Internados

Erving Goffman

Resum
Aquesta obra de Erving Goffman, tracta sobre les institucions totals. Per Institucions Totals lautor entn tots aquells organismes que separen els individus de la societat i els allen creant un ordre de funcionament al marge della. autor diferencia cinc tipus dinstitucions totals. En primer lloc, fa refer!ncia a les persones inv"lides per# inofensives per la societat que podrien ser resid!ncies de la tercera edat. En segon lloc, parla de les persones incapaces de cuidar$se per si soles i que s%n un perill per la societat com seria el cas de les persones esqui&ofr!niques o les que tenen malalties infeccioses. A continuaci%, Goffman al'ludei( a persones que intencionalment s%n un perill per la societat com podrien ser els criminals. )eguidament, tamb introduei( entre els tipus dinstitucions que tracta les que socupen daquelles persones estan *untes pel desenvolupament duna tasca laboral. +inalment, sinclou aquelles persones que per voluntat pr#pia volen ingressar en alguna instituci%. ,n e(emple serien els monestirs. -uan es parla de les caracter.stiques generals de les institucions totals, Goffman afirma que totes aquestes institucions tenen en com/ que es desenvolupa en un matei( centre totes les activitats sota una matei(a autoritat. autor tamb considera que totes les activitats que es realit&en en aquests centres es fan en grup i estan estrictament programades i regides per unes normes. ,n altre element caracter.stic daquest tipus de centre s que tot el que es duu a terme no t cap "nim de lucre sin% que el benefici del matei( centre i dels propis interns. En tota institucions total s0i desenvolupen dos tipus de rols1 el dels interns i el del personal. 2omen3arem ara parlant en primer lloc del que s el m%n dels interns en una instituci% total. Tan els qui volunt"riament com els qui 0o fan involunt"riament s%n tractats de la matei(a forma dins del centre. En el moment de lingrs a les instal'lacions, els interns sofrei(en un procs dalienaci% del *o pel qual sels desposseei( de tot all# que els pertan4 i amb qu! mantenen un vincle. Altres mecanismes que intervenen en aquest procs s%n, per e(emple, el fet de tenir un vestuari com/, tallar$los el cabell, moltes vegades desposseir$los del seu propi i identificar$los amb un simple n/mero o un sobrenom. Per tot aquest procediment es produei( el que Goffman anomena mort civil que s la separaci% i oblit total del m%n social en qu! els interns estaven integrats abans del seu ingrs a la instituci%. intern sofrei( un 0umiliaci% per part del personal que s qui disposa del domini i lautoritat dins del recinte. Aquesta 0umiliaci% es materialit&a a partir de ban4s col'lectius, dormitoris oberts a les mirades de tot0om cosa que suposa una ine(istent intimitat. Al matei( temps, 0i 0a inspeccions espor"dics als interns per part del personal.

