristians a... s esperanadora, oi? Jo diria que noms lafluncia massiva de joves cristians no s esperanadora > ... Jo diria que la sola afluncia massiva de joves cristians no s esperanadora. (de la traducci dun document pontifici, publicada el 14-10-1993) s en el Decleg de lAliana que Du es fa conixer i reconixer com Aquell que noms s bo; com Aquell que, malgrat el pecat de lhome, continua essent el model de lobrar moral > En el Decleg de lAliana, Du es fa conixer i reconixer com Aquell qui s lnic bo, com Aquell qui, malgrat el pecat de lhome... (noteu que hi hem fet altres retocs). (dun diari, 17-9-1992) El nou monument a tots els caiguts noms no agrada a B. El regidor popular J.B. es va posar especialment nervis arran de la proposta 160
Precisions lxiques i sintctiques de treure el monlit que hi ha a la plaa de... > Lnic a qui no agrada el nou monument a tots els caiguts s B. El regidor popular... (dun text abans de corregir-lo) Aquest principi no s propi noms de la llengua anglesa > Aquest principi no s exclusiu de la llengua anglesa. (dun diari, 6-11-1992) Un jutge de delictes monetaris vol despenalitzar el frau fiscal. Creu que noms amb una multa el diner negre afloraria > ... Creu que amb una simple multa (o simplement amb una multa) el diner negre afloraria.
b) s impropi de noms en lloc dun adverbi o locuci adverbial (I PROU, TOT JUsT, NO... Ms QUE, [NI] TAN sOLs, [HAvER-NHI] PROU DE, sIMPLEMENT, BON PUNT). Exemples:
Aquesta fama no fou cosa dun moment noms > Aquesta fama no fou cosa dun moment i prou. Noms sn les vuit > Tot just sn les vuit. Les diverses dades disponibles han revelat que el mecenatge noms est a les beceroles > Les diverses dades disponibles han revelat que el mecenatge est tot just a les beceroles. (dun comentari bblic abans de corregir-lo) Els egipcis noms sn homes > Els egipcis no sn ms que homes. (dun llibre publicat en 1991) Jo noms feia que demanar i demanar > Jo no feia ms que demanar i demanar. (duna collaboraci en un diari, 8-4-1988) ... entre nosaltres hi ha quasi un 7% de ciutadans que aqu mengen i dormen i procreen amb la idea o el convenciment que el catal no els cal ni parlar-lo ni noms entendrel; sen poden estar dall ms b > ... que el catal no els cal ni parlar-lo ni tan sols entendrel... (dun text abans de corregir-lo) Noms cal recordar o buscar paraules amb aquest so per a omplir les caselles corresponents > Nhi ha prou de recordar o buscar paraules amb aquest so... (duna publicaci peridica, 31-10-1993) Catalunya, com els altres pasos europeus, t un Quart Mn; t infants que... ja han perdut tota possibilitat de desenvolupar les seves potencialitats. s una cosa que se sap noms mirant-los als ulls > ... s una cosa que se sap simplement mirant-los als ulls.
Podem afegir en aquest apartat els usos impropis de noms per mala collocaci o mala construcci. Exemples:
Noms fa quinze anys que... > Fa noms quinze anys que... (duna revista recent) Guerra a Bsnia, fam a Somlia. Noms llegint una mica els diaris, ens adonem que no solament pateixen aquests dos pobles. Diversos pasos de lantiga URSS viuen en contnues revoltes... > Guerra a Bsnia, fam a Somlia. Llegint noms una mica els diaris, ens adonem que... (una altra soluci: Simplement llegint els diaris...). 161
(text recent dun tractadista de llengua) ... ni tots ni noms els adjectius... > ... ni tots els adjectius ni solament aquests...
c) s impropi de noms (davant dinfinitiu) en lloc de les locucions conjuntives AIX QUE , TAN BON PUNT, etc. (amb valor temporal) o la locuci prepositiva NOMs DE , sOLs DE (amb valor entre causal i temporal). Exemples:
Noms despertar-se, qu fa en Pau? > Aix que es desperta (o Tan bon punt es desperta), qu fa en Pau? Ho era tant, de peress, que noms sentir parlar de treball es marejava > Ho era tant, de peress, que, noms de (o sols de) sentir parlar de treball, es marejava (noteu que hi hem afegit comes).
d) s impropi de noms que en lloc de les locucions conjuntives encara que, ni que (amb valor concessiu). Exemple (dun llibre publicat en 1990): s convenient, doncs, donar prioritat als registres de ms gran transcendncia, a lhora de fixar models, noms que sigui per raons de rendiment o economia desforos > ... a lhora de fixar models, encara que sigui (o ni que sigui) per raons de rendiment o economia desforos. e) s impropi de noms per redundncia o pleonasme. Exemples:
(duna revista recent) Per el problema no es redueix noms a una natural tergiversaci ideolgica > Per el problema no es redueix a una tergiversaci ideolgica (perqu el significat del verb ja implica una idea de limitaci). (dun text litrgic) Perqu Crist el Senyor no solament urg noms als apstols aquella missi que ell personalment havia rebut del seu Pare, ... sin que a ms va voler que el collegi apostlic tingus la mxima unitat > Perqu Crist el Senyor no es limit a urgir als apstols... (dun diari, 15-3-1993) El cap del govern andorr noms podr romandre en el crrec un mxim de vuit anys > El cap del govern andorr podr romandre en el crrec un mxim de vuit anys (perqu un mxim de ja implica restricci). (duna traducci bblica abans de corregir-la) El qui sha banyat, noms rentant-se els peus ja en t prou > El qui sha banyat, rentant-se els peus ja en t prou (perqu lexpressi ja en t prou connota suficientment la idea restrictiva del noms).
Acabem aquest petit estudi resumint la qesti: avui sabusa del mot noms. Hem de mirar dusar ms que no fem els seus sinnims sOLAMENT, sOLs, TAN sOLs, NICAMENT; hem devitar combinacions cacofniques, especialment la locuci distributiva no noms, i evitar tamb la substituci duna srie de girs propis per un noms impropi. u
Extractat de Josep Ruaix, Observacions... / 1, pp. 88-94
162
Qestions controvertides
Les normes sobre el guionet

La Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans (IEC) va divulgar un acord (del 15-3-1996) sobre ls del guionet en lescriptura dels mots formats per composici o per prefixaci, acord que venia a sancionar unes noves normes que ja shavien aplicat al nou diccionari del IEC i que ja eren ms o menys conegudes, si b duna manera extraoficial. Tals normes, a mesura que shan anat coneixent, han generat oposici, oposici raonada en diversos escrits indits adreats a la docta corporaci, en notes de premsa i, pel que fa a llibres, en el segon volum de Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui (Moi 1995, pp. 89-99). Aquesta oposici es fonamenta en les segents constatacions: les noves normes van ser elaborades amb precipitaci, sense estudis previs posats a labast dels estudiosos, sense tenir en compte les seves repercussions negatives, volent simplificar excessivament coses complexes i delicades per naturalesa, amb un caire rupturista (potser no en la intenci per s en la realitat) i amb una actitud tancada o autosuficient (de fet, les nombroses gestions encaminades a evitar la consumaci de lerror o a minorar-lo han estat en va). I ara ens preguntem: qu hem de fer? Per una banda, tots estem dacord que s til disposar duna instncia acadmica que tingui cura de la normativa lingstica i estem disposats, en principi, a acatar la seva autoritat. Per quan aquesta instncia sequivoca, s evident que la seva autoritat resta en entredit, ja que hi ha uns bns, superiors a la disciplina, que shan de salvar: la dignitat de la llengua, la seva continutat, la seva aptitud per a la comunicaci, la seva fesomia tradicional, la veritat cientfica, etc. En el cas que ens ocupa, doncs, hem dacceptar les normes en la mesura en qu siguin raonables, refusar-les en la mesura en qu no ho siguin i distingir, completar o matisar tot all que sigui confs, incomplet o simplista. s el que nosaltres mirarem de fer en aquest treball, que articularem segons els tres grans tipus de compostos afectats per les noves normes: 1) compostos per prefixaci; 2) recompostos; 3) compostos prpiament dits.
1. COMPOSTOS
PER PREFIXaCI
La normativa fins ara vigent establia que els compostos per prefixaci sescrivien en general sense guionet, per preveia una srie dexcepcions ben conegudes. Les noves normes volen suprimir totes les excepcions menys una: el prefix no-, i encara usat solament precedint un substantiu. Davant daix, qu hem de dir? Doncs distingir o matisar: a) Es pot continuar dient que, en general, els prefixos van soldats al mot que modifiquen, i es poden suprimir algunes de les excepcions establertes, per shan de mantenir les segents (que expliquem breument):
163
el prefix no- ha de dur guionet, tant quan precedeix substantius (p.e., no-violncia) com quan precedeix adjectius amb un significat consolidat (p.e., no-violent); el prefix ex-, tnic, tamb sha descriure forosament amb guionet, perqu sha de distingir de la seqncia inicial ex tona, molt freqent (p.e.: ex-tractant / extracte; ex-animador / examinador, etc.), perqu cal evitar confusions (p.e.: ex-portador de sida amb exportador de sida, ex-ponent amb exponent, etc.), perqu cal evitar altres combinacions estranyes (p.e.: exxa per ex-xa, exexiliat per ex-exiliat, exiugoslau per ex-iugoslau, exrival per ex-rival, etc.), perqu sovint el prefix afecta no un mot sin un sintagma (p.e.: ex-gurdia civil, ex-alt crrec, ex-home de confiana, etc.). I perqu les altres llenges de cultura tamb escriuen ex- amb el guionet (aix el francs, el portugus i langls) o fins i tot lescriuen totalment separat del mot, com si fos un adverbi (cf. castell i itali ex presidente, etc.); els prefixos tnics pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sots- tamb necessiten el guionet, perqu s molt important mantenir distincions fontiques, evitar pronncies errnies i prevenir confusions conceptuals. Exemples (contrastats o explicats): un autor pre-existencialista / la preexistncia; pro-americ, pro-rus / procnsol, procrear; pseudo-profeta / pseudnim, pseudomorfisme (recompostos); quasi-simultanetat (la grafia quasisimultanetat, massa llarga, implica repetici de la mateixa sllaba, si, amb valor fontic distint), sots-intendent la grafia sotsintendent indueix a una pronncia sut-sin-tendent o almenys sot-sin-ten-dent); el prefix arxi- demana igualment guionet perqu s important la distinci entre aquest prefix de tipus gramatical, significant ms que i sempre tnic (p.e., arxi-milionari), i lhomnim de tipus lexical, significant preeminncia o superioritat i a vegades ton (p.e.: arxiduc, arxiprest o arxipreste); b) Pel que fa al prefix vice-, es pot acceptar, ja que ho vol lacadmia, la supressi del guionet, com solen fer el castell i litali, perqu en la majoria de casos no presenta inconvenients (p.e.: vicepresident, vicedeg), per sabent que aix ens separem del francs, del portugus i de langls (que hi usen el guionet) i que dificultem la lectura en casos com vicerector, vicesecretari. Sigui com sigui, sha de mantenir el signe quan el prefix va seguit de sintagma, com en vice-primer ministre, perqu altrament el prefix noms afectaria el primer component del conjunt. c) Pel que fa a la resta de prefixos, encara que per regla general sescriguin soldats, es poden escriure amb guionet en casos especials, tal com es fa en altres llenges. Exs.: propaganda anti-Castro, lEuropa post-Maastricht, etc. (davant de noms propis); bes-tia, per-idic (per a facilitar la lectura); re-crear (tornar a crear), super-rpid (per a evitar la collisi de dues erres), etc.
164
2. RECOMPOSTOS
Existeix un tipus de compostos impropis que, per claredat, s bo danomenar amb un nom especial, com fan alguns tractadistes (aix nosaltres en El catal / 3, pp. 76ss). Ens referim als recompostos, o sia els mots formats amb radicals greco-llatins, els quals, si ms no en teoria, no es formen a partir de mots catalans, sin de mots o arrels presos directament de les llenges clssiques. Doncs b, pel que fa als recompostos, el catal recent presenta una doble normativa: la de Fabra (inspirada en ls castell, itali i portugus), consistent a escriurels sempre soldats, sense guionet (p.e.: gastroenteritis, gastrointestinal, gastronomia, labiodental, labiovelaritzaci, otorinolaringleg, otoscopi); la de lEnciclopdia catalana i el Diccionari de medicina (inspirada en ls francs i angls), consistent a escriure amb guionet els radicals coordinats (p.e.: gastro-enteritis, gastro-intestinal, lbio-dental, oto-rino-laringleg) i soldats els radicals subordinats (p.e.: gastronomia, labiovelaritzaci, otoscopi).
[...] 3. COMPOSTOS
PRPIaMENT DITS
Els compostos prpiament dits sn aquells mots resultants de la uni de dos o ms mots existents en la llengua. Doncs b, pel que fa a les noves normes de la Secci Filolgica que afecten aquesta categoria de paraules, hem de dir dues coses: a) Que les noves normes semblen confondre un tipus de compostos prpia ment dits, que sn els adjectius coordinats, amb els recompostos, perqu aquells, a vegades, prenen com a primer element una forma llatinitzant (terminada en o). Llavors, les noves normes, aplicant el criteri que hem vist sobre els recompostos, volen fer escriure aquells adjectius amb composici soldats, sense adonar-se que no sn prpiament recompostos, o b confonent-los amb els adjectius coordinats que han donat origen a un concepte unitari, cas en qu s que es poden escriure enganxats. De fet, les llenges de cultura del nostre mbit (com el castell, litali, el francs, el portugus, langls, etc.) escriuen els adjectius coordinats amb guionet, com tamb hem fet sempre nosaltres, tant si el primer element termina en o com si termina duna altra manera. Aix es veu clar que es tracta dadjectius lligats per un nexe copulatiu o relacional i es poden distingir dels conjunts de significat unitari. Exemples: cultural-econmic (= cultural i econmic), econmico-cultural (= econmic i cultural), econmico-poltic, poltico-econmic; cooperaci hispano-americana (= entre Espanya i Amrica) / els pasos hispanoamericans (= de lAmrica espanyola); guerra franco-prussiana (= entre
165
Frana i Prssia) / parlars francoprovenals (= duna regi de transici entre el francs i el provenal); tractat sino-japons o nipo-xins, relacions anglo-franceses o franco-angleses o franco-britniques, etc. Daltra banda, existeix la coordinaci amb ms de dos adjectius, cas en qu labsncia de guionet seria inimaginable. Exemples.: catalano-valenciano-balear, jurdico-poltico-econmico-cultural, etc. Resumint, bo i admetent la supressi dels guionets en els mots recompostos, no es pot aplicar de cap manera tal supressi als adjectius coordinats (que en la prctica es coneixen perqu llur ordre s intercanviable i perqu el darrer t una forma clarament catalana), llevat dels casos en qu shagi produt una fusi o subordinaci de significats. (De fet, el mateix IEC continua escrivint Secci Histrico-Arqueolgica, i no pas Secci Historicoarqueolgica.) b) Hem de dir que les noves normes pateixen de la dria de voler suprimir guionets tant s com no. nicament respecten el criteri fontic, en aquest cas (o sia en el dels compostos prpiament dits; en el cas dels compostos per prefixaci i en els recompostos, fins i tot ignoren el criteri fontic); concretament, admeten el guionet quan aquest facilita la lectura i en altres casos que fixen arbitrriament. Doncs b, sense que puguem entrar ac en la casustica, que ocuparia massa espai, hem de dir que, en general, val ms seguir la normativa tradicional o fabriana, la qual tenia en compte, ultra el factor fontic (facilitar la lectura), altres factors; concretament: el factor morfolgic (permetre la flexi de nombre o de gnere i nombre alhora, com en el cas de poca-vergonya, pl. poques-vergonyes); el factor sintctico-semntic (distinci entre formaci irregular o paratesi i formaci regular o sntesi, com en el cas de cap-gros, substantiu parattic, i capgrs, adjectiu sinttic); el factor distintiu o fisiognmic (ajudar a identificar els components originaris del compost, com en el cas de vist-i-plau, substantivaci de la locuci vist i plau). En canvi, s que es pot admetre la grafia enganxada quan els criteris exposats no ho exigeixen i el mot ha anat evolucionant cap a una major fusi (com s el cas de setcincies, abans set-cincies). u
Article de Josep Ruaix dins Llengua Nacional, nm. 17, pp. 14-17
166
A internet s blog i no bloc

