SISTEMA CARDIOVASCULAR

Totes les cllules del nostre organisme necessiten l'aport de nutrients: compostos orgnics, aigua, sals minerals i oxigen. Grcies a tots aquests nutrients es genera l'energia suficient per a mantenir la vida Per com a conseq ncia d'aquest proc!s es formen molts productes de re"uig que #auran de ser excretats fora de l'organisme a trav!s d'rgans especialit$ats. %l transport de nutrients cap a les cllules i %l transport dels productes d'excreci& cap als rgans d'excreci& ''efectuen sempre a trav!s de la sang grcies a l'aparell cardiocirculatori

ANATOMIA DE L'APARELL CARDIOCIRCULATORI

('aparell cardiocirculatori consta de: )* /* +,-: .rgan encarregat d'impulsar i donar velocitat a la sang per a qu circuli per tot l'organisme. 01',' '12G3424': 5ormen un circuit tancat per on circula la sang per tot l'organisme. '&n les artries, venes i capillars.

1. ANATOMIA DEL COR

637 8' 4 ,2 %' T-,91: 8s un rgan imparell, de naturalesa muscular i de contracci& involuntria. %s tro"a situat dins de la caixa torcica, en el mediast; per darrera de l'estrnum. T! forma de pirmide invertida <o de "ota* am" la punta situada cap a"aix i cap endavant.

63421 8' (1 '%01 %'T-3+T3-1: %l cor est dividit per un env anomenat septe. 1quest septe divideix el cor en dues meitats que s&n:

+or dret +or esquerre

+adascuna d'aquestes dues meitats est dividida en dos cavitats: 3na cavitat anomenada aur;cula adalt. 3na cavitat anomenada ventricle a"aix. Per tant, el cor est format per un total de = cavitats que s&n: >ues aur;cules: 1ur;cula >reta i 1ur;cula %squerra. >os ventricles: 0entricle >ret i 0entricle %squerra.

('env o septe que divideix el cor en cor dret i cor esquerre tam"! es pot dividir en dos parts: %nv interauricular: 'epara les dues aur;cules. %s tro"a o"ert en el fetus i es tanca en el moment del naixement. %nv interventricular: 'epara els dos ventricles.

Tam"! tro"em l'anomenat solc auriculoventricular? !s la $ona anatmica que: 'epara les superf;cies auriculars de les ventriculars. +ont! les artries coronries encarregades d'irrigar el propi cor. +adascuna de les aur;cules est comunicada am" el seu respectiu ventricle de sota a trav!s d'una vlvula auriculoventricular. 1questes vlvules s&n les responsa"les que la sang passi de les aur;cules als ventricles i que no circuli en sentit contrari.

@i #a, per tant, dues vlvules auriculoventriculars que comuniquen cada aur;cula am" el seu ventricle i s&n: 0lvula tricAspide:

0lvula "icAspide o mitral:

0lvula auriculoventricular dreta. +omunica l'aur;cula dreta am" el ventricle dret. T! tres valves o pics <per aix s'anomena triBcAspide*.

%xisteixen dues vlvules m!s situades cada una d'elles a l'inici dels vasos sanguinis que surten de cada ventricle. 1questes vlvules s'anomenen vlvules arterials, semilunars o sigmoidees. (es vlvules arterials se situen, m!s concretament, en el con d'eCecci& de les dues artries que surten dels ventricles.

0lvula auriculoventricular esquerre. +omunica l'aur;cula esquerre am" el ventricle esquerre. T! dos valves o pics <per aix s'anomena "iBcAspide*.

%l sistema valvular est regulat per una part del sistema muscular del cor i !s, per tant, de contracci& involuntria. 1quests mAsculs que controlen les vlvules re"en el nom de mAsculs papillars.