$5$

Internados

Erving Goffman

altre col'lectiu fonamental dins dels organismes totals s el personal. a seva funci% essencial s el control dels interns a partir de(ercir un domini estricte sobre ells sense tenir en compte la seva integritat com a ssers 0umans. a seva tasca es produei( sense unes condicions e(cepcionals *a que proporcionen als interns un tractament allun4at de les bases socials sense considerar que treballen amb persones. Ai(# pot desembocar en un problema com s lefecte que el personal acaba sentint pels interns a conseq6!ncia de la seva interacci% di"ria. Goffman considera que aquest sentiment s un error *a que els interns s%n persones que tenen una malaltia i poden reaccionar de forma irracional. En aquest tipus de situacions el personal sadona de que no tracta amb persones racionals cosa els suposa prendre consci!ncia de que tracten amb persones especials. Aquest s el motiu pel qual molts treballadors tenen una actitud indiferent amb els interns. 7altra banda, Goffman sencarrega de descriure el procs que seguei(en els individus abans dingressar a alguna instituci% total, mentre 0i s%n internats i com afronten la vida un cop 0a finalit&at el seu tractament tot i que es centra especialment en les dues primeres etapes. a primera de les fases 8pre$pacient9 sinicia en el moment en qu! lindividu i el seu entorn prenen consci!ncia de que 0i 0a un problema a partir dalguna acci% que posa de manifest els trastorns. En els casos en qu! els pacients no s%n conscients del seu problema, el personal de les institucions totals intenta conv!ncer lentorn del malalt de la necessitat de que ingressi en un centre psiqui"tric. En paraules de Goffman, en aquest cas el personal e(ercei( un paper de mediador entre la instituci% i les persones pr#(imes al pacient. ,n cop la persona s internada, desenvolupa un sentiment dodi cap als seus familiars que amb el temps, mentre s pacient del centre, va minvant. Precisament fent refer!ncia a aquest etapa, lautor apunta que lintern desenvolupa una actitud dallament i tendei( a la marginalit&aci%. Pel que fa al tractament que rep dins de la instituci%, e(istei( un sistema de c"stig i recompensa de privilegis a partir del seu comportament de manera que si mant una actitud obedient se li concedei(en millores de confort i comoditat mentre que si desobeei( les regles es produei( un procs invers. 7altra banda, el pacient tendei( a e(plicar 0ist#ries que *ustifiquen la seva arribada a la instituci% en les quals *uga un paper de v.ctima que 0a estat for3ada a lingrs per un seguit de circumst"ncies alienes. El con*unt de persones que formen part de la instituci% s%n conscients de la falsedat daquestes 0ist#ries. ,n cop les persones s%n internades en una instituci% total com s el cas dels 0ospitals psiqui"trics, aquestes s%n privades dels seus ob*ectes personals, per aquest motiu els propis individus utilit&en material del centre per personalit&ar$lo i donar$li una funci% diferent a la que li va ser atorgada en la seva creaci%, com per e(emple utilit&ar una tovallola com a respatller. )ens parla tamb de les formes :de(plotaci%; del sistema, en les que les ms importants s%n aconseguir designis en algun treball dins de la instituci%, que permeti als interns rebre privilegis

$<$

Internados

Erving Goffman

i obtenir avantatges respecte la resta de pacients, com pot ser roba neta ms sovint si es treballa en la bogada, o men*ar calent si sa*uda a la cuina. 7altra banda, s important destacar tamb els diferents espais en els quals els pacients es podien moure. Per un cant%, tenim els espais fora dels seus l.mits, en els que noms 0i podien accedir acompan4ats dun agent autorit&at= tamb e(istei(en els espais de vigil"ncia, llocs on el pacient s0i pot trobar tranquil'lament, tot i que vigilat= i finalment els denominats espais lliures, en els que els interns emmotllaven lespai a les seves necessitats. -uan els pacients es fan amb un ob*ecte, el veuen com a una pertinen3a i decidei(en buscar llocs secrets per poder$la amagar, *a sigui en un lloc estable, com portada al damunt. Per moures dins del centre, els pacients 0an creat els anomenats transport de cossos, dartefactes i coses o missatges escrits o verbals. Part daquest transport dins de l0ospital, s clandest.. +inalment, es tracta el tema destructura social dins del recinte, *a sigui per la forma que t un individu dutilit&ar$ne un altre a travs de leconomia i centrant aquest tema en laspecte de les restriccions del diner dins de l0ospital psiqui"tric i tot el que comporta la venta i compra dob*ectes en un centre com s el daquest cas. En aquests intercanvis socials creats pels interns, queda demostrada la pobresa de recursos dels propis pacients per e(pressar una consideraci% m/tua i a*udar$se els uns als altres. autor finalit&a lestudi parlant dels models m!dics i l0ospitalit&aci% psiqui"trica, iniciant una comparaci% entre el diversos serveis que 0i 0a a la societat, i espec.ficament el servei m!dic. A difer!ncia dels altres serveis, aquest presenta unes dificultats que els altres no tenen, com s la falta de confian3a de sotmetre el nostre cos a les mans daltres agents, el fet de tractar amb persones dificulta la tasca del metge per les implicacions emocionals, el cos 0um" s /nic i no s reempla3able com s. 0o seria els ob*ectes. Per /ltim trobem com agent nociu el propi ambient en que viuen els membres de la societat que pot dificultar el servei m!dic.