El Termcat va decidir de normalitzar el terme bloc amb c, per a designar all que en el mn sencer es diu blog, amb -g. Alhora va beneir el derivat blocaire per a designar el que en angls es diu blogger, s a dir, lautor o gestor dun blog. Es tracta duna soluci desencertada i criticada amb arguments de pes per Gabriel Bibiloni (vegeu Llengua Nacional, nm. 53, pp. 27-28, don extraiem aquet escrit). Letimologia de blog s completament diferent de la de bloc. Aquest mot darrer, en el sentit de massa de matria slida (i accepcions derivades), t lorigen remot en un mot germnic, blok, i en el sentit ms recent de llibreta procedeix via castell del francs bloc ( notes); mentre que blog s una paraula anglesa resultat de lescurament de weblog. Aquest s compost de web (pgina web) i log (registre). El neologisme ha estat adoptat per la majoria de llenges, en algun cas amb alguna adaptaci ortogrfica: aix en francs sen diu blog (i blogue), i tamb sen diu blog en itali, en castell, en portugus, en alemany, en dans, en neerlands, i no continuarem per no fer la llista de llenges del continent. La qesti de ladaptaci mereix una crtica contundent. En primer lloc, es confon adaptaci fontica i adaptaci grfica. Del punt de vista de la fontica, ladaptaci hi s necessriament, perqu en catal tota consonant oclusiva final es realitza com a sorda i, per tant, el nostre mot es pronuncia blok tant si sescriu bloc com si sescriu blog. Una altra cosa s ladaptaci grfica, i aqu cal dir que les paraules procedents daltres llenges acabades en -g mantenen aquesta consonant en la seva forma grfica catalana (buldog, gag, grog beguda), igual que les paraules derivades dtims llatins o grecs amb aquesta consonant final (mag, pedagog, demagog, bileg, prfug). Prou que Fabra es va escarrassar defensant en el seu moment que si totes les llenges de cultura escrivien cid o prleg amb consonant sonora, els catalans no havem de fer-ho duna altra manera, per molt que la fontica ho sembls exigir. Langlicisme blog en catal noms es pot escriure blog. Si bloc s una adaptaci fontica daquell anglicisme, com diu el Termcat, s una aberraci, ms o menys com ho serien cit o prlec. Si persistim en la forma bloc, aleshores davant nosaltres mateixos i davant els altres sempre semblar que tenim una manera peculiar i esgarriada descriure all que tothom grafia blog. Tamb perdem la possibilitat de distingir dues coses que, per molt que sassemblin, sn diferents, com s un bloc fet de fulls de paper i un blog dinternet. No havem quedat que una llengua de cultura ha de distingir conceptes i expressar amb precisi el major nombre possible de matisos? I, pel que fa als derivats, dun que fa blogs blogger en angls sen pot dir en catal de moltes maneres, perqu els mecanismes de derivaci de la llengua en principi ho permeten: bloguista, bloguer, blogador, blogaire, blogfil, etc. u
167
Duplicacions femenines innecessries

