Encara el tram

(Joan Salvat-Papasseit)

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,

i el full s'irisa

en veure's cobejat.

I el cobrador s'intriga si giraràs el full:

sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen

i la mitja és ben fina;

i tot el tram ets tu.

Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara

que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,

i el teu mocadoret ha tornat de bugada.

Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...

Té, ara, ja he baixat!

Calendari dels colors

albert ràfols casamada

diumenge
l'aire
acarabassat
d'un or
rogenc
Brillen els ulls amb vibració elèctrica
vola el cabell amb plomes de perdiu
salten els pits amb ales de setí
creixen els lliris entre lluna i aigua

divendres
es pinta els
llavis de
vermell rabiós
La tarda s'ajeu com un gotim de raïm
l'arbre s'adorm com un gran bloc de marbre
cota els esbarzers
la caramella del faune

el divendres
violetes tendres
Ni joc
ni vol
mirall
adormit
massa oreig
per una gota

dimarts
el gris opac
de la boira
s'ofega
al mirall
Les lletres es confonen amb colors
els colors es fonen en les coses
els dies travessen les lletres i els colors
les lletres i els colors s'enfonsen al present

diumenge
el gris de
la lletra
sobre el
paper blanc
Blava penombra
blanca petxina
tèbia remor
distància freda
volen les veus
cremor de sol
ratlles de gel
color del dia
batec de goig
flames o mots
a frec de llavi
somni o poema

dimecres
tres gotes
de llimó
en un vas
de ginebra
Freda penombra
al fons
es fon
en fum

dissabte
sabates liles
i mitges roses
Les dimensions de la paraula
els colors del pensament
quan no hi ha ningú es confonen
amb el cant dels ocells
i/o la llum del crepuscle

dilluns
verd de poma
verda
A la butxaca duc
un manyoc de claus
claus per obrir
claus per tancar
l'ombra del pollanc
tremola a l'aigua
fuig
riu avall
 claus per tancar
claus per obrir

dijous
el blanc i el
negre ballen
al terrat
Arrenglerades
silents veus
m'esperen
com un colom
obren les blanques ales
quan les prenc a la mà.

Cançó de saltar a corda

Maria Merçè Marçal.

La pluja és una bruixa

amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.