$>$

Internados

Erving Goffman

Punts principal dacord

$ estil que Goffman adopta en aquesta obra es caracterit&a per ser marcadament descriptiu i detallista. Ai(., proporciona una gran quantitat de dades i e(emples que aconseguei(en il'lustrar amb precisi% el funcionament de les institucions totals. de gaireb nul'la implicaci%= s, en definitiva, molt ob*ectiu. 7es del nostre punt de vista, el tema que es tracta en aquesta obra requerei( precisament recorrer a aquesta perspectiva en la mesura que demana neutralitat. ?s a dir, considerem que, tal com fa lautor, el millor s e(plicar de forma descriptiva el funcionament de les institucions totals a partir de citar tots els elements que en formen part. @bviament, sentn que Goffman no pot escapar a aportar part de les seves pr#pies sensacions davant el m%n en que es troba immers en fer el seu estudi per# aquestes no s%n presents de forma significativa al llarg de lobra i queda clar que la seva pretensi% s descriure des del punt de vista de lobservador, ob*ectiu que aconseguei( de forma not#ria. En definitiva, el tractament del tema des daquest punt de vista permet acostar al lector al m%n de les institucions totals sense el biai( que suposen els *udicis de valor o altres elements relacionats. Precisament s una mostra daquesta perspectiva el fet de que Goffman no pren partit per ning/ i, per e(emple, en fer refer!ncia als interns i al personal respectivament es mostra favorable als uns i als altres indistintament segons de qui estigui parlant. 2oincidim en que aquest grau dob*ectivitat resulta fins i tot una mica e(cessiu, com es veur" ms endavant. /s daquest tipus destil deriva en ladopci% duna perspectiva destricte observador per part de lautor i desenvolupa una actitud

$A$

Internados

Erving Goffman

$ En el llibre sal'ludei( que tot el temps que estan ingressats els interns, creuen que s%n an4s perduts. autor afirma que no s ai(., tots aquells an4s que una persona esta interna en alguna instituci% s%n an4s invertits. Aquests an4s poden ser invertits en la meditaci% de la persona, en aprendre a con!i(er a ella matei(a, tamb poden aprendre altres activitats. Bi 0a que diferenciar els diferents tipus dinstitucions, *a que no s el matei( estar dintre dun monestir, on la gran ma*oria del temps el dediquen a buscar la pau interior. Centre que en una instituci% com 0o s una pres%, lob*ectiu principal s que invertei(in tots aquells an4s en pensar el que 0an fet, per estar all" dins. Per# oblidant les causes perqu! una persona estar dintre duna instituci%, tenen en com/, que s%n uns grups de persones que estan durant un temps al marge del m%n social. 2ontinuen vivint dintre del centre, tenen una rutina, unes activitats que 0an de fer volunt"ria o involunt"riament, ai(# significa viure. $ autor parla en el llibre sobre lintern i el personal,i 0i dedica la gran ma*oria del llibre. Per# tamb no oblida als qui cuiden als interns, els qui tenen el contacta diari. 2reiem que s un punt positiu que lautor, no tan sols anomeni les figures ms rellevants dintre de les institucions, si no que tamb prengui com a figures importants els qui tenen contacte les <A0ores del dia, encara que no siguin especialistes. Aquest argument que defensem es pot veure reflectit quan diu 1 : os profesionales no s%n el /nico sector del personal que mantiene una relaci%n un poco dif.cil con los fines formales del establecimienro. El grupo que estD en permanente contacto con los internos suele sentir tambin que le 0an impuesto una tarea bastante contradictoria1 mientras reduce a los internos a la obediencia, debe dar la impresi%n de atenerse a normas 0umanitarias 4 reali&ar los fines racionales de la instituci%n;. 8 p"g1 5EE 9. En aquest par"graf Goffman, vol mencionar que aquest personal tamb t un paper molt important, i que avegades els 0i costa diferenciar que els interns solen ser persones amb transtorns, que tenen que pacificar de forma estricta, per# amb una actitud racional. Per ai(# el personal no especialit&at t molta pressi% en el seu lloc de treball. $En el moment que Goffman ens presenta letapa del pre$pacient, ens situa en un conte(t on lindividu, *a sigui personalment com per avisat per les persones que lenvolten, observa aspectes del seu comportament definits com a no normals en la societat, que el porten a internar$ se en institucions totals, en aquest cas a 0ospitals psiqui"trics. Fo obstant, que les persones mostrin en algun moment comportaments estran4s, no significa que, per aquest motiu, 0agi destar ingressada. 7aquesta manera i estant en acord amb Erving Goffman, lautor matei( ens descriu un fet destacat pel qual :la impresin de estar perdiendo la cabeza se basa en