Un dels signes dels temps actuals s la lluita contra la discriminaci de la dona i a favor de la igualtat dels sexes, lluita molt noble i indiscutible mentre es refereixi a la dignitat de la persona, a la consideraci social, als drets i deures, etc., per ja ms discutible i fins exagerada quan pretn una igualtat mecnica, forada, antinatural. Aix, es varen divulgar unes Recomanacions per a un s no sexista del llenguatge1, les quals, invitant a superar prejudicis i tics tradicionals i fins aqu podem estar-hi dacord, inciten a evitar ls de termes que es refereixin explcitament o implcitament a un sol sexe i aqu ja apareix laspecte discutible i el perill dexagerar, com de fet alguns, potser pressionats per una administraci pblica massa zelosa, exageren. Per aix cal recordar que, des del punt de vista lingstic i com passa en tants altres casos, hi ha un gnere no marcat i un gnere marcat. El gnere no marcat s el mascul, el qual, si no consta el contrari pel context, no exclou pas laltre gnere, sin que linclou implcitament; el gnere marcat s el femen, el qual, sense que calgui dir res ms, exclou el gnere contrari. Exemples:
Els homes sn mortals (en qu sentn que els homes vol dir el gnere hum, incloenthi les dones i prescindint tamb de ledat, com ara adults, joves, infants, vells). Els homes solen ser menys sensibles que les dones (on els homes, per ra del context que estableix contrast, inclou noms el sexe mascul). Les dones poden ser mares (on queda excls el gnere contrari: els homes; notem que tamb queden excloses certes edats: les nenes, les ancianes...). Busquem cuiner. Si a la porta dun restaurant hi ha aquest rtol, shi poden presentar a demanar feina homes i dones indistintament. Busquem cuinera. Si a la porta dun restaurant hi ha aquest rtol, nicament shi poden presentar a demanar feina dones.
Lingsticament, doncs, no hi ha cap inconvenient a emprar, com sha fet fins ara, el gnere mascul quan es dna per suposat que no es fa discriminaci de sexes, i no cal anomenar-los explcitament tots dos, ni cercar noms genrics (del tipus lsser hum, la humanitat, les persones); tampoc, en cas que sanomenin les formes dels dos gneres, no cal duplicar els determinants o altres mots concordables, ja que la globalitat de lexpressi demana un sol determinant (Que vinguin tots els nens i nenes!) o una sola forma concordada (p.e.: els nens i nenes / no els nens i les nenes; els professors o professores designats / no els/les professors/ores designats/-ades o complicacions similars); finalment, tampoc no s lcit dinvertir lordre habitual no marcat o neutre (mascul-femen), ja que aleshores
1. Degudes a la Unesco i tradudes i adaptades al catal per la Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat.
168
s que es produeix discriminaci contra el sexe mascul (p.e., dient les dones i els homes en comptes de dir els homes i dones), llevat dalgunes frmules de cortesia estereotipades (p.e., senyores i senyors). Mirem ara de concretar tot aix amb unes normes prctiques que volen ser alhora no sexistes i lingsticament assenyades: 1) En textos de tipus general, no cal duplicar el gnere. Exs.: Tots els homes de la terra som germans i hem de conviure en pau (no cal dir Tots els homes i dones som germans... ni encara menys Tots els homes i dones som germans i germanes...). Estimats germans, us invito a pregar pels malalts (no cal dir Estimats germans i germanes, us invito a pregar pels malalts i malaltes). Envejo la salut dels esportistes (no cal dir Envejo la salut dels i les esportistes). 2) En textos en qu vulguem evitar qualsevol sospita de sexisme, nhi ha prou de duplicar el gnere la primera vegada que anomenem una determinada categoria de persones; desprs ens ho podem estalviar. Farem b, aix s, dintercalar-hi, tamb per raons estilstiques, sinnims genrics. En canvi, els noms poc connotats pel que fa al sexe no necessiten gaireb mai duplicaci, com tampoc alguns plurals amb desinncia nica. Exs.: Adrecem aquesta carta als professors i professores que... Pensem que tots els professors comprendran... s bo que el professorat experimenti... / Tots els nens i nenes... Els nostres infants... (infant s un sinnim genric de nen i nena). / El mestre o mestra cridar lalumne i linvitar a... Quan es reuneixin els mestres... Material a disposici dels ensenyants (notem que alumne i ensenyant sn mots poc connotats i que mestres s un plural com als dos gneres). 3) Evitarem sempre les duplicacions darticles i de formes concordades. Exs.: Han vingut uns nois i noies (no Han vingut uns nois i unes noies). Llavors el professor o professora advertir que... (no Llavors el professor o la professora advertir que...). Explicarem als alumnes... (no Explicarem als i les alumnes...). Que vingui amb els seus germans o germanes (no Que vingui amb els seus germans o les seves germanes). Un germ o germana (no Un/a germ/ana). Tamb evitarem la inversi de lordre habitual dels gneres El mestre o mestra procurar... (no La mestra o el mestre procurar...). I, naturalment, evitarem altres ridiculeses: Aix ho saben tots els poltics (no Aix ho saben tots els poltics i totes les poltiques). Una vaga de pilots daviaci (no Una vaga de pilots i pilotes daviaci). s catal qui viu i treballa a Catalunya (no s catal/ana el/la qui viu i treballa a Catalunya). Els escriptors han de cobrar els drets dautor (no Els escriptors o escriptores han de cobrar els drets dautor o autora). Resumint: el legtim desig de no discriminar la dona no ens ha pas dobligar a usos lingstics forats, antinaturals i dhuc ridculs. Concretament, hem devitar les duplicacions femenines innecessries. u
Copiat de Josep Ruaix, Observacions / 2, pp. 20-22. Per a ms informaci podeu veure G. Bibiloni, Llengua Nacional, nm. 68, pp. 13-18.
169
Trmits oficials
Trmits per a tenir el nom o els cognoms ben escrits

A partir de la Llei 17/1977, del 4 de gener, arreu de lEstat espanyol es pot inscriure un nom en qualsevol llengua del mn o fins i tot amb formes que no responen a cap idioma. Noms hi ha la restricci que el nom no resulti perjudicial per a la persona que el rep, que no comporti confusions pel que fa al sexe daquesta o que no es tracti dun hipocorstic o duna forma familiar que no hagi assolit substantivitat enfront del corresponent nom consolidat, com ara Colau per Nicolau, Nela per Manuela (cal dir que Pepa, Laia o Conxa sn ara formes comunament acceptades com a noms, malgrat tractar-se de formes familiars). No cal dir que tots nosaltres haurem de voler tenir el nom i els cognoms oficialment ben escrits. Els passos a fer no sn pas complicats, per b que abans danar al Registre Civil de la poblaci on hom s empadronat (que s on aquests trmits shan darreglar) shan dhaver fet unes gestions que, segons el canvi que es vulgui dur a terme, poden requerir un xic de temps i pacincia. Volem deixar clar que no hi ha cap canvi, fet dacord amb el Registre Civil, que afecti la identitat personal ni els documents redactats amb anterioritat, siguin privats o pblics. La primera cosa que hem de tenir clara quan volem iniciar un canvi s saber si aquest sha de fer seguint la modalitat A (dit canvi darrel catalana) o b si sha de fer seguint la modalitat B (dit canvi per s).
D OCUMENTaCI
NECESSRIa PER a La MODaLITaT
A (canvi darrel catalana)
El llibre de famlia dels pares i el propi, si en teniu. Si no en teniu cap, podeu demanar un certificat de naixement en el mateix Registre Civil. El carnet didentitat (DNI). El certificat de correcci del nom i dels cognoms. Heu dassegurar-vos que el nom o cognom que voleu posar-vos s correcte en grafia catalana. Per aix recomanem daconseguir un informe de ladequaci lingstica del nom o dels cognoms, que podeu demanar a lOficina dOnomstica del IEC (c. del Carme, 47, tel. 932 701 621).
D OCUMENTaCI
NECESSRIa PER a La MODaLITaT
B (CaNVI PER S)
Un certificat literal de naixement (que s el ms complet). El lliura el mateix Registre Civil. Un certificat dempadronament (original i actual), que ha dexpedir lajuntament del lloc on sou empadronats.
170
Trmits oficials
Fotocpia del Llibre de Famlia si linteressat s casat o t fills (fotocpies de les pgines del matrimoni i dels fills). Original i fotocpia duns vuit documents on consti el nom o cognoms que hom desitja fer servir. Exemple: carnets dentitats socials, culturals, esportives, etc.; rebuts de llum, gas, aigua, banc, etc.; correspondncia personal, subscripcions, etc. Comparixer amb dos testimonis majors dedat.
REQUISITS I TRMITS SEGONS ELS CANVIS A FER 1. CaTaLaNITzaCI (O