+,D %'TE +,22%+T1T %( '4'T%D1 +4-+3(1T,-4: 1l cor #i entren i surten els seg ents vasos sanguinis:

0enes: '&n els vasos que entren al cor, m!s cocretament a trav!s de les aur;cules: 1 l'aur;cula dreta #i entren B0ena +ava 'uperior <0+'* B0ena +ava 4nferior <0+4* B'i +oronari 1 l'aur;cula esquerre #i entren (es = venes pulmonars. 1rtries: '&n els vasos que surten del cor, m!s concretament dels ventricles: >el ventricle dret surt %l tronc pulmonar >el ventricle esquerre surt
<1rtries pulmonars dretaFesquerre*

('artria aorta

6342%' +1P%' T8 %( +,-: %l cor es tro"a reco"ert en la seva totalitat per una sac de teixit conCuntiu que rep el nom de pericardi. %l pericardi t! dues capes: +apa externa o parietal: 6ueda per fora i t! consistncia fi"rosa <!s dura*. +apa interna o visceral: 8s la que queda ad#erida al cor i !s de naturalesa serosa <m!s tova*. %ntre les dues capes #i #a un espai que cont! un l;quid lu"ricant per amortir els moviments del cor.

%l cor prpiament dit est format per tres capes que de fora a dins s&n: )* %picardi: +apa de teixit conCuntiu i greix que reco"reix el cor. /* Diocardi: +apa muscular. 8s m!s gruixuda en els ventricles que en les aur;cules Ca que els ventricles s&n els encarregats d'enviar la sang a tot el cos i necessiten m!s potncia muscular. +om el ventricle esquerre !s el que envia la sang m!s llunG !s el que t! el miocardi molt m!s gruixut. H* %ndocardi: +apa molt fina que reco"reix el cor per dins <cavitats, mAsculs papillars i estructures*.

2. ANATOMIA DEL SISTEMA VASCULAR O CIRCULATORI

%l sistema vascular est format per una xarxa de vasos sanguinis de diferent cali"re i funci& que porten la sang per tot l'organisme: Porten la sang que surt del cor a totes les cllules de l'organisme. -ecullen els productes de residu d'aquestes cllules i els porten de nou al cor a trav!s de la sang. %s tracta d'un circuit tancat (a xarxa de vasos del sistema circulatori est formada per: B 1rtries B 0enes

). 1-T7-4%' (es artries s&n els vasos que porten la sang que surt del cor: +irculaci& DaCor >el ventricle esquerre surt l'artria aorta que porta sang oxigenada cap a tots el teixits de l'organisme. <2Am. )* +irculaci& Denor >el ventricle dret surt el tronc pulmonar. <2Am. )* %l tronc pulmonar es divideix en les artria pulmonar dreta i artria pulmonar esquerre que porten sang sense oxigenar cap als pulmons.

6uan surten del cor les artries tenen un cali"re gran. 1 mida que van avanIant a la resta de l'organisme el seu cali"re es fa m!s petit. %n funci& del seu cali"re parlem de: 1rtries 1rterioles +apillars arterials (es artries es caracterit$en perqu:

Tenen les parets m!s gruixudes que les venes. Tenen capacitat de contracci& Ca que tenen mAscul llis en les seves parets. Tenen un dimetre intern m!s fi que les venes. Porten la sang oxigenada o arterial <excepte les arteries pulmonars de la circulaci& menor que porten sang rica en dixid de car"oni cap als pulmons*.

/. 0%2%' (es venes s&n els vasos sanguinis que porten la sang de tot l'organisme al cor. +irculaci& DaCor -ecullen la sang sense oxigenar de tot l'organisme i la porten a l'aur;cula dreta. 1questa sang sense oxigenar entra a l'aur;cula dreta a trav!s de les venes cava <0+' i 0+4*. +irculaci& Denor Porten la sang oxigenada que surt dels pulmons cap a l'aur;cula esquerre del cor. 1questa sang oxigenada entra a l'aur;cula esquerre a trav!s de les venes pulmonars <s&n =*.

+irculaci& Denor

+irculaci& DaCor

6uan entren del cor les venes tenen un cali"re gran. gual que les artries, les venes tam"!s es classifiquen en funci& del seu cali"re o llum vascular. 1ix; doncs, tenim: 0enes 0nules +apillars venosos (es venes es caracterit$en perqu: Tenen les parets m!s primes que les artries. 2o tenen capacitat de contracci& com les artries i moltes necessiten els mAsculs de l'organisme per portar la sang al cor. %n el seu interior tenen un sistema de vlvules que eviten el retroc!s de la sang. 6uan aquestes vlvules no funcionen es produeixen malalties vasculars com les varius <JvaricesK*. 0lvules: 0arius:

Porten la sang sense oxigenar o venosa <excepte les venes pulmonars de la circulaci& menor que porten sang rica en oxigen cap al cor*.