$G$

Internados

Erving Goffman

interpretaciones estereotipadas, de procedencia cultural e impregnacin social, sobre la significacin de sntomas como or voces, perder la orientacin en el tiempo y en el espacio, y sentirse seguido. En algunos casos, muchos de los ms espectaculares y convincentes de estos sntomas, aunque resulten aterradores para el sujeto, psiquitricamente solo son seales de un trastorno emocional temporario, en una situacin de tensin .; 8P"g. 5>H9. Ai(., Goffman vol transmetre la idea que totes les persones poden tenir moments dincertesa o de desequilibri, per# aquests fets poden estar produts per viure una !poca de molta tensi% 8tal i com e(pressa el propi autor9 i per damunt de tot s0a de tenir clar que s%n aspectes que poden ser considerats quotidians *a que aquestes estratagemes s%n dutes a terme per qualsevol persona socialit&ada en la nostra cultura. 7altra banda i per finalit&ar amb aquesta q6esti%, Goffman tamb ens descriu laspecte que, en el moment que una persona s considerada pacient, tots els actes que du a terme o idees que t s%n considerats com a e(emples de la seva malaltia. Per# si aquestes idees o aspectes de la vida fossin duts a terme per una persona no internada en un 0ospital psiqui"tric, s%n entesos com a simples melancolies o com a moments negatius en la vida duna persona de la nostra societat. $ ,n altre aspecte amb el que estar.em dacord amb lautor del llibre, seria quan e(pressa la idea que, sent cert que s0auria de millorar el servei 0ospitalari de lEstat, aquesta millora es mira sempre en funci% dall# que s millor pels metges i pel personal, que no pas en el benestar dels pacients mentals. ,n 0ospital psiqui"tric es crea, en un primer terme, per poder a*udar a aquelles persones amb malalties mentals que necessiten una atenci% especial i on la manera millor per dur$0o a terme s en un espai tancat i separat de la resta de la societat, un espai en el que sacaba creant una pr#pia societat. 7it ai(., semblaria que queda del tot clar el per qu! daquestes institucions totals, per# si es dei(a de banda als pacients, com sembla que es fa per intentar millorar el servei, el que busca s el benestar del metges i personal, sense tenir en compte la situaci% dels interns i quines 0aurien de ser la millors millores per a ells. Tal com ens mostra Erving Goffman, lEstat es preocupa ms de buscar solucions a la situaci% del personal que en buscar solucions per aquells que s%n necessitats daquesta instituci% i daquest servei, pels quals s0a creat. I totes aquestes solucions cap al personal l/nic que fan s dei(ar encara ms en pit*ors situacions als interns i es poden sentir oprimits per un :ideal de servei; que esperarien trobar els metges sense pensar en el propi pacient.

$I$

Internados

Erving Goffman

Punts principals en desacord

A les primeres p"gines de lobra, Goffman realit&a una classificaci% detallada dels diferents tipus dinstitucions socials e(istents. Fo obstant, mentre es desenvolupa lobra no es fa de forma e(pl.cita una distinci% dels diferents tipus de centres a qu! sest" fent refer!ncia de manera que no queda del tot clar a qu! sest" al'ludint. 2reiem que el ms adequat seria dei(ar clar en cada moment a qu! sest" fent refer!ncia com una manera de clarificar les coses. 2om que ai(# no passa 0em de suposar que lautor parla de les institucions totals que internen a malalts mentals i a persones amb trastorns ps.quics. 7e fet ai(# resulta for3a evident *a que en descriure les condicions en qu! funcionen els centres dinterns queda clar que no sest" fent refer!ncia a monestirs o a altres institucions en les quals les persones ingressen per voluntat pr#pia. 7es del moment en qu! es parla de les relacions de dominaci% i opressi% del personal cap a lintern ai(. com de la despossessi% del *o dels qui ingressen a la instituci%, sembla prou clar de quin "mbit sest" parlant per# creiem que s necessari fer$0o constar. 2om s0a comentat anteriorment, lautor mant la ob*ectivitat en le(posici% daquesta obra cosa que considerem un punt positiu. Tot i ai(., quan descriu el m%n del personal i el de lintern respectivament no pren, fruit daquesta pretensi% ob*ectiva, partit per cap dels dos col'lectius. ?s a dir, quan parla dels empleats de la instituci% que sencarreguen de gestionar$la assen4ala el reconei(ement de la tasca que desenvolupen mentre que quan socupa dels interns sembla prendre consideraci% per ells i fer$se c"rrec de la situaci% d0umiliaci% que viuen. Per tant, entenem que la ob*ectivitat que sestn per tota lobra s positiva per# que en certs moments es porta a le(trem en tant que, per e(emple, quan es parla del tractament que el personal proporciona als interns que descriu com a molt denigrant, creiem que seria necessari mostrar cert rebuig cap a ai(# cosa que en part succeei( quan fa refer!ncia a lesfera dels qui estan reclosos a la instituci% per# que dei(a de sostenir$se quan centra linters per l"mbit del personal. 7alguna manera, sentreveu un cert punt de vista, una mena perspectiva en relaci% a aquests dos col'lectius per# no es percep una continutat en les visions que sinsinuen.