CORRECCI ) DEL NOM
Catalanitzar-se el nom (Juan per Joan, Ins per Agns...) s ben senzill. Sols cal anar al Registre Civil on sou inscrits, emplenar una instncia i el jutge del Registre t lobligaci de fer aquest canvi, reflectint-lo en el full del llibre on consta la partida de naixement. Porteu-hi tot el que es diu en la modalitat A.
2. CaNVI
DE NOM
Si voleu, podeu canviar-vos el nom (dir-vos, per exemple, Maria en comptes de Felipa, Pere en comptes de Filem, etc.). Heu danar al Registre Civil on sou empadronats amb tot el que es demana en la modalitat B.
3. NORMaLITzaCI
DE COGNOMS CaTaLaNS DEFORMaTS O TRaDUCCI
La normalitzaci de cognoms catalans deformats no ha de ser cap problema (canviar, per exemple, Vias per Vinyes, o Alsina per Alzina, o Farr per Ferrer, o Siches per Sitges, o Lpez per Llopis). El Reglament del Registre Civil, en larticle 206 literalment diu: Els canvis [de noms i cognoms] poden consistir en segregaci de paraules, agregaci, transposici o supressi de lletres o accents, supressi darticles o partcules, traducci o adaptaci grfica o fontica a les llenges espanyoles, i en substituci, anteposici o agregaci daltres noms o cognoms o part de cognoms o altres danlegs, dins els lmits legals. Aquests canvis no sn reversibles. Cal dir que quan parla de llenges espanyoles, shi ha de comprendre el catal, segons la nomenclatura de la Constituci espanyola. Aix, doncs, segons quin sigui el canvi que vulgueu fer, podeu necessitar la modalitat A o la modalitat B. Tinguem present que per a la rectificaci de la forma del cognom la via ms segura s demanar sempre un informe a lOficina dOnomstica del IEC o a la Secci de Toponomstica de lAcadmia Valenciana de la Llengua, que adjuntareu als documents abans dits.
171
Trmits oficials
4. INVERSI
DE L ORDRE DELS COGNOMS
Podeu invertir lordre dels cognoms (que el primer passi a segon i viceversa). s tan senzill com anar al Registre Civil del lloc on sou empadronats, duent-hi el que es demana en la modalitat A (el certificat de correcci del nom i dels cognoms no cal). Tanmateix, cal saber que ara, a lhora dinscriure un nounat en el Registre Civil, hi ha la possibilitat de fer figurar com a primer cognom tant el del pare com el de la mare, a condici que la resta de fills de la famlia duguin els cognoms en el mateix ordre. Si un fill vol invertir-se lordre dels cognoms i no t la majoria dedat (divuit anys), ho haur de fer acompanyat dels pares. Si ja t la majoria dedat, ho pot fer ell sol. El procediment per a fer-ho s anar al Registre Civil, duent els requisits de la modalitat A.
5. INSERCI
DE La CONJUNCI I ENTRE COGNOMS
En catal s molt recomanable de posar la conjunci copulativa i entre els dos cognoms; fa que aquests no estiguin en aposici i s, a ms, un senyal identitari catal, malgrat que fos la llengua castellana la que primer pos una y entre cognoms. Actualment, per, s molt ms usual en catal que en castell. A part, hi ha una diferncia substancial: en catal la i forma part del cognom; en castell, no. No cal dir que s reconeguda la possibilitat de posar-la en el llibre de famlia i en el DNI. Sols cal anar al Registre Civil amb el DNI i el Llibre de Famlia. Ara b, un cop lhem feta constar legalment entre cognoms, ja no len podem treure. Amb tota la documentaci necessria a punt, doncs, ja podeu anar al Registre Civil de la poblaci on sou enregistrats. A Barcelona, per exemple, es troba a:
Plaa del Duc de Medinaceli, 3, planta 1a, secci 13 08002 BARCELONA (Tel. 93 412 04 74)
Un cop obtinguda loficialitzaci del canvi, el mateix Registre Civil sencarregar, si voleu, de fer-vos-la efectiva en el jutjat on sou domiciliats i en el vostre llibre de famlia. u Per a ms informaci podeu llegir:
Alfons Esteve; Francesc Esteve, Guia prctica de drets lingstics al Pas Valenci, Acci Cultural del Pas Valenci, Valncia 2006.
172
Trmits oficials
La preparaci dun currculum

Si heu de preparar un currculum (mot provinent del llat curriculum vitae), us aconsellem que feu servir el model CVE (Curriculum Vitae Europeu), que fcilment podreu descarregar dinternet i del qual us donem lesquema en la pgina segent. Prepareu-lo amb tranquillitat, concentrant-vos principalment en la formaci escolar i acadmica i en lexperincia de treball. El CVE us dna locasi de mostrar el vostre afany emprenedor, els vostres xits, les vostres competncies i els vostres coneixements. Permet tamb, a qui el rep, de descobrir els vostres camps dinters i li dna una idea de les vostres qualitats personals. Feu-lo ben complet i afegiu-hi tants detalls com pugueu. Als receptors els agrada un CVE meticulosament formulat. Guardeu-lo en Microsoft Word (actualment el programa ms estndard). Utilitzeu paper blanc DIN A4 i carcters ben llegibles, dun cos de 10 o 12 punts. Feu servir una estructura clara, coherent i ben marcada. Que es distingeixi b una secci duna altra (estudis, experincia de treball...). Sha de fer molta atenci a la gramtica, a lortografia, a la puntuaci. Estudieu b els mots a emprar i privilegieu els verbs dacci. Que lestil sigui positiu. No feu servir abreviacions si no s que les expliqueu. Que tot el que dieu sigui verdic. A ms de lexperincia professional, cal no oblidar cursets especialitzats que hgiu pogut fer, el treball de vacances, els caps de setmana. Consigneu-hi habilitats transferibles, com sn ara comunicaci, treball en equip, aptitud per a resoldre problemes i simplificar les coses, direcci/mobilitzaci dun equip, poder de decisi... Feu servir verbs dacci com crear, manar, organitzar... Eviteu de dir activitats com lectura, sortir amb amics. Indiqueu ms aviat activitats socials i la vostra capacitat dimplicar-vos-hi. Eviteu de dir msica, esports, cinema, conceptes massa generals. Heu de ser precisos i donar detalls. Expliqueu com us aprofiten les activitats. Doneu a conixer les qualitats personals que posseu. Hi haur dhaver unes quantes frases curtes sobre la vostra personalitat; citeu solament les caracterstiques que de veritat posseu. Sigueu sincers. Reflectiu la vostra personalitat i feu servir adjectius positius per a descriure-la (creatiu, capa dadaptar-se, segur...). Parleu solament dels vostres trets positius i no pas dels negatius. Procureu danar variant la manera de fer les frases. Mireu de posar a prova les vostres experincies, competncies i desigs i mireu de presentar-vos de la manera ms favorable.
173
Trmits oficials
CURRCULUM EUROPEU (7/8)