SISTEMA CIRCULATORI

H. +1P4((1-' %ls capillars uneixen arterioles am" vnules. '&n els vasos de cali"re m!s petit. Tenen la paret molt fina i aix permet que a trav!s d'elles passin l'oxigen, els nutrients i els productes de re"uig. (a circulaci& sangu;nia en ells !s molt lenta per tal de facilitar aquest intercanvi de su"tncies.

P%- T12T, (1 +4-+3(1+4L , 5(3M >% '12G3424 8': +,1-T7-4%' 1-T%-4,(%' +1P4((1-' 0723(%' 0%2%'

+1( -%+,->1- (%' >45%-72+4%' %2T-% 0%2%' 4 1-T7-4%': )*(es parets arterials s&n m!s gruixudes que les parets venoses i, com tenen mAscul, tenen capacitat prpia de contracci&. /*(es venes no tenen mAscul i per tant no tenen capacitat prpia de contracci& i necessiten els mAsculs de l'organisme per portar la sang al cor. H*(a llum arterial <el dimetre interior de les artries* !s m!s petita que la llum venosa. >it d'una altra forma, les artries s&n m!s JfinesK per dins. =*(es artries porten: 'ang oxigenada o arterial en la circulaci& maCor. 'ang sense oxigenar en la circulaci& menor. N*(es venes porten: 'ang sense oxigenar en la circulaci& maCor. 'ang oxigenada en la circulaci& menor.

CAL SABER ALGUNES DE LES ARTRIES MS IMPORTANTS DEL NOSTRE ORGANISME COM SN:

CAL SABER ALGUNES DE LES VENES MS IMPORTANTS DEL NOSTRE ORGANISME COM SN:

SISTEMA LIMFTIC
(imfa: (;quid format pel greix que s'a"sor"eix durant la digesti& dels aliments a l'intest; prim i pels excessos de l;quid extracellular que es rea"sorveix en ell. %l sistema limftic !s el sistema encarregat de retornar la limfa a la sang. (a limfa es transportada pels vasos limftics fins a formar dos grans vasos que s&n:

(a vena limftica %l canal torcic

1quests dos grans vasos desem"oquen a les venes su"clvies prop del cor

%ls vasos limftics passen durant el seu recorregut pels anomenats nduls o ganglis limftics: ''encarreguen d'eliminar su"stncies txiques i grmens de la limfa a"ans que arri"i a la sang. %s tro"en so"retot en coll, engonals, axilles i al voltant de les orelles.

1 m!s a m!s, el sistema limftic t! una altra funci& molt important que !s la de transportar F produir limfcits. %ls limfcits s&n les cllules del sistema de defensa que, entre d'altres coses, fa"riquen els anticossos. Tim <JtimoK*: 8s un rgan localit$at entre el cor i l'estrnum que forma part: >el sistema limftic: -esponsa"le de la maduraci& dels limfcits T >el sistema endocr;: 'egrega algunes #ormones. 5unciona durant la infncia i la pu"ertat. >espr!s s'atrofia, deixa de funcionar gaire"! del tot i es su"stituit per teixit adip&s. Per tant, les funcions del sistema limftic s&n: Transportar en la limfa part dels greixos a"sor"its durant la digesti& per evitar que circulin tots en sang. -ecollir el l;quid intercellular <el l;quid que vesa de les cllules i que aquestes no poden rea"sor"ir* i transportarB#o fins a retornarB lo al torrent sanguini. Participar en el sistema de defensa de l'organisme mitCanIant la producci& i transport de limfcits.