$H$

Internados

Erving Goffman

$ En la primera part del llibre Goffman, parla de l0umiliaci% que patei(en molts interns. ?s cert que moltes institucions duen a terme activitats bastant e(tremes perqu! el nou intern es senti indefens en linstituci% i daquesta forma perdin el :*o; anterior. Per# no creiem que totes les institucions es classifiquin de forma igual. 2reiem que moltes vegades es necessari un tracte estricte, perqu! els interns que estan a la pres% 0an coms algun delicte, com per e(emple una 0omicidi, o una violaci%. -ue els presos estiguin vigilats totes les 0ores del dia, que no tinguin intimitat, que quan dormin o facin en llocs visibles per tot0om , no creiem que sigui cap in*ust.cia. autor parla de contaminaci% interpersonal que es produei( perqu! en les institucions, totes les activitats realit&ades es tenen que fer en grup. En la p"g1 A5. lautor afirma que e(istei( una atmosfera promiscua en e(trem, en la que no 0i 0a possibilitat dintimitat. 7altra banda, s0a de tenir en compte com a punt en desacord que E. Goffman ens e(posa la idea de les institucions totals de dues maneres totalment contr"ries al llarg del llibre. En la primera part, sens mostra com als pacients sels intenta 8i saconseguei(9 anul'lar el jo com a persona, reestructurar la visi% que t dell matei( i de la societat i privar$lo de totes les pertinences amb les que va entrar a l0ospital psiqui"tric, ai(. com no permetre que dins la instituci% prengui ob*ectes com a material personal i intransferible o espais concrets com a privats 8com a e(emple Goffman ens posa les sales per dormir, en les que cada certs dies s%n canviats per no apropiar$s0o com a espai personal o es disposi una especial estima cap aquell lloc9. +ins i tot la relaci% entre personal J pacient e(posada s de no comprensi% i de rebuig Kper part de les dues bandes. Tot i ai(., a mesura que avan3a lestudi i sobretot cap al final del llibre, podem observar una contradicci%, *a que el propi Goffman ens diu que la relaci% amb el personal no s obligat#riament negativa, *a que si tens un comportament bo i duus a terme algunes assignacions de treball 8com a*udar a la cuina, amb la bogada, etc.9 obtens certs privilegis i fins i tot una certa a*uda de complicitat per part del personal. Tamb sens especifica que la pr#pia instituci% crea uns espais en els que els pacients es poden sentir ms lliures, ai(. com els permeten la creaci% de territori personals 8que el propi nom *a indica una possessi%9, un espai privat que pot ser locupat per una manta i que no es compartei( amb ning/. 7aquesta manera, creiem que s del tot comprensible mostrar la vida en linterior de les institucions totals, per# s0auria de poder e(posar sense contradir$se ni donar idees totalment negatives cap als pacients, que posteriorment seran refutades pel propi autor.

$L$

Internados

Erving Goffman

$ Per /ltim en el llibre sens descriu la situaci% dels pacients davant del personal, davant dalgunes assignacions. Perqu! els pacients puguin obtenir privilegis, sels permet fer volunt"riament, una s!rie de tasques en la instituci%. ,n e(emple podria ser, la nete*a o la cuina. Mealit&ant aquestes activitats, els interns substituei(en la m" dobra remunerada, per la seva gratuta. 7aquesta manera les institucions totals, volen ensen4ar la cooperaci% entre les persones, a ms de que el seu treball i temps s productiu en el centre. Fosaltres observem una doble intenci% de les institucions, *a que per una banda donen una imatge de cooperaci% entre els interns i el personal., per# al matei( temps realit&en una e(plotaci% sobre aquestes persones. Els interns creuen que s%n remunerats de forma *usta, perqu! els atorguen petits privilegis, dins del recinte, per# en realitat aquestes tasques les 0aurien de fer persones especialit&ades amb una remuneraci% monet"ria.

$N$