El currculum europeu (estructura i exemples) es troba disponible en 13 llenges al web del CEDEFOP (Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formaci Professional) . Podeu descarregar-vos directament una plantilla en catal, en format Word, anant a aquesta adrea: <http://www.oficinatreball.net/socweb/opencms/socweb_ ca/ciutadans/orientacio_feina/curriculum/cv_07.html>. Esquema
INFORMaCI
PERSONaL
Nom [cognoms, nom] Adrea [carrer, nmero, codi postal, localitat, pas] Telfon Fax Adrea electrnica Nacionalitat Data de naixement [dia, mes, any]
E XPERINCIa
LaBORaL
Dates (des de - fins a) [es comena per all ms recent i shi va afegint, a part, la mateixa informaci per cada lloc ocupat] Nom i adrea de la persona contractant Tipus dempresa o sector Lloc o crrec ocupat Principals activitats i responsabilitats
E DUCaCI
I FORMaCI
Dates (des de - fins a) [es comena per les ms recents i shi va afegint, a part, la mateixa informaci per cada curs realitzat] Nom i tipus dorganitzaci en la qual sha rebut leducaci o formaci Principals matries o capacitats ocupacionals tractades Ttol de la qualificaci obtinguda Si escau, nivell aconseguit segons la classificaci nacional
CaPaCITaTS
I aPTITUDS PERSONaLS
Dots adquirits al llarg de la vida i la carrera educativa i professional, per no necessriament avalats per certificats i diplomes oficials.
L LENGUa
174
MaTERNa
[indiqueu la llengua materna]
Trmits oficials
ALTRES
[escriviu lidioma] Lectura [escriviu el nivell: excellent, bo, bsic] Escriptura [escriviu el nivell: excellent, bo, bsic] Expressi oral [escriviu el nivell: excellent, bo, bsic]
IDIOMES I aPTITUDS SOCIaLS
CaPaCITaTS
[Descriviu-les i indiqueu on les heu adquirides.] Per exemple: Conviure i treballar amb altres persones, en entorns multiculturals, en llocs on la comunicaci s important i en situacions on el treball en equip s essencial (cultura i esport, etc.).
CaPaCITaTS
I aPTITUDS ORGaNITzaTIVES
[Descriviu-les i indiqueu on les heu adquirides.] Per exemple: coordinaci i administraci de persones, projectes, pressupostos, a la feina, en tasques de voluntariat (com ara cultura i esport), a la llar, etc.
CaPaCITaTS I aPTITUDS TCNIQUES

[Descriviu-les i indiqueu on les heu adquirides.] Amb ordinadors, tipus especfics dequips, de maquinria, etc. Capacitats i aptituds artstiques: [descriviu-les i indiqueu en quins llocs les heu adquirides] Msica, escriptura, disseny, etc.
ALTRES CaPaCITaTS I aPTITUDS [descriviu-les i indiqueu on les heu adquirides.]