FISIOLOGIA DE L'APARELL CARDIOVASCULAR

1. FISIOLOGIA DE LA BOMBA CARDACA
%l cor !s un mAscul que am" els seus moviments de contracci& i relaxaci& es comporta com una "om"a capaI d'enviar la sang a la resta de l'organisme. +ontracci& O ';stole @i #a, per tant, dos moviments -elaxaci& O >istole

'P'T,(% B Doviment de contracci& del mAscul card;ac. B %nvia la sang: >'una cavitat a l'altra <1ur;cula 0entricle* 1 l'exterior del cor <0entricle 1rtria* >4E'T,(% B Doviment de relaxaci& del mAscul card;ac que segueix a la s;stole. B Permet l'ompliment de sang: 1 les aur;cules <'ang de venes 1ur;cules* >istole 1uricular 1ls ventricles <'ang de aur;cules 0entricles* >istole 0entricular 1m"d&s moviments no ocorren a la vegada sin& que es succeeixen en el temps: Primer: ';stole >espr!s: >istole

';stole 1uricular ';stole 0entricular

). 'P'T,(% 13-4+3(1(es aur;cules es contrauen i envien la sang als ventricles. >urant aquesta fase ocorren els seg ents fets: ,"ertura de les vlvules auriculoventriculars +or dret TricAspide +or %squerre Ditral Pas de sang d'aur;cules a ventricles ,mpliment de sang als ventricles /. 'P'T,(% 0%2T-4+3(1,corre despr!s de la s;stole auricular i al mateix temps que la distole auricular. %ls ventricles es contrauen i envien la sang a les artries. >urant aquesta fase ocorren els seg ents fets: +ontracci& ventricular Tancament de les vlvules auriculoventriculars ,"ertura de les vlvules semilunars 'ortida de sang cap a les artries.

H. >4E'T,(% 13-4+3(1'egueix a la s;stole auricular i coincideix am" la s;stole ventricular. >urant aquesta fase ocorren els seg ents fets: -elaxaci& auricular ,mpliment de sang auricular a trav!s de la sang que arri"a de les venes =. >4E'T,(% 0%2T-4+3(1,corre al mateix temps que la s;stole auricular i segueix a la s;stole ventricular. >urant aquesta fase ocorren els seg ents fets: -elaxaci& ventricular Tancament de les vlvules semilunars ,mpliment de sang als ventricles

%ls moviments ocorren de la seg ent manera: ). ';stole 1uricular <1l mateix temps que la >istole 0entricular*

/. ';stole 0entricular <1l mateix temps que la >istole 1uricular* H. >istole 1uricular <1l mateix temps que la ';stole 0entricular* =.>istole 0entricular <1l mateix temps que la >istole 1uricular* 8s a dir: )* /* H* Primer es contrauen les aur;cules i despr!s els ventricles. 1l mateix temps que es contrauen els ventricles les aur;cules es relaxen. 4 aix; mateix, mentre els ventricles s'estn relaxant, les aur;cules es tornen a contraure.

+4+(% +1->P1+ 3n cicle card;ac !s el conCunt de tots el moviments que fa el cor de manera seguida, !s a dir, comenIa am" la s;stole auricular i aca"a quan torna a comenIar la seg ent s;stole auricular. %l nAmero de contraccions que fa un cor en una persona adulta sana en rep&s !s, generalment, de QRBQN contraccions per minut o, el que !s el mateix, fa QRBQN cicles card;acs en un minut. >efinim, aix; doncs, la freq ncia card;aca com el nAmero de contraccions del cor en un minut. Tenint en compte que en cada cicle card;ac s'expulsen aprximadament QR m( de sang i que en un cicle normal el cor fa QRB QN contraccions per minut, en cada minut el cor d'un adult sa "om"eCa m!s de N litres de sang. 1quest volum de sang rep el nom de volum minut o gast card;ac i en un individu sa i en rep&s !s de N(. >urant la realit$aci& d'un exercici f;sic intens aquest volum pot arri"ar a triplicarBse.

>urant un cicle card;ac, quan s'ausculta el cor am" un fonendoscopi es poden sentir dos sorolls diferents que s&n: %l primer soroll: +orrespon al tancament de les vlvules auriculoventriculars i a la contracci& del mAscul card;ac. %s produeix a l'inici de la s;stole ventricular. 'egon soroll: +orrespon al tancament de les vlvules semilunars. %s produeix al final dela s;stole ventricular F inici de la distole ventricular.

