UF2: PRCTICA 7 DESFRAGMENTACI DE DISCS

TARIK ARROUBAI ERREBAIY

20 DE MAR DEL 2014

Prctica 7 Desfragmentaci de discs

Explica per quines causes els sistemes de fitxers FAT i NTFS es fragmenten amb el pas del temps. Posa un exemple explicat de com es produeix la fragmentaci en un sistema de fitxers FAT. (2,5p) Mentre el disc dur t suficient espai, la informaci dels diferents arxius, siguin del tipus que siguin (programes, msica, imatges, etc.), s'emmagatzema en sectors contigus. A mesura que s'esborren els fitxers i/o programes aquests sectors s'alliberen perqu puguin ser usats per guardar altres arxius, per ja l'ordinador realitza els enregistraments dels fitxers en diferents sectors que estiguin lliures i que no han d'estar contigus. El problema s que quan els fitxers estan emmagatzemats en el disc en sectors contigus la lectura es realitza de manera ms rpida, de la mateixa forma quan en el disc hi ha espai suficient per emmagatzemar els arxius en sectors continus, les escriptures sn ms rpides i es perd menys temps.

Imagina que cada cella s un sector del disc dur, cada color s un arxiu, i el color gris representa espai en blanc. a) En un disc fragmentat sectors que pertanyen al mateix arxiu es troben escampats, igual que sectors en blanc que per descomptat estan disponibles. b) En un disc desfragmentat els arxius es troben gravats en sectors contigus, i l'espai en blanc est tamb en sectors contigus i al final del disc dur. Aix agilita tant l'escriptura com la lectura.

Quan un arxiu s'emmagatzemava en el sistema d'arxius FAT, aquest es guardava tan a prop com sigui possible al principi del disc, quan es guarda un segon arxiu, aquest s'emmagatzema a la dreta desprs del primer arxiu i aix successivament. Quan el primer arxiu creix en grandria sempre estar desfragmentat ja que no hi ha espai per al seu emmagatzematge contigu.

Explica quin s el procs que segueixen els programes desfragmentadors per optimitzar l'espai del disc. (2,5p)

La idea del desfragmentador de disc, s moure tots els fitxers en un ordre establert, perqu cadascun estigui emmagatzemat en sectors seqencials en els anells. A ms d'aix, un bon desfragmentador deu tamb intentar optimitzar certes funcions, com per exemple emplaar totes les aplicacions a prop del sistema operatiu per reduir el moviment quan aquestes aplicacions es carreguin. Quan una desfragmentaci es fa adequadament en discos durs antics, pot augmentar significativament la velocitat de crrega dels fitxers i programari installat. En els discos durs recentment comprats o molt nous on no s'hagin carregat moltes coses, una desfragmentaci no t massa efecte perqu la majoria de les coses ja estan installades de forma seqencial.

Explica quines sn de cares a l'usuari les conseqncies de treballar amb un sistema de fitxers molt fragmentat i perqu es produeixen. (2p) De cara a lusuari podrem destacar els segents punts: La vida til del disc dur es redueix. La fragmentaci escura la vida del disc dur ja que a major fragmentaci majors els desplaaments en el cap del dispositiu i per tant major el desgast del mateix. Sobrecalentament i corrupci de dades. La fragmentaci provoca un nombre major de desplaaments en el cap lector del disc dur pel que la fricci s major, aix provoca un major escalfament en les peces provocant al seu torn un major desgast tradut comunament en la corrupci de dades o perduda d'informaci. Velocitat de crrega del sistema operatiu. Un disc dur fragmentat provoqus que la velocitat en la qual es carrega el teu sistema operatiu es vegi afectada en un 15% segons els estudis realitzats.

Un bon exemple de com t lloc la fragmentaci es pot observar quan es descarreguen arxius i es navega per Internet. Quan s'ha descarregat un arxiu d'Internet, es copia inicialment en l'ordinador abans de ser transferit a la localitzaci prevista, una vegada completat el procs de descrrega. D'aquesta manera, depenent del nivell de fragmentaci, pot afectar de forma considerable al temps necessari per descarregar i copiar l'arxiu en la localitzaci adequada. Aix tamb ocorre en totes les transferncies d'arxius realitzades en una xarxa local. Si es t en compte quantes vegades ocorre aquest procs diriament, la fragmentaci pot tenir un sorprenent efecte.

Al contrari del que passa amb FAT i NTFS, els sistemes de fitxers estesos de Linux (ext2, ext3 i ext4) no necessiten desfragmentar-se. Investiga perqu aix s aix i explica de quina manera aquests sistemes de fitxers organitzen els blocs de dades al disc perqu la desfragmentaci dels arxius sigui innecessria. (3p)

Ext2 de Linux, ext3, ext4 i sistemes d'arxius ext4 sn els sistemes d'arxius utilitzats per Ubuntu i la majoria d'altres distribucions de Linux actuals. Els arxius s'assignen d'una manera ms intelligent. En lloc de collocar diversos arxius a prop uns d'uns altres en el disc dur, Linux produeix sistemes d'arxius diferents, dispersos per tot el disc, deixant una gran quantitat d'espai lliure entre ells. Quan un arxiu s'edita i es necessita que incrementi la seva grandria, en general hi ha un munt d'espai lliure para al voltant de l'arxiu per poder crixer. Si la fragmentaci ocorre, el sistema d'arxius intentar moure els arxius del voltant a fi de reduir la fragmentaci en l's normal, sense la necessitat d'una utilitat de desfragmentaci.

El sistema d'arxius est dissenyat per evitar la fragmentaci en condicions normals d's.