Que no shagin esmentat anteriorment.
PERMS
DE CONDUIR aDDICIONaL
INFORMaCI
[Qualsevol informaci que es consideri important, persones de contacte, referncies, etc.]
ANNEXOS
[Esmenteu els documents annexos.] u
175
BIBLIOGRAFIA
Associaci Bblica de Catalunya, Sigles i abreviatures, ABC, Barcelona 1988. Badia, Joan [et al.], Llibre de la llengua catalana, Castellnou, Barcelona 1997. Bentola, Alain, Grammaire alphabtique, Editions Nathan, Pars 2001. Dardano, Maurizio, e Pietro Trifone, Nuova grammatica della lingua italiana, Zanichelli, Mil 2007. Fabra, Pompeu, Diccionari general de la llengua catalana, Edhasa, Barcelona 1983. Esteve, Alfons, i Francesc Esteve, Guia prctica de drets lingstics al Pas Valenci, Acci Cultural del Pas Valenci, Valncia 2006. Generalitat de Catalunya, Majscules i minscules, Barcelona 1992, 2a ed. Abreviacions, Barcelona 1997. Criteris de traducci de noms, denominacions i topnims, Barcelona 1999. Jan, Albert, Aclariments lingstics, Barcino, Barcelona 1973. Lesina, Roberto, Il manuale di stile, Zanichelli, Bolonya 1986. Mestres, Josep M. [et al.], Manual destil, Eumo Editorial, Barcelona 1995. Mestres, Josep M., i Josefina Guilln, Diccionari dabreviacions, Enciclopdia Catalana, Barcelona 1992. Pujol, Josep M., i Joan Sol, Ortotipografia, Barcelona 1994. Riera, Carles, Manual de catal cientfic, Editorial Claret, Barcelona 1992. Ruaix, Josep, Catal complet, vols. 1, 2 i 3, Moi-Barcelona 1997-2007. Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui, vols. 1 i 2, Moi 1994-1995. Diccionari auxiliar, Moi 1996. Catal progressiu, vol. 2, Moi 1997. Servitje, Albert, Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona 1996. Sol, Joan, Llibre destil de lAjuntament de Barcelona, Barcelona 1995. TERMCAT en lnia (consulta feta a loctubre del 2008). Diccionari de lingstica, Termcat, Barcelona 1992. Universitat de Barcelona, Els signes de puntuaci, Barcelona 1995. Proposta dabreviatures, sigles i smbols, Barcelona 1989. Les referncies i les citacions, Barcelona 1995. Universitat Autnoma de Barcelona, Gabinet de Llengua Catalana, Les majscules i les minscules, Barcelona 1995. UOC en lnia (consulta feta a loctubre del 2008). Vallcorba Rocosa, Jaume, Punts essencials de catal, Arimany, Barcelona 1978.
177
ndex analtic
ndex analtic
A Abreviatures, 101, 102, 107-111 bbliques, 110, 111 compostes, 102 en noms de pila, 101 per truncament, 101 per contracci, 102 el punt en les, 102 Acabar amb, 157 Accentuaci, 14, 112, 146 Acrnims, 106 Adjectiu, 15, 165, 166 admiraci, Signe d, 73 Adreces, 127 Adverbis, 15 de temps, 119 la coma en els, 59, 60 substituts de noms, 158-162 Afresi, 15 Afinar la pronncia, 12, 13 Alfabet catal, 10 Alfabet fontic internacional, 9 Alineament, 39 Ambigitat, 16 Anacolut, 16 Anfora, 16 Analogia, 16 Anglicisme, 16, 17 Antonomsia, 17 Antnims, 17, 18 Antroponmia, 27, 87-89 Any, 114-117 any de publicaci, 50, 53 Apcope, 18, 24 Apdosi, 18, 29 Apstrof, 112, 113 Article, 18 apostrofaci de l, 112, 113 en les sigles, 104, 105 omissi de l, 116 Assecar-eixugar, 151 Assimilaci, 18 Asterisc, 71 Autor, 50-53 autor-any, 53 autor-editor, 40 B Barbarisme, 19 Barra, 11, 81 en abreviatures, 101, 108 en fonemes, 22, 81 en llocs dedici, 55 en poemes, 81 marcant alternativa, 81 Bblia, 76, 92, 110, 111 Bibliografia, 50-57 dins un text, 53 llista bibliogrfica, 53 per ordre de cognom, 50, 51, 53 Bloc-blog, 167 C Cadascun-cadasc, 152 Calc, 19 Capalera, 38 Captol, 53, 110 Capitular (caplletra), 20, 39 Carcters, 28, 37, 39 Cardinals: els punts cardinals, 98 nombres cardinals, 120
179
ndex analtic
Crrecs, 86 Cartes, escriure, 128, 129 Citacions: bbliques, 110 de llibres, 50 directes i indirectes, 77, 78 dun article, 53, 55 en publicacions, 55-57 literals-textuals, 77-79 puntuaci en les, 69, 70 Claudtors, 67, 78, 82 fonologia, 22 nm. dordre en exemples, 49 Cognom, 27, 50, 51, 170 amb partcula, 52, 88 dorigen estranger, 88 enlla de cognoms, 101, 172 en versaletes, 51 inversi de cognoms, 51, 172 normalitzaci del, 171 pluralitzaci del, 88 Collecci, 54, 92 Coma, 58, 72, 110 en adreces, 127 en adversatives, 61 en bibliografia, 50 en gerundis i participis, 61 en les dislocacions, 60 en les separacions decimals, 123 en locucions de relaci, 59, 60 en oracions subordinades, 62 Combinacions: punt-parntesis, 68 punt-cometes, 69 Cometes, 11, 77 amb el punt interior, 69 de seguiment, 78 en discursos, conferncies... 91 en les colleccions, 54, 92 en parts duna publicaci, 92
180
La comb. punt-cometes, 48, 69-71 quan connoten, 79 quan enclouen, 77 sense el punt a dins, 70, 77-79 simples, 54, 77, 80 Competncia, 20, 47 Compostos, 163 -166 Conferncies, discursos, 78, 91 Congressos, 90, 91 Connotar, 74, 77, 79 Cossos celestes, 100 Crdits, pgina de, 40 Crides, 48 Cultisme, 20 Curador, 52 Currculum, 173 -175 Cursiva, 74 -76 en funci diacrtica, 74 en funci reproductiva, 76 en noms propis diversos, 76 en paraules argot i estrangerismes, 74 en pseudnims, 75, 89 en termes tcnics, 75 en ttols de llibres, 92 per a remarcar, 75 D Dataci, 114, 115, 116, 129 dates singulars, 89 dies i mesos, 117 Designacions: de crrecs, 86 coreferents, 95 Diacronia, 20 Dialecte, 21 Diresi, 21 Dies abreujats, els, 117 Dissimilaci, 21 Divinitats i sants, 87 Divisions temporals, 90
ndex analtic
Documents oficials, 95, 96 Dos punts, 66 en les cartes, 129 introductors de citacions, 66 Duplicaci de lletres, 51, 103, 108 Duplicacions femenines, 168, 169 Durada, 121, 132, 133 E Edat, 124 Edici, 40, 55 Edificis singulars, 96 Editor, 40, 50 Empreses, 76, 93 Enquadrament, 38 Entitats, 93, 94 Enumeracions, 43, 44, 64, 66, 75 Epntesi, 21 Escriptura, 47 Esdeveniments histrics, 81, 89, 90 Espaiament, 39 Essa lquida, 105, 113 Estar (verb), 132, 133 Estil, 21, 29 Exclamaci, 73 Exemples, especificaci d, 49 F Fer temps, 156 Festes i celebracions, 86 Filologia, 22 Fonemes, 22, 81 Fontica, 22 Fonologia, 22 Formes de tractament, 86, 125, 128 Frase, 22, 37 G Gaire, 154, 155 Geni de la llengua, 47
Gentilicis, 23, 87-89 Gerundi absolut, 62 Gramtica, 23 Graus, 84, 116 Guerres, 89 Gui, 83, 84 en dilegs, 84 en els incisos, 84 en llistes, 43 Guionet, 163-166 H Hiat, 23, 112 Hipocorstics, 23 Homonmia, 24 Hora, 118, 119 I Illustracions, 44 imatges, collocaci d, 44, 45 ndex, 40, 42 Intercalaci, 59 Interferncia lingstica, 19 Interlineat, 39 Interrogant, 65, 68, 70, 72, 149 L Lectura, 37, 39, 46, 59, 166 Lxic, 24 Lnia: lnia rfena, lnia viuda, 39 llargria de lnia, 37 Llengua, 25 Lletres, 10, 37, 39 cos de lletra, 38, 39, 42, 49 tipus de lletra, 32, 37 Llibre: mides dun llibre, 38 parts dun llibre, 40 Llistes, 43, 44, 64
181
ndex analtic
Llistes bibliogrfiques, 50 Lloc dedici, 40, 55 Locucions adverbials, 119 Locucions de relaci, 59 Locucions de temps, 119 M Majscules-minscules, 85-100 en les sigles, 102-106 majscula, 37, 39, 52, 53, 106 minscula, 37, 52, 53, 106 min. en assignatures, 91 min. en mesos, 115, 117 min. en crrecs, 86 min. en genrics, 89, 90, 97, 98 Maquetaci (marges), 38 Marques dordre i tipogrfiques, 43 Mateix, 153 Mentre (mentre que), 151 Mesos, abreviaci dels, 117 Metalingstica, 74, 113 Metallenguatge, 26 Mettesi, 26 Metonmia, 26 Milers i milions, 64, 121 Molt, 154, 155 Morfologia, 26 Morfosintaxi, 27 N Neologisme, 27 Nombres, 120-124 en lletres, 120 en xifres, 124 Noms, 158-162 Noms: canvi de nom, 171 catalanitzaci del nom, 88, 171 de cossos celestes, 100 de lloc, 97, 98
182
de papes i reis, 88, 124 de persona (onomstica), 27 de sants, 88 de vies urbanes, 100 monuments, edificis, 96 Notes: collocaci de les, 49 contingut de les, 48 Nmeros dordre, 42 O Onomstica, 27, 86-89 Oracions: subordinades, 61 Ordenaci bibliogrfica, 50-53 Ordinals, 120, 123, 124 Organismes, 93, 94 Organitzaci dun text, 46 Ortografia, 28 Ortotipografia, 28 P Paginaci, 37 pgina de crdits, 40 pgina parella o senar, 38, 44 Parfrasi, 29 Pargraf, 11, 39 en notes, 49 final de, 39 llargria dun, 39 Parntesis, 68, 81 Perodes, 90 Pluralitzaci dels cognoms, 88 Prefix, 29, 163-165 Premis, 91 Preposici a regida, 145 Prep. de, 113, 115, 121 Preposicions a i en, 143, 144 Preposicions per i per a, 134 -137 Pronom li i variants, 130
ndex analtic
Pronoms adverbials en i hi, 138-142 Propi, 153 Prosdia, 29 Prtasi, 29 Protocol, 87, 109 Pseudnims, 75, 89 Publicacions peridiques, 92 Punt, 64 en citacions bbliques, 110 en claudtors, 78 en indicacions horries, 119 en les cometes, 69, 70 en les xifres, 122 en parntesis, 68 gui i punt, 83 Punt i coma, 62 Punts abusius, 67 Punts suspensius, 67 Q Quantitats, 120 -124 Que i qu, 146 -150 R Reclams, 48 Religi, 85 Rodona, 39, 42, 110 en textos sagrats, 76, 92 S Segles, 116, 124 Semntica, 30 Separar versos, 81 Ser (verb), 132, 133 Sigles, 102 Signes de puntuaci, 11 Significat i significant, 30 Smbols, 11, 106 Sinalefa, 30, 112 Sincretisme, 30
Sinonmia, 30 Sintagma, 31 Sintaxi, 31 Sobrenoms (v. Pseudnims) Sociolingstica, 31 Sonoritzaci, 31 Subdivisions, 39, 42 Subjecte, 32 Substantiu, 32 Subtracci, 84 Subttols, 41 en ndexs, 42 en ttol de llibres, 41, 54 T Tant per cent, 123 Temperatura, 84, 123 Text, justificaci del, 39 Textos sagrats, 76, 92, 110 Tipografia, 32, 37 Ttols de llibres, 41, 54, 76, 78, 92 Toponmia, 33, 97-100 Tractaments, 86,87, 109, 125, 128 Traduccions, 81, 154, 138 del ttol dun llibre, 54, 76, 78 V Verb, 33-35 Versaletes, 50, 51, 76, 124 Vies urbanes, 100 Vocabulari, 35, 36 Vist i plau (i vist-i-plau), 109, 129, 166 Vs i vost, 125, 126, 128 X Xifres, 120-124 en lletres, 120-122 en enumeracions, 123 puntuaci en les notes, 48 romanes, 124 u
183

