Prova Aval!

luaci Continuada 1

Paola Crespo Bettonica

Roser Piol
Psicologa del Desenvolupament I Aula 9

APARTAT 1: Prespectives sobre el desenvolupament. Per argumentar les prespectives histriques de Piaget i Vygotsky he triat dos protagonistes de la pelcula i varies de les situacions que representen. - Laproximaci biolgica del desenvolupament segons Piaget. Per parlar de la teoria de Piaget he escollit el personatge principal: Quico. Quico, est descobrint el mn i aprenent a comprendre les coses que avenen al seu voltant, responent aixi als principis de la teoria piagetiana segons la qual el desenvolupament cognitiu del nen, es produeix a partir de la confrontaci dels punts de vista que no coincideixen amb el seu. La seva curiositat lajuda a comprendre moltes ms coses de les que creuen els altres (en aquest cas els adults de la familia), ell observa, analitza amb els seus ulls, pregunta constanment, ascolta, mentres el seu petit cervell infantil va creant la seva prpia concepci del mn. Una concepci que obligatoriament passa a travs del conflicte cognitiu del qual ens parla Piaget: el desequilibri entre lassimilaci i lacomodaci. Aquest conflicte es produiex quan el nen acta en el seu medi i rep informacions (perturbacions) que no sadapten als seus esquemes de pensament. s aqu on es produeix el desequilibri explicat anteriorment. El procs continua, i desprs del desequilibri es posa en marxa un reequilibri atravs de reaccions reguladores i compensadores, en aquest cas podem posar per exemple lescena on Quico posa les tisores adins del endoll, aqu es produeix una reacci reguladora: Quico, quan inicia lacci no coneix el perill que aquesta suposa, per tal manera hi ha una perturbaci del seu pensament. Una vegada succet el desastre, Quico, posar en marxa el reequilibri a travs de les reaccions reguladores, anul!lant del seu coneixament lacci de posar les tisores dins del endoll com algo positiu.

- Lenfocament sociogentic del desenvolupament segons Vygotsky. Segons Vygotsky, la educaci del nen s fonamental en el procs de desenvolupament. De tal manera els pares seran lintermediari de la cultura amb la relaci del nen amb el mn. Per exposar la teoria de Vygotsky he escollit el personatge del germ ms gran i lescena del dinar amb tota la familia. Durant el dinar, el pare (figura autoritaria i amb ideals nacionals), prcticament imposa al germ gran presentar-se, el cap de setmana, a una commemoraci militar. Son las seves idees le correctes i no dona opci a discussions. Sopta en aquesta mateixa secuencia com el pare recrimina la mare per no deixar en Quico menjar amb la m esquerra dient que est truncant la seva personalitat, en canvi no ofereix al fill gran la possibilitat de escullir els seus ideals. Al final de la pel.lcula el fill per tal de no decebre acepte participar a la commemoraci. Es tracte de un clar exemple de com influixen els ideals del pare, de la cultura i societat del moment, sobre el desenvolupament (ja adolescent) del fill.

APARTAT 2: Relaci prctiques educatives i desenvolupament infantil. Pel!lculas com La Guerra de Pap fan que joves com nosaltres, que acabem destrenar la majoria dedat, ens donguem compte que les coses no han sigut sempre com sn ara. La societat dels anys 60, encara sota una dictadura, amb fortes creences religioses i amb un important menyspreu cap a la dona, van marcar, sense cap dubte, el desenvolupament daquells nens. Les escoles eren obligatries a partir dels 6 anys, per tant els mes petits es passaven tot el dia a casa. El joc era la base del seu desenvolupament. L imaginaci i laventura eren els mitjans per creixer. Avui, ordinadors, televisi, play stations i dems han creat nens incapaos de gaudir amb petites coses (la dutxa es convertia en gasolinera per el tricicle), no necessiten exercitar limaginaci perque ho tenen tot creat. Les Llars dInfants han estat sempre presents. En les famlies acomodades, com la de la pel!lcula que estem analitzant, era normal tenir persones de servei que socupessin dels nens en comptes de portar-los a les Llars dInfants. Les mares estaven a casa pero eren les dones del servei las que socupaven del petits. Aix influeix al desenvolupament del nen en el moment que la seva figura materna pasa a ser la dona del servei. Dona de servei que paradogicament ve de unaltra cultura, amb principis i creences molt diferentes a les de la familia per la que traballa. Aix podem comprobar com en Quico a lhora de expresar-se utilitza i es comporta segons las formas de la Vico, la seva minyona. Ara la figura dels pares s el primer agent en leducaci de linfant. Els cstigs han sigut sempre els mateixos: anar a lhabitaci i deixar de jugar, si no tacabes el sopar al llit sense menjar, un parell dazotes al cul, ecc. La religi ocupava un paper molt important en leducaci. Els nens quan jugaven anomenaven sovint el dimoni, lngel, ecc. fruit tamb de la imaginaci que desenvolupaven. Avui en dia, encara a les families ms religioses no samanaats amb: anar a linfern, aix es pecat! i sers castigat!. Ara la religi no est tan present en leducaci, parlem duna educaci laica.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.

PEL!LCULA. - La Guerra de Pap - Pel!lcula del director Antonio Mecero. LLIBRES I/O ARTICLES. - Manual Psicologia Desenvolupament I - A. Perinat, M. Miras Mestres, J. Onrubia Goi. - Infancia y Aprendizaje - M. Miras (1991), Educacin y Desarrollo. PGINES WEB. - http://www.cyberpadres.com/legisla/boe_14.pdf (Ley de Educacin, 1970)