2. INNERVACI DEL COR

%l cor !s un mAscul de contracci& involuntria. T! una naturalesa r;tmica de contracci& que es genera espontniament i sense la intervenci& del sistema nervi&s. 1ix; doncs, el ritme del "tec del cor es produeix grcies al sistema de conducci& intr;nseca de cor. 1quest sistema t! tres parts:

)* 2dul 'inusal o 'inoauricular /* 2dul 1ur;culoventricular H* 5ascicle 1ur;culoventricular

<10* <'1*

+om funciona:

%l "tec s'origina en el ndul sinoauricular i l'excitaci& es transmet a les parets de les dues aur;cules %s produeix la contracci& auricular. ('excitaci& nerviosa avanIa i arri"a al ndul auriculoventricular situat entre les dues aur;cules, a la part inferior. 1 partir d'aqu; es transment als dos ventricles a trav!s del fascicle aur;culoventricular. ('excitaci& avanIa a trav!s del feix de @iss als dos ventricles <feix de @iss esquerre i feix de @iss dret*. 5inalment l'excitaci& arri"a als dos ventricles i es distri"ueix en ells a trav!s de les fi"re de PurSinCe %s produeix la contracci& ventricular.

%l ndul sinoauricular !s, aix; doncs, l'encarregat de mantenir el ritme card;ac i per aix rep el nom de marcapasos del cor. Tot i que el cor t! aquesta naturalesa r;tmica de contracci& espontnia, existeix una innervaci& del sistema nervi&s autnom que exerceix certes accions so"re la contracci& del cor:

%l sistema nervi&s simptic t! un efecte inotrpic positiu 8s a dir, t! accions positives so"re el cor i fa augmentar les seves capacitats: la freq ncia card;aca, la forIa de contracci&, la pressi& arterial, etc. %l sistema nervi&s parasimptic t! un efecte inotropic negatiu 8s a dir, fa l'acci& oposada al simptic i disminueix la freq ncia card;aca, la forIa de contracci&, la pressi& arterial, etc.

1m"d&s sistemes arri"en al cor a la $ona del ndul sinusal o sinoauricular.

%lectrocardiograma: Tcnica que permet veure les diferents ones que es produeixen per l'estimulaci& elctrica del cor. 8s a dir, permet conixer el funcionament del sistema d'innervaci& i contracci& del cor.

Pro !"!#$% &' ('')*+,-( .'r/$%)

E('#*ro#!r&$o"r!,!

0. IRRIGACI DEL COR

0eure v;deo #ttp:FFTTT.vis#io.esFvideoFelBcora$onF/=U)UH %l cor, igual que la resta d'rgans i mAsculs del cos, necessita oxigen i nutrients per funcionar. Per la sang que passa pel cor va massa rpid per a poder nutrirBlo o fer l'intercanvi gas&s am" les seves cllules. %l cor t! uns vasos propis que s'encarreguen de: )* /* 2utrirBlo i ferBli arri"ar oxigen 1rtries coronries -ecollir els productes de re"uig i +,/ 0enes coronries 5ormen l'anomenada circulaci& coronria

). 1-T7-4%' +,-,2E-4%' Provenen directament de l'artria aorta. 6uan l'aorta surt del cor es ramifica en dues artries coronries principals: 1rtria coronria dreta 1rtria coronria esquerre 1questes dues artries es van ramificant tam"! en altres artries m!s petites que van envoltant tot el cor <com si fossin una corona* per tal de su"ministrarBli l'oxigen i els nutrients que necessita. /. 0%2%' +,-,2E-4%' (es venes coronries recullen la sang po"re en ,/ i rica en +,/ que prov! del mAscul del propi cor <de les parets del cor, no de la sang que passa per les seves cavitats*. 1questa sang que recullen les venes coronries es vessa directament a l'aur;cula dreta a trav!s del si coronari.

FISIOLOGIA DEL SISTEMA VASCULAR

%l sistema vascular es distri"ueix, tal i com Ca #em vist, en dos sistemes circulatoris denominats circulaci& maCor i circulaci& menor.

+4-+3(1+4L D1V,- <, G%2%-1(* Porta sang oxigenada des del cor als teixits perifrics i recull la sang sense oxigenar d'aquests teixits per retornarla de nou al cor.
%l ventricle esquerre envia la sang oxigenada a l'artria aorta ('artria aorta es va ramificant i va distri"uint la sang oxigenada per tot l'organisme 1 nivell dels capillars es produeix l'intercanvi de su"stncies %ls capillars s'organit$en en plexes per tal que els capillars arterials tinguin la seva continuaci& en capillars venosos %n aquests capillars venosos circula la sang despr!s de l'intercanvi: po"re en ,/ i rica en +,/ %ls capillars venosos es van reunint en vasos de maCors dimensions fins a arri"ar al cor. 1l cor la sang venosa arri"a a trav!s de les 0+' i 0+4 que vessen la sang que porten a l'aur;cula dreta.

+4-+3(1+4L D%2,- <, P3(D,21-* 8s la que permet l'oxigenaci& de la sang: Porta la sang rica en +,/ que prov! dels teixits perifrics des del cor fins als pulmons. 1ls pulmons la sang s'oxigenar i despr!s retornar al cor per tal de distri"uirBse m!s tard a trav!s de la circulaci& maCor.
%l ventricle dret propulsa la sang sense oxigenar a l'artria pulmonar ('artria pulmonar es dirigeix als pulmons i es va ramificant fins a arri"ar als capillars arterials pulmonars %s produeix l'intercanvi gas&s i la sang oxigenada es va reunint en els capillars venosos pulmonars %ls capillars venosos es van reunificant en vnules de maCors dimensions fins a formar les quatre venes pulmonars (es quatre venes pulmonars que porten la la sang oxigenada van a parar al cor on entraran a trav!s de l'aur;cula esquerre

Circulaci! "enor

Ventricle Dret

Artries Pulmons Pulmonars

Venes Pulmonars

Aurcula Esquerra

Aurcula Dreta

Venes Cava (VCI i VCS)

Teixits Org nics

Artria Aorta

Ventricle Esquerre

Circulaci! "a#or

D%+124'D%' >% +4-+3(1+4L %2 1-T7-4%' 4 0%2%' %ls mecanismes responsa"les de la circulaci& de la sang en les arteries i en les venes, tal i com #em vist quan #em estudiat l'anatomia de l'aparell circulatori, no s&n els mateixos: %2 (%' 1-T7-4%': %ls mecanismes responsa"les de la circulaci& de la sang s&n: 'o"retot, la pressi& exercida per la s;stole ventricular que inCecta el l;quid a pressi& en elles. (a prpia capacitat de contracci& de les artries Ca que tenen mAscul llis. %2 (%' 0%2%': %ls mecanismes responsa"les de la circulaci& de la sang s&n: (a "om"a muscular, !s a dir, els mAsculs del nostre organisme. (a gravetat. (Wempenta de la sang que ve al darrere. (Wacci& de les vlvules venoses que evita el retroc!s sanguini.

2. INNERVACI DEL SISTEMA VASCULAR

(a innervaci& del sistema vascular depn del sistema nervi&s autnom que actua so"re les parets dels vasos produint: 0asoconstricci&: >isminueix la llum del vas i disminueix, per tant, el flux de sang que porta. 0asodilataci&: 1umenta la llum del vas i aumenta, per tant, el flux de sang que porta. 1quest sistema !s tam"! un dels encarregats de regular l'equili"ri de calor de l'organisme de forma que: 6uan fa fred es produeix una vasoconstricci& que permet emmagat$emar calor dins de l'organisme. 6uan fa calor es produeix una vasodilataci& que permet disipar el calor a fora de l'organisme.

VOCABULARI
4mpressi& card;aca: 4mpressi& que deixa el cor so"re el pulm& esquerre <a una radiografia de trax es veu com l'om"ra del cor so"re el pulm& esquerres*. +on d'eCecci&: (loc en forma cnica pel qual la sang penetra del ventricle a l'artria. 1rc artic <JcaGado a&rticoK*: +or"a que descriu l'artria aorta quan surt del ventricle esquerre per so"re del tronc pulmonar. (lum vascular: %spai pel qual circula la sang dins del vas sanguini. 8s el dimetre intern del vas sanguini. 1denopatia: 1ugment o inflamaci& dels nduls o ganglis limftics.