Normes Estil - Ramon Sangles

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Normes Estil - Ramon Sangles

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Ramon Sangles i Moles

Imprs a Catalunya Impremta Barnola Ctra. de Trrega, 20 25210 Guissona

Lalfabet fontic internacional

Signes de puntuaci i tipogrfics

SN sONOREs (amb s entre vocals. Tamb la s [seguida de vocal] dels compostos

SN sORDEs (amb ss [entre vocals]). Exs.:

EN La PRONNCIa DEL CONJUNT

DE PRONUNCIaR aMB UN SO BEN VELaRITzaT

LaBIODENTaL FRICaTIVa SONORa

Paginaci i parts dun llibre

PRINCIPaLS PaRTS D UN LLIBRE

Els elements dun escrit

DE LES IMaTGES EN UNa PGINa

Organitzaci dun text

PER a L ORGaNITzaCI D UN TEXT

DESENVOLUPaMENT DE LES IDEES

Les crides i les notes

Nota referida al perode entre cometes:

Nota referida a una paraula:

Els exemples dins un article

pRCTICS DE CITACI DE llIBRES

PaRTCULES QUE aCOMPaNYEN EL COGNOM

BIBLIOGRaFIa : DINS UN TEXT O EN NOTES I EN REFERIMENTS

PEL SISTEMa aUTOR- aNY

aRTICLE O D UN CaPTOL D UNa OBRa

pRCTICS DE CITACI DE REVISTES

Ttol: subttol (si escau), editorial, lloc dedici, nmero (data).

aRTICLE DE REVISTa O DE DIaRI

DE DOCUMENTS PRESENTaTS EN REUNIONS CIENTFIQUES

DE DOCUMENTS aUDIOVISUaLS I GRFICS

DE LLEIS , SENTNCIES , RESOLUCIONS I aLTRES NORMES

QUaN La FONT S INTERNET

Citaci de documents electrnics

Articles procedents de revistes en lnia

Indica lelisi dun verb:

Es posa coma entre la part entera i la part decimal en les xifres:

La COMa EN LES aPOSICIONS

COMa EN ELS MOTS I LOCUCIONS DE RELaCI INICIaLS

COMa EN aDVERBIS I LOCUCIONS DE RELaCI INTERCaLaTS

COMa EN LES DISLOCaCIONS

COMa PER a DESFER aMBIGITaTS

COMa EN LES RELaCIONS aDVERSaTIVES

La COMa EN ORaCIONS DE PaRTICIPI I DE GERUNDI COMPOST, EN POSICI INICIaL

I LLISTES : PUNT FINaL ?

DEL PUNT EN LES HORES

DEL PUNT a INTERNET I EN FITXERS

Tamb, en informtica, separa lextensi del nom dels fitxers. Exs.:

NO HEM DE FER SERVIR EL PUNT

Els dos punts

DELS DOS PUNTS

NO HEM DE FER SERVIR ELS DOS PUNTS

Els punts suspensius

COMBINaCI GUIONS - PaRNTESIS

QUaN DINS LES COMETES DE TaNCaMENT NO HI Ha DaNaR PUNT (i v. pp. 77-79)

DE LES FRaSES INTERROGaTIVES

Notes La presncia o no de la coma aporta alguns matisos. Exs.:

Els punts suspensius sescriuen davant el signe dinterrogaci (o dadmiraci):

No sha descriure mai punt darrere un signe dinterrogaci o dadmiraci:

Es fa servir tamb per a indicar un comentari emftic o irnic. Exs.:

Susa darrere les interjeccions o en frases exclamatives curtes. Exs.:

LLETRa CURSIVa COM a FUNCI DIaCRTICa

Els exemples dels diccionaris:

Les notes, els advertiments i les remissions al final descrits. Exs.:

LLETRa CURSIVa COM a FUNCI REPRODUCTIVa