L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

TEMA 4: L’ESPANYA DEL SEGLE

XIX: LA CONSTRUCCIÓ D’UN
RÈGIM LIBERAL

1.- ¿PER QUÈ VA ESCLATAR LA GUERRA

D'INDEPENDÈNCIA ?
1.1.- Espanya abans de la guerra
La monarquia de Carles IV, a l'esclatar la Revolució Francesa,
declara la guerra a França, tement que la revolució s'estenguera a
Espanya. Però, al veure que la guerra estava sent un fracàs, el primer
ministre Godoy va decidir aliar-se amb el seu enemic: França. Junt
amb esta va patir una derrota naval desastrosa contra Anglaterra en
la batalla de Trafalgar (1805).

A més Napoleó va convéncer Godoy perquè li permetera

travessar amb el seu exèrcit la península amb l'objectiu d'atacar a
Portugal, la qual cosa va suposar:

- que Godoy dimitira i el rei abdicara a causa del descontent de la

població espanyola.

- la presència de l'exèrcit francés al nostre país, cosa que va aprofitar

Napoleó per a coronar com a rei d'Espanya al seu germà, Josep
Bonaparte (Josep I)

1.2.- La guerra d’Independència (1808-1814)

Aquests esdeveniments van provocar la rebel·lió popular i el 2
de maig de 1808 el poble de Madrid es va alçar contra les tropes
franceses, la qual cosa va servir d'exemple a la resta de la península i
va suposar el començament de la guerra.

Es van crear “Juntes” (òrgans de govern que no obeïen el rei

Josep Bonaparte) per a dirigir la resistència i Espanya va rebre ajuda
del gran enemic de França: Anglaterra.

Encara que al principi Napoleó va obtindre nombroses victòries,

el curs de la guerra va canviar quan França emprén la campanya
1
 L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

contra Rússia i ha de desplaçar fins allí al gros del seu exèrcit, fet que
van aprofitar els espanyols per a provocar la firma de la pau amb
França i l'expulsió de les seues tropes del nostre país. Al mateix
temps el fill de Carles IV: Ferran VII recupera la Corona.

2.- LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE

1812
Després de la invasió francesa es va convocar a Cadis una reunió de
Corts a què van acudir representants de tots els territoris, la majoria d'ells
liberals.

Estes Corts van redactar una Constitució que va ser publicada el

19 de març de 1812 (dia de Sant Josep, pel que va ser coneguda
popularment com “la Pepa”) i que va suposar el fi de l'Antic
Règim al nostre país i l'arribada del Liberalisme. Les seues
principals novetats van ser:

a) Sobirania Nacional (el poder no el tindria el rei, sinó el

poble)

b) Divisió de poders (perquè el rei no els acaparara els tres)

c) Sufragi Universal masculí (no votarien només els hòmens

rics, ara votarien tots els hòmens. Les dones encara no
podien votar)

d) Es van ampliar els drets i llibertats dels ciutadans

3.- COM ES VA PRODUIR LA RESTAURACIÓ DE

L'ABSOLUTISME?
3.1.- La Restauració absolutista (1814-1820)
En 1814, Ferran VII torna a Espanya, decreta l'abolició de la
Constitució de 1812 i perseguix i empresona als principals polítics
liberals; era la tornada a l'Antic Règim.

Els liberals, amb el suport de l'exèrcit, van intentar en diverses

ocasions realitzar un colp d'Estat per a acabar amb l'absolutisme
(eren els anomenats “pronunciaments”) però l'únic que va triomfar
fou el de 1820, dirigit per Riego.

2
 L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

3.2.- El Trienni Liberal (1820-1823)

Després del pronunciament de Riego el rei es va veure obligat a
acceptar la Constitució de 1812, amb la qual cosa es torna de nou al
Liberalisme. Però només dura tres anys, ja que en 1823 la Santa
Aliança (coalició dels països absolutistes europeus) envia els Cent
Mil Fills de Sant Lluïs, tropes franceses que derroten els liberals i
restauren l'absolutisme de Ferran VII.

3.3.- La Dècada Ominosa (1823-1833)

Van ser deu anys (fins a la mort del rei) en els que Ferran VII va
restaurar de nou l'absolutisme i va haver-hi una forta repressió
contra els liberals.

En 1830, estant la reina Mª Cristina embarassada, el rei va

promulgar la Pragmàtica Sanció: una llei que anul·lava l'anterior
Llei Sàlica (segons la qual les dones no podien regnar). D'esta manera
si tenia una filla li assegurava que poguera regnar. Açò va provocar la
guerra carlina.

4.- QUÈ VA SUCCEIR DURANT EL REGNAT

D'ISABEL II?
4.1.- La guerra carlina (1833-1840)
A la mort de Ferran VII, els absolutistes van recolzar els drets al
tron del germà de Ferran VII: En Carles. Enfrontats a estos estaven els
liberals, que recolzaven a la filla del rei: Isabel.

La guerra es va prolongar durant set anys, amb la victòria dels

liberals, per la qual cosa Isabel seria la reina quan aconseguira la
seua majoria d'edat.

3
 L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

Ferran VII

Isabel (filla del rei) Carles (germà del rei)

liberals absolutistes

4.2.- L’època de les regències

 Regència de Maria Cristina (1833-1840)

Com Isabel era menor d'edat, va governar sa mare María

Cristina com “regent” (“persona que governa durant la minoria d'edat
del rei”). En esta època existia una divisió dins dels liberals:

4
 L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

Liberals

Moderats (partidaris de llibertats limitades)

Progressistes (defensors de la Constitució de 1812 i de majors

llibertats)

Pel fet que durant la seua regència la reina entregava sempre el

govern als moderats, els progressistes van donar un colp d'Estat i van
prendre el poder.

 Regència d’Esparter (1840-1843)

El general Esparter, líder dels progressistes, es va convertir en

el nou regent fins que una nova sublevació, però esta vegada dirigida
per Narváez, pertanyent als moderats, va obligar a Esparter a exiliar-
se. Isabel II va ser proclamada reina el mateix any (1843)

4.3.- El regnat d’ Isabel II

5
 L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

Durant el seu regnat es van succeir tres partits polítics, primer

Moderats, després Progressistes i finalment la Unió Liberal.

1r) La Dècada Moderada (1844-1854). Durant els primers deu

anys Isabel II encarrega el govern als moderats. Els presidents de
govern seran primer Narváez i després Bravo Murillo

2n) El Bienni Progressista (1854-1856). Cansats de la política

ultraconservadora de Bravo Murillo els progressistes prenen el poder
amb un colp d'estat

3r) La Unió Liberal (1856-1868). Era un partit de centre entre

progressistes i moderats. Liderats per O´Donell van governar fins a la
Revolució de 1868

5.- El Sexenni Democràtic (1868-1874)

En 1866 progressistes i republicans (antimonàrquics) van firmar
el Pacte d'Ostende per a acabar amb la monarquia d'Isabel II. Les
causes van ser:

 Que la reina sempre donava el poder als moderats

 El desig de reformes: com el sufragi universal (encara que

s'havia aprovat en la Constitució de 1812 Ferran VII el va
anul·lar a la seua arribada al tron)

5.1.- La Revolució de 1868

Progressistes i republicans van dur a terme una sèrie de
sublevacions militars que van obligar la reina a abandonar Espanya.

Després de derrocar Isabel II es va crear un govern

provisional i es va proclamar la Constitució de 1869: era una
constitució ultraprogressista, molt pareguda a la de 1812, amb la
diferència que la de 1812 no va tindre temps d'implantar-se perquè
Ferran VII la va abolir, i esta de 1869 sí que roman uns anys vigent.

6
 L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

5.2.- El regnat d’Amadeu de Saboia (1870-1873)

En 1870 les Corts van triar un nou monarca, que va regnar amb
el nom d'Amadeu I però va haver d'abdicar en 1873 per l'oposició
de:

 Republicans (no volien rei)

 Absolutistes (s'oposaven a la monarquia parlamentària)

5.3.- La Primera República (1873-1874)

La I República només va durar onze mesos i va tindre quatre
presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar.

De nou un colp d'estat dels moderats acaba amb la República i

es restaura la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII, fill
d'Isabel (Amadeu no era Borbó, sinó de la dinastia Savoia). S'inicia
una nova etapa: la Restauració Monàrquica.

6- LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1874-1902)

El més important del regnat d'Alfons XII és que:

 S'elabora una constitució per a substituir la de 1869; és la

Constitució de 1876, molt més moderada.

 Es du a terme el TORNISME polític. Consistia en l'alternança

en el poder dels partits més importants:

o El partit Conservador (moderats) de Cánovas del Castillo

o El partit Liberal (progressistes) de Sagasta

El rei encarregava formar govern a un dels dos partits i els

“cacics” de cada zona s'encarregaven de forçar el vot dels
habitants perquè isquera triat en les eleccions el partit desitjat
pel rei. Si no era així falsejaven els vots. Este sistema deixava
als altres partits sense possibilitat de governar (socialistes,
republicans i nacionalistes)

 Espanya en 1898 perd les últimes colònies que li

quedaven: Cuba, Filipines i Puerto Rico

7
L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

Diego